19
QUIBUTS קיבוץIsmael Ramos Vega Pràctica 2 (Historiografia) Grau d'Història URV 2013-2014 Imatge 1. Quibuts Mishmar Haemek 30/VI/1933 La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels

La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

QUIBUTSקיבוץ

Ismael Ramos VegaPràctica 2 (Historiografia)

Grau d'Història URV2013-2014

Imatge 1. Quibuts Mishmar Haemek 30/VI/1933

La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels

Page 2: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Context

Vídeo introductori (següent diapositiva)

Primer quibuts: Degania, aprop del Mar de Galilea, fundat el 1909 per joves russos, influenciats pel context revolucionari i pel sionisme socialista, concepció dels jueus com una nació amb dret a retornar a la pàtria històrica, és a dir Palestina. Dins del marc de la segona Aliyà (onada migratòria de jueus a Palestina).

Tenen un paper important en la colonització jueva de Palestina, abans de declarar-se la independència de l'estat d'Israel el maig de 1948 s'afavoreix la creació de quibuts al Neguev i altres assentaments per tal d'obtenir més territoris pel nou estat.

A la dècada de 1980 entren en una profunda crisi de valors i econòmica. Que porta a un deteriorament dels valors clàssics.

הקשר

Page 3: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Geografia del Quibuts

Imatge 2. Quibuts Ein Guev, al fons s'hi veu el mar de Galilea 31/XII/2005

קיבוץ של גאוגרפיה

Page 4: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Quan pensem en el quibuts hem de tenir en compte en quina zona estan situats: a Palestina, al Pròxim Orient. Una zona de pas entre tres continents Àsia, Àfrica i Europa. Es situa entre les zones desèrtiques d'Àsia i Àfrica alhora que està banyat pel mar mediterrani, existeixen grans variacions en el clima distingint-se uns quaranta climes diferents, tot i això més de la meitat del territori és desèrtic.

Tot i que només el 20% de la terra és conreable Israel té una agricultura molt productiva, cal destacar que és una de les més avançades tècnicament. A més Israel és un dels líders en producció cítrics, i un dels seus principals exportadors.

Palestina fins el final de la Primera Guerra Mundial formava part de l'Imperi Otomà. Segons els acords Sykes-Picot (1916) havia de restar sota domini internacional, tot i que de facto acaba quedant sota domini britànic fins que el 1948 es creà l'estat d'Israel independent. Geopolíticament una zona molt inestable, sobretot arran de la creació de l'estat d'Israel i les subsegüents guerres.

Els primers quibuts estaven localitzats en zones agrestes: muntanyoses o pantanoses. El medi físic obligava a una col·laboració estreta per tal de sobreviure. Això afavoreix la organització comunal. Molts s'estableixen en zones frontereres, amb Síria, el Líban, Jordània o la Franja de Gaza.

Geografia del Quibuts קיבוץ של גאוגרפיה

Page 5: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Els quibuts en relació a l'estat d'Israel

Imatge 3. Estatua situada darrera del Knesset, el parlament unicameral israelita 22/III/2008

ישראל למדינת ביחס הקיבוץ

Page 6: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Estan integrats dins del sistema de defensa del país. Representen la primera línia de defensa davant una invasió. Els seus membres duen a terme tasques militars.

La terra on s'estableixen els quibuts es propietat de l'estat d'Israel que la cedeix al colons perquè l'explotin.

A mitjans dels anys 60 existien 229 quibuts amb més de 85 mil membres, representant el 3% de la població jueva d'Israel. Amb un percentatge del 33% de la producció agrícola i un 5% de la producció industrial; això representa un 12% del PIB.

En termes percentuals els membres dels quibuts fan grans aportacions de novel·listes i poetes reconeguts, alhora que les tasses de criminalitat són molt baixes.

