La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda

7/21/2019 La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda

http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1 1/580



Una menestraleta de Gràcia ens explica la sev

vida com si no se n'adonés; el pes de la guerr'hi fa més angoixós com més ingènuamen

e'ns revela, i la figura de la Colometa v

prenent un valor d'encarnació de tota l

humanitat anònim, feble i martiritzada.

Més de trenta edicions catalanes i vint-i-se

raduccions a altres llengües revele'acolliment de La plaa del Diamant arreu de

món. És la millor novella apareguda a Europa d

molts anys enà, va escriure Diana Athill am

motiu de l'edició anglesa.



a J.P.

My dear, these things are life. MEREDITH



PRÒLEG

a plaça del Diamant comença així«La Julieta va venir expressament a lpastisseria a dir-me que, abans de rifa

a toia, rifarien cafeteres; que ella ja lehavia vistes: precioses, blanques, amuna taronja pintada, partida en duemeitats, que ensenyava els pinyols»

Mentre escrivia aquesta primera frasno podia pas pensar ni remotament queun quart de segle després, de la mev

novel·la se n’haurien fet tantes edicioncatalanes i tantes traduccionestrangeres.

Quan la vaig escriure no recordav



gaire com era la plaça del Diamant ddebò. Només recordava que, quan teniretze o catorze anys, una vegada, per l

festa major de Gràcia, vaig anar amb emeu pare a seguir carrers. A la plaça deDiamant havien aixecat un envelat. Co

a d’altres places, és clar; però el qusempre més he recordat és aquell. Epassar-hi pel davant, tot ell una capsa d

música, jo, a qui els meus pareprohibien de ballar, en tenia unes ganedesesperades i anava com una ànima e

pena pels carrers guarnits. Potser peculpa d’aquesta frustració, al cap dmolts anys, a Ginebra, vaig començar lmeva novel·la amb aquell envelat.



Sóc filla de Sant Gervasi dCassoles, d’un carrer estret i curt quealeshores, anava del de Pàdua a la rierde Sant Gervasi i que es deia carrer dSant Antoni; més endavant li van canviael nom pel de carrer de París i, mé

endavant encara, pel de ManueAngelon, que encara conserva. SanGervasi no és pas lluny de Gràcia

Coneixia, perquè hi anava a les tardeamb el meu avi, els cinemes TrillaSmart i Mundial. Coneixia el mercat d

Santa Isabel, on als quatre o cinc anyanava, cap al tard, als estius, amb unsenyora veïna a comprar peix després dravessar el torrent de l’Olla. Als quinz



o disset anys, i durant molt de tempsanàvem amb la meva mare a passejacada tarda pel carrer Gran. Hi entràveper la rambla del Prat, el baixàvem finals Jardinets i el pujàvem per la vorercontrària. Miràvem aparadors.

Tots els records que conservo dGràcia són entranyables. Ara tot això éluny, però pensar-hi, enmig d’una onad

de nostàlgia, em fa bé; moltes vegades en diverses circumstàncies, aquestrecords m’havien estat un consol.

Voldria que tots els que llegissin lameva novel·la participessin en la mevemoció. Em fa contenta pensar que entr

ants milers de lectors com ha tingut



continua tenint n’hi ha molts que nhavien llegit mai res en català i que élegint-la que han descobert que l

nostra era una llengua civilitzada, cultamportant. Em fa contenta així matei

pensar que aquesta novel·la senzilla

humana ha dut el rom de la plaça deDiamant de la vila de Gràcia i amb elel de Catalunya a tants països llunyans.

Escriure un pròleg, o sigui parlar dmi (o de la meva obra, que és el mateix)no m’ha apassionat mai.

Explicar la gènesi de La plaça deiamant potser seria interessant, però

¿és que es pot explicar com es forma unnovel·la, quins impulsos la provoquen





d’orgull, vaig començar una altrnovel·la.

La volia kafkiana, molt kafkianaabsurda, és clar, amb molts colomsvolia que els coloms ofeguessin lprotagonista del començament fins a l

fi. I va anar naixent dintre meu, quaencara no m’havia assegut davant de lmàquina amb una pila de fulls de pape

al costat, el que hauria de ser La plaçdel Diamant. La vaig escriurefebrosament, com si cada dia de trebal

fos el darrer de la meva vida.Treballava encegada; corregia a larda el que havia escrit al mat

procurant que, malgrat les presses am



què escrivia, el cavall no se’desboqués, aguantant bé les regneperquè no es desviés del camí. Hi ha quparla d’explosió narrativa. No sé paquè vol dir. Escriure una novel·la, qués un treball sostingut, necessita calma

molt domini de si mateix.

I la novel·la que en principi havia dser un malson de coloms es va ana

convertint en La plaça del Diaman

amb coloms, sí, però amb un altre sentitVa ser una època d’una gran tensió

nerviosa, que em va deixar mig malaltaDoncs bé: La plaça del Diaman

enviada al primer premi Sant Jordi, v

rebre el mateix tractament que Jard



vora el mar al darrer Joanot Martorell.

Ja publicada, el meu amic Baltasa

Porcel, tot i fer-ne molts elogis, va dique la Colometa era una noia beneitaConsidero aquesta afirmació, feta a lleugera, molt equivocada. Veure el món

amb ulls d’infant, en un constanmeravellament, no és pas ser beneit sinot el contrari; a més, la Colometa fa e

que ha de fer dintre de la seva situacien la vida, i fer el que s’ha de fer i remés demostra un talent natural digne d

ots els respectes. Considero méntel·ligent la Colometa que Madam

Bovary o que Anna Karènina, i a ningú

no se li ha acudit mai de dir que fossi



beneites. Potser perquè eren riquesanaven vestides de seda i tenien servei. encara que jo, quan era jove, sospiréper ser Madame Bovary o AnnKarènina, més la segona que la primeraen necessitar un personatge central per

una novel·la vaig triar la Colometa, qunomés té de semblant a mi el fet dsentir-se perduda al mig del món.

De coses (de mobles, de rellotgesd’agulles de rellotge, de pèndols drellotge, de pintures, de formes i color

de butaques i sofàs, de llums d’oli i dlums de peu, de catifes i de dosserreials), en totes les novel·les se n’hparlat. De Balzac a Proust passant pe



Tolstoi, per citar només els que fan méefecte. Les coses tenen una gramportància en la narració i l’hainguda sempre, molt abans que Robbe

Grillet escrivís Le voyeur. A La plaç

del Diamant, de coses n’hi ha moltes

’embut, el cargol marí, les nines de lcasa dels hules… hi ha tots els detallde mobles, de timbres elèctrics i d

portes de la casa on va a treballar. Hi hes monedes d’or de mossèn Joan qu

aquest dóna a en Quimet per si en tene

necessitat. Hi ha les balances dibuixadea la paret de l’escala. I el ganivetsímbol sexual, amb què a l’acabamendel llibre la Colometa escriu el seu no



a la porta de la casa on havia viscut.Però a La plaça del Diamant no

solament hi ha coses; hi ha sobretot epersonatge de la Colometa. Me’l vsuggerir la protagonista d’un conte meescrit feia temps, intitulat Tarda a

cinema, que figura en el recull Vint-i

dos contes i està inspirat al seu torn eel Candide. Si Voltaire no hagués escrit

Candide és possible que La plaça deiamant no hagués vist mai la llum del

sol. ¿Influència de James Joyce? E

possible que el final de la meva novel·lvingui del cèlebre monòleg d’Ulisses

Però seria més encertat de buscar la fondel capítol XIII de La plaça…, el de la



mort de la mare d’en Quimet, en algudels contes de Dubliners.

Si no hagués llegit Bernat Metge, nse m’hauria acudit mai de fer fer a lColometa la descripció física del seflamant marit. Bernat Metge fa descriur

a Ovidi les gràcies de la seva estimadad’aquest capítol, una pura perfeccid’estil i de llenguatge, se’n di

«Descripció de la donzella». Unes breupàgines que poden rivalitzar amb lemillors de la literatura universal. L

«Descripció de la donzella» de BernaMetge em donà la idea de la «descripcidel donzell», o sigui d’en Quimet, que eector pot trobar al capítol VIII de l



meva novel·la. Agraeixo a Bernat Metgque m’hagi donat més del que emereixo. I li demano fervorosament quem perdoni per la llicència presa.

Moltes altres influències hauria dconfessar; caldria comptar-hi totes lemeves lectures, la Bíblia en primer llocVull afirmar, perquè algú ho ha negatq u e La plaça del Diamant és una

novel·la d’amor. De novel·les d’amose n’han escrit moltes. Des de l’amomés espiritual i més cavalleresc

’amor més carnal, una mica representaaquest darrer per una de les novel·lemés cursis, i que han fet escolar mé

inta, escrita per un gran escriptor, D. H



Lawrence. Em refereixo a L’amant d

ady Chatterley. Però el que s’ha escride més elevat i corprenedor en amor éa història de Francesca da Rimini a

cant V de l’Infem, a la Divina Comèdia

Història que comença amb aquest

versos meravellosos:

Siede la terra dove nata fui

su la marina, dove’l Po discende

per aver pace co’ seguaci sui.

I l’amor d’Ulisses, no pas pePenèlope, no pas per la dolça Nausicasinó el seu amor-passió per l’aventura



Dante, en el cant XXVI de l’infern, elença, amb quatre companys vells

esparracats, amb una nau que ns’aguanta, a l’última aventura: la de lmort.

Nè dolcezza di figlio, nè la pieta

del vecchio padre, nè’l debito

amore

lo qual dovea Penelope far lieta,

vincer potero dentro a me l’ardore

ch’i’ebbi a divenir del mond

esperto,

e de li vizi umani e del valore.



Després de la Bíblia i de Danteentre les influències que crec que mé

m’han marcat i que ara vull confessarposaria encara Homer.

Vull tornar-hi a insistir, perquè em

dolgué que algú ho negués: vull afirmaben alt que La plaça del Diamant és perdamunt de tot una novel·la d’amor, pe

més que sense ni un gra dsentimentalisme. El moment en què lColometa, de tornada de la mort del sepassat, entra a casa seva mentre vnaixent el dia i abraça el seu segomarit, l’home que l’ha salvada de totees misèries de la vida, és una escen



d’amor profund. «I vaig pensar que nvolia que se’m morís mai…» I li fica edit al melic «perquè cap bruixa dolentno me’l xuclés pel melic i em deixésense Antoni». I el mot contents, darrerde la novel·la, no és pas gratuït. No e

vaig posar perquè sí. Deixa entendrque, encara que al món hi hagi tantristesa, sempre el pot salvar algú amb

una mica d’alegria. Uns quants ocellsper exemple. «I dintre de cada toll, pepetit que fos, hi hauria el cel… el ce

que de vegades un ocell esbarriava… uocell que tenia set i sense saber-hesbarriava el cel de l’aigua amb ebec… o uns quants ocells cridaners qu



baixaven de les fulles com llampecs, eficaven al toll, s’hi banyaven estarrufatde ploma i barrejaven el cel amb fang amb becs i amb ales. Contents…»

La plaça del diamant és lluny de miCom si no fos jo qui l’hagués escritaMolt lluny. En aquest moment, en el pund’acabar aquest pròleg, em preocupa emeu jardí. Ja hi floreixen els prunus

rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiterrosa coral. S’aixeca la tramuntana me’ls castigarà. Vaig a veure què passa

amb el vent i les flors.

MERCÈ RODOREDA

Romanyà de la Selva, 198



I

La Julieta va venir expressament a lpastisseria a dir-me que, abans de rifaa toia, rifarien cafeteres; que ella ja le

havia vistes: precioses, blanques, amuna taronja pintada, partida en duemeitats, que ensenyava els pinyols. Jo n

enia ganes d’anar a ballar ni tenia ganede sortir, perquè m’havia passat el didespatxant dolços i les puntes dels dit

em feien mal de tant estrènyer cordilldaurats i de tant fer nusos i agafadors. perquè coneixia la Julieta, que a la nino li venia de tres hores i tant li fei



dormir com no dormir. Però em va feseguir vulgues no vulgues, perquè jo eraixí, que patia si algú em demanava uncosa i havia de dir que no. Anava blancde dalt a baix: el vestit i els enagoemmidonats, les sabates com un glop d

let, les arracades de pasta blanca, trebraçalets rotllana que feien joc amb learracades i un portamonedes blanc, qu

a Julieta em va dir que era d’hule, amba tanca com una petxina d’or.

Quan vam arribar a la plaça el

músics ja tocaven. El sostre estavguarnit amb flors i cadeneta de paper dots colors: una tira de cadeneta, una tir

de flors. Hi havia flors amb una bombet



a dintre i tot el sostre era com uparaigua a l’inrevés, perquè elacabaments de les tires estaven lligatmés enlaire que no pas el mig, on totes’ajuntaven. La cinta de goma delenagos, que havia patit molt per passar

a amb una agulla de ganxo que no volipassar, cordada amb un botonet i unnanseta de fil, m’estrenyia. Ja devi

enir un senyal vermell a la cintura, peraixí que el vent m’havia sortit per lboca la cinta tornava a fer-me el martiri

L’entarimat dels músics estava voltad’esparreguera fent barana ’esparreguera estava guarnida amb flor

de paper lligades amb filferro primet.



els músics suats i en mànigues dcamisa. La meva mare morta feia anys sense poder-me aconsellar i el meu parcasat amb una altra. El meu pare casaamb una altra i jo sense la meva marque només vivia per tenir-me atencions

el meu pare casat i jo joveneta i sola a plaça del Diamant, esperant qu

rifessin cafeteres, i la Julieta cridan

perquè la veu li passés per damunt de lmúsica, no seguis que et rebregaràs!, davant dels ulls les bombetes vestide

de flor i les cadenetes enganxades ambpasta d’aigua i farina i tothom content, mentre badava una veu a l’orella va dirme, ballem?



Mig d’esma vaig contestar que no esabia i em vaig girar a mirar. Em vaiopar amb una cara que de tan a pro

que la tenia no vaig veure prou bé coera, però era la cara d’un noi. És iguaem va dir, jo en sé molt i n’hi ensenyaré

Vaig pensar en el pobre Pere que enaquelles hores estava tancat al soterrandel Colón fent la cuina amb davanta

blanc, i vaig fer el disbarat de dir:I si el meu promès ho sap?Aquell noi es va acostar encara mé

a la vora i va dir rient, i tan petita i ja tpromès? I quan va riure els llavis se lvan estirar i li vaig veure totes les dentsTenia uns ullets de mico i duia un



camisa blanca amb ratlleta blavaamarada sota dels braços, i amb el botdel coll descordat. I aquell noi tot d’unse’m va girar d’esquena i es va aixecade puntetes i es va decantar d’una banda l’altra i es va tornar a girar de cara

mi i va dir, dispensi, i es va posar cridar: Ei!… que m’heu vis’americana? Estava al costat del

músics! En una cadira! Ei!… I em va dique li havien pres l’americana i quornava de seguida i si volia fer el favo

d’esperar-lo. Es va posar a cridarCintet!… Cintet!La Julieta, de color de canar

brodada de verd, va sortir de no sé on



em va dir, tapa’m que m’haig de treures sabates… no puc més… Li vaig di

que no em podia moure perquè un jovque buscava l’americana i volia ballaamb mi de totes passades m’havia dque l’esperés. I la Julieta va dir, balleu

balleu… I feia calor. Les criatureiraven coets i piules per les cantonades

A terra hi havia pinyols de síndria i pel

racons closques de síndria i ampollebuides de cervesa i pels terrats tambengegaven coets. I pels balcons. Vei

cares lluents de suor i nois que epassaven el mocador per la cara. Elmúsics contents i toquem. Tot com undecoració. I el pas doble. Em vai



robar anant amunt i avall i com svingués de lluny, de tan a la vora, vaisentir la veu d’aquell noi que em deiaveu com sí que en sap de ballar! I sentiolor de suor forta i olor d’aigua dcolònia esbravada. I els ulls de mic

luents ran dels meus i a cada banda da cara la medalleta de l’orella. La cint

de goma clavada a la cintura i la mev

mare morta i sense poder-me aconsellarperquè vaig dir a aquell noi que el mepromès feia de cuiner al Colón i va riur

em va dir que el planyia molt perquè acap d’un any jo seria la seva senyora i lseva reina. I que ballaríem la toia a lplaça del Diamant.



La meva reina, va dir.I va dir que m’havia dit que al cap

d’un any seria la seva senyora i que jo nme l’havia mirat, i el vaig mirar aleshores va dir, no em miri així, perqum’hauran de collir de terra, i va ser qua

i vaig dir que ell tenia els ulls de mico vinga riure. La cinta a la cintursemblava un ganivet i els músics, tararí

ararí! I la Julieta no es veia enllocDesapareguda. I jo amb aquells ulls adavant, que no em deixaven com si tot e

món s’hagués convertit en aquells ulls no hi hagués cap manera d’escapar-ne. a nit anava endavant amb el carro de le

estrelles i la festa anava endavant i l



oia i la noia de la toia, tota blavagiravoltant… La meva mare al cementirde Sant Gervasi i jo a la plaça deDiamant… Ven coses dolces? Mel confitura?… I els músics, cansats, ficanes coses a dintre les fundes i tornant-le

a treure de dintre de les fundes perquun veí pagava un vals per tothom i totcom baldufes. Quan el vals es va acaba

a gent va començar a sortir. Jo vaig dique havia perdut la Julieta i aquell nova dir que ell havia perdut en Cintet i v

dir, quan estarem ben sols, tota la gendesada a dintre de les cases i els carrerbuits, vostè i jo ballarem un vals dpunta a la plaça del Diamant… volta qu



volta… Colometa. Me’l vaig mirar moamoïnada i li vaig dir que em dei

atàlia i quan li vaig dir que em deiatàlia encara riu i va dir que jo nomé

em podia dir un nom: Colometa. Va sequan vaig arrencar a córrer i ell corri

al meu darrera, no se m’espanti… i quno veu que no pot anar tota sola pelcarrers, que me la robarien?… i em v

agafar pel braç i em va aturar, i que noveu que me la robarien, Colometa? I lmeva mare morta i jo aturada com un

bleda i la cinta de goma a la cinturestrenyent, estrenyent, com si estiguéligada en una branqueta d’esparreguer

amb un filferro.



I vaig tornar a córrer. I ell al meudarrera. Les botigues tancades amb lpersiana de canaleta avall i elaparadors plens de coses quietes coara tinters i assecants i postals i nines roba desplegada i pots d’alumini

gèneres de punt… I vam sortir al carreGran, i jo amunt, i ell al meu darrera ots dos corrent, i, al cap d’anys, encar

de vegades ho explicava, la Colometael dia que la vaig conèixer a la plaça deDiamant, va arrencar a córrer i davan

mateix de la parada del tramviapataplaf!, els enagos per terra.La nanseta de fil es va trencar í all

van quedar els enagos. Vaig saltar pe



sobre, vaig estar a punt d’enganxar-m’hun peu i vinga córrer com sm’empaitessin tots els dimonis d’infern. Vaig arribar a casa i a le

fosques em vaig tirar al llit, al meu llide noia, de llautó, com si hi tirés un

pedra. Tenia vergonya. Quan em vaicansar de tenir vergonya, em vaig treures sabates d’un cop de peu i em vai

desfer els cabells. I en Quimet, al cad’anys, encara ho explicava com si founa cosa que ens acabés de passar, se l

va trencar la cinta de goma i corria coel vent…



II

Va ser molt misteriós. M’havia posat evestit de color de fusta de rosa, una micmassa prim pel temps, i tenia pell d

gallina tot esperant en Quimet en uncantonada. Des de darrera d’unpersiana de ballesta, al cap d’una eston

de fer els gegants, em va semblar qualgú em mirava, perquè vaig veure ques ballestes, d’una banda, s’havie

mogut una mica. Amb en Quimet havíemquedat que ens trobaríem a la vora deParc Güell. Va sortir un nen d’unaentrada, amb un revòlver al cinturó i un



escopeta apuntada, i va passar fregantme les faldilles i cridant, meequi…meequi…

Van abaixar les ballestes de lapersiana, la persiana es va obrir de bat bat i un jove amb pijama va fer pst…

pst… amb els llavis i, amb un dit fenganxo, em feia senyal que m’hi acostésPer estar-ne més segura em vaig posa

un dit al pit com assenyalant-me mirant-lo, vaig dir baixet, jo? Senssentir-me em va entendre i va fer que s

amb el cap, que el tenia preciós, i vairavessar el carrer i m’hi vaig acostarQuan vaig ser al peu del balcó el jovem va dir, entra, que farem un



dormideta.Em vaig tornar de mil colors i me’

vaig entornar enrabiada, sobretot ammi mateixa, i amb angúnia perquè sentique el jove em mirava l’esquena i eravessava la roba i la pell. Em vai

posar d’una manera que el jove depijama no em veiés, però tenia por quemig amagada, el que no em veiés fos e

Quimet. Pensava a veure què passariaperquè era la primera vegada que enhavíem de trobar en un parc. Al demat

havia fet molts disbarats pensant en larda perquè tenia un neguit que no edeixava viure. En Quimet m’havia dque ens trobaríem a dos quarts de quatr



no va venir fins a dos quarts de cincperò no li vaig dir res perquè vaipensar que potser l’havia entèmalament i el que s’havia equivocat ero i com que ell no va dir ni mitj

paraula d’excusa… Ni vaig gosar dir-l

que els peus em feien mal de tant estadreta perquè duia sabates de xarol, mocalentes, i que un jove s’havia pre

libertats. Vam començar a pujar amunsense dir-nos ni una trista paraula i quavam ser a dalt de tot em va passar e

fred i la pell se’m va tornar a fer lliscom sempre. Li volia explicar que havirenyit amb en Pere, que tot estava llestEns vam asseure en un banc de pedra e



un racó perdut, entre dos arbres fins dfulla, amb un merlot que pujava de baixanava d’un arbre a l’altre fent un cripetit, una mica enrogallat, i estàvem unestona sense veure’l fins que tornava sortir de baix quan ja no hi pensàvem

sempre feia el mateix. Sense mirar-loper la cua de l’ull, veia en Quimet qumirava les cases, petites i lluny. A

’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?Li vaig dir que m’agradava molt i el

em va dir que els ocells negres, encar

que fossin merlots, la seva mare sempri havia dit que portaven desgràciaTotes les altres vegades que amb eQuimet ens havíem trobat, després de



primer dia a la plaça del Diamant, lprimera cosa que em preguntava, tiranel cap i el cos endavant, era si ja havirenyit amb en Pere. I aquell dia no m’hpreguntava i jo no sabia de quina manercomençar a dir-li que ja havia dit a e

Pere que, amb mi, no podia ser. I emsabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquen Pere s’havia quedat com un llum

quan, després d’haver-lo encès, ebufen. I quan pensava que havia renyiamb en Pere sentia una pena per dintre

a pena em feia adonar que havia fet unmala acció. Segur: perquè jo, que ddintre sempre havia estat molt naturaquan em recordava de la cara que havi



fet en Pere, sentia la pena dolenta moendins, com si al mig de la meva pad’abans s’obrís una porteta que tancavun niu d’escorpins i els escorpinsortissin a barrejar-se amb la pena i fer-la punxent i a escampar-se’m per l

sang a fer-la negra. Perquè en Pere, ama veu escanyada i les nines dels ull

amb el color entelat que li tremolava

em va dir que li havia desfet la vidaQue l’havia convertit en una mica dfang de no res. I va ser tot mirant e

merlot que en Quimet va començar parlar del senyor Gaudí, que el seu par’havia conegut el dia que el va aixafa

el tramvia, que el seu pare havia estat u



dels que l’havien dut a l’hospital, pobrsenyor Gaudí tan bona persona, vequina mort més de misèria… I que amón no hi havia res com el Parc Güell com la Sagrada Família i la Pedrera. Jvaig dir que, tot plegat, massa onades

massa punxes. Em va donar un cop agenoll amb el cantell de la mà que em vfer anar la cama enlaire de sorpresa i e

va dir que si volia ser la seva donhavia de començar per trobar bé tot eque ell trobava bé. Va fer-me un gran

sermó sobre l’home i la dona i els dretde l’un i els drets de l’altre i quan evaig poder tallar vaig preguntar-li:

—I si una cosa no m’agrada de cap



de les maneres? —T’ha d’agradar, perquè tu no h

entens.I altra vegada sermó: molt llarg. Va

sortir molta gent de la seva família: elseus pares, un oncle que tenia capelleta

reclinatori, els seus avis i les duemares dels Reis Catòlics que eren, deiell, les que havien assenyalat el bo

camí.I aleshores, que de primer no ho vai

acabar d’entendre, perquè ho va ajunta

amb altres coses que deia, va dir, pobrMaria… I altra vegada les mares delReis Catòlics i que potser ens podríecasar aviat perquè ja tenia dos amic



que li buscaven casa. I que em faria unmobles que així que els veuria caurid’esquena perquè per alguna cosa erebenista i que ell era com si fos SanJosep i que jo era com si fos la Mare dDéu.

Tot ho deia molt content i jo anavpensant què havia volgut dir quan havidit, pobra Maria… i m’anava ensopin

de la mateixa manera que s’anavensopint la claror, i el merlot senscansar-se sempre sortint de baix i anan

d’un arbre cap a un altre i tornant sortir de baix com si fossin moltmerlots que s’hi dediquessin.

—Faré un armari que servirà pe



ots dos, de dos cossos, amb fustd’arbre ampolla. I quan tindré el pimoblat, faré el llitet del nen.

Em va dir que les criatures lagradaven i no li agradaven. Que anavmolt a llunes. El sol es ponia i, allà o

a no era, l’ombra es tornava blava i feiestrany de mirar. I en Quimet parlava dfustes, que si una fusta que si una altra

que si la xicranda, que si la caoba, qusi el roure, que si l’alzina… Va sealeshores, me n’he recordat i me’

recordaré sempre, que em va fer un petóaixí que va començar a fer-me el petvaig veure Nostre Senyor a dalt de tot dcasa seva, ficat a dins d’un núvol inflat



voltat d’una sanefa de color dmandarina, que se li anava descolorind’una banda, i Nostre Senyor va obriels braços a gran amplada, que els tenimolt llargs, va agafar el núvol per levores i es va anar tancant a dintre com s

es tanqués a dintre d’un armari. —Avui no havíem d’haver vingut.I va lligar el primer petó amb u

altre i tot el cel es va emboirar. Jo veiel núvol que anava fugint a poc a poc van sortir altres núvols més primets

ots es van posar a seguir el núvol quanava ple i en Quimet tenia gust de cafamb llet. I va cridar, ja tanquen!…

—Com ho saps?



—Que no has sentit el xiulet?Ens vam aixecar, el merlot va fugi

esparverat, l’aire em feia voleiar lefaldilles… i avall, caminets avalAsseguda en un banc de rajoleta hi haviuna nena que es ficava els dits al nas

després passava el dit per una estrellde vuit puntes que hi havia a l’esquendel banc. Duia un vestit del mateix colo

que el meu i ho vaig dir a en Quimet. Nem va contestar. Quan vam sortir acarrer li vaig dir, mira, encara entr

gent… i em va dir que no m’amoïnéque aviat els traurien. Anàvem carreravall i en el moment que estava a punde dir-li, saps?, amb en Pere ja he



renyit, es va aturar en sec, se’m vplantar al davant, em va agafar pelbraços i em va dir, mirant-me com si founa persona de mala llei, pobra Maria…

Vaig estar molt a punt de dir-li queno patís, que em digués què li passav

amb la Maria… Però no vaig gosar. Emva deixar anar els braços, se’m va posaal costat altra vegada, i avall, fins qu

vam arribar a la Diagonal - Passeig dGràcia. Vam començar a voltar un pilode cases, i jo no podia més amb el

meus peus. Quan feia mitja hora quvoltàvem es va tornar a parar, em vornar a agafar pels braços, estàvem sot

d’un fanal, i quan ja em pensava qu



ornaria a dir, pobra Maria, m’aguantava la respiració esperant quho digués, va dir amb ràbia:

—Si no haguéssim baixat de pressaallà dalt, entre el merlot i tot plegat, nsé pas què hauria passat!… Però no te’

fiïs, perquè el dia que et podrarreplegar et baldaré!

Vam anar voltant cases fins a le

vuit, sense dir-nos ni mitja paraula, cosi fóssim muts del néixer. Quan vaiestar sola vaig mirar el cel i només er

negre. I no sé… tot plegat, momisteriós…



III

Me’l vaig trobar plantat a lcantonada, de sorpresa, un dia que nhavia de venir a buscar-me.

—No vull que treballis més peaquest pastisser! He sabut que va adarrera de les dependentes.

Em vaig posar a tremolar i li vaidir que no cridés, que no podia deixar lcasa així, de qualsevol manera i sens

educació, que, pobre home, no m’havidit mai una paraula més enllà de l’altra que despatxar dolços m’agradava i qusi em feia plegar a veure què… Em v



dir que a l’hivern, una tarda, quan ja erfosc, havia vingut a mirar coreballava. I va dir que, mentr

acompanyava una clienta a triar uncapsa de xocolatins a l’aparador de ldreta, el pastisser em seguia amb el

ulls, no a mi, sinó al meu darrera. Lvaig dir que anava massa lluny i quvalia més que ho deixéssim córrer si n

em tenia confiança. —Sí que et tinc confiança, però n

vull que el pastisser es diverteixi.

—T’has tornat boig, li vaig dir; éun senyor que només pensa en el senegoci! Sents?

Em vaig enfadar tant que les galte



em cremaven. Em va agafar pel coll ambuna mà i em va sacsejar el cap. Li vaidir que ja es podia retirar i que si no efeia cas cridaria un municipal. Vamestar tres setmanes sense veure’ns i quaa em penedia d’haver dit a en Pere qu

entre nosaltres dos tot s’havia acabatperquè en Pere al capdavall era un boxicot que mai no m’havia donat cap

disgust, només enderiat amb el seu oficbon treballador, va tornar

comparèixer, més tranquil que una soc

d’arbre, i la primera cosa que em va diramb les mans a les butxaques, va ser, a pobra Maria a passeig per tu…

Anàvem cap al carrer Gran per l



Rambla del Prat. Es va aturar davand’un adroguer que tenia tot de sacs ’entrada, va ficar la mà a dintre un sa

ple de veces, va dir, quines veces méboniques… i vam tornar a caminarS’havia quedat unes quantes veces a l

mà i quan estava més distreta me les virar a l’esquena pel coll de la brusa. Eva fer aturar davant d’un aparador pl

de roba feta, veus?, quan serem casatset faré comprar davantals com aquellsJo li vaig dir que feien hospici i ell v

dir que eren com els que duia la sevmare i jo li vaig dir que tant me feia, quo no en volia perquè feien mass

hospici.



Va dir que em presentaria a la sevamare, que ja li havia parlat de mi i qua seva mare tenia moltes ganes de veur

quina cara feia la noia que el seu filhavia triat. Hi vam anar un diumengeVivia sola. En Quimet vivia a dispes

per no donar-li feina i deia que així eremés amics, perquè, junts, no s’avenien. a seva mare vivia en una caseta cap al

periodistes i des de la galeria es veia emar i la boira que de vegades el tapavaEra una senyora molt faluga, pentinad

de pentinadora, amb moltes ondes. Tenia casa plena de llaços. En Quimet jm’ho havia dit. Al damunt del Sant Crisdel capçal del llit, un llaç. El llit era d



caoba negra amb dos matalassos i ucobrellit crema amb roses vermelles ot el voltant fent ondes enribetades d

vermell. A la clau de la tauleta de nit, unlaç. A les claus de cada calaix de la

calaixera, un altre llaç. I un llaç a cad

clau de cada porta. —A vostè li agraden molt les cintes

i vaig dir.

—Sense cintes una casa no és uncasa.

I em va preguntar si m’agradav

vendre dolços i li vaig dir que molt, ssenyora, sobretot arrissar les puntes decordill amb un refilet d’estisores, i qunomés esperava que vinguessin feste



per poder fer força paquets i sentir eric-rac de Ja màquina cobradora i lcampaneta de la porta.

—Sí que estàs de broma, va dir.A mitja tarda, en Quimet em v

donar un cop de colze que volia dir

anem. I quan ja érem al peu de la portd’entrada la seva mare em va preguntar

la feina de la casa també t’agrada?

—Sí senyora, molt. —Ja va bé.Aleshores va dir que en

esperéssim, va tornar a dins i va veniamb uns rosaris de boleta negra i me’lva regalar. En Quimet, quan vam ser unmica lluny, em va dir que l’havi



conquistada. —Què t’ha dit quan estàveu soles

a cuina? —Que eres molt bon noi. —Ja m’ho pensava.Ho va dir mirant a terra i clavant u

cop de peu a una pedreta. Li vaig dir quno sabria què fer dels rosaris. Va dique els fiqués en un calaix, que potse

algun dia em servirien: que no es podilençar res.

—Potser serviran a la nena, si e

enim una…I em va clavar un pessic al tou debraç. Mentre me’l fregava, perqum’havia fet mal de debò, em v





però atrotinat, perquè l’amo no volimaldecaps, i que la restauració haurid’anar a compte dels qui el lloguessinEl pis era sota terrat. Que fos sota terraens va agradar molt i més encara quaen Cintet ens va dir que el terrat seria to

nostre. El terrat seria nostre perquè elveïns dels baixos tenien eixida i els deprimer pis, per una escala llarga

penjada, anaven a un jardí petit que tenigalliner i safareig. En Quimet es ventusiasmar i va dir a en Cintet que n

se l’havia de deixar escapar de cap des maneres i en Cintet va dir qu’endemà hi aniria amb en Mateu i que h

anéssim nosaltres. Tots plegats. E



Quimet li va preguntar si sabia una motde segona mà, perquè un oncle d’eCintet tenia un garatge i en Cintereballava en el garatge del seu oncle,

en Cintet li va dir que ja ho mirariaEnraonaven com si jo no hi fos. La mev

mare no m’havia parlat mai dels homesElla i el meu pare van passar molts anybarallant-se i molts anys sense dir-s

res. Passaven les tardes dels diumengeasseguts al menjador sense dir-se resQuan la meva mare va morir, aques

viure sense paraules encara es veixamplar. I quan al cap d’uns quantanys el meu pare va tornar a casar-se, casa meva no hi havia res on jo e



pogués agafar. Vivia com deu viure ungat: amunt i avall amb la cua baixa, amba cua dreta, ara és l’hora de la gana, ar

és l’hora de la son; amb la diferèncique un gat no ha de treballar per viureA casa vivíem sense paraules i les cose

que jo duia per dintre em feien poperquè no sabia si eren meves…

Quan ens vam dir adéu amb e

Quimet al peu de la parada del tramviavaig sentir que en Cintet li deia, no spas d’on l’has treta, tan bufona… I vai

sentir el riure d’en Quimet, ha, ha, ha…Vaig desar els rosaris a la tauleta dnit per abocar-me a mirar el jardí dsota. El fill dels veïns, que feia e



soldat, prenia la fresca. Vaig fer unaboleta de paper, vaig tirar-la-hi, i emvaig amagar.



IV

Trobo que fas ben fet de casar-tove. Necessites un marit i un sostre.

La senyora Enriqueta, que vivia d

vendre castanyes i moniatos a lcantonada de l’Smart a l’hivern cacauets i xufles per les festes majors

’estiu, sempre em donava bonconsells. Asseguda davant meu, totedues al peu del balcó de la galeria, d

ant en tant es tirava les mànigues amuntper tirar-se-les amunt callava i quan leenia amunt tornava a enraonar. Era alta

amb boca de rap i amb nas de paperina



Estiu i hivern, sempre, duia mitgeblanques i sabata negra. Anava molneta. I li agradava molt el cafè. Tenia unquadro penjat amb un cordill groc vermell, que figurava tot de llagosteamb corona d’or, cara d’home i cabell

de dona, i tota, l’herba al voltant de lelagostes, que sortien d’un pou, er

cremada, i el mar al fons, i el cel pe

sobre, eren de color de sang de bou i lelagostes duien cuirassa de ferro

mataven a cops de cua. A fora plovia

La pluja queia petita damunt de tots elerrats, damunt de tots els carrersdamunt de tots els jardins, damunt demar, com si no tingués prou aigua,



damunt de les muntanyes, potserGairebé ho hi vèiem i era ecomençament de la tarda. Penjaven gotede pluja dels filferros d’estendre la rob

jugaven a empaitar-se i, de vegadesalguna queia a baix i abans de caur

s’estirava i s’estirava, perquè es veque li costava de despenjar-se. Plovia jfeia vuit dies; una pluja petita, ni mass

forta ni massa fluixa, i els núvoln’estaven tan plens que la inflor se’larrossegava pels terrats. Miràvem l

pluja. —Trobo que en Quimet et convmés que no pas en Pere. Té establimentmentre que en Pere és persona manada



En Quimet és més eixerit i més buscavides.

—Però alguna vegada respira trist diu, pobra Maria…

—Però es casa amb tu, oi?Jo tenia els peus glaçats perquè dui

es sabates molles, i tenia el pla del capmolt calent. Li vaig dir que en Quimet evolia comprar una moto i em va dir qu

a es veia que era molt modern. I va sea senyora Enriqueta la que em v

acompanyar a comprar la roba per fer

me el joc de núvia, i quan li vaig dir qupotser ens quedaríem un pis prop dcasa d’ella, va estar molt contenta.

El pis estava abandonat. La cuin



feia pudor d’escarbats i vaig trobar uniu d’ous llarguets de color de caramel

en Quimet em va dir, busca que encaren trobaràs més. El paper del menjadoera un paper amb ratlletes que feiecèrcol. En Quimet va dir que volia u

paper verd poma, i paper de color dnata a l’habitació del nen, amb unsanefa de pallassos. I una cuina nova. V

dir a en Cintet que avisés en Mateu, qui digués que el volia veure. E

diumenge a la tarda vam anar tots al pis

En Mateu de seguida es va posar desfer la cuina, i un manobre, amb elpantalons plens de pedaços, s’enduia lruna i la carregava en un carretó qu



havien deixat al carrer. Però emanobre empastifava l’escala i va sortiuna veïna del primer pis i li va dir quno marxéssim sense escombrar perquno es volia trencar les cames d’unrelliscada… i en Quimet de tant en tan

deia, potser ens estan robant ecarretó… Amb en Cintet vam començaa mullar les parets del menjador, i amb

una rasqueta rascàvem paper. Al capd’una estona de treballar ens vaadonar que en Quimet no hi era. E

Cintet va dir que quan en Quimet nenia ganes de fer una cosa s’escorricom una anguila. Vaig anar a la cuina abeure aigua i en Mateu tenia la camis



xopa de l’esquena i la cara li brillava dsuor i picava sense parar amb el martelcontra l’escarpra. Vaig tornar a rascapaper.

I en Cintet em va dir que en Quimequan tornaria faria el distret i que estav

segur que tornaria tard. El papecostava molt de desenganxar i a sota deprimer gruix en va sortir un altre, i u

altre, fins a cinc. Quan ja era fosc i enrentàvem les mans va tornar en Quimet va dir que mentre ajudava el manobre

irar runa al carretó havia trobat uclient… I en Cintet va dir, i ha anapassant l’estona, és clar… I en Quimesense ni mirar-se’l deia que hi hauri



més feina de la que es pensava, però qude tot en sortiríem. Quan anàvem baixar l’escala en Mateu va dir que efarien una cuina que semblaria la cuind’una reina. I aleshores en Quimet vvoler pujar al terrat. Hi passava aire i e

veien molts terrats, però la tribuna deprimer pis ens tapava la vista del carrer vam marxar. Entre el nostre replà i e

del primer pis la paret estava guixadanoms i ninots. I entre els noms i elninots hi havia unes balances molt be

dibuixades, amb les ratlles endintre da paret com si les haguessin fetes ama punta d’un punxó. L’un dels plat

penjava una mica més avall que l’altre.



vaig passar el dit pel voltant d’un delplats. Vam anar a fer el vermut i menjar popets. A mitja setmana ens vambarallar altra vegada amb en Quimet peculpa de la seva mania amb el pastisser

—Si el torno a veure que et mira e

darrera amb aquells ulls, entraré i ja esentirà, cridava. Va estar dos o tres diedesaparegut i, quan va tornar, li vai

preguntar si ja li havia passat i se’m vposar com un gall de panses i va dir quhavia vingut a demanar-me explicacions

perquè m’havia vist passejat amb ePere. Li vaig dir que em devia havepres per una altra. Va dir que era jo. Lvaig jurar que no era veritat i ell jurav



que sí. De primer li ho vaig discutinormal, però com que no em creia em vfer cridar i em va dir, quan va veure qucridava, que totes les noies eren boges que no valien ni cinc i aleshores li vaipreguntar on era que m’havia vist am

en Pere. —Pel carrer. —Per quin carrer?

