180
LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL Nuni 2n Batxillerat 2013 - 2014

LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX

INFANTIL

Nuni

2n Batxillerat

2013 - 2014

Page 2: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància
Page 3: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

Vull agrair a les persones que m’han ajudat a que aquest treball hagi estat possible.

Per començar, a la meva família, que m’han donat suport en tot moment, seguidament

al meu tutor, en Miguel Castro i a la mestra d’Educació Infantil Núria Rosell Pou de la

Salle de Sant Celoni. A les tutores de l’Escola Reina Violant de Barcelona de P3, P4,

P5 i primer de primària, per deixar-me disposar d’una tarda amb els nens perquè

poguèssin fer els dibuixos i, per suposat, als nens, que són els autèntics protagonistes

i que em van fer passar unes estones molt especials al seu costat.

Cal destacar l’importància dels dibuixos que han fet per aquest treball, els nens de la

llar d’infants “El Cabirol” de Santa Maria de Palautordera, els nens de P3, P4, P5 i

primer de primària de l’Escola “Reina Violant” de Barcelona i els alumnes de la Salle

de Sant Celoni, ja que això ha sigut una eina imprescindible per la part pràctica.

Moltes gràcies a tothom.

Page 4: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància
Page 5: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

5

ÍNDEX

0. Introducció i procès d’elaboració 9 1. Naixement del grafisme 11

1.1 El significat del dibuixos infantils 11

2. L’evolució del dibuix infantil 12

2.1 Etapes evolutives del grafisme infantil 13

2.2 L’evolució del dibuix infantil segons Lowenfeld 13

3. Test del gargot 23

3.1 Aspectes a evaluar en aquesta etapa 24

4. Test projectius 26

5. L’HTP com a prova projectiva 27

6. Condicions d’aplicació 28

7. Interpretació: Característiques generals del dibuix 30

7.1 Actitud 30

7.2 Temps, latència, pauses 30

7.3 Crítica i esborrat 31

7.4 Comentaris 32

8. Interpretació: Trets generals del dibuix 33

Page 6: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

6

8.1 Proporció 33

8.2 Perspectiva 34

8.3 Detalls 34

8.4 Color 35

8.5 Interrogatori posterior 36

9. Anàlisi del dibuix de la casa 37

9.1 Detalls 38

9.1.1 Detalls essencials 39

9.1.2 Detalls no essencials 42

9.1.3 Detalls irrellevants 43

9.1.4 Detalls degradants 43

9.2 La casa dibuixada amb colors 44

9.3 Interrogatori posterior 44

10. Anàlisi del dibuix de l’arbre 46

10.1 Detalls 47

10.1.1 Detalls essencials 48

10.1.2 Detalls no essencials 49

10.1.3 Detalls irrellevants 50

10.1.4 Detalls degradants 51

Page 7: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

7

10.2 L’arbre dibuixat amb colors 51

10.3 Interrogatori posterior 51

11. Anàlisi del dibuix de la persona 53

11.1 Detalls 54

11.1.1 Detalls essencials 55

11.1.2 Detalls no essencials 58

11.1.3 Detalls irrellevants 59

11.1.4 Detalls degradants 60

11.2 La persona dibuixada en colors 60

11.3 Interrogatori posterior 60

12 . Entrevista 62

13. Conclusions 64

14. Glossari 65

15. Bibliografia i webgrafia 70

16. Annexes 71

Page 8: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

8

Page 9: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

9

Introducció

Des del primer moment que em van parlar sobre el treball de recerca vaig creure que

seria una bona opció estudiar algun aspecte de la psicologia infantil. En concret, he

volgut endinsar-me en el dibuix infantil; m’interessa comprovar com s’extreu informació

dels dibuixos dels nens, especialment a través del tests projectius, concretament en el

HTP (casa, arbre, persona) i a partir d’ell intentar analitzar si hi ha diferències entre la

manera de ser dels nens.

Parteixo de la base de que un nen no sempre sap verbalitzar els seus problemes i vull

conèixer com es pot preveure i detectar si l’infant té algun tipus de problema.

Els nens tenen moltes vegades problemes que cal resoldre, i en alguns casos es

poden arribar a preveure. Els problemes principals són emocionals, socials, afectius i

moltes vegades d’aprenentatge. Per detectar-los, s’utilitzen diverses teràpies

individuals o col·lectives i moltes vegades s’utilitza el recurs del dibuix.

M’agradaria tancar la introducció dient que començo la tasca amb molta il·lusió, ja que

estic convençuda que avui en dia la feina dels professors és fonamental i els nens

també necessiten de vegades una ajuda, encara que siguin petits i no ens ho sembli.

Com a hipòtesi inicial, m’he plantejat si veritablement l’anàlisi del dibuix d’un infant ens

pot donar la informació suficient del subjecte per a conèixer-lo i comprovar que en ell

pot expressar la seva vida emocional; per tant, es converteix en una bona eina per

conèixer els seus problemes i poder-lo ajudar segons la situació que es plantegi.

El meu objectiu és analitzar i interpretar els dibuixos de nens en l’etapa gràfica dels

dos a sis anys i poder comprovar que aquests dibuixos expliquen més coses que quan

parlen o escriuen.

Per desenvolupar aquest projecte, començaré amb una part teòrica. Cercaré

informació sobre l’evolució del dibuix, en concret sobre la teoria Lowenfeld i estudiaré

el test projectiu del HTP per tal de poder interpretar aquests dibuixos.

Page 10: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

10

Procés d’elaboració

Informar-me sobre el tema i buscar informació; una vegada la vaig tenir recollida i

ordenada, vaig iniciar el procés de redacció de treball que avui presento.

Redactar teories evolutives del dibuix infantil de Víktor Lowenfeld.

Buscar informació sobre el test HTP, que consisteix en dibuixar una casa, un arbre i

una persona. Aquesta tècnica ens donarà informació sobre les relacions amb la

família, la personalitat del nen i com es veu a ell mateix. És una de les més utilitzades,

ja que en una mateixa prova, es tenen molts ítems a definir.

Realitzar la part pràctica, que consta d’investigar a les llars d’infants i escoles com

dibuixen els infants fins als sis anys.

Elaborar fitxes pràctiques, analitzar i interpretar els dibuixos fets per infants de dos a

sis anys, així com les conclusions extretes de la comparació dels resultats obtinguts

amb l’opinió de l’educadora.

Les fonts han estat bàsicament llibres, apunts i diferents pàgines webs.

Page 11: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

11

1. Naixement del grafisme

El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la

infància i que ens permet conèixer diferents aspectes del desenvolupament infantil.

Per a un infant, el dibuix és un mitjà d’expressió i, al mateix temps, un llenguatge del

pensament. De la mateixa manera que no trobem dos nens iguals, un mateix nen

difereix de si mateix a mesura que va creixent i que comprèn i interpreta el medi que

l’envolta.

Un infant veu el món de forma diferent i a mesura que creix, la seva expressió canvia.

A través del dibuix l’infant expressa els seus pensaments, els seus sentiments, allò

que li interessa, el motiva o el preocupa i el seus coneixements de tot allò que

l’envolta; per tant, té un important component cognitiu.

El dibuix és una activitat plaent, per això podem dir que es relaciona estretament amb

el joc, ja que l’infant representa en el dibuix tot allò que li interessa, el motiva, o li

preocupa.

En el dibuix intervenen processos de coordinació visomanual (ull-mà), la qual cosa,

implica la posada en joc d’una multiplicitat d’operacions mentals. “Per a dibuixar l’infant

ha de coordinar l’acció muscular amb la informació visual que va percebent, de tal

manera que és com si l’acte motor formés part de la representació” (Pellicer, 2000).

1.1 El significat dels dibuixos infantils

Els dibuixos infantils han estat objecte de nombrosos estudis des de fa

aproximadament un segle, ja que tot dibuix és una expressió de la persona que el

realitza. El nen petit, a partir dels 18 o 24 mesos gargoteja, traça línies, dibuixa ratlles

sobre la sorra o el terra encara que sigui amb els dits. Això que a primera vista,

semblen gargots incomprensibles componen una història, reflexen els desitjos, les

emocions, la por i les etapes del seu desenvolupament.

Page 12: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

12

Hi ha diversos punts de vista sobre els dibuixos infantils:

Enfocament projectiu: L’infant pinta o dibuixa lliurement el que és important per a ell; i

constitueix una manera per a descobrir els conflictes interns, els trets de personalitat i

els traumes que influeixen en el seu desenvolupament.

Enfocament conductual: El medi és considerat el principal responsable de la formació

de l’infant, i el dibuix ens indica si comprèn la tasca a realitzar.

Enfocament evolutiu: L’infant passa per diverses etapes de desenvolupament i el

dibuix reflecteix l’etapa en què es troba. Representants d’aquest enfocament són:

Luquet, que l’any 1927 va publicar un estudi on plantejava que l'infant evolucionava

cap al realisme visual en les seves produccions, i Viktor Lowenfeld, que va publicar

l’any 1947 una classificació per etapes que, encara avui, segueix vigent com a

referència.

Lowenfeld planteja sis etapes o períodes, on cadascuna analitza les etapes evolutives

del grafisme infantil i en les que em basaré per efectuar el meu treball.

2. L’evolució del dibuix infantil

Els diferents autors que han analitzat l'evolució del dibuix en els nens i nenes

coincideixen en que, els infants s'expressen gràficament des dels primers traços en el

paper fins a l'adolescència, i tot i que des del punt de vista cronològic, els canvis

formals per representar les coses i l'espai segueixen sempre el mateix ordre, els autors

consideren que cada moment maduratiu té unes característiques pròpies dins

l'evolució del grafisme però no es pot establir d'una manera clara en quina edat

comença una etapa o bé una altra.

“Ver como de los garabatos de los niños va saliendo la forma organizada, es presenciar uno de

los milagros de la naturaleza”. (Arheim, 1979)

Page 13: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

13

2.1 Etapes evolutives del grafisme infantil

En el seu desenvolupament l’infant travessa diferents etapes en l’evolució del dibuix.

El desenvolupament és continu i no tots els infants passen per les mateixes etapes a

la mateixa edat.

M’he centrat en les teories de Lowenfeld, ja que per la seva vigència, fluïdesa i

profunditat explicativa sobre els aspectes del desenvolupament infantil he considerat

les més rellevants.

2.2 L’evolució del dibuix infantil segons Lowenfeld

Viktor Lowenfeld (1903-1960) va néixer a Linz (Àustria) en una família jueva, va

estudiar Art i Psicologia; quan Alemanya envaeix Àustria, l’any 1938, marxa a

Anglaterra i més tard a els Estats Units, on comença a donar classes de psicologia i

d’educació artística a l’Universitat Estatal de Pensilvània, on arriba a ser el president

fins que va morir.

L’any 1947 va publicar “Creative and Mental Growth”, on descriuria les principals

característiques de les produccions artístiques dels nens en cada edat i on descriu

detalladament la modificació que va sorgint en el llenguatge gràfic dels nens a mida

que van madurant en els aspectes físics, intel·lectuals i afectius.

Va classificar l’evolució del dibuix infantil, en les següents etapes:

a) L’etapa del gargoteig: de 2 a 4 anys.

El procés de desenvolupament és continu però no uniforme, això fa que puguem

observar grans diferències entre els nens. Els gargots tendeixen a seguir un ordre,

comencen amb traços desordenats.

En un paper i gradualment evolucionen fins a convertir-se en dibuixos amb un cert

contingut reconeixible per als adults. Entre els divuit mesos i quatre anys apareixen les

primeres formes de gargots.

Page 14: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

14

Lowenfeld classifica els gargots en tres categories: gargots desordenats, gargots

controlats i gargots amb nom.

Gargoteig desordenat:

L’infant no és conscient dels traços que realitza i aquests semblen no tenir sentit,

varien en longitud i direcció. Els primers dibuixos són, moviments en ziga-zaga,

moviments circulars o ondulacions que reflecteixen els moviments de la mà.

En aquesta etapa no hi ha una autèntica motivació per a representar objectes o

persones sinó simplement una motivació cap al moviment. L’infant gaudeix de

l’activitat com a moviment, els dibuixos no tenen sentit ni representen res, i son

desordenats, per que el nen encara no té cap control dels seus moviments. Quan

dibuixa, fa moviments bruscos, i mou tot el braç, agafa el llapis amb tota la mà, fa

línies però no en determina la direcció.

Tots els infants comencen amb el gargoteig, independentment de la cultura a què

pertanyen.

Ariadna, 2 anys. Gargoteig predominantment circular.

Gargoteig controlat:

Aproximadament sis mesos després que ha començat el gargoteig, l’infant descobreix

la relació entre els seus moviments i els traços que executa en el paper. Això és molt

important ja que determina que l’infant ha descobert el control visual sobre els traços

que executa. Aquest descobriment estimula l’infant a variar els seus moviments.

S’observa una repetició de línies i difícilment es troben punts o petits traços perquè

això significaria que l’infant alça el llapis del paper.

Als tres anys és capaç de copiar un cercle, però no un quadrat. L’infant comprèn i

gaudeix amb la pràctica de la seva nova habilitat, encara que es comú que no estigui

atent quan dibuixa. Al final d'aquesta etapa, comencen a fer la pinça i introdueixen els

llapis de colors.

Page 15: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

15

Carles, 3 anys. Gargoteig controlat. Diferents tipus de traços.

El gargot amb nom:

Aquesta etapa comença al voltant dels tres anys i mig. En aquesta etapa l’infant

comença a anomenar els seus gargots, encara que en el dibuix no pugui reconèixer-se

el que anomena. Aquesta actitud és molt significativa ja que demostra que el

pensament de l’infant ha canviat. Abans li satisfeien els moviments que executava,

però ara, connecta aquests moviments amb el món que l’envolta.

Els traços poden estar distribuïts per tota la página, i de vegades estan acompanyats

d’una descripció verbal del que està fent. L’infant no té una idea de com serà el seu

dibuix quan ho acabi, una ratlla pot rebre el nom d’arbre i després representar una

altra cosa. Saben dir el que han dibuixat, com per exemple: “això és una casa”,

“aquest és un nen”. El color exerceix un paper secundari en aquesta etapa. Només

quan l’infant entra en l’etapa de donar nom als seus gargots desitja utilitzar diferents

colors per a diferents significats.

b) L’etapa preesquemàtica: de 4 a 7 anys

En aquesta etapa, el nivell de desenvolupament dels infants difereix significativament

entre els uns i els altres. No obstant això, generalment tendeixen a ser curiosos, plens

d’entusiasme, els agrada manipular objectes i materials.

La principal característica d’aquesta etapa és la cerca conscient de la forma, els

primers intents de representació, la qual cosa constitueix el començament de la

comunicació gràfica. Els traços i gargots van perdent cada vegada més la seva relació

amb els moviments corporals, són ara controlats i es refereixen a objectes visuals. En

Page 16: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

16

aquest moment, l’infant intenta establir una relació amb el que desitja representar, la

qual cosa li produeix una gran satisfacció. Aproximadament als quatre anys, l’infant fa

formes reconeixibles, i cap als cinc, es poden observar persones, cases i arbres. Als

sis anys les figures han evolucionat fins a constituir dibuixos distingibles i amb un

tema.

Generalment, el primer símbol aconseguit és la figura humana, representada per mitjà

d’un cercle per al cap i línies verticals per a les cames. Més tart és torna més

elaborada afegin els braços, les cames i un cercle entre ambdues cames que

representa el cos.

En aquesta etapa el nen es sent atret cap al dibuix i ja pot estar concentrat en la feina

durant mitja hora.

Martina, 3 anys.

En els dibuixos realitzats a aquesta edat hi ha normalment poca relació entre el color

triat per a pintar un objecte i l’objecte representat: un home pot ser vermell, verd, o

blau…

El concepte d’espai en l’infant difereix del concepte de l’adult. L’infant concep l’espai

com allò que l’envolta i per això, en un principi, fa l’efecte que ubica els objectes en

l’espai d’una forma capritxosa; per exemple, el dibuix d’un cotxe al que se li veuen les

quatre rodes com des de dalt. La forma en què un infant dibuixa o representa l’espai

està lligada al seu processament mental.

Page 17: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

17

Marçal, 6 anys. Avió vist des de dalt, també es pot observar el seu interior.

Com més detalls s’observen en un dibuix major serà la consciència de l’infant sobre

l’objecte representat.

