Embed Size (px)
Citation preview
28/11/2013
1
Josep Roselló i OltraEstación Experimental Agraria de Carcaixent. Valencia.
IVIA
LA TÈCNICA DEL COMPOSTATGE 2
El compostatge
El compostatge apareix com una solució a aquests problemes.
És un procés degradatiu de la matèria orgànica fresca que permet
estabilitzar-la i millorar molts dels seus inconvenients, fins a fer
possible la seua incorporació beneficiosa als sòls productius
Compost de residus agrícoles i
ramaders autoritzats, en
Agricultura Ecològica no està
permés el compost de R.S.U. si no
hi ha separació en orige de la
fracció orgànica
28/11/2013
2
El compostatge és una tècnica que ha sigut utilitzada des de sempre
pels agricultors.
En els seus orígens consistia en l'apilament dels residus de la casa,
excrements animals i restes de collita, amuntonats sempre que es
descompongueren i transformaren en productes fàcilment manejables, aprofitables com a adob.
Els materials amontonats
comencen a descompondre`s
En la seua forma primitiva, era un procés lent i no
sempre es conservaven els nutrients continguts en els
residus, i, quasi mai, s'assegurava la higiene de la
mescla.
Hui en dia es contempla d'una altra forma en conéixer-
se els components biològics i les fases de la
degradació de la matèria orgànica
28/11/2013
3
Podem definir el compostatge de forma senzilla com la
descomposició de residus orgànics per unes poblacions
biològiques variades, en un ambient amb oxigen, càlid i humit.
Aquesta descomposició segueix una sèrie de fases, que es
poden reconéixer pels valors que adopten diversos paràmetres
fisicoquímics i biològics al llarg del temps.
Si coneixem els factors que intervenen en el compostatge, i
com es poden regular, estarem en condicions de dirigir
l'evolució dels materials cap a un compost de la màxima
qualitat
Temperatura
La temperatura mostra l'activitat dels microorganismes
És el factor més fàcil de mesurar i el que millor indica les
distintes fases per què passa el muntó orgànic.
(Prendre la temperatura al muntó serà una pràctica necessària
per a conéixer l'evolució del mateix).
Quan arranca la degradació
del montó, és fàcil observar
l`increment de la
temperatura per la
generació de vapor d`aigua
28/11/2013
4
Si la temperatura del muntó és baixa, no
s'aconsegueix una bona higienització dels materials, que
allarguen la seua permanència en el muntó en transformar-se
lentament.
Si la temperatura és molt alta, molts
microorganismes moren i altres no actuen, la degradació de
la matèria orgànica pren rutes diferents de la humificació i el
producte final obtingut no té la qualitat esperada.
Es consideren temperatures òptimes les de
l'interval 55-65 ºC per a aconseguir l'eliminació de patògens,
paràsits i llavors de males herbes, així com una degradació i
humificació en un temps adequat.
Humitat.
Els microorganismes necessiten aigua per a les seues funcions vitals
El contingut d'humitat dels materials és crític per a aconseguir un
compostatge òptim
Una de les activitats
necessàries, per que
l`activitat del montó no es
detinga, es reposar l`aigua
perduda per evaporació
28/11/2013
5
Es consideren nivells òptims, humitats del 50-60 %, variant en
funció dels materials.
(Per a materials fibrosos o residus forestals gruixuts la humitat
màxima permissible pot augmentar fins al 75-85 %)
S'ha d'evitar:
una humitat elevada, ja que desplaçaria a l'aire dels espais entre les
partícules del residu i el procés passaria a ser anaeròbic.
una humitat excessivament baixa, perquè disminueix l'activitat dels
microorganismes i el procés es ralentitza
Contingut en oxigen.
El procés del compostatge és aerobi, i necessita la presència d'oxigen per a
mantindre l'activitat dels microorganismes...
...però també per a:
obtindre un bon compost
de forma ràpida
i evitar al màxim els problemes de mals olors
Hi ha diferents necessitats d'oxigen al llarg del procés de compostatge, en
funció de la fase de temperatures en què ens trobem: la demanda d'oxigen
és màxima en la fase termòfila, mitjana en la mesòfila i es redueix al
mínim en la fase de maduració
28/11/2013
6
Amb l'aireig obtenim un doble objectiu, aportar l'oxigen necessari
i evacuar el CO2 format en el muntó.