—Pel carrer. —Per quin? Per quin?Se’n va anar fent unes gran

camades. No vaig dormir en tota la nitL’endemà va tornar i em va dir que lhavia de prometre que no sortiria mamés amb en Pere i per acabar d’un



vegada i no sentir-li més la veu, ququan estava enrabiat no semblava lseva, li vaig dir que ja el creuria i quno sortiria més amb en Pere. En compted’estar content es va posar com udimoni, em va dir que ja estava tip d

mentides, que m’havia posat un parany o hi havia caigut com un ratolí, i em v

fer demanar perdó per haver sortit

passejar amb en Pere i per haver-li dique no hi havia sortit i a l’últim em vfer arribar a creure que hi havia sortit

em va dir que m’agenollés. —Al mig del carrer? —Agenolla’t per dintre.I em va fer demanar perd



agenollada per dintre per haver sortit passejar amb en Pere que, pobra de mino havia vist d’ençà que havíem renyEl diumenge vaig anar a rascar paperEn Quimet no va venir fins a l’hora dplegar perquè havia hagut de treballar e

un moble que tenia entre mans. En Mateestava a punt d’acabar la cuina. Unaltra tarda, i llesta. Tota de rajol

blanca fins a alçada de braç. I el damundels fogons, de rajola vermella lluentEn Mateu va dir que totes les rajole

venien de l’obra. I va dir que era el seobsequi de casament. Es van abraçaamb en Quimet, i en Cintet, amb els ullde vaca aturats, es fregava les mans



Vam anar tots plegats a fer el vermut i amenjar popets. En Cintet va dir que snecessitàvem anell ell coneixia un joieque ens el donaria a més bon preu. I eMateu va dir que ell en coneixia un quens el donaria a meitat de preu.

—No sé com t’ho fas, va dir-li eQuimet.

I en Mateu, tot ros i amb els ull

blaus, reia content i ens mirava a poc poc, ara l’un, ara l’altre.

—Manetes.



V

La vigília del dia dels rams, el mepare em va preguntar quan ens casàvemAnava cap al menjador, davant meu

amb els talons de les sabates mogastats de la banda de fora. Li vaig dique no ho sabíem… quan el pis estari

lest. —Que us falta gaire?Li vaig dir que no li ho podia di

perquè depenia del temps que hhaguéssim de dedicar. Que a la paret hhavia almenys cinc gruixos de paper que en Quimet no volia que n’hi quedé



ni un perquè volia les coses ben fetes per la vida.

—Fes-lo venir a dinar, diumenge.Ho vaig dir a en Quimet i se’m v

posar com una vespa. —Vaig anar a demanar-li la teva m

va fer el desmenjat i em va dir que jera el tercer i que a veure si seri’últim, per fer-me’n venir més ganes,

ara em convida? Un cop serem casats…Vam anar a beneir. Al carrer h

havia nens amb palmons i nenes am

palmes i nens amb xerrics-xerracs nenes també amb xerrics-xerracs, alguns en comptes de xerrics-xerracduien maces de fusta i mataven jueus pe



es parets i per terra i per damunt d’unlauna o d’una galleda vella i perto

arreu. Quan vam arribar als Josepetsothom cridava. En Mateu venia amb

nosaltres, amb la nena a coll, una nencom una flor, i ell la duia com si fos un

flor de debò. Era tota rossa i amirabuixons i tenia els ulls blaus com e

Mateu, però era una nena que no reia

Portava una palma que li mig aguantaven Mateu, carregada de cirereconfitades. Un altre pare duia un nen

coll i aguantava un palmó petit amb ulaç de seda blava i una estrella dbrillants, i els dos pares empesos per lgent, i sense adonar-se’n es van ana



acostant i el nen va començar a arrencacireres de la palma de la nena d’eMateu i quan ens en vam adonar lpalma ja tenia mitja cara pelada.

Vam anar a dinar a casa la mare d’eQuimet: tenia molts ramets de boi

damunt de la taula, lligats amb uncinteta vermella. I palmes petitesligades amb una cinteta blau cel. Va di

que cada any feia aquella preparació pequedar bé amb les seves amistats. I a mem va regalar un ramet amb la cintet

vermella perquè li vaig dir que, johavia beneït palma. I del jardí va entrauna senyora i la mare d’en Quimet ens lva presentar; era una senyora veïna qu



a mare d’en Quimet tenia recollidperquè s’havia barallat amb el seu marit

A l’hora de dinar, quan ja havíemcomençat, en Quimet va demanar la saLa mare d’en Quimet va aixecar el cade pressa i va dir que ella sempr

ensopegava el menjar de sal. I eQuimet li va dir, avui l’ha fet dolç. Lsenyora veïna va dir que no el trobava n

salat ni dolç: al punt. I en Quimet va dique ja no podia ser més dolç. La sevmare es va aixecar molt dreta i va anar

a cuina i en va tornar amb un saler quera un conill i la sal li sortia per leorelles. Va deixar el saler damunt de laula i va dir amb una veu molt seca, l



sal. I en Quimet en comptes de tirar-ssal al plat va començar a dir que si totérem de sal d’ençà que aquella senyorque no va creure el seu marit s’havigirat tot d’una quan el que se ldemanava era que caminés ben dreta

endavant. La mare d’en Quimet li va dique callés i que mengés i ell vpreguntar a la senyora veïna si tenia ra

o no tenia raó de dir que la senyora ns’havia d’haver girat, i la senyora veïnaot mastegant i empassant-se el menja

molt ben educada, va dir que no hentenia.I en Quimet aleshores va dir que e

dimoni, i quan va dir, el dimoni, v



callar i dirigint-se a la seva mare i tosalant-se el plat amb el saler conill li vdir, miri, veu?, ni un gra de sal. Hpassat el dematí fent llacets i ni un grde sal. I vaig sortir a defensar la mard’en Quimet i vaig dir que sí, que havi

irat sal al dinar. I la senyora veïna vdir que a ella el menjar massa salat lcansava de menjar-lo i en Quimet va di

que ja ho entenia, que la seva marhavia fet el dinar sense sal peacontentar-la a ella, però que una cos

era fer el dinar al gust d’una senyorveïna i l’altra era voler fer creure al sefill que havia salat el dinar. I s’anavirant sal al plat i la seva mare es v



senyar i en Quimet quan va tenir emenjar ben salat va deixar el saledamunt de la taula i es va posar a parlade la sal altra vegada. I que ja sabiothom que el dimoni… I la seva mare l

va dir que no ens maregés més, però el

com si res va seguir, que el dimonhavia fet els diabètics, que eren dsucre, només que per molestar. Tots som

salats: la suor, les llàgrimes… i em vdir, llepa’t la mà i ja veuràs de què tgust. I altra vegada amb el dimoni i l

senyora veïna li va dir a veure si era unen petit de creure en el dimoni, i eQuimet va dir que el dimoni, altrvegada, i la seva mare li va dir, calla.



en Quimet encara no havia començat menjar i tots ja estàvem a mig i va sequan va dir que el dimoni era l’ombrde Déu i que també era pertot, en leplantes, en les muntanyes, a fora, pelcarrers i a dintre de les cases, per sota

per damunt de la terra, i que anavdisfressat de mosca vironera, tot negreamb aigües blaves i vermelles, i qu

quan només era mosca vironeras’atipava d’escombraries i de bèstiemortes mig podrides i llençades a

femer. I va enretirar el plat i va dir quno tenia gana i que només menjaria lepostres.

L’altre diumenge va venir a dinar a



casa i va regalar un puro al meu pare. Jvaig portar un braç de gitano de cremaTot el dinar en Quimet va parlar dfustes i de la resistència que tenien leunes i les altres. Mentre preníem cafè eQuimet em va dir si volia marxar d’hor

o m’estimava més marxar tard i li vaidir que m’era igual. Però la senyora demeu pare va dir que més valia que l

oventut s’anés a divertir i a les tres jérem al carrer amb un sol que tot hnegava. Vam anar al pis a rascar paper

Ja hi vam trobar en Cintet que havia dudos rotllos i se’ls estava mirant amb eMateu i va dir que coneixia uempaperador que ens ho empaperari



d’amic si en Quimet li regalava unepotes per una taula que les tenia molcorcades i que una estava midesencolada perquè les seves criaturequan es quedaven soles a la casa la feieballar expressament per desencolar-la.

van quedar d’acord.I quan vam tenir el menjado

empaperat, a la banda dreta ens hi v

sortir una taca. Van fer venir el noi quehavia empaperat i va dir que la culpa nera seva, que la taca devia haver sorti

després. Que era un defecte de la pareque se li havia rebentat alguna cosa pedintre. I en Quimet li va dir que aquellaca ja hi devia ser i que la sev



obligació era haver dit que hi havihumitat. En Mateu va dir que mévaldria anar a veure els veïns perqupotser tenien l’aigüera en aquella band

que si la tenien foradada estàveperduts. Van anar tots tres a casa el

veïns i els van rebre malament, que seníem una taca ells no en tenien cap

van donar l’adreça del seu propietari. E

propietari va dir que ja enviaria algú mirar la taca i no va venir ningú i ’últim va venir ell en persona, es v

mirar la taca i va dir que era udesperfecte que havíem de paganosaltres o el nostre propietari perquera un desperfecte que havíem fet picant



En Quimet li va dir que no havíem picaEl propietari va dir que venia del retrude quan havíem fet la cuina i que ell se’rentava les mans. En Quimet es venfilar fins a dalt de tot. En Mateu va dique si s’havia de fer una reparació e

millor seria pagar-la a mitges. Però epropietari veí no hi volia saber resvagin a veure el seu, de propietari…

deia. —Si la taca ve de la banda de vostè

què vol que anem a fer a casa del nostr

propietari? I el propietari veí deia qusi la taca venia de la seva banda elpodia demostrar que a la seva banda nhi havia res que pogués fer sortir taques



El propietari se’n va anar i totrondinaven. I tot plegat, tant anar i venirant enraonar i tant enrabiar-se, per res

per una cosa que no valia la pena, peuna cosa que va morir posant-hi el bufeal davant.

Cada diumenge anàvem aMonumental a fer el vermut i a menjapopets. Un dia se’ns va acostar un hom

amb camisa groga que ens volia vendrpostals d’una artista que havia estat lreina de París feia molts anys. Va di

que era el seu representant, que aquellartista, que havia estat amor de príncepde reis, vivia sola i d’anar venent le

seves coses i els seus records. E



Quimet el va aviar amb un crit. Quavam sortir va dir que ja podia anar-me’cap a casa perquè ell tenia cita amb usenyor que li volia fer restaurar tredormitoris. Vaig voltar una mica pecarrer Gran mirant aparadors.

’aparador de les nines a la casa delhules. Uns quants ximples em vacomençar a dir coses per molestar-me

un de molt gitano es va acostar més quno pas els altres i va dir, està bona. Comsi jo fos un plat de sopa. Tot plegat no

em feia cap gràcia. Era veritat, però, quel meu pare sempre em deia que jo erde mena exigent… però és que a mi epassava que no sabia ben bé per què er



al món.



VI

Va dir que em portaria a ensenyar-me mossèn Joan. I mentre hi anàvem em vsortir que havíem de pagar el lloguer de

pis a mitges. Com si fóssim amics. Eva costar crits a casa perquè el meu parm’administrava els cèntims que e

quedaven després que la seva senyorhavia retirat el que valia el menjar. A’últim el meu pare va dir que sí, qu

pagués la meitat del lloguer. Però eQuimet això del lloguer m’ho va dimentre anàvem a veure Mossèn Joan.

Mossèn Joan semblava fet d’ala d



mosca; vull dir el vestit. D’aquesta mende color de negre passat Ens va rebrcom un sant. En Quimet li va dir, a miaixò de casar-me… és un moment, i comenys es gasti millor i si es pot acabaen cinc minuts en comptes de deu

millor. Mossèn Joan, que coneixia eQuimet de petit, es va posar les manobertes damunt dels genolls, es v

decantar endavant i, amb els ullemboirats, perquè es veu que els anys si havien posat als ulls, va dir, no t’ho

creguis. El matrimoni és una cosa per lvida i s’hi ha de donar importància. Oque tu et mudes el diumenge? Doncs ematrimoni, quan comença, és com u



gran diumenge, necessita cerimònia. Sno donéssim importància a res seria cosi encara no estiguéssim civilitzats… u vols ser civilitzat, em penso… E

Quimet l’escoltava amb el cap baix quan anava a dir alguna cosa mossè

Joan el va fer callar amb la mà. —Jo us casaré i em penso que va

més que us caseu amb calma. Ja sé qu

a joventut va esperitada i el cas éviure i viure de pressa… però la vidaperquè sigui vida, s’ha de viure a poc

poc… La teva promesa em penso qus’estimarà més anar amb vestit de núvique tothom que la vegi sàpiga que é

núvia, que no pas vestir-se amb u



vestit de cada dia encara que sigunou… Les noies són així. I tots elcasaments que he fet… tots els boncasaments que he fet, la noia anava dnúvia.

Quan vam sortir en Quimet va dir, l

inc molt respecte perquè és un bohome.

Tot el que em vaig endur de cas

meva va ser el llit de llautó, que er’única cosa que tenia. En Cintet ens v

regalar el llum del menjador, de ferro

amb un serrell de seda de color dmaduixa, tot plegat penjat al sostre peres cadenes de ferro ajuntades amb un

flor de ferro de tres fulles. Vaig ana



vestida de núvia, amb faldilla llarga. EQuimet anava de fosc. També va veni’aprenent i la família d’en Cintet: tre

germanes i dos germans casats que vavenir amb les seves dones. El meu parambé va venir per dur-me a l’altar; i l

mare d’en Quimet, amb un vestit de sednegra que quan es movia cruixia dpertot arreu. I la Julieta amb un vestit d

punta de color de cendra amb unlaçada rosa. Tots plegats vam fer un

bona colla. La dona d’en Mateu, que e

deia Griselda, a darrera hora no vpoder venir perquè no es trobava bé i eMateu va dir que li passava sovint i qua disculpéssim. Tot va ser molt llarg



mossèn Joan va fer un sermó molt bonicva parlar d’Adam i Eva, de la poma i da serp, i va dir que la dona era fet

d’una costella de l’home i que Adam sa va trobar adormida al costat sens

que Nostre Senyor l’hagués preparat pe

a sorpresa. Ens va explicar com era eParadís: amb rierols i prats d’herbcurta i flors de color de cel, i Eva, qua

es va despertar, la primera cosa que vfer va ser agafar una flor blava i bufar-l

les fulles van volar una estona i Adam

a va renyar perquè havia fet mal a unflor. Perquè Adam, que era el pare deots els homes, només volia el bé. I to

va acabar amb l’espasa de foc… Com e



rosari de l’aurora, va dir la senyorEnriqueta que seia darrera meu, i jo vaipensar què diria mossèn Joan si un dipodia veure el quadro de les llagosteamb el cap tan barrejat, que mataven cops de cua… Tothom va dir que e

sermó havia estat dels més bonics qumossèn Joan havia fet i l’aprenent va dia la mare d’en Quimet que mossèn Joan

pel casament de la seva germana, tambhavia parlat del Paradís i dels primerpares i de l’àngel i de l’espas

aflamada… tot igual; només erediferents les flors, que en el casament da seva germana havia dit que ere

grogues, i l’aigua dels rierols, que havi



dit que era blava al dematí i de color drosa a la tarda.

Vam anar a la sagristia a firmar després els cotxes ens van dur Montjuïc a passejar per fer gana. I quavam haver passejat, mentre els convidat

feien el vermut, amb en Quimet ens evam anar a fer retratar. Ens van fer unefotografies amb en Quimet dret i j

asseguda i amb en Quimet assegut i jdreta. I amb tots dos asseguts mig giratd’esquena i una altra amb tots do

asseguts i girats de cara, perquè nsembli que sempre estan renyits, va diel fotògraf. I una altra amb tots dos dcostat i drets, jo amb una mà damun



d’una tauleta amb tres peus a baix de toque ballava, i una altra amb tots doasseguts en un banc, al costat d’un arbrde tul i paper. Quan vam arribar aMonumental van dir que ja estavecansats d’esperar-nos i els vam dir qu

el fotògraf ens havia fet fotografieartístiques i que això demanava tempsEl cas va ser que ja no quedaven olive

ni anxoves i en Quimet va dir que tant sn’hi endonava i que ens poséssim dinar, però els havia de dir que eren un

colla de mal educats. I tota l’estona dedinar va discutir amb en Cintet… que ses olives que si no les olives, i e

Mateu no deia res, només, de tant e



ant, em mirava i reia. I em va dir pedarrera de la cadira del meu paresempre fan riure. Vam dinar molt bé i enhavent dinat van fer música amb discos ots a ballar. El meu pare va ballar amb

mi. Jo ballava amb el vel posat i

’últim me’l vaig treure i el vaig donar a senyora Enriqueta per poder balla

més bé. I quan ballava m’aguantava l

faldilla perquè tenia por que me lrepitgessin i amb el Mateu vam balla

un vals i en Mateu ballava bé i em dui

com una ploma, com si, a la vida, jo nhagués fet altra cosa que ballar, de tabé que em portava. Les galtes ecremaven. Vaig ballar amb l’aprenen



que no en sabia gaire i en Quimet sn’enreia per molestar-lo però l’aprenenfeia la seva sense escoltar-se’l. I a miball van entrar quatre senyors qudinaven en un saló al costat del nostre van demanar si els deixaríem ajuntar-s

amb nosaltres. Tots eren vells, ja d’unquaranta anys. I després d’aquells quatren van venir dos més. Tot plegat mitj

dotzena. I van dir que ells celebraveuna operació d’apendicitis que haviefet al més jove, que duia un cordone

penjat a l’orella perquè era una micsord, que l’operació havia anat molt béal com podíem veure, i que havien sabu

que al costat del seu saló hi havia u



ball de casament i a veure si eldeixàvem ser de la colla perqunecessitaven alegria i joventut. I totaquells senyors em van felicitar i em vapreguntar qui era el nuvi i li van regalapuros i tots van ballar amb mi i tot ere

rialles, i en veure que se’ns havieajuntat aquells senyors que celebrave’operació, el mosso que havia servit el

icors va dir si li deixarien ballar uball amb la núvia, que era un costum quenia i que això li donava sort. Va di

que si no ens molestava s’apuntaria emeu nom en una llibreta on hi havia enom de totes les núvies amb qui haviballat i es va apuntar el meu nom i en



va ensenyar la llibreta i la llibreta teniset pàgines plenes de noms. Era com uespàrrec, bastant begut de galtes i noméamb una dent Duia els cabells pentinatots cap a una banda perquè li tapessi

el tros que tenia sense cabells, i pe

ballar amb el mosso, que tenia ganes, vdir, de ballar un vals, en Quimet vengegar un pas-doble esbojarrat i e

mosso i jo semblàvem fletxes amunt avall i tothom estava molt content i a lmeitat en Quimet va dir que volia acaba

el pas-doble amb mi perquè m’haviconegut ballant un pas-doble, i el mossem va donar a en Quimet i després es vpassar la mà pel cap per posar-se bé el





VII

Ja feia dos mesos i set dies que enhavíem casat. La mare d’en Quimet enhavia regalat el matalàs i la senyor

Enriqueta el cobrellit, antic, amb florde ganxet que sortien enfora. La tela dematalàs era blava, amb un dibuix d

plomes lluents i arrissades. El llit era dfusta clara. El capçal i els peus eren fetde columnetes arrenglerades i le

columnetes eren tot de boles les unedamunt de les altres. A sota del llit, unapersona s’hi podia ficar molt bé. Hvaig saber per experiència el dia qu



vaig estrenar el vestit de color dcastanya amb un coll molt fi de color dcrema, que m’havia fet jo mateixa. Tota faldilla era plegada i tot el davan

cordat amb botonets daurats. En havensopat, sense dir res per donar-li un

sorpresa, mentre en Quimet dibuixava umoble sota el llum de ferro que feia unrotllana clara damunt de la taula, vai

anar a posar-me el vestit nou i quan evaig tenir posat em vaig presentar amenjador. Sense alçar el cap de la fein

en Quimet em va preguntar: —Què feies, tan quieta?Em va mirar i l’ombra del serrell d

color de maduixa li queia damunt d



mitja cara i ja feia dies que havia dithaurem de penjar aquest llum méenlaire perquè així escamparà més lclaror. Jo estava plantada al seu davant ell em mirava i no deia ni mitja paraula va estar així una bona estona i jo n

podia aguantar més i ell em miravsense parar. Els ulls, a l’ombra, encareren més petits i més enfonsats i quan j

no podia aguantar més es va aixecar coun sortidor d’aigua, amb els braçoamunt i les mans obertes com s

’entremig dels dits se li haguéd’esquinçar, i se’m va tirar a sobre fentuuuuuuuu… uuuuuuuu… Vaig arrencar acórrer passadís enllà i en Quimet al me



darrera, uuuuuuuu… uuuuuuuu… Vaigentrar al nostre dormitori i fins allà eva seguir i em va tirar a terra i em vficar a sota del llit empenyent-m’hi pelpeus i ell va saltar damunt del llit. Quaprovava de sortir em picava el cap de

de dalt, castigada!, cridava. I fos per lbanda que fos que jo volgués sortirplam!, la mà al cap, castigada! Aquest

broma, després, me la va fer moltevegades.

Un dia vaig veure unes xicres d

xocolata molt boniques i en vaicomprar sis: totes blanques, gruixudetes en Quimet així que les va veure es v

enfadar; què n’hem de fer d’aqueste



xicres de xocolata?Va arribar en Cintet en aquel

moment i, sense dir com estan, ens vexplicar que en Mateu tenia un amic quconeixia un senyor del carrer de Bertra

que aquell senyor volia restaurar tot

els mobles de casa seva. Diu que hvagis demà a la una. La casa té trepisos. Et podràs refer del que vas gasta

amb el casament, perquè aquest senyoé pressa i aquesta feina et farà hore

extraordinàries. En Quimet es va apunta

a direcció i aleshores va obrir l’armarde la cuina, ja veus amb què perdem eemps… Ni a ella ni a mi no ens agrada xocolata desfeta. Són ben bé ganes d



pentinar el gat… En Cintet va agafar unxicra rient i va fer veure que bevia i lva tornar a posar al costat de les altresVa quedar ben entès que a mi nom’agradava la xocolata desfeta.

Amb el guany de la restauració del

mobles del senyor del carrer de Bertranes va comprar la moto de segona mà. Vacomprar la moto d’un senyor que havi

mort d’accident i que no havien trobafins a l’endemà de ser cadàver. Ambaquella moto anàvem per les carretere

com un xiulet avalotant les gallines delpobles i espantant les persones. —Agafa’t fort que ara farem e

maco.



Quan em feia patir més era a levoltes; quedàvem gairebé plans a terra a la recta, ens tornàvem a redreçar, hohauries pensat mai quan em vaconèixer, que et faria menjaquilòmetres? A les voltes la cara se’m

gelava i se’m feia com de cartó, els ullem ploraven sols i amb la galta contr’esquena d’en Quimet tot el cam

pensava que no veuria mai més a casa. —Avui farem el litoral.Vam dinar a Badalona i no vam

passar de Badalona perquè ens havíelevat massa tard. El mar no semblavd’aigua: gris i trist perquè estava núvo la inflor que li venia de dintre era l



respiració dels peixos i la ràbia delpeixos era la respiració del mar, quan emar pujava més amunt amb crestes bombolles. Mentre preníem cafè, com upunyal traïdor, altra vegada, pobrMaria…

Em va començar a rajar sang del nano la podia estroncar. Em vaig posa

deu cèntims entre cella i cella, em vai

posar la clau de la porta del carrer, quera molt grossa, darrera del coll. Emosso del cafè em va acompanyar a

avabo i em va ajudar a tirar-me aigua acap. Quan vaig tornar en Quimet teniels llavis estrets i el nas morat de ràbiaa l’hora de la propina ens veurem le



cares. Ni cinc.Va dir que el mosso no m’havia

d’haver acompanyat i jo li vaig dir pequè no m’havia acompanyat ell i va dique ja era prou gran per anar sola. Quava pujar a la moto, tornem-hi: si l

Maria pogués veure aquests cencavalls…

M’ho vaig començar a prendre d

debò. Uns quants dies abans de dipobra Maria, jo ja sabia que s’acostavel moment de dir pobra Maria, perqu

feia l’ensopit. I quan ja havia dit pobrMaria, i em veia amoïnada, quedavquiet com si no hi fos, però jo el sentiranquil per dintre. I jo no em podi



reure la Maria del cap. Si fregavapensava: la Maria ho deu fer més bé quno pas jo. Si rentava els plats, pensavaa Maria els deu deixar més nets. Si fei

el llit pensava: la Maria deu deixar ellençols més tibants… I només pensav

en la Maria, sense parar, sense parar.Vaig amagar les xicres; quan

pensava que les havia comprades sens

demanar permís a en Quimet pecompraries, el cor se m’encongia. I lmare d’en Quimet, així que em veia, qu

no hi ha novetat?I en Quimet, amb els braços avalplans contra els costats, i les manobertes, amb els palmells cap a la band



de fora, alçava les espatlles i no deires. Però jo li sentia la veu que teniamagada a dintre i la veu amagada deiaa culpa no és meva. I la seva mare e

mirava i els ulls se li feien com de vidrot mirant-me, potser menja poc… E

ocava els braços, no està pas tan primcom això…

—Es enganyadora, deia en Quimet

ens mirava a totes dues. La seva marequan hi anàvem, sempre deia que enhavia fet un dinar de quaranta mil duros

quan sortíem en Quimet sempre deiaquè me’n dius de la meva mare com cuinera? I pujàvem a la motoRuuuuuuuuu… ruuuuuuuuuuu… Co



lampecs. A la nit, mentre emdespullava, ja se sabia, avui, com que édiumenge, farem un nen. L’endemà elevava com un remolí, tirant la rob

enlaire sense mirar si em deixavdestapada. Dret a la galeria, respirav

fort. Es rentava fent gatzara i epresentava al menjador cantant. S’asseia taula i entortolligava les cames al

barrots de la cadira. Jo encara no havivist la botiga i un dia em va dir que hanés. Tenia una vidriera despintada amb

els vidres entelats de pols i des ddintre no es veia a fora ni des de fora eveia a dintre. Quan li vaig dir que lrentaria els vidres va dir-me, amb l



botiga no t’hi fiquis. Hi havia eines molboniques i dos pots de cola, una colseca, allagrimada per fora dels pots, perquè vaig tocar el bastonet que hhavia a dintre va dir tot picant-me la màapa, apa, no emboliquem!

I com si amb l’aprenent no enconeguéssim, m’hi va presentarColometa, la meva senyora. L’aprenen

amb la seva cara de murriet em va donaa mà com si em donés una branc

morta. Andreuet, per servir-la.

I sempre igual. ColometaColometa… I la seva mare, no hi ha capnovetat? I el dia que vaig dir que el plamassa ple em marejava i que si volia fe



el favor de buidar-me’l una mica, lmare d’en Quimet va dir, ja era horaEm va fer anar a la seva habitació. Alquatre poms del llit, aquell llit negramb el cobrellit de roses vermelles, hhavia llaços: un de blau, un de lila, u

de groc i un de color de pastanaga. Eva fer estirar, em va tocar i em vescoltar com si fos un metge, encara no

va dir tot entrant al menjador. I eQuimet, tot espolsant la cendra del pura terra, va dir que ja s’ho pensava.



VIII

I va fer la cadira. S’havia passat moltesnits fent els plànols i venint a dormiquan jo ja dormia. Em despertava i e

deia que el més difícil era troba’equilibri. Ho discutia amb en Cintet

amb en Mateu els diumenges que fei

mal temps, que els passàvem a casa. Ermolt estranya: mig cadira, mig balancmig butaca, i va estar molt de temps

fer-la. Mallorquina, va dir que era. Totde fusta. Només es gronxava una mica. va dir que li hauria de fer un coixí demateix color que els serrells del llum



Dos: un per seure i un altre per posar-hel cap. En aquella cadira només hi podiseure ell.

—És cadira d’home, va dir. I la hvaig deixar estar. Va afegir que l’haviad’encerar cada dissabte perquè la fust

havia de treure tot el llustre i lluir leaigües. Assegut a la cadira, posava uncama sobre de l’altra. Si fumava, pe

reure el fum a fora, tancava una micels ulls d’una mena de manera com si toell s’emmelés. Ho vaig explicar a l

senyora Enriqueta. —Oi que no fa cap mal? Val méque es distregui assegut que no pas fenel boig amb la moto.



I em va dir que anés amb molt dcompte amb la mare d’en Quimet i quesobretot, a ell no li deixés endevinar mael que pensava, perquè si era dels qunomés viuen per molestar, valia més quno em conegués els punts febles. Li vai

dir que a la mare d’en Quimet, pobrsenyora, me l’estimava una mica peaquella mania tan bufona de fer llaços

Però la senyora Enriqueta em va dir quallò dels llaços era un estudi que lsenyora tenia fet, per enganyar i fe

creure que era molt innocent. Que dotes maneres, havia de fer veure que m’estimava, perquè en Quimet estari

content de mi si la seva mare em teni



apreci.Els diumenges que no sortíe

perquè plovia i en Mateu i en Cintet nvenien, passàvem la tarda al llit, ambaquelles columnes fetes d’una boldamunt de l’altra i amb la fusta de colo

de mel. Mentre dinàvem anunciava: —Avui farem un nen.I em feia veure les estrelles. L

senyora Enriqueta ja feia temps que edeixava endevinar que li agradaria moque li expliqués la nit de nuvis. Però j

no gosava perquè no vam fer nit dnuvis. Vam fer setmana de nuvis. Finaquell moment, i mentre es despullavaes pot dir que mai no me l’havia acaba



de mirar ben bé. Estava asseguda en uracó, sense gosar moure’m, i a l’últiva dir, si et fa vergonya despullar-tdavant meu, sortiré, i si no, començaro perquè vegis que no n’hi ha per tant

Tenia els cabells com un bosc, plantat

damunt del cap rodonet. Lluents coxarol. Se’ls pentinava a cops de pinta i cada cop de pinta se’ls allisava am

’altra mà. Quan no tenia pinta se’lpentinava amb els dits de les mans beoberts, de pressa, de pressa, com si un

mà empaités l’altra. Si no se’lpentinava, li queia un ble damunt defront, que tenia ample i una mica baixLes celles eren espesses, negres com el



cabells, damunt d’uns ulls menuts luents de ratolí. Les vores dels ull

sempre les tenia humides, com una micuntades, i li feia molt bonic. El nas nera ni massa ample ni massa estret, nirant amunt, que no m’hauria agrada

gens. Les galtes eren plenes, rosades ’estiu, vermelles a l’hivern, amb un

orella a banda i banda una mic

desenganxada de la part de dalt. I ellavis els tenia sempre encesos i ere

grossets; el de baix sortit enfora. Qua

parlava o reia, se li veia la cadeneta des dents, ben posades a cada forat dgeniva. Tenia el coll sense nervis. I anas, que com he dit no era ni mass



ample ni massa estret, hi tenia, a cadforat, un enreixadet de pèls per aturar efred i les polsegueres. Només, darrerde les cames, més aviat primes, levenes se li inflaven com serps. Tot ecos era llarg i rodó on calia. La post de

pit alta, les anques estretes. El peu llarprim amb la volta una mica aplanada

si caminava descalç picava de talons

Era bastant ben fet i li ho vaig dir, i vvoltar a poc a poc i em va preguntar, esembla?

Des del meu racó, jo tenia una pomolt grossa. I quan ell ja era a dins delit, per donar-me exemple, com va dir

em vaig començar a despullar. Sempr



havia tingut por d’aquell momenM’havien dit que s’hi arriba per un camde flors i se’n surt per un camí dlàgrimes. I que et duen a l’engany amb

alegria… Perquè de petita havia sentit dir que et parteixen. I jo sempre havi

ingut molta por de morir partida. Ledones, deien, moren partides… La feina comença quan es casen. I si no s’ha

ben partit, la llevadora les acaba dpartir amb ganivet o a cops de vidrd’ampolla i ja queden així per sempre,

estripades o cosides, i per això lecasades es cansen més aviat quan had’estar una estona dretes. I els senyorque ho saben, si el tramvia va massa pl



n’hi ha unes quantes que han d’estadretes, s’aixequen i les fan seure i, elque no ho saben, es queden asseguts. quan em vaig posar a plorar en Quimeva aixecar el cap per damunt de la girdel llençol i em va preguntar què e

passava i li vaig confessar la veritat: lpor de morir partida. I va riure i va dique sí, que hi havia hagut un cas, el ca

de la reina Bustamante, que el seu mariper no tenir feina, la va fer partir per ucavall i de resultes va morir. I ving

riure i riure i més riure. Per això npodia explicar la nit de nuvis a lsenyora Enriqueta, perquè el dia decasament, quan vam arribar al pis, e



Quimet em va fer anar a buscaprovisions, va barrar la porta i va fedurar la nit de nuvis una setmana. Perel que vaig explicar a la senyorEnriqueta va ser el cas de la reinBustamante i va dir que sí, que er

horrorós, però que encara era méhorrorós el que li feia el seu marit, qua feia anys que la pluja el regava i qu

es malves li florien al damunt, que lligava al llit crucificada perquè ell

sempre volia fugir. I quan es posava un

mica tossuda a voler saber la nit dnuvis procurava distreure-la, i una bondistracció va ser el balancí. I la històride la clau perduda.



IX

Una nit vam voltar pels carrers amb eCintet, després d’haver sortit deMonumental, fins a les dues. I quan va

arribar davant de casa i en Cintet ja sn’anava, no vam poder entrar. La clau da porta del carrer, desapareguda. E

Quimet va dir que me l’havia donada mi perquè la guardés en eportamonedes. En Cintet, que havi

sopat a casa, va dir que li semblava quhavia vist en Quimet com la despenjavdel clau de darrera de la porta del pisque era on estava sempre, i que e



Quimet se l’havia ficada a la butxacaEn Quimet es va mirar totes lebutxaques per tal de veure si les teniforadades. Jo vaig dir que potser s’hhavia pensat que l’havia agafada. EQuimet va dir que potser havia dit a e

Cintet que s’havia d’agafar la clau dbaix i en Cintet, d’esma, l’havia agafad

no se’n recordava i era ell el qu

’havia perduda. Després van dir que eque l’havia agafada era jo però nsabien dir quan l’havia agafada ni s

havien vist que l’agafés. En Cintet vdir, truqueu al primer pis. En Quimet noho va voler i tenia raó. Els veïns deprimer pis més valia no tocar-los. I



’últim en Quimet va dir, sort tenim dealler, anem a buscar eines.

Se’n van anar tots dos a buscar eineper obrir la porta. Em vaig quedar ’entrada per veure si venia el vigilant

perquè l’havia cridat picant de mans a l

primera cantonada i no havia vingut nse’l veia per enlloc. Cansada d’estadreta em vaig asseure a terra, al graó d

’entrada; amb el cap contra la portvaig mirar el retall de cel entre lecases. Feia una mica de vent, només un

mica, i el cel era molt fosc i amb núvolque corrien. Havia de fer molta forçper no tancar els ulls. La son erecollia. I la nit, la mica de vent



aquells núvols que passaven totempesos cap a la mateixa bandm’adormien, i pensava què dirien eQuimet i en Cintet si, en tornar, emrobaven feta una bola de son al peu da porta i tan adormida que no pogués n

pujar a dalt… D’un tros lluny ja vaisentir els passos que s’acostaven damunde l’empedrat.

En Quimet, amb una barrina, va feun forat a la porta, damunt del pany. ECintet no parava de dir que no era lega

en Quimet li anava dient que ja tapariel forat però que ell havia d’entrar casa seva. I quan va tenir el forat fet, lfusta de la porta travessada de banda





I va venir la festa major. En Quimehavia dit que ballaríem a la plaça deDiamant i que hi ballaríem la toia…Vam passar la festa major tancats a casa

en Quimet rabiós perquè havia fet unrestauració que li havia donat molt

feina, i el senyor que l’haviencarregada li havia sortit jueu i l’haviescanyat i en Quimet, per treure-se’l d

sobre, li havia cobrat perdent-hi. I emal humor queia damunt meu. I quaestava de mal humor sortia allò de

Colometa no badis, Colometa has fet unyap, Colometa vine, Colometa vés. Taranquil·la, tu tan tranquil·la… I anav

d’una banda a l’altra com si l’haguessi



engabiat. I vinga obrir-me tots elcalaixos i tirar-me per terra el que hhavia a dins i quan li preguntava qubuscava no deia fes. Estava enrabiaperquè jo no estava enrabiada amb esenyor que l’havia escanyat. I com qu

no em volia enrabiar, el vaig deixar solEm vaig pentinar i quan obria la portper anar-me’n i li vaig dir que anava

buscar refrescos perquè amb l’enrenoque havia fet m’havia agafat set, vparar de fer el boig. Tot el carrer er

luent d’alegria i passaven noieboniques amb vestits bonics i d’un balcem van tirar una pluja de paperets dots colors i me’n vaig ficar uns quant





dir que havia fet mal fet perquè la sevmare era malgastadora i ja feia tempque li volia fer comprar uesteranyinador i una tela nova dmatalàs, grisa i blanca. I un dia la mard’en Quimet em va explicar que era u

ossut i que, quan era petit, la feia tornaboja. Que quan li manava que fes uncosa i ell no volia fer-la, s’asseia a terr

no s’alçava fins que el baldava a copde puny al cap.

I va ser un dematí de diumenge qu

en Quimet va començar a queixar-se da cama. Deia que la cama li feia mamentre dormia, com si tingués un foc amoll de l’os i, a estones, entre l’os i l



cam. Que el foc no el tenia sempre amoll de l’os i entre l’os i la cam, sinque, quan el tenia al moll de l’os, no eenia entre l’os i la cam. Així que h

posat els peus a terra, m’ha parat en sec —Quin os?

—L’os? Els ossos! Una mica l’os dea cama i una mica l’os de la cuixa, per

no em fa res el genoll. Va dir que potse

era reuma. La senyora Enriqueta va dique no se’l creia, que només ho feiperquè estigués per ell. Tot l’hivern e

va queixar de la cama. I al matm’explicava molt ben explicat, en epunt d’obrir els ulls i mentresmorzava, tot el que la cama li havia fe



a la nit. La seva mare va dir, lColometa t’hi hauria de posar drapcalents. I ell va dir que no volia que emaregessin, que ja tenia prou pena ambel seu mal. Així que el veia entrar, tanal migdia com a la nit, li preguntava qu

i feia la cama, i ell deia que de dies nse’n sentia.

S’estirava al llit. S’hi deixava caur

com un sac i jo, sempre amb l’ai al corpensant que esbotzaria les molles. Voliaque el descalcés i que li posés le

sabatilles, de quadrets, de dos colors, dcafè amb llet. Després d’haver reposauna estona venia a sopar. Aband’adormir-se volia que li fes fregue





meu… —Natàlia…Em vaig pensar que no era jo, de ta

acostumada a sentir només ColometaColometa. Era el meu primer promès, ePere. El promès que havia deixat. N

vaig gosar preguntar-li si s’havia casat si festejava. Ens vam donar la mà i elavi de baix li tremolava una mica. E

va dir que s’havia quedat sol al mónFins aleshores no em vaig adonar quduia una tira negra al braç. I em va mira

com un que s’estigués enfonsant entre lgent, entre les flors, entre tantebotigues. Em va dir que un dia havirobat la Julieta i que la Julieta li havi





flors.A migdia, així que va entrar en

Quimet, la primera cosa que li vaig diva ser que havia trobat en Pere.

