Índex© La literatura de postguerra

© 1936-1945: un període de conflictes bèl·licsdevastadors (Judit Lozano)

© La postguerra catalana (Mireia Roca)

© La postguerra europea (Andrea Lacuesta)

© Mercè Rodoreda© Primeres novel·les (Judit Lozano)

© El temps perdut (Laia López)

© Cap al simbolisme total (Carolina Alemany)

© Els símbols: la creació del mite de la infantesa (Carolina Alemany)

LA LITERATURA DE POSTGUERRA: 1936-1945 un període de conflictes bèl·lics devastadors

• La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945) deixen el continent europeu destruït, amb un balanç de pèrdues humanes i materials impressionants.

• S’expliquen pel violent debat ideològic, polìtici social que commociona al món.

• 1917 triomfa la Revolució Russa i la classe proletària accedeix al poder.

LA LITERATURA DE POSTGUERRA: 1936-1945 un període de conflictes bèl·lics devastadors

• Totes aquestes opcions proposen un canvi radical en la concepció de l’home i de l'organització social.

• Es reforça d’una manera enorme el paper de l’estat i la iniciativa individual queda sotmesa a les planificacions generals.

• Existeixen actituds escapistes, s'accentua una concepció de la literatura com a compromís, al servei d’unes idees.

LA LITERATURA DE POSTGUERRA: 1936-1945 un període de conflictes bèl·lics devastadors

• Amb els antecedents introduïts, no es d’estranyar que, quan esclata la Guerra Civil Espanyola, desprès de la victòria del Front Popular de les esquerres i de la reacció militar consequents dels sectors, dretans pròxims al feixisme.

• Desprès de la derrota dels sectors republicans i de l’esquerra, el feixisme italià i el nazisme alemany comencen una escalada d’accions militaristes d’agressió.

• 1939 s’acaba la Guerra Civil ( TRIOMFA GENERAL FRANCO)

• Això comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Per impossibilita l’existència d’un ambient de llibertat. El nou poder te una voluntat de destruir la progressiva i esperançadora vida i cultura catalana.

• Gran part dels escriptors es van veure obligats a refugiar-se en l’exili, i els que es quedaren al país mostraren una actitud resistent.

• 1939-1946, les expectatives per a la cultura catalana són inexistents.

• Són anys de repressió més dura: milers de condemnats a mort,les presons plenes a vessar i la prohibició taxativa d’utilitzarpúblicament la llengua catalana.

• Però a mesura que avança el conflicte mundial, reneix l’esperançaen els sectors de la resistència antifranquista.

• 1945 acaba la guerra amb la derrota de Hitler i de Mussolinies decreta el bloqueig internacional contra la dictadura deFranco. La dictadura resisteix l’escomesa exterior i, fins i tot,estabilitza el seu poder.

• Així la cultura catalana comença a sortir a la llum pública iconnecta novament amb la societat.

• Durant els anys 50, el règim franquista aconsegueix un certreconeixement exterior. I la cultura catalana guanya espais per elseu desenvolupament i així la literatura pública desplaça, demanera definitiva, la clandestina i redueix el paper de la de l’exili.

• Tornen a escriure i a lluitar per afirmar-se en sentitd’obertura a l’actualitat artística, tots aquests nous airesbasteixen un panorama esperençador.

Thomas Mann

Alberto Moravia

Cesare pavese

Mercè Rodoreda

• Nascuda al barri de Sant Gervasi de Barcelona el 1908, la infantesa va se molt solitaria, era filla única d’una família de la petita burgesia.

• Era una lectora incansable i va coneixer molt aviat la literatura catalana (Ruyra, l’admirava profundament) i les noves tendencies literaries del segle XX.

Mercè Rodoreda

• Les seves primers narracions va ser els anys trenta i es van publicar com a col·laboracions a diverses revistes (Un dia en la vida d’un home (1934) Crim (1936))

• Durant aquest període, Mercè Rodoreda va esta molt vinculada a l’anomenat “Grup Sabadell”

Mercè Rodoreda

• Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937, quan guanya el premi Crexells amb la novel·la Aloma, l'única obra de la pre-guerra que recupera i reelaboraposteriorment (1969)

• Aquesta obra de Mercè es desenvolupa com un procés únic, que evoluciona al mateix ritme que la seva vida.

MercèRodoreda

El tempsperdut

L’adolescència

• Narrador omniscient

• Centra la sevanarració sobre Aloma (perquè un oncleseu va voler, llegiaLlull.)

• Que hi ha moltesdiferències, L’Alomaclàssicaés una dona feliç i realitzada, mentre que la sevaprotagonista és una dona marginada.

