CYPSELA VI, 1987, Girona, pp. 111 a 123

L'assentament paleolItic del Castell(Vilanova de Sau)

ASSUMPCIO VILA i MITJA (*)

Le gisement Castell Sa Sala est situé a Vilanova de Sau (70 Km. au nord de Barcelona), dans la vallée du Ter.Ti a été fouillé par J. Valls et F. Ferrés. Nous avons essayé de faire, avec toute l'inforrnation et les matériaux

qu'ils nous ont gentilernent confié, un étude le plus complet possible. Chronologiquement ii appartient auTardiglaciaire. Selon les analyses polliniques, la couverture végétale était dominée par une forêt ouverte a pins,chênes et quelques caducifoliées tempérées, a côté des cupressacées et d'autres arbustes rnéditerranéens. Lesespaces ouverts sont couverts de grarninées. La végétation du plateau était beaucoup plus steppique. Tout celarefléte un climat plus sec et un peu plus froid que l'actuel.

Le système de production de base est la chasse des herbivores, éssentiellement dirigee sur les chevaux (63 %de la biomasse récupérée) que l'on a traque collectivement. Secondairement, on a chassé d'autres herbivores,notamment le cerf, mais de façon différente (individuellement et en tirant plus profit des proies).

Cela c'était l'activité de subsistance d'un groupe de moms de 50 personnes dans l'abri situé entre deuxbiotopes différents, très près d'une source d'eau, choisi comme camp d'hiver. Pendant l'occupation, on a tireprofit des matières premieres locales, a une distance de moms d'une heure de marche.

Dans cet habitat, ils ont practiqué aussi toutes les activités d'entretien (fabrication des outils, preparation despeaux, etc).

Dans la rationalité qui domine la globalité du système on observe, néarnoins, quelques indices d'irrationalitééconomique.

DESCOBRIMENT, DATACIO ICOLLOCACIO DINS LA PERIODITZACIOHISTORICA

Tota la zona dels voltants de Vilanova de Sau haestat prospeccionada, des de fa anys, per J. Valls iF. Ferrés. Foren ells els que, contradint l'opinió ge-neralitzada de manca de restes paleolItiques a lazona, descobriren diversos liocs on els grups d'aque-iles èpoques havien deixat les seves restes. Und'aquests ilocs, i fins ara el més antic, és l'anomenatCastell Sa Sala.

Va ésser també el primer que varen descobrir il'excavaren deixant un petit testimoni intacte. El ma-terial trobat (sense ubicar), tant la inddstria corn la

(*) Institut "Jaume Almera" del C.S.I.C. Barcelona.(**) Aquest treball forma part de la Tesi Doctoral 'Les activitats

productives en el PaleolItic i el seu desenvolupament" pre-sentada per l'autora a la Universitat de Barcelona el juny de1981.

fauna, va ésser molt abundós i és el que ens ha servitde base empIrica per aquest estudi.

A partir d'aquest descobriment i posterior estudis'ha iniciat (1978) un pla sisternàtic de treballs envans jaciments que comenca a donar fruit (**).

Per tal de poder tenir una data absoluta del dipôsites varen realitzar dues proves, que, malauradarnent,no han estat positives. Una es va fer amb curculles(MC-2218) i donà rnés de 35.000 anys, data rnassaantiga pel PaleolItic Superior en la nostra zona. Pro-bablernent és degut al fet que, o be havien estat reco-hides a platges fossils, o be Ia mostra era insuficient.La segona es va intentar amb ossos, perO el collagenque contenien no fou suficient. Esperem que una ter-cera prova doni bon resultat.

Mentrestant intentarem una aproximació a la data-ció absoluta rnitjancant dades relatives: les que ensproporciona el conjunt faunIstic, la flora reconstruIdagràcies a l'anàhisi pollInica i ha comparació amb al-tres jaciments datats que presentin dades sernblants.

No intentarem datar el dipOsit per la inddstria niatribuir-lo a una "cultura". Si volem datar el desen-volupament tecnolôgic de cada moment no podemdatar el moment pel desenvolupament tecnolôgic.

La Paleontologia, i en concret la mida dels ani-mals, ens situa el jaciment en un moment pels vol-tants del moment paleolItic d'expansió del retoc plaa Catalunya. D'altra banda, la reconstrucció ambien-tal ens presenta un clirna una mica més fred i moltmés sec que l'actual.

Ambdós resultats descarten tota possibilitat d'ads-criuire'l al moment de la Bora Gran (Girona), o dedesprds, ja que els paisatges que coneixem a Catalu-nya a partir de la Bora Gran demostren la installaciód'una densa forestació i un clima temperat. Lesquantitats relatives del complex faunIstic, amb domi-nància del cavall, perô no especialització, parlen afavor d'un moment diferent als maxims estadials (in-dástries aurinyacoides o de retoc pla de Serinyà), enels quals hi ha especialització en cavall. Pels resultatsde l'anàlisi pol1Inica, tampoc pot dsser igual aaquesta ültima de l'Arbreda (Girona), que és unaèpoca molt més freda (domini d'espais oberts i avet).Després, a l'Arbreda s'evoluciona cap a una intensi-ficació del grau d'humitat (puja el Pitymys duodecim-costatus, segons Alcalde, 1980), per la qual cosatambé queda descartada.

El "Solutrià" es situa al cim d'un nivell pobre eninddstria i amb forta deposició d'estalagmites (càlidi humit). A Laugerie Haute, Laville i Delpech situenl'interestadial WUrm III-IV entre 20.000±240 i19.600±140, perô a Catalunya tenim una datació ab-soluta: Roc de la Melca (Girona) 20.900±400 BP(MC-2219), amb una fauna dominada àmpliamentpel cérvol i espècies forestals (Soler, 1980; Estévez,1979), la qual cosa correspondria a un interestadialanterior al moment "solutrià".

Hi ha un asincronisme: aquI l'expansió del retocpla comença més tard, perè l'interestadial està datatabans. Ens queden aixI corn a possibilitats cronolôgi-ques un moment immediatarnent posterior o anteriora! Roc de la Melca o anterior a la Bora Gran, perôfora dels maxims estadials.

TipolOgicarnent tot intent de datació cronolôgicaés en va: el Castell té forca semblances (taula I),quant a la inddstria, amb el Roc de la Melca (Soler,1980), perô es diferencia pel menor nombre de pecesamb retoc abrupte i la més elevada proporció de pe-ces amb retoc sobreelevat; també té menys làrninesamb dors, truncadures i becs, i, en canvi, més abrup-tes indiferenciats.

En conjunt hi ha una diferència molt significativaquant al major nombre de peces amb dors (PD, LD iLDT) en el Roc de la Melca.

Aquest jaciment és contemporani a allies nivellsamb desenvolupament del retoc pla: Parpalló (6,25-7,25 m. = entre 21.550 i 19.885 BP, segons David-son, 1980), Laugerie Haute, nivell 31H (20.890±300 BP). PerO també ho és d'altres llocs sense retocpla: Abri Pataud, nivell A i nivell 2 (20.960±220 i20.8 10± 170 BP), la Salpetrière, nivell 30A(20.630±770 BP).

Nivells anteriors a l'expansiO del retoc pla a Cata-lunya son tan diferents corn Roc de la Melca i ReclauViver (de Girona) '(nivells C i D, segons Estévez,

1975): els modus dominants i els grups rnorfotècnicss'articulen aixI:

Al Roc de la Melca = S > AA>B >G

Al Reclau Viver = A > SA>G>B

Al Parpalló, abans del Solutrià, tenim (de les da-des de Fullola, 1979):

S >AG>A>B

A Laugerie Haute (21.735 BP, segons Laplace,1970):

B>A>GDesprés del Solutrià la panoràmica és encara més

fosca. Per una banda sembla que hi ha una tendènciacap a l'augment dels geomètrics. Podria estar repre-sentada a Coma d'Infern (Soler, 1980):

A>SA>B>G (LD=8%)

Al Parpalló, en el nivell entre 17.221 i 16.555 BPtenim:

S>AG> B>A

A Lassac (16.750 BP), a l'Aude (Sacchi, 1976):A>B>G (LD=44%)

A la Petite Grotte de Bize:G>B>A (LD=8%)

Totes aquestes discrepancies demostren que, enaquest cas, la cornparació dels complexos lItics (es-clats retocats) no serveix per afinar una de les dadescronolôgiques que ens aporta l'estudi arnbiental i fau-nIstic.

CASTELL

ROC MELCA

R

49 .167 = .130 25G

22 .075 = .046 9D

102 .347 = .316 61A

24 .082 II .025 5T

4 .014 II .062 12BC

1 .003 II .036 7PD

10 .034 = .025 5LD

14 .048 II .010 2BT

0 - = .020 3E

19 .065 = .036 7B

45 .153 = .139 27F

2 .002 = - 0

118 .401 = .456 8855 .187 III .331 6429 .100 = .124 2455 .187 III .036 7

173 .588 I .492 95

Estructures modals:

CASTELL: S I/I SE = A B II E II FR. MELCA: S I A II B II SE = E / F

Taula I. - Comparació entre el Castell Sa Sala i el Roc deIa Melca a nivell modal i de grups (esclats retocats).