No obstant convenen evitar la ventilació excessiva ja que podria
provocar una pèrdua de l'aigua, amb la qual cosa abaixaria la humitat i
es detindria l'activitat microbiana, parant el compostatge;
Al contrari, una falta d'aireig ens portaria a situacions anaeròbiques no
desitjades
En els sistemes de compostatge a l'aire lliure és determinant a l'hora
d'assegurar la ventilació:
1.- La forma de la pila
La bona formació del muntó, de secció trapezoïdal, amb una base
d'1.5-2 m, i una alçària d'1,2- 1.5 m, és prou perquè l'aire accedisca a tot el
material.
2.- La grandària de les partícules
Afecta, no sols a la porositat, de la que depenen la retenció de la
humitat i la circulació de l'aire lliure
També a l'activitat microbiana que és més efectiva sobre material
esmicolat
Conclusió: Cal combinar materials més o menys picats amb altres
més grossers, perquè, sent fàcils d'atacar pels microorganismes, al
mateix temps es done una estructura que permeta la ventilació.
28/11/2013
7
En els sistemes de compostatge passius o d'aireig natural,
L'oxigen es mou per:
Difusió cap a dins, per que hi ha menys dins que fóra,
igualment, el CO2 es difon cap a l'exterior.
El Vent pot ser un factor important de transferència d'oxigen.
La Convecció és un mitjà potent de renovació de l'aire, així els
gasos calents ixen de la pila, creen un buit i l'aire fresc penetra
No obstant solen ser insuficients, pel que el volteig de la pila
és la forma més ràpida i econòmica de garantir la presència
d'oxigen
Confección d`una taula de relacions C/N de subproductes agrícoles
comuns.
La necessitat conéixer la relació C/N dels subproductes agrícoles i ramaders
que s'usen en el compostatge, per a realitzar la mescla en les quantitats
adequades i que la relació C/N en el moment d'arrancar la fermentació siga
l'òptima.
Ens porta a consultar una taula de referències.
- Hi ha valors d'altres taules esmentades en la bibliografia sobre
compost
- Si disposem d'un residu i no trobem la seua relació C/N, podem
prendre una mostra seca i analitzar-la per a obtindre el nostre propi valor
28/11/2013
8
SUBPRODUCTE RELACIÓ C/N (aproximada)
Materials
rics
en
nitrogen
Orines 1
Residuos de pesca 4
Gallinaza 12
Estiércol de ovino 11
Purín de cerdo 13
Matas de leguminosas 12
Abono verde 10 - 15
Siega de césped 14
Restos de lechugas 14
Estiércol de bovino
con paja
15 - 30
Mezcla de hortícolas 15
Orujo de uva 19
Hierbas 17
Hojas de abedul,
roble, sauce
20 - 30
Poda de naranjo 27
Valor deseado 30-35
Sí que resulta evident
que podem separar els
materials a compostar
en dos grups:
els materials amb
valors del Relació C / N
més baixos que el valor
desitjat per a compostar,
els anomenarem
materials rics en
nitrogen
SUBPRODUCTE RELACIÓ C/N (aproximada)
Valor deseado 30-35
Materials
rics
en
carbonI
Restos cultivo del champiñón
30 - 40
Caña de maíz 52
Turbas 30 - 100
Sarmiento de vid 70
Paja de avena /
centeno
70
Paja de arroz 100
Paja de trigo / cebada 110
Serrín de caducifolias 160
Papel 150 - 200
Cartón 254
Els materials amb
aquesta relació major
que el valor desitjat,
seran materials rics
en carboni
Un compostatge
adequat necessita la
mescla d'ambdós
tipus de materials, és
a dir no és adequat
realitzar compost
sols amb materials
rics en carboni o en
nitrogen
28/11/2013
9
PASOS ACCIONS
1 Obtenció dels kg de cada material per la fórmula
2 Dividir els kg de cada material pel número de capes
3 Obtindre una unitat de mesura adequada a cada material(cabaç, carretilla, pala del tractor, remolc,...)
4 Crear la primera capa alternant materials rics en carboni ambels rics en nitrogen
5 Afegir els correctors i minerals autoritzats
6 Regar
7... Repetir el procés tantes vegades com número de capes
Pasos en la confecció del montó de compost
28/11/2013
10
Problemes que poden sorgir durant el procés de compostatge.