—Pere?… I va fer una cosa amb lboca. No sé qui vols dir.

—Aquell noi que vaig deixar pecasar-me amb tu.

—No li has parlat pas?

Li vaig dir que ens havíem preguntacom estàvem i em va dir que havid’haver fet veure que no el coneixia. I l

vaig dir que en Pere, a mi, amb profeines m’havia conegut, tal com m’havidit, que abans de cridar-me m’havihagut de mirar i mirar, perquè estav





X

La mare d’en Quimet em va senyar efront i no va voler que li eixugués elplats. Jo, estava així. En havent renta

els plats va tancar la cuina i ens vaasseure a la galeria coberta de parrd’una banda i de llàgrimes de Sant Josep

de l’altra i en Quimet va dir que tenison i ens va deixar; va ser quan la mard’en Quimet em va explicar el que l

havien fet en Quimet i en Cintet quaeren petits, un dijous a la tarda, que eCintet sempre els passava a casa d’ellsEm va dir que ella havia planta



onquilles, tres dotzenes de jonquilles, que cada dematí així que es llevavanava a mirar com anaven creixent. Dique les jonquilles sortien molt a poc poc de les cabeces per fer-se desitjar que a l’últim la tija estava coberta d

poncelletes fent processó. Que per leponcelletes ja es podia endevinar ecolor que tindrien les flors. Més que ca

altre color, hi havia color de rosa. I udijous a la tarda els dos nois jugaven aardí, i quan va sortir a dur-los e

berenar, de seguida va veure totes leonquilles plantades al revés: la cabeçamb els quatre cabellets de les arrelsdamunt de la terra; i poncelletes, fulles



ija, enfonsades a dins. Diu que noméels va dir una paraula, tot i que ella mano havia estat persona de dir paraulefortes. I no em va voler dir quinparaula els havia dit. I va dir, els noifan patir molt. Si tens un noi, vés am

compte.El meu pare, quan va saber que j

estava així, en Quimet havia anat a dir

i-ho, em va venir a veure i va dir queant si era noi com si era noia, el se

nom estava acabat. La senyora Enriquet

sempre em preguntava si tenia desig. —Si tens desig no et toquis i, si eoques, toca’t el darrera.

M’explicava coses de desig mo



letges: de panses, de cirera, de fetge…El desig més dolent de tots era el de capde cabridet. Ella havia conegut unsenyora que havia tingut desig de cap dcabridet. I aquest desig de cap dcabridet de la senyora, la senyor

Enriqueta després l’havia vist a la galtdel fill d’aquella senyora, amb l’ombrde l’ull i l’ombra de l’orella, en petit.

després em va dir que la persona eformava dintre d’aigua, primer de tot ecor, de mica en mica els nervis i le

venes i després els ossos rodet. I deique tenim els ossos de l’espinada, rodetendrum, rodet i tendrum, perquè sin

no cabríem a dintre del ventre, pe





sempre igual, sempre igual… totes ambganes d’arribar i amb ganes d’entornarse’n. Asseguda de cara al mar, devegades gris, de vegades verd, més quot blau, aquella estesa d’aigua que e

movia i vivia, d’aigua que enraonava, s

m’enduia el pensament i em deixavbuida. I en Quimet si em veia massestona callada em preguntava, què, co

va la vida?L’hora d’engegar el barret al foc era

quan tornàvem fent ziga-zagues per l

carretera quan, pobra de mi, l’ànima quem tremolava a dins del cor em pujavsencera fins a la boca. I en Quimet deique el nen, tan avesat amb la mot



mentre s’anava fent, guanyaria carrerede gran, ell no ho sap que va amb motoperò ho sent i se’n recordarà. I unvegada vam trobar no sé qui i jm’hauria volgut enfonsar iota terra dvergonya, perquè va dir: ja va plena.

La seva mare em va regalar cossetde quan en Quimet era petit i la senyorEnriqueta em va regalar benes pel melic

que era una cosa que jo no acabavd’entendre. Al coll dels cossets hi havicintetes passades per un entredós fen

zigo-zigo. Semblaven fets perquè elportés una nina. El meu pare va dir quesi bé el seu nom estava perdut, volia, sera un nen, que es digués Lluís, i si er





seca tota apilotada, i em va dir que eruna rosa de Jericó que tenia guardada dquan havia tingut en Quimet; quan seri’hora, la posaria amb aigua i mentre

dintre de l’aigua la rosa de Jerics’obriria, també m’obriria jo.

I em va agafar la mania de netejarSempre havia estat molt neta, però eva agafar la mania de netejar. Tot el dia

fregava i treia la pols i quan tenia lpols treta la tornava a treure. Passavhores i hores fregant una aixeta i si qua

havia acabat hi veia una ombra, tornava començar i em quedava encantada amba brillantor. En Quimet volia que cad

setmana li planxés els pantalons. N



n’havia planxat mai i la primera vegadno sabia com posar-m’hi. Em vaquedar amb doble ratlla, al darrera, dmig en amunt, tot i que m’hi havia miramolt. Dormia malament i tot em feinosa. Quan em despertava em mirava le

mans ben obertes davant dels ulls i lefeia moure per veure si eren meves i so era jo. Quan em llevava tenia el

ossos condolits. I en Quimet es va posaramb una gran fúria, a queixar-se de lcama. La senyora Enriqueta va dir qu

del mal d’en Quimet se’n deiuberculosi dels ossos i que necessitavsofre. I quan ho vaig explicar a eQuimet em va dir que no volia explota



per culpa de la senyora Enriqueta. I quaa li havia preparat una culleradeta d

mel barrejada amb flor de sofre, va dique la mel li faria mal als queixals i toel dia parlava del somni dels queixalsque se’ls havia anat tocant d’un a un amb

a punta de la llengua i que, cada queixaque tocava amb la punta de la llengua, si desenganxava de la geniva i se l

quedava per la boca com una pedreta. que havia quedat amb la boca plena dpedretes i que no les havia pogut escopi

perquè tenia els llavis cosits. I qudesprés del somni sempre li semblavque els queixals li ballaven i que era usomni que anunciava mort. I que el



queixals li feien mal. L’adroguera desota de casa em va dir que li feglopejar aigua de cascalls, perquè ecascall adorm, i l’aigua de cascalls ladormiria el mal, però la senyorEnriqueta em va dir que els cascall

potser sí que adormien el mal però quel mal després es despertava. El qunecessita en Quimet són unes bone

estenalles de dentista i fora somnis.I mentre estàvem amb tot això del

queixals i les pedretes i el somni d

mort, un atac d’urticària em feia tornaboja. A les nits sortíem a passejar finals Jardinets perquè havia de feexercici. Se m’inflaven les mans, s



m’inflaven els turmells i només faltavque em lliguessin un fil a la cama i qum’engeguessin a volar. Al terrat, voltadade vent i de blau, estenent la roba asseguda cosint o anant d’una banda ’altra, era com si m’haguessin buidat d

mi per omplir-me d’una cosa moestranya. Algú molt amagat s’entretenia bufar-me per la boca i jugava a inflar

me. Asseguda al terrat, sola amb la tardvoltada de baranes, de vent i de blau

em mirava els peus i, mentre em mirav

els peus sense acabar-ho d’entendrevaig fer el primer gemec.





levadora va fer passar una tovallola peentre les columnes del llit i me la va feagafar de cada punta perquè m’ajudés fer tota la força del morir. I quan toestava a punt d’acabar-se, es va trencauna columna del llit i vaig sentir una ve

que deia, i de tant fora de mi que estavno vaig poder saber de qui era la veu, hestat a punt d’escanyar-lo.

Així que vaig poder respirar vaisentir un plor i la llevadora teniagafada pels peus una criatura com un

bestiola, que ja era meva, i li picav’esquena amb la mà plana i la rosa dJericó estava tota badada damunt de lauleta de nit. Vaig passar la mà com s



somniés per una flor del cobrellit dganxet i vaig estirar una fulla. I van dique no estava acabat, que havia de fer lcasa del nen. I no em van deixar dormirant que els ulls se’m tancaven… N

vaig poder criar. Tenia un pit petit i pla

com sempre i l’altre ple de llet. EQuimet va dir que ja s’ho pensava quels sortiria amb una broma. El nen

havia estat un nen, quan va néixepesava prop de quatre quilos; al capd’un mes d’haver nascut en pesava dos

mig. Se’ns fon, deia en Quimet. Se’nfonia com un terròs de sucre a dins d’uvas amb aigua. Quan només pesarà miquilo, se’ns morirà, ara que ja e



eníem…La senyora Enriqueta, la primer

vegada que el va venir a veure ja sabia història per l’adroguera de sota. Di

que vas estar a punt d’escanyar-lo? EQuimet estava molt amoïnat i rondinava

a feina per mi, he de fer una columnnova, perquè de la manera que vrencar-la no es pot encolar. El nen, a l

nit, plorava. Així que es feia fosarrencava a plorar. La mare d’en Quimedeia que plorava perquè li feia por l

fosca i en Quimet deia que el nen nsabia ni què era la fosca ni què era edia. Ni la gometa, ni el biberó que nxuclava, ni passejar-lo, ni cantar-li, n



fer-li crits, no el podien fer callar. A’últim en Quimet va perdre la pacièncili va pujar la sang al cap. I deia qu

aquella vida era una vida que no epodia viure i que no podia durar de capde les maneres perquè si durava mass

el qui es moriria seria ell. Va ficar enen i el bressol en una habitació petitdel costat del menjador i així que ens e

anàvem a dormir tancàvem la porta. Elveïns de sota el devien sentir plorar i vcomençar a córrer que érem uns mal

pares. Li donava llet i no la volia. Ldonava aigua i no la volia. Li donavsuc de taronja i l’escopia. El canviavaplors. El banyava, plors. Era nerviós



Era nerviós. I s’anava tornant com unmona amb les cames com fustetes. Quaestava despullat plorava més fort ququan estava vestit i feia anar els ditdels peus com si fossin els dits de lemans i jo tenia por que no es rebentés

Que s’obrís pel melic. Perquè encara ni havia caigut, però es veu que li havi

de caure. El primer dia que el vai

veure tal com l’havia fet, quan llevadora em va ensenyar com l’havi

d’agafar per banyar-lo, em va dir to

ficant-lo a la palangana: —Abans de néixer som com peresots hem estat penjats per aquesta corda

I em va ensenyar de treure’l de



bressol aguantant-li el Cap perquè va dique si no li aguantava el cap, amb elO88os tan tendres, se li podria trencar ecoll. I sempre em deia que el melic és lcosa més important de la persona. Tamportant com el mig del cap tan to

quan encara no l’ha acabat d’ajuntar. I enen cada dia estava més arrugat. I comés s’aprimava, més fort plorava. E

veia ben bé que aquell nen estava tip dviure. La Julieta em va venir a Veure em va portar un mocador de seda pe

coll, blanc, amb marietes escampades. una paperina de bombons. Va dir que lagent només pensa en la criatura i quningú no es recorda de la mare. I va di



que aquell nen es moriria, que no ens hamoïnéssim més, que un nen, si no volimamar, ja era com si fos mort… El piamb llet se’m va obrir. La llet no volianar-se’n. Jo sempre havia sentit a dique la llet és molt senyora, però mai n

hauria pensat que ho fos tant… Fins qumolt a poc a poc el nen va començar xuclar el biberó, el pit se’m va curar i l

mare d’en Quimet va venir a buscar lrosa de Jericó, que ja estava tancada, se la va endur embolicada amb paper d

seda.



XII

La senyora Enriqueta agafava el nen coll, que es deia Antoni, i cridava, lcastanya!, la castanyeta! I el nen reia

ella l'acostava a mirar les llagostes i dseguida feia cara d’amoïnat. I treisaliva, brrrrrr… brrrrrr… En Quimet e

queixava altra vegada de la cama, que lfeia més mal que mai, perquè a més més de la cremor, tan aviat a dintre d

’os com al voltant, li feia fiblada acostat contrari, cap a la banda de lcintura. Tinc el nervi atacat, deia. Un dia senyora Enriqueta em va dir qu



’havia trobat molt ple de salut i molt sjo li vaig dir que es passava les nits e

blanc martiritzat. —Encara t’ho creus? Si té una rosa

cada galta i els ulls com el diamant.La mare d’en Quimet em guardava e

nen el dilluns perquè jo pogués rentar lbugada més forta. En Quimet em deique no li agradava gens que la sev

mare ens guardés el nen perquè lconeixia, i un dia, tot fent i desfenlaços, deixaria el nen damunt de la taul

li rodolaria per terra com ja havipassat amb ell abans de complir l’anyMoltes tardes anava a mirar les nineamb el nen a coll: estaven allí, amb le



galtes rodones, amb els ulls de vidre ’enfonsament, més avall el nassarró es boques mig obertes, sempre rient

encantades; i a dalt de tot el front, lluenran de cabells per la goma seca amb questaven enganxats. Les unes estave

dintre de capses ajagudes, amb els ullancats i els braços tranquils al costa

del cos. Les altres dintre de capse

aguantades dretes, amb els ulls oberts, ambé hi havia les més pobres, les quant si estaven ajagudes com drete

sempre miraven. Vestides de blau, derosa, amb punteta arrissada al voltandel coll, amb llaços a la cintura caigudaamb els sotes de tarlatana per estarrufar



Les sabates de xarol brillaven a lclaror; els mitjons eren blancs, beestiradets, els genolls pintats d’un colode carn més fort que el color de la camaSempre allí, bufones a dintre d’aparador, esperant que les compressi

se les enduguessin. Les nines semprallí, amb la cara de porcellana i la carde pasta, al costat dels espolsadors, del

picamatalassos, de les camusses de pelde les camusses imitació de pell: tot

a casa dels hules.

Em recordo del colom i de l’embutperquè en Quimet va comprar l’embut edia abans d’haver vingut el colom. Ecolom el va veure un dematí en el pun



d’obrir els finestrons del menjadorTenia una ala ferida, estava miesmorteït i havia deixat miques de sanper terra. Era jovenet. El vaig curar i eQuimet va dir que el guardaríem, que lfaria una gàbia a la galeria, per poder

nos-el mirar des del menjador: ungàbia que seria una casa de senyorsamb balcó corregut, teulada vermella

porta amb trucador. I que aquell colomseria l’alegria del nen. Uns quants dieel vam tenir lligat per una pota a l

barana de ferro de la galeria. Va venien Cintet i va dir que l’havíem de deixaanar, que devia ser d’algun veí de lvora, perquè, si no, no hauria pogu



volar fins a la galeria amb una ala plende sang. Vam pujar a dalt del terrat amirar tot el voltant, com si no hhaguéssim mirat mai, i no vam veure nun colomar. En Cintet, amb la boca tortadeia que no ho entenia. En Mateu va di

que més valia que el matéssim, que méi valia morir que viure lligat i presoner

En Quimet, aleshores, el va treure de l

galeria i el va posar a la golfa del terrava dir que faria una altra cosa, que e

comptes de fer-li una casa de senyors l

faria un colomar i que el pare del seaprenent, que criava coloms, ens vendriun colom a prova per veure si fariparella amb el nostre.



L’aprenent va venir amb un cabàs un colom a dintre. Fins al tercer colono van fer parella. Al colom trobat lvam posar Cafè, perquè tenia una llunetd’aquest color iota d’una ala: a la sevsenyora li vam posar Maringa. En Cafè

a Maringa, tancats a la golfa del terratno feien petits. Feien ous, però no feiepetits. La senyora Enriqueta deia que e

mascle era dolent i que l’havíem dlençar. Qui sap d’on va venir, deia.

deia que potser era un missatger qu

havien alimentat amb coses estranyeque l’encenien, per fer-lo volar alt. EQuimet, quan jo li explicava el que edeia la senyora Enriqueta, deia que vali





una casa amb unes quantes FloreCaravel·les i amb coloms al terrat, pedistreure’s. I els donava ortigues. I qusí, que la mare d’en Quimet tenia raó dvoler-los fer menjar ortigues, i quan lvaig dir que allò de les ortigues no m’h

havia dit la mare d’en Quimet va dir, égual, sigui qui sigui que us ho hagi dité raó de fer-los menjar ortigues. I e

colom ferit i l’embut van ser dues coseque van entrar gairebé juntes a casaperquè el dia abans del colom, e

Quimet va comprar l’embut per abocael vi de la garrafa a l’ampolla, tot blancamb un voraviu blau marí, i va dir quanés amb compte perquè, si tenia l



desgràcia de caure’m a terras’escrostonaria.



XIII

Vam fer el colomar. El dia que eQuimet havia triat per començar-lo es vposar a ploure a bots i a barrals. I v

nstal·lar la fusteria al menjador. Amenjador es serraven ell pals, epreparava tot; la porta, acabada de dal

a baix, va pujar del menjador al terraamb balcó i tot. En Cintet venia ajudava i el primer diumenge que va fe

bo tots érem al terrat a mirar en Mateque feia una finestra a la golfa, amb pample, perquè els coloms, abans dvolar cap a terra, poguessin estar quiet



rumiar on anirien. Em va buidar lgolfa de totes les coses que jo hi teniael cove de la roba, les cadires mitjanesa caixa de la roba bruta, el cistell de le

gafes… —A la Colometa la traiem de casa.

Em van prometre que, més endavanem farien un cobert per desar les mevecoses, però de moment ho vaig haver d

baixar tot al pis, i si volia anar al terraa seure una estona havia de pujar-hi lcadira. Van dir que, abans de deixa

sortir els coloms del colomar, l’haviede pintar. L’un el volia verd, l’altre evolia blau, l’altre de color de xocolataEl van pintar de blau i el pintor vaig se



o. Perquè quan el colomar va estar feen Quimet sempre tenia feina eldiumenges i em va dir que, si trigàvemassa a pintar el colomar, les plugefarien malbé la fusta. Amb l’Antonadormit o plorant per terra, vinga pintar

Tres capes. I el dia que la pintura va seseca vam pujar tots al terrat i vam deixasortir els coloms a passejar pel colomar

Primer va sortir el blanc, amb els ulletvermells i les potes vermelles amb leungles negres. Després va sortir e

negre, negre de potes i gris d’ulls, ambel gris dels ulls voltat d’una ratlleta fenrodona, groga. Tant l’un com l’altre vapassar una bona estona mirant a tote



bandes, abans de baixar. Van ajupir ecap i el van alçar unes quantes vegadesva semblar que anaven a baixar perencara s’hi van pensar una bona estona. a l’últim, amb un esbatec d’ales, vaarrencar volada; l’un va anar a parar

ocar de l’abeurador, l’altre a tocar da menjadora. I ella, com una senyor

endolada, va sacsejar el cap i le

plomes del coll amb una mend’estarrufament i ell s’hi va acostar, vobrir la cua i vinga fer la roda, volta qu

volta. I parrupegem i parrupegem. I eQuimet va ser el primer que va parlarperquè tots callàvem, i va dir que elcoloms eren feliços.





de caputxa que els deixava sense coll, va dir que eren coloms monja. I els vdir el Monjo i la Monja. De seguida evan barallar amb els antics, que nvolien gent nova i que eren els amos decolomar, però els monjos, de mica e

mica, fent veure que no hi erenacontentant-se de passar una mica dgana i de rebre algun cop d’ala, vivin

pels racons, a l’últim van aconseguique els antics s’hi acostumessin i es vafer els amos. Feien el que volien i si n

ho podien fer empaitaven els altres amba caputxa estesa. I al cap de quinze dieen Quimet va venir amb una altra parellde coloms de cua de gall dindi, mo



presumits: tot el dia pit enfora i cuenlaire, i aquella vegada, quan els anticvan fer ous, tot va anar bé.



XIV

L’olor de carn, de peix, de flors i dverdures es barrejava i, encara que nhagués tingut ulls, de seguida hauri

endevinat que m’acostava a la plaça dvendre. Sortia del meu carrer, ravessava el carrer Gran, amb tramvie

amunt i avall, grocs, amb campanetaAmb el conductor i el cobrador ambvestits ratllats de ratlles fines que to

plegat feia gris. El sol venia tot sencede la banda del Passeig de Gràcia plaf!, per entre els rengles de les casequeia damunt de l’empedrat, damunt d



a gent, damunt e les lloses dels balconsEls escombriaires escombraven, amb legrans escombres de branquillons dbruc, com si fossin fets de pastd’encantament: escombraven elreguerons. I m’anava ficant en l’olor d

a plaça de vendre i en els crits de lplaça de vendre per acabar a dintre des empentes, en un riu espès de dones

de cistells. La meva musclaire, ambmaneguins blaus i davantal amb pitetomplia mesures i mesures de musclos

petxines, ja rentats amb aigua dolça perque encara duien enganxada pels dintresl’escampaven, olor de mar. Del

rengles de les tripaires sortia l’olor fad



de mort. El rebuig de les bèsties toservia per ser venut damunt de fulles dcol: els peus de cabridet, els caps dcabridet amb l’ull de vidre, els corpartits, amb un canal buit al migembussat per una gleva de sang presa

un glop de sang negra… Dels ganxopenjaven els fetges molls de sang pedintre i les tripes humides i el cap bulli

totes les tripaires tenien la cara blancade cera, de tant estar a la vora d’aquellmenjars sense gust, de tant bufar le

freixures de color de rosa, giraded’esquena a la gent, com si fessin upecat… La meva peixatera, amb dentd’or i rient, pesava palangres i a cad



escata hi havia, petita que gairebé no eveia, la bombeta que penjava damunt da panera de peix. Les llísseres, leluernes, els llobarros, les escórpores d

cap gros, que semblaven acabades dpintar, amb fes espines a la ratlla d

’esquena com les punxes d’una graflor… tot sortia d’aquelles onades que mi em deixaven buida quan m’hi assei

al davant, a cops de cua i amb els ullfora del cap. Les cols de paperina mes guardava la meva verdulaire, vella

prima i sempre de negre, amb dos fillque li cuidaven els horts…I tot anava així, amb maldecap

petits, fins que va venir la república i e



Quimet se’m va engrescar i anava pelcarrers cridant i fent voleiar una banderque mai no vaig poder saber d’o’havia treta. Encara em record

d’aquell aire fresc, un aire, cada vegadque me’n recordo, que no l’he pogu

sentir mai més. Mai més. Barrejat amolor de fulla tendra i amb olor dponcella, un aire que va fugir, i tots el

que després van venir mai més no vaser com l’aire aquell d’aquell dia que vfer un tall en la meva vida, perquè va se

amb abril i flors tancades que els meumaldecaps petits es van començar ornar maldecaps grossos.

—Han hagut de fer les maletes… i



amb les maletes, cap amunt!… deia eCintet, i deia que el rei dormia cada niamb tres artistes diferents i que la reinaper sortir al carrer, es posava carpostissa. I en Quimet deia que encara nse sabia tot.

En Cintet i en Mateu venien sovint en Mateu cada dia estava més enamorade la Griselda i deia, quan estic amb l

Griselda m’agafen tots els desmais decor… I en Quimet i en Cintet li deieque el trobaven malalt del cap perqu

’amor l’afeblia i ell vinga parlar de lseva Griselda i era veritat que no sabiparlar de res més i s’anava tornant coun beneit tot i que jo me l’estimava mol



deia que el primer dia de casat, el quno s’aguantava d’emoció era ell perqudeia que els homes són més sensitiuque les dones i que de poc que edesmaia en el punt de trobar-se sols. I eQuimet, gronxant-se una mica en la sev

cadira, reia per sota del nas i amb eCintet li aconsellaven que fes una micd’esport perquè amb el cos cansat el cap

no li treballaria tant, perquè si epassava els dies només pensant en lmateixa cosa, acabaria a dins d’un

camisa amb unes mànigues molargues, lligades a l’esquena amb un nude mariner. I parlaven de l’esport que lconvindria i ell deia que fer de mestr



d’obres i córrer d’una banda a l’altrvigilant la feina ja era prou exercicque, si a més a més, l’havien de fecansar jugant a futbol per exemple anant a nedar a l’Astillero, acabarisense poder acontentar la seva Griseld

que ella se’n buscaria un altre questigués més per ella. Discutien mosobre això, però si en Mateu venia amb

a Griselda estaven cohibits i no lpodien donar consells. Fins quacabaven parlant de la república, del

coloms i de les cries. Perquè en Quimetaixí que veia que la converss’estroncava, els duia al terrat i elexplicava la vida dels coloms i el



ensenyava els que eren parella: els deique n’hi havia uns quants que robaven lsenyora als altres i d’altres que semprenien la mateixa senyora i que si le

cries sortien bé era perquè els feia beuraigua amb sofre. I passaven hore

parlant de si el Patxulí preparava ecovador a la Tigrada i que si el primecolom, el de la galeria i la sang, amb el

ullets vermells i les ungles negres, eCafè, havia tingut els primers fills totcoberts de llunetes fosques i amb le

potes grises. En Quimet deia que elcoloms eren com les persones amb ldiferència que els coloms feien ous podien volar i anaven vestits de ploma



però que a l’hora de fer fills i mirad’alimentar-los, eren igual. En Matedeia que no estava per bèsties i que elmai no podria menjar colomins criats casa seva perquè li semblaria que mataun colomí nascut a casa era com mata

algú de la família. I en Quimet, amb udit, el punxava a la radia de la cintura i deia, ves que tinguessis una bon

gana…I si els coloms van sortir de

colomar i si els vam deixar volar, va se

per culpa d’en Cintet, perquè va dir quels coloms havien de volar, que nohavien estat fets per viure entre reixasinó per viure entre el blau. I els v



obrir la porta de bat a bat i en Quimetamb les mans al cap, semblava fet dpedra, no els veurem mai més.

I els coloms, molt malfiats, van anasortint del colomar, els uns darrera delaltres, amb molta por que els paressi

una trampa. N’hi havia que, abans dvolar, pujaven a la barana i prenievistes. Els passava que no estave

acostumats a la llibertat i trigaven enlairar-se. I només van arrencar a volares o quatre. I s’hi van ajuntar els altres

fins a nou, perquè els altres covaven. en Quimet, quan va veure que els colomvolaven per damunt del terrat i noméper damunt del terrat, va perdre l



grogor de la cara i va dir que tot anavbé. Els coloms, quan van estar tips dvolar, van anar baixant ara l’un ar’altre i es van ficar al colomar co

velles a missa, a passos petits i amb ecap endavant i endarrera co

maquinetes ben engegades. I ded’aquell dia no vaig poder estendre lroba al terrat perquè els coloms m

’empastifaven. L’havia d’estendre a lagaleria. I gràcies.



XV

En Quimet va dir que el nenecessitava aire i carretera: prou terrat prou galeria i prou jardinet de la iaia

Va fer una mena de bressol de fusta i eva enganxar a la moto. Agafava el nencom si fos un paquet, que només teni

mesos, el lligava al bressol i s’enduia ubiberó. Quan els veia marxar semprpensava que no els tornaria a veure. L

senyora Enriqueta em deia que eQuimet era poc expressiu però questava com boig amb la criatura. Que eque feia no s’havia vist mai. I jo, aix



que marxaven, anava a obrir el balcó decarrer per sentir de seguida els mecmecs de la moto quan tornaven. EQuimet treia el nen del bressol, gairebsempre adormit, pujava els graons d’escala de quatre en quatre i me’

donava, té, va ple de salut i de ventDormirà vuit dies seguits sense parar.

I al cap d’un any i mig, just al cap

d’un any i mig d’haver tingut el nen, lsorpresa! Altra vegada. Vaig tenir unembaràs molt dolent, malalta sempr

com un gos. En Quimet de vegades epassava un dit per sota dels ulls i deiavioletes… violetes… serà una nena. I mi em feia mal aquell patir de veure’l







m’havia mirat ningú amb tanta ràbia coel nen mentre li pegava. I si quan venieen Cintet i en Mateu amb la Griselda i lnena, algun d’ells deia que la Rita ermolt bufona, el nen se n’anava de dret abressol, s’enfilava com podia i l

pegava i li estireganyava els cabellsomés li faltava això a la noia del

coloms, deia la Griselda, amb la nena

a falda, tan bonica i que no sabia riureLa Griselda no es pot explicar: erblanca, amb un grapadet de pigues a

capdamunt de les galtes. I uns ulls dmenta tranquil·la. Estreta de cinturaTota de seda. A l’estiu amb un vestit decolor de cirera. Una nina. Parlava poc



En Mateu se la mirava i, mirant-la, efonia… tants anys que fa que socasats… i no ho sembla… I en Quimedeia, violetes. Mireu quines violetes…Colometa, violeta. Perquè despréd’haver tingut la nena, com abans d

enir-la, el sota dels ulls se m’havia feblau.

Per distreure el nen de la sev

gelosia amb la Rita en Quimet li vcomprar un revòlver amb molt níqueamb el gallet, crec! crec!, i una porra d

fusta. Per espantar la iaia, li deia, quavingui la iaia, garrotada i disparem!, i éque en Quimet estava molt enfadat ama seva mare perquè ensenyava de dir a



nen que estava marejadet i no volia anaamb moto. I deia que la seva mare efeia tornar com una nena, que ja era unmania antiga, i que a veure on aniríem parar. I el nen havia après de fer el coiperquè sentia que en Quimet es queixav

de la cama. Havia estat una temporadsense parlar-ne, però quan vaig tenir lRita ja hi vam ser, aquesta nit em bullia

no m’has sentit gemegar? I el nenmitació. I el nen sempre em deia que l

a mal la cama els dies que no tenia gana

Em tirava el plat de les sopes enlaire encarcarat com un jutge, assegut a lrona, picava amb la forquilla si trigav

a dur-li les boletes de fetge que era e



que menjava més; quan no tenia gana, leirava lluny. I quan venia a veure’m l

senyora Enriqueta o la mare d’eQuimet, se’ns plantava al davant amb erevòlver i les matava. I un dia que lsenyora Enriqueta va fer veure qu

s’havia mort, el nen es va engrescar tanque la matava sense parar i el vam havede tancar a la galeria per poder fe

conversa.



XVI

I aleshores va venir aquella cosa. EQuimet, de vegades, tenia com una mend’angúnia. I deia, tinc angúnia, i n

parlava de la cama, només de l’angúnique tenia al cap d’una estona d’havemenjat; això que menjava amb molt

gana. I quan s’asseia a taula, tot anavbé, i al cap de deu minuts d’haver acabaa li començava l’angúnia. La fein

baixava una mica a la botiga i jpensava que potser deia que teniangúnia per no dir que estava amoïnatperquè la feina baixava… Un dematí



quan desfeia el llit, vaig trobar, a lbanda on dormia en Quimet, una mica dbeta com si fos un budell amb les vorefent onada. Ho vaig embolicar amb upaper blanc de carta i quan va venir eQuimet li ho vaig ensenyar i va dir qu

s’ho enduria i aniria a la farmàcia ensenyar-ho i va dir que, si era budelestava perdut. A la tarda no em vaig

poder aguantar i amb el nen i la nenvaig anar a la botiga. En Quimet es venfadar i va dir què anàvem a fer i vai

dir que passàvem però em va entendre va enviar l’aprenent a buscar xocolatpels nens. Així que l’aprenent va haveancat la vidriera va dir: no vull qu



aquest noi ho sàpiga perquè ho sabriees pedres al cap de cinc minuts. Li vai

preguntar què li havien dit a la farmàciva dir que li havien dit que tenia un cu

solitari com una casa, dels més grossoque s’havien vist mai. I que li havie

donat un remei per matar-lo. I va dirquan vingui el noi amb la xocolatamarxeu de seguida, a la nit ja e

parlarem… Va venir l’aprenent amb lxocolata, en Quimet en va donar al nen, a la nena només una mica perquè llepés

vam anar cap a casa. Va arribar a la niva dir, porta el sopar de pressa, a lfarmàcia m’han dit que havia de menjamolt perquè el cuc no se’m mengi a mi.



en havent sopat tenia una angúnia que nm’aguantava i va dir que el diumengprendria el remei i que la gràcia era feel cuc sencer, perquè si no es feisencer, del cap fins a la punta de la cuaes tornava a refer i dos pams més llarg

Li vaig preguntar si li havien dit llargada que tenia un cuc d’aquests i v

dir, n’hi ha de moltes mides, segon

’edat i la naturalesa, però generalmenel coll tot sol els fa deu pams.

En Cintet i en Mateu van venir

veure com es prenia el remei i els va dique marxessin, perquè necessitava estasol. Al cap d’un parell d’hores anavpel passadís sense saber on era, d’un



banda a l’altra, i va dir, és pitjor que sestigués dalt d’una barca. I rondinavque si treia el remei, pena perduda, i quel cuc li feia la guerra per fer-li treure eremei. Quan els nens ja dormien coàngels i a mi els ulls se’m tancaven

anava mig morta de son pels racons, vfer el cuc. No n’havíem vist mai cap: erde color de pasta de sopa sense ou i e

vam guardar a dins d’un pot dconfitura, de vidre, amb esperit de vEn Cintet i en Quimet el van posar d’un

mena de manera que, al davant de tot, hvingués el coll, ben cargolat, que era fcom un fil de setanta, amb el cap a dade tot, petit com el cap d’una agulla d



picar o més. El vam deixar damunt d’uarmari i vam passar més d’una setmanparlant del cuc. I en Quimet deia que el

jo érem igual perquè jo havia fet elnens i ell havia fet un cuc de quinzmetres de llargada. Una tard

’adroguera va pujar a veure’l i va dique el seu avi també l’havia tingut i quea la nit, mentre roncava, s’escanyava

ossia perquè el cuc li treia el cap per lboca. Després vam pujar al terrat mirar els coloms, que li van agrada

molt, i se’n va anar contenta. I quan vaiobrir la porta del pis ja vaig sentir elgrans plors de la nena i me la vairobar desesperada al bressol fent ana



els bracets amb fúria, tota coberta dcuc, i quan li vaig haver tret el cuc dsobre i sortia a pegar al nen, em vpassar pels nassos corrent i rient arrossegant un tros de cuc com si fos unserpentina.

L’enrabiada que va tenir en Quimeno es pot explicar. Volia pegar al nen i vaig dir que ho deixés córrer, que l

culpa era nostra per no haver desat epot amb el cuc més enlaire. Que jsabíem, del dia que havia ficat l

baldufa al coll de la Rita, que amb eamboret arribava a moltes bandes. I eCintet li va dir que no s’hi encaparrésque potser aviat podria tenir un altre cu



en pot de vidre perquè ja se li estavfent. I no.



XVII

I la feina anava malament. En Quimedeia que la feina se li girava d’esquenperò que tot es posaria bé a l’últim, qu

a gent estava alterada i no pensava fer-se restaurar els mobles ni a fer-se’fer de nous. Que els rics feien l’empipa

amb la república. I els meus nens… Jno sé, perquè ja se sap que una marsempre exagera, però eren dues flors

o eren per guanyar cap primer premperò eren dues flors. Amb uns ullets…amb uns ullets que miraven i quamiraven amb aquells ullets… No sé e



Quimet com tenia valor de renyar el nean sovint. Jo el renyava alguna vegada

però només quan me’n feia alguna dmolt grossa; si no, li ho deixava passaot. La casa no era com abans; no er

com quan em vaig casar. De vegades

per no dir sempre, semblava els encants no parlem de quan vam fer el colomar

que va ser la bogeria, tot brut d

serradures i encenalls i puntes de paríortes… I la feina es girava d’esquena ots plegats teníem molta gana i e

Quimet amb prou feines el veia perquell i en Cintet no sé quins embolicenien. I jo no podia estar amb les man

plegades i un dia em vaig decidir





veu, en el moment que passava ucamió, i amb el terrabastall no vaisentir el que deia aquella veu: vaiesperar. El reixat era alt, de ferro, ambvidre glaçat i, en el vidre glaçat, qufeia bombolles per dibuix, vaig veure u

paper enganxat amb tiretes de goma i epaper deia: Truquin per la porta deardí. Vaig tornar a trucar al timbre

vaig tornar a sentir la veu, que venid’una finestra que hi havia al costat dereixat: d’una finestra que tocava a terr

sota mateix d’un balcó, amb reixa dbarres de ferro, de dalt a baix. Lfinestra que tocava a terra també estavenreixada i, a més a més, darrera del



ferros hi havia un enreixat com dgalliner, però més bo que el reixat dgalliner. La veu va dir, tombi lacantonada!

De moment em vaig quedar unestona dreta rumiant i després vaig mira

el paper del reixat amb les lletredeformades per les bombolles del vidr

a l’últim ho vaig entendre una mica

vaig treure el cap per la cantonadaperquè la casa feia cantó, i a uncinquantena de metres vaig veure un

porteta de jardí mig oberta i un senyoplantat allà, amb guardapols, que, amel braç, em deia que hi anés. I aquelsenyor del guardapols era alt i tenia el



ulls molt negres. Em va semblar unbona persona. Em va preguntar si era lsenyora que buscava una casa per fefeines els dematins. Li vaig dir que sPer entrar al jardí, vaig haver de baixaquatre graons fets de maó, ja una mic

gastats dels cantells, coberts a dalt peun emparrat de llessamí molt espèd’aquell d’estrella petita, d’aquell que

així que es pon el sol, ofega de tantolor. Vaig veure una cascada a la mevaesquerra, clavada a la paret que er

’acabament del jardí i, a mig jardí, usortidor. Amb el senyor del guardapolvam anar jardí amunt cap a la casa queper la part de darrera, era baixos i pis



així com, per la part de davant, noméera soterrani i baixos. En aquell jardlarg i estret, hi havia dos mandariners

un albercoquer, un llimoner, que tenia lasoca i el sota de les fulles plens d’unmena de malura que feia una bombollet

de teixit de teranyina i a dintre hi havia bèstia; davant d’aquest llimoner h

havia un cirerer i, al costat de l

cascada, urna mimosa alta i pobra dfulla, també amb la malura del llimonerD’aquestes coses me’n vaig adonar mé

endavant, és clar. Abans d’entrar albaixos es passava per un pati de cimenpòrtland amb un forat al mig perquè s’hfiqués l’aigua de pluja. El ciment teni



moltes esquerdes i en les esquerdes s’hfeien pilotets de terra barrejada amsorra i d’allà sortien les formigues cosoldats. I les que feien els pilotets dsorra eren elles. A la paret del pati, laque donava amb els veïns, hi havi

quatre bótes amb camèlies, també amuna mica de malura i, a l’altra bandauna escala per pujar al pis. Sot

d’aquesta escala, un safareig i un poamb corriola. Travessat el pati epassava a una galeria amb sostre, i e

sostre d’aquesta galeria era el terra da galeria descoberta del pis que ereels baixos per la part de dalt. A lagaleria de baix hi donaven dos balcons



per un s’entrava al menjador, per l’altrs’entrava a la cuina. No sé si m’explico amb el senyor del guardapols, que er

el gendre de la casa i l’amo, vam entraal menjador. Em va fer seure en uncadira contra la paret i al damunt de

cap hi tenia una finestra que tocava asostre del menjador que feia mitja voltaperò aquesta finestra donava a peu pl

del carrer on hi havia la porteta del jardper on havia entrat. Així que vaig estaasseguda, va entrar al menjador un

senyora amb els cabells blancs, que era sogra del senyor del guardapols, i eva asseure davant meu; però entremig heníem la taula, amb un gerro amb flor



al damunt que em tapava una mica lsenyora dels cabells blancs. El senyodel guardapols es va quedar dret i dsota una butaca de vímet amb coixins dcretona va sortir un nen prim i grogueque es va posar al costat de la senyora

que era la seva iaia, i ens mirava l’udesprés de l’altre. Els tractes els vaienir amb el senyor del guardapols. E

va dir que ells eren quatre de família: ematrimoni dels sogres i el matrimondels joves que eren ell i la seva senyora

filla dels sogres, és a dir, ell i la sevsenyora vivien amb els sogres, o siguels pares de la meva senyora, va dir. I esenyor del guardapols, mentr



enraonava, es tocava la nou del coll, va dir, hi ha cases que només necessiteuna dona de fer feines un dia sí i quatrno. I que aquestes cases, per una personque volgués comptar amb un sou segureren males cases, perquè la persona qu

hi treballava no sabia mai de quin mahavia de morir. Doncs el preu era dres rals l’hora, però com que a cas

d’ells era una casa de feina segura i peot l’any i que ells eren bons pagadors

mai no hauria de demanar dues vegade

el que havia guanyat i que si volia epagarien cada dia en el punt de plegardoncs em pagarien, en comptes de trepessetes les quatre hores, deu rals



Perquè era com si, en comptes de vendra la menuda, perquè jo a ells els venia emeu treball, els el vengués a l’engròs que ja se sap que la venda a l’engròsempre es fa amb rebaixa. I va afegique tothom el coneixia com a bo

pagador, més bon pagador que el primeque ho fos, no com aquests desgraciatque quan acaben el mes ja deuen el me

que ve. Em va atabalar una mica i vaquedar entesos amb els deu rals aleshores la senyora, que tota l’eston

havia callat, va dir que, per començarm’ensenyaria la casa.



