Aquest document que teniu a les mans és una revisió ampliada del document Polítiques públiques locals en l’era digital,editat l’any 2005 pel Consorci Localret.S’han actualitzat els continguts amb les novetats d’aquests darrers dos anys i s’han incorporat bones pràctiques de diferentsgoverns locals catalans. Barcelona, octubre de 2007

Direcció estratègica: Lucio Villasol i Estanis VayredaActualització de continguts: Yanina YelpCol·laboradors: Jordi López Benasat, Jordi Pericàs, Anna Díaz, Lluís Albert Just, Marta Almela, Borja Rius,Montse Clotet, Josep Manuel Sarria, Eugènia Andreu, Carles Julbe, Manel Toril, Eva Guijarro, Carol Romero,Daniel González, Carles Lloveras, Joan Bosch, Olga Díaz, Mauro Soto, Cristina Castilló, Imma Turu, JosepMaria Canals i Antoni Biarnés.Correcció lingüística: Irene Costa

Disseny i maquetació: INICIAL

02pàgina

03pàgina

Introducció

1. E-Governança: el municipi com a govern relacional_

1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local en la societat de la informació1.2. El marc general per al desenvolupament de la SI

1.2.1. El marc d'actuacions: la Unió Europea1.2.2. El marc d'actuacions: Espanya1.2.3. Les administracions locals

Ordenances per a l’impuls de l’administració electrònicaLa protecció de dades als ens locals

1.3. La xarxa d’actors1.3.1. El Consorci Localret

2.  E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic del territori i com a dinamitzador de la comunitat_

2.1. La planificació estratègica en la societat de la informació2.2. Les infraestructures de la societat de la informació i del coneixement

2.2.1. La convergència de les xarxes2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions i continguts2.2.3. Els principis d’ordre polític2.2.4. Els objectius de l’actuació2.2.5. Principals línies d’actuació

Garantia del servei universalConcursos agregats dels serveis de telecomunicacionsLa tributació dels operadorsOrdenació municipal d’antenesMedició de les emissions de telefonia mòbilCol·laboració amb els operadorsInfraestructures de telecomunicacions a les noves urbanitzacionsXarxes sense fils 22L’ens gestor d’infraestructures de telecomunicacions (Itcat)MAN: Metropolitan Area NetworkFTTH, fibra a la llarLa televisió digital terrestre (TDT)

2.3. L’ajuntament com a dinamitzador de la comunitat local2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments

Competitivitat interterritorialSostenibilitatQualitat productivaCohesió social

2.3.2. La promoció econòmica local i les TICPromoció de la nova cultura empresarial. L’emprenedoriaPolígons o àrees d’empreses de TICImpuls a l’adaptació de les empreses tradicionalsSuport a l’ocupacióTeletreballFormació contínua i formació en TICPromoció de la ciutat. Xarxes de ciutatsXarxes de centres tecnològics

2.3.3. El sector de les TIC i la seva importànciaMercat local (actuacions cap endins)L’ampliació de la base econòmica del territori (actuacions cap enfora)

2.3.4. La dinamització i la cohesió socialProgrames per a col·lectius amb necessitats específiquesNous paradigmes sobre aprendre i ensenyarFormació en TICPromoció de continguts digitals localsCultura digital, temps lliure i ociLa dimensió digital de les comunitats i els cercles de pertinença

2.3.5. La millora de la democràciaEls diferents estadis de la participació ciutadanaUna nova gestió transparent i participativaLes TIC com a eines de participació ciutadana

3. E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat_

3.1. El pacte del 23 de juliol de 20013.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. El “front-office” municipal

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada al ciutadà, les empreses i les associacionsL’orientació al ciutadàRacionalització i simplificació: tramitació útil i fàcilIntegritat dels serveis. Política i gestió transversalsCoordinació i col·laboració entre administracions

3.2.2. Les principals línies d’actuació sobre el “front-office”La cerca de les necessitats ciutadanesCanals de comunicacióInternet: el canal revolucionari

3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal3.3.1. Els objectius de la gestió interna orientada a l’eficiència i la qualitat

Orientació al clientOrientació a la qualitatOrientació a l’eficiènciaOrientació a l’avaluació

3.3.2. Línies d’actuació per guanyar eficiència i qualitat en la producció de serveisPolítica corporativa de telecomunicacionsPla d’acció de programariTècniques per assolir la qualitatLa gestió del canvi. Nou model organitzatiuDigitalització dels processosEl pla de sistemesQuadres de comandamentGestió de la informació i del coneixementGestió de la innovació

3.3.3. L’administració en xarxa. El repte de la interoperabilitatEl projecte AOC i els ens locals catalansEls projectes i serveis del Consorci AOC en els governs localsEls projectes i serveis de l’Agència Catalana de Certificació en els governs locals

4. Conclusions. Decàleg per a una estratègia polític@ en l’era digital_

ÍndexÍndex

04

08

En les últimes dècades, l’extraordinària difusió de lestecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha donatsuport a una transformació a gran escala de tota l’organitzaciósocial. Indubtablement, les administracions públiques hanformat part d’aquest procés tant per l’adopció de l’ús intensiui innovador de les TIC en el seu funcionament quotidià compel plantejament de noves formes organitzatives associadesa la xarxa. Tanmateix, s’espera que, pel seu rol predominanten la societat, els governs locals continuïn esdevenint unmotor clau en la difusió i la promoció de la societat de lainformació als seus territoris.

Però de vegades aquest nou entorn, anomenat Societat dela Informació, Societat del Coneixement o Societat Xarxa,sembla un calaix de sastre dins el qual es perd l'orientació,com si el seu desenvolupament es donés sense capintervenció política, com una evolució natural. Contràriament,l'activitat dels governs és central per garantir que aquestanova era condueixi cap al creixement amb benestar, cohesiói equitat social, mantenint l'equilibri territorial i un creixementeconòmic sostenible. Cal, doncs, analitzar i proposarlineaments per a l'actuació de les administracions públiquesen aquest nou context.

La teoria de la Societat Xarxa desenvolupada pel professorManuel Castells planteja que l’estructura d’aquesta novasocietat que reemplaça la societat industrial està construïdaal voltant de xarxes d’informació. La societat de la informació(SI) és una estructura interconnectada de nodes, dinàmicai oberta, que pot modificar-se sense amenaçar el seu equilibri.Aquesta forma organitzativa es va consolidar com unaresposta eficient a la crisi que afrontava el capitalisme alsanys setanta.

Cal destacar, però, que de la mateixa manera que la societatindustrial ha conviscut fins a l’actualitat amb altres formesd’organització i producció, la Societat Xarxa conviu amb lesformes anteriors d’organització i producció econòmica,malgrat que a poc a poc comença a convertir-se en la

predominant. Estem vivint, doncs, un moment de transicióen el qual la societat s’està transformant qualitativament iquantitativa. I en aquest procés l’administració pública ésun actor clau tant per la seva permeabilitat al canvi com perles seves potencialitats com a motor de transformació igestor estratègic.

Una breu revisió històrica ens pot permetre situar-nos enel moment actual per repensar els govern, el seus reptes,tasques i potencialitats d’actuació. En un nivell general, ipel que fa al nostre entorn històric i geogràfic europeu, enla primera societat d’hegemonia burgesa, des de la rupturaamb l’antic règim (Revolució Francesa) f ins aldesenvolupament d’una societat industrial avançada (primerameitat del segle XX), es configura l’estructura política delque anomenem estat liberal: l’estat com a productor denormes i com a garant del seu compliment per part detothom. L’administració napoleònica va ser l’instrument perportar-ho endavant. Les seves principals funcions eren lesrelacionades amb la policia i el compliment de les normesestablertes. El ciutadà era objecte d’observació per tal deconstatar la legalitat de les seves actuacions. D’acord ambaquesta missió, les competències internes s’estructuravenen funció de les relacions dels ciutadans amb l’administració,organitzades al voltant de temes específics. Davant els actesadministratius, el ciutadà era un subjecte passiu i noméspregava, demanava, sol·licitava autoritzacions per fer algunacosa. El principi orientador era l’exercici de l’autoritat mésque el del servei a la societat.

L’absència de controls democràtics i les pràctiquescaciquistes de l’estament polític i del poder econòmiccontribuïen al divorci i a l’allunyament entre aquella estructurapoliticoadministrativa i una realitat social cada vegada mésdinàmica. Per això, amb el creixement de la industrialitzaciói la consolidació de la societat de masses, es van anarincrementant les tasques i competències de l’estat modern–produït, en certa mesura, pel creixement de demandes–,que va ser portat endavant per l’administració burocràtica

04pàgina

Introducció_weberiana, coneguda pel nom del sociòleg Max Weber, quela va definir. L’estructura jeràrquica, organitzada al voltantdels càrrecs establerts en l’organització i la uniformitat derutines i processos, garantida per procediments d’actuacióformals, consolidava un sistema l’estabilitat del qual estavaper sobre l’estabilitat de les persones, perquè això garantial’equitat. Els objectius d’aquesta forma organitzativa erenl’eficiència, la racionalitat i la legalitat en la resoluciód’actuacions. Així, a diferència de l’administració de tallnapoleònic, que tenia una limitada vocació d’intervencionismeen la societat i que prioritzava les tasques de policiaadministrativa, l’administració weberiana va anar estenentel seu àmbit d’actuació com a producte del creixement del’estat del benestar. En aquest procés, es van desenvoluparserveis orientats a incrementar les oportunitats i la qualitatde vida de la població.

En l’estat del benestar, el ciutadà ja no és només un subjectepassiu que demana o sol·licita autoritzacions, és un usuarid’uns serveis públics sobre els quals té consciència de tenirdrets i dels quals espera qualitat. Quan s’adreça al’administració, ho fa des d’una doble condició: la de l’usuarid’uns serveis, però també la de l’accionista que cada quatreanys escull els membres del consell d’administració del’empresa que li presta els serveis. En aquesta administració,doncs, el compliment de les normes es dóna per suposati el caràcter d’aquestes normes el marquen els gestors iproductors dels serveis i els decisors, els polítics, que elsdefineixen i prioritzen.

Malgrat aquest predomini de l’administració weberiana, alsanys vuitanta l’acord entorn de l’esgotament d’aquest modelorganitzatiu va obtenir un alt grau de consens. Les crítiquesbàsiques eren que la rigidesa de la burocràcia, especialmentla inflexibilitat dels processos i la normativa, no permetiadonar respostes apropiades als nous problemes d’un entornmés complex i canviant, caracteritzat per la globalitzaciódels mercats. D’altra banda, s’afirmava també que la baixaproductivitat de la feina a l’administració era un resultat de

l’estructura del treball al sector públic i es suggeria, doncs,la necessitat de posar en marxa mecanismes d’avaluacióde resultats. La manca d’eficiència es posava com una deles explicacions del descontentament de la ciutadania, icalia buscar opcions diferents a l’exclusiva competència delsector públic per sostenir la provisió de serveis al ciutadà.Els canvis que s’han anat produint en els darrers tempsporten el sector públic a replantejar-se el seu rol en duesdireccions diferents: d’una banda, renunciant de vegadesa la prestació directa dels serveis i encomanant-la al sectorprivat o no lucratiu (buscant més eficiència i més qualitatde servei i d’adaptació a l’usuari, o simplement cercantpoder concentrar-se en altres vessants); de l’altra, assumintnoves responsabilitats, com ara la dinamització de lacomunitat local.        

En la societat de la informació, el ciutadà, en el seu rold’usuari de serveis públics, demana cada cop serveis mésacurats a les seves necessitats, i també en el seu rol deciutadà-subjecte polític, reclama un paper més actiu: conèixerles dades, els procediments, les normes, i poder participaren les deliberacions i les decisions que l’afectin. La primeraaccepció del ciutadà (usuari) implica reclamar uns serveisde qualitat creixent i una administració no solament eficaç,sinó també eficient –i amb serveis amb el mínim costpossible– i transparent, per assegurar-se l’eficiència d’unaorganització que actua en règim de monopoli. La segona(ciutadà/elector) reclama una administració oberta a la sevaparticipació en els temes que li interessin.

Per a una acció de govern eficaç, cal interpretar correctamentla nova situació, identificar els canvis que afecten la mateixaacció de govern –administració de drets i gestió de serveis–i ajustar-la a les necessitats socials –explícites o no– decada moment. L’ús intensiu de les TIC provoca canvis cadavegada més accelerats en les activitats humanes. Elsintercanvis de mercaderies a escala planetària i, sobretot,els fluxos d’informació a la mateixa escala en temps real isense limitacions de continguts, facilitats per l’evolució i la

05pàgina

Introducció Introducció

06pàgina

convergència de la informàtica i les telecomunicacions, hanprovocat el fenomen de la globalització, amb els consegüentsefectes sobre una economia, una cultura i, fins i tot, unademografia que fins ara tenien una base local/nacional.Només aquests dos elements, la celeritat dels canvis i laglobalització, reclamen una revisió i posada al dia de l’acciódel govern i de l’administració. La nova funció del governcomença amb la revisió de la seva estratègia. Per reduir lesincerteses, per garantir el desenvolupament social i econòmicsostenible de la comunitat i el territori que es governa, calelaborar i liderar actuacions estratègiques que impliquin,entorn dels objectius comuns generals, els diversos agentssocials. El govern ja no pot fer les coses tot sol. En aquestafase de desenvolupament social, al govern li toca més quemai exercir el lideratge: assenyalar els objectius d’interèsgeneral i articular els recursos –propis i aliens– peraconseguir-los.

Els ajuntaments catalans en l’era digital

En aquest context, les TIC comencen a incrementar el seuvalor com a potencials eines de canvi. Des de les darreresdècades, les administracions estan començant a considerarles TIC i, en especial, Internet, un element clau del seu futuri un dels eixos vertebradors de la seva modernització. Aixòes basa en el fet que les noves tecnologies contribueixena canviar les regles de funcionament del sector públic,possibilitant una comunicació molt més dinàmica i fluida,no només entre les unitats de l’administració sinó tambéentre aquesta i altres actors externs; automatitzant isimplificant processos administratius sencers; incorporantel sector privat i les seves formes de gestió, i millorantl’eficiència interna de l’administració.D’altra banda, la irrupció de les TIC ha afectat els àmbitsclàssics d’acció dels ajuntaments. Així, i en primer lloc, les

polítiques de benestar han de recollir els nous desafiamentsque generen les TIC, com ara la fractura digital o elsproblemes derivats del consum de tecnologies de lainformació i la comunicació i la necessitat de protecció iorientació que se’n deriva –tant pel que fa al tracte alconsumidor de TIC com a les patologies provocades pelseu ús. Però, alhora, poden plantejar-se nous serveis onoves maneres de prestació de serveis lligats a aquestespolítiques –telealarmes, telemedicina, habitatges domòtics,entre altres.

Les polítiques de promoció i desenvolupament dels poblesi ciutats tampoc en queden al marge, i han de prendreconsciència que ara el coneixement és el factor clau, latecnologia apareix com el camí obligat i les personesesdevenen l’actiu estratègic de les organitzacions i delsterritoris. A partir d’aquí, els ajuntaments han d’impulsar idonar suport tant a la creació d’empreses de la novaeconomia –basades en les tecnologies de la informació,les telecomunicacions i l’audiovisual–, com a l’adaptacióals paràmetres de l’era digital de les empreses ja existents.I això ho poden fer amb eines més tradicionals (els polígonso parcs especialitzats, la formació) o més noves (funcionsde vigilància tecnològica, promoció de la transferènciatecnològica, els vivers d’empreses de TIC, el capital risc,etc.). En aquest context, disposar d’infraestructures bàsiquesde telecomunicacions serà un element cabdal per aldesenvolupament dels territoris. En tot cas, l’impacte del’era digital sobre el mercat de treball local també és alt,amb l’aparició de nous filons d’ocupació i de noves formesde treball, com ara el teletreball. La projecció de la ciutatenfora i el treball en xarxa amb altres municipis iadministracions són altres responsabilitats locals susceptiblesde millorar amb l’aplicació intensiva de les TIC.

L’agenda de les polítiques locals de capital humà també esveu alterada. En primer lloc, les TIC poden canviar lesmaneres i les possibilitats dels conceptes d’aprendre id’ensenyar. En segon lloc, cal preveure i proveir formació

específica en TIC a la població, així com facilitar el seuaccés a les noves tecnologies. Finalment, l’era digital té unreflex clar i directe sobre la cultura, el temps lliure i l’oci, iobliga els ens locals a repensar serveis (de les bibliotequesals centres d’accés al coneixement, de la creació artísticatradicional a la digital), les fórmules i accions promocionals,i els perfils dels mateixos gestors.En conclusió, en el món local abunden els nous desafiaments,molts dels quals tenen a veure –directament o indirectament–amb l’era digital. Les TIC, a més de suposar reptes importantsen múltiples aspectes, són també unes bones aliades perfer-hi front.

Aquest document posa sobre la taula els eixos d’aquestlideratge, repensant el rol del municipi i les seves tasques.A la vegada, com que aquest és un procés en marxa, eldocument funciona com una eina d’intercanvi d’experiènciesen desenvolupament que puguin ser orientadores per a lesactuacions dels governs locals. En el primer capítol (e-governança), ens centrarem en el marc general (sobretotjurídic) en què es desenvolupa la societat de la informaciói l’administració electrònica, i en les xarxes d’actors,considerant especialment el paper de Localret en la promocióde polítiques TIC cap al món local català. En el segon capítol(e-govern), ens centrarem en el municipi en si mateix, enles seves funcions polítiques: lideratge i dinamització de lacomunitat local i planificació i gestió estratègica del territori(infraestructures). En el darrer capítol (e-administració),analitzarem les funcions administratives dels governs locals,que suposen actuacions de gestió i administració de serveispúblics, sobretot orientades a l’eficiència i eficàcia, al ciutadài als criteris per l’avaluació de la qualitat.      

07pàgina

Introducció Introducció

Societat Estat Administració Funcions Rol/demandesdel ciutadà

Pre-industrial Liberal Napoleònica Administrar igarantir drets

Subjecte passiude drets

Industrial Del benestar Weberiana

Administrar drets.Gestió i producció

de serveis.Lluita contra l’exclusió

Subjecte de dretsUsuari de

serveis públics

Post-industrial / SI Relacional Xarxa

Administrar drets.Gestió i producció

de serveis.Estratègia, lideratge,

coordinació

Subjecte de dretsUsuari de

serveis públicsSubjecte polític actiu

Taula 1: Caracterització dels tipus d’estat, administració i demandes del ciutadà

Font: elaboració pròpia

08pàgina

Darrerament s’han plantejat moltes propostes al voltant deles noves formes de governar a les administracions públiques,que s’han agrupat sota el paraigües de les teories de lanova governança. El Llibre Blanc de la Governança Europea(2001) és un recull programàtic que assenyala els principissobre els quals s’hauria de desenvolupar aquesta novaforma de governar. La proposta és obrir el procés de dissenyi aplicació de polítiques públiques a la major quantitat deciutadans i organitzacions, amb la idea que això milloraràla transparència, generarà una major responsabilització ilegitimarà l’acció conjunta dels estats membres com unaeina per respondre millor a les necessitats ciutadanes. Laproposta assenyala que hi ha d’haver un enfocament menysorientat de forma descendent, és a dir, més cooperatiu imenys jeràrquic, i complementat amb instruments nolegislatius. Això és:

Un major grau de participació i obertura: mésinformació en línia, més mecanismes de diàleg, més atenció a les diferències i particularitats regionals. S’emfatitza el rol de les organitzacions de la societat civil com a interlocutores destacades.

Millores polítiques, normatives i de resultats:s’ha d’avaluar la necessitat de l’acció i des de quin nivell s’ha d’actuar.

Aquest canvi de perspectiva per millorar la qualitat de lagestió ha de tenir com a suport dues estratègies: lacoordinació entre actors i actuacions, i l’orientació al ciutadà.El municipi té un rol destacat en totes dues, principalmentper la seva proximitat al ciutadà i a la gestió directa sobrel'espai i les necessitats quotidianes. La coordinació es fanecessària per treballar amb l’objectiu d’una administracióen xarxa real, que aprofiti totes les potencialitats de lestecnologies de la informació i la comunicació. I l’orientacióal ciutadà ha de ser l’eix central de les organitzacions i hade marcar l’estratègia cap endins cap enfora.

El model organitzatiu de la xarxa i la seva infraestructuratecnològica, Internet, s’han evidenciat com els autènticsreductors de les bosses d’ineficiència en les organitzacions,privades o públiques. És per això que, en els darrers anys,s’han anat definint i executant projectes que materialitzenla col·laboració entre les administracions sobre la base dela integració dels seus processos productius gràcies a latelemàtica. 1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local

en la societat de la informació

En tota organització, a més dels objectius, recursos iprocessos, és determinant el conjunt de principis i valorsque inspiren la seva actuació, que li donen el segellcaracterístic que permet distingir-la de totes les altresorganitzacions. En el cas de les administracions locals,atesa la proximitat i coneixença dels seus membres (tantdels càrrecs electes com dels empleats) per part delsciutadans/usuaris/clients, és on més fàcil resulta identificari concretar els principis i valors dominants en l’organització.

1.2. El marc general per al desenvolupamentde la SI

Els municipis europeus desenvolupen la seva estratègiade promoció de la societat de la informació en el marc dela interrelació entre diferents nivells de govern. La UnióEuropea (UE) és el primer que abordarem aquí. L’estratègiaproposada des del nivell europeu s’inscriu en la línia del’acord de Lisboa de l’any 2000, en què la UE es fixavacom a objectiu estratègic per la propera dècada “convertir-se en l’economia basada en el coneixement més competitivai dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament demanera sostenible amb més i millors llocs de treball i ambmajor cohesió social”. En els darrers anys, centrant-se enla importància de les TIC per crear ocupació i perincrementar la productivitat, s’han anat desenvolupantplanificacions amb objectius específics a assolir per

cadascun dels estats membres. Pel que fa a l’actualitat,les propostes vigents són les que descriurem acontinuació. 