Encara que el procés no comporta complicacions excessives, fins que
s'adquireix un poc de pràctica, podem trobar-nos amb alguns xicotets
problemes que és convenient conéixer.
El paràmetre que millor defineix l'estat del muntó de compost és la
temperatura, per tant, amb el termòmetre seguirem les fases del
compostatge.
És molt convenient elaborar una gràfica Dies / Temperatura, per a això hi
ha termòmetres digitals amb sensors que es poden “punxar” en el muntó,
també són útils els termòmetres de mercuri usats en enologia, amb escala
fins a 100ºC i protegits en una carcassa de fusta.
La primera lectura es prendrà al segon o tercer dia, la temperatura ha
d'estar ja al punt òptim, si no és així podem pensar que alguna cosa no va
bé.
Problema Causa Solució
No alcança la temperatura adequada (65 ºC) al segon / tercer dia
Falta d`humitat Reg
Excés d`humitat Afegir materials secs
Excesiva compactació
Afegir material groser
Tamany insuficient Aumentar tamany del montó (1000 kg mínim)
Relació C / N inadequada
Ajustar novament amb els materials adequats
Temperatura masa elevada (> 70 ºC)
Materials molt energètics
Refredar ambvolteig i/o reg
Causes i solucions quan el montó no evoluciona correctament.
28/11/2013
11
El volteig és l'operació més costosa del procés de compostatge.
Amb els voltejos arriba la pila de complot a la fase de maduresa,
després d'abaixar les temperatures i situar-se entre les màximes i
mínimes ambientals.
Si es realitzen molts voltejos el cost de producció serà elevat, però la
qualitat del compost millora i s'afina amb una millor descomposició.
L'ideal seria mecanitzar el volteig de manera que el seu cost baixara
de forma important.
Es pot obtindre també un compost de qualitat amb voltejos mínims,
amb dos, i fins i tot amb un volteig.
El volteig
El compost final depén dels materials de partida, però en el muntó
final s'observen uns canvis comuns i importants respecte a tots els
materials:
Canvis físics:
- Ha disminuït la humitat, aquesta falta d'humitat afavoreix als
organismes de la maduració, alhora que és més adequada per a la
conservació del compost madur.
- El color és més fosc, sol ser marró fosc, terrós o negre, a
causa del nivell d'humificació.
- Les olors desagradables desapareixen ràpidament, els
generen compost volàtils i aquests es degraden en la fase de
temperatura alta. Al final apareix un agradable olor de terra de bosc
Acabat.
28/11/2013
12
Qalitat del compost.
Agronòmicament, l'indicador immediat de la qualitat d'un compost és la
resposta de la planta, mostrada pel seu desenvolupament.
Ja hem comentat anteriorment la importància del compost en les funcions
del sòl i de l'agrosistema.
Altres indicadors de qualitat són:
El contingut en nutrients, especialment Nitrogen
El grau de maduresa i l'estabilitat biològica
pH i contingut en sals solubles
Color i olor
Ara és el moment de comentar la importància de la fase de maduració, en
la que el producte aconseguirà el grau adequat d'estabilitat.
La maduresa del compost és la fase més subjectiva del compostatge.
En la pràctica, un compost està madur quan ha passat el temps suficient
per a ser utilitzat sense problemes en un determinat ús.
Però és convenient disposar d'indicadors de la maduresa ja que hi ha
altres consideracions que han de ser avaluades com:
Valorar l'èxit del procés de compostatge.
Fixar el temps mínim necessari.
Establir recomanacions d'ús.
I complir les normatives exigibles
Paràmetres de maduresa.
28/11/2013
13
Per aquests motius és important conéixer el grau de maduresa d'un
compost.
Seria desitjable que els mètodes foren ràpids, reproduïbles, segurs i
senzills.
Desgraciadament es necessiten diversos mètodes per a caracteritzar
la maduresa i, sovint, els més segurs són els més lents i cars.
