Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autor: Lluc Giné | Tutora: Patricia Tortajada | Tema: Sobirania alimentària
Citation preview
1
La sobirania alimentària
Teoria
1-D'on surt la sobirania alimentaria....................................................... Pàg. 2
2-Que és i que compren.........................................................................Pàg.2
3-Plantajamnets alimentaris.................................................................. Pàg.3
4-Europa i la precarietat alimentària..................................................... Pàg.4
5-Països respectuosos amb el dret a l'alimentació................................ Pàg.6
6-Elements constitutius del dret............................................................ Pàg.6
7- Política Agrària Comuna (PAC)...........................................................Pàg.8
8-Economia de mercat domina............................................................. Pàg.11
9- Alternatives econòmiques a l’economia de mercat dominant
actual....................................................................................................Pàg.14
10- Bancs de llavors............................................................................. Pàg.16
Pràctica
11- La sobirania alimentària dins d’Escoltes catalans.......................... Pàg.17
12-Funcionament d’una cooperativa de consum(Gafarrons).............. Pàg.18
Anèx
13-Entrevistes....................................................................................... Pàg.20
13.1 Emili Perelló Giné..................................................................... Pàg.20
13.2 OscarAlfrediDiVincensi............................................................. Pàg.27
13.3 Llucia Oliva................................................................................ Pàg.33
14-Enquesta........................................................................................... Pàg.39
15-Conclusions....................................................................................... Pàg.49
16-Bibliogràfia........................................................................................ Pàg.51
2
1.D’ón surt el concepte de sobirania alimentària?
Al llarg de la història sempre hem vist com agricultors pescadors i pagesos s’han vist
oprimits.
Això es pot arribar a entendre ja que estem parlant de productors alimentaris i pels
productors més forts tenir dominats aquests sectors era de gran importància. Si això
passa a nivell local es pot dir que és menys greu ja que el veritable problema comença
amb la iniciació de la globalització i la internacionalització d’aquest conflicte.
Quan va començar el problema de les matèries primeres i la repressió als productors
alimentaris?
Ens podem remuntar fins a finals del segle SXV quan Castella i uns quants i
,determinats països es llençaren al mar per colonitzar Amèrica, més en concret
Amèrica del sud. Des d’aquell moment el problema de la mala explotació dels recursos
alimentaris i naturals s’ha vist progressivament agreujada al mateix temps que la mala
globalització s’ha anat obrint pas pel món impulsada per unes poques i poderoses
empreses que se’l repartien i se’l reparteixen
És per això que agricultors, pescadors i consumidors desprès de molt anys d’opressió
van tenir la necessitat d’organitzar-se i lluitar com a col·lectiu únic que aglutinés a
totes els organitzacions, formades per pagesos, pescadors i consumidors. A principi de
la dècada dels 90 , on les noves polítiques agroeconòmiques estaven globalitzant al
món tal i com el coneixem avui, es van reunir al 1993 a Mons a Bèlgica per fundar la
Via Campesina .
Però no serà fins el 1996, any en que la Via Campesina es reuneix per segon cop, quan
sorgeix el concepte de Sobirania Alimentària.
2- Que és i que compren
-Sobirania alimentaria és el dret de tots els pobles a determinar i decidir el total de les
seves polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten.(ampiar)
Aixó comprèn:
3
-Tenir dret i accés a la terra igual que els recursos naturals que la formen
de forma lliure, no s’acceptarà cap mena de regulació si aquesta impedeix l’accés de
forma lliure als recursos naturals
-Accés a l’alimentació de forma natural , autòctona , saludable i amb
productes 100% naturals i lliures de transgènics.
-Dret a la protecció i la regulació de la producció igual que el comerç
interior amb el gran objectiu d’assolir un desenvolupament sostenible i garantir la
seguretat alimentària
-Dret a teixir una xarxa estratègica amb l’objectiu de trencar amb les
polítiques agrícoles neoliberals imposades pels grans òrgans supraestatals com
l’Organització Mundial del Comerç , el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional
(FMI).
-En els nostres temps el concepte de sobirania alimentària és reconegut i engloba un
ampli ventall de diferents col·lectius socials.
- El concepte sobirania alimentària va ser un concepte
promogut pel col·lectiu i moviment internacional de
camperols , Via Campesina, al 1996.
3- Plantajaments alimentaris.
Quan ens plantegem la pregunta , qui en disposa i qui no en disposa de sobirania
alimentària?
- No ens podem quedar curts pensant si a casa menjo bé o no, hem d’anar més
lluny.Com per exemple: mirar les polítiques agrícoles, de pesca, ramaderes,
legislacions sobre l’ utilització de transgènics etc.
4
4- La precarietat alimentaria a Europa
-Precarietat alimentària
Per començar a parlar sobre la precarietat alimentària, fet de no tenir accés als
aliments, abans ens hem de posar a mirar les legislacions, ja siguin estatals o
supranacionals. Pel simple fet de que en teoria aquestes legislacions són les que ens
garanteixen uns mínims per viure si fem una lectura en profunditat ens adonem que
les necessitats bàsiques estan encobertes. A més a més el dret a l’alimentació és un
dret reconegut per l’ONU , també reconegut dins dels drets humans i per altres
declaracions.
Hem de dir també que Europa, és potser ,els continent on la gent té més accés als
aliments, i en contraposició constitueixen la regió del món amb menys legislacions
específiques en el dret a l’alimentació.
Tot i així hem de dir que les autoritats sempre han dit que aquest dret si que és
reconegut en nombroses legislacions.
Aquestes són les legislacions que la majoria dels estats tenen i diuen que defensen el
dret a l’alimentació de forma indirecte :
-Salari mínim: es considera que si una persona té un salari adequat hi ha algunes de les
necessitats bàsiques cobertes. Com que ja estan coberts i com que en tot moment
estem parlant de la necessitat més bàsica, les autoritats consideren que aquest salari
mínim, que en molts casos depèn de l’estat i és força inferior al cost de la vida, ja
cobreix el dret a l’alimentació. Sovint es pot arribar a pensar que és un desafiament a
la dignitat personal.
-Treball digne: Es considera que si tens un treball digne amb una feina estable que et
permet assolir una certa estabilitat, també et permet menjar.
-La protecció social: Si que preveu i reflecteix un dret a l’alimentació però no és
especific i actua com un dret a tercers.
5
- Protecció contra els pobres: és l’única legislació / protecció que reconeix de manera
literal el dret a l’alimentació tot i que està sota el dret de la protecció social.
Apart en aquest dret també compten l’habitatge i les cures mèdiques.
Les pautes o camins per denunciar la falta del dret a l’alimentació dins de la UE són
molt minses en comparació a altres regions del món, però existents tot i no ser
conegudes per la majoria dels ciutadans i en especial pels que estan més afectats.
Aquestes són: S’ha de formular una denúncia al consell de la Unió Europea( no és el
mateix que el consell d’Europa), consell que teòricament defensa aquest dret encara
que sigui de forma molt minsa, teòricament el consell t’orientaria per anar als tribunals
dels drets universals, tribunal independent de les legislacions estatals)
Tot i així i degut a les demandes dels últims temps que s’han vist agreujades per la
crisi, actualment el CEDS, comitè europeu de dret socials, és un òrgan consultiu
encarregat d’observar el respecte que té cada estat membre sobre el dret a una
alimentació digne.
6
Al ser un òrgan consultiu pot rebre queixes comunes i col·lectives alegant l’
incompliment de la protecció social.
És per això i, per anar acabant, que existeixen els convenis o tractats que més o
menys engloben tot el territori europeu.
Aquests són:
-Convenció europea de drets i llibertats: és d’obligatòria necessitat que aquest tractat
el ratifiquin i el respectin tots els estats membres.
-Carta social europea: No té un reconeixement complet a tots els estats ni està en
consideració per tots, cosa que fa que no sigui un dret social a la Unió Europea.
-Carta de drets fonamentals de la Unió Europea 09:3: és el 13è tractat que parla sobre
els drets humans encapçalant-hi tant el drets civils, polítics, econòmics i socials. Aquest
text defensa la dignitat, igualtat, solidaritat, ciutadania i justícia. indirectament dins
d’aquests paràmetres es troba el dret alimentari.
Tot i així hem de dir que els únics països que defensen l’accés i el dret a una
alimentació digne en territori europeu son Finlàndia i Ucraïna, fora de la zona euro i de
la Unió.
5-Països respectuosos amb el dret
Tot i que a l’hora de la veritat i per molt que estigui escrit i legislat els últims
esdeveniments que han succeït a Ucraïna, la guerra civil que estan patint entre
ucraïnesos i prorussos, ha deixat molt clar que el respecte a aquesta normativa és molt
dèbil tal i com s’ha pogut observar a les zones controlades pels prorussos que hi ha
una forta fam i manca d’aliments i el govern de Kiev ho ha utilitzat com a arma de
guerra, aquest és un altre tema en el qual no hi entrarem.