09pàgina

1.E-Governança: el municipi com a govern relacional_

Principis Descripció

Voluntat de serveia la comunitat

Gestió eficaç

Gestió eficient

Transparència dela gestió pública

Accessibilitat

D’aquest valor corporatiu han de participar tots els seus membres, des dels càrrecs electesfins al darrer dels treballadors. S’ha de desenvolupar aquesta orientació i la necessitat de rigori professionalitat exigibles en el desenvolupament de la funció pública.

Cal anar fent una revisió constant de l’activitat municipal i contrastar-la amb una realitat enpermanent evolució, publicitant-ne els resultats i articulant la pedagogia necessària envers elsciutadans i els empleats per centrar-nos en allò realment úctil i valuós per a la comunitat. Caldràidentificar les demandes dels ciutadans, amb les mesures de consulta adients i eliminar aquellsserveis que s’estan prestant per tradició però que els canvis socials han deixat ja sensedemanda.

Avui, una part de l’eficiència consisteix a utilitzar les possibilitats i oportunitats tecnològiquesexistents. De vegades, les possibilitats tecnològiques van més enllà de l’adaptació tàctica (fermés eficient una activitat ja existent). En altres casos, les innovacions permeten resoldre vellsreptes inassolibles per mancança de mitjans.

S’ha de facilitar informació amb relació als objectius, els paràmetres, les consideracions i lesdades que l’administració té en compte per prendre decisions, de caire general i en cada casparticular. També se n’ha de donar sobre les actuacions i els resultats. Hi ha molts aspecteson aquesta transparència s’ha de fer palesa. Un d’aquests aspectes són precisament lesrelacions directes i personalitzades amb els administrats.

Un altre principi de la nova administració, que concreta l’orientació al ciutadà, és el del’accessibilitat, l’obertura i la facilitat. Que l’administració tingui la cura d’adaptar el seu llenguatgeal del ciutadà, per entendre i per fer-se entendre pel ciutadà sense que aquest hagi de recórrera especialistes del dret o la gestió. Que l’administració faci un esforç permanent i sostingutper donar tota la informació i rebre totes les comunicacions dels ciutadans, processar-les iactuar en conseqüència. Les TIC, amb la capacitat de procés de dades i de comunicacióbidireccional de la informació, ofereixen un ampli ventall de recursos per fer-ho possible.

Font: elaboració pròpia

Taula 2: Principis polítics d’actuació dels governs locals

1. E-Governança 1.2. El marc general per al desenvolupament

10pàgina

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea

En primer lloc, hem de mencionar el pla i2010. Una societatde la informació europea pel creixement i l’ocupació (2005).Aquest pla comença amb una evidència empírica: les TICcondicionen el 40% del creixement de la productivitat aEuropa. Les diferències de comportament econòmic entreels països industrialitzats s’expliquen en gran mesura pelsnivells d’inversió, recerca i ús de les TIC, així com per lacompetitivitat de les indústries de societat de la informaciói mitjans de comunicació. Es destaca també que laconvergència digital exigeix la convergència política i lavoluntat d’adaptar els marcs reguladors. Per treballar enaquestes línies la Comissió Europea (CE) assenyala tresprioritats:

• Construir un espai europeu de la informació únic que promogui un mercat interior obert i competitiu per la societat de la informació i els mitjans de comunicació.

• Reforçar la innovació i la inversió en la recerca sobreles TIC amb el fi de fomentar la creació de més i millors llocs de treball.

• Crear una societat europea de la informació basadaen la inclusió, que fomenti el creixement i l’ocupaciód’una manera coherent amb el desenvolupament sostenible i que doni la prioritat a la millora dels serveispúblics i la qualitat de vida.

Una de les principals repercussions d’aquestes prioritatspels nostres municipis és que s’ha d’adequar la normativaperquè, malgrat que s’han fet avanços (per exemple, en laregulació del comerç electrònic), encara cal fer molta feina,com ara adoptar la normativa sobre televisió digital, quecanviarà l’escenari actual dels mitjans audiovisuals. Enaquest sentit, la Comissió Europea assenyala que les novesaplicacions sense fils d’alta velocitat fan que augmenti la

demanda d’espectre radioelèctric i, com que s’abandonaràla televisió analògica terrenal (està previst per l’any 2012),s’ha de definir una nova gestió eficient de les comunicacionselectròniques. També s’ha de treballar en la interoperabilitati la seguretat i, a més a més, s’ha de promoure la recercai fomentar l’adopció dels resultats de la innovació. Esconsidera que les empreses milloren la seva productivitatgràcies a les TIC però continuen tenint problemesrelacionats amb la manca d’interoperabilitat, seguretat ifiabilitat i tenen dificultats per reorganitzar i integrar lesTIC al lloc de treball, fet que s’observa especialment enel cas de les pimes. 

Un altre document derivat d’aquest, el Pla d’acció sobreadministració electrònica i2010: Accelerar l’administracióelectrònica a Europa en benefici de tots (2006), plantejaels lineaments a seguir. Amb aquest pla d’acció la Comissióes proposa:

Accelerar l’obtenció de beneficis tangibles per part de tots els ciutadans i les empreses.

Garantir que l’administració electrònica a escala nacional no produeixi nous obstacles en el mercat únic deguts a la fragmentació i l’absència d’interoperabilitat.

Estendre els beneficis de l’administració electrònicaa l’àmbit de la UE fent possible obtenir economies d’escala en les iniciatives dels estats membres i cooperant per fer front als reptes comuns europeus.

Garantir la cooperació de totes les parts de la UE interessades en la concepció i la realització de l’administració electrònica.

El pla s’estructura al voltant de cinc eixos en matèriad’administració electrònica amb objectius concrets perl’any 2010.

Cap ciutadà ha de quedar-se al darrere: s’ha de promoure la inclusió a través de l’administració electrònica perquè tothom es beneficiï d’uns serveisde confiança i innovadors, així com d’un accés senzillper tothom.

L’eficiència i l’eficàcia han de fer-se realitat, contribuintde forma significativa a la satisfacció dels usuaris, latransparència i la rendició de comptes, la reducció de la càrrega administrativa i la millora de l’eficiència.

Implantar els serveis clau de gran repercussió pels ciutadans i les empreses, perquè el 2010 el 100% de la contractació pública estigui disponible de formaelectrònica assolint l’ús del 50% amb un acord de cooperació sobre altres serveis en línia de gran repercussió.

Establir les eines clau que permetin al ciutadà i les empreses beneficiar-se d’un accés autenticat fàcil, segur i interoperable als serveis públics de tot Europa.Es consideren eines crítiques la gestió interoperabled’identificació electrònica (eIDM) per l’accés als serveis públics, l’autenticació de documents electrònics i l’arxiu electrònic.

Impulsar la participació i l’adopció de decisions democràtiques mostrant pel 2010 unes eines que permetin el debat i la participació pública efectiva enl’adopció de decisions democràtiques.

Des de fa uns anys, des del Consorci Localret s’estanimpulsant projectes en línia amb els objectius europeus. Enaquest sentit, s’han endegat o potenciat estratègies en cadaun dels principis, tal com s’observa en el quadre següent. 

11pàgina

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea

Objectius Projectes del món local

Inclusió

Projectes per millorar les infraestructures i els serveis de telecomunicacions i la conectivitat atot el territori.

Pla d’acció sobre administració electrònica i2010

Eficiència i eficàcia

Contractació pública

Seguretat

Participació

Participació en el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), que impulsa serveisd’administració electrònica per a tots els ajuntaments.

Banc d’Innovació Local (BIL), de compartició de coneixement i aplicacions.

Finançament, a través de l’AOC, de projectes d’administració electrònica dels governs locals.

Interoperabilitat.

Normalització de processos administratius.

Projectes de canvis organitzatius a les administracions.

Plataforma de contractació pública, PECAP.

Foment de compres agregades.

Entitat de certificació Catcert.

Plataforma de participació ciutadana Consensus.

Comunitats Localret.

Taula 3. Objectius del Pla d’Acció i2010 i les corresponents línies d’actuació de Localret. 

12pàgina

Un dels mecanismes de suport per desenvolupar i assolirels objectius proposats que planteja la Comissió Europeaés la mesura: aportar informació pertinent, quantificar,avaluar comparativament, comparar l’impacte i els beneficissón elements essencials per centrar l’atenció sobrel’administració electrònica. Es tracta de desenvoluparindicadors i models d’avaluació comuns. Es busca compartirexperiències fomentant la compartició amb mecanismescom ara el “marc de bones pràctiques”, “l’observatori del’administració electrònica”, el portal “Tu Europa”, la xarxaTESTA i la “finestra única d’aduanes”.

En aquest sentit, enguany el Consorci Localret, seguintles recomanacions europees,  ha endegat un nou projecte,

anomenat BIL (Banc d’Innovació Local), que pretén serl’espai de socialització de coneixement dels governs localscatalans. El BIL és un repositori de coneixements sobrel’aplicació d’innovacions als governs locals, i ha estatconcebut per intercanviar experiències i recursos entreels responsables i tècnics dels diferents governs localscatalans.

13pàgina

Consorci Localret_

Nom de la iniciativa:Banc d’Innovació Local (BIL)

Descripció:Repositori en línia de recursos, informació i coneixement, al qual es té accés directament des delweb de Localret. L’objectiu del banc és crear un espai a Internet al qual tenen accés tots elstreballadors públics catalans a través de certificat digital i on es recullin totes aquelles experiènciesi projectes innovadors sorgits del món local i vinculats a l’àmbit de les TIC. També s’inclouenrecursos (documents, programari,...) que els ajuntaments poden utilitzar de forma gratuïta, iinformació de proveïdors que ofereixen productes o serveis en TIC a les administracions.Més informació:

Més informació:http://www.bil.localret.cat

Per participar en el BIL (aportant o aprofitant recursos),des de Localret es planteja als ajuntaments la signaturad’un conveni que marca les regles de joc bàsiques dellicenciament, drets de propietat o processos de millora.També fa especial incidència en el llicenciament de lesaplicacions que els ajuntaments poden oferir al BIL i quepoden ser utilitzades per altres administracions.

1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya

Si el marc més genèric d’actuacions es coordina des dela UE, l’àmbit de l’Estat és el que fixa la normativa bàsicaen què es mouen els governs locals del territori espanyol.La principal novetat legislativa dels darrers mesos ha estatl’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accéselectrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP).El salt qualitatiu del text legislatiu és que reconeix el dret

dels ciutadans a relacionar-se amb les administracionspúbliques per mitjans electrònics. Per tant, a partir d’arala modernització de les administracions no dependrà nomésdels informàtics o dels alcaldes/regidors innovadors, sinóque es convertirà en un objectiu/obligació de total’organització.

Els punts destacats de la Llei són:

1. Reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb totes les administracions i fixaun termini –l’1 de gener de 2010– a partir del qual les administracions han d’habilitar l’accés electrònica tots els seus procediments administratius.

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya

Per a més informació, vegeu: bones pràctiques: http://egov-goodpractice.org, Observatori de l'Administració Electrònica: http://europa.eu.int/egovo; “tu europa”: http://europa.eu.int/youreurope;

Testa: ; “Finestra única d’aduanes”: http://europa.eu.int/comm/taxation_customs/common/publications/com_reports/customs/index_en.htm

Gràfic 1. Estructura del Banc d’Innovació Local de Localret. 

BANC D’INNOVACIÓ LOCAL

Experiènciesinnovadores d’èxit

a Catalunya

Recursosdocumentals,

disseny dedesenvolupaments

i programari

Proveïdors desolucions

especialitzats enadministracions

Bones pràctiques Recursos Proveïdors

14pàgina

2. El catàleg de drets que es regulen són:

a. El dret a utilitzar mitjans electrònics per obtenirinformació, realitzar consultes, manifestar consentiments, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i als actes administratius.

b. El dret a escollir el canal de relació amb les administracions; és el ciutadà el que decideix comes relaciona amb l’administració i no al revés comfins ara.

c. El dret a no aportar dades que ja tinguin en poder les administracions públiques.

d. El dret a conèixer per mitjans electrònics l’estatde tramitació dels procediments que els interessen.

e. El dret a obtenir els mitjans d’identificació necessaris.

f. El dret a escollir les aplicacions o sistemes perrelacionar-se amb les administracions.

3. Regula els mecanismes imprescindibles per garantirla interoperabilitat entre les administracions, perquèels documents electrònics emesos per qualsevol administració puguin ser presentats i utilitzats per lesaltres.

4. En un estat altament descentralitzat, la Llei posa èmfasi especial en els mecanismes de cooperació entre administracions, per garantir la interoperabilitatdels sistemes i les aplicacions desenvolupades.

5. La Llei també defineix la utilització dels mitjans electrònics en la gestió dels procediments, i se centraespecialment en el redisseny de processos i en la seva simplificació.

 A partir d’ara, és responsabilitat de cada una de lesadministracions públiques impulsar els projectes internsnecessaris per donar compliment a aquests drets. Unaresponsabilitat, però, que caldrà compartir amb lesadministracions supramunic ipals (Generalitat de Catalunya,Localret, diputacions i consells comarcals), que han deposar els mecanismes de suport i assessoramentnecessaris perquè cap ajuntament es quedi enrere.

1.2.3. Les administracions locals.

Ordenances per a l’impuls de l’administració electrònica

Abans de l’aprovació de la LAECSP, des del món local jaes van fer passos en favor de la regulació de les relacionselectròniques entre els ciutadans i ajuntaments. En aquestsentit, Localret posa a disposició dels municipis el seuassessorament jurídic i fins i tot models d’ordenança,aprovats el 2005, que ja són aplicats a municipis com araSant Feliu de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Barcelona.

Es proposen dos models d’ordenança2: una es potanomenar de màxims, i l’altra, de mínims. Ambdues parteixendels mateixos principis i de la no-discriminació de capciutadà en la seva relació amb l’administració. Però, si lade mínims estableix els mecanismes per digitalitzar partsdels procediments, la de màxims proposa la digitalitzaciótotal d’aquests i inclou altres usos de les TIC, com ara elsde participació ciutadana mitjançant processos telemàtics. Tot això comporta una major adaptació dels ajuntaments,atès que han de fer esforços per incorporar procedimentsde conservació i autentificació de documents, signatura

15pàgina

digital, etc. Els principis establerts en aquestes ordenancessón els següents:

Principi d’impuls dels mitjans electrònics per a una major eficàcia i eficiència de l’actuació administrativa.S’impulsarà l’ús dels mitjans electrònics tant en les actuacions internes com en les externes, per a la qualcosa s’hauran d’aplicar els mitjans personals i materialspertinents i adoptar les mesures necessàries per a laseva efectivitat i realitat.

Principi de simplificació administrativa. En el procésde digitalització de l’administració municipal s’hauràde procedir a eliminar tràmits o actuacions norellevants, d’acord amb la normativa d’aplicació.

Principi de publicitat i transparència administrativa. L’ús dels mitjans electrònics haurà de facilitar la màximadifusió, publicitat i transparència de les actuacions

administratives de conformitat amb la resta de l’ordenament jurídic.

Principi de participació. L’ús dels mitjans electrònicshaurà de facilitar la participació dels ciutadans i les empreses en l’activitat administrativa, tant si és  formalitzada com si no.

Principis de col·laboració i cooperació entre les administracions públiques per tal de facilitar el procésd’implantació de l’ús dels mitjans electrònics i la sevainteroperabilitat i compatibilitat, i així facilitar les relacions dels ciutadans en l’àmbit de l’administracióelectrònica.

2 El text complet de les ordenances esmentades es pot consultar a http://www.localret.cat/assemblea2005/docs/6textordenances.pdf  

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat_

Nom de la iniciativa:Ordenança per a l’impuls de l’administració electrònica i la regulacióde l’ús de mitjans electrònics a l’administració municipal

Descripció:Amb aquesta ordenança es vol assolir una administració més eficaç i més eficient en la producciói en la prestació de serveis als ciutadans i, també, més transparent i participativa; en definitiva,més democràtica de conformitat amb els postulats i els principis constitucionals sobre l’actuacióadministrativa. Es tracta d’impulsar i potenciar l’administració electrònica amb l’objectiu d’aconseguirun ús efectiu de les eines electròniques per tal de millorar les tasques i els serveis municipals,facilitar les relacions amb els ciutadans, amb les empreses i amb les altres administracions ientitats. Es tracta d’un dels primers ajuntaments que van aprovar l’ordenança i ja fa un cert tempsque l’aplica. 

Més informació:http://www.santfeliu.org

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.3. Les administracions locals

16pàgina

Principi de neutralitat tecnològica. La regulació de lautilització dels mitjans basats en les tecnologies de la informació i la comunicació es farà de forma neutral,mitjançant descripcions funcionals, per tal de no obstaculitzar el desplegament tecnològic.

A partir de l’aprovació de la LAECSP, alguns d’aquestsprincipis hauran de revisar-se, un procés que ja s’ha iniciatdes de Localret per adequar les ordenances municipalsper a l’impuls de l’administració electrònica en la novalegislació estatal. 

La protecció de dades als ens locals

Les persones que es relacionen amb les administracionspúbliques es veuen obligades a subministrar una granquantitat de dades personals que són necessàries per ala realització d’activitats o per a la prestació de serveis dequè són destinatàries. Aquestes dades personals han deser recollides, conservades, comunicades, en definitiva,tractades per part de les administracions amb les degudescondicions de seguretat i respectant uns principisessencials per a la tutela del dret fonamental a la proteccióde les dades de caràcter personal.

El tractament de les dades personals, és a dir, el tractamentde la informació relativa a una persona física identificadao identificable, exigeix el compliment d’una sèried’obligacions que vénen regulades amb caràcter generala les següents normes:

• Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals i a la lliure circulaciód’aquestes dades.

• Directiva 2002/58/CE del Parlament Europeu i delConsell, de 12 de juliol de 2002, relativa al tractament

de les dades personals i a la protecció de la intimitaten el sector de les comunicacions electròniques (Directiva sobre la privadesa i les comunicacions electròniques).

• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (en endavant,LOPD). Reial Decret 994/1999, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de mesures de seguretat delsfitxers automatitzats que continguin dades de caràcterpersonal (en endavant, RMS).• Llei 5/2002, de 19 d’abril de l’Agència Catalana deProtecció de Dades (en endavant, Llei 5/2002).

 • Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aproval’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades(en endavant, Estatut de l’Agència).

Qualsevol persona o entitat que tracta dades personals,sigui en el moment de la seva recollida, emmagatzematge,comunicació, modificació, etc., està obligada a fer-hoconforme a la normativa i en compliment de les obligacionsque es recullen en aquesta guia. Aquestes obligacionsconcerneixen els responsables dels fitxers o tractaments,els encarregats del tractament i, en darrer terme, totsaquells que intervenen en qualsevol fase del tractament.

Cada tractament de dades exigeix l’aplicació integrada dela normativa de protecció de dades i de les nomes sectorialsque regulen la matèria. A títol d’exemple, en el cas delpadró d’habitants, s’ha de tenir present la Llei 7/1985, de2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i el Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el textrefós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, oen el cas de la implantació d’un sistema de prevenció deriscos laborals, la Llei 31/1995, de 8 de novembre, deprevenció de riscos laborals.

17pàgina

La implementació de la normativa de protecció de dadesexigeix la definició d’un pla d’adequació que ha de començaramb la identificació de tots els fitxers i tractaments dedades personals, tant automatitzats com manuals, que esrealitzen dins de l’entitat i l’anàlisi de com estaninterconnectats. S’ha de definir el cicle de vida o recorregutde les dades al llarg del seu tractament a fi d’identificar:

• Quines dades personals es recullen i per a quina finalitat.• Com es recullen (formularis, electrònicament, telefònicament,…).• Qui les tracta (àrees, departaments,…).

• Com circulen dins de l’entitat (en suport paper, telemàticament,…).

• A qui es cedeixen o quines transferències internacionals es porten a terme.

• Com es conserven o com es destrueixen.

El resultat d’aquesta anàlisi ha de ser un inventari delsfitxers i tractaments de dades personals respecte delsquals s’hauran d’implementar tots els requeriments de lanormativa de protecció de dades.

El Consorci Localret i l’Agència Catalana de Protecció deDades van redactar una guia l’any 2005 que recull tota lainformació necessària perquè una administració local puguicomplir la legislació referent a la protecció de dades decaràcter personal.

1.3. La xarxa d’actors

A més del marc regulador, en la definició de polítiquespúbliques en la societat de la informació hem de considerarels agents. El ventall d’actors que intervenen és molt amplii de vegades les seves competències o bé no estan

clarament definides o bé es superposen, amb la qual cosacal arribar a acords per fer una intervenció més eficient icoordinada. En el nivell més general, el primer actor és laUnió Europea i les seves directives. Després hi ha elGovern espanyol, amb dos ministeris, el d’Indústria, Turismei Comerç, i el d’Administracions Públiques, que actuendirectament i de forma transversal en aquestes matèries.Cal no oblidar, però, que la resta de ministeris realitzenalgunes actuacions sectorials a vegades molt relacionadesamb la societat de la informació (per exemple, el Ministerid’Economia i Hisenda mitjançant l’Agència Tributària).A Catalunya, la Generalitat compta amb la Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Informació (dins elDepartament de Governació i Administracions Públiques),que s’ocupa específicament d’aquesta temàtica; però,igual que en l’administració estatal, la resta de departamentsde la Generalitat impulsen també polítiques sectorials (desde Presidència, coordinant l’atenció ciutadana, o desd’Educació, coordinant projectes informacionals); i a escalalocal també impulsen polítiques de les TIC les diputacions,els consells comarcals i els ajuntaments. A tot això, calafegir-hi el Consorci Localret, com a institució públicarepresentant dels governs locals catalans. I, darrerament,tres actors més, el consorci Administració Oberta deCatalunya (AOC), l’Agència Catalana de Certificació(Catcert) i l’Agència Catalana de Protecció de Dades(Apdcat).

1.2.3. Les administracions locals 1.3. La xarxa d’actors

18pàgina

19pàgina

1.3. La xarxa d’actors 1.3. La xarxa d’actors

Taula 4. Actors que impulsen polítiques de les TIC a Catalunya. 