Disposem de mètodes directes i indirecte
Mètodes indirectes: basats en l'observació dels canvis produïts en el
muntó, per tant insegurs:
Olor: L'olor d'un compost madur és semblant al del sòl de bosc, la
presència d'olors anòmales indica una fermentació inadequada i hauria de
ser causa de rebuig.
Temperatura: el compost estable té una temperatura igualada a la de
l'ambient, i no s'incrementa pel volteig del muntó.
Color: En la maduresa és color marró fosc, o quasi negre,
independentment dels materials de partida
28/11/2013
14
Mètodes directes: són anàlisis objectives, molts d'ells complexos i de difícil
reproducció, pel que es tendeix a aquells més ràpids i fàcils d'interpretar.
Basats en l'activitat biològica. Suposen que la maduresa i l'activitat biològica
són equivalents: mesures de la respiració, degradació de certs compostos,
activitat enzimàtica, contejos de poblacions de microorganismes, etc.
Basats en la resposta agronòmica. Relacionen el compost amb l'efecte sobre
les plantes, són de llarga duració, encara que són interessants les proves de
germinació de llavors sobre el compost per a detectar possibles substàncies
fitotòxiques.
Paràmetres fisicoquímics. Relacionen l'estabilitat del compost amb uns índexs
de ràpida obtenció: no existeixen encara criteris de validesa total.
Són nombrosos: pH, CIC, cromatografia en paper, potencial redox, però és la
relació C/N el criteri més empleat: madur < 20.
Recomanacions d`ùs.
Les espècies llenyoses tenen major capacitat d'adaptació a l'estat demaduresa del compost.
Admeten bé el compost fresc, tant en les aplicacions de fons abans de laplantació, com en les aportacions continuades de manteniment.
El compost madur mai planteja problemes d'ús, també és un valuósfertilitzant i en qualsevol moment contribueix a millorar les propietatsfísiques, químiques i biològiques de la terra
28/11/2013
15
Les espècies hortícoles tenen diferent resposta a la maduresa del compost; engeneral, totes prefereixen el compost madur, però algunes toleren el compostjove.
Podem agrupar les espècies baix aquest criteri, així tenim:
Espècies amb elevades exigències d'esmenes orgàniques i que acceptencertes dosis de compost jove: carxofa, api, albergina, carabassa, cols, dacsa, meló,creïlla, pimentó, tomaca.
Espècies mitjanament exigents, reclamen dosi moderada, aplicades alcultiu anterior i amb productes madurs: bleda, xicòria, espinac, encisam,remolatxa de taula, carlota.
Espècies poc exigents, no toleren dosi elevada de matèries orgàniquesni productes poc madurs: all, ceba, rave, fesols, faves, pésols.
Recomanacions d`ùs.
Los principales problemas del uso de los compost son:
Hambre de nitrógeno: cuando el compost tiene una relación C / N
demasiado elevada, generalmente en fases juveniles, puede provocar una
inmovilización del nitrógeno del suelo.
Falta de higiene en el compost, fundamentalmente por no haber
alcanzado las temperaturas adecuadas a la pasteurización en el montón,
así podemos encontrar tanto semillas de adventicias, como patógenos.
Exceso de salinidad, ligada a las características de los materiales que
hemos utilizado. No obstante el compost puede reducir la salinidad al facilitar el
lavado de las sales solubles.
Presencia de metales pesados o elementos tóxicos. Depende de los
materiales de partida, por el contrario, las sustancias orgánicas tóxicas deben
haberse degradado en la fase de temperaturas altas.
28/11/2013
16
Assaigs de valor agronòmic.
Compost en viverisme ecològic. un prometedor substitut de les torbes en elcamp dels vivers ecològics i convencionals també.
Compost convencional com a fertilitzant i sanitari.(resultats provisionals, es necessiten molts anys en estudis de fertilitat)
- En creïlles, el compost va estimular en creixement de les plantesenfront del testimoni convencional,
- En hortícoles es va trobar efecte nematicida i fungistàtic enpotenciar la micorrització
- En cítrics va augmentar la collita, va augmentar el contingut dematèria orgànica del sòl i la seua capacitat d'intercanvi catiònic.
ASSAIG: Efecte herbicida del montó de compost.
Una de les virtuts atribuïdes alcompostatge és la d'inactivar les llavorspresents en el muntó, a causa del'increment de temperatures que esprodueix i a la seua persistència en eltemps.