6-Elements constitutius del dret a l’alimentació
Ara analitzarem els elements constitutius del dret
-Disponibilitat d’aliments
7
Disponibilitat alimentària:
Directa: Hi ha tres maneres d’obtenir l’aliment de forma directe, la primera és
mitjançant una explotació agrària de la qual treus els aliments per viure o be d’una
font natural.
A Europa hem de dir que el percentatge de gent que subsisteix a base de fonts
directes és molt minso ja que d’aquestes fonts no se’n pot treure la suficient quantitat
i diversificació per les poblacions actuals. Tot i així si en algun país pot succeir algun fet
similar pot estar localitzat per l’est d’Europa ja que existeixen poblacions de menor
quantitat de persones i una mica més aïllades.
Comercialització: és quan diferents persones tenen un producte alimentari en grans
quantitats i decideixen comercialitzar-lo per donar un servei d’aprovisionament a la
població i així obtenir uns guanys per subsistir i que la seva explotació sigui
sostenible.
A Europa la gran majoria de la població rep aprovisionament d’aliments mitjançant la
comercialització, la gran majoria de vegades per mitja d’unes grans marques i
empreses tant alimentàries com distribuïdores.
Sostenibilitat alimentària: és el fet que provoca que el model establert com a mètode
de comercialització permeti els productors alimentaris i en especial els petits, perquè
puguin seguir produint a preus assequibles i dignes per assegurar la disponibilitat
alimentària en el present i futur.
A Europa aquesta sostenibilitat és fràgil tot i que en teoria per part de totes les
administracions hi ha hagut voluntat i interès en solucionar-ho. La realitat és mostra
diferent ja que els petits productors agraris es veuen amb nombroses dificultats per
tirar endavant.
8
Alimentació disponible adequada: és quant l’alimentació disponible és suficientment
variada per assegura un bon desenvolupament físic i mental , és accessible per la
població tant econòmicament com físicament i ha de ser acceptada a nivell cultural.
A Europa tret d’algunes crisis alimentàries com la de les vaques boges i altres casos
aïllats és un continent amb aliments en bon estat i una bona dieta malgrat cada vegada
tendeix a ser més desequilibrada. L’aliment és assequible tot i que en algunes ocasions
el preu pot ser de difícil accés també hi ha uns aliments bàsics amb preus protegits i la
majoria de la població menja encara que existeixen algunes excepcions a causa de la
crisi com exemple els problemes amb els menjadors escolars. També hi ha una bona
acceptació i tolerància amb el que hi ha i el que ve de fora.
7-La PAC
Al 1975 durant el tractat de Roma ( moment crucial per la CEE i posteriorment per la
UE) es va donar el tret de sortida de la nova política agrària comuna que havia de
donar cobertura inicial a una part de països d’Europa .
La nova llei pretenia i tenia uns objectius molt sòlids per als signants del tractat de
Roma, aquests objectius eren:
Incrementar i assegurar un nivell de vida equitatiu i digne de cara a tota la població
agrícola.
Estabilitzar els mercats per intentar pal·liar les greus dificultats que atravessava.
Aconseguir abastir a la població amb uns aliments els quals tinguin un preu digne i
raonable i que aquest es mantingui.
La nova llei desponia de mecanismes per intentar complir els objectius, els quals per a
molta gent ja eren molts.
Alguns d’aquests mecanismes eren d’intervenció monetària als agricultors en relació al
producte i al productor.
9
Seguir germanitzant per unificar preus per mitjà d’imposició d’aranzels per tal
d’obstaculitzar el mercat en relació a tercers països .
Un altre fet destacable és la quantitat de diners que s’invertien en aquesta política,
durant els primers anys de vida de la PAC, els anys 70 i 80, els diners que li pertocaven
era del 70 per cent del total, actualment només representa un 40 per cent.
La PAC va permetre desenvolupar un seguit de característiques i innovacions, com la
tecnificació de l’ofici, la professionalització i la intensificació agrària,, amb tot el que
això comporta.
A més a més la pèrdua de superfície agrària va provocar un èxode rural bastant
important. L’ intensificació va desencadenar un desgast mediambiental degut a la
intensificació agrària.
Tot això va fer que la PAC comencés a estar molt criticada en alguns aspectes:
L’absentisme en relació mecanismes per tal de garantir la sostenibilitat en el sector.
Les conseqüències i els impactes que rep el medi a causa de les pràctiques intensives ,
va ser i és un tema molt recorrent.
Les desigualtats a l’hora de rebre ajuts que en aquell moment depenien o anaven en
funció del productor i el distribuïdor.
L’ importació d’aliments i pinsos pel bestiar per tal de poder abastir i alimentar els
nous caps i que aquests no es morissin de gana, problema derivat de les pràctiques
intensives.
Fortes critiques dels països en subdesenvolupaments, degut a que la UE compra i
importa a un preu inferior al del seu mercat intern i tenint les posteriors subvencions
de les exportacions i excedents.
A PAC des d’un bon inici ja es va centralitzar el poder cosa que va provocar l’aïllament
de segons quins col·lectius de pagesos i la seva posterior marginació impedint que cap
d’aquests col·lectius no influís en la vida a pagès.
10
Arrel de les fortes critiques que va rebre va obligar a les autoritats a fer un seguit de
reformes.
Als 90’ Els forts impactes negatius que la pràctica intensiva de la ramaderia va provocar
en el medi ambient un fort impacte negatiu que va dur a les autoritats a prescindir
durant algun temps d’aquesta pràctica, els forts desequilibris econòmics que
provocava el fet d’importar més barat que el mercat intern i posteriorment
subvencionar les exportacions desencadenant un desequilibri en el mercat mundial,
cosa que a partir de llavors es va intentar eliminar o mitificar.
Al 92’ es van imposar nous objectius , augment de la competivitat europea igualant els
preus de mercat mundial amb els de l’intern.
Desenvolupar una agricultura que des d’un bon inici ja fos respectuosa amb el medi
ambient.
Estimulació de l’ús de recursos interns, en especial el gra, per tal de reduir les
importacions
Al 2000 es van establir dos pilars per tal de resoldre una sèrie de problemes en relació
el medi ambient i el desenvolupament rural.
Es va decidir que el 80 per cent de les ajudes corresponguessin a subvencions directes
pels agricultors mentre que el 20 per cent restant correspondria a el
desenvolupament rural.
Al 2003 arriba una nova reforma que avui en dia encara s’utilitza, el sistema de
pagament únic, que representava la fi de les subvencions en relació productor
distribuïdor i passava a ser en base la superfície de terreny en funcionament, també
van obligar a complir una sèrie de requisits legals com ara tenir uns mínims de
seguretat ambiental, protecció del món rural i el seu desenvolupament.
11
8-L’Economia de mercat
dominant actual:
L’actual línia que estan
adoptant els governs
d’Amèrica del sud, en la qüestió de les politiques agràries ve molt condicionada per
les politiques energètiques d’occident.
Com és això?...
De fet, des de ja fa temps, des dels països occidentals s’estan buscant noves maneres
de produir energia, desprès de molts anys de recerca les administracions s’han
començat a decantar pels agrocombustibles
És per això que per generar més quantitat d’agrocombustibles es necessita un
augment de producció acompanyat de la posterior massificació amb el punt que totes
les plantacions seran transgèniques per tal d’assolir una major producció. Davant de la
necessitat de trobar un lloc on poder establir aquestes macro plantacions i a més a
més que la legislació del país permetés les plantacions transgèniques la majoria
d’empreses com Montsanto van decidir establir-se a Amèrica del sud.
Agrocombustibles: Combustible obtingut com a producte de la biomassa
i altres productes agrícolas. Bàsicament és biomassa la derivada
directament d’altres cultius destinats a ser combustible.
12
A Amèrica del sud podríem dir que les empreses macro industrials van trobar dues
postures diferents a l’hora de posicionar-se a favor de les extenses plantacions que en
la majoria dels casos seran en el seu defecte de soja transgènica.
Una postura era la dels governs nacionalistes o plurinacionals i antineoliberals que
davant una agricultura molt endarrerida, amb una baix nivell productiu, que en
algunes ocasions rosava el llindar de la pobresa i poc mecanitzada i desenvolupada
amb una influència tecnològica baixa. Es va decantar per les plantacions sortides fruit
de la revolució verda amb les següents intencions:
-Incrementar els guanys dels camperols per tal de que siguin membres actius de
l’economia local i participin de l’economia de consum.
-Poder tornar part del deute extern per mitjà de la venda de material per fer
agrocombustibles.
L’altre postura serà dels governs més prooccidentals com podrien ser Brasil i
Argentina. Si fa o no fa tenia les mateixes intencions però les empreses s’han establert
més per una qüestió d’interessos entre les empreses i el govern cosa que en els països
sud-americans de caire més socialista no succeeix tant.
