L'Agulla, 078

  • View
    234

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of L'Agulla, 078

  • L A G

    U L L

    A

    Butllet de reflexi i dileg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

    Febrer 2012 - Any XVII - Nmero 78

    Quaresma desquerresAquest nmero de LAgulla surt a punt de comenar la Quaresma. I qu podrem dir, des duna revista que es defineix com a cristiana i desquerres, sobre un temps que va associat a prctiques que porten implcit, en el fons, el plantejament que per plaure Du cal rebutjar les coses bones que hom pot trobar a la vida i sotmetres alhora a disciplines fixades per altres?

    Potser la cosa ms important ser recordar una obvietat: que la Quaresma s el temps de preparaci de la Pasqua, s a dir, el temps destinat a fer que la vida personal i comunitria es renovin per tal que la celebraci de lalliberament ple que veiem realitzat en Jess no sigui una hipocresia.

    Per tant, la Quaresma ser refermar amb la mxima intensitat tot all que condueixi, personalment i collectivament, a viure una vida ms alliberada.

    En el nivell personal, la tradici parla de tres tipus dactuacions o actituds: la pregria, o sigui prendres ms seriosament que Du s un element clau per donar gruix i consistncia a la vida i dedicar-li temps; el dejuni, o sigui la capacitat de renunciar a determinades coses per buscar all que s realment important; i lalmoina, o sigui donar dall que s nostre diners, o temps, o atenci, o el que sigui als qui ho necessiten.

    En el nivell collectiu, en canvi, la tradici no diu gran cosa, perqu aquest s un nivell que abans no acostumava a plantejar-se. Per la tercera actitud o actuaci del nivell personal que hem esmentat abans, sens dubte que ofereix molt de camp per crrer. Lalmoina, ms enll del mal so de la paraula, entesa des de lmbit collectiu ser tota aportaci i tota dedicaci al servei de lalliberament que tinguem a m o que siguem capaos de buscar.

    Lobjectiu s la vida nova de Jess, la humanitat alliberada que Jess viu i mostra. Un objectiu, sens dubte, molt desquerres.

  • 2LAgullaButllet de reflexi i dileg

    Per subscriures a lAgulla. Es tracta, simplement, domplir la butlleta de domiciliaci bancria (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. Tamb podeu enviar les dades per correu electr-nic.

    Butlleta de subscripciAmics,Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripci anual de lAGULLA a travs del compte que us indico.Atentament,

    Firma

    Nom i cognoms: ____________________________________________

    NIF: ____________________________________________________

    Adrea: _________________________________________________

    Poblaci: ______________________________________ CP: _____Telfon: _________________________________________________

    Correu electrnic: __________________________________________

    - - -Entitat Oficina Control Compte o llibreta

    Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - SumariSumariAny XVII. Nmero 78

    febrer 2012Periodicitat:

    5 nmeros lany.Subscripci anual: 10

    Grup promotor:Joaquim M. Cervera

    Salva Clars Kitty Guirao

    Maria-Josep Hernndez Tere Jorge

    Josep LligadasJosep Pascual

    Merc SolCoordinaci: Josep Lligadas

    Compaginaci: Merc SolDibuixos:

    Montserrat CaboCapalera:

    Merc GallifaImprimeix:

    Multitext, S.L.D.L.: B - 41803 - 97

    Adrea:Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1

    08018 BarcelonaCorreu electrnic:

    agulla.revista@gmail.comTelfon: 93.308.37.37

    (Josep Pascual)Bloc:

    www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

    Veure, mirar

    03 Romuald Gran, molts anys buscant lhome nou. J Lligadas05 Crisi i recomposici industrial (I). S. Clars07 Desprs de vint anys. R. Bassas08 En defensa de la comunicaci local. M.J. Hernndez09 Maratons, poltiques, socis. M. Sol

    LA PALMERA I LA FONT

    10 El finanament de lEsglsia Catlica a Espanya, les aportacions de lEstat. J.M. Jubany

    11 Exquies i clero. J. Lanao12 Capellans joves (i no tan joves). Q. Cervera

    RECEPTES PER ANAR CANVIANT13 Brandada de bacall a la crema. T. Jorge13 Poltica. S. Clars

    a peu

    13 Del balc al sostre per les roques aspres. J. Pascual

    15 Puntades

    16 Per airejar el cervell

    La frase del nostre Retall de llti-ma pgina. Fotografiada a la llibre-ria Shakespeare de Paris, a tocar del Sena i de Ntre Dame. Una llibreria que fa de molt bon visitar...

  • 3Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...

    Potser algun subscriptor de bona memria recordar el ttol que encapala aquest article. s el de la primera entrevista que vam publicar a LAgulla, en el nmero 1, loctubre de 1996. Aquella entrevista la reprodu-m aqu a continuaci, perqu lentrevistat, Romuald Gran, va morir el passat 7 de gener, a Matar, als 88 anys.