L’exageració dels detalls revela moltes vegades el significat emocional de l’infant

respecte d’una situació viscuda, així un infant pot dibuixar una persona amb uns peus

molt grans perquè el futbol és el seu esport preferit o perquè ha estat jugant descalç

sobre l’herba.

c) L’etapa esquemàtica: de 7 a 9 anys.

En aquesta etapa, l’infant aconsegueix formar un concepte de forma, un concepte

d’home i d’ambient després d’un procés llarg d’experimentació. Anomenarem

“esquema” al concepte al qual ha arribat un infant respecte d’un objecte, i que repeteix

contínuament mentre no hi hagi alguna experiència que influeixi sobre ell perquè ho

canviï.

L’infant utilitza les imatges mentals que té dels objectes que el rodegen; el dibuix que

s’observa en el paper és el símbol d’aquesta imatge mental.

L’esquema humà:

La figura humana dibuixada per un infant de 7 anys ha de ser un símbol fàcilment

recognoscible. Aquest esquema és completament diferent a l’esquema d’altres infants

de la seva mateixa edat, i es pot considerar un reflex del desenvolupament de

l’individu.

L’infant dibuixarà les diferents parts del cos segons sigui el coneixement actiu que

tingui del mateix.

Page 18: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

18

L’esquema espacial:

L’infant ja no representa objectes en l’espai sense relació entre els mateixos (com a

l’etapa anterior) sinó que concep l’espai com un ambient del qual se sent part. Aquest

coneixement s’expressa per la línia de base, sobre la qual s’inclouen tots els objectes.

En aquesta etapa l’infant no ha aconseguit la consciència de la representació d’un

espai en forma tridimensional per la qual cosa l’esquema és una representació en

dues dimensions.

La línia de base és universal:

La línia de base no només representa el terra sobre el qual es recolzen els objectes

sinó també el pis d’una casa, el carrer o qualsevol base sobre la qual s’assenta l’infant.

La contrapart de la línia de base apareix en els dibuixos com la línia del cel, situada en

la part superior del dibuix; i l’espai entre ambdues línies, és per l’infant, l’aire.

El nen ja introdueix la línia de terra, però no la profunditat. També comencen amb les

figures geomètriques. Les parts més importants dels dibuixos les fan més grans i els

altres elements més petits, tot i que ho fan sense adonar-se. Això també varia segons

l'autoestima i les preferències de cada nen. En aquesta fase el color correspon a la

realitat.

A vegades la línia de base simbolitza la base sobre la qual es recolzen els objectes, i

altres vegades, el terreny; com en el cas del dibuix d’una muntanya on hi ha una línia

de base horitzontal en la part inferior del full i la línia de la muntanya on s’ubiquen

perpendicularment els objectes. La utilització de dues línies de base implica un

desenvolupament major, i és un pas cap a la perspectiva.

Ocasionalment, l’infant es veu forçat a representar l’espai per mitjà del procés de

“doblegat”. El doblegat és el procés pel qual es crea un concepte d’espai dibuixant els

objectes perpendicularment a la línia de base, encara que aquests objectes semblin

dibuixats de forma invertida.

És normal que aquest tipus de dibuix es realitzi durant aquesta etapa, no obstant si es

repetís sovint podríem considerar-ho com una manifestació d’una actitud egocèntrica

de l’infant.

Page 19: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

19

Aquest dibuix és interessant perquè mostra el procés de “doblegat”.

Els dibuixos tipus raigs X es caracteritzen per mostrar l’interior i exterior d’un object

(transparències). La raó per la qual l’infant realitza aquest tipus de dibuixos és perquè

l’interior té una importància particular per a ell.

Pau, 7 anys. Representació d’uns homes que viuen dins d’una muntanya.

L’infant descobreix espontàniament la relació entre el color i l’objecte. De la mateixa

manera com repeteix el seu esquema de la figura humana o de l’espai, també repeteix

l’ús del color. L’establiment d’un color definit per a un objecte i la seva constant

repetició és un reflex directe del desenvolupament progressiu del procés intel·lectual

de l’infant, demostra que ha començat a trobar un ordre lògic en el món i que està

establint relacions concretes amb les coses que l’envolten.

Page 20: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

20

d) El començament del realisme: de 9 a 12 anys

En aquesta edat s’observa un creixent desenvolupament de la independència social

respecte dels adults i un aprenentatge de les estructures socials en forma molt

personal. Els grups que es formen generalment són del mateix sexe, ja que solen tenir

interessos comuns. L’infant d’aquesta edat comença a pensar en termes socials, a

considerar les idees i opinions dels altres, però aquest canvi que l’allunya del

pensament egocèntric, s’opera lentament.

Es produeix l’abandó de l’esquema per a la representació de la figura humana, busca

expressar les característiques referides al sexe de la figura per mitjà del detall de la

vestimenta. Cada part del cos té el seu propi significat (ja no representat per formes

geomètriques com en l’etapa anterior).

En l’ús del color, encara no es pot considerar que hagi adquirit una vertadera

percepció visual, ja que encara no és capaç d’expressar els efectes que la llum i

l’ombra que tenen sobre el color.

La línia de base comença a desaparèixer, els arbres i les cases ja no s’ubiquen només

sobre aquesta línia, l’espai que hi ha per sota de la línia de base adquireix el significat

de sòl.

El cel ja no és una línia representada en la part superior del full, sinó que és l’espai

que s’estén fins al sòl assumint el significat d’horitzó; tot i que l’infant encara no

comprengui el significat d’aquest ni el de profunditat. Una altra important adquisició

d’aquesta etapa és la superposició d’objectes, l’infant descobreix que un objecte que

es troba parcialment davant d’un altre, no permet que es vegi la part oculta de l’objecte

que es troba darrere, per la qual cosa ja no es produeixen les transparències.

e) L’etapa pseudonaturalista: de 12 a 14 anys

En aquesta etapa es produeix el final del dibuix com a activitat espontània i assenyala

el començament d’un període de raonament en què, l’infant es fa cada vegada més

crític de les seves pròpies produccions i les seves accions.

Page 21: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

21

Ara, l’atenció es centra en el producte final de l’obra, una pintura té valor o és bona, no

per l’esforç que va costar, l’interès o el procés de la seva formació, sinó per l’aspecte

visual que presenta.

Pel fet que les nenes acostumen a desenvolupar-se abans que els nens, sorgeix

primerament en elles l’interès per incloure en els seus dibuixos les característiques

sexuals d’acord amb els canvis corporals que es van produint. S’esforcen per

aconseguir un major realisme, incloent detalls com les articulacions en la figura

humana. La creixent consciència visual es pot observar en l’intent per plasmar en el

dibuix els canvis que produeixen en la roba, els pentinats, la llum, l’ombra i la

distància.

En la representació de l’espai, descobreixen que la grandària dels objectes es redueix

amb la distància, aprecien l’espai en les seves qualitats tridimensionals i descobreixen

la possibilitat de realitzar els seus dibuixos amb aquesta il·lusió de profunditat.

En aquest dibuix destaca la perspectiva, les parts més allunyades del vaixell són més petites que les parts més pròximes.

Les relacions entre l’ús del color i les emocions estan determinades, en gran manera,

per les experiències individuals del subjecte. De tal manera que l’horror pot

representar-se per a uns amb el color vermell, per associació a la sang, i per a uns

altres amb el negre, per associació a la foscor. A partir d’aquesta etapa, el

desenvolupament de l’expressió artística i a través del dibuix dependrà en gran

mesura de l’interès i l’aprenentatge voluntari que l’adolescent realitzi en aquest camp.

Page 22: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

22

Page 23: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

23

3. El test del gargot

En aquest test es tenen en compte aspectes molt generals, però que ens poden arribar

a donar informació sobre com es senten els nens. Es tenen en compte les proporcions,

la mida, la distribució de l’espai i els colors que utilitzen en el dibuix.

La seva mà, recorrent el full, no escriu paraules; però deixa senyals, una expressió, la

sensació d’existir i el desig de fer-ho saber a la resta. En ells podem descobrir les

seves pors, la seva agressivitat, la seva còlera, les seves reaccions irreflexives,

angoixes i gelosia, les emocions, els sentiments i la relació entre les persones i les

coses.

Per entendre com un nen comença a gargotejar i més tard a dibuixar o escriure, és

necessari tenir en compte certs conceptes; com la motricitat, la percepció, l’espai, el

llenguatge, etc., ja que tots ells són elements que col·laboren en la capacitat

expressiva gràfica. La maduració del sistema nerviós, és una condició indispensable

perquè el nen pugui manipular de manera apropiada el llapis sobre el paper.

En l’evolució de la coordinació motora es distingeixen diferents nivells:

Nivell motor (Aproximadament fins als 20 mesos):

Les senyals sobre el paper són homolaterals, és a dir, les realitzades amb la mà dreta

es situen a la part dreta del full, i les que el nen realitza amb la mà esquerra les fa a

aquest costat del paper.

Tenen tendència a ser centrífugues, és a dir, partint del punt més proper al subjecte

que dibuixa, es perllonga cap a la dreta o cap a l’esquerra. Només desprès d’aquesta

fase el nen podrà realitzar cercles complets.

Nivell perceptiu (Entre els 20 i els 30 mesos):

El nen passa a controlar la seva mà i la guia on ell vol. Aquest control es va afirmant

cada cop més, millorant la qualitat del traç.

Page 24: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

24

Nivell de representació (Entre els 30 i els 36 mesos):

El nen ja és capaç d’associar l’expressió gràfica amb l’oral, és a dir, de relacionar el

dibuix amb descripcions fetes en veu alta. També és capaç de plasmar, sobre un full

diferents objectes identificables.

3.1 Aspectes a evaluar en aquesta primera etapa

Igual com passa amb en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món, i

seguirà el seu propi procés i cicle. N'hi ha més precoços i altres més lents en

l'adquisició de certes habilitats. Això no ha de ser símptoma, almenys en aquestes

edats, de retard o menys capacitat futura. No obstant això, sempre serà positiu

potenciar, motivar i acompanyar l'infant en qualsevol procés d'aprenentatge i estar

atents a qualsevol problema que pogués sorgir.

a) La manera en què agafa els llapis.

És important evaluar com el nen agafa el llapis, si ho fa de forma relaxada o de forma

forçada. En el primer cas, estem davant una expressió lliure i tranquil·la; en el segon

pot ser un indicador de tensió.

b) La mirada i l'actitud.

Hem de verificar si està pendent del que fa fixant la mirada al paper o simplement es

limita a fer moviments amb el llapis sense prestar atenció, i si gaudeix amb l’activitat.

c) L'espai que ocupa.

Veure l'espai que ocupa en el paper pot donar-nos algunes pistes. En general, ocupar

tot l'espai s'associa a confiança, seguretat, ganes d'explorar l'entorn, etc.

Quan l'espai ocupat es redueix a alguna zona en concret o els gargots són petits

s'interpretaria en sentit contrari, és a dir, timidesa, retraïment i introversió.

d) El traç.

Un traç ferm, segur i estable en fer el gargot pot significar facilitat de moviments, ganes

d'experimentar, bona predisposició al joc, a aprendre, etc. Si el traç s'efectua amb

excés de pressió o velocitat pot ser un indicador d'impulsivitat o falta de control.

Page 25: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

25

Les línies rectes llargues, traçades de cantonada a cantonada del paper, especialment

les ascendents, poden ser indicadors de certa agressivitat cap a l'exterior o manca de

control d'impulsos. Per contra, els traços amb predomini de les formes ondulades o

arrodonides són pròpies de nens amb major control sobre si mateixos.

e) Punt d’inici

Normalment el nen hauria de començar a elaborar el dibuix a la zona del centre del

full, mostrant així la forma en la que es situa en el món exterior. En aquesta edat el

nen es sent el centre de tot. D’aquesta manera expressa el seu benestar, la seva

alegria i la felicitat de sentir-se d’aquesta manera.

Quan comença el gargot en la perifèria del paper, el nen es sent estrany en l’entorn

que l’envolta. És com si alguna cosa l’impedís explorar i frenès l’expansió dels seus

sentiments.

Page 26: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

26

4. El test projectiu

A principis de segle, van aparèixer uns tests anomenats projectius, que com la pròpia

paraula indica, ens fa projectar els nostres sentiments i pensaments inconscients i

plasmar l’autèntica personalitat, posant al descobert el “jo” més profund. L'individu

emet respostes a escenes, dibuixos o paraules que li són presentades, i que analizant-

les ens poden revelar algun conflicte que pugui tenir. Evidentment, el subjecte no és

conscient dels aspectes en què és avaluat. Per això, aquestes proves, solen ser ben

acceptades ja que no es viuen com excessivament intrusives. És a dir, no es tracta de

preguntes directes en què el receptor és molt conscient del que se li pregunta i, per

tant, pugui emmascarar la resposta en funció del seu interessos.

En els nens, aquests tests serveixen per que projectin els seus problemes, angoixes,

etc. però sense que ells se n'adonin, o sigui que a partir d’un dibuix es pot conèixer

l’estat emocional del nen o nena.

Page 27: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

27

5. L’HTP com a prova projectiva Aproximadament, a la dècada del anys cinquanta es va produir una expansió de

diversos tipus de test, sobretot als Estats Units i fonamentalment, a causa de les dues

guerres mundials, ja que es requerien mètodes fiables per a la selecció del personal.

El test de la Casa-Arbre-Persona (HTP) de John N. Buck (1906- 1983); això apareix

l’any 1948 com una derivació d’altres tests d’intel·ligència investigats per l’autor, i és

una técnica projectiva en la qual es demana que es dibuixi una casa un arbre i una

persona.

Buck tria aquests tres elements (casa, arbre i persona) per qué pensa que:

Són ítems familiars a tots, també per l’infant més petit.

Va observar que, com a conceptes que havien de ser dibuixats per individus de totes

les edats, tenien millor acceptació que altres.

Estimulàven una verbalització més lliure i espontània que altres ítems.

Per tant, podem afirmar que la tècnica del dibuix projectiu Casa-Arbre-Persona

constitueix un instrument de gran valor per a obtenir informació sobre la relació d’un

individu amb els altres, amb el seu entorn, i captar les àrees més profundes de la seva

personalitat.

L’HTP consta de dues parts: La primera és no verbal, creativa i molt poc estructurada.

Es sol·licita a l’individu que dibuixi lliurement una casa, un arbre i una persona.

La segona consta d’un interrogatori estructurat que inclou una sèrie de preguntes

sobre les associacions del subjecte amb aspectes de cada dibuix.

Posteriorment, s’avaluen els dibuixos buscant indicadors de possibles dificultats

basant-se en el contingut i les característiques del dibuix com la ubicació, la presencia

o absència de parts específiques i les respostes de l’individu durant l’interrogatori.

L’HTP proporciona informació que, una vegada relacionada amb altres instruments de

valoració i d’entrevista, pot revelar els conflictes i preocupacions generals de l’individu,

així com aspectes específics de l’ambient que són viscuts com a problemàtics.

Page 28: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

28

6. Condicions d’aplicació

L’HTP s’aplica generalment de forma individual, on el subjecte ha de seure davant una

taula de manera que la posición del cos li permeti dibuixar de forma còmoda. És

important que el lloc on es realitzi la prova estigui en silenci i lliure d’estímuls que

puguin cridar l’atenció del subjecte.

El material d’aplicació és el següent:

Paper de mida DIN A4

Diversos llapis del núm. 2 (o més suaus)

Goma d’esborrar

Un joc de colors (com a mínim vuit: vermell, taronja, groc, verd, blau, morat, marró i

negre) quan es tingui intenció de demanar dibuixos a color.

Rellotge o cronòmetre per calcular el temps de latència (temps que transcorre fins que

es comença a dibuixar) i el temps total del dibuix.

La pàgina destinada al dibuix de la casa ha de presentar-se de forma horitzontal,

mentre que les pàgines per a l’arbre i la persona es presentaran en forma vertical. Tot i

això el subjecte pot girar el full, la qual cosa serà un indicador que tindrem present en

la interpretació.

Cal que l’examinador vegi clarament el full mentre el subjecte dibuixa, de manera que

pugui anotar l’ordre dels detalls dibuixats, i observar i registrar qualsevol fet poc usual

en la seqüència del dibuix.