Els membres del quibuts són vistos per la societat israelita com una elit, fins a la crisi de 1980 que el desprestigi s'estengué degut a la greu crisi econòmica que patien i la desafecció interna

Els quibuts en relació a l'estat d'Israel ישראל למדינת ביחס הקיבוץ

Imatge 4. Distribució dels quibuts

Page 7: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Els quibuts en relació a la situació militar, el conflicte pels espais

, שטח על הסכסוך הצבאי למצב ביחס הקיבוץ

Imatge 5. Foc al quibuts Nahal Oz durant la Guerra dels sis dies 2/VI/1967

Page 8: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Els quibuts en relació a la situació militar, el conflicte pels espais

La doctrina dels quibuts originalment no és hostil als pobladors àrabs tot i això les polítiques estatals israelites fan que els quibuts es converteixin en objectius per als combatents àrabs.

Els conflictes que tenen lloc entre 1954-1977, la Guerra del Sinaí (X-1956), la Guerra dels Sis Dies (VI-1967) i la Guerra del Yom Kippur així com les hostilitat àrab a les polítiques de colonització d'Israel afecten als quibuts més propers a les fronteres que acostumen a rebré atacs i saquejos.

L'ús de les aigües del Jordà suposarà també una font de conflicte, sobretot amb Síria que acabarà bombardejant des dels Alts del Golà els quibuts de l'Alta Galilea i la vall del Jordà entre 1966-1967. El riu esdevé l'exemple perfecte dels conflictes en aquesta zona, ja que aquest és la font més important per a la obtenció d'aigua de la qual depèn l'agricultura de la regió.

La situació fronterera dels quibuts provoca alhora una situació d'alarma continuada, augmentant la militarització i les polítiques d'evacuació i protecció, obligant a adaptar l'espai a aquestes necessitats, com poden ser la construcció de refugis.

, שטח על הסכסוך הצבאי למצב ביחס הקיבוץ

Page 9: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials

חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Imatge 6. Classe a l'institut del quibuts Maabarot 2/VI/1967

Page 10: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials

חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Característiques bàsiques:

- Vida en comunitat, submissió dels interessos individuals als de la comunitat, que sempre estan per sobre.

- Autosuficiència.

- Idealització del treball de la terra.

- No existeix la propietat privada, sinó que és col·lectiva.

- Els bens i serveis són distribuïts segons les necessitats.

- Es segueix un model de vida senzill sense luxes (ascetisme).

- La igualtat domina les relacions socials.

Page 11: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Imatge 7. Distribució de l'espai als quibuts i al moshav

Page 12: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials

Comunitat i famíliaומשפחה קהילה

חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Imatge 8. Hora de dinar al quibuts Efal 1/VIII/1947

Page 13: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Els membres desenvolupaven la seva vida dins de la comuna, vivint del que els hi dóna la terra de forma autosuficient.

El valor moral central és la igualtat: tant econòmica, social com política. El sistema consisteix en una democràcia directa, els membres del quibuts trien els càrrecs superiors, que es van alternant entre els diferents membres, aquests no tenen una consideració especial, sinó que són càrrecs que impliquen unes responsabilitats que afectaran la comunitat, tot i que defensen que les decisions s'han de prendre no individualment sinó col·lectivament ja que és la comunitat la que els legitima.

Els interessos individuals si es contraposaven als de la comunitat eren desestimats.

El paper de la família es fusionava a la comunitat. El nucli social esdevé tota la comunitat, les relacions de preferència cap a altres subgrups eren mal vistes, com per exemple les relacions afectives en públic d'un matrimoni. El paper del matrimoni es sotmet fins a l'extrem dins de la comunitat: Si en un quibuts hi havien necessitats d'habitatge una parella que visqui sola hauria d'acceptar la presència d'un altre membre aliè a la família.

Els edificis seguint l'ascetisme eren humils, les cases acostumaven a tenir una sola habitació, ja que aquestes només tenien la funció de lloc on dormir ja que la resta d'activitats es duien a terme en comunitat, com per exemple al menjador.

Els nens eren educats també col·lectivament per les dones del quibuts. La relació amb els pares era molt minsa, es redueix a dos hores diàries. L'objectiu d'aquesta educació comunitària era educar els nens ja des de petits en els valors del quibuts per tal de crear uns homes millors, alhora que s'allibera la mare de la tasca de cuidar els fills quedant disponibles per seguir participant totalment en la comunitat.