XVIII

La cuina era al costat del menjador ambé donava a la galeria i damunt del

fogons hi havia una campana d

xemeneia de cuina antiga, i aquestcampana de xemeneia de cuina antigaot i que no la feien servir perqu

guisaven amb gas, es veu que estavplena de sutge i quan estava a punt dploure queien grumolls de sutge damun

dels fogons. Al fons del menjador hhavia una porta vidriera que donava a upassadís i en aquest passadís hi havia uarmari antic molt alt i ample i, quan h



havia quietud a la casa, era una graserenata de corcs. Aquell armari era lmenjadora dels corcs. De vegades ssentien a primera hora del dematí i tot, ho vaig dir a la senyora:

—Com més aviat se’l menjaran

millor!Doncs vam anar pel passadís d

’armari i vam entrar en una sala

alcova que havien fet moderna n’havien arrencat les vidrieres quseparaven i només quedava l’arc de

bastiment. A la sala d’aquesta sala alcova hi havia un altre armari de caobnegra, amb el mirall tot picat. Sotmateix de la finestra que tocava a



sostre, com la finestra del menjador, per on havia sortit la veu de la senyorquan m’havia dit cridant que tombés lcantonada, hi havia un tocador tambamb el mirall picat i, a un costat, uavabo nou amb aixeta de níquel. A

’alcova hi havia, a banda i bandaprestatges fins al sostre plens de llibre, en el fons, una llibreria armari, d

fusta a baix i armari de vidres a dalt, un dels vidres estava tot estrellat. Lsenyora em va dir que l’havia estrella

a seva filla, la mare del nen groguet quens seguia tota l’estona, i que l’haviestrellat tirant amb un revòlver de venque els reis havien dut al nen: u



revòlver de vent, amb ventosa de gomaEs veu que la filla, que devia ser mocapsigrany, volia tocar la bombeta qupenjava d’un fil elèctric damunt de laula, però per falta de punteria, e

comptes de tocar la bombeta, v

estrellar el vidre de l’armari de dalt da llibreria.

—Ja veu, va dir la senyora.

I al mig de l’alcova hi havia unaula amb un llençol cremat d’un cop d

planxa, on el marit de la senyora del

cabells blancs (que era l’únic de la casque treballava i que amb prou feines svaig veure tot el temps que vaig estaallà) a les nits hi llegia: aquella taul



era la taula de planxar. La paret deavabo i la paret de la finestra estave

cobertes de borrissol d’humitat, perquècom que era soterrani, quan plovi’aigua s’infiltrava i baixava paret avall

Al costat d’aquesta habitació, al fons de

passadís on hi havia l’armari dels corcsa senyora va obrir una porteta: el bany

De la banyera en deien la banyera d

erón. Era quadrada i feta de rajola dValència molt vella, amb els junts maajuntats i amb moltes rajole

esquerdades. La senyora em va dir qunomés es banyaven al pic de l’estiu amb dutxa, perquè per omplir la banyerhaurien hagut de buidar el mar. I damun



de la banyera es veia claror morta, quentrava per una trapa vidrada i la trapdonava a l’entrada de dalt on hi havia ereixat amb el rètol enganxat amb tiretede paper de goma i aquesta trapa dvegades l’alçaven per airejar el bany

a feien aguantar alçada apuntalant-lamb una canya bambú. I jo vaipreguntar què passaria si mentre un del

grans es banyava el nen alçava la trapa mirava. I la senyora va dir, calli. I esostre i el tros de paret damunt de l

rajola de València, que no estava coberde rajola, estava, també com la sala alcova, cobert de borrissol d’humitaque mirat de prop brillava com vidre



Però el pitjor era, va dir, que aquellbanyera, trigava molt a engolir l’aiguquan la buidaven, perquè el nivell de lclaveguera del carrer era una mica méalt que el nivell on estava clavada lbanyera, i de vegades, si el buit de l

claveguera no estirava l’aigua, lbanyera s’havia de buidar a cops dcassonet o a cops de baieta. Aleshore

vam anar als baixos, que eren el pis, peuna escala de pinyonet; a mitja escala hhavia una finestra que donava al carre

on hi havia la porteta del jardí i, peaquella finestra, si tots eren daltcridaven als que trucaven per la portetdel jardí que pugessin i entressin pe



reixat del rètol enganxat amb les tiretede goma. I des de mitja escala es veia leulada de l’armari dels corcs, mo

plena de pols. I vam sortir al rebedoramb el nen al darrera. Ens vam trobadavant d’una caixa de fusta fosca tot

plena de relleus, i d’un paraigüer eforma de paraigua, barnilles amunt, tople de roba i barrets vells. Si en Quime

hagués vist aquella caixa se n’haurienamorat de seguida; i ho vaig dir a lsenyora i la senyora em va dir, to

seguint el dibuix de la tapa amb el ditsap què representa? —No senyora.Al bell mig de la tapa hi havia un no





aguantar el moble que era una arquillamb incrustacions de nacre en elcalaixets, i va dir que eren potes dfaune. El llit de l’alcova era antic, ambmetalls daurats i només una columna cada cap dels peus. Al capçal, en un

capelleta, lligat de mans, fet de fusta amb cara amarga, hi havia un santcrisamb túnica vermella i or. La senyora v

dir que aquella habitació era la deloves, però que hi dormien ella i el se

marit, o sigui els vells, perquè la sev

filla no podia trencar el son amb tantautomòbils amunt i avall del carrer i qus’estimava més dormir a la del darreraon hi havia tot el repòs del jardí. A



costat del llit del sant-crist hi havia unporteta de pas que donava a unhabitació petita sense finestra, amb ulit amb mosquitera blava; no hi cabi

res més i era l’habitació del nen que enseguia. I vam sortir al saló. De seguid

vaig veure una caixa daurada de dalt baix, daurada i blava, amb escuts dcolors tot al voltant de baix i, a la tapa

alçada enlaire, una santa Eulàlia totdecantada, amb un lliri de sant Antoni euna mà, i un drac a prop amb la cu

cargolada per damunt d’una muntanysense arbres, amb la boca oberta de baa bat, amb tres llengües de foc com treflamarades. Una caixa de núvia, va di



a senyora, gòtica. Davant de la caixa hhavia un balcó que donava damunt de lfinestra del menjador que tocava asostre. I a la dreta, sortint del dormitordel nen, un altre balcó que donava a lgaleria de dalt, descoberta. No em v

poder ensenyar el dormitori dels jovesque era el dels vells, perquè la seva fillestava descansant. I ella i el nen es va

posar a caminar de puntetes i jo tambéVam sortir a la galeria descoberta delbaixos que eren pis i, per l’escala que h

havia damunt del pou i del safareig, vabaixar al pati de pòrtland, sempre ple dbitlles perquè al nen li agradava molugar-hi. La senyora em va explicar qu



a seva filla necessitava repòs perquenia un mal, i em va explicar el mal quenia la seva filla, que li venia per culp

d’haver volgut canviar les bótes de lecamèlies de lloc. L’endemà del canvhavia fet sang. El metge els havia dit qu

no se sabria el mal que patia la sevfilla mentre no tingués un dels ronyonde la seva filla a la mà. I això, el metge

que no era el seu, perquè el seu feivacances, els ho havia dit quan estavedrets damunt dels graons de marbre d

’entrada principal, al costat de la trapque donava damunt mateix de la banyerde rajola de València. I, abans d’anarme’n, em va ensenyar com s’obria l



porteta del jardí des de la banda decarrer. La porteta tenia una planxa dferro a la part de baix i barrots de ferra la part de dalt, però com que lecriatures els tiraven porqueries al jarduna vegada un conill mort i tot, e

gendre, o sigui el senyor del guardapolsva tapar el reixat amb fustes per lbanda de dintre: els barrots i el pan

havien quedat a la banda del carrer; i a banda del jardí, del pany només se’

veia el forat. Aquesta porta s’havi

d’obrir, per la banda del carrer, quan noa tenien tancada amb clau, que només lancaven amb clau a la nit, estirant e

pany, passant després la mà pe



’escletxa que s’havia fet i traien’anella d’una cadena que estav

passada en un ganxo clavat a la pareEra molt senzill, però s’havia de saber. si parlo tant de la casa és perquè encara veig com un trencaclosques, amb le

veus d’ells que, quan em cridaven, nsabia mai d’on venien.



XIX

En Quimet em va dir que, si volia sortia treballar, era cosa meva, que ell, pea seva banda, miraria de fer ana

endavant la cria de coloms. I que, venencoloms, ens faríem rics. Vaig anar acasa la senyora Enriqueta a explica

’entrevista amb els amos que havia denir. I, tot anant-hi, els carrers, que ere

com sempre, em semblaven estrets. E

nen, de seguida, es va enfilar a mirar lelagostes. La senyora Enriqueta em vdir que ella em guardaria els nens, quse’ls enduria a la cantonada de l’Smart



que els asseuria en una cadireta al costade la d’ella. L’Antoni va baixar de lacadira on estava enfilat i, com que hentenia tot, va dir que ell es volia estar casa. Jo vaig dir a la senyora Enriquetque el nen, encara, el podria fer esta

assegut perquè, quan volia, era obedientperò que la Rita, pobreta, era masspetitona per passar-se un dematí a

carrer. Amb la remor de la conversa laRita se m’havia adormit a la falda i enen tornava a ser a dalt de la cadira

encastat a les llagostes. Plovisquejavao sé què ho feia, però cada vegada quanava a veure la senyora Enriqueta eruna casualitat que no plogués. Les gote



de pluja corrien pels filferros d’estendra roba, fins que algunes, les ménflades, s’estiraven, es feien llàgrima,

queien daltabaix.El dia de començar a la cas

soterrani, la broma! A mig rentar el

plats em vaig quedar sense aigua. Esenyor del guardapols, avisat per lsenyora, va venir a la cuina, amb posat

molt ben educats, i va obrir l’aixeta quan va veure que no rajava ni una gotd’aigua va dir que se n’anava al terrat

veure què passava, perquè de vegadescom que tenien el dipòsit mig destapaper poder mirar a tot moment si el mínirajava, es ficava una fulleta al forat d



sortida de l’aigua. La senyora va dique, mentre m’esperava, tragués la poldel menjador. I jo pensava queustament, tenia els nens tancats a

menjador, perquè en Quimet també vdir que la senyora Enriqueta no podi

guardar-los, que badaria, i potser el nei fugiria del costat i aniria al mig de

carrer a fer-se aixafar. I mentre treia l

pols amb drap, perquè la senyora deique els espolsadors només serveixen pefer-la volar, i a la que et gires d’esquen

a torna a estar allà d’on l’havies tretava baixar la filla, va saludar-me, i vairobar que feia cara de molta salut. L

senyora em va dir que pugés una galled





que, a ella, li feia molta por l’aigua dpou, perquè sempre pensava que, unemporada o altra, hi havien tirat un

persona perquè s’ofegués. Però qucorríem el perill que l’home de lcompanyia trigués dos o tres dies a veni

que no podíem pas estar tant de tempamb els plats bruts.

I amb unes quantes galledes mé

d’aigua vaig poder acabar de rentar elplats que la senyora anava eixugant. Lfilla havia desaparegut. I vaig anar a fe

els llits. Vaig anar cap a dalt pe’escala del jardí, damunt del safareigEl nen jugava a tocar del sortidor, epensava que ningú no el veia i va tira



un grapat de sorra a dintre i aleshores eva adonar de mi. Es va quedar amb elulls quiets, blanc, i com si fos de pedraLa senyora, mentre jo feia el llit dedormitori del davant, el del balcó qudonava damunt de la finestra, per on e

primer dia havia sortit la veu dient-mque truqués pel jardí, va cridar des debany, i la veu va sortir per la trapa d

’entrada, que obrís l’armariet del gasque a dintre hi trobaria una targetplegada amb tavella, que la fiqué

davant del rètol que deia que truquessipel jardí perquè, si quan vingués l’homde l’aigua li havien de fer fer la voltapotser s’enrabiaria si li feien fer un



excursió tan llarga. Que la targetapadora s’aguantava per la tavella, qua era fet exprés per no haver d’arrencaenganxar el rètol cada vegada. Vaig

passar la targeta en blanc entre el vidre el rètol i es va aguantar molt bé pe

doblec. I la senyora va pujar a veure s’havia entesa i em va ensenyar que el

vidres dels batents del reixat e

separaven del ferro alçant uns baldonetsque així es podien rentar amb totfacilitat i que aquests baldonets d

vegades s’encarcaraven amb la pols s’havien d’alçar a cops de martell. Quera molt pràctic això de poder separaels vidres del reixat perquè, si no



hauria estat un drama haver de netejaels vidres passant els dits per entre elferros. I em va dir que el reixat l’havifet un manyà de Sants, tot i que el semanyà era un manyà de Sant GervasPerò el manyà de Sants, el seu gendr

’havia pogut enganyar dient-li que ermestre d’obres, i que, de reixats, enecessitava cinquanta per un grup d

cases que feia, i que aquell reixaserviria de mostra. Cosa que no hauripogut explicar al manyà de San

Gervasi, que el coneixia i sabia quvivia de renda. I aquell reixat de mostrgairebé l’havia tingut de franc i el manyde Sants encara seia esperant l’encàrre





XX

Va venir l’home de l’aigua l’endemà es deu del matí i vaig anar a obrir-lo

De seguida va pujar el senyor i va di

amb una cara molt trista, des d’ahir questem sense aigua i no vam poder banyael nen i ens ha passat molt mala nit…

I l’home de la companyia, que ergros i amb bigoti, va alçar el cap, todescargolant l’aixeta de dintre de l

rapa del carrer, i va riure. Tots dos vanpujar al terrat a mesurar el mínim i quavan baixar el senyor va donar propina ’home i l’home va tornar a posar l



rapa i se’n va anar. Jo me’n vaig anar baix per l’escala de pinyonet, i esenyor, que havia baixat per l’escala deardí, va demanar una ampolla de litre

buida, i em va dir que l’acompanyés aerrat a mesurar el mínim perquè l’hom

de l’aigua l’havia mesurat de qualsevomanera i ell tenia la mania que aquelhome era molt bona persona i li havi

deixat el doble de mínim. Vam anar aerrat, jo aguantava l’ampolla i el

mirava el rellotge i una senyora de

errat veí va saludar-lo i es va posar enraonar amb aquella senyora que erlogatera, perquè la casa del costat

encara que no tan ben decorada com l



d’ells, també era seva. Quan l’ampollva ser plena el vaig cridar, va venir dpressa, amb el guardapols que lvoleiava endarrera, i mirant el rellotgva dir que mai no havien tingut tantaigua perquè abans l’ampolla s’ompli

amb sis minuts i aquesta vegada amres i mig n’havia tingut prou. A la nit

abans d’adormir-me, vaig explicar l

història del reixat a en Quimet i va dique com més rics més estranys. Al capde dos dies ja vaig entrar sense trucar

només estirant la porta i traient lcadena; vaig trobar la senyora i el segendre asseguts a les butaques de vímedel peu del balcó. De seguida vaig veur



que el senyor del guardapols tenia un ulde vellut. Em vaig ficar a la cuina rentar els plats, que trobava bruts totels del dia abans, i la senyora va venir fer-me companyia.

Em va explicar que estaven passan

un disgust. I em va preguntar si havivist l’ull del seu gendre i li vaig dir qume n’havia adonat de seguida. Em va di

que tenien un llogater en un cobert aquest llogater, en aquest cobert, hi tenifabriqueta de cavallets de cartó. I que e

seu gendre havia sabut que el llogateamb els cavallets de cartó es guanyavmolt bé la vida i li havia volgut apujael lloguer. S’hi havia presentat a l’hor



de dinar i havia trobat el llogater assegua taula, perquè es veu que dinaven vivien en el mateix cobert oreballaven, i tenien la taula i el llit e

un racó. De seguida, el seu gendre li vpresentar el rebut amb l’augment i e

logater va dir que no l’havid’augmentar i el gendre que sí i elogater que no fins que el llogater es v

enfurismar molt i va agafar l’os de bque tenia al plat i el va tirar contra egendre amb tan mala fortuna que li v

anar de dret a l’ull. I la senyora va dirquan vostè ha entrat, parlàvem d’anar veure l’advocat. I en aquell moment vrucar el timbre i la senyora em va dir s



volia fer el favor d’anar a obrir perquella encara no s’havia rentat la cara. Lvaig preguntar quin era el timbre quhavia trucat, perquè no sabia conèixed’on venia el timbre; i la senyora em vdir que el timbre que havia sentit era e

imbre del jardí, que trucava a lgaleria, mentre que el timbre de la portprincipal trucava al capdamunt d

’escala del rebedor. Em va dir, si éalgú per l’anunci del diari, els diu qunomés lloguem a persones sense nens,

que la torre té tres terrats. Si diuen béem crida i els farem entrar i el megendre els acabarà d’explicar els detall

les condicions. Obri la porta sens



embranzida; ja sap que s’obre ambdirecció al carrer i els podria fer mal.

Vaig anar a obrir i em vaig trobaamb un senyor i una senyora molt bevestits, ja vells, i molt nets. Van dir quehavien deixat el cotxe davant d

’entrada principal i que s’havien cansade trucar al timbre i que no sonava finque, per casualitat, havien vist el rètol

havien trucat pel jardí. —Venim per l’anunci de la torre

veu?

I el senyor em va donar un trosset dpaper de diari molt ben retallat i em vdir que el llegís. Vaig voler llegir-lo no vaig entendre res perquè només h





pedra, assegut amb barret de palla, dcolor verd i blau descolorit, i duia uram de flors. Del mig d’una margaridsortia l’aigua. El senyor, dret a lgaleria, ens mirava, tot raspallant-se ledents i amb una tovallola al coll, perqu

a l’aixeta del lavabo se li havia acabael suro i la tenien lligada amb un cordilperquè no ragés sense parar. I es rentav

a la cuina. Vaig dir a la senyora que eredos senyors, matrimoni, i que allò quno volien nens no els havia agradat gen

ni mica. Li vaig dir que s’havien cansade trucar al timbre de dalt i que nrucava. La senyora va dir que, d

vegades, hi havia gent pesada que tot



legir el rètol vinga trucar al timbre aleshores, ells, tancaven el correnelèctric i ja podien anar trucant. Mentresperàvem que el senyor s’acabés drentar les dents vam mirar el peivermell del sortidor que es dei

Baltasar, perquè el van regalar al nenpels Reis i per això li havien posat enom de rei. Li vaig preguntar per què n

volien nens a la casa que llogaven i vdir que era perquè els nens ho feiemalbé tot i el seu gendre no en volia

Vam anar cap a dins i, en el punt querepitjava el pati de pòrtland, el timbrdel jardí!. Per l’anunci. Vaig anar aobrir corrent i era un jove i la primer



cosa que va dir que aquella casa era ucentpeus, que donaven una adreça després et feien fer la volta tres horeluny.

I els meus senyors sempre teniecases per llogar i sempre havia de sorti

a explicar la història i, de vegadesabans de poder llogar una casa, com qudemanaven tantes coses, passaven tres

quatre mesos sense llogar-la.Vaig decidir portar els nens a la

senyora Enriqueta perquè allò no er

viure. De seguida els va voler i, a lnena, la va lligar per la cintura a lcadireta, amb una bufanda. I va dir quedes del primer dia que jo havi



començat a treballar, ella els haurihagut de tenir. Li vaig recomanar que noels donés cacauets perquè s’empatxarie

a ells els vaig fer prometre que no edemanessin perquè els traurien la gande dinar. Va durar poc. El nen estava

ensopit i deia sense parar que voliestar a casa. Que no volia estar acarrer. Que el deixés estar al pis i qu

volia estar al pis. I els vaig deixar estaal pis perquè era veritat que, el tempque els havia deixat sols, no havi

passat mai res.Fins que un dia, entrant, vaig sentiun esvalot d’ales i el nen estava dret a lgaleria, d’esquena a la llum, i passav



un braç per l’espatlla de la Rita. estaven molt quiets. Però com que joaixí que arribava, anava atrafegada pepreparar el dinar de tots, no en vaig fecas. I havien agafat el costum de jugaamb veces. Cada un tenia la sev

capseta plena de veces i feien dibuixoper terra amb les veces: camins i flors estrelles.

Ja teníem deu parelles de coloms un migdia que en Quimet tornava dveure un senyor que vivia prop d’on j

reballava, em va venir a buscar i evaig presentar a la senyora. Me’n vaianar amb en Quimet i, de passada, peencàrrec de la senyora, vaig deixar un



lista a l’adroguer. Quan vaig sortir, enQuimet, que s’havia quedat al carrer, emva dir si badava, que les veces d’aqueladroguer eren de les millors que mahavia vist, que ja s’hi havia fixat quaot just érem promesos, i em va fe

ornar a dintre a comprar cinc quilos dveces. L’adroguer mateix me les vapesar. Era un noi com en Pere, el cuiner

alt, amb els cabells ben pentinats i lcara una mica gravada de verola, ngaire. La meva senyora sempre deia qu

feia bons preus i que era un adroguehonrat que sempre donava el pes. I erde poques paraules.



XXI

Cada dia estava més cansada. Els nensquan entrava al pis, els trobava moltevegades adormits. Els havia estès un

flassada per terra al menjador, amb docoixins, i els trobava adormits, dvegades molt acostadets i el nen amb u

braç passat damunt de la Rita. Fins quno els vaig trobar més adormits i la Ritaan petitona, feia hiiii… hiiiii… hiiiiii…

es miraven amb el nen i el nen eposava un dit davant de la boca i li deiacalla. I la Rita tornava amb aquellmena de riure, hiiiii… hiiiii… hi… u



riure molt estrany. I vaig voler saber qupassava. Un dia vaig córrer més i no evaig aturar enlloc i vaig arribar unmica més d’hora, vaig obrir la porta depis com si entrés a robar, aguantant-ma respiració mentre feia girar la clau a

pany. La galeria era plena de coloms ambé n’hi havia al passadís i els nen

no eren enlloc. Tres coloms, així que em

van tenir al davant, se’n van anar cap abalcó del carrer, que estava obert de baa bat, i van fugir deixant unes quante

plomes i ombra. Quatre més, se’n vaanar cap a la galeria de pressa, dpressa, de tant en tant fent un saltiró obrint les ales i quan van ser a la galeri



es van girar a mirar-me i vaig espantaros amb el braç i van fugir volant. Vaig

començar a buscar els nens fins i tot pesota dels llits i me’ls vaig trobar ’habitació fosca on, quan l’Antoni er

molt petit, el tancàvem perquè en

deixés dormir. La Rita estava asseguda erra amb un colom a la falda, i el neenia tres coloms davant i els donav

veces i les hi prenien de la mà amb ebec. Quan vaig dir, què feu?, els colomes van esverar i van alçar el vol

opaven per les parets. I el nen, amb lemans al cap, es va posar a plorar. I lfeina que vaig tenir per poder treuraquells coloms d’allà dintre… l la gra



comèdia! Es veu que ja feia temps queals matins, els coloms eren amos del piquan jo era fora. Entraven per la galeriacorrien pel passadís, sortien pel balcdel carrer i tornaven al colomar fent lvolta. I era així que els meus fills havie

après a estar quiets, per no espantar elcoloms i tenir la seva companyia. EQuimet ho va trobar molt bonic i va di

que el colomar era el cor, d’on surt lsang que fa la volta al cos i torna al cor que els coloms sortien del colomar qu

era el cor, donaven la volta pel pis quera el cos i tornaven al colomar que erel cor. I va dir que havíem de mirar denir més coloms, que vivien a la bon



de Déu i sense donar feina. Quan elcoloms, al terrat, arrencaven a volars’aixecaven com una onada de llampec

d’ales i, abans d’anar-se’n a jócpicaven les baranes i menjave’arrebossat, i a moltes bandes de le

baranes es veien grans clapes de maonpelats. L’Antoni travessava una estesde coloms amb la Rita al darrera i el

coloms ni es bellugaven: els obrien pasalguns, i d’altres els seguien. En Quimeva dir que, ja que els coloms estave

acostumats al pis, posaria covadors ’habitació petita. I si els nens s’asseieper terra al terrat de seguida estavevoltats de coloms que es deixaven tocar



En Quimet va explicar a en Mateu quvolia posar covadors a l’habitacipetita, que venia sota mateix de la golfdel terrat; calia només fer un forat asostre, una trapa, va dir, posar unescala de llistons de terra al sostre i el

coloms tindrien el camí curt per anar venir del pis al colomar. En Mateu li vdir que potser el propietari no h

voldria i en Quimet va dir que epropietari no ho sabria mai i que seníem els coloms nets no es podi

queixar i que ell el que volia era feanar endavant la cria dels coloms peacabar posant una granja i que ens ecuidaríem els nens i jo. Li vaig dir qu



era una bogeria i va dir que les donesempre volen manar i que ell ja sabia eque feia i per què ho feia, i tal dit tal feten Mateu, amb la seva santa paciènciava obrir la trapa i en Quimet volia fe’escala però en Mateu li va dir que j

n’hi portaria una de l’obra, una micvella, i que només li caldria serrar ubarró o dos, perquè li semblava que er

Una mica massa llarga.I va posar covadors a baix i d

moment va tancar les parelles perqu

s’avesessin a sortir directes pe’escala, en comptes de fer la volta peot el pis. Els coloms vivien a le

fosques perquè també els va tancar l



rapa, que era feta de llates de fusta s’alçava, per la banda de dalt, estiranuna rotllana de ferro; i per la banda ddintre, quan érem al capdamunt d’escala, l’havíem d’alçar amb el cap

amb les espatlles. No podia matar ni u

colomí perquè els crits i els plors delnens enfonsaven la casa. Quan entrava ’habitació petita a netejar, encenia e

lum, i els coloms quedaven encegats paralitzats. En Cintet, amb la boca méorta que mai, estava molt enfadat.

—Això són coloms de presó!I els coloms tancats a les fosquevan fer ous i els van covar i van sorticolomins, i quan van tenir els colomin



coberts de ploma, en Quimet va aixecaa trapa i, per una reixeta que havia fet a porta de l’habitació, vèiem el

coloms com pujaven l’escala: d’unvolada, un graó o dos. L’alegria d’enQuimet… Deia que podríem teni

vuitanta corns i amb els colomins qufarien els vuitanta, ben venuts, podricomençar a pensar a tancar la botiga

potser comprar aviat un terreny i eMateu li faria la casa amb materiaaprofitat. Quan arribava de treballa

sopava sense ni saber què estavmenjant, i de seguida em feia desparar laula i sota del llum amb el serrell d

color de maduixa començava a fe



comptes damunt d’una paperina vellper estalviar paper; tantes parellesantes cries, tantes veces, tant d’espart…

negoci rodó. He de dir que els colomvan trigar tres o quatre dies a sabepujar cap al terrat i que els de dalt el

van rebre a cops de bec perquè ja no elconeixien. El més enrabiat de tots era eblanc, el primer, el de la galeria i l

sang. I quan van estar ben acostumats elde dalt amb els de baix, els de dalt vabaixar a fer el tafaner.

La casa que ens faríem havia de sea la part alta de Barcelona. Els colomels tindria en una torre especial, amuna rampa que pujaria fent cargol fins



dalt de tot i la paret de la rampa estariplena de covadors i al costat de cadcovador hi hauria una finestreta i a dahi hauria una terrassa coberta d’uneulada amb punxa i per sota de leulada els coloms es llançarien a vola

pel Tibi i pels voltants. Deia que elcoloms el farien un home conegutperquè quan tindria casa pròpia i n

hauria de treballar a la botiga, faribarreja de races i algun dia guanyaria upremi de criador de coloms. Però que

de totes maneres, com que l’oficd’ebenista li agradava molt, faria fer en Mateu un cobert i tindria taller només faria mobles pels amics; perqu



reballar li agradava, la cosa qu’amoïnava, només, era haver de tracta

amb senyors de mala fe, perquè ja n’hhavia que eren bellíssimes personesperò n’hi havia tants de mala fe que dvegades li feien perdre el delit d

reballar. Quan venien en Cintet i eMateu, tot era fer projectes, fins que udia la senyora Enriqueta em va dir qu

de cada tres parelles de coloms eQuimet en regalava dues, només pe’alegria de donar… I tu, treballant co

una beneita…



XXII

omés sentia parrupeig de coloms. Ematava netejant els coloms. Tota jo feipudor de colom. Coloms al terra

coloms al pis; els somiava. La noia delcoloms. Farem una font, deia en Cinteamb la Colometa a dalt amb un colom

a mà. Quan anava pel carrer cap a casdels meus senyors a treballar, eparrupeig dels coloms em seguia i se’

ficava al mig del cervell com un borinotDe vegades la senyora em parlava i jodistreta, com si tal cosa, no lcontestava, i ella em deia, que no e







casa que havia estat un cel se m’haviornat un desori i que a la nit, qua

portava els nens a dormir i els alçava lcamisa i els feia ring-ring al melic pefer-los riure, sentia el parrupeig delcoloms i tenia el nas ple de pudor d

febre de colomí. Em semblava que toto, cabells, pell i vestit, feia pudor d

colom. Quan no em veia ning

m’olorava els braços i m’olorava elcabells quan em pentinava i no entenicom podia dur enganxada al nas aquell

pudor, de colom i de cria, que gairebse’m tirava a sobre. La senyorEnriqueta s’hi va ficar i va dir que nenia caràcter, que, ella, ja ho hauri



acabat, que mai no s’hauria deixat feuna cosa com aquella. La mare d’eQuimet, que la veia molt poc perqus’anava fent vella de pressa i venir veure’ns era un viatge massa llarg i jno tenia temps d’anar-la a veure el

diumenges, un dia es va presentaperquè va dir que volia veure elcoloms, que en Quimet i els nens qua

’anaven a veure, no pas massa sovint vdir queixant-se, només li parlaven delcoloms i que aviat es farien rics i el ne

i deia que els coloms el seguien i quell i la Rita els parlaven com si fossiels seus germanets. Quan va sentir eparrupeig que venia de l’habitaci



petita, es va esgarrifar. Va dir que allònomés s’ho podia haver empescat el sefill. I va dir que no sabia que elinguéssim tan ficats a dintre de casa. a vaig fer pujar al terrat i des de l

golfa del terrat la vaig fer abocar

mirar a baix, pel forat de la trapa, i li vvenir un rodament de cap.

—Potser sí, que en Quimet hi f

negoci…Quan va veure el sofre a dins del

abeuradors va dir que de sofre nomé

se’n podia donar a les gallines, que, alcoloms, els estarrufava el fetge. I mentrenraonava, els coloms eren els amos deerrat. Anaven, venien, volaven



ornaven a baixar, es passejaven per lebaranes, se les menjaven a cops de becSemblaven persones. Arrencaven comun vol d’ombres i de llum i volavedamunt dels nostres caps i l’ombra des ales ens tacava la cara. La mare d’e

Quimet, per espantar-los, va moure elbraços com un molí i ni se la van mirarEls mascles feien la roda a les femelles

bec endavant, bec enlaire, bec a terracua estesa, les puntes de les aleescombrant. Entraven i sortien del

covadors i menjaven veces i bevieaigua amb sofre i el fetge tan tranquil. Lmare d’en Quimet, un cop refeta derodament de cap, va voler veure el



covadors. Els coloms, enfebrats, enmiraven amb ulls de vidre; tots els becarrenglerats, foscos, amb el dibuicarnós, foradat amb dos forats que ereel nas… els bútxeres semblaven reis, elmonja un tou de ploma, els de cua d

gall dindi es van alterar una mica i vasortir a fora i van abandonar el covador

—Mirem els ous?, vaig dir.

—No, va dir la mare d’en Quimepotser els avorririen. Els coloms sómolt gelosos i no volen forasters.



XXIII

Al cap d’una setmana justa d’aquellvisita, la mare d’en Quimet va morirEns va venir a avisar una veïna a l

matinada. Vaig deixar els nens a casa dea senyora Enriqueta perquè en fes e

que volgués i amb en Quimet vam anar

a a veure. En el picaportes hi havieligat una gran llaçada negra, i la mic

d’aire gris d’un dia de tardor qu

començava la feia voleiar. Al dormitorde la morta hi havia tres veïnes. Havieret les cintes dels quatre poms del llit a del capdamunt de la creu. Ja l’havie



vestida. Li havien posat un vestit negramb un coll de tul que s’aguantava ambarnilles fines i tot el baix de la faldillestava adornat amb un peluix. Als peudel llit hi havia una corona molt grossade fulles verdes, sense cap flor.

—No li estranyi, va dir una de leveïnes, molt alta i fent moure les manamb uns dits llargs i prims, és un

corona sense flors, tal com havia estasempre el seu desig. El meu fill éardiner i amb ella havíem quedat que, s

es moria primer que jo, volia una coronsense flors… Era la seva gran mania…sense flors… sense flors, deia sempreLes flors, deia, per les noietes. I dèie







rovellava ni amb les pluges ni am’aire de mort humida del cementiri. I l

veïna que feia tres va dir amb la vemolt trista: la seva mare volia uncorona de fulles. Neta i pelada. I va dique havia tingut una mort com poques

una santa mort. Sembla una nena. I lmirava amb les mans creuades damundel davantal.

La mare d’en Quimet estava damundel cobrellit de les roses vermelles, couna figura de cera. Descalça, li havie

ajuntat els peus amb un imperdible mogros, de mitja a mitja. Van dir que lhavien tret la cadena d’or del coll ’anell i ho van donar a en Quimet. I l



veïna que tenia el fill jardiner va dir qua mare d’en Quimet feia tres o quatr

dies que havia tingut uns rodaments dcap molt forts, i que deia que eren coels que havia tingut el dia dels coloms, que estava una mica espantada i no voli

sortir al carrer perquè tenia por dcaure. I mentre parlava li va passar lmà pels cabells dues o tres vegades i v

dir, i no troben que va ben pentinada? encara va dir que a la nit, quan era vivaes veu que s’havia trobat malament

havia anat a trucar a casa seva i entrella i el seu fill l’havien tornada a casperquè, quan va voler sortir de casd’ells, ja no podia caminar. I entre e



seu fill i ella l’havien ficada al llit…Els seus cabells, voldria.

La senyora que tenia la veenrogallada es va acostar al llit i vpassar la mà pel front de la mare d’eQuimet i va dir que, de seguida qu

s’havien adonat que l’ànima li volava, lhavien rentat les mans i la cara i mossèEladi encara Va ser a temps de fer-li la

santa creu. Van dir que els havia costapoc de vestir-la perquè ja feia temps quho tenia tot preparat i sempre el

ensenyava el vestit que tenia penjat ’armari amb un penjador amb coixinetperquè no es deformés de les espatlles. que sempre els recomanava que, si e



moria i la vestien elles, no li posessisabates, perquè li era veritat que elmorts tornen al món hi volia tornar sensque la sentissin i sense molestar ningúEn Quimet no sabia com donar-los legràcies i la veïna que tenia el fil

ardiner va dir: la seva mare era unpersona molt estimada, sempre correncom una faluga i disposada a fer u

favor… Pobra senyora… Abans dposar-li el vestit li vam canviar la cintdels escapularis i així es podr

presentar al cel, si ja no s’hi hpresentat, endreçada i contenta.I la veïna que havia parlat més po

es va asseure, es va ben estirar le



faldilles agafant-les amb les puntes deldits per dos plecs, i ens mirava. Al capd’una estona, com que ningú no parlavava dir a en Quimet: la seva mare s’estimava molt a vostè… i als seu

nens. Però de vegades em deia que l

l·lusió de la seva vida hauria estat teniuna nena.

I la veïna que tenia el fill jardiner v

dir-li que hi havia coses que més valino dir-les, sobretot en certs moments…que dir a un fill en el punt en què la sev

mare s’acabava de morir, com qui diuque la seva mare s’hauria estimat méenir una filla demostrava tenir molt po

enteniment. En Quimet va dir que no l



explicaven res de nou, perquè la sevmare, quan era petit, per fer-se ll·lusió, el vestia de nena i el fei

dormir amb camises de nena. I en aquelprecís moment, i sense trucar, va entraa veïna que havia dinat amb nosaltres e

dia d’aquell dinar sense sal, amb uramet de pensaments; i va dir que potsea era hora d’avisar la funerària.



XXIV

Tant en Cintet com en Quimet nparaven de parlar dels escamots i quhaurien de tornar a fer el soldat, i tot e

que calgués. Jo els vaig dir que bé, molbé, fer d’escamot bé, però que ells jhavien fet el soldat i vaig dir a en Cinte

que em deixés en Quimet tranquil, quno me l’esverés amb els escamotperquè prou maldecaps teníem. E

Cintet va estar vuit dies sense mirar-ma cara. I un dia va venir a trobar-mequin mal és, fer d’escamot?

Jo li vaig contestar que l’escamot e



fessin els altres, els que no eren casatcom ara ell, que jo no tenia res a dir sell feia d’escamot però que en Quimet jenia prou feina a casa seva i que ja er

massa gran. I va dir que en Quimeencara faria salut perquè anirien a le

Planes a fer l’exercici… I jo li vaig dique no volia que en Quimet fos escamot

Estava cansada; em matav

reballant i tot reculava. En Quimet nveia que necessitava una mica d’ajuden comptes de passar-me la vid

ajudant, i ningú no s’adonava de mi othom em demanava més com si jo nfos una persona. I en Quimet vingagafar coloms i vinga regalar-los! I el





Una tarda, mentre els nens feien lmigdiada, van trucar a la porta decarrer. Dos trucs eren per nosaltres; unruc pels veïns del primer pis. Vaig

sortir al replà a estirar la corda. Era eMateu i des de baix va cridar qu

pujava. Així que el vaig veure em vaiadonar que hi havia alguna cosa que nanava massa bé. Es va asseure a

menjador i vam començar a parlar delcoloms. A ell, va dir, els que lagradaven més eren els que tenien un

mica de caputxa de ploma darrera decap i tot el coll morat i verd dornassol. Deia que un colom sensornassol no era un colom. Jo li vaig di



si s’havia fixat que molts que tenien lepotes vermelles tenien les ungles negres ell va dir que això de les pote

vermelles i de les ungles negres no tenicap gràcia; que allò que feia rumiar ddebò era això del tornassol. Què ho fei

que segons d’on venia la claror leplomes canviessin i brillessin verdes morades?