Administracions públiques

Regulació Directives reguladores de lestelecomunicacions (en procés derevisió)

Unió Europea

Actor Polítiques Línies de treball més recents

Foment eEurope 2005, i2010, polítiquesindustrials i d’investigació (7è ProgramaMarc d’Investigació), estimulació decontinguts i serveis

Aprofitament dels beneficis de la SIamb garanties

Protegir la intimitat de les persones;garantir la inclusió digital, i seguretat

Telecomunicacions Pla Extensió de la telefonia mòbil, PlaExtensió de la banda ampla

Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

Societat de la informació Plan Avanza

Societat de la informació Inclusió, serveis públics, educació;observatori de les TIC; registre dedominis “.es”

RED.es

Administració electrònica Llei d’accés electrònic dels ciutadansals serveis públics; Estatut delfuncionari públic

Ministeri d’Administracions Públiques

Infraestructures Projecte Banda Ampla RuralSecretaria de Telecomunicacions iSocietat de la Informació (STSI)

Serveis i continguts Formació i alfabetització, programarilliure, xarxa de telecentres, llengua inoves tecnologies

Polítiques administratives, de lideratgede la comunitat i de gestió del territori

Ajuntaments

Infraestructures telecomunicacions Atles de les Telecomunicacions,estudis d’ordenació d’antenes, codisde bones pràctiques, projectes tècnics

Consorci Localret

Modernització de les administracionslocals

Banc d’Innovació Local, canviorganitzatiu, formació, detecció denecessitats

Competitivitat econòmica i TIC Concursos de telecomunicacions,connectivitat a les zones d’activitateconòmica, innovació local

Suport i assessorament alsajuntaments

Modernització, formació, connectivitat,aplicacions comunes, aplicacionssectorials, consultoria tecnològica

Diputacions provincials

Suport i assessorament alsajuntaments mitjans i petits

Consells comarcals

Instruments de col·laboració Generalitat de Catalunya i governs locals

Administració electrònica Interoperabilitat, mòduls comunsd’administració electrònica i línia definançament

Consorci AOC

Seguretat jurídica Certificats digitals, entitats decertificació, validació, arxiu segur

Catcert

Protecció de dades de caràcterpersonal

Vetllar pel compliment de la legislacióvigent sobre protecció de dades decaràcter personal i controlar-nel’aplicació

Apdcat

20pàgina

Aquesta diversitat d’actors i, en alguns casos, duplicitat defuncions, planteja la necessitat d’arribar a acords perquècada administració assumeixi els projectes que pot oferiramb més eficiència i eficàcia. D’aquesta manera, no enstrobarem casos de projectes semblants impulsats per dueso tres administracions diferents, o línies de subvenció quefinancen les mateixes temàtiques.

Aquesta diversitat d’actors també suposa una diversitatd’ajudes, subvencions, programes i projectes, moltes vegadesdirigits a les administracions locals. Davant la dificultat deconèixer en cada moment les prioritats, terminis o condicionsde moltes d’aquestes convocatòries, des de Localret s’oferiràa partir de 2008 un nou servei d’atenció als ajuntamentsque disposarà de tota la informació actualitzada sobre ajudesen els diferents nivells d’administració (europea, estatal iautonòmica). Aquest Servei de subvencions en TIC (SISTIC)organitzarà també trobades informatives amb elsresponsables de les subvencions, a fi i efecte d’ajustar lespropostes dels governs locals catalans a les basesregulatòries.

1.3.1 El Consorci Localret

Localret és el consorci creat, l’any 1997, pels ajuntamentsde Catalunya, que té per objectiu el desenvolupament deles xarxes de telecomunicacions i de les tecnologies de lainformació i de la comunicació en els municipis catalans.En aquests moments,  està conformat per més de vuit-centsajuntaments de tot el territori català, que agrupen més del99% de la població de Catalunya, així com per les duesentitats municipalistes catalanes, l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques i la Federació de Municipis deCatalunya. També les quatre diputacions catalanes estanrepresentades en el seu Consell d’Administració.

Localret té la funció de fer sentir la veu dels municipis enaquells àmbits polítics i econòmics on es prenen decisionsque afecten el desplegament de les xarxes de

telecomunicacions i de la societat de la informació aCatalunya. I la principal finalitat és que les decisions tinguinen compte tres principis bàsics:

1. Autonomia local.2. Equilibri social.3. Equilibri territorial.

Localret sorgeix, ara fa deu anys, com a resposta unitàriadel món local català en un moment en què es produeixengrans canvis en el sector de les telecomunicacions. Elprocés de liberalització del sector, així com la ràpida extensiód’Internet i de les tecnologies de la informació i lacomunicació, estaven creant un nou escenari del qual lesadministracions locals no podien quedar al marge. El mónlocal va percebre que aquests canvis esdevenien, d’unabanda, una oportunitat de desenvolupament econòmic isocial i, de l’altra, un risc important pel que fa a la cohesiósocial i a l’equilibri territorial.

Es posà de manifest la importància de no quedar fora delprocés i, conscients del paper que calia fer, els ajuntamentsde Catalunya van crear un consorci local que els agrupavagairebé tots, amb independència de la seva tendènciapolítica, del seu volum de població i de la seva ubicació enel territori.

Actualment, les quatre principals funcions del ConsorciLocalret són:

a. Elaborar una estratègia en polítiques públiquesd’infraestructures de telecomunicacions i societat de lainformació per als governs locals catalans.

b. Representar i fer sentir la veu dels municipis enaquells àmbits polítics i econòmics on es prenen decisionsque afecten el desplegament de les xarxes,  serveis detelecomunicacions i de la societat de la informació. Això voldir conveniar amb les operadores de telecomunicacions o

21pàgina

amb altres administracions (com el Govern de l’Estat o laGeneralitat de Catalunya), sempre després de realitzarprocessos de màrqueting entre els governs locals queserveixin per detectar les seves necessitats i prioritats. 

c. Prestar serveis i oferir assessorament als municipisen el procés d’elaboració i execució de polítiques locals peldesenvolupament de la societat de la informació i en eldesplegament de les TIC en el territori. En aquest sentit,les tres temàtiques principals de treball són:

• Infraestructures de telecomunicacions.• Modernització de les administracions locals.• Competitivitat econòmica i TIC.

d. Potenciar la xarxa de coneixement relacionat ambtelecomunicacions i societat de la informació entre elsdiferents governs locals; tant del coneixement sobreexperiències i tendències que s’impulsen a altres països oregions, com del coneixement de les pròpies organitzacionslocals catalanes.

Elaborar una estratègia

Dues de les particularitats de les polítiques públiques enTIC són la seva novetat i el fet que els avenços tecnològicssobrepassen moltes vegades la capacitat raonabled’assimilació. Davant aquests fets, es fa difícil tenir clarquina estratègia cal seguir, quins projectes cal impulsar oper a quina tecnologia s’ha d’apostar. I, tot plegat, en unmoment en què la convergència de xarxes, llenguatges itecnologies és crucial i un error en l’elecció pot suposarproblemes irreversibles.

Localret és conscient d’aquesta dificultat i des de fa untemps dedica bona part dels seus esforços a proposar unaestratègia (un discurs) que puguin seguir els governs locals. Això es concreta en la publicació, per exemple, de guiesmetodològiques que intenten aclarir determinades temàtiquesi recomanar, en alguns casos, determinades solucions. Fins

ara les guies que s’han publicat i que es poden trobar alweb de Localret són: 

- Guia sobre la televisió digital terrestre (2003, actualment en revisió).- Guia sobre la tecnologia wi-fi (2003, actualment en revisió).- Guia sobre els plans directors per a la societat del coneixement (2003, actualment en revisió).- Guia de telecomunicacions mòbils (2003).- Guia sobre xarxes de TV per cable (2003).- Guia sobre la implantació de la tecnologia PLC a les xarxes elèctriques municipals (2003).- Guia sobre xarxes alternatives per a una banda ampla interactiva (2004).- Guia sobre la protecció de dades per als ens locals (2005).- Guia sobre el programari lliure (2006).- Guia sobre les pàgines web municipals (2008). Des de Localret també s’editen codis de bones pràctiques,especialment dirigits als ajuntaments perquè disposin decriteris tècnics pel desplegament d’infraestructures. Així, esva publicar un codi de bones pràctiques per aldesenvolupament de les xarxes de telefonia mòbil, i en breues presentarà un codi de bones pràctiques de xarxes sensefils.  Representació del món local català

Una de les grans fortaleses de Localret és que compta ambla representació de gairebé la totalitat dels municipis. Iaquesta representació té una doble responsabilitat:

1. La de garantir que les decisions polítiques i econòmiquesrelacionades amb les TIC tinguin en compte els governslocals.

1.3. La xarxa d’actors 1.3.1 El Consorci Localret

22pàgina

2. La d’aportar les necessitats i prioritats de lesadministracions locals en els projectes d’infraestructuresde telecomunicacions o d’administració electrònica ques’impulsen a Catalunya.

En aquest sentit, Localret representa el món local en diversosorganismes o institucions. Sempre tenint molt clar, però,que les decisions que pren Localret, tot i que puguin serconsensuades i validades per diferents governs locals, nosón mai vinculants i cada administració té, evidentment, laseva pròpia autonomia. 

23pàgina

Des de Localret, però, s’intenta sempre traslladar a aquestsorganismes les necessitats i els objectius dels governslocals catalans. Per recollir les seves inquietuds i prioritats,Localret compta amb un seguit de comissions de treballtemàtiques, compostes per tècnics/polítics i que es reuneixenperiòdicament.

- Comissió de petits municipis. Estudia i adopta iniciativesper tal de garantir que els serveis de banda ampla, ambindependència de la tecnologia que els hagi de suportar,arribaran a tots els municipis, incloent-hi els petits (a efectesde la comissió, es consideren municipis petits els que tenenuna població inferior a 5.000 habitants).

- Comissió de consells comarcals. Tracta les actuacionsrelacionades amb la societat de la informació i el coneixementque afectin els consells comarcals; realitza un seguimentdels projectes de les TIC a les comarques catalanes i informatots els consells comarcals catalans d’aquells projectes oactuacions que impulsa el Consorci Localret.

- Comissió de ciutats. Està formada per una vintena detècnics municipals i el seu objectiu principal és validar, desdel punt de vista dels ajuntaments i del món local en general,tots aquells projectes i activitats en els quals Localretparticipa i que conformen la seva línia bàsica d’actuació.

- Comissió assessora d’infraestructures de telecomunicacionsi desplegament. Comissió formada per experts en matèriade telecomunicacions que assessora Localret i plantejal’impuls de nous projectes.

- Consell tècnic assessor (CTA). Grup de treball format perdirectius/tècnics de divuit ajuntaments, de tres consellscomarcals i de les quatre diputacions catalanes. Té com aobjectiu marcar l’estratègia de Localret en els projectesd’administració electrònica. 

Els serveis de Localret

El Consorci Localret ofereix serveis directes als ajuntamentsi consells comarcals en diferents àrees, com ara eninfraestructures de telecomunicacions, administracióelectrònica, assessoria jurídica o formació. Al llarg d’aquestdocument es van detallant els diferents serveis i els projectesque estan en marxa actualment. La xarxa de coneixement

En aquests moments a moltes de les organitzacionspúbliques catalanes hi ha una gran quantitat de coneixementsobre el disseny o la implantació de polítiques públiquesen TIC. Tot i ser una temàtica nova, a poc a poc elsresponsables polítics i tècnics han anat adquirint experiènciai els projectes que s’impulsen cada vegada tenen mésconsistència tècnica. No obstant això, la tasca diària i lamanca de recursos deixa poc marge als governs locals perconèixer altres experiències que s’estan desenvolupantarreu del món o a altres administracions. I aquesta és unade les tasques que s’encomanen a Localret: saber quèpassa al món, d’una banda, i articular la comparticiód’experiències dels governs locals catalans, de l’altra.En aquesta línia, Localret ha iniciat diverses accions detreball. D’una banda, com ja s’ha comentat, el Bancd’Innovació Local (BIL), que recull bones pràctiques, recursosi informació de proveïdors.

També s’han iniciat tallers de diferents temàtiques, quepretenen ser espais de compartició de coneixement entreajuntaments, empreses i altres actors. De moment, s’hanactivat tallers de xarxes sense fils, de telefonia mòbil,d’administració electrònica, de contractació públicaelectrònica i de programes i ajudes europeus. Cada und’aquests tallers està dinamitzat per un directiu del mónlocal.

1.3.1 El Consorci Localret 1.3.1 El Consorci Localret

Taula 5. Organismes on participa Localret en representació del món local. 

Font: elaboració pròpia

Objectiu ParticipantsOrganisme / Institució

Col·laborar amb les administracions públiques catalanes en l’adopció idesenvolupament de polítiques per a la millora dels serveis públics, mitjançantl’impuls i promoció d’iniciatives, el desenvolupament de productes i la gestió deserveis d'ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

Generalitat de Catalunya(60%) i Localret (40%).

Consorci AOC

Proporcionar a les administracions catalanes els instruments necessaris per garantirla seguretat dels tràmits realitzats mitjançant Internet.

Generalitat de Catalunya(60%) i Localret (40%).

Catcert

Posar en valor les infraestructures de telecomunicacions propietat de lesadministracions públiques existents a Catalunya, completar la seva composició através de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant nova construcció,i posar a disposició dels operadors de telecomunicacions i de les administracionspúbliques una xarxa d’alta capacitat en condicions d’oferta de xarxa oberta.

Generalitat de Catalunya(60%) i Localret (40%).

Itcat

Vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcterpersonal i controlar-ne l’aplicació, especialment allò que fa referència als dretsd’informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

L’Ajuntament de Barcelonaparticipa en el ConsellAssessor en representaciódels governs locals.

Apdcat

Societat pública per a la implantació de la Televisió Digital Terrestre Local aCatalunya, que es proposa donar resposta a dues qüestions clau: el transport delsenyal i la gestió dels múltiplex.

Comunicalia (1/3), Xarxade Televisions Locals (1/3)i Localret (1/3).

TDCOM

Fundació que aporta dades i informació a les administracions públiques per corregir,millorar o ampliar les polítiques a l’entorn de la SI.

STSI, Localret, UOC iIdescat.

Fobsi

Promoure la implementació de serveis públics electrònics i altres aplicacionsinformàtiques a l’administració local, tenint en compte especialment la problemàticadels municipis petits.

Ajuntaments i diputacionsd’arreu de l’Estat espanyol.

Comissió NovesTecnologies de la FEMP

24pàgina

Properament també es posaran en marxa diverses comunitatstelemàtiques, que pretenen unir en un mateix espairesponsables tècnics i polítics que treballen en una mateixatemàtica. Així, les comunitats de Localret previstes són:

• Comunitat de responsables de sistemes d’informació.

• Comunitat de caps de compres.

• Comunitat de tècnics de participació ciutadana (enel marc del projecte Consensus, ciutadans en xarxa).

• Comunitat de responsables de sistemes d’informaciódels consells comarcals.

• Comunitat de responsables de les àrees jurídiques dels governs locals.

 

Des de Localret es posa a disposició de les comunitats unaaplicació de gestió i s’assumeix també la dinamització.Des de fa uns mesos, des de Localret també s’han iniciattreballs per ampliar la comunicació mitjançant publicacionsentre el consorci i els ajuntaments. Així, s’ha potenciat elbutlletí mensual de Localret (Informatiu Localret) i s’haelaborat una nova revista, el Localret Broadband, que preténdifondre les polítiques públiques promogudes per diferentspaïsos per impulsar el desenvolupament de xarxes de bandaampla a escala local i descriure la situació global del mercat,així com oferir informació sobre serveis, continguts itecnologies relacionades. Properament des de Localrets’editaran també més butlletins relacionats amb els diferentstallers que s’estan portant a terme.

25pàgina

Tots aquests projectes es complementen amb activitatsde formació que també s’impulsen des de Localret.Activitats com ara jornades, seminaris i cursos. Un noucanal de comunicació que s’impulsa és el d’elaboració depíndoles de coneixement, unitats web, fetes amb flaix, qued’una forma el més visual i interactiva possible, i en unespai reduït de temps, expliquen un concepte determinat.Amb les píndoles es vol comunicar al personal delsajuntaments d’una manera clara i molt sintètica qüestionsdel seu interès (per exemple, la nova Llei d’AdministracióElectrònica) o serveis que poden obtenir de lesadministracions (per exemple, la PECAP), això sí, sempreamb relació a les TIC.

Des de Localret també es difonen totes les jornades,cursos i seminaris que s’organitzen des del món local ambrelació a les TIC. I també s’intenta participar en elsesdeveniments que s’organitzen d’aquest àmbit, com aracongressos, setmanes tecnològiques i jornades de formació,sempre amb l’objectiu que la veu dels governs localscatalans hi sigui present. 

Consorci Localret_

Nom de la iniciativa:Localret Broadband

Descripció:El Localret Broadband inclou informació especialitzada sobre les actuacions de les administracionspúbliques en telecomunicacions. El seu objectiu és difondre les polítiques públiques promogudesper diferents països per impulsar el desenvolupament de xarxes de banda ampla a escala local idescriure la situació global del mercat, així com oferir informació sobre serveis, continguts itecnologies relacionades. De moment, s’han publicat números sobre França, Irlanda, els PaïsosBaixos, Suècia, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà, el Japó i els Estats Units. 

Més informació:http://www.localret.cat

1.3.1 El Consorci Localret 1.3.1 El Consorci Localret

26pàgina

Un cop analitzat l’entorn en què els governs locals es mouenen el desenvolupament de polítiques públiques de la societatde la informació, ara ens centrarem en les funcions delsmateixos governs locals. És a dir, les opcions, les possibilitatsque tenen ajuntaments i consells comarcals per impulsariniciatives polítiques en aquesta nova era digital. I en aquestsegon capítol ens centrarem en les dues funcions polítiquesdels governs locals: la planificació i gestió del territori, i ladinamització de la comunitat.

En la societat industrial el lligam d’un territori a les xarxesde transport de mercaderies i de persones (carreteres, tren,aeroports, ports, etc.) és cabdal pel seu creixement idesenvolupament. Aquesta afirmació s’accepta avui deforma generalitzada i ningú dubta que les actuacions delgovern local en aquest sentit són benvingudes per ciutadansi empreses. El cert és que la gestió i la planificació que esfacin en aquest àmbit acabaran configurant la situació delmunicipi en el nou món de la societat del coneixement i lainformació. I això amb unes repercussions estratègiquesfonamentals, és a dir, que marcaran els seus avantatgescompetitius, i també els resultats de la resta de funcionsque du a terme el govern local.

L’actuació en aquest àmbit estratègic no s’esgota en unmandat, ni és patrimoni d’un posicionament polític. Es tractad’una “qüestió de ciutat”, els camins de resolució de la qualpodran ser opinables, però, sens dubte, la vida futura de lacomunitat en serà la conseqüència inapel·lable. Laimportància d’aquestes qüestions, i potser també la mateixasituació del moment actual (ens trobem als primers tempsd’un desenvolupament social d’ample abast) o la mateixafalta d’una cultura generalitzada sobre aquesta problemàtica,fa que sigui adient tractar les qüestions referents a la gestióestratègica del territori en un capítol especial.

2.1. La planificació estratègica en la societat de lainformació

L’objectiu últim de tota acció de govern és “millorar la qualitatde vida” a través d’unes polítiques públiques que facin lespersones més segures i més preparades per afrontar elsreptes del futur. Una primera necessitat que han d’assumirels govern locals és millorar la governabilitat. La pèrdua decapacitat de resposta juntament amb la pèrdua de capacitatd’anticipació dels governs té efectes negatius sobre lasocietat. La responsabilitat del govern és saber descobriroportunitats per convertir-les en avantatges per a tota lasocietat i no només en benefici per a uns quants. No obstantaixò, la gestió de les oportunitats serà possible si els governssaben descobrir-les, i per això cal una forma nova de governar,que prevegi:

• Governar amb perspectiva estratègica. Els governshan de ser més proactius, han d’anticipar-se a resoldre elsproblemes dels ciutadans. Governar és preveure. Ésgestionar instruments d’avaluació de riscos, plans decontingència, planificacions d’escenaris, que permetinprefigurar adequadament quins són els millors escenaris.Les decisions s’han de basar, no en impressions, sinó endades contrastables a partir de les quals es puguin fixarobjectius i mesurar resultats, avaluar l’impacte sociald’aquestes decisions, a més d’analitzar la relació cost-benefici. 

• Governar coneixent l’opinió de la ciutadania. Pergovernar de forma proactiva cal introduir canvis en elsmateixos processos de presa de decisions i en la mateixaorganització del govern. Els governs han d’aprendre apreveure millor les necessitats públiques mitjançantprocessos de consulta amb els ciutadans i els grups d’interès.L’ús de les tecnologies de la informació i comunicació potoptimitzar el coneixement sobre els ciutadans, captantinformació, processant-la i prenent decisions mitjançantindicadors.

27pàgina

2.E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic del territori i com adinamitzador de la comunitat

• Governar liderant la societat. La societat delconeixement obre un nou escenari en el qual els governsrecuperen la seva principal funció política. Així, a més deser prestadors de serveis, han de canalitzar l’interès socialo actuar de líders amb la funció de ser uns ordenadorssocials davant una pluralitat d’interessos.

• Governar educant. La mateixa acció de govern és,per si sola, una acció de pedagogia política. Qualsevolmodernització no és únicament una qüestió d’aplicar unanova tècnica, sinó que a més es refereix a valors i a comaplicar-los a través de l’acció de govern.

• Governar amb una nova cultura de govern. La novacultura pública exigeix compromís entre els governants, elsciutadans i els empleats públics. I ha d’estar orientada aservir el ciutadà, a complir objectius i a obtenir resultats.

• Governar amb les tecnologies de la informació i lacomunicació. Governar en el context de la societat de lainformació significa usar a fons les tecnologies de lainformació i la comunicació per aproximar l’acció del govern

a la ciutadania. Els governs locals han d’usar aquestestecnologies per millorar la mateixa acció de govern i elsserveis que ofereixen als ciutadans. L’any 1999 el Govern de la Generalitat de Catalunya iLocalret van liderar la redacció del Pla Estratègic per a laSocietat de la Informació Catalunya en Xarxa. L’any 2003aquest Pla va ser objecte d’un procés de revisió per partsd’un grup d’experts, que van donar recomanacions per ferun nou pla i que es poden aplicar també als municipis.Sembla lògic que cada govern local assumeixi el repte dela planificació estratègica del seu territori seguint unametodologia i uns criteris coherents amb els del Pla català.

