LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - .11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc,

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - .11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc,

  • LA INTERPRETACI DEL DIBUIX

    INFANTIL

    Nuni

    2n Batxillerat

    2013 - 2014

  • Vull agrair a les persones que mhan ajudat a que aquest treball hagi estat possible.

    Per comenar, a la meva famlia, que mhan donat suport en tot moment, seguidament

    al meu tutor, en Miguel Castro i a la mestra dEducaci Infantil Nria Rosell Pou de la

    Salle de Sant Celoni. A les tutores de lEscola Reina Violant de Barcelona de P3, P4,

    P5 i primer de primria, per deixar-me disposar duna tarda amb els nens perqu

    pogussin fer els dibuixos i, per suposat, als nens, que sn els autntics protagonistes

    i que em van fer passar unes estones molt especials al seu costat.

    Cal destacar limportncia dels dibuixos que han fet per aquest treball, els nens de la

    llar dinfants El Cabirol de Santa Maria de Palautordera, els nens de P3, P4, P5 i

    primer de primria de lEscola Reina Violant de Barcelona i els alumnes de la Salle

    de Sant Celoni, ja que aix ha sigut una eina imprescindible per la part prctica.

    Moltes grcies a tothom.

  • 5

    NDEX

    0. Introducci i procs delaboraci 9 1. Naixement del grafisme 11

    1.1 El significat del dibuixos infantils 11

    2. Levoluci del dibuix infantil 12

    2.1 Etapes evolutives del grafisme infantil 13

    2.2 Levoluci del dibuix infantil segons Lowenfeld 13

    3. Test del gargot 23

    3.1 Aspectes a evaluar en aquesta etapa 24

    4. Test projectius 26

    5. LHTP com a prova projectiva 27

    6. Condicions daplicaci 28

    7. Interpretaci: Caracterstiques generals del dibuix 30

    7.1 Actitud 30

    7.2 Temps, latncia, pauses 30

    7.3 Crtica i esborrat 31

    7.4 Comentaris 32

    8. Interpretaci: Trets generals del dibuix 33

  • 6

    8.1 Proporci 33

    8.2 Perspectiva 34

    8.3 Detalls 34

    8.4 Color 35

    8.5 Interrogatori posterior 36

    9. Anlisi del dibuix de la casa 37

    9.1 Detalls 38

    9.1.1 Detalls essencials 39

    9.1.2 Detalls no essencials 42

    9.1.3 Detalls irrellevants 43

    9.1.4 Detalls degradants 43

    9.2 La casa dibuixada amb colors 44

    9.3 Interrogatori posterior 44

    10. Anlisi del dibuix de larbre 46

    10.1 Detalls 47

    10.1.1 Detalls essencials 48

    10.1.2 Detalls no essencials 49

    10.1.3 Detalls irrellevants 50

    10.1.4 Detalls degradants 51

  • 7

    10.2 Larbre dibuixat amb colors 51

    10.3 Interrogatori posterior 51

    11. Anlisi del dibuix de la persona 53

    11.1 Detalls 54

    11.1.1 Detalls essencials 55

    11.1.2 Detalls no essencials 58

    11.1.3 Detalls irrellevants 59

    11.1.4 Detalls degradants 60

    11.2 La persona dibuixada en colors 60

    11.3 Interrogatori posterior 60

    12 . Entrevista 62

    13. Conclusions 64

    14. Glossari 65

    15. Bibliografia i webgrafia 70

    16. Annexes 71

  • 8

  • 9

    Introducci

    Des del primer moment que em van parlar sobre el treball de recerca vaig creure que

    seria una bona opci estudiar algun aspecte de la psicologia infantil. En concret, he

    volgut endinsar-me en el dibuix infantil; minteressa comprovar com sextreu informaci

    dels dibuixos dels nens, especialment a travs del tests projectius, concretament en el

    HTP (casa, arbre, persona) i a partir dell intentar analitzar si hi ha diferncies entre la

    manera de ser dels nens.

    Parteixo de la base de que un nen no sempre sap verbalitzar els seus problemes i vull

    conixer com es pot preveure i detectar si linfant t algun tipus de problema.

    Els nens tenen moltes vegades problemes que cal resoldre, i en alguns casos es

    poden arribar a preveure. Els problemes principals sn emocionals, socials, afectius i

    moltes vegades daprenentatge. Per detectar-los, sutilitzen diverses terpies

    individuals o collectives i moltes vegades sutilitza el recurs del dibuix.

    Magradaria tancar la introducci dient que comeno la tasca amb molta illusi, ja que

    estic convenuda que avui en dia la feina dels professors s fonamental i els nens

    tamb necessiten de vegades una ajuda, encara que siguin petits i no ens ho sembli.

