Llegendes sobre la LlunaMarina – Paula - Rafa

Perquè els llops udolen a la lluna ?? Els llops udolen a la lluna però molt poca gent

sap el perquè. Segons la llegenda, una nit la lluna va baixar des del cel a la terra però desafortunadament se va quedar enredada entre les branques d’un arbre. Un llop que caminava aquella nit pel bosc, va trobar a la lluna enganxada a un arbre, li va acariciar amb el morro i el va ajudar a alliberar-se. Van estar jugant tota la nit fins que va ser de dia. La lluna li va robar l’ombra al llop per a que mai s’oblidés d’ella i des d’aquell moment tots els llops udolen els dies de lluna plena, demanen que els tornin l’ombra d’aquell llop .

El Conill A La Lluna Un dia, el vell que habita a la lluna va mirar cap avall a un gran bosc de la terra, i va

veure a un conill, un mico i a una guineu vivint junts, compartint-ho tot com a molt bons amics.

"Em pregunto quin d'ells és el més bo", es va dir a si mateix. "Crec que baixaré a veure".

Llavors el vellet es va convertir en un captaire i va baixar de la lluna al bosc on estaven els tres animals.

"Per favor!, ajudin-me", els va dir. "Estic molt, molt famolenc".

"Oh! Pobret vell captaire!", van dir els tres animalons, i van anar ràpidament a buscar algun aliment per al captaire.

El mico, va portar moltes fruites. I la guineu va pescar un gran peix. Però, el conill no va poder trobar res per portar.

"Oh Déu!, què puc fer?", es va lamentar el conill. Però llavors, va tenir una idea.

El Conill A La Lluna "Per favor!, senyor Mico i senyor Guineu", va dir el conill, "podeu reunir una mica de foc

per i fer una gran fogata amb la fusta?".

Ells van fer el que els va demanar el conill, i quan el foc estava cremant, el conill li va dir al captaire:

"Jo no tinc res per donar-te, així que em posaré jo mateix al foc, i llavors quan jo estigui cuinat, tu podràs menjar-me".

El conill anava a saltar cap a dins de la fogata per a cuinar-se a si mateix, però llavors, de sobte, el captaire es va convertir en el vell home de la lluna.

"Has estat molt bo, senyor Conill", va dir l'ancià. "Però mai hauries de fer res que et faci mal. Però com m'has demostrat ser el més bo de tots, et duré a viure amb mi a casa meva".

Llavors, el vell home de la lluna va agafar al conill en braços i es van elevar junts cap a la lluna.

Si mireu curiosament a la lluna quan aquesta està més brillant, podreu veure al conill tal i com el vellet el va carregar entre els seus braços fa molt, molt de temps.

Gracies per Escoltar