Al cap i a la fi tant en uns països com en els altres els problemes causats a la població
són més o menys els mateixos
El fet de la massificació de les terres va comportar un conflicte per la terra, amb una
sèrie de resultats negatius per les condicions de vida dels camperols.
La industrialització de l’agricultura no va repercutir de la forma esperada i va
comportar un fracàs a nivell de polítiques socials.
Durant els anys que fa que aquest model d’economia de mercat imperant domina tot
el sector agrícola sud Americà han augmentat significativament les exportacions fins a
situar-les a nivells històrics. Paral·lelament durant aquests anys també ha augmentat la
subnutrició infantil en infants menors de 5 anys en conseqüència de l’eliminació de
l’economia de subsistència.
13
Un dels errors dels governs Sud Americans va ser creure que els agrocombustibles
serien una alternativa laboral pels camperols i que milloraria la seva qualitat de vida.
De fet aquest plantejament venia donat per l’ Unió Europea que tenia previst que al
continent cada 1000 tones de matèria prima signifiqués entre 2 o 8 persones a les
refinaries europees mentre que en teoria a Sud Amèrica havia de significar una bona
alternativa laboral pels agricultors.
Aquestes reformes van comportar l’implementació de l’economia a gran escala, un
model agrícola centralitzat i un apropament del capital multinacional als grans
terratinents del continent.
Això va deixar i deixa a la majoria dels camperols amb tres opcions, una immigrar cap a
les ciutats on segurament engreixaria el gruix de pobresa urbana, dues quedar-se
treballant com a jornaler , i tres quedar-se, assumir les conseqüències i resistir ( la
tercera no és l’opció més escollida tot i que hi ha molta lluita agrària ja que molts
camperols es veuen obligats a marxar de les seves terres per les pressions
governamentals i empresarials).
Diferents grups de reflexió opinen que la revolució verda en el camp Argenti esta
directament vinculat amb el fet que un 34% dels infants menors de 2 anys pateixen
subalimentació. www.noetmengiselmon.org 2
Tots aquests problemes van ser i són resultats de la conversió d’Argentina i molts
altres països en productors de transgènics i exportador de ferratges acompanyats dels
monocultius i la concentració empresarial.
Hi ha hagut molts tocs d’atenció sobre aquests estats des de fòrums i debats
supraestatals duts a terme per les Nacions Unides, uns dels més signaficatius podria
ser el Fòrum de les Nacions Unides sobre les poblacions indígenes del 07. Aquesta va
ser la resolució: És considerava que la majoria de les poblacions indígenes, es veien
obligades a desplaçar-se de les seves terres per culpa de l’extensió de cultius que a
l’hora provocava un afavoriment de la destrucció de les cultures indígenes i unes
extenses migracions a les ciutats.
14
9-Alternatives comercials de l’economia agrícola a gran escala.
Ja fa molts anys que moltes agrupacions i assamblees de camperols reclamen un nou
model econòmic per tots aquells camperols que estan conreant productes de forma
autònoma i sense transgènics.
Algunes d’aquestes organitzacions són:
-ALBA: Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América / Tratado de Comercio
de los Pueblos
- CIDOB - Confederación de Indigenas del Oriente Boliviano
- CNMCIOB Bartolina Sisa - Confederación Nacional de Mujeres Campesinas
- CONALCAM - Consejo Nacional por el Cambio
- CSUTCB - Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia
- FENACLE - Federación Nacional de Trabajadores Agroindustriales, Campesinos e
Indígenas Libres del Ecuador
15
-FENOCIN - Federación Nacional de Organizaciones Campesinas, Indígenas y Negras
Aquests productors, es troben amb un seguit de dificultats que els hi veten el mercat
nacional o convencional. És per aquest motiu que totes aquelles iniciatives destinades
a enfortir el mercat local a petita escala són tant necessàries ja que són les que
mantenen i permeten que els petits productors puguin seguir produint.
A més a més, una altre de les peculiaritats que en general té aquests mercat local és
que els seus aliments acostumen a ser lliures de transgènics.
És per aquests motiu que dins de totes les campanyes i les vies comercials alternatives
s’ha aconseguit establir-ne dues de sòlides que són a les que acostumen a unir-se els
camperols per poder seguir gaudint de la seva agricultura autogestionada i saludable.
Aquestes vies són:
La agroecologia: Aquesta via alternativa de comerç que per molta gent s’ha convertit
en la seva sortida cap a l’autogestió del seu conreu i manteniment consisteix a aplicar
els principis de l’ecologia per tal de fer una manipulació de l’ecosistema. És a dir
desenvolupar activitats relacionades amb la ramaderia i l’agricultura, sense fer ús ni
recórrer a pesticides, agrotòxics i llavors manipulades genèticament.
Per molt que costi de creure, aquest tipus d’agricultura, era la més extensa i quasi
l’única que s’utilitzava fins al principi del segle XX moment en que sorgeixen els
pesticides. A partir d’aquell moment l’agricultura ecològica va començar a consolidar-
se de forma independent de la resta constituint una sèrie d’organitzacions que la
defensen i en teoritzen els seus mètodes, tant per produir com per distribuir igual que
la seva relació amb els elements naturals
L’altra via de comercialització és l’agricultura orgànica. L’agricultura orgànica és un
tipus d’agricultura que té un plantejament tecnològic que refusa tot allò relacionat
amb l’industria química, i en el seu defecte els substitueix per tots aquells productes
amb un origen biològic, ja siguin composts etc...
16
En realitat aquesta agricultura és la que més s’assembla a la convencional ja que
necessita molts recursos exteriors per produir la quantitat que produeix a l’igual que
l’agricultura convencional.
10 – Els bancs de llavors
Una altra arma que tenen les assemblees de camperols i els petits productors en
general són els bancs de llavors autòctones.
Que és un banc de llavors? Un banc de llavors autòctones són unes instal·lacions
destinades a guardar llavors autòctones en unes condicions de conservació òptimes
per tal d’assegurar que ningú controli el mercat de les llavors i evitar que tots els
camperols es vegin subllogats a empresaris que controlen aquests mercat.
Per què es necessita un banc de llavors? Des de l’arribada de la revolució verda moltes
empreses i grups multinacionals, en especial Montsanto, es van llençar en teoria a
manipular genèticament les llavors, aquestes llavors havien de tenir la peculiaritat , en
teoria” de que fossin més productives i aguantessin millor els canvis climàtics i
suposessin una millora de vida pels camperols. Però aquestes llavors tenien una
peculiaritat amb la qual la majoria de la gent no hi havia pensat, aquesta peculiaritat
era que aquestes llavors eren llavors castrades i que per tant no produïen més llavors
cosa que provocava una dependència absoluta per part de l ‘agricultor cap a l’empresa
productora de llavors transgèniques.
17
A més a més ressaltem que hi ha una gran quantitat de població que rebutja els
aliments transgènics degut a que no se sap amb certesa quina reacció poden tenir en
el cos davant la ingesta de llarga durada.
És per aquests motiu que des de ja fa molts anys molts camperols i membres del
moviment de la sobirania alimentària així com molts ambientalistes, van començar a
tirar endavant un seguit de projectes destinats a la nova creació de bancs de llavors
avui en dia són tants el bancs de llavors creats que és impossible dir un número exacte,
ja que de bancs de llavors hi ha de tot tipus hi ha de governamentals, de la unió de
diferents col·lectius, hi ha de populars ( aquests acostumen a ser limitats als pobles).
Però tots tenen el mateix objectiu: Aconseguir preservar les llavors autòctones de la
zona per tal de que cap pagès s’hagi de veure obligat a conrear llavors transgèniques.
Aquests bancs no és donen tant sols a sud Amèrica sinó que són presents en molts
països occidentals, la diferència entre els bancs de llavors dels països desenvolupats i
els subdesenvolupats seria que en els desenvolupats aquesta iniciativa és duta a terme
per empreses o entitats governamentals mentre que en els subdesenvolupats surt
mitjançant la iniciativa popular en la majoria de casos.
11-La sobirania alimentària dins d’escoltes catalans
18
El dimecres 3 de setembre de 2014, L’agrupament escolta Ramon Llull ( del qual jo en
formo part), va anar a la vegueria del Barcelonès amb una proposta de sobirania
alimentària sota la mà.
Aquesta proposta era la consecució de diverses dinàmiques i activitats que ja s’havien
dut a terme dins de l’organització anys anteriors, que tot i molt positives a nivell
formatiu, deixaven molt que desitjar a nivell pràctic.
Aquesta proposta intenta solventar algunes mancances que s’observaven en una
organització d’educació en el lleure i crítica en la societat, i creu que l’exemple és la
millor eina per ensenyar i transmetre.
Però en que consisteix realment aquesta proposta de la sobirania alimentària dins
d’escoltes Catalans?
