Les primeres civilitzacions - edebe.com · 180 Unitat 9 1. La civilització mesopotàmica Mesopotàmia, que en grec significa «terra entre rius», se situa a les valls dels rius

Les primeres civilitzacions 9

– Observa la imatge, atentament i en silenci, durant 30 segons.

– Sense mirar la imatge, redacta una llista de 10 parau-les sobre detalls que hi hagis observat. Poseu-ho en comú.

– Després, repeteix els passos anteriors: observa nova-ment la imatge i intenta afegir 10 paraules més a la llista.

– A partir del que hàgiu discutit a classe, quins aspectes de la societat egípcia heu descobert?

Rutina de pensamentDEU VEGADES DOS

Pintura de la tomba del noble Najt, a Luxor (Egipte). Imperi Nou.

Durant el neolític, a les valls dels grans rius d’Orient es van anar perfeccionant les tècniques agrícoles, la qual cosa va permetre augmentar les collites. Aquestes societats, ben ali-mentades i amb excedents per comerciar, es van organitzar de forma més complexa i aviat es van formar les ciutats.

Cap al IV mil·lenni a.C., algunes d’aquestes ciutats van donar origen a civilitzacions urbanes pròsperes i poderoses, com ara les d’Egipte i Mesopotàmia, que van desenvolupar diver-ses formes d’escriptura. Així es va iniciar el període que els historiadors denominen Història Antiga. Malgrat aquest des-envolupament, però, en la major part d’Europa les formes de vida prehistòriques van perdurar encara més de dos mil anys.

» CONTINGUTS

1. La civilització mesopotàmica

2. Les primeres societats urbanes

3. La cultura mesopotàmica

4. Egipte, el país del Nil

5. El poder del faraó

6. La cultura dels egipcis

7. Hebreus i fenicis

Visió 360º El temple d’Amon a Karnak

Aprèn a Analitzar la pintura egípcia

178

179

Eix cronològic

I. babilònic I. B.Imperi assiri I. persa

5000 a.C. 3000 a.C. 2000 a.C. 1000 a.C. 1 a.C.

Imperi Mitjà Imperi Nou Decadència

Ocupació romana

Regne d’Israel Regne de Judà

Imperi Antic

Sumer Imperi accadi Mesopotàmia

Fenicis

Emigració a Canaan Hebreus

Egipte

Fundació de colònies

180 Unitat 9

1. La civilització mesopotàmicaMesopotàmia, que en grec significa «terra entre rius», se situa a les

valls dels rius Tigris i Eufrates, a l’Orient Mitjà. El neolític es va iniciar en

aquesta regió, on la fertilitat de les terres va permetre el desenvolupa-

ment de diverses cultures, anomenades mesopotàmiques.

1.1. En el Creixent Fèrtil

El Creixent Fèrtil és una part de la regió del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà

que ocupa un espai en forma de lluna creixent entre Mesopotàmia, a

l’est, i Egipte, a l’oest.

A la zona de Mesopotàmia, el territori era molt àrid i desèrtic, però esta-

va banyat per diversos rius cabalosos —com el Tigris i l’Eufrates— que

convertien en fèrtils les terres de les seves ribes. No obstant això, aquests

rius tenien crescudes i provocaven inundacions irregulars i difícils de pre-

dir; a més, en el curs baix es formaven grans zones pantanoses.

Per evitar les inundacions i ampliar el sòl cultivable, els antics habitants

de Mesopotàmia van haver de construir dics i canals per drenar la terra.

A més, van desenvolupar tècniques d’irrigació (canals, sèquies, etc.)

per regar les terres que quedaven més allunyades dels rius.

Amb aquestes condicions, a Mesopotàmia es va desenvolupar una so-

cietat urbana caracteritzada per l’augment dels nuclis habitats (les ciu-

tats), la producció artesana diferenciada de l’agrícola, la difusió de l’ús

del metall, el desenvolupament de l’escriptura (per al control econòmic)

i la configuració d’una societat desigual.

1.2. L’agricultura, base del desenvolupament

El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible gràcies

al desenvolupament d’una economia en creixement que es basava en

l’agricultura.

— L’agricultura. El cultiu de la terra era la principal activitat econòmi-

ca a Mesopotàmia, on es produïen collites de cereals i verdures. La

terra era propietat de l’Estat, per la qual cosa els agricultors que la

treballaven havien d’oferir al rei o al temple una part de la collita com

a impost o lloguer per al seu ús.

— La ramaderia. La cria d’animals, com ara ovelles, carners i vaques,

complementava l’agricultura. Els ramaders també n’havien d’oferir

una part al rei o al temple.

— L’artesania. En els tallers dels artesans s’elaboraven productes d’ús

bàsic, com ara robes o articles de fusta, i també de luxe, com joies

i perfums.

— El comerç. Els excedents agrícoles generats per les collites abun-

dants, així com els productes artesans, es van emprar en l’intercanvi

amb altres regions. L’Estat també controlava el comerç, ja que in-

tervenia directament en la venda dels excedents agrícoles i, a més,

rebia impostos dels artesans i els comerciants.

Drenar Donar sortida a l’aigua acumulada, per mitjà de canals i canonades.

Excedent agrícola Quantitat de produc-tes agrícoles que sobrepassen les necessi-tats de subsistència d’una comunitat.

Tècnica d’irrigació Sistema utilitzat per regar un territori.

L’expressió Creixent Fèrtil va ser emprada per l’arqueòleg James H. Breasted per al·ludir a la regió del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà en la qual van sorgir les primeres civilitzacions.

Camps de cultiu al costat del riu Tigris. Relleu assiri del palau d’Asurbanipal a Kuyunjik (Nínive). Segle VII a.C.

Creixent Fèrtil

ANATÒLIA

MemfisM

AR

RO

JA

Golf P

èrs ic

Nínive

Assur

Mari

Accad

BabilòniaKix

Lagaix

UrukUr

Èridu

R. T

igris

R. Nil

Tebes

MARCÀSPIA

MAR NEGRA

M A R

M E D I T E R R À N I A

Dese r t

de

S í r i a

Dese r t

d ’A ràb ia

M e s e t a

d e l ’ I r a n

Susa

Persèpolis

Jerusalem

ASSÍRIA

EGIPTE

SUMER PÈRSIA

Expansió màximade l’Imperi assiri

Ciutat Estat deMesopotàmia

R. Eufrates

N

0 500 km250

181Les primeres civilitzacions

Vall del riu Eufrates (Iraq). Envoltada de territori desèrtic, la riba del riu contrasta per la seva enorme fertilitat, que permet una intensa explotació agrícola.

L’estendard reial d’Ur

L’estendard reial d’Ur estava de-corat amb dos plafons que mos-traven escenes de guerra i de pau.

En el plafó de la imatge es re-flecteixen l’activitat econòmica principal i la jerarquització de la societat, ja que mostra el lliu-rament de productes agrícoles i ramaders, que eren la base de l’economia mesopotàmica, al rei i als nobles durant un banquet.

1. Per què una part del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà es co-

neix com Creixent Fèrtil?

— Consulta un atles i identifica els Estats que actual-

ment ocupen la zona de Mesopotàmia.

2. La regió de Mesopotàmia està envoltada de desert. Obser-

va la fotografia de la vall de l’Eufrates i explica quins factors

naturals van facilitar el desenvolupament de l’agricultura.

3. Aplica la rutina de pensament Deu vegades dos a la

imatge de l’estendard d’Ur. A continuació respon les

preguntes:

— Quina era la principal activitat econòmica a Mesopo-

tàmia?

— Quins productes apareixen a l’estendard?

— Qui era el propietari de les terres?

— Com es beneficiava de l’activitat econòmica?

— Quines altres activitats econòmiques no s’aprecien a

l’estendard?

4. Amb la informació que t’aporten les imatges, redacta un

informe sobre la formació de la civilització mesopotàmi-

ca que contingui les paraules següents.

agricultura - canals - comerç - Creixent Fèrtil

dics - Estat - excedents - fertilitat - inundacions

Productes ramaders

Cortesans Rei Músic

Desert

Cultius

Riu

+

Productes agrícoles

Activitats

182 Unitat 9

Cabdill Persona que guia i mana un grup de gent, generalment armada.

