-
UniversitatUniversitatLaLaB
UUNIVERSITAT DE BARCELONAAAnnyy VV NNúúmm.. 1188
DDeesseemmbbrree 2200001122,,44 eeuurrooss // 440000 pptteess..
UNIVERSITAT DE BARCELONAAAnnyy VV NNúúmm.. 1188 DDeesseemmbbrree
2200001122,,44 eeuurrooss // 440000 pptteess..
NNaacchhoo SSoolloozzáábbaall ((EEccoonnòòmmiiqquueess,,
11999944))::
““CCoomm aa jjuuggaaddoorr
pprrooffeessssiioonnaall,,eessttuuddiiaarr eett ddóónnaa uunn
eeqquuiilliibbrrii””
NNaacchhoo SSoolloozzáábbaall ((EEccoonnòòmmiiqquueess,,
11999944))::
““CCoomm aa jjuuggaaddoorr
pprrooffeessssiioonnaall,,eessttuuddiiaarr eett ddóónnaa uunn
eeqquuiilliibbrrii””
La polèmica Llei Orgànica d’Universitats
Opinió: • Civilització islàmica,
Universitas i democràcia • La complexa trama mundial
del nou terrorisme
La UB incorpora l’ensenyamentde Ciències Ambientals
La polèmica Llei Orgànica d’Universitats
Opinió: • Civilització islàmica,
Universitas i democràcia• La complexa trama mundial
del nou terrorisme
La UB incorpora l’ensenyamentde Ciències Ambientals
-
3
4ActualitatLa Llei orgànica d’universitats centra
la inauguració de curs
12OpinióCivilització islàmica, Universitas
i democràcia
La complexa trama mundial del nou
terrorisme
15Una mica d’història
16La Universitat avuiCiències Ambientals ja és entre els
ensenyaments de la UB
22EntrevistaA Nacho Solozábal
“Com a jugador professional, estudiar
et dóna un equilibri”
27La RecercaEl grup de recerca de virus entèrics,
pioner en la certificació de les bones
pràctiques de laboratori
34Col·laboració
36Antics UB
40Formació continuada
42Llibreria UB
18NúmeroSumari
La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona
Consell editorial:Joan Tugores, rector Ramon Alemany, vicerector
de Professorat i OrganitzaciGabriel Oliver, vicerector d Edicions i
PublicacionsMiquel Viñas, vicerector de Promoci Universit riaOlga
Lanau, gerentAntonio Pérez-Portabella, Banco Santander
Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB
Gerent:Susanna Vendrell
Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover
Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora de la
revista), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez(redactora
cient fica)Administració: Montse Cenzano Gran Via, 585, 08007
BarcelonaTel.: 93 403 55 44Fax: 93 403 53 57 A./e.:
[email protected]
Fotografies:J. M. Rué i Jordi Franquet
Versió digital de la revista:www.ub.es/anticsub
Director Antics UB:Pedro Vázquez
Atenció Antics UB:Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r,
2a08007 BarcelonaTel.: 93 317 02 53Fax: 93 317 07 63A./e.:
[email protected]
Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60
60
Disseny original: BPMO Edigrup
Distribució: Interpàs, Associació Ginesta
Dipòsit legal: B-19682-97
ImprŁs enpaper ecol gic
-
4
a c t u a l i t a t
El passat 20 de setembre, va tenir lloc ala Universitat de
Barcelona l’acte oficiald’inauguració de curs de les
universitatscatalanes, que va comptar amb la presèn-cia dels
rectors i els presidents dels con-sells socials respectius, el
conseller d’Uni-
versitats, Recerca i Societat de la Informa-ció Andreu
Mas-Colell, i el president de laGeneralitat de Catalunya Jordi
Pujol. L’acte
va servir d’homenatge a la figura del rectorAntoni Caparrós,
traspassat el mes de maigd’aquest any quan tot just finalitzava el
seumandat de gairebé vuit anys. També s’hi vafer ressò de la
polèmica sobre la Llei Orgà-nica d’Universitats (LOU), especialment
en
paraules de Joan Tugores, rector de la UB,que la va qualificar
d’”injustícia” i d’”errorestratègic gravíssim per al país”.
La cerimònia va començar amb la lectu-ra de la memòria del curs
acadèmic2000-2001, a càrrec d’Anna M. Badia,secretària general de
la UB, i amb la lliçómagistral del catedràtic emèrit MiguelSiguán
“El rector Caparrós i el futur de laUniversitat de Barcelona”.
Siguán varepassar la trajectòria d’Antoni Caparróscom a docent i
historiador de la psicolo-gia, i també com a responsable del
governuniversitari. Així mateix, va fer un repàs deles diverses
etapes de la Universitat de Barcelona des de la seva fundació,
alsegle XV, per acabar plantejant algunsdels reptes actuals de la
institució.
Tot seguit, i com s’acostuma a fer cadacomençament de curs, es
van lliurar elspremis extraordinaris de llicenciatura idoctorat i
les medalles de la Universitat deBarcelona als professors i membres
delPAS jubilats durant el curs 2000-2001.Després, la vídua del
rector Caparrós varecollir la Medalla d’Or de la
Universitat,atorgada al seu marit a títol pòstum.
Pedro Fontana, president del ConsellSocial de la UB, va
prosseguir l’acte ambla seva intervenció, durant la qual va
afir-mar que “vénen temps no fàcils per a lesuniversitats”, i va
fer esment, entre els rep-
La Llei Orgànicad’Universitats
centra la inauguració de curs
La Llei Orgànica d’Universitats (LOU), aprovada al Congrésdels
Diputats el passat 31 d’octubre, ha creat una gran polè-mica durant
els últims mesos.
Del posicionament pràcticament unànime de la
comunitatuniversitària espanyola en contra de la seva aprovació se
n’hanfet ressò tots els mitjans de comunicació. La UB, amb el
seurector al capdavant, ha pres des del principi una clara i
inequí-voca posició en contra de la Llei, dels articles que la
compo-nen i dels terminis i condicions en què ha estat elaborada
iaprovada.
Ja durant la inauguració de curs, el passat 20 de setembre,el
rector es va manifestar preocupat pel projecte de llei. Pocsdies
després, quan la normativa era objecte de debat al Parla-
ment espanyol, el rector Tugores i el rector de la UAB
CarlesSolà, en representació de tots els rectors de les
universitatscatalanes amb finançament públic, presentaven a la
premsa undictamen sobre la compatibilitat del projecte de la LOU
ambl’autonomia política i universitària garantides per la
ConstitucióEspanyola. El document, encarregat abans de l’estiu
alscatedràtics de Dret administratiu de la UB Tomàs Font i de laUAB
Joaquim Ferret, i al catedràtic de Dret constitucional de la UPF
Marc Carrillo, volia ser, segons paraules del rectorTugores, una
“contribució rigorosa i constructiva, adreçada al’opinió pública en
general i a la classe política en particular”, iexposava la
possible inconstitucionalitat d’alguns dels articlesrecollits en el
projecte.
La LOU ha estat motiu de debat, com el que van mantenir el
passat 29 d’octubre, dos dies abans que fos aprovada alCongrés, el
rector Joan Tugores i el secretari d’Estat d’Educa-
Taula presidencial durant la cerimònia d’inauguració del
curs.
Una llei molt polèmica
-
5
a c t u a l i t a t
L’acte d’inauguració de curs va servirper retre un sentit
homenatge al quifou rector de la UB, Antoni Caparrós, tras-passat
el 29 de maig, quan tot just acabavael seu mandat. Abans de l’acte,
es va des-cobrir el retrat del rector Caparrós, instal·latcom els
dels seus predecessors a la galeriade quadres del Rectorat. El
retrat d’AntoniCaparrós és obra de Miquel Quílez, catedrà-tic de
Pintura i exdegà de Belles Arts.
Més tard, durant l’acte d’inauguració delcurs acadèmic de les
universitats catala-nes, l’actual rector de la UB Joan Tugoresva
lliurar a la vídua d’Antoni Caparrós, Ca-talina, i al seu fill,
Toni, la Medalla d’Or de
la Universitat a títol pòstum i va anunciarque l’edifici de la
futura Facultat de Geo-grafia i Història –a la Casa de Caritat–
por-tarà el nom d’Antoni Caparrós.
La figura del rector Caparrós va estarmolt present durant la
cerimònia d’inaugu-ració de curs. A Antoni Caparrós va estardedicat
el discurs inaugural a càrrec delcatedràtic Miguel Siguán “El
rector Capar-rós i el futur de la Universitat de Barcelona”,i a ell
van fer també referència els discursosde Pedro Fontana, president
de ConsellSocial, i de Joan Tugores, rector de la UB,com també les
paraules de cloenda deJordi Pujol, president de la Generalitat.
tes que caldrà afrontar, de “la qualitat i la davallada
demogràfica”. També va as-senyalar el grau de rebuig i oposició
exis-tents respecte al Projecte de llei d’univer-sitats.
Dures crítiquesAcabada la intervenció del president delConsell
Social, va arribar el torn del rectorTugores, que va pronunciar
durant el seudiscurs dures crítiques contra el projectede llei.
“Les seves conseqüències sobre lacapacitat creativa, la qualitat de
la formaciói la recerca serien devastadores”, va afir-
mar, i va aprofitar per expressar al presi-dent Pujol la seva
confiança en “la sensibi-litat especial dels governants de
Catalunyaen temes d’ensenyament i recerca”, tambépel que fa al tema
del projecte de llei.
El president Pujol va cloure l’acte ambun parlament es què es va
manifestar“preocupat” per aquest projecte. També vaafirmar que la
universitat té “un protago-nisme creixent” en un país que ha
d’as-pirar a competir amb nacions com araAlemanya. En aquest
sentit, Jordi Pujoltambé va assenyalar que cal incrementarla
col·laboració de les empreses.
ció i Universitats Julio Iglesias de Ussel a “El matí de
CatalunyaRàdio”, i han estat moltes les declaracions sobre el tema
abo-cades als mitjans des de les diferents parts implicades
(Governcentral, Govern català, partits de l’oposició, Conferència
deRectors, etc.). Ha estat motiu també de concentracions de
pro-testa (el mateix dia que va ser aprovada al Congrés) i de
vaga(el 7 de novembre per part dels sindicats de PAS i
professorat,i el 13 –el 14, fora de Catalunya– per part dels
estudiants).
Dies abans, el rector de la UB mostrava un cop més, en unacarta
oberta a la comunitat universitària, el seu suport explícit
aaquestes convocatòries: “En moments en què els interessos dela
societat i els de la Universitat estan en joc i amenaçats, nopodem
deixar de transmetre a l’opinió pública i als poders polí-tics el
posicionament de la comunitat universitària”, i demanava,“dins el
respecte a la llibertat individual [...] una resposta al’alçada de
la gravetat de la situació i del compromís de tots
nosaltres [...] que de manera pacífica i democràtica
contribuei-xi a deixar ben clara la posició de la Universitat”. El
seguimentde la vaga a la UB va superar el 80%.
Finalment, el 22 de novembre, el Claustre de la UB, en reu-nió
ordinària, expressava el seu rebuig al projecte de la LOU i en va
demanar la retirada, alhora que transmetia a la socie-tat i al país
que, en tot cas, “per advers que sigui el marc nor-matiu, per
regressiu que sigui el marc legal i la prioritat que el procés
polític transitòriament atorgui a l’ensenyament supe-rior, la
comunitat universitària ratifica solemnement el com-promís amb la
societat, com al llarg de tota la història de lanostra institució.