—No ho he dit a en Quimet, però hconegut un senyor, fa pocs dies, que tcoloms amb corbata…

Vaig dir que havia fet ben fet decallar perquè només em faltaria que eQuimet em portés coloms d’una altrmena. I en Mateu va dir que aquell



corbata eren plomes arrissades al midel pit, com un regueró, totes de setí. que els deien coloms corbata de setí. va dir, si en Quimet no estigués tadistret amb les coses que passen, sabrique hi ha coloms que en comptes d

enir la ploma pentinada avall, la tenepentinada amunt i són els corbatxinesos. I va dir que ja es feia càrre

que devia ser molt pesat cuidar-se dants coloms i tenir coloms en el pis, qu

en Quimet era un bon noi, però amb le

seves manies… i que quan en Quimet ldemanava una cosa ell no sabia dir-lque no, perquè tenia una manera dmirar-lo entremig dels ulls que e



vencia… però que ja veia que aquellrapa s’havia d’haver negat a obrir-la

Em va preguntar pels nens i quan li vaidir que dormien va fer una cara tan tristque em va espantar… Li vaig explicaque els nens i els coloms eren com un

família… que coloms i nens era tot u. que tot havia començat per culpd’haver hagut de deixar-los sols… I j

parlava i ja sentia que en Mateu nm’escoltava, que feia visita lluny, quhavia fugit. Fins que a l’últim vaig para

d’enraonar i sense la meva veu va trobaa seva veu i va dir que ja feia unsetmana que no veia la nena perquè lGriselda s’havia llogat de mecanògrafa



havia dut la nena a casa dels pared’ella i que ell no podia viure sensenir la nena a casa ni sabent que l

Griselda veia persones de tota mena… a nena fora de casa… i la nena fora d

casa… deia com si no s’ho pogué

acabar. Fins que a l’últim em vdemanar que el perdonés per haver-mvingut a explicar històries d’ell, que u

home se les ha de saber passar tot solperò que em coneixia feia tant de temps

que em coneixia tan bé, que l

semblava com si fos germana seva, quan va dir que em considerava com sfos germana seva se’m va arrencar plorar i em vaig espantar molt. Era l



primera vegada que veia plorar un homalt com un sant Pau i amb els ulls blausQuan va estar una mica calmat se’n vanar de puntetes per no despertar elnens i quan va ser fora em va quedar uncosa molt estranya per dintre: una pen

barrejada amb una aigua dolça d’estabé, que potser no havia sentit mai.

I me’n vaig anar al terrat, amb el ce

ibant i de color de maduixa a la posta, els coloms se’m van acostar ran de peuslisos de ploma, amb les plomes on qua

plovia la pluja relliscava sense podeentrar a dins. De tant en tant una mica dvent els girava les plomes del colenlaire… Dos o tres van alçar el vol



contra el color emmaduixat de la postots eren negres.

A la nit, en comptes de pensar en elcoloms i en el meu cansament, que dvegades no em deixava dormir, pensaven els ulls d’en Mateu, amb aquell colo

de mar. El color que tenia el mar quanfeia sol i amb en Quimet corríem amb lmoto i, sense adonar-me’n, pensava e

coses que em semblava que entenia i quno acabava d’entendre… o aprenicoses que tot just començava a saber…



XXV

L’endemà, a la casa dels meus senyorsvaig trencar un vas i me’l van fer pagaper nou, això que ja estava una mic

esquerdat. Quan vaig arribar al piscarregada amb les veces, cansada quno podia més, em vaig haver d’aturar

ot davant de les balances dibuixades a paret, que quan estava cansada era o

se m’acabava l’alè. Vaig clavar un

parell de castanyes al nen sense raó, i vplorar, i la nena, quan el va veurplorar, també es va posar a plorar, i jérem tres, perquè jo també em vai



posar a plorar i els coloms parrupejavequan va arribar en Quimet ens v

robar amb la cara rajant llàgrimes i vdir que només li faltava aquesta.

—Tot el dematí encerant i tapanforats de corc i arribo a casa i e

comptes de trobar-hi la pau i l’alegriarobo plors i drama. I el més calent ’aigüera.

I va agafar els nens d’una revolada els va aixecar enlaire agafats només pedalt d’un braç i els va passejar així pe

corredor, amunt i avall, un a cada mà, o li vaig dir que a veure si els volirencar els braços, i va dir que si n

s’acabaven els plors els tiraria daltabai



del carrer. I per acabar em vaiempassar el mal i vaig rentar la cara alnens i també em vaig rentar la cara jo no li vaig dir que havia trencat un vas que me l’havien descomptat perquhauria estat capaç d’anar a trobar el

amos i armar-los un bullit de midimonis.

I va ser aquell dia que vaig dir-m

que s’havia acabat. Que s’havien acabaels coloms. Coloms, veces, abeuradorscovadors, colomar i escala de paleta, to

a passeig! Però no sabia com… Aquespensament se’m va quedar per dins decap com una brasa. I mentre en Quimeesmorzava amb les cames cargolades e



els barrots de davant de la cadira i tod’una en va descargolar una i va dir tofent moure el peu que potser tenia couna mena de caliu al genoll que li ecalfava els ossos, jo pensava e’acabament del poble dels coloms i to

el que en Quimet em deia m’entrava peuna orella i em sortia per l’altra com sd’orella a orella, se m’hi acabés de fe

un forat.Sentia la brasa a dins del cervell

encesa i vermella. Veces, abeuradors

menjadors, colomar i cabassos dcolomassa, tot a passeig! Escala dpaleta, espart, bola de sofre, bútxeresullets vermells i potes vermelles, tot



passeig! Cua de gall dindi, caputxamonja, colomins i colomons, tot passeig! La golfa del terrat per mi, lrapa tapada, les cadires a dintre de l

golfa, la volta dels coloms aturada, ecove de la roba al terrat, la roba estes

al terrat. Els ulls rodons i els becpunxents, el tornassol malva i eornassol poma, tot a passeig! La mar

d’en Quimet, sense voler, m’havia donael remei… I vaig començar a marejaels coloms mentre covaven. Aprofitav

que els nens dormien en havent dinat aleshores pujava al terrat i turmentavels coloms. La golfa del terrat bullicom un forn, tot el sol del demat



s’apilotava al sostre i el feia cremar; entre la febre dels coloms i la pudor da febre, allò era l’infern.

El colom que covava, quan em veia prop, alçava el cap i estirava el colleixamplava les ales, protegia. Quan l

ficava la mà sota del pit volia picar-la’hi havia que s’estarrufaven de ploma

no es movien, n’hi havia que fugien

neguitosos, esperaven que marxés peornar al covador. Un ou de colom é

bonic, més bonic que no pas un ou d

gallina, més petit, més a punt perqucàpiga a la mà. Agafa va els ous decolom que no fugia i els hi passava pedavant del nas, i el colom, que no sabi



què era la mà ni els ous ni res de resirava el cap endavant, obria el bec i e

volia picar. Petits i polits, els ous erecalents d’estar coberts de ploma i feieolor de ploma. Al cap d’uns quants diesmolts covadors estaven abandonats. I el

ous, quiets al mig del seu niu d’espartes podrien. Es podrien amb el colomí dintre, encara a mig fer, tot sang i rovel

el cor primer de tot.Després anava al pis i entrava

’habitació petita. Una vegada, un colo

va sortir volant pel forat de la trapacom un crit. I al cap d’una estona vreure el cap per un costat de la trapa

em vigilava. Els bútxeres deixaven e



covador d’un vol feixuc i es quedaven erra molt amoïnats. Els cua de gal

dindi eren els que es defensaven mésVaig reposar una temporada i era com sno hagués passat res. Ho havia d’acabar en comptes d’espantar els colom

perquè avorrissin les cries, em vaiposar a prendre’ls els ous i a sacsejaros amb fúria. Esperava que ja hi hagué

el colomí a dins. Que se li beestabornís el cap contra la closca d’ou. Els coloms covaven la cria divui

dies; quan eren a mig, sacsejava els ousCom més avançats estaven en la feina dcovar, més s’enverinaven. Més febreMés ganes de voler picar. Quan ficav



a mà per sota de les plomes calentes, ecap i el bec del colom buscaven la mevmà per entre les seves plomes, i quan lmeva mà sortia amb els ous, la picaven.

Va ser una temporada de dormineguitós. Dormia amb sobresalts al co

com quan era petita i els meus pares ebarallaven i després la meva mare equedava trista i sense esma, assegud

pels racons. I em despertava a mitjanicom si m’estiressin els dintres amb ucordill, com si encara tingués el meli

del néixer i m’estiressin tota jo pemelic i amb aquella estirada fugis totels ulls i les mans i les ungles i els peu

el cor amb el canal al mig amb un



gleva negra de sang presa, i els dits delpeus que vivien com si fossin morts: ergual. Tot era xuclat cap al no-res altr

vegada, pel canonet del melic quhavien fet assecar lligant-lo. I al voltand’aquesta estirada que se me’n duia, h

havia un núvol de plomes de colomflonjo, perquè ningú no s’adonés de resVa durar mesos. Mesos i mesos de ma

dormir i de fer malbé els ous delcoloms. Molts covaven d’esma dos res dies més del temps que havien d

covar, esperant.I al cap d’uns quants mesos eQuimet va començar a rondinar i a dique els coloms no valien res, que nomé



servien per agafar espart amb el bec fer niu i tot plegat aigua pudent. Toperquè sí.

Tot perquè jo no podia més, amb lecriatures tancades, rentant plats eaquella casa, on ningú no servia per res

només per ficar-se culleres plenes dmenjar a la boca, amb un nen que elhavia sortit escanyolit de tant qu

s’havien pogut mirar a fer-lo… I encaraal terrat, hi havia coloms que anaveparrupejant.



XXVI

I mentre em dedicava a la grarevolució amb els coloms Va venir eque va venir, com una cosa que havia d

ser molt curta. De moment ens vaquedar sense gas. Vull dir que no pujaval pis i a casa dels meus amos n

baixava al soterrani. El primer dia jvam haver de fer el dinar a la galeriamb un fogó de terra grisa lligada amb

ferros negres, i amb carbó d’alzina, quvaig haver d’anar a buscar, cameajudeu-me.

—És l’últim, va dir la carbonera



perquè el seu marit s’havia llençat acarrer. En Quimet també corria pelcarrers i cada dia anava pels carrers sempre pensava que un dia no el tornaria veure. Se’m va vestir amb una granotblava i, fel cap d’uns quants dies de fu

d’esglésies llençant espurnes, se’m vpresentar amb un cinturó amb revòlver una escopeta de dos canons penjada

’espatlla. I tot era calor, molta calor, lroba s’enganxava a l’esquena i ellençols i l’enganxaven per tot el cos i l

gent vivia esparverada. L’adroguer desota de casa va quedar buit en pocs dietothom parlava del mateix i un

senyora va dir que ja es venia venir fei



emps i que aquestes coses d’un poblen armes sempre passaven a l’estiu, qués quan la sang bull més de pressa. I qu’Àfrica s’havia d’haver enfonsat.

Un dia, era l’hora que duien la lleSila, no la van dur. I els senyors estave

ots asseguts al menjador esperant quduguessin la llet Sila. I a les dotze varucar a la porta principal i em van di

que anés a obrir, i el senyor deguardapols al meu darrera. Era l’home el carretó de la llet Sila. Vaig obrir e

reixat i l’home em va donar les duepaperines encerades i jo les vaig agafar el senyor del guardapols va dir, ja veu

què passa, eh?, què li sembla? Que n



veuen que sense els rics els pobres estaacabats?

I l’home de la llet Sila va fer baixaa tapadora i va dir al senyor si volia fe

el favor de pagar-lo, el pagaven dsetmana a setmana, perquè no sabia s

’endemà els podria dur més llet. Vapujar la senyora i ho va sentir i vpreguntar què havien fet amb les vaques

va dir que es pensava que les vaqueno feien pas la revolució, i l’home de llet Sila va dir, no senyora, em penso…

però tothom va pels carrers i nosaltreancarem. I com ens ho farem, senslet?, va dir la senyora. I el senyor s’h

va ficar i va dir, quan els obrers vole



fer d’amo, no saben com posar-s’hi. Qua vol, vostè, la revolució?, va dir e

senyor. No senyor, va dir l’home de lalet Sila. I ja empenyia el carretó amun

sense recordar-se que l’havien de pagael senyor el va fer aturar i el va pagar

i va dir que ja es veia que era una bonpersona encara que fos un treballador, ’home de la llet Sila li va dir, ja só

vell… I va empènyer el carretó i se’n vanar a trucar a les cases per acabar drepartir les últimes paperines. Vaig

ancar el reixat i, al peu de l’escala depinyonet, ens esperava la filla de lcasa, i la senyora, que era la seva marei va dir, diu que demà no hi haurà mé



let. I la filla va dir: com ens ho farem?Quan vam arribar al menjador en

vam asseure tots i el senyor em vexplicar que cada nit escoltava la ràdigalena i que aviat tot aniria bé perquè jpujaven. I l’endemà, així que vaig treur

a cadena de la porta i vaig posar el peen el primer graó cobert de flors dlessamí tendres i seques, vaig veure l

senyora que m’esperava al costat de lmimosa. Tenia la cara emplujada dgotetes de suor i de seguida se’m v

descansar. —Ahir al vespre volien matar emeu marit.

—Qui?, vaig dir, i ella va dir, anem



al menjador que estarem més fresques.I va dir, així que vam esta

assegudes a les butaques de Vímet, ahira les vuit del vespre, a l’hora que el memarit arriba del despatx, el vam sentique, des del rebedor, cridava, pugeu

pugeu! Pujo. Al darrera hi tenia umilicià que li apuntava l’escopeta ’esquena.

—Per què?, vaig dir. —Esperi’s, va dir la senyora rient

Me l’havia pres per un capellà… co

que no té ni un cabell a dalt del cap… emilicià es pensava que s’havia tret elcabells per dissimular l el duia així, dede la Travessera, amb l’escopeta a



darrera i el meu marit davant. I emilicià va dir que el detenia, i feina quva tenir el meu marit a fer-lo venir casa, per ensenyar-li la família…

Un moment em vaig tornar vermellperquè vaig tenir por que el milicià n

fos en Quimet que s’hagués engrescaperò de seguida em vaig enrecordar qua senyora el coneixia. Però l’esglai e

vaig tenir. I la senyora diu que va dir amilicià, vint-i-dos anys de casats. I emilicià se’n va anar dient i que e

dispensessin i diu que, a la nit, totestaven encastats a la ràdio galena i egendre de la senyora, el senyor deguardapols, que no deixava el



auriculars a ningú, mentre escoltava feia cara molt amoïnada i va dir que

aquella nit, no sentia res.Al cap de dos dies de la broma de

milicià, a les tres de la tarda, truquenLa senyora va anar a obrir i diu que, aix

que baixava els graons de marbre d’entrada principal, ja es va esverar i e

cor se li va fer petit, perquè a través de

Vidre glaçat de les bombolletes, vveure un grup de moltes persones ombres de pals amunt que eren canon

d’escopeta.Va obrir i van entrar cinc milicians un senyor i una senyora, que ellconeixia, i que eren propietaris d’un



casa de pisos al carrer de Provença. Eveu que el senyor del guardapols feianys que havia fet una hipoteca damund’aquesta casa i com que aquell senyor aquella senyora no li pagaven elnteressos, se’ls havia quedat la casa i j

era d’ell. I el senyor i la senyora volieque la casa tornés a ser d’ells i tots evan ficar al saló amb la caixa de sant

Eulàlia, i el senyor va pujar i de seguidun dels milicians, molt ben plantat i moprim, el va fer seure davant de la taula

i va apuntar el canó d’una parabèl·ludarrera de l’orella i li va dir que firméun paper dient que tornava la casa aquells senyors que eren els propietaris



Que, ell, els l’havia robada. I que si ni podien pagar els interessos de l

hipoteca era perquè els cobrava el dotzper cent i que si no podia cobrar fes efavor d’esperar-se. I el milicià deia, facel paper de seguida dient que torna l

casa a aquests senyors, que és tot el quenen.

I el senyor, va dir la senyora, estav

quiet com una rata, amb el canó ’orella que no li deixava moure el cap

sense dir res, i el milicià ja es cansav

de no sentir-lo enraonar, i al cap d’unestona el senyor va començar a dir a poa poc i baixet que aquells senyors nenien raó, que ell havia fet les coses pe



a llei, i els senyors van dir al miliciàno el deixi parlar perquè si parla econvencerà. És capaç de convèncer Dénostre Senyor.

I diu que el milicià li va clavar ucop de canó i li va dir, escrigui! I e

senyor es va tornar a fer estàtua. I de tacansats tots, ningú no deia res; i esenyor, quan els va tenir ben ensopits, e

va posar a parlar i els va convèncerperò se’l van endur al comitè. I a les dede la nit va tornar. Va dir que tots el

revolucionaris li havien dit que tenia raell, però que, abans de dir-li que teniraó, l’havien passejat molta estona amb’auto i que darrera del cotxe hi duie



garrafes plenes d’esperit de vi pecremar-lo en despoblat. I va dir quhavia fet tan bé la comèdia que els decomitè havien clavat un escàndol alsenyors que no tenien casa perquè elhavien fet perdre temps i ells no tenie

emps per perdre. I mentre la senyorm’explicava tot això a mi em corria ungota de suor esquena avall, com una ser

viva. I l’endemà, altra vegada sarau. Lsenyora ja m’esperava al peu delgraons sota del llessamí cremat de calor

em va dir, ahir a les dotze de la nit enpensàvem que no en sortiríem.Els havien fet un registre perquè un

logaters que pintaven mocadors de sed



amb revòlver en un garatge que els tenilogat el seu gendre, perquè els llogater

de la torre, que també era d’ell, nenien auto, els havien denunciat. Per

com que els del registre només varobar embolics pels calaixos i pel

armaris, després d’haver fet el registrse’n van anar. I la senyora em va dir: eque volien aquells llogaters era que el

milicians ens agafessin, que enposessin a viure en el seu garatge i ellvenir a viure a la nostra casa. Què l

sembla com va el món?Es va fer molt difícil de trobar veceels coloms començaven a marxar.



XXVII

La senyora Enriqueta deia que tot allera fora de mida, que li havien fet malbel negoci. Tot a passeig. I a veure qu

passaria amb el que tenia al banc. Es vposar a vendre botons i lligacames dsenyor, per terra, al carrer de Pelayo. E

Quimet el veia molt poc, amb profeines si, de vegades, venia a dormir. Undia em va dir que la cosa es posav

negra i que hauria d’anar al frond’Aragó. I em va dir que havien pogureure mossèn Joan. I que mossèn Joan

amb vestits d’en Mateu i amb un cami



que els havia procurat en Cintet, havipassat la frontera. Té, em va dir. I em vdonar dues monedes d’or i va dir qumossèn Joan les hi havia donades per m

els nens, que potser les necessitaríemés que no pas ell, perquè ell, fos on fo

que anés a parar, Déu l’ajudaria i no edeixaria morir mentre no fos la sevhora. I vaig guardar les dues monedes

en Quimet va afegir que no deixés elmeus amos, que sempre, amb el tempque feia que els servia, em podrie

reure d’un mal pas i que encara que lcosa es posés negra s’acabaria aviat que no hi havia més remei que passapel camí estret. I va dir, sembla que l



Griselda va amb un de molt sonat i nvol saber res d’en Mateu… Desgràcies.

Se’n va anar al front d’Aragó i jvaig anar fent com sempre. Si em posava pensar em trobava voltada de pous i punt de caure a qualsevol. Fins que v

venir el discurs del senyor deguardapols, un dia a la una, aband’anar-me’n cap a casa.

—Estem molt contents de vostèsempre que vulgui vingui’ns a veurePerò ens trobem que ens ho han pres tot

ens hem quedat sense lloguers. Hesabut que el seu marit és d’aquests qufan tabola i amb persones així no enagrada tenir-hi massa tractes, comprèn



osaltres, cada nit, escoltem la ràdigalena i és el que haurien de fer totvostès i veurien que són uns ignorantque viuen a dalt de tot de la lluna. Ecomptes de fer voleiar banderes, valdrimés que fessin benes perquè de l

ventallada que els clavaran a totplegats, no quedarà ni un braç sencer, nuna cama. I mentre em deia això e

passejava amunt i avall del menjador ide tant en tant, es tocava la nou del coll va seguir, encara; no es pensi qu

ingui res a dir de vostè… és que npodem pagar-la. Des del primer dia quels anuncio que sense els rics els pobreno poden viure i que tots aquest



automòbils amb què es passegen elmanyans i els paletes, els cuiners i elcamàlics, els hauran de tornar omplinmesures de sang.

I va acabar aquí. Se’n va anar apuntalar la mimosa de la cascada qu

s’estirava amunt com un cuc i es posavorta. Abans de marxar la senyora em v

dir que la casa on el seu marit treballav

feia trenta anys havia passat a mans deldependents, i que el seu marit hi tenipart. I encara em va dir, sempre qu

vulgui, ja ho sap…A l’hora de dinar, com si sortissindel pis de sota, es va presentar eQuimet amb en Cintet, i en Cintet em v



explicar que ell era amo d’un canó i queamb aquest canó, anava d’una banda ’altra. Havien vingut del front pe

veure’m i per dur-me menjar i van anarse’n de seguida. En Quimet, aband’anar-se’n, com que els nens dormie

els va anar a fer un petó, de puntetes, peno despertar-los. Aquell mateix dia vvenir en Mateu, també amb granota

fusell. Molt amoïnat. Li vaig dir que eQuimet havia estat a casa feia poquehores, amb en Cintet, i va dir que l

hauria agradat molt de veure’ls… El sos’encenia i s’apagava i el menjador taaviat era groc com blanc. En Mateu vdeixar el fusell damunt de la taula i, mo



rist, va dir, ja veu com ens hem dveure els homes de pau…

I estava molt amoïnat, tan amoïnat més que en Quimet i en Cintet i jmateixa. I em va dir que ell a la vidnomés vivia per dues coses: pel treball

per la família, per la Griselda i la nena que em venia a dir adéu perquè s

n’anava al front i que potser Dé

’enviava al front per fer-lo morir aviaperquè sense la nena i sense la Griseldno es veia amb cor de poder viure. Va

estar una estona, amb estones parlant amb estones sense dir res. Els nens evan despertar, van sortir i, després dsaludar-lo, es van posar a jugar a bale



a la galeria, al mig d’una clapa de soque es va fondre i es va tornar encendre. I aleshores, entre una encesa una apagada de sol, em va dir que edemanava si li voldria donar alguncosa que li servís de record, perquè j

era l’única persona que tenia al mónVaig rumiar, perquè no se m’acudia quèseria una cosa que pogués ser un record

vaig veure el ramet de boix, qus’havia fet vell en el pom de l’armarbufet, i la cinteta vermella que e

ligava. Vaig agafar el ramet de boix vaig deslligar la cinteta i la hi vaidonar i de seguida es va treure la carter

la va desar a dintre. I d’un plec de n



sé on em van sortir ganes de preguntar-luna cosa que mai no havia trobat umoment de confiança per preguntar… ssabia qui era la Maria… Que en Quimetde vegades, l’havia anomenada… I eva dir que estava segur que en Quime

no havia conegut mai una noia que edigués Maria. Mai.

Va dir que se n’anava i va cridar el

nens i els va fer un petó al front i quavam ser al peu de la porta, en el punt equè jo l’anava a obrir, amb la mà la v

ancar, contra la meva mà que l’obria, va dir que abans de marxar em volia diuna cosa: que en Quimet no sabia quinsort tenia de tenir una dona com jo, i qu



m’ho deia en un moment en què potseno ens veuríem mai més, perquè me’recordés sempre… del respecte i d’afecte que m’havia tingut des de

primer dia que va venir a fer-nos lcuina. I jo, per dissimular, li vaig di

que per què se n’anava, que es quedésque la Griselda al capdavall era unbona noia i s’adonaria del disbarat qu

havia fet, i em va dir, no hi ha méremei, ú ha aquesta cosa amb lGriselda, però encara hi ha una cos

més grossa al damunt de tot això, perqués una cosa de tots i si perdem enesborraran del mapa. Se’n va anar mérist que quan havia entrat. Vaig triga



molt a tornar a veure en Quimet i, per lsenyora Enriqueta, vaig trobar feina dnetejar a l’ajuntament.



XXVIII

Érem una colla, la colla de la netejaQuan em ficava al llit, tocava lcolumna que havia trencat quan v

néixer l’Antoni i que en Quimet havicanviat rondinant, i tocava les flors decobrellit de ganxet que sortien enfora,

ocant la columna i les flors, esemblava, a les fosques, que tot ergual, que l’endemà em llevaria

preparar l’esmorzar per en Quimet, quun diumenge aniríem a veure la sevmare, que el nen estava tancat i plorant ’habitació on havíem tingut els coloms



que la pobreta Rita encara havia dnéixer… I si anava més lluny pensava eel temps en què venia dolços, en aquellbotiga tan plena de vidre i de mirall, taperfumada, i que tenia un vestit blanper posar-me i podia passejar pel

carrers…I quan em pensava que ja no veuri

mai més en Quimet perquè se n’havi

anat a la guerra, em va arribar udiumenge, brut de pols i carregat dmenjar. Va deixar els paquets damunt de

a taula i el revòlver i l’escopeta. Va dique necessitaven matalassos i se’n vendur dos: el del nen, que va dir qupodia dormir amb mi, i el del meu llit d



noia, de llautó. Va dir que estaven molben atrinxerats i que amb els de l’altrbanda de vegades s’enraonaven drinxera a trinxera però que si un badavtreia el cap a fora li engegaven un tret

’estenien. Em va dir que no els faltav

menjar i que tothom els ajudava i quothom estava amb ells i que hi havi

molta gent del camp que se’ls ajuntav

per engruixir els rengles, però que quahavien de regar els horts o de donamenjar al bestiar, doncs els deixave

marxar i després tots tornaven. Que epassaven dies i dies amb un graensopiment i sense trets, sense enraonarse amb els del davant, tota l’eston



dormint i que de tant dormir semprestava desvetllat i es passava les nitmirant els núvols i les estrelles i qumai no hauria pensat que n’hi haguessiantes i de tantes mides, sempre tancat ’establiment fent mobles i més mobles

l’Antoni volia saber més coses i se lasseia a la falda i li feia ensenyar coes disparava el revòlver i en Quimet l

deia que la guerra que ell feia no erguerra i que seria l’última. I l’Antoni a Rita estaven com enamorats del se

pare i ell els va dir que el diumengvinent els portaria joguines, baturrets baturretes. Vam dinar molt bé i despréva haver de buscar corda per lligar el



matalassos i va anar a casa l’adroguerque no estava gaire content amb eQuimet perquè em feia comprar leveces dels coloms en una altra bandaL’adroguer, el vam cridar, abans, per lagaleria, perquè tenia la persiana de ferr

canaleta tirada avall. De seguida li vdonar un tros molt llarg de corda, méde la que necessitava, i també li v

donar sacs i en Quimet va dir que elsacs anirien de primera per fer parapetQue havia tingut una gran idea am

aquells sacs, perquè els omplirien derra, i de primera. —Miri, veu, si en comptes de teni

els anys que tinc, va dir l’adroguer



ingués la seva joventut, faria la guerramb vostè. Ara que tinc la botiga buidaencara em distrauria… al meu temps, lguerra anava d’una altra manera. I vosta deu saber com es va fer la gra

guerra… gasos asfixiants i tot. E

Quimet li va dir que havia sabut molt bcom havia anat la gran guerra, perquhavia fet col·lecció de generals am

cromos de xocolata. Però de la manerque la joventut d’ara fa la guerra, dóngust… Al capdavall, aquesta guerra, u

cop passat el primer glop de mala sangés una guerra que no pot ser unguerra… li torno a dir que m’agradmolt D’aquí a un mes, les paus. Tin



experiència. Amb el que no he estat mad’acord és amb les passejades i amb lepicades i amb cremar esglésies, perqusón coses que més aviat ens fan maveure… però de la manera que vostèfan la guerra, li torno a dir que m’agrad

molt, i si quan torna tinc més sacs, ja hsap, un crit per la galeria. I en Quimet lva dir que tornaria la setmana entrant.

Vaig explicar a en Quimet el quem’havia passat amb els senyors i qureballava a l’ajuntament i va dir qu

potser encara havia estat un bé, perqureballar pels que dirigeixen la ciutat poser més aviat bo que no pas dolent. Vamirar l’habitació buida de coloms i l



vaig dir que pel terrat encara equedaven uns quants: els més vells. Queren mig salvatges, amb la gana, i que nels podia caçar ni agafar. Em va dir quno m’hi amoïnés, que no tenimportància perquè tota la vida estav

canviada i que encara canviaria méperò en millor i que tots en tocaríem elresultats. Se’n va anar a punta de dia. D

a banda on neix el sol tot era vermell dsang. La botzina del camió que venia buscar en Quimet despertava les pedres

Van pujar dos milicians a carregar elmatalassos i un d’aquells milicians vdir a en Quimet que en Cintet havidesaparegut. L’havien anat a buscar i no



’havien trobat i en Quimet li va dir quno patís, que la culpa era d’ell per nhaver-los dit que en Cintet havia hagud’anar a Cartagena a buscar bitllets dbanc i que segurament no podria tornafins a mitja setmana.



XXIX

Al cap de tres dies justos d’havemarxat en Quimet va venir en Cintetamb una granota nova, molt encarcarada

tot ple de corretges entrecreuades pepit i per l’esquena i amb un gran panede taronges. Pels nens, va dir. Em v

explicar que havia anat a Cartagena buscar bitllets de banc i que l’avionetera molt vella i allà on no hi havia pe

el vent aixecava una post de terra, i quabans d’arribar a les envistes de lciutat, l’aviador els va dir que potser narribarien volant perquè aquell



avioneta era un carretó, i en un momenen què deia que potser no arribarienziu!, se’ls va ficar un ocell a dintre pe’escletxa de terra, empès pel vent

xuclat pel buit, i distrets amb l’ocell retornant-lo, van arribar a Cartagen

sense patir. D’una motxilla que en entrahavia deixat damunt de la taula, vreure sis pots de llet i un paquet de caf

em va dir si li volia fer una mica dcafè, perquè ell, el que enyorava més dot, amb aquell martiri de la guerra, er

no poder menjar amb plat de pisa npoder beure cafè amb tassa dporcellana, i va dir que li agradaribeure cafè amb aquelles xicres d



xocolata que havien fet enrabiar tant eQuimet; i vam riure. Va dir que em feiots aquells obsequis en record dels tip

que ens havíem fet de rascar paper juntsMentre escalfava l’aigua pel cafè, va dique era molt trist que nosaltres, qu

érem gent de pau i d’alegria, haguésside veure’ns embolicats en un trod’història com aquell. I entre glop i glo

de cafè encara em va dir que la històrimés valia llegir-la en els llibres que npas escriure-la a canonades. J

’escoltava molt parada perquè veia ualtre Cintet, i vaig pensar que la guerrcanviava els homes. En acabat dprendre cafè, encara va parlar del viatg



a Cartagena amb avioneta i va dir quhavia estat una cosa per explicar-la alnéts; que, a sota, tan aviat hi tenien ucamp de núvols com el camp tot blau demar i va dir que el mar, vist per sobreés de molts colors i amb corrent

d’aigua entre aigua, i que quan els havientrat l’ocell a dintre, s’havia hagud’arraconar perquè el vent tenia tant

força que a més d’aixecar el terr’aixecava a ell i tot. I que l’ocell havi

quedat mig mort de panxa enlaire

estirava i arronsava els ditets de lepotes i que al costat del bec hi tenia lsaliva última i els ullets mig clucs moenvidrats. I vam sortir a parlar d’e



Mateu. Va dir que, tant ell com enQuimet, no gosaven aconsellar en Mateperquè era una mica més gran que no paells, però que així que li van conèixer lGriselda de seguida van dir que lGriselda era una nina i que en Mateu er

massa home per una nina. I que lGriselda, a en Mateu, només li donarimaldecaps. Però són coses que s’ha

d’aprendre a bastonades i no amconsells. Encara em va preguntar pelcoloms. Li vaig dir que en quedave

pocs i que eren molt salvatges. Li vaidir que, cada dia, havia llençat ucovador a les escombraries perquè totd’un plegat l’escombriaire no els hauri



volguts. Li vaig ensenyar l’habitacidels coloms, que ja feia temps que havinetejat. Encara feia bravada de colomHavia tapat la trapa, des del terrat, amlates velles, i l’escala estava plana erra. Va dir, quan haurem guanyat, l

pintaré aquesta habitació de color drosa. Li vaig preguntar quan tornaria i vdir que potser tornaria quan tornaria e

Quimet. Va baixar les escales com unlamp i tot baixant anava dient, adéu

adéu… I va tancar la porta del carre

amb un cop molt fort. Vaig tornar amenjador, em vaig asseure davant de laula i, amb l’ungla, vaig anar traien

molles de pa antigues que hi havia e



una escletxa molt grossa. I vaig passauna estona així. Fins que van trucar vaig anar a obrir i era la senyorEnriqueta amb els nens que van estamolt contents amb les taronges.



XXX

Un dia, de bon dematí, quan anava reballar, vaig sentir que em cridave

des d’un cotxe que passava. Vaig girar

me, el cotxe es va parar i, vestida dmiliciana, en va saltar la Julieta, molprima, molt blanca de cara, amb els ull

plens de febre i cansats. Em vpreguntar com estava i jo li vaig dir qumolt bé, amb en Quimet al fron

d’Aragó; i em va dir que m’havid’explicar moltes coses, que si encarvivia al mateix pis i que el diumenge, so volia, li agradaria passar la tarda am



mi. Em va dir, abans de tornar a pujar acotxe, que havien matat el pastisser a lRabassada, els primers dies de lrevolució, perquè tenia uns granembolics de família, entre un nebot quprotegia i un altre nebot que no voli

protegir perquè era un nebot gandul aquest nebot es veu que l’havia fet matacom si fos una mala persona i un traïdor

em va dir que ella estava enamoradd’un noi que també era al front. I se’n vanar cap a l’automòbil i jo me’n vai

anar cap a la meva feina.I el diumenge va venir. Des de leres que l’esperava. La senyor

Enriqueta m’havia vingut a buscar el



nens i se’ls havia enduts a casa sevperquè uns coneguts li havien regalaunes quantes llaunes de confiturd’albercoc i els faria berenar. Jo li vaidir que m’havia de quedar perquè evindria a veure la Julieta, que er

encarregada de colònies de nenrefugiats perquè en venien de toEspanya. I la senyora Enriqueta se’n v

anar amb els nens i la Julieta va venir de seguida va dir-me que tenia molta poque li matessin el promès i que si se l

moria ella es tiraria al mar perquestava molt enamorada i que haviedormit una nit junts, sense que passéres; i és per això que estava ta



enamorada, perquè era tan bon noi i qui semblava que se l’estimava, a ella

com pocs saben estimar. La nit l’haviepassada junts en una torre requisada oell feia guàrdia perquè no sé de quipartit va dir que era. Diu que va arriba

a entrada de fosc i era el mes d’octubre es va trobar, en obrir el reixat, que el vobrir empenyent-lo molt fort perquè un

última pluja havia apilotat sorra adarrera, amb un jardí ple d’heures boixos i xiprers i grans arbres i el ven

arrossegava fulles d’una banda a l’altrtot d’una, zisss!… una fulla a la carcom una mort que s’aixequés. I la casestava tota voltada de jardí i entre le



ombres i l’anar i venir de les branques a casa amb totes les persianes tancadeaquell vent i les fulles passejant-se

volant, caminava amb el cor encongitEll li havia dit que l’esperaria ’entrada del reixat, però que si no h

era, que entrés de seguida al jardperquè valia més que els veïns no lveiessin. I ell va trigar i ella plantad

allí mentre s’anava fent fosc i més fosc els xiprers tremolant sense parar egronxaven com l’ombra de molts mort

apilotats, els xiprers negres, que sóarbres de cementiri. Quan ell va arribadiu que encara estava més espantadperquè no li veia la cara, no sabia si er



ell. I de seguida van entrar a la casa i lvan resseguir amb una llanterneta i feiolor d’abandonat i els passoressonaven com si altres persones tambcaminessin per altres habitacions i ellpensava que potser eren les ànimes del

amos d’aquella casa, que els haviepicat sense deixar-ne ni un per remei, això l’esfereïa. Era una casa amb salon

grans i cortines i balcons amples sostres molt alts i una sala amb parets dmirall que s’hi veien ells dos de cara

d’esquena i de costat i les ombres d’ellambé ballaven i el reflector de llanterneta era pertot arreu al seu voltanla branca d’un arbre, flic, flac, picav



els vidres, els fregava, segons si el venvolia que els fregués o els piqués. Vanrobar un armari de paret ple de vestit

de nit i d’abrics de pell i diu que ella nes va poder aguantar i es va posar ud’aquells vestits, un de negre amb tul

que volaven com un núvol i rosegrogues al pit i a la faldilla i anava ambes espatlles descobertes i diu que ell s

a mirava sense ni gosar enraonar aleshores van anar en una galericoberta plena de sofàs i de coxins i e

van estirar i es van abraçar i escoltaveel vent que decantava les fulles i movies branques i van passar la nit així

entre desperts i adormits, sols al món,



a ^guerra i el perill a prop, i es va alçaa lluna i tot ho ratllava de blanc pe

entre les ballestes de les persianesSemblava la primera i la darrera nit dot i van fugir abans que es fes de dia ot el jardí era una lluita de branques

de vent i les heures que penjaven ercom si fossin vives i anaven cap a ells els buscaven la cara i ella es va endu

aquell vestit perquè es pensava que nera robar si els amos eren morts i eenia desat en una capsa i, quan estav

massa enyorada, es posava el vestit unestona i tancava els ulls i tornava sentir el vent d’aquell jardí que no ercom el vent d’enlloc més. I va dir que e



promès era alt i prim i amb els ullnegres i lluents com el carbó d’antracita que tenia els llavis fets per parla

baixet i donar repòs. I que ella, noméde sentir-li la veu quan li passava pellavis, veia el món diferent. Si me’

maten, va dir. Si me’l maten… Li vaidir que m’hauria agradat molt passar unnit com aquella que ella havia passat ta

enamorada, però que jo tenia feina netejar despatxos i a treure pols i cuidar-me dels nens i que totes les cose

boniques de la vida, com ara el vent es heures vives i els xiprers foradan’aire i les fulles d’un jardí anant d’un

banda a l’altra, no, s’havien fet per mi



Que tot s’havia acabat per mi i qunomés esperava tristesa i maldecapsElla em va animar, em va dir que nom’amoïnés perquè el món aniria millor que tothom podria ser feliç, perquè a lerra hi havíem vingut per ser-hi feliço

no per patir sense parar. I que ellasense la revolució, pobra i treballadorcom era, no hauria tingut mai una nit d

ric i d’amor com la que va tenir. Passi eque passi, tota la vida tindré aquella nitamb la por i tot, i les fulles i les heures

a lluna radiada i el meu xicot…Quan ho vaig explicar a la senyorEnriqueta es va enrabiar molt i va dique aquestes noies de la revolució tote



eren noies sense vergonya, que on s’évist de passar una nit en una casa, opotser havien matat els amos, sola amun noi i posant-se vestits de senyora peengrescar el xicot i acabar robant-losVa dir que eren coses que no s’havien

de fer ni per riure. I va dir que els nenhavien menjat molta confitura i mentrm’explicava això, ells estaven enfilat

damunt d’una cadira, davant del quadrde les llagostes amb cap de persona, qusortien d’aquell pou tan ple de fum. El

reballs que vaig tenir per treure’ld’allà van ser grossos. I quan anàvepels carrers tots tres, jo al mig i un fill cada banda, sense saber per què, em v



pujar un glop de pena calenta de molendins i se’m va encastar al coll. I ecomptes de pensar en el jardí i en leheures i en les radies de la lluna, evaig posar a pensar en l’ajuntament bona nit.