Cuneïforme Amb forma de tascó. Es re-fereix als caràcters de l’escriptura meso-potàmica.

Pictograma Signe gràfic que representa una idea o un objecte.

Societat jerarquitzada Societat formada per grups graduats segons el poder que tenen i la seva riquesa.

http://links.edebe.com/tf

Simulació de la ciutat de Babilònia.

5. Quins edificis es trobaven en una àrea aïllada de la resta de la ciutat?

Cap al IV mil·lenni a.C., les primitives comunitats agrícoles de Mesopo-

tàmia es van fer més grans i organitzades, i els llogarets rurals es van

transformar en ciutats de més de mil habitants.

2.1. De les ciutats als imperis Les primeres ciutats de Mesopotàmia es van organitzar com a ciutats

Estat. Cadascuna tenia el seu propi govern i retia culte a uns déus pro-

pis.

El poder polític estava liderat per cabdills o reis, els quals, juntament

amb els sacerdots, dirigien les ciutats i els seus habitants mitjançant

codis de lleis. A més, els reis disposaven d’un exèrcit (per controlar les

ciutats i el territori que les circumdava) i de funcionaris (per a les tasques

administratives).

L’administració de les ciutats Estat va generar la necessitat d’anotar els

comptes (impostos, control de collites, etc.) i de deixar constància de

les lleis. Per això es va desenvolupar l’escriptura.

Les ciutats Estat sovint s’enfrontaven entre si per aconseguir més terres

i controlar l’aigua. Algunes van arribar a dominar unes altres i van formar

regnes i imperis.

En la història de Mesopotàmia es van succeir quatre grans imperis que

van dominar aquest territori: Sumer, l’Imperi accadi, l’Imperi babilònic i

l’Imperi assiri.

2.2. La societat jerarquitzada A Mesopotàmia, l’organització social era molt rígida i estava jerarquit-

zada:

— Rei. Era també el gran sacerdot. El poder reial provenia directament

dels déus, però el rei no era un déu. El càrrec era hereditari, passava

de pares a fills.

— Nobles i sacerdots. Tenien una gran influència en la política i l’ad-

ministració de la ciutat Estat o l’Imperi. Molts d’ells pertanyien a la

família reial, que ocupava els càrrecs més importants a l’exèrcit,

l’administració (eren funcionaris d’alt rang) i el sacerdoci. Entre els

funcionaris, cal destacar la importància dels escribes, ja que eren els

únics que sabien escriure i portar els comptes de l’Estat.

— Artesans, mercaders i camperols. Eren persones lliures. Els arte-

sans i els mercaders vivien al voltant dels palaus i els temples. Els

artesans elaboraven productes de luxe, i els grans mercaders tenien

una bona posició. Els camperols eren el grup social més nombrós;

treballaven la terra i participaven en les grans obres de construcció,

com ara els canals, els palaus i els temples.

— Esclaus. Solien ser presoners de guerra o persones que havien estat

esclavitzades per saldar els seus deutes. No eren lliures, però podien

ser alliberats pels seus amos.

A la part superior es representa la revelació divina del codi. A la part inferior estan escrites les lleis.

Lleis divines

Els primers codis de lleis van ser creats per organitzar la societat, solucionar els conflictes i administrar justícia. Les lleis es consideraven d’origen diví: sempre eren revelades per un déu al rei, que també era el summe sacerdot. Amb aquesta justificació religiosa, el grup dirigent s’assegurava que les lleis tinguessin una influència més gran en la societat. El rei Hammurabi va fer gravar en una estela un codi de lleis, que van ser presentades com si haguessin estat revelades pel déu Xamaix. El Codi d’Ham-murabi no dicta normes reli-gio ses, sinó que regula els drets i deures ciutadans: es-ta bleix indemnitzacions per robatoris, danys o ferides, in-dica les compensacions per l’incompliment d’acords, i es-ta bleix les penes per dife rents crims.

lació divina del codi

evelades ratpsa

ar s,si el--s -r -

velades a el a

p

2. Les primeres societats urbanes


Els imperis mesopotàmics

Les primeres ciutats Estat que coneixem es van for-mar a la regió de Sumer a la fi del IV mil·lenni a.C. Van destacar Ur i Uruk. Va ser en aquesta última on es va desenvolupar una de les pri-meres formes d’escriptura. Es tractava de pictogra-mes pensats per facilitar els comptes de palau.

A la fi del II mil·lenni a.C., un poble guerrer del nord, els assiris, va crear un important imperi. L’any 539 a.C. va ser ocupat pels perses, originaris de l’actual Iran. Els assiris van desenvolupar eficaces tàcti-ques de guerra gràcies a l’ús del carro de combat tirat per cavalls i a les armes de ferro.

Cap a l’any 2300 a.C., el rei Sargon d’Accad va sot metre diverses ciutats sumèries i va formar un imperi que va durar poc. Durant aquesta època es va crear l’escriptura cuneïforme.

El rei Hammurabi de Ba-bilònia (cap a 1800-1750 a.C.) va crear un gran im-peri que, després de segles sota domini assiri, va re-néixer entre els anys 625 i 539 a.C., fins que va ser ocupat pels perses. Babi-lònia va destacar pels seus bells edificis. També ens ha llegat un dels primers codis de lleis, escrit en època del rei Hammurabi.

1. Sumer

3. Imperi assiri

2. Imperi accadi

4. Imperi babilònic

7. Qui governava les ciutats estat mesopotàmiques? Quin element

facilitava la seva administració?

8. Observa el mapa dels imperis mesopotàmics i relaciona els con-

ceptes de les dues columnes al teu quadern.

— Dibuixa un eix cronològic amb els quatre grans imperis meso-

potàmics.

9. La societat mesopotàmica estava jerarquitzada. Per què?

— Qui posseïa el màxim poder? Quines dues funcions exercia?

— Per què creus que els funcionaris i l’exèrcit eren considerats

superiors als camperols?

— En grups, componeu un rap que expliqui com era la societat

mesopotàmica.

Activitats

a) Sumer

b) Imperi accadi

c) Imperi babilònic

d) Imperi assiri

+El Codi d’Hammurabi

Si un senyor ha rebentat l’ull a un altre [senyor],

se li rebentarà l’ull.

Si ha rebentat l’ull d’un subaltern o ha trencat

l’os d’un subaltern, pagarà una mina de plata.

Si ha rebentat l’ull de l’esclau d’un particular, pa-

garà la meitat del seu preu.

Si un senyor ha obert la bassa per a irrigació, si

ha estat negligent i ha deixat que les aigües de-

vastin el territori del seu veí, entregarà gra en la

mateixa proporció que [hagin produït les terres

de] el seu veí.

Codi d’Hammurabi, ii mil·lenni a.C.

6. -

na si tots els grups socials eren tractats

de la mateixa manera.

— Què reflecteix l’última llei?

+

KaratepeHarran

Karkemiš

Assur

NíniveNimrud

Ecbàtana

SusaAccad

Nippur

Uruk

LarsaUr

Lagaix

Mari

Tadmir

Damasc

Ugarit

TrípoliBiblosSidóTir

Jerusalem Jericóp

U

purpu

U

UrUr

xxxaixaaixaUU

p

U

uruu

rruu

LaaLaLa

ruruu

a

NNippppurrp

AccccA

NNi

Mari

A

MarMarii

ssuu

vm

u

nivNNi

ur

nnNNNN

NínínNNN

EEcbcbàtaàtanana

SSususaa

aaakk

aaaa

kkkLLLagagagagaggaa

kkkk

rrrrs

kkk

ssasa

LaLaLLLL

aaD e s e r t Ar à

bi

c

A n a t ò l i aC a u c a s

Penínsuladel

Sinaí

Me

so

po

t àm

i a

Mar Negra

Mar Càspia

Llac de Van

Llac d’Urmia

Tig

ris

Eufrates

Mar

M

edit

errà

nia

Golf Pèrsic

Aras

Sumer (2500 a. C.)Imperi accadi (2100 a. C.)Imperi assiri (ss. IX-VII a. C.)Imperi babilònic (s. VI a. C.) 0 500 km

N.)00 a. X-VII as. VI a 0

H

kKKK

rit

lis

ó Da

m JJemm

tA

C.)a. C.)a. C.)