Des de l’any 1999 Localret ha acompanyat més de quarantagoverns locals en la redacció de plans directors per a lasocietat del coneixement. Es basen en una metodologiaparticipativa, mit jançant comissions temàtiques(d’infraestructures de telecomunicacions, de modernitzacióde l’administració, d’economia i TIC,...). El Pla també inclouuna diagnosi prèvia, amb enquestes a la població i aempreses sobre l’ús i el coneixement de les TIC.

Ajuntament del Vendrell_

Nom de la iniciativa:Pla director per a la societat del coneixement

Descripció:Procés de participació ciutadana que ha definit l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini del municipiamb relació a les infraestructures de telecomunicacions, a la modernització de l’ajuntament, al’impuls de l’economia local i a la dinamització del teixit associatiu. 

Més informació:http://www.elvendrell.net

2. E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègicdel territori i com a dinamitzador de la comunitat

2.1. La planificació estratègicaen la societat de la informació

28pàgina

De cara al proper mandat 2007-2011 el Consorci Localreti l’Institut de Governabilitat de la Universitat Autònoma deBarcelona (IGOV) han revisat la metodologia participativadels actuals plans i han elaborat una proposta que reforça

el protagonisme dels agents socials i econòmics del municipii que incorpora amb més facilitat la participació de laciutadania anònima

29pàgina

2.2. Les infraestructures de la societat de la informació i del coneixement

Els objectius de l’Agenda de Lisboa fan palesa la importànciacabdal del desenvolupament de la societat de la informació:competitivitat de les empreses, més i millors llocs de treballi més bona qualitat de vida dels ciutadans. La consecuciód’aquests objectius depèn també del desenvolupament deles comunicacions electròniques o telecomunicacions i, enparticular, del desenvolupament de les xarxes.

En el model liberalitzat actual, la construcció i l’evoluciód’aquestes xarxes de telecomunicació són responsabilitatdels operadors, és a dir, de la iniciativa privada. La memòriade la CMT del 2004 ens facilita algunes xifres que són bensignificatives. La inversió en telecomunicacions significa el78% de la inversió global en el sector de les TIC. Aquestvolum majoritari evidencia la seva importància peldesenvolupament de la societat de la informació i elconeixement. 

Els objectius de la iniciativa privada estan condicionats perles regles del mercat, i més concretament per l’amortitzacióde les inversions. Això significa, al capdavall, que elsoperadors tan sols tindran interès per la demanda solventi pels territoris on aquesta demanda pugui amortitzar lesinversions en xarxes o infraestructures.

Els objectius, però, de l’administració, del govern, es basenen els principis d’igualtat d’oportunitats per a tothom, i enla necessitat d’utilitzar les infraestructures com un elementd’anticipació al desenvolupament dels serveis. La consecuciód’aquests objectius implica l’actuació de l’administració enaquest mercat liberalitzat. Les infraestructures detelecomunicacions en un mercat liberalitzat han estatconsiderades sovint béns de negoci pràcticamentespeculatius. Després de la bombolla tecnològica del2000/2001, s’ha fet evident la seva necessitat més enllàdels seus beneficis d’explotació econòmics a curt termini.

2.1. La planificació estratègicaen la societat de la informació

2.2. Les infraestructures de la societatde la informació i del coneixement

Font: elaboració pròpia Font: Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT)

Gràfic 2. Evolució del sector de les telecomunicacions a Espanya (1998-2003).

40.000

30.000

20.000

10.000

01998 1999 2000 2001 2002 2003

FacturacióInversió% FormacióCapital0

1

2

3

4

5

6

7 TELECOMUNICACIONSESPANYA

Objectiu

Descobrir els punts fortsi febles de la ciutat ambrelació a les TIC

Totes les ciutats tenen alguna especificitat a oferir a la resta del país i del món. Un plaamb la participació dels agents socials de la ciutat ha de posar en funcionament aquestesespecificitats.

Optimitzar lesoportunitats i minimitzarels riscos

Cal posicionar la ciutat en situació capdavantera per aprofitar les oportunitats que aportala societat del coneixement.

Participar en xarxescatalanes i europees deciutats

Mai com ara cal conèixer què fan altres ciutats d’altres països. Per saber si podem fer lescoses d’una manera diferent o senzillament què hem de copiar.

Elaborar criteris oorientacions per millorarl’eficiència

El pla ha de permetre elaborar una guia per augmentar l’eficiència, mitjançant l’ús de lesTIC, de totes les activitats públiques i privades que es desenvolupen al municipi (entitats,comerços, sector públic, empreses...).

Fomentar i potenciar elsmecanismes departicipació plural dins laciutat

La redacció d'un pla estratègic ha de donar una dimensió creativa a la participacióciutadana i acabar traslladant-la del terreny del conflicte amb el govern al camp delcompromís en la recerca de noves perspectives per a la ciutat.

Identificar i cohesionarels agents de canvi oinnovadors dins la ciutat

En un procés participatiu d'avaluació dels potencials i d'investigació de noves possibilitats,els agents participants acaben formant equip al voltant dels innovadors, dels que portenla iniciativa. A part dels projectes concrets que s'executin, no és menyspreable el guanyque suposa la implicació de noves persones en els afers públics i els compromisoscol·lectius.

Consolidar elsajuntaments com a líderssocials

Un dels factors del lideratge és la capacitat d'innovació. Una administració pública moderna,eficient, àgil, proactiva i exemplar en la implantació de les TIC en els diversos aspectesde l'activitat social, és un factor per augmentar la competitivitat del seu territori. La redaccióde plans estratègics ha de col·locar els governs en aquesta posició de lideratge, queacaba retroalimentant-se en cada nova iniciativa.

Descripció

Taula 7. Objectius d’un Pla Director per a la Societat del Coneixement.

30pàgina

La percepció creixent que les ciutats i els països depenend’aquestes infraestructures ha disparat la inquietud demoltes administracions locals, estatals i regionals que veuenen les infraestructures un element bàsic i de futur dedesenvolupament econòmic i social. S’han adonat que elmercat per si mateix no dóna la cobertura necessària. Elsmodels de mercat que s’han anat aplicant en els últims anysestan en crisi i cal provar un model que permeti seguir

augmentant els índexs de penetració de banda ampla oferintmés serveis, més velocitat i preus més baixos. Però tambécal dir que Espanya i també Catalunya no han arribat alsnivells de desenvolupament que haurien de tenir considerantel seu PIB, per la qual cosa cal actuar en aquesta línia. 

31pàgina

A Catalunya una part important del territori pateix mancad’infraestructures i serveis de telecomunicacions. Una deles primeres urgències de molts municipis és disposar deconnexió a Internet. Amb l’objectiu de resoldre  aquestdèficit d’accés a la banda ampla en aquelles zones onactualment no arriba l’ADSL o qualsevol altra tecnologiaque permeti velocitats d’accés amb costos per a l’usuarifinal similars, l’any 2003 el Govern de la Generalitat deCatalunya va impulsar el projecte Banda Ample Rural (BAR).En una primera fase es van assignar dos lots d’adjudicació:Lot 1 (Alt Pirineu i Aran, comarques de Lleida, Terres del’Ebre i Camp de Tarragona) i Lot 2 (comarques de Barcelona,comarques de Girona i Catalunya central). A la primaverade 2005 la Generalitat de Catalunya va desestimar elcontracte de subministrament de la xarxa amb UTE BAC,que havia de realitzar el desplegament al Lot 2. El març de2006 va adjudicar la nova licitació del Lot 2 a Iberbanda,que ja havia iniciat el projecte al Lot 1. Durant l’any 2007s’estan acabant de desplegar el Lot 1 i el Lot 2, i es preveuque la connexió arribarà a bona part dels municipis catalansal llarg del 2008. 

2.2.1. La convergència de les xarxes

Durant els darrers deu anys potser el fenomen tecnològicmés important ha estat la consolidació no solament de ladigitalització de la informació, sinó també del protocol detractament i transport anomenat IP. Això fa possible que laveu digitalitzada, les dades digitalitzades, les imatgesdigitalitzades, és a dir, qualsevol informació digitalitzada siguitransportada per la mateixa xarxa, amb les mateixes màquines,en els mateixos cables o ones. El procés que afrontemconsisteix a passar de diferents serveis (suportats cadascunen diferents xarxes) a un sol servei múltiple (suportat en unasola xarxa). És a dir, de les diferents xarxes per a la veu, lesdades i les imatges (TV), a una sola xarxa que transporti elsdiferents serveis relacionats amb la veu, les dades i lesimatges. Aquest procés s’anomena convergència de lesxarxes, i la xarxa de futur, la Next Generation Network (NGN).  

Tant l’amortització de les xarxes existents avui com la grandàriade les inversions necessàries per implementar la NGN fanpensar en un acostament o una progressió, més que enuna substitució. A més, cal tenir present que la idea, o finsi tot els dissenys tecnològics de la NGN, encara que estandisponibles en la indústria, han d’evolucionar i adaptar-sea les necessitats del mercat, ja que no pot ser d’una altramanera. Aquesta evolució previsible es pot començar aidentificar en dos fets contrastables ja avui mateix. El primerés la generalització del servei multimèdia (triple play), és adir, la integració dels serveis de veu, Internet (dades) itelevisió (més en general imatges, vídeos, etc.). La segonasón les demandes plantejades per les operadores detelecomunicacions en relació amb les regulacionsnecessàries per a aquesta nova situació (una sola xarxa pera molts serveis). Els models anteriors, basats en diferentsxarxes, no serveixen per a aquest món nou que s’estàconstruint. Fins i tot la mateixa definició d’operador està enqüestió. Sembla que en el futur els usuaris no comprarantant unes capacitats de transport del senyal (com ho fanara), sinó que més aviat compraran continguts i serveis (elsquals inclouran el transport com una facilitat incrustada enel servei). Tot això queda ben patent en les nombrosesponències del Broadband World Forum celebrat a Madridl’octubre de 2005.

Les característiques més importants d’aquest nou modelde xarxa única són les següents:

• Personalitzada: és a dir, que l’individu està en la capil·laritat de la xarxa, siguin quins siguin els terminalsque utilitza.

• Adaptativa: és a dir, que resulta independent de lestecnologies d’accés, siguin fixes o mòbils.

• Eficient: és a dir, que incorpora la capacitat de transport que sigui necessària, el que ara anomenembanda ampla.

2.2. Les infraestructures de la societatde la informació i del coneixement 2.2.1. La convergència de les xarxes

Gràfic 3. Evolució dels preus de les comunicacions en els països europeus. Creixement interanual a abril de 2007.  

Font: elaboració pròpia

Itàlia Regne Unit Euro Zona(13 països)

França Alemanya(inclou RDAdel 1991)

Espanya-10,50

-10,00

-9,50

-9,00

-8,50

-8,00

-7,50

-7,00

-6,50

-6,00

-5,50

-5,00

-4,50

-4,00

-3,50

-3,00

-2,50

-2,00

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

32pàgina

És en aquest entorn que s’ha de situar la voluntat de disposarde banda ampla (amb o sense fils) en qualsevol indret i pera qualsevol ciutadà i empresa. La convergència de serveisimplica, en qualsevol cas, la necessitat de capacitats creixentsde banda ampla. L’estratègia del desenvolupament dequalsevol territori ha de passar inexorablement per resoldrela qüestió de disposar de la banda ampla per a tothom. Enel món del futur, ja sigui per sobreviure o per créixer, laconnexió adient a la xarxa d’informació esdevé una condiciónecessària. I això al marge de la situació immediata en eltemps.

 2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions i

continguts

Potser algú pensa que les reflexions sobre els contingutshaurien de precedir les reflexions sobre les xarxes i el

transport. Les dues qüestions són rellevants; ens hem depreocupar dels continguts i de per què poden ser distribuïts,i ens hem de preocupar de poder distribuir els contingutsi interaccionar amb el món sencer. La digitalització delscontinguts constitueix l’altre vessant definitori de l’era digital.Aquí el concepte de continguts cal entendre’l en tota laseva màxima amplitud, des d’una carta o missatge, fins auna pel·lícula o documental, passant per una entrevista, uninforme, una radiografia o els plànols d’una llicència d’obres.I, en molts casos, aquests continguts requereixen d’unsnivells de banda ampla realment elevats.Des de Localret s’ha elaborat un estudi per conèixer lesaplicacions de banda ampla en els àmbits de la salut,l’educació i la cultura, tres àmbits que capten bona partdels recursos pressupostaris de la majoria de lesadministracions públiques. L’estudi identifica, descriu iexemplifica quines són les aplicacions en l’àmbit de lestecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que

33pàgina

existeixen actualment, sigui en fase de producció o dedesenvolupament, en els sectors de la sanitat, l’educaciói la cultura. A més a més, per cadascuna de les aplicacionss’inclou una avaluació dels amples de banda que esrequereixen per les diferents etapes del seu cicle de vida,tal com mostren les taules següents.

Les conclusions són clares. Si bé actualment es pot confirmarque les infraestructures de telecomunicacions de Catalunyaestan preparades per donar servei als principals aplicatiusen TIC que es necessiten en l’àmbit de la sanitat, l’educaciói la cultura (d’1 a 10 Mbps), tot fa preveure que en un futurmolt immediat aquestes infraestructures seran insuficients.Només una aposta decidida pel foment de novesinfraestructures de telecomunicació que permetin oferir

amples de banda d’1 Gbps garantiran que la sanitat,l’educació i la cultura catalanes puguin desenvolupar totesles seves capacitats en l’àmbit de les TIC als municipis deCatalunya. 

2.2.1. La convergència de les xarxes2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions

i continguts

Font: Beagle per a Localret

Font: Beagle per a Localret

Gràfic 5. Aplicacions i banda ampla requerides en l’àmbit de l’educació i la cultura. 

Gràfic 4. Aplicacions i banda ampla requerides en l’àmbit sanitari

Signatura Digital

Teleassistència

Receptaelectrònica

Historial ClínicCompartit

Telediagnòstic

FormacióContinuada

Telecirurgia

1 Mbps 30 Mbps 50 Mbps 100 Mbps +1 Gbps Amplada de banda

Administraciósense papers

SignaturaDigital

Monito-rització

Avaluaciófisiològica

Provisió d’informacióal malalt

AccésCiutadans Administració sense papers

Farmàcies CAP Hospitals

Text Imatges i so Vídeo

Missatgeelectrònic Imatges alta resolució Videoconferència alta ressolució

Text Video Video alta definició

Telecirugia

Aplicacions

ProduccióMultimedia

Pissarra Digital

Anella Docent

Anella Cultural

Campus virtual

Documentacióen xarxa

Anella Científica

1 Mbps 30 Mbps 50 Mbps 100 Mbps +1 Gbps Amplada de banda

Classes pervideoconferència

Aplicacions

Portals Web ContingutsEducatius

Ràdio TV

Contingutsen xarxa

Vídeo enTemps Real

Classes per videoconferència

Imatgei so VídeoconferènciaVídeo

Banc de Continguts Emissions en Directe

ConexióAlumnes Conexió Universitats

ConexióAlumnes Conexió Institucions

Missatgeelectrònic Videoconferència i Telepresència Supercomputació en XarxaTreball

en Xarxa

34pàgina

2.2.3. Els principis d’ordre polític

Les telecomunicacions com a servei bàsic

Les telecomunicacions van néixer en l’entorn de la defensa,per passar després a l’àmbit de la funció pública i de lesgrans empreses, i, finalment, arribar fins a les mitjanes ipetites empreses i als ciutadans. Ha estat, doncs, la sevapròpia evolució la que ha fet que les telecomunicacionstinguin implícit el concepte de serveis personals.

Sens dubte, el desenvolupament tècnic i els processosproductius que han abaratit els costos n’han estat factorsfonamentals. Però han estat l ’apl icació a lestelecomunicacions de l’electrònica integrada, la sevaminiaturització i l’electrònica digital, els tres passos que hanpermès l’aparició de terminals i xarxes de telecomunicacionsde forma àmplia i barata.

Fins ara, el servei universal es referia al servei telefònic. Elspropers passos seran declarar servei universal el servei detelefonia mòbil i la banda ampla, ja que es donen les duescondicions necessàries: tenen una gran cobertura i sóneconòmicament factibles. També els serveis de broadcast(televisió i ràdio) han tingut una gran cobertura i, en aquestsentit, també podrien ser emparats en el concepte de serveiuniversal. Liberalització del sector. Competència

A mitjan anys noranta les directrius de la Unió Europeaexigien la liberalització i privatització dels serveis detelecomunicacions i de les seves infraestructures. Laliberalització pretenia fer possible: 1) un increment de lainversió en infraestructures, per part de capitals privats, 2)una millor adaptació dels serveis a les necessitats de lademanda i 3) una reducció dels preus dels serveis.

Malgrat uns inicis esperançadors per l’aparició d’empresesoperadores i la seva gran capitalització, durant l’any 2001va caure dramàticament la seva valoració a la borsa i es vanparalitzar les inversions en infraestructures. A Catalunya,escassament s’havien cobert les grans ciutats de l’àreametropolitana de Barcelona i les altres tres capitals. La restadel país continua encara avui esperant l’estesa de novesxarxes.

Com ja es va evidenciar en l’informe de la Presidència dela 7a Assemblea de Localret, cal millorar sensiblement lasituació de les telecomunicacions al nostre país mitjançant:

- La disponibilitat de serveis en indrets o en col·lectius dedemanda insuficient.

- L’alineació dels preus de les telecomunicacions de dadesamb d’altres països.

- L’extensió de la competència entre operadors a tots elsterritoris (a Catalunya hi ha competència tan sols en setzemunicipis).

35pàgina

2.2.3. Els principis d’ordre polític 2.2.3. Els principis d’ordre polític

Font: elaboració pròpia

Municipi sense competència efectiva

Municipi amb competència restringida de serveis

Municipi amb competència efectiva

Gràfic 6. Àrees de competència de servei de banda ampla. 

36pàgina

Actualment, la disponibilitat de serveis, d’infraestructures ide preus competitius en telecomunicacions és claramentdesigual a les diferents parts del territori i, per tant, tambésón desiguals les oportunitats dels ciutadans i de lesempreses. Aquest escenari s’ha produït per un conjunt defactors que han fet que el mercat no hagi acomplert lesexpectatives de rapidesa en el desplegament de les xarxes.La liberalització del sector i l’incompliment de les previsionsd’inversió per part dels operadors, la manca de competènciaefectiva en molts sectors del mercat, una definició del serveiuniversal que no s’adequa a l’evolució tecnològica, unspreus dels serveis elevats respecte a la resta de païsoseuropeus, la crisi en el mercat de les TIC i la desconfiançadel sector financer, així com una qualitat del servei claramentmillorable, són alguns dels factors clau que ens han portata aquesta situació.

De fet, en aquests moments la Comissió Europea estàrevisant el framework o marc regulador de les xarxes i serveisde comunicacions electròniques (COM (2006) 334 final).En una primera comunicació de la Comissió s’afirma queel marc regulador vigent ha aportat avantatges considerables,però que cal reconsiderar diferents àmbits per no perdreeficàcia de cara als propers deu anys. Els àmbits que esvolen revisar són:

• Enfocament polític de la Comissió en matèria de gestió de l’espectre radioelèctric.

• Simplificació del procediment de revisió dels mercatsque poden ser objecte de regulació ex ante.

• Consolidació del mercat únic.

• Reforç dels interessos dels usuaris i consumidors.

• Millora de la seguretat.

• Eliminació de les disposicions obsoletes.

En el quart punt de revisió, el dels interessos dels usuarisi consumidors, es parla de la necessitat d’impulsar mesuresde protecció de les obligacions del servei universal.

En aquest mateix sentit, a principis de 2007 des de laComisión del Mercado de Telecomunicaciones3 (CMT) esva realitzar una consulta pública per recollir opinions isuggeriments dels agents que poden veure’s afectats pelsfuturs canvis regulatoris en l’àmbit de les comunicacionselectròniques. La CMT constata la profunda transformacióque estan vivint les infraestructures que donen suport alsserveis de comunicacions electròniques, amb la introduccióde les anomenades xarxes de nova generació (NGN, nextgeneration network).

Es tracta d’una transformació que afectarà els dos nivellsbàsics de les xarxes, és a dir, la xarxa d’accés i la xarxatroncal. A la xarxa d’accés els canvis impliquen la substitucióparcial o total dels actuals fils de coure per fibra òptica,amb l’objectiu de possibilitar serveis amb més amplada debanda. Pel que fa a l’estructura de la xarxa troncal, latransformació suposa un canvi de l’actual organitzacióvertical de xarxes especialitzades en serveis per una altrad’horitzontal on el transport, la commutació i l’encaminamentde la informació es realitzen sobre la base comuna depaquets i del protocol IP. Tots aquests canvis modificaranla manera de connectar-se i utilitzar la xarxa per part delsusuaris, repercutiran en el paisatge urbà i en els edificis(amb més cablejats) i impactaran en la forma i la intensitatde la competència entre els operadors.

En aquest context, des del Consorci Localret es va plantejara la CMT una nova regulació que inclogui:

1. Promocionar un model de mercat que permeti el compliment dels principis de plena competència de serveis, foment de la inversió en infraestructures i equilibri territorial.

37pàgina

2. Reconèixer i atorgar explícitament a l’administraciólocal la capacitat per garantir l’accés en competènciaals serveis de telecomunicacions allà on el mercat noho faci possible.

3. Canalitzar l’arquitectura de les noves xarxes directament a la FTTH, minimitzant l’ús d’altres tecnologies intermèdies.

Des del punt de vista dels governs locals, Localret tambéva traslladar a la CMT la necessitat de tenir en compte altresaspectes:

A.    Reconeixement del paper de les administracions localsen l’impuls de les xarxes de telecomunicacions.

• Necessitat d’intervenció de l’Administració com a garant de l’existència d’una xarxa a tot el territori.

• Creació de fons públics destinats a la implantacióde xarxes en zones on no hi ha competència.

• Establiment de directrius en les normatives urbanístiques i municipals que promoguin la construcció de xarxes de telecomunicacions en processos urbanitzadors.