XXXI

Tots els llums eren blaus. Semblava epaís dels màgics i era bonic. Així ququeia el dia tot era de color blau

Havien pintat de blau els vidres delfanals alts i els vidres dels fanals baixo

a les finestres de les cases, fosques, s

es veia una mica de llum, de seguidxiulets. I quan van bombardejar des demar, el meu pare va morir. No per culpa

de cap bomba del bombardeig, sinperquè, de l’espant, se li va parar el cos’hi va quedar. Em costava d’adonar

me que era mort perquè ja feia temp



que era com si fos mig mort… com si nfos res meu, ni res que jo pogués volecom a meu, com si quan es va morir lmeva mare el meu pare també s’haguémort. La senyora del meu pare va venir dir-me que havia mort i a veure si podi

ajudar-la amb alguna cosa per paga’enterrament. Vaig fer el que vaig

poder, que no era gaire, i quan ella se’

va anar, un moment, només un momentdreta al mig del meu menjador, em vaiveure petita amb un llaç blanc a dalt de

cap, al costat del meu pare, que edonava la mà i anàvem per carrers ambardins i sempre passàvem per un carre

de torres que hi havia un jardí amb u



gos que, quan passàvem, es tirava contrel reixat i lladrava; un moment em vsemblar que tornava a estimar el mepare o a semblar-me que, molt lluny’havia estimat. El vaig anar a vetllar

només el vaig poder vetllar dues hore

perquè l’endemà m’havia de llevadematí per anar a netejar despatxos. I a senyora del meu pare es pot dir qu

no la vaig veure mai més. Em vaig enduun retrat del meu pare que la meva marhavia dut tota la vida en un medalló i e

vaig ensenyar als nens. I amb prou feinesi sabien qui era.Feia temps que no sabia res d’e

Quimet ni d’en Cintet ni d’en Mateu



quan un diumenge se’m presenta eQuimet amb set milicians, carregat dmenjar i de misèria. Brut i abandonat ots els altres igual. Els set se’n van anavan dir que vindrien l’endemà a punt

de dia a buscar-lo. En Quimet em va di

que al front menjaven poc perqu’organització fallava i que eruberculós. Li vaig preguntar si li h

havia dit el metge i em va dir que nnecessitava anar al metge per saber quenia els pulmons plens de cavernes

que no volia fer cap petó als nens per npassar-los microbis. Li vaig preguntar ses podria curar i em va dir que a la sevedat quan s’arreplegava una brom



d’aquestes ja ho tenies a sobre per lvida, que les cavernes es van enfonsant quan tens els pulmons com un coladoramb la sang que va perduda i surt per lboca perquè no sap on ficar-se, doncs jet pots preparar la caixa. I va dir que n

sabia la sort que jo tenia de tenir tantsalut… Li vaig explicar que els colomhavien fugit i que només en quedava u

d’aquells de les llunetes, magre com uclau, que sempre tornava… I va dir qusense la guerra ara tindria una caseta i l

orre dels coloms plena de covadors fina dalt de tot però va afegir que tos’arreglaria i que, de tornada, havipassat per moltes masies que els havie



omplert de menjar. Va estar tres dies acasa perquè l’endemà els set milicianvan venir a dir que els havien dit qus’havien de quedar. I els tres dies que vestar a casa, en Quimet no parava de dique enlloc del món no s’estava tan b

com a casa i que quan s’hauria acabat lguerra es ficaria a casa com un corc dintre de la fusta i que ningú no l’e

rauria mai més. I mentre parlava ficav’ungla a l’escletxa de la taula i fei

saltar les crostetes de pa que s’h

ficaven i em va estranyar molt que feuna cosa que jo feia de vegades i que elno havia vist mai que jo fes.

Els pocs dies que va estar am



nosaltres dormia en ha vent dinat i elnens anaven al seu llit i dormien amell, perquè, com que el veien pocn’estaven molt. Em sabia greu haver-lode deixar cada dematí per anar a netejadespatxos. En Quimet va dir que all

dels llums blaus el feia posar de mahumor i que si algun dia podia manafaria posar tots els llums vermells co

si tot el país tingués el xarrampióperquè ell, va dir, de bromes també esabia fer. I que això dels llums blaus er

una cosa que no servia de res: que svolien bombardejar bombardejarieencara que els llums fossin pintats dnegre. Em vaig adonar que tenia els ull



molt endins com si els hi haguessin picaper acabar-los-hi de ficar a dins de toQuan se’n va anar em va abraçar mofort i els nens se’l van menjar a petons el van acompanyar fins a baix d’escala i jo també, i quan pujàvem

quan vaig ser entre el replà del primepis i el meu, vaig aturar-me i vaig passael dit pels platets de les balances de l

paret, i la nena em va dir que li feia maa galta perquè la cara del pare picava.

La senyora Enriqueta em va venir

veure, perquè quan sabia que en Quimeera a casa no s’acostava per ndestorbar, i em va dir que era cosa dpoques setmanes, que nosaltres h



eníem perdut. Va dir que quan ells’havien ajuntat ja era com si nosaltreho tinguéssim perdut i ells ho tinguessiguanyat i que només calia anaempenyent. I va dir que patia molt penosaltres perquè si en Quimet s'hagué

quedat tranquil no ens passaria res perde la manera que s’havia compromèvés a saber com acabaria. El que em v

dir la senyora Enriqueta ho vaig explicaa l’adroguer de sota i em va dir que nem fiés de ningú. I vaig dir a la senyor

Enriqueta que l’adroguer de sotm’havia dit que no em fiés de ningú i eva dir que l’adroguer de sota feinovenes perquè perdéssim, perquè am



a guerra venia poc, encara que venguéuna mica d’amagat i car, a més a més deracionament. Que l’adroguer de sotnomés volia pau perquè vendrd’amagat el feia viure amb l’ai al cor que el cas era acabar com fos, per

acabar. I l’adroguer de sota em deia qua senyora Enriqueta només vivi

pensant en els reis. I la Julieta va torna

a venir i va dir-me que els vells eren elque feien nosa, que tots pensaven arevés i que la joventut volia viure sa.

va dir que, viure sa, per segons quinmena de gent és mal vist i que si volviure sa se’t tiren a sobre com rateemmetzinades, et fan agafar i et fan fica



a la presó.Li vaig parlar dels nens i li vaig di

que cada dia podíem menjar més poc que no sabia com fer-ho i que si ecanviaven en Quimet de front, com’havia dit que potser passaria, encar

el veuria menys sovint i no podria durme les poques provisions que ens duia que ens ajudaven molt. Em va dir qu

ella em podria fer posar el nen en uncolònia, que la nena no m’haconsellava perquè era una nena, per

que al nen encara li faria bé tractaaltres nens i que això el prepararia moper la vida. I el nen, que ens escoltavaenganxat a les meves faldilles, va di





enganyat. Se n’adonava més que no pao que l’enganyava. I quan parlàvem d

dur-lo a la colònia, abans de dur-l’habaixava el cap i no badava boca, cosi els grans no existíssim. La senyorEnriqueta li va prometre que l’aniria

veure. Jo li vaig dir que hi aniria caddiumenge. El camió va sortir dBarcelona amb nosaltres a dalt i un

maleta de cartó lligada amb un cordill, va enfilar la carretera blanca que duia ’engany.



XXXII

Vam pujar per una escaleta de pedramolt estreta, amb els graons molt altsentre parets i amb sostre, i vam sortir e

a terrassa tota plena de nens. Duien ecap afaitat, tots nien el cap ple de bony

només se’ls veien ulls. Crida-ven

corrien i, en veure’ns, van callar els undesprés dels altres i ens miraven com sno haguessin vist mai persones al món

Una professora jove se’ns va acostar ens va fer entrar en un despatx i vahaver de travessar tota la terrassa passar per entremig dels nens. L



professora ens va fer explicar i lJulieta li va ensenyar un paper i li va dique, doncs, jo no tenia menjar i quvolia deixar el nen allí perquè, almenyallí, menjaria. La professora se’l vmirar i li a dir si volia quedar-se; i e

nen, ni mitja paraula; aleshores ella eva mirar i jo la vaig mirar i vaig dir quhavíem fet el viatge per dur el nen a l

colònia i que ja que l’hi havíem dut s’hhavia de quedar; i la professora va dirmirant-me molt de dret però amb un

mirada dolça, que tots aquells nenacabaven d’arribar i que potser el menen no feia per aquella casa. Se’l vornar a mirar i em vaig en adonar que e



mirava i el veia com era: com una florTant que m’havia fet patir els primermesos de vida i semblava mentida cos’havia fet una preciositat i amb unonda de cabells damunt del front, lluentcom aigua negra, unes pestanye

d’artista. I la pell de setí: tots dos. Tan'Antoni com la Rita. No eren com aban

de la guerra, és clar, però encara eren

bonics. I vaig dir que el deixava, i ama Julieta vam començar a caminar cap a porta i aleshores el nen se’m va tira

a sobre com una serp desesperada plorant a llàgrima viva cridava que no edeixés, que volia estar a casa, que lecolònies no li agradaven, que no e



deixés i que no el deixés i que no edeixés. I jo em vaig haver de fer un code fusta i el vaig apartar i vaig dir-li quno fes més exageracions, perquè no ereia res, que s’havia de quedar i que e

quedaria. Que allà estaria molt bé i qu

de seguida es faria amics i jugaria amels altres nens i ell va dir que ja elhavia vistos, que tots eren dolents i l

pegarien, i que no es volia quedar. LJulieta ja afluixava, i jo, dura. I lprofessora tenia gotetes de suor al fron

la Rita, agafada a la mà de la Julietava dir que volia l’Antoni. Aleshores emvaig ajupir davant del nen i li vaiexplicar molt clar que no podia ser, qu



no podíem menjar, que si es quedava casa ens moriríem tots. Que estaria allpoc temps, el temps que les coseriguessin a posar-se millor, i que e

posarien millor molt aviat… I ell, ullbaixos i boca estreta i les mans avall,

quan ja em creia que l’havia convençut anàvem a sortir, va fer la mateixaArrencada cap a mi i enganxat a le

faldilles i no em deixis, no em deixisque em moriré i tots em pegaran i jo quno es moriria i que no li pegarien i va

sortir escapades, jo arrossegant la nena a Julieta endavant i vam travessaaquell núvol de nens pelats i abans dbaixar l’escala em vaig girar a mirar i e



vaig veure dret, a l’altra banda de lerrassa, de la mà de la professora

sense plorar i amb cara de vell.La Julieta va dir que ella no hauri

pogut fer-ho i el xofer que era amic de lJulieta va preguntar com havia anat i j

i ho vaig explicar i vam tornar cap Barcelona sense enraonar com si entrots plegats haguéssim fet una cos

letja. A mig camí se’ns va posar aploure i el llistonet anava d’una banda ’altra, neteja que neteja, i com un riu d

plors l’aigua lliscava avall del vidre.La senyora Enriqueta anava a veurel nen cada diumenge i quan tornavsempre deia bé… bé… Jo no teni



emps d’anar-hi. La Rita podia menjauna mica més, però als ulls vei’enyorament de l’Antoni i tampoc n

enraonava. Quan tornava a casa sempra trobava on l’havia deixada. Si er

fosc, al peu del balcó. Si havien toca

es sirenes, ran la porta del pis, amb ellavis tremolant, però sense dir res. Co

una bufetada. Com deu bufetades. Fin

que un milicià va trucar a la porta pedir-me que en Cintet i en Quiet haviemort com uns homes. I em va donar tot e

que quedava d’en Quimet: el rellotge.I vaig pujar al terrat a respirar. Emvaig acostar a la barana de la banda decarrer i em vaig quedar quieta allà un



estona. Feia vent. Els filferrod’estendre la roba, rovellats de tant nservir, es gronxaven, i la porta de lgolfa, pam, pam… La vaig anar a tancar a dintre, al fons, de panxa enlaire, h

havia un colom, aquell de les llunetes

Tenia les plomes del coll mullades pea suor de la mort, els ullet

enllenganyats. Ossos i ploma. Li vai

ocar les potes, tot just passar-li el dipel damunt, plegades endintre, amb elditets fent ganxo avall. Ja estava fred.

el vaig deixar allí, que havia estat a casseva. I vaig tancar la porta. I vaig tornapis.



XXXIII

Quan alguna vegada havia sentitaquesta persona és de suro, no sabia quvolien dir. Per mi, el suro era un tap. S

no entrava a l’ampolla, després d’havera destapada, l’aprimava amb un ganive

com si fes punta a un llapis. I el sur

grinyolava. I costava de tallar perquè nera ni dur ni tou. I a l’últim vaientendre què volien dir quan deie

aquesta persona és de suro… perquè, dsuro, ho era jo. No perquè fos de sursinó perquè em vaig haver de fer dsuro. I el cor de neu. Em vaig haver d



fer de suro per poder tirar endavantperquè si en comptes de ser de suro amel cor de neu, hagués estat, com abansde carn que quan et pessigues et fa mano hauria pogut passar per un pont tan a

tan estret i tan llarg. Vaig ficar e

rellotge en un calaix i vaig pensar quseria per l’Antoni quan seria gran. I nvolia pensar que en Quimet era mort

Volia pensar que era com sempre: queera a la guerra i que quan s’acabaria lguerra tornaria amb el mal a la cama

ot ple de forats per dintre dels pulmonque en Cintet vindria a veure’ns ambels ulls fora del cap, aquells ullencantats de tan quiets, i amb la boc



orta. A la nit, si em despertava, teniaots els dintres com una casa quan véne

els homes de la conductora i ho treueot de lloc. Així estava jo per dintre

amb armaris al rebedor i cadires dpotes enlaire i tasses per terra a pun

d’embolicar amb paper i ficar en uncapsa amb palla i el somier i el lldesfet contra la paret i tot desordenat

Em vaig posar de dol com vaig poderperquè per en Quimet respectava el dolaixí com no el vaig respectar pel me

pare amb l’excusa que tot estava masscapgirat per pensar en dols i cosed’aquestes. I anava pels carrers, bruts ristos de dies, foscos i blaus a la nit



ota de negre i, al capdamunt, com unaca blanca, la cara que se’m fei

menuda.La Griselda em va venir a veure. A

donar-me el pésam, va dir. Duia unesabates de pell de serp, el portamonede

gual, i un vestit blanc amb florvermelles. Em va dir que tenia notícied’en Mateu, que estava bé, perqu

encara que cadascú fes la seva vidahavien quedat amics per respecte a lnena. Que mai no hauria pensat que e

Quimet i en Cintet, tan criaturespoguessin morir. Era més bonica qumai: més fina, més blanca de pell, méd’aigua verda els ulls, més encalmada



més com les flors que a la nit eanquen per dormir. Li vaig explicar quenia el nen en una colònia de nen

refugiats i em va mirar amb aquells ullde menta i va dir que ja el planyia, quno m’ho deia per fer-me amoïnar, però

que allò de les colònies era una cosmolt trista.

I sí. La Griselda tenia raó: la colòni

era una cosa molt trista… Quan es vacabar el temps que el nen hi havid’estar, la Julieta va anar a buscar-lo

Era un altre nen. M’havien fet un canvEstava inflat, ventrut, amb les galterodones, i amb dos ossos per camesorrat de sol, amb el cap pelat, ple d



crostes, i amb una vinova al coll. Ni eva mirar. Se’n va anar de seguida aracó de les seves joguines i les va tocaamb la punta del dit com jo havia feamb els ditets del colom de les llunetes

la Rita li va dir que no li havia fe

malbé res. I mentre ells dos estaven ames joguines, amb la Julieta ens miràvevam sentir que la Rita li deia que e

pare havia mort a la guerra, que tothomoria a la guerra i que la guerra era uncosa que matava tothom. Li va pregunta

si a la colònia sentien les sirenes… LJulieta, abans de deixar-nos, va dir qua miraria si em podia dur pots de llet

de carn en conserva. I aquell dia, pe



sopar, vam menjar entre tots tres unsardina i un tomàquet florit. I shaguéssim tingut gat, no hauria pas troba’espina.

I vam dormir junts. Jo al mig i un nea cada banda. Si havíem de morir

moriríem així. I si a la nit hi havialerta, i les sirenes ens despertaven, ndèiem res. Ens quedàvem quiets, nomé

escoltant, i quan tocaven la sirend’acabament, si podíem dormíem perno sabíem si estàvem adormits perqu

callàvem sempre.El darrer hivern va ser el més tristS’enduien els nois de setze anys. I leparets estaven plenes de cartells i jo



que no havia entès aquell cartell qudeia que havíem de fer tancs, i que ama senyora Enriqueta ens havia fet riurant, si en quedava un tros per algun

paret, ja no em feia riure gens. Hi havihomes molt grans que aprenien de fer l

guerra pels carrers. Joves i vells, tothoa la guerra, i la guerra els xuclava i eldonava la mort. Moltes llàgrimes, mo

mal per dintre i per fora. Alguna vegadpensava en en Mateu. El veia dret apassadís, com si fos de debò, tan d

debò que m’espantava, amb els ullblaus, tot enamorat de la Griselda sense la Griselda que n’estimava ualtre. I aquella veu d’en Mateu quan e



va dir que hi havien d’anar tots. I tots’hi anaven quedant com, a la ratera, lerates. No hi ha més remei. No hi ha méremei. Abans de vendre’m les duemonedes de mossèn Joan, m’ho vaivendre tot: els llençols brodats, el jo

de taula bo, els coberts… m’hcompraven les que treballaven amb mi ’ajuntament i després s’ho venien

feien negoci. Amb prou feines si podicomprar per menjar, perquè gairebé noenia diners i perquè no hi havia menjar

La llet era sense llet. La carn, quan n’hhavia, era de cavall, deien.I van començar a marxar. L’adrogue

de sota deia: mira, mira, tants diaris



ants cartells… apa… apa… a córremón. I l’últim dia feia vent i feia fred el vent feia volar els papers esquinçatque omplien els carrers de taqueblanques. I el fred a dins del cor era ufred que no s’acabava mai. Com va

viure aquells dies, no ho sé. Entre eemps de marxar els uns i d’entrar el

altres, em vaig tancar al pis. La senyor

Enriqueta em va dur unes quantelaunes d’un magatzem de per allà a l

vora que els veïns havien esbotzat. N

sé qui em va dir que donaven menjar nsé on i vaig anar-hi. No ho sé. Quan vaiornar-ne, l’adroguer estava al peu de l

porta i no em va saludar. A la tarda vaig



anar a veure la senyora Enriqueta i eva dir que ja havíem fet un pas endavan

que estava segura que tornaríem a tenirei. I em va donar mitja escarola. vivíem. Encara vivíem. I jo no sabia redel que passava fins que un dia l

senyora Enriqueta va venir a dir-me qusabia del cert que havien afusellat eMateu al mig d’una plaça i quan li vai

preguntar al mig de quina plaça, perquno sabia què dir, va dir que al mig d’unplaça, però que no sabia al mig de quin

plaça, sí, sí, t’ho pots ben creure, elafusellen tots al mig d’una plaça. I emal fort no em va sortir de dintre fins acap de cinc minuts i vaig dir baixet co



si l’ànima se m’acabés de morir a dindel cor, això no… això no… Perquè nopodia ser que en Mateu l’haguessiafusellat allà al mig d’una plaça. Npodia ser!, i la senyora Enriqueta em vdir que si hagués sabut que m’ho havi

de prendre tan a la valenta, amb tota lsang de la cara perduda, no m’hauria dres.

Sense feina, sense res a la vista, vaiacabar de vendre’m tot el que tenia: emeu llit de noia, el matalàs del llit de le

columnes, el rellotge d’en Quimet quvolia donar al nen quan fos gran. Tota lroba. Les copes, les xicres, el bufet… quan ja no em quedava res, for



d’aquelles monedes que em semblavesagrades, vaig agafar la vergonya pecoll i me’n vaig anar a casa dels meuamos antics.



XXXIV

Altra vegada un tramvia va haver dparar en sec mentre travessava el carreGran; el conductor em va renyar i vai

veure gent que reia. A la botiga delhules em vaig aturar a fer veure qumirava, perquè si vull dir la veritat h

de dir que no veia res: només taques dcolors, ombres de nina… I de l’entradsortia aquella olor antiga d’hule que, pe

nas, se’m ficava al cervell i m’enterbolia. L’adroguer de les veceenia la botiga oberta. Una minyon

escombrava el carrer davant de l



pensió de la cantonada i, en el barhavien posat una vela d’un altre color ornaven a tenir bótes amb flors. Vaig

anar cap a la porta del jardí i, d’esmavaig estirar la porta pel pany i vaihaver de fer molta força; sempre havi

costat d’obrir, però amb el temps quhavia passat encara costava més. A’últim la vaig poder obrir una mica

per l’escletxa, vaig passar la mà pereure la cadena del ganxo… i tot d’un

em vaig repensar i vaig enretirar la mà

vaig tornar a tancar la porta quarrossegava molt per terra, i vaig trucaal timbre. De seguida va sortir el senyodel guardapols a dalt de la galeria, v



mirar i es va fondre, perquè va venir obrir.

—Digui.Va dir digui, amb una veu més sec

que un cop de fuet. Vaig sentir caminadamunt de la sorra i era la senyora qu

venia a veure qui havia trucat. Així qua senyora va ser a prop, el senyor en

va deixar soles i se’n va anar amunt.

amb la senyora també vam anar jardamunt, i al peu del pati de pòrtland envam aturar. El nen estava ficat a dintr

del safareig, que era buit, i amb unrasqueta rascava bromera de sabverda. No em va conèixer. Vaig dir a lasenyora que buscava feina, que havi



pensat que potser ells… i el senyor qudevia sentir-me va sortir i va dir que nenien feina per donar a ningú, que qu

volgués feina que pugés aquí dalt i quells havien perdut molt i havien drecuperar el que havien perdut i que el

de la revolució avall com l’aigua! I quno estaven per compromisos, que nvolien pobrissalla a casa seva, qu

s’estimaven més tenir la casa bruta quno pas haver de tractar amb pobrissallaLa senyora li va dir que es calmés i v

dir, mirant-me, que tot allò de la guerri havia fet mal als nervis i que per un nres s’enfilava fins a dalt de tot… perque era veritat que havien de fe



estalvis, o si no que veiés el nen, pobretque havia de netejar el safareig, que lcosa no estava per tenir dona de fefeines. I quan els vaig dir que en Quimehavia mort a la guerra, el senyor va dique ho sentia molt però que ell no l’h

havia pas fet anar. I va dir que jo erroja, i va dir, comprèn?, una personcom vostè més aviat ens compromet

nosaltres no hi tenim cap culpa, i lsenyora em va acompanyar, i quan vamser al peu del sortidor es va aturar i v

dir que li havia sortit el blau, volia dial seu gendre, perquè allò que epassegessin de moment ho va pair, peròdesprés no ho podia acabar de fer baixa



avall i més aviat li havia quedat unmena de coragre, i em va dir que, a ellsambé els feia patir molt. Vaig sortir a

carrer i la vaig ajudar a tancar la portempenyent des del carrer amb un genol

ella deia que la fusta s’havia reinfla

amb les pluges i que per això la portarrossegava. Davant de l’adroguer des veces em vaig aturar de moment

respirar; l’adrogueria estava mig buida no hi havia sacs al carrer. Vaig seguiendavant i a la botiga dels hules em vai

aturar a mirar les nines i un ós petit dpeluix blanc, amb el dintre de les orellede vellut de ratlleta, negre, i pantalongranota també de vellut negre. Cint



blava al coll. La punta del nas de vellunegre. Em mirava. Estava assegut alpeus d’una mina molt rica. Tenia elullets de color de taronja i el mig lluent fosc com un pou; i amb els braços obert

les plantes dels peus blanques

semblava un estaquirot. M’hi vaiencantar tant que no em recordo deemps que va passar fins que em vai

sentir molt cansada i en el moment quanava a travessar el carrer Gran, quan jhavia posat un peu a baix del carrer

encara tenia l’altre al damunt de l’aceraen ple dia i quan ja no hi havia llumblaus, els vaig veure. I vaig caure a terrestirada com un sac. I quan pujav



’escala de casa i m’aturava a respiraal peu de les balances, no em recordavdel que havia passat, com si el tempentre posar un peu a baix del carrer i eemps d’arribar a les balances fos uemps que no l’hagués viscut.

La senyora Enriqueta em va trobauna porteria per anar a fregar l’escalels dissabtes, i dos dematins a l

setmana anava a netejar una sala ofeien pel·lícules de totes les coses qupassen pel món. Però tot plegat era u

gra de sorra al mig de la terra. I una niamb la Rita a un costat i l’Antoni ’altre, amb les barnilles de les costelle

que els foradaven la pell i amb tot el co



ple del dibuix de les venes blaves, vaipensar que els mataria. No sabia com. Acops de ganivet no podia ser. Tapar-loels ulls i tirar-los daltabaix del balcó npodia ser… Si només es trencaven uncama? Tenien més força que no pas jo

més força que no pas un gat sec. Npodia ser. Em vaig adormir amb el capque se’m partia i amb els peus com u

glaç. I van venir unes mans. El sostre d’habitació es va fer tou com si fos d

núvol. Eren unes mans de cotó fluix

sense ossos. I mentre baixaven es feieransparents, com les meves mans, quande petita, les mirava contra sol. aquestes mans que sortien del sostr



untes, mentre baixaven es separaven, els nens, mentre les mans baixaven, jno eren nens. Eren ous. I les managafaven els nens tots fets de closca amb rovell a dintre i els aixecaven ambmolt de compte i els començaven

sacsejar: de primer sense pressa i aviaamb ràbia, com si tota la ràbia delcoloms i de la guerra i d’haver perdu

s’hagués ficat en aquelles mans qusacsejaven els meus fills. Volia cridar a veu no em sortia. Volia cridar que

vinguessin els veïns, que vingués lpolicia, que vingués algú a empaitaaquelles mans, i quan ja tenia el crit punt de sortir, em repensava i tancava e



crit a dintre perquè la policia m’hauriagafat perquè en Quimet havia mort a lguerra. Allò s’havia d’acabar. Vaigbuscar l’embut. Ja feia dos dies que nhavíem tastat res. Ja feia temps qum’havia venut les dues monedes d

mossèn Joan, que me les vaig vendrcom si m’arrenquessin de viu en viu totels queixals de la boca. Tot s’havi

acabat. On era l’embut? On l’haviposat? Amb totes les coses que m’havianat venent estava segura que l’embut n

hi era. On era, on? Després de mobuscar i de molt regirar el vaig trobabocaterrosa damunt de l’armari de lcuina. Enfilada a dalt d’una cadira e



vaig trobar allí, esperant-meBocaterrosa i cobert de pols. El vaiagafar i no sé per què el vaig rentar i evaig desar a dintre de l’armari. Noméem calia comprar el salfumant. Quadormirien, primer l’un i després l’altre

els ficaria l’embut a la boca i els tirariel salfumant a dins i després me’n tirario i així hauríem acabat i tothom estari

content, que no fèiem cap mal a ningú ningú no ens estimava.



XXXV

o en tenia ni cinc per anar a comprael salfumant. L’adroguer de sota ni emmirava i em penso que no era perquè fo

dolent sinó perquè li feia por, amb tantmilicians com havien vingut a casa. com una il·luminació vaig pensar e

’adroguer de les veces. Aniria amb’ampolla, demanaria el salfumant i qua

hauria de pagar obriria el porta

monedes i diria que m’havia deixat elcèntims a casa, que ja passaria a paga’endemà. Vaig sortir de casa sens

portamonedes i sense ampolla. No m’h



vaig veure amb cor. Vaig sortir, no sé aquè fer. A sortir, només. Els tramviescorrien sense vidres, amb reixats dmosquit. La gent anava mal vestida.

Tot estava molt cansat, encara, de lgran malaltia. I vaig començar a camina

pels carrers, així, mirant la gent que nem veia i pensant que no sabien quvolia matar els meus fills cremant-lo

per dintre amb salfumant. I vaicomençar a seguir, sense adonar-me qua seguia, una senyora molt grossa i amb

mantellina que duia dos ciris embolicatpel mig amb paper de diari. Estavnúvol i serè. Quan sortia un raig de soa mantellina de la senyora brillava i e



darrera de l’abric de la senyora tambbrillava i era de color de mosca com lsotana de mossèn Joan. Un senyor quvenia de cara va saludar la senyora i evan aturar un moment i jo vaig fer veurque mirava un aparador i veia la cara d

a senyora a dintre del vidre i era uncara amb galtes de gos i la senyora es vposar a plorar i tot d’una va aixecar un

mica el braç i va ensenyar els ciris aquell senyor i es van donar la mà cadascú va anar pel seu camí i jo vai

ornar a seguir la senyora perquè em feicompanyia mirar-la i mirar-li lmantellina que l’aire del caminar inflavuna mica de cada costat. Va estar molta



estona sense sortir el sol i tot es va anaenfosquint i va començar a plovisquejara, abans de ploure, una acera era moll

d’humitat i l’altra seca. La pluja dseguida les va fer iguals. La senyordels ciris duia paraigua i el va obrir, d

seguida es va fer lluent i de les puntede les barnilles aviat van caure gotes dpluja. Una gota sempre li queia al mi

de l’esquena com si cada vegada fos lmateixa, i lliscava avall a poc a poc. Jomava la pluja. Els cabells se m’anave

mullant i aquella senyora caminavacaminava, com un escarabat, decidida ossuda, i jo al seu darrera fins que v

arribar al davant d’una església i v



ancar el paraigua, que era d’home, se’l va penjar al braç. En aquell momenvaig veure un jove sense cama que venicap a mi i es va aturar davant meu i eva preguntar com estava, i jo, tot i quem semblava que el coneixia, no sabi

qui era i va preguntar com estava el memarit i em va dir que ell, ara, tenia unbotiga pel seu compte i que havia fet l

guerra a l’altra banda i que aquesta cosi donava moltes facilitats per viure; o, vinga no conèixer-lo tot i saber qu

el coneixia, i em va donar la mà i se’va anar després de dir-me que sentimolt la mort del meu marit; i quan deviser una cinquantena de passes lluny, vai



saber, com si m’haguessin bufat lveritat a dintre, que era l’aprenent quhavia tingut en Quimet i que li servia pean poca cosa.

I la senyora del paraigua d’home els ciris estava al portal de l’esglési

buscant en el portamonedes per fecaritat a una pobra vestida de pellingosamb un nen mig despullat a coll, i l

senyora tenia molta feina a obrir eportamonedes entre els ciris i eparaigua, perquè una barnilla se l

havia enganxat amb la gira de la butxacla mica d’aire que li empenyia lmantellina cap a un costat de la cara ldevia privar tota la vista. Quan va have



fet caritat es va ficar a l’església per lporteta petita i jo, d’esma, també evaig ficar a dins. L’església vessava degent i el capellà ja corria d’una banda ’altra, amb dos escolanets per servir-lo

amb els roquets emmidonats acabat

amb una punta de coixí d’un pad’amplada. La casulla del capellà erblanca, de seda amb rams, tota voltad

d’un entredós daurat i, al mig, hi havia creu, de pedreria clara; i d’entre el

braços de la creu, a la juntura, sortie

raigs de llum vermella, que volien selum i semblaven sang. Em vaig anaacostant cap a l’altar major. No havientrat a l’església d’ençà del dia que e



vaig casar. De les finestres estretes altes, algunes amb els vidres trencatque deixaven veure cel ennuvolat rossos, venien taques de colors, i l’alta

major, tot ple de lliris de sant Antoniamb la branca i les fulles de la branc

d’or fi, era un crit d’or que pujavamunt, endut amunt per totes lecolumnes, fins a les punxes del sostre

que recollien el crit i l’enviaven al ceLa senyora del paraigua d’homencenia els ciris i mentre els encenia

mentre els feia aguantar, la mà lremolava. Quan els va haver deixat eva senyar i es va quedar dreta com joLa gent s’agenollava i jo, mirant-los tot



agenollats, no em vaig enrecordad’agenollar-me i la senyora tambestava dreta, potser perquè no es podiagenollar, i va venir l’encens i mentr’encens s’escampava, vaig veure le

boletes damunt de l’altar. Una muntany

de boletes una mica cap a un costat d’altar, al peu d’un ram de lliris de san

Antoni, i la muntanya de boletes anav

creixent; les unes naixien al costamateix de les altres, com bombolles dsabó, molt estretes, molt apilotades, le

unes al costat de les altres i tota aquellmuntanya de boletes pujava amunamunt, i potser el capellà també les vveure perquè un moment va obrir el



braços, amb les mans acostades al capcom volent dir Reina Santíssima, i jvaig mirar la gent, em vaig girar a miraels que estaven darrera meu, fins ’acabament de l’església, i tots tenien e

cap ajupit i no podien veure les boletes

an al costat les unes de les altres, que jvessaven de l’altar, que aviat arribarieals peus dels escolanets que resaven.

aquelles boletes, de color de raïm blancs’anaven rosant de mica en mica i efeien vermelles. Cada vegada més d

lum. El temps de jo tancar els ulls pereposar-los i voler saber a les fosques sera veritat el que veia, quan els tornava obrir, les boletes s’havien fet més d



lum. Tot un costat de la muntanya ja ervermell. Aquelles boletes eren com elous de peix, com els ous que hi ha eaquella saqueta a dintre dels peixos, qus’assembla a la casa dels nens quaneixen, i aquelles boletes naixien

’església com si l’església fos el ventrd’un gran peix. I aviat, si durava massaota l’església seria plena de boletes qu

cobririen la gent i els altars i lecadires. I es van començar a sentir uneveus de lluny, com si vinguessin del gra

pou de la pena, com si sortissin miapagades de colls tallats, de llavis quno podien dir paraules, i tota l’esglésiva quedar morta: el capellà clavat



’altar, amb la casulla de seda i la crede sang i de pedreria, la gent tacada pees ombres dels colors dels vidres des finestres estretes i altes. Res n

vivia: només les boletes que s’anaveescampant, ja fetes de sang i amb olo

de sang que feia fugir l’olor de l’encensomés olor de sang que és olor de morningú no veia el que jo veia perqu

othom estava amb el cap baix. I damunde les veus que venien de lluny i ns’entenia què deien, es va alçar un can

d’àngels, però un cant d’àngels enrabiatque renyaven la gent i els explicaveque estaven davant de les ànimes de totels soldats morts a la guerra, i el can



deia que miressin el mal, que Déu feivessar de l’altar; que Déu elensenyava el mal que s’havia fet perquots resessin per acabar amb el mal.

vaig veure la senyora dels ciris quambé estava dreta perquè no es devi

haver pogut agenollar, i tenia els ullque li sortien del cap i ens vam mirar vam quedar una estona encantade

mirant-nos, perquè ella també deviveure els soldats morts, ella també elveia, m’ho deien els seus ulls d

persona que li han matat algú amb bala al mig d’un camp; i espantada pels ullde la senyora vaig sortir mig trepitjangent agenollada i a fora queia la pluj



fina com quan havia entrat. I tot ergual.

I amunt, jo amunt, amunt, Colometavola, Colometa… Amb la cara com unaca blanca damunt del negre del dol…

amunt, Colometa, que darrera teu hi h

ota la pena del món, desfes-te de lpena del món, Colometa. Corre, dpressa. Corre més de pressa, que le

boletes de sang no et parin el caminarque no t’atrapin, vola amunt, escaleamunt, cap al teu terrat, cap al te

colomar… vola, Colometa. Vola, volaamb els ulls rodonets i el bec amb elforadets per nas al capdamunt… i corricap a casa meva i tothom era mort. Ere



morts els que havien mort i els quhavien quedat vius, que també era cosi fossin morts, que vivien com si elhaguessin matat. I vaig pujar l’escalamb els polsos que em foradaven elcostats del front i vaig obrir la porta

que no trobava el pany per ficar-hi lclau, i vaig tancar la porta i m’hi vaiclavar d’esquena, respirant com s

m’ofegués, i vaig veure en Mateu que edonava la mà i deia que no hi havia méremei…



XXXVI

Vaig sortir de casa amb eportamonedes a dintre de la mà, uportamonedes petit, només pels cèntims

el cabàs amb l’ampolla. Vaig baixa’escala com si fos una escala qu

s’acabés molt lluny i, a l’acabament, h

hagués l’infern. Feia anys que n’havien pintada. I si es duia un vest

fosc i fregava la paret, la pare

’emblanquinava. Fins a alçada de braera plena de dibuixos, de ninots i dnoms; tot mig esborrat. Només es veieclares les balances, perquè el que le



havia dibuixades les havia marcademolt endins. El passamà era humit enganxós. Havia plogut tota la nit. Coa l’escala de davant de l’armari de lcasa dels meus senyors, l’escala, fins aprimer pis, era de pinyonet. Del prime

pis al meu, era de rajola vermella amel cantell de fusta. Em vaig asseure erra. Era molt d’hora i no se sentia cap

remor. Vaig mirar l’ampolla, i a la llummigrada de l’escala, brillava, i vaipensar en les coses que havia vist el di

abans i vaig pensar que ho devia fer ldebilitat, i vaig pensar que m’agradaripoder baixar l’escala botent com unpilota, avall, avall… i pam!, a baix d



ot. Em vaig aixecar i em va costad’aixecar-me. Les frontisses sm’havien rovellat. Quan les frontisses erovellen, deia la meva mare, bona nit bona hora. Em va costar d’aixecar-me vaig acabar de baixar el tros d

pinyonet, amb molta por de relliscarben agafada a la barana. L’escala feipudor de plomes. N’hi havia en un

galleda d’escombraries, a l’entrada. Hhavia un home que furgava per totes legalledes… El dia abans, mentre corri

amunt cap a casa meva, un moment vaipensar que potser podria parar la màFer com aquella dona de l’entrada d’església que parava la mà a la senyor



del paraigua d’home. Podria anar amels nens a parar la mà… avui un carrerdemà un altre… avui una església, demuna altra… per l’amor de Déu… pe’amor de Déu… L’home que buscava

per les galledes devia haver troba

alguna cosa; va obrir el sac i va ficaallò que devia haver trobat a dins desac. Hi havia una galleda coberta d

serradures molles. Potser a sota hi havialguna cosa bona com ara un rosegó dpa… però què és un tros de pa pe

acabar amb tota la gana?… Per menjaherba calia la força d’anar-la a buscar herba no és res, al capdavall… Haviaprès de llegir i d’escriure i la mev



mare m’havia avesat a dur vestitblancs. Havia après de llegir d’escriure i venia pastissos i caramels xocolatins plens i xocolatins buits amicor a dintre. I anava pel carrer com un

persona al costat de les altres persones

Havia après de llegir i d’escriure havia servit i havia ajudat… Em vcaure una gota de dalt d’un balcó

rodona, al damunt del nas. Vaigravessar el carrer Gran. A dintre

d’algunes botigues, hi començava

haver coses que es venien i al carrer hhavia gent que entrava en aquellepoques botigues i que podia comprar. pensava en aquestes coses pe



distreure’m, per no pensar en l’ampolldel cabàs, lluent i verda. I ho anavmirant tot com si no ho hagués vist mapotser perquè l’endemà ja no podrimirar, no sóc jo que miro, no sóc jo quparlo, no sóc jo que veig. L’endemà, cap

cosa, ni bonica ni lletja, no se m’aturaridavant dels ulls. Encara se m’haturaven les coses, totes se’m quedave

davant dels ulls com si abans de morihi volguessin viure per sempre. I evidre dels meus ulls ho prenia tot. A la

botiga dels hules ja no hi havia l’ós quan vaig veure que ja no hi era em vaiadonar que tenia moltes ganes dveure’l, amb calcetes de vellut, assegu



com un estaquirot… Duia a dins del na’olor de plomes de les escombraries d’entrada i ara se m’hi barrejava l’olo

dels hules i caminava amb les dues olora dins del nas fins que vaig passar pedavant de la perfumeria i va venir un

onada d’olor de sabons i d’aigua dcolònia de la bona. A poc a pocm’acostava a l’adrogueria de les veces

o hi havia cap sac al carrer. En aquellhora, a casa dels meus amos antics, lsenyora preparava els esmorzars i e

nen, al pati, jugava a bitlles. Les paretdel soterrani, amb la plugeta, s’anavexopant i ajuntaven borrissol d’humitat aborrissol d’humitat que semblava sal



brillava. L’adroguer estava darrera deaulell. Hi havia dues minyones i un

senyora. Una de les minyones em vsemblar que la coneixia de vistaL’adroguer va despatxar les dueminyones i la senyora, i a mi les came

em feien mal d’estar dreta. Quan va seel meu torn, va entrar una altra minyonaVaig posar l’ampolla damunt del taulel

vaig dir: salfumant. I a l’hora de pagarquan encara sortia una mica de fum decoll de l’ampolla, entre el vidre i el tap

vaig obrir el portamonedes i, fent veurque em quedava parada, vaig dir qum’havia deixat els cèntims a casaL’adroguer em va dir que no teni



mportància, que no hi anéexpressament a pagar-lo, que ja epagaria quan passés, un altre dia, qualsevol moment, quan em vingués béEm va preguntar pels meus amos i lvaig dir que ja feia temps que no h

reballava, del començament de lguerra; i va dir que ell també havia fet lguerra i que si tornava a teni

’establiment era un miracle, i va sortide darrera del taulell i em va fica’ampolla del salfumant al cabàs. Vaig

respirar com si el món fos meu. I vaianar-me’n. Havia de mirar de no caurede no fer-me atropellar, d’anar ambcompte amb els tramvies, sobretot amb



els que baixaven, de conservar el cap adamunt del coll i anar ben de dret cap casa: sense veure els llums blausSobretot sense veure els llums blaus. vaig tornar a mirar l’aparador de lperfumeria, amb les ampolles plenes d

colònia groga, i les estisoretes per leungles, tan noves i tan lluents, i lecapsetes amb mirallets a la part de din

de la tapadora, amb una pastilleta negrun raspallet per pintar-se les pestanyes

I altra vegada la casa dels hules i le

nines amb les sabates de xarol…sobretot no veure els llums blaus ravessar sense pressa… no veure ellums blaus… i em van cridar. Em va



cridar i vaig girar-me, i el que ecridava era l’adroguer de les veces qus’acostava cap a mi i quan em vaig giravaig pensar en la dona de sal. I vaipensar que l’adroguer s’havia adonaque, en comptes de salfumant, m’havi

donat lleixiu i no sé què vaig pensar. Emva dir si volia tornar amb ell a la botigaque el dispensés, però que si volia fer e

favor de tornar amb ell a la botiga. vam entrar a la botiga i no hi havia ning

em va dir si voldria anar a fer feines

casa d’ell, que em coneixia de tempsque la dona que tenia de fer feines haviplegat de treballar perquè era massvella i es cansava… I aleshores v



entrar algú i va dir, un moment, i estavdret al meu davant esperant la res posta. com que jo no deia res em va dir spotser ja treballava, si potser ja estavcompromesa, i vaig fer que no amb ecap i vaig dir que no sabia què fer. Va

dir que, si no tenia feina, ell era unbona casa i poc marejador i que ja sabique jo era complidora. Vaig fer que s

amb el cap i aleshores va dir, comencdemà, i tot neguitós em va posar duelaunes al cabàs, que va anar a buscar

dintre, i una paperina i alguna altra cosque no recordo. I va dir-me que podicomençar l’endemà a les nou del matí. d’esma vaig treure l’ampolla de



salfumant de dintre del cabàs i la vaiposar amb molt de compte damunt deaulell. I me’n vaig anar sense dir res.

quan vaig arribar al pis, jo, que semprhavia estat dura de plors, vaig arrencar plorar com si fos una qualsevol cosa.