No hi ha temps límit. Es demana al subjecte que triï un llapis, i després se li diu: “Vull

que facis el dibuix d’una casa. Pots dibuixar el tipus de casa que desitgis. Pots

esborrar tantes vegades com vulguis. Pren-te el temps que necessitis”.

Si l’infant o jove expressa preocupació sobre la seva habilitat per dibuixar, li hem

d’explicar que no ens preocupa la seva habilitat artística i que només ha de dibuixar de

la millor manera que ell pugui.

Es comença a comptar el temps quan s’ha acabat de donar les instruccions i estem

segurs que el subjecte ha comprès la tasca.

Page 29: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

29

Mentre el subjecte realitza el dibuix l’examinador ha de registrar els elements

següents:

Latència inicial (el temps que transcorre entre que l’examinador finalitza les

instruccions i el subjecte comença a dibuixar).

Ordre dels detalls dibuixats.

Duració de les pauses i els detalls específics que estan sent dibuixats quan ocorre una

pausa.

Verbalitzacions espontànies, expressions emocionals i els detalls que està dibuixant

quan això ocorre.

Temps total que triga el subjecte a completar el dibuix.

Després del primer dibuix, que sol ser el de la casa, cal presentar els fulls per als

dibuixos de l’arbre i de la persona (aquesta vegada en posició vertical).

Una vegada finalitzats els dibuixos a llapis, és molt important donar-li al subjecte

l’oportunitat per a definir, descriure i interpretar cada dibuix i expressar els

pensaments, idees, sentiments i records associats.

La finalitat principal de l’interrogatori posterior és arribar a comprendre millor l’individu

obtenint tanta informació com sigui possible sobre el contingut i el context de cada un

dels dibuixos.

Page 30: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

30

7. Interpretació: Característiques generals del dibuix

Diferents apartats ajudaran a l’avaluador, de manera que aquest pugui concentrar-se

en trets rellevants dels dibuixos per a poder interpretar-los de la manera més acurada

possible.

7.1 Actitud

L’actitud de l’individu enfront de la tasca proposada proporciona informació rellevant

sobre com aquest enfronta les tasques noves i/o difícils. Generalment l’actitud habitual,

i més en el cas d’infants, sol ser d’acceptació.

El dibuix de la persona és el que presenta més dificultats, donat que:

Els conflictes més importants dels individus mal adaptats es troben en l’àrea de les

relacions inter i intrapersonals.

El dibuix de la figura humana genera més associacions a nivell conscient o

preconscient que el de l’arbre o el de la casa.

Els individus mal adaptats se senten incòmodes amb la consciència del seu cos.

Per aquesta raó el dibuix de la persona es demana en darrer lloc, quan l’individu ja ha

dibuixat altres objectes i és probable que oposi menys resistència que si se li demanés

com a primer dibuix.

7.2 Temps, latència, pauses

El temps que triga el subjecte en completar els dibuixos proporciona informació

valuosa sobre el significat dels objectes dibuixats i de cada una de les seves parts.

En general, la quantitat de detalls i com estan presentats han de justificar el temps de

producció del dibuix: és d’esperar que un dibuix esquemàtic i amb pocs detalls es

realitzi en menys temps que un dibuix molt elaborat.

Page 31: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

31

Algunes interpretacions que es poden fer en aquest sentit són les següents:

Els individus que dibuixen amb rapidesa, poden estar intentat defensar-se d’una tasca

poc agradable per a ells.

Aquells que triguen massa temps per a cada dibuix poden estar mostrant resistència a

produir un intens estat emocional relacionat amb el que simbolitza el dibuix per a ells.

Si l’infant no comença a dibuixar en els trenta segons que segueixen després d’haver

rebut les instruccions, podem sospitar dificultats en el seu desenvolupament afectiu i/o

psicològic. Un retard així suggereix conflicte; durant l’interrogatori posterior

l’examinador ha de tractar d’identificar els factors que produeixen aquest conflicte.

El mateix passa quan un infant fa una pausa de més de cinc segons durant la

realització d’un dibuix. La part de l’objecte que està sent dibuixada, o que és dibuixada

immediatament després de la pausa, pot representar la font del conflicte. És necessari

investigar aquesta àrea durant l’interrogatori posterior.

També cal investigar les pauses durant els comentaris o en respondre les pregruntes

de l’interrogatori.

7.3. Crítica i esborrat

Els comentaris verbals, com “no sé dibuixar gaire bé” o “això m’ha sortit molt

malament” són comuns. Quan aquests comentaris són excessius, indiquen conflictes

importants, especialment si no hi ha intent per corregir els errors identificats

verbalment.

Els indicadors conductuals d’autocrítica inclouen:

Abandó de la figura incompleta, reiniciant el dibuix en un altre lloc del full, sense

esborrar el primer dibuix.

Esborrat sense intent de redibuixar.

L’esborrat i redibuixat persistent de qualsevol part del dibuix suggereix conflicte amb el

detall o amb allò que aquest representa per al subjecte.

Page 32: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

32

7.4. Comentaris

Comentaris orals com “ara li dibuixaré una corbata”, poden estar ajudant a alleujar la

inseguretat. Una quantitat excessiva de comentaris s’han de valorar com a indicadors

de dificultats.

Una noia que estava dibuixant la casa va fer el següent comentari: “no sé si els

fonaments són sòlids... però, on està la meva porta? He posat les finestres en un lloc

equivocat. Posaré la meva porta aquí, així està bé? Hi ha uns esglaons per a pujar,

està bé?” La constant referència d’aquesta noia als fonaments de la casa, simbolitza la

seva situació familiar en què “els fonaments de casa seva” havien estat sacsejats pel

divorci dels seus pares.

Page 33: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

33

8. Interpretació: Trets generals del dibuix

La proporció, perspectiva i detalls en un dibuix són característiques generals que

proporcionen informació sobre el subjecte.

8.1. Proporció

Les relacions de proporció expressades per un subjecte en els seus dibuixos de la

casa, l’arbre i la persona, tot sovint revel·len els valors que el subjecte assigna als

objectes, les situacions i les persones.

L’ús d’una part molt petita de l’espai generalment indica sentiments de rebuig cap al

que representa el dibuix.

Un dibuix que ocupa quasi tot l’espai disponible o que, per les seves dimensions, no hi

cap dins dels marges del paper, generalment indica sentiments de frustració, forta

tensió i irritabilitat.

Cal parar atenció al dibuix de detalls. En general un detall més gran que la resta de

detalls dibuixats implica preocupació en relació a allò que el detall simbolitza per al

subjecte. Un detall de grandària més petit que la mitjana generalment implica rebuig o

el desig de rebutjar el que el detall simbolitza per al subjecte.

Page 34: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

34

8.2. Perspectiva Les relacions espacials en els dibuixos de la casa, l’arbre i la persona, indiquen

l’habilitat del subjecte per a captar i reaccionar amb èxit en els aspectes generals de la

vida.

Els subjectes amb tendències agressives o negativistes poden mostrar rebuig oposant-

se a acceptar el full en la posició presentada.

Sempre és significativa la desviació en la utilització dels marges. Anomenarem “retallat

del paper” a l’amputació del dibuix per un o més marges, que sovint és deu a la

dificultat per a dibuixar la part en qüestió a causa d’associacions poc agradables.

En aquest dibuix s’observa que l’arbre queda incomplet (amputat) pel costat dret.

El “vorejat del paper” es dóna quan una part del dibuix voreja el marge però no s’estén

més enllà del mateix (per tant el dibuix no queda amputat). L’ús del vorejat en el marge

superior suggereix la funció del pensament i la fantasia com a fonts de satisfacció. L’ús

dels marges laterals indica inseguretat; l’ús de la vora inferior implica depressió. Dels

quatre usos desviats aquest és el més patològic.

Una línia base proporciona un punt de referència a l’objecte dibuixat; quan la línia cau

cap avall, es representen sentiments d’allunyament, dependència materna.

8.3. Detalls

El tipus i la quantitat de detalls utilitzats, i l’ordre en que es dibuixen es considera un

índex del reconeixement, la preocupació i la reacció del subjecte cap els elements de

la vida diària.

Page 35: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

35

Poden ser:

Detalls essencials:

L’absència d’un sol detall essencial es considera greu, especialment en els dibuixos de

la casa i l’arbre, suggereixen allunyament o conflicte.

Detalls no essencials:

L’ús limitat de detalls no essencials, com cortines en les finestres, fulles en els arbres i

roba en les persones, implica una bona prova de realitat i una interacció ben

equilibrada amb l’ambient.

Detalls irrellevants:

Quan s’utilitzen de forma limitada, com a arbres prop de la casa, pardals en l’arbre o

en el cel o una mascota amb la persona, aquests detalls impliquen una lleugera

inseguretat. Quan s’utilitzen excessivament, suggereixen l’existència d’ansietat

respecte a l’àrea simbolitzada pel detall. Els núvols, per exemple, representen ansietat

sobre el tema del dibuix.

Detalls extravagants:

Els detalls extravagants, com cames humanes sostenint una casa o trets facials

dibuixats al sol (detall comú en nens petits), indiquen que existeix alguna

psicopatología en el subjecte.

8.4. Color

L’ús del color pot proporcionar informació addicional per al diagnòstic i pronòstic.

En relació a la utilització de color tindrem en compte els següents indicadors:

Elecció:

Com més lent i indecís es mostra el subjecte al seleccionar el color per a un detall o un

dibuix, hi ha més probabilitats que l’objecte que s’està dibuixant tingui una alta

significació.

Page 36: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

36

Aplicació:

Quan el subjecte utilitza el negre o marró i només l’utilitza com a llapis, és probable

que tendeixi a evitar les emocions. Els subjectes molt emocionals utilitzen molts colors;

Els infants utilitzen més colors que els adults. Quan més de tres quartes parts del full

per a dibuixar es troben pintades, significa que el subjecte presenta una carència de

control de l’expressió emocional.

8.5. Interrogatori posterior

L’interrogatori posterior serveix per a aclarir aspectes sobre els quals hi ha dubtes, i

per a proporcionar al subjecte oportunitats de projectar sentiments, necessitats i

actituds a través de la descripció verbal i els comentaris sobre els seus dibuixos.

Normalment l’individu, veu la casa ocupada per éssers vius i considera que la persona

i l’arbre són vius. Durant l’interrogatori posterior, respostes que suggereixen que la

casa està buida o abandonada, que l’arbre està morint o mort, i que la persona està

malalta, morint o morta, revelen importants desajustaments.

La quantitat de respostes és important i la negativa absoluta a respondre és un

important indicador de conflicte.

Page 37: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

37

9. Anàlisi del dibuix de la casa

El dibuix de la casa és un element recurrent i molt freqüènt en els dibuixos infantils.

Aquest fet pot respondre a un sentiment intern, bàsic, de necessitat i desig de viure

protegit gràcies a la seguretat que proporciona la llar, evitant així els perills del món

exterior.

De fet, el dibuix de la casa es pot trobar present, de forma molt esquemàtica i simple,

en infants de quatre i cinc anys. Evidentment, els dibuixos d’infants d’aquestes edats

preescolars ens proporciona encara poca informació donat que no contenen gaires

elements interpretatius, tot i que és possible que es pugui trobar algun indicador

significatiu. És a partir dels 6 anys, aproximadament, quan la casa comença a mostrar-

nos detalls més variats.

La demanda del dibuix de la casa sol ser ben acceptada per l’infant; donat que aquest

considera la prova com a poc invasiva i relativament simple. Alguns infants, poden

mostrar algunes resistències amb l’excusa que tenen poca habilitat per dibuixar.

Explicar-li a l’infant que no es pretén jutjar la seva habilitat pel dibuix, aquesta

resistència sol desaparèixer.

Per a l’infant, la casa representa de forma, més o menys conscient, l’adaptació vers els

germans i els pares, especialment cap a la mare.

Page 38: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

38

9.1 Detalls

Page 39: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

39

9.1.1 Detalls essencials

La casa ha de tenir almenys una porta (tret que es mostri el mur lateral). També ha

d’incloure una finestra, un mur i un sostre (tret que s’identifiqui com un allotjament

tropical o algun altre tipus de residència sense sostre).

Porta:

La porta representa l’accés a la vivenda, de manera que regula l’entrada al propi espai

vital i alhora la sortida i el contacte amb el món exterior. La seva presència, forma i

grandària dins el dibuix de la casa ens aporta informació sobre la manera com el

subjecte projecta les seves relacions amb l’ambient.

Una casa sense porta o amb porta excessivament petita representa un indicador de

posibles bloquejos, necessitat de trencar les relacions exteriors, introversió, o

necessitat d’aïllament enfront les pressions externes que són viscudes com a difícils.

D’altra banda ens pot estar indicant un estat de timidesa i necessitat d’autoprotecció; o

bé, necessitat de disposar del propi espai sense interferències d’altres persones. Quan

l’actitud defensiva del subjecte davant la prova és elevada, la manca de porta (o de

finestres) pot arribar a significar la negativa del subjecte a “deixar entrar

l’examinador/a” en el seu món.

Una porta excessivament gran es pot associar amb personalitats dependents. El

subjecte es percep amb poques possibilitats per sobreviure tot sol, de manera que

busca i necessita l’ajuda d’altres per ensortir-se’n.

Les portes molt petites suggereixen sentiments d’inadequació i rebuig a establir

contacte.

Una porta òbviament tancada amb claus i panys, o altres elements que reforcin el

tancament, s’associa generalment amb introversió, evasió del món exterior o amb la

necessitat de protegir el seu àmbit més íntim.

Una porta oberta sol ser indicador de personalitat extrovertida, amb capacitat per les

relacions socials i la comunicació. Se sol presentar en subjectes segurs de si mateixos

i amb confiança en l’entorn.

Page 40: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

40

Les portes laterals o “del darrere” poden simbolitzar actituds de fugida de l’individu o la

presència d’amenaça de fugida d’altres persones de la família (per exemple els pares).

Finestres:

Sovint es diu que les finestres són “els ulls” de la casa donat que a través d’elles es

contempla el que succeeix a dins. A l’hora, també constitueixen un element a partir del

qual podem ser observats en la nostra intimitat. La presència, forma i grandària de les

finestres ens aporten informació sobre la manera com el subjecte viu i es comunica

amb l’exterior.

Una casa sense finestres a partir dels 5 o 6 anys ens pot estar indicant que el subjecte

no pot afrontar la realitat externa i/o que se sent empresonat en el seu ambient familiar

i íntim. També pot estar indicant rigidesa en l’educació parental o excessiva

sobreprotecció.

Les finestres fortament tancades o barrades tenen un significat similar a l’anterior, així

com les finestres molt petites.

La disparitat en la mida de les finestres és normal. Normalment, la finestra de la sala

és la més gran i la del bany la més petita. Quan la finestra del bany és la més gran,

s’assumeix que la funció del bany és pertorbadora per al subjecte. Cal sospitar

conflictes en relació amb les funcions sexuals o excretòries.

Quan la finestra de la sala és més petita que les altres es suggereix desgrat per les

relacions socials.

Les finestres obertes representen un indicador d’obertura cap el món exterior,

necessitat d’aprendre i capacitat d’observació.

Sostre:

El sostre o teulada de la casa es tendeix a associar amb la part superior de la persona,

és a dir, amb la ment, l’intel·lecte o l’esperit. Representen inquietuds superiors com la

creativitat, la fantasia i la consciencia.

Page 41: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

41

El sostre simple o de dues vessants és el més habitual en infants petits. Generalment

suggereix un perfil realista i ben connectat amb l’ambient.

Els sostres massa grans o que sobresurten excessivament pels costats, poden estar

indicant manca de contacte amb la realitat.

Les cases sense sostre, amb sostre excessivament petit o mal connectat amb la resta

de la casa poden indicar manca de capacitat per a la creativitat o bé dificultats en

l’àrea cognitiva.

El sostre que s’estén fins el terra i es converteix en paret-teulat és propi de subjectes

amb greus dificultats.

Parets:

Les parets, igual que el sostre, representen la fortalesa del “jo”. Aquesta teoria pren

més força quan més edat té el subjecte.

Les parets altes denoten la necessitat d’expandir-se, créixer, arribar a ser com els

adults. També pot significar força i fins i tot agressivitat.

Les parets baixes suggereixen introversió, opressió, impotència, i inseguretat.

Xemeneia:

La xemeneia constitueix un element característic de la casa. Tot i que no és un

element freqüent a les cases urbanes, segueix apareixent en els dibuixos d’infants i

joves.

