Arquitectura-Segle XII: noves tècniques constructives nou estil: GÒTIC- neix a França difusió per tot Occident- Context: desenvolupament econòmic i augment demogràfic

Noves construccions:- palaus per nobles i mercaders- ajuntaments per al govern - llotges per als mercaders

-Principals construccions: CATEDRALS i TEMPLES

símbol poder econòmic i de la fe dels habitants

Característiques catedrals i esglésies gòtiques1.Nou tipus d’arc i volta arc ogival (apuntat) i volta ogival/ creueria2.Nova volta descansa sobre punts de suport: columnes o pilars.

més alta i el pes + ben distribuït grans finestrals (vitralls)

- murs exteriors: arcbotants i contraforts per repartir el pes i reforçar els murs.3. Decoració:

- contraforts acabats amb pinacles (fletxes)- portalada hereta els elements del romànic:

arquivoltes decorades, timpà a l’espai central i porta adovellada.4. Planta de creu llatina, braç curt (transsepte)

Murs més alts i esvelts

Finestrals amb vitrallsArc apuntat

Volta ogival

Torre

Arcbotant

Nau lateral

Nau central

Arc apuntat o ogival Volta de creuer. Santa Maria del Mar, BCN

Arcbotant Construcció catedral

gòtica

Gàrgola

Sainte Chapelle, París

Escultura -Utilitzada en façanes funció decorativa.- Elements decorats:

- Gàrgoles: servien per evacuar l’aigua de la pluja.- Retaules i monuments funeraris.

-Característiques:- més realista vestits i rostre humà- tombes: retrat del difunt- imatges exemptes: reis i personatges importants- personatges amb sensació de moviment i amb volum. Les escultures formen escenes.- autoria de l’obra: es coneixen els autors d’escultures i retaules.

Pintura-novetats:

- representació de la profunditat- estudi anatòmic dels personatge- descripció minuciosa i detallista de la vida quotidiana- personatges representats = retrats fidels de persones de l’època.

-Nova estructura dels edificis:- grans finestrals- menys espai per la pintura pintura sobre fusta (taules i retaules)- miniatures que adornen llibres sagrats, cròniques, relats…

ARQUITECTURAARQUITECTURA

-Edificis religiosos:

- ús de pilars i torres octagonals.- espais interiors amplis i unitaris 1 nau o 3 naus amb la mateixa alçada.

Es prescideix dels arcbotants, eliminar transsepte i col·locar capelles entre els contraforts dels murs laterals.

-Obres:- Orde dels Císter: monestir de Santa Maria de Poblet i Santes Creus.- s. XIII: Catedral de Barcelona, de Manresa, de Lleida, de Mallorca, reformes de la catedral de Girona.- s. XIV: monestir de Pedralbes, església de Santa Maria del Mar.

-Edificis civils:

- creixement econòmic de les ciutats al s.XIII i XIV afavoreix la construcció d’edificis relacionats amb el comerç i amb les institucions.

- llotges (Mallorca, València)- Palau Reial, Sala del Consell de Cent, Palau de la Generalitat (BCN)

Monestir de Santa Maria de Poblet. Vista aèria, lateral i la biblioteca.

Dormitori

Monestir de Santes Creus

Catedral de Mallorca (s.XIII)

Decoració de la Capella del Santíssim per Miquel Barceló (2007)

Santa Maria del Mar (BCN)

Catedral de Girona

Palau de la Generalitat

Llotja de València

Sala del Consell de Cent (Ajuntament de Barcelona)

ESCULTURAESCULTURA

-deslligada de l’arquitectura NO decoració a portalades i timpans.- ús d’escultura en retaules i monuments funeraris.- obres:

- s. XIV: panteó reial del monestir de Poblet (artista: Jaume Cascalls) i de Santes Creus.- s. XV: retaule major de la catedral de Tarragona i Sant Jordi de la Generalitat (artista: Pere Joan).

Panteó reial del monestir de Poblet Sant Jordi, façana Palau de la Generalitat

Retaule de la Catedral de Tarragona. - Artista: Pere Joan -material: alabastre policromat- escena: la figura central de la Verge i el Nen amb les imatges de Sant Pau i Santa Tecla a cada costat, a part de les escenes de la vida de Crist i la vida i martiri de Santa Tecla.- coronat per pinacles.

Santa Tecla. Patrona de Tarragona.Santa Tecla. Patrona de Tarragona.-Segons la llegenda, Tecla va viure a mitjans del s.I (any 48).- Va ser una seguidora de Sant Pau. El va ajudar a sortir de la presó quan va ser acusat de bruixot.- Va viatjar amb Sant Pau cristianitzant diferents indrets, entre ells Tarragona.- Va ser perseguida per la seva religió, va patir diferents torments: llançada a un pou amb rèptils verenosos, lligada a dos bous per quedar destrossada, col·locada en una pira per cremar-la, i tirada als lleons. En tots els casos no li va passar res.- Es va retirar a viure en una cova, com una anacoreta dedicada a l’oració.- Va patir una nova agressió, va resar perquè no li passés res. La cova es va ensorrar, i només va quedar un braç al descobert. - El braç va ser recollit i traslladat a Armènia, i posteriorment a Tarragona, custodiat a la catedral per rendir-li culte.