184 Unitat 9

3. La cultura mesopotàmica La civilització mesopotàmica va ser una de les més avançades del món,

gràcies al seu gran desenvolupament cultural. Destaca per la invenció

de l’escriptura, que va permetre donar continuïtat als esdeveniments i

als coneixements orals.

3.1. La cultura Les primeres formes d’escriptura van sorgir amb els sumeris a la fi

del IV mil·lenni a.C., per portar la comptabilitat de l’Estat (control de les

collites, cobrament d’impostos, etc.). Aquesta escriptura, que era pic-

togràfica, va evolucionar i al III mil·lenni a.C. els pictogrames es van

anar simplificant fins a convertir-se en els caràcters que coneixem com

escriptura cuneïforme.

L’escriptura es va usar per portar els comptes dels palaus i temples,

però també per redactar codis de lleis i relats literaris, com ara el Poe-

ma de Gilgameix.

Les matemàtiques i l’astronomia van tenir un gran desenvolupament.

Els mesopotàmics van utilitzar el sistema sexadecimal per als seus càl-

culs. L’astronomia era necessària per conèixer amb precisió les cres-

cudes cícliques dels rius i preveure les inundacions, i es va inventar el

calendari de 12 mesos lunars.

3.2. La religió Els habitants de Mesopotàmia eren politeistes, és a dir, adoraven

molts déus. Els seus déus estaven relacionats amb l’economia agrí-

cola i pastoral (culte a l’aigua i a la fertilitat de la terra i culte al cel i als

astres). Els retien culte amb pregàries i oracions, himnes, sacrificis i

ofrenes.

Cada ciutat Estat tenia el seu propi déu protector, al qual dedicava el

ziggurat o temple.

La religió mesopotàmica no oferia l’esperança d’una vida millor després

de la mort, ni esperava la immortalitat; per això, aplicava els seus conei-

xements a millorar l’existència terrenal.

3.3. L’artCom que la zona estava mancada de pedra, l’arquitectura mesopotà-

mica es basava en les construccions de tova i maons. Per dissimular

els maons i embellir l’edifici, usaven plaques de ceràmica vidriada i

relleus escultòrics.

Una gran aportació de l’arquitectura mesopotàmica va ser la invenció

de l’arc i de la volta, que van usar per cobrir els edificis monumentals

més destacats, com ara els palaus i els ziggurats.

Les escultures solien representar figures de déus i governants, i es ca-

racteritzaven per la rigidesa dels cossos, un cap de grans proporcions

i uns ulls molt oberts.

Els relleus decoraven els edificis. Els relleus assiris mostren una gran

naturalitat en el traçat de les figures i reflecteixen amb realisme la cruel-

tat de la guerra.

Tova Bloc de fang i palla modelat que s’assecava al sol; en coure’s, se solidificava i es convertia en un maó.

Ziggurat Temple amb forma de torre es-calonada, a la part superior de la qual hi havia el santuari on es custodiava la imat-ge del déu.

Àgora

Guerres i saquejos

L’abril del 2003, es van robar unes tres mil peces arqueològiques del Museu Nacio-nal de Bagdad (Iraq), moltes de les quals van passar al mercat il·legal d’obres d’art.

» Reflexioneu sobre la responsabilitat de fets com aquest i les mesures que es podrien prendre per evitar-los.

Els déus mesopotàmics

Alguns dels principals déus mesopotàmics eren An/Anu (1), déu del cel, creador i déu suprem; Inanna/Ixtar (2), deessa mare de la fecunditat, de l’amor i la guerra; Ninhursag (3), deessa de la terra, i Xamaix (4), déu babilònic del Sol.

1 2

3 4


El ziggurat se situava dins d’un recinte sagrat que incloïa tot el complex d’edificis circumdants.

L’origen de l’escriptura es troba en els signes que gravaven els habitants de Mesopotàmia sobre unes tauletes d’argila. Això els permetia controlar la producció agrícola i prendre nota de la seva riquesa.

L’escriptura pictogràfica es compon de pictogrames, que són dibuixos simplificats d’objectes, animals o persones. Per exemple, per anotar bou, es dibuixaria un bou. A poc a poc, l’escriptura es va anar desenvolupant i cada dibuix no sola-ment representava l’objecte, sinó també una idea. Així doncs, un bou podria representar pastures o menjar.

L’escriptura cuneïforme és el tipus d’escriptura que s’uti-litzava a Mesopotàmia cap a l’any 2900 a.C. S’escrivien els caràcters amb una canya tallada en forma de tascó sobre tau-letes d’argila crua, que després es coïen per endurir-les. Els signes cuneïformes poden representar objectes, animals i per-sones, però també sons, que s’agrupen per formar paraules. Això facilita l’escriptura i la lectura.

L’invent de l’escriptura

Tauletes mesopotàmiques amb escriptura cuneïforme (a dalt) i amb pictogrames (dreta).

10. Elabora un esquema amb les principals innovacions

de la cultura mesopotàmica.

11. Quins motius van impulsar el desenvolupament de

l’escriptura a Mesopotàmia?

— Per què considerem que va ser un invent bàsic per

passar de la Prehistòria a la Història?

12. Respon les qüestions següents sobre l’arquitectura

mesopotàmica.

— Quines van ser les seves dues grans aportacions?

En quins tipus d’edificis les aplicaven?

— Amb quins materials construïen els edificis a Me-

sopotàmia? Com els decoraven?

13. Observa el dibuix del ziggurat; explica què és i

descriu-lo.

— Detalla on se situa el ziggurat i què l’envolta.

14. Quina influència tenia la religió en els habitants de

Mesopotàmia? Posa’n exemples.

— Com retien culte als seus déus?

+

Activitats

Porta d’Ixtar, a Babilònia.C. 580 a.C. Relleu assiri del palau d’Asurbanipal a Kuyunjik (Nínive). Segle VII a.C.

186

4. Egipte, el país del NilCap al IV mil·lenni a.C., la població es va anar concentrant en les ribes del ric

Nil per aprofitar l’aigua i la fertilitat del sòl. A poc a poc es va crear una gran

civilització, en un procés similar i paral·lel al de Mesopotàmia.

4.1. El Nil, font de vidaEgipte era una estreta franja al llarg de la conca fluvial del Nil en la qual

es van anar desenvolupant comunitats camperoles i es va formar una

societat urbana.

Per als habitants d’Egipte, el riu Nil era font de vida, ja que era un recurs

econòmic bàsic:

— El riu feia possible l’agricultura, que, juntament amb la ramaderia,

era la base de l’economia.

— A més, subministrava pesca i la planta del papir, que creixia a la riba.

El papir s’utilitzava per construir embarcacions, elaborar cistells o

confeccionar paper per escriure.

— El riu era també l’eix principal de comunicació, pel qual els egipcis

es desplaçaven en vaixells de vela.

4.2. La supervivència a la vall del NilEl riu era font de vida, però solament en l’estreta franja de terres que el

vorejaven, ja que la resta del territori era desert. L’agricultura a la seva

riba era possible gràcies a un procés natural anual:

— Cada any, amb les fortes pluges d’estiu, el riu Nil pujava de nivell i

inundava les ribes.

— Quan les aigües es retiraven, deixaven humides les terres de la riba i

hi quedava dipositada una capa de llim negre que fertilitzava el sòl.

No obstant això, a fi d’aprofitar la terra per a l’agricultura, va caldre

controlar aquestes crescudes. Es van construir canals i dics per por-

tar l’aigua on era necessari. D’aquesta manera s’ampliava la superfície

cultivable i s’evitava que es formessin zones pantanoses i insalubres.

El cicle de treball agrícola era regular: llaurar la terra després de la cres-

cuda del riu, sembrar en el llim dipositat i collir. Es conreaven cereals,

verdures i lli. Les tasques es reiniciaven després de la crescuda següent.

