LA SALUT I LES MALALTIES

Unitat 8 La salut i les malalties.La Organització Mundial de la Salut (OMS)

en la seva constitució de 1946[1], defineix a la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència

d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives,

sanitàries, nutricionals, socials i culturals

MALALTIAS'entén per malaltia un determinat estat de l'organisme que dificulta la

supervivència i reproducció de l'individu, o també l'absència de salut

Classes de malalties per la seva causa Malalties infeccioses són aquelles

causades per agents infecciosos transmissibles, com poden ser les eubacteris, els fongs, els paràsits, els virus, i els prions.

Malalties parasitàries, estretament relacionades amb les malalties infeccioses, encara que strictu sensu no se les pot considerar com a tals, són aquelles causades per entomopatogens, protozous i cucs. Malalties genètiques són les causades per la presència o absència de gens que afecten l'ADN del pacient. Malalties tòxiques són les causades per la exposició a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesats. Malalties nutricionals són les causades per la manca o la deficiència de determinats nutrients. També hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o desús de parts del cos.

Les malalties infeccioses. Són les malalties causades per microbis, és a dir per organismes microscòpics. Els principals tipus de microbis patògens (microbis que poden produir malalties) són: els virus , els bacteris , els protozous i els fongs

. Les malalties

infeccioses.

Els bacteris poden ser immòbils, o amb diferent quantitat de flagels que els permet desplaçar-se. Són microscòpiques. Es reprodueixen asexualment, per bipartició simple (dividint-se en 2 incloent-hi l’ADN), o sexualment, intercanviant ADN amb altres bacteris.Han colonitzat tots el medis terrestres i aquàtics.

.

Es divideixen:-          Segons la forma: cocos(rodons), bacils(llargs), espirils(espirals)-          Des del punt de vista biològic: autòtrofes, heteròtrofes.-          Depenen la seva respiració: aeròbies (usen oxigen), anaeròbies (no usen oxigen)

Malalties infeccioses causades per bacteris:De l'aparell digestiu. Càries dental, Apendicitis (infecció de l'apèndix), Úlceres pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits). De l'aparell respiratori. Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) De l'aparell excretor. Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de l'orina) De l'aparell locomotor. Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica). De l'aparell reproductor. Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga). Del sistema nerviós. Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell). De tot el cos. Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).

TètansMalaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani,

bacil anaeròbic i grampositiu, productor d'una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).

El bacil en forma esporulada es troba a l'intestí de l'home i dels animals i a la terra. La porta d'entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa; unes altres vegades ocorre després del naixement (tètan neonatal) o d'intervencions quirúrgiques (tètan postoperatori),

. En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l'exotoxina i una proteïna de propietats neurotòxiques. Per via nerviosa a través de l'axó de la neurona o per via hemàtica,arriba a les cèl·lules nervioses de la medul·la espinal i ocasiona una reducció de les influències de l'activitat de la neurona motora, la qual cosa es tradueix en una exagerada resposta reflexa als estímuls que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics i contraccions paroxismals.

La incubació de la malaltia és de 4 a 15 dies, .•

La lepra és una infecció causada pel Mycobacterium leprae que és un paràsit intracelular obligat que es multiplica lentament en cèl·lules fagocitarias mononucleares com els histiocitos de la pell i en les cèl·lules de Shwan dels nervis.

ContagiNo se sap exactament com es contagia aquesta malaltia, però es creu que s’adquireixamb un contacte proper i prolongat amb la persona infectada.El contagi pot ser:- Directe – es transmet per les gotetes de Flügge, per les secrecions i per contacte amb les ulceracions de la persona infectada.- Indirecte – el contagi es realitza a través de roba o objectes d’ús personal que haginestat en contacte amb la persona malalta, per aliments contaminats per insectes queporten a les seves potes els bacteris

Lepra .lesions cutànees

Clostridium botulinum bacil causant del botulisme infecció deguda a la

presència de la toxina botulínica en llaunes

Clostridium botulinum bacteri• Botulisme per aliments

Malaltia causada per la ingesta de toxina botulínica, caracteritzada per manifestacions clíniques principalment del sistema nerviós. Són freqüents la ptosi, visió borrosa, diplòpia, com també l'aparició de paràlisi flàccida descendent i simètrica amb símptomes de parasimpticolisi (midriasi, sequedat de boca, meteorisme i retenció d'orina). Es tracta d'una malaltia greu que pot conduir a la mort, generalment per aturada respiratòria.