La societat pot tenir l’absoluta seguretat quela comunitat
universitària estarà amb escreix a l’alçada de laconfiança que el
país ens atorga per tal de portar a terme lestasques de docència,
estudi i recerca amb voluntat de serveipúblic”.
Membres de l’equip de govern i presidents de Divisió en
l’acte.
Un record per al rector Caparrós
Un record
-
6
a c t u a l i t a t
La UB i l’Institut Joan Lluís Vives vanorganitzar, el 30 de
novembre a laFacultat de Psicologia, un acte d’home-natge a Antoni
Caparrós, rector de la UBdel 1994 al 2001, traspassat el mes de
maig últim. Durant l’homenatge, la víduad’Antoni Caparrós va
rebre la Medalla del’Institut Joan Lluís Vives a títol pòstum.
El programa d’actes va constar de duesparts. La primera, “Som la
nostra memòria”, va comptar amb les intervencions, en-tre d’altres,
de M. Carmen Giménez, dega-na de la Facultat de Psicologia;
Miquel
Martínez, vicerector du-rant el mandat de Ca-parrós; Gaspar
Lorén,president en funcions dela Divisió de Ciències dela Salut;
Josep M. Nadal,president de l’InstitutJoan Lluís Vives, i
JoanTugores, rector de la UB;a més de la projecció delvídeo Comiat
d un com-pany i la participaciómusical de la Coral dela Facultat de
Psicolo-gia. Representants delsalumnes, el PAS i el pro-fessorat de
Psicologiavan voler també, a travésdels seus propis records,
retre homenatge a la figura de Caparrós.La vinculació del rector
Caparrós amb laFacultat de Psicologia es perllongarà a
través del llegat de la seva biblioteca per-sonal a aquest
centre, com va anunciar elrector Tugores al finalitzar l’acte.
La segona part del programa, “Construirla història”, de caire
més acadèmic, vacomptar amb la participació de MiguelSiguán,
catedràtic emèrit de la UB; M. Car-men Giménez, degana de la
Facultat dePsicologia, i els professors Blanca Anguera(UB), José M.
Gondra (Universitat del PaísBasc), Alberto Rosa (UAM) i
HeliodoroCarpintero (UCM). Tots ells van reflexionarsobre la
història de la psicologia, camp enel qual tant va treballar el
rector Caparrós.
Antoni Caparrós (1938-2001) va ser elprimer catedràtic de
Psicologia a arribar arector d’una universitat espanyola. Nascuta
Saragossa, era llicenciat en Filosofia iLletres i diplomat en
Psicologia.
Docent a la UB des del 1974 i catedràticdes del 1985, va ser cap
del Departamentde Psicologia General, degà de la Facultatde
Psicologia (1984-1988), adjunt al vice-rectorat d’Ordenació
Acadèmica (1977-1981), vicerector d’Ensenyaments i Profes-sorat
(1986-1994) i, finalment, rector de laUB (1994-2001).
Homenatge a Antoni Caparrós
El passat 21 de novembre, quan escommemorava el primer
aniversari del'assassinat d’Ernest Lluch, la Facultatd’Econòmiques
de la UB i les universitatsde València, Saragossa i el País Basc
vanretre-li homenatge. En un moment deter-minat dels actes, les
quatre universitatsorganitzadores es van posar en contacteper
videoconferència, a través de la qualels assistents van poder
seguir des de lesdiferents institucions les paraules delsrespectius
rectors i les del premi Nobel deLiteratura José Saramago.
La jornada va començar, a la Facultatd’Econòmiques de la UB, amb
un debatsobre “Mercado-Estado: ¿qué hemosaprendido en los últimos
años?”, amb la participació de l’economista MiguelÁngel Fernández
Ordóñez i els profes-sors de València Segundo Bru, de la
Uni-versidad Complutense de Madrid JoséManuel Fernández Páramo, i
de la UBAntón Costas.
Al migdia es va celebrar demanera simultània a les quatre
uni-versitats organitzadores l’acte enmemòria de Lluch “Sapere
Aude(Atrévete a pensar)”. Hi van interve-nir els respectius
rectors, JoanTugores (UB), Pedro Ruiz Torres(Universitat de
València), FelipePétriz (Saragossa) i Manuel Monte-ro (País Basc).
Tot seguit, l’escriptorJosé Saramago va llegir un frag-ment del
llibre de Lluch Las Espaæas ven-cidas, que després, des de
Barcelona, vaser llegir en les quatre llengües de l’Estatespanyol
per una de les filles d’Ernest Lluchi tres dels seus alumnes.
Membres del cosdocent, del PAS i de l’alumnat van llegiraltres
textos d’autors molt valorats per Lluchcom Kant, Mill, Camus i
Espriu, així com elcomunicat de rebuig pel seu assassinat queara fa
un any van redactar els estudiants.
A la tarda, la jornada d’homenatge vacontinuar amb un segon
debat “La eco-
nomía ante la crisis: ¿Qué hay que hacermañana?”, amb la
participació del rector Tu-gores i els professors Francisco Pérez,
de laUniversitat de València; Julio Segura, de la Complutense de
Madrid, i Lluís Argemí,de la UB. La cloenda va anar a càrrec
delscatedràtics Jordi Nadal i Fabià Estapé.
Finalment, es va presentar al Cercled’Economia de Barcelona el
llibre deMarçal Sintes QuŁ pensa Ernest Lluch,acte que va comptar
amb les interven-cions de Carlos Güell i Santiago Carrillo.
Actes en memòria d’Ernest Lluch
La degana de Psicologia, M. Carmen Giménez; el rector de la
UdG,Josep M. Nadal; i el rector de la UB, Joan Tugores, durant
l’acte
-
7
a c t u a l i t a t
El president del BBVAva pronunciar unaconferència
sobreperspectives de l’economia mundial
Emilio Ybarra, president del BBVA, vaafirmar en la inauguració
del curs deLes Heures - Universitat de Barcelona quel’economia
espanyola tornarà a créixerl’any vinent per damunt de la mitjana de
laUnió Europea. Ybarra, que va pronunciaruna conferència amb el
títol “La economíamundial en 2002: ¿recesión o recupera-ción?”, va
destacar que la confiança en elsmercats i les autoritats monetàries
nacio-nals i internacionals és clau en aquestsmoments de crisi.
Durant l’acte, que va tenir lloc al Palaude les Heures, es van
lliurar els títolscorresponents a la setena promoció delMBA
Interuniversitari organitzat per laUAB, la UPC i la UB. Així
mateix, es van
atorgar els tercers premis als millors plansd’empresa,
dissenyats per alumnes del’MBA.
El primer premi va correspondre aJaume Barbanoj i Enrique Huguet
perdonar una nova dimensió a l’escola d’altacompetició de tennis
Andrés Gimeno. Elsegon va ser per al projecte d’EduardBroto i José
Félix Luengo sobre una
empresa de producció i comercialitzacióde pintura contemporània,
dedicada a ladifusió d’obres d’artistes emergents. El
tercer premi va correspondre a un projec-te de gestió de ports
esportius i integracióde sistemes de navegació i localitzaciósobre
PDA, de David Burgués i MariaRosich.
Al mateix acte es van lliurar també elstítols de la primera
promoció de l’MBAInteruniversitari d’Andorra, una titulacióconjunta
de la UB, la UAB, la UPC i laUniversitat d’Andorra.
A més d’Emilio Ybarra, van prendre laparaula Joan Tugores,
rector de la UB;Rafael Foguet, president del ConsellAssessor de la
Fundació Bosch i Gimpe-ra, i Martí Parellada, director de Les
Heu-res - UB, que va presentar la memòriaacadèmica del curs
passat.
Emilio Ybarra inaugura el curs de Les Heures - UB
Primera promoció del MBA Interuniversitari a Distància
El dia 26 d’octubre, el Palau de les Heures va acollir l’acte de
lliurament de diplomesa la vintena d’alumnes de la primera promoció
del Màster Interuniversitari en Admi-nistració i Direcció
d’Empreses (MBA) a Distància. Enguany comença la cinquenapromoció
de l’MBA, el primer d’aquest tipus en llengua castellana i que es
plantejade cara al futur augmentar encara més la interconnectivitat
entre estudiants i pro-fessorat, com també millorar i enriquir els
continguts.
El màster està organitzat per les universitats UB, UAB, UPC i
UOC. És una titula-ció inclosa en les activitats de l’Escola
Virtual d’Empresa (EVE), integrades a l’ofer-ta d’UB Virtual. Una
de les millores de contingut que vol introduir el màster per
alspropers anys és una més gran relació amb l’altra oferta de
l’EVE, de manera que cur-sos d’aquesta Escola puguin esdevenir
assignatures optatives per a alumnes delmàster. Igualment, es vol
reduir alguns continguts del màster, que actualment duratres anys,
i emfatitzar més l’aprenentatge d’habilitats directives. Pel que fa
a les einesd’aprenentatge, es pretén incrementar la
interconnectivitat entre estudiants i profes-sorat de l’MBA, creant
per exemple fòrums per a cada assignatura i altres eines quefacin
més àgil el campus virtual en què es desenvolupa el màster.
El financer va afirmar
que l’economia
espanyola tornarà a
creixer per damunt la
mitjana de la UE
-
8
a c t u a l i t a t
Joan Tugores, rector de la UB, i JuanRamon de la Fuente, rector
de la Uni-versidad Nacional Autónoma de México(UNAM), van
presentar, el 26 d’octubre, lanova Càtedra Joaquim Xirau
d’Humanitatsi Ciències Socials. Van assistir a l’acteNúria de
Gispert, consellera de Governa-ció i Relacions Institucionals;
Sealtiel Ala-triste, cònsol general de Mèxic a Barcelo-na; Jordi
Martinell, vicerector de RelacionsInternacionals, i diverses
autoritats acadè-miques de la UNAM, entre les quals des-
taca Mari Carmen Serra, néta de JaumeSerra Hunter, rector de la
UB entre el1931 i el 1933, exiliat a Mèxic i professora la
UNAM.
La Càtedra Joaquim Xirau estarà ubica-da a la UB i serà
impartida per professorsde la UNAM. El programa acadèmic
seràcoordinat per un comitè tècnic mixt de lesdues universitats i
començarà les activi-tats el mes de febrer de l’any vinent. Elseu
primer curs es dedicarà a l’indigenis-me a l’Amèrica Llatina.
Joaquim Xirau (Figueres, 1895 - Mèxic,1946) va ser catedràtic i
degà de la Facul-tat de Filosofia i Lletres de la UB durant
laSegona República i la Guerra Civil (1933-1939). Exiliat a Mèxic,
va ser professor dela UNAM. Malgrat que la seva obra no hagaudit de
prou difusió, està considerat undels principals filòsofs de l’exili
espanyol.Es va interessar primerament per l’obra deHusserl i
Sheler, i rebé una gran influènciade Manuel B. Cossío i la
Institución Librede Enseñanza. En la seva obra principalAmor y
mundo (1940) va intentar superarla separació entre l’ésser i el
valor permitjà d’una determinada concepció del’amor. Recentment van
ser presentades ala UB les seves Obras completas (Anth-ropos,
2001), editades pel seu fill, el poetai també filòsof Ramon Xirau
(Barcelona,1924), resident a Mèxic, amb la col·labo-ració de
Fundación Caja Madrid. Estanagrupades en tres volums: “Escritos
fun-damentales”, “Escritos sobre educación ysobre el humanismo
hispánico” i “Escritossobre historia de la filosofía”.