Doncs molt senzill: La idea és seguir fent dinàmiques i activitats d’aprenentatge al
respectius caps ( monitor d’agrupament) però ampliant-ho els infants amb dinàmiques
adaptades a les seves capacitats. Més enllà de dinàmiques i activitats des del Ramon
Llull creiem que la millor manera de transmetre uns valors és amb l’exemple i fent
participar els infants de la idea per tal de que aprenguin això i es desenvoluparia de la
següent manera: Sempre que s’hagués de comprar menjar s’intentaria comprar o es
prioritzaria comprar menjar en cooperatives, on el menjar sigui ecològic sense agro
tòxics ni trangènics i on els treballadors puguin treballar en bones condicions per tal de
que puguin tenir una vida digna. A més a més es donarà prioritat a l’hora de comprar a
petits i mitjans productors tenint en compte el producte de proximitat.
Dificultats que suposa el projecte: Som conscients de que tant els agrupaments com
altres entitats d’educació en el lleure a l’hora de fer la compra, ja sigui de campaments
o un dissabte a la tarda per berenar , compren marques blanques de grans superfícies
degut a que és més barat. Realment anant amb marques pots fer que un infant mengi
per 3 o 4 euros diaris i que el fet de no fer-ho incrementaria els preus dels
campaments, sempre en favor d’una bona causa.
19
Sent conscients que el fet de menjar bé i de qualitat fent un consum controlat i
responsable incrementaria el preu del producte, ja vam parlar en el seu moment amb
diferents cooperatives per tal d’aconseguir algun tipus de rebaixa, cosa que als
productors els hi va semblar molt bona idea i a la que estan disposats a negociar-ho.
Per últim podem destacar, cosa a la qual a hores d’ara encara no em obtingut
resposta, la ’intenció d’aconseguir algun tipus de subvenció davant de l’administració,
en els temps que corren ho veiem força complicat.
De moment la proposta va passar i va ser aprovada a la vegueria del Barcelonés on va
tenir molt bona acollida i va ser traslladada al consell general de vagueries on també
sembla que va tenir bona acollida, falta que passi per l’AGO (Assemblea General
Ordinària) però tot apunta que serà aixi, i de cara a l’any que ve tindrem la sobirania
alimentària com a eix d’escoltes catalans en matèria d’educació en el lleure.
12- Funcionament de la cooperativa de Mas Gafarrons ( Premià de mar)
Qué és una cooperativa de consum? Una cooperativa de consum és una unió de gent
que té interès en obtenir o comprar productes de qualitat i amb unes garanties
ecològiques trencant amb el model de mercat actual i difonent l’idea del consum
responsable i conscient.
Aquesta cooperativa “Mas Gafarrons” va ser creada el 2009 per un grup d’amics a
Premià de Mar, aquesta gent volia trencar amb els models de consum actuals, però al
poble no hi havia cooperatives de consum des de la República, van demanar ajuda a
Masnou, poble on hi havia una cooperativa de consum des de feia anys, allà els van
assessorar i els van formar conjuntament amb altres formacions rebudes a Barcelona.
No va ser fàcil, ja que de l’administració no van rebre cap tipus d’ajut però en canvi
van haver de fer molts tràmits burocràtics. A partir d’aquí el seu projecte va anar tan
20
bé que els hi va permetre impulsar una altre cooperativa de consum a Vilassar de
mar.
El funcionament de la cooperativa: Els funcionaments de les cooperatives solen ser
molts similars entre si peró nosaltres ens centrarem en la cooperativa de Mas
Gafarrons a Premià de Mar.
Tot comença als camps de producció, lloc on els pagesos conreen els aliments, els de
la cooperativa tenen dues vies de compra, una que serien els aliments de proximitat, i
l’altra els que serien els aliments de llunyania.
Tots els aliments de llunyania provenen del comerç just i la majoria d’aquests aliments
venen d’Amèrica del sud o d’Àfrica, en el cas de la cooperativa Gafarrons el comerç
just el promou Intermon Oxfam. Per altre banda tenim els aliments de proximitat que
provenen d’arreu dels Països Catalans.
Tot el que són productes d’horta venen del poble de Teià, són aliments conreats amb
llavors no transgèniques i cultivats sense agrotòxics , els làctics proven de d’Olot, lloc
on els animals són alimentats amb farratges ecològics i per acabar els cítrics, aquets
són els aliments que venen de més lluny ja que provenen del País Valencià.
Aquesta és la forma en que la cooperativa obté els aliments, però com es coordinen els
diferents socis per gestionar la cooperativa ? Per començar tenen dues assemblees
anuals que els hi serveixen per fer possibles replantejaments del projecte i es creen els
equips per gestionar la cooperativa. Aquests equips són: Exteriors, compres, econòmic
i infraestructures.
A partir d’aquí cada equip es posa a fer la seva feina.
Exteriors es visualitza a la xarxa per vies com la web, facebook, o twitter . Apart que
s’encarrega de participar en fires i trobades locals participant activament de la vida
social del poble i de la zona. Estan molt en contacte amb el centre cívic autogestionat
can Samper.
21
Compres: s’encarrega de fer les compres de menjar tal i com he mencionat
anteriorment.
Econòmic: s’encarrega de cobrar les quotes de 38 euros trimestrals i hi proporciona
diners a compres.
Infraestructura: Gestionen el local, coordinen la gent per tal de que un cop al trimestre
tothom hagi de fer cistelles i organitzen xerrades.
La cooperativa també té una postura ideològica anti-capitalista i pro-sobirania
alimentària. És per aquets motiu que organitzen xerrades a la seva seu social i taules
de debat per difondre el missatge de la sobirania alimentària.
13-Entrevistes
13.1 Entrevista a Emili Perelló Giné:
Propietari d’una granja intensiva de gallines ponedores.
-Tens algun tipus de granja? De quin tipus?
Sí, Tinc una granja intensiva de gallines ponedores d’ous.
-Quant temps fa que la tens?
22
Des del 98, uns 16 anys.
-Tenies algun altre tipus de granja?
Sí, gallines i cansalades al poble
-Que és el que va portar a fer la granja que tens actualment?
Per una part la legislació actual, cap a la dècada dels 90 ens van començar a donar
indicis i a notificar-nos el fet de que dins del poble no hi podia haver cap tipus de
granja fet que ens va obligar a traslladar i ampliar la granja que teníem de gallines i
tancar la de cansalades.
-La unió europea va jugar algun paper en l’afer de traslladar la granja?
Sí i no, si parlem de que si la unió europea em va ajudar a traslladar o a muntar una
granja nova he de he dir que no. Per que jo la subvenció que vaig rebre anava
explícitament per gàbies.
Què era la subvenció que donaven llavors?
-Que vols dir amb lo de “què era la subvenció que donaven llavors”?
Doncs que el sistema que s’utilitza d’adjudicació de subvencions funciona així :La unió
europea posa sobre la taula tantes subvencions per una cosa determinada i hi ha gent
que demanda poder tenir accés a aquestes subvencions i la unió decideix si te l’atorga
o no.
-Tu la vas demanar?
Sí, pero no personalment.
-Qui te la va demanar?
La unió de pagesos, però és un pel més complicat del que sembla. Perquè tu li dius a la
unió de pagesos que et demanin la subvenció ells et fan tots el paper et solucionen
quasi qualsevol problema i entrebancs sempre i quant els hi paguis 2500 euros i en cap
moment t’asseguren que la rebis.
23
-Quant vas trigar a rebre-la?
Sempre trigues dos anys a rebre qualsevol subvenció
-Només ho pots fer per la Unió de pagesos? Per què ho vas fer per allà?
No, de fet hi ha diverses agrupacions fora del que serien advocats i gestors privats però
les mes fortes son: L’agrupació de pagesos que aglutina la majoria de pagesos
agricultors i ramaders . i per una altre part tens les JARP que són el jovent del sector i
que lluiten per ajudar els agricultors.
Podríem dir que uns són les cup i l’altre convergència i tenia més opcions que em
adonguessin la subvenció mitjançant la unió de pagesos i les JARP.
-Quins tipus de clients tens?
Be de fet jom??? no tinc el que es podria dir un client convencional ja que en part sóc
el meu client.
-Que vol dir això?
Vol dir que jo produeixo per Guissona grup del qual jo en forma part.
-Que vol dir que en formes part?
Significa que sóc soci capitalista de la secció d’ous.
-Fa molt de temps que ho ets de soci?
Sí des del 81 crec, quan encara eren una cooperativa alimentària, llavors eren 50 socis
tots pagesos.
-I ara ha canviat aquests panorama dins dels socis capitalistes?
Sí molt, ara sóm 12 socis , tots tenen granges però que treballi en l’ofici només hi sóc
jo. Apart que ara com ja t’he dit abans no som una cooperativa, ara som un consorci
alimentari.
