L'arquitectura i el dibuix

  • View
    217

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Àngels Pradilla, arquitecta i professora de tecnologia de l’IES Costa i Llobera, ha preparat un conjunt de propostes que, tenint en compte els currículums de l'ESO i el Batxillerat, tracten temes estretament vinculats a l’arquitectura i l’urbanisme, amb una atenció especial a l’Eixample de Barcelona.

Text of L'arquitectura i el dibuix

  • 1ACTIVITATS DE TECNOLOGIA | AutorA NGELS prADILLA

    Larqui tectura i eL dibuixwww.anycerda.org/educacio

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 2

    INTrODuCCI I DESENVOLupAmENT

    En primer lloc farem una definici dels conceptes previs de dibuix tecnolgic per a poder realitzar les activitats. En posarem exemples per tal daclarir-los.

    Ms endavant, proposem unes activitats prpies de dibuix, que es poden relacionar amb la fitxa 2 i de vegades estan repetides.

    Al final de la fitxa afegim altres recursos terics per a completar la informaci.

    Els recursos webs sn tants i tan extensos que els adjuntem al final , i de vegades al peu de lactivitat.

    CONCEpTES prEVIS I ExEmpLESeL DIBuIxEl dibuix a tecnologia s una eina molt important. Serveix per fer esbossos, croquis i plnols amb la finalitat de dibuixar objectes que vulguem construir. Tamb ens serveix per copiar objectes de la realitat que ens envolta, analitzar les seves caracterstiques i per pensar, tot fent una pluja didees, objectes nous.

    Cada un daquests tipus de dibuix es pot fer en dues o tres dimensions a travs de sistemes e representaci grfica com el sistema acotat, el didric o les perspectives en 3 dimensions, axonomtriques o cniques.

    Podem fer tamb, amb les noves tecnologies, dibuixos amb programes de dibuix assistit per ordinador, i renders o perspectives informatitzades per inserir els nostres dissenys en lentorn corresponent.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 3

    Anem, ara, a definir aquests tres conceptes de dibuix:

    Esbs Lesbs s un dibuix fet a m alada que ens serveix per dissenyar o dibuixar idees. Un esbs pot ser un dibuix molt detallat i ben fet, mirem, per exemple algun del gran artista e inventor Leonardo Da Vinci.

    CroquisUn croquis s un dibuix fet a m alada ( en aix sassembla al lesbs), que segueix la normativa tcnica de vistes i acotaci. s la base per fer un plnol.

    plnolUn plnol s un dibuix fet amb estris de dibuix tcnic o mitjans in-formtics, fet a escala. Normalment sacota, per amb la referncia de lescala grfica podem obtenir les mesures. Sassembla al croquis en que segueix la normativa tcnica del dibuix.

    EXEMPLES dESBS, CrOquIS , pLNOLS i pErSpECTIVES

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 4

    Croquis daproximaci

    Una primera aproximaci pot ser aquella que no considera els gruixos de parets, per t en compte les seves alineacions.

    Croquis professional

    Un croquis ms professional per a acotar t en compte els elements arquitectnics (parets, envans, pilars,...); sindiquen amb claredat les portes amb el seu sentit dobertura. Les mides principals sacoten; s molt important situar correctament els buits de pas i finestres. No sha doblidar anotar lalada lliure dels espais!

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 5

    Croquis acotat a m alada

    s freqent el traat de croquis a m alada per a laixecament de plnols despais o dedificis. Serveixen per a lanotaci de les cotes que els defineixen i sn un pas previ per al posterior croquis a escala.

    Els croquis no han de ser exactes, per s s necessari que siguin proporcionats. Cal que les acotacions siguin exhaustives i completes, per no trobar-nos que no podem completar un dibuix.

    Esbs i croquis en dibuix tcnic.

    Procs de realitzaci de croquis i presa de dades.

    Acotaci de dibuixos; cotes a lorigen i cotes parcials..Manera danotar les cotes.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 6

    Els esbossos en dibuix tcnic

    Esbs: apunt o idea que hom t sobre un objecte o espai. No ha de ser excessivament precs ni ha de coincidir amb el resultat final; forma part del procs del disseny en una primera fase. T per finalitat plasmar les primeres intucions al voltant duna proposta de disseny.

    Es realitza a m alada i pot incloure elements que donin rellevncia al dibuix i aportin major informaci: ombrejats, color, textures, detalls, etc. En el terreny del disseny, tot i que generalment a m alada, sutilitzen diferents modalitats dels sistemes de representaci vinculats al dibuix tcnic: plantes, alats, axonometries...

    A diferncia del concepte desbs aplicat al mn de la pintura (on lartista avana el que ser la imatge final de la seva obra), en el dibuix tcnic no s la representaci grfica dun dibuix posterior el que es dibuixa sin les caracterstiques formals de lobjecte que es vol crear.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 7

    Croquis i acotaci

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 8

    Projecci cilndrica ortogonal.

    Sistema acotat (planta i acotacions).

    Detall de mapa topogrfic

    Sistema didric (dues projeccions mnim).

    Planta i alat dun edifici

    Secci delement industrial

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 9

    Per Fer UNA pLANTA DUN EDIFICI O UN OBJECTE a ESCALAEls projectes de decoraci solen centrar-se en espais o locals dels quals cal obtenir informaci grfica precisa; s vital que els plnols sobre els que treballem no continguin errors que podrien ser crtics en lexecuci de lobra.

    En una primera fase s important procedir a laixecament de plnols o a la comprovaci dels mateixos si s que ja en disposem.

    Aixecament de plnols

    Es tracta de dibuixar a m alada un croquis el ms proporcionat possible de lespai o els espais. Cal emprar un suport rgid i un llapis HB; s important fer-se una idea de lmbit total a dibuixar i centrar ben el dibuix.

    s molt aconsellable verificar lescaira de les parets triangulant lespai i prendre les mides amb mtode perqu la falta dun valor pot ser vital a lhora de passar el dibuix a net.

    Per a detalls sobre els procediments de realitzaci de croquis veure C4UD3 i les bases de la triangulaci a C1UD4.

    Dibuix a escala

    Un cop recollides les dades s precs passar a net el croquis a escala i amb lajuda dels estris de dibuix.

    Les escales de treball normalment solen ser:

    1/100: visi general dun pis o habitatge allat.1/50: visi detallada del conjunt dun habitatge;es pot dibuixar amb comoditat el mobiliari i marcar-hi les installacions.1/20: escala apropiada per a habitacions en projectes de decoraci; s possible detallar bastant b solucions de paviments, revestiments, moblament, etc.

    Se sol dibuixar la planta i tants alats com sigui necessari. En deco-raci s important desenvolupar un dibuix personal i cercar un llen-guatge expressiu propi, , fugint de ls de plantilles i de les solucions de dibuix estndard.

    Per tal de fer ms comunicatiu el dibuix, sha de treballar b el valor de lnia i poden emprar-se recursos de color, textures, etc.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 10

    ACT. 01DiBUiXA UNA FAANA i UN ENTOrN urB

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 11

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 12

    Les faanes a dibuixar poden ser de diverses poques: pre Modernisme, Modernisme, post Modernisme, racionalistes o darquitectura contempornia.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 13

    ACT. 02DIBuIxA UNA pLANTA DUN EDifiCi de lEixAmPlE.

    Et posem com a exemple la de la Pedrera , la de la casa Batll i un vivenda obrera i una altra imatge amb tipologies edificatries usuals a lEixample.

    Pots dibuixar la planta de qualsevol edifici accessible per tu. Pots viure a lEixample o conixer alg que hi viu; de tota manera els edificis emblemtics del Modernisme sn visitables i et ser ms senzill. A la Pedrera pots visitar el pis habilitat de lpoca, i tamb utilitzar una web deducaci de La Pedrera de Caixa Catalunya on pots fer una activitat interactiva sobre la planta de la Pedrera.Recorda que haurs de prendre mides i plasmar-les en un croquis i desprs passar-les a un plnol a e:1/100 o e: 1/50.

    Diverses tipologies edificatries en una illa.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 14

    Edifici dhabitatges populars

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 15

    http://www.lapedreraeducacio.org/cat/distribucion.htm http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 16

    Pots veure en aquesta mateixa web dibuixos satrics de la Pedrera de lpoca de la seva inauguraci.

    Aix et pot suggerir fer dibuixos subjectius de ledifici.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 17

    ACT. 03DIBuIxA UNA pErSpECTIVA AxONOmTrICA

    Dibuixa una perspectiva axonomtrica de les illes segons lesquema segent.

    fes un render i insereix la teva perspectiva.

    Desenvolupament geomtric de la distribuci de ledificaci nivel de zones a nivell dun habitatge

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 18

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 19

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 20

    render

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 21

    ACT. 04Pots ajuntar els dibuixos previs: faana, planta i perspectives i detalls dun edifici, tot fent una presentaci unitria.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 22

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 23

    ACT. 05

    Dibuixa un mosaic i passal a una escala diferent. fes primer un esbs, desprs mesural i fes un croquis acotat i finalment un plnol. Dna-li color amb diverses tcniques..

    Fes un collage. Dissenyan un.

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 24

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL dibuix 25

  • ACTIVITATS DE TECNOLOGIA Larquitectura i eL d