HISTRIA D'UNA MESTRA

Autora: Josefina R. Aldecoa

Titul: Histria d'una mestra

Editorial: Anagrama

Ciutat: Barcelona Any: 1990.

Gabriela s la protagonista d'aquesta histria, podem veure que s una dona forta l'objectiu de la qual en la vida s ensenyar. Comena a fer classes en un poblet i intenta fer uns arranjaments en l'escola, ja que aquesta est molt deteriorada, demana als seus alumnes que l'ajudin a pintar, per, l'alcalde i el cura es posen en contra d'ella fent-li la vida impossible, ms tard Gabriela cau malalta i els seus pares la duen a Oviedo, on en 1923 li donen el titul de mestra en propietat i decideix ocupar la seva plaa a Guinea.

Ac apreciem la valentia de Gabriela danar-sen sola, deixant la famlia a un pas molt lluny, el ms normal s que hagus escollit un poble ms proper al seu, com la majoria de joves que comencen a treballar de mestres, per ella va ser valenta i volia viure noves experincies i ensenyar als nens de Guinea.

Quan arriba A Guinea, desprs d'un dur viatge amb vaixell, es posa a fer classes, per, se li fa molt dur a causa de les dolentes condicions de l'escola i la forta calor que fa, per ella intenta passar-ho tan b com sigui possible somrient i fent aprendre als nens a travs de dibuixos i canons. Fins que arriba Emilie i li va dir que s'havia de canviar d'habitatge perqu on vivia no era gens saludable, aix que es va installar en una habitaci d'una casa colonial amb tots els luxes disponibles.

Em sorprenen les ganes d'ensenyar als nens que t Gabriela, perqu els professors estaven tots en habitatges amb aire acondicionat i ella estava en una barraca passant calor i sense descansar, a l'endem tornava al collegi a fer classes amb el somriure en la cara i els nens no li notaven cap smptoma de debilitat.

En guinea Gabriela coneix a Ezequiel, que tamb s mestre i a causa de la seva professi estableixen una forta relaci amb la qual arriben a casar-se sense estar completament enamorats, per els dos tenen els mateixos ideals d'ensenyar una bona educaci als seus alumnes perqu en el futur estiguin b educats.

Aquesta vocaci de ser mestres la podem apreciar en la lectura de Mara Zambrano en la qual deia que el substancial del ser hum s estar contnuament renaixent: anant cap a un inacabable naixement, i sent cada vegada ms singular i ms lliure. L'educaci, en aquest procs, s substancial perqu dna suport aquesta recerca de llibertat, aquest trobar el propi lloc: educar ser abans de res guiar al que comena a viure en aquesta la seva marxa responsable a travs del temps. Per aix la gent del poble est tan agrada amb ells, a causa del gran esfor que estan fent, ja que hi ha molts analfabets i intenten ajudar-los fent classes per als adults, per tenen

l'inconvenient que els poltics estan en la seva contra i els prohibeixen donar mtings i els denuncien per fer classes als adults.

Gabriela es queda embarassada d'una nena i dna a llum el mateix dia de la repblica, en la repblica comena una reforma de l'ensenyament i Ezequiel aprofita aix per a fer discursos en els quals deia, que les escoles han d'estar obertes a tots els estudiants segons la seva capacitat i no la seva posici econmica. Les seves idees estaven d'acord amb la repblica que dna suport la llibertat, autonomia, solidaritat i civilitat. Per la repblica divideix al poble en dos, uns a favor i altres en contra del nou govern, tamb s'anuncia que s'acaba la religi en les escoles. Per el ms important de la repblica s la instauraci de les missions, Ezequiel s triat per a celebrar una missi i aix crea mal estar entre alguns dels seus amics. Les missions destaquen que en les ciutats tenen tots ms oportunitats per a aprendre, ja que ho tenen tot mes a la m i ells intenten desfer aquestes injustcies repartint material didctic per tots els pobles per a aix poder establir una igualtat entre els camperols i la gent de la ciutat.

Per a mi aquesta part de la lectura s la que ms m'ha emocionat, perqu es veu la vocaci que tenen alguns de ser mestres fent hores extres desprs del seu treball o sense cobrar un duro, aquest s el cas de Gabriela i Ezequiel que intenten ajudar a tots els nens perqu tinguin un futur prometedor i adquireixin una bona educaci. Tamb vull ressaltar la creaci de la repblica que va donar els mateixos drets i les mateixes oportunitats a tots els ciutadans. Per a J.Dewey la democrcia s abans de res una forma de vida i un procs permanent d'alliberament de la intelligncia i no un rgim de govern. La democrcia solament pot assolir-se des de l'educaci i es basa en la ra, el mtode cientfic i la constant reorganitzaci i reconstrucci de l'experincia. Democrcia i ensenyament sn inseparables i sinflueixen mtuament. (Carbonell, Jaume, 2001:92) . Veiem que la republica en dos anys va despertar un gran inters per aprendre i per ensenyar a la qual el govern s'uniria i donaria suport implantant ms tard la LOGSE i la LOCE.

A l'acabar les missions Ezequiel i Gabriela decideixen marxar-se a altre poble i agafar una escola en la qual estiguin els dos junts, tots els vens i els amics del poble el van acomiadar, fruit de l'afecte que els tenen per haver fet coses tan grans.

A l'arribar al nou poble es troben que les idees republicanes encara no havien calat fortament, el poble estava dividit en camperols, els fills dels quals anaven a escola nacional i els miners, que tenien les seves prpies escoles. En les escoles de Gabriela i Ezequiel els nens estaven separats, per sexes, les nenes amb Gabriela i els nens amb Ezequiel. Ells pensaven que eren millor les escoles mixtes, separant-los per edats i no per sexe i decideixen separar-los per edats, en la qual alguns pares no estan d'acord amb aquesta iniciativa.

Estic totalment d'acord amb la forma d'actuar de Gabriela i Ezequiel, ja que l'educaci diferenciada ha ajudat decisivament a aconseguir uns objectius pedaggics, de socialitzaci i valors, que en l'educaci mixta no es van aconseguir. Per aix crec que s molt important la iniciativa que van tenir aquests professors en plena dictadura.

El canvi de govern s'acosta i Gabriela creu que Ezequiel abandona la seva independncia i el seu lliurament a l'educaci per a unir-se a la poltica. Ezequiel

s'uneix al capdavant nic de professors i diu que no cal polititzar als nens sin educar-los perqu siguin lliures i trien,per, els miners es manifesten i creen una vaga, La revoluci d'octubre, en la qual es creen diverses revoltes i tanquen a Ezequiel, Gabriela decideix anar-se a la seva casa al costat dels seus pares per est preocupada per Ezequiel, per a Gabriela va ser un any de tristesa i por. En 1936 el front popular guanya les eleccions i Ezequiel s alliberat, convertint-se en un personatge popular al que ms tard afusellaran.

En conclusi Histria d'una mestra s un llibre ple d'emocions i sensacions del qual no pots romandre al marge sin que t'absorbeix i et sents identificat amb els protagonistes amb la seva lluita i la seva constncia pel seu treball. Quan arribe a ser mestra m'agradaria ser igual de lluitador que Gabriela, igual que jo espero que tots els professors tinguin aquestes idees molt clares i que comenci a nixer altra vegada la vocaci de ser mestres.

BIBLIOGRAFIA: Histria d'una mestra. Josefina R. Aldecoa

Alumna: Vicenta Marta Santonja Llinares

Grup 5