XXXVII

Hi havia glans i fulles i una taca dinta al mig. La tapava un gerro de llaut

voltat de senyores fent garlanda

vestides només amb vels i amb elcabells deixats anar i voleiant, i aquesgerro era ple de roses vermelles i d

margarides artificials, que s’aguantaveen un tou de molsa figurada. Ecobretaula, amb les glans i la taca d

inta al mig, tenia un serrell amb trerengles de nusos. El bufet era de fustvermellosa, amb marbre rosa i, a sobrdel marbre, un armari, i a dintre d



’armari, el vidre guardat. El vidre, vuldir les copes i el gerro de l’aigua ’ampolla del vi que només són per fe

bonic. Una finestra, sempre foscadonava a un celobert: també hi donava finestra de la cuina. Era un menjador

el menjador, amb dues finestres, perqu’altra finestra donava a la botiga

aquesta finestra sempre estava obert

per saber què passava a la botiga qua’adroguer era al menjador. Les cadire

eren de viena, amb el cul i el respatlle

ple de foradets. No està cansada?, epreguntava sempre l’adroguer, que edeia Antoni com el meu fill. Jo li deique estava molt acostumada a treballar,



un dia li vaig explicar que, de noiareballava en una pastisseria. De tant eant li agradava parlar amb mi. El

foradets de la verola, amb la poca claroque hi havia al menjador, no se li veiegairebé gens. La porta de la botiga a

menjador no tenia porta. Només era uforat per entrar i sortir; l’adroguer hhavia posat una cortina de canyetes, am

una japonesa pintada, amb tot d’agulleclavades a la muntanya dels cabells, i euna mà hi tenia un pai-pai amb ocell

molt lluny, i un fanalet que figuravencès, a prop.La casa era senzilla i fosca, fora d

dues habitacions que donaven al carre



que baixava a la plaça de vendre. Eraixí: de la cortina de la japonesa fins ’acabament, que era una sala amb sofà

butaques amb funda i una consola, hhavia un passadís. A l’esquerra d’aquespassadís, dues portes, l’una al costat d

’altra, per entrar a les dues habitacionamb finestra al carrer que baixava a lplaça. A la dreta del passadís, la cuina

una habitació cega, dipòsit, magatzemplena de sacs de gra i de sacs de patate

d’ampolles. I prou en el passadís. A

’acabament del passadís, la sala; i a ldreta de la sala, el dormitori d’adroguer, tan gran com la sala, amb u

balcó a una galeria coberta, de dalt, pe



a galeria del primer pis, aguantada pequatre columnes de ferro. Passada lgaleria, un pati polsós, tallat del jarddel primer pis per una reixa amlances. Aquest pati sempre estava pl

de papers i borra que venia dels pisos

Al jardí del primer pis només hi haviun arbre: un presseguer neulit. Elpréssecs queien a terra quan nomé

havien tingut temps de fer-se grossocom una avellana. I tocant al reixat deardí del primer pis, una porteta reixa

que només estava ajustada, que donaval carrer que baixava recte a la plaça dvendre. Tornant cap a la sala, i damunde la consola, el mirall amb adornamen



de fusta al capdamunt. I dues campanede vidre amb flors del camp a dintreroselles, espigues, blauets, rosetes dbardissa. I entre campana i campana, ucargol de mar d’aquells que, si hacostes l’orella, a dintre se sent el mar

Aquell cargol que havia pogut ficar-sots els gemecs del mar a dintre, per m

era més que una persona. Mai ca

persona no podria viure amb aquell anavenir de les onades ficat a dins. I qua

i treia la pols, sempre l’escoltava un

estoneta.Les rajoles de la casa erevermelles, d’aquelles que, així que leacabes de fregar, ja tornen a esta





buscar un sac per dur-lo a la botiga, coque el treien arrossegant-lo, tot el grs’escampava per terra i després era molpesat haver-lo de recollir amb pala. Edependent dormia i menjava al primepis; estava a pensió perquè l’adrogue

no volia forasters a casa un cop haviirat avall la persiana canaleta.

El llit de l’adroguer era un llit d

dues persones i més endavant em vexplicar que havia estat el llit dels seupares i que aquell llit, per ell, era l’olo

de la seva família, l’olor de les mans da seva mare que a entrada d’hivern lfeia pomes al caliu. Era un llit negreamb columnes que pujaven primes



s’inflaven, es tornaven a aprimar, feieuna bola, i de la bola arrencava lsegona part de la columna, primanflada, prima. El cobrellit era gaireb

germà bessó del que jo havia tingut i qum’havia hagut de vendre: tot de ganxe

amb roses que sortien enfora, i el serreleren tirabuixons de ganxet que ja elpodies rentar i planxar, que o bé no e

descargolaven o bé es tornaven cargolar com si tinguessin enteniment. en un racó hi havia un paravent pe

despullar-se al darrera.



XXXVIII

Em va costar d’aixecar el cap, però dmica en mica tornava a la vida despréd’haver viscut en el forat de la mort. El

nens havien perdut la figura de ser nennomés fets d’ossos. I les venes se’lapagaven de color sota de la pel

ranquil·la. Anava pagant els lloguerendarrerits, més que no pas amb eldiners que guanyava, amb els diners qu

estalviava, perquè l’adroguer sempre, ’hora de plegar, em deia, tingui. Algunapaperina d’arròs esmicolat, algunpaperina de cigrons petits. I deia qu



sempre tenia una mica més dracionament del que havia de tenir. Lbotiga no era com abans de la guerraperò era una bona botiga… i amb ellegums, per acompanyar-los, quei

algun retalló de començament de perni

o de cansalada, perquè els llegums nestiguessin sols… Molta cosa. MoltaPer nosaltres no es pot explicar el qu

ot allò era. Sortia amb les mevepaperines i pujava al pis corrent sempre m’aturava a tocar les balances.

els nens m’esperaven i venien a rebre’amb els ulls oberts, què portes? I posaves paperines damunt de la taula i entrots triàvem els llegums i si eren llentie



sortien pedres, les feien botre per terrdesprés les guardaven. I quan feia bo, a nit, pujàvem al terrat i ens assèiem erra, jo al mig i un a cada banda, de l

mateixa manera que quan dormíem. I dvegades, si el temps era calent, en

quedàvem adormits fins que la llum dedia ens posava vermell davant dels ulls ens despertava i corríem cap al pis am

els ulls mig tancats per no desvetllar-nodormíem damunt d’una flassada perqu

no teníem ni un matalàs. I dormíem tot e

emps que faltava, per començar un altrdia. Els nens no parlaven mai del separe, com si no hagués existit. I si a mde vegades em venia al record, feia u



gran esforç per treure-me’l, perquè duiun cansament tan gran a dintre que no epot explicar, i calia viure, i si pensavmassa el cervell em feia una mena dmal com si el tingués podrit.

Quan ja feia una bona colla d

mesos que treballava a casa l’adroguede les veces, potser tretze, potsequinze… al cap d’una colla de mesos d

deixar-li la casa com una patena, tots elmobles untats amb oli i vinagre mig mig, i el cobrellit més blanc que le

dents, i les fundes de les butaques i desofà bugadejades i replanxades’adroguer de les veces un dia em v

preguntar si els nens anaven a col·legi,



i vaig dir que, de moment, no. I un diem va dir que, la primera vegada que hvaig entrar a comprar veces, es va fixaen mi i que també coneixia en Quimeun noi, va dir, que sempre es quedava acarrer, amb les mans a les butxaques

mirant a totes bandes. Jo li vaipreguntar com el podia veure sdespatxava, i em va dir: que no record

que tenia els sacs de les veces al carrerencara que no els hi hagués tinguts

que no hagués hagut d’anar a buscar le

veces a fora, també l’hauria vist, perquva dir que tenia un mirall darrera deaulell, posat d’una mena de manera pe

poder vigilar que ningú no el robés.



que, amb aquest mirall, que podia femoure d’una banda a l’altra, veia elsacs que tenia al carrer i si les criaturehi ficaven la mà i la treien plena. I em vdir que no em sabés greu, però que edia que em va venir al darrera per dir

me si volia treballar a casa d’ell, em vcórrer al darrera perquè jo feia una carque el va deixar encongit i va pensar qu

me’n passava alguna de molt grossa. I lvaig dir que no em passava res. Qunomés em passava que havien matat e

Quimet a la guerra i que tot era difícil va dir que ell també havia fet la guerra; un any d’hospital. Que l’havien collmig desfet del camp de batalla i qu



’havien apedaçat com havien pogut aleshores em va dir, vingui diumenge es tres de la tarda. I va afegir que j

pensava que, gran com era, no em fariangúnia d’estar sola amb ell, que ja feiant de temps que em coneixia.



XXXIX

Vaig tocar les balances i vaig acabade baixar. Era una tarda de diumengmig ennuvolada, però sense pluja, sens

sol i sense aire. Em costava una mica drespirar, com els peixos quan els treuedel mar. L’adroguer m’havia dit que

entrés per la porteta del pati, que jestaria oberta, com de costum, perquera de l’única porta que es podi

disposar el diumenge. No es passaripas el temps alçant i abaixant lpersiana de ferro canaleta, si tenivisites. I no sé per què, tot i que l’anav





vol i va dir que més valia callar perquèsi anava a queixar-se, potses’empiparien i li tirarien més coses. Eveia que s’havia afaitat de poc i s’havifet un tall petit vora de l’orella. A lalum ennuvolada els foradets de l

verola semblaven més enfonsats a dintrde la pell. Cada foradet rodó amb unpell més nova, una mica més clara qu

a pell que es té del néixer.Em va dir si volia fer el favo

d’entrar. I em va fer passar endavant

em feia estrany perquè, sense la claroque els altres dies venia de la botigoberta, a través de la cortina dcanyetes, tot estava canviat i semblav



una altra casa. Tenia el llum demenjador encès. Era un llum que feimitja bola de porcellana, trabucadavall, aguantada al sostre per sicadenes de llautó. El serrell de la mitjbola era fet de canonets de vidre blan

com la bola. De vegades, si algú corripel pis de sobre, topaven els uns amels altres i feien musiqueta. I cap a

menjador vam anar i en el menjador envam asseure.

—Vol galetes?

Em va posar davant dels ulls unlauna quadrada, plena fins a dalt de tode sostres i sostres de galetes dvainilla, i amb la mà la vaig apartar i l



vaig dir que moltes gràcies, però que nenia gens de gana. Em va preguntar pel

nens i mentre enraonava i tornava legaletes al bufet, d’on les havia tretes, evaig adonar que tot el que feia i tot eque deia li costava molt de fer i de dir,

em va semblar com ara una petxina ama closca trencada, que no és altra cos

que un gran abandonament. Em va di

que el dispensés de donar-me la feina dfer-m’hi anar el diumenge, qusegurament era el dia que jo necessitav

més estar a casa per endreçar les mevecoses i per tenir la companyia dels nens en aquell punt, en el pis de dalt es va

sentir corredisses i els canonets del llu



van fer dring, dring… Tots dos vammirar el llum que ballava i quan elcanonets van callar li vaig dir qudigués el que em volia dir si de cas tenialguna cosa per dir-me. I em va dir quera molt difícil. I va posar les man

damunt de la taula i va lligar els ditd’una mà amb els dits de l’altra i quaels va tenir ben lligats i fort, amb el

nusos dels dits que se li feien blancs, vdir que estava molt amoïnat. Que, elera una persona de vida senzilla, sempr

allí, tancat, endreçant la botiga sensparar, feinejant, netejant, vigilant elsacs del dipòsit i que les rates no elroseguessin, perquè una vegada una rat



i va fer niu a dintre d’un feix de fregallla rata s’havia embrutat en els fregallell no se’n va adonar, tot i que v

poder matar la rata i la cria, i va posaels fregalls a la venda. I una minyonaque li feia molt bona cara, però que a el

no li agradava gens, va comprar dofregalls i al cap d’una mica va venir lsenyora de la minyona amb la minyona

i van fer quatre crits desagradableperquè li van dir que semblava mentidque fos tan deixat de vendre fregalls

fregalls que havien de rentar plats, ambbrutícia de rata entremig. I que això delfregalls només era un detall pedemostrar-me si calia anar amb compt



que les rates que sortien de lclaveguera no vinguessin del pati. Va dique tenia una vida poc divertida, que nera una vida per oferir com si fos ungran cosa, només de cara al treball i fer racó per la vellesa. Va dir que

pensava molt en la vellesa i que voliser un vell respectat i que els vellnomés se’ls respecta si tenen per viure

Va dir que no era pas un home que lagradés privar-se del que és necessarperò que pensava molt en la vellesa

que no es volia trobar, quan no tinguéni dents ni cabells, ni esma a les cameni força per posar-se les sabates, havend’anar a trucar a la porta d’un asil



acabar asilat, després d’una viddedicada al treball de cada dia i a lluita. Va deslligar els dits i aleshore

va ficar-ne dos a dintre del gerro quapava la taca de tinta, i d’entre le

roses vermelles i les margarides v

reure un pessiguet de molsa i va dirsense mirar-me, que sempre pensavmolt en mi i en els meus fills i que el

creia en el destí de les persones… i qusi m’havia dit que hi anés diumenge erper poder parlar amb calma, perqu

m’havia de demanar una cosa, que nsabia com començar a demanar-me-lamés que res perquè no sabia com me lprendria. I van tornar a córrer pel pis



altra vegada la musiqueta i ell va dirmentre no ens enfonsin el sostre… I vdir-ho com si jo també formés part de lcasa… I va dir que era un home sol. Uhome tot sol: ni pares ni família de camena. Sol com la pluja que vola. I qu

era de bona fe i que sobretot no eprengués malament el que volia dirme… I volia dir-me que era un home so

que no sabia viure sol… I va estar unbona estona callat i va dir aixecant ecap i mirant-me fort: em voldria casar

però no puc fundar una família…I va clavar un cop de mà a la taulamb tota la seva força. Això va dir: quno podia fundar una família i que e



volia casar. I anava fent una boletverda amb la molsa que havia tret degerro de llautó. Es va aixecar i es vposar de cara a la japonesa, i després eva girar i es va tornar a asseure, i mentrs’asseia, quan encara no estava be

assegut, va preguntar: —Es voldria casar amb mi?Ja me la temia, però tot i que me l

emia i que la veia venir, em vaig quedamolt parada i sense acabar-hd’entendre.

—Sóc lliure i vostè és lliure i jnecessito companyia i els seus fillnecessiten un costat…

Es va alçar més nerviós que jo i v



ravessar la japonesa dues o trevegades entrant i sortint del menjadorentrant i sortint… I tornant-se a asseurva dir-me que no em podia pensar dquina mena de bondat ell era bo. Que nsabia quina mena de bona persona er

ell. I que em tenia afecte de sempre, dquan hi anava a comprar veces i em veisortir carregada que amb prou feines s

es podia dur. —I penso que està sola i amb el

nens tancats i sols mentre treballa i j

podria posar ordre a tot això… Si no lagrada, faci com si no li hagués parlat…Però he d’afegir que no puc fundar unfamília, perquè per culpa de la guerr



sóc inútil del mig i, amb vostè, ja erobo una família feta. I no vull enganya

ningú, va dir, Natàlia.



XL

Vaig pujar al pis com una mosca balb, tot i que no volia anar-hi i tot i que n

volia dir res a ningú, a les deu no e

vaig poder aguantar més: vaig agafar elnens i me’n vaig anar volant a casa lsenyora Enriqueta, que ja es pentinav

per ficar-se al llit. Vaig posar els nendavant el quadro de les llagostes i elvaig dir que les miressin i amb l

senyora Enriqueta ens vam tancar a lcuina. Li vaig explicar què em passava i vaig dir que em semblava que h

havia entès, però que em semblava qu



no ho havia acabat d’entendre. I ella eva dir, el devien esguerrar a la guerraés ben bé el que et penses i per això evol casar amb tu, perquè amb tu ja eroba amb una família feta, i molt

homes, sense família, són com un

ampolla buida navegant damunt del mar —I com ho dic als nens? —Els ho dius de seguida que a ell l

hagis dit que sí, i com una cosa de lemés naturals que corren. I què saben…

Vaig estar uns quants dies rumiant

el dia que em vaig decidir, despréd’haver sospesat molt el pro i el contravaig dir a l’adroguer que sí, que encasaríem; li vaig dir que havia trigat



dir-li-ho perquè m’havia agafat dsorpresa i com més temps passava méa sorpresa anava creixent i que em feie

respecte els nens, que eren més grandels anys que tenien, perquè la guerra a gana els havien fet créixe

’enteniment més aviat. Em va agafar unmà, i la mà d’ell tremolava, i em va dique no em podia pensar quin jardí l

acabava de posar a dintre. I vaig anar fer la feina. Em vaig quedar plantaddamunt de les rajoles tacades de sol, a

peu del balcó. Del presseguer va fugiuna ombra, i era un ocell. I damunt depati, venint de les galeries, va caure unuvolet de pols. A la sala de le



campanes de vidre vaig trobar uneranyina. S’havia fet de campana

campana. Sortia del peu, que era dfusta, passava per la punxa del cargol anava a parar al peu de fusta de l’altrcampana. I vaig mirar tot allò que seri

a meva casa. I se’m va fer un nus acoll. Perquè d’ençà que havia dit que sm’havien vingut ganes de dir que no. N

m’agradava res: ni la botiga ni epassadís com un budell fosc ni allò des rates que venien de la claveguera. A

migdia ho vaig dir als nens. Nprecisament que em casava, sinó quviuríem en una altra casa i que un senyomolt bona persona es cuidaria de fer-lo



anar a col·legi. Ni l’un ni l’altre no vadir mitja paraula, tot i que em penso quem van entendre. S’havien acostumat no parlar i els ulls se’ls havien feristos.

I al cap de tres mesos d’aquel

diumenge, un dematí, d’hora, ens vacasar amb l’Antoni que des d’aquell diva ser l’Antoni-pare i el meu fil

’Antoni-fill, fins que vam trobar lmanera de dir-li Toni.

Però abans de casar-nos ell va fe

arreglar aquella casa. Vaig dir que volilits de llautó pels nens i vaig tenir llitde llautó, com el que jo havia tingut dnoia i que m’havia hagut de vendre. Vai



dir que volia cuina penjada i vaig tenicuina penjada. Vaig dir que voliacobretaula sense taca de tinta i vaig tenicobretaula sense taca de tinta. I un dia lvaig dir que jo encara que fos pobra erdelicada de sentiments i que mé

m’estimaria no portar a la casa nova nuna trista cosa de la casa vella: ni roba tot ho vam tenir nou i quan li vaig di

que encara que fos pobra era delicadde sentiments, va contestar que, ell, ercom jo. I va dir la veritat.



XLI

I els nens van començar a estudiarcadascú a la seva habitació amfinestra, amb llit daurat, amb cobrell

blanc, amb edredó groc a l’hivern, amauleta de fusta clara i la seva butaqueta

L’endemà mateix de casats, l’Antoni em

va dir que no em volia veure ni cinminuts més netejant, que busqués donde fer feines pels dematins i per le

ardes i que si volia minyona, minyonaQue no s’havia casat per fer-me rentar lroba sinó que s’havia casat per tenifamília, com m’havia dit, i que voli



veure la seva família contenta. Teníemde tot. Roba, plats, coberts, i sabd’olor. I com que els dormitoris eregelats a l’hivern i freds els altres mesosfora del ple estiu dormíem, tots, ampeücs.

La senyora Enriqueta em venia veure i la primera vegada, tornem-hburxant-me perquè li expliqués la mev

nit de nuvis i quina cara havíem fesense poder-la fer. I reia. Els primeremps ens assèiem una al costat d

’altra al sofà amb funda, però méendavant ens assèiem cadascuna en unbutaca perquè ella deia que el sofs’enfonsava massa i se li clavava un



barnilla de la cotilla sota el braç. Seiamb les cames posades d’una manermolt estranya: els peus junts i els genollseparats, molt dreta, amb la boca de rap

el nas de paperina al capdamunt de tod’ella mateixa. Li vaig ensenyar tot e

que tenia, la roba de dur i la roba dcasa, i va dir que era impossible que lbotiga donés per tant, que l’Antoni devi

enir diners, i jo li vaig dir que no hsabia. I el paravent la va deixar moparada. Quin acudit, va dir. I quan l

vaig dir que tenia dona de fer feines eva dir que ben bé que m’ho mereixia. Lvaig dir que es deia Rosa i, de vegadesa senyora Enriqueta venia més d’hor



per poder veure la Rosa, sobretot el dique la Rosa planxava, que semprplanxava a la sala del sofà amb fundaper mirar-la planxar. Quan se n’anavsortia per la botiga i l’Antoni, des deprimer dia, cada vegada li donava u

paquet de galetes, petit, i així se la vfer seva, tant, que quan venia noméparlava de l’Antoni i se’l mirava am

més enamorament que si fos una cosseva.

Un dia vam caçar una rata mo

petita. La vam trobar caçada ucomençament de tarda. Me’n vaiadonar jo. Els vaig cridar i tots vasortir al pati. L’havia caçada una rater



d’aquelles que es disparen i l’havirinxada ben bé pel mig. I l’havi

rebentada i li sortia una mica de budelbarrejat amb sang i pel foradet de baide tot li sortia el morret d’una rateta denéixer. Tot era molt fi: el color, els dits

de les manetes i la blancor del pèl de lpanxeta que no era ben bé blanc perque ho semblava perquè era d’un colo

gris bastant més clar que l’altra part decos. Tenia tres mosques vironereencastades a la sang; quan ens hi va

acostar una va volar com si s’haguéespantat molt, però de seguida va tornaamb les altres. Eren ben negres toteres, amb aigües blaves i vermelles co



el dimoni que explicava en Quimet, s’atipaven de bestia morta com deia eQuimet que feia el dimoni quan anava dmosca. Però tenien la cara negra i eQuimet m’havia dit que el dimonencara que anés de mosca vironera

enia la cara encesa de flames. I lemans. Perquè no se’l confongués amb levironeres de debò. I l’Antoni, quan v

veure que estàvem tan encantats, vagafar trampa i rata d’una revolada i vsortir al carrer i ho va llençar tot plega

al forat de la claveguera.Els nens estaven molt de l’Antonanta por que jo havia tingut que no e

poguessin veure. Sobretot el ne



n’estava molt. La nena ja era una altrcosa: era més despresa. Però el nequan no tenia feina amb l’estudiasempre anava davant i darrera d’Antoni i si l’Antoni li manava de fe

alguna cosa, la feia content. I si l’Anton

legia el diari en havent sopat, el nen si anava acostant i, amb l’excusa dlegir el diari, se li arraconava.



XLII

Vivia tancada a casa. El carrer em feipor. Així que treia el nas a foram’esverava la gent, els automòbils, el

autobusos, les motos… Tenia el copetit. Només estava bé a casa. De micen mica, tot i que em costava, m’anav

fent la casa meva, les coses meves. Lfosca i la llum. Sabia les clarors del di

sabia on queien les taques de sol qu

entraven pel balcó del dormitori i de lsala: quan eren llargues, quan erecurtes. I els nens van fer la primercomunió. Tots vam estrenar vestit. L



senyora Enriqueta va venir a ajudar-ma vestir la nena. Mentre jo la fregava ddalt a baix amb aigua de colònia, vaidir, miri, que dreta… i la senyorEnriqueta va dir, se li podria ressegui’esquena amb una gota d’oli. I li va

posar el vestit i el vel i la senyorEnriqueta amb la boca plena d’agullede picar li anava enganxant vel i coron

als cabells. La Rita, un cop vestidasemblava una nina. Vam fer la festa acasa i acabada la festa vaig entrar a

dormitori de la nena i la vaig ajudar despullar-se i, mentre plegava elenagos damunt del llit, la nena va dique una amiga seva del col·legi qu



ambé havia fet la primera comuniaquell matí tenia el seu pare que sn’havia anat a la guerra, que havien dque era mort i que feia dos dies elhavia tornat, molt malalt, però viu; i qusi no n’havien sabut res és perquè havi

estat tancat en un presidi, molt llunysense que li deixessin escriure cartes… em vaig girar a poc a poc i vaig veur

que la nena em mirava i mentre emirava em vaig adonar que havia fet ucanvi gros en tot aquell temps en què j

luitava per acostumar-me a la vidnova. La Rita era en Quimet. Els ulls dmico i aquella mena de cosa que no epodia explicar què era però que anav



ota de cara a fer patir. I ja va comença’angúnia i el dormir malament i el n

dormir i el no viure.Si en Quimet no era mort, tornaria

Qui em podia dir que l’havia vist mortingú. És veritat que el rellotge qu

m’havien dut era el seu, però potsehavia passat a unes altres mans i allque havia fet creure que era mort havi

estat trobar el rellotge en un braç qupotser no era el braç d’en Quimet. O sera viu com el pare de l’amiga de l

Rita i tornava malalt i em trobavcasada amb l’adroguer de les vecesomés pensava en això. Quan els nen

no eren a casa i l’Antoni despatxava a l



botiga, anava amunt i avall del passadícom si l’haguessin fet especial per mota sola molt abans de saber que e

necessitaria per anar amunt i avall: debalcó de la sala a la japonesa demenjador, de la japonesa al balcó de l

sala. Entrava al dormitori del nenParet. Entrava al recambró magatzemParet. Tot eren parets i passadís

canyetes amb japonesa. Parets i parets passadís i parets i passadís i jo amunt avall rumiant la mostra i de tant en tan

cap a una habitació dels nens, fenmartell; i cap a l’altra i altra vegadmartell i amunt i avall i parets. I obrir ancar calaixos. Quan la dona de fe



feines havia acabat de rentar els plats se n’anava i deia, melosa: fins demàsenyora Natàlia, jo entrava a la cuina. paret. I l’aixeta. I obria l’aixeta noméun rajolí i amb un dit tallava el rajold’una banda a l’altra, com el bastone

que neteja el vidre dels autos quan ploumitja hora, tres quarts, una hora… senssaber, a l’últim, ni què feia. Fins que e

braç se m’adoloria i això em distreia dveure en Quimet arribar de voltar mónpotser acabat de sortir d’una presó, d

dret a casa seva, pujant al pis. I al pis hrobaria unes altres persones i baixaria preguntar a l’adroguer de sota què havipassat, i l’adroguer de sota li diria qu



m’havia casat amb l’adroguer de leveces perquè ens havíem pensat quhavia mort a la guerra i en Quimet epresentaria i ho cremaria tot. I ell quhavia fet la guerra es trobaria sense pissense dona i sense fills. Sortit de presó

Malalt com mai, vindria… Perquè jsempre m’ho creia, quan em deia questava malalt. I si una mica de vent fei

moure les canyetes de la japonesa i jestava d’esquena a les canyetes, egirava amb el cor petit i cansat pensan

que ja el tenia allí. I ja li podria anar adarrera explicant-li que res, que noméhavia estat casada amb ell… del parelde nates no me n’aixecaria. I aquesta po



em va durar dos o tres anys. Potser méspotser menys, perquè hi ha coses qus’esborren… i la senyora Enriqueta vagafar el vici de parlar d’en Quimet aixque estàvem soles, te’n recordes quas’enduia el nen amb la moto? I el que v

dir quan va néixer el nen i el que va diquan va néixer la Rita i el que va diquan et va dir Colometa? Te’n recordes

Te’n recordes?Vaig haver de sortir de casa pe

força perquè ni dormia ni menjava

Havia de passejar. M’havia ddistreure. Tothom em deia que m’havide tocar l’aire. Perquè vivia com svisqués tancada en una presó… E



primer dia que vaig sortir amb la Ritdesprés de tant de temps de no sortir’olor del carrer em va marejar. Vam

anar a mirar aparadors al carrer GranHi vam arribar caminant molt a poc poc i quan hi vam ser la Rita em v

mirar i em va dir que tenia els ullespantats. I li vaig dir que tenia manies vam mirar aparadors i tot tant m

feia… I la Rita va voler travessar, quavam arribar al capdavall, per pujar pe’altra banda. I quan tenia el peu posa

damunt la pedra del cantell de l’aceraot el món se’m va ennuvolar i vaiveure els llums blaus, almenys undotzena ben bona, com un mar de taque



blaves que se’m gronxés davant. I vaicaure. I em van haver d’acompanyar casa. A la nit, quan ja em trobava mébé, mentre sopàvem, la Rita va dir, no scom ho farem, perquè quan ha dravessar el carrer es desmaia. I va di

que se m’esveraven els ulls. I tots vadir que en tenia la culpa tant de temps dviure tancada a casa, però que de mic

en mica havia d’esforçar-me i sortir. vaig sortir, però per altres bandes. I, totsola, vaig anar pels parcs…



XLIII

Vaig veure caure moltes fulles i vaiveure néixer molts brots. Un dia, mentrdinàvem, la Rita va i diu que vo

aprendre idiomes i només idiomes, pepoder ser empleada d’aviació. De leque van en els avions i ajuden el

passatgers a lligar-se el cinturó perquno fugin enlaire i els porten licors i elposen un coixí darrera del cap.

’Antoni, a la primera paraula de la Ritasí. A la nit vaig dir a l’Antoni que, abande dir sí, havíem d’haver parlat ell i jo pensar si estava bé anar amb avió i v



dir que potser hauria estat una bona cosparlar-ne abans, però que si la Rits’havia ficat al cap de volar, no erauríem res de fer-li les mi

advertències. Em va dir que, als jovesse’ls ha de deixar tranquils, perqu

saben més que no pas els vells, qucaminen a recules com els crancs. I vdir que feia molt de temps qu

necessitava dir-me una cosa, que sencara no me l’havia dit era perquè jsemblava una persona amb poques gane

d’enraonar i amb poques ganed’escoltar, però que ja que fèiemconversa per això de la Ritanecessitava dir-me que mai de la vid



no havia estat tan feliç com d’ençà quens tenia tots tres a casa, i que m’havide dir gràcies perquè amb la felicitaque duia a sobre tenia sort i les coses lanaven bé encara que les coses no fossicom abans. I que tots els diners que teni

eren per nosaltres. I es va adormir.I jo no sabia si estava adormida o s

estava desperta, però veia els coloms

Com abans, els veia. Tot era igual: ecolomar pintat de blau fosc, elcovadors plens a vessar d’espart, e

errat amb els filferros que s’anaverovellant perquè no hi podia estendre lroba, la trapa, els coloms fent lprocessó de la galeria al balcó de



carrer després de travessar tot el pis passa menuda… Tot era igual, però toera bonic. Eren uns coloms que nempastifaven, que no s’espuçaven, qunomés volaven aire amunt com àngels dDéu. Fugien com un crit de llum i d’ale

per damunt dels terrats… Els petits jnaixien coberts de ploma, sense venessense canons al coll tan trist, amb el cap

el bec a la mida del cos. I els pares nels abocaven menjar a dintre amb aqueldesfici enfebrat i els petits n

’entomaven amb crits desesperats. I squeia un ou covat a terra no pudia. Jo elcuidava, els posava espart nou. L’aigudels abeuradors no s’enterbolia ni qua



feia calor…I l’endemà ho vaig explicar a un

senyora que es va asseure al meu costaen el banc d’un parc, de cara a les rosesLi vaig explicar que havia tinguquaranta coloms… quaranta parelles d

coloms: vuitanta… De tota menaColoms corbata de seda i coloms ames plomes pentinades enlaire qu

semblaven nascuts al país de tot arevés… De bútxeres, de cua de paó…de blancs, de rossos, de negres, d

clapats… amb caputxa, ammantellina… amb un giravolt de plomedel cap al bec que els tapava els ulls…amb llunetes de color de cafè amb llet…



Tots vivien en una torre feta expressas’hi pujava per una rampa fent cargol a rampa a la banda de fora teni

finestretes estretes i llargues i, a lbanda de dintre, al peu de cadfinestreta, hi havia un covador amb u

colom covant. I el que s’esperava perellevar-lo estava a l’ampit de lfinestreta i, si un mirava la torre d’u

ros lluny, era com una gran columna totcoberta de coloms que haurien pogut sede pedra però que eren de debò. I ma

no arrencaven el vol de les finestressinó des de dalt de tot de la torre i d’allsortien com una corona de plomes becs, però amb la guerra hi havia caigu



una bomba i tot s’havia acabat.Aquella senyora es veu que ho v

explicar a una altra. I aquella a una altra totes s’ho anaven dient a cau d’orella

quan veien que m’acostava sempre n’hhavia alguna que avisava les altres: j

ve la senyora dels coloms. I de vegadealguna que encara no sabia la històripreguntava: ila guerra els hi va matar?

una altra deia a la seva veïna de banc: diu que sempre hi pensa… I una altrexplicava a les que no ho sabien, el se

marit li va fer fer una torre expressperquè pogués omplir-la de coloms semblava un núvol de glòria… I quaparlaven de mi tal com es pensaven qu



era, deien: s’enyora dels colomss’enyora dels coloms la senyora delcoloms que només viu enyorada delcoloms i de la torre amb finestretes fina dalt de tot…

I per anar als parcs fugia del

carrers on passaven massa automòbilperquè em marejava i de vegades feiuna gran volta per anar-hi, per pode

passar per carrers tranquils. I per anar cada parc tenia dos o tres camins perquno fos massa ensopit sempre el matei

camí. I m’aturava davant de les caseque m’agradaven i me les mirava bé n’hi havia que, tancant els ulls, me lesabia de memòria. I si veia una finestr



oberta i a dintre no hi havia ningúmirava a dintre. I mentre caminavpensava, a veure si la finestra amb epiano negre estarà oberta, o a veure sestarà oberta l’entrada amb el llum des candeles, o a veure sí el porter d

’entrada de marbre blanc tindrà elestos de les fulles al carrer per regaros, o a veure si la torre amb el jardí a

davant i el sortidor amb rajoleta blavindrà el ruixador engegat… Però el

dies que plovia em quedava a casa i n

m’hi sabia estar i a l’últim també vaisortir els dies de pluja i el parc era buide senyores i jo duia un diari i si plovinomés xim-xim, posava el diari estè



damunt del banc i m’asseia amb eparaigua obert i mirava de quina manera pluja decantava les fulles

esbadellava o tancava les flors… ornava a casa i alguna vegada m’havi

arreplegat un xàfec fort, però no em fei

res, encara m’agradava; no tenia capressa a tornar i si aquell dia em tocavpassar per l’entrada de marbre amb el

estos de les fulles verdes al carreperquè tornessin la pluja, semprm’aturava a mirar-les una estona i sabi

es fulles que tenia cada test i sabia leque els tallaven quan sortien les noves. anava per carrers deserts i vivia a poc poc… I de tant anar d’una flonjor a un



altra, em vaig tornar com una figa-flor ot em feia plorar. I sempre duia u

mocadoret a dintre la màniga.



XLIV

Un vespre, quan el noi se n’anava capal seu dormitori, l’Antoni li va dir quno se n’anés, que segués una estona amb

nosaltres, que li agradaria parlar ambell. Jo ja havia desparat la taula i jenia el cobretaula posat i al mig e

gerro de les senyores amb els vels i lecabelleres, amb les flors que ja feiemps que havia canviat perquè les rose

les margarides s’havien descolorit empastifat i en comptes d’aquelles florhi tenia tulipes i branques d’ametllerL’Antoni va dir al noi que li agradaria



saber si havia pensat què volia fer quaseria gran, que potser, com que erestudiós i seguia jsé els estudis, lagradaria seguir carrera i que comencéa rumiar quina carrera li agradariseguir. Que s’ho rumiés amb calma, qu

no li contestés a l’acte, que tenia tempde sobres. El noi l’escoltava amb elulls baixos i quan l’Antoni va para

d’enraonar, va alçar el cap, de primeem va mirar a mi i després va mira’Antoni, i va dir que no havia de rumia

res perquè havia fet la tria ja feia tempsVa dir que ell no tenia ganes de seguicarrera, que els estudis que feia els feiper saber algunes de les coses que s’ha



de saber, perquè és necessari fer estudique estava molt content de fer-los

perquè el polien, però que ell erpràctic i que no es volia moure de casa que tot el que li demanava era que edeixés ser adroguer com ell perquè, v

dir, vostè cada dia es farà més gran necessitarà més que l’ajudin. L’Antonhavia agafat una mica de molsa i fei

boleta. I li va dir, t’he de fer unreflexió: fer d’adroguer és una feina peno morir-se de gana. Però és una fein

de poc lluïment.I encara va dir, i vinga pastar lboleta de molsa, que potser deia el qudeia per fer-lo content a ell i que donav



a conversa per oberta i no per tancada que el deixava pensar-s’hi tant covolgués. No volia que el dia de dems’hagués de penedir d’haver-se lligaper unes paraules dites per donasatisfacció. I que ell, l’Antoni, j

s’havia adonat que ell, el meu fill, era unoi amb el cap prou clar per poder-nfer el que volgués. El noi tenia els llavi

estrets tota l’estona quan no parlava dues arrugues llargues entre cella cella: de tossut. I va dir que sabia mo

bé el que deia i el que feia i perquè hdeia i perquè ho feia. I ho va dialmenys dues vegades i a l’últim vexplotar, ell, que era tan obedient



recollit. Va explotar i abans d’explotava agafar una mica de molsa, nerviós, va fer sotraguejar totes les flors i ja eredos a fer boleta. I va dir que si triava dser adroguer era perquè volia ajudar-lo continuar el que ell feia i fer anar l

botiga endavant perquè, a ell, aquellbotiga li agradava. Va dir bona nit depressa i se’n va anar cap al se

dormitori. I quan anàvem cap a dormirpassadís avall, l’un darrera l’altre’Antoni anava dient com si no s’h

sabés acabar, no m’ho mereixo… nom’ho mereixo… però encara va dir qucreia que el noi feia un disbarat i quper ell hauria estat un orgull veure’



metge o arquitecte i pensar que gairebi havia sortit de les seves mans.