 B.    Impuls de mesures legislatives que afavoreixin i impulsinla competència de les administracions locals en la creaciói gestió d'infraestructures de telecomunicacions. C.    Obligació dels titulars de xarxa d’informar detalladamenti periòdicament les administracions titulars del domini públicrespecte a la localització i l’estat de la seva xarxa i serveis. D.    El disseny eficient de xarxes per a la prestació deserveis no ha de ser contradictori amb el fet de disposarde prou garanties de seguretat i redundància de la xarxaque assegurin el funcionament en situacions d’emergència

o d’avaries. Es postula, en aquest sentit, la necessitatd’intervenció de l’administració com a garant d’aquestprincipi. E.    Es reclama una política proactiva que impulsi i incentiviel desplegament del FTTH al territori amb la participació detotes les administracions. F.    Es remarca la importància de treballar de formacoordinada entre tots els agents que intervenen en eldesplegament d'infraestructures al territori, donant tambéveu als òrgans de caràcter territorial. Les competències municipals

El desplegament de les infraestructures de telecomunicacionsrequereix dels governs locals un paper actiu i protagonista.En aquest sentit, el reconeixement explícit que la Llei Generalde Telecomunicacions fa de les competències municipalsfacilita el discurs local en la inversió en l’àmbit de lestelecomunicacions.

En tot cas, cal fer esment a:

Participació en la gestió del servei universal (definició,planificació, seguiment).

Inclusió de les telecomunicacions a la llista dels serveisbàsics a la ciutadania i les empreses, amb tot el que comporta referent a competències.

 De tota manera, el suport de l’actuació local en l’àmbit deles telecomunicacions es troba en la vetlla i millora de lescondicions bàsiques de desenvolupament de la comunitat.Les telecomunicacions formen part de l’agenda del governlocal perquè són un element essencial de la societat de lainformació i el coneixement i, per tant, del desenvolupamentde l’activitat empresarial i de la qualitat de vida dels ciutadans.

2.2.3. Els principis d’ordre polític 2.2.3. Els principis d’ordre polític

3 La Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) és l’organisme regulador independent espanyol per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals. La funció dela CMT és establir i supervisar les obligacions específiques que hagin de complir els operadors en els mercats de telecomunicacions i fomentar la competència en els mercats dels serveisaudiovisuals.  

38pàgina

2.2.4. Els objectius de l’actuació

Correcció del mercat

La missió tradicional de l’administració és vetllar per l’interèsgeneral. Quan un servei públic es liberalitza per a la sevaprestació des de l’empresa privada, cal que es reguli aquestaactivitat i que es garanteixi l’accés de tots els ciutadans alservei. L’objectiu principal de l’administració en aquest àmbitliberalitzat de les telecomunicacions és la correcció delsresultats espontanis del mercat, i la consecució dels objectiussocials i econòmics d’interès per a la comunitat. Així, desde l ’òptica del govern local, el desplegamentd’infraestructures i serveis de telecomunicacions s’ha deposar al servei de ciutadans i empreses per desenvolupartotes les seves potencialitats. Han de garantir:

- E-inclusió. Les telecomunicacions no poden significar unnou element de discriminació entre les persones. Tothomha de tenir accés al seu ús, amb independència del seu llocde residència o de la seva capacitat econòmica.

- E-competitivitat. És a dir, telecomunicacions com a factorde competència, com a elements per a eficiència més granen les activitats econòmiques, socials, culturals, formatives,etc., del municipi. Anticipació d’infraestructures

Una altra correcció del mercat liberalitzat consisteix enl’anticipació d’infraestructures. Els operadors, per puraracionalitat econòmica, segueixen les evolucions de lademanda, i encara més de la demanda solvent (capacitatadquisitiva, equilibri demanda-inversió, etc.). No es potesperar, doncs, que inverteixin abans que la demanda realpressioni, o allà on la recuperació de les inversions noméssigui possible a molt llarg termini. L’administració és l’únicagent que pot i que ha de crear anticipadament unesinfraestructures i unes capacitats que sols anys més tard

seran plenament utilitzades, però que, mentrestant, hauranpermès un desenvolupament important dels ciutadans(formació) i les empreses (competitivitat), en complimentde la seva funció de fomentar la cohesió social i territorial. Banda ampla / serveis avançats / qualitat

La gran amplitud de la banda o la gran velocitat de transmissióde dades i imatges constitueix el repte actual de lestelecomunicacions, i l’objectiu que cal afavorir per part del’administració. La limitació d’aquest servei, sigui per lescaracterístiques tècniques o pel preu, és la barrera que calsuperar. La tecnologia mitjançant la qual s’aconsegueixi lamés gran velocitat de transmissió no resulta important. Elsparàmetres que s’han de considerar són el preu i lasostenibilitat del servei. L’objectiu és que els ciutadans i lesempreses disposin de l’amplitud de banda que necessitinen cada moment. No sempre, cada dia i des de casa seva,la necessitat és de la màxima amplitud possible. Cal, doncs,articular la disponibilitat, ja sigui des de casa o des decentres públics pròxims. 2.2.5. Principals línies d’actuació

És evident que vertebrar el país amb infraestructures és unelement bàsic per al desenvolupament econòmic i social.Més concretament, i dins el context de la nova economia,dotar-se d’unes infraestructures de telecomunicacionspotents és absolutament fonamental perquè cap territori deCatalunya quedi al marge del desenvolupament de la societatde la informació i de tot el que comporta per a les economieslocals i per a les persones. En aquest context, es fa evidentla necessitat d’actuacions des del sector públic. A continuacióanalitzarem algunes de les polítiques més rellevants a curti a llarg termini que s’impulsen en aquests moments des dediferents àmbits.  

39pàgina

Garantia del servei universal

Una de les eines establertes per corregir el model liberalitzati assolir els objectius de desplegament territorial i d’accésa la població als serveis en TIC ha estat la definició del’anomenat servei universal, mitjançant el qual es garantiael servei a tothom. Però el servei universal presenta avuiuna deficiència cabdal: que només inclou lestelecomunicacions de veu i una petita capacitat d’accés aInternet.

A la pràctica, el resultat és que no s’aplica el concepte deservei universal. Per corregir aquesta situació, la UnióEuropea està preparant una nova reglamentació que espreveu que aparegui durant el 2008. S’ha de recordar quela missió tradicional de l’administració és vetllar per l’interèsgeneral. Quan un servei públic es liberalitza per a la sevaprestació des de l’empresa privada, cal que l’administracióreguli aquesta activitat i garanteixi l’accés de tots els

ciutadans al servei. L’objectiu principal de l’administracióen aquest àmbit és la correcció dels resultats espontanisdel mercat i la consecució dels objectius socials i econòmicsd’interès per a la comunitat.

Segons la Llei General de Telecomunicacions, ésresponsabilitat del govern de l’Estat la designació d’aquellsoperadors que garanteixin la prestació del servei universal.I, en cas que la prestació d’aquest servei impliqui una càrregainjustificada per als operadors, s’ha de crear un fons decompensació en condicions de transparència.

En aquests moments a Catalunya hi ha centenars desol·licituds d’accés a la telefonia fixa que no són ateses perl’operador que té l’encàrrec de prestar el servei universal,Telefónica de Espanya S.A.U.  I tampoc existeix un fonsnacional del servei universal, previst en la Llei, i que té perfinalitat el finançament del servei que es presta.

2.2.4. Els objectius de l’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Taula 7. Principals actuacions en l’àmbit de les infraestructures de telecomunicacions. 

Estratègia a curt termini Estratègia a llarg termini

Garantia de servei universal, concursos agregats dels serveis detelecomunicacions, control de la tributació dels operadors, col·laboracióamb els operadors.

Garantir la qualitat.Telefonia fixa

Concursos agregats dels serveis de telecomunicacions, ordenació municipald’antenes, medició de les emissions de la telefonia mòbil, col·laboració ambels operadors, control de la tributació dels operadors.

Desplegament ordenat de lesinfraestructures, garantir laqualitat, col·laboració amb elsoperadors.

Telefonia mòbil

Noves urbanitzacions, xarxes sense fils, col·laboració amb els operadors. MAN, Itcat, FTTH.Accés a la banda ampla

Garantir el servei, participació en el consorci públic de TDT local, garantiruna bona cobertura, campanyes informatives.

Garantir que la ciutadania puguiaccedir als serveis interactius ioferir serveis de t-administració.

Televisió digital terrestre

40pàgina

Davant aquesta situació, l’Assemblea General de Localretha instat en diverses ocasions el Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç que adopti les mesures necessàries a fi de garantirel compliment de la prestació del servei universal com mésaviat millor. Igualment, s’ha demanat al Ministeri que estenguila consideració de servei universal a la telefonia mòbil i ambuna velocitat d’accés a Internet més elevada i que facilitil’accés universal a la banda ampla al conjunt de la poblaciócatalana.

Contractació agregadadels serveis de telecomunicacions

Els serveis de telecomunicacions representen una despesaconsiderable de manera individual per a cada govern local,tot i que no és massa important en valors absoluts per alsoperadors. La majoria dels ens locals són considerats “clientsnormals” o “petites empreses”, amb la qual cosa no tenenpossibilitat d’establir relació directa amb els operadors i nopoden obtenir serveis de qualitat o descomptes especialscom a clients “preferents”.

La liberalització del sector de les telecomunicacions haobert l’oportunitat als usuaris d’escollir la millor oferta i lesmillors prestacions i, per tant, també els ajuntaments i elsconsells comarcals poden escollir l’operador o operadoresque els prestin en millors condicions els serveis.El Consorci Localret, conscient que calia treballar economiesd’escala, a partir de l’agregació de serveis detelecomunicacions de les administracions locals, va impulsarl’any 2006 un procés d’homologació dels serveis detelecomunicacions per tal de facilitar els futurs procedimentsde contractació.El procés d’homologació realitzat preveu els diferentsaspectes: tecnològic, qualitat del servei, SLA (service levelagreement), mecanismes de penalització, costos, adequacióde tarifes en funció de l’evolució del mercat,... Finalment,les empreses homologades per als tres lots establertsprèviament són:  

41pàgina

Aquesta homologació dóna cobertura als òrgans decontractació dels ens locals adherits a Localret per tramitari formalitzar la contractació dels serveis de telecomunicacionsmitjançant el procediment negociat. I la voluntat de Localretés promoure la contractació agregada dels serveis dediferents ens locals, amb la idea de realitzar una oferta ambel màxim volum possible. Aquest ha estat el cas al ConsellComarcal del Maresme, on es va concursar el servei detelecomunicacions per 28 municipis de la comarca, amb laqual cosa es va aconseguir una reducció de la factura delsdiferents serveis del 47% per a totes les administracionslocals. 

Consell Comercal del Maresme_

Nom de la iniciativa:Contractació agregada dels serveis de telecomunicacions; fixa, mòbil i dades 

Descripció:L’estudi detallat de les necessitats de telefonia i d’Internet de les administracions locals delMaresme calculava una despesa de prop de 3 milions d’euros. L’adjudicació dels diferents lotsdels serveis es van adjudicar a tres operadors diferents per un import d’1.756.407 euros, querepresenta un estalvi del 47%. També s’han aconseguit millores de servei.

Més informació:http://www.localret.cat

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Contingut Empreses homologades

Serveis de veu, que inclou tràfic de veu, centraletes, manteniment... ALPI, ONO i TelefónicaLot 1

Lot

Serveis de mobilitat de veus i dades Orange, Telefónica Móviles i VodafoneLot 2

Serveis de connectivitat de dades entre els centres de l’ajuntamenti accés a Internet

ALPI, ONO i TelefónicaLot 3

Font: Elaboració pròpia

Taula 8. Procés d'homologació.

42pàgina

A més a més, gràcies a aquest procés, els beneficis delsajuntaments han estat també en més i millors serveis. Desdel Consell i els ajuntaments s’està estudiant que una partde l’estalvi econòmic es destini al desplegament d’una xarxade banda ampla a la comarca. D’aquesta manera, elsajuntaments no haurien de destinar recursos extres del seupressupost ordinari per millorar les telecomunicacions ipodrien liderar un procés d’inversió que garantís serveis dequalitat per a tot el territori.

Al llarg de tot aquest procés, Localret acompanya elsajuntaments i/o els consells comarcals, tant en la fase derecopilació d’informació, com en la d’avaluació de l’estalvipotencial, de la contractació i de la implantació.  La tributació dels operadors

Des de fa uns anys s’està produint una minoració importantdels ingressos satisfets a les hisendes locals per lescompanyies prestadores de serveis de subministrament enconcepte de taxa d’ocupació del domini públic local, quanno hi ha hagut una modificació de les condicions físiquesde la utilització del domini que les esmentades empresesrealitzen.

La disminució citada afecta la majoria de municipis, durantuns anys en què aquests sectors han viscut un períoded’expansió econòmica important. Sectors que tenen encomú la necessitat d’utilitzar infraestructures esteses en eldomini públic local (xarxes) per a la prestació del corresponentservei. Les causes d’aquesta disminució estan vinculades a:

• Obligats al pagament: La normativa reguladora de latributació local d’aquestes empreses va ser redactadaen un moment en què el titular de la xarxa era alhora monopolista en la prestació del servei.

• La progressiva liberalització dels esmentats sectors–telecomunicacions, gas i electricitat, bàsicament– ha

provocat l’aparició de companyies a les quals, no senttitulars de la xarxa, la Llei concedeix el dret d’accés aaquesta. La utilitzen, i realitzen, per tant, un aprofitamentespecial del domini públic local. En no estar aquestacircumstància expressament recollida en la norma, s’han sostingut interpretacions tendents a considerarla seva no-subjecció a la taxa.

• Les empreses prestadores del servei de telefonia mòbil, que requereix inexcusablement la xarxa de la fixa, han defensat també que no estan obligades al pagament del tribut, malgrat que efectivament ocupenel domini públic local.

• Base imposable: Són els ingressos bruts procedentsde la facturació del servei. En ocasions, les empresesno inclouen dins dels esmentats ingressos totes les contrapartides econòmiques que reben pel servei desubministrament prestat, i minven significativament, enconseqüència, els drets tributaris locals.

• Règim fiscal especial de Telefónica: Des de principidel segle XIX, la prestació del servei de telefonia es va fer per a l’empresa Telefónica, en monopoli i gaudint d’un règim tributari local singular, consistent en un percentatge dels ingressos i que és gestionat per l’administració central. Les quantitats rebudes peraquest concepte també han anat disminuint des de mitjan anys noranta, a causa de la no-inclusió dins la base imposable de determinats ingressos.

43pàgina

Localret ha estudiat els temes formant criteri i adoptantposició; ha donat suport tècnic jurídic als ajuntaments queho han sol·licitat, tant en via de gestió com d’inspecció. I,quan la correcta defensa dels interessos locals ha exigit lainterposició de recursos, tant en via administrativa comjudicial, s’ha donat l’assessorament requerit. Destaquem:

La interposició d’accions administratives i posteriormentjudicials davant l’Audiència Nacional contra el Ministerid’Hisenda per incompliment de les seves obligacionsen la gestió de la compensació substitutòria dels tributslocals del grup Telefónica, així com la sol·licitud de derogació del règim fiscal especial al qual es sotmet.

L’assistència i cooperació amb els municipis consorciatsper tal d’assessorar-los i ajudar-los en l’establiment d’ordenances municipals –oferint ordenances tipus endeterminats supòsits–, la gestió tributària i l’exercici

de funcions d’inspecció en defensa de la hisenda municipal.

L’assistència als municipis en les reclamacions judicialspresentades pels operadors de telecomunicacions amb relació a la taxa per ocupació i aprofitament especial del domini públic local.

L’aprovació en cada Assemblea General del Consorci Localret d’una declaració formal en la línia de la defensa dels interessos municipals en aquesta matèria i en la realització de propostes de modificaciódel règim jurídic que han configurat una doctrina del consorci en aquesta matèria que avui és reconegudaper altres institucions i entitats.

La presentació de propostes de modificació de la Lleid’Hisendes Locals dirigides a l’establiment d’un millorsistema de tributació local dels sectors liberalitzats.

Ajuntament de Castelldefels_

Nom de la iniciativa:Taxa per aprofitament del domini públic local a favor d’empresesexplotadores de serveis de subministrament d’interès general 

Descripció:Ordenança fiscal que constitueix una taxa per a la utilització privativa, o els aprofitaments especialsconstituïts en el sòl, subsòl o volada de les vies públiques municipals, a favor d’empreses oentitats que utilitzen el domini públic per prestar els serveis de subministrament que resultind’interès general o afectin la generalitat o una part important del veïnat. S’hi inclouen elsubministraments d’aigua, gas, electricitat, telefonia fixa, telefonia mòbil i altres mitjans decomunicació que es prestin, total o parcialment, a través de xarxes i antenes que ocupen el dominipúblic municipal.

Més informació:http://www.castelldefels.org

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

44pàgina

Des de Localret s’està instant els municipis consorciats queaprovin ordenances fiscals per tal de subjectar a tributacióles empreses de telefonia mòbil per a l’ocupació il’aprofitament del domini públic local en la realització de laseva activitat, en la línia de consolidar el posicionament delConsorci Localret referendada per sentències judicialsfavorables. Ordenació municipald’infraestructures de radiocomunicació

Les telecomunicacions mòbils han esdevingut una de leseines de comunicació més importants dels darrers anys,tant per comunicacions de veu com per serveis de dades.Les telecomunicacions mòbils també són una solució pera la implantació de serveis de banda ampla en el territori (latecnologia UMTS pot arribar a donar una amplada de bandasimilar a la del servei d’ADSL bàsic). Una característicafonamental d’aquesta mena de serveis és que exigeixen unsnivells molt més baixos d’inversió que les telecomunicacionsfixes. Això fa que siguin una possible solució per a situacionsrurals o d’aïllament.

El desplegament de les xarxes de telefonia mòbil en elterritori ha comportat molts problemes amb les operadoresi, fins i tot, ha creat en determinats moments alarma social.L’ordenació del desplegament per part dels municipis i unamajor col·laboració per part de les operadores han de serels eixos principals d’actuació en aquesta matèria.

Altres línies d’actuació poden ser:

• Elaborar i aprovar estudis i plans d’infraestructures detelecomunicacions, per incorporar-los al planejamenturbanístic, i així agilitzar i aclarir les condicions de lesllicències.

• Crear punts de suport (obra civil i energia) i posar-los adisposició dels operadors.

• Aplicar els codis de bones pràctiques elaborats per Localretper a la tramitació de les instal·lacions d’antenes i altreselements. L’elaboració dels codis de bones pràctiques sorgeix de lanecessitat de dotar els ajuntaments de criteris tècnics ijurídics davant d’aquest desplegament i així possibilitar-losper a l’adopció de mesures de regulació i d’ordenació deles xarxes de telefonia mòbil en el terme municipal. Elsobjectius que es plantegen aquests codis de bonespràctiques són fonamentalment dos:

• Establir els criteris que les operadores de telefonia mòbilhauran de complir per tal que sigui compatible oferir unsserveis de qualitat amb la minimització de l’impacte ambientali visual de les infraestructures que construeixin.

• Fomentar un millor coneixement entre les operadores, lesadministracions locals i els ciutadans, pel que fa a lesimplicacions sobre el territori i la població deldesenvolupament de les xarxes de telefonia mòbil. D’altra banda, els estudis d’ordenació de les infraestructuresde radiocomunicació (EOIR) són estudis detallats quepermeten a l’ajuntament establir uns criteris de valoraciód’emplaçaments d’antenes radiants susceptibles de generarcamps electromagnètics conforme a la realitat urbana delmunicipi, a les normatives referents a la protecció de lespersones d’aplicació vigent i l’adequació de les instal·lacionsa les tecnologies òptimes en termes d’impacte visual iambiental.

45pàgina

Un estudi d’ordenació de les infraestructures deradiocomunicacions comprèn els continguts següents:

I. Anàlisi de les infraestructures actuals i identificaciódel patrimoni arquitectònic i dels espais del municipi especialment protegits per la normativa vigent sobre emissions electromagnètiques.

II. Avaluació de les cobertures actuals i estudi dels programes de desenvolupament de xarxa de les operadores.

III. Definició de zones d’interès on emplaçar les infraestructures.

 Fins ara Localret ha realitzat prop de 25 estudis d’ordenacióde les infraestructures de radiocomunicació a diferentsmunicipis de Catalunya.

Ajuntament de Salt_

Nom de la iniciativa:Estudi d’ordenació de les infraestructures de radiocomunicació  

Descripció:Un conflicte veïnal en un barri de Salt va fer sorgir la necessitat de dotar el municipi de mecanismesper regular les instal·lacions de telefonia mòbil. Els passos van ser: estudiar les instal·lacionsexistents, ajuntar-les amb els requeriments futurs de les operadores i buscar emplaçaments quedonessin resposta a les necessitats del municipi. El punt final va ser l’obtenció d’un plànol ons’assenyalen els edificis i terrenys considerats òptims per a la instal·lació d’antenes de telefoniamòbil que va ser la base del pla especial urbanístic que va ser publicat al DOGC del 8 de junyde 2007.

Més informació:http://www.salt.cat

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

46pàgina

Mesurament de les emissions provocades per lesinfraestrcutures de telefonia mòbil

En els darrers anys des de molts sectors socials s’ha alertatdels efectes que poden tenir per a la salut de les personesles emissions de les antenes de telefonia mòbil. Això haobligat les administracions públiques a garantir els mínimsde seguretat establerts pels organismes internacionalsespecialitzats.

La Comissió Internacional per a la Protecció de lesRadiacions No Ionitzants (ICNIRP) ha establert com aprincipi de protecció per a l’exposició a la radiacióelectromagnètica que, per a freqüències d’entre 10 i 300GHz, la densitat de potència podrà ser com a màxim de 61V/m (10 W/m•. Aquests nivells de referència han estat els

adoptats per la Recomanació del Consell de la Unió Europeade 12 de juliol de 1999 (1999/519/CE), així com pel RDestatal 1066/2001.

A Catalunya, el Decret 148/2001 ha introduït un factor deseguretat en virtut del principi de precaució, i ha fixat coma nivells els de 27 V/m (4 W/m• i ha establert un règim dedistàncies de protecció, concebudes com a restriccionsaddicionals de protecció.