La malària (de l'itali)

La malària opheles. Cada any, entre 300 i 500 El paludisme o malària és una malaltia parasitària (plasmodium), caracteritzada per accessos febrils i anèmia, que es transmet  pel mosquit anmilions de persones pateixen la malària a tot el món i, d'aquests, entre 1 i 3 milions es moren per la seva causa. La major part de les víctimes són infants que viuen en països en desenvolupament. Molt estesa per tota l’Àfrica Subsahariana, la malària és una de les grans causes de mortalitat: el 20% dels nens menors de 5 anys moren per les complicacions de la malaltia.

La malària (de l'itali)

Malalties infeccioses causades per protozous

• De la sang. Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou Plasmodium, que viu en les aigües dolces i estancades dels països càlids i que és transmès per la picada del mosquit Anopheles.

• Del sistema nerviós. Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós a causa pel protozou Trypanosoma que és transmès per la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica.

• De l'aparell digestiu. Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones tropicals provocada pel protozou Entamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes en l'absència de febre.

• D) Malalties infeccioses causades per fongs o micosis• De zones cutànies externes. Tinyes. Són infeccions

que afecten a la pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors.

• De zones cutànies internes. Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar i interdigital dels adults.

• Test de resposta múltiple 19.1 •

5. La lluita contra els microbis patògens. Està basada en les barreres defensives, en l'acció dels macròfags, en la resposta immune i en l'ús de medicaments.• A) Les principals barreres defensives per a evitar les infeccions• La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes

presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis. Les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens. Les cèl·lules productores de mucus de l'interior del nas i de les vies respiratòries. El mucus engloba els microbis. Posteriorment són empassats o tirats per boca o nas. Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.

• B) L'acció dels macròfags contra les infeccions• Els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis. Es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar

més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).

• C) La resposta immune o reacció antigen-anticòs• La resposta immune espontània. Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs. Un antigen és qualsevol substància que provoca la

síntesi de anticossos. Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i ho desactiva. Hi ha anticossos que romanen molt temps en la sang pel que la persona és immune a aquesta malaltia. Es distingeixen els limfòcits T que reconeixen els antigens superficials dels microbis i els limfòcits B que són els quals alliberen anticossos a la sang. Els limfòcits es produeixen en la medul·la òssia, en els ganglis limfàtics, en el tim, en les plaques de Peyer intestinals i en la melsa.

• Les vacunes i els sèrums. Les vacunes són preparats de microbis afeblits o morts que provoquen la síntesi d'anticossos sense perill de produir la malaltia. Produeixen doncs una immunitat específica, activa i duradora. Els sèrums són preparats d'anticossos específics contra un determinat antigen produïts per altres organismes. S'injecten en els malalts per a ajudar-los a superar la infecció. Produeixen doncs immunitat específica, passiva (no la produeixen ells) i de curta durada.

•   • D) L'ús de medicaments• Els antisèptics o desinfectants. Són substàncies que maten als microbis. Per a ús extern els més usats són l'aigua oxigenada, la tintura de iode, el mercurocromo, l'alcohol i les sulfamides.

Per a esterilitzar l'aigua per beure s'usa el lleixiu. • Els antibiòtics. Són substàncies químiques produïdes per determinats fongs i bacteris que maten a altres microbis i que els humans, una vegada depurades, administrem als malalts. Els

més coneguts son la penicil·lina, tetraciclina, estreptomicina i amoxicil·lina. • Test de resposta múltiple 19.2 • Mots encreuats 19• Índex general de temes de 3r d'ESO

La malària és una malaltia parasitària.