Les llavors que queden en l'exterior delmuntó veiem com germinen i moren, jaque no poden viure sobre la matèriaorgànica, però en l'interior del muntóencara queden moltes llavorsd'adventícies.
Les llavors situades a l`exteriorde la pila germinen i moren.
28/11/2013
17
Es van arreplegar llavors de verdolaga (Portulaca oleracea) i blet (Amarenels teussp.).
Es van confeccionar unes bosses amb materials de diversa permeabilitat. polietiléde 400 galgues, manta tèrmica i malla antitrips.
Es van col·locar 50 llavors de blet en cada bossa, amb tres repeticions, es vanguardar llavors de cada espècie en el despatx per a la seua posterior sembra.
Es van introduir les bosses en el muntó de compost en la preparació del mateix ies van retirar, amb el volteig, als 20 dies aproximadament
Es van recuperar les llavors de les bosses i es van sembrar en una safata ambsubstrat hortícola, junt amb les llavors testimoni que no havia passat pel muntó
ASSAIG: Efecte herbicida del montó de compost.
Disposició de les llavors en els distints tipus de bossa i estaques per a la seua incorporació al montó
ASSAIG: Efecte herbicida del montó de compost.
28/11/2013
18
Comptades les llavors germinades, totes corresponen als testimonis,no va germinar cap de les que pasaren pel montón
NUMERO DE PLANTES GERMINADES
Verdolaga (Portulaca oleracea)
Bled (Amarantus sspp.)
Repetició Plàstic Manta tèrmica
Testimoni
Plástic Manta tèrmica
Malla antitrips
Testimoni
1 0 0 26 0 0 0 25
2 0 0 15 0 0 0 30
3 0 0 16 0 0 0 21
ASSAIG: Efecte herbicida del montó de compost.
Estaques en el montó i sembra de les llavorsrescatades junt als testimonis. No hagerminat cap llavor que ha passat pel montó
ASSAIG: Efecte herbicida del montó de compost.
28/11/2013
19
Comparació analítica de diversos compost.
S'han comparat les anàlisis químics de diversos compost, elaborats ambdiversos materials i uns fems clàssics, junt amb els valors de referència de lesnormatives.
Es pretenia conéixer la relació entre qualitat i materials de partida
Tots comparteixen els subproductes bàsics, excepte les variables: subproductesd'almàssera , subproductes de celler i minerals millorants.
El procés d'elaboració del compost ha sigut idèntic en tots ells.
L'evolució de tots els muntons va ser normal, aconseguint-se els valors esperatsen totes les fases del compostatge; no es va observar cap particularitatatribuïble a les variables.
ASSAIGS REALITZATS
compost “clásico”
c. almazara c. bodega c. mejorado
20 % paja 10 % paja 10 % paja 20 % paja
30 % restos de cultivos
30 % restos de cultivos
30 % restos de cultivos
25 % restos de cultivos
20 % gallinaza 20 % sub. almazara
20 % sub. bodega
20 % gallinaza
20 % purín porcino
10 % gallinaza 10 % gallinaza 20 % purín porcino
10 % restos compost
20 % purín porcino
20 % purín porcino
10 % restos compost
10 % restos compost
10 % restos compost
2% hierro,
2% fosfatos, 1% tierra arcillosa
Composició dels materials en diversos montons de compost
ASSAIGS REALITZATS
28/11/2013
20
Referenmedias
compost clásico
compost almazara
compost bodega
compost mejorado
estiércol de vaca
estiércol de oveja
purín de porcinos.m.s
Nitrógeno%
1.5-3 2.66 2.16 2.12 2.15 2.26 1.57 3.07
fósforo % 1-2 1.62 1.27 0.59 2.25 0.21 0.77 0.59
Potasio % 0.16-0.3
2.03 1.51 0.70 1.29 0.37 2.12 0.70
Magnesio %
0.25-0.4
1.4 1.48 0.88 0.89 0.16 1.26
Mat. Org. % s.m.s.