24
-Creus que pel simple fet de que una granja sigui intensiva ja es pot considerar
maltractament animal.? Per què?
No, aquestes gallines són màquines de pondre ous, no saben que és la llibertat, en
aquest aspecte seria igual que un gos domèstic si aquest acaba en llibertat es moriria
perquè no sabria com sobreviure doncs en la gallina igual però l’agreujant de que la
gallina al estar tractada amb medicaments per prevenir malalties i pràcticament viuen
en una bombolla higiènica, aquesta gallina en llibertat es moriria perquè el seu cos no
està preparat per aguantar tots els patògens que hi ha pel carrer o el camp.
-Trobes normal que hi hagi gent que realment pensi que el que esteu fent sigui
maltractament animal?
No, però no ho trobo estrany si pensem que realment aquesta gent no sap que a les
gallines se les tracta bé. Aquestes gallines tenen: espai dins de la gàbia, un lloc on
pondre els ous, una barra per dormir una pedra per picar i rascar-se les ungles i a nivell
higenicosanitari estan en les millors condicions.
Que estarien millor en llibertat ningú t’ho nega però que tinguin una vida pèssima
tampoc.
-Quant temps dura una gallina ponedora?
Un any i 8 mesos, a nosaltres la gallina en la porten amb 4 mesos.
-Has pensat de créixer més?
Sí, de fet he pensat i tinc entre mans una granja ecològica.
-Per que una granja ecològica?
Doncs perquè és el futur, cada cop l’alimentació ecològica està guanyant i a nivell de
sostenibilitat econòmica és viable ja que l’ou ecològic també és més car.
-Creus que rebràs alguna subvenció estatal?Per què?
No, ara no donen subvencions a ningú, crec que d’aquí un any o un parell sortirà una
per les granges de tocinos però ara mateix no donen res.
25
-Creus que si ara donessin subvencions te la donarien per la granja ecològica?
Realment no estic segur, no sabria que dir-te perquè aquests últims anys els governs
han afavorit la proliferació de granges intensives.
-Llavors la muntaràs amb els teus diners sense rebre cap tipus d’ajut?
No, l’ajut o subvenció el rebre de l’Àrea de Guissona que com que també disposa de
servei de caixa té prou autonomia per poder deixar i presentar.
-Creus que aquesta és la diferència entre aquesta cadena alimentaria i qualsevol altra?
Sens dubte aquest és un dels pilars fonamentals que diferencien a Guissona d’altres
marques.
- Creus que el sistema d’ajudes és legítim just i correcte?
En absolut crec que aquest sistema és el pitjor que hi podria haver ja que el que fa és
donar subvencions sense pensar amb els problemes dels pagesos això quan te la
donen, i el fet de que te la donin al cap de 2 anys provoca a tots els pagesos o les
noves generacions comencin els projectes endeutats fins les celles des d’un bon inici.
Conclusió
L’Emili Perelló Giné, propietari d’una granja intensiva de gallines és una persona amb
perspectives de futur i crític amb el model d’agricultura que impera des de ja fa molts
anys.
Per començar ens ha manifestat que no està d’acord amb el model agrari europeu per
varies raons.
En la meva opinió he de dir que a nivell administratiu no et posa massa fàcil el fet
d’obrir una granja per varies raons. La primera és que les subvencions administratives
les donen per tirades independentment de les necessitats del moment del pagès al
26
qual tampoc se li pregunta, cosa que porta moltes discussions dins del sector. La
segona és que en el cas que et donin una subvenció l’has de rebre en 2 anys, cosa que
comporta que inicialment tu has de treure finançament d’algun altre lloc, en
conseqüència de tot això, el pagès ja des d’un bon principi s’ha d’endeutar i sostenir
la granja o l’infraestructura agrícola durant 2 anys sense cap recolzament
governamental. El tercer punt ,polèmic, és el que fa referència a la sol·licitud de les
subvencions, degut a que si vols realment aspirar a rebre-la ho has de fer per mitjà
de la Unió de pagesos, organització la qual tu li has de pagar uns 2000 euros d’entrada
tant si te la donen com si no.
Després m’ha cridat l’atenció que comentés les seves intencions de tirar endavant un
projecte agrícola de caire ecològic, és a dir una granja de gallines ecològiques i en
llibertat. Per començar perquè no m’ho esperava pas ja que l’havia vist molt convençut
de les seves línees productives i l’altre pel moment en que estem, que no es pot definir
com ha una època de bonança precisament, és per això que ell va em va aclarir que
per part de l’administració no tenia cap recolzament, tot i que si que en tenia però no
pas de l’estat, si no del Grup Alimentari Guissona, realment és un dels punt claus entre
aquesta i altres entitats.
Ell com molts altres productors s’estan donant compte que el futur son les línees de
mercat ecològiques enfront les politiques de mercat “neoliberals”. Per una raó molt
senzilla, des de ja fa molts anys que els pagesos veuen que no els hi surt rentable
produir a tant baix preu, cosa que no succeeix en les vies ecològiques ja que els
aliments sempre són més cars i hi ha un alt % que se’n va al productor a diferència de
les línies actuals de mercat que aquesta xifra és molt baixa.
27
13.2-Entrevista a Oscar Alfredo
1-De què consideres que treballes ?
Viatjo per tot el món escrivint i comentant el que altres mitjans no comenten
2- Hi ha altres mitjans com tu?
Sí, hi ha altres medis de comunicació que expliquen el que explico jo, però són molt
petits i no disposen de prou poder de difusió i acostumen a actuar a nivell local.
28
3- I dels mitjans de comunicació convencionals que em pots dir?
Els mitjans unitaris de Buenos Aires diuen representar a tot Argentina però realment
no estan a tot Argentina i hi ha una gran quantitat de notícies que no tenen veu
sobretot en àmbit local per molt que faci referència a una noticia d’àmbit nacional.
4-Em pots definir que és Montsanto per tu?
És una merda de corporació perversa ancorada al món capitalista i patriarcal i que per
on passa deixa malalties.
5-Quina feina està fent Montsanto Argentina “en teoria”?
Montsanto a Argentina com a tota Sud Amèrica te grans plantacions de transgènics,
destinades en teoria a fer farratges, menjar per animals i agrocombustibles.
6- Quina feina fa Montsanto a Argentina?
Fabricar molta merda i potenciar la manipulació genètica de llavors.
7-Quines altres empreses han fet o fan la mateixa funció que Montsanto?
Realment hi ha moltes empreses que podríem esmentar ja que en aquest món
capitalista en que vivim està ple d’empreses malvades, algunes d’aquestes podrien ser:
Tocs, Bayer i Pioner
29
8- Consideres que a Argentina hi ha seguretat alimentària?
No hi ha actualment tot i que sí que hi ha hagut, fa uns 30 anys si que hi havia però allò
es va esvair.
9- Perquè s’ha perdut aquesta seguretat alimentària?
S’ha perdut en part per culpa de l’atac que ha patit el model rural degut a Montsanto,
i també per l’arribada de macro plataformes de supermercats i els seus transgènics.
El problema més greu ha sigut la desaparició de productes frescos.
10- Creus que els petits camperols tenen alguna opció d’obrir-se al mercat i no
desaparèixer?
No, realment ara no tenen cap opció dins del mercat convencionals. Però tenen una
possibilitat meravellosa per accedir al mercat agrogeologies.
En el meu parer aquest tipus de mercat hauria de rebre alguna ajuda governamental.
11- En front aquests problemes,la imposició d’un nou model de mercat, l’obligació
d’utilitzar llavors modificades genèticament, i la posada en perill del seu model de vida,
quina solució han trobat o quines eines utilitzen per defensar-se.
Ja fa temps que els camperols s’estan organitzant en assemblees agràries per pobles o
zones
12-Estan donant bons resultats?
Sí, molt bons resultats. Com per exemple el cas de Rioquarto, que gràcies a la pressió
que van fer han aconseguit aturar les explotacions que s’estaven construint allà.
30
Ara estan pactant amb el govern
13- Hi ha moviments de recuperació de terres?
Sí, actualment s’està recuperant unes 700 hectàrees
14-Aquest procés de recuperació de terres s’està duent a terme mitjançant les
assemblees agràries o amb col·lectius específics?
Depèn, a molts llocs ho està impulsant l’assemblea agrària local, a d’altres col·lectius
específics de recuperació de terres i en altres llocs ho ha impulsat l’assemblea agrària
local i posteriorment s’ha consolidat una assemblea especifica.
15-S’han arribat a fer alguna acció directe com cremar camps?
Sí , s’han arribat a fer moltes accions directes però tant com cremar camps encara no,
falta poc però sincerament crec que tal i com van les coses aquest any es farà.
16-La gent veu a Montsanto amb mala cara o hi ha algun sector de la població que no
estigui al cas de la situació del país?
Com a tot arreu hi ha gent de tot i gent que no s’assaventa de res però en general la
gent té clar que Montsanto és sinònim de verí i mort.