El paràsit microscòpic que produeix la malària es diu Plasmodium. Existeixen quatre espècies d'aquest temible paràsit, la més virulenta i freqüent és el Plasmodium falciparum. Perquè aquest paràsit infecti a un ésser humà ha de passar abans per l'estómac i la saliva d'altre temut protagonista d'aquesta

malaltia: el mosquit del gènere Anopheles. Es diu llavors que el mosquit és l'organisme vector, l'organisme que fa de pont entre una persona i altra. En aquest cas, només les femelles del mosquit Anopheles poden transmetre la malaltia

La malària afecta cada any a 300 milions de persones i provoca la mort de més d'un milió d'elles, el 70% de les quals són nens menors de cinc anys.El cicle vital i de transmissió del Plasmodium

amebosi

•DefinicióProtozoosi que afecta els porcs, els gossos i els gats, causada per l'ameba Entamoeba histolytica i caracteritzada per una síndrome disentèrica o una veritable disenteria, aguda o crònica.

Ciclo vital

Malalties causades per fongs o micosis

• De zones cutànies externes. Tinyes. Són

infeccions que afecten a la pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors.

• De zones cutànies internes. Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar i interdigital dels adults

Malalties causades per virus• De l'aparell digestiu. hepatitis (infecció de fetge). • De l'aparell respiratori. Refredat (infecció de la cavitat nasal

acompanyada de mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta).

• Del sistema immunològic. SIDA (infecció i destrucció de limfòcits).

• Del sistema nerviós. Herpes zoster . Està causada pel mateix virus que provoca la varicel·la. De tot el cos. Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell). Ràbia (inflamació cerebral)

La ràbia o hidrofòbia, terme d'ús més arcaic, és una malaltia aguda causada per la infecció per part del virus de la ràbia, un Rhabdovirus que infecta el sistema nerviós central causant encefalitis. El virus de la ràbia es troba difós a tot el planeta i ataca els mamífers domèstics i salvatges, incloent-hi l'home. Es troba en la saliva i en les secrecions dels animals infectats i s'inocula a l'home quan aquests l'ataquen i hi provoquen alguna lesió per mossegada; a més pot ser transfós quan un individu que té algun tall a la pell (via d'entrada del virus) té contacte amb les secrecions salivals d'un animal infectat. Els vectors animals importants inclouen: gossos, gats, ratpenats, mangostes, guillots, fures, óssos rentadors i llops.

Virus de la ràbia o rhabdovirus

El virus Ebola: símptomes, transmissió i tractament

El virus Ebola és el nom d'un virus de la família'Filoviridae' i gènere 'Filovirus' causant de la situació d'alarma epidemiològica a escala mundial dels últims mesos. El seu nom prové del riu Ebola (a la República Democràtica del Congo, antic Zaire), on va ser identificat per primera vegada el 1976 durant la considerada primera epidèmia.

Virus ebola

El virus causa una febre hemorràgica, malaltia infecciosa, altament contagiosa i molt greu,

que afecta tant els éssers humans com altres espècies de mamífers.

El brot d´EbolaEl virus es transmet per contacte directe amb líquids corporals infectats, com la sang, la saliva, la suor,

l'orina o els vòmits, d'animals o humans, vius o morts. Per aquesta raó, les cerimònies d'inhumació que se celebren en

certs pobles africans contribueixen al contagi, ja que els membres del seguici fúnebre entren en contacte directe amb

el cadàver.

Incubació

El període d'incubació varia de dos a 21 dies, encara que el més normal és de cinc a 12 dies. Algunes fonts apunten que els ratpenats poden contribuir a la supervivència i la propagació del virus.

Mortalitat

L'índex de mortalitat dels malalts és elevat, d'entre el 80% i el 90%. No hi ha ni vacuna ni tractament, i està considerat com a arma potencial en la guerra biològica, encara que es considera tan letal que el seu grau d'utilitat és reduït, ja que tendeix a matar l'hoste del virus abans de la propagació massiva.