40-60 57.2 40.5 42.06 41.8 80.22 38.47 71.41
Relación C/N
15 11.4 13.2 14.7 12.5 23.2 14.2
Con. Elec mmhons
25ºc
1-3 4.5 5.6 4.76 8.4 5.34 8.49 26.9
Hierro % 0.3-0.6 0.38 0.31 0.20 0.49 0.25 0.28
Sulfatos % 1-1.5 1.6 0.36 0.23 2.60 0.53 0.64
Calcio % 1.5-3.5 6.1 4.81 3.35 4.15 0.07 7.96
Composició analítica dels diversos materials assajats i fems convencionals
ASSAIGS REALITZATS
Referen
medias
compost
clásico
compost
almazara
compost
bodega
compost
mejorado
estiércol
de vaca
estiércol
de oveja
Purín
porcino
s.m.s
Mn ppm. 150 175 80 70 180 23 90
CICmeq/100g.
59 55 85 47 55
Zn ppm. máx. 200
157 68 75 128 17 56 69
Cu ppm. máx. 70
47 27 18 29 4 11 35
Ni ppm. máx. 25
7.3 17 10 11 5 24 0.2
Cd ppm. máx. 7
0.7 1 1 3 1 1 0.1
Cr ppm. máx. 70
0 15 11 63 3 16 0
Pb ppm. máx. 45
14 11 9 15 5 16 0.6
ASSAIGS REALITZATS
Composició analítica dels diversos materials assajats i fems convencionals
28/11/2013
21
Després de la comparació d'aquests compost concrets, observem que són moltpareguts, així mateix són tots de bona qualitat.
Destaca el compost millorat en el que l'addició de quantitats relativamentxicotetes de minerals aconsegueix millorar molts paràmetres d'interés, com elcontingut en ferro, fòsfor i la Capacitat d'Intercanvi Catiònic (CIC).
Quant als elements primaris (N, P i K) i els secundaris (Mg, S'i Ca), la riquesa ésmitjana alta. Mitjana per als microelements (Fe i Mn). Els metalls pesats (Pb, Zn,Cu, Ni i Cd) presenten valors molt baixos, la qual cosa és positiu
El contingut de Matèria Orgànica és mitjà, la relació C/N baixa indica uncompost molt madur, i la Conductivitat Elèctrica un poc elevada, encara queequivalent a la resta de fems convencionals
ASSAIGS REALITZATS
En iniciar el procés del compostatge solen sorgir dubtes sobre determinatspassos en què no coneixem el comportament dels materials o els paràmetres amesurar, per aquest motiu vam decidir fer una sèrie de xicotets assajos per aaclarir aquests punts
Vam comparar l'evolució de les temperatures dedos muntons de compost. En un, la palla estavapicada i en l'altre no, a fi de valorar laimportància del picat dels materials
Picat de restes d`hortícoles amb una picadora de farratges
Influència del picat dels materials:
ASSAIGS REALITZATS
28/11/2013
22
El muntó amb palla no picada arriba temperatures superiors a les ambientals peròinsuficients perquè es done un compostatge adequat.Atribuïm aquest efecte a dos factors:
1) el muntó no picat no arriba la compactació necessària per a mantindre les temperatureselevades. És a dir, hi ha un excés de ventilació.2) El material no picat és més difícil d'humitejar, no s'aconsegueix la humitat necessària
perquè els materials siguen atacats pels microorganismes.
EFECTO DEL PICADO DE LA PAJA
0
10
20
30
40
50
60
70
0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 33 36 39 42 45 48 51
Dias de compostaje
Tem
pera
tura
medid
a e
n º
C
picado
sin picar
Tª ext. (Máx.)
Tªext(mín)
volteo
Representació de les temperatures
alcançades en dos montons uno ambpalla picada i l`altre sense picar.
ASSAIGS REALITZATS
Tipus de ventilació.
A fi d'avaluar la necessitat aplicar algun sistema de ventilació estàtica, hemcomparat en un muntó, una zona sense ventilació amb altres dos, en una deles quals es van col·locar unes ximeneres verticals, fabricades amb telametàl·lica enrotllada, i en l'altra, la mateixa ximenera en sentit horitzontal
Assaig de sistemes de
ventilació estàtica, sense ximeneia i amb ximeneia, horitzontal i vertical.
ASSAIGS REALITZATS
28/11/2013
23
tipos de ventilación
0
10
20
30
40
50
60
70
80
0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 33 36
dias de compostaje
Tª
en
ºC
sin
ventilación
ventilación
vertical
ventilazión
horizontal
Corbes de temperatures del
montó segons els tipus deventilació estàtica.