4 PINUS

P UUERCUS R.

SRAMIMEAE

COMPOStTAE

'( CYPERASEAE

C AS TA NE A

ROSACEAE

ERICACEAE

I LEA

OSTRYA -C.

PLAN TAGS

Per tant situem el Castell Sa Sala, fins obtenir unadatació absoluta definitiva, o be just abans del20.900 (abans de l'ôptim WUrm ITT-TV), entre aquesti el climax del Würrn IV (abans de l'expansió delretoc pla) o, finalment, en un moment després del16.000 i abans de la Bora Gran (11.500 BP).

DESCRIPCIO OROGRAFICA I EL PAISATGEACTUAL

Les dificultats en la reconstrucció del medi am-bient que envoltava l'assentament comencen en el fetque no podem traslladar mecànicament els paisatgesactuals. Hi ha diferències substancials, aixI com undesenvoluparnent climatic des de liavors fins ara i,per tant, de l'ecosistema sobre el qual, a més, haincidit clarament l'home. No podem aixI caure enl'actualisme rnecànic ni pretendre que no hi ha hagutcanvis des del Quaternari cap aci, que tot és igual.

Quant al Castell Sa Sala, només disposem, perdesgràcia, de les dades que ens proporciona la paleo-fauna i el pollen. La composició de la paleofaunapot estar mediatitzada, per altra banda, per la selec-ció humana. També ens poden ajudar les dades extre-tes d'altres jacirnents veIns de cronologia semblant.De tota manera, podern fer mitjancant la fitodinàmicaclirnàtica un assaig de reconstrucció.

La comparació entre els resultats de les anàlisisfetes per reconstruir el paleoambient i les dades ex-

tretes d'un estudi del paisatge actual, ens permetraconstatar les diferències quantitatives i qualitatives.Sia corn sia, Ia reconstrucció dels paleoecosistemesno es pot fer sinó a un nivell d'hipôtesis o d'esque-mes més o menys generals.

No és possible per altra banda fer una valoracióexacta de la biomassa ni construir una representacióacurada de la seva piràmide. Encara que de manerageneral s'han fet avaluacions de biomassa en arbre-des de roures i faigs o boscos de pins, aquesta és tanaproximada i concretitzada a biôtops actuals que noté sentit aplicar-la a una reconstrucció també hipotèti-ca. De tota manera alguns conceptes o funcionamentsgenerals extrets de la sinecologia ens poden ser Ctilsa l'hora defer valoracions comparatives.

Geograficament el jaciment està situat entre els 6°03' 10" i 41° 57' 20" est i 41° 57' 20" i 41° 58'10" nord dins el terme de Vilanova de Sau, comarcad'Osona (full 99, "Vic", de la C.M.E., E. = 1/100.000). Al nord-nord-oest del massIs granItic deles Guilleries, just a l'extrem inferior del Collsacabrai voltat per la plana de Vic, el massIs del Montsenyi el Ter.

Aquest extrem inferior del Collsacabra, al sud delriu Ter, té corn a caracteristica els grans penya-segatscalcaris de base paleozoica. En els nivells calcarisde l'Eocè Inferior i Mitjà s'aprecien perfectament lestipiques elevacions dels conglomerats de color roig.

Fig. I .- Reconsrrucció paleovegetal hipotètica.

Fig. 2 .- Reconstrucció hipotètica del paisatge.

Posteriors moviments, falles, erosions per l'aiguai el vent, han retallat de manera notable el paisatgefent sorgir valls estretes, posant al descobert per ero-sió en retrocés, la base paleozoica i formant el pe-nya-segat.

Tot aixô, originat per distints fenOmens geomorfo-lôgics, ha format relleus molt particulars. En und'aquests, limitat al nord pel Ter, a l'est per la rieraMajor i a l'oest per la riera de Valls, al peu del "cm-gle", està ubicada la zona dels jaciments.

RECONSTRUCCIO PALEOAMBIENTAL

Tenint en compte les dades pollIniques, les restesde fauna gran trobades en el jaciment i la geomorfo-logia, hem collocat sobre el perfil una reconstrucciópaleovegetal hipotètica situant les espècies en elsllocs més adients, tant per les caracterIstiques del sôlcom per les climàtiques (fig. 1).

De tota manera hem de recordar que les dadespollIniques vindrien d'una vegetació propera al'abric i que son d'una epoca de floració molt concre-ta, que coincideix, a més, amb l'època d'ocupacióhumana.

En general es tractaria d'un bose obert on domina-rien els pins, aizines i algun caducifoli temperat (cas-tanyer per exemple, trobat en l'anàlisi pollInica); totaixO, junt a cupressàcies i arbustos de diferents tipus.Els espais oberts estarien dominats per les gramInies.

Aquest tipus de cobertora vegetal és representativad'un tipus de clima temperat encara que no excessi-vament humit (baix Index de representació de ciperà-cies i espores), un xic més fred que l'actual. Seriamés difIcil d'explicar la representació d'espèciesaparentment contradictôries com l'Ilex aquifolium il'OstryalCarpinus, la presència dels quals semblaafermar la hipôtesi d'un microclima que aportés lamajoria del pollen, perè on trobariem també taxonsvinguts de més iluny, representants d'un clima i ye-getació sens dubte un xic menys temperat.

Es també probable que trobéssim en les parts bai-xes properes als rius una ripisilva on viurien gatsmesquers, grups de cérvols i ericons, i on també esficarien esporàdicarnent el bou salvatge, la cabra ialtres herbIvors (fig. 2).

En l'altiplà, la vegetació seria més oberta i de ti-pus fred, amb caràçters sens dubte més esteparis. En

aquesta zona trobarlem arments de cavalls i bous sal-vatges, cabres i isards, hops, colonies de conills iperdius d'Africa. El voltor s'ha d'adscriure al penya-segat (figs. 1 i 2).

Malauradament les anàlisis pollIniques de jaci-ments, dipOsits de torbera o fons de liacs, cronolOgi-carnent sincrOnics, son molt escasses. Els realitzatspresenten en conjunt unes caracterIstiques que dife-reixen de la nostra anàlisi: 1) El % d'arbres respecteal total ràrament sobrepassa en tots ells el 15 o 20 %,excepte en casos on un augment de la hurnitat, presu-miblernent local i temporal (passatgera), pot fer pujarl'Index fins un 80 % (Delibrias, Nonn, Van Campo,1964). 2) Essencialment la flora és herbàcia, domina-da per les graminies, ciperàcies i compostes (Ali-men, Florschutz, Menéndez-Arnor, 1965). 3) Res-pecte als arbres poden dominar en general: l'abet(Loublier, 1978), el pi o caducifolis (orn, vern i aye-llaners sobretot, segons Leroi Gourhan, 1959).

En general aquesta època se sol representar ambun paisatge estepari de caracterIstiques fredes i Se-ques, amb dorninància d'unes o altres espècies se-gons el clima especIfic de cada lloc en concret. Enels interestadis, moment on es registraria un augmentd'arbres i descens de graminies, seria quan es p0-drien trobar cobertores vegetals corn les que es veuenrepresentades en l'anàhisi del Castell.

Quant a l'elecció i organitzacio espacial de l'as-sentament al Castell Sa Sala, ens falten les dades dela Sedimentologia i les que s'haurien pogut extreured'una excavació sistemàtica. Tenim nomds les dadesque podem induir de la mateixa ubicació i les delmaterial faunIstic.

Al no haver-hi jaciments més antics pels voltants,no podem afirmar que es posessin allà per causessOcio-polItiques. Tampoc tenim dades sobre el co-mencament ni el final de l'ocupació. Per tot aixO, lescauses econOmiques que els feren ocupar aquest llocdeterminat queden sense contrastacmó.

Unicament sabem, per l'estudi faunIstic, ques'ocupà durant ha prirnavera, perO ens falta conèixerla frequència d'aquesta ocupació, és a dir, si seriarepetida o fou només una. No podern, per tant, ferinduccions referents a si es tracta d'un assentamentestacional especific. Per l'estudi funcional de les ei-nes, està clar que no era un hoc de funcionahitat espe-cifica corn podria ésser, per exernple, un lloc de ca-cera, sinó que tenirn documentades activitats de tottipus, representants, segurarnent, del sisterna de pro-ducció basic.