Incubació

El període d'incubació varia de dos a 21 dies, encara que el més normal és de cinc a 12 dies. Algunes fonts apunten que els ratpenats poden contribuir a la supervivència i la propagació del virus.

Mortalitat

L'índex de mortalitat dels malalts és elevat, d'entre el 80% i el 90%. No hi ha ni vacuna ni tractament, i està considerat com a arma potencial en la guerra biològica, encara que es considera tan letal que el seu grau d'utilitat és reduït, ja que tendeix a matar l'hoste del virus abans de la propagació massiva.

IncubacióEl període d'incubació varia de dos a 21

dies, encara que el més normal és de cinc a 12 dies. Algunes fonts apunten que els

ratpenats poden contribuir a la supervivència i la propagació del virus.

MortalitatL'índex de mortalitat dels malalts és elevat, d'entre el

80% i el 90%. No hi ha ni vacuna ni tractament, i està considerat com a arma potencial en la guerra

biològica

Malaties causades per virusgrip A

Grip A• COM ES TRANSMET LA MALALTIA• La grip A es transmet amb facilitat d'una

persona a una altra de tres maneres:• Petites gotes que expulsem quan tossim o

esternudem. • Contacte de la pell o contacte oral amb

persones malaltes amb la grip.• Tocar o compartir estris (coberts, gots...) i

altres objectes sense netejar-los degudament.

Mesures higièniquesRelatives a les persones

• Quan es tus o s'esternuda, tapar-se la boca i el nas amb un mocador de paper d'un sol ús. No s'ha de tossir o esternudar tapant-se la boca amb la mà, ja que els virus s'hi queden i si es toca una superfície (una taula, una barana, etc.) poden romandre-hi actius durant un temps.

• Mantenir les mans netes, rentar-les amb aigua i sabó durant uns 10 o 20 segons i rentar-se-les sistemàticament després d'haver tossit o esternudat.

• Eixugar-se les mans amb mocadors de paper d'un sol ús.

• No apropar les mans brutes o contaminades a les mucoses dels ulls i del nas.

•Relatives als espais

• Ventilar els espais tancats (classes, despatxos, zones comunes, etc.) com a mínim durant 15 minuts al dia.

• Netejar i desinfectar regularment amb els productes habituals les superfícies dures; sobretot les que l'alumnat utilitza amb freqüència i les que entren més en contacte amb les mans (llapis, taules, teclats d'ordinador, ratolins, manetes de porta, etc.).

• A les llars d'infants, augmentar la neteja i desinfecció de les joguines, ja que fàcilment poden entrar en contacte amb les secrecions nasals dels infants.

• Netejar freqüentment les joguines, els instruments musicals, els llapis i, en general, el material escolar compartit. • Evitar compartir gots, coberts, raspalls de dents i altres objectes que puguin haver estat en contacte amb saliva o secrecions. •

Relatives als espais•Ventilar els espais tancats (classes, despatxos, zones comunes, etc.) com a mínim durant 15 minuts al dia. •Netejar i desinfectar regularment amb els productes habituals les superfícies dures; sobretot les que l'alumnat utilitza amb freqüència i les que entren més en contacte amb les mans (llapis, taules, teclats d'ordinador, ratolins, manetes de porta, etc.). •A les llars d'infants, augmentar la neteja i desinfecció de les joguines, ja que fàcilment poden entrar en contacte amb les secrecions nasals dels infants. •Netejar freqüentment les joguines, els instruments musicals, els llapis i, en general, el material escolar compartit. •Evitar compartir gots, coberts, raspalls de dents i altres objectes que puguin haver estat en contacte amb saliva o secrecions.

Varicel.lavaricel.la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel.la-herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels 10 anys de vida, encara que també poden donar-se casos entre els adults. La malaltia comença de forma sobtada amb febre moderada i, fins i tot, elevada en algunes ocasions, malestar general, pèrdua de la gana i una erupció generalitzada en la pell. També pot haver-hi mal de coll i els ganglis cervicals poden estar inflamats.

