Embed Size (px)
Citation preview
La llengua normativa
i la llengua estàndard
La llengua normativa
La llengua normativa és el model de llengua que
sorgeix a partir del procés de normativització, procés
que consisteix a fixar el codi lingüístic en els àmbits
fonètic, morfosintàctic i lèxic. Els criteris per a
aquesta codificació han d’atendre l’etimologia, les
diferents varietats dialectals i la tradició literària.
Què és la llengua normativa?
La llengua estàndard
La llengua estàndard és una varietat lingüística que
ha de permetre la comunicació entre la totalitat dels
parlants d’una mateixa llengua.
Així doncs, és la varietat menys marcada per trets
històrics, geogràfics o socioculturals.
Què és la llengua estàndard?
La llengua estàndard
La varietat estàndard és el producte d’un procés de
selecció de les formes més usuals i aptes per a la
comunicació entre tots els parlants, en detriment de
formes d’ús molt restringit. És per tant una varietat
amb valor d’ús general i amb caràcter referencial.
Com es constitueix la llengua estàndard?
La llengua estàndard
L’estàndard es basa en la llengua normativa, a
diferència dels registres no formals, que s’aparten, en
més o menys mesura, d’aquesta codificació. Per tant,
per norma general, totes les formes estàndards són
també normatives, però no a la inversa.
Quina relació hi ha entre la llengua estàndard
i la llengua normativa?
La llengua estàndard
Són essencialment els àmbits públics els que
requereixen l’ús de l’estàndard. Per això, la llengua
estàndard és la llengua de l’ensenyament, dels mitjans
de comunicació, de la cultura, etc. D’altra banda,
aquests mateixos àmbits públics contribueixen a
l’acceptació per part dels parlants d’aquesta varietat.
En quins àmbits cal emprar la llengua estàndard?
La llengua estàndard
En les llengües majoritàries, la varietat estàndard és
assumida sense problemes, però no ocorre així en les
llengües minoritzades, en què la llengua pròpia és
relegada a usos familiars i informals. Per aquest
motiu, el procés de fixació de l’estàndard s’inscriu en
el procés de normalització de la llengua.
Quin és el procés de fixació
de la llengua estàndard?
La llengua estàndard
Malgrat que l’estàndard pretén ser una varietat
supradialectal, l’homogeneïtzació és pràcticament
impossible. Per això, podem diferenciar modalitats de
l’estàndard que incorporen variants, tant fonètiques
com morfosintàctiques i lèxiques, característiques dels
principals grans dialectes.
Quina relació hi ha entre les varietats geogràfiques
i la llengua estàndard?