La UB va signar, el mes d’agost, a lacapital mexicana, una
renovació del con-veni de col·laboració amb la UNAM, elqual datava
del 1990.
El rector de la UNAM inaugurala Càtedra Joaquim Xirau
L’Aulari de la Facultat de Filologia, alcarrer Aribau, rep a
partir de l’octubre elnom de Josep Carner, destacat poetacatalà que
va néixer, l’any 1884, precisa-ment on ara hi ha ubicades part de
lesdependències de la Facultat, just damuntdels Cinemes Aribau.
L’Aulari va ser projec-tat pels arquitectes Paloma Bardají i
CarlesTeixidor. La construcció es va iniciar el maigdel 1991, i
l’activitat docent va començar elcurs acadèmic 1994-1995. Disposa
de vint-i-cinc aules distribuïdes entre la planta baixai les quatre
plantes superiors. Al soterrani hiha dues sales d’estudi i la
Cooperativa SantJordi. L’entrada a l’edifici es pot fer des del
carrer Aribau o des del jardí de l’EdificiHistòric. Des de
l’interior es pot accedirtambé a les dependències de què disposala
Facultat a les plantes superiors de l’edi-fici que allotja els
Cinemes Aribau.
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brus-sel·les, 1970) és conegut
com a “príncepdels poetes catalans”. Capdavanter delnoucentisme (la
seva obra Els fruitssaborosos n’és un clar exponent), renova-dor de
la poesia i de la prosa, va exercirtambé de traductor (Robinson
Crusoe,Al cia en terra de meravelles, etc.) i dediplomàtic. Fidel a
la República, va morir al’exili a l’edat de 86 anys.
L’Aulari de la Facultat de Filologiaadopta el nom de Josep
Carner
-
9
a c t u a l i t a t
El guardó reconeix lesrecerques sobre lescel·lules de
Cajal-Ret-zius i de la proteïnareelina
Dimarts 23 d’octubre, va tenir lloc ellliurament de premis de la
FundacióFrancisco Cobos, que enguany ha distingitels investigadors
Eduardo Soriano i JoséAntonio del Río, del Departament de Bio-logia
Cel·lular i del Centre de Recerca enNeurociències (CERN) de la UB,
per lesseves decisives aportacions sobre les fun-cions de les
cèl·lules de Cajal-Retzius i dela proteïna reelina, que és un
factor es-sencial en els processos de migració neu-ronal i
creixement axònic.
L’acte es va celebrar a la seu del Conselld’Investigacions
Científiques (CSIC) a Ma-drid, amb la presència de Rolf Tarrach,
pre-sident del CSIC; Miquel Moretó, vicerectorde Política
Científica de la UB; AntonioCampos, director de l’Instituto de
Salud Car-
los III; Francisco Cobos, president del Patro-nat de la
Fundació, i Teresa M. Mendizábal i Carlos Revilla, membres de
l’esmentadaentitat. El premi està dotat amb quinze mi-lions de
pessetes i l’atorga anualment laFundació Francisco Cobos, una
entitat demecenatge creada l’any 2000 per promourel’avenç de la
investigació biomèdica al país, i compta amb l’assessorament del
CSIC.
Els professors Eduardo Soriano i JoséAntonio del Río encapçalen
el Grup deRecerca sobre Neurobiologia del Desenvo-lupament i de la
Regeneració Neuronal a laUB. Destacat especialista en el camp de
laneurobiologia i les neurociències, el cate-dràtic Eduardo Soriano
és autor d’un elevatnombre de publicacions i articles
científics.Membre de societats científiques de renominternacional,
és avaluador de revistes d’altíndex d’impacte en el circuit
científic, i ha rebut distincions com ara el Premi ReiJaume I
d’Investigació Científica (2000) i elPremi de la Fundació de
Ciències de laSalut a la millor Investigació en Neurobiolo-gia
(1998). Pel que fa als estudis sobre lareelina, Eduardo Soriano i
els seus col·labo-radors van anunciar la participació de la
pro-teïna en els processos de creixement axònici formació de
sinapsis a l’escorça cerebral,
tal com publicava la revista Nature el generdel 1997. Més
recentment, han presentatnous resultats a la revista Neuron, del
grupCell Press, centrats en circuits sinàptics a laretina i
participació de la reelina en la for-mació dels circuits neuronals
al sistemanerviós central. José Antonio del Río, que vafer la tesi
doctoral dirigit per Eduardo Soria-no, ha desenvolupat la seva
recerca a lesUniversitats de Frankfurt i Friburg (Aleman-ya) i al
Bristol-Myers Squibb a Princeton(EUA), i té publicacions en
revistes científi-ques d’alt prestigi.
José Antonio del Río és coordinador dela nova Xarxa Temàtica
sobre Regeneraciói Reparació del Sistema Nerviós, integradaper
equips altament especialitzats de laUB, la UAB i el CSIC amb
l’objectiu depotenciar la recerca, la col·laboració cientí-fica i
la transferència de coneixements enl’àmbit de la regeneració i la
reparació deles connexions neuronals al sistema ner-viós central.
La primera reunió de la xarxatemàtica es va fer el passat mes
d’octubrea la Facultat de Biologia, amb participacióde destacats
especialistes que van debatresobre els últims avenços en l’àmbit de
lescèl·lules mare neurals i la reparació del sis-tema nerviós
central.
Premi Francisco Cobos a EduardoSoriano i J. Antonio del Río
Jordi Matas i Dalmases va prendre pos-sessió, el passat mes de
setembre,com a nou vicerector de Política i QualitatLingüístiques
davant del rector JoanTugores. Matas substitueix en el càrrec
aEmili Boix, de qui va ser adjunt en aquestmateix vicerectorat, i
que va presentar ladimissió al rector per raons de salut.
La Junta de Govern de la UB va agrairal professor Emili Boix el
treball realitzatdurant la seva estada en el càrrec i li vadesitjar
una ràpida recuperació.
Llicenciat en Dret per la Universitat deBarcelona (1987) i en
Ciències Políti-ques i Sociologia per la Universitat Autò-
noma de Barcelona (1989), Jordi Matas(Barcelona, 1962) va
esdevenir, l’any1994, el primer doctor en Ciències Polí-tiques i de
l’Administració per la Univer-sitat de Barcelona. L’any 1989, va
entrarcom a professor de Ciència política i del’Administració en el
Departament deDret Constitucional i Ciència Política, delqual
actualment és professor titular. Haestat secretari del Departament
de DretConstitucional i Ciència Política, capd’estudis de Gestió i
Administració Públi-ca, delegat adjunt del president de laDivisió
II i membre de la Junta ElectoralPermanent de la UB.
Jordi Matas, vicerector de Política i Qualitat Lingüístiques
-
10
a c t u a l i t a t
El Parc Científic de Barcelona va acollir,el 16 d’octubre
proppassat, la presen-tació oficial de les onze empreses que
hanapostat per ubicar-s’hi. D’aquesta maneraes feia pública
l’entrada en funcionamentde l’eix de recerca biomèdica del Parc,que
per primera vegada concentra en unmateix entorn recerca acadèmica i
recer-
ca empresarial. L’objectiu és crear un marcadequat per a la
sinergia entre grups derecerca pública i unitats d’R+D+I
empre-sarials amb la finalitat d’afavorir la innova-ció
tecnològica.
L’acte va coincidir amb l’inici de la incor-poració efectiva
dels investigadors dequalitat acreditada en l’àmbit de la
biome-dicina de la UB dins el Parc. Aquests in-vestigadors, que han
passat els filtres dequalitat fixats pel Comitè Científic
Extern,treballaran a l’edifici modular, que tambéacull les empreses
del sector quimicofar-macèutic presentades el 16 d’octubre.
La presentació va comptar amb la pre-sència de Joan Tugores,
rector de la Uni-versitat de Barcelona i president del
ParcCientífic de Barcelona; Ramon Marimon,
secretari d’Estat de Política Científica iTecnològica; Andreu
Mas-Colell, consellerd’Universitats, Recerca i Societat de
laInformació, com també els directors de lesempreses. Segons va
afirmar Ramon Ma-rimon, “el Parc Científic de Barcelona ésl’entorn
ideal per potenciar les sinergiesentres grups de recerca acadèmica
i em-
preses per aconseguir que Barcelona esde-vingui un focus de
referència internacional”.
Merck, Almirall Prodesfarma, Medichem,Prous Science, Salvat,
Advancell i Kymossón les empreses que han emplaçat elsseus
laboratoris d’R+D+I al recentmentconstruït edifici modular, on
gaudiran d’unentorn de màxima activitat investigadora ide serveis
cientificotècnics d’alt nivell –queja estan en funcionament des de
l’estiu del2000. Per la seva banda, les empresesBruker, Micromass,
Applied Biosystems iSani-red van fer pública la seva participacióen
el projecte mitjançant la instal·lació d’ofi-cines al Parc. Com va
dir durant la roda depremsa Jaume Piulats, director de la
Unitatd’R+D+I de Merck ubicada al Parc, “el ParcCientífic de
Barcelona és una plataforma
ideal per facilitar l’intercanvi d’idees i depropostes de
col·laboració que contribuei-xin a dinamitzar l’esperit creatiu i
innovadordels investigadors”.
Així mateix, durant l’acte es va fer públicel primer acord
sorgit entre les empresesAdvancell i Kymos, mitjançant el qual
inte-graran els seus serveis d’anàlisis i de mo-dels in vitro per a
l’estudi del metabolismei la toxicitat de nous compostos
farma-cèutics. L’acord sorgeix com a fruit del’objectiu del Parc
Científic de Barcelonad’esdevenir un instrument facilitador deles
interconnexions entre diferents grupsde recerca.
La UB manté converses amb les admi-nistracions públiques
encaminades a con-figurar de manera òptima l’àrea de biome-dicina
del Parc Científic de Barcelona, tantdes del punt de vista jurídic,
com científici pressupostari. Resta oberta la constitu-ció de la
Fundació Institut de RecercaBiomèdica de Barcelona (IRBB) com
unafórmula per garantir els nivells de màximaqualitat científica i
homologació interna-cional a què s’han compromès la UB i
lesadministracions públiques.
Parc Científic i Tecnològic de BarcelonaL’inici de les
activitats biomèdiques del Parc va coincidir amb la inauguració
delParc Tecnològic de Barcelona, que, impul-sat per la Universitat
Politècnica de Cata-lunya, es coordina amb el Parc Científic
deBarcelona per constituir el Parc Científic iTecnològic de
Barcelona. Aquest acord técom a objectiu prioritari desenvolupar
unentorn de recerca i desenvolupament tec-nològic i alhora
científic, en el qual investi-gadors de les dues institucions
desenvolu-pin recerca conjunta, principalment en lesàrees de la
nanobiotecnologia, biomecàni-ca, bioelectrònica, instrumentació
mèdica ibiomaterials. Aquesta nova infraestructuraconstituirà una
peça clau del denominat“Portal del Coneixement”.