Quan la xemeneia es dibuixa fàcilment, implica que l’individu té una maduresa i un

equilibri satisfactoris.

L’omissió de la xemeneia no representa un desajustament tan greu com ho seria el

seu èmfasi exagerat.

Page 42: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

42

Una gran profusió de fum sortint de la xemeneia indica forta tensió interna, provocada

probablement per relacions poc satisfactòries amb les persones amb qui viu el

subjecte.

Els nens petits generalment dibuixen una xemeneia amb angles rectes sobre un sostre

triangular.

Una xemeneia desproporcionadament petita suggereix que l’individu sent una manca

d’afecte dins la llar.

9.1.2 Detalls no essencials

Els detalls no essencials més comuns per a la casa són les cortines i els indicadors del

material de construcció.

Les contrafinestres, persianes i cortines que no estan completament tancades indiquen

probablement ansietat. Si es dibuixen els tres detalls, és probable que el subjecte sigui

molt defensiu.

Si es dibuixen algunes finestres amb persianes, cortines o vidres i unes altres sense,

durant l’interrogatori posterior caldrà investigar en relació a l’habitació que es troba

darrera la finestra que és diferent: qui l’ocupa, com és, etc. L’actitud de l’individu cap a

l’ocupant de l’habitació o cap a la seva funció pot explicar la desviació.

El material del sostre generalment es representa per mètodes que van des de delinear

meticulosament cada teula fins a suggerir la presència de material amb uns quants

traços. El material detallat meticulosament suggereix tendències obsessives.

Dibuixar canaletes per a la pluja connota una forta actitud defensiva.

Page 43: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

43

9.1.3 Detalls irrellevants

Els detalls irrellevants més comuns per a la casa són els arbustos i els camins.

Els arbustos dibuixats prop de la casa indiquen actituts defensives.

Els arbustos, també poden representar persones importants pel subjecte. Els arbres,

generalment, representen persones que tenen un fort valor positiu o negatiu per a

l’individu. L’examinador/a haurà d’identificar aquestes persones durant l’interrogatori

posterior.

Un camí ben proporcionat i dibuixat amb facilitat sembla indicar que l’individu exerceix

control en les seves relacions amb els altres.

Un camí molt estret cap a la casa i molt ample en el costat oposat, connota un intent

per encobrir el desig de mantenir-se allunyat, amb una actitud amistosa aparent i

superficial.

Si no existeix línia base o la casa es troba suspesa sobre aquesta, és possible que el

contacte amb la realitat sigui molt tènue.

Els núvols indiquen ansietat generalitzada.

Les muntanyes que de vegades es dibuixen al fons, indiquen una forta necessitat de

dependència i una actitud defensiva.

La neu i la pluja indiquen una gran necessitat de l’individu d’expressar els seus

sentiments.

9.1.4. Detalls degradants

Detalls degradants, com un vàter o un pot d’escombraries, de vegades es dibuixen

prop de la casa per a indicar sentiments d’hostilitat agressiva.

Page 44: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

44

9.2 La casa dibuixada amb colors La casa pot dibuixar-se de qualsevol color sense violar la realitat des del punta de vista

cromàtic.

Normalment la xemeneia és vermella, negra o marró; el fum és negre o marró, el

sostre és negre, verd, vermell o marró; els murs són negres, marrons, verds, vermells,

grocs o blaus; les portes i els marcs de les finestres són negres, marrons, verdes,

vermelles o blaves; i les contrafinestres són negres, verdes, marrons, blaves o

vermelles.

9.3 Interrogatori posterior

És teva? De qui és? Amb molta freqüència els subjectes tracten de dibuixar la seva

pròpia casa. Si la casa pertany a una altra persona, cal determinar si està considerada

com un lloc positiu o negatiu.

Quants pisos té la casa? (la casa té escales?) Aquesta és una pregunta que mesura

l’atenció, ja que els subjectes aïllats o amb greus dificultats de vegades responen

sense mirar els seus dibuixos.

De què està feta la casa? És una bona pràctica per a determinar allò que el material

de la casa significa per al subjecte.

Amb qui pensaves quan la dibuixaves? Aquesta pregunta intenta obtenir més

informació que porti a una identificació més precisa.

T’agradaria que fos teva aquesta casa? Perquè? Les respostes del subjecte a aquesta

pregunta poden revelar actituds cap a la seva llar o cap a aquells amb qui la

comparteix. Poden mostrar quin tipus de casa li agradaria tenir. Si el subjecte prefereix

aquesta casa enlloc de la seva perquè és més gran, és possible que estigui

experimentant un sentiment de frustració. Si rebutja la casa per ser massa gran, el

subjecte pot sentir-se insegur en la seva llar actual.

Qui t’agradaria que visqués amb tu en aquesta casa amb tu? Per què? Els nens

desadaptats poden indicar una forta necessitat d’afecte paternal declarant, per

exemple, que volen viure amb els seus pares, però sense els seus germans.

Page 45: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

45

Quan mires la casa, et sembla que està a prop o lluny? Aquesta és una altra pregunta

per a la prova de realitat i les respostes que contradiuen la realitat són significatives.

Usualment, si la resposta és “a prop” significa accessibilitat, sentiments d’afecte i

benvinguda. La distància suggereix lluita i sentiments de rebuig.

És una casa contenta o trista? Per què? El to emocional que acompanya una resposta

negativa diu molt sobre el punt de vista que té l’individu sobre la llar i qui la formen.

Respostes molt evasives indiquin un valor fortament negatiu.

Interrogatori sobre la distribució. La distribució de la casa pot expresar la presència de

conflictes amb els ocupants de la casa, o amb l’ús funcional acostumat de les

habitacions.

Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada? Aquesta pregunta

estableix el grau de tensió o afecte dins la llar.

Page 46: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

46

10. Anàlisi del dibuix de l’arbre

El dibuix de l’arbre és un dels instruments projectius més simples d’efectuar tant en

infants i adolescents com en adults. L’arbre sembla que genera menys associacions

conscients en comparació amb els dibuixos de la casa i la persona. Dibuixar un arbre

és, a simple vista, inofensiu i poc intrusiu, per aquesta raó sol ser una prova ben

acceptada.

El dibuix de l’arbre s’interpreta com una expressió gràfica de l’experiència d’equilibri

que sent l’individu per a obtener satisfacció dins l’ambient.

Un arbre petit suggereix forts sentiments d’inadequació a enfrontar l’ambient.

Un arbre massa gran, especialment si queda fora de les vores del paper, implica

recerca de satisfacció, fantasia, o en ambdues.

Page 47: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

47

10.1 Detalls

Page 48: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

48

10.1.1 Detalls essencials

L’arbre ha de tenir un tronc i, com a mínim, una branca.

Tronc:

Pel que sembla, el tronc representa el sentiment de poder bàsic en l’individu. A partir

del dibuix del tronc es poden interpretar qüestions relatives a la percepció que

l’individu té d’ell mateix, així com el grau de seguretat o confiança amb que enfronta

els reptes del món exterior.

Un tronc dèbil, estret, irregular, baix o deforme, mostren feblesa de caràcter i

influenciabilitat. Sol ser dibuixat per persones que tenen un cert temor al món exterior.

Quan es dibuixa un forat en el tronc cal sospitar carències afectives de certa

importància o una època d’especial patiment per l’infant, com podria ser la mort

d’algun familiar, el divorci dels pares, una malaltia, un accident, etc. Qualsevol situació

que hagi esdevingut traumàtica per la immaduresa del psiquisme de l’infant en aquell

moment.

Un tronc dibuixat amb línies rectes indiquen propensió a la rigidesa, autocontrol i

disciplina. Un tronc dibuixat amb línies ondulades, flexibilitat, sociabilitat, i docilitat. Si

les línies són tortuoses poden significar patiment emocional i ansietat.

L’alçada del tronc representa un indicador de la relació que el subjecte manté amb

l’exterior. Un tronc baix denota un caràcter previngut. Un tronc alt, extroversió, ambició

i idealisme.

Un tronc ample (gruixut) però proporcionat denota equilibri, seguretat en si mateix,

autocontrol. Si és excessivament ample ens pots estar indicant narcisisme,

autoritarisme, i certa agressivitat. Un tronc prim denota inestabilitat, debilitat,

inseguretat i retraïment.

Page 49: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

49

Branques:

Les branques, pel seu tamany i la seva posició relativa amb el tronc, esdevenen

indicadors dels recursos que disposa l’individu en la recerca d’experiències

satisfactòries. Quan més flexible sigui el brancatge i millor l’organització de l’arbre, es

presumeix que és major l’habilitat del subjecte per a obtenir satisfacció dintre del seu

ambient.

Les branques que apunten amunt, s’associen a optimiste i extroversió. Les branques

caigudes poden indicar pesimisme o sentiments de desemparament.

Quan les branques pugen i baixen simultàniament cal sospitar inestabilitat emocional

de l’individu. Les branques trencades o mortes representen esdeveniments traumàtics

experimentats per l’individu.

Arbre realitzat per un nen de 6 anys. Durant l’interrogatori posterior, ens diu, que l’arbre té una branca

morta i per això hi ha una fulla que cau. Això pot considerar-se com un sentiment de pèrdua experimentat per la separació dels pares.

10.1.2 Detalls no essencials

El detalls no essencials que amb més freqüència es poden trobar en el dibuix de

l’arbre són les fulles, l’escorça, les arrels i un sistema de branques.

Quan es dibuixa fàcilment l’escorça, indica que el subjecte manté un equilibri amb

l’ambient, mentre que l’escorça dibuixada amb dificultat indica la presència d’ansietat.

Page 50: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

50

L’escorça, dibuixada meticulosament i amb molta cura, suggereix que el subjecte es

troba preocupat per la seva relació amb l’ambient actual.

Les cicatrius dibuixades en l’arbre han de ser investigades durant l’interrogatori; ja que

poden representar ferides emocionals o físiques de l’individu, en el moment actual o bé

en el passat.

L’estructura de les arrels sembla representar per a la majoria d’individus, les fonts de

satisfacció elemental i de força estabilitzadora. En un nivell més profund, l’estructura

de les arrels representa els impulsos bàsics i elementals.

Les arrels que penetren suaument al terra impliquen un bon contacte amb la realitat.

Les arrels en forma d’urpes, que semblen agafar-se al terra en comptes de penetrar-hi

suggereixen la presència de fortes actituds agressives.

10.1.3 Detalls irrellevants

És comú que es dibuixin ocells o animals en les branques de l’arbre i pastura al voltant

de la base del tronc. Ocasionalment, l’individu identifica l’ocell o l’animal com una

persona important per a ell.

La línia base es dibuixa més freqüentment en l’arbre que en la casa o la persona. Una

línia base convexa, en forma d’arc, implica dependència materna, amb sentiments

d’aïllament.

Els infants, amb freqüència dibuixen dos arbres i els identifiquen com a la mare i el

pare. Si es dibuixen més arbres cal sospitar dificultats en el desenvolupament psíquic

de l’infant.

Ocasionalment es dibuixa un rostre en el brancatge que el subjecte identifica després.

Aquests rostres usualment tenen fortes implicacions negatives per al subjecte.

Quan es dibuixa un arbre que s’està desfullant, l’individu pot tenir la impressió que

s’està perdent l’habilitat per amagar pensaments i emocions.

Page 51: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

51

10.1.4 Detalls degradants

Detalls degradants, com un gos orinant o un cavall defecant al costat de l’arbre solen

indicar sentiments d’hostilitat agressiva.

10.2 L’arbre dibuixat en colors

Es tendeix a pintar el tronc de l’arbre en negre o marró. Les branques acostumen ser

negres o marrons; el fullatge verd, groc, vermell, marró i negre; la fruita vermella,

groga i verda, i les flors vermelles, grogues, taronges, blaves i morades.

10.3 Interrogatori posterior

On es troba aquest arbre? Molt freqüentment, el subjecte dibuixa un arbre que es troba

prop de la seva llar actual o d’alguna altra en el passat, o en un lloc associat amb la

seva experiència passada i que tingui un gran valor positiu o negatiu. Si l’arbre es

troba dintre del bosc, la definició de bosc del subjecte pot ser reveladora. Per a alguns

és un lloc de pau, quietud i solitud; mentre que per a uns altres, el bosc representa un

lloc de por i amenaça.

Quina edat té l’arbre? Amb freqüència l’edat és l’edat cronològica o sentida pel

subjecte.

Està viu l’arbre? Per què? Els subjectes que no es troben completament ben adaptats

poden respondre “no”. Una resposta negativa generalment indica que l’individu se sent

fisiològicament inferior o psicològicament inadequat, culpable, profundament deprimit,

o una combinació d’aquests sentiments. La resposta de que està viu, pot ser el primer

indicador que el subjecte veu a l’arbre en moviment, amb fulles amb força.

Quan el subjecte diu que està mort, i la causa van ser els cucs, insectes, un llamp, el

vent o alguna acció agressiva, està expressant la convicció que quelcom extrapersonal

és culpable.

No obstant això, quan es diu que la mort va ser ocasionada perquè alguna part o

l’arbre sencer està podrit, s’està expressant un sentiment de que quelcom falla dintre

del seu “jo”.

Page 52: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

52

(Si està mort) Tornarà a estar viu? Algunes vegades l’infant diu que l’arbre està mort

quan en realitat vol dir que ha perdut les seves fulles a causa de l’hivern. Preguntar si

l’arbre reviurà pot ajudar a determinar si aquest és el cas.

Que hi ha en l’arbre? Certs aspectes de l’arbre són vistos com parts específiques de la

figura humana. Les branques llargues i penjants amb fulles perennes poden recordar-li

a un subjecte el cabell de la seva mare.

L’arbre es troba sol o acompanyat? Les respostes a aquesta pregunta no són molt

significatives tret que siguin fortament emocionals. Amb freqüència es revelen

sentiments d’aïllament, una necessitat d’associar-se amb altres persones, o totes dues

coses.

És un arbre fort o fluix? Per a la majoria de les persones la salut i la força són dues

qualitats diferents. La presència de salut no necessàriament implica la presència de

força, o al revés. La resposta indica l’opinió que té el subjecte sobre la força del seu

“Jo”.

A qui s’assembla més, a una dona o a un home? Amb freqüència són persones amb

qui el subjecte s’identifica.

Fa vent en el dibuix? El vent simbolitza les pressions de forces situacionals, personals

o ambientals. Usualment es descriu el vent com bufant horitzontalment d’esquerra a

dreta. Els vents la intensitat dels quals és moderada i que es desvien de la direcció

convencional acostumen a ser significatius. El vent descrit com bufant de dreta a

esquerra pot indicar tensions. Els subjectes narcisistes poden descriure el vent com

bufant “cap a mi’.

Algú ha fet mal a l’arbre alguna vegada? Com? Aquestes respostes freqüentment

indiquen el grau en que el subjecte se sent atacat per l’ambient. Una ferida en l’arrel

implica una amenaça contra l’habilitat del subjecte per a mantenir-se en contacte amb

la realitat; una ferida en les branques pot indicar la presència d’obstacles per a assolir

satisfacció.

Page 53: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

53

11. Anàlisi del dibuix de la persona

El dibuix de la persona és, d’entre els tres dibuixos de l’HTP, el què genera més

associacions conscients i, per tant, el que provoca més defenses en l’individu que ha

de dibuixar. Aquest dibuix fa sorgir sentiments tan intensos que alguns individus poden

arribar a refusar la tasca. És precisament per aquesta raó que es demana en darrer

lloc, quan la persona ha tingut temps d’adaptar-se a la situació mitjançant els dibuixos

de les anteriors figures.

La qualitat en el dibuix de la persona reflecteix l’habilitat del subjecte per a funcionar

en les relacions personals i ambientals i per a sotmetre al “Jo” i a les relacions

interpersonals.

La figura petita és, en general, una mostra de inadequació, del “Jo” inhibit i de

preocupació per les interaccions amb l’ambient. Se sol trobar més freqüentment en

infants d’educació especial, però també està present en els infants introvertits i

insegurs. En certs casos podria indicar l’existència d’un estat depressiu.

La figura gran, habitual en infants petits, no adquireix significació clínica fins als 8

anys. S’associa amb conductes expansives, de tipus impulsiu, amb poc autocontrol i,

de vegades, també amb immaduresa. En adolescents o adults pot ser un tret indicador

de narcisisme.

Page 54: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

54

11.1 Detalls

Page 55: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

55

11.1.1 Detalls essencials

La persona ha de tenir un cap, un tronc, dues cames i dos braços, tret que solament

es pugui veure un o que s’expliqui la seva absència de alguna manera, com per

exemple, una amputació.

Les característiques facials han d’incloure dos ulls, un nas, una boca i dues orelles, tret

que la posició no permeti veure les orelles o que s’expliqui la seva absència

verbalment.

Cap:

Els investigadors pensen que el cap representa l’àrea de la intel·ligència, així com el

control dels impulsos i la fantasia.

El cap gran és dibuixat sovint per infants petits. Durant l’etapa escolar, el cap gran

s’associa amb esforç intel.lectual, immaduresa…

El cap desproporcionadament petit pot representar la negació del lloc on es generen

els pensaments dolorosos i els sentiments de culpa.

Tronc:

El tronc és la base dels impulsos i necessitats físiques bàsiques, i aquesta condició

determina la interpretació de la seva representació gràfica.

Un tronc desproporcionadament gran indica la possible presència d’impulsos no

satisfets, mancança que el subjecte pot estar sentint intensament.

Un tronc desproporcionadament petit suggereix la negació dels impulsos corporals,

sentiments d’inferioritat o les dues possibilitats.

Les proporcions de les espatlles són un índex del sentiment de poder o força bàsica,

tant física com psicològica.

Les espatlles massa grans indiquen sentiments de força o preocupació extrema.

Page 56: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

56

Les espatlles petites suggereixen sentiments d’inferioritat.

La desigualtat en la mida de les espatlles indiquen l’existència d’un estat de

desequilibri de la personalitat del subjecte, que pot ser temporal en infants.

L’omissió del tronc és freqüent en infants amb discapacitat intel.lectual, dificultats

d’aprenentatge o lesions cerebrals. Tot i que no és significativa en infants petits pot ser

un signe de preocupació a partir dels 6 anys.

Braços:

Els braços es consideren el mitjà per controlar o realitzar canvis en l’entorn del

subjecte.

Els braços massa llargs (arriben als genolls) indiquen que el subjecte està realitzant en

el seu desenvolupament un esforç ambiciós. Són dibuixats amb certa freqüència per

infants agressius.

Els braços molt curts (no arriben a la cintura) indiquen problemes d’aprenentatge,

tímidessa, possible dèficit intel·lectual. Reflecteix dificultat per connectar amb el món

que l’envolta, retraïment, manca d’agressivitat, manca de lideratge però no manca de

desitjos de triomfar.

Els braços enganxats al cos reflexen un control intern rígid i dificultats per conectar

amb els demés, així com certa tendència a la introversió. En alguns individus també

poden manifestar la necessitat de protegir-se de l’exterior.

Els braços amples suggereixen que l’individu té un sentiment bàsic de força per a

lluitar.

Els braços prims indiquen sentiments de debilitat del subjecte.

L’omissió dels braços implica forts sentiments d’inadequació, ansietat o culpa.

Page 57: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

57

Cames:

Les cames es poden considerar com a la representació del subjecte en relació a la

seva autonomia dins l’ambient.

Les cames juntes es pot interpretar com un signe de tensió en l’infant i un intent de

controlar els propis impulsos sexuals; o bé un temor a patir un atac d’aquest tipus.

Algunes nenes abusades presentaven aquesta característica en els seus dibuixos.

L’omissió de les cames és extremadament estranya, fins i tot en infants petits. Es

tracta d’uns dels primers elements que es reprodueixen en les primeres etapes

maduratives. L’absència de cames indica intensos sentiments d’angoixa i inseguretat.

Ulls:

Els ulls són el detall mes revelador de les característiques facials. Generalment són el

primer detall facial que dibuixa un infant petit, ja que són els òrgans bàsics per al

contacte amb el món exterior i el centre de la comunicació social.

Els ulls molt petits poden indicar que la persona desitja “veure” el menys possible.

Els ulls buits, sense intent d’indicar els globus oculars o les pupil·les, indiquen una

forta tendència a evitar els estímuls visuals pertorbadors.

Els ulls guenyos solen estar presents en infants o individus que senten hostilitat cap

als demés i s’interpreten com a indicadors de ràbia i rebel·lia.

Orelles:

L’omissió de les orelles es considerat menys significatiu que no dibuixar altres parts

dels cos. Es un òrgan relativament passiu.

L’èmfasi exagerat en les orelles generalment es veu en dibuixos de subjectes que

poden estar expressant un desig d’escoltar clarament el que creuen que els demés

diuen sobre ells.

Page 58: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

58

Nas:

Símbol d’empenta i independència. És significatiu quan es dibuixa un nas ganxut,

ample i/o obert, en aquests casos manifesta rebuig i despreci.

L’omissió del nas s’associa a una conducta tímida i introvertida, amb absència

d’agressivitat i/o pobre interès social.

Boca:

La boca, que es considera el receptor de les primeres sensacions agradables, pot

considerar-se també un instrument d’agressió; la probabilitat que així sigui, augmenta

quan es dibuixen les dents.

L’omissió de la boca és un tret altament significatiu, que reflexa sentiments d’angoixa,

inseguretat i introversió. S’interpreta com a incapacitat o rebuig per part del subjecte

de comunicar-se amb els altres.

11.1.2 Detalls no essencials

En el dibuix de la persona es solen incloure coll, mans, dits, peus, cabell i roba.

Coll:

El coll representa la unió entre el cap (àrea del control) i el cos (àrea dels impulsos) i

s’interpreta com un índex de la coordinació entre les dues parts.

L’absència del coll, és un factor d’immaduresa; també manca de control d’impulsos.

Un coll llarg i prim, indica rigidesa. Si és curt, indica manca de control dels impulsos, o

també de mal humor.

Mans i dits:

Les mans són les eines mes refinades per a l’acció defensiva o ofensiva dins

l’ambient.

Page 59: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

59

Les mans grans es solen trobar de forma més freqüents en infants amb necessitats

educatives especials i en infants que es mostren obertament agressius, amb poques

habilitats manipuladores, i/o dificultats per relacionar-se amb els altres.

Les mans petites suggereixen resistència a establir contactes en les relacions

interpersonals.

L’omissió de les mans és més freqüent en població clínica, lesions cerebrals i infants

amb necessitats educatives especials. També representen un indicador de sentiments

d’inadequació.

Les mans ocultes (mans a les butxaques, mans al darrere...) s’associen amb

sentiments de culpa, i passivitat. Tot i això, molts infants, adolescents i adults

prefereixen amagar les mans abans d’enfrontar la dificultat de dibuixar-les.

Els dits dibuixats com punxes connoten hostilitat.

Els dits dibuixats com pètals són una presentació habitual en infants petits.

Peus:

Fan referència a la seguretat personal. Sembla tenir implicacions agressives, que

parteixen de la seva funció d’impulsar, conduir el cos cap endavant i també com

instrument d’atac.

Els peus molt grans indiquen la necessitat de seguretat.

Els peus desproporcionadament petits impliquen sentiments de dependència.

L’omissió dels peus no és significativa fins als 7-9 anys.

11.1.3 Detalls irrellevants

Amb freqüència es dibuixen objectes que tenen una relació propera amb el subjecte i

que donen informació addicional sobre aquest.

Page 60: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

60

Els bastons, les espases o qualsevol altra arma impliquen la presència de tendències

agressives.

11.1.4 Detalls degradants

Dibuixar monstres, pallassos, morts, figures amb expressió terrorífica.

Indicadors d’un possible trastorn a avaluar seria, dibuixar el cap en darrer terme,

començar pels trets facials i després dibuixar la línia de la cara o dibuixar un peu i

deixar per al final el cap i els trets facials.

11.2 La persona dibuixada en colors

Normalment es coloreja l’indumentaria que porta la persona, i de vegades els ulls i el

cabell.

11.3 Interrogatori posterior

És un nen o una nena? Un subjecte que diu que una figura femenina vestida amb roba

d’home, és un home; o que una figura òbviament masculina vestida de dona, és una

dona. Això confirma que el subjecte manifesta confusió i indecisió en el seu rol sexual.

Els subjectes molt introvertits amb freqüència afirmen que la persona dibuixada és del

sexe oposat al representat.

Quina edat té? El propòsit inicial d’aquesta pregunta és investigar com de propera es

troba l’edat representada en el dibuix a l’edat del subjecte. Ocasionalment, l’edat que

diu el subjecte representa l’edat que sent o desitjaria tenir.

Qui és? Aquesta pregunta pot ajudar a establir el valor positiu o negatiu que la persona

identificada té per al subjecte.

Què està fent? Aquesta pregunta intenta establir com d’aproximada és l’acció de la

persona dibuixada a la descripció del subjecte.

On està? Si el subjecte considera el dibuix com un autoretrat, pot situar-ho a un lloc

desitjat per ell. Les respostes a aquesta pregunta són importants pel to positiu o

negatiu, i per les associacions que generen.

Page 61: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

61

Està content o trist? Per què? La resposta a aquesta pregunta generalment sembla

expresar els sentiments del subjecte cap a la situació en la qual es troba involucrada la

persona dibuixada. La pregunta també proporciona suficient estímul per a produir

comentaris directes referents als sentiments del subjecte sobre la situació actual o

sobre problemes que no ha estat capaç d’analitzar. De vegades la resposta “content”

és una simple evasió.

A qui et recorda aquesta persona? Aquesta pregunta pot provocar la clara identificació

de la persona. La multiplicitat d’identificacions és estranya; és normal que la persona

representi almenys a dos individus (el subjecte i algú més de particular importància per

a ell). L’explicació de per què la persona dibuixada li recorda a algú sol ser reveladora

Necessita alguna cosa aquesta persona? No és estrany que s’utilitzi la primera

persona del singular per a respondre a aquesta pregunta. Les preguntes sobre les

“necessitats” es troben entre les mes productives de l’interrogatori. Les necessitats

poden referir-se a les necessitats purament físiques o a les psicològiques més

abstractes.

Com va vestida aquesta persona? El tipus de roba pot proporcionar una visió interna

sobre les necessitats del subjecte. Per exemple, l’uniforme d’un general suggerirà

necessitats d’estatus i poder. La falta total de roba pot indicar un sentiment de

desemparament o fortes tendències narcisistes i exhibicionistes. La presència de

botons es pot relacionar amb l’actitud de dependència maternal.

Està malalta aquesta persona? Freqüentment es revelen aquí les experiències

traumàtiques en les relacions amb els demés.

Page 62: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

62

12. Entrevista Núria Rosell (mestra educació infantil)

Per tal de poder realitzar el meu treball, he hagut de necessitar l’ajuda d’ una

profesional en educació infantil. Ella m’ha ajudat a encaminar la part pràctica del

treball, i vaig decidir fer-li unes preguntes per tal d’obtenir més informació i investigar

quin ús es fa del dibuix en el diagnòstic i tractament dels nens.

Per què el dibuix és important pel nen entre els 2 i els 6 anys?

El dibuix, sense cap mena de dubte és important en qualsevol de les edats de l’ésser

humà. Influeix en tots els aspectes creatius, i el mateix temps desenvolupa el

llenguatge ja que és un element comunicatiu que permetrà una bona comunicació, per

tant un bon llenguatge.

Quina influència té el dibuix en l’aspecte cognitiu?

Realment, desenvolupar el pensament. El nen quan està dibuixant desenvolupa un

pensament creatiu, imaginant móns i situacions.

Quina influència té el dibuix en l’aspecte emotiu?

A través del dibuix, el nen expressa situacions molt personals, reflexa les seves

situacions internes, com ell es relaciona amb l’entorn i projecta les seves emocions i

carències.

El dibuix pot servir de teràpia?

Sí, el dibuix pot ser molt terapèutic, perquè pot ajudar al nen a tranquil·litzar-lo, ja que

dibuixant el nen exterioritza totes aquelles sensacions o situacions que han tingut

algun efecte sobre ell, ja sigui positiu o negatiu.

S’utilitza el dibuix com a eina per fer un diagnòstic als nens?

Sí, sobretot quan és un nen amb problemes de relació amb els altres. Un dels primers

passos que hi ha que observar és com el nen agafa el llapis entre els seus dits. Si la

subjecció és suau, veiem a un nen relaxat, tranquil, mentre que si és fent força denota

tensió o nerviosisme.

Té importancia com ocupa l’espai del full?

Page 63: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

63

Si, el nen sol dibuixar-se sempre al centre del full, és una manera de percebre’s el

centre del món, la qual cosa és natural en els nens, mentre que al voltant d’ell ubica

les coses importants per ell.

Quin ordre segueixen els nens quan dibuixen?

El nen improvisa a l'hora de dibuixar. Els nens dibuixen les coses en l'ordre per les que

se li passen pel cap. L'últim en dibuixar serà allò al que li presti menys atenció o fins i

tot una mica de menyspreu, igual que les omissions que, encara que estiguin fetes de

manera inconscient, corresponen a allò que no li agrada.

Quins colors utilitzen els nens en els seus dibuixos?

Moltes vegades els colors utilitzats pel nen no es corresponen a la realitat. Els que

pintin el tronc d'un arbre de color morat i les fulles vermelles no vol dir que tingui algun

tipus de problema creatiu. Els nens utilitzen el color que més els hi ve de gust utilitzar,

encara que des d'un punt de vista més psicològic cada color té un significat.

Quins passos es segueixen un cop detectat al problema?

Parlar amb els pares i aconsellar a la família, perquè segueixin unes pautes.

Page 64: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

64

13. Conclusions, resultats de la recerca

L’elaboració d’aquest treball, m’ha permès donar resposta a la hipòtesi plantejada,

afirmant que l’anàlisi i la interpretació dels dibuixos infantils ens aporten una visió de

les característiques de l’infant a nivell maduratiu, cognitiu i de personalitat, i he pogut

comprovar que els nens expressessen en els seus dibuixos la seva part emocional i

com es senten amb ells mateixos, en relació amb l’entorn i amb les persones.

Gràcies al test de HTP he conegut aspectes molt importants que defineixen als nens

tal i com són; però també cal dir, que els tests no descriuen en detall alguns aspectes.

Per tant, formen part d’un estudi que s’utilitza com a referència i que necessita anar

acompanyat d’un seguit d’altres proves.

La dificultat més gran, ha estat analitzar els dibuixos realitzats pels infants, però,

gràcies a les orientacions rebudes per part de diferents mestres, especialistes, vaig

aconseguir vèncer aquesta dificultat.

Com a conclusió més personalitzada, m’agradaria remarcar la riquesa de continguts

que m’han omplert de nous coneixements. A la vegada, la realització del treball, m’ha

donat la possibilitat d’endinsar-me en el món de la psicologia infantil.

He pogut observar que pels nens, la família és molt important; hi ha nens que tenen

idealitzats alguns membres de la seva família, en canvi, m’he trobat amb altres, en que

hi ha una distància efectiva entre ells i els seus pares.

Quan més mirava els dibuixos i a mesura que el treball anava avançant, més coses

curioses i amagades trobava.Tota la teoria reflectida als llibres que he consultat ha

quedat justificada.

També he pogut comprovar que el nen és un ésser en desenvolupament, en constant

canvi, i no sempre és fàcil determinar què pensa i per què actua de determinades

maneres. Sens dubte, la societat ha de vetllar pels seus infants, i la psicologia és una

eina més per aconseguir l’objectiu.

Page 65: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

65

Glossari

Agressivitat

Estat emocional que consisteix en sentiments d’odi i desitjos de fer mal a una altre

persona, animal o objecte.L’agressió és qualsevol forma de conducta que pretén ferir

física i/o psicològicament a algú.

Aïllament afectiu

És la separació per part de l’individu de les idees i els sentiments originàriament

associats a elles. S’aparta del component afectiu associat a una idea determinada (per

exemple, un esdeveniment traumàtic).

Al.lucinació

Error sensorial en què la persona creu estar percebent (veient, sentint, olorant, etc.)

quelcom sense que en realitat existeixi léstímul sensorial correspondent.

Angoixa

Un estat de gran activació emocional que conté un sentiment de por. Clínicament es

defineix com una reacció de por davant d’un perill inconcret i desconegut.

Ansietat

Por anticipada a un dany o desgracia futurs, acompanyada d’un sentiment de temor.