Per comparació arnb altres sistemes econOmics pa-leohitics de ha Peninsula (Davidson, 1980), sabemque els assentaments hivernals son ehs més estables,collocant-se en hoes estratègics des d'on poder do-minar biOtops diferenciats. Quant a aquest Oltim as-pecte, aixO és el que passa en eh Castell, des del quees domina perfectament la vall de ha riera Moran, elpla de Sabassona i l'accés d'un a l'altre. Seria aixiaquest factor econOmic un dels condicionants per1 'elecció d ' aquest lhoc d' assentament.

En el Castell, la cacera està perfectament docu-rnentada a través de les restes de fauna. Donat que

no hi ha evidència de l'actuació de cap superpreda-dor, aquestes restes corresponen sens dubte a animalsque han estat aportats per la gent. De cap altra mane-ra es pot explicar sino la presència dels grans herbI-vors: cavall, toro, cérvol, cabra i isard en el dipôsit.

Altres elements faunIstics, corn el conill, el cànid,el gat rnesquer, l'erico, el voltor, l'àguila i la per-diu d'Africa, poden haver-se introduIt pel sen propicompte, o be, haver-ho estat per altres depredadorsno humans (corn el duc, l'àguila,...).

L'aportació humana ens ye corroborada per unafragmentacio dels ossos clarament antropogènica, laqual també es veu en alguns ossos de conill.

Quant a una altra possible activitat subsistencialcorn és la recollecció, no tenim, per aquest jaci-ment, cap mena de prova directa ni indirecta.

Passa el mateix amb la pesca, activitat subsisten-cial bàsica, també docurnentada en pobles recollec-tors-cacadors actuals i en forces jaciments paleolI-tics.

El descarnament i l'aprofitarnent dels recursos fau-nIstics cara a l'alimentació, estan ben demostrats perl'existència de carbons, ossos cremats i per la frag-mentació caracteristica.

A més d'aquestes activitats primaries. n'hi ha do-cumentades d ' altres secundàries de mantenirnent.

Un altre tipus d'aprofitament del producte de lacacera és el tractarnent de la pell per tal d'ésser utilit-zada (per finalitats diverses), activitat aquesta testi-rnoniada en el jaciment per raspadors i adobadors ialtres eines que podern vincular a la fabricació devestits, estructures d ' habitació, d ' emmagatzematge itransport: punxons, perforadors, ganivets,...

El treball de la fusta i l'os s'ha d'incloure enaquest apartat d'activitats secundàries de manteni-ment. Encara que els seus productes concrets (quanta la fusta i tampoc tots els d'os) no s'han conservat,tenirn eines que s'han utilitzat en aquests tipus defeines.

Directament representada està Ia recollida, trans-port i treball de rnatèries primeres lItiques i de ha-nyes de muda. De totes elles hem trobat massa d'ori-gen, esclats i rebutjos de talla, a més dels dtils, laqual cosa demostra la fabricació de les eines en elmateix iloc d'assentament.

Al no haver-se ni tan sols delirnitat l'espai ocupata l'assentament, és completament impossible d'hipo-tetitzar sobre la quantitat de gent que l'ocupà. Detota rnanera l'extensió total de l'abric ens limita unmaxim, pel que podern dir que no era un grup exces-sivament nombrós, en cap cas més de 50.

UBICACIO DELS PROCESSOS DE TREBALL:DEFINICIO DELS NINXOLS ECONOMICS IESTRUCTURACIO DE L'ESPAI

La mateixa naturalesa de les restes fa que les acti-vitats que hem vist documentades es puguin separaren feines internes i externes.

La manca, en aquest cas, d'una excavació sistemà-tica ens priva de conèixer la distribució i estructura-ció espacial dels diferents treballs dins l'assentament,i per tant de dades relatives a l'organitzacio del tre-ball, estructures de manteniment,...

En canvi, les activitats realitzades fora, al no estarreflexada la seva ubicació en una distribució concretadins l'assentament, es podran collocar en l'espai idefinir aixI l'hipotètic territori economic. Per aixOens caldrà contrastar les restes antropogèniques ambla reconstrucció general de l'ecosistema.

La base subsistencial queda assegurada rnitjancantla pràctica de la cacera. Una hipotètica recollecciópodria explotar grarnInies que s'ubicarien amb segu-retat a l'altiplà, fruits de diferents arbres de boscossituats en les vessants i prop dels rius, diverses clas-ses de tubercles que trobarien arreu, i incids fulies iflors d'algunes plantes (Artemisia i rosàcies).

La pesca, de realitzar-la, l'haurien hagut de practi-car en els cursos d'aigua més importants: Ter i RieraMajor, ja que els altres rierols devien quedar molteixuts per la sequetat temporal d'aquest perIode cm-nolOgic. De tota manera, ci possible consum no hadeixat cap traca, ni directa ni indirecta, en el jaci-ment.

La cacera, base corn hem dit de la subsistència, escentra especialment en els ungulats. La biomassa fo-narnental procederia d'una cacera de cavalis i boussalvatges en espais oberts: altiplà i zones descobertesde les vessants. També cacaven en el bosc-parc, enl'altiplà i voreres dels rius, el cérvol i bous. Les ca-bres i isards les anaven a buscar a les parts mds altesde l'altiplà i al llarg deis penya-segats.

La caca d'animals més petits, corn ara el gat mes-quer, l'erico i el conill, es duria a terme en els boscosi en els seus limits. En cas que el llop fos caçat, eldegueren buscar, molt probablement, en el sen cau,al pen del penya-segat del cingle, on hi ha amagatallsmolt adients per aquests tipus de feres.

El sistema alimentari s'estructura en dues fases ien dos espais diferents. Els tipus de restes Ossies tro-bades ens indiquen l'existència d'un lloc de camisse-na primària fora de l'assentament, probablement enci mateix iloc de la matanca, i un altre lloc, ja enl'assentament, on es realitzaria la carnisseria secun-dam, la cocció i el consum. L'ünica prova que tenimde que aquesta tultima activitat es realitza a l'assenta-ment es la caracterIstica fragmentacio dels ossos, lapresència d'ossos cremats i de carbons.

L'activitat secundària principal seria l'obtenció deles matèries primeres. A part les proporcionades perla cacera, buscarien matèries prirneres lItiques i ye-getals.

S'han trobat varietats de pedres de procedènciesdiverses utilitzades corn a suport per la fabricaciód'eines. El sIlex, la calcedOnia i altres tipus de mate-rials silicis semblants els extreien de cOdols del ma-teix conglornerat del cingle i de vetes i geodes quehavien aflorat, per l'acció de l'erosió dels rius, enles seves vessants. El cristall de roca el podien havertrobat en els mateixos llocs o aportar-lo de més lluny,des del Montseny, o trohar-lo en els alluvions, pro-cedents d'aquest massIs, de la riera Major. Final-ment, els cOdols de calcària els triaven i agafaven enels aliuvions del Ter.

El transport de la matèria bruta fins l'assentamenti tot el procds d'elaboració en dl, està reflexat per lapresència de masses d'origen, de restes de talla, deproductes mig elaborats i percutors.

També recollien banyes de muda de cérvol quetransportaven, a fi de treballar-les, des del lIoc de

muda fins l'assentament. Tenim també els instru-ments, les corresponents restes de talla i els produc-tes elaborats.

Quant a la recollecció de matèries primeres vege-tals, aquestes podrien ser de dos tipus: herbes i arbus-tos recollits en els espais oberts de l'altiplà, i fustaque haurien d'anar a buscar als boscos de les yes-sants i voreres de rius. Aquesta era treballada a l'as-sentament, perquè els instruments aixI ho corrobo-ren. Les estructures d'habitació podien haver-lesconstruIt també amb aquests tipus de matèries prime-res (procedents dels grups de pins, roures,...). Lallenya per cremar, amb diverses finalitats, tindriaaquest mateix origen.

Encara que la recollecció de vegetals i el treballde la fusta no estan directament documentats, Si queho estan a través de les eines corn he dit i també perl'anàlisi pollInica. De les quatre mostres agafadesper pollen, només una, la de l'alcada que corresponal nivell d'ocupació (encara visible en el testimoni),va donar una riquesa suficient de grans, tots els qualscorresponen, a més, a espècies que floreixen als vol-tants de maig (època en la que suposern que s'ocupa-va l'abric).

El treball de la pell, almenys part del procés, esrealitzava també en el mateix assentament, corn hodemostren els diferents tipus d'eines que han partici-pat en aquest procés.

Desconeixem del tot si existeixen feines relaciona-des amb estructures d'emmagatzematge i conserva-ció, i per tant on es realitzaven.

Malauradament no disposem d'altres dades sobrejaciments sincrônics propers que ens ajudarien a con-trastar la limitació i la pertinència del model de tern-tori economic que definirem. Les matèries primeresamb les que han fet instruments no ens fan arribarmés lluny de la riera Major o el Ter. Dins aquestslimits no hi hauria cap problema quant a l'aigua.