L’eix de biomedicina del Parc Científic de Barcelona
entra en funcionament amb laincorporació d’onze empreses
-
11
a c t u a l i t a t
La Facultat de Dret va acollir, del 3 al 6d'octubre, unes
jornades organitzadesper l’Observatori de la Globalització delParc
Científic de Barcelona, les quals vanatreure polítics i experts de
gran renomd’institucions de la Unió Europea, del’Organització
Mundial del Comerç (WTO),de l’Organització d’Estats Americans(OAS)
i de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
(OECD),entre d’altres.
Durant els dies 3 i 4 d’octubre, les acti-vitats van ser obertes
i dirigides al públicuniversitari i a professionals d’ONG.
Enaquesta línia, es va fer un debat sota eltítol “Com regular la
globalització: el veri-table repte” que va comptar amb la
parti-cipació de Joan Tugores, rector de la UB;Miguel A. Aparicio,
degà de la Facultat de Dret; Ramon Torrent, director
del’Observatori de la Globalització i catedrà-tic d’Economia
política, i Antoni Gutiérrez,
exsecretari de Comissions Obreres i col-laborador de
l’Observatori de la Globalit-zació.
Paper de la UniversitatDurant l’acte, Joan Tugores va afirmar
que“la globalització s’ha de dotar d’un contin-gut polític i social
i, en aquest sentit, launiversitat, com a lloc de pensament, hi
hade tenir un paper dinamitzador”. El rectorva assenyalar que ara
cal “trobar de formaprogressista els mecanismes d’intervencióque
potenciïn la dimensió política, social icultural d’aquest
procés”.
Les jornades van incloure la presentacióde la monografia “Mixed
agreements as atechnique for organising the internationalrelations
of the European Community andits Member States”, a càrrec del seu
autor,Joni Heliskoski. També es va presentarl’Associació Europea
d’Instituts de Recer-ca i Formació sobre Desenvolupament
(EADI) presidida per la investigadoraSheila Page.
D’altra banda, l’Observatori de la Glo-balització, en
col·laboració amb l’Over-seas Development Institute i el Centrede
Buenos Aires de la Universitat deBolonya, va organitzar, els dies 5
i 6d’octubre, unes jornades finançades perla Comissió Europea sobre
el marc regu-lador de la globalització, amb més dequaranta experts
reconeguts internacio-nalment. Entre les persones que hi
vanparticipar, destaquen Manuel Rodríguez,director adjunt de la WTO
i exministre deComerç de Veneçuela; José ManuelSalazar-Xirinachs,
director de la Unitatde Comerç de l’OAS i exministre deComerç de
Costa Rica; Pierre Sauvé,expert mundial en regulació internacio-nal
en matèries de serveis, i M-H Shin,vicepresident del Banc Asiàtic
per alDesenvolupament.
La globalització a debat
Els dies 23 i 24 d'octubre, va tenirlloc a l'auditori del Parc
Científic deBarcelona la tercera edició de les Jor-nades “Canvi
educatiu i social”, que vananalitzar les transformacions socials
enquè el paper de les dones és central i,especialment, la
importància de les
dones sense estudis universitaris enaquests processos. Les
jornades esta-ven organitzades pel Centre de RecercaSocial i
Educativa, i tenien per objectiuaprofundir en les raons i les
proble-màtiques que envolten les desigualtatssocials.
El debat sobre el futur del feminisme,quant a la superació del
feminisme dediferència, la immigració, el treball domès-tic i el
paper de les dones no acadèmi-ques en la transformació social, van
serels eixos temàtics que es van desenvolu-par a les diferents
ponències i taulesrodones.
Va destacar la participació de tres es-criptores de referència
internacional en eldebat actual sobre el feminisme: la pro-fessora
Judith Butler, del Departament deRetòrica i Literatura Comparada de
laUniversitat de Califòrnia (Berkeley); Eli-sabeth Beck-Gernsheim,
professora deSociologia de la Universitat Friedrich-Alexander
(Alemanya), i Lídia Puigvert,coordinadora de l’European
MultilingualPopular Women and Education. També hivan intervenir
representants d’institucions,de moviments socials i de diferents
con-textos socials i culturals, com per exempletreballadores del
servei domèstic i donesgitanes i àrabs.
Jornades sobre el paper de lesdones en la transformació
social
-
Els atemptats de l'onze de setembre aNova York han fet sorgir, a
tort i adret, tota mena de preguntes i comentarissobre la
civilització islàmica. Algú moltproper m’ha fet notar la seva
estranyesadavant les imatges d’un grup d’estudiantsde l’Alcorà,
asseguts en una madrassapakistanesa, que memoritzaven el textsagrat
a còpia d’oscil·lacions de lumbars,fent cintura, i ajudant la ment
amb movi-ments regulars del cos. ¿Com pot ser queaprenguin l’Alcorà
de memòria? I ¿com ésque l’aprenen de memòria si al Pakistanno
parlen àrab, si no entenen gairebé resdel text? Les preguntes
apunten cap aalguns fils conductors que poden ajudar-nos a entendre
les relacions entre els ter-mes amb què titulem aquesta plana.
Com a docents, l’aprenentatge de me-mòria ens sembla una manca
de mètode il’aplicació d’un sistema pedagògic avuiobsolet. Cal
deixar molt clar que no ésl’únic sistema d’aprenentatge vigent
alspaïsos islàmics de l’Àsia i arreu del mónislàmic, i tampoc no és
cert que els alum-nes estudiïn exclusivament l’Alcorà. Tan-mateix,
les imatges són colpidores i fanpensar en el pes del sistema
docent, entremolts altres factors, per donar raó de laparàlisi
científica que afecta la civilitzacióislàmica des de la darreria de
l’edat mitja-na fins avui dia. Si analitzem un campcientífic com
ara l’astronomia, constatemcom el desenvolupament científic de
lacivilització islàmica medieval a través del’obra dels astrònoms
orientals i andalu-sins no fa altra cosa que subratllar la
para-doxa del fracàs de les civilitzacions islàmi-ques en l’avenç
de la revolució científicamoderna.
¿Com resoldre la paradoxa? La civilitza-ció islàmica assumeix
que la veritat –i pertant també la veritat científica– és
consis-tent i harmoniosa amb l’islam. La cièncias’incorpora al
sistema filosòfic de la civilit-zació islàmica sense autonomia ni
proto-col de legitimació independents de l’àmbitdel pensament
religiós. Aquest sistema
filosòfic és dominat per l’elit de teòlegs,juristes i filòsofs.
De l’activitat d’aquestsgrups en resulta la negació de la
causali-tat natural i de la possibilitat humana dedescobrir
veritats amb la raó, al margedels textos revelats. Aquesta
realitats’aguditza en el període crític de l’èpocamedieval (segle
XIII), concurrent amb elnaixement de les universitats a
l’entorncultural occidental.
Entre els segles XII i XIII, la història de lacivilització
europea es caracteritza peldesenvolupament d’un seguit
d’institucionslegals que culmina amb la formació dejurisdiccions
civils autònomes (municipis,gremis, universitats, etc.). La
Universitasrepresenta la institucionalització d’una solu-ció prou
avançada –i a determinades ciu-tats realment revolucionària– que
protegeixcontra el monopoli del poder i l’autoritat, ique promou
valors com ara la veritat cientí-fica, l’universalisme de la
ciència, l’escepti-cisme metòdic i la gratuïtat del saber.
Així,l’àmbit social i cultural europeu fa reeixir lallei natural
per damunt de la llei divina i dela llei humana dels prínceps.
En canvi, les institucions culturals islà-miques són dominades
per les fundacionspietoses, i els seus membres, abocats a
lasantificació de l’islam. El procés educatiusovint es redueix al
contacte mestre-dei-xeble, amb la restricció dels marges
delcriticisme científic, l’entorpiment de la plu-ralitat d’opinions
i la reducció del debat de les idees a qüestions no
científiques.Heus aquí l’aprenentatge i la repetició de memòria i
sense crítica dels textos.L’ortodòxia religiosa es transmet
conjun-tament amb els valors comunitaris i d’efi-ciència social.
Vull insistir que la tradiciód’aprenentatge a les societats
islàmiquesno ha romàs arreu un sistema homeost-àtic. Històricament
s’han assajat altresmodels, però el dominant és el descrit.
Siprenem l’explicació de Thomas Kuhn delprogrés de les idees
científiques, podríemdir que, sense poder consolidar unamassa
crítica de científics adient, a la
ciència araboislàmica li manca, des de la fide l’època medieval,
la revisió i la substitu-ció periòdiques dels paradigmes
científicsi del sistema de coneixement general.
A Europa, el projecte humanista i il·lus-trat de la civilització
occidental culmina–no sense obstacles, persecucions, guer-res i
llargs segles de patiment– amb unseguit de revolucions que fan
nàixer lasocietat contemporània, finalment dotadadel sistema de
govern de la democràcia.La qual no s’enténsense el debat lliure
deles idees. La civilitzacióoccidental, com a con-seqüència de la
sevaevolució històrica, hapromogut la indepen-dència dels àmbits
pri-vats de les persones–en què aquestes po-den desenvolupar
lliu-rement la seva espiri-tualitat– dels àmbitspúblics i socials
–enquè són tractades coma ciutadans.
Certament, hi ha al-tres factors històrics quehan jugat, i fort,
i quehan determinat l’endar-reriment científic i entor-pit el
progrés de lessocietats islàmiques. Nooblidem l’activitat colo-nial
europea tot al llargdel segle XIX. No podemnegligir la
responsabili-tat occidental, dels seuspoders econòmics i de
l’agressivitat ambquè s’ha practicat l’explotació colonial oncalia
promoure el desenvolupament. Tanma-teix, la manca d’una comunitat
científicacom la que simbolitza la nostra Universitasés una cara
més que cal destacar en elpoliedre que explicaria per què es fa
neces-sari reflexionar sobre el mètode científic al’hora d’entendre
la civilització islàmica.
Opinió
12
Civilització islàmica,Universitas i democràcia
Mercè ViladrichProfessora titular d'Estudis àrabs i islàmics de
la UB
Coordinadora de Polítiques Mediterrànies del Grup UB
-
13
Joan JacobProfessor del Departament d'Història Contemporània
La fi de la Guerra Freda (durant la qual laconfrontació de blocs
redundà en unasituació d’estabilitat suficient) va obrir unaetapa
de riscos, no amenaces, fonamental-ment no militars, que per la
seva diversitat icaràcter reclamaven com a necessari unnou ordre en
què la seguretat es concebéscom a global i es garantís amb uns
mètodesmés amplis que no els estrictament militars.
Però de sobte determinats riscos s’hanconvertit per a bona part
del món en ame-
naces –intuïdes abans, però no concre-tades fins ara– que han
desbaratat elsplantejaments existents i que fan impres-cindible
modificar les polítiques de segu-retat i de defensa.
Les amenaces a la seguretat globaltenen en el terrorisme (un nou
terrorismeper la seva essència, pel seu sistemaorganitzatiu i per
les seves formes opera-
tives) no tan sols la seva punta de llança,sinó també l’element
que en la seva acciódirecta pot –intenta– precipitar tots elsaltres
riscos existents.
Un terrorisme que, perversament, recla-ma l’islam com a signe
d’identitat i que,interpretant l’evolució de la humanitat comuna
dualitat confrontada, assumeix, des del’Atlàntic fins al Pacífic,
el repte universalis-ta que enfront d’Occident durant la
GuerraFreda va representar el comunisme.
Aquest terrorisme s’em-bolcalla còmodament enl’islam. D’una
banda, per-què desitja gestionarl’atractiu creixent que
elfonamentalisme té en elmón musulmà com a sa-tisfactòria
alternativa auns intents de modernit-zació que han fracassat ique
no han aconseguittreure del seu retard unessocietats que es
trobenara desesperançades ifrustrades. D’altra banda,perquè la
cobertora reli-giosa enforteix la sevacapacitat d’atac i de
de-fensa, ja que la idea del’islam atrau individus,aglutina
ressentiments delmón musulmà contra Oc-cident i arrossega Estats
aun decantament forçatcap als seus planteja-ments.
Aquest terrorisme –apro-fitant la realitat d’un món
obert i interdependent i l’ampli accés alsresultats del progrés
tecnològic– està encondició d'agredir –amb diferents mitjans,durant
bastant de temps, de manera moltefectiva, materialment i
psicològicament–societats que, situades en els nivells més altsdel
poder econòmic, cientificotècnic i militar,estan descobrint la seva
alta vulnerabilitat ila necessitat d’actuar en conseqüència.
Avui apressa afrontar l’amenaça exis-tent. El que ara convé és
atacar global-ment la complexa trama mundial terrorista–no reduïble
a unes individualitats concre-tes ni a un sistema centralitzat– per
neu-tralitzar-la totalment amb el desplegamentd’un esforç
multidimensional que seràllarg i en el qual s’haurà de saber
combi-nar adequadament la capacitat de l’homei les possibilitats de
la tècnica.
Però el que és realment urgent és co-mençar ja a treballar per
fer real un futur enquè els riscos i les amenaces que aboquena la
violència perdin consistència i efectivitat.
Els plantejaments de seguretat haurande ser molt amplis i
flexibles a tots elsnivells, s’hauran d’administrar amb meca-nismes
i expectatives de resultat de dife-rent abast temporal, s’hauran de
recolzaren la consciència que la resposta a lesamenaces no es pot
confiar a solucionstecnològiques, i s’hauran d’orientar a:defensar
enèrgicament els interessosvitals de les societats amenaçades
bus-cant la màxima implicació dels ciutadansfermament assentats en
la convicció delspropis valors; intervenir preventivament
icol·lectivament en els conflictes regionalsper impedir l’aparició,
la perduració ol’ampliació dels focus de tensió i l’encade-nament
de diversos tipus de crisi; cohe-sionar tota la comunitat
internacional con-tra activitats que siguin una amenaça a la
seguretat global, evitant l’existènciad’Estats que hi prestin algun
tipus desuport voluntari; canviar, amb un sistemade relacions
equilibrat, el substrat que afa-voreix la confrontació –i de
maneraespecífica el terrorisme– recolzant unareestructuració
modernitzadora de lessocietats afectades –en el cas present
lesislàmiques– que les assenti, en els seusparàmetres culturals,
sobre el desenvolu-pament econòmic i la democratització.
En última instància, si la manca d’imagi-nació portés a no saber
què cal fer, tan-mateix el sentit comú hauria d’indicar elque no
s’ha de fer.
La complexa trama mundialdel nou terrorisme
o p i n i ó
Il·lustració: Jordi Clusellas, estudiant de Belles Arts
-
14
o p i n i ó
14
¿On era el dia de l’atemptat?Jo era al meu despatx, a dues illes
de laCasa Blanca, on treballava per a la consul-toria de business
development MAPA aWashington. Poc abans de les nou del matí,un dels
companys de l’oficina va rebre unatrucada informant que un avió
–”petit”, es vadir al principi– s’havia estavellat contra unade les
torres del WTC. Poc temps desprésvam rebre una segona trucada dient
que hihavia hagut un segon impacte. No teníem niràdio ni televisió
a l’oficina, així que vambuscar-ho al web de la CNN, i vam veure
lafoto del primer impacte. Poc després vamrebre la informació que
un avió havia caigutal Pentàgon. Això ja ens quedava més aprop, a
l’altra banda del riu. A més, com queles informacions indicaven que
hi havia mésavions que havien estat segrestats i quepodien
estavellar-se contra objectius priori-taris, i érem tan a prop de
la Casa Blanca,vam decidir desallotjar l’edifici. Recordo queestava
parlant amb un client de l’estatd’Ohio –ho recordaré sempre. “Ens
estanatacant. Millor que deixem la conversa per aun altre dia”,
vaig dir-li. Vam sortir al carrer.La gent estava angoixada i feia
trucades pertelèfon, amb la sensació que passava algu-na cosa
grossa. Però a Washington no vaexistir la sensació de pànic de Nova
York.
S’ha parlat de “patriotisme cons-titucional”. ¿Fins a quin punt
ésun concepte ad hoc creat pelsmèdia? ¿O respon a una
realitatconcreta?És una pregunta interessant, difícil de
con-testar. Sempre he cregut que hi ha un ves-sant de la política
exterior dels EUA, que
no sempre ha predominat, i l’exemple serial’època del president
Wilson, que creu queel país té una missió dins el món, portado-ra
de la democràcia, el lliure comerç i lesllibertats polítiques. Hi
ha membres del’stablishment polític i econòmic que pen-sen que els
EUA han portat a termeaquesta missió amb més o menys èxit finsara,
amb bona voluntat, i que han de conti-nuar fent-ho. Evidentment,
els polítics hanfet servir aquest argument per motivarl’opinió
pública davant els sacrificis quesembla que han de venir en aquesta
llargalluita contra el terrorisme que es planteja.Des del punt de
vista del carrer, crec que lagent ho necessitava. Davant d’un
impactetan fort contra la seva manera de viure, id’una sensació de
vulnerabilitat i de pèr-dua de seguretat, necessiten pensar queel
que faran ara no serà una simple ven-jança, sinó una cosa de més
volada.
¿Fins a quin punt els mitjans delsEUA fan seguidisme de la
políticadel seu Govern, no mostrant lesimatges més impactants?Vaig
tenir la sensació que durant el primerdia les coses s’improvisaven
molt, tant laresposta militar, com la d’emergència, comels rescats,
i també la resposta dels mit-jans de comunicació. Per tant, no sé
fins aquin punt va ser una decisió conscient icol·lectiva dels
mitjans, no imposada, de noferir la sensibilitat de l’opinió
pública. Nosé si va haver-hi alguna insinuació per partde les
autoritats, però no m’estranyaria quedavant el clima de
consternació absoluta,els mitjans haguessin decidit lliurement deno
emetre aquestes imatges.
Voldria afegir que la reacció patriòtica delsamericans cal
entendre-la després d’unallarga sèrie d’atemptats contra
instal·lacionsmilitars dels EUA a l’Orient Mitjà durant elsanys
noranta, en què es va incrementar cadacop més el nombre de
víctimes. La sensacióera que els EUA no havien fet res, i queaquest
cop no podia ser. La reacció emotivadel meu company de despatx va
ser: “Handespertat un gegant”, i hi havia constantscomparacions amb
Pearl Harbour.
¿Com es valora des dels EUAl’aportació d’Europa a la crisi?Vaig
arribar als EUA el passat mes de maig ivaig tractar algunes
persones de l’àmbit deles relacions internacionals. Vaig copsar
unambient que em va decebre força: “Ja no te-nim interès en
Europa”, deien. Un ambient demenyspreu, arrogància i decepció
envers Eu-ropa, tot focalitzant l’interès en els acords delliure
comerç amb l’Amèrica Llatina i el Pací-fic. Ens certs sectors de
l’Administració Bushhi havia l’opinió que Europa érem una colla
dedesagraïts que criticàvem constantment elsEUA i que no sabíem
resoldre els nostresproblemes de defensa i seguretat. Per
tant,s’estava imposant el criteri de tractar nomésamb la gent que
els interessava: Berlusconi,Blair i Aznar. “I els altres ja s’ho
faran”.
Pot ser que només fos inexperiència delnou equip presidencial,
però crec que el queha passat reforçarà els llaços atlàntics.
Handemanat ajut a l’OTAN per vigilar l’espai aeridels EUA. Crec que
en aquest sentit es potfer un discurs en clau optimista, ja que
latendència unilateral ha estat bandejada.
Text: Jordi Homs
Alexandre Muns: “Els nord-americans necessiten pensar queel que
faran ara no serà una simple venjança,sinó una cosa de més
volada”
Alexandre Muns (Barcelona, 1969) és llicenciat en Història
Contemporàniaper la UB i hi està fent el doctorat sobre Relacions
entre Europa i Rússia. Actualment
exerceix de professor a l’Escola Superior de Comerç
Internacional, adscrita a la UPF,
on imparteix les assignatures Integració europea i
Organitzacions econòmiques
internacionals. Ha fet de corresponsal per a l’emissora RAC 1 a
Alemanya i als
Estats Units inclòs el dia dels atemptats contra les Torres
Bessones, en què es
trobava a Washington.
-
Entre els autors dels textos hi ha
personalitats com ara Manuel Milà
i Fontanals, Manuel Duran i Bas,
Bartomeu Robert, Antoni Rubió i
Lluch o Josep Domènech i Estapà.
El Servei de Publicacions, dins les cele-bracions del 550è
aniversari de la UB,ha editat Vint-i-un discursos
inaugurals1836-1931, una selecció de discursospronunciats en les
cerimònies d’inaugura-ció de curs a la UB des de la seva
restau-ració i fins la Segona República.
La publicació s’obre amb un estudiintroductori del període
elaborat per JordiCassassas, catedràtic d’Història contem-porània.
Els discursos són reproduïts enforma de facsímil i van precedits
per unapresentació per a cadascun fetes per pro-fessors actuals de
diverses àrees deconeixement.
La iniciativa i l’edició han anat a càrrecde Josep M. Pons,
exvicerector de Rela-cions Institucionals i Política Lingüística,
iCarles Carreras, director d’Activitats Insti-
tucionals. La tasca de recerca bibliogràfi-ca ha estat duta a
terme per Jordi Torra,arxiver de la Biblioteca de la UB. S’hantriat
els discursos més significatius del’època, tant per les persones
que els vanllegir, com ara Manuel Milà i Fontanals,Manuel Duran i
Bas, Bartomeu Robert,Antoni Rubió i Lluch o Josep Domènech iEstapà,
com pels continguts mateixosdels textos, entre els quals
destaquenl’estat de la medicina, les causes del
retard científic espanyol, l’evolució delsocialisme europeu, i
el caràcter de la lite-ratura catalana.
En conjunt, aquests discursos consti-tueixen un retrat fidel de
la societat cata-lana del seu temps, com també un bonexemple de la
vitalitat universitària, ente-sa no tan sols com una institució
acadè-mica i burocràtica, sinó com una conti-nuació dels afanys i
les preocupacions deCatalunya.
15
u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a
Els discursos inaugurals de la UB repassen la històriade
Catalunya
Discursos publicatsä Albert Pujol i Gurena (1836)ä Antoni
Bergnes de las Casas
(1851)ä Francesc Xavier Llorens i Barba
(1854)ä Joan Agell i Torrents (1863)ä Manuel Milà i Fontanals
(1865)ä F. Pérez de los Nueros y
Lewerfeld (1869)ä Gaietà Vidal i de Valenciano (1876)ä Manuel
Duran i Bas (1877)ä J. de Letamendi i de Manjarrés
(1878)ä Josep Balarí i Jovany (1881)
ä Bartomeu Robert (1893)ä José Casares Gil (1900)ä Antoni Rubió
i Lluch (1901)ä Josep M. Planas i Casals (1902)ä Josep Domènech i
Estapà (1904)ä Odón de Buen y del Cos (1909)ä Eduard Alcobé i
Arenas (1914)ä Lluís Segalà i Estalella (1916)ä Antonio de la Torre
y del Cerro
(1926)ä J. Sánchez Diezma y Bachiller
(1927)ä Eduard Fontserè i Riba (1929)
21 discursos inaugurals 1836-193117x24 cm22 volumsISBN:
84-475-2594-5Preu: 5.500 Pta
-
La Universitat de Barcelona comen-
ça a impartir enguany aquesta titu-
lació, que consta d’uns continguts
científics aplicats a la resolució
dels problemes creats per la inter-
venció de l’home en el seu entorn.
Aquest curs, la UB comença a impartirla Llicenciatura de
Ciències Ambien-tals, una titulació que té per objectiu for-mar
científics que responguin als proble-mes que genera la intervenció
de l’homeen el seu entorn. De moment ja hi hahagut una gran demanda
per matricular-se en aquest ensenyament, de caràctertransversal i
amb una presència prepon-derant de la biologia, la geologia i la
quí-mica, com també amb nocions de física,de geografia física i,
fins i tot, de dret i desociologia.
Les titulacions de Ciències Ambientals es van començar a
impartir a Europa, ara fa uns vint anys, a països com Holanda i
elRegne Unit. Tradicionalment s’ensenyen afacultats de ciències o a
universitats politèc-niques. A Catalunya, abans que a la UB,
jas’impartia aquest ensenyament a la UAB i laUniversitat de
Girona.
En el cas de la UB, serà la Facultat deBiologia la que acollirà
aquests estudis,que seran una llicenciatura de dos ciclesamb un
total de tres-cents crèdits. Dins lallicenciatura, es posa èmfasi
en els àmbitsen què la UB té una trajectòria de treballespecialment
sòlida. Seguint aquest crite-ri, s’han creat tres itineraris:
Gestió i quali-tat de l’aigua, Ordenació i gestió del medinatural i
Gestió de residus. A més de trac-tar-se de camps amb una important
tradi-ció dins la recerca a la UB, figuren entreels que tenen més
demanda per part de lasocietat catalana.
Entre els continguts de l’ensenyament,predominen els de biologia
(animal i vege-tal, ecologia, etc.), geologia (planificació i
gestió de recursos, geoquímica, etc.), i elsde química i
enginyeria química, amb unèmfasi especial en enginyeria
ambiental.“Es tracta de formar professionals quesiguin prou
competitius, per exemple, da-
vant d’un enginyer perquè en comparacióamb els enginyers han de
tenir la mateixacapacitat de resolució sobre determinadesqüestions
específiques”, explica el profes-sor d’Ecologia Francesc Sabater,
capd’estudis de la llicenciatura.
També es donen coneixements de geo-grafia (sobretot en l’ús de
sistemes d’infor-mació geogràfica), així com nocions de
dretambiental i de societat i medi ambient. Espretén que els
titulats puguin treballar enequips pluridisciplinaris amb juristes
oeconomistes.
Els continguts propis de matèries comles matemàtiques, la
biologia, la química,la geologia o la física s’imparteixend’acord
amb un enfocament i un progra-ma especialment pensats per a la
titula-ció en Ciències Ambientals. En aquesta
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
16
Ciències Ambientalsja és entre els ensenyamentsde la UB
Dos investigadors fan un inventari de la vegetació de ribera
seguint el gradient fluvial
Es realitzaran
pràctiques en àmbits
molt diversos, com
gabinets tècnics o
parcs naturals
-
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
línia, hi ha aspectes que no s’expliquen aclasse perquè es
considera que l’alumneels pot aprendre fàcilment de manera
au-todidacta. Francesc Sabater reconeix queel nivell és alt, cosa
necessària sobretotde cara a la Futura inserció en el
mercatlaboral.
Les pràctiques són presents a la granmajoria de les assignatures
en una pro-porció que acostuma a ser d’aproximada-ment el 25%
d’hores de classe. A més,durant el segon cicle es faran pràctiques
a
empreses i administracions que equival-dran a crèdits de lliure
elecció. Podrà ha-ver-hi llocs de pràctiques en àmbits
bendiferents: des de gabinets de caràctertècnic o jurídic, fins a
llocs de control, oseguiment d’espècies en parcs naturals.Encara
s’han de perfilar els acords ambles entitats que acolliran els
estudiants,atès que la llicenciatura tot just començai, per tant,
no hi haurà estudiants de se-gon cicle fins d’aquí a dos anys.
Malgrataixò, ja hi ha hagut entitats que s’hanmostrat interessades
a col·laborar-hi ofe-rint llocs de pràctiques.
Aquest interès es relaciona amb la fortademanda social d’aquest
ensenyament, unfenomen que es correspon amb el fet quecada vegada
“augmenta l’activitat humanaque produeix un impacte en el
mediambient”, segons el cap d’estudis de la lli-cenciatura. Aquesta
realitat es comprova,per exemple, en el nombre d’alumnes quehan
escollit Ciències Ambientals com unade les seves primeres opcions a
l’hora detriar la carrera universitària. La demandaha superat amb
escreix la seixantena deplaces ofertes aquest primer any. Això
hamotivat una nota de tall de 6,78, una deles més elevades d’aquest
curs acadèmic.
D’altra banda, la demanda social peraquest ensenyament també es
reflecteixen una bona inserció laboral dels titulatsun cop han
acabat els estudis, com es potcomprovar en els professionals
d’aquestcamp que ja són al mercat de treball. Dinsles sortides
professionals, per exemple enl’itinerari Gestió i qualitat de
l’aigua, figurenl’anàlisi qualitativa i quantitativa dels
eco-sistemes aquàtics; el control i tractamentde la pol·lució i de
les aigües residuals; lagestió d’usos en ecosistemes
costanersmarins; els tractaments específics contracontaminants; el
desenvolupament demètodes per millorar la reutilització;
l’ecoto-xicologia, la planificació i gestió dels recur-sos en
situacions extremes, i la biomanipu-lació en ecosistemes
aquàtics.
Dins l’itinerari Ordenació i gestió del me-di natural, algunes
sortides professionalspoden ser la planificació i gestió
d’espaisnaturals i ordenació territorial; la restauració
ambiental i la identificació i minimitzaciód’impactes; la
creació de bases per establirnormatives per a espais protegits; el
controli seguiment d’espècies introduïdes i/o inva-sores; la gestió
i seguiment d’espècies pro-tegides; el control i regulació de la
caça ipesca; el control de plagues; el seguiment icontrol de les
poblacions naturals, i lesreconstruccions de problemes
ambientals.
En l’itinerari Gestió de residus, hi ha,entre altres
possibilitats professionals, lestecnologies de tractament i
eliminació deresidus; el control i tractament de substàn-cies
perilloses i/o tòxiques; l’avaluació deriscos ambientals; els
aspectes legals enla gestió i l’emmagatzematge; la biotecno-logia
ambiental; el control de pol·luents; lautilització de processos
biològics en trac-taments industrials; l’harmonització deprocessos
industrials i medi ambient, i lesauditories en el control i
transport desubstàncies.
17
Analítica de seguiment de dades químiques i biològiques en un
laboratori del Departament d’Ecologia.
Mostrejador automàtic per estudiar resposteshidrològiques en
sistemes fluvials.
La demanda social
per a aquest
ensenyament es
reflecteix en una
bona inserció laboral
-
La professora Maria del Pilar Fernán-dez-Viader va organitzar el
passatnovembre, amb col·legues d’arreu, uncongrés per analitzar
l’aprenentatge dellengües europees en les persones sordesi
sordcegues, durant el qual va presentararel DILSCAT, el primer
diccionari de la llen-gua de signes catalana, amb 1.500
signesutilitzats en la instrucció de nens i nenessords d'educació
infantil i primària. Men-trestant, continua treballant en les
dife-rents línies de recerca que coordina desdel Departament de
Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UB.
El llenguatge de signes que uti-litza un sord és diferent
segonsel seu lloc de procedència, comsucceeix amb els diferents
idio-mes orals, i a Catalunya entenim un de propi creat com
allengua estructurada fa més dedos segles…Exactament el 1800.
Gràcies a la iniciati-va de mossèn Albert Martí i la col·labora-ció
de l’Ajuntament de Barcelona, que li vacedir el Saló de Cent sempre
que no s’hihagués de celebrar cap acte institucional,Barcelona
esdevenia el primer municipidel món a tenir una escola per a
nenssords. Paral·lelament, s’instituïa a Madridel Real Colegio
Nacional de Sordomudos,promogut pel Govern central.
I ara, dos segles després, enstoca recuperar aquests
llenguat-ges?Sí, perquè el 1880, durant un congrés ce-lebrat a
Milà, es va decidir prohibir l’ús dela llengua de signes a les
escoles. Creienque obstaculitzava l’aprenentatge de lallengua oral.
Alguns països, com va ser el
cas d’Espanya, hi van estar d’acord; d’al-tres, com els Estats
Units, s’hi van opo-sar… i ara tenen, entre altres coses,
unaprestigiosa universitat per a sords. L’apre-
nentatge del llenguatge de signes ennens sords és tan natural i
ràpid com el dela llengua oral en els nens oïdors. Una deles
nostres línies de treball és precisamentestudiar com es produeix
aquest procés icom evoluciona en el context de la llenguaoral; en
aquest apartat treballem també ennens sordcecs, a través del
llenguatgetàctil. No podem fer que el sord hi senti,però sí que
aprengui a comunicar-sesegons les seves facultats, accedeixi a
l’e-ducació, i assoleixi una total autonomia,combinant, segons les
seves possibilitats,el llenguatge de signes, l’escrit i l’oral.
Un primer pas en aquesta recu-peració ha estat el recull dels
sig-nes propis de la llengua de sig-nes catalana (LSC) per
anome-nar els animals, publicat fa pocsmesos i del qual n’és
coautora.Efectivament, és un primer pas i ha estat unèxit. Hi ha
publicats, però, altres materialsdidàctics d’educació bilingüe
(llengua designes i llengua oral), d’aprenentatge per ales famílies
per exemple. Dins una altra líniade recerca, ens interessem també
en comensenyar a escriure a un nen sord. Hemobservat, fins i tot
entre els que han fina-litzat l’etapa d’escolarització,
problemesimportants d’alfabetització. Per a un sord,l’aprenentatge
del llenguatge escrit tal comel fan els oïdors també comporta
proble-mes. Des d’esbrinar el so de les grafies, finsa arribar a
entendre els accents o els sig-nes de puntuació que tradueixen les
infle-xions que fem quan parlem. I mentre parlemde nens i nenes
escolaritzats, estem desort. El problema el tenim amb els
jovesmajors d’edat no autònoms, sense unaeducació escolar mínima.
Com els podemrecuperar? En aquest punt, tot i que jaestem fent
coses, ens seria imprescindibleel suport de l’Administració.
Text: Ester Colominas
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
Maria del PilarFernández-Viader:“El Saló de Cent va acollir la
primeraescola per a sords de Catalunya”
La comunitat sorda catalanaLa professora Fernández-Viader està
treballant en projectes com ara la recopilacióde manifestacions i
trets culturals propis de la comunitat sorda de Catalunya on,entre
altres coses, s’inclouran les distàncies adequades per comunicar,
les festesmés freqüentades, les adaptacions teatrals o els acudits
més comuns.
A Catalunya hi ha actualment 10.000 sords profunds, i arriben
als 20.000 elsusuaris de la llengua de signes. Són 959 els nens i
nenes afectats de sordesa, 200dels quals assisteixen als tres
centres bilingües que hi ha a Catalunya. La restasegueixen altres
mètodes, segons les preferències de les famílies o la informacióque
han rebut. En tot cas, fórmules molt diverses.
18
-
Com s’està duent a terme lacol·laboració entre el Col·legi i les
facultats de medicina?En aquest moment, hi ha una comissióintegrada
pels degans de les facultats demedicina de tot Catalunya, el
president del’Institut d’Estudis de la Salut i jo mateix,que en
vaig ser l’impulsor. La finalitatd’aquest “club” permanent és una
reflexiósobre les relacions entre professió i facul-tats de
medicina. Els metges han d’opinarsobre com creuen que els
estudiants hau-rien de ser formats; això no vol dir ques’hagi
d’imposar aquest criteri, però sí quecal que puguem manifestar-lo.
I had’haver-hi un espai on això es pugui pro-duir amb comoditat.
Volem tenir un espaide reflexió, de diàleg i de comunicació.
Siconsiderem que la vida d’un metgecomença ja a la facultat, molts
elementspropis de l’exercici professional, no única-ment els
tècnics, de coneixements, sinótambé els d’actituds i condicions
morals,s’haurien d’haver adquirit al més aviatpossible.
Els objectius a llarg termini són molts,com ara introduir canvis
en els currícu-lums de les facultats de medicina. Hi hauna inèrcia
que dificulta a vegadesaquests canvis, però ens sembla que
laprofessió és molt dinàmica.
Com repercuteix això en la for-mació dels metges?Hem de fabricar
metges a les facultats demedicina que serveixin per a les
necessi-tats dels ciutadans d’ara, no de fa trentaanys. A més, hem
de tenir en compte quela pràctica de la medicina avui dia es
fad’una manera diferent de com es feia enel passat. Ja no és una
professió lliberal;ens agradi o no, és una professió ques’exercita
en el marc d’organitzacions pro-fessionals complexes, moltes de les
qualsestan sota la tutela de l’Estat o de lesseves institucions. I,
per tant, s’ha de for-mar metges amb una altra dimensió. Pot-ser
avui dia hem de formar metges quetinguin en compte que el cas
individual ésessencial, però que al mateix temps no es
pot deixar de pensar que el malalt és unelement més d’un complex
molt mésampli i que tenim uns recursos limitatsque hem de repartir
bé.
Des del Col·legi també es fanactivitats de formació.No es fan
cursos de temes mèdics, per-què ens sembla que competiríem
ambaltres organitzacions que tenen aquestes
responsabilitats. Nosaltres, a través delCentre d’Estudis
Col·legials, però, femmoltes activitats formatives de cara
alsmetges i no restringides a ells (en algu-
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
20
Miquel Bruguera, president delCol·legi Oficial de Metges de
Barcelona:
“El major motiu d’insatisfacció del col·lectiumèdic és la falta
d’autonomia professional”
Miquel Bruguera és va llicenciar en Me-dicina i Cirurgia per la
UB el 1965. Des-prés, va seguir formació de postgrau al’Hôpital de
Saint-Antoine de París i alRoyal Free Hospital de Londres, i es
vadoctorar en Medicina a la UB el 1979. Desdel 1985, és professor
titular de la Uni-versitat de Barcelona, i les seves
àreespreferents de recerca són les hepatitisvíriques i la
histopatologia hepàtica. Ésconsultor de l’OMS en hepatitis víriques
imembre de les “Sociedades Españolas deMedicina Interna, de
Patología Digestiva,de Anatomía Patológica i de Hepatología”.Des
del 1994, presideix el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona.
“La medicina ja no
és una professió
lliberal, s’exercita
dins d’organitzacions
complexes”
-
l a u n i v e r s i t a t , a v u i
nes hi poden participar altres universita-ris com psicòlegs,
biòlegs, farmacèu-tics…). Són en temes no atesos peraltres
organitzacions: per exemple, cur-sos de gestió, informàtica, parlar
enpúblic, millorar la teva comunicació, ges-tionar una consulta
privada… Moltsd’aquests temes es poden fer a distàn-cia. Amb
aquests cursos, hi ha acordsamb la Universitat en aspectes com
elreconeixement en crèdits de lliure elec-ció per als
estudiants.
Què és la web mèdica acredi-tada?El Col·legi va pretendre oferir
una marcade garantia per als professionals o institu-cions que
tenen una pàgina web. Tothom
pot parlar de qualsevol tema a Internet, i volíem donar
garanties als lectorsd’aquestes pàgines web que els contin-guts han
estat examinats des del punt devista ètic, no de qualitat dels
continguts,perquè no és la competència del Col·legi.Cada vegada hi
ha un nombre més alt depersones i institucions que ens demanenque
acreditem una web, i estem relacio-nats amb un moviment a tota
Europa quepretén el mateix.
Quina política segueix elCol·legi en serveis alscol·legiats?
Ens vam plantejar una fina-litat doble. D’una banda,oferir als
col·legiats unsserveis que fossin de mésqualitat, o més barats,
omés fàcils d’obtenir que elsequivalents que es puguintrobar al
carrer. D’altrabanda, obtenir recursoseconòmics que no gravin
latotalitat de la col·le-gialització. A més, tampocno es grava els
col·legiatsque paguen per determi-nats serveis, perquè elsobtenen
al mateix preu queal carrer o més barats.Entre els serveis tenim
unacorredoria d’assegurances,serveis bancaris, una agèn-cia de
viatges… I una cosaque els metges valoren:l’assegurança de
respon-sabilitat civil professional.Els metges veuen ambmolta
preocupació lesdemandes que pacientsinsatisfets presentin als
tri-bunals.
Quins són actual-ment els principalsmotius de preocupa-ció dels
professio-nals de la medicina?Fem periòdicament unaenquesta de
satisfacció dels professionals.D’aquesta es desprèn que el major
motiud’insatisfacció és la falta d’autonomia pro-fessional. És a
dir, que algú els fixi comhan de fer la seva feina, quant a
horaris, atemps de dedicació als malalts, la possibi-
litat de tenir iniciativa… Una altra fontd’insatisfacció és
l’excessiva burocratitza-ció de la medicina quan un treballa al
sec-tor públic. Un té la sensació que fer demetge no és passar-se
la vida omplintpapers de tota mena. El tercer aspecteque frustra
molt els metges, és la faltad’expectatives, de reconeixement, i
unapossibilitat molt limitada de promoció pro-fessional. I no només
es tracta del vessanteconòmic. No et reconeixen els mèrits.Abans,
si els malalts continuaven venint ala consulta, si captaves més
clients, voliadir que et trobaven bo. Això et gratificavamoralment,
i després també hi havia unarepercussió econòmica. Ara ningú no
etdiu si ho fas bé. Penso que és un proble-ma d’organització i
filosofia. En el sectorpúblic el pes de la direcció no està en
elsmetges. L’únic que se sap mesurar és elque gastem. No es tenen
en compte altreselements: el progrés, la satisfacció…
21
“La falta
d’expectatives i de
reconeixement
frustra als metges”
Ablació i àntraxQuin paper han de tenir els metges davant el
delicte de l’ablació?Nosaltres recomanem una postura bel·ligerant
en contra, militant en contra; estemtractant d’aconseguir que els
metges pressionin els pares que volen practicar-la a lesseves
filles. Els metges no només han de curar els malalts, sinó protegir
les perso-nes sanes perquè no agafin una malaltia.
I quin paper tenen aquests professionals davant casos d’alarma
social com el de l’àntrax?Un paper molt important. Són els estan en
contacte amb la població. I, perquè elsmetges reaccionin com han de
fer-ho, els hem d’ajudar des d’aquí, el Col·legi, peròtambé des de
l’Administració sanitària, que ha de comunicar amb agilitat quin ha
deser el missatge que convé en cada circumstància.
-
Text: Núria QuintanaFotos: Josep M. Rué
l ’ e n t r e v i s t a
NachoSolozábal“Com a jugadorprofessional,estudiar et dóna un
equilibri”
NachoSolozábal“Com a jugadorprofessional,estudiar et dóna un
equilibri”
-
l ’ e n t r e v i s t a
¿Com va ser la teva trajectòriauniversitària?Vaig entrar a la
Universitat cap allà l’any75, a Econòmiques. No podia dir que
erauna vocació des de petit, però m’agradava.Aleshores jo tenia
disset anys i eren elsinicis de la meva carrera professional.
Lameva trajectòria a la Universitat va serbastant atípica. Tret del
primer any en quèvaig poder-ho compaginar bastant bé,després la
meva activitat al bàsquet feiaque viatgés molt entre setmana. Uns
diespodia anar a classe, altres no... Era difícilde seguir el dia a
dia de la Facultat; quanno viatjàvem, entrenàvem i igual podiaanar
a la Universitat de vuit a deu del matí,i després havia d’anar a
entrenar. Ho teniamolt a prop, perquè entrenàvem al Palau,que és
allà al costat, cosa que m’anavaforça bé. I el que jo no podia
fer... doncs através dels apunts dels companys.
¿Com recordes la vida univer-sitària?Al començament, els primers
anys sí quevaig viure la Universitat. Jo havia estudiatals
maristes, que tret del COU no era uncol·legi mixt. Tot era més
tancat que alscol·legis d’ara, i entrar a la Universitat vasuposar
fer coses noves, tenir més res-ponsabilitat personal. A la
Universitat t’hasde buscar una mica la vida. D’altra banda,eren
èpoques encara post Franco. Lesmanifestacions eren més contundents
que
les d’ara. Jo no és que estigués polititzat,però vivies aquestes
coses.
Entre els professors d’aquella època,amb un que ens va donar
política econò-mica, que es diu Manel Liáñez, ara ensveiem sovint
perquè és un gran amic meu.I aquesta amistat va néixer allà a
Econò-miques.
¿Com ha estat la teva trajectòriaprofessional després del
bàs-quet? Casos com el de Jordansemblen indicar que no es
fàcilretirar-se.Retirar-se no és fàcil; és el que has viscutmatí,
tarda i nit, i arrela dins teu. Quan vaigacabar de jugar l’any 92,
vaig començar abuscar-me una mica la vida, vaig estar enuna empresa
de recursos humans, en una
gestora de patrimonis... Però de mica enmica, no sé ben bé
perquè, sense jo voler-ho, vaig tornar-me a liar molt amb el
temadel bàsquet a través de la Federació Cata-lana, dels mitjans de
comunicació... Vaigcrear aquesta escola i ara, vulguis o no,tenim
330 nanos aquí. A part d’altrescol·laboracions amb la Federació
Catala-na. La meva vida s’ha tornat a interrelacio-nar moltíssim
amb aquest esport. Suposoque no és estrany, però això no havia
estatun desig meu quan vaig acabar la mevacarrera professional.
¿Quin tipus d’escola estàs diri-gint?No és cap escola d’elit;
absolutament alcontrari. Les portes estan obertes a qual-sevol noi
o noia que vulgui practicar
23
Nacho Solozábal (Barcelona, 1958) va entraral Barça el 1974 i va
ser el base de l’equipde bàsquet des del 1979 al 1992, en
plenaèpoca del dream team, en la qual va tenir coma companys Epi i
Sibilio. Amb el Barça vaconquistar set títols de Lliga, nou de
Copadel Rei, un de Copa Korac, dos de Recopa iun de Mundial de
Clubs.
És un dels vint-i-cinc únics jugadors quehan jugat més de cent
partits amb la selec-ció espanyola; concretament, ha estat
inter-nacional 142 vegades. Va participar en tresedicions dels Jocs
Olímpics, inclosos els deLos Angeles el 1984, quan l’equip
espanyolva obtenir la medalla de plata.
Actualment fa tasques de comentaristaper a TV3 i des del 1993
dirigeix la seva prò-pia escola de bàsquet. Va llicenciar-se
enEconòmiques a la UB el 1994.
-
aquest esport. Els dividim per edats inivells. Comencem amb
nanos de sis, setanys. Un cop arriben als tretze anys,s’acaba
aquesta etapa i, si volen seguirjugant a bàsquet, els busquem
altres pos-sibilitats, altres equips. En aquesta edat esveu la
possibilitat d’allò que pot fer unnano. La meva idea és que
practiquinaquest esport. Dalt de tot hi arriben moltpocs, però el
que sí que poden fer és prac-ticar esport. Estan en època
d’estudiar, i lacompenetració entre la matèria de lesclasses i
l’esport crec que és boníssima. Elfet de practicar un joc
col·lectiu aportaesperit d’equip, de sacrifici en el bon sen-tit de
la paraula. I en l’àmbit individual elbàsquet implica que els nanos
comencena coordinar-se. És un esport en què fasservir gairebé totes
les parts del cos.
¿T’ha estat útil la teva formacióuniversitària en les teves
activi-tats després de retirar-te?No només per a aquestes
activitats, sinóper a la mateixa professió de jugador debàsquet. Va
haver-hi un entrenador queva dir que es notava molt la gent (no
hodeia només per mi) que havia estudiatuna carrera o s’havia
dedicat a una altraactivitat d’aquest tipus. Deia que tenenuna
altra manera d’enfocar les coses. I éspossible. L’adquisició de
coneixement noestà mai renyida amb altres activitats.Crec que seria
bo que els nanos quecomencen i els professionals que estanjugant al
bàsquet es dediquessin a altresactivitats que no fossin aquest
esport.Penso que estudiar enriqueix i et serveixd’equilibri
personal quan ets jugador pro-fessional.
Tu vas formar part del boommediàtic del bàsquet. ¿Coms’arriba a
aquest fenomen?Una mica va ser que es van ajuntar en unmoment
determinat una sèrie de jugadorsimportants. No només al Barça, sinó
alMadrid, el Joventut, l’Estudiantes… S’hau-ria d’afegir que en
aquella època, tant pel
que fa als clubs com a la selecció, es vanaconseguir determinats
èxits. És evidentque la gent moltes vegades es guia pelsèxits. Ara
tothom segueix el Gasol, evi-dentment perquè és un gran jugador,
peròtambé perquè ha obtingut un èxit que ésanar a l’NBA. Tothom
desitja ídols itriomfs.
En aquella època vas jugar con-tra el Jordan a la final
olímpicade Los Ángeles.Quan vaig jugar contra ell a Los Angeles,ell
ja era conegut; no evidentment tantcom ho ha estat després, però
dins aquellequip era una de les figures. I tenim unrecord d’ell i
de tot l’equip com una fitainsuperable, inabastable. Era jugar
contraun equip que sabies que no podries gua-nyar mai, però
evidentment la recompensaja la tenies per disputar la final. A més
en
un pavelló, el Fòrum de Los Angeles, queés una de les pistes
mítiques de l’NBA detots els temps.
En aquella època van haver-hi fitesimportants, com qualsevol
dels títols gua-nyats amb el Barça. La primera lliga con-tra el
Madrid a partit únic, un play-off ambel Madrid al Palau al cinquè
partit, copesdel Rei com la final de Valladolid tambéamb el Reial
Madrid…
Per cert, ¿mantens el contacteamb jugadors d’aquell momentcom
Sibilio o De la Cruz?Amb Sibilio mantinc menys el contacte,perquè
està a República Dominicana.Però amb de la Cruz, que està a Palma
perraons professionals, ens truquem i ensveiem. Amb Andrés Jiménez
el veig gai-rebé cada setmana perquè fem entrena-ments per
mantenir-nos. Entre moltsd’altres, em veig amb Iturriaga,
FernandoArcega, Quim Costa i Joan Creus. Ambalguns érem rivals en
aquell moment.Molts d’ells mantenen la relació amb elmón del
bàsquet.
Ara que ets comentarista, i quehas de comunicar sobre temesde
bàsquet, ¿com es captapúblic per a aquest esport?Estic a TV3 i fent
coses al diari Sport. Elbàsquet té intensitat i espectacularitat.És
un joc que no s’atura mai: el pas de ladefensa a l’atac és
immediat. Hi ha pocespai per a l’avorriment. És un joc ràpid imolt
plàstic, pel que fa a la capacitat deljugador de fer coses. Com que
l’esportés molt ràpid, la transmissió és molt ràpida i no pots
“enrotllar-te” gaire. Sim’allargo massa, ja han passat tresaccions
i dues cistelles. En un mitjà decomunicació no has de
transmetremassa dades tècniques, sinó explicarcoses molt bàsiques,
què està fentl’equip, què podrien fer, posar-te a la pelldel
jugador…
En l’aspecte dels mitjans comunicació,crec que estem bastant bé.
És interes-santíssim el tema del Gasol i del Jordan.Els clubs,
també crec que treballen forçabé. S’hauria d’intentar anar una mica
alque és la base de tot, que són les esco-les. Cal fomentar el
bàsquet des depetits: si des de baix els nanos tenen lapossibilitat
de jugar a bàsquet, això incre-mentarà si més no els seguidors
d’aquestesport.
l ’ e n t r e v i s t a
24
“Per a un nano la
compenetració
entre les classes
i l’esport és
boníssima”
-
25
El cas Pau Gasol, ¿és un símp-toma d’un bon moment delbàsquet?El
bàsquet està evolucionant molt bé. Hiha jugadors que cada vegada
físicamentsón més complets i a més tècnicamentsón molt bons. No sé
si podem parlar queens estem apropant una mica al que és elbàsquet
NBA... Les diferències encarasón molt grans, no ens enganyem. Però
síque és cert que cada vegada hi ha mésjugadors europeus que són
capaçosd’arribar a jugar a l’NBA. Fa quinze anysera impensable.
En el cas de l’Epi, s’havia parlat del temaperò encara no
s’havia donat aquesta con-nexió entre l’NBA i Europa. Ha estat
unamiqueta més tard que els mànagers i elsentrenadors de l’NBA han
posat els ullssobre els jugadors europeus i han vist quehi havia
possibilitats que certs jugadors
poguessin anar-hi. L’NBA ha crescut enequips, necessiten més
jugadors. Hi hallocs específics on veuen que hi ha gentd’aquí que
pot suplir perfectament qualse-vol jugador americà. Un cop han vist
queaixò és possible, tenen gent que controlael bàsquet d’aquí i ho
segueixen encaramés. Ha estat una roda. Va haver-hi unmoment que
ells se sentien autosuficientsi, per tant, no necessitaven ningú.
Desprésvan veure aquesta possibilitat, que de fetper a ells és
obrir el ventall d’opcions pertenir més jugadors.
Com a comentarista, ¿com veusel Barça aquesta temporada?El Barça
va acabar la temporada passada aun nivell altíssim i ara hem patit
la marxa dejugadors importants: Gasol, Elson o Savic.Són jugadors
molt vinculats a unes posi-cions específiques, els homes alts
del’equip, i això ha estat difícil de suplir. ElBarça ha començat
una mica irregular i unamica amb el dubte, en boca de tothom, desi
cal fer algun fitxatge d’home gran peracompanyar Roberto Dueñas.
D’altrabanda, el Barça sempre comença més fluix
perquè les seves fites no són immediates.Ha de millorar perquè
part dels darrersresultats no són els que podem esperar.
¿Per què no ha guanyat mai lacopa d’Europa?El tema està entre la
mala sort i la pressióque en molts casos suposa el fet de
nohaver-la guanyat. I aquesta és una pressióque cada vegada
augmenta una micamés. És evident que això es trencarà.
A la nostra època vam tenir gransequips. Vam tenir mala sort, i
després s’hade reconèixer que en diferents ocasionsens vam
enfrontar a la Iugoplàsticad’Splitz, on hi havia jugadors de gran
qua-litat.
¿I el teu homenatge al Barça?S’ha de buscar el moment oportú en
quètothom se senti còmode fent aquesthomenatge. Crec que algun dia
el troba-rem, aquest moment. Això, però, no vol dirque ho estiguem
buscant. Els astres hande confluir en el moment oportú.
25
l ’ e n t r e v i s t a
“L’NBA ha crescut
en equips i
necessita més
jugadors”
Confiar el teu fill aNacho SolozábalEncara que Nacho Solozábal
diuque no tenia intenció de portar unaescola de bàsquet quan es va
retirar, la veritat és que la sevapresència inspira confiança a
qualsevol pare per tenir-lo com amestre del seu fill. El seu
rostresembla que només pugui estarassociat a unes maneres afables i
laprudència a l’hora d’opinar.
En el cas dels nens al seu càrrec,però, és difícil que es facin
una ideaque tenen al davant un membre dela generació mítica
d’aquest esporta Catalunya. Només quan sentinparlar d’ell als més
grans, seranconscients que aquest personatgeque es passeja en
xandall i recullpilotes com un més a la pista vaguanyar una medalla
de plata alsJocs Olímpics i forma part de lesllegendes vives
d’aquest esport, de les quals parla com d’un grupd'amics.
-
27
l a r e c e r c a
27
Garantir la qualitat en estudis no clínicsde seguretat sanitària
i mediambiental,estudis que són fonamentals per protegir lasalut
humana i l’entorn natural, és unatemàtica d’alt interès i prioritat
per a admi-nistracions, institucions de recerca i indús-tries del
sector, recollida a més dins el marcjurídic europeu i
internacional. Enguany, elGrup de Recerca de Virus Entèrics de laUB
ha estat reconegut amb la certificacióde bones pràctiques de
laboratori (BPL), unreconeixement que ara com ara és pioner i únic
a les universitatspúbliques a tot el país.
La certificació s’ade-qua a les directrius eu-ropees i ha estat
publica-da al Diari Oficial de lesComunitats Europees, ise centra
en les determi-nacions virològiques enestudis de validació
deseguretat viral, duts aterme pel grup de recercaque coordina el
catedràticAlbert Bosch al Departa-ment de Microbiologia.
L’equip dirigeix prefe-rentment la seva activitatcap a estudis
de patoge-nicitat de virus entèrics itècniques moleculars
dediagnòstic, amb altreslínies d’investigació en elcamp dels virus
entèricscom a contaminants enmostres ambientals, aliments o bé
enhemoderivats. Des de fa anys, col·laborende forma habitual amb
empreses del sec-tor dels hemoderivats, aplicant sempre
elsprincipis de les BPL en estudis de segure-tat vírica en
productes hemoderivats, tantd’origen humà com animal, que seran
final-ment administrats a persones.
La certificació de les BPL, que està ator-gada per la Direcció
General de RecursosSanitaris del Departament de Sanitat iSeguretat
Social de la Generalitat de Cata-lunya, garanteix la qualitat dels
estudis delgrup de recerca en