Apatia

Estat en què el subjecte roman indiferent, i presenta una incapacitat per a reaccionar

davant situacions que haurien de provocar emocions.

Cognitiu

L'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement

adquirit, el raonament, l’intel·ligència, l’imaginació. Fa referencia al mode habitual de

processar la informació i d'utilitzar aquests recursos.

Page 66: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

66

Conducta

Reacció global del subjecte enfront de les diferents situacions ambientals.

Conducta agressiva

Es produeix quan un organismo ataca amb hostilitat, física o verbalment, a un altre

organismo o subjecte.

Conducta anormal

És la que s’aparta en grau significatiu d’una norma cultural o criteri grupal.Si la paraula

“anormal” s’utilitza en un sentit negatiu o pejoratiu, al.ludeix a un comportament

inadaptat o a una conducta destructiva.

Conducta instintiva

És una conducta innata, que depèn més de la maduració que de l’aprenentatge.

Conducta social

Qualsevol conducta en què existeixi interacció entre dos o més éssers humans.

Confusió mental

Disminució de l’activitat de la consciencia.

Consciència

Estructura de la personalitat en què els fenòmens psíquics són plenament percebuts i

compresos per la persona.

Culpa, sentiment de

Experiència dolorosa que deriva de la sensació més o menys conscient d’haver trencat

les normes ètiques personals o socials.

Depressió

Estat caracteritzat per una tristesa profunda i per la inhibició de les funcions

psíquiques.

Egocentrisme

Exaltació de la propia personalitat, fins a considerar-la com a centre d’atenció. És

freqüent en els infants i adults inmadurs.

Page 67: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

67

Egoisme

Afecte excessiu d’algú per a amb si mateix, anteposant la seva propia conveniencia a

la dels altres.

Fantasia

Facultat creadora d’inventar i combinar representacions mentals o imatges, guió

imaginari que representa, en forma més o menys deformada, la realització d’un desig.

Fòbia

Temor obsessionant i angoixós, generalment sense fonament. Por persistent i

irracional cap un objecte, situación o activitat, que es desitja evitar.

Frustració

Situació en què es troba el subjecte quan troba un obstacle que no li permet satisfer un

desig o aconseguir una meta.

Grandesa

Avaluació desmesurada del valor, poder, coneixements, importància o identitat d’un

mateix.

Identitat

Concepte clar i nítid d’un mateix.

Imaginació

Facultat de representar-se mentalment objectes, persones, situacions no presents en

la realitat.

Imatge

Representació mental d’un objecte, una persona o un esdeveniment.

Immaduresa

Insuficient grau de desenvolupament, propi de la seva edat.

Impuls

Tendència a actuar sense una deliberació prèvia. Fenomen contrari a un acte de

voluntat.

Page 68: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

68

Inadaptació social

Estat en què el subjecte estableix unes relacions conflictives amb el seu entorn social.

Intimitat

La part més reservada dels propis pensaments, afectes, manera de sentir, etc.

Introvertit

Persona que s’aïlla del món exterior abocada en el seus procesos mentals.

Ítem

Pregunta o exercici d’un test.

Jo (ego)

La persona humana com a conscient d’ella mateixa.

Mecanisme de defensa

Procés psicològic automàtic que protegeix a l’individu de l’ansietat, d’amenaces i perills

externs o interns.

Negació

Mecanisme de defensa pel qual es rebutgen aquells aspectes de la realitat que es

consideren desagradables

Patològic

Transtorn i alteracions que produeix una malaltia.

Personalitat

Estructura psíquica de cada individu, la forma com es revela per la seva manera de

pensar i expresar-se, en les seves actituds i en els seus actes.

Por

Reacció emotiva enfront d’un perill reconegut com a tal en estat de consciencia.

Privació afectiva

Carència d’una relació satisfactòria i duradora amb una o més persones. És molt

negativa per al desenvolupament normal emotiu i intel.lectual de l’infant.

Page 69: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

69

Psicosomàtic

Malaltia física en la que l’aspecte emocional i psicològic de la persona és important en

l’aparició, el desenvolupament o la gravetat de la malaltia.

Resistència

Oposició insconcient o potser conscient a portar al nivell de la consciencia

experiències, idees, afectes, etc.que provocarien ansietat.

Socialització

Procés pel qual un individu desenvolupa aquelles qualitats essencials per a la seva

plena afirmació en la societat en què viu.

Timidesa

Tendència per part de la persona a sentir-se incòmode en presencia d’altres persones.

Això produeix incapacitat per a participar en la vida social, encara que es desitgi fer-

ho.

Transtorn mental

Estat que es caracteritza per confusió d’idees, pertorbació emocional i conducta

inadaptada.

Trauma psíquic

Xoc emocional que deixa empremta en el subconcient.

Page 70: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

70

Webgrafia

http://www.psicologia-online.com

http://www.psicoactiva.com

http://psicodiagnosis.es

http://www.testdeinteligencia.com.ar

www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=379

http://www.bebesymas.com/desarrollo/claves-para-interpretar-los-dibujos-de-los-ninos

http://adrianclavijo.wordpress.com/2010/06/21/

http://www.lmi.ub.es/evisual/contens/resums/evol_dibuix.pdf

Bibliografia

CROTTI, E; MAGNI, A. (2005). Los miedos de los niños. Ediciones Oniro. Barcelona.

CROTTI, E; MAGNI, A. (2007). Garabatos. Editorial Sirio. Málaga

LOWENFELD, V. 1958, El niño y su arte, Kapelusz, Buenos Aires.

Page 71: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

71

ANNEXES

Page 72: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

72

ANNA, 3 anys

Page 73: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

73

Fitxa

Nom : Anna

Edat : Tres anys

Data observació: 17 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula de l’escola

Llapis/color: Color

Temps: 7 minuts/ 2 minuts/ 1 minut

Page 74: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

74

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és casa seva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

La casa té tres pisos.

3- De que està feta la casa?

De fusta.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

Amb els pares.

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, perquè és molt maca.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

Els pares, perquè els estima molt.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

Està lluny

8- És una casa contenta o trista? Per què?

És una casa contenta.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

És una casa molt maca.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Hi fa calor i m’agrada molt.

Page 75: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

75

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

No en té. Ens demostra que és una nena de carácter tímid, amb necessitat d’aprendre

i amb necessitat d’autoprotecció.

Finestres:

Són obertes. Això significa una certa necessitat d’aprendre i amb molta capacitat

d’observació.

Sostre:

Ens demostra que l’Anna és una nena ben connectada amb l’ambient.

Parets:

Són febles, Això vol dir que és una persona amb un mal control del “jo”.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrellevants

Camí:

És una nena que, segons el seu dibuix, ens mostra que té molt tacte amb la relació

amb els altres.

1.4. Detalls degradants.

No n’hi ha

Page 76: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

76

2. Perspectiva

Ens mostra una proporció molt petita i ens dóna la sensació de distancia respecte a

l’observadora.

Page 77: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

77

CASA

Page 78: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

78

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

A casa meva

2- Quina edat té aquest arbre?

Té quatre anys

3- L’arbre està viu? Per què?

Sí, perquè li donen molt menjar.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va respondre, ja que l’arbre està viu.

5- Que hi ha en l’arbre?

L’arbre té pomes.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Es troba acompanyat dels seus amics.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

Fort, perquè menja molt.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A una dona. (A una nena)

9- Fa vent en el dibuix?

No, hi fa calor.

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, mai.

Page 79: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

79

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

És recte. Ens indica rigidesa, autocontrol i rigidesa.

Branques:

Mostren un desequilibri de personalitat i a pensar de forma repetitiva (situades a la

banda esquerra de l’arbre).

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Està ubicat de forma vertical, tirant a la zona Esquerra del full. L’Anna sap controlar bé

l’espai.

Page 80: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

80

ARBRE

Page 81: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

81

Persona

1- És un nen o una nena?

És una nena, perquè té pestañes.

2- Quants anys té?

Tres anys.

3- Qui és?

Sóc jo.

4- Què està fent?

Està jugant.

5- On està?

Està al bosc.

6- Està content o trist? Per què?

Contenta, perquè ha menjat moltíssim.

7- Et recorda a algú?

Sí, als meus amics.

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, res.

9- Com va vestit?

Com una princesa, molt bonica.

10- Està malalta aquesta persona?

No.

Page 82: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

82

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

És petit. Això ens vol dir que la nena mostra sentiments de culpa.

Tronc:

No n’hi ha, tot i que és habitual en l’edat.

Braços:

No en té.

Cames:

Ens vol mostrar que és una nena que lluita per l’autonomia.

Ulls:

Són bastant grans. Ens diu que té pestanyes. L’Anna, tot i la seva edat, té moltes

ganes d’observar.

Orelles:

Tampoc en té. Mostra el perfil d’una persona tímida i reservada.

Nas:

No n’hi ha. Ens dóna un clar exemple de nena tímida i bastant introvertida.

Boca:

Gran, ens mostra molta inseguretat amb ella mateixa.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

No en té, normal en l’edat.

Page 83: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

83

Mans i dits:

Omissió. També normal en l’edat.

Peus:

Omissió. Cas normal en aquesta edat.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

És un cas normal per la seva edat.

Page 84: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

84

PERSONA

Page 85: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

85

Interrogatori posterior i conclusions

L’Anna ens dibuixa la seva pròpia casa amb molta fidelitat; va mirar el seu dibuix i em

va afirmar que té tres pisos, això significa que va estar atenta al seu dibuix. Al dir-nos

que la casa és de fusta, és una nena que ens pot mostrar inseguretat vers ella

mateixa. Els pares són molt importants, se’ls estima molt. Li agrada la seva llar i també

les persones amb qui la comparteix. Rep afecte de la gent que estima.

És una nena feliç i que estima molt el seu entorn. Ens afirma que no necessita res més

del que ja no té. Lli agrada molt jugar, sobretot si és a la natura i estar sempre

acompanyada en un ambient familiar; tot i així, és una nena una mica tímida i

insegura, disciplinada i amb un sentiment de culpa cap als altres. Li agradaria ser una

mica més autònoma del que ja és, encara que està contenta de ser tal i com és.

Té molt clar que és molt important menjar per poder crèixer i estar forta, a casa seva

menja molt, es sen sana i associa la felicitat amb l’alimentació.

Al tenir ella tres anys i l’arbre quatre, es pot veure que l’Anna es veu més gran

respecte a la seva edat.

En el dibuix de la persona es sent identificada amb el seu dibuix. Ens diu que té

pestañes i reconeix que ella mateixa és la del dibuix. Es veu molt maca i bonica, com

si fos una princesa i sent que mai ningú li ha fet mal.

Page 86: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

86

AINA, 4 ANYS

Page 87: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

87

Fitxa

Nom: Aina

Edat: Quatre anys

Data observació: 17 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula de l’escola

Llapis/color: Color

Temps: 10 minuts/ 15 minuts/ 10 minuts

Page 88: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

88

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

Té quatre pisos i no té escales.

3- De que està feta la casa?

De vent.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

(L’Aina no ha respost aquesta pregunta)

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

La Laura, que és la meva mare. Perquè l’estimo molt.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

Està a prop.

8- És una casa contenta o trista? Per què?

Està contenta.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

No va respondre a aquesta pregunta.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Fa calor, a mi m’agrada molt la calor.

Page 89: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

89

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

No en té. Mostra timidesa i necessitat d’autoprotecció.

Finestres:

Són grans i tancades. Mostra una excesiva superprotecció.

Sostre:

Ens vol demostrar que està ben connectada amb l’ambient.

Parets:

Baixes. Ens mostra senyals d’inseguretat.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

Camí: És estret. Té un gran desig de descobrir.

1.4. Detalls degradants.

No n’hi ha

2. Perspectiva

Mostra una clara sensació de distància respecte a l’observador.

Page 90: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

90

CASA

Page 91: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

91

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

A París.

2- Quina edat té aquest arbre?

Set anys, com el meu germà.

3- L’arbre està viu? Per què?

No. Està mort.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No tornarà a estar viu.

5- Que hi ha en l’arbre?

Té pomes.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat de més arbres.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

És un arbre fort.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A una dona.

9- Fa vent en el dibuix?

No, hi fa sol.

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, mai li han fet mal.

Page 92: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

92

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Dèbil, estret i irregular. Mostra feblesa de carácter i cert temor al món exterior.

Branques:

Unidireccional. Es mostra bastant débil.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

L’arbre es troba al costat dret del full. Això significa que la nena encara no controla del

tot bé l’espai.

Page 93: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

93

ARBRE

Page 94: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

94

Persona

1- És un nen o una nena?

És una nena.

2- Quants anys té?

Quatre anys.

3- Qui és?

Sóc jo.

4- Què està fent?

Anant a l’habitació.

5- On està?

A baix, on està la mare.

6- Està content o trist? Per què?

Contenta, perquè va anar a la fira.

7- Et recorda a algú?

No, a ningú.

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, res.

9- Com va vestit?

Amb una samarreta de color lila i amb uns pantalons curts.

10- Està malalta aquesta persona?

No.

Page 95: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

95

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Gran. Mostra immaduresa.

Tronc:

Petit. Sentiments d’inferioritat.

Braços:

Prims. Mostren la debilitat del subjecte.

Cames:

Lluita per l’autonomia.

Ulls:

Petits. Desitja veure el menys possible.

Orelles:

Adeqüades per l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Normal en l’edat.

Page 96: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

96

Mans i dits:

Dits com a pètals, pero normal en l’edat

Peus:

Normal en l’edat

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Tot el que la caracteritza en el dibuix és normal per l’edat que té l’Aina.

Page 97: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

97

PERSONA

Page 98: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

98

Interrogatori posterior i conclusions

L’Aina és una nena tímida, feble de carácter i amb molt temor al món exterior. Al ser

una nena insegura, té ganes de tenir autonomia, ser forta i vol estar envoltada,

sobretot, de la seva mare, ja que li dona seguretat, protecció i amb qui més a gust

està. Ens mostra que té una relació diferent amb el pare. Es sent contenta amb tot el

que l’envolta i rep l’afecte de la gent que estima.

Vol estar tranquil.la i veure el menys possible el seu entorn, tot i que li agrada passar-

s’ho bé.

Dóna la sensació que aprecia una família que té lluny d’aquí. Té el seu germà com a

referent (ja sigui en sentit positiu o negatiu), ja que ens ha dit la seva edat. Més tart

ens comenta que té familia a París.

Mostra que està deprimida, amb un sentiment d’inferioritat i que no controla el seu

“jo”. També té necessitat de ser una nena forta i estar envoltada de gent. Desprès del

dibuix de l’arbre, dóna la sensació que no és una nena feliç.

Dibuixa la seva casa, on està a gust, està atenta amb el seu dibuix. Al dir que està

formada de vent, pot significar que ha canviat molts cops de casa.

Es sent fisiològicament i psicològicament inferior i deprimida. Té una gran pèrdua del

control del “jo” i una gran necessitat d’estar amb gent.

Té ganes d’estar al seu espai tranquil·la i amb la mare, allà ho té tot i no necesita res

més.

.

Page 99: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

99

SOFIA, 4 ANYS

Page 100: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

100

Fitxa

Nom: Sofia

Edat: Quatre anys

Data observació: 17 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula de classe

Llapis/color: Color

Temps: 10 minuts/15 minuts/12 minuts

Page 101: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

101

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

Té quatre pisos.

3- De que està feta la casa?

Està feta de vent.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

Amb ningú.

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, m’agradaria molt.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

La Laura, la meva mare. Me l’estimo molt.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

A prop.

8- És una casa contenta o trista? Per què?

Està contenta.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

No va respondre.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Fa calor, i a mi també m’agrada molt la calor.

Page 102: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

102

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

Normal en l’edat.

Finestres:

Hi ha necessitat de més claror.

Sostre:

Simple. De perfil realista i ben connectat amb l’ambient.

Parets:

Amb necessitat d’expandir-se, crèixer i voler ser com els adults.

(Xemeneia: Mostra una maduresa i equilibri satisfactoris)

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ubicació central. Mostra rigidesa comuna en els nens petits.

Page 103: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

103

CASA

Page 104: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

104

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

A París.

2- Quina edat té aquest arbre?

Té set anys, com el meu germà.

3- L’arbre està viu? Per què?

No, està mort.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No, no tornarà a estar viu.