17- Està d’acord amb la postura d’Espanya en relació els transgènics?
No, crec que Espanya va en contra d’Europa i no sap on s’està ficant perquè o no saben
el que fan o tenen molts interesso en l’empresa.
31
Conclusions
Oscar Alfredi di Vincenci és un periodista alternatiu i molt crític amb la realitat que
s’esforça en mostrar-nos.
En la meva opinió crec que el problema provocat per la falta de sobirania alimentària
és molt extens tant a Sud Amèrica com Argentina. Argentina gràcies a la gent com
l’oscar he pogut comprovar, que la situació és una realitat arreu del continent i que si
no fos per l’oscar i la resta de mitjans periodístics alternatius no ens arribaria ni la
32
meitat d’informació que ens arriba, vull fer una crítica de cara els mitjans anomenats
“ unitaris” que diuen cobrir totes les noticies d’Argentina i o no volen o no poden i que
molts cops pertanyen a grans multinacionals que no deixen exercir al periodista de
forma lliure igual que imparteixen una manipulació a la població amb aquestes
accions.
El problema de la nova economia camperola està deixant a nivell econòmic a moltes
famílies sense la seva feina i sense el seu mètode de vida tradicional, aquests model
de mercat que impera gràcies a la revolució verda, i que compte amb el recolzament
del govern argenti de tal manera que posseeix totes les ajudes i eines per moure’s
lliurement enfront el territori.
Tot i així he de dir que des de ja molts anys els nous mercats sostenibles i ecològics
creats com alternativa enfront el gran i pervers model de mercat, ha sigut una manera
molt àgil de donar una resposta al problema. El problema encara és que aquesta via de
comerç local i també internacional ( comerç just) encara és molt insipient però cada
cop més s’està obrint camí cap a noves zones i mica en mica es va expandint tant cap
els consumidors que cada dia hi ha més gent que intenta fer un consum responsable i
conscient, com en els productors que cada cop n ‘ hi ha més que opta per fer
plantacions de llavors no modificades genèticament. El resultat d’això , és a dir,
d’aquestes noves vies de comerç és un consum conscient i responsable que cada dia
arriba a més gent.
Tot això que he mencionat abans no seria possible sense el moviment assembleari que
s’està desenvolupant i duent a terme en casi tots els pobles d’Argentina per fer front a
les noves politiques neoliberals. Aquestes noves assemblees tenen diferents tasques,
aquestes funcions van des de polititzar a la gent i no només en temes de sobirania si
no politics en general, que permeten donar i incidir sobre la societat i presentar i fer
partícip a tota la gent que ho vulgui, entre altres coses també s’ha iniciat un moviment
de recuperació de terres portat des de les assemblees camperoles. Igual que accions
indirectes les quals cada cop són més grans i més aferrissades, no s’han arribat a
cremar camps però sembla que falta poc.
33
Per tot això crec que a Argentina s’està treballant amb una bona base per fer front a
les noves politiques de mercat agràries i difonent la imatge del que representa
Montsanto realment.
13.3-Entrevista a Llúcia Oliva
1-En quins mitjans de comunicació has treballat?
He treballat a Telexprés, a TV3 i TVE.
34
2-En quin d’aquestsmitjans vas anar a Sud Amèrica?
Vaig anar a sud Amèrica amb TVE pel programa “En portada”
3-Què et va fer decidir anar a Sud Amèrica ?
Em va cridar molt l’atenció els camps massius de soja, l’èxode dels camperols i la lluita
d’aquets per defensar allò que consideren seu.
4- A quines parts de Sud Amèrica vas estar?
Vaig estar a Argentina i a Paraguai.
5- A Paraguai què és el que vas anar a mirar primer?
Vaig anar a parlar amb els líders camperols i assistir a assemblees informatives. A parir
d’allà vaig començar a veure més el problema de Paraguai.
6- Quin és el problema de Paraguai?
El problema de Paraguai, és que apart de ser un país petit i pobre, la seva superfície
agrària però és molt fèrtil, poden recollir 2 collites l’any, i està dividida en minifundis
que permeten a les famílies que treballen la terra tenir una economia de subsistència i
molts d’aquets minifundis eren comunitaris o pertanyien als municipis però no teníen
escriptura.
7- L’arribada de la soja, què provoca?
35
L’arribada de la soja el que provoca és grans extensions de mono conreu, moltes
vegades a les terres sense escriptura, que deixaven a la població amb uns minifundis
més petits dels que tenien.
8- Però la gent hi plantava cara?
La majoria no,acabaven malvenen les seves terres.
9- Perquè les malvenien ?
Per dos motius. Un perquè els agrotòxics utilitzats en els camps de soja mataven les
seves collites que eren biològiques, així com els animals. L’altre perquè al ser gent de
medi agrícola no sabien quant eren molts diners i els “sojeros”els hi donaven pocs
diners dient que eren molts i a l’ arribar a la ciutat veien que no podien subsistir.
10- L’administració no feia re?
El cas de l’administració de Paraguai és molt curiós, ja que era un govern d’esquerres.
Però aquest es veia superat per la força de les grans empreses.
11- I no hi ha hagut campanyes camperoles per fer alguna cosa al respecte?
Sí, però no estan prou organitzats i no tenen prou força.
12- I pels indígenes quines repercussions té?
A Paraguai els indígenes tenen un gran problema ja que en algunes zones han
desaparegut per complet els boscos, que és el seu habitat, per culpa d’això estan
desapareixent i s’uneixen a la pobresa de les ciutats.
36
13-A les ciutats no hi ha feina per tothom?
No, són ciutats poc industrialitzades.
14- Però hi ha altres grups com ambientalistes, metges,camperols. Aquests sectors no
s’uneixen per tal de fer un front comú?
Sí, i on ho feien obtenien molta més força ja que arreu del Paraguai tots el metges
estan indignats, perquè el mal que estan fent els herbicides no tindrà remei. Pel que fa
els ambientalistes són un col·lectiu en plena expansió.
15- Hi ha causes mediques diagnosticades pels herbicides i els agrotòxics?
Sí , des de problemes respiratoris, passant per al·lèrgies i fins i tot la mort.
16- A ‘I Argentina la situació és semblant?
Sí, però amb alguns canvis.
17 –Quins?
Apart de que han desplaçat a molta gent a les ciutats contribuint a l’engruiximent de la
població pobre. La diferencia és que els hi ha camperols que apart de conrear els seus
minifundis també tenien vaques.
18- I què passa amb les vaques?
Doncs que molt camperols només es van vendre les terres, el que van fer amb les
vaques, va ser traslladar-les a altres indrets i molts cops a indrets mediambientalment
més inestable desestructurant l’equilibri natural de les zones afectades.
37
19- L’administració argentina no respon o fa res al respecte?
No, el poder de les divises de la soja és tant gran que no mouen un dit.
20- I els grups camperols tenen l’oportunitat de parlar amb aquestes empreses?
Doncs no, de fet aquestes empreses el que fan és contractar assassins a sou per
carregar-se els líders camperols. Quan jo hi vaig anar ja havien mort assassinats uns
150 líders camperols.
21- Això a Argentina?
Sobretot a Paraguai i al nord d’Argentina.
22- Hi ha molts conflictes directes?
Sí, gent que la fan fora de casa, poblats rurals que són arrasats i i les seves respostes
de resistència.
23-Amb qui vas parlar?
Vaig parlar amb les administracions tant locals com estatals,”sojeros”, grups
camperols, ambientalistes i metges.
24- No vas poder parlar amb les empreses?
No, i no va ser per faltes de ganes ni intents.
38
25- I amb mitjans de comunicació d’allà?
No hi vam poder parlar.
26- Per tu quin ha estat el problema més gran?
El problema més gran ha sigut el fet de que molts camperols hagin hagut de immigrar
a les ciutats cosa que ha provocat la fi de l’economia de subsistència al país a l’hora
que s’acabaven les plantacions diversificades que donaven aliment variat i equilibrat a
la població enfront els grans monocultius.
27- El tema dels bancs de llavors com està per allà?
Doncs realment hi havia molts, hi havia de monstruosos i a les zones més apartades hi
havia bancs portats per persones dels poblats per tal d’assegurar la plantada a tota la
regió.
Conclusió
Crec que les assemblees de camperols que es fan a Sud Amèrica reflecteixen una dura
realitat. La realitat de la seva terra.
Des de ja fa uns anys uns homes anomenats “Sojeros” estan envaint els camps de Sud
Amèrica, ho fan obtenint totes les terres que poden i ocupant totes aquelles terres
comunals dels camperols, són terres sense escriptura.