Les zones amb ventilació estàtica per ximenera, arriben a menors temperatures iper menys temps que la zona sense ventilació
No ens interessa acurtar la fase de temperatures altes uns dies, no guanyem res i,al contrari, comprometem la fase de pasteurització tan necessària per a assegurarla higiene del muntó de compost.
ASSAIGS REALITZATS
Distribució de les temperatures en el montó.
És important conéixer si tot el muntó té la mateixa temperatura i, en cas que nosiga així, com es distribueixen i on convé fer les lectures.
Per a comprovar-ho vam mesurar diversos punts en una secció transversal delmuntó en el procés de fermentació
DISTRIBUCIÓN DE TEMPERATURAS
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90
Dias de compostaje
Tª e
n ºC
Tª 30 cm.
Tª centro
Tª ext.(Máx)
Tª ext.(mín)
ASSAIGS REALITZATS
28/11/2013
24
Es va observar una distribució desigual de les temperatures, amb diferències defins a un 30 %, entre l'interior del muntó i la superfície.
Els valors més alts es donen en la mitat superior del muntó a uns 30 cm.
Allí mesurarem les temperatures per a controlar l'evolució del procés decompostatge.
És a dir, el muntó de compost no és homogeni en la distribució de temperatures.Per a tindre una informació més precisa haurem de prendre diverses lectures detemperatura, de quatre a sis punts, i obtindre la mitjana.
Una altra conseqüència d'aquests valors és la necessitat voltejar perquè tot elmuntó estiga sotmés a les mateixes condicions
ASSAIGS REALITZATS
Volum i granulometria.
Al final del procés de compostatge hem comparat el volum i pes final amb l'inicial: elpes final ha sigut aproximadament un 30 % inferior, conseqüència de la diferènciad'humitats inicial (60 %) i final (30 %) i el volum ha patit una reducció major, sobre el60 %, la qual cosa facilita el seu maneig
Disminució del volum del montó respecte al
montó inicial , en la fase de maduració
ASSAIGS REALITZATS
28/11/2013
25
Qualitats del compost garbellat i utilització possible.
Fracción Tamiz Características Utilización
Primera Pasa por el de 6x6 mm
Gran calidad Como sustrato y aplicación directamente a campo
Segunda Pasa el de 12x12 mm
Calidad media Aplicación directa campo
Tercera No pasa el de 12x12 mm
Calidad inferior Se aparta y se emplea como arranque para otros montones.
Clasificació resultantdel garbellat
Consideracions econòmiques.
La producció de compost implica uns costos econòmics inevitables que depenen dediverses causes:
Del disseny, de la gestió i la tecnologia emprada. El nivell tecnològic delprocés condiciona els costos, els sistemes més tecnificats són més cars però són mésproductius.
De les matèries primeres. La disponibilitat en quantitat i qualitat dematèries primeres és determinant; parlem de residus o subproductes econòmics onel transport pot suposar la part major del preu.
De les possibilitats de comercialització. L'ús normal del compost vindràdonat per la seua comparació enfront de productes alternatius a preu semblant.
28/11/2013
26
Desgraciadament molts dels beneficis del compost no es poden mesurardirectament, ni a curt termini…
els beneficis que suposen la no contaminació, la millora de la terra, el tractamentadequat de residus orgànics, etc..
suposen externalitats positives no previstes en els balanços econòmics usuals.
No es pot parlar del compost sense referir-nos a les normatives diverses queregulen la seua gestió
D'una banda, el compostatge entra en el camp de la gestió dels residus
Al mateix temps és un fertilitzant que ha de complir la normativa que elsregeix, sobretot si es va a comercialitzar,
Finalment, des de la visió de l'agricultura ecològica, el compost ha de complirla lletra i l'esperit del Reglament de la Producció Ecològica, que regula elsmaterials que es poden utilitzar en aquest procés.
Consideracions legals
28/11/2013
27
Normativa Europea
No hi ha una única directiva europea que comprenga tots aquellsaspectes relatius al compostatge.
Diferents normes europees arrepleguen, aïlladament, referèncieslegislatives d'interés sobre la gestió de la matèria orgànica mitjançantcompostatge.