La majoria de la població egípcia es dedicava a l’agricultura i, com a

complement, a la ramaderia. Tot i això, es va produir una especialització

del treball a mesura que sorgien altres activitats:

— Artesania. Els artesans realitzaven la seva activitat en petits tallers si-

tuats a les ciutats, on elaboraven una gran varietat de productes, com

ara teixits, ceràmica i orfebreria. També hi havia picapedrers i escultors.

— Comerç. La seva activitat es basava en la barata, ja que desco-

neixien la moneda. Els productes agrícoles s’intercanviaven per fus-

ta, metalls, perfums i altres articles de luxe de les ciutats orientals i

de Somàlia.

Unitat 9

Llim Fang molt fi que es troba al fons de les aigües o es forma al sòl amb la pluja.

El Nil formava un extens delta: era el Baix Egipte. L’Alt Egipte, en canvi, era la regió que ocupava la vall fluvial.

Els habitants d’Egipte anomenaven el seu país kemet, és a dir, terra negra, pel color fosc del llim, i d’aquesta manera el diferenciaven del desert, o terra vermella.

Alt i baix Nil

Goo

gle

Ear

th®

N

Desert

de

Síria

BAIXEGIPTE

M A R M E D I T E R R À N I A

MA

R R

OJ

A

Tanis

Filé

Desert Sinaí

NÚBIA

Jerusalem

ALTEGIPTE

Piràmides (tombes)

Hipogeus (tombes)

Pedreres

Cascades

Imperi Antic

Desert

Aràbic

0 300 km150

Imperi Mitjà

Imperi Nou

Memfis

Karnak

Assuan

LuxorTebes

Edfú

Vall de les Reines

Tell-El-Amarna

Vall dels Reis

de Líbia

GizehHeliòpolis

R. N

il

KKKarnKarnKKarKKKaKaKarnnnnnKarnKKKK nnKKKKarKa nKK n

187

15. Per què el riu Nil era un recurs econòmic bàsic d’Egipte?

Què va caldre fer per controlar les seves crescudes

anuals?

— A partir dels dibuixos de dalt, explica com era el cicle

de treballs agrícoles. Quins eren els principals con-

reus?

16. Observa les dues imatges superiors d’aquesta pàgina i

explica quines tasques apareixen representades en les

dues escenes.

17. Redacta un poema en el qual reflecteixis la importància

del Nil i la seva relació amb l’agricultura.

18. Llegeix aquesta afirmació d’Heròdot, historiador i geò-

graf grec del segle V a.C.

«Egipte és per als egipcis terra adquirida i do del riu».

— Observa la fotografia de la terra negra, a la pàgina

anterior. Anota les ciutats de l’Alt Egipte i les del Baix

Egipte, i descriu el medi natural de cada regió. Per

què totes les ciutats es localitzen al costat del riu?

Què se situa al desert? Raona-ho.

— Explica la relació que hi ha entre l’afirmació d’Heròdot

i el mapa i la fotografia de la pàgina anterior. Justifica

la resposta.

Les primeres civilitzacions

Activitats

Treballs agrícoles en la riba del Nil. Pintura de la tomba del noble Sennedjem, a Tebes (avui Luxor, Egipte). Imperi Nou.

El Nil i el cicle dels treballs agrícoles

Recollida de raïm per produir vi. Pintura de la tomba del noble Najt, a Tebes (avui Luxor, Egipte). Imperi Nou.

Crescuda Decrescuda

Conreu

+

188

5. El poder del faraó En la seva evolució, Egipte va esdevenir un gran imperi que va traves-

sar diverses etapes. Al capdavant de l’imperi hi havia el faraó, que,

des del cim de l’organització social, dirigia un Estat centralitzat i fort.

5.1. La construcció d’un imperi Amb el desenvolupament agrícola i l’especialització del treball, al-

gunes de les petites comunitats instal·lades a la vora del Nil es van

convertir en ciutats-estat que es van acabar unificant en dos grans

regnes: l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, i el Baix Egipte, amb capital

a Memfis.

A partir del III mil·lenni a.C., es va iniciar el període d’esplendor de la

civilització egípcia. Aquest període es divideix en tres etapes: Imperi

Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nou.

Cada etapa s’iniciava amb la unificació de l’Alt i el Baix Egipte, i fina-

litzava amb un llarg període d’inestabilitat i crisi. La decadència de-

finitiva de la civilització egípcia no es va produir fins a principis del

I mil·lenni a.C.

5.2. El faraó: rei i déuEl faraó era el monarca d’Egipte i també era considerat un déu vivent.

Representava la màxima autoritat política i militar. Totes les terres

eren seves i controlava les obres de canalització i el comerç. A canvi,

havia d’assegurar l’ordre al país i lluitar contra els enemics. Per governar

un territori tan extens, va organitzar una complexa administració i un

gran exèrcit.

El faraó també encarnava la màxima autoritat religiosa, perquè era el

descendent del déu Osiris a la Terra i havia d’assegurar l’harmonia al

món. Així doncs, les seves ordres eren lleis i els egipcis l’adoraven com

un déu.

5.3. Una societat jerarquitzada Els habitants d’Egipte formaven part d’una societat jerarquitzada, com-

posta per diversos grups:

— Privilegiats. Eren els sacerdots i els nobles (entre els quals hi havia

els funcionaris i els caps de l’exèrcit). Els sacerdots vivien en els

temples i s’ocupaven del culte als déus, així com de la ciència. Els

alts funcionaris solien ser familiars del faraó.

— Artesans, mercaders i camperols. Eren persones lliures. Els arte-

sans i els mercaders vivien en ciutats i poblets, en petits tallers, o al

voltant de les residències reials i dels temples. Els camperols eren

la majoria de la població (un 90 %), però no posseïen les terres que

conreaven, ja que pertanyien al faraó.

— Esclaus. Eren presoners de guerra o bé persones amb deutes.

No n’hi havia un nombre molt elevat i la majoria treballaven per

al faraó.

188 Unitat 9

La dona a Egipte

A les famílies egípcies, les dones hi te-nien un paper fonamental, ja que esta-ven a càrrec de l’educació dels fills i de la casa. Les de bona posició econòmica dis-posaven d’alguns drets socials, com ara posseir riqueses i negocis o bé heretar. A més, a Egipte les dones no tenien prohi-bit l’accés al poder, com en altres civilitza-cions antigues, i podien arribar a regnar. Un exemple és el d’Hatxepsut, que va reg-nar durant 22 anys.

» Valora el paper social de les dones egípcies i reflexiona sobre el perquè de la discriminació durant algunes etapes de la història.

Àgora

Els atributs del faraó

1. Cobra. Protegeix el faraó. 2. Tocat. Atri-but propi dels faraons. 3. Barba postissa. Simbolitza que és immortal. 4. Ceptre i fuet. Mostren la seva autoritat sobre la població; el ceptre guia i el fuet amenaça els enemics.

2

3

4

1


19. A partir de l’eix cronològic i del mapa de la pàgina 196,

elabora un esquema sobre les etapes de la història

d’Egipte. Respon les preguntes següents:

— Quins pobles van envair l’antic Egipte al llarg de la

seva història? En quins períodes històrics?

— Quan i per què va acabar desapareixent la cultura

egípcia?

20. Explica com era el poder del faraó.

21. Observa la màscara del faraó i explica quins símbols

representen els seus atributs.

22. Raona per què s’afirma que la societat egípcia estava

jerarquitzada.

— Dibuixa esquemàticament dues piràmides i anota

els grups socials de Mesopotàmia i els de Egipte.

— Compara la societat egípcia amb la mesopotàmica i

estableix-hi semblances i diferències.

23. Quin era el paper de l’escriba? Ocupava una posició

social rellevant?

Activitats

Els períodes històrics d’Egipte

Imperi Nou

Durant aquest període, es va aconseguir la màxima ex-pansió territorial: es va arribar fins a Núbia, Líbia i el Pròxim Orient. Es van construir molts temples i els faraons eren enterrats a la Vall dels Reis. El moment de major es-plendor es va donar amb la reina Hatxepsut. Va ser un pe-ríode de pau i de gran desenvolupament econòmic.

