L'altra mirada 6

l’altra miradaNúmero 6 - maig 2012

index02 Editorial03 Un any de Parlament amb majoria del PP Fina Santiago

05 Mobilitzacions a Llucmajor Joana Lluïsa Mascaró06 Un nou 14 d’abril Lila Thomás Andreu07 Entrevista a Daniel Reventós10 Qué són les participacions preferents? Jaume Ribas Cardona12 Les polítiques socials del PP (II) Espai Serveis Social IV

15 S’ha acabat el pacte social? Pedro Chaves

17 Reflexions post-electorals Pau de Vílchez19 Coalició PSM-IV-ExM. Present i futur Miquel Rosselló21 Més Iniciativa, més Compromís Paco García23 Rajoy no creu en la innovació Toni Baos24 Pere Orpí, un humanitsa per la cultura popular Gabriel Pérez

#SalvemEsTrenc

Foto

: Gab

riel J Tho

mas M

oya

http://w

ww

.koo

map

hoto

grap

hy.com

04 Prebes de cirereta

13 Pressuposts Generals de l’Estat 2012 David Abril

16 Les altres retallades Espai Solidaritat Internacional d’IV

Número 6 - maig 2012

editorial

2

El Ple del Consell Insular de Mallorca va ratificar el frau proposat. “L'errada tècnica” detectada al Pla Territorial de Mallorca, va permetre passar de les 2 Ha màximes a les 21 permeses per fer projectes declarats d’interès general, pensant en la zona de Ses Covetes. Ni les amenaces de denúncies per possibles delictes de prevaricació, efectuades pel portaveu de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, aturaren als consellers del PP a votar a favor de la ignomínia.

El GOB, Amics de la Terra i la Plataforma Salvem Sa Ràpita, convocaren el diumenge 29 d'abril, una cadena humana per denunciar el nou atac a aquest paisatge natural protegit. Es pretenia sortir del club nàutic de Sa Ràpita fins a Ses Covetes, lloc a on està previst construir el nou Hotel i un camp de golf adjacent. S'estimava en 1.500 persones la gent que era necessària per poder fer la cadena.

Com diuen els mitjans de comunicació, no va ser una cadena humana la que se va concentrar, sinó una marea humana, de molt més de 10.000 perso-nes, i que fins i tot es comentava en algunes fonts periodístiques, que podien haver arribat a 15.000.

Els propietaris dels terrenys “afortunats” per la nova qualificació urbanística i del projecte singular que se prepara, estan en l'entorn familiar de l'actual batle de Campos del PP, el mateix entorn que construí els monstres d'apartaments de Ses Cove-tes, i que encara no ha complert l'ordre de demoli-ció que ha sancionat la justícia. Aquest entorn que encara va dient pel poble, que el projecte donarà feina i riquesa al municipi.

No hi ha més beneit que aquell que només escolta allò que desitja sentir escoltar.

I ja va anys que se diu el mateix!! Un pobre home del poble s'encarà amb alguns assistents a la con-centració, dient perquè el seu municipi no podia ser també com S'Arenal !!! Vaja model !!! Ara que se parla de la necessitat de la seva reconversió !!!

Aquell pobre home encara no se n’adona de la gran tasca de promoció mundial del seu municipi, que se va fer el diumenge passat per la marea humana de concentrats. Poder presumir de tenir un lloc natural privilegiat i protegit, és un potencial d'una riquesa incalculable. Campos va ser el centre de la promoció turística d'una nova Mallorca possible. Un punt de referència que mostra al món el grau de consciencia cívica i ecològica d'una comunitat. Una lluita que convida a la solidaritat activa de qualsevol ciutadà del món.

Sí, un altre turisme és possible, basat amb nous valors culturals, socials i ambientals. Cada vegada més, en el nostre i més proper mercat turístic euro-peu, el turisme sostenible té més seguidors i con-seqüentment, més potencial econòmic. No són tan sols els hotelers i els promotors immobiliaris els que poden pontificar sobre el turisme. El 29 d'abril de 2012, una marea humana de gent, es va prestar gratuïtament, a fer amb ella una promoció turística de nous tipus, la promoció turística de la Nova Mallorca del futur.

Vos imagineu arribar a l'aeroport de Son Sant Joan, amb una foto immensa del Trenc amb els concen-trats, posant quelcom semblant “ Una terra, un poble, una cultura. Gaudeix-la i ajuda'l amb el teu respecte i la teva solidaritat” L'Altra Mirada posa a disposició del conseller Sr. Delgado aquesta idea per si la troba útil per les seves polítiques de promoció turística. I de franc, que en temps de retallades, no es qualsevol cosa...!”

3

l’ull crític


Un any de Parlament amb majo-ria del PP, un any sense consensFina SantiagoDiputada PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca

Quant un Govern té majoria parlamentària, és quant es pot demostrar la seva voluntat real d’arribar a acords, de fer pactes. El Govern de la Comunitat Autònoma no té, en absolut aquesta virtut. El consens i la voluntat d’acord sols va aparèixer en el discurs d’investidura del President, des de llavors, res de res.

El proper dia 7 de juny farà un any de la constitu-ció del Parlament. Va quedar configurat en tres grups parlamentaris. El del Partit Popular que té 35 diputats, el del PSIB-PSOE que en té 19 dipu-tats, i el nostre PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA i Més per Menorca que en té 5. Quan es va confi-gurar el Parlament ja, hi va haver indicadors clars de la manca de consens que fins ara caracteritza la dinàmica parlamentària. El nostre grup no té cap membre a la Mesa de Parlament, el PP en té 3 inclòs el President del Parlament, i el PSOE en té 2. A les 9 comissions no tenim ningú que presi-deixi Meses, ni tant sols cap secretari o secretària, tot es va repartir amb les forces majoritàries. Com podeu concloure aquest repartiment va comptar amb el beneplàcit del PSOE, que tot i haver estat socis de Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Palma, no ens va tenir presents.

Un altre exemple. A cada Ple, es fan preguntes de Control al Govern, qui té més temps i pot fer més preguntes per controlar el Govern, és casualment, el Partit que li dóna suport, és a dir el PP.

De les 18 preguntes, 10 les fa el PP, 6 el PSOE i 2 la nostra coalició. Les 10 preguntes que fa el PP es centren en criticar massivament a l’anterior Govern i explicar “l’extraordinària gestió del Govern Bauzà”. A vegades són tantes les alabances que fan els parlamentaris del PP al Govern, que s’esgota el temps i no han pogut formular la pregunta.

Una majoria absoluta que ha permès al Govern remetre al Parlament per convalidar 11 decrets lleis. Decrets lleis que, segons l’article 49 de l’Estatut només s’han de fer servir , “en cas d’extraordinària i urgent necessitat” .El Govern i la majoria del PP han considerat que era “urgent”, hi ho dic amb ironia, l’eliminació del decret que fixava que com a màxim que s’havia d’esperar 6 mesos per una intervenció quirúrgica; modificar la llei de ràdio-televisió de la comunitat autònoma perquè el director fos un conseller del Govern; que espais protegits siguin urbanitzables per exemple les Variades d’Eivissa; legalitzar urbanitzacions il·legals...

Durant aquest any també s’ha aprovat amb la ma-joria parlamentària del PP el nomenament d’un ex senador del PP com a director de la ràdio-televisió pública de la comunitat autònoma.

La ruptura del consens, en matèria de llengua, es debatrà les pròximes setmanes amb la proposta de modificació de la llei de normalització lingüística. El Parlament amb la majoria del PP va acceptar una proposta del Govern per debatre per via d’urgència aquesta llei, que en el redactat de justificació de la urgència consta que el català per accedir a la funció pública és “un obstacle” ho diu literalment, un obstacle.

Les preguntes del PP es centren en criticar l’anterior Govern

Vicenç Thomas, Fina Santiago i Biel Barceló al ParlamentFoto: Última Hora

4

No sols volen minvar la utilització de la llengua pròpia, sinó que tenen preses per fer-ho.

Durant aquest any la crisi i “l’herència rebuda” han estat els seus principals arguments, es debati el que es debati. La utilitzen per justificar que no hi haurà impost de patrimoni, o per dir que no voten a favor d’una llei de transparència de la Corona ,o per explicar el seu vot en contra de la retirada de les despulles d’en Franco al Valle de los Caidos. Però, també per justificar la seva política neoliberal, com per exemple amb el co-pagament de la targe-ta sanitària en 10 euros, o retirar els educadors socials dels instituts, o augmentar la ràtio de professors/alumnes als centres educatius. Al PP, la majoria parlamentària se’ls ha pujat al cap. Utilitzen al Parlament més com una gestoria que com un lloc de discussió de idees, de política i d’espai per arribar a consens.

La democràcia s’expressa en la voluntat de debat, en la participació efectiva en l’acceptació de que s’han de respectar les diferències i les minories. Res d’això es pot observar en el PP, ni al Govern ni al Parlament. I de fet també es pot observar en el PP nacional amb la aprovació d’una reforma laboral sense negociar amb els sindicats. El diàleg i el con-sens no està a les seves agendes polítiques.


Per què sols ofereixen diàleg quan les lleis ja estan aprovades?

Per què omplen amb els seus figurants, els salons de plens si diuen que no tenen por?

Per què el Govern no té doblers per contractar metges d’Atenció Primària i pot donar un milió d’euros a una fundació privada?

Per què és tan bona de fer callar la gent quan li acostes el morrió ple?

Per què n’hi ha tan pocs que no diguin mentides?

Per què no ens fem tots mafiosos o traficants i així entrarem a l’amnistia fiscal?

Per què, a totes les institucions, els qui deci-deixen retalls i exclusions mai queden defora?

Per què a IB3 no li posen PP3 i així s’entendran les informacions que dóna?

Per què en lloc d’anar a Suïssa no se’n van a Liorna i hi sortirà guanyant la nostra cultura?

Perquè el Rei es gasta els doblers en anar a caçar elefants a Botswana, i nosaltres hem de pagar les despeses de manteniment de Mari-vent?

Utilitzen al Parlament més com una gestoria que com un lloc de discus-sió de idees, de política i d’espai per

arribar a consens.

JR. Bauzà governa a base de decrets-llei

prebes decirereta

5


el pobleté la veu

Mobilitzacions a Llucmajor(desmantellament de l’estat del benestar)Joana Lluïsa MascaróRegidora de l'Ajuntament de Llucmajor i diputada del grup PSM-IV-ExM i Més per Menorca

El rebuig a les polítiques del Partit Popular ha arribat a Llucmajor. La possibilitat de deixar 40 residents i 20 treballadores al carrer ha indignat bona part del poble (majoritàriament votants del PP) com quedà palès amb la primera manifestació el diumenge del Ram.

Les protestes per la Residència no són, però, les úniques queixes que hi ha. Les retallades anunciades són enormes i posen en perill l’estat del benestar que s’havia aconseguit des de l’arribada de la democràcia: la supressió de 8 places de les educadores a les tres escoletes municipals i l’augment de les quotes a pagar per les famílies; el tancament de la piscina municipal de s’Arenal; la supressió de totes les subvencions que pot posar en perill entitats com les escoles de música, entitats socials, els clubs esportius que acullen molts dels infants del municipi, ... Fins i tot la Banda de Música, amb 170 anys d’història, veu perillar el seu futur.

Amb major o menor mesura, més en públic o més en privat, tots els col·lectius protesten. Coneixem la resposta del Partit Popular a totes les mobilitzacions: la culpa és de l’herència rebuda. Però, ves per on, a Llucmajor fa prop de 21 anys que governen i l’actual batle, Joan Jaume, té difícil dir que ell no en sabia res ja que du 17 anys dins els diferents equips municipals del PP.

Pot donar la culpa al govern de Rajoy (que també és del PP) perquè l’obliga a fer un Pla d’ajustament per eliminar dèficit i deute (21 milions amb proveïdors i 41 amb bancs) que també ha generat el PP.

Les retallades anunciades són importants i preocupants. Però també ens ha de preocupar, i molt, la filosofia que s’amaga darrera els “plans d’ajustament”, no només el de Llucmajor. Les mobilitzacions poden fer tornar enrere propostes concretes, però la “idea” amb la qual ens matxaca el Partit Popular dia sí dia també en totes les seves intervencions que “amb l’excusa de la manca de doblers”, el Govern o l’Ajuntament no poden fer-se càrrec de molts serveis bàsics (que s’han pogut mantenir fins ara) és el que hem de combatre, ja que darrera aquesta “idea” hi ha la implantació d’un model ultraliberal d’Administració pública que pot suposar el desmantellament de l’estat del benestar i la pèrdua de qualitat de vida democràtica.

A Llucmajor, tot i ser segurament un dels ajuntaments amb les xifres de deute i de dèficit més elevades, hi ha possibilitat “d’ajustar” de manera molt menys traumàtica mantenint els serveis i la qualitat de vida. I si és possible a Llucmajor, ho és a molts altres llocs.

Coneixem la resposta del Partit Popular a totes les mobilitzacions: la culpa és de l’herència rebuda.

Volen la implantació d’un model ultraliberal d’Administració pública

que pot suposar el desmantellament de l’estat del benestar

Protesta contra el tancament del Centre de Dia al poble.

6


recordant les conquestes de la II República, retent homenatge a les persones que es mantingueren fidels a les idees republicanes i patiren la guerra civil i posterior repressió, reivindicant la forma d’Estat front a la monarquia...

Des de l’Ateneu i la Fundació llegírem un Manifest que per una banda recorda els avenços democràtics de les etapes republicanes de l’estat, també planteja les dificultats que vivim en aquests moments i final-ment reivindica la necessària igualtat de totes les persones front a drets heretats per família.

Un 14 d’abril que recordarem no només per aquests actes, també per la coincidència en els accidents provocats per l’ús d’armes de foc patits pel rei i el seu nét.

Una coincidència que ha encalentit les xarxes socials tant en comentaris com en acudits diversos. I no només la xarxa d’internet, comenta-ris als treballs, als mitjans de comunicació, als sopars i dinars de feina, d’amics i coneguts...

Allò que sí s’ha mostrat en aquest 14 d’abril és la vigèn-cia i nessitat de les idees

republicanes al nostre Estat. Si la monarquia es veia amb simpatia a les planes de les revistes espe-cialitzades en mostrar cares guapes, ara allò que més es comenta és el preu que pagam, a través dels nostres impostos, per mantenir una família problemàtica que té de tot com passa a les millors famílies: divorcis, presumptes corruptes amb evasió d’impostos, múltiples accidents domèstics, ficades de pota en públic, mostres de mala educa-ció... en una paraula tan normals i corrents que ens demanem perquè hem de continuar mantenint-la a preu de canari jove!

Ja no val insistir en l’escàndol de les imatges de l’assassinat dels elefants africans reiterades a les televisions, o el fet que un infant de tretze anys “jugui” amb escopetes de ver.

Un nou 14 d’abril, 81 anys més tard, que ens reafir-ma en la necessitat d’una forma d’estat moderna que superi de manera definitiva l’arcaisme de man-tenir una monarquia.

Un nou 14 d’abrilLila Thomàs i AndreuMembre de l’Ateneu Pere Mascaró

Enguany s’han commemorat 81 anys de la procla-mació de la II república a l’Estat Espanyol. Des de l’Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder hem organitzat dos actes :el mateix dissabte 14 a les 12 del migdia, a la plaça de Cort i el dimecres 25 al Club Diari de Mallorca una taula rodona, ambdós actes amb el lema REPÚ-BLICA ÉS IGUALTAT.

Afortunadament no han estat els únics actes. Des del 22 de març fins el 30 d’abril a Pollença s’han realitzat exposicions i con-ferències. A Binissalem, a Manacor, conferències i presentacions de llibres per part de diversos historia-dors, com en David Ginard, Tomeu Garí, Manel Suárez... entre d’altres.

El mateix 14 a Calvià, Porre-res, Santa Maria, Sa Pobla, actes en memòria de la república i de les víctimes que lluitaren en defensa de la República. El diumenge 15 a Vilafranca, Bunyola, Manacor-Son Coletes. I dies posteriors a Calvià, Pollença.

Hem de destacar l’horabaixa del 14 a la plaça d’Espanya de Palma, organitzat per Unió Cívica per la República conjuntament amb moltes entitats i organitzacions del Consell de la Societat Civil de Mallorca i l’Associació Memòria de Mallorca. Es projectà Nosaltres els vençuts d’Antoni Ma Thomàs i es llegí un manifest per part de l’advocat Jaime Bueno i el professor universitari Bernat Riutort.

Tots els actes organitzats de manera molt diversa, per Associacions, Ajuntaments, entitats cíviques, partits polítics etc.

Una riquesa i diversitat que ha popularitzat la com-memoració d’aquesta data de forma molt plural:

el poble té la veu

L'AM.- Des de quan estudies la renda bàsica?D.Raventós.- Des de 1989-90. Va ser el tema de la meva tesi doctoral presentada l'any 1998. La motivació inicial sorgí de la lectura d'un article escrit en torn a l'any 1986, de P Van Parijs i R. Van der Veen, que es titulava “ Una via capitalista al comunisme”. La provocació del nom em va moti-var a la seva lectura, i de resultes, a l'aprofundiment i estudi del seu concepte.

7

l’entrevista L'AM.- Què és ,doncs, la Renda Bàsica?D.Raventós.- És un ingrés monetari incondicional per a tota la població reconeguda oficialment d'un país. És un subsidi universal garantit des del bres-sol fins a la tomba. És un concepte que parteix del dret a l'existència, com un dret fonamental de la ciutadania. Té per tant, la justificació cívica republi-cana de donar contingut concret al concepte de fraternitat i a la vegada un component econòmic de gran transcendència política, ja que ajuda l’assalariat a no dependre tan sols de la seva força de treball, per assegurar-se la subsistència bàsica.

L'AM.- És viable la Renda Bàsica?D.Raventós.- Clar que és viable. És un tema de prioritats d'objectius econòmics i socials i d'estudiar propostes ajustades a la realitat econò-mica concreta d'un país. Per exemple no és el mateix l'assignació econòmica a remunerar si s’és major o menor d'edat. A una economia desenvolu-pada com la nostra, exigiria bàsicament una Refor-ma Fiscal i a la vegada una racionalització de totes les prestacions monetàries públiques ( subsidis d'atur, rendes de pobresa, etc.)

L'AM.- Racionalització vol dir supressió?D.Raventós.- Tal volta en alguna prestació no con-tributiva que fos inferior a la pròpia quantia de la Renda Bàsica (RB), es podria parlar de supressió. Amb altres, racionalització voldria dir que la RB podria cobrir una part de la prestació, sense que es renunciés a la resta a la qual es pugui tenir dret, ja sia per aportacions pròpies prèvies o per drets adquirits per Llei.

L'AM.- Sens dubte la proposta de RB té un grau de complexitat tècnica important, quan s'intenta plasmar a la pràctica. Heu fet qualque estudi econòmic de model d'aplicació?D.Raventós.- L'any 2004, i treballat especialment per Jordi Arcarons, vàrem fer un estudi d’allò que podria significar aplicar una proposta de RB a Catalunya.

DANIEL RAVENTÓS PANYELLAVa néixer l'any 1958, té actualment 53 anys. És Doctor en Econòmiques per la Facultat d'Economia i Empre-sa de la Universitat de Barcelona. És un dels promo-tors de la necessitat de la Renda Bàsica a Catalunya i Espanya i gran impulsor perquè figuri com un dels elements centrals dels programes, dels que defensen una política econòmica i social alternativa. Dinamitza-dor a l'Estat espanyol de la Red Renta Básica, la seva darrera presència a Mallorca, ha estat per presentar el llibre col·lectiu “La Renta Básica en la era de las gran-des desigualdades”. Ed. Montesinos. 2011. Contun-dent i didàctic a la vegada, les seves conferències i comentaris, mai deixen a l’oient en la indiferència.


La renda bàsica és un tema de priori-tats i d’ajustar propostes a la realitat

econòmica

8


Partirem de pagar 5.404€ a l'any a cada persona censada a Catalunya majors de 18 anys (450€ al mes) i la meitat (225€ al mes) als menors de 18 anys. Així un matrimoni amb dos fills, ingressaria a la unitat familiar en concepte de RB, 1.350€ al mes.

Per finançar-ho, partírem d'una mostra prou repre-sentativa de les liquidacions reals del IRPF efec-tuades a l'Agència Tributària de Catalunya. Si s'apliqués un tipus únic d'imposició nominal del IRPF del 49'8%, es podria finançar la proposta. A efectes pràctics, com s'hauria de deduir els ingressos provinents de la RB, la imposició real pels assalariats amb ingressos més reduïts, seria prou reduïda; i per les rendes amb majors ingres-sos, el tipus del 49'8%, encara que superior al màxim actual, es prou llunyà de la imposició de la dècada dels 60 als EUA, que a les rendes supe-riors als 200.000$ se’ls aplicava un tipus del 90% !! Tècnicament la proposta és viable. Tot depèn de la voluntat de fer una Reforma Fiscal, amb un mínim sentit progressista.

L'AM.- Com cau en el món sindical la proposta de RB?D.Raventós.- Oficialment no hi estan a favor. Mal-grat que molts sindicalistes a títol individual heu veuen amb bons ulls. Ara tenim pendent com Associació, una reunió amb la Unió del Barce-lonès de CCOO, que estaven interessats en deba-tre i analitzar amb nosaltres el concepte de la RB. Els sindicats estan acostumats a reivindicar tan sols els subsidis condicionats a combatre les situacions de pobresa o d'atur temporal. Ells han viscut sempre en la cultura del “treballisme”. Cal treballar per poder menjar. (Els rics també hi estan d'acord, no per la feina que fan ells, sinó perquè s'apropien dels resultats de la feina dels altres). La RB no nega la necessitat de treballar, però la situa en un altra dimensió, que ja no és la de la necessi-tat urgent d'accedir a la subsistència bàsica.

L'AM.- Podríem dir que la RB crearia unes condi-cions noves a les negociacions en el mercat de treball assalariat?D.Raventós.- Completament d'acord. Ara la nego-ciació salarial tendeix sempre a la baixa pel gran increment de l'atur. I si li afegim les reformes labo-rals, l'increment de l'eventualitat i la precarietat, així com la pèrdua de drets laborals adquirits i les noves formes d'organització de les empreses, veiem clarament que la negociació col·lectiva per si mateixa, no té les millors condicions objectives per estar a l'ofensiva. La necessitat urgent per a la subsistència, és la base que permet remunerar a la baixa la força de treball i incrementar l'explotació dels assalariats. Això ja ho va desco-brir Marx fa molts d'anys.

La RB permetria als sindicats una postura de més força de cara a la negociació col·lectiva. En privat, i després d'un debat amb un membre de la patro-nal catalana sobre la RB, me reconeixia que per a ell, la seva oposició a la RB no era un tema de viabilitat econòmica, sinó el que suposava de pèrdua de poder de la patronal, en el món de la negociació laboral i a la llarga, en haver de cedir que hi hagi més democràcia dintre de les pròpies empreses.

La Renda Bàsica no nega la necessitat de treballar, però la

situa en una altra dimensió

La Renda Bàsica permetria als sindicats una postura de més força de cara a la negociació col·lectiva

1a conferència de l’Ateneu, on es va presentarla Renda Bàsica (26-01-2011)

L'AM.- Què es l'Associació Xarxa Renda Bàsica a Catalunya?D.Raventós.- Som la secció oficial a Catalunya de la xarxa que a nivell de l'Estat espanyol se diu Red Renta Bàsica, i venim a representar el 70 % de la seva representativitat estatal. Forma part de la “Basic Income Earth Network” (Xarxa Mundial de la RB). Aquesta xarxa va néixer amb un component tan sols europeu a l'any 1986. L'any 2002 va ser reconeguda la secció espanyola i a l'any 2004 es convertí en xarxa d'abast mundial. Actualment té 18 seccions corresponents a igual nombre d'estats d'Europa, Àsia, Amèrica Llatina, Austràlia i Amèrica del Nord.

Aquesta Xarxa és molt útil per demostrar que la Renda Bàsica no es una quimera de quatre il·luminats. Així a l'estat d'Alaska i a Mèxic DF, hi ha experiències pràctiques, de subsidis universals lligats als efectes de compensacions per les explotacions petrolieres en el cas d'Alaska i a una pensió bàsica universal igual al salari mínim, a l'estat de Mèxic DF.

L'AM.- Heu proposat que Mallorca sia seu del proper Simposium de la Xarxa estatal de RB?D.Raventós.- Valorem molt positivament que l'Ateneu Pere Mascaró sia membre adherit a la Xarxa estatal de la RB. Creiem que l'organització pel mes de novembre del Simposium a Mallorca, podria ser una bona oportunitat per reforçar la Xarxa estatal amb la incorporació pràctica de l'illa en els seus treballs, així com una excel·lent oportunitat de divulgar els objectius de la RB, entre les entitats de la societat civil illenca.

9


L'AM.- Vols afegir qualque cosa més? D.Raventós.- Una altra cosa favorable a la RB, és que no té un cost específic d'administració, cosa que sí succeeix als subsidis condicionats.

A l'administració catalana es comentava el grau d'eficiència dels programes socials, relacionant la quantitat real que cobra el perceptor i la quantitatdel cost de l'administració per fer front als programes. El més eficient comportava que per 1 ‘€ de prestació, l'Administració havia de fer una despesa igual de 1 € per costos burocràtics i d'implementació. La RB és sens dubte, el subsidi en major grau d'eficiència administrativa

La Renda Bàsica no té un cost específic d’administració, cosa que sí

succeeix als subsidis condicionats

10


què estàpassant?

Què són les Participacions Preferents?Jaume Ribas CardonaAssessor empresarial

La Comissió Nacional del Mercat de Valors des-criu a les Fitxes de l’Inversor incloses en la seva plana web les Participacions Preferents com a un instrument complex i de risc elevat. A les esmen-tades Fitxes indica que es tracta de valors emesos per una societat que no confereixen participació el seu capital ni dret de vot, que tenen caràcter perpetu i que la seva rendibilitat no està garantida.

Destaca així mateix que la seva liquiditat és limita-da, que el seu valor pot ser inferior a aquell que es pagà en adquirir-les i que, malgrat anomenar-se “preferents”, en cas d’insolvència de l’emissor la seva recuperació es situa per darrera de tots els creditors comuns i subordinats.

Es tracta en resum de:

- Títols de deute perpetu. L’inversor pot revendre-les en el mercat secundari però al preu que dicti el mercat en aquest moment i que depèn de la solvència de l’entitat. No es troben coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i en cas de fallida de l’entitat, l’inversor té un crèdit subordinat a tots els altres excepte els accionistes.

- El pagament dels interessos no està garantit sinó condicionat a què l’entitat generi beneficis sufi-cients. De fet, algunes de les entitats intervingu-des pel Frob anunciaren que no abonaran interes-sos als seus inversors en preferents.

Les entitats financeres espanyoles han emès aproximadament 25.900 milions d’euros de participacions preferents

Addicionalment, el Reial Decret Llei 2/2012 de sanejament del sector financer del propassat 3 de febrer, permet a les entitats deixar de pagar inte-ressos de les preferents durant un any encara que no tinguin pèrdues.

Malgrat ser un producte d’alt risc i aparentment sense atractiu, segons càlculs de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) les entitats financeres espanyoles han emès aproximadament 25.900 milions d’euros de participacions preferents des de 1999 que han estat venudes als clients a través de les sucursals. D’aquestes, quasi la meitat, 12,9 milions d’euros s’emeteren entre 2007 i 2011.

En un context de crisi econòmica general i del sistema financer en particular, el posseïdor de participacions preferents es troba amb què les participacions preferents han perdut valor de forma generalitzada en el mercat secundari (segons la premsa algunes emissions cotitzarien al 40-50% del seu valor nominal) i amb què les enti-tats financeres no tenen obligació de recompra.

Tenen no obstant la “sort” que, a efectes de com-plir amb les noves exigències de capital imposa-des per l’Autoritat Bancària Europea.

El posseïdor de participacions preferents es troba que han perdut

valor en el mercat secundari

L'AM.- Des de quan estudies la renda bàsica?D.Raventós.- Des de 1989-90. Va ser el tema de la meva tesi doctoral presentada l'any 1998. La motivació inicial sorgí de la lectura d'un article escrit en torn a l'any 1986, de P Van Parijs i R. Van der Veen, que es titulava “ Una via capitalista al comunisme”. La provocació del nom em va moti-var a la seva lectura, i de resultes, a l'aprofundiment i estudi del seu concepte.

11


Les entitats financeres tenen interès per convertir les participacions preferents en accions ordinàries i altres instruments que computin com a capital, tals com bons convertibles en deute i obligacions subordinades.

La major part dels propietaris de preferents han optat per acceptar els canvis proposats. Aquests canvis suposen assumir que la liquiditat de la inversió serà en el mitjà o llarg termini i que el seu valor dependrà de la situació patrimonial i solvèn-cia de les entitats financeres.

Es varen comercialitzar de forma apropiada les participacions preferents? Sabien els inversors allò que compraven?

La directiva europea sobre mercats d’instruments financers obliga als bancs a sotmetre a un examen als seus clients abans de vendre’ls productes financers complexos. Si desconeixen què estan contractant, l’entitat té prohibit signar el tracte. En cas que l’inversor comprés després de novembre del 2007, data en què entrà en vigor la directiva europea, és quasi segur que signà un paper en el qual reconeixia conèixer a la perfecció tots els detalls del producte i que aquest s’adaptava al seu perfil d’inversor.

No obstant, les associacions d’afectats denuncien que una gran part dels inversors tenien un perfil conservador i creien estar contractant quelcom similar a un dipòsit. L’inversor hauria comprat des-coneixent les característiques del producte i basant-se únicament en una suposada rendibilitat superior a la dels dipòsits tradicionals i en el fet que les seves “persones de confiança” a les enti-tats els hi recomanaren.

Sabien els inversors allò que compraven?

Segons l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) el volum de les persones i estalvi en aquesta situació és enorme.

Aquesta Associació manté en gestió mobilitza-cions , actes de protesta i demandes judicials per a denunciar allò que consideren que constitueix abús bancari i frau a l’estalvi generat per les parti-cipacions preferents i altres productes bancaris “tòxics” .

A nivell individual i a curt termini, és més que aconsellable que l’estalviador o inversor sense temps o coneixements específics, requereixi el suport d’un assessor extern en l’anàlisi de les distintes alternatives d’inversió disponibles.A nivell social i col·lectiu, ha d’exigir-ne al Govern que els organismes reguladors i de vigilància man-tinguin els mitjans i actuacions adients per asse-gurar de forma preventiva la protecció de l’estalvi i el patrimoni del contribuent com a un dels seus drets bàsics.

S’ha d’exigir al Govern la defensa dels drets bàsics del contribuent

Segons l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae)

el volum de les persones i estalvi en aquesta situació és enorme

12


12

La política social del Partido Popular (2a part)Espai de Serveis Socials d’INICIATIVAVERDS

La crisi econòmica ha contribuït a agreujar la situa-ció, s’ha incrementat la desigualtat de manera signi-ficativa (el Coeficient de Gini per a 2010 al conjunt de l’Estat era del 33,9%), la taxa de risc de pobresa o exclusió s’ha incrementat fins el 25,2%, un 15,9% dels ocupats estan en aquesta situació i la pobresa infantil s’ha incrementat significativament. La manca de treball, la cronificació de l’atur, l’augment de l’estacionalitat i l’empitjorament de les condicions de treball fan que el mercat de treball augmenti la seva ineficàcia per cobrir les necessitats de cada vegada més gent i fan més necessari el desplega-ment de polítiques socials redistributives.

Davant aquestes situacions la resposta de les admi-nistracions públiques ha estat desigual, malgrat totes han actuat dins un marc general de retallada de la despesa pública, fent especial incidència en la contractació de personal de l’administració. Així, el Govern central ha mantingut, de moment, els programes extraordinaris de protecció per atur (el 426 euros) i ha establert la revisió parcial (un 1%) de l’IPC de totes les pensions, al mateix temps que, continuant amb la mateixa línia que el govern de Zapatero, paralitza el desenvolupament de la llei de dependència, eliminant la seva aportació al nivell acordat (a les Illes representen prop de 5,5 milions d’euros que no arribaran), i redueix a la meitat el Pla Concertat de Prestacions Bàsiques, que financia el serveis socials dels municipis. Les dues mesures tenen en comú que afecten a la despesa d’altres administracions, especialment a les administracions locals. A més obri el camí cap al co-pagament sani-tari.

A les Illes, el govern autonòmic ha endurit les condi-cions d’accés als serveis per a determinats col·lectius (els immigrants a sanitat, per exemple), ha començat a aplicar noves formes de finançament (amb el pagament per la targeta sanitària),

El govern ha endurit les condicions d’accés a serveis per a determinats col·lectius

ha retardat l’aplicació efectiva d’algunes prestacions de la Cartera de Serveis Socials i ha eliminat alguns programes de tipus preventiu (com el TISE i els ajuts d’emergència social, que s’havien iniciat a la legisla-tura anterior). El consells insulars i els ajuntaments, malgrat mantenir formalment la seva despesa en serveis socials, no poden fer front a l’augment de demandants de serveis socials i ja es donen casos com el de Llucmajor de tancament de serveis residencials. Aquestes mesures no fan més que agreujar la situació diferencial de la nostra comunitat autònoma pel que fa a les polítiques socials, ja que sempre hem estat en una situació de subdesenvolu-pament en aquests temes respecte a les altres comunitats autònomes.

Per tant, en aquests moments conflueix el major volum de demanda de serveis públics, amb les majors retallades de serveis i amb les mesures més agressives a l’àmbit laboral.

En aquest context es fa més necessari que mai revisar el finançament de les administracions locals i de les comunitats autònomes, que són les que realment gestionen les polítiques socials. El Partido Popular en té experiència d’això i, malauradament, tots els ciutadans encara en patim les conseqüèn-cies. Quan va renovar el sistema de finançament autonòmic ho va fer de tal manera que les comuni-tats autònomes per poder desenvolupar les seves polítiques pròpies han hagut d’endeutar-se fins als nivells actuals.

I, tan sols per recordar-ho, quan va regular el finançament de les administracions locals les va abocar cap al foment de la bombolla de la construc-ció d’habitatges. De moment, totes els senyals apunten cap a un sistema que aposti per la tutela de les administracions més properes al ciutadà i a man-tenir o augmentar la participació de l’Estat en la gestió del pressupost global públic.

En qualsevol cas, mentre es mantingui com objectiu complir amb el dèficit públic en el terminis esta-blerts, no podem esperar que es desenvolupin políti-ques socials que donin resposta a la ineficàcia del mercat de treball per a distribuir rendes. Mentre es mantingui la reforma laboral tal i com està formulada en aquest moment, no podem esperar que el mercat de treball sigui més eficaç. Mentre no s’aposti per programes que dinamitzin l’activitat econòmica no millorarem les condicions de vida dels ciutadans.

què està passant?


13

Les primeres unitats del TramTren ja havienarribat a Mallorca. Les obres estan aturades.

què està passant?

Pressuposts Generals de l’Estat 2012: Els dies en què la dreta va rompre EspanyaDavid AbrilCoordinador d’INICIATIVAVERDS

El passat mes de març el gabinet de Rajoy va presentar en societat el projecte de Pressuposts Generals de l’Estat per a 2012 amb codi “QR”, en llenguatge android, un gest de modernitat incapaç d’amagar el que en qüestió de minuts es desprén d’una lectura ràpida dels mateixos: que són uns pressuposts que atempten contra la cohesió social i territorial de l’Estat espanyol, els més anti-socials de tota la democràcia, i els més agressius alhora contra les Comunitats autònomes i els Ajuntaments, que també queden tocats de mort amb aquests comptes.

Havien passat molt pocs dies de la presentació dels PGE quan Rajoy va anunciar una nova retallada, al marge dels comptes presentats, de 10.000 milions d’euros en sanitat i educació, a afegir als 30.000 milions d’euros que ja retallava el projecte de Llei.

Deixar pràcticament intactes els comptes de Defensa i la despesa en armament, mentre es desmantetlla l’estructura de la cooperació al des-envolupament amb els països empobrits i la lluita contra la pobresa és una bona foto del que els PGE destil·len, sobretot quan s’acaba d’aprovar una amnistia fiscal als grans defraudadors que es xifra en 22.500 milions d’euros.

Les fites aconseguides al llarg de la democràcia en matèria social, queden

greument qüestionades

Les fites aconseguides al llarg de la democràcia en matèria social, i molt especialment en els darrers anys, per exemple amb la Llei de la Dependència, queden greument qüestionades. De fet, amb els comptes a la mà el pagament de les ajudes no queda garantit ni tan sols a les persones que, com a dret subjectiu que és, les han rebudes fins ara.

La retallada addicional de 10.000 milions, centrada en Educació i Sanitat, posa en qüestió el sistema públic que fa efectius aquests dos pilars fonamentals de l’Estat del benestar. En el cas de l’educació, l’augment de les ràtios a les aules en un 20% i la pujada de taxes universitàries (més d’un 40% en el cas de Balears) mentre es mantenen determinats concerts amb col·legis privats de l’Opus és la demos-tració que allò que realment cerca la dreta és acabar amb la inclusió educativa, el gran èxit d’un sistema educatiu espanyol que òbviament, té molts defectes que les retallades no faran més que empitjorar.

Pel que fa a la salut, els pensionistes hauran de pagar per les medicines, que tots i totes pagarem més cares, mesures que com el pagament de la tarjeta sanitària a Balears, o la consideració de pròtesis i transport sanitari no urgent com a “accessoris”, no tenen altre objectiu que avesar la població a pagar per la salut, obrint el meló de la sanitat com a negoci privat. De fet, aquests dies s’ha fet públic que el govern de Bauzà ja sondeja-va des de l’inici de la legislatura la venda dels hos-pitals d’Inca i Manacor a una coneguda empresa privada del sector sanitari.

Els PGE 2012 s’atreveixen a rompre la tensa cohesió territorial preexistent, des

del municipal al govern central

14


Però si la cohesió social de l’Estat espanyol queda posada en qüestió, els PGE 2012 s’atreveixen a rompre la tensa cohesió territorial preexistent, animats per la majoria popular present a tots els nivells, des del municipal al govern central, pas-sant per les Comunitats autònomes.

En el cas de Balears, la retallada de les inversions sobrepassa qualsevol criteri d’austeritat, i els avenços fets amb el Pacte per situar-nos a la mitjana espanyola del finançament autonòmic, queden reduïts a zero amb la desaparició de les inversions estatutàries, que impossibilitaran entre altres, la continuïtat del tren fins a Artà i Cala Rajada o l’electrificació del conjunt de la línia.

A més de suposar un forat negre per als comptes de la CAIB, que hauran de repercutir amb noves retallades aquest buit, qüestions claus per com-pensar la nostra condició insular, com les inver-sions aeroportuàries i la connectivitat aèria, les partides destinades a intervencions de millora ambiental a la costa i les platges, o els descomp-tes per a residents, queden també a l’aire amb el projecte de PGE.

Pel que fa als Ajuntaments, els consistoris queda-ran sense marge de maniobra, sense recursos i amb poques garanties per oferir als seus veïns i veïnes els mateixos serveis que fins ara venien prestant.

El PP s’ha atrevit a fer allò que des del caudillo, acusa a les esquerres:

de voler rompre Espanya

L'administració més propera a la ciutadania, però alhora, la històricament més desvalguda, patirà el 2012 no sols una nova retallada de les aportacions “fixes” de l’Estat, sempre insuficients per cobrir els serveis que presten, sinó de Plans nacionals, com el Pla Concertat de Serveis Socials, el de Drogodepències o els d’Ocupació, que també alimentaven les iniciatives municipals.

Per tot això, aquests comptes, que també són els comptes de les Illes Balears, representen en xifres la ruptura de la cohesió social i territorial de l’Estat espanyol. El PP s’ha atrevit a fer allò que des del caudillo, acusa a les esquerres: de voler rompre Espanya. Ells ho han aconseguit, i la ciutadania haurà de pagar... però també pot demanar comp-tes.

Pel que fa als Ajuntaments, els consistoris quedaran sense marge

de maniobra

La subvenció per residents també es podriaveure afectada.

El govern Bauzá li fa el joc al Govern Central

15


construintalternatives

S’ha acabat el pacte social?Pedro ChavesProfessor de Ciència Política de la Universitat Carlos III

El tsunami de la crisi financera ha arrasat amb l'economia real i està camí de consumar un fet de conseqüències civilitzatòries: la fi del pacte social de postguerra. El Pacte keynnesià, al voltant del qual s'han construït els estats del benestar en el món occidental, donava continuïtat a un procés històric implícit en la nostra modernitat: el progrés entès com un moviment d'inclusió econòmica i política. En bona mesura aquesta seqüència ha estat possible gràcies a la lluita del moviment obrer i altres moviments polítics i socials. Al voltant de la institució del treball, es feia possible la conversió del treballador en ciuta-dà i s'assegurava una realitat de drets i de protecció que dignificava la posició dels sectors subordinats de la nostra societat i li donava contingut material a la democràcia.

Però la crisi econòmica ha posat de manifest la ireproductibilitat d'aquest pacte social. És a dir, si durant el període d'afirmació i consolidació del projecte neoliberal, va poder pensar-se i mantenir-se, precàriament, el contracte social, la crisi ha mostrat la impossibilitat del seu manteniment, ni tan sols amb un deteriorament major de les seves condicions de reproducció. Les polítiques de gestió de la crisi han revertit, en només un parell d'anys, dècades de drets en l'àmbit laboral o social. El que la crisi fractura és la tendència històrica que va fer creïble, precisament, aquest gran acord de convivència i, amb això, el predomini estructural dels processos d'inclusió sobre els processos d'exclusió.

Des d'una perspectiva econòmica, les bases d’autoreproducció del capitalisme en la seva versió neoliberal i financera han fet insostenible qualsevol estat social, en condicions d'assegurar suport material per al pacte social i per a aquesta perspectiva històrica d'inclusió creixent en la que crèiem viure. Per primera vegada en la història d'occident, sense la intervenció d'una guerra o d'una catàstrofe natural, els fills viuran, molt probablement, pitjor que els seus pares.

Quant a la perspectiva política i institucional el neoliberalisme ha llançat, en els dos últims decen-nis, un assalt frontal contra els fonaments de la democràcia liberal. Si la globalització havia problematitzat les institucions liberals, en buidar-les de la seva substància reguladora i representa-tiva, la situació actual implica una passa més enllà que prioritza sobre els principis de constitucionali-tat, igualtat davant la llei, llibertats polítiques i civils, autonomia política i universalisme dels crite-ris de mercat, les relacions cost / benefici, els prin-cipis d'eficàcia i la rendibilitat.

Aturar l'obsessió contrareformista de les elits con-servadores és un imperatiu democràtic, a més d'una condició, per pensar en una vida digna en els pròxim decennis.

Per primera vegada en la història d'occident, els fills viuran, molt

probablement, pitjor que els seus pares.

el neoliberalisme ha llançat, en els dos últims decennis, un assalt frontal contra els fonaments de la democràcia liberal

John Maynard Keynes és reconegut com elpare de la macroeconomia moderna

16


construint alternatives

Les altres retalladesEspai de Cooperació Internacional d’IV

Article publicat a Diario de Mallorca (25/04/2012)

Sembla que els governs i organismes internacio-nals no troben doblers per lluitar contra la pobresa però sí en troben per finançar un dels sectors que ha provocat l’actual crisi: el sector financer. Tant és així que només amb una part del que els països desenvolupats han invertit en rescatar la banca es podria pal·liar la fam al món durant molts d’anys.

Segons la FAO, més de 900 milions de persones al món passen fam, aquestes són sens dubte les víctimes més vulnerables de l’actual crisi. És urgent i neces-sària una reacció con-tundent contra la pobresa i la fam per part de la comunitat interna-cional i la ciutadania. En primer lloc, eviden-tment, per motius morals, de solidaritat i justícia social. Sobretot, si tenim en compte la responsabilitat, històrica i actual, en l’explotació dels països del sud per part dels països del nord. Però, en segon lloc, si tenim una visió a llarg termini, ens adonarem que és la resposta més convenient també per als nostres propis interessos. Davant aquesta situació no podem evitar demanar-nos com és possible que en aquest món globalitzat, on sabem que tot està inter-connectat, tinguem una visió tan poc global, tan localista. Tal vegada aquesta sigui una de les grans contradiccions de l’actual globalització neo-liberal, que històricament ha fomentat la desigual-tat arreu del món i que ha provocat l’actual crisi.

Els darrers anys s’estan caracteritzant per les reta-llades en sectors com ara la sanitat, l’educació, els serveis socials...

Però també retallades en la lluita contra la pobresa, és a dir, retallades a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a nivell estatal, autonòmic, insular i municipal. A nivell estatal, l'AOD s'ha reduït radicalment durant els darrers anys, passant del 0,46 % de la RNB (2009) al 0,29 (2011).

És a dir, cada cop més enfora del compromís internacional d'aconseguir com a mínim el 0'7%. A més a més, cal destacar, per la seva magnitud, la retallada en cooperació d’almenys 1.389 milions d’euros en els Pressuposts Generals de l'Estat per a 2012. Podríem afirmar que el Govern espanyol prioritza les polítiques de cooperació..., a l'hora de retallar!

Pel que fa a la nostra Comunitat pareix probable que l’actual Govern de les Illes Balears pagui les subvencions aprovades en el 2011 amb càrrec al pressupost de 2012 i elimini la convocatòria de subvencions de cooperació per a l’any 2012. D’altra banda, l’Ajuntament de Palma ha reduït un 60% la partida de subvencions per a projectes de cooperació amb països empobrits, fins i tot va

eliminar la partida destinada a àrees prioritàries de Mali i Bolívia. Les ONGD de les Illes Balears han contret compromisos de col·laboració amb ONG i entitats del Sud amb les quals treballen, uns compromisos que ara no podran complir. Les retallades afecten la continuïtat de la feina iniciada anys enrere i, per tant, la vida de milers de persones se’n veurà negativament afectada en no poder-ne finalitzar determinades infraestructures bàsiques com hospitals, escoles, canalitzacions d’aigua, etc.

En contra del que ens volen fer creure, es pot sortir de la crisi d'una manera més justa i solidària. Però un dels grans problemes per avançar en la lluita contra la pobresa és la manca de voluntat política. Per aquest motiu es fa necessària l’existència d’una societat civil exigent amb els seus governants, així com un espai polític alternatiu que es comprometi de forma contundent amb aquesta lluita.

Podeu llegir l’article complet fent click aquí

http://www.iniciativaverds.org/espais-de-treball/espai-de-solidaritat-internacional/les-altres-retallades.html

17


Reflexions post-electorals sobre el 25 MPau de VílchezResp. Xarxa d’INICIATIVAVERDS

1. La realitat és obstinada, i no li importa con-tradir els somnis dels humans. Encara menys els seus deliris i ambicions. Les darreres elec-cions autonòmiques que van tenir lloc a Astúries i Andalusia el passat 25 de març han suposat un revés substancial pel Partit Popular, flamant ven-cedor de les eleccions generals quatre mesos abans, amb una majoria absoluta en nombre d’escons, només superada pels històrics resultats del PSOE l’any 1982.

Embriagats per una victòria rotunda i generalitza-da arreu de l’Estat, els governs central i autonò-mics del PP han aplicat una política severa i siste-màtica de retalls en matèria social, sanitària, edu-cativa, ambiental, lingüística i cultural, destinada a ser “l’avant-goût” de la contra-revolució conser-vadora que estam vivint a Espanya i arreu d’Europa. Així, els dirigents populars no només es creien investits d’una missió històrica, redreçar Espanya després del lamentable parèntesi socia-lista, sinó que estaven convençuts de comptar amb el suport popular per dur-la a terme.

L’afany amb el qual el PP s’ha dedicat aquests darrers mesos a desmuntar pedra a pedra, el deli-cat i encara inacabat edifici de l’Estat democràtic i de benestar espanyol, sembla indicar que el parèntesi que volen superar no correspon als darrers 8 anys, sinó que s’inicià l’any 1978. Ara bé, quatre mesos han estat suficients per fer reaccio-nar bona part de la societat, al carrer i, en el tema que aquí ens ocupa, a les urnes.

altres veus Des de 2008, va començar una progressiva davallada de l’esquerra i un augment consegüent de la dreta a les successives cites electorals. La culminació d’aquest procés es va produir el 20 de novembre de 2011, quan el PP va aconseguir la majoria absoluta a les Corts espanyoles i semblava destinat a concentrar el major poder local, autonòmic i estatal, de la història de la democràcia .Quan va arribar el 25 de març:

Les eleccions andaluses i asturianes suposen una seriosa advertència al Partit Popular, que no faria bé d’ignorar. Encara està per veure si assenyalen un canvi de tendència electoral durador, però en tot cas ens permeten advertir com una part considerable de la societat rebutja unes polítiques que són percebudes com a injustes i, sobretot, inútils. La gent pot acceptar fer sacrificis, si veu que serveixen per alguna cosa. El suïcidi a benefici d’inventari no l’accepta ningú.

En aquest sentit, la pèrdua de la majoria a Astúries (a les eleccions de 2011 FAC i PP sumaven més del 49% dels vots) i el fet de no assolir una majoria absoluta que molts donaven per descomptada a Andalusia, suposa un càstig important al PP i a les seves polítiques de retallades. El fracàs del Partit Popular en aquests darrers mesos és doble. D’una banda, el desmantellament dels serveis públics i la precarització del treball fins al paroxisme (juntament amb els atacs lingüístics a comunitats autònomes com la nostra), ha suposat creuar unes línies vermelles que molta gent no està disposada a admetre. De l’altra, la situació econòmica, tant pel que fa als grans agregats macroeconòmics com pel que fa a l’economia domèstica i la realitat microeconòmica, és desesperada.

Les eleccions andaluses i asturianes suposen una seriosa advertència al

Partit Popular, que no faria bé d’ignorar

Quatre mesos han estat suficients per fer reaccionar bona part de la societat, al carrer i a les

urnes.

18


3. La gauche, c’est moi.El tercer actor en discòrdia en aquesta història és Izquierda Unida, i segurament es tracti d’aquell amb una realitat més complexa, o confusa, segons es miri, dels tres.

Per una banda, les eleccions generals van permetre a IU fer-se amb el monopoli públic de l’esquerra alternativa al Congrés dels diputats. Compromís-Q està diluït en el grup mixt i Amaiur, desterrat injustament al mateix grup, és en gran mesura percebut com un fenomen circumscrit a la política basca i a la qüestió nacional d’Euskal Herria.

IU va obtenir uns resultats moderadament positius en termes d’escons, ja que un augment de 6 diputats amb una baixada del PSOE de 59 queda molt lluny de “sorpassos” i altres fantasies que alguns somiaren per aquesta formació. Ara bé, allò que sí ha aconseguit és reunir en el seu grup els diputats d’altres forces que, d’una manera o d’una altra, li disputen l’hegemonia de l’espai de l’esquerra alternativa d’aquest país. Els dos diputats d’ICV i el diputat de la CHA, són l’aportació, qualitativament molt important, que permet al grup parlamentari anomenar-se “La Izquierda Plural” (un nom que destil·la certa ironia, si sabem que tant ICV com la CHA han impulsat la creació d’Espai Plural).

La feina parlamentària de denúncia i oposició que estan portant a terme persones com Joan Coscubiela, Laia Ortiz (tots dos d’ICV), Alberto Garzón o Gaspar Llamazares (ningunejat pel seu propi partit), augmenten la credibilitat d’IU, als ulls de molta gent, com a organització d’esquerres seriosa, independentment que això es correspongui amb la seva realitat interna.

Aquesta feina ha portat rèdits importants també a les eleccions asturianes i, especialment a les eleccions andaluses, on l’organització a passat de 6 a 12 diputats, i és clau per a la conformació de governs d’esquerres a ambdues comunitats.

2. “Les notícies de la meva mort han estat força exagerades” va comentar Mark Twain a finals del s. XIX en resposta a l’obituari que li havia dedicat, sens dubte una mica anticipadament, el New York Times.

El mateix es podria afirmar del PSOE, un partit que havia tocat el seu sòl electoral més baix el passat 20 de novembre i que molts donaven per difunt, condemnat a una travessia del desert de vuit o dotze anys, com a mínim. Han bastat 100 dies de govern del PP arreu d’Espanya perquè bona part de l’electorat fastiguejat de tot allò que representava (encertadament o no) Zapatero, giri els braços cap a l’única taula de salvament identificable.

Així, el PSOE, amb una política d’oposició, com a mínim, tèbia, havent renunciat a qualsevol relleu generacional i descartant tota renovació política o programàtica, encara menys una autocrítica, s’ha alçat amb el suport de la gran majoria dels votants que volien barrar el pas a la dreta.

Això no només és simptomàtic del decalatge que hi ha entre les accions polítiques del PSOE (especialment en matèria econòmica) i la imatge que d’aquest partit tenen no només les seves bases, sinó la ciutadania en general. L’extraordinària recuperació electoral del PSOE, que pot mantenir el govern andalús i recuperar l’asturià, revela, per sobre de qualsevol altra consideració, el grau de rebuig que genera la política del Partit Popular.

L’extraordinària recuperació del PSOE revela el gran rebuig que

genera la política del PP

Griñan fou investit President el passat 2 de maig

Compromís-Q està diluït en el grup mixt i Amaiur desterrat injustament

al mateix grup


Coalició PSM-IV-EntesaPresent i futur.Miquel RossellóPresident Ateneu Pere Mascaró

La coalició PSM – Iniciativaverds – Entesa neix a finals del 2010 per donar continuïtat a l’experiència en bona part positiva del Bloc per Mallorca. Lamentablement la ruptura unilateral del pacte de govern per part d’ ERC i les constants confronta-cions amb EU a l’Ajuntament de Palma feren pràc-ticament impossible la reedició del Bloc, però alguns estàvem convençuts que era necessari la continuació de l’esperit fundacional d’aquest.

Un acord electoral entre les forces polítiques sobi-ranes de Mallorca que representés el pensament d’esquerres, nacionalista i verd era del tot impres-cindible per afrontar dignament les eleccions autonòmiques i municipals del 2011.

Per això va veure la llum la coalició PSM – Iniciati-vaverds – Entesa que solament va abastar les eleccions autonòmiques (Parlament i Consell ) i una part de les municipals. De fet a molts Ajunta-ments les forces polítiques que formaven la coali-ció es presentaren de maneres molt diferents.

Els resultats electorals corroboraren l’encert de l’aposta. La coalició manté els quatre diputats que tenia el Bloc al Parlament i al Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma creix un conseller i un regi-dor en comparació als resultats anteriors del Bloc.

Un resultat que ens confirma com el tercer espai electoral de Mallorca, quedant a fora d’aquestes institucions tant els anteriors components del Bloc que no participen de la coalició i el centre–dreta nacionalista/regionalista.

19

altres veus4. Che sarà? Com hem dit prèviament, només el temps dirà si ens trobam davant un canvi de tendència, si el punt d’inflexió en la corba de poder del PP ha arribat tan sols instants després d’haver-se iniciat. Però hi ha indicis que permeten augurar una legislatura força complicada per Rajoy i els seus acòlits: les mesures adoptades no serviran per sortir de la crisi, però si per agreujar la situació de milions de persones arreu de l’Estat. Conscients d’aquesta circumstància, el govern central i els seus aliats autonòmics (CiU al capdavant) han enfortit el discurs i les pràctiques repressives, basades en l’actuació contundent de la policia així com en l’enduriment del règim sancionador pels actes de protesta ciutadana, pacífica o no.

El PSOE, si adoptés una política d’oposició clara en podria treure molt profit, però existeix el risc que es pensi que li basta amb el desgast del PP per tornar al poder.

Seria una mala notícia per a tots els ciutadans i ciutadanes progressistes d’aquest país, si es decantés per aquesta opció.

Mentre, IU pot dormir-se igualment a l‘ombra del llorer dels darrers resultats electorals, però el seu creixement estarà condicionat a què sigui capaç de regenerar-se organitzativament. Si no ho fa, a aquelles comunitats o no hi ha cap altra organització d’esquerres mínimament articulada, una recomposició esquerrana del PSOE podria acabar molt aviat amb l’eufòria recent.

Allà on s’ha construït un projecte d’esquerres vertaderament plural i inclusiu, com ara al País Valencià, amb Compromís, o Balears, amb la coalició, són aquestes organitzacions les que semblen liderar la reconstrucció d’un projecte progressista ampli de govern.

Candidats d’EQUO a Andalusia i Asturiesamb Juan López de Uralde

Els resultats electorals corroboraren l’encert de l’aposta


20

Un resultat que ens confirma com el tercer espai electoral de Mallorca, quedant a fora d’aquestes institucions tant els anteriors components del Bloc que no participen de la coalició i el centre-dreta nacionalista/regionalista.

Però, cal reconèixer que els desiguals resultats a determinats Ajuntaments i la dificultat d’aconseguir un Diputat a les generals mostra la nostra feblesa i a més ens priva d’una interlocució a nivell estatal i europeu, que a un món globalitzat com el que vivim és una greu mancança.

En definitiva, estic convençut que estem en el bon camí però cal continuar caminant. La coalició s’hauria de convertir en l’embrió d’un nou projecte sobiranista i d’esquerra verda del País. Un projec-te amb vocació de majoria que no solament sàpiga sumar sinó sintetitzar l’esquerra social, l’ecologisme polític i el nacionalisme d’esquerres.

Un projecte renovat i fresc que sàpiga representar els valors del feminisme i de la radicalitat demo-cràtica. És a dir un nou projecte polític que en el seu frontispici figuri la defensa del País, de la terra i de l’emancipació social.

És clar que per caminar en aquesta direcció cal un full de ruta que estableixi les distintes etapes a cobrir. Tot aquest procés s’ha de fer amb el con-sens de les forces polítiques que composen la coalició i amb la més amplia participació de tots els companys i companyes que la composen. No sempre fer més via és sinònim d’arribar més aviat i millor.

Però també retallades en la lluita contra la pobresa, és a dir, retallades a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a nivell estatal, autonòmic, insular i municipal. A nivell estatal, l'AOD s'ha reduït radicalment durant els darrers anys, passant del 0,46 % de la RNB (2009) al 0,29 (2011).

És a dir, cada cop més enfora del compromís internacional d'aconseguir com a mínim el 0'7%. A més a més, cal destacar, per la seva magnitud, la retallada en cooperació d’almenys 1.389 milions d’euros en els Pressuposts Generals de l'Estat per a 2012. Podríem afirmar que el Govern espanyol prioritza les polítiques de cooperació..., a l'hora de retallar!

Pel que fa a la nostra Comunitat pareix probable que l’actual Govern de les Illes Balears pagui les subvencions aprovades en el 2011 amb càrrec al pressupost de 2012 i elimini la convocatòria de subvencions de cooperació per a l’any 2012. D’altra banda, l’Ajuntament de Palma ha reduït un 60% la partida de subvencions per a projectes de cooperació amb països empobrits, fins i tot va

eliminar la partida destinada a àrees prioritàries de Mali i Bolívia. Les ONGD de les Illes Balears han contret compromisos de col·laboració amb ONG i entitats del Sud amb les quals treballen, uns compromisos que ara no podran complir. Les retallades afecten la continuïtat de la feina iniciada anys enrere i, per tant, la vida de milers de persones se’n veurà negativament afectada en no poder-ne finalitzar determinades infraestructures bàsiques com hospitals, escoles, canalitzacions d’aigua, etc.

En contra del que ens volen fer creure, es pot sortir de la crisi d'una manera més justa i solidària. Però un dels grans problemes per avançar en la lluita contra la pobresa és la manca de voluntat política. Per aquest motiu es fa necessària l’existència d’una societat civil exigent amb els seus governants, així com un espai polític alternatiu que es comprometi de forma contundent amb aquesta lluita.

Les properes passes que s’haurien de donar podrien ésser, entre d’altres:

Continuar avançant en la posada en marxa d’espais comuns de militància. Assemblees terri-torials conjuntes, com les que ja s’han fet a Palma o Marratxí per exemple. Assemblees conjuntes per fer balanç de la feina feta i per explorar noves línies d’actuació al Consell de Mallorca i al Parla-ment o espais comuns municipals, caminant cap a la consolidació d’una xarxa municipalista de la coalició.

Iniciar un procés que ens porti a un Congrés de la coalició, dins el primer trimestre de l’ any proper, per debatre i decidir democràticament un manifest programàtic, una estructura organitzativa, que permeti la militància a la coalició sense la necessi-tat d’ésser membre de cap dels partits que la composen, així com de grups d’àmbit local, l’aprovació d’un nom pronunciable i l’elecció d’uns òrgans de coordinació i direcció. Per supo-sat tot això mantenint l’existència activa dels partits que composen la coalició.

I com que som conscients que el projecte pel qual estem treballant és necessari que sigui d’àmbit interinsular, cal començar a establir complicitats amb les forces polítiques i col·lectius de les altres Illes que es mouen dins el mateix espai polític que la coalició.

De la mateixa forma que precipitar-se pot frustrar l’invent, no hauríem de desaprofitar una conjuntu-ra favorable per consolidar un tercer espai polític i electoral que tant de falta fa a la nostra societat i a la nostra gent.


21

altres veus

Més Iniciativa, més CompromísPaco García LatorreCo-portaveu Iniciativa Poble Valencià

Cinc anys després de la constitució com a partit, Iniciativa del Poble Valencià ha celebrat el seu 3er Congrés amb una perspectiva política de futur, de creixement i consolidació de l’espai ecosocia-lista, un fet reforçat amb el suport electoral que el partit va obtindré en Coalició Compromís als comicis locals, autonòmics i més tard en les Generals.

La solidesa i fermesa d’Iniciativa en els seus plantejaments polítics, molts d’ells sorgits de la complicitat amb la ciutadania valenciana que reclama un canvi de model productiu i de formes en la gestió pública, han vist el seu reflex en l’activitat propositiva dels càrrecs públics als ajuntaments i al Parlament Valencià.

Els ecosocialistes valencians hem donat un pas endavant i des d’una visió multifocal de l’actual crisi, hem fet una reflexió profunda del que està passant i hem articulat un front ample, plural i

diferenciat de l’actual classepolítica que pretén obrir

nous espais de participació i

implicació en els afers públics

des de la basesocial i ciutadana.

Els ecosocialistes valencians hem donat un pas endavant i hem articulat un front

ample, plural i diferenciat

Al País Valencià la crisi ha tingut tres vessants que la fan particularment infame: La crisi laboral, amb una taxa de desocupació insuportable per un model de creixement incompatible amb l’economia productiva arrelada a la gent, al terri-tori i al benestar de les economies domèstiques; la crisi ecològica, que ha donat com a conse-qüència l’abús del territori, i en especialment del litoral; i per últim, la crisi política i institucional amb els nombrosos casos de corrupció que han impregnat als dirigents del PP valencià.

Davant esta situació, Iniciativa està en condi-cions, pel seu Adn ideològic, de donar resposta a esta situació, oferint alternatives que representen solucions concretes i un marc general de canvi de model productiu, de gestió institucional i de regeneració democràtica.

Els ecosocialistes valencians apostem per impul-sar el democratisme participatiu, l’enfortiment del sector públic com a garantia de solidaritat i l’economia com factor determinant del desenvo-lupament sostenible.

La creació de noves sinèrgies, amb la generació de complicitats socials, amb un discurs insubor-nable de profunditat democràtica, una ferma aliança amb els invisibles i la combinació de presència al carrer i treball institucional fan dels homes i dones d’Iniciativa un marc de referència indiscutible en tots els àmbits.

Som una opció de suma i de treball. Este enforti-ment és la confluència d’Iniciativa amb expres-sions verdes organitzades i situades en el camp de l’esquerra.

Paco GarcíaCo-Portaveu IPV

Els ecosocialistes valencians apostem per impulsar el democratisme participatiu

Som una opció desuma i de treball


22

persones que s’han afegit al projecte Equo en el País València i que comparteixen aquest planteja-ment unitari i moltes altres que, sense militància política fins ara o amb evolucions d’altres forma-cions, poden sumar-se a esta alternativa.

La confluència es basa en la valencianitat del projecte com instrument polític amb plena sobira-nia, en la ubicació clara en el camp de l’esquerra i en la consideració estratègica de Compromís com a element substancial de la política de aliances.

Per això hem decidit avançar i apostar per enfortir el projecte que encarna la cooperativa política de Coalició Compromís, on Iniciativa ha esdevingut una pota important amb els valors que el seu ideari comporta i apostem per representar a l’electorat valencià d’esquerres i progressista, ecologista i valencianista amb l’objectiu de con-cretar una alternativa real de canvi per a construir un País Valencià més plural, obert, solidari, demo-cràtic, ecologista i igualitari.

Les dones i homes d’Iniciativa apostem per la nostra gent i creguem en la potencialitat dels nostres emprenedors i del teixit productiu valencià, un actiu que sempre ha sabut afrontar els reptes amb valentia i força. Estem convençuts que es possible un canvi de rumb, institucional, econòmic social i laboral, amb noves propostes pensades en les persones i no pas els bancs, mer-cats financers o especulació immobiliària.

Tenim l’oportunitat i tenim la capa-citat per poder desenvolupar un espai polític de confluència amb els moviments socials i sindicals que reclamen una alternativa nítida i creïble.

Hem decidit avançar i apostar per enfor-tir el projecte que encarna la cooperativa

política de Coalició Compromís

Hem demostrat que sabem fer una oposició responsable i propositiva, sense rubor i sense motxilles. Donant resposta a tots els territoris i sec-tors del nostre País, amb plantejaments oberts i amb solucions ajustades al nou segle XXI.