Comunitat i famíliaומשפחה קהילה

Page 14: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

El treballלעבוד

Imatge 9. Hora de dinar al quibuts Efal 1/VIII/1947

Page 15: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

El treballלעבוד

A través del treball de la terra palestina, els jueus creien que serien capaços de deixar enrere la marginació del passat i transformar-se en nous jueus. És a dir, la realització del poble jueu a través del treball manual del qual durant generacions havien estat exclosos.

La producció els kibbutz era majoritàriament agrícola, posant-los en contacte amb la seva terra ancestral. Tot i això progressivament la producció industrial anirà creixent.

Les dones treballaven en la seva majoria en la branca de serveis: educació, cuina, menjador o la tenda de roba. Tenia un paper important dins dels comitès dedicats a aquests afers. Durant la dècada dels 60 es declara la igualtat de drets entre homes i dones a l'hora d'escollir l'ocupació.

La motivació a l'hora de treballar no ve de la recompensa econòmica sinó que es basa en el hakkarah o el reconeixement que el bé de la comunitat depèn de que cada membre sigui el més eficient possible a l'hora de treballar.

Page 16: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Valors del quibuts en relació als espais socials חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Imatge 10. Estructura del quibuts

Page 17: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Imatge 11. Cangur cuidant dels nadons al quibuts Efal (8/I/1947)

Valors del quibuts en relació als espais socials חברתיים למרחבים ביחס הקיבוץ של ערכים

Page 18: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

Imatgesתמונות

Imatge 1 (09/X/2013) http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535009720/in/set-72157630494833820

Imatge 2 (14/X/2013) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:KerenEnGev.jpg

Imatge 3 (15/X/2013)http://www.flickr.com/photos/hanneorla/2537778596/

Imatge 4 (09/X/2013) http://www.kibbutz.org.il/eng/newspapers/110601_map-kib-eng.htm

Imatge 5 (15/X/2013) http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7186227359/in/set-72157630056258053

Imatge 6 (15/X/2013)http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535055516/in/set-72157630494833820

Imatge 7Extret de: MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “Antecedentes i evolución del sistema de asentamiento y de los kibbutzim en Israel (1881-1944)” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 15, No.25 (2005), p.204

Imatge 8 http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535116076/in/set-72157630494833820

Imatge 9 (15/X/2013)http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7534938936/in/set-72157630494833820

Imatge 10Elaboració pròpia

Imatge 11 (15/X/2013)http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535117690/in/set-72157630494833820

Page 19: La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels Quibuts

SPIRO, Melford E. “Utopia and Its Discontents: The Kibbuts and Its Historical Vicissitudes”. American Anthropologist, New Series, vol. 106, No.3 (2004), pp.556-568Url: http://www.jstor.org/stable/3567619

MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “El kibbutz desde el periodo pre-estatal (1945-1948) hasta finales del siglo XX” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 16, No.28 (2006), pp. 129-155Url: http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/innovar/search/results

MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “Antecedentes i evolución del sistema de asentamiento y de los kibbutzim en Israel (1881-1944)” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 15, No.25 (2005), pp. 129-155Url: http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/innovar/search/results

POBLETE, Miguel A. i PARDO, Carlos J. “Los modelos de colonización agrícolas israelíes: el kibutz y moshav”. Eria Revista cuatrimestral de geografia, Universidad de Oviedo, No.19-20 (1989), pp.202-207Url: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=34714

http://www.publico.es/culturas/332434/un-nuevo-estilo-de-vida-centenario (consultat el 09/X/2013)

http://en.wikipedia.org/wiki/Israel#Economy (consultat el 14/X/2013)

http://en.wikipedia.org/wiki/Agriculture_in_Israel (consultat el 14/X/2013)

http://www.kibbutz.org.il/eng/welcome.htm (consultat el 09/X/2013)

Fonts documentalsתיעודיים מקורות