5- Que hi ha en l’arbre?

Hi ha pomes.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat amb més arbres.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

Fort.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A una dona (una nena)

9- Fa vent en el dibuix?

No, hi fa sol.

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, no li han fet mai mal.

Page 105: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

105

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Mostra rigidesa, autocontrol i disciplina.

Branques:

Normal per l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Escorça:

Interacció ben equilibrada amb l’ambient.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Mostra una certa inseguretat (dibuix ubicat a la part inferior del full)

Page 106: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

106

ARBRE

Page 107: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

107

Persona

1- És un nen o una nena?

Una nena

2- Quants anys té?

Quatre anys

3- Qui és?

Sóc jo

4- Què està fent?

Està anant a la seva habitació

5- On està?

A baix, on està la mare

6- Està content o trist? Per què?

Contenta, perquè va anar a la fira

7- Et recorda a algú?

No, a ningú

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, no necessita res.

9- Com va vestit?

Amb una samarreta de color lila i amb uns pantalons curts

10- Està malalta aquesta persona?

No, està bona

Page 108: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

108

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Petit. Mostra sentiments de culpa.

Tronc:

Llarg. Impulsos no satisfets.

Braços:

Sentiments d’inadeqüació.

Cames:

Tapades pel vestit.

Ulls:

Petits. Però normal en l’edat.

Orelles:

Normal en l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Normal en l’edat.

Mans i dits:

Page 109: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

109

Inadeqüació o sentiments de culpa.

Peus:

Normal en l’edat.

1.3. Detalls irrelevants

Té una corona perquè li agraden molt les princeses.

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ubicat a l’inferior, senyal d’inseguretat.

Page 110: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

110

PERSONA

Page 111: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

111

Interrogatori posterior i conclusions

La Sofia està ben connectada amb l’ambient i li agrada molt estar envoltada de

companyia, i es sent a gust a casa seva, tot i que li agradaría rebre més afecte. Mostra

una certa inseguretat amb ella mateixa i això la fa ser tímida. També demostra que té

sentiments de culpa. Tot i així, és una nena feliç.

Hi va haver falta d’atenció. Insegura amb ella mateixa. Li agrada l’entorn on viu, però li

agradaría portar la casa del seu dibuix a on viu actualment. Els amics són molt

importants per ella.

Està alegre. Associa l’alegria amb els colors. Li agrada l’època de la tardor, les pomes

i caminar

Es sent forta i l’arbre ho demostra tenint fulles.

A la Sofia li agraden molt les princeses, els reis i els castells. En el dibuix de la

persona, ens diu que el portar corona l’ajuda a estar més contenta. Però demostra

sentiments d’inadeqüació i una certa inseguretat, encara que està a gust amb el que

té.

Opinió de la mestra

La seva mestra diu que és una nena nova d’aquest curs, que va començar sent molt

tímida i força reservada. Mica en mica es va ana adaptant al curs gràcies a estar a

gust amb els seus companys. Alguns coneixements li costen una mica, però mica en

mica segueix el ritme de classe. Per tant, amb les conclusions de l’anàlisi del dibuix de

la Sofia, la mestra ens afirma que està totalment d’acord, ja que la Sofia és

exactament així.

Page 112: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

112

ARIADNA, 6 ANYS

Page 113: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

113

Fitxa

Nom: Ariadna

Edat: Sis anys

Data observació: 17 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula

Llapis/color: Color

Temps: 9 minuts/ 10 minuts/ 15 minuts

Page 114: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

114

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

No té pisos ni escales.

3- De que està feta la casa?

De maons i pintada de colors.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

Amb el pare, la mare, el meu germà i jo.

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, perquè m’agrada molt.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

La Clàudia, perquè és la meva amiga.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

A prop.

8- És una casa contenta o trista? Per què?

No té cara, però està contenta perquè li agrada que hi visquin persones.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

La casa té una xemeneia, però no la volia fer.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Un entremig. M’agrada el calor.

Page 115: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

115

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

Petita. Això significa estat de timidesa.

Finestres:

Normal en l’edat

Sostre:

Habitual en infants petits i suggereix un perfil realista i ben connectat amb l’ambient.

Parets:

Altes. Necessitat d’expandir-se, crèixer, arribar a ser com els adults.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

Arbre: Mostra necessitat d’afecte.

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Imatge petita: Situat a la part inferior. És un senyal d’inseguretat.

Page 116: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

116

CASA

Page 117: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

117

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

Al prat.

2- Quina edat té aquest arbre?

Vuit anys.

3- L’arbre està viu? Per què?

Sí, perquè venen conills sense casa i viuen a l’arbre.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va respondre.

5- Que hi ha en l’arbre?

Cireres.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat, amb més arbres.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

Fort, posa un senyal de no fer-li mal, perquè hi ha conills.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A una dona (una nena).

9- Fa vent en el dibuix?

No, fa sol.

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, mai.

Page 118: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

118

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Línies rectes. Indiquen rigidesa, autocontrol i disciplina.

Branques:

Omisió. Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Escorça dibuixada fàcilment. Indica interacció ben equilibrada amb l’ambient.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Situat a la part inferior, això demostra inseguretat.

Page 119: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

119

ARBRE

Page 120: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

120

Persona

1- És un nen o una nena?

Una nena, perquè té els cabells llargs.

2- Quants anys té?

Sis anys, com jo.

3- Qui és?

Una reina.

4- Què està fent?

Està saltant.

5- On està?

Al bosc, collint pomes.

6- Està content o trist? Per què?

Contenta, perquè collia pomes.

7- Et recorda a algú?

A la meva amiga Clàudia.

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, res.

9- Com va vestit?

Amb una samarreta verda i una faldilla lila.

10- Està malalta aquesta persona?

No, està sana.

Page 121: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

121

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Gran. Normal en l’edat.

Tronc:

Normal en l’edat.

Braços:

Curts. Pobre control de l’ambient.

Cames:

Normal en l’edat.

Ulls:

Normal en l’edat

Orelles:

Normal en l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Normal en l’edat.

Page 122: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

122

Mans i dits:

Normal en l’edat.

Peus:

Petits, però mormal en l’edat

1.3. Detalls irrelevants

Corona i sabates de taló:

Té el significat de voler ser important i és presumida.

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Imatge petita i a la part inferior. Això mostra inseguretat.

Page 123: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

123

PERSONA

Page 124: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

124

Interrogatori posterior i conclusions

L’Ariadna és una nena tímida i insegura i que es sent més gran de l’edat que té, vol

crèixer per ser com els adults. Es sent estimada pel seu entorn, i li agrada molt estar

amb els amics i la família. Aprecia tant l’amistat, que mostra una necessitat d’ajudar i

protegir la gent que estima. Està molt ben connectada amb l’ambient i està contenta

amb el que té.

Li agrada molt la natura, la pau i la quietud, gaudeix passejant pel bosc collint pomes i

altres fruits. En conclusió, l’Ariadna es sent estimada i és feliç.

En el dibuix de la casa podem comprobar que està a gust a casa seva, concentrada

amb el seu dibuix, estima a la família i li agrada estar a casa seva envoltada de de

gent. La seva casa té xemeneia però no la volia dibuixar, és a dir, no li agrada molt.

Es sent forta, plena de salut, però té por de que facin mal a la gent que estima i per

això té necessitat de protegir-la perquè no els hi facin mal.

És disciplinada i es sent a gust amb ella mateixa. Ha fet uns dibuixos molt ben

realitzats i adeqüats en l’edat. Vol ser una persona important per tothom i és molt

presumida, ja que ens diu que li agradaria ser una reina.

Opinió de la mestra

La mestra ens explica que l’Ariadna és una nena molt treballadora i amb ganes

d’aprendre. Es mostra madura per l’edat que té, però a la vegada una mica insegura.

Sempre ajuda els companys de classe i fa el possible perquè tots estiguin a gust. Els

pares la recolzen i ajuden en tot moment.

Per tant, l’explicació de la mestra concorda amb l’anàlisi del dibuix. L’Ariadna és una

nena tímida i treballadora que estima molt als seus companys i la seva família.

Aquesta bona relació que té amb la família es mostra en el dibuix.

Finalment, l’anàlisi del dibuix correspon a la realitat de l’Ariadna.

Page 125: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

125

LUCÍA, 6 ANYS

Page 126: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

126

Fitxa

Nom: Lucía

Edat: Sis anys

Data observació: 14 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula

Llapis/color: Variació

Temps: 30 minuts/15minuts/10minuts

Page 127: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

127

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

Té escales i quatre pisos.

3- De que està feta la casa?

La Lucía no va saber respondre a aquesta pregunta.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

Amb casa meva.

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, perquè m’agrada molt.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

La meva família.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

A prop.

8- És una casa contenta o trista? Per què?

És una casa contenta.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

No va respondre.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Hi fa calor, i a mi també m’agrada molt la calor.

Page 128: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

128

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

Tancada. Necessitat de protegir el seu àmbit més íntim.

Finestres:

Obertes. Necessitat d’aprendre i capacitat d’observació.

Sostre:

Simple. Perfil realista i ben connectada amb l’ambient.

Parets altes:

Necessitat d’expandir-se, crèixer, arribar a ser com els adults.

1.2. Detalls no essencials

Cortines:

Finestres amb persianes, cortines o vidres i unes altres sense.

1.3. Detalls irrelevants

Botiga i estenedor de roba:

Li agrada molt el tema de la moda i la roba.

1.4. Detalls degradants.

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ubicació en la part inferior de la página, això significa inseguretat.

Page 129: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

129

CASA

Page 130: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

130

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

Al bosc.

2- Quina edat té aquest arbre?

Vint anys.

3- L’arbre està viu? Per què?

Sí.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va respondre.

5- Que hi ha en l’arbre?

A l’arbre hi ha fulles.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat amb més arbres.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

Fort.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A un home (un nen)

9- Fa vent en el dibuix?

No, no en fa.

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, mai li han fet mal.

Page 131: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

131

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Prim. Inestabilitat, debilitat i inseguretat.

Branques:

Apunten cap amunt. Optimisme i extroversió.

1.2. Detalls no essencials

Fulles:

Dibuixades amb meticulositat.Tendències obsesivo-compulsives.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ambient restrictiu, tensió i compensació. Ubicació a la part inferior. Això comporta a

l’inseguretat.

Page 132: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

132

ARBRE

Page 133: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

133

Persona

1- És un nen o una nena?

Una nena.

2- Quants anys té?

Set anys.

3- Qui és?

La Lucía no ha contestat aquesta pregunta.

4- Què està fent?

Està esperant.

5- On està?

Al carrer.

6- Està content o trist? Per què?

Contenta, perquè està esperant.

7- Et recorda a algú?

A una amiga meva.

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, res.

9- Com va vestit?

Amb una faldilla.

10- Està malalta aquesta persona?

No, no ho està.

Page 134: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

134

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Gran. Esforç intel.lectual.

Tronc:

Petit. Sentiments d’inferioritat i negació d’impulsos corporals.

Braços:

Prims. Sentiments de debilitat del subjecte.

Cames:

Normal en l’edat.

Ulls:

Normal en l’edat.

Orelles:

Normal en l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Exagerat de la barbeta. Necessitat de domini social i sentiment d’impotència social.

Page 135: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

135

Mans i dits:

Normal en l’edat.

Peus:

Normal en l’edat.

1.3. Detalls irrelevants

Porta molts complements:

Com seria el cas de la diadema, el llaç i el cinturó.

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Imatge petita i ubicada a la part inferior; això comporta a una certa inseguretat.

Page 136: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

136

PERSONA

Page 137: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

137

Interrogatori posterior i conclusions

La Lucía és una molt insegura amb un sentiment d’inferioritat, amb ganes de crèixer i

expandir-se. Estima molt a la seva família i sent afecte per ells, per tant, està ben

connectada amb l’ambient i es sent contenta i feliç amb el que té. Li agrada molt la

pau, i la quietud; i es sent molt optimista. Mostra necessitat d’aprendre i capacitat

d’observació. És una nena acostumada a esperar a la gent al carrer, ja que ens ho

repeteig diverses vegades. Té molt interés en el tema de la moda i els complements.

En conclusió, la Lucía es sent forta, sana, contenta i feliç; ens diu que mai ningú li ha

fet mal.

Li agrada casa seva, dibuixa la casa atentament però no compta la planta a nivell del

terra, no va saber dir de que està feta la casa.

És una nena amb una necessitat de protegir el seu àmbit més íntim, potser una mica

obsessiva. Mostra una necessitat d’aprendre i una gran capacitat d’observació. Li

agrada molt la roba i la moda. En conclusió, la Lucía és una nena feliç amb la seva

família i amb tot el que té.

Per ella, l’arbre és molt fort, podría ser que al representés com a una persona

masculina, sembla que associa la fortaleza amb persones masculines.

Li agrada molt estar amb les amigues. Ens mostra que s’esforça molt intel.lectualment.

Té un sentiment d’impotència social, per tant, té una necessitat d’estar envoltada de

gent.

Opinió de la mestra

La mestra ens comenta que la Lucía és una nena madura per l’edat que té i amb

ganes d’aprendre i voler ser més gran. Té molt bona relació amb els companys de

classe tot i ser molt tímida. És una nena molt tranquila i molt treballadora. Té molt

bona relació amb la seva família, i confien molt en ella.

Parlant amb la mestra i comentant-li l’anàlisi, ella ens diu que és cert que li toca moltes

vegades esperar als seus pares quan surt de l’escola. També ens comenta que

l’anàlisi que hem pogut realizar sobre el dibuix és molt encertat. El que potser no li

dóna tanta importancia és amb les tendències obsessives que ens han sortit analitzant

el dibuix de l’arbre. Per la resta, correspon realment a com és la Lucía.

Page 138: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

138

ORIOL, 6 ANYS

Page 139: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

139

Fitxa

Nom: Oriol

Edat: Sis anys

Data observació: 14 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Aula

Llapis/color: Els dos

Temps: 10 minuts/10 minuts/8 minuts

Page 140: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

140

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

Té vuit pisos, i amb escales.

3- De que està feta la casa?

De maons.

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

L’Oriol no va respondre a la pregunta.

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, perquè m’agrada molt.

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

No va respondre.

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

L’Oriol tampoc va saber respondre a aquesta pregunta

8- És una casa contenta o trista? Per què?

Contenta, perquè està feta de maons.

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

En aquesta pregunta, l’Oriol no va respondre res.

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Hi fa calor, i a mi també m’agrada molt que faci calor.

Page 141: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

141

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

Tancada. Introversió i amb necessitat deprotegir el seu àmbit més íntim.

Finestres:

Tancades. Introversió i amb necessitat deprotegir el seu àmbit més íntim.

Sostre:

Petit i mal connectat. Manca de capacitat per la crativitat o bé dificultats en l’àrea

cognitiva.

Parets:

Horitzontals i verticals. A la zona vertical busca la recerca de satisfacció en la fantasia i

fugida de la realitat; en canvi, a l’horitzontal ens mostra que l’individu pot estar

funcionant de manera ineficient degut a dificultats que interfereixen en la seva vida.

1.2. Detalls no essencials

Indicador de material de construcció (sostre):

Capacitat d’interactuar de manera equilibrada amb l’ambient.

1.3. Detalls irrellevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

Page 142: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

142

2. Perspectiva

Ubicació a la part inferior; això mostra inseguretat. Marge del paper inferior, és a dir,

necessitat de recolzament.

Page 143: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

143

CASA

Page 144: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

144

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

Al parc.

2- Quina edat té aquest arbre?

Onze anys.

3- L’arbre està viu? Per què?

Sí, perquè està al parc.

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va respondre.

5- Que hi ha en l’arbre?

Hi ha ocells, però no els he dibuixat.

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat de més arbres.

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

Fort, perquè està amb mès arbres com ell.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A un home (un nen).

9- Fa vent en el dibuix?

Sí que en fa.

10- Li han fet mal alguna vegada?

Sí, de vegades l’han esgarrapat.

Page 145: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

145

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Té un forat, és a dir, necessitat de carències afectives. Tronc prim mostra inestabilitat,

inseguretat i debilitat.

Branques:

Morta o trencada. Esdeveniments traumàtics experimentats per l’individu.

1.2. Detalls no essencials

Cicatrius a l’arbre:

L’Oriol ha patit ferides emocionals/físiques.

Arrel:

En forma d’urpa. Això significa que pot haver patit actituts conflicitives.