    Jo lhavia conegut lany abans, quan vaig anar a viure a Barce-lona, a Poblenou, i un dia em vaig arribar a la seu dInicia-tiva per Catalunya del distric-te de Sant Mart on pertany Poblenou per apuntar-mhi. I all, en una habitaci plena de trastos que li feia de despatx, em vaig trobar amb un senyor gran, calb i amb bigoti, amb pinta de pa-gs, que em va donar totes les explicacions oportu-nes. Ell aleshores ja vivia a Matar, a la Residncia dAvis de la Gatassa, on havia ingressat juntament amb la Flora, la seva dona, que patia Alzheimer. Per, com que abans havia viscut a Poblenou du-rant molts anys i shi sentia fortament vinculat, venia a Barcelona a assegurar la permanncia dal-g al local del partit. I vam tenir ocasi de parlar molt, tant de la seva vida com dels seus planteja-ments. A lentrevista ho trobareu reflectit. I podreu veure que s un de tants personatges admirables,

    Romuald Gran, molts anys buscant lhome nou

    Josep Lligadas

    militants, lluitadors fins al fi-nal, i que no surten als diaris. I podreu veure tamb que la seva militncia li donava peu a reflexionar sobre molts temes que continuen perfectament actuals.

    En aquella poca, ell ja comen-ava la seva lluita perqu les residncies de gent gran no es convertissin, deia ell, en pre-ta-natoris. s a dir, que no noms hi poguessin entrar persones que ja no es poguessin valdre, sin tamb, com va ser el seu cas, gent gran que mantingus la capacitat de fer coses, per do-nar-se vida mtuament. Per realment, la batalla cada cop la

    veia ms perduda, ja que a les administracions aix no semblava interessar-los gens, i cada cop pesava ms lafany destalviar diners fos com fos.

    I desprs, la seva gran lluita ha estat la de la mort digna. Ell, de fet, ha demanat, i aconseguit, estal-viar-se un seguit datencions mdiques que allar-guen la vida sovint sense gaire sentit.

    Lltima cosa que vam rebre dell va ser la felicita-ci de Nadal que va enviar a la redacci de LAgu-lla, amb una frase que deia: Jo no sc dels de bon cop de fal. Jo sc ms dabraades.

    Romuald Gran Vilaseca va nixer a Arts (Bages) el 1923, per als 4 anys els seus pares es van traslladar a Barcelona, al Poblenou. Militant histric del PSUC, ara continua dedicant molts esforos a lacci po-ltica dins Iniciativa, al districte de Sant Mart, encara que viu a Ma-tar, en una residncia pblica, a causa de la malaltia de la seva dona. Sembla incansable, i incapa de de-

    sanimar-se. I anhela el treball con-junt de tota lesquerra.

    - Com vas anar a parar al PSUC?

    - Jo em vaig comenar a sentir comunista als 15 anys, just quan va acabar la guerra i vaig llegir els punts programtics de la Fa-lange: vaig tenir clar que jo volia exactament el contrari. Tenia ga-nes de lluitar per un mn sense

    enfrontaments, sense guerres, sense classes. I el 1946 vaig en-trar en contacte amb la JSU [lor-ganitzaci juvenil propera al PSUC]. De fet jo el que buscava era el partit, per no el trobava, i vaig comenar amb la JSU. Se-gurament no el trobava perqu jo noms he treballat a jornal durant onze mesos de la meva vida, i per tant mai no he viscut

  • 4lambient obrer i de classe, que s on podia haver trobat el partit. Als 16 anys ja vaig engegar un talleret de tapisseria, perqu era lofici que es podia engegar amb menys mitjans (fins i tot abans de la guerra ja havia experimen-tat el treball pel meu compte, venent capses de mistos a len-grs per bars i botigues, perqu el meu pare shavia quedat sense feina). I sempre he treballat aix; i he anat tenint gent treballant per mi, i lnic comunista del taller era jo

    Vaig contactar amb la JSU a travs dun amic que treballava a lEsco-la Rdio Maym. I el 47 em van agafar, en una caiguda en cadena comenada a lEscola: a mi em van agafar per tenir una maleta de lquids inflamables (llavors no sabem que es deien cctels mo-lotov). Vaig estar dos mesos a la pres, per vaig quedar pendent de condemna. (Abans destar a la JSU, el 1941, ja mhavien agafat per anar a buscar butlletins in-formatius al consolat angls, per em van deixar anar de seguida). Desprs em van tornar a agafar el desembre del 49, cinc mesos. I el 54 vaig entrar a complir condem-na, cinc anys.

    Romuald Gran t inacabables his-tries per explicar, de tots aquells anys. No pararia mai de recordar fets, noms, esforos. Tamb, el seu

    casament el 1953 amb la Flora, amb la confiana que la condemna seria molt curta, esperant tenir fills quan sorts, i desprs la decisi de no te-nir-ne perqu es veien massa grans. I tamb els anys en qu va ser apar-tat del partit a causa dels dogmatis-mes que peridicament el sacsejaven en aquells temps durs.

    - Qu et movia, en totes aquestes lluites?

    - All que vaig veure als 15 anys en llegir els punts de la Falange, que el mn estava mal muntat,

    que hi havia massa crims, massa abusos, massa injustcies, ho he pensat sempre. A Poblenou es veia que la gent passava gana, que no tenia feina, que vivia en barraques (urbanitzades, per barraques) i el patiment de la guerra Ara passa igual