A partir d’aquí comença un efecte dominó, els grans monocultius de soja, envolten i
toquen amb els cultius de la població rural, això te unes dures repercussions ja que fa
que se’ls hi mori la collita igual que els seus animals, fa que empitjori la salut de la
gent. A més els “ Sojeros” ofereixen una quantitat de diners molt petita per comprar la
terra, els camperols fan balanços, i al final decideixen marxat pensant que la seva salut
39
millorarà, i que amb els diners de la venda de les terres podran començar una nova
vida ales ciutats.
Però no és tant senzill, quan arriben a les ciutat, es donen compte de que no tenen
prous diners per començar una nova vida, però les ciutats són poc industrialitzades i
que per tant no hi ha feina per tothom, i que com que no estan al poblat, no tenen ni
la seva economia de subsistència ni els recolzaments de la seva comunitat.
No tothom es resigna o acaba cedint la seva terra , hi ha gent que s’organitza per tal
de derrotar aquests monstre.
Aquests col·lectius són: Els camperols organitzats en assemblees que treballant ma a
ma amb totes aquestes agrupacions camperoles, fent ressò de les denuncies socials
com ambientals. Falta un tercer col·lectiu que serien els metges aquests sector no
treballa amb tanta concentració com els 2 últims però fa una excel·lent feina
divulgativa i de denùncia de cara a tots els herbicides i agrotòxics que causen
malalties l’l ésser humà i fins hi tot la mort.
Això és el panorama a la majoria de Sud Amèrica però Argentina hi ha una agreujant
afegit, que és que hi ha molts ramaders.
Molts d’aquests ramaders que a l’hora són camperols, el que van fer i segueixen fent,
és vendre per una banda les terres, però seguint amb la seva producció bovina. I com
ho fan? Deslocalitzant-la, amb tot el que aixó implica. El que acostuma a passar és que
aquestes explotacions , que són molt contaminants,són traslladades en llocs
mediambientalment més dèbils, i al alterar el seu equilibri natural fan que acabi
contaminada i perdent el seu poder mediambiental.
En tot això les empreses explotadores de soja mantenen el diàleg tancat entre els
diferents col·lectius afectats, i ja han desaparegut uns 150 líders camperols morts des
de que va començar el seu conflicte.
Les administracions diuen que no estan d’acord amb tot el que està passant i admeten
que aquestes empreses s’estan saltant la llei. Però el poder de les divises de la soja és
més poderós.
40
14-Enquesta
Resum
Dona-Home?
Dona 20 43%
Home 26 57%
Franja d'edat?
12-16 10 22%
17-19 33 72%
20-25 2 4%
31-40 0 0%
41
41-50 0 0%
+51 1 2%
Saps que és ben bé la sobirania alimentària?
Sí 16 35%
No 17 37%
No ho sé 13 28%
quant et preocupa aquest tema?
0 8 17%
1 1 2%
2 2 4%
3 8 17%
4 4 9%
5 4 9%
6 4 9%
7 4 9%
8 10 22%
9 0 0%
42
10 1 2%
Creus que tu realment tens sobirania alimentària?
Sí, a casa menjo bé 16 35%
No crec que això sigui possible amb el actual sistema econòmic 24 52%
Sí, tenim aliments barats 5 11%
Quin és el continent que creus que té menys sobirania alimentària?
Europa 3 7%
Àsia 1 2%
Àfrica 23 50%
Nord Amèrica 11 24%
Sud A mèrica 6 13%
Oceania 2 4%
43
Creus que té alguna relaació el fet de que molts pagesos no els hi surti a compte
produir tanta quantitat a un preu tan baix amb la sobirania alimentària?
Si 30 65%
No 5 11%
No ho sé 11 24%
Com creus que afecta que nosaltres tinguem aliments barats a la resta del món?
Positivament 4 9%
Negativament 18 39%
A cada país és diferent, però sempre negativament 22 48%
Quantes empreses dominen el mercat alimentari a nivell mundial?
44
100000 3 7%
10 12 26%
1000 13 28%
100 14 30%
Saps que és un aliment transgènic?
Si 46 100%
No 0 0%
Saps quines repercusions té?
Si 35 76%
45
No 11 24%
Coneixes Monsantos?
Si 16 35%
No 18 39%
Em sona 12 26%
Saps a que es dedica l'empresa realment?
Si, és una empresa alimentària de dsenvolupament humà i tecnològic
recolzada per estats i organitzacions supraestatals
1 2
%
Si, és una empresa que es dedica a fer aliments transgènics repercutin en la
vida de molts i enfonsant sistemes econòmics febles.
1
8
39
%
No 2
2
48
%
Creus que menges transgènics?
46
Si 39 85%
No 4 9%
No ho sé 3 7%
13-Conclusions(Enquesta)
Amb aquesta enquesta el que pretenia era intentar esbrinar si aquests problema és
conegut o com a mínim si preocupa o no a la població.
Per començar podem dir que la van contestar si fa o no fa el mateix nombre de dones i
homes ja que de 46 persones que l’han contestat 43% són dones i 57% són homes, tot
i que l’enquesta anava dirigida a o tothom ( és a dir la podia contesta tothom) podem
observar que l’ha contestada la joventut degut a que tenim alt percentatges de joves la
majoria ubicats entre el 17 i 19 anys, que representen el 72 % de la mostra seguit de la
gent ubicada entre els 12 i els 16 que representen un 22% seguit d’un 4% d’uns 20 a 25
anys i un 2% que fa referència a les edats per sobre els 50 anys
A partir d’aquí podem observar que la majoria de gent escollida de forma aleatòria no
s’havien o no tenien clar el que era la sobirania alimentària ens trobem que només un
35 % dels enquestats sabia el que era en front un 65% que no.
D’aquesta gent la majoria no els hi preocupa el problema ja que el tant per cent de
gent que li preocupa aquest problema de l’1 al 5 representa el 58% mentre que la gent
que li preocupa aquets problema per sobre 5 representa el 42% mentre que el tant per
cent restant representa el 58%, em sorprèn que hi ha 9 persones que els hi preocupa
4,5,6,7.
47
La gent és conscient que no es pot viure actualment amb sobirania alimentaria això ho
demostra que el 52% creu que no és pot tenir sobirania alimentària amb el actual
model econòmic contra un 46% que creu que si que hi viu.
Observo que la gent té clar que a Àfrica hi ha un greu problema alimentari el curiós és
que el segon continent que té menys sobirania alimentària segons l’enquesta és Nord
Amèrica, seguit de Sud Amèrica, Europa, Oceania i Àsia. El fet de que la gent hagi
posat a Àfrica en el primer lloc ens indica que són conscients que hi ha un conflicte
alimentari pel que fa els altres països, no hi ha un ordre lògic el que fa pensar que
segurament mai s’havien fet aquesta pregunta.
La majoria de la gent sap relacionar la situació de la pagesia actual amb la sobirania
alimentària ja que els que han respòs a favor de l’afirmació anterior són un 65%
enfront d’un 11% que creu que el restant no ho sap.
La majoria de la mostra és conscient que el mercat alimentari és governat per poques
empreses.
Tota la mostra ha manifestat que sap que és un aliment transgènic i la majoria un 76%
afirma saber-ne les repercussions a nivell general cosa que poso en dubte degut a que
les repercussions són molt àmplies per poder-les ignorar.
La gent no sap el que és Montsanto tot i que hi ha un 35% que sí i un 26% que els hi
sona en el seu defecte la pregunta següent sobre si sabien a què es dedicava
l’empresa, aquest punt no té fiabilitat ja que no encaixen els tant per cents.
La majoria de la gent creu que menja transgènics i si fa o no fa la gent que diu que no
ho sap i la gent que diu que sí que ho sap són un percentatge semblant.
48
14-Conclusions finals
.
Vaig començar el meu treball pel dret alimentari en l’àmbit europeu.
Vaig analitzar el per què a Europa i més concretament a la Unió Europea, no hi havia
legislat un dret tant basic i reconegut per moltes entitats supra estatals com podria ser
l’ONU.
Al principi del treball m’esperava que països més pobres i amb emergències
alimentàries no tinguessin però per sorpresa meva són els que més legislat el tenen.
Però en canvi a Europa no. Després d’unes investigacions vaig arribar a la conclusió
que el dret alimentari europeu estava difuminat entre molts altres drets com seria la
protecció social, el dret al treball, una vida digna etc....
Però perquè aquest dret no estava legislat on gran part de la població hi té accés?
Després de moltes indagacions que em portaven de nou als drets socials, laborals i
altres, vaig consultar altres lleis.
La Política Agrària Comuna, la PAC, de la qual no en vaig treure gaire cosa sobre el
tema del dret alimentari però vaig concloure amb unes dures critiques sobre el model
europeu agrari.
Per començar el pagès europeu es veu obligat a conrear sense saber amb exactitud el
preu que podrà vendre el seu producte
El poc marge de benefici i les macro agrupacions de terres en mans dels latifundistes,
en alguns sectors d’Europa provoquen que molts dels camperols que hi ha actualment
hagin de replantejar-se molt seriosament abandonar les terres per falta de benefici i
excessiu treball.