• A partir d’aquestaAloma marginada javeiem les característiques i la temàtica de les sevesnovel·les.

• Apareix el triangleamorós, relacions irreconciliables (dona víctima, home culpable) darrere hi ha una sexualitat traumàtica. (Aloma-Robert i Anna-Joan)

• D’altra banda hi han heroïnes com Aloma, Natàlia-Colometa. Tenen visió falsa de la realitat, enlluernades pel cinema, es veuen abocades al fracàs.

• A la novel·la Aloma comença a elaborar símbols allunyant-se del món quotidià. (casa, jardí, flors, coloms...) elements que esdevenen símbols de l’infantesa.

La Joventuti la maduresa

• Acabada la Guerra civil, MercèRodoreda ha d’exiliar-se a França. Va canviant de llocsfins que s’instal·la a Ginebra. Fins que retorna a Catalunyapelsanys 70.

• Passen 20 anysfins que torna a escriure.

• EscriuVint-i-dos contes, accentúa la visiópessimistad’Aloma.

• Manté estructura triangle, enfronta elspersonatges a situacionslímit.

• Elspersonatges fan de narrador. Ex. Natàlia a la Plaça del Diamant. Ho explica com si fos una autobiografia. ICecília al El carrer de Camèlies.

• En les dues obres l’acciópassa a Barcelona. A diferència que Aloma era la ciutatonvivia, ara es la ciutat del record.

• A partir d’aquí la seva narrativa comença a variar elselementscaracterístis.

• Publica Jardívora el mar que té unscanvis remarcables. Substitueix la dona-protagonista perun velljardiner que explica una tràgicahistòriad’amor desde un punt observador.

• Canvia el subjectivismeper un punt de vista observador.

• Li interessareflectir la realitat, peròamb una partfantàsticai irreal.

La vellesa i la mort

• Novament amb un recull de contes, La meva Cristina i altres contes. Mercè provoca el trencament de la seva narrativa anterior.

• A partir d’ara li interessa el context històric i social de la persona humana com a ésserexistencial enfrontat a la natura.

• La natura evoluciona amb els éssers i les coses. El resultat consisteix en la transformació, metamorfosi. Contes com “La gallina”, “El riu i la barca”, “La salamandra”… els personatges es transmuden en animals.

• Té relació amb F.Kafka, a diferència que la de Kafka és dolorosa la de Rodoreda és natural.

• Això permet superar la simple realitat fenomènica.

• Rodoreda incorpora Mirall Trencat, a partir de la vida de Teresa Goday, ens narra la història d’una família de la burgesia barcelonina, des del tombant del segle fins a la Guerra Civil.

• És una obra tancada que liquida tot el món descrit; moren casi tots els personatges, s’enderroca la casa, el jardí desapareix.

• A partir de la segona part, utilitza el monòleg interior i l’estil indirecte lliure.

Cap al simbolisme total-Un recull de narracions

-Viatges i flors (1980) dóna pas a una nova novel·la, Quanta, quanta guerra…

-camp d’exploració = no realitat.

-Busca darrera del mirall és la nostraprofunda realitat.

-Narracións simbòliques

-Protagonista: Adrià Guinart, adolescent. viatgeenmig de l’obscuritat i el misteri, que el condueixen al coneixement.

Els símbols: la creació del mite de la infantesa

context psicològoc

anàlisi íntima dels personatges

lluiten contra elsenemics interiors

i espirituals

descobrir el significat de la vida i la pròpia

identitat

- Narració d’esdeveniments ajudar a definir elspersonatges i entorn.

- L’obra es vertebra imatges-símbols que evolucionen fins a ser elements mitificadors.

- significatius: les flors, la casa, el jardí, l’aigua, els ocells,etc.

- Flors i jardí = infantesa i felicitat record i nostàlgia del món infantil.

- Mirall trencatMaria (heroïna infantil) es suïcidaabans d’entrar al món adult. Identificació amb el llorer.

+

- Ocells (coloms) La plaça del Diamant (més

rellevància) = vida reclosa de la protagonista.

La Natàlia (Colometa) engabiada = aus.

Alliberació = es veuen míticament, els colomscom a àngels.

El carrer de les Camèlies aus representadescom estàtues d’angels del jardí.

- Aigua = element purificador i regenerador evoluciona fins a representar la mort o el retornal claustre matern. La mort també representa una nova esperança de vida després de la transformació.

- Citació de Saint-Real: mirall = símbol de la vida en Mirall trencat.

- Altres símbols també relacionats amb el record nostàlgic del mite de la infantesa: la nit, el color blanc, el ganivet, la fusta, el vòmit, la flama, les nines, els parcs, etc.