Iniciativa ha donat color a unes institucions fosques i grises, sent una força política nova i renovada, crítica amb l’actual sistema i que s’ha rebel·lat al conformisme i continuisme. Els ecoso-cialistes hem esdevingut un ventall d’aire fresc, que cada dia suma més actius, i que el 2015, junt als companys de Compromís, obrirà nous camins de futur i prosperitat que ens permeten eixir del pou de corrupció, saqueig i mala gestió al que ens hem vist sotmesos amb els correlatius governs dretans que han ocupat el Palau de la Generalitat. Davant esta tessitura cal més Iniciativa i més Com-promís per poder avançar en un model fort que trenqui amb els sistemes que han fet fallida i que no responen a les necessitats de la ciutadania.

Els ecosocialistes hem esdevingut un ventall d’aire fresc, que cada dia suma

més actius


23

El resultat és desolador i irrecuperable, ja que suposa la paralització de projectes de recerca estratègics i la condemna a la precarietat perma-nent o l'exili de la generació de joves científics més ben formada de la nostra història. O, si es vol fer una altra lectura més pròpia dels temps mercantilistes-egoistes en què ens movem, podríem dir que: a partir d’ara, el nostre Estat no podrà mai amortitzar la inversió feta en la formació d’aquest joves que, a més, “enriquiran” l’economia d’altres empreses en altres països i els faran desenvolupar-se com nosaltres desitjam. I com si això no fos suficient, serem nosaltres els que comprarem els seus productes, és clar.

No puc oblidar un altre factor de preocupació i és que aquesta reducció pressupostària agreujarà encara més la crisi, i els alts índex de desocupació associats, ja que s’augmenta una de les seves causes: fonamenta la nostra economia en mà d’obra poc qualificada amb salaris baixos i preca-ritzats.

En definitiva, amb aquests retalls, el PP demostra una vegada més, que l’única cosa que li interessa del seu propi país no són justament les persones que hi viuen sinó allò que el mercat pot treure d’ell.

Rajoy no creu en la recerca, el desenvolupament i la innovacióToni BaosDocent

Els Pressupostos Generals de l'Estat en R+D+i del 2012 demostren que el Govern no té cap interès en cercar un canvi en el model productiu d’aquest Estat.

És un cop mortal per a la ciència a tot l’Estat que, just en mig de l’actual revolució tecnològica mun-dial, quedarà relegat i condemnat a convertir-se en un país destinat a dependre del desenvolupa-ment -i per tant del mercat que aquest generi- d’altres Estats que pareixen tenir bastant més clar en què s’ha d’invertir.

La retallada que el PP presenta és del 25,6% en la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació, retallada que en la despesa corrent i de capital (capítols 1 a 7) arriba al 22,2% -i s'acumula al suportat en anys anteriors- arribant fins al 33% de retallada en les transferències de capital (capítol 7).

Aquest capítol inclou el Pla Nacional de R+D+i, eina fonamental de finançament del sector públic de la investigació, les quotes a organismes inter-nacionals i els programes de recursos humans, com el Ramón i Cajal, Juan de la Cierva o les beques / contractes FPI. Es redueixen també de forma dràstica les ajudes a Centres Tecnològics de CCAA.

cultura

Fonamenta la nostra economia en mà d’obra poc qualificada amb

salaris baixos i precaritzats.

LA CIÈNCIA ESPANYOLANO NECESSITA TISORES

No a les retallades al pressupost en R+D+i


24

El pare Martorell deia que jo tenia l’avantatge d’esser músic al mateix temps que poeta, i que les meves lletres ja duien la música dedins. Amb altres poetes que li feren lletres (el Pare Colom, D. Guillem Colom, Ramon Muntanyola...) hi trobava més dificultats, perquè els accents 'ballaven'. Varen tenir molta acceptació, aquestes cançons.

Sempre vaig tenir clar que havia de tenir en compte una sèrie d’elements: el teològic, el bíblic, però també ha de dir qualque cosa a la gent d’avui, a la que ho ha de cantar. Pot haver-hi con-ceptes molt profunds, però que escapen a la gent. Sempre he procurat escriure amb la Bíblia en una mà i el diari en l’altra.

Sempre he tengut molt en compte la persona d’avui; eren els anys després del Concili... Les meves lletres tenen una estructura clàssica, aquells accents, aquell ritme, però quan la deixava de les mans, jo era el primer que n’havia de quedar satisfet. Si trobava que quedava massa espiritual o massa mongil, no ho treia enmig.

Era important que tingués aquesta força de con-tingut i, sobretot, una cosa: que s’entengués a la primera. Una cosa que s’ha de cantar, si necessita un diccionari per entendre el que diu, morta! Però tampoc ha d’esser xabacà.

Pere Orpí Ferrer, un humanista per la cultura popular.

Una conversa amb en Gabriel Pérez

En Pere, pastat en la fe i la saviesa d’una família pagesa de Capdepera, en el llatí i la lletra menuda del Seminari i del Col·legi de La Sapiència, il·lustrat per la Teologia de Comillas, pot ser definit, en el millor sentit, com un humanista. Res humà li és estrany.

Avui volem conèixer de primera mà la seva aporta-ció a una part important del nostre patrimoni cultu-ral: el cantoral religiós i la traducció dels Quatre Evangelis a la parla popular de Mallorca. Arreu de Mallorca, i també a les altres Illes Catalunya i València, a les celebracions religioses catòliques es canten cançons amb lletra d’en Pere Orpí.

Com neix això?Primer vaig posar lletres a músiques del guitarrista Bartomeu Calatayud. Algunes profanes (jotes, mateixes…) i altres religioses (nadales). Després vaig conèixer el Pare Toni Martorell. Tenia la curolla que havíem de fer un repertori de cançons religio-ses pròpies de Mallorca. Perquè cantàvem negres espirituals i cançons que venien de Catalunya... i no en parlem de les forasteres. Ell volia fer cançons nostres. Encara que el primer que férem va ser “Amunt companys”, l’himne de l’Estol Vidalba, un grup d’excursionistes. Després vaig anar un parell de vegades a Roma, a devora el Pare Martorell, i estàvem devers tres setmanes fent feina.

Així naixeren els primers repertoris de cançons. Ens vàrem avenir molt, perquè jo de nin havia estu-diat música i havia tocat vuit anys a la banda del meu poble i tenia molt de sentit del ritme.

cultura

Una cosa que s’ha de cantar, si necessita un diccionari per entendre el que diu, morta!

Sempre vaig tenir clar que havia de tenir en compte una sèrie d’elements: el teològic, el bíblic, però també ha de

dir qualque cosa a la gent d’avui

25


Crec que el que quedarà de mi serà la meva apor-tació a la cultura popular. Ja sigui de caràcter religiós o de caràcter profà, però cercant sempre el poble. Jo no form part de les 'vaques sagra-des'; n’hi ha també dins l’Església. Hi ha persones que se saben auto-promocionar... Jo, tot el con-trari. Per això a vegades no em citen ni quan és de justícia fer-ho.

Em sap greu que utilitzin i publiquin la meva feina sense citar la procedència, per bé o per mal. Per això estic content quan, sense cercar-ho, em donen premis com el “Cap Vermell” de fa unes setmanes a Capdepera.

Tu ets l’autor d’aquell “Dónde vas Señor Cavero...” quan la UCD ens el va endossar; prepa-res algun “Dónde vas Señor Bauzá...”?

De moment preferesc ignorar-los. Però seguesc treballant pel progrés del nostre poble. Crec que som dels pocs capellans que lluiten per la cultura i la llengua del poble. De cada dia som més radical i voldria ajudar la gent a radicalitzar-se. I tant de bo aquesta radicalització també es produís dins la nostra Església en el sentit d’identificar-se de ple amb el nostre poble.

Amén !

He rebut moltes crítiques per utilitzar en casos concrets la nostra parla dialectal. Faig un intent seriós d’acostament al poble. Precisament amb “La Bona Nova” (una traducció dels quatre Evan-gelis en llenguatge popular) el Pare Guiu Camps, una autoritat bíblica mundial, estava entusiasmat amb aquesta versió, accentuant la importància de l’acostament al poble. Jo sovint pensava: 'Això, com ho hauria dit mumare?' a l'hora de traduir una expressió, partint del grec i del llatí.

I avui...Estam en uns moments que podríem dir de cata-cumbes; tant a la societat com a l’Església; sobre-tot a la societat. És més necessari que mai que siguem fidels a allò nostro. Sovint seguim en aquella actitud de deixar passar; de “ja ho veurem...”. De totes les maneres veig que, davant les agressions que els polítics estan fent a la nostra llengua, el poble, a poc a poc, va reaccio-nant. Ells parlen de majories silencioses; hi hauria molt que discutir sobre aquests termes. Una cosa són “silencioses” i l’altra “silenciades”.

Seguesc treballant pel progrés del nostre poble. Crec que som dels pocs capellans que lluiten per la

cultura i la llengua del poble

La revista digital “Cap Vermell” de Capdepera va guardonar Pere Orpí l’any passat.

l’altra miradaNúmero 6 - maig 2011

Edita Ateneu Pere Mascaró

[email protected]

Vols rebre la revista?

Clica aquí i inscriu-te a L'Altra Mirada

NO ALS TANCAMENTSD'HOSPITALS

https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dHVhZzNRdGU5MnlXTVpkRUJKX3k1YWc6MQ

Documents

L'altra mirada 6