LA PINTURALA PINTURA-Es segueix la tendència de les escoles europees:

- predomini pintura lineal (pintures del Palau Aguilar)- s.XIV: influència italiana

- Pere Serra: retaule de Tots els Sants (Monestir de Sant Cugat)-s. XV:

-Bernat Martorell: retaule de Sant Pere de Púbol, i Retaule de Sant Vicenç.- Lluís Borrassà: retaule major del monestir de Santes Creus- influència flamenca:

- Lluís Dalmau: retaule de la Mare de Déu dels Consellers

Retaule de Sant Pere de Púbol. Bernat Martorell

Detall del reutaule major de Santes Creus. Lluís Borrassà. Escena de la Ressurrecció de Crist.

Retaule de Sant Vicenç. Bernat Martorell (MNAC)Sant Vicenç va viure al s.IV.-Era un religiós hispanoromà, era diaca (ajudant del bisbe, sense ser capellà), vivia a Saragossa.- Va patir diferents turments:

- graella- creu en aspa- el poltre- el fuet- els ganxos de ferro- va ser llençat a una masmorra on va morir.

- El cos va ser abocat a un femer, on els corbs van protegir-lo perquè les feres no el mengessin. Després van lligar al cos una mola i el van llençar al riu; el cos va ser retornat a la ribera i va ésser sepultat per altres cristians a la rodalia de la ciutat. Després, els corbs continuaven freqüentant la tomba.

-Existeixen diferents relíquies del sant, algunes guardades a Saragossa (parada pel peregrins dels Camí de Sant Jaume).- A València es conserva un braç del sant, arribat el 1970.

ARQUITECTURAARQUITECTURA-Art romànic: introduït a la península pels camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.- Seguint el camí es van construir diferents edificis per allotjar els pelegrins.- Esglésies:

- Catedrals de Santiago de Compostel·la.- Església de San Isidor de Lleó i Sant Martí de Fromista.- Monestir de Santo Domingo de Silos. (Burgos)

ESCULTURAESCULTURA - Es troba majoritàriament en façanes i en els capitells dels claustres.- Temàtica:

-escenes bíbliques Antic Testament (AT) i Nou Testament (NT)- motius vegetals, animals i elements decoratius.

-Obres:- Sant Pere el Vell d’Osca- Claustre de Santo Domingo de Silos- Santcrist de vori. San Isidoro de Lleó

San Isidoro de León. S. XI-XII

Arc lobulat. Art mossàrab, San Isidoro de León

San Martín de Fromista. Situat al Camí de Sant Jaume. Construït a mitjans s. XIII.

Monestir de Santo Domingo de Silos. Burgos. Finals s.X- mitjans s. XI. Pateix saquejos d’al-Mansur.

Claustre de Santo Domingo de Silos. Detall Santcrist de vori de

San Isidoro de León. 1063

PINTURAPINTURA

-Tècnica més característica: fresc- Estil: influències mossàrabs i mudèjars introducció de temes + profans: escenes de la vida quotidiana.- Il·lustracions en llibres de caràcter sagrat: beatus, bíblies.- Obres:

- fescos de San Isidoro de León.- Beatus de Santo Toribio de Liébana.

ARQUITECTURAARQUITECTURA

-Influència gòtic francès, característiques: verticalitat i ornamentació.- predomina al s.XIII: catedrals de Lleó, Burgos i Toledo.- finals s. XIV – finals s. XVI: alguns canvis + lluminositat interior i equiparació en alçada de totes les naus.- s.XV: arquitectes centreeuropeus ornamentació molt recarregada (flamígers).

- Capilla del Condestable (catedral de Burgos)- Monestir de San Juan de los Reyes (Toledo)

-Arquitectura civil:- Castell de Peñafiel (Valladolid)- Palacio del Infantado (Guadalajara)

Catedral Burgos. Influència francesa.Capilla del Condestable. Catedral de Burgos. Gòtic flamíger

Castell de Peñafiel. Valladolid

Interior Catedral Nova de Salamanca.

Catedral de Sevilla.

ESCULTURAESCULTURA

-Gran desenvolupament- Obres: - puerta del Sarmental (catedral de Burgos)

- Virgen Blanca (catedral de Lleó)- s.XIV-XV: més decoració: sepulcre de Don Alfonso

Puerta Sarmental. Catedral de Burgos. Virgen blanca de la Catedral de Lleó.

PINTURAPINTURA

-Predomini de l’art de la miniatura càntigas de d’Alfons X- s. XIV: arribada de mestres francesos, italians i flamencs

- influència en els retaules- artistes: Fernando Gallego i Bartolomé Bermejo.

Cántigas de Santa María. (s.XIII)-És un cançoner medieval de la literatura galaico-portuguesa.- són 427 composicions atribuïdes a Alfons X el Savi. Totes en honor a la Mare de Déu, expliquen miracles fets per la intercessió de Maria.

Santo Domingo de Silos. Bartolomé Bermejo. S. XV

Mare de Déu d’All Mare de Déu de Sallent

Pintura al fresc. Santa Maria de Taüll

Mare de Déu dels Consellers. Lluís Dalmau.

Pintura a l’oli, influència flamenca.

TAPÍS DE LA CREACIÓTAPÍS DE LA CREACIÓ

RETAULE DE SANT PERE DE PÚBOLRETAULE DE SANT PERE DE PÚBOL

Pintura al frescPintura al fresc

- Tècnica pictòrica, el suport és la paret.-Preparació específica: morter de sorra i calç i es pinta abans que s’assequi.- els pigments de pintura queden en l’estructura del morter, per això és una tècnica molt resistent.- procés ràpid, millor pintar a trossets.

Pintura a l’oliPintura a l’oli

-Tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor.- Els pigments de pintura mòlts es dissolen en olis secants (llinosa) que fan d’aglutinant.- La fusta i la tela s’han de preparar prèviament. - És el procés més utilitzat des del s. XV.