49
Aquests provoca un altre problema que és el relleu generacional, ja que la majoria dels
fills dels camperols veuen el seu futur generacional lluny de les explotacions agrícoles
familiars considerades poc rentables.
Això provoca que molts camps i extensions agrícoles quedin abandonades i en desús
contribuint a l’estancament del sector agrari.
Una altre cosa curiosa de la PAC i les polítiques d’àmbit agrari es que queden
prohibides les plantacions de transgènics, a decisió dels estats membres, arreu
d’Europa amb l’excepció d ‘Espanya.
Però en canvi Europa rep quantitats desmesurades de transgènics. Després
d’investigar vaig arribar a la conclusió que l’augment de l’arribada de transgènics,
coincidia amb l’augment i la potenciació dels agrocombustibles.
Fruit d’indagar una mica sobre el tema vaig descobrir que aquests materials per fer
agrocombustibles provenien en gran part,de Sud Amèrica. Allà el camp agrari havia
patit una forta transformació degut a l’augment de la demanda de soja. Per
descomptat aquella soja era soja transgènica ja que les explotacions de soja
transgènica són més resistents i productives i els herbicides són més eficaços.
Fins aquí no hi ha cap problema, el que passa és: Les quotes establertes amb la Unió
Europea són molt altes, cosa que obliga ales empreses d’haver de fer macro
monocultius per complir amb les quotes.
Per assolir aquestes extensions tan enormes sense gastar-se molts diners les
empreses, han trobat una manera molt lucrativa d’assolir terres mitjançant l’ocupació
de les terres comunals sense escriptura. El que comporta des d’un inici una dificultat
pels camperols degut a que perden un reforç molt important per la seva activitat
econòmica.
L’ocupació de les terres comunals, porta a un altre problema, com més les ocupen els
“Sojeros” , més a prop estan de les petites explotacions dels camperols sud-americans.
50
Les explotacions dels sud-americans són característiques per varis motius. Estan
estructurades en minifundis, les seves collites són molt variades, les explotacions
sempre han sigut apart d’ecològiques molt biològiques, el camp és un camp poc
industrialitzat, sempre tenen animals de granja conjuntament amb les seves
explotacions agrícoles.
El que fa que la població agrícola de Sud Amèrica sigui el clar exemple d’economia de
subsistència amb uns aliments variats i sans que asseguren o asseguraven la
continuïtat de la població agrícola i rural a l continent Sud Americà.
Tal i com he dit abans els monocultius de soja han de ser immensos, per això estan en
continua expansió per tant quan els”Sojeros” toquen amb els minifundis dels
camperols aquests tenen dues opcions.
Una malvendre la terra i l’altre intentar aguantar i seguir amb l’activitat agrícola
normal, la segona opció té alguns inconvenients, com per exemple que el camp del
pobre camperol es torni transgènic pel contacte amb l’altre camp transgènic o que per
culpa dels pesticides, herbicides* i els agrotòxics utilitzats pels “sojeros” matin tant la
collita del camperol com els seus animals, com tots els efectes nocius que tenen
aquestes substàncies sobre el cos humà.
*Hem de pensar que a l’ estar parlant d’ organismes transgènics els herbicides estan
preparats per matar tot aquelles plantes que no siguin l’organisme genèticament
modificat i seleccionat.
Molts cops han de marxar poblats sencers degut a les pressions a la que es veuen
obligats per part de les empreses i els “ Sojeros”
Els camperols que marxen i han venut ho fan convençuts que han fet un bon tracte i
marxen a les ciutats a començar una nova vida, el que passa és que quan arriben allà,
es donen compte que allò que pensaven que era la fortuna que els havia de donar
l’oportunitat de començar una nova vida és en realitat una misèria i acaben vivint en
barraques col·laborant en l’engruiximent de la pobresa urbana.
51
Pels que es decideixen quedar el millor que poden fer és atrinxerar els mercats locals i
seguir fidels a l’agricultura ecològica i biològica.
Per tal d’afrontar aquests problemes els camperols han format assemblees i sindicats,
aquets sindicats i assembles no és que en principi tinguin molta força però la van
guanyant poc a poc, actualment hi ha una assemblea camperola a cada poble.
El moviment no seria tant fort si no fos per altres col·lectius que s’han unit a la lluita i
amb els que es forma un front comú. Aquests altres col·lectius són:
Ambientalistes, gent que veu com la soja transgènica està erosionant la terra i no es
queda passiva davant les incansables fumigacions i els desviaments d’aigua per poder
abastir les macro plantacions.
Un altre col·lectiu que es mobilitza és el dels metges , que des d’ on poden i com
poden denuncien els horrors i impactes que tenen els productes amb que es fumiga
sobre les persones, passant per problemes respiratoris, al·lèrgies, malformacions de
nens i en alguns casos la mort.
Aquests tres col·lectius estan amb molt bona confluència i són a dia d’avui l’única
sortida i esperança que tenen els camperols per intentar defensar el seu model de vida
tradicional i rural enfront aquests model de mercat despiatat.
Per altre banda hi ha un petit sector del camperols que decideixen plantar soja i es
transformen en petits “Sojeros”. No tots els camperols poden fer això ja que es
necessita una àrea bastant extensa per la soja perquè sinó no surt rentable.
Aquests petits “Sojeros” es veuen obligats a comprar les llavors de Soja transgènica
que crea Montsanto, a un preu molt elevat i amb alguns inconvenients més com per
exemple el fet que aquestes llavors siguin estèrils cosa que obliga als productors a
comprar les llavors any darrera any,obligats a comprar els herbicides de Montsanto ja
que si no la soja acaba morint, però com que aquests herbicides són molt cars els
acaben comprant al mercat negra, degut a que acostumen a ser més tòxics i no saben
utilitzar-los, els casos d’intoxicació augmenten vertiginosament.
52
El fet de que les plantacions siguin tant extenses provoca l’extinció de les llavors
autòctones de les zones productores, com alternativa molta gent està fent bancs de
llavors per tal d’assegurar la continuïtat de les especies vegetals.
Les administracions al principi simpatitzaven amb els camperols i intentaven buscar
solucions, sempre dintre dels paràmetres que les divises que aportava la soja no ho
aportava ningú però a dies d’avui les administracions són cada cop més distants amb la
gent i arriben a dir el mateix discurs que les empreses relacionades amb la soja
transgènica.
De fet, si des dels Països occidentals i en especial des de la Unió Europea no es
potenciessin els agrocombustíbles, per tal de disminuir emissions de C02, cosa que
planteja una incongruència provocada pel fet que per poder portar la soja a les
refineries europees ja fas un nombre considerable d’emissions sense tenir en compte
els danys medio ambientals que provoca al seu lloc de producció que es podrien
estalviar si es pogués donar un altre enfocament als mecanismes per assolir els
agrocombustibles o si no prescindir d’ells.
També el que no sap molta gent és que la soja transgènica de moment no alimenta a
persones però si que la soja transgènica s’utilitza per alimentar animals per tal de que
els occidentals poguem tenir carn barata i a bon preu, si la gent intentés no comprar
carn alimentada amb proteïna vegetal transgènica es podria intentar aturar.
Pel que fa els pobres agricultors de Sud Amèrica l’únic que poden fer és seguir amb la
lluita i difondre-la tant com puguin donant suport al mercat biològic, ecològic i de
proximitat teixint xarxes comercials i socials que els ajudin a viure millor.
Pel que fa aquí el que es pot fer amb la sobirania alimentària és seguir fent politiques
d’educació per a conscienciar i donar suport a les cooperatives de consum i a les seves
fonts de producció ecològiques i biològiques de proximitat.
53
15-Bibliogràfia
EXPANSIÓN DE LA SOJA TRANSGÉNICA EN LA ARGENTINA Miguel Teubal*
El Món segons Montsanto
Els transgènics i la seva patentabilitat Implicacions en la realització dels drets
humans Júlia Lladós Vila
Nous governs nacionalistes a Amèrica Llatina i moviments socials camperols
Jordi Gascón
Un banco de semillas autóctonas para salvar la selva
paranaens(MisionesArgentina)
Las venas abiertas de America latina.
http://www.conosud.org/
http://europa.eu/index_es.htm
http://viacampesina.org/es/ vveb via campesina
http://www.cepal.org/ues/ vveb comissio economica per America del sud I el
carib
http://www.uneca.org/ vveb official de la comisssio economica Africana
http://www.usa.gov/ vveb official usa
http://www.canada.ca/en/ vveb official cANADA
www.grainscanada.gc.ca VVEB official comisssio canadenca de grans
www.observatoridesc.org
http://www.taringa.net/
es.glosbe.com
http://argentinainvestiga.edu.ar/
www.unsurcoporfamili.com
yutube
Oscar olfredi di venchensi (canal)
54