Sempre ens despullàvem darrera deparavent per poder tenir el dormitorsense roba esbarriada per les cadireota la nit. Darrera del paravent hi havi

el tamboret per descalçar-nos, i upenjador. L’Antoni sortia amb el pijamaposat i jo, abans o després d’ell, e

sortia amb la camisa de dormir posadaot cordant-me els botonets fins al coll

els botonets de cada puny. L’Antoni, a

principi, em va explicar que el costude despullar-se darrera del paravent lvenia de la seva mare. La tela deparavent, arrugada de dalt a baix



aguantada amb barretes de llautó pepoder-la treure i rentar, era blau cel totsembrada de margarides blanques cosi les hi haguessin llençades.

Les nits que tenia el son prim, perque dormia, em despertava el prime

carro que anava cap a la plaça i elevava a beure aigua i quan havia begut

escoltava els nens si dormien bé, i co

que no sabia què fer, travessava laponesa i corria per la botiga. Ficava l

mà a dins dels sacs de gra. En el de bla

de moro més que no pas en els altreperquè era el que quedava més a propdel menjador. Ficava la mà a dins i treiun grapat de granets grocs amb el morre





distreta així, de vegades pensava qudesprés de tots aquells anys en Quimeera mort i ben mort, ell, que havia estacom l’argent viu, fent plànols de moblesota el serrell del llum del menjador dcolor de maduixa… i pensava que n

sabia on havia mort ni si l’havieenterrat, tan lluny… ni si encara s’estavdamunt de la terra i de l’herba seca de

desert d’Aragó amb els ossos al vent; que el vent els colgava de pols, fordels de les barnilles de les costelle

com una gàbia buida fent bomba quhavia estat plena de pulmó de color drosa amb forats que anaven lluny bestioles. I les barnilles hi eren tote



fora d’una que era jo i quan vairencar-me de la gàbia de barnilles, d

seguida vaig collir una floreta blava i lvaig desfullar i les fulles queiegiravoltant d’enlaire com els granets deblat de moro. I totes les flors ere

blaves, de color d’aigua de riu i de made font, i totes les fulles dels arbre

eren verdes com la serp que vivi

amagada i amb una poma a la boca dcalaix. I quan vaig collir la flor i la vaidesfullar Adam va picar-me la mà, no

emboliquem! I la serp no podia riurperquè havia d’aguantar la poma i eseguia d’amagat… I m’entornava dormir i apagava el llum de la cuina i e



carro ja havia passat feia estona i veniemes carros i camions, tots avall, avalavall… i de vegades el rodar de tanterodes se m’enduia el pensament i eornava adormir…



XLV

Hi ha un jove que vol parlar amu, va dir l’Antoni en el punt d’entrar a sala. La Rosa planxava i jo seia en e

sofà amb funda. Va afegir que el jove lhavia anat a dir una cosa però que ell lhavia dit que s’esperés un momen

perquè era a mi que m’havia de diaquella cosa. Em va semblar una micestrany. Vaig dir a la Rosa que tornava

de seguida. Està bé, senyora NatàliaVaig anar cap al menjador bastanencuriosida i pel passadís l’Antoni eva dir que el jove que em volia veur



era el jove que feia més goig de tot ebarri. Vaig arribar al menjador amb lecames segades i al menjador hi havi’amo del bar de la cantonada, que er

gairebé nou perquè només feia dos anyque havia comprat el bar. L’amo del bar

enia raó l’Antoni, feia goig: molt beplantat i amb els cabells negres com alde merlot. I molt simpàtic. De seguid

que em va veure em va dir que ell estavmuntat a l’antiga. Li vaig dir que segué

ens vam asseure. L’Antoni va deixar

nos i el noi va començar a enraonar. Vadir que tenia un vici, la feina. Sóc molreballador. Va dir que el restaurant bari permetia de viure i d’estalviar, tot



que l’època era dolenta, i que l’anvinent compraria la botiga del saboneque tenia al costat del bar, que ja feiemps que estaven en tractes, i que fari

una ampliació del bar i de la sala dfestes. Que amb aquesta ampliaci

guanyaria prou per poder-se comprar, acap de tres o quatre anys, una caseta Cadaqués, a la vora d’on vivien els seu

pares, perquè si es casava volia que lseva dona pogués passar bons estius a lvora del mar que, per ell, era una de le

coses més boniques del món. —Sóc fill d’uns pares molt units, casa meva només hi he vist alegria benestar; i vull, si em caso, que la mev



dona pugui dir el que diu la meva mardel meu pare, que tota a vida només li hsentit a dir: quina sort, el dia que el vaiopar!

Jo l’escoltava sense badar bocperquè el noi sembava un molí engegat,

a veure on aniria a parar. I quan vcallar, va callar. I esperant, esperant, vapassar una bona estona fins que a l’últi

davant d’aquell gran aturament li vaidir, vostè dirà…

I ja hi vam ser. La Rita.

—Cada vegada que la veig passar écom si veiés passar una flor. I vinc demanar-la.

Em vaig aixecar i vaig treure el cap



per entre les canyetes i vaig crida’Antoni i quan va venir i l’anava

posar al corrent em va dir que ja hestava i també es va asseure. Jo vaig dique la Rita no m’havia parlat de res que havia d’esperar que la meva filla e

digués alguna cosa. I ell va dir, digui’mVicenç. I va afegir que la Rita no ensabia res. Li vaig dir que el primer qu

havia de fer era parlar amb la Rita, perque havia de pensar que la Rita era mooveneta. Ell va dir que no li feia re

que fos joveneta, que ja s’esperaria sella es volia esperar, però que ell estavdisposa a casar-se l’endemà mateix, que no havia de parlar amb ella, qu



estava muntat a l’antiga i que no gosariaque li parléssim nosaltres i a veure ellquè hi deia. Demanin imformes meus, sels sembla. Li vaig dir que parlaria amba Rita, però que la meva filla tenia u

mal geni i que potser, d’aquella manera

no arribaríem enlloc. Tal dit tal fetQuan la Rita va tornar a casa li vaig dique el noi del bar havia vingut

demanar-la per casar-se. Em va mirar en comptes de dir alguna cosa se’n vanar a la seva habitació a deixar el

libres i després a la cuina a rentar-ses mans i va tornar i va dir: vostè epensa que tinc ganes de casar-me d’enterrar-me i ser la senyora de



cafeter de la cantonada?Es va asseure al menjador, es v

pentinar els cabells enrera amb dos copde mà i va mirar-me, i els ulls li reien ot d’una es va posar a riure gaireb

sense poder dir ni una paraula i de tan

en tant, quan podia, deia: no faci aquestcara…

I em va encomanar el riure i sens

saber de què reia jo també em vaiposar a riure i rèiem fort i va veni’Antoni i va apartar les canyetes am

dues mans i sense entrar al menjador vreure el cap per entre les canyetes i vdir, de què rieu? I de veure’l allí no enpodíem aguantar el riure i a l’últim l





XLVI

Va tornar en Vicenç, cridat pe’Antoni, i li vaig dir, la Rita és rebeca

va a la seva; que em sabia molt de greu

ell va dir, vostès em volen? Li vam dique sí i ell va dir molt formal, la Ritserà meva.

Van ploure flors i una invitació peun sopar al bar. En Toni anava a favode la Rita i deia que tot plegat no l

agradava gens, que la Rita tenia raó, quper què s’havia de lligar amb el noi debar si el que ella volia era veure món, que si el noi del bar tenia ganes d



casar-se, el país era ple de noies que evoldrien a mans besades.

Un dematí la Rita estava a l’entradde la galeria i jo, que no sé què feia pea sala, em vaig quedar aturada al pe

del balcó a mirar-la. Estava de cara a

pati i d’esquena a mi i el sol li feicaure l’ombra a terra, i els cabells, contrallum, estaven plens de cabells mé

curts que voleiaven i brillaven i li feiebonic: tenia el cos prim, les camelargues i rodones, i amb la punta de

peu anava fent una ratlla a la pols derra, a poc a poc, arrossegant-lo.El peu anava d’un costat a l’altre

anava fent ratlla i tot d’una em vai



adonar que jo estava damunt de l’ombrdel cap de la Rita; més ben dit, l’ombrdel cap de la Rita em pujava una micdamunt dels peus, però així i tot, el quem va semblar va ser que l’ombra de lRita, a terra, era una palanca, i que

qualsevol moment jo podria anaenlaire perquè feien més pes el sol i lRita a fora que l’ombra i jo a dintre.

vaig sentir d’una manera forta el pas deemps. No el temps dels núvols i del sode la pluja i del pas de les estrelle

adornament de la nit, no el temps de leprimaveres dintre el temps de leprimaveres i el temps de les tardordintre el temps de les tardors, no el qu



posa les fulles a les branques o el ques arrenca, no el que arrissa

desarrissa i colora les flors, sinó eemps dintre de mi, el temps que no e

veu i ens pasta. El que roda i roda dintre del cor i el fa rodar amb ell i en

va canviant per dins i per fora i ambpaciència ens va fent tal com sere’últim dia. I mentre la Rita feia la ratll

a la pols amb la punta del peu, la vaiornar a veure amb els bracets enlair

corrent pel voltant del menjador darrer

de l’Antoni i fent tentines entre un núvode coloms… I la Rita es va girar, unmica parada de veure’m dreta ’entrada de la sala, i va dir que tornav



de seguida i va sortir per la porteta depati. Va tornar al cap de mitja hora benbona, encesa de galtes; i em va dir quvenia de veure en Vicenç i que s’hhavia barallat, perquè ella li havia dque la primera cosa que ha de fer un no

que es vol casar amb una noia éconquistar-la i no anar a secretejar amba família, i que li havia dit que n

s’envien flors a una noia sense saberabans, si ella estarà contenta de rebrees. I li vaig preguntar què li havia dit e

Vicenç i es veu que ell li va dir questava molt enamorat i que si no el voliancaria el bar i es faria frare.

I vam anar a sopar al bar d’e



Vicenç. La Rita duia un vestiu blau ceamb pastilles blanques brodades, i es vpassar tota l’estona emmurriada i sensastar ni un plat. Deia que no tenia gana en Vicenç, a l’últim, a les postres, qua

el mosso ja no anava i venia traient

portant plats, va dir com si s’ho digués ell mateix, hi ha persones que teneraça a enamorar una noia i jo no en tinc

I amb aquestes paraules la vguanyar. I va començar el festeig. Ufesteig com una guerra. Tot d’una la Rit

deia que s’havia acabat el prometatge que no es volia casar ni amb en Vicenni amb ningú. Es tancava a la sevhabitació. En sortia per anar a classe



així que havia agafat l’autobús, que tenia parada gairebé davant del bar, veni

en Vicenç. —De vegades em penso qu

m’estima i al cap de dos dies em pensque no. Li regalo una flor i està content

al cap de dos dies li regalo una altrflor i no me la vol.

L’Antoni entrava al menjador

s’asseia i agafava la seva miqueta dmolsa. Consolava en Vicenç dient-li qua Rita era molt jove, un cadell, i e

Vicenç li deia que ja se’n feia càrrec que per això tenia tanta paciència perque es migrava perquè amb la Rita nsabia mai on era. A l’hora que la Rita



estava a punt de tornar, en Vicenç fugiaescapat. De vegades s’ajuntava a lertúlia en Toni, i quan veia que e

Vicenç patia de debò, es posava tristDe mica en mica es va decantar a favod’en Vicenç i es va començar a baralla

amb la Rita per defensar en Vicenç. quan hauràs voltat món, què?, li deia.

Quan l’Antoni i el noi parlaven de l

botiga i del que calia comprar i de lmanera que havien de dur el negoci, dvegades els deixava sols o entrava

sortia del menjador, endreçant, sensescoltar-los. Però una nit vaig sentir lparaula soldat i em vaig quedar dreta apeu de la cuina com si m’haguessi



clavat a terra. I l’Antoni li deia quesegurament, podria fer el servei Barcelona, però no sé què va dir que locaria fer un any de més i el noi li v

dir que s’estimava més fer un any dmés i poder estar a Barcelona que n

pas fer un any de menys i anar a paraqui sap on. I va dir a l’Antoni que no hestranyés, que, quan era petit, durant l

guerra, per culpa de no tenir menjarhavia tingut de passar una temporadfora de casa, i que li havia quedat co

una mena de deliri d’estar a casad’estar sempre a casa, com un corc dintre d’una fusta; i que aquest deliri ni havia passat ni li passaria mai.



’Antoni va dir, entesos. I vaig entrar amenjador; i l’Antoni, així que em vveure, em va dir que molt aviat veuria enoi amb uniforme.



XLVII

La Rita va fixar el dia per casar-sdavant de tots i va dir que deia que sper no veure més en Vicenç amb car

d’ànima en pena i fent-se tot el barri sefent creure que era una víctima. I fent-lpassar a ella, només amb aquella cara

sense dir ni mitja paraula, per una malnoia. I que amb la fama que li feia, si nes casava amb ell s’hauria de quedar pe

vestir sants, i tampoc no li agradavaperquè ella tenia ganes, ja que no podifer el que s’havia proposat de servir eun avió, d’entrar en un cine o un teatre



molt ben vestida i amb un home que fegoig al seu costat, i en Vicenç, ella ja horeconeixia, feia goig. L’única cosa quea molestava, i era el que la molestav

més de tot, era que en Vicenç fos debarri i que tingués l’establiment tan

prop de casa. Li vam preguntar per qua molestava i va dir que no ho sabi

explicar ben bé, però que li feia un

mena d’angúnia, que casar-se amb uque visqués tan a prop de casa era cosi es casés amb algú de la família i qu

això li matava moltes il·lusions. I defesteig per acostumar-se l’un a l’altreque va ser un festeig llarg, van passar afesteig de preparació de casament. Vam



fer venir una modista dues vegades lsetmana i vam fer sala de treball la saldel sofà amb funda. Mentre la modista a Rita cosien, venia en Vicenç; la Rit

així que el veia es posava nerviosa deia que si no fos del barri no podri

venir a fer el tafaner. Abans d’hora, jasabrà tot com és… En Vicenç s’adonavdel que li passava a la Rita però no e

sabia estar de venir i entrava a la salcom si anés a fer un pecat, s’estava unestona quiet sense bellugar-se i, qua

veia que totes treballàvem, se’ornava, i a l’últim vaig ser jo la quse’n va anar i vaig deixar que fessin enuviatge la Rita i la modista perquè l



Rita trobava que jo no cosia prou fi. cap al parc, que també em cansava. Jem cansaven tantes senyores conegudeesperant-me amb cara de pena perquhavia tingut coloms. I aquell desfici quo tenia abans de parlar dels coloms i d

a torre amb els anys m’havia anapassant.

Si volia pensar en els coloms algun

vegada, m’estimava més pensar-hi totsola. I pensar-hi com volgués; perquè dvegades pensar-hi em feia posar trista

d’altres vegades no. I segons quins diessota fulles i branques, em venien uneganes de riure petites perquè em veianys enrera matant colomins a dintre d



’ou. I si sortia de casa amb paraiguperquè estava núvol, si pel parc veiuna ploma d’ocell, la burxava amb lvirolla del paraigua ben endins de lerra i l’enterrava. I si topava amb

alguna senyora de les que em coneixien

em deia, que no ve?, li deia, no, no squè em passa però si m’assec em trobmalament. I si el temps fresquejava deia

si sec, tota la mullena de les fulles se’fica a l’esquena i a la nit m’agafa tos… es plantava així i m’entretenia a mira

els arbres que vivien cames enlaire, amotes les fulles que eren els peus. Elarbres que vivien amb el cap a dintre da terra menjant terra amb la boca i amb



es dents que eren les arrels. I la sanels corria diferent de com corre pedintre de les persones: recta del cap alpeus per la soca amunt. I el vent i lpluja i els ocells feien pessigolles alpeus dels arbres tan verds quan naixien

Tan grocs per morir.I tornava a casa una mica marejad

com sempre, perquè no sabia què ho fei

però l’aire em reprenia i així quentrava a la sala ja trobava els llumencesos i la Rita rondinant i la modist

amb la cara amoïnada i en Vicenç dret obé assegut o bé que ja no hi era. ’Antoni sempre em preguntava s

m’havia passejat força. I de vegades e



Toni també mirava la modista i la Ritcom cosien o bé el trobava cridant amba Rita perquè tenia gana quan arribav

de fer el soldat i la Rita no li volipreparar berenar perquè deia que sperdia temps no tindria la roba feta

’hora de casar-se i que volia tenir-hot llest i no haver de donar ni un pun

més mai més i en el moment d’haver-s

casat començar a viure només pedivertir-se. De vegades els trobava totberenant i discutint ni ells sabien de què

quan arribava anava a descalçar-me dseguida i m’asseia al sofà i mentrenraonaven encara veia les fulles, levives i les mortes, les que sortien de l



branca com un gemec i les que en queiesense dir res i baixaven giravoltant couna ploma de colom molt fina si cad’enlaire.



XLVIII

I va venir el casament. Tota la nit haviaplogut i a l’hora d’anar a l’esglésiqueia l’aigua a portadores. La Rita es v

vestir de núvia perquè jo vaig voler ques vestís de núvia, perquè un bocasament és un casament amb la noi

vestida de núvia. I vam fer el casamen, al mateix temps, la celebració d’aniversari del meu casament am

’Antoni. La senyora Enriqueta, que efeia vella de pressa, va regalar equadro de les llagostes a la Rita, perqusempre te’l miraves quan eres petita…



L’Antoni va donar molts cèntims perquèno fos una noia sense dot. En Vicenç vdir que tant li feia, tot i que ho agraïaperquè ell es casava amb la Rita amdot o sense dot, i la Rita va dir que edot li serviria per quan es separés d’e

Vicenç. La Rita, quan es va casar, teniade tot. Vam fer el dinar en el bar d’enVicenç, a la sala de festes, que ja estav

engrandida perquè ja tenia la botiga desaboner feia temps, i tot el de dalt vanar a baix i per les parets hi havi

garlandes d’esparreguera amb roseblanques de paper, perquè les de debòs’havien acabat. I van lligar cintes allums i penjaven amb una rosa de pape



ligada al capdavall i a més a més hhavia fanalets vermells que vaencendre de dia. Els mossos no epodien bellugar de tan emmidonada quduien la camisa. Els pares d’en Vicenvan baixar de Cadaqués, vestits de negr

molt enllustrats de sabata, i els meufills i en Vicenç i l’Antoni, tots, vavoler que jo em fes un vestit de seda d

color de xampany. I que em posés uncollaret llarg de perles de cria. EVicenç, sense sang a la cara perqu

havia arribat a aquell dia després dmolt dir que no hi arribaria masemblava que l’haguessin matat i qudesprés l’haguessin tornat a fer viure pe



força. La Rita de mal humor perquè quava sortir de l’església se li va mullar lcua i el vel. En Toni no va poder venir ’església i va venir al dinar vestit d

soldat i va ballar vestit de soldat. I vahaver d’engegar els ventiladors, i le

roses de paper, amb el vent artificialremolaven. I la Rita va ballar am’Antoni i l’Antoni estava tou com u

préssec podrit. I els pares d’en Vicençque no em coneixien, van dir questaven molt contents de fer la mev

coneixença i jo els vaig dir que tambestava molt contenta de fer lconeixença d’ells i van dir que eVicenç, per carta, sempre els parlava d





palmell de la mà, amb tot el tros de pelratllada que va del puny als dits, contrel palmell de la mà del meu fill, vaisentir com si es trenqués la columnetdel llit feta de boles les unes damunt des altres, i li vaig deixar anar la mà i l

hi vaig posar al coll i vaig estrènyer i elva dir, què fas?, i jo li vaig dir’escanyo. I quan vaig acabar el bal

amb el meu fill, el collaret de perles dcria es va enganxar amb un botó de lseva jaqueta de soldat i totes les perle

van rodolar, i tots a collir-les i els ques collien me les anaven donant, tinguingui, tingui, senyora Natàlia, i jo le

ficava en el portamonedes, tingu



ingui… El vals el vaig ballar amb’Antoni i tothom va fer rotllo pe

veure’ns ballar perquè l’Antoni, abande començar els giravolts, va feanunciar per en Vicenç que celebràvem’aniversari del nostre casament. I l

Rita em va venir a fer un petó. Em va dibaixet, mentre en Vicenç anunciava evals, que des del primer dia s’havi

enamorat com boja d’en Vicenç peròque no li ho volia demostrar i que eVicenç no sabria mai que ella n’estav

enamorada. I dient-ho, em feipessigolles amb els llavis i vaig teniuna estona a la galta el seu alè calentóLa festa s’anava cansant i va arriba



’hora de separar-nos. En Toni ens vdeixar, els nuvis se’n van anar i, aband’anar-se’n, la Rita va donar florsTanta calor que feia allà dins, i a fora larda era fresca i de rosa i amb un no s

què d’acabament de temporada. N

plovia gens però tot el carrer feia olode pluja. Amb l’Antoni vam tornar cap casa i vam entrar per la porteta del pati

Em vaig treure el vestit darrera deparavent i l’Antoni va dir que m’hauride fer passar el collaret amb un fil qu

no es trenqués i ell també es va canviade roba i se’n va anar cap a la botiga feinejar. Em vaig asseure al sofà ambfunda, davant de la consola. En el miral



de la consola veia l’acabament del mecap, uns quants cabells només, i a band

banda dormien, a dintre de lecampanes de vidre, aquelles floreteDéu sap després de quants anys. Ecargol estava al mig de la consola, i er

com si el sentís amb aquell neguit demar a dintre… buuum… buuum… i vaipensar que potser quan ningú n

’escoltava, a dintre no feia remor i quallò era una cosa que no es podria sabemai: si a dintre del cargol de mar h

havia onades quan a l’entrada del forano hi havia cap orella. Vaig treure leperles del portamonedes i les vaig ficaen una capseta i me’n vaig quedar una



després la vaig tirar a dintre del cargoperquè fes companyia al mar. Vaig anaa dir a l’Antoni si voldria sopar i va dique només cafè amb llet, i gràcies. I pedir-ho, com que li ho vaig preguntar dedel passadís, va entrar al menjador

quan ho va haver dit se’n va entornacap a la botiga per entre les canyetes i jvaig tornar al sofà amb funda fins que e

va fer fosc i a les fosques em vaiquedar, fins que van encendre el fanadel carrer i va entrar una mica de claro

esmorteïda i va tacar les rajolevermelles com un fantasma de clarorVaig agafar el cargol i el vaig decantaamb molt de compte, ara cap a un



banda ara cap a l’altra, per poder senticórrer la perla per dins. Era ros, ambaques blanques, amb punxetes, amb l

punxa de l’acabament allisada, de nacrper dintre. El vaig tornar allà on haviestat sempre i vaig pensar que el cargo

era una església i la perla de dintrmossèn Joan i el buuum… buuum… ucant d’àngels que només sabien canta

aquella mena de cançó i prou. I vaiornar al sofà i vaig estar asseguda fin

que va venir l’Antoni i em va pregunta

què feia a les fosques i jo vaig dir quno feia res. I em va preguntar si pensaven la Rita i li vaig dir que sí però jo npensava en la Rita. I se’m va asseure a



costat i va dir si aniríem a dormir d’horperquè tenia el cos cruixit de no estaacostumat a dur armilla i jo li vaig dique també estava cansada i ens vaaixecar i vaig anar a preparar el cafamb llet i va dir, mitja tassa només…



XLIX

Em va despertar en Toni quan vornar, això que quan tornava a la ni

sempre travessava el pati caminant d

puntetes. Vaig començar a passar un diper una flor de ganxet i de tant en tanestirava una fulla. Un moble va fer crec

potser la consola, potser el sofà, potsea calaixera… a les fosques tornava

veure el baix de la faldilla blanca de l

Rita com girava damunt dels seus peuamb sabata de setí i sivelleta dbrillants. I anava passant la nit. Leroses del cobrellit, al mig, tenien cor i



una vegada, un dels cors es va gastar de dintre va saltar un botonet molt petide mitja bola… senyora Natàlia. Evaig llevar. En Toni havia deixat ebalcó ajustat per no despertar-nos…anava a tancar el balcó. I quan ja hi er

a tocar me’n vaig entornar cap adormitori i em vaig ficar darrera deparavent a les palpentes i a les palpente

em vaig vestir. I només era la matinadaA les palpentes vaig anar a la cuinacom sempre, tocant les parets, descalça

Em vaig aturar davant de la porta d’habitació del noi i el vaig sentirespirar fort i tranquil. I vaig entrar a lcuina a beure aigua, per vici. Vaig obri



el calaix de la tauleta de fusta blancamb hule de quadrets al damunt i en vaireure el ganivet de pelar patates quenia la punxa fina. La part tallant de

ganivet feia dentetes com una serra…senyora Natàlia. El que havia inventat e

ganivet ho havia fet molt bé i devihaver rumiat molt sota d’un llum damund’una taula en havent sopat perquè aban

els ganivets eren diferents i havia dpassar l’esmolet i potser els esmoletper culpa del que havia inventat e

ganivet serra cremant-se les cellehavien hagut de canviar d’ofici. Elpobres esmolets potser ara feien unaltra cosa i potser encara hi havie



guanyat i tenien moto i anaven per lecarreteres com un llamp amb la sevdona espantada al darrera. Amunt i avalper les carreteres. Perquè tot era aixícarreteres i carrers i passadissos i caseper ficar-se a dins com un corc din

d’una fusta. Parets i parets. Una vegadaot passant, en Quimet em va dir que el

corcs eren la desgràcia i jo li vaig di

que no podia entendre com s’ho feieper respirar, sempre foradant i foradant que com més foradaven menys devie

poder respirar i ell em va dir que jestaven fets a viure d’aquesta manerasempre de nassos a la fusta i bonreballadors perquè sí. I vaig pensar qu



els esmolets potser encara podien viurde l’ofici perquè no tots els ganiveteren ganivets de cuina i de colònies d’hospicis, que l’administració va dcara a l’estalvi, sinó que encarquedaven ganivets amb la fulla bona pe

passar-la per la mola. I mentre pensavaixí van néixer les olors i les pudorsTotes. Empaitant-se, fent-se lloc i fugin

tornant: l’olor de terrat amb coloms ’olor de terrat sense coloms i la pudo

de lleixiu que quan vaig ser casada vai

saber quina mena de pudor era. I l’olode sang que ja era com un anunci d’olode mort. I l’olor de sofre dels coets i des piules aquella vegada a la plaça de



Diamant i olor de paper de les flors dpaper i olor de sec de l’esparreguerque s’esmicolava i feia un gruix a terrde coses petites petites que eren el verque havia fugit de la branca. I l’olor demar tan forta. I em vaig passar la m

pels ulls. I em preguntava per què de lepudors en deien pudors i de les olorolors i per què no podien dir pudors d

es olors i olors de les pudors i va veni’olor que feia l’Antoni quan estav

despert i l’olor que feia l’Antoni qua

estava adormit. I vaig dir a en Quimeque potser els corcs, en comptes dreballar de fora endintre, treballaven d

dins enfora i pel foradet rodó treien e



cap i pensaven en les maleses questaven fent. I l’olor dels nens quan erepetits, de llet i de saliva, de llet encarbona i de llet enviada agra. I la senyorEnriqueta m’havia dit que teníem moltevides, les unes entreteixides amb le

altres, però que una mort o un casamende vegades, no sempre, les separava, a vida de debò, lliure de tota mena d

fils de vida petita que l’havien lligadapodia viure com hauria hagut de viursempre si les vides petites i dolente

’haguessin deixada sola. I deia, levides entreteixides es barallen i enmartiritzen i nosaltres no sabem res cono sabem el treball del cor ni el gra



neguit dels budells… I l’olor dellençols plens del meu cos i del cos d’Antoni, aquella olor de llençol cansa

que va xuclant l’olor de la persona, olodels cabells damunt del coixí, olor dotes les brossetes que fan els peus

’acabament del llit, l’olor de la roba jportada deixada a la nit damunt d’uncadira… I l’olor del gra i el de le

patates i el de la bombona dsalfumant… El ganivet tenia el mànec dfusta travessat per tres clauets amb l

cabota aixafada perquè no es poguédesenganxar mai més de la fulla. Duies sabates a la mà i quan vaig have

sortit al pati vaig ajustar el balc





saber ni on ni quan, com si tot fos plantaamb arrels en un temps sens

memòria… I em vaig tocar la cara i era meva cara amb la meva pell i amb e

meu nas i amb la meva volta de la galtaperò tot i que era jo veia les cose

emboirades però no mortes: com si elhaguessin caigut al damunt núvols núvols de pols… Vaig trencar

’esquerra, cap al carrer Gran, aband’arribar al mercat i més avall de lcasa de les nines. I quan vaig arribar a

carrer Gran vaig caminar per l’acera drajola a rajola, fins arribar a la pedrlarga del cantell i allí em vaig queda

com una fusta per fora, amb tota una puj



de coses que del cor m’anaven al capVa passar un tramvia, devia ser eprimer que havia sortit de les cotxeresun tramvia com sempre, com totsdescolorit i vell, i aquell tramvia potsem’havia vist córrer amb en Quimet a

darrera, quan vam sortir com rates bogevenint de la plaça del Diamant. I se’va posar una nosa al coll, com un cigr

clavat a la campaneta. Em va venimareig i vaig tancar els ulls i el vent quva fer el tramvia em va ajudar a arrenca

endavant com si m’hi anés la vida. I a lprimera passa que vaig fer encara veiel tramvia deixat anar aixecant espurnevermelles i blaves entre les rodes i el



rails. Era com si anés damunt del buitamb els ulls sense mirar, pensant a cadsegon que m’enfonsaria, i vaig travessaagafant fort el ganivet i sense veure ellums blaus… I a l’altra banda em vai

girar i vaig mirar amb els ulls i am

’ànima i em semblava que no podia sede cap de les maneres. Havia travessat. em vaig posar a caminar per la mev

vida vella fins que vaig arribar davande la paret de casa, sota de la tribuna…La porta estava tancada. Vaig mira

enlaire i vaig veure en Quimet, que, amig d’un camp, prop del mar, quan joestava embarassada de l’Antoni, edonava una floreta blava i després e



reia de mi. Volia pujar a dalt, fins ameu pis, fins al meu terrat, fins a lebalances i tocar-les tot passant. Havientrat feia molts anys per aquella portcasada amb en Quimet i n’havia sortper casar-me amb l’Antoni i amb el

nens al darrera. El carrer era lleig i lcasa era lletja i l’empedrat era uempedrat només bo per carros i cavalls

El fanal era lluny i la porta era foscaVaig buscar el forat que en Quimet haviafet a la porta, damunt del pany, i el vai

robar de seguida: tapat amb surdamunt mateix del pany. I vaig començaa treure miques de suro amb la punta deganivet. I el suro saltava esmicolat.



vaig treure tot el suro i aleshores vaiadonar-me que no podria entrar. Ambels dits no podia agafar la corda reure-la enfora i estirar i obrir la porta

Havia d’haver dut un filferro per feganxo. I quan anava a clavar dos cops d

puny a la porta vaig pensar que farimassa soroll i vaig picar la paret i evaig fer molt de mal. I em vaig gira

d’esquena a la porta i vaig reposar enia molta matinada a dins. I em vaiornar a girar de cara a la porta i amb l

punta del ganivet i amb lletres de diarvaig escriure Colometa, ben radiaendintre i, com d’esma, vaig posar-me caminar i les parets em duien que no el



passos, i vaig ficar-me a la plaça deDiamant: una capsa buida feta de casevelles amb el cel per tapadora. I al mid’aquella tapadora hi vaig veure volaunes ombres petites i totes les cases evan començar a gronxar com si tot h

haguessin ficat a dintre d’aigua i algú febellugar l’aigua a poc a poc i les paretde les cases es van estirar amunt i es va

començar a decantar les unes contra lealtres i el forat de la tapadora s’anavestrenyent i començava a fer un embut.

vaig sentir una companyia a la mà i era mà d’en Mateu i a la seva espatlla si va posar un colom corbata de setí i j

no n’havia vist mai cap, però teni



plomes de tornassol i vaig sentir un vende tempesta que s’arremolinava pedintre de l’embut que ja estava gairebclos i, amb els braços davant de la carper salvar-me de no sabia què, vaig feun crit d’infern. Un crit que devia fe

molts anys que duia a dintre, i ambaquell crit, tan ample que li havia costade passar-me pel coll, em va sortir de l

boca una mica de cosa de no res, com uescarabat de saliva… i aquella mica dcosa de no res que havia viscut tant d

emps tancada a dintre era la mevoventut que fugia amb un crit que nsabia ben bé què era… abandonamentEm van tocar el braç i vaig girar-m



sense esglai i un home vell epreguntava si estava malalta i vaig sentique obrien un balcó. Que no es troba bé s’acostava una vella i el vell i la vell

es van quedar plantats al meu davant i eel balcó hi havia una ombra blanca. J

m’ha passat, vaig dir. I venia més gentvenien a poc a poc, com la claror dedia, i vaig dir que ja estava, que to

s’havia acabat, que eren els nervis, rescap perill… I vaig començar a caminaaltra vegada, a desfer camí. El vell i l

vella, em vaig girar a mirar-loss’havien quedat plantats i em seguieamb els ulls i amb la mica de la llum jnascuda semblaven de mentida…



Gràcies. Gràcies. Gràcies. L’Antons’havia passat anys dient gràcies i jmai no li havia donat les gràcies de resGràcies… Damunt de la pedra decantell de l’acera del carrer Gran, vaimirar amunt i avall que no vinguessi

ramvies i vaig travessar corrent i quavaig arribar a la banda bona encara evaig girar a mirar per veure si em segui

aquella mica de cosa de no res qum’havia fet tornar tan boja. I anava solaLes cases i les coses ja tenien els color

posats. Pels carrers que anaven a lplaça de vendre, baixaven i pujavecarros i camions, i els homes d’escorxador, amb la bata tacada de san



mig vedell a l’esquena, entraven amercat. Les floristes posaven rams a lepaperines de ferro plenes d’aigua qufeien la toia de flors. Els crisantemlençaven pudor amarga. El vespe

vivia. I vaig enfilar el meu carrer, el de

carro de la matinada. I tot passanmirava les entrades amples on uvenedor venia els préssecs i les peres

es prunes cagarindes, feia anys, ambalances antigues, amb pesos daurats amb pesos de ferro. Amb balances qu

el venedor aguantava passant un dit aganxo del capdamunt. I per terra hi havipalla i flocs d’encenalls petits i paperfins rebregats i tacats. No, gràcies. I el



xiscles dels últims ocells a dalt del cedels que fugen tremolant en el blau quremola. Em vaig aturar al peu de

reixadet. Les galeries estaven allà daltes unes damunt de les altres, com el

nínxols d’un cementiri estrany, amb

persianes que s’estiraven amb cordaotes verdes, amb persianes cargolade

amunt o descargolades avall. Hi havi

roba estesa pels filferros i, de tant eant, una taca de color que era una flo

de gerani en un test. Vaig entrar al pat

quan un fil de sol de misèria de taesblaimat tacava les fulletes depresseguer. I amb el nas encastat alvidres del balcó, hi havia l’Antoni qu



m’esperava. I jo, expressamentcaminava a poc a poc, ara un peu, ar’altre, i anava entrant… els peus e

duien i eren peus que havien caminamolt i quan seria morta potser la Ritme’ls enganxaria amb un imperdibl

perquè estiguessin ben junts. I l’Antonva obrir el balcó i amb la veu que lremolava va preguntar, què et passa?,

va dir que ja feia molta estona questava amb ànsia perquè s’havidespertat de sobte com si l’haguessi

avisat d’una desgràcia i no m’havirobat ni al costat ni enlloc. I li vaig dirse’t gelaran els peus… i que m’havidespertat encara fosc i que no m’havi



pogut tornar a adormir i que havinecessitat respirar aire perquè no sabiquè tenia que m’ofegava… Sense dir rese’n va entornar cap al llit. Encarpodem dormir, vaig dir-li, i el veid’esquena amb els cabells del clatel

una mica massa llargs, amb les orelleristes i blanques, que sempre les teni

blanques si feia fred… Vaig deixar e

ganivet damunt de la consola i vaicomençar a despullar-me. Abans vaiancar els finestrons i per la mic

d’escletxa entrava claror de sol i vaianar cap al llit i em vaig asseure i evaig descalçar. El somier va grinyolauna mica, perquè era vell i ja feia temp



que s’havien de fer canviar dues mollesEm vaig estirar les mitges com si estiréuna pell molt llarga, em vaig posar elpeücs i aleshores em vaig adonar questava gelada. Em vaig posar la camisdescolorida de tantes rentades. D’un

un em vaig cordar els botonets fins acoll, me’l vaig posar bé, i també vaicordar-me els botonets de les mànigues

Fent perquè la camisa m’arribés fins alpeus, em vaig ficar al llit i em vaiacotxar. I vaig dir, fa bon dia. El lli

estava calent com la panxa d’un gafarróperò l’Antoni tremolava. Li sentia petaes dents, les de dalt contra les de baix

a l’inrevés. Estava girat d’esquena i l



vaig passar el braç per sota del seu brael vaig abraçar pel pit. Encara teni

fred. Li vaig entortolligar les cames ambes meves cames i els peus amb els meu

peus i vaig fer baixar la mà avall i lvaig deslligar el lligam de la cintur

perquè pogués respirar bé. Li vaiencastar la galta a l’esquena, contra elossos rodet, i era com si sentís viure to

el que tenia a dintre, que també era ellel cor primer de tot i la freixura i efetge, tot negat amb suc i sang. I li vai

començar a passar la mà a poc a poc peventre perquè era el meu esguerradet amb el cap contra la seva esquena vaipensar que no volia que se’m morís i l



volia dir tot el que pensava, que pensavmés del que dic, i coses que no es podedir, i no vaig dir res i els peus sm’anaven escalfant i ens vam adormiaixí i, abans d’adormir-me, mentre lpassava la mà pel ventre, vaig topar am

el melic i li vaig ficar el dit a dintre peapar-l’hi, perquè no se’m buidés tot el

per allí… Tots, quan naixem, som com

peres… perquè no s’escorregués tot elcom una mitja. Perquè cap bruixdolenta no me’l xuclés pel melic i no e

deixés sense Antoni… I ens vamadormir així, a poc a poc, com doàngels de Déu, ell fins a les vuit i jo fina les dotze ben tocades… I quan em vai



despertar d’un son de pedra, amb lboca seca i amarga, tota jo sortida de lnit de cada nit, que aquell matí era umigdia, em vaig aixecar i em vaicomençar a vestir com sempre, una micd’esma, amb l’ànima encara desada

dintre la clofolla de la son. I, dreta, evaig aguantar els costats del front ames mans i sabia que havia fet algun

cosa diferent però em costava de pensaquè havia fet i si el que havia fet, que nsabia si ho havia fet, ho havia fet un

mica desperta o molt adormida, fins quem vaig rentar la cara i l’aigua em vespavilar… i em va posar color a legaltes i llum als ulls… No cali



esmorzar perquè era massa tard. Nomébeure un glop d’aigua per treure’m efoc de la boca… L’aigua era freda i em

Documents

La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda