L’Activitat Físicacom a potenciadora

de la salut

Maria Giné GarrigaDiplomada en Fisioteràpia i llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’EsportResponsable de l’Àrea d’Activitat Física i Salut de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona CiutatProfessora associada de l’FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon LlullVocal del Col·legi de Fisioterapeutes de CatalunyaBeni Martínez GonzálezFisioterapeuta a la residència de gent gran CARE Sant Cugat del VallésCoordinadora de la Comissió de Geriatria del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Silvia Quiñonero GómezFisioterapeuta responsable del Departament de Comunicació del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Coordinadora del Noticiari de Fisioteràpia Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

L’estil de vida • L’OMS defineix estil de vida com una estructura social que mediatitza les interaccions d’un individu amb els altres.• Els elements que configuren l’estil de vida propi de cada individu estan relacionats amb:

• La pràctica d’exercici físic.• El tipus d’alimentació.• El control de l’estrès.• La capacitat de modificar hàbits nocius.• L’actitud envers la vida.

• Hi ha una relació estreta entre un estil de vida saludable, l’envelliment i la longevitat, ressaltant la importància d’adoptar un estil de vida saludable per aconseguir gaudir d’una vellesa satisfactòria.

• • Segons Belsky (1996), el triangle estil de vida – envelliment - longevitat es veu més o menys afavorit segons la manera en què la persona gran:

• Integri en la seva vida diària costums saludables entorn a: exercici físic, alimentació, substàncies tòxiques i les hores de son.• Sàpiga controlar l’estrès i mantingui una actitud positiva enfront els canvis vitals: envelliment, malaltia, canvi de residència, morts pròximes.• Mantingui l’autonomia i la capacitat de decisió en les activitats de la vida diària i relacions personals.

L’estil de vida

“Totes aquelles parts del cos que tenen una funció, si s’utilitzen amb moderació i s’exerciten en el treball pel qual estan dissenyades, es conserven sanes, ben desenvolupades i envelleixen lentament, però si no s’empren i es deixen de banda, es converteixen en malaltisses, defectuoses en el seu creixement i envelleixen abans d’hora”. (Hipòcrates)

L’estil de vida

  

        

 

Deteriorament FísicMalaltia cardíacaHipertensió arterial

DolorAugment de l’edat

Menys exercici

Capacitats físiquesdisminuïdes

Augment del greix corporalFlacidesa muscular

Disminució d’energia

Envelliment social ipsicològicSentir-se vell

Augment de l’estrès, l’ansietat i ladepressió

Baixa autoestima

Reducció addicionald’Activitat Física

Cicle inactivitat i envelliment (Adaptat de Meléndez, 2000)

  

        

 

La relació entre activitat física i salut es fonamenta en l’evidència científica de cada cop més estudis que demostren la influència del sedentarisme sobre el desenvolupament de les malalties cròniques amb més incidència en la societat moderna. Les persones que mantenen un estil de vida físicament actiu o una bona forma física presenten taxes de mortalitat més baixes que els seus iguals sedentaris, així com una longevitat més gran, seguint una corba de dosi - resposta (Kuhala et al., 1998; Manini et al., 2006).

L’estil de vida

Els índexs de sedentarisme estan arribant a nivells tan preocupants que obliguen els professionals sanitaris a intervenir en favor de la promoció d’activitat física. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2002, el 16’4% dels homes i el 20% de les dones afirmen ser absolutament sedentaris.

L’estil de vida

  

        

 

• Tenen un major percentatge d’èxit aquelles intervencions que no es limiten únicament a una prescripció des de les consultes d’Atenció Primària (Varo, 2006). Així, aquelles intervencions que combinen un material escrit, una bona prescripció, estratègies de canvi de comportament, acompanyades d’unes sessions d’ensenyament- aprenentatge han resultat ser més efectives (Petrella i Lattanzio, 2002).

• És doncs urgent el desenvolupament d’estratègies orientades a evitar l’adopció d’un estil de vida sedentari.

Prescripció activitat física:Tipus d’intervenció

A la pràctica: com han de ser les sessions d’activitat física per a gent gran?

Intervencions que combinin un material

escrit,una bona prescripció, estratègies de canvi

de comportament, acompanyades d’unes

sessions d’ensenyament- aprenentatge.

A la pràctica: Material escrit

La funció del material escrit serà la d’explicar la necessitat de practicar activitat física, els beneficis, les indicacions i contraindicacions. Pot, a més, ser útil per fer indicacions d’hàbits de vida saludables.

A la pràctica: Una bona prescripció

Com que el col·lectiu de gent gran no deixa de ser un col·lectiu heterogeni, primer de tot caldrà valorar amb quin subgrup de població estem treballant:

- persones grans sanes -persones grans fràgils- persones grans amb alguna discapacitat

A la pràctica: Una bona prescripció

Sense cap mena de dubte, tots els col·lectius anteriors necessiten fer una activitat física regular, sempre de manera adaptada.

Moltes malalties indiquen, com a part del tractament, fer una activitat física regular: diabetis, Parkinson, cardiopatia isquèmica, etc.

A la pràctica: Una bona prescripció

Persones grans sanes: L’objectiu primordial serà la prevenció. Les limitacions de l’activitat física vindran donades

per: - La valoració individual de les capacitats físiques:

capacitat cardiorespiratòria, força, equilibri, flexibilitat, nivell d’activitat previ, motivació davant l’exercici, vista, oïda, capacitat cognitiva.

- Recursos disponibles per realitzar l’activitat física.

Persones grans fràgils: - L’objectiu primordial serà pal·liar els efectes de la

problemàtica sociosanitària de la persona i fer una prevenció dels problemes que puguin aparèixer.

- La valoració individual de les capacitats físiques.- La valoració individual de les patologies i

problemes.

A la pràctica: Una bona prescripció

A la pràctica: Una bona prescripció

Persones grans amb discapacitat: - Els objectius primordials seran valorar si es

pot disminuir el nivell de discapacitat o no. - Reduir l’impacte de la discapacitat en la

mesura del possible actuant amb la persona, amb l’entorn i amb els cuidadors.

- La valoració individual de les capacitats físiques.

“Tenim un remei immediat, segur i fiable per a alguns dels principals riscos de salut

relacionats amb el consum no saludable. És gratuït. Funciona

per a rics i pobres, per a homes i dones, per a joves i adults. S’anomena Activitat Física.

Almenys 30 minuts cada dia”.Gro Harlem Brundtland. Organització Mundial de la Salut,

directora general. Assemblea Mundial de la Salut, 2002.

A la pràctica: estratègies de canvi de comportament

A la pràctica: estratègies de canvi de comportament

L’exercici físic és natural, no té efectes secundaris (si es fa correctament) i és barat; és a dir, té tots els ingredients per confiar-hi.

Però ens exigeix un esforç… Pot ser lúdic, però ens pot fer mandra… A vegades no sabem per on començar... A més, ens fa vergonya… Pensem que ja som grans per fer segons quin

exercici…

A la pràctica: estratègies de canvi de comportament- Els exercicis en grup milloren l’adhesió a l’activitat. - Les activitats cooperatives que no demanen un enfrontament

competitiu dels participants, motiven la participació.- Donar llibertat als participants per escollir el nivell d’esforç

augmenta la confiança en si mateix, en el grup i en el terapeuta.

- Acceptar les diferències individuals de cara a aconseguir l’objectiu de cada activitat. Humor i ànim davant del “fracàs”.

- Realitzar sessions de revaloració per comprovar els efectes de l’exercici.

A la pràctica: sessions d’ensenyament- aprenentatge

Els tipus d’exercicis a realitzar: - Exercicis d’equilibri treballant: els canvis

de posició del CG del cos, l’ús de la vista, la sensibilitat dels músculs, articulacions, peus, sistema vestibular.

- Exercicis de marxa. - Exercicis de força i resistència aeròbica. - Entrenament de la flexibilitat.

A la pràctica: sessions d’ensenyament- aprenentatge

Bibliografia: - Equilibrio y movilidad com personas mayores. Ed. Paidotribo,

Debra J. Rose California State University, Fullerton 2005. - 1000 Ejercicios y juegos de tiempo libre. Juegos y

actividades de interior y al aire libre. Hans Fluri. Editorial Hispano Europea.

- Libres para cooperar libres para crear (Nuevos juegos y deportes cooperativos. )Terry Orlick. Editorial Paidotribo.2ª edición.

- Cara a cara con tu dolor. Editorial Paidós, Moix Jenny Barcelona 2006.

Programa comunitari de Promoció d’Activitat Física en Atenció Primària de Barcelona (PPAF). Institut Català de la Salut

OBJECTIU PRINCIPAL: Augmentar els nivells d’AF en la població

general atesa als Centres d’Atenció Primària de Barcelona a partir d’una intervenció basada en un programa de promoció d’activitat física, que contempla estratègies comunitàries coordinades amb recursos municipals i la incorporació de diferents disciplines professionals.

Mostra:

Un total de 279 subjectes d’ambdós sexes (65,59 ± 12,67 anys i, 29,31 ± 7,32 kg/m2) captats en 20 CAP de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat (Institut Català de la Salut) van participar voluntàriament en el programa PPAF.

Programa comunitari de Promoció d’Activitat Física en Atenció Primària de Barcelona (PPAF)Institut Català de la Salut

RESULTATS• El 78,34% del total de participants del PPAF ha

augmentat el seu nivell d’AF respecte a l’inici del programa, després de 3 mesos de finalitzar la intervenció.

• En el 48,02% (IC 95% 42,2- 53,9%) dels casos, els participants han quedat amb companys que han conegut durant el programa per realitzar l’activitat.

• Respecte de la influència del programa en la pressió assistencial, el 76% dels participants avaluats ha disminuït el nombre total de visites, comparant els 6 mesos anteriors i posteriors al programa.

Programa comunitari de Promoció d’Activitat Física en Atenció Primària de Barcelona (PPAF).

CONCLUSIONS

• La pràctica regular d’AF és un bon instrument per posar-lo a l’abast del major nombre de ciutadans, ja que es perfila com una eina efectiva per a mantenir la salut i prevenir malalties.

• Un programa d’AF en els CAP, d’una durada de 3 mesos, és suficient per comportar canvis en l’estil de vida a partir d’un augment dels nivells d’AF, que persisteix passats 3 mesos de la finalització del programa.

Programa comunitari de Promoció d’Activitat Física en Atenció Primària de Barcelona (PPAF).

Per concloure, cal abordar també la confusió i el desacord sobre les competències i funcions del professional responsable de dur a terme la prescripció d’activitat física en l’àmbit d’AP. Fins a dia d’avui els professionals sanitaris encarregats d’aconsellar activitat física als CAP han estat els infermers/es i metges/esses de família. És possible que calgui contemplar la possibilitat d’introduir noves disciplines especialitzades en aquest tema per tal de treballar de manera multidisciplinària, oferint la màxima excel·lència als nostres pacients.

Competències