Les cingleres del pla del Castell de Tavertet i lesdel pla de Sabassona constituirien un hon territori pera cabres i isards, amb el substrat calcari i la vegetacióadient. La vall del Ter, més ampla a l'altura de l'ac-tual Sant Romà de Sau, i el paisatge ondulat de Vila-nova, entre 400 i 500 rnetres d'alçada, donarien unhon abric tant a cérvols com als altres ungulats (espe-cialment a l'hivern). A l'estiu, amb molt poc despla-cament, aquests animals podien pujar a més de 700metres i trobar tambd bones pastures.

El Castell s'ubica entre ambdós sistemes, perfecta-ment collocat en un dels corredors d'accés. En elcas que les migracions dels animals fossin més llar-gues, es podria suposar que un dels camins naturalsel constituiria Ia vall del Ter, la qual forma un con-gost a uns dos quilOmetres del jaciment, en el queseria molt fàcil controlar i explotar els ramats que hipassessin.

El cercle comprés per un radi d'una hora de camIagafa 58 Km. 2 i en dl s'hi podrien trobar tots elsrecursos necessaris per la subsistència.

RECONSTRUCCIO DELS PROCESSOSDE TREBALL

A partir dels recursos disponibles i de la forca detreball, s'arribarà a la reconstrucció dels processosde treball.

ACTIVITATS BASIQUES

La caceraTant pel tipus d'anirnals trobats en el jaciment,

com pd tipus de paisatge reconstruIt, podem evaluarcom fonamental la cacera d'esquivament-persecucioen espais oberts. L'espècie més cacada és el cavall,que, amb 10 individus, proporciona el 63 % de labiornassa total recuperada. La cam d'aquests cavallsrepresentaria entre un milió i 1.750.000 calories, se-gons els Indexs que agafem per fer el càlcul.

La presència d'animals joves i adults molt yellsrecolza la hipOtesi d'aquest tipus de cacera per perse-cució, en la qual els animals menys dotats serien demés fàcil captura i en la qual s'aprofitaria el terrenyaccidentat. Segurament seria una cacera collectiva.L'abatiment de les peces es faria llancant projectils(sagetes amb puntes de sIlex, javelines de fusta,...).

En el cas del cérvol s'explotarien especialment elsramats de femelles amb joves i nadons; no necessà-riament, igual que amb el toro salvatge, hauria d'ds-ser una cacera d'esquivament-persecucio, sinó quepodria ser també a l'aguait, perquè es produiria enespais més coberts, habitat natural d'aquestes espe-cies.

El nombre de cérvols caçats és de dos joves, unnadó i un adult jove; representen el 10 % de la bio-massa animal recuperada i entre 420.000 a 300.000

Fig. 3 . - Fracruracjó dels ossos de cavall, cabra i isard.

Fig. 4 .- Fracturació dels ossos de bou i cérvol.

calories. El bou representa el 14 % de la biomassa ientre 750.000 i 480.000 calories.

La cabra salvatge, de la que hi ha tres adults moltyells, dos més joves i dos jovenIvols, degue éssercacada molt probablement a l'aguait, triant molt es-pecialment els individus adults dels ramats de mas-des, encara que també devien atacar alguna femellaamb la cria d'abril.

En el cas dels isards, la cacera es dirigeix cap alramat complet (hem trobat quatre joves i un adult).No es pot excioure una cacera tipus matanca (perestimbada,...).

Per cacar el cérvol, el bou i la cabra, ho podienfer individualment, per petits grups, o collectiva-ment, perO per cacar l'isard, faria falta un grup.

Finalment, agafarien dels seus caus els carnIvors itambé, els conills, ericons, etc. emprant trampes.

Un cop abatut l'animal comencaria el procésd'aprofitament, en el mateix hoc.

La semblanca de la representació relativa de lesrestes, aixI com la fracturació (figs. 3 i 4), ens fapensar que les tèdniques de carnisseria no devienésser molt diferents de les dels paleoindis de les pra-deries. Aquestes tècniques i la quantificacio de lesrestes es poden veure en els treballs de T. White(White, 1952, 1953, 1954). Com a caracterIstiquesgenerals podem dir que les tècniques d'aprofitamentdepenen molt de quin animal es tracti i de la distànciades del lloc de matanca al d'ocupació.

Quan és el cavall l'animal caçat, separaven el cra-ni i el trencaven per extreure el cervell deixant lacalota. El maxillar superior es porta al jaciment per

aprofitar els cartIlags nasals. La barra es separariade la resta del cap trencant-la per les branques ascen-dents a fi d'obtenir la llengua i els llavis. El coss'esquarteraria deixant costelles i columna un cop se-parades dels muscles axials. En alguns casos es por-tarien fragments del costellam, que s'obtindrien ta-llant les costelles prop de les vèrtebres. A vegades,en el cas d'animals joves, s'emportarien les potes (lade davant completa des de l'escàpula, i la de darrera,tallant els coxals per les parts més estretes o pel colldel femur). En el cas d'animals grans, generalmentnomés s'emportarien a partir de l'hdmer distal o desde la tibia distal, La presència de falanges en conne-xió indica que potser s'aprofitava la mateixa pehl pertransportar ha cam i parts toves fins el campament.

L'aprofitament continuaria, un cop traslladades hesdespulles a l'assentament, amb un treball secundaride carnisseria. Aixi s'acabarien de separar els nasalstrencant el maxillar, i ha llengua trencant ha barraper davant de les premolars. El moll de l'interior deha bana s'extreuria trencant ha part inferior longitudi-nalment, aprofitant les linies de fractura d'aquest os.De hes potes aportades s'aprofitaria curosament elmoll del radi, hdmer i tibia i, a vegades, àdhuc delmetàpod central. Aquest procés es faria aixafant lesdiàfisis, que, al mateix temps, servirien per obtenirgreix. •Es interessant el suggeriment de White quedurant aquest procés ha pota s'agafaria per ha partdistal de ha tibia o del radi, parts que han quedat méssenceres que les altres i que, per ha seva mida, serienmés fàcils d'agafar que no els altres extrems.

Un fragment d'os pla ha estat curosament pelatamb un sIlex que ha deixat algunes marques i és pro-bable que tingués una aphicació que ara se'ns escapa,perquè ens ha arribat molt fragmentat.

Les fahanges en connexió indiquen que la part ex-trema de les potes es deixa sencera i no té interès uncop aprofitats els pernils i el moll dels ossos llargs,o be que es deixaren enganxades a la pell i aquestafou abandonada en 1' assentament.

Pel toro salvatge no devia haver-hi un tipusd'aprofitament molt diferent. De l'animal adult por-taren fins l'assentament tota ha pota davantera es-querra des de l'escàpula. Ja en el jaciment, es trencaquedant irreconeixible per haver desaparegut (per ai-xafament) el radi i l'htimer proximal. La resta de hapota es va desaprofitar sencera. Seria una pràcticamolt poc rendible donat l'esforc que representariatransportar-ha, almenys que el lloc de matanca fosproper; en aquest cas haurIem hagut de trobar unamés gran proporció dels fragments del cap, el qual,en canyi, s'aixafa i abandona (excepte ha barra, perha hlengua) en el mateix hloc de cacera.

Entre h'aprofitament d'aquests animals i el del cér-vol hi ha una diferència notable que ens indica queaquesta dltima espècie es transporta més sencera aljaciment (be perquè es cacés més a prop o be perquèfos més apreciada). En dondret destaca la majorabundància de les potes del darrera sobre les davante-res, tot al dontrari del que passa amb hes altres espè-dies, la major presèndia de falanges, de les quals unatercera té una finestra oberta en ha part dorsal, comd'altres trobades a la Bora Gran i que fan pensar enun aprofitament funcional no alimentari d ' aquest os.Destaca també ha més gran quantitat de costelles id'ossos del trond en general.

El cérvol és l'artiodàctil que té major proporciód'ossos del cap i l'anirnal amb una milior representa-ció deis del cos. El trasilat de tota la peca ye confir-mat per la presència d'un fragment d'occipital, vèrte-bres (sacre), costeiles i parts proximals deis mern-bres.

El procediment d'aixafament deis ossos és moltigual i àdhuc més intens que en els altres animals.Les falanges, tot i que les deixen en connexió, estantrencades (incltis les segones) per la meitat.

L'aprofitarnent de les parts dures era també moltintens: les canines s'utilitzen corn a eines. Se lestrenca un cop cremades per donar-los més duresa i almateix temps, més fragilitat, aixI corn una fracturarnés regularitzada i recta.

L'aprofitarnent de les cabres té algunes sembiancesamb el del cérvol corn, per exempie, la presènciad'ossos del cos, encara que hi rnanquen les costellesi en general estan menys representats. Tarnpoc hi haels ossos de la calota, la qual cosa s'entén, ja que sino aprofitaven les banyes, aquestes devien ésser unpes innecessari, fàcil de treure. I aixI, no hem trobatcap fragment de banya.