Decadència

L’època de la decadència d’Egipte va estar marcada per successives dominacions estrangeres (libis, assiris, perses, macedonis i romans). La conquesta del mace-doni Alexandre el Gran (332 a.C.) va posar fi a la cultu-ra egípcia clàssica. L’any 30 a.C. va passar a ser provín-cia romana.

Imperi Antic

Es van unificar els dos regnes sota la figura del rei o faraó, cap polític i religiós. La monarquia va ser considerada divi-na i la cultura egípcia va començar a ser coneguda per al-tres pobles. Van prosperar l’economia i la cultura, i es va ini-ciar l’escriptura de jeroglífics. En aquesta època, els faraons Kheops, Kefren i Micerí van construir les piràmides de Gizeh.

Imperi Mitjà

Després d’un període d’inestabilitat i lluites internes, el país es va reunificar i Egipte va envair altres terres. El faraó Sesostris III va aconseguir la màxima expansió territorial. Es van obrir noves rutes comercials cap al Pròxim Orient. Es van fer obres de millora en canalitzacions i drenatges, i es van fortificar les fronteres nord i sud. Finalment, els hikses, un poble procedent de Palestina, van envair el país.

Els escribes

Els funcionaris eren essencials per al funcionament de l’Estat egipci, especialment els escribes, ja que el seu do-mini de la complicada escriptura egípcia els permetia calcular els impostos, portar la comptabi-litat, transcriure les ordres dels faraons...

Socialment, els escribes ocupaven un estatus privi-legiat, atès que no pagaven impostos ni havien de fer treballs físics. En general, la condició d’escriba es trans-metia de pares a fills, i abans s’havia de rebre una àm-plia formació a les escoles dels temples.

lmeare

s ao

vig

baa d

icada escriptura etia calcular els r la comptabi-les ordres dels

escribes atus privi-o pagaven ien de fer general, la a es trans-fills, i e

+

10020030040050060070080090010001100120013001400150016001700180019002000210022002300240025002600

2050 1570 715 30

a.C. d.C.2700

Imperi Antic Imperi Mitjà

Imperi NouDecadència

190 Unitat 9

6. La cultura dels egipcis

Igual que a Mesopotàmia, els egipcis van idear un sistema d’escriptura,

tota una mostra del gran desenvolupament cultural d’aquesta civilitza-

ció, que estava molt lligat a la religiositat i a la voluntat de perdurar.

6.1. La cultura Com a Mesopotàmia, la primera escriptura coneguda a Egipte va ser

pictogràfica, però després va evolucionar i va adoptar una forma més

complexa: l’escriptura jeroglífica. Els jeroglífics s’inscrivien o pinta-

ven als murs o en estàtues, amb una gran perfecció artística. En can-

vi, quan s’escrivia sobre fulls de papir, els símbols es dibuixaven més

ràpidament i amb menys cura, la qual cosa va donar lloc a un tipus

d’escriptura popular denominada demòtica.

La cultura egípcia també va tenir un gran desenvolupament en el ter-

reny del coneixement científic, en àmbits com ara la geometria,

l’astronomia, les matemàtiques, l’anatomia i la medicina.

6.2. La religióEls egipcis eren politeistes. Hi havia alguns déus que eren comuns a tot

el territori, com per exemple Horus, Isis, Osiris o Amon-Ra, però cada

regió, ciutat o poble tenia el seu propi déu. A partir dels déus, els egip-

cis van elaborar mites i llegendes que explicaven el món i els fenòmens

naturals que no comprenien. El faraó, com ja has vist, era un déu vivent

al qual s’havia d’oferir una sèrie de rituals. El faraó iniciava el seu regnat

com l’encarnació del déu Horus i, en morir, es convertia en el déu Osiris

per regnar al món dels morts.

Al temple, considerat la llar del déu, solament podien accedir el faraó

i els sacerdots. En les fosques estances del seu interior, els sacerdots

feien els rituals i presentaven ofrenes als déus en nom del faraó. El po-

ble podia entrar al pati exterior i solament veia la figura del déu quan el

treien en processó.

6.3. L’art egipci L’arquitectura egípcia es basava en la utilització de la pedra com a

material de construcció per a les seves grans edificacions, com els tem-

ples i les tombes. Aquests edificis, a més, es caracteritzaven per la seva

grandària colossal i l’ús de murs, columnes i llindes, ja que els egipcis

desconeixien l’arc i la volta. Les cases i els palaus, en canvi, eren de

maó o tova.

L’escultura representava figures humanes, com déus, faraons i perso-

natges destacats, de manera estàtica, rígida i sense expressivitat, amb

la qual cosa transmetien sensació d’eternitat. Altres mostres d’escultura

són els relleus a les tombes i els temples. La pintura s’emprava en la

decoració de palaus, temples i tombes, amb escenes religioses i de la

vida quotidiana. S’aplicava la llei de frontalitat, que combinava perspec-

tiva frontal i perfil.

Thot, déu de l’escriptura i de la saviesa. Se’l representava amb un cap d’ibis, una au que, segons els egipcis, era sàvia.

Encarnació Es diu d’una deïtat que neix com a humà i viu un temps entre els mor-tals.

Jeroglífic Signe gràfic que representa idees o síl·labes.

Momificació Procés pel qual es prepara un cadàver perquè pugui ser conservat sense descompondre’s.

http://links.edebe.com/uhAquest vídeo mostra el trasllat dels tem-ples d’Abu Simbel.

24. Quina acció humana va amenaçar el temple? Com es va solucionar?


25. Quin tipus d’escriptura utilitzaven els egipcis?

— Busca informació a Internet sobre la pedra de Rosetta

i explica per què va ser tan important la seva troballa.

26. En quins déus s’encarnava el faraó? Els egipcis li havien

de retre culte? Raona la teva resposta.

27. Quina funció tenia el temple en la religió egípcia? Qui

podia accedir-hi?

28. Explica per què els egipcis eren momificats.

— Per què solament s’han trobat cossos momificats

dels faraons i els nobles?

— Per què creus que les tombes es construïen al de-

sert?

29. Observa la taula superior i explica les característiques de

les tombes egípcies. A qui estaven destinades?

30. Elabora un quadre resum amb les característiques de

l’art egipci: arquitectura, escultura i pintura.

— Compara l’art egipci amb el de Mesopotàmia i anota

similituds i diferències.

31. En grups, apliqueu la tècnica cooperativa del joc de

paraules. Seleccioneu tres o quatre paraules clau sobre

la cultura egípcia.

— Individualment, trieu una paraula i redacteu una frase

explicativa.

— Poseu-les en comú en el grup, valoreu-les i redacteu-

ne versions consensuades.

Activitats

Les creences funeràries dels egipcis

Els egipcis creien en l’existència d’una vida eterna després de la mort. Per a ells, l’ànima era immortal i després de la mort havia de ser jutjada pel déu Osiris, amb la finalitat de poder gaudir de la vida eterna. Per superar el judici, havien d’obrar bé en vida, però també era imprescindible conservar el cos intacte.

Per això, aplicaven la momificació dels cossos i van construir grans edificis per protegir aquestes mòmies. Hi havia diferents tipus de momificació: els cossos més ben embalsamats eren dels membres de famílies reals o nobles; en canvi, els de la majoria de la població simplement es dipositaven en sal. Les tombes que s’han conservat corresponen a les famílies reals i nobles, ja que la resta d’egipcis eren enterrats directament a la sorra del desert.

+

Les tombes egípcies

Mastaba Piràmide escalonada Piràmide Hipogeu

Tomba de planta rectangular i

poca altura, on van ser enter-

rats els primers faraons. Tam-

bé eren les tombes utilitzades

pels personatges notables.

Primeres piràmides de l’Imperi

Antic, formades per la super-

posició de mastabes. Destaca

la del faraó Djoser a Saqqara.

Les piràmides escalonades

van evolucionar cap a la pirà-

mide de parets llises i altura

considerable, entre les quals

destaquen les dels faraons

Kheops, Kefren i Micerí a Gi-

zeh.

Túnels excavats a la roca i pin-

tats amb escenes quotidianes.

Es van construir durant els im-

peris Mitjà i Nou per protegir

més bé els difunts dels saque-

jadors de tombes. Cal destacar

les tombes de la Vall dels Reis i

de la Vall de les Reines, a prop

de Tebes (avui Luxor, Egipte).

192 Unitat 9

7. Hebreus i fenicisLa zona del Creixent Fèrtil estava habitada, com ja has vist, pels meso-

potàmics i els egipcis, però també per altres pobles. Els hebreus i els

fenicis hi van tenir una especial rellevància.

7.1. El poble hebreuEls hebreus eren un conjunt de tribus de pastors seminòmades amb

una organització patriarcal, ja que l’autoritat residia en el patriarca o

cap de la família i de la tribu. Eren originaris de Mesopotàmia, però al

II mil·lenni a.C. es van desplaçar cap a Egipte fins que, finalment, es van

establir a Canaan, al sud del territori fenici.

Dels pobles de l’Antiguitat, els hebreus van ser els primers que van

creure en un déu únic; és a dir, eren monoteistes. La seva religió va

influir en el cristianisme i en l’islam.

Els seus textos sagrats són la Bíblia, que és la paraula revelada per

Déu, i el Talmud, una recopilació d’escrits amb les normes que regeixen

la vida quotidiana.

7.2. El poble feniciEls fenicis eren un poble establert des del III mil·lenni a.C. a la regió de

Canaan —a la costa oriental del mar Mediterrani— que va crear una

important cultura entre l’any 1500 a.C. i el segle IV a.C., quan el grec

Alexandre el Gran va conquerir el territori que ocupaven.

Aquest territori s’organitzava en ciutats Estat autònomes, que només

s’unien quan calia defensar-se d’un enemic comú. Cada ciutat tenia el

seu propi rei.

Els fenicis van ser experts navegants i mercaders, que comerciaven

amb els seus productes i els dels pobles veïns per mitjà de la barata.

Solament a partir de l’any 450 a.C. van començar a encunyar moneda.

Eren reconeguts per la qualitat dels seus productes de fusta de cedre,

ivori, orfebreria i vidre. Però el seu producte més destacable van ser

les teles tenyides de color porpra, a partir d’un pigment obtingut d’un

mol·lusc marí. També van aportar innovacions en els vaixells per aug-

mentar-ne la resistència i la rapidesa, i van fer grans obres d’enginyeria

per construir ports.

El gran llegat dels fenicis a la cultura occidental va ser la creació d’un

alfabet. Cada símbol corresponia a un so, per la qual cosa podien es-

criure qualsevol paraula amb només 22 signes. L’escriptura es va sim-

plificar i va ser la base dels alfabets grec i llatí.

A l’inici del I mil·lenni a.C., ciutats com Biblos, Sidó i Tir van crear diver-

ses colònies i factories comercials en el litoral mediterrani del nord

d’Àfrica, a les illes de Xipre, Sicília i Sardenya, i al sud de la península

Ibèrica. No van conquerir aquests territoris, sinó que solament hi van

establir vincles comercials.

El poble de la Bíblia

Segons la Bíblia, Déu va dir al patriarca Abraham (s. XIX a.C.) que els hebreus eren el poble elegit i que havien d’emigrar a la regió de Canaan. Allà els hebreus es van unir sota l’autoritat d’un sol rei. El rei Salomó (s. X a.C.) va ser famós per la prosperitat que va aconseguir el seu regnat i per la construcció d’un gran temple. Després de la seva mort, el regne es va dividir entre Israel i Judà. A partir de llavors, els regnes veïns van aprofitar la seva feblesa per envair el territori hebreu. Amb l’ocupació dels assiris i els babilonis, molts hebreus es van haver d’exiliar.

És en aquest moment que la religió hebrea va adquirir la forma definitiva. El seu lloc de reunió va rebre el nom de sinagoga, i el rabí era el mestre que interpretava l’Escriptura sagrada. Amb l’ocupació romana al se-gle I a.C., el poble hebreu es va dispersar definitivament, i a partir de llavors els hebreus es van anomenar també jueus, que significa «els que reconeixen Déu».

Orfebreria Tècnica de treballar objectes artístics en metalls preciosos (or, plata, etc.).

Colònia Ciutat o enclavament habitat per gents procedents d’un altre país o regió que s’hi han establert per poblar-lo o ex-plotar-lo.

El Mur de les Lamentacions, a Jerusalem. És l’únic vestigi que es conserva de l’antic temple.


32. Qui eren els hebreus? Amb quin altre nom també es co-

neix aquest poble?

— Explica quina era la característica principal de la reli-

gió dels hebreus. Continua existint avui dia? En qui-

nes religions va influir?

— Quina relació van tenir amb Mesopotàmia i Egipte?

33. Amb l’ajuda del mapa, redacta un text explicant el reco-

rregut que va fer el poble hebreu des de Mesopotàmia

fins al seu establiment a Canaan.

34. Quin era l’activitat principal del poble fenici? Quin tipus

de colonització van dur a terme els fenicis?

35. Què obtenien els fenicis de la península Ibèrica?

— Esbrina a quina localitat actual corresponen les colò-

nies fenícies següents i situa-les en un mapa.

— Per què Gadir tenia una situació estratègica?

36. Llegeix els textos sobre Tartessos.

— Esbrina qui va ser Estrabó.

— On es trobava Tartessos?

— Situa Tir i Tarsis. Segons la Bíblia, quina relació hi ha-

via entre Tir i Tarsis?

Activitats

Tartessos segons Estrabó i la Bíblia

Sembla que en temps anteriors van anomenar

el Betis [Guadalquivir] Tartessos, i Gadeira [Ca-

dis] i les seves illes veïnes, Eriteia. [...] I com que

el riu té dues desembocadures, es diu també

que la ciutat de Tartessos, homònima del riu,

va estar edificada antigament a la terra situada

entre ambdues, sent denominada aquesta regió

Tartessis, la que ara habiten els Túrduls [tribu

ibèrica].

Estrabó, Geografia, llibre III.

Oh, Tir, princesa dels ports, mercat d’in-

nombrables ports costaners! [...] Tarsis [Tar-

tessos] comerciava amb tu, pel teu opulent

comerç: plata, ferro, estany i coure et donava a

canvi.

Adaptat de: Ezequiel, 27 (Bíblia).

A la península Ibèrica, els fenicis obtenien me-talls (plom, estany, or i plata) i cereals, i conreaven l’olivera i la vinya per a la producció d’oli i vi. Tam-bé van impulsar la pesca i la salaó de la tonyina.

Segons les fonts, la colònia més antiga va ser Ga-dir (Cadis), fundada l’any 1100 a.C., la qual es va convertir en una de les ciutats més pròsperes del Mediterrani occidental, gràcies a la seva situació estratègica. Pel Guadalquivir arribaven a les mines de metalls i a les terres cultivables de l’interior, i també era un port idoni per a la pesca de la ton-yina.

Els fenicis van comerciar amb el poble de Tartes-sos, que ocupava el Baix Guadalquivir i que a par-tir del segle VI a.C. va evolucionar cap a la cultura ibèrica.

Els fenicis a la península Ibèrica

Abdera - Gadir - Malaca - Sexi

El territori d’hebreus i fenicis

Memfis

MA

R R

OJ

A

Golf

Pèrs ic

Babilònia

Ur

R. T

igris

R. Eufrates

R. N

il

M A R


Jerusalem

EGIPTE

Haran

Hebron

BiblosSidóTir

MESOPOTÀMIA

R. Jordà

Terres fèrtilsAbraham

Moisès

Mont Sinaí

CA

NA

AN

FEN

ÍCIA

N

0 500 km250

Riu Guadalquivir

SEVILLA

El Carambolo

CerroMacareno

Valencina de laConcepción

Carmona

La Cruz del Negro

El Acebuchal

Setefilla

Montemolín

Osuna

ÉcijaAl Honoz

Ategua

Quemados

Torre de Doña Blanca Mesas de Asta

Arcos de la Frontera

Lebrija

Cabezo de SanPedro/La Joya

Niebla

San Bartoloméde Almonte

Aznalcóllar

Cerro Salomón/Riotinto

Tejada la Vieja

MÀLAGA

GRANADA

JAÉN

CÒRDOVA

CADIS

HUELVA

M A R M E D I T E R R À N I A

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

Gadir

ALMUÑÉCAR ADRASexi AbderaMalaca

Jaciments tartessis

Colònies fenícies

Principals centresmetal·lúrgics

N

0 100 km50

194

194

Visió 360º

El temple del déu Amon es troba a l’actual ciutat de Karnak (Egipte), a prop de l’antiga Tebes. Es va començar a construir a l’època del faraó Tuthmosis I al principi de l’Imperi Nou (segle XVI a.C.), encara que la seva construcció va durar més de 1 500 anys.

El temple d’Amon a Karnak

Unitat 9

http://links.edebe.com/qa9xt

Informació molt útil i visual sobre el temple com a complex d’edificis i sobre la seva funció religiosa.

Relleus pintats

Piló d’entrada

Pati porticat

Segon piló

Obelisc Sala hipòstila

SantuariAvinguda d’esfinxs

El primer dels cinc grans murs que separaven les àrees.

És el més gran de l’antic Egipte.

Tenia dues estàtues del faraó Ramsès II de granit rosa.

Monument en forma de pilar acabat en piràmide.

Sala amb un sostre sostingut per nombroses columnes.

A l’antic Egipte, aquests éssers mitològics tenien cap de be.

Aquestes escultures tallades en els murs estaven pintades amb colors bàsics.

Era la cambra més sagrada i contenia una estàtua del déu Amon.

195Los animales vertebrados 195Les primeres civilitzacions

Els sacerdots, una casta

Els sacerdots, també cone-guts com «servents del déu», eren els responsables d’oficiar el culte als déus a l’interior del temple. En aquests rituals no participava el poble pla, ja que no podia accedir a les parts més sagrades dels temples.

La importància de la religió egípcia va convertir els sacer-dots en un grup tancat i in-fluent. El sacerdot de rang més alt era el primer profeta i parti-cipava en els afers d’Estat.

El temple, una «empresa»

El temple era un nucli d’extenses propietats que gestio-naven els sacerdots. La part més important eren les ter-res de cultiu, que produïen cereals, fruites i vinya per elaborar vi, productes que s’emmagatzemaven en les dependències del temple. El temple era un important centre econòmic, per al qual treballaven (a dins o fora) nombrosos servents, artesans i obrers.

Els relleus i les gestes del faraó

Els temples estaven de-corats amb nombro-sos relleus, que cobrien bona part de les superfí-cies construïdes. Els re-lleus es realçaven mi-tjançant pintures de colors bàsics. Era molt freqüent que s’hi gra-vessin els mites i les grans gestes militars dels faraons.

Columnes inspirades en la naturalesa

La gran influència del ric Nil es percep fins i tot en els elements decoratius del temple. En con-cret, les 134 columnes de pe-dra decorades amb relleus que formen la sala hipòs-tila disposaven, a la part superior, d’unes peces (anomenades capitells) amb for-ma de lotus (una planta aquàti-ca) obert i tancat.

dra decorades amb relleus que formen la sala hipòs-tila disposaven, a la part superior, d’unes peces (anomenades capitells) amb for-ma de lotus (una planta aquàti-ca) obert itancat.

» Elabora un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.

Pots utilitzar Cacoo, una eina en línia per fer esquemes o diagrames.

http://cacoo.com

Per fer servir Cacoo t’has de registrar a la web. Un cop re-gistrat, prem el botó Create New Diagram i s’obrirà una nova finestra en la qual podràs treballar. Arrossega els ob-jectes de la paleta i manipula’ls per crear el teu esquema. Es poden alinear elements, unir-los a través de línies, can-viar la mida de la lletra, afegir imatges, etc.

Desa el treball en format png i comparteix-lo amb els teus companys de classe.

Cre@ctivitat: Creació d’un mapa conceptual

196 Unitat 9

Aprèn a Analitzar la pintura egípcia

La pintura de l’antic Egipte era principalment simbòlica. Les mostres més destacades corresponen a les decoracions al

fresc de les parets de les tombes i a alguns papirs, amb escenes religioses i de vida quotidiana.

MètodeDescripció

» Presentar l’artista i el destinatari.

» Presentar l’obra: títol, data d’execució, suport, dimensions i lloc on es troba.

» Descriure el context històric i de l’obra.

Anàlisi

» Determinar la tècnica: fresc, oli, gravat...

» Reconèixer la composició: distribució dels elements, tipus de perspectiva...

» Observar els colors i la llum: colors domi-nants, punts d’il·luminació, efectes...

» Caracteritzar el traç: nitidesa, energia...

» Indicar la temàtica i descriure els personatges, els objectes, la decoració...

» Aquesta obra és un dibuix realitzat amb tinta de diversos colors sobre un rotlle de papir.

» El fragment del judici és una seqüència de tres escenes consecutives que representen gràficament els tres passos que ha de seguir el difunt Hunefer perquè la seva ànima assoleixi la vida eterna: negar els pe-cats de la seva vida passada davant un gran nombre de déus menors (escena superior), presenciar com alguns déus pesen el seu cor en una bàscula per determinar si té dret a la vida eterna (escena inferior esquerra) i comparèixer davant el gran déu Osiris (escena dreta).

Totes les escenes estan acompanyades d’inscripcions en escriptura jeroglífica, que s’intercalen fins i tot entre les figures.

» En la representació dels personatges (el difunt Hunefer i els déus Anu-bis, Thot, Horus, Isis i Osiris, entre d’altres), s’aplica la llei de frontalitat característica de la pintura egípcia, en la qual es dóna una singular combinació de perfil (rostre, braços i cames) i frontalitat (tronc i ull).

» Totes les figures estan dibuixades amb un traç nítid i senzill. Els co-lors emprats són plans, és a dir, que s’han aplicat taques de tonalitats uniformes, sense gradacions ni mescles.

» L’escena és una cerimònia sagrada d’enorme importància, per la qual cosa totes les figures es representen mostrant una actitud rígida i inexpressiva.

Conclusió

» Pintura d’autor desconegut.

» El judici d’Osiris pertany a la col·lecció de papirs del Llibre dels Morts, d’Hunefer, realitzats cap al 1275 a.C. El papir fa 38 cm d’alçada i es va trobar a Tebes (avui Luxor, Egipte), encara que es conserva al Museu Britànic, a Londres (Regne Unit).

» Hunefer era un important escriba que treballava a Tebes, a la cort del faraó Seti I. La imatge correspon al passatge que mostra el judici del difunt davant el déu Osiris, per assegurar-se l’entrada al més enllà.

Aplicació

» Identificar l’estil artístic de l’obra.

» Valorar el significat (filosòfic, religiós, sim-bòlic...).

» Destacar l’interès històric i artístic de l’obra.

» Aquesta obra és una mostra de la pintura egípcia de l’Imperi Nou.

» El valor simbòlic de l’obra és enorme, ja que reflecteix la gran im-portància atorgada pels egipcis a la vida eterna després de la mort. D’altra banda, en l’obra es troben reunits els déus més destacats del panteó egipci.

» Té un gran interès des del punt de vista històric, ja que, a més de mostrar amb gran detall la cerimònia més important de les creences funeràries dels habitants de l’antic Egipte, evidencia el paper social rellevant dels escribes, com Hunefer, i el poder del seu rang.


Activitats

Observa atentament la pintura

i analitza-la seguint les pautes

del mètode presentat.

Pintura de la tomba del noble Menna, a Tebes (avui Luxor, Egipte). Imperi Nou.

Aquest fragment del papir mostra, com un còmic amb tres escenes (1, 2 i 3), els passos successius que se-gueix el difunt Hunefer fins a ser jutjat per Osiris.

Les pintures s’han realitzat emprant colors de tonalitats uniformes, sense gradacions ni mescles.

El judici d’Osiris. Fragment del Llibre dels Morts d’Hunefer, un escriba d’alt rang. Procedent de Tebes (avui Luxor, Egipte). Imperi Nou.

Les figures presenten una combina-ció singular de perfil (rostre, braços i cames) i frontalitat (tronc i ull).

Els protagonistes, a més del difunt Hune-fer (a), són diferents déus: Anubis (b), Thot (c), Horus (d), Osiris (i) i Isis (f).

Les figures més importants es representaven més grans o asse-gudes, mostrant actituds rígides i inexpressives.

Estructura seqüenciada Colors plans

Frontalitat Personatges Jerarquia

2

1

3

e f

da cb

1

198198

SÍNTESI

Unitat 9

Personatges

Sesostris III Faraó d’Egipte, va aconseguir la màxima expansió de l’Imperi Mitjà.

Abraham Patriarca hebreu, va conduir al seu poble a Canaan.

societats urbanes imperis

escriptura Història Antiga.

Dades clau

PRIMERES CIVILITZACIONS

Mesopotàmia Egipte Poble hebreu Fenicis

Sargon I d’Accad Rei que va unificar nombroses ciutats mesopotàmiques i va formar l’Imperi accadi.

199

Activitats finals

Les primeres civilitzacions 199

Organització

política

Economia

Societat

Cultura

1. Calca el mapa en el teu quadern i situa:

— Els rius Tigris, Eufrates i Nil.

— La regió de Sumer, Assíria, Egipte, el territori fenici i Canaan.

— Les ciutats mesopotàmiques de: Babilònia i Ur.

— Les ciutats egípcies de: Memfis i Tebes.

— Les piràmides de Gizeh i els hipogeus de la Vall dels Reis i de la Vall de les Reines.

— Acoloreix les terres fèrtils.

— Assigna-hi un títol apropiat i justifica’l.

2. Defineix els termes següents.

3. Compara les característiques principals de les societats de Mesopotàmia i Egipte, i completa una taula com la d’aquesta pàgina.

4. Relaciona cada element amb la cultura corresponent i defineix-los:

i) Escriptura jeroglífica

5. Observa la fotografia del temple d’Amon, a Luxor.

— Localitza Luxor i explica qui és Amon.

— Busca informació i digues qui va construir aquest tem-ple i quan.

— Identifica el piló d’entrada, el pati porticat i la sala hi-pòstila.

— Anomena altres parts característiques dels temples egipcis que no pots veure en la imatge.

— En una època posterior s’hi va construir una mesquita. Quina part del temple egipci va quedar afectada?

— Per què els temples es construïen amb pedra i no amb tova?

— Quin tipus de decoració presentaven els temples? Identifica les estàtues colossals del faraó i l’obelisc.

— Quina funció tenien els temples egipcis?

— Imagina que vas de viatge a Egipte i has d’explicar als teus companys la importància d’aquest edifici i la ne-cessitat de conservar-lo. Redacta un text breu.

EgipteMesopotàmia

colònia - escriptura jeroglífica

monoteisme - piràmide - ziggurat

MA

R R

OJ

A

Golf P

èrs ic

MARCÀSPIA

M A R


N

0 500 km250

200

Relacionar l’entorn natural i els processos de desenvo-lupament humà

1. Explica la importància del riu Nil per a l’economia

d’Egipte.

— Associa cada afirmació a un dibuix, ordena’ls i ex-

plica el cicle del treball agrícola a les ribes del Nil.

a) El Nil es desborda.

b) El Nil torna al seu llit i deixa el llim.

c) Es conreen els camps.

2. Explica com van influir els rius Tigris i Eufrates en la

civilització mesopotàmica.

Elaborar eixos cronològics

3. Elabora un eix cronològic sobre l’evolució històrica

de Mesopotàmia i Egipte entre els anys 3000 a.C. i

30 a.C.

— Divideix l’eix horitzontalment en dos.

— A la part superior, distribueix proporcionalment els

períodes i anota les dates i els esdeveniments de

Mesopotàmia.

— Per a Egipte, fes el mateix a la part inferior.

Obtenir informació de diverses fonts

4. Llegeix atentament el text sobre Gilgameix i consulta

la pàgina web.

http://links.edebe.com/5rwn6

— Esbrina el significat de les paraules que no cone-

guis dels textos.

— Les èpoques en què va viure Gilgameix i en què

va ser escrit el poema són diferents. Relaciona co-

rrectament:

— Quins altres imperis es van desenvolupar a Meso-

potàmia?

— Quins dels membres següents de la societat meso-

potàmica s’esmenten en els textos? Quina funció

tenien?

— Redacta un resum del poema de Gilgameix.

— Per què creus que és tan important aquest poema?

Posa a prova les teves competències

L’epopeia del rei Gilgameix

La primera de les grans epopeies literàries de la humanitat es

va forjar al voltant de la figura d’un rei mític: Gilgameix d’Uruk,

dos terços déu i un terç home. Les seves gestes es van gravar en

tauletes de fang, i les van repetir els poetes i cantors de l’antiga

Mesopotàmia. Els grans interro-

gants que sempre han inquie-

tat els éssers humans, el sentit

de la vida i la mort i les ànsies

d’immortalitat, es van atribuir

per primera vegada a un perso-

natge literari.

Les narracions sobre Gilgameix

se situen històricament a mit-

jan iii mil·lenni aC, però no van

ser traslladades a l’escriptura

sumèria fins que van transcór rer

diversos segles. Els escribes ofi-

cials van narrar les aventures de

Gilgameix en un extens poema.

Traduït de: S. Fernández Prieto,

«El rey Gilgamesh inspira la

primera gran epopeya», a

El reportaje de la historia.

Gilgameix - Imperi assiri - iii mil·lenni a.C.Asurbanipal - Uruk (Sumer) - Segle vii a.C.

artesans - camperols - escribes - mercadersrei - sacerdots

r els poetes i cantors de l’antiga

-

t

s

r

x

els poetes i cantors de l’antiga

Gilgameix, rei d’Uruk. Relleu del palau del rei

Sargon d’Accad.

1

2

3

201

— Del que has après sobre les primeres civilitzacions, què és el que t’ha sorprès més? Per què?

— Quines activitats t’han resultat més útils per aprendre sobre les primeres civilitzacions? Per què?

— A partir dels coneixements sobre les civilitzacions antigues que has adquirit, sabries reconèixer mostres d’art egipci? I mesopotàmic?

Diari d’aprenentatgeReflexiona

Reconèixer els principals trets artístics de les primeres civilitzacions

5. Observa atentament les dues imatges, que corresponen a dues obres arquitectòniques de l’Antiguitat, i completa les

fitxes al teu quadern:

— Identifica el tipus d’edifici i relaciona’l amb la civilització corresponent.

— Classifica les afirmacions següents:

a) Era una construcció de maons de fang cuit.

b) Era una construcció de pedres de gran volum.

c) Era una torre escalonada, a la part superior de la qual hi havia el santuari.

d) Se situava dins d’un recinte sagrat a l’interior de la ciutat.

i) Les seves pintures i escultures decoratives expressen la idea de la vida en el més enllà.

f) Tenia una planta lineal i les seves diverses sales estaven disposades una darrere l’altra.

Obtenir informació d’un text

6. Llegeix el text i relaciona’l amb els hebreus. Iden-

tifica els personatges que s’esmenten al text i

explica’n la importància.

— Què ha de construir Salomó? Quina novetat té

la religió d’aquest poble en comparació amb

l’egípcia i la mesopotàmica?

Tipus d’edifici:

Civilització:

Característiques:

Tipus d’edifici:

Civilització:

Característiques:

La missió del rei Salomó

El rei David va dir després a tota la comunitat: «El meu fill Salomó, a qui Déu va triar, és jove i immadur; no obstant això, l’empresa és enorme, perquè no es tracta de construir una casa qualsevol, sinó un temple al Senyor Déu».

Documents

Les primeres civilitzacions - edebe.com · 180 Unitat 9 1. La civilització mesopotàmica Mesopotàmia, que en grec significa «terra entre rius», se situa a les valls dels rius