Hola, em dic Iris, sóc una mica rebel. Mai faig cas als adults, m’agrada el fet de cridar l’atenció i acostumo a treure males notes.  Des de petita he viscut amb la meva àvia. Sempre diu que m’hauria d’haver dit : “Rebeliris”. Ella em va proposar que si canviava d’actitud i treia bones notes faria el que fos per mi. Li vaig dir que sí i la proposta seria…Que vingués a un concert Punk amb mi i els meus amics. I dit i fet, així va ser .

- Això està fet!-va dir entusiasmada.

-Però compliràs la teva part, no?- va tornar a dir-me.

-És clar!- vaig contestar.

Va arribar el dia! Vaig vestir la meva àvia amb unes botes de motrista, una jaqueta de cuir, la cadena de la bici del meu pare…I li vaig tenyir el cabell de verd amb una cresta! Era un look fantàstic per anar amb mi al concert punk (sobretot pel tint de color verd…)

Ens vam xocar les mans i semblava que estigués somiant truites, era genial anar amb la teva àvia a un concert!

Vam dirigir-nos a la sala. Quan la meva àvia i jo vam entrar els meus amics ja hi eren i van quedar bocabadats de veure una àvia amb tanta canya. Per mi veure-la tan contenta va ser el millor (després que es tenyís el cabell de color verd!). Tots li tocaven la cresta verda i reien.

Al dia següent vaig reflexionar, valorant el que havia fet per mi. Perquè sé que ningú més faria allò per mi. Així que…li devia alguna cosa. Però quina? Treure bones notes i canviar d’actitud? Això no és res comparat amb el que va fer, no era res. Sobretot tenyir-se els cabells de color verd!

Noa Rodríguez