La persona sana pot inhalar el virus a partir de les secrecions nasofaríngies d’un malalt. La malaltia també pot encomanar-se a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts.

Defenses de l´organisme enfront de la infecció

Defenses naturals del cos.El nostre cos presenta una sèrie de barreres i mecanismes per evitar que els agents infecciosos entrin en el nostre organisme. Són la pell i les mucoses i el sistema immunològic. Las pell i les mucoses són una barrera defensiva i el sistema immunològic és un complex i sofisticat mecanisme de protecció.

Capes de la pellCapes de la pell(epidermis)

DEFENSES INTERNES . RESPOSTA IMNUNEA grans trets el mecanisme de la resposta immune és el següent:1.L’organisme detecta la presència del cos estrany (antigen).2.Augmenta la permeabilitat dels teixits, la qual cosa permet l’arribada massiva de limfòcits (glòbuls blancs) cap a la zona infectada.3.Aquest darrer fet provoca inflamació local i febre.4.Els limfòcits B reconeixen l’antigen i segreguen anticossos.5.Els anticossos rodegen les cèl·lules, virus o cossos estranys portadors de l’antigen i l’aglutinen.6.Intervenen els limfòcits T i destrueixen els portadors de l’antigen (fagocitosi).

UNIDAD

6

Biología y Geología 3.º ESO

2

35

4

el organismo.El patógeno, por ejemplo un virus, entra en el organismo.El patógeno, por ejemplo un virus, entra en el organismo.

L

El nostre organisme presentara limfòcits memòriaSensibilitzats front a la infecció

Estos linfocitos B con memoria nos proporcionan memoriainmunitaria.

Patogen en aquest casVIRUS

Anticuerpos

1

El patógeno entra en el cuerpo por primera vez

La respuesta inmunitaria

El patogen entra en l´organisme

Els limfòcits B detecten el patogen

Multiplicació dels limfòcits BPer divisió

Els limfòcits fabriquen els anticossos Específics i destrueixen els patògens

Los linfocitos B activados se multiplican por división.

UNIDAD

6 El mismo patógeno entra en el cuerpo por segunda vez

Mateix antigen que la primera vegada

6

7

Linfocito Bcon memoriareconociendoal patógeno

La respuesta inmunitaria

Biología y Geología 3.º ESO

Mateix antigen que laprimera vegada

Els limfòcits B reconeixen l´antigen i comencen a dividir-se ràpidament

Producció d´anticossos contra la infecció

Defenses artificials contra les infeccions.• Vacunació: La vacuna

té antígens contra els que reacciona el sistema immune. Aquests antígens indueixen a la formació dels seus anticossos corresponents, que activaran els limfòcits B i T, creant cèl·lules de memòria. Si l’antígen torna a presentar-se, l’organisme està preparat per actuar sobre el patògen de manera ràpida i selectiva.

• Seroteràpia: és la inoculació en l’organisme de sèrums que contenen anticossos contra un determinat antígen. Són eficaços en casos de toxines, verins (mossegades de serp, per exemple), o en casos d’infecció generalitzada de l’organisme (septicèmia).

Quimioteràpia: és l'administració de fàrmacs (agents antineoplàstics o citotòxics) que destrueixen les cèl · lules canceroseso tumorals.

UNIDAD

6

Respuesta primaria

Respuesta secundaria

1. iniSe inyecta la vacunaa un individuo

sano

2. Los infocits B fabrican anticuerpos

Anticuerpos

Linfocitos

3. Se originan linocitos Bcon memoria El individuo queda inmunizado

Linfocitos con memoria

Biología y Geología 3.º ESO

Com actua una vacuna

1-vacunació 2-producció d´anticossos pels limfòcitsB 3-s´originen limfòcits B amb memòria el individu que immunizat

4- si el patogen entra en l´organisme .no es desenvolupa la malaltiaSi el patógeno vivo entra enel organismo, este no

desarrollala enfermedad

Infección Patógeno vivo

quimioteràpia

Càncer