Així, aquesta informació està dispersa en normatives referides aprotecció del medi ambient i residus i la seua gestió.
És convenient fer un seguiment de l'estat de la legislació, a través deles pàgines web, donada la contínua discussió i publicació de noves normes idirectrius.
Els residus orgànicos (agrícoles, ramaders, etc...) com residus a gestionar.
Normativa Espanyola
Llei 10/1998 de 21 d'abril, de residus. Direcció de l'Estat
RD 1310/1990 de 29 d'octubre de 1990, utilització fangs de depuració en elsector agrari. Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Resolució de 13 de gener del 2000. Pla Nacional de Residus Urbans 2000-2006.Ministeri de Medi Ambient.
Resolució de 14 de juny del 2001. Pla Nacional de Fangs de Depuradores d'AigüesResiduals 2001-2006. Ministeri de Medi Ambient
28/11/2013
28
En l'Orde es defineix el compost com a producte obtingut per fermentacióaeròbica de residus orgànics i que ha de complir els requisits següents:
Tindre, almenys, un 25 % de matèria orgànica sobre el pes total.La humitat màxima no pot sobrepassar el 40%.El 90% de les partícules passaran per una malla de 25 mm.La grandària dels materials inerts no sobrepassaran els 10 mm.
Els continguts màxims de metalls pesats seran:
Metal ppm o mg/kg de materia seca
Cadmio 10
Cobre 450
Níquel 120
Plomo 300
Zinc 1100
Mercurio 7
Cromo 4000
28/11/2013
29
BIBLIOGRAFIA:
- Alberty, C. 1994.Valoriser les déchets verts. PHM Revue Horticole. nº 354 y 356.- Bueno, M. 2003. Cómo hacer un buen compost. Manual para horticultores ecológicos. Col. Guías de la Fertilidad de la Tierra.
Editorial La Fertilidad de la Tierra. Estella- Canet, R. 2002.Uso demateria orgánica en agricultura. Apuntes Curso Agricultor Cualificado. IVIA. Valencia.- Climent Morató, M D. Y otros. 1996. El compost de residuos sólidos urbanos (RSU). Sus características y aprovechamiento en
agricultura. Ediciones y promociones LAV. Valencia.- Corominas, e., y Pérez, M.L. 1994. Compost: elaboración y características.Rev. Agrícola Vergel, nº 146. pag. 88-94, Valencia.-Costa, F., García, C., Hernández, T., Polo, A., 1991. Residuos orgánicos urbanos.Manejo y utilización. CSIC-CEBAS. Murcia.- Domínguez, A. Roselló, J. Girona, R. Y Ruiz, M J. 1998. Comparación de diversos substratos para su utilización en viveros
ecológicos. III Congreso SEAE. València.- Herrero, A. 1996. Uso de compost procedente de residuos sólidos urbanos en la horticultura. Jornades de Valorització de
Residus, Diputació de Barcelona. Barcelona.- Labrador, J. 2001. La materia orgánica en los agrosistemas. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.- Mustin, M. 1987. Compost. Gestión de la matière organique. Ed. François Dubusc. Francia- Navarro, A.F., Bernal, M.P., Cegarra, J., Roig, A. 1993. Evolución de los principales parámetros del compostaje del bagazo de
sorgo dulce con distintos residuos orgánicos. IX Congreso Nacional de Química. Sevilla.143-150.- Negro, M. J. Y otros. 2000. Producción y gestión del compost. Serie Informaciones Técnicas, nº 88. Dirección General de
Tecnología Agraria del Gobierno de Aragón. Zaragoza.- Roselló, J. 2001. Compostaje de subproductos agrícolas. Apuntes Curso Agricultor cualificado. EEA. Valencia- Soliva, M., Molina, N., 1995. ¿Qué significado tiene el término compost?. Riegos y Drenajes XXI, nº 87.29-33.- Soliva, M. 1996. Compost i Agricultura. Controls per evitar abocaments encoberts. Jornades Municipals de Valorització de
Residus. Diputació de Barcelona. Barcelona.- Stoffella, P. Kahn, B. 2005.Utilización del compost en los sistemas de cultivo hortícola. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.
Per a llegir més sobre compost:
