Embed Size (px)
DESCRIPTION
L’espai Violeta 2001. E.M. LA MARXA DE LES DONES ANY 2000. RAONS PER MARXAR TAMBÉ EN EL 2001. VIOLENCIA CONTRA LES DONES :. UN PROBLEMA ESTRUCTURAL. VIOLENCIA DE GÉNERE AL LLARG DE LA VIDA D’UNA DONA. Abort en funció del sexe. Prenatal. Primera Infancia. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
L’espai Violeta
2001
E.M
LA MARXA DE LES DONES
ANY 2000
RAONS PER MARXAR
TAMBÉ EN EL 2001...
VIOLENCIA CONTRA LES DONES:
UN PROBLEMA ESTRUCTURAL
VIOLENCIA DE GÉNERE AL LLARG DE LA VIDA D’UNA DONA
Prenatal Abort en funció del sexe
PrimeraInfancia
Infanticidi femení. Manca d’atenció
Mutilació Genital. Abús sexual. Manca d'atenció. Menys educació. Prostitució
Adolescencia Violencia sexual. Relacions per coacció económica. Acos sexual. Prostitució forçada
Procreació Maltractaments de companys íntims.Violació en el matrimoni. Homicidi perpetrat per companys
AncianitatMaltractaments a viudes y a vells que afecten sobre tot a les dones
Infancia
ELIMINACIÓ DE LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES. UNA PRIORITAT DELS DRETS HUMANS
EN TOT EL MON, AL MENYS UNA DE CADA TRES DONES HA SIGUT APALLISADA, OBLIGADA A
ENTABLAR RELACIONS SEXUALS BAIX COACCIÓ O MALTRACTADA D’ALGUNA MANERA.
AMB FREQUENCIA ELS MALTRACTAMENTS SON INFRINGITS PER ALGÚ DEL SEU ENTORN, COM EL SEU MARIT U ALTRE VARÓ MEMBRE
DE LA SEUA FAMILIA.
UNA DE CADA CUATRE DONES HA ESTAT VÍCTIMA DE CRUELTATS DURANT L’EMBARAS
¿Es legal la publicació de les llistes de condemnats por maltractament?
Associació de Dones Juristes Themis.
La presidenta d’aquest col·lectiu, María Durán, defèn la legalitat de publicar llistes de maltractadors en las que
s’incloguen el nom de l'agressor, el delicte o la falta comesa i la pena. Durán diu que la mesura, vàlida sempre que estiga vigent la condemna, s’empara en els drets constitucionals de
llibertat d'expressió i de llibre participació en la vida pública. A seu judici, els drets fonamentals de les dones a la llibertat,
la integritat, la seguretat i la vida, no només es veuran defesos amb la publicació de llistes, sinó que estan per damunt del
dret a la intimitat dels condemnats, i açò justifica els riscs que es corren amb la publicació dels noms.
Associació Professional de la Magistratura.
El seu portaveu, José Luis Requero, considera il·legals les llistes de maltractadors. En primer lloc, Requero recorda que la publicitat dels actes judicials està supeditada al respecte a la
intimitat. Considera a més que buscar el "escarni" dels condemnats, com propugna José Bono, xoca frontalment amb la llei, perquè no pot haver més penes que les recollides en el
Codi Penal. Per últim, el portaveu d’aquesta entitat majoritària i conservadora sosté que les llistes atempten contra
el dret a la reinserció social
Associació de Dones Juristes Themis.
La violència domèstica és un fenomen d’extrema gravetat i l’extensió a tot el col·lectiu femení exigeix solucions fermes i arriscades, sosté la seua presidenta, María Durán. Totes les dones, segons aquesta entitat, son víctimes, directa o indirectament, de la violència
de gènere des de el moment en que se les ensenya que corren riscs si acudeixen a determinats llocs o
vesteixen d’un mode concret.
Jutges pera la Democràcia.
La publicació de llistes de maltractadors obriria una espiral de difusió de noms de pederastes, agressors sexuals o estafadors, considera la portaveu d’aquesta associació,
Montserrat Comas. Rebutja de ple l’argument de que les llistes són equiparables a la distribució de fotografies i noms de terroristes que ni tan sols estan condemnats,
recordant que són delinqüents en busca i captura que es troben en parador desconegut, circumstancies que no es
donen en el cas dels maltractadors condemnats.
Associació de Dones Juristes Themis.
La presidenta d’aquest col·lectiu, María Durán, proposa que es legisle l’allunyament automàtic dels maltractadors en quant existeixca un risc d'agressió, crear una fiscalia especial contra la violència domèstica (el PP rebutjà la setmana passada una
proposició del PSOE en aquest sentit) i obrir cases de recuperació per a maltractades de llarga duració. També
demana reservar llocs de treball no qualificats en las administracions per a las víctimes que no han treballat fora de
casa, formació qualificada per als professionals encarregats d’atendre a las víctimes i, sobre tot, fonts suficients per a dur
a cap totes aquestes mesures.
Associació Professional de la Magistratura.
El seu portaveu, José Luis Requero, reconeix que el aparell judicial té unes possibilitats de maniobra limitades i considera fonamental abordar el tema d’una manera integral, igual que passa amb altres problemes socials, com la droga o la immigració. Requero creu que seria injust eliminar les faltes i
sancionar només delits, perquè no es pot castigar igual un insult o una bufetada que un assassinat.
Associació de Dones Joves.
No s’han d’augmentar les penes, sinó fer que s'acompleixca estrictament l’actual Codi Penal que no es sancionen els
delits com faltes. Aquesta és l’opinió de la seua presidenta, Núria Arévalo, qui també proposà corregir les
interpretacions de la llei excessivament suaus que fan alguns jutges. Arévalo considera claus la sensibilització i la prevenció. La presidenta de aquesta associació afirmà que
el pla de xoc del Govern brilla por la seua absència i criticà que s'elaborarà sense contar con l’opinió de les
víctimes i de les associacions.
S’ESTIMA EN AL MENYS 60 MILLONS EL NOMBREM DE MORTS DE XIQUETES EN EL MON PER:
ABORTS SELECTIUS EN FUNCIÓ DEL SEXE
INFANTICIDI
DESATENCIÓ
CADA ANY, 2 MILLONS DE XIQUETES ENTRE 5 I 15 AÑOS SON INCORPORADES AL MERCAT COMERCIAL DEL SEXE
AL MENNS 130 MILLONS DE DONES EN EL MON HAN ESTAT OBLIGADES A SOTMETRES A LA MUTILACIÓ GENITAL.
CADA ANY, ALTRES 2 MILLONS CORREN EL RIESC DE SER OBJETE D’AQUESTA DEGRADANT I PERILLOSA
PRÀCTICA
EN TOT EL MON, CADA ANY PERDEN LA VIDA FINS 5.000 DONES I XIQUETES A MANS DELS SEUS PROPIS
FAMILIARS, AMB FREQUENCIA DEBUT A LA “DESHONRA” D’HABER ESTAT VIOLADES, SOVINT PER
MEMBRES DE LA SEUA PROPIA FAMILIA
EN TOT EL MON S’ESTIMA QUE ALVOLTANT DE 4 MILLONS DE DONES I XIQUETES SON COMPRADES I
VENUDES AMB DESTI AL MATRIMONI, LA PROSTITUCIÓ O L’ESCLAVITUT
MOLTES SON ENGANYADES PELS TRACTANTS AMB L’HAM I LES PROMESES DE TREBALL
EN ELS ESTATS UNITS, CADA 15 SEGONS UNA DONA ES AGREDIDA, GENERALMENT PER UN COMPANY ÍNTIM.
UNA ENQUESTA REALITZADA EN CANADA, REVELÀ QUE UNA TERCERA PART DE TOTES LES DONES QUE HAVÍEN
ESTAT OBJETE DE VIOLENCIA DOMÉSTICA HAVÍEN TEMUT PEDRE LA VIDA EN ALGÚN MOMENT DE LA
RELACIÓ
ELS ESTUDIS SUGERIXEN QUE LA VIOLENCIA DOMÉSTICA ESTÁ GENERALITZADA EN QUASI BÉ TOTES LES SOCIETATS I QUE ES FREQUENTMENT
CAUSA DE SUICIDI ENTRE LES DONES
EL 79% DE LES ESPANYOLES MENORS DE 35 ANYS HA PATIT EN ALGUNA
OCASIÓ AGRESIONS PER PART D’UN HOME
EL 11% DELS EUROPEUS CONEIXEN ALGUNA DONA VÍCTIMA DE VIOLENCIA
DOMÉSTICA I EL 75% CREU QUE EL FENÓMEN ES HABITUAL EN EL SEU PAÍS
EN EL MON, NOMÉS ES DENUNCIEN EL 20% DE TOTS ELS
MALTRACTAMENTS PATITIS PER DONES
EN 1999 ES PRODUIREN EN
ESPANYA.
2.581 DELITS D’AGRESIÓ A DONES.
1.082 D’AGRESIÓ AMB PENETRACIÓ
1.727 D’ABUS
21.778 DENUNCIES PER MALTRACTAMENTS DE MARITS A LES
SEUES DONES
42 DONES MORIREN A MANS DELS SEUS MARITS
PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA
En Espanya al menys 2 milions de dones han estat maltractades alguna volta al llarg de la
seua vida, la majoria de voltes, pels seus marits o parelles sentimentals
DURACIÓ DELS MALTRACTAMENTS
menys d'un any.............9%
entre 1 i 5 anys............35%
entre 5 i 10 anys...........30%
més de 10 anys..............26%
NIVELL D’ESTUDIOS
Primaris incomplets 23.0%
Primaris complets 60.7%
Secundaris 14.5%
Universitaris 1.0%
PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA
SITUACIÓ LABORAL
Treball remunerat 23.4%
No treball remunerat 69.6%
Pensionistes 5.0 %
No hi ha informació 2.0%
PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA
DONES
I
POBRESA
POBLACIÓ MUNDIAL (any 2000)
6.000 MILLONS DE PERSONES
VIUEN EN LA POBRESA RELATIVA 4.000 MILLONS DE PERSONES (ingressos inferiors al 50%
de la renda mitja nacional disponible).
LA MAJORÍA SÓN DONES
VIUEN EN LA POBRESA ABSOLUTA 1.300 MILLONS DE PERSONES.(ingressos inferiors al
15% de la renda mitja nacional disponible)
EL 70% SÓN DONES
LES DONES REPRESENTEN LA MITAT DE LA POBLACIÓ
LES DONES REALITZEN 2/3 DE LES HORES DE TREBALL
LES DONES GUANYEN NOMÈS EL 1/10 DELS INGRESSOS MUNDIALS
LES DONES TENEN MENYS DEL 1/100 DE LA FORTUNA MUNDIAL
ELS INGRESSOS DELS PAÏSOS MÉS RICS ÉS ACTUALMENT 59 VOLTES MAJOR QUE EL
DELS PAïSOS POBRES.
(en 1960 era 30 voltes major)
LA RIQUESA MUNDIAL SE HA MULTIPLICAT (des de 1960) per 5
LA CANTITADT DE PERSONES POBRES TAMBÉ
EN 1995, CADA DIA LES OPERACIONES DE CANVI REPRESENTAREN 1,3 BILLONS DE DÓLARS
LA CONFERÉNCIA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE COMERC I DESENVOLUPAMENT AVALUA EN 40.000
MILLONS DE DÓLARS POR ANY LA CANTITAT NECESSARIA PER ELIMINAR LA POBRESA EXTREMA
En 1972 James TOBIN (economista) PROPOSSA GRAVAR LES OPERACIONS DE TRANSACCIÓ ESPECULATIVA
AMB UN IMPOST DEL 0’1% AL 0’5%
AMB un IMPOST Tobin DEL 0’1% SE GENERARIEN 72.000 MILLONS DE DÓLARS ANUALS
EL DEUTE
Des dels anys 70 amb la crisi del preu del petroli, el deute extern dels països pobres ha augmentat enormement,
amb conseqüències dramàtiques
Préstecs de bancs comercials
Pujada de tipus d'interès
Baixada dels preus de les matèries primes
Programes d'ajust estructural
Intensificació del deute
Liberalització de l'economia
CONSEQÜÈNCIES DEL DEUTE
PER CADA DÓLAR DE AJUDA PÚBLICA QUE REBEN ELS PAÏSOS ENDEUTATS, ELLS LLIUREN 3 DÓLARS EN CONCEPTE DE REEMBORSAMENT DEL DEUTE
ELS PAÏSOS QUE NO PODEN TORNAR EL DEUTE ACUDEIXEN AL FONS MONETARI
INETERNACIONAL QUE OFREREIX PRESTECS SUPLEMENTARIS EN CONDICIONS MOLT SEVERES
(Programes d’Ajust Estructural)
PER AUGMENTAR LES EXPORTACIONS I PAGAR EL DEUTE ES DESTRUEXEN BOSCS, S’ESGOTEN
BANCS DE PEISOS I TERRA CULTIVABLE
ELS PAÏSOS ENDEUTATS TENEN MAJORS INDEX DE MORTALITAT INFANTIL, ANALFABETISME I DESNUTRICIÓ
CONSEQÜÈNCIES DEL DEUTE
EL BANC MUNDIAL INFORMA QUE LA DESIGUALTAT DE GÉNERE VA ANIQUILANT LES PERSPECTIVES DE DESENVOLUPAMENT
EL CREIXEMENT ECONÓMIC PEOR SÍ MATEIX, NO ELIMINARÀ LES
DESIGUALTATS.
TANMATEIX, VETLAR PERQUE LES DONES I ELS HOMES DISFRUTEN DELS MATEIXOS DRETS I
TINGUEN IGUAL ACCES A L’EDUCACIÓ, EL TREBALL, ELS BENS I EL CRÉDIT, ASÍ COM FOMENTAR LA
PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN LA VIDA PÚBLICA, REDUEIX LA MORTALITAT INFANTIL, MILLORA LA
SALUT PÚBLICA FORTALEIX EL CREIXEMENT ECONÓMIC EN GENERAL.
EDUCAR A LES XIQUETES ES UNA DE LES MANERES MÉS EFICAÇ DE PROMOURE EL
DESENVOLUPAMENT
LES INVERSIONS EN L’EDUCACIÓ DE LA DONA CONSTITUEIXEN UNA OPCIÓ
ECONÓMICA EFICIENT.
ES CALCULA QUE UN AUMENT DEL 1% EN LA MATRICULACIÓ SECUNDARIA DE LES XIQUETES, REDUNDA EN UN AUMENT DEL
0’3% EN EL CREIXEMENT ECONÓMIC D’UN PAÍS.
GRAN PART DEL TREBALL DE LA DONA, REMUNERAT I NO REMUNERAT, TÉ REPERCUSIONS ECONÓMIQUES
FUNDAMENTALS, ENCARA QUE RARAMENT ES POSA DE MANIFEST.
UNA DE LES CLAUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE SERÁ RECONEIXER ELS COSTS DE LA DISCRIMINACIÓ, FER-LOS VISIBLES DAVANT ELS ENCARREGATS DE LES POLÍTIQUES I ARBITRAR
MANERES D’ELIMINAR-LOS
LES CONTRIBUCIONS ECONÓMIQUES DE LES DONES ES COMPUTEN DE MANERA INSUFICIENT, ENTRE ALTRES
RAONS PERQUE SOLEN ESTAR EN EL SECTOR INFORMAL.
SI AQUETES APORTACIONS ES VISIBILITZAREN, EL BENEFICI DE RECOLÇAR L’ACTIVIDAD ECONÓMICA
DE LES DONES ES FARIA EVIDENT
EL SOU DE LES ESPANYOLES ÉS PROP D’UN 25% MÉS BAIX QUE EL
DELS ESPANYOLS.
LA DISCRIMINACIÓ ES MAJOR EN LES ESCALES RETRIBUTIVES
ALTES.
DUES TERCERES PARTS DE TOT EL TREBALL EN ESPANYA NO ESTÁ
REMUNERAT.
EL 80% EL FAN LES DONES
LA TASA D’ACTIVITAT MASCULINA EN ELS ÚLTIMS 7 ANYS HA ESTAT ENTRE EL 63 Y EL 64%.
LA FEMENINA ALREDEDOR DEL 36%
LA TASA D’OCUPACIÓ MASCULINA SUPERA EL 50%
LA FEMENINA NO ARRIBA AL 30%
EN ESPANYA
En Espanya, el 49% dels alumnes matriculats en els distints nivells educatius són dones.
El percentatge de dones matriculades en carreras superiors és del 58,23%
El passat curs escolar per primera volta, més del 50% dels estudiants de doctorat són dones
DE LES TRABALLADORES ESPANYOLES, NOMÉS EL 7’6%
OCUPA UN LLOC DIRECTIU.
DE TOTS ELS ALTS CARRECS EN ORGANISMES PÚBLICS I
PRIVATS, NOMÉS UN 17% ESTAN OCUPATS PER DONES.
EL 90% DE L’ATENCIÓ A FAMILIARS DISCAPACITATS RECAU EN LES DONES
EL ENVELLIMENT DE LES POBLACIONS TÉ DIFERENTS REPERCUSIONS PER HOMES
DONES.
CAL ADOPTAR MESURES CONTRA LA DISCRIMINACIÓ DE GÉNERE AL LLARG DE
TOT EL CICLE VITAL.
LES DONES VELLES TENEN MÉS PROBABILITATS DE SER POBRES QUE ELS
HOMES VELLS.
ELS EFECTES ACUMULATS D’INGRESOS MÉS BAIXOS AL LLARG DE LES SEUES VIDES, LES PENSIONS
MÉS BAIXES, LES PITJORS CONDICIONS SOCIALS I LA
DIFICULTAT EN L’ACCES ALS BENS, LES FAN MÉS POBRES.
