LA NARRATIVA DELS ANYS SETENTA FINS A L’ACTUALITAT

ANYS 70

En la dècada dels setanta destaca l’anomenada novel·la de trencament, que s’allunya de les tècniques narratives clàssiques. En general i malgrat la gran varietat de formes textuals i estilístiques, els escriptors es caracteritzen per:

• Buscar formes expressives i estructures narratives noves: interessa tant o més com es conta que no el que es conta. Els escriptors elegiren la via de l’experimentació: elaboració d’un discurs centrat en la manipulació del text, tot usant oracions llargues amb lèxic esteticista o poc habitual, l’argument es considera un assumpte poc rellevant, recerca de tècniques expressives com el monòleg interior, l’escriptura automàtica, els jocs tipogràfics, etc.

• Pel que fa al contingut hi predominen els ambients urbans, la problemàtica de personatges joves i la seua relació amb el sexe i les drogues com a mostres de rebel·lia. Aquesta literatura forma part de l’anomenada contracultura: formes culturals que s’allunyaven de la cultura i l’art “oficials” (socialment ben vistos).

• Els escriptors són permeables a la influència dels grans narradors europeus i americans. Coneixen la literatura estrangera i encara que palesen una certa pobresa d’expressió van guanyant en qualitat (sovint recorren a l’autodidactisme) amb un discurs més ric, més elaborat i liteari.

• Hi ha també un altra vessant literària en la novel·lística dels anys 70: l’evolució i aprofundiment de la temàtica realista amb històries versemblants contades amb un llenguatge popular, de fàcil comprensió Històries sobre personatges de classes socials baixes, amb conflictes laborals o enfrontaments generacionals. Són novel·les de denúncia de la realitat injusta de la dictadura. Algunes obres es desenvolupen en el món rural com Els cucs de seda de J. F. Mira, altres narren aspectes de la Guerra Civil com Rondalla del retorn d’Emili Piera. També hi apareix el tema de la nostàlgia, del record del món idíl·lic de la infantesa perduda com és el cas de Matèria de Bretanya de Carmelina Sanchez Cutillas o Mari Catufols d’Isa Trolec.

• Es produeix una eclosió narrativa a tot el territori (Carme Riera, Montserrat Roig, Jesús Moncada, Quim Monzó, Joan Francesc Mira, Isa Tròlec, Isabel Clara Simó, etc...

ANYS 80 i 90 Són anys de revisió: s’abandonen les experimentacions i, en general, es retorna a les formes narratives més clàssiques:

• Es revaloritza la importància dels personatges, de l’argument ben trenat, de

les descripcions. Torna la narrativa de gènere (policíaca, històrica, eròtica...). Destaquen autors com ara Jaume Fuster (La corona valenciana, 1986) o Ferran Torrent (No emprenyeu el comisari 1984, Gràcies per la propina, 1995), Josep Lozano (Crim de germania), etc.

• Procedent de la literatura nord-americana, en la segona part dels anys vuitanta, destaca un corrent narratiu que ha estat anomenat realisme brut o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb una visió crítica desencantada o cínica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, desigual, insolidària i consumista. Destaquem a Toni Cucarella (Cool:Fresc, 1987) i a Quim Monzó (Olivetti, Moulineux, Chaffoteau et Maury, 1980)

• L’èxit de vendes i el desenvolupament del sector editorial han permès que alguns autors puguen viure de la literatura en català. La introducció de l’aprenentatge de la llengua al sistema educatiu ha obert un mercat nou per a la literatura juvenil i ha augmentat el nombre de lectors. Els escriptors han guanyat, també, en independència, econòmica i creativa.

L’ACTUALITAT Hi ha una gran disparitat de tècniques i d’estils, una gran quantitat de títols publicats, una coincidència d’escriptors de generacions diferents que fan molt difícil explicar el panorama actual de la literatura catalana. Dstaquem, però: • La publicació, en 2006, de l’obra Nocilla Dreams d’Agustí Fernàndez Mallo

hadonat origen a una generació d’escriptors nascuts en la dècada dels setanta anomenats “Afterpops”. Es caracteritzen per l’inconformisme, narracions fragmentàries, ús habitual d’Internet i dels seus propis blogs com a espai d’experimentació literària. També es caracteritzen pel rebuig cap a la literatura convencional per ser massa conformista i comercial.

• La difusió de la nostra literatura en aquest món globalitzat ha destacat escriptors com Albert Sánchez Pinyol que ha estat traduït a moltes llengües i ha tingut un gran èxit de vendes (La pell freda, 2002)

• Els escriptors valencians actuals contrasten temàticament amb els seus predecessors per centrar-se més en la problemàtica de l’individu que en els problemes identitaris de la societat valenciana. Podem destacar Silvestre Villaplana (Les cendres del cavaller, 2003), Francesc Gisbert (Els lluitadors, 2005), Francesc Bayarri (Cita a Sarajevo, 2007), Manuel Baixauli (L’home manuscrit, 2007), entre d’altres.