La Generalitat de Catalunya, amb el suport del ConsorciLocalret, ha posat en marxa un cercador que permet consultarel nivell d’emissions de camps electromagnètics de lesantenes de telefonia mòbil que formen part del projecteSMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència).Aquesta iniciativa es va posar en marxa el 2004 i en l’actualitat

47pàgina

compta amb 84 sondes, distribuïdes en 73 municipis d’arreude les comarques catalanes. Al llarg del 2008 s’instal·laranfins a 50 sondes més, amb una inversió d’uns 240.000euros i un pressupost anual d’explotació d’uns 90.000euros, aproximadament.

Els camps electromagnètics que generen les antenes detelefonia mòbil són imperceptibles per a l’ésser humà. Aixòfa que, en alguns casos, els ciutadans desconfiïn d’aquestesantenes. El Sistema de Monitorització de Radiofreqüència(SMRF) objectiva les mesures dels nivells d’emissió i permetcontrastar-los amb els límits que autoritza la legislació,vetllant així per la qualitat ambiental. Fent públics aquestsresultats, la Generalitat de Catalunya vol transmetre confiançaa la ciutadania i facilitar el desplegament d’infraestructuresde telecomunicacions. És el cas de les infraestructuresnecessàries per implementar la telefonia de tercera generació(UMTS), que s’ha de consolidar com un pilar estratègic enel desenvolupament tecnològic de Catalunya.

El sistema SMRF es compon d’una sonda que rep el senyaldes de qualsevol direcció i que mesura els nivells de campelectromagnètic cada mig segon, les 24 hores del dia, totsels dies de l’any, d’acord amb la normativa establerta perla Generalitat de Catalunya. El sistema també disposa d’unabase de dades i mostra les gràfiques actualitzades demanera constant. La mateixa sonda emmagatzema les dadesi les transmet al centre de control situat al Centre deTelecomunicacions i Tecnologies de la Informació de laGeneralitat de Catalunya (CTTI), que gestiona i controlaaquesta informació. Amb el cercador, els ciutadans podranconsultar el nivell de les emissions en els punts de mesurade la xarxa per població i comarca a través d’una base dedades i d’un mapa interactiu. Col·laboració amb els operadors

Els objectius dels operadors i els de l’administració sóncomplementaris o subsidiaris, no substitutius. És per això

que es proposa una col·laboració conjunta per tal d’aprofitaral màxim els recursos disponibles. En particular sempres’haurà de tenir present:

Que les telecomunicacions exigeixen la connexió a unaxarxa que ha de permetre arribar a tot el món, la qualcosa forma part de la competència dels operadors.

Que qualsevol actuació ha de ser sostenible tant desd’un punt de vista econòmic (les subvencions tenen un límit), com des d’un punt de vista tècnic (l’assistènciatècnica i la renovació tecnològica són imprescindiblesper a la prestació de serveis a tercers).

En aquest sentit, des de Localret sempre s’ha exercit elpaper d’interlocutor dels ajuntaments amb els operadorsde telecomunicacions, amb l’objectiu d’agregar interessosi necessitats comunes. Les primeres actuacions que es vanrealitzar van ser els convenis de telefonia amb els operadors,als quals poden adherir-se els ajuntaments i que millorenles condicions econòmiques habituals dels operadors.En el darrer any també s’ha obert el Centre d’Informació iAtenció als Ens Locals (CIAEL, adreça electrònica:centreinformacio@localret.cat ), que pretén ser un serveide recull d’incidències dels governs locals amb relació ales telecomunicacions i la societat de la informació. Ara bé,fins ara una de les principals funcions del CIAEL ha estatatendre la demanda de molts ajuntaments per la mancad’infraestructures i de servei de telecomunicacions (ja siguiperquè no tenen Internet, cobertura de mòbil o servei detelefonia fixa). Es tracta de materialitzar l’espai de relacióentre els governs locals i els operadors a través de Localret,que pot recollir les incidències, agrupar-les per temàtiquesi dialogar amb les operadores amb l’objectiu que es resolguin.A més d’intentar resoldre aquestes problemàtiques, des delCIAEL s’informa de projectes d’interès per als municipiscatalans, com ara el Pla d’Extensió de Telefonia Mòbil delGovern estatal, el Banda Ampla Rural del Govern autonòmic,així com projectes propis de Localret.

Taula 9. Comparació entre la normativa espanyola i europea (que són iguals) i la catalana:

Font: Generalitat de Catalunya

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Freqüència Espanya i Europa Catalunya

900 MHz 41,19 27,46

1.800 MHz 58,25 38,83

2-300 GHz 61,40 41,19

48pàgina

És evident que en el desplegament d’infraestructures detelecomunicacions la col·laboració entre els governs localsi els operadors ha de ser contínua. Per part de lesadministracions públiques, es pot col·laborar des de diversospunts de vista:

• Donant informació urbana i d’activitats econòmiquesen el territori, necessària per a la planificació de les operadores.

• Impulsant continguts i serveis per als ciutadans.

• Elaborant codis de bones pràctiques.

• Facilitant les llicències i els drets de pas.

• Facilitant el desplegament amb la promoció d’estratègies de compartició, coordinant estudis d’ordenament i oferint recursos.

• Construint infraestructures de telecomunicacions aprofitant les obres a la via pública.

• Construint infraestructures en territoris desafavorits. Per la seva banda, els operadors haurien de correspondreamb un seguit d’actuacions, com ara:

• Reconèixer les administracions locals com a actors clau en el procés de desplegament.

• Acceptar i aplicar els codis de bones pràctiques ques’han elaborat conjuntament amb les administracionspúbliques.

• Donar informació del mercat, necessària per a la planificació dels ajuntaments. Incloure també informaciósobre els seus actius i els seus plans de cobertura.

• Compartir entre els operadors emplaçaments per a les infraestructures.

 Per establir ponts de col·laboració, des de Localret i la CMTs’organitza anualment una trobada a la UniversitatInternacional Menéndez Pelayo, a Santander, amb lacol·laboració de la Federación Española de Municipios yProvincias. Les jornades pretenen ser un espai de diàlegentre els actors que participen en el desplegamentd’infraestructures i serveis de telecomunicacions, com hosón les operadores, el regulador i les administracionspúbliques.

Un altre projecte de Localret per aprofundir en l’intercanvid’informació entre les administracions i les operadores detelecomunicacions és l’Atles de Telecomunicacions deCatalunya, que té com a objectiu:

• Posar a l’abast dels diferents agents socials de Catalunya un espai comú de comunicació des d’on puguin conèixer quina és la situació actual de desenvolupament del sector de les TIC.

• Implantar una eina per al seguiment i impuls de les noves dinàmiques de les TIC a Catalunya, aportant alhora els elements de coneixement necessaris per ala planificació i la presa de decisions a tots els nivells.

• Aportar una eina per a la gestió de les infraestructuresde telecomunicacions del món local.

• Donar suport a les administracions locals en les tasques d’alfabetització digital als pobles i ciutats deCatalunya, oferint a les administracions locals dades/indicadors agregats per municipi i/o comarca que els permetin desenvolupar polítiques concretes.

• Col·laborar amb el món local per tal d’impulsar i aprofundir en la digitalització de les administracions

49pàgina

públiques i les empreses, constituint, així, una eina dedinamització econòmica local.

 Infraestructures de telecomunicacions a les novesurbanitzacions

Ja s’ha comentat que el procés liberalitzador del sector deles telecomunicacions no ha comportat una competènciaefectiva pel que fa a la incorporació d’infraestructures detelecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculadesa urbanitzacions residencials i polígons industrials de novacreació. Amb l’objectiu d’establir els mecanismes quepermetin introduir una competència efectiva en aquest àmbit,es va signar un Conveni per al Desenvolupament de Xarxesde Telecomunicacions a Catalunya entre el Consorci Localret,Telefónica, Retevisión, Menta (ara ONO) i Alpi.L’objectiu del conveni és establir de mutu acord un marcde relació entre les parts signants i els ajuntamentsconsorciats que permeti facilitar i optimitzar el disseny,projecció, execució, ús i manteniment de les infraestructuressoterrades de telecomunicacions en les actuacionsurbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials ipolígons industrials de nova creació.

Per poder gaudir d’aquests avantatges els ajuntamentsnomés cal que s’adhereixin al conveni. En aquests moments,gairebé dos-cents ajuntaments catalans ja hi estan adheritsi Localret realitza cada any més de cent projectes.L’ajuntament pot aprofitar la realització de la nova urbanitzacióper incorporar infraestructura de telecomunicacions pròpiai, en aquest cas, només ha d’assumir el cost de la redacciódel projecte. Un cost, però, que queda compensat perl’ingrés que fan els operadors a l’ajuntament en concepted’utilització del domini públic.

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Taula 10. Beneficis de la signatura del conveni de noves urbanitzacions. 

Font: elaboració pròpia

Sense el conveni Amb el conveni

Propietat de la xarxa Dels operadors De l’ajuntament

Contraprestació econòmica Cap ingrés Ingrés per a l’ajuntament

Competència Un únic operador Possibilitat de presència de més d’unoperador. Més competència

50pàgina

Xarxes sense fils

Pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions, enun principi es va creure que la fibra òptica solucionaria bonapart dels problemes de connectivitat i que a cada habitatgearribaria com a mínim una companyia. El temps, però, hademostrat que les empreses de telecomunicacions noméshan desplegat fibra òptica en aquells municipis on els ésmés rendible (bàsicament, grans ciutats, zones turístiquesi l’àrea metropolitana de Barcelona).

Alguns municipis, veient que la fibra òptica mai els arribaria,van decidir explorar altres possibilitats de poder gaudir debanda ampla sense haver de recórrer a grans despeses niesperar les solucions d’altres administracions. I en aquestcontext van sorgir les xarxes de telecomunicacions sensefils d’àmbit municipal.

Aquestes xarxes, tot i que no igualen en amplada de banda,presenten grans avantatges respecte de les xarxes de fibraòptica:

- Menys despesa, tant la inicial com la recurrent.

- Menys temps en la construcció de la infraestructura.

- Mobilitat en les comunicacions.

També es poden classificar els avantatges que es podengaudir amb una xarxa de telecomunicacions sense fils segonsqui obté el benefici:

El mateix ajuntament com a institució:

- Interconnectar seus:• Reducció de costos en dades.

• Reducció de costos en telefonia mòbil i fixagràcies a VoIP.• Realització de back-up.

- Dotar de connectivitat usuaris amb mobilitat (brigades,policies,...):

• Permetre l’accés a la intranet municipal perconsultar o modificar dades.• Reduir costos en telefonia mòbil (VoIP).• Reduir desplaçaments.

- Controlar dispositius a distància:• Panells informatius.    • Pilons.• Parquímetres.• Reg automàtic.

El municipi en si:

- Creació d’una nova comunitat amb una manera diferentde comunicar-se.

- Millora dels serveis municipals i possible creació denous.

- Accés dels usuaris a continguts d’interès de maneragratuïta:

• Farmàcies de guàrdia.• Pagament de multes.• Tràmits amb l’ajuntament.• Directori d’adreces i telèfons.

- Accés a Internet, que pot ser exclusivament als carrersi places del municipi o també a les llars dels ciutadans.

- Reducció de la fractura digital i augment de la inclusiódigital.

- Augment del valor estratègic del municipi i atracció d’empreses.

 Si ens centrem en la tecnologia a utilitzar en aquest tipusde desplegaments, en destaquen dues: el Wi-Fi i el WiMAX.

51pàgina

Cada una d’aquestes tecnologies té unes característiquesque la fan més recomanable per a un tipus de desplegamento per a un altre. Així, per exemple, el Wi-Fi (ja sigui eltradicional o el Mesh) té un radi d’acció limitat a un centenarde metres, necessita línia de vista, no suporta serveis quenecessitin qualitat de servei i els dispositius d’accés sóneconòmics. En canvi, el WiMAX té un radi d’acció mésampli, no requereix línia de vista (fet que disminueix l’ampladade banda), presenta qualitat de servei i els dispositiusd’accés encara són força cars.

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Ajuntament de Cassà de la Selva_

Nom de la iniciativa:e-Cassà 

Descripció:Un municipi de 8.000 habitants va ser pioner en la tecnologia sense fils d’Internet. Es va crearuna xarxa Wi-Fi l’any 2002 que dóna accés universal a Internet. Es van tramitar els permisos dela CMT i es va constituir l’ajuntament com a proveïdor d’Internet. El programari que governa laxarxa és la principal diferència respecte dels projectes similars. Es tracta d’un desenvolupamentpropi sobre Linux, que permet fer modificacions segons les necessitats.

Més informació:http://www.cassadelaselva.cat

52pàgina

Pel que fa al model de negoci, existeixen diferents opcions.Una de les primeres reflexions que s’han de fer quan unajuntament decideix dotar-se d’una xarxa detelecomunicacions sense fils és saber per a què la volutilitzar. Així doncs, segons la utilització que es faci de laxarxa, existeixen dos grans grups:

Règim d’autoprestació: quan es dóna servei exclusivament als treballadors de l’ajuntament.

• No es pot donar servei a tercers.• No cal donar-se d’alta com a operador de telecomunicacions a la CMT.

Règim de lliure competència prestant serveis de mercat: quan es vol donar algun servei (bàsicament accés a Internet) al ciutadà.

• Cal donar-se d’alta com a operador de telecomunicacions a la CMT.• Ha de ser viable econòmicament, sense subvencions ni ajudes públiques.• S’ha de respectar la lliure competència.• Ha de seguir els principis de neutralitat, transparència i no-discriminació.

Tot i això, si es vol donar serveis de mercat als ciutadansperò l’ajuntament no vol operar la xarxa, sempre es potexternalitzar la prestació del servei a una empresa privada.De fet, aquesta externalització també pot afectar la propietati la gestió de la xarxa. Qualsevol combinació de lespossibilitats exposades és viable, tot i que algunes semblenmés recomanables que altres.

Des de Localret s’ofereix un assessorament tant tècnic comlegal de les diferents possibilitats que existeixen quan espensa en la construcció d’una xarxa de telecomunicacionsmunicipal sense fils, i també sobre els possibles serveisque es poden oferir a través d’ella. També es fan projectesmés integrals en què es dissenya el projecte, es fan elsestudis tècnics i jurídics necessaris per garantir la viabilitatdel projecte, es preparen els concursos necessaris (si calen)per tal de poder construir la xarxa i explotar-la i es dotal’ajuntament del programari necessari perquè la xarxa estiguipreparada per suportar els serveis que s’han previst en ladefinició del projecte en funció de les característiques delmunicipi (habitants, serveis en competència, infraestructuresexistents...). 

53pàgina

L’ens gestor d’infraestructuresde telecomunicacions (Itcat)

Davant les incorreccions de l’actual mapa catalàd’infraestructures i serveis de telecomunicacions, es faevident la necessitat de vertebrar Catalunya en aquest àmbit,impulsant el sector de manera que les inversions ajudin elsoperadors a estendre els seus serveis al conjunt depoblacions de Catalunya.

La solució que es proposa és crear un ens públic, l’ensgestor d’infraestructures de telecomunicacions (Itcat), pertal de posar a disposició del mercat i de l’administracióinfraestructures de telecomunicacions existents, i promourei impulsar les telecomunicacions vertebrant el país.

Les actuacions al voltant d’aquesta iniciativa s’orienten a:

1. Integrar xarxes existents de l’administració pública:i. Xarxes de la Generalitat de Catalunya (Ferrocarrils,carreteres...).ii. Xarxes municipals.

2. Promoure i gestionar que tota nova obra pública o gran

remodelació –d’acord amb un pla d’infraestructures deCatalunya– incorpori infraestructures de telecomunicacions.

3. Vertebrar el país en telecomunicacions, buscant-ne lacohesió territorial, econòmica i social:

i. Estructuració d’una xarxa troncal que connecti els municipis.ii. Xarxes d’accés als municipis. MAN (Metropolitan Area Network).

4. Planificar les actuacions públiques en telecomunicacionsi coordinar les infraestructures de telecomunicacions al país. Entre les actuacions previstes de l’Itcat s’inclou que,mitjançant un operador neutre, es posaran les infraestructuresa disposició dels operadors finals perquè puguin oferir elsserveis als ciutadans i empreses (ja que l’ens gestor no ésun operador de serveis finals). Els clients privats poden seroperadors tant de telefonia mòbil, com de telefonia fixa,com de LMDS, com de Wi-Fi/Wimax, com de televisió percable, com de ISP, etc. A l’administració, l’Itcat els oferirài els gestionarà, si cal, les infraestructures detelecomunicacions, conformant així una xarxa corporativad’infraestructures –no de serveis.

Ajuntament de Girona_

Nom de la iniciativa:Xarxa Wi-Fi Mesh

Descripció:Xarxa Wi-Fi Mesh a la ciutat de Girona basada en el model d’autoprestació, que permet al’ajuntament gaudir de funcionalitats com ara televigilància, tenir aplicacions de mobilitat per alsserveis municipals, disposar de sensors ambientals, informació en temps real, VOiP,... Tambépermet disposar de serveis externs, com ara el portal del ciutadà i el portal del visitant, serveisper a la comunitat educativa o lectura de comptadors per a companyies de serveis.

Més informació:http://www.ajuntament.gi

Font: Elaboració pròpia

Gràfic 7. Estructura de l’ens gestor d’infraestructures

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

54

Generalitat

Consorci

Localret

Ens Gestor

Drets d’ús d’infraestructures

OPERADOR NEUTRE

Mercat operadors

Empreses públiques

Infraestructures de tercers

Ajuntaments

Empreses municipals

Institucions municipals

LRT

54pàgina

Les estratègies de desplegament són les següents:

Estructurar una xarxa troncal a partir dels actius existents.

Intentar arribar a acords amb empreses i institucions que tinguin xarxes i les puguin posar a disposició de l’ens.

Construir una nova xarxa troncal i d’accés als municipis,MAN.

Criteris:• Creixement natural de la xarxa.• Llocs d’interès del mercat.• Llocs d’interès de l’administració.

 La topologia final és un anell central de fibra òptica queconnecta les capitals de les set vegueries. Set anells defibra òptica connectant les capitals de cada comarca. Lacreació de l’ens gestor és una oportunitat per ordenarconjuntament, Govern de la Generalitat i governs locals, eldesplegament de les infraestructures de telecomunicacióal conjunt del país. Convé pensar, doncs, en un creixementinicial de la xarxa utilitzant infraestructures i drets de pasexistents (negociant disponibilitats en altres xarxes existents),així com mitjançant la construcció de nous trams. Pel quefa al seu creixement vegetatiu, destinat a consolidar la xarxaa molt baix cost, s’aprofitaran aquelles oportunitats quesorgeixin d’intervencions de l’administració pública i detercers en l’espai públic, d’acord amb un pla directord’infraestructures pel qual cada cop que s’obri un determinattipus de viari s’hagi de dotar d’infraestructures detelecomunicacions.

La constitució de l’ens gestor és la via per vertebrar Catalunyaen allò referent a les infraestructures de telecomunicacions.És a partir de la complicitat, la col·laboració i el treballconjunt de totes les administracions implicades que aquestprojecte serà una realitat reeixida i que se n’acompliran els

objectius, en garantir la cohesió social derivada de la igualtatd’oportunitats en la disponibilitat d’accés als serveis queofereix la banda ampla. 

55pàgina

Gràfic 8.  Proposta de xarxes troncals i de MAN. 

Font: Elaboració pròpia

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

55

Vielha e Mijaran

Sort

El Pont de Suert

Balaguer

Solsona

Berga

Puigcerdà

Ripoll Olot

Vic

Banyoles

Figueres

Girona La Bisbal d’Empordà

Santa Coloma de Ferners

Lleida

Tremp

Mollerussa

Les Borges Blanques

TàrregaCervera

Igualada

Manresa

GranollersSabadellTerrassa

Mataró

BarcelonaSan Feliude Llobregat

Vilafranca dePenedès

El Vendrell

Vilanova i la Geltrú

Montblanc

Valls

ReusTarragona

FalsetMóra d’Ebre

Gandesa

Tortosa

Amposta

La Seu d’Urgell

Anell Catalunya

Comarques Gironines

Metropolità

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

Alt Pirineu i Aran

Ponent

Comarques Centrals

56pàgina

MAN: Metropolitan Area Network

Com a resultat de la limitació de les tecnologies actualsdesplegades pels operadors de serveis (basades en elparell de coure), que depenen de la distància entre l’usuarifinal i la central de l’operador Telefónica, els usuaris mésallunyats de la central tenen actualment limitacions de servei.Aquestes limitacions s’accentuen cada vegada més ambl’aparició de nous serveis, com ara el vídeo o la televisiósobre IP, que requereixen de més capacitat de banda ampla.Aquestes limitacions no només afecten el ciutadà en la sevallar o empresa, sinó que també l’afecten en relació amb laprestació dels serveis que aquest rep de l’Administració.L’actuació pública ha de contribuir a l’accés especialmentd’aquelles zones on el sector privat no troba entorns derendibilitat i, per tant, no hi inverteix.

El desenvolupament d’una xarxa d’accés metropolitana(MAN: Metropolitan Area Network) dins el municipi s’orientaen aquesta línia. Una MAN és, a grans trets, una menad’Internet a escala petita, o, pel contrari, una intranet aescala gran, que dóna servei a una àrea extensa i proporcionala integració de diversos serveis*. Es constitueix com unaxarxa per connectar entre si els organismes de lesadministracions locals, amb una possible extensió a altresadministracions (autonòmiques, centres de salut, escoles,etc. i estatals), amb la finalitat d’intercanviar informació demanera immediata en algunes aplicacions (videoconferència,emissió de televisió, etc.), i millorar la gestió pública.

Aquestes xarxes permeten adreçar la fractura digital quees produeix no només en l’entorn rural sinó en el mateixentorn urbà, com a conseqüència de l’evolució de serveisi la limitació de les infraestructures actuals. 

57pàgina

Una MAN no es limita únicament a la interconnexió entreedificis d’instal·lacions municipals o d’administracionspúbliques, sinó que ha d’esdevenir una infraestructuraestructural que permeti integrar múltiples necessitats, comara:

- Donar resposta a les demandes d’operadors per millorar els serveis al municipi.