    Com a hiptesi inicial, mhe plantejat si veritablement lanlisi del dibuix dun infant ens

    pot donar la informaci suficient del subjecte per a conixer-lo i comprovar que en ell

    pot expressar la seva vida emocional; per tant, es converteix en una bona eina per

    conixer els seus problemes i poder-lo ajudar segons la situaci que es plantegi.

    El meu objectiu s analitzar i interpretar els dibuixos de nens en letapa grfica dels

    dos a sis anys i poder comprovar que aquests dibuixos expliquen ms coses que quan

    parlen o escriuen.

    Per desenvolupar aquest projecte, comenar amb una part terica. Cercar

    informaci sobre levoluci del dibuix, en concret sobre la teoria Lowenfeld i estudiar

    el test projectiu del HTP per tal de poder interpretar aquests dibuixos.

  • 10

    Procs delaboraci

    Informar-me sobre el tema i buscar informaci; una vegada la vaig tenir recollida i

    ordenada, vaig iniciar el procs de redacci de treball que avui presento.

    Redactar teories evolutives del dibuix infantil de Vktor Lowenfeld.

    Buscar informaci sobre el test HTP, que consisteix en dibuixar una casa, un arbre i

    una persona. Aquesta tcnica ens donar informaci sobre les relacions amb la

    famlia, la personalitat del nen i com es veu a ell mateix. s una de les ms utilitzades,

    ja que en una mateixa prova, es tenen molts tems a definir.

    Realitzar la part prctica, que consta dinvestigar a les llars dinfants i escoles com

    dibuixen els infants fins als sis anys.

    Elaborar fitxes prctiques, analitzar i interpretar els dibuixos fets per infants de dos a

    sis anys, aix com les conclusions extretes de la comparaci dels resultats obtinguts

    amb lopini de leducadora.

    Les fonts han estat bsicament llibres, apunts i diferents pgines webs.

  • 11

    1. Naixement del grafisme

    El dibuix, igual que el joc, s una activitat que sorgeix de forma espontnia durant la

    infncia i que ens permet conixer diferents aspectes del desenvolupament infantil.

    Per a un infant, el dibuix s un mitj dexpressi i, al mateix temps, un llenguatge del

    pensament. De la mateixa manera que no trobem dos nens iguals, un mateix nen

    difereix de si mateix a mesura que va creixent i que comprn i interpreta el medi que

    lenvolta.

    Un infant veu el mn de forma diferent i a mesura que creix, la seva expressi canvia.

    A travs del dibuix linfant expressa els seus pensaments, els seus sentiments, all

    que li interessa, el motiva o el preocupa i el seus coneixements de tot all que

    lenvolta; per tant, t un important component cognitiu.

    El dibuix s una activitat plaent, per aix podem dir que es relaciona estretament amb

    el joc, ja que linfant representa en el dibuix tot all que li interessa, el motiva, o li

    preocupa.

    En el dibuix intervenen processos de coordinaci visomanual (ull-m), la qual cosa,

    implica la posada en joc duna multiplicitat doperacions mentals. Per a dibuixar linfant

    ha de coordinar lacci muscular amb la informaci visual que va percebent, de tal

    manera que s com si lacte motor forms part de la representaci (Pellicer, 2000).

    1.1 El significat dels dibuixos infantils

    Els dibuixos infantils han estat objecte de nombrosos estudis des de fa

    aproximadament un segle, ja que tot dibuix s una expressi de la persona que el

    realitza. El nen petit, a partir dels 18 o 24 mesos gargoteja, traa lnies, dibuixa ratlles

    sobre la sorra o el terra encara que sigui amb els dits. Aix que a primera vista,

    semblen gargots incomprensibles componen una histria, reflexen els desitjos, les

    emocions, la por i les etapes del seu desenvolupament.

  • 12

    Hi ha diversos punts de vista sobre els dibuixos infantils:

    Enfocament projectiu: Linfant pinta o dibuixa lliurement el que s important per a ell; i

    constitueix una manera per a descobrir els conflictes interns, els trets de personalitat i

    els traumes que influeixen en el seu desenvolupament.

    Enfocament conductual: El medi s considerat el principal responsable de la formaci

    de linfant, i el dibuix ens indica si comprn la tasca a realitzar.

    Enfocament evolutiu: Linfant passa per diverses etapes de desenvolupament i el

    dibuix reflecteix letapa en qu es troba. Representants daquest enfocament sn:

    Luquet, que lany 1927 va publicar un estudi on plantejava que l'infant evolucionava

    cap al realisme visual en les seves produccions, i Viktor Lowenfeld, que va publicar

    lany 1947 una classificaci per etapes que, encara avui, segueix vigent com a

    referncia.

    Lowenfeld planteja sis etapes o perodes, on cadascuna analitza les etapes evolutives

    del grafisme infantil i en les que em basar per efectuar el meu treball.

    2. Levoluci del dibuix infantil

    Els diferents autors que