Escorça:

Dibuixada amb traç fort i pintada; això significa que té una bona interacció amb

l’ambient.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

Page 146: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

146

2. Perspectiva

Marge de paper inferior, significa necessitat de recolzament.

Page 147: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

147

ARBRE

Page 148: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

148

Persona

1- És un nen o una nena?

Un nen

2- Quants anys té?

Cinc anys

3- Qui és?

L’Òscar (No sap qui és, sinò que s’ho ha inventat)

4- Què està fent?

Està caminant.

5- On està?

Està a Barcelona.

6- Està content o trist? Per què?

Està content, perquè li agrada molt caminar.

7- Et recorda a algú?

No, a ningú.

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, no necessita res.

9- Com va vestit?

Amb un pantaló curt i amb una samarreta de màniga curta

10- Està malalta aquesta persona?

No, està sana.

Page 149: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

149

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Petit. Inadeqüació intel·lectual i sentiments de culpa.

Tronc:

Gran. Impulsos no satisfets

Braços:

Prims. Això mostra la debilitat del subjecte.

Cames:

Llargues.Significa una lluita intensa per l’autonomia.

Ulls:

Normal en l’edat.

Orelles:

Normal en l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Llarg i prim. Mostra una possibilitat de transtorns.

Page 150: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

150

Mans i dits:

Punxes. Connoten hostilitat i deficiència intel·lectual.

Peus:

Petits. Sentiments de constricció i dependència.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Persona dibuixada de cara, sense profunditat i braços en angle recte respecte el tronc.

Inadeqüació i inseguretat.

Page 151: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

151

PERSONA

Page 152: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

152

Interrogatori posterior i conclusions

L’Oriol és un nen insegur, débil, immadur i introvertit. Mostra una gran necessitat de

recolzament i carències afectives i sembla mostrar una deficiència intel·lectual per

l’edat que té. Lluita per una autonomia i per una bona interacció amb l’ambient, és

molt inestable. Sembla que ha patit o pateix ferides emocionals o físiques que el poden

dur a un conflicte. Personalment, em demostra que és un nen molt sol, que no rep

estimació per part de la família i està bastant trist. Em sobta que no parli en cap

moment de la família i amics, però sí que té la necessitat d’estar acompanyat.

Tanmateix, hi ha alguna cosa que no funciona del tot bé amb la família, encara que li

agrada estar acompanyat.

L’Oriol està content a casa seva, però mostra més necessitat de recolzament, i té

necessitat de protegir el seu àmbit més íntim. Mostra manca d’atenció, de capacitat de

creativitat i dificultats en l’àrea cognitiva. Mostra una certa inestabilitat, que pot ser

deguda a les dificultats que iinterfereixen en la seva vida, per tant, cerca la satisfacció

en la fantasia i fugida de la realitat.

En el dibuix del’arbre diu que hi ha ocells però no es veuen i que li agrada molt jugar al

parc, la natura, i que caminar el fa sentir feliç.

L’Oriol és un nen que es sent més gran de l’edat que té, ja que se sent molt fort i amb

molta vitalitat. Sembla haver patit esdeveniments traumàtics i ferides emocionals o

físiques. Per aquest motiu, sembla haver adoptat actituds conflicitives. Ell mateix

explica que a vegades li han fet mal, sobretot quan l’esgarrapen.

En conclusió, l’Oriol no se’l veu del tot feliç i mostra senyals de poca atenció i soledat.

Opinió de la mestra:

L’Oriol és un nen molt introvertit i tímid amb el que l’envolta. Li costa molt adquirir els

coneixements, ja que és un nen molt immadur per l’edat que té. Amb la resta de

companys s’hi porta bé, però es sent sol i de vegades té conflictes amb ells. L’entorn

de l’Oriol no l’acompanya gaire, ja que els pares estan separats i no tenen bona relació

entre ells. L’Oriol mai sap si està amb el pare o la mare, i tampoc sap que li demana

cada un; però ell té ganes de superar aquesta situació.

En relació amb el que diu la mestra amb els dibuixos té una gran semblança. Els

dubtes que jo tenia amb la relació amb la seva família ara queden demostrats, ja que

Page 153: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

153

no era normal que un nen de sis anys no parlés de la seva família. La mestra dóna

molta importància a la seva introversió i inseguretat; i en el dibuix es veu reflectit en tot

moment.

L’Oriol és un nen immadur, insegur, amb sentiments de constricció i una manca

d’atenció. Es mostra una persona débil amb una lluita intensa per l’autoniomia. Sembla

que no satisfà els seus impulsos i mostra senyals de posibles transtorns. Pel que fa a

la forma del dibuix, sembla un nen amb una deficiència intel·lectual i uns grans

sentiments de culpa.

Page 154: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

154

ROGER, 4 ANYS

Page 155: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

155

Fitxa

Nom: Roger

Edat: Quatre anys

Data observació: 14 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Escola

Llapis/color: Llapis (i color)

Temps: 3 minuts/ 7 minuts/ 15 minuts

Page 156: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

156

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva.

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

No sé quants en té, però sí que té pisos i escales.

3- De que està feta la casa?

De fusta

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

Amb tothom

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

Sí, per estar tots

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

Tots, perquè els estimo molt

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

Està lluny

8- És una casa contenta o trista? Per què?

Contenta, perquè hi estem tots a dins de casa

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

No va respondre

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Fa calor, a mi també m’agrada molt la calor

Page 157: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

157

1. Detalls

1.1 Detalls essencials

Porta:

Necessitat d’autoprotecció.

Finestres:

Normal en l’edat.

Sostre:

Sense sostre. Manca de capacitat per la creativitat.

Parets:

Necessitat d’expandir-se, crèixer i arribar a ser com els adults.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Es situa a l’ ubicació central del full, això és molt comú en nens petits.

Page 158: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

158

CASA

Page 159: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

159

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

Al costat de casa

2- Quina edat té aquest arbre?

Quatre anys

3- L’arbre està viu? Per què?

Sí, perquè l’han salvat

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va ser necessaria la resposta

5- Que hi ha en l’arbre?

Hi ha pomes

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Amb més arbres, ben acompanyat

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

És molt fort.

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A una dona (una nena)

9- Fa vent en el dibuix?

No

10- Li han fet mal alguna vegada?

Sí, perquè uns dolents el van matar

Page 160: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

160

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Tronc:

Alt. Senyal d’extroversió.

Branques:

Normals en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Escorça:

Dibuixada fàcilment: Mostra una interacció ben equilibrada amb l’ambient.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ubicació a la part superior, senyal de fantasia.

Page 161: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

161

ARBRE

Page 162: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

162

Persona

1- És un nen o una nena?

És un nen

2- Quants anys té?

Té quatre anys, com jo

3- Qui és?

Jo, el Roger.

4- Què està fent?

Jugant a pilota amb el meu germà

5- On està?

A la platja

6- Està content o trist? Per què?

Sí, molt content; perquè juga a pilota

7- Et recorda a algú?

Al meu germà gran

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No, no necessita res.

9- Com va vestit?

Va vestir amb una disfressa de l’Spiderman

10- Està malalta aquesta persona?

No, està sana.

Page 163: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

163

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Molt gran, però normal en l’edat i enfatitzat amb la fantasia.

Tronc:

Petit. És un nen amb impulsos corporals.

Braços:

No en té, però normal en l’edat.

Cames:

Lluita per l’autonomia.

Ulls:

Molt grans, però normal en l’edat.

Orelles:

Normal en l’edat.

Nas:

Normal en l’edat.

Boca:

Normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Necessitat de domini social.

Page 164: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

164

Mans i dits:

Normal en l’edat.

Peus:

Petits. Mostra un senyal de dependència.

1.3. Detalls irrelevants

Té un “nyanyo”: Fa temps es va donar un cop i en té una cicatriu.

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Situat a l’ubicació central del full, però és normal en l’edat.

Page 165: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

165

PERSONA

Page 166: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

166

Interrogatori posterior i conclusions

En Roger és un nen extrovertit, fort, sa i molt ben equilibrat amb l’ambient. Li agrada

molt estar envoltat de molta gent, i té bona relació amb tots ells. Li agrada casa seva i

s’hi sent a gust. Té ganes de crèixer, ser més autònom, poder tenir el poder de

dominar i arribar a ser com els adults. Li agrada molt jugar, anar a la platja i la natura.

És molt fantàstic i això fa que a vegades transporti alguna situació real al món

fantàstic.

És un nen feliç i molt ben connectat amb la gent que l’envolta. Dibuixa la casa molt

concentrat sabent que té pisos i escales, encara que no va saber dir el número, però si

ens va dir que sempre hi havia gent i que l’estimaven molt.

Té molt present sempre el seu germà, és com si fos el seu ídol. Li agrada molt jugar

amb ell, sobretot a pilota.

Parlant amb la mestra he pogut comprobar que en Roger ja pertany a un grup

excusionista on hi participa activament i li agrada molt utilitzar material de la natura per

fer manualitats o qualsevol activitat pedagògica.

El dibuix de l’arbre, l’associa com un element femení.

Opinió de la mestra:

La mestra m’explica que en Roger és un nen treballador i amb ganes d’aprendre.

Adquireix fàcilment els coneixements explicats a classe. Li agrada molt jugar sempre

amb amics i poder fer les coses ell sol. Sempre explica coses dels seus pares, del seu

germà i dels amics. Li agraden molt els personatges de televisió. És un nen que amb

poques joguines es distreu fàcilment i necessita sempre estar actiu.

El que la mestra ens explica d’en Roger concorda amb l’anàlisi del dibuix. És cert que

li agrada molt estar envoltat de gent; ja siguin amics o família. Tot el que m’ha

comentat la mestra és el mateix que he pogut extreure de les conclusions.

Page 167: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

167

ORIOL, 6 ANYS

Page 168: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

168

Fitxa

Nom: Oriol

Edat: Sis anys (p-5)

Data observació: 14 de juny de 2013

Situació on es troba el nen: Escola

Llapis/color: Llapis

Temps: 10 minuts/ 6 minuts/ 15 minuts

Page 169: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

169

Casa

1- És teva? De qui és?

Sí, és meva

2- Quants pisos té la casa? (la casa té escales?)

Té dos pisos i no té escales

3- De que està feta la casa?

Està feta de fusta

4- Amb qui pensaves quan la dibuixaves?

No va respondre

5- T’agradaria que fos teva? Per què?

No va respondre

6- Qui t’agradaria que visqués en aquesta casa amb tu? Per què?

La meva família

7- Quan mires la casa et sembla que està a prop o lluny?

A mitges, ni a prop ni lluny

8- És una casa contenta o trista? Per què?

Contenta, perquè està amb la família

9- Interrogatori de la distribució. (Quina habitació es troba a cada finestra)

No va respondre aquesta pregunta

10- Quin clima hi ha en aquesta casa? A tu quin clima t’agrada?

Fa calor. A mi m’agrada el calor també

Page 170: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

170

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Porta:

Introversió. Necessitat de protegir el seu àmbit més íntim.

Finestres:

Tancades. Mostra excesiva sobreprotecció.

Sostre:

Simple i de dues vessants. Perfil realista i ben connectat amb l’ambient.

Parets:

Èmfasi en la dimensió vertical. Recerca de satisfacció en la fantasia i amb la fugida de

la realitat.

Xemeneia que hi surt fum:

Força tensió interna.

1.2. Detalls no essencials

No n’hi ha

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants.

No n’hi ha

Page 171: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

171

2. Perspectiva

Situat al marge del paper; això significa una necessitat de recolzament.

Page 172: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

172

CASA

Page 173: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

173

Arbre

1- On es troba aquest arbre?

A l’escola

2- Quina edat té aquest arbre?

Té deu anys

3- L’arbre està viu? Per què?

Si, està viu

4- (Si està mort) Tornarà a estar viu?

No va ser necessària la resposta

5- Que hi ha en l’arbre?

Hi ha ocells, però no els he dibuixat

6- L’arbre es troba sol o acompanyat?

Acompanyat de més arbres

7- És un arbre fort o fluix? Per què?

És un arbre bastant fluix

8- A què s’assembla més, a una dona o a un home?

A un home (un nen)

9- Fa vent en el dibuix?

Sí que en fa

10- Li han fet mal alguna vegada?

No, mai li han fet mal

Page 174: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

174

1. Detalls

1.1 Detalls essencials

Tronc:

Línies rectes. Mostra una rigidesa, autocontrol i disciplina.

Branques:

No hi ha, però és normal en l’edat.

1.2. Detalls no essencials

Escorça:

Dibuixada fàcilment. Interacció ben equilibrada amb l’ambient.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Marge del paper a la part inferior del full= Necessitat de recolzament.

Page 175: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

175

ARBRE

Page 176: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

176

Persona

1- És un nen o una nena?

És un nen

2- Quants anys té?

Quatre anys

3- Qui és?

Sóc jo

4- Què està fent?

Està caminant

5- On està?

Al carrer

6- Està content o trist? Per què?

Està content perquè està caminant

7- Et recorda a algú?

A mi

8- Necessita alguna cosa aquesta persona?

No va respondre

9- Com va vestit?

Amb una samarreta de ratlles

10- Està malalta aquesta persona?

No, no ho està

Page 177: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

177

1. Detalls

1.1. Detalls essencials

Cap:

Molt petit.Mostra una certa obsessió.

Tronc:

Gran. Impulsos no satisfets.

Espatlles:

Grans i quadrades. Simbolitzen sentiments de força, preocupació extrema i actituds

sobredefensives.

Braços:

Amples. És un sentiment bàsic de força per lluitar.

Cames:

Normal en l’edat.

Ulls:

No en té. Tendència a l’aïllament i a la negació dels problemes.

Orelles:

No en té, però és normal en l’edat.

Nas:

No en té. Això fa que tingui una conducta tímida.

Boca:

No en té. Expressa sentiments d’angoixa i inseguretat.

Page 178: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

178

1.2. Detalls no essencials

Coll:

Llarg i prim. Possible psicosi.

Mans i dits:

Dibuixades com pètals. Però és normal en l’edat.

Peus:

Senyal de dependència.

1.3. Detalls irrelevants

No n’hi ha

1.4. Detalls degradants

No n’hi ha

2. Perspectiva

Ubicat a la part inferior; senyal d’inseguretat.

Page 179: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

179

PERSONA

Page 180: LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL - edubcn.cat · 11 1. Naixement del grafisme El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant la infància

180

Interrogatori posterior i conclusions

Primer dir que el dibuix de la persona m’ha sorpès, ja que és bastant significatiu.

L’Oriol és un nen tímid, angoixat, insegur i introvertit. És un nen ben conectat amb

l’ambient però amb necessitat de recolzament. Mostra força tensió interna i amb

tendencia a l’aïllament i negació dels problemes. Els seus impulsos no estan del tot

satisfets. Es mostra débil, ja que té una excesiva sobreprotecció. Li agrada estar a

casa seva, la natura, els animals, encara que en els dibuixos no es veuen, però ens

parla sovint d’ells.

Està a gust a casa seva i li agrada estar amb la seva familia, sempre està atent mentre

realitza els dibuixos.

L’Oriol li agrada anar a l’escola, la natura i els animals, és una mica inestable però

amb, autocontrol i disciplina.

Primer de tot, m’ha sorprès el dibuix de la persona fet per l’Oriol; ja que diu que va

vestit amb ratlles i al dibuix no es veu.

És un nen tímid, amb sentiments d’angoixa, insegur, inestable i una mica dependent i

es sent més petit de l’edat que té. Es mostra obsessiu i amb uns impulsos no satifets.

Té actituds sobredefesives, amb una preocupació extrema.

Per aquest motiu tendeix a aïllar i negar els seus problemes. Segons el dibuix, podría

tenir una possible psicosi.Tot aquest possible diagnòstic és el que ens diu l’anàlisi del

dibuix de la persona.

Opinió de la mestra:

La mestra diu que l’Oriol és un nen feliç i amb ganes d’aprendre. Té molt bona relació

amb els seus companys tot i ser un nen tímid. Però sabem que l’Oriol té alguna

problema; per tant, li estan fent proves. Però la mestra no ha volgut donar importància

al que pot tenir l’Oriol. El que sí que concorda és que li agrada estar amb la seva

familia i els seus amics. També explica que és un nen.que té sobreprotecció i

necessita molt recolzament.