- Prestar serveis de connectivitat als edificis de l’Administració local.

- Donar resposta a les demandes d’altres administracions públiques (connexió de centres d’ensenyament, CAP/hospitals, Mossos d’Esquadra, servei de trànsit, bombers, etc.).

- Integrar els serveis futurs de la ciutat –Ciutat Digital–(panells d’informació, parquímetres, càmeres de seguretat, etc.).

- Aconseguir la connectivitat global,  és a dir,  una connectivitat plena per a la ciutat en entorns on la seguretat és essencial, que inclogui zones empresarials nuclis de població allunyats del nucli principal.

Les accions proposades estan enfocades cap a lesactuacions necessàries per a la implantació d’una MANcapaç de desplegar-se de forma incremental o específica,amb l’objectiu final que el municipi disposi de la infraestructuranecessària per superar la fractura digital.

En aquests moments des de Localret s’estan redactant elsprojectes de MAN a una vintena de municipis d’arreu deCatalunya. Aquests projectes es complementen amb elprojecte Itcat, que, com s’ha vist, hauria de construir lesanelles troncals al país i connectar-se, tot seguit, amb lesxarxes municipals (MAN).

També s’està treballant en alguns projectes de MAN méssingulars, com ara en l’estudi de les diferents alternativestecnicoeconòmiques possibles per al desplegament d’unaxarxa basada en la fibra òptica pel trajecte de vies verdesde les comarques de Girona (l’antic trajecte del tren Olot-Girona). Un desplegament de fibra òptica permetria unaxarxa d’alta capacitat amb diferents aplicacions tant pel quefa a les administracions públiques com pel que fa als sectorseconòmics de la zona. FTTH, fibra a la llar

S’ha demostrat que la fibra òptica, i en general les solucionsde fibra en accés FTTX en les seves diferentsimplementacions, és l’única solució de futur per tal de dotarels usuaris finals dels serveis de banda ampla que la societatdel futur necessita. La fibra òptica representa un mitjà detransmissió idoni per al desplegament de xarxes d’accésper les raons següents:

1. Gran amplada de banda. Ofereix una alta capacitatde transmissió.

2. Escalabilitat. Un cop instal·lada, la planta externa noha de ser modificada, ja que ofereix prou amplada debanda per cobrir les necessitats de transmissió de lesproperes dècades.

3. Espai requerit. Les solucions de fibra fins a la llar/edifici presenten un impacte ambiental mínim i unsrequeriments d’espai molt inferiors a altres solucions basades en el coure.

4. Seguretat i robustesa. És un mitjà de transmissió no elèctric, la qual cosa fa que sigui robust al cent percent enfront d’interferències.

* Tècnicament, una MAN s’entén com l’extensió d’una xarxa d’àrea local (LAN: Local Area Network), que dóna cobertura a una àrea geogràfica extensa i proporciona la capacitat d’integrar diversos

serveis, com ara dades, veu i vídeo. A causa de les distàncies entre els punts a connectar, les tecnologies emprades en les LAN (cables de coure o ones electromagnètiques de curt abast) no

són aptes; per això el disseny d’una MAN es realitza amb fibra òptica.

Gràfic 9. Estructura d’una MAN.

Font: Elaboració pròpia

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Local Àrea Networks

MetropolitanÀrea Networks

Wide ÀreaNetworks

MetropolitanÀrea Networks

To othernetworks

58pàgina

5. Avantatges ambientals. Els requeriments de consumelèctric de les solucions de FTTH són molt inferiors asolucions basades en coure. El seu manteniment és mínim i la seva gestió, molt simple.

6. Distància. La fibra presenta molt poca atenuació, cosa que permet utilitzar enllaços de gran distància sense perdre velocitat. Això és especialment interessanten entorns rurals.

 En qualsevol cas, la fibra òptica, i en general qualsevol mitjàde transmissió o tecnologia per si sol, no representa unatractiu diferenciador. El fet d’apostar per un desplegamentbasat en fibra i tecnologia FTTH serveix al municipi perpoder desplegar serveis diferenciadors que els dotin devalor afegit. Algunes de les aplicacions que es podendesplegar en aquest tipus d’infraestructures són:

Serveis a les empreses• Serveis de veu integrats (VoIP). Serveis deveu a cost reduït o cost zero.• Capacitat de ser generadors de continguts. Gràcies a la simetria de la connexió, l’usuari pot rebre i transmetre a alta velocitat. Això permet a l’usuari ser part de la xarxa.• Oferir als treballadors accés remot (teletreball).• Videoconferència i aplicacions d’empresa a empresa (B2B) d’alta qualitat.• Serveis d’emmagatzematge i còpia de seguretat en línia.

 Serveis a ciutadans

• Televisió digital d’alta definició.• Vídeo i àudio sota demanda.• Jocs interactius.• Videoconferència.• Serveis i veu integrats (VoIP).• Serveis telepresencials.

 

El fet de disposar d’una xarxa de fibra òptica pròpia dónaa l’ajuntament capacitat de decisió i gestió de lainfraestructura. I, en aquest sentit, l’ajuntament té tota lallibertat per desplegar la fibra i donar una cobertura total almunicipi, oferint un servei social global de discriminaciópositiva a tots els usuaris. La infraestructura pròpia tambépermet desplegar aplicacions per als ciutadans de maneraindependent als operadors i gestionar-se autònomamentles interconnexions entre els diferents edificis municipals.

59pàgina

Ajuntament de Viladecans_

Nom de la iniciativa:Prova pilot de fibra òptica fins a la llar i a parc d’activitats

Descripció:Estudi per fer el desplegament d’una xarxa de fibra òptica al municipi de Viladecans que puguioferir serveis d’alta banda ampla als ciutadans de Viladecans i al parc d’activitats de Can Calderon.Dintre d’aquest estudi, s’està avaluant la viabilitat tecnològica, legal i financera per portar a termeel projecte. Per fer-ho, l’ajuntament disposa d’una canalització de prop de cinquanta quilòmetresdintre de la població, i la seva voluntat és oferir els avantatges d’aquesta tecnologia als ciutadansi empreses del parc d’activitats.

Més informació:http://www.ipcities.com

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

60pàgina

La televisió digital terrestre (TDT)

El canvi de la televisió analògica a la digital ja ha arribat.Des de ja fa un temps, existeixen canals de televisió quenomés es poden veure a través de la tecnologia digital, id’aquí a poc n’hi haurà molts més. El 2010 es produirà elque s’anomena una apagada analògica, a partir de la qualnomés es podrà veure la televisió en format digital.

La televisió digital terrestre (TDT) és la difusió dels senyalsde televisió que utilitza la tecnologia digital per transmetrede forma optimitzada imatge i so de major qualitat, permetentoferir addicionalment altres serveis interactius o d’accés ala societat de la informació. Alguns dels avantatges de latelevisió digital són:

Més canals. La TDT permet transmetre quatre canalsdigitals en el mateix espai que es necessita actualmentper emetre un canal analògic.

Millor imatge i millor so. Podem veure la televisió en format panoràmic, sense interferències, i amb un so de la mateixa qualitat que el d’un CD.

Més serveis. Versió original, serveis interactius i d’accésa la societat de la informació, com ara tràmits administratius...

Aquests canvis, però, també poden suposar que allà on aramateix es veu la televisió analògica amb dificultats no espugui sintonitzar la TDT. En vista d’això, els ajuntamentshaurien de tenir clar quins problemes de cobertura hi haactualment al seu municipi i anticipar-se als que vindranamb l’arribada de la TDT.

Les dates més importants d’aquest procés són:

-1 de gener de 2008: Apagada de totes les televisionslocals que emeten en analògic i no tenen concessió

per emetre en digital. Inici de les emissions en digitaldels programes de TDT local.

- 3 d’abril de 2010: Apagada de totes les televisions que emeten en analògic a qualsevol punt del territori de l’Estat espanyol.

Què es necessita per poder rebre la TDT?

1- Comprovar si hi ha cobertura. La cobertura de la TDT es va incrementant progressivament fins a assolir,abans del 3 d’abril de 2010, els objectius fixats en elPla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, que ha de garantir que la cobertura arribi al 96% de la població espanyola en el cas de les cadenes privadesi al 98% en el cas de les públiques. Per comprovar siuna localitat ja disposa de cobertura de TDT, es pot consultar el web del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme sobre TDT (http://www.televisiondigital.es) oconsultar un instal·lador de telecomunicacions.

2- Adaptar l’antena, bé sigui col·lectiva o individual. Per rebre el senyal de la TDT es pot continuar utilitzantl’antena UHF convencional, individual o col·lectiva, queja s’utilitzava per rebre la televisió analògica terrestre.Tanmateix, és necessari fer una sèrie d’adaptacions ala instal·lació, que han d’anar a càrrec d’un instal·ladorde telecomunicacions.

3- Disposar d’un equip receptor de TDT. Aquest sintonitzador permetrà rebre el senyal digital a casa mateix, ja sigui a través d’un dispositiu extern connectatdirectament al televisor, o bé a través d’un televisor que disposi d’un receptor integrat.

61pàgina

A més dels canals de televisió estatals i nacionals, la TDTtambé té un múltiplex (en alguns llocs, dos) dedicat a latelevisió local. El múltiplex és un canal de freqüènciaradioelèctrica que permet allotjar diversos programes digitalsde televisió (de quatre a sis) i altres serveis digitals (dades,internet, etc.) gràcies a tècniques de compressió. Aquestmúltiplex està dividit en quatre programes (que poden serde titularitat pública o privada) i un cinquè, que és el ques’anomena canal de dades i és per on aniran les aplicacionsinteractives.

Catalunya, de sempre, ha estat capdavantera en el temade la televisió local, i amb el pas de l’analògic al digitaltambé ha seguit aquesta tendència, ja que ha obtingut 37programes públics que engloben més de dos-cents municipiscatalans. També s’han hagut de constituir consorcis, ja quedels 37 programes públics, només quatre corresponen aun municipi únic i, per tant, els altres 33 estan concedits aun conjunt de municipis de cada demarcació. Així doncs,un ajuntament d’un municipi planificat s’ha d’adherir alconsorci corresponent i aquest consorci és el que gestionael programa de TDT.

A part d’oferir una quantitat de canals més elevada i unaqualitat de transmissió millor, la TDT proporciona unapossibilitat que des del sector públic s’hauria d’aprofitar:el canal de dades. En aquest canal es poden carregar unesaplicacions que, amb un accés telefònic addicional, podenser interactives.

A través d’aquestes aplicacions interactives un ajuntamentpot afavorir la t-administració, incrementar la inclusió digital.Tot això és possible perquè, segons les estadístiques,gairebé a tots els habitatges hi ha algun aparell de televisió(normalment dos o tres), a diferència d’ordinadors. A més,també es poden idear alguns serveis específics per a aquestmitjà de transmissió o canviar el format dels existents pertal que siguin més accessibles. Alguns exemples podenser: confirmar l’esborrany de la renda, demanar cita al metge,

trobar informació turística del municipi, consultar els horarisd’autobusos, buscar números de telèfon d’interès,...

Per tal d’afavorir tot aquest procés, Localret, la Diputacióde Barcelona i Comunicàlia han creat TDCOM. Els principalsobjectius d’aquesta societat anònima amb el cent per centde capital públic són:

Assessorar els municipis en l’àmbit de la TDT local.

Dinamitzar la creació de consorcis arreu del territori.

Identificar els principals problemes del sector i traslladar-los als organismes competents.

Fer estudis sobre els repetidors existents al territori.

Fer estudis sobre els repetidors existents al territori i l’orientació d’antenes dels usuaris.

Ser l’interlocutor entre el món local i les altres administracions en el tema de la TDT local.

Cercar ajuts en R+D+I per a projectes innovadors en aquest àmbit.

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

62pàgina

2.3. L’ajuntament com a dinamitzador de la comunitat local

L’administració de tall napoleònic tenia una limitada vocaciód’intervencionisme en la societat, i prioritzava les tasquesde policia administrativa. L’administració pública de l’èpocade l’estat del benestar, en canvi, va estendre el seu àmbitd’actuació a la prestació de serveis que incrementessin lesoportunitats i la qualitat de vida de la població. En aquestcontext, els canvis que s’han anat produint en els darrerstemps porten el sector públic a replantejar-se el seu rol, endues direccions diferents: d’una banda, renunciant a vegadesa la prestació directa dels serveis i encomanant-la al sectorprivat o no lucratiu (buscant l’eficiència i més qualitat deservei i d’adaptació a l’usuari, o simplement cercant poderconcentrar-se en altres vessants); i, de l’altra, assumintnoves responsabilitats, com ara la dinamització de lacomunitat local.

Al nostre país, la funció de dinamització apareix ja en lesagendes públiques locals –si bé primer tímidament– tot justrecuperada la democràcia, com a resposta al context decrisi econòmica del moment i a la manca d’actuacions dela resta de nivells de govern. Amb el temps, però, aquestafaceta del govern local creix i guanya protagonisme, perquès’arriba a entendre com a estratègica. El raonament és que,amb independència de les polítiques i els programes delsnivells de govern supralocals, els ajuntaments tenen un rolclau i insubstituïble que cal jugar en pro del desenvolupamentlocal; un rol que deriva la seva força del factor proximitat,que distingeix el nivell local de govern.

De seguida queda clar, però, que aquest rol ha de serfonamentalment de lideratge, ja que els ens locals no tenenni els recursos ni els poders per determinar per si sols elrumb i la transformació de la comunitat local. Així, es tractade crear les condicions per al progrés de les poblacions id’actuar com a palanca i motor de la societat, però varia lamanera de fer-ho, que en bona mesura ara inclou promoure

una reflexió participada sobre la realitat i el futur desitjatsdel municipi, aconseguir un consens sobre els objectius defutur de la ciutat i implicar els agents locals en la realitzaciód’aquestes fites. El repte, doncs, va més enllà de la simpleplanificació estratègica i entra de ple en el que modernamentes conceptua com a gestió estratègica.

En aquest model d’actuació (conegut com a paradigma delgovern relacional), el govern local perd protagonisme,aparentment, però guanya capacitat de direcció i d’assolimentde resultats. Certament, les TIC han acompanyat i marcatprofundament aquest canvi de rol del sector públic local.D’una banda, els governs locals capdavanters han fet unesforç per aprofitar els processos de diàleg i de concertacióque han dut a terme amb les seves societats civils respectivesper sensibilitzar i educar els agents socioeconòmics i lapoblació al voltant dels desafiaments i les oportunitats queplantegen les noves tecnologies –esdevingudes peces claudel progrés del territori i del benestar dels ciutadans.

D’altra banda, les TIC estan a la base de moltes de lesgrans transformacions en curs (globalització, societat delconeixement...) que fan possible i necessari reconceptualitzarla missió del govern local, amb l’aparició de nous àmbitsd’actuació i d’una nova manera de governar, de cairepromotor i habilitador.

2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments

De la mateixa manera que hem vist anteriorment que elsajuntaments, com a organitzacions prestadores de serveis,segueixen uns determinats principis d’ordre polític, relatiusal com de l’actuació pública, l’ajuntament, com a dinamitzadorde la comunitat –que té una funció de suport en la capacitacióo l’habilitació dels membres de la comunitat–, també té elsseus propis reptes, referits al què i, per tant, més susceptiblesde debat i discrepància ideològica. A continuació, enpresentem alguns dels més rellevants, agrupats en quatregrans grups:

63pàgina

Competitivitat interterritorial

Globalització

El terreny de joc de les comunitats i dels governs localss’ha engrandit. Ja no es limita a la geografia més propera,sinó que transcendeix els límits tradicionals i abraça avegades el planeta sencer. Així, doncs, noves amenaces(en forma d’increment de la competència entre empresesi entre professionals, de fluxos migratoris sense control,d’actuació de la delinqüència internacionalitzada, o de riscosmediambientals i de la salut que no s’aturen a les fronteres)planen sobre els nostres municipis. En paral·lel, però, novesoportunitats apareixen en els àmbits de la creació de riquesa,l’intercanvi cultural o la difusió d’innovacions i, per tant, elresultat final d’aquesta confrontació de forces passa adependre, en gran mesura, de la capacitat que tingui lacomunitat local –amb l’ajuntament al davant– d’adaptar-seal nou context (incorporant la dimensió global a les sevesrutines i projectes) i de treure’n profit.

Competitivitat

A l’inici del nou segle que estem vivint, els territoriscompeteixen entre si, tal com ho fan les persones i lesorganitzacions productives. En funció d’això, les inversionss’adrecen a les destinacions que resulten prometedores irefusen les que no ho semblen; els visitants i els immigrantsescullen determinades ciutats en detriment d’altres; i elsmitjans de comunicació i els agents clau del món globalitzatatorguen preferència i centralitat a certes regions i poblacionsper damunt d’altres d’alternatives. En conseqüència, elsesforços públics per millorar la posició relativa del municipii fer-lo competitiu han de complementar els que fan elsemprenedors i empleats. D’aquí arranquen els plans demàrqueting de ciutat, plans estratègics, projectes de ciutateducativa, i també plans directors de la societat de lainformació. Tots són intents de ser proactius i de mobilitzarels recursos del municipi per afrontar els nous reptes.

Coresponsabilització i innovació

A la pregunta “de quina manera serà possible assolir l’objectiude competitivitat que hem esmentat?” o “els objectius debenestar i qualitat de vida?”, que tractarem després, elgovern local es respon que –seguint la lògica que exposàvemen la introducció d’aquest capítol– el camí ha de ser el dela innovació i el de la coresponsabilització pel que fa alprogrés comú per part de ciutadans i agents col·lectius. Enun món exigent i canviant com l’actual, l’assoliment deresultats només podrà obtenir-se si les comunitats locals iels seus protagonistes són capaços de treballar plegats id’evolucionar en la mateixa mesura que ho fa el seu entorn.Això implica competències per conèixer i diagnosticaradequadament allò que està passant (cosa que ens remeta la gestió de la informació i als sistemes de coneixement),voluntat de cooperació, esforç d’innovació i capacitats pergestionar el canvi. El nou govern local promou aquestsvalors i facilita eines per aplicar-los.

Sostenibilitat Sostenibilitat ambiental

Una de les finalitats de la dinamització local és el seudesenvolupament, entès de formes diferents però generalmentincorporant dues idees-força: la de creixement (es creudesitjable afavorir la creació d’ocupació i de riquesa) i la desostenibilitat (el creixement no pot fer-se a qualsevol preu,sinó que ha de ser durable i compatible amb el respecte almedi ambient). En aquest sentit, les TIC són aliades importantsper aconseguir i fer compatibles ambdues coses.Límits als nivells de dèficit i a l’augment de la pressió fiscalLes administracions públiques estan vivint una paradoxa dedifícil solució. D’una banda tenen limitacions per augmentarels nivells de dèficit i de deute, però de l’altra estan obligadesa oferir cada vegada més i més serveis. Això sí, amb la normano escrita però acceptada per tothom que no es pot apujarla pressió fiscal, sinó tot el contrari, abaixar-la si és possible.

2.3. L’ajuntament com a dinamitzadorde la comunitat local 2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments

64pàgina

Qualitat productiva

Equitat

La dinamització de la comunitat local s’ha de fer tractantigual allò que és igual, i de forma diferenciada –adaptada–allò que no és igual. Aquest criteri té múltiples aplicacions;entre altres, pot traduir-se tant en la recerca de la igualtatd’oportunitats (a fi que tothom tingui possibilitats dedesenvolupar el seu potencial, per exemple, pel que fa al’accés i l’ús de les TIC) com en el fet de caminar cap a unamajor igualació social i territorial per la via de la redistribucióde la riquesa (per tal d’assegurar una existència digna atothom). Lògicament, les diferents ideologies donen mésèmfasi a una o altra d’aquestes orientacions.

Eficàcia i eficiència

Mai com ara les administracions havien hagut d’afrontar elrepte de ser eficaces i eficients a l’hora. En un primermoment, socialment s’exigia només l’eficàcia, és a dir,aconseguir els objectius proposats. Darrerament, però,s’exigeix també l’eficiència, que suposa aconseguir aquestsmateixos objectius amb els mínims recursos o només ambels recursos objectivament necessaris.

Cohesió social Benestar i qualitat de vida

El govern relacional aspira al creixement per tal d’oferir alsseus ciutadans benestar (condicions materials que satisfacinles expectatives creixents de la gent) i qualitat de vida(entesa també com a existències actives i que condueixena la realització personal). En aquesta empresa, les TIC sónaliades importants del govern local.

Identitat i convivència

En llocs cada cop més preferents de l’agenda política delgovern dinamitzador hi ha la preocupació per la identitatlocal i per la convivència. En el món globalitzat el reforçamenti la promoció de la identitat local són factors clau de cohesiói de dinamisme. Sobre aquest punt, s’ha de remarcar queles TIC ajuden a difondre les diferents personalitats locals,alhora que, a l’altra cara de la moneda, també poden contribuira augmentar la uniformització de les nostres societats.D’altra banda, com que les comunitats locals són cada copmés heterogènies, el repte de la convivència (que inclouels relatius a la seguretat, el civisme i l’organització de lavida en comú) pren una especial transcendència, i les TIC–cal ser-ne conscients– esdevenen eines i canals poderososde creació i modelació de percepcions en aquest sentit.

Atenció a l’exclusió social

Els països occidentals han augmentat els nivells de rendaespectacularment en les darreres dècades. I, paral·lelament,les diferències amb els països del Tercer Món continuenaugmentant. No només això, molts governs han de fer fronta elevades bosses de desigualtat a molts pobles i ciutats,de grups o individus que queden exclosos d’aquest suposatbenestar col·lectiu. 

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

Entre les noves responsabilitats que han assumit (de dret ode fet) els governs locals hi ha la d’afavorir el desenvolupamenteconòmic i la projecció del municipi, en un context marcatper la globalització dels intercanvis, la desmaterialització i lesfluctuacions de l’economia. I és que la creació de riquesa,l’atracció d’empreses i la generació de llocs de treball(preferiblement estables, qualificats i ben retribuïts) sóncrucials per assegurar la pervivència i vitalitat de les poblacions.A més, la legislació de règim local reconeix als ajuntamentsla capacitat general de promocionar els interessos locals.