La proporció entre les potes davanteres i les dedarrera està més equilibrada que en el cérvol, perôfalanges, ossos curts i extremitats tenen una repre-sentació molt semblant. S'observa una predominàn-cia de les parts proximais de les potes sobre les partsextremes, completament a! contrari del que s'ha ob-servat entre els grans herbIvors (cavall, toro). Radi itibia estan molt menys fragrnentats, potser pel baixcontingut de moll i perquè el greix dels fragments dediàfisi d'aquests ossos no s'aprofita. En canvi, ambles falanges passa el mateix que s'ha vist amb el cér-vol: es troben en connexió, perô partides.

Per les fractures observades és molt possible queno sempre s'emportessin tot l'animal, sinó que ii tra-guessin el cervell i les banyes, les parts més carnosesdel cos deixant costelles i vèrtebres i agafessin lespotes, trencant les davanteres per l'escàpula i lesdarreres per les parts febies del coxal.

Aixô significa que volien el moli del femur i del'hi.imer, perô que en el lloc de la matanca no perdienel temps separant el cap del femur de la cavitat delcoxal. La separació dels dos ossos la farien, un copja en el campament base, trencant el femur pel coil.

La fracturació dels ossos llargs, seguint ia sugesti-va hipôtesi de White, es portaria a terme aguantanties potes de davant per i'articulació hümer-radi i lesde darrera, corn en el cas del cavall, agafant la tibiaper l'extrem distal.

Aquest tipus d'aprofitament fa pensar que anavena buscar les cabres més lluny que el cérvol.

L'isard es trossejava de manera sembiant a la ca-bra, perô no hem trobat cap fragment del cos, corntampoc cap extrem distal de les potes, i les falangeshi son en molta menor proporció. Està clar que lesparts de les potes poc envoltades de cam no valienmolt la pena i per tant les deixaven, sovint, en el hocde rnatanca. En canvi, el delicat crani es devia tren-car amb cura a l'assentament, on el portaven sensetreure les banyes, el poc pes de les quals no dificulta-na gaire el transport; de no ésser aixI, cal pensar quel'elevat nombre de fragments de banya d'isard tro-bats respon a un interès especial per aquesta part del'animal.

Comparant la representació dels animals grans(bou i cavall) amb la dels petits, podem considerarcom a significativa la major proporció dels quartersde darrera en els petits, els pernils dels quals erenmés fàciis de descarnar. Els dels animals més grossospesaven més, motiu pel qual era més rendible descar-nar-los en el lloc de matanca.

La més gran abundància de costelles i vèrtebresd'animals petits, demostra que se'ls emportaven al'assentament més sencers.

El tractament diferencial de les potes queda tambében pales: la part proximal deis animals petits es tras-llada més sencera, i en canvi la distal, menys envol-tada de cam i amb menys moll, no, perquè no valtant la pena. El que el cap dels animals grossos esti-gui més representat proporcionalment, s'ha d'inter-pretar només per la millor conservació de les dentsde cavall.

Per fer aquestes feines utilitzaven sobretot pecesdenticulades o escatades, la majoria de les quals(63 %) tenen una longitud que va de 2,5 a 3,5 cm.,perô també feien servir esclatets i làmines amb dors(26 %) que sovint emmanegaven (39 % d'elles).Molt poques (10 %) son més grosses de 4 cm. i unad'elles és excepcionalment gran i anava, a més, em-manegada.

Per aixafar devien utilitzar pedres o maces de qual-sevol material, de pes considerable, perô de les qualsno tenim evidència directa. El fet que part de la feinaes fes fora de l'assentarnent podria implicar el dedi-car una atenció especial i una previsió en la tria ipreparació d'aquestes eines, amb les quals s'hauriade fer, en determinats casos, una relativa forca (pertallar tendons, lligaments,...). Els côdols identificatscorn a eines per tallar i picolar podrien haver-se usatper xafar ossos.

Els processos de cuina no queden gaire clars, jaque si be s'han trobat carbons i alguns ossos cremats,el tipus d'excavació no va permetre recuperar captipus d'estructura. Les diàfisis fragmentades fan pen-sar en un aprofitament del greix a més de la me-dulla. La cam de cérvol sembla ésser la més apre-ciada, ja que és l'animal que es transporta més sencera l'assentament; també hi ha una predilecció per lamedul1a de femurs, tIbies i hümers.

La mitjana de longitud de les diàfisis és de 60mm., molt grosses corn per pensar en un aprofita-ment per bollit. Les poques diàfisis cremades estanmés relacionades amb la fabricació d'instrumentsd'os que amb cap procés culinari. Hem de conclouredient que el rostir la cam seria, en tot cas, litnicprocediment emprat per aquest grup.

ACTIVITATS SECUNDARIES

Obtenció de matèries primeresFonamentalment recohhien matèries primeres d'ori-

gen mineral i vegetal, apart les que obtenien com aproductes secundaris de la cacera.

Els minerals recollits, amb un pes total de 10 Kg.364 gr., eren tots de fàcil accés dins un radi de camId'una hora des de l'assentament.

Els materials del grup del sIlex (sIlex, calcedônia,jaspi,...) i altres corn la hidita, fonohita,... els troba-yen a uns vint minuts de distància, en els afloraments

,uIulI"''IllIll',

11111111

UlniaauciiuU U UI IIIUUUUUUUUUUalOUD

DODDSI DODD

DODD"DO

DODODD

CR. DODDDODDDO DO'U..

1UIUII 1.18211110

ER N real:x

peces x kg.

Fig. 5 .- Aprofitament diferencial de les matèries primeres(SI=sIlex, Q=quars, CR=cristall de roca, CA=calcària,AL=altres). A dalt, per pes. A baix, representació propor-cional de les peces usades i no usades segons l'estructurabàsica (N= nuclis, NF=nucletformes, CH= choppers,FT=fragmenrs de talla, E=esclats, ER=esclats retocats).

en forma de vetes, geodes i côdols de les zones ero-sionades pels cursos d'aigua, en la base de la cingle-ra i als voltants de l'actual poble de Vilanova de Sau.Es un 63 % del total de material lItic (6 Kg. 483gr.). D'ells n'aprofiten un 33 % (fig. 5).

Els côdols de calcària els podrien seleccionar amitja hora de carnI, en els alluvions del Ter. Varenrecollir Ufl total de 3 Kg. 410 gr., el 33 % del totalde material lItic, i n'aprofitaren el 92 % (fig. 5).

A la riera Major, corn a molt lluny, a uns 3/4d'hora de camI, podrien trobar trossos i côdols petitsde cristall de roca, i cOdols de basalt, De cristall deroca hem trobat 248,5 gr., el 2 % del total, i aprofi-taren el 48 % (fig. 5).

Finalment el quars, del que hi ha 222,5 gr. (el2 %), el trobaren en côdols provinents del mateixconglomerat de la paret del cingle. Era el materialmenys aprofitat, només en un 15 % (fig. 5).

Dóna la impressió que hi ha un grau d'aprofita-ment directament proporcional a la distància que ha-vien de recórrer fins a trobar-los, i també a la sevarareza.

Està molt clar que els côdols de calcària son espe-cialment triats, tenint en compte el producte que esvol obtenir. En canvi, el sIlex sofreix un procés de"retria" en el mateix assentament, al cornencar a tre-ballar-lo: un nucli que doni una fractUra dolenta, pocconcoIdal, es deixa de banda.

A més d'aquests minerals, hi ha també algunesboletes d'ocre, la procedència del qual ignorern. En-tre els materials recollits trobem dues banyes de cér-vol, de muda.

Obviament aquest grup aprofitaria al maxim lespossibilitats que els oferiria el seu entorn vegetal, lespropietats del qual coneixerien perfectament be. Jaque no podem reconstruir-lo en la seva totalitat, enslirnitarem a donar les possibilitats assenyalades enl'anàlisi pollmnica, els resultats de la qual estariensegurament limitats a un entorn molt proper a 1' abric.

No tots els taxons identificats han pogut ésserclassificats fins arribar a l'espècie, la qual cosa im-plica una dificultat més de cara a concretitzar unapossible explotació per part del grup. En aquests ca-sos (diferents varietats de Pinus, Quercus o taxons"tipus"), hem fet una interpretació més general refe-rida a les espècies compreses dins l'espècie, gènereo famIlia.

Podrien haver aprofitat la fusta del Pinus, Casta-nea (especialment bona per pals), hex aquifolium (ésmolt dura), Ostrya/Carpinus (forta, bona per ferutensilis) i també el tanI de l'escorca del Pinus i del'Ostrya/Carpinus, aixI corn el Quercus com a com-bustible i resines com la de 1'Ilex aquifolium que vamolt be per Iligar.

Fabricació d'einesLa major part de les eines conservades son de pe-

dra. Per treballar-la utilitzaven la percussió directa,amb percutor dur (côdol de calcària sorrenca agafaten els al'luvions del Ter, 385 gr. de pes), i en oca-sions percussió bipolar (per fer burins sobretot), amb

Fig. 6 .- Desbastament de nuclis.

una base de percussió que era també un côdol decalcària.

Les tècniques de desbastament de nuclis son moltvariables, perquè s'han d'adaptar a la varietat formali estructural de cada massa d'origen (fig. 6). El nuclies treballa fins que ja no es poden obtenir extraccionsmés grans de 1,5 cm. o be quan la fractura és dolentao no dóna talls prims. D'aquest procés resulten (fig.6) molts productes secundaris poc aprofitables: frag-ments de talla, esciats secundaris de talla i restes denuclis, i productes primaris, esclats, que es podenutilitzar tal qual o be utilitzar un cop sotmesos a untreball secundari (percussió, pressió,... amb retoca-dors més fins que no hem trobat), que dóna com aresultat nucleIformes i esclats retocats.

Per aquest treball secundari (el 30 % dels esciatsestan retocats) agafen els esclats més grossos. El20 % dels esclats s'han extret preparant abans la caradorsal i el pla de percussió (facetat o puntiforme) perobtenir laminetes prismàtiques de talls i forma regu-lar, amb costats parallels i dues arestes o costatsconvergents, extrem en punta i una aresta. Per acon-seguir extraccions més allargades intenten prepararplans de percussió en angle agut.

De tot el producte d'aquests treballs només s'utilit-za un 27 %: nou nuclis, cinc fragments de talla, centset esclats triats especialment entre les làmines pris-màtiques de les quals s'agafen les més allargades ientre els esciats més llargs, quaranta-quatre nucleI-formes, dos-cents vuitanta-tres esciats retocats i onzecôdols. Moltes d'elles emmanegades.

La fabricació d'eines de fusta no està docurnentadamés que per la gran quantitat d'eines de pedra ques'han usat per treballar aquest material.

El treball sobre fusta no necessàriarnent hauriad'ésser per fabricar eines (aixafadors, allisadors, pa-les, propulsors,...), la fusta podia també formar partdiitils compostos (mànecs, tiges de projectils,...).

D'entre els arbres que hi hauria a les rodalies del'abric, ha quedat registrat el pollen de l'OstryalCarpinus que té una fusta forta, resistent a l'abrasiói molt adient per fabricar utensilis.

La indüstria sobre matèries dures animals es fa apartir de les banyes de cérvol, de muda, i dels ossosllargs. En un primer procés es treballa aquesta mate-na primera per percussió (amb choppers de vegades),abans perO alguns ossos llargs es preparaven cre-mant-los per fer-los més fragils i a la vegada mésdurs i aconseguir aixI que la fractura fos més allarga-da. En un segon pas el treballen per ranurat (ambburins i nucleIformes Bi i B3 sobretot).

Finalment s'acaba el procés raspant amb un costatdel burl; aquest moviment de raspat es fa en direccióallunyant-se del treballador. S'obtenen aixl frag-ments d'ossos apuntats.

En alguns casos, quan son ossos prirns i delicats(de conill per exemple) es prepararia potser serrantla diàfisi pel mig amb un esclat no retocat o finamentdenticulat. Un os pla ha estat netejat per raspat suauutilitzant un burl o raspador.

A més dels punxons trobats, podien haver fet al-tres instruments o parts d'eines compostes: retoca-dors, mànecs, agulles,... (algun denticulat, abruptes,una punta de dor i un burl han perforat materialdur, corn l'os).

De banyes només tenim restes de talla, cap instru-ment ni objecte elaborat. El treball sobre banya, evi-dent, no ha deixat restes a la cova, per la qual cosapensern que devia estar dirigit a alguna activitat rea-litzada fora, o a fer feines "mèbils" que s'endurien.

ALTRES ACTIVITATS SECUNDARIES

El treball de la pellLa pell dels animals cacats és una de les parts més

aprofitades pels pobles caçadors. Segons les caracte-rlstiques de cada pell (dimensions, pèl o no,...),s'utilitza per una o altra cosa: abric, revestiment ifabricació de vivendes, recipients,... El procés depreparació de les pells, que varia en funció de lescaracterIstiques intrinseques abans esmentades, és undels processos de treball més llargs i complexos delsque realitzen aquestes comunitats.

Implica vans passos, diferents eines i productes:ja des de que s'escorxa l'anirnal es té en compte elper què es vol la pell, treient-la de manera determina-da. Es passa després a treure la grassa que romanenganxada, segueix una primera rentada amb aiguadolca i s'acaba de netejar raspant Ia cam i lligarnentsque quedin; es torna a rentar per treure taques desang, oh,... i es pot procedir ja a depilar-la. Es deixasecar i es fa un primer procds de suavització i poste-rior estirat. Es el moment de cosir els forats (provo-cats pel tipus de cacera o en l'extracció). Segueix unllarg secat i finalment es fa tova per fricció.

Per conservar-les i evitar que es pudreixin es posendins les fibres productes corn ara el tanI. En climesde fred rigorós (corn el dels esquimals) aquest pas nods necessari.

L'explotació de la pell requereix unes condicionsdeterminades en l'animal, la qual cosa fa que en al-gunes èpoques de l'any no es puguin aprofitar. Perexemple: la pell del ren no es pot aprofitar, pels parà-sits que l'omplen de forats, rnés que durant el finald'estiu i comencarnent de tardor (Ingold, 1980).

Parts d'aquest procés d'aprofitament de les pellsestan docurnentades en les eines del Castell, encaraque en part es devia fer fora de l'assentament prôpia-ment dit, com, per exemple, el netejar, que es deviafer, com molt a prop, a la font que hi ha a uns cincrninuts de carnl, al peu del vessant.

La cornplexitat del procés implica varietat d'einesi accessoris que poden anar des dels ganivets de camper escorxar i tallar tendons, gratadors i adobadors,punxons i perforadors,... fins a lligarnents per cosir-Ia i tanI per conservar-la.

Ja hem parlat dels ganivets de cam quan explicà-vern l'aprofitament de la cacera.

Hi ha 49 peces lltiques trobades que han servitcom a raspadors. Tenen un front convex amb desgastde treball sobre matèria tova, absència d'escantells illuentor en les arestes. Encara que és una de les einesmés especlfiques, ja que necessita raspar perô no ta-llar (front convex), no sempre els "gratadors" hanservit per treballar ha pell i no totes les eines que hanraspat pell son les que rnorfolôgicament s'anornenengratadors. De tota rnanera, hi ha una associació moltsignificativa entre aquesta forma i el raspar pell.

D'aquestes 49 peces, només 18 son tipolôgicamentgratadors; hi ha 10 rascadores, 11 denticulats, 1

abrupte indiferenciat i 1 burl. Aixô entre els esclatsretocats. A mds, un esciat no retocat i 7 nucleIfor-mes.

En el Castell, és una caracterIstica el tenir un des-gast més intens en la part esquerra del front, Ia qualcosa implica un moviment cap enfora del treballador.Es una manera de treballar poc desenvolupada res-pecte a un treball bidireccional (cap i allunyant-sealternativament del treballador), que hem vist gene-ralitzar-se en la Bora Gran (Vila, 1976).

Molt poques d'aquestes eines van emmanegades(5) i son totes tipolègicament gratadors. Aquest fetens fa pensar que son eines més preparades per lafunció concreta, més especifiques, mentre que les al-tres podrien ésser més de tipus "eventual".

Els gratadors tenen una lleugera tendència a tenirel costat dret més retocat que l'esquerre, coincidintamb un desgat més intens en aquest mateix canto.Tot aixô confirma el seu funcionament cap enforadel treballador.

En un treball anterior vaig demostrar (Vila, 1976)que la mida mitjana dels gratadors anava disminuintdes dels nivells inferiors del Reclau Viver (Girona),Gravetià i aurinyacoide, fins el moment de la BoraGran (Girona), Magdalenià. Les dimensions delsgratadors del Castell s'inscriuen entre les dels nivellsinferiors i els solutrians del Reclau Viver, donant su-port a una de les hipôtesis de datació absoluta expo-sades abans.

Tenirn 13 eines que complien la funció d'adoba-dors, amb el front completarnent desgastat per amb-dos cantons. Son tipolôgicament 1 nucli, 2 nucleIfor-mes, 3 esclats no retocats, 1 rascadora, 3 denticulats,1 abrupte indiferenciat i 2 burins. Les tres més peti-tes podien haver estat emmanegades. No hi ha tipolô-gicarnent cap eina especifica, ni tampoc les midesestan estandarditzades.

L'adobar o suavitzar una pell es fa movent l'einaamb forca sobre la pell alternativament cap enfora icap el treballador, amb el front recoizat perpendicu-larment a la pell. Aquesta part del procés es fa en elsnivells inferiors del Reclau Viver amb eines d'os (so-vint fetes sobre costelles). En el Castell no hi ha capeina d'aquest tipus.

Un dels côdols treballats presenta dos fronts con-vexos i una sèrie d'estriacions liargues, paraFleles ientrecreuades, amb desgast en el tall. Es pot interpre-tar corn un allisador que s'ha usat friccionant la pellper fer-la tova, estirar-la,...

Una altra eina que ja hem dit entra en aquest pro-cés és el perforador. En el Castell n'hi ha 15, quetipolôgicament corresponen a 4 puntes de dors (asso-ciació altament significativa), 5 denticulats, 1 làminade dors, i 5 esclats no retocats. Evidentment ha d'és-ser una eina arnb punta fina destacada, és normalaixl que cap nucleIforme es dediqui a aquesta feina.

D'aquestes 15, 3 podrien haver portat mànec, iprecisament son les puntes de dors. Com el cas delsgratadors, podern dir, aixi, que les puntes de dorsson les eines més especificament preparades, previs-tes per aquest us.

Per 6 d'aquests perforadors en realitat només p0-dern dir que han punxat. En un cas, amb rnànec, espot especificar un moviment rotatiu unidireccional.

Altres productes que podien formar part del procéscorn el tanl i l'escorca d'arbres, els podien obtenirfàcilment a partir d'arbres com el pi o el Carpinus.

El treball de la fustaEls productes resultants del treball de la fusta no

s'han conservat, encara que podern suposar que eraforça important a jutjar per les eines implicades enaquest procés de treball i que si s'han conservat.

Els tipus de treballs documentats en les eines son:tallar, ranurar, raspar i perforar. L'dnica especificitatexistent, quant a les eines, és que per raspar s'utilit-zen peces retocades (rascadores, gratadors, denti-cults, burins,...), que gairebé sempre son de dobleus.

Aquesta varietat de tipus de treball implica tambévarietat en els productes per aconseguir, que podrienanar des d'eines fins a estructures, passant per tottipus d'elements pel manteniment. Tres côdols treba-llats poden haver servit per un primer treball de tallaro preparar la matèria primera.

La varietat de productes i moviments involucratsen el sistema de treballar la fusta fa que les einessiguin polimorfes i que en una sola es trobin moltsovint els senyals d'ds produIts per moviments dife-rents (navalla i perforar, gratar i serrar,...). De lesque han servit corn a navalla, només 5, totes retoca-des (rascadores i làmines de dors), poden haver por-tat mànec.

Per perforar no fan servir cap eina determinada,n'hi ha prou que tinguin un angle agut. Dels 18 per-foradors, 5 ho son especificament, perô cap d'ellsva amb mànec.

De 21 eines, 9 son usades només per ranurar. Al'igual que passa amb els burins de treballar Os, enalgunes eines es troba combinat el ranurar amb elraspar. Aixô ens indica que els procediments laboralsen una i altra matèria tenien força punts de contacte.Per raspar tampoc utilitzaren cap eina en especial.Només 1 podia haver portat mànec i 14 de les 31 sonespecifiques per raspar.

Amb aquestes eines i procedirnents podien tallararbres petits i branques, retallar-los, aconseguir su-perflcies llises, fer ranures, entalladures, i forats re-lativarnent amples.

El fet que només utilitzin repetidarnent les rasca-dores corn a navalletes de fusta, i que algunes d'ellesvagin ernmanegades, ens pot fer pensar que era untreball poc estandarditzat o desenvolupat.

El treball sobre l'osApart de les eines d'os ja cornentades, podia ha-

ver-hi hagut altres tipus d'objectes relacionats ambel mantenirnent resultant de treballar aquesta rnatèriadura.

Les eines que han treballat os, treball que reque-reix l'aplicació de forca, son fonarnentalment burins,nucleIformes i esclats no retocats.

Els burins s'usen per ranurar i raspar, els nucleI-formes per ranurar i els esclats no retocats per serrar.Algunes puntes de dors (3) han servit corn a ganivet-serreta per aquest tipus de material. Els denticulatss'han usat corn a serreta per a matèria dura.

Les eines que serveixen per raspar son relativa-rnent grosses, més de 3 cm. El moviment rnés usualés cap enfora del treballador (1 buri-raspador molt

elaborat ho ha fet cap ci trebaliador, moviment mésperfeccionat). Es significativa l'associació, en unamateixa eina, del raspar i ranurar. Per taliar s'utiiitzafonamentairnent ci movirnent de serra.

Les 5 peces que han servit per serrar material durhan portat un mànec, i en 3 casos aquest mànec éslateral. Les 2 eines que han raspat també portavenmànec, en i'extrem distal, ci matcix quc 2 perfora-dors. Tot aixô deixa ben explIcita la necessitatd'apiicar més força en ci trebail de i'os.

Una altra activitat de manteniment seria la de reco-liir lienya pels fogars (cuina i iiiuminació), activitaten la quc no cstà involucrat cap instrument.

Algunes aitres, corn rccoliir i perforar curculics(que es fcia trencant per percussió) i la recoilida ipreparació dc i'ocrc, no estan relacionades amb capactivitat concreta de manteniment. Impliquen anadesliunyanes, probabiement fins a platgcs fOssils i a fonsd'ocrc no localitzadcs, fora del territori, o contactesamb aitres grups.

PES RELATIU DE LES ACTIVITATS DINS ELPROCES DE PRODUCCIO

Les restes materials no instrumentals son, o be re-sultat de l'aprofitament per l'aiirncntació del produc-te de la caccra, o be fragments malacolOgics i boletesd'ocre no implicades dircctarncnt en els processos deproducció.

Els instruments trobats represcnten fonamental-ment ci procds d'aprofitament dels animals: tailarcam (.162), raspar i adobar pells (.12), perforar peil(.029), treball sobrc os (.3 1). Una part molt més pe-tita, quantitativament parlant, cs dirigeix a activitatssecundàrics de manteniment (treball de la fusta, tre-bail de la pedra,...). Aigunes d'aqucstes activitats sc-cundàries (i per tant de les eines implicades) estanorientades, en litim terme, al procés primari d'apro-fitament de la cacera. Per exemple, ci treballar lafusta per tal de fer un rnànec que servirà per fer mésapte Un ganivet per a cam.

L'activitat econOmica fonamental és la caccra (iactivitats derivades) que proporciona la base de lasubsistència i Ia possibilitat dc reproducció econOmi-ca, al mateix tcmps quc orienta la part més importantde la producció industrial.

En la realització d'aquesta activitat està implicada,amb molta probabilitat, una gran part dcl grup quanes tracta de cacar cavails (animal basic) i isards.Quan son cérvois, bous o cabres els animals cacats,Ia part implicada no cal que sigui tot ci grup, perquèes cacen a l'aguait. Els petits mamIfers (carnIvors,conilis,...), que sOn una part molt minsa dcl productetotal de la caccra, es podrien haver cacat amb tram-pes, la qual cosa implica un treball quc poden ferpocs individus.

L'aprofitament més intensiu que sembla evident enci cas dci cérvoi i respecte ais aitres animals, podriarespondre a: 1) Que es trobés més a prop de l'assen-tament i fos, per tant, senzill ci transportar-lo scnccr.En aquest cas, ci fet quc en ci jaciment domini elcavail (que s'hauria dc cacar més liuny), ens indica-na una faita de rcndabilitat en la cacera. 2) Un illsindustrial de les seves restcs. Realment els fragmentsde diàfisi de cérvol sOn més aptes per fabricar instru-

ments, perO les potes de cérvol estan rcprcsentadesen la mateixa proporció quc lcs de cavali. Lcs partsquc estan més representades (més traslladades) sOnci cap i ci tronc. 3) Quc s'ajustés millor a les exigèn-cics energètiques dcl grup. Per exempic, que les di-mensions dcl cérvoi son justes per un aprofitamcnttotal sense que sobrés res, en canvi ci cavali, mésgros, seria dcsaprofitat en part. Si fos certa la hipOte-si, haurIcm de pensar quc ci que no trasiladessin lacabra sencera scria degut a quc la cacavcn liuny del'asscntarnent. 4) Que la peil dci cérvol fos més apro-fitable i que aquest aprofitarncnt requerIs un esquar-terarnent més curOs quc es reaiitzaria un cop ja al'assentamcnt. Implicaria una oricntació molt claraen la caccra dci cérvol. PcrO la pcli de i'isard ésd'una qualitat igual o millor i no ci transporten tansencer, tot i que csscnt un animal més petit, l'esquar-terament hauria d'ésser molt més curós. 5) Quc cicérvol s'aprecia més, continuant una tradició econO-mica anterior, de quan una cspecialització en cérvolera profitosa. Aquesta hipOtesi dc la tradició cconO-mica scria creible si cronolOgicament es situés en unmoment de transició entre la gran abundància dc cér-vois dci Roc de la Meica (Girona) i i'espcciaiitzacióen cavails caracterIstica de l'Oitim maxim glaciar.Seria dc tota manera un Index d'irracionaiitat econO-mica. 6) Quc ia cam fos més apreciada. Fet subjcctiui no comprovable a menys quc tots els aitres contras-tarnents fossin negatius.

Assegurar la base subsistcncial implica, a més dela cacera, tota una sèrie de trcbails secundaris cornara l'csquarterament en ci hoc dc matanca, ci trans-port fins ci camparnent, ci trossejat, la recollida decombustible i ci cuinar. No sabem si la dedicació enaqucsts trcbaiis era individual o coliectiva.

La indOstria lItica és ci resultat d'un trcbali indivi-dual, perO gencralitzat. No hi ha un artesà especialit-zat ni dedicat a fer cines. La presència dc diversesmatèries primercs indica una recerca de masses d'ori-gen repetida. Es una recerca no especiaiitzada, perOsi especificada (cada rnatèria primera es dedica a unfi concret), i tarnbé racionaiitzada, ja que s'aprofitarnés aquella matèria quc costa més de trobar. Aquestfet ens demostra una adjudicació de valor a les mate-ries primcres molt en relació arnb ci temps invertitper adquirir-les.

L'existència d'eines amb mànec, precisament iesmés trebaliades, i d'aitres sense, dedicades al mateixtipus de trcbail, suposa un tractament diferencial on-gmat, potscr, per una dualitat en la vaioraciód'aquestcs cines.

La major part d'aquesta indüstria lItica es dedica ala distribució i preparació dci consum dci productede la cacera.

La preparació de ics pells és un trebali que depènabsolutament de l'activitat econOmica bàsica i nomésen ci cas deis carnIvors podria ésser al revés: que laneccssitat de pells concretes dirigIs la cacera. El .12de la producció iItica està dcdicat al trebail primaride ia pell i ci .029 als trebalis secundaris. Hem desuposar que gran part dcl trebali de l'os, al qual esdcdica ci .31 del total de la indillstria iItica, està tam-be orientat al trebail secundari de les pelis.

Finalment hi ha una producció auxiliar dc manteni-mcnt reprcscntada en les eines usadcs per treballar iafusta. Part de la qual estaria dedicada, suposem, a

fabricar estructures d'habitació, a més de tot tipusd'objectes auxiliars i utensilis.

RACIONALITAT 0 IRRACIONALITAT DE LAPRODUCCIO

El sisterna de producció basic, en l'economiad'aquesta societat, és la cacera d'herbIvors, al vol-tant del qual s'articulen produccions subsidiaries iauxiliars. Podem dir, per exemple, que la indüstrialItica deriva de la cacera.

Aquest sistema es pot considerar especIfic i dirigitde manera dominant cap a la cacera de cavalls,i després cap a la d'altres herbIvors mitjans.

Es un sistema que funciona amb una racionalitatdeterminada per l'oferta del medi ambient (que corn-bina espais oberts i espais, més reduIts, de bosc).Dins d'aquesta determinació ambiental s'observa unaorientació cultural, motivada per la rendibilitat (calo-ries obtingudes per temps de treball), dirigida a l'ex-plotació d'aquella part de Ia biornassa de l'arnbientrepresentada pels grans marnffers (probablernent capals més grans que existien), agafant només ocasional-ment marnIfers petits corn el conill.

La producció d'eines lItiques i Ossies està, en con-junt, orientada a obtenir la rnàxima rendibilitat. Lestècniques de desbastament son variades i s'adapten acada massa d'origen en particular. En canvi, s'utilit-zen en la mateixa proporció les làmines prisrnàtiquesi els esclats sense preparació del dors. Les rnatèriesprimeres s ' aprofiten en relació directament propor-cional arnb la dificultat d'obtenció, i es busca la rni-ilor adaptació de les caracterIstiques fIsiques a lesfuncions.

Dins la racionalitat que domina el sisterna global(que es pot definir corn que "s'agafa el més rendible

del que hi ha"), s'observen alguns indicis d'irracio-nalitat econôrnica: el trasliat de cérvols sencers al ja-cirnent, l'explotació del cristall de roca (si corn arasembla, no el trobaven rnés que a la riera Major o alMontseny) per fer eines que s'utilitzaven en treballs,pels quals fan servir també eines d'altres rnaterialsque tenien més a prop.

Queda fora d'explicacions, en termes de rendibili-tat econôrnica, la presència de curculles marines i depeces rnalacolôgiques perforades procedents del mar(potser, fins i tot, de l'Atlàntic).

Tarnbé caldrà explicar l'existència d'una dualitatd'instruments per a les mateixes funcions: uns pocelaborats ("provisionals", "ocasionals",...) i altresmés treballats i amb rnànec ("d'üs exterior", "perma-nents",...).

En resum es pot caracteritzar el sistema economicd'aquest moment corn el propi d'un grup de menysde 50 persones que ocupen un abric situat entre dosbiOtops diferenciats (a pocs rninuts d'una font d'ai-gua) durant alguns mesos (en una o varies ocupa-cions successives) a partir de finals d'hivern. Desd' aquest abric es dediquen a la cacera de grans herbI -vors (collectivament i individual) en els biOtops cir-cumdants. Per l'aprofitament del producte d'aquestacacera exploten amb avantatge les matèries primereslitiques locals que troben a menys d'una hora decami. A l'abric s'estructuren tant feines de distribu-ció i consum com de producció pel mantenirnent (fa-bricació d'eines, preparació de pells, de construccióde vivenda, elaboració d'utensilis auxiliars).

Durant l'estada, o abans, han tingut probablernentcontactes amb grups veins, amb els quals intercan-viaren objectes, entre ells, les curculles marines quehan fet servir corn penjolls.

ALCALDE G. (1980) - Interès de I 'estudi dels micromamIfersper a Ia Prehisthria, Tesi de Llicenciatura, Universitat Auto-noma de Barcelona.

ALIMEN H., FLORSCHUTZ F. i MENENDEZ-AMOR J.(1965) - Etude géologique et palynologique sur le Quaternai-re des environs de Lourdes, JV. Congrès International d'Etu-des Pyrénéenes, Pau-Lourdes, 1962, I, sect. 1, pp. 7-26.

DAVIDSON I. (1980) - Late Paleolithic econom y in EasternSpain, Tesi Doctoral, Universitat de Cambridge.

DELIBRIAS G., NONN H. i VAN CAMPO M. (1964) - Age etfore d'un depOt periglaciaire reposant sur la "rasa" cantabriqueprès de Burela (Galice), Espagne, C. R. AC. SC . de France,22, PP. 4.092-4.094.

ESTEVEZ J. (1975) - Análisis de los niveles inferiores de IaCueva del Reclau Viver (SerinyO), Gerona, Tesi de Llicencia-tura, Universitat de Barcelona.

ESTEVEZ J. (1979) - La fauna del Pleistoceno catalán, TesiDoctoral, Universitat de Barcelona.

FULLOLA J. M. (1979) - Las industrias lIticas del PaleolIticoSuperior Ibérico, MonografIas del SIP., 60, Valencia.

INGOLT T. (1980) - Hunters, pastoralist and ranchers, Cam-bridge Univ. Press.

LAPLACE G. (1970) - Les niveaux aurignaciens et l'hypothèsedu synthetotype, L'homme de Cromagnon, Paris, pp. 141-164.

LEROI-GOURHAN A. (1959) - Resultats de l'analyse polliniquede la Grotte d'Isturitz, B.S.P.F., 56, 9-12, PP. 619-624.

LOUBLIER Y. (1978) - Application de l'analyse pollinique aI 'étude du paleoenvironnement du remplissage de Ia grotte del'Arbreda (Espagne), Tesi de Doctorat, Université de Montpe-llier.

SACCHI D. (1976) - Les civilisations de l'Epipaleolithique et duMesolithique en Languedoc Occidental (Bassin de l'Aude) eten Roussillon, La Préhistoire Française, I, 2, pp. 1.390-1.397.

SOLER N. (1980) - El jaciment prehistoric de Coma d'Infern ales Encies (les Planes, Girona), Cypsela, III, PP. 31-65.

VILA A. (1976) - Estudi de les traces d'Os i desgast en els Otilsde sIlex, Fonaments, 2, PP. 11-55.

WHITE T. E. (1952) - Observations on the butchering techniqueof some aboriginal peoples, American Antiquity, 4, PP. 337-338.

WHITE T. E. (1953) - Observations on the butchering techniqueof some aboriginal peoples, 2, American Antiquity, 2, 160-164.

WHITE T. E. (1954) - Observations on the butchering techniqueof some aboriginal peoples, 3, 4, 5 and 6, American Antiquity,3, PP. 254-264.