65pàgina

Tradicionalment, l’acció del govern local en aquest terrenyes limitava a actuacions puntuals, com ara proporcionar sòlper a les indústries, vigilar el compliment de les diversesnormatives que afectaven les empreses, o gravar-lesfiscalment. Avui, però, això no és suficient. Els ajuntamentsajuden a crear les condicions que estimulen i facilitenemprendre i desenvolupar negocis amb programes quetenen a veure amb desvetllar el sentiment emprenedor,apostar per la qualitat i la diferenciació productiva, arribara nous mercats –propers o llunyans– i establir aliances icomplicitats amb empreses de la mateixa branca d’activitato amb sectors propers –clústers. I, novament, en abordaraquesta tasca, les TIC representen una referència ineludiblei un recurs per als ens locals.

El Consorci Localret, conscient de la importància d’aquestatemàtica, ha obert una nova línia de treball amb relació a la

competitivitat econòmica local i les TIC. Cada vegada sónmés els governs locals que relacionen aquestes duestemàtiques i que es dirigeixen a Localret per demanarassessorament o recomanacions. El primer pas ha estatsignar un conveni amb el CIDEM per analitzar possibleslínies de treball amb relació a la promoció econòmica delsajuntaments i les tecnologies de la informació i lacomunicació.

Consorci Localret i CIDEM_

Nom de la iniciativa:Procés de reflexió, innovació local i TIC

Descripció:Procés d’anàlisi i reflexió amb participació de responsables polítics i tècnics del món local sobreles estratègies futures de promoció econòmica local lligades a la innovació i a les tecnologiesde la informació i la comunicació. 

Més informació:http://www.localret.cat

2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

66pàgina

Aquesta és una prioritat també per la Comissió Europea,que en el seu document i2010. Una societat de la informacióeuropea per al creixement i el treball marca com a objectiuestratègic reforçar la innovació i la inversió en la investigaciósobre les TIC, amb l’objectiu de fomentar el creixement i lacreació de llocs de treball i de més qualitat.

Però no només això. Des de la Comissió Europea, en lacomunicació específica sobre l’administració electrònica(COM(2006) 173 final) es reconeix que els països que mésdestaquen quant a obertura i eficiència del sector públic ia preparació de l’administració electrònica són també elsprimers quant a rendiment econòmic i competitivitat.L’existència d’aquest poderós vincle entre la competitivitat,la força de la innovació i la qualitat de les administracionspúbliques d’un país significa que en l’economia global unaadministració millor és indispensable per ser competitius.Per tant, la necessitat de ser competitius i de millorar

l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques de promocióeconòmica és una exigència si es vol continuar amb els altsíndexs de creixement econòmic i social.

Promoció de la nova culturaempresarial. L’emprenedoria

Els actors econòmics d’aquest inici del segle XXI sabenquins són els factors clau d’èxit en els negocis quans’enfronten a un entorn complex i a una competència creixentper part d’empreses que poden ser a l’altre extrem delplaneta: innovació, tecnologia i coneixement com a actiusclau; rapidesa i flexibilitat, qualitat, responsabilitat corporativa,etc. són alguns dels nous conceptes bàsics.

Els governs locals haurien de contribuir a promoure aquestsprincipis d’actuació de les empreses i els empresaris locals.Ho poden fer com a dimensió afegida però consubstancial

67pàgina

de totes les línies de treball que es poden posar en marxa:donar suport als emprenedors que comencen (per exemple,amb incubadores de negoci, a vegades especialitzades enl’àrea de les TIC); garantir la disponibilitat d’infraestructures(també de telecomunicacions); oferir als empresaris serveisde valor afegit (informació crítica, centres de transferènciatecnològica); estalviar als negocis càrregues i travesburocràtiques (els e-tràmits en són una manera); proporcionarformació (entre altres, la referent a les TIC); impulsar lacol·laboració entre els actors productius locals (xarxes);incentivar la innovació, etc.; cada ajuntament, en la mesurade la seva dimensió i possibilitats. Serà positiu que es facimitjançant el propi exemple;  altrament, la seva credibilitatserà limitada. El govern local com a ambaixador de la novacultura; per què no? En alguns països això ja és una realitat.

Polígons o àrees d’empreses de TIC

Els paràmetres de competitivitat, que són vàlids per a totamena de branques d’activitat, són encara més rellevants enel sector de negoci inclòs en l’àrea de la “nova economia”,un sector que requereix, a més, un entorn propici. Peraquesta raó alguns ens locals promouen el desenvolupamentde polígons o àrees d’empreses de TIC. Són “territoriseconòmics digitals” en els quals es concentren les empresesde TIC i els seus proveïdors, els centres de recerca i elsde transferència tecnològica, institucions de formació iespais de trobada i d’interrelació entre tots aquests actors,i òrgans especialitzats del mateix govern local. D’aquestamanera s’aconsegueixen sinergies entre tots aquests agents.

Ajuntament de Mataró_

Nom de la iniciativa:Tecnocampus

Descripció:Amb l’objectiu de promoure la transformació cap a una societat del coneixement, s’està desplegantun conjunt de propostes i projectes amb la implicació de tots els agents que actuen del territori.Les diferents accions s’articulen a l’entorn de qüestions prioritàries en aquest nou model de ciutat:la participació dels ciutadans i el seu accés a les tecnologies de la informació, el desenvolupamentde serveis per a les empreses, el suport als emprenedors, l’atenció a nous sectors emergents iel desenvolupament de les infraestructures de banda ampla.

Més informació:http://www.tecnocampus.com/

Ajuntament de Barcelona

Nom de la iniciativa:22@ Barcelona, el districte de la innovació

Descripció:Transformació de dues-centes hectàrees industrials del centre de Barcelona en un innovadordistricte productiu destinat al desenvolupament d’activitats intensives en coneixement. Es creaun entorn divers i equilibrat en el qual les empreses més innovadores conviuen amb centres derecerca, de formació i de transferència tecnològica de tecnologia. Els carrers del districte estansent completament reurbanitzats a través d’un pla especial d’infraestructures que permet dotar-los de noves xarxes de serveis altament competitius, adaptats als requeriments tecnològics imediambientals de l’economia del coneixement. 

Més informació:http://www.22barcelona.com/

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

68pàgina

Una línia de treball paral·lela de les administracions localsconsisteix a adequar els polígons ja existents o els de novacreació però de vocació més tradicional als requisits del’era digital. Això vol dir, per exemple, infraestructures detelecomunicacions i centres de serveis. En aquesta línia,alguns ens locals –com ara el Consell Comarcal del Pla del’Estany– han fet un esforç especial per portar la bandaampla als polígons del seu territori, mentre que altres, comara Castellar del Vallès, planegen oferir orientació i

assessorament en noves tecnologies des del costat mateixon s’instal·len les empreses.

69pàgina

Impuls a l’adaptació de les empreses tradicionals

Sigui quin sigui l’àmbit d’actuació d’una empresa, ladigitalització dels seus processos li ha de permetre poderafrontar millor el seu creixement i el repte de la competitivitat.Les noves tecnologies tenen aplicacions en moltes de lesfuncions que es desenvolupen al si de les empreses, desde la recerca i el disseny fins a la gestió interna o la relacióamb els clients i proveïdors. Per fer això, però, cal dotar-sedels equips i del programari adequats, incorporar determinatsperfils professionals i adaptar els que es tenen, i canviardeterminades rutines i procediments de treball. Tot plegatno resulta fàcil per a les empreses més petites (pimes) i les

que estan, per una raó o altra, tecnològicament endarrerides,i això pot ocasionar problemes diversos, com ara retardsen l’adopció de les TIC, desaprofitament dels recursos queja es tenen, dificultats en la gestió de les noves eines i, endarrera instància, pèrdua de competitivitat i de quota demercat.

A causa d’aquesta situació, els ajuntaments poden oferirun assessorament especialitzat en aquesta àrea a lesorganitzacions productives del seu municipi.

Fundació i2cat_

Nom de la iniciativa:Anella industrial

Descripció:El projecte Anella industrial té com a finalitat la posada en marxa d’una nova infraestructura detelecomunicacions de banda ampla basada en la tecnologia IP que connecti els diferents polígonsindustrials de Catalunya. La prova pilot del projecte es centra a donar connectivitat en bandaampla a vuit empreses del sector de l’automoció que necessiten serveis de supercomputaciógarantint la connexió entre elles i els centres de supercomputació de Catalunya (Cesca i BSC).L’element bàsic d’innovació del projecte és garantir que un conjunt d’empreses del sector del’automoció puguin disposar al mateix temps de connectivitat en banda ampla, fet que implicaràd’una banda la possibilitat de fer treball col·laboratiu en xarxa entre elles i, de l’altra, disposar deconnexió amb els centres de supercomputació.

Més informació:http://www.i2cat.cat

Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme_

Nom de la iniciativa:Plan Avanza PYME digital

Descripció:Incrementar el grau d’adopció de les TIC en les pimes. Al final del període d’execució del pla(2010), el percentatge d’empreses amb connexió a Internet haurà d’assolir el 99% en empresesamb més de deu empleats i el 79% en microempreses i autònoms (menys de deu empleats).Fomentar la incorporació de les TIC en els processos de negoci: relació amb proveïdors i clients,organització interna i compravenda a través de la xarxa (comerç electrònic). Impulsar la implantacióde la factura electrònica com un dels ressorts més eficaços per promoure l’ús eficient de les TICen les pimes, facilitant el desenvolupament del comerç electrònic.

Més informació:www.planavanza.es

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

70pàgina

Suport a l’ocupació

En l’àrea de l’ocupació i de la lluita contra l’atur, la legislacióde règim local reconeix la capacitat dels ajuntamentsd’organitzar activitats complementàries a les pròpies d’altresadministracions públiques. Aquestes activitats han de teniren compte les transformacions que han generat les TIC.Les noves tecnologies han generat al seu voltant tot unseguit de nous perfils professionals que representen undels filons d’ocupació més importants que hi ha actualment.Però que aquest potencial es tradueixi en ocupació efectivadepèn de diversos factors:

i) cal que es coneguin aquestes sortides laborals i quedespertin interès.

ii) hi ha d’haver la possibilitat de formar-se en les novesdisciplines.

iii) és necessari que hi hagi una oferta de llocs de treball per part de les empreses (fet que requereix que l’empresa hagi descobert prèviament la utilitat quepot tenir per a ella disposar dels nous tipus de professionals).

El govern local pot facilitar el compliment d’aquestsprerequisits. Així, hi ha moltes experiències (com per exemplela de Porta 22 de Barcelona) que donen a conèixer lesprofessions d’arrel TIC, mentre que l’oferta municipal deformació ocupacional i contínua de molts ajuntaments tambéajuda a desbrossar el camí de l’ocupabilitat relacionadaamb les noves tecnologies. En un altre nivell, l’impuls localde la formació superior en l’àrea TIC permet obrir novesoportunitats laborals i d’incorporació d’intel·ligència a lesempreses.

D’aquesta manera, cal trencar una dinàmica de moltsmunicipis catalans que tenen dificultats per mantenirciutadans qualificats. Uns treballadors que es concentren

a les grans ciutats i que fins i tot comencen a buscaroportunitats laborals a altres països. En aquest sentit, algunsmunicipis han impulsat plans de captació de talent. Teletreball

El teletreball no s’ha d’entendre només com eldesenvolupament de la feina des de la pròpia llar, sinó tambécom qualsevol exercici de producció a distància respectede l’oficina principal o el client. Un dels punts d’interès delteletreball rau en el fet que fa possible –per a determinadesprofessions– superar la barrera de la distància i, per exemple,poder treballar des de casa o des d’oficines satèl·lit tot iviure en llocs petits i/o apartats dels grans nuclis de poblacióon, si no fos per les TIC, no seria viable de fer-ho.

Els efectes sobre l’equilibri territorial i els guanys en qualitatde vida que això representa no són gens negligibles, raóper la qual alguns ens locals estan facilitant l’opció delteletreball a còpia de crear centres equipats –amb equipstelemàtics, accés a banda ampla, serveis de suport, salesde reunions, teleconferència…– que proporcionen les einesper a professionals com ara arquitectes, traductors,dissenyadors, consultors, creadors de programari, etc.        En aquest sentit, des de Localret s’ha impulsat un projectede creació de centres tecnològics avançats a diversesciutats catalanes amb l’objectiu d’instal·lar a les seus dediferents consells comarcals equips tecnològics potentsque permetin realitzar videoconferències d’alta qualitat. 

71pàgina

Ajuntament de Ribes de Freser_

Nom de la iniciativa:El Televall de Ribes de Freser

Descripció:Televall ha estat un ens dinamitzador, tant socialment com econòmicament, i ha estat capaçd’alfebetitzar tecnològicament un entorn rural dotant-lo d’alternatives culturals, formatives iprofessionals.

Més informació:http://www.televall.com/

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

72pàgina

Un altre punt fort del teletreball té a veure amb el fet quealgunes grans organitzacions (normalment privades, peròque podrien ser també públiques) equipen alguns dels seusempleats amb dispositius mòbils (ordinadors, PDA…) iconnectivitat per tal que puguin actuar tot i no ser físicament

a la seu social de l’empresa o institució, cosa que potsignificar l’increment de la qualitat de la feina i de laproductivitat.

73pàgina

Ajuntament d’Alella_

Nom de la iniciativa:Manteniment de la via pública amb PDA

Descripció:La proposta va sorgir l’any 2005, quan des de l’alcaldia es va proposar l’ús d’un programari pera la gestió dels processos de manteniment de la via pública d’Alella. El nou gestor va entrar enfuncionament dos mesos després. Actualment, tots els treballadors de l’ajuntament –incloent-hila policia municipal– tenen accés a aquesta eina des del seu ordinador o des de la intranet delservei. D'aquesta manera, la persona responsable de Serveis Urbans pot comprovar en qualsevolmoment les necessitats del departament i assignar les tasques segons convingui. Tot quedaenregistrat i gairebé desapareix la possibilitat d’error per oblit o per transmissió incorrecta de lainformació. Les PDA per reportar incidències des del mateix punt d’observació permeten, a més,carregar fotografies amb una càmera digital i enviar-les al sistema com a document adjunt al’informe d'incidència.

Més informació:http://www.alella.cat

Formació contínua i formació en TIC

La societat del coneixement es caracteritza per la rapidesaamb què aquesta matèria primera dels processos productius,culturals i socials –el coneixement– esdevé caduca o, coma mínim, incompleta, la qual cosa fa necessària, per tant,l’actualització del saber i del saber fer. En un moment enquè el coneixement acumulat es duplica cada poquesdècades i en què les tecnologies evolucionen constantment,les persones i les institucions ens veiem obligades a nodeixar mai de formar-nos. Les implicacions per als poderspúblics són clares. D’una banda, el nivell mitjà formatiu dela població és un indicador molt rellevant de les potencialitatsd’un territori. Només si els ciutadans tenen uns nivells mínimsformatius serà possible aconseguir importants sinergiesderivades de la cooperació entre ells, i afrontar alhora lacompetència d’altres àrees geogràfiques.

El mateix argument és aplicable al personal dels ens locals,que no pot quedar enrere respecte a l’evolució de l’àmbiteconòmic. En aquest context, doncs, les TIC són a la vegadaun objecte d’estudi i una eina per formar-se.

D’altra banda, apujar el nivell formatiu mitjà de la poblaciói incrementar-ne els coneixements i les habilitats requereixrecursos i una certa organització del temps i de la vida deles persones, ja que aquest esforç ha de ser permanent.Aquí s’imposa una reflexió col·lectiva sobre coms’aconsegueix això.

Ajuntament de Terrassa_

Nom de la iniciativa:El servei Puntxarxa

Descripció:Terrassa Puntxarxa és un servei que posa a disposició dels ciutadans de Terrassa una infraestructuraconformada per diverses aules multimèdia distribuïdes al llarg de tota la geografia municipal iubicades en diferents equipaments de la nostra ciutat. A través d’aquestes aules, els terrassencspoden disposar, de forma lliure i gratuïta, de connexió a Internet, així com utilitzar els diferentsrecursos ofimàtics i multimèdia amb què estan equipades. A més, s’ha conformat un equip humàque s’encarrega de portar a terme accions formatives programades en aquests mateixos espais.

Més informació:http://www.terrassa.net/puntxarxa

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

74pàgina

Promoció de la ciutat. Xarxes de ciutats

Les ciutats no són illes autàrquiques. Cada cop més, elmón funciona a partir de xarxes, i les ciutats són els nodesd’algunes d’aquestes xarxes. Cooperació i competència esdonen al mateix temps, i les ciutats es veuen mogudes afer promoció per donar a conèixer els seus actius i valors,i per trobar socis amb els quals portar a terme projectes

d’interès mutu. Per als governs locals, aquesta àrea d’acciópot concretar-se de múltiples formes: des dels intercanvisde ciutadans (joves, dones, gent gran…) fins als seminariscientífics internacionals i les jornades de professionals,passant per les missions comercials, el màrqueting de ciutat,l’organització de grans esdeveniments que exerceixen elpaper de reclams mediàtics o l’aposta per un urbanismeque ajudi a posar la ciutat al mapa.

75pàgina

El Consorci Localret s’ha convertit també en una xarxa deciutats i entre les seves línies estratègiques hi ha precisamentpotenciar la xarxa de coneixement entre els municipiscatalans. Xarxes de centres tecnològics

Un parc científic és una organització gestionada perprofessionals especialitzats amb l’objectiu fonamentald’incrementar la riquesa de la seva comunitat promovent lacultura de la innovació i la competitivitat de les empresesi institucions generadores de coneixement instal·lades alparc o associades a ell. Amb aquest objectiu, un parctecnològic estimula i gestiona el flux de coneixement itecnologia entre universitats, institucions de recerca, empresai mercats; impulsa la creació i el creixement d’empresesinnovadores mitjançant mecanismes d’incubació i generaciócentrífuga (spin-off), i proporciona altres serveis de valorafegit així com espai i instal·lacions de gran qualitat.

Els parcs científics i tecnològics tenen els següents objectiusprincipals:

a. Promoure i facilitar la recerca.

b. Facilitar el contacte universitat-empresa i la difusiódels resultats de la recerca universitària a la societat.

c. Crear empreses tecnològicament innovadores. La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya(Xpcat) agrupa grans espais de producció, transferència,difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacteentre la comunitat investigadora i la innovadora. En el seusistema s’integren grups i centres de recerca universitaris,centres tecnològics, incubadores d’empreses, gransempreses amb els seus centres d’R+D associats, empresesfocalitzades en la innovació i noves empreses basades enel coneixement. La xarxa compta en aquests moments amb

dotze parcs científics o tecnològics de diferents ciutatscatalanes. • Parc Científic de Barcelona• Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida• Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona• Parc Científic i Tecnològic de Tarragona• Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)• Parc de Recerca de la UAB• Parc d’Innovació La Salle• Parc de Recerca i Innovació de la UPC (Parc UPC)• Parc Tecnològic del Vallès, S.A.• Tecnocampus de Mataró (TCM)• Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp• Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona Activa) Des del CIDEM s’impulsen algunes xarxes. La primera ésde Centres Tecnològics, que són centres l’activitat delsquals es focalitza en la transferència del coneixement generaten els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació alllenguatge de l’empresa, a les característiques dels seusproductes i a la demanda dels seus clients. Aquests centresrealitzen activitats de recerca aplicada, desenvolupamentprecompetitiu i serveis, i estan especialitzats en un tipus detecnologia o sector, amb criteris d’excel·lència a escalanacional i internacional, de manera que per la seva mida,grau de coneixement, especialització i recursos tecnològicspoden prestar serveis de suport a la innovació de maneracontinuada. En aquests moments hi ha nou centrestecnològics a Catalunya, que són l’Ascamm, de Cerdanyoladel Vallès; el CTM, de Manresa; l’AIICA, d’Igualada; el CentreTecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, deCastelldefels; el Centa, de Girona; el Cetemmsa, de Mataró;el LEITAT, de Terrassa; el Centre d’Innovació BarcelonaMedia, a la UPF, i el Centre Tecnològic de la Construcció,també a Barcelona.

Una segona xarxa és la de Centres de Difusió Tecnològica,que és una entitat sense ànim de lucre creada a partir de

Ajuntaments de Barcelona,Sant Cugat i Mataró_

Nom de la iniciativa:Xarxa de ciutats Living Labs Europe

Descripció:Xarxa de diferents laboratoris urbans operats per actors públics i privats amb l’objectiu de generarnous productes i serveis de tecnologia mòbil basats en les TIC. A Catalunya, aquesta xarxa laformen, a més del 22@Living Lab, el Living Lab Sant Cugat i el Living Lab Mataró. La xarxaeuropea de Living Labs inclou ciutats i regions com ara Londres, Amsterdam, Hèlsinki, Copenhaguen,etc.

Més informació:http://www.livinglabs-europe.com/

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

76pàgina

la demanda empresarial, l’activitat de la qual està focalitzadaen la millora de la competitivitat de les empreses, mitjançantel foment i la difusió de la innovació i la tecnologia i laprestació de serveis tecnològics, entre els quals no hi figurala recerca d’una manera significativa. Els CDT es caracteritzenper la seva proximitat al sector i a l’entorn geogràfic on estanlocalitzats. Els Centres de Difusió Tecnològica a Catalunyasón la Fundació Eduard Soler, de Ripoll; la Cecot, deTerrassa; l’Institut Tecnològic de Lleida; l’Innopan, també aLleida; l’Incavi, de Vilafranca del Penedès; la Fitex, d’Igualada,i el Centre de la Fusta i el Moble, a la Sénia.

Una tercera xarxa és la dels Punts d’Innovació CIDEM (PIC),que està formada per organismes intermedis que actuencom a aliats estratègics del CIDEM, dissenyant i executantla política d’innovació i apropant a les pimes informació clauper a l’activitat empresarial. La xarxa dels PIC dissenyaprogrames que s’ajusten a les necessitats del territori enquè actua i crea sinergies entre els integrants d’aquest teixitindustrial. Actualment hi ha més de trenta PIC arreu delpaís.

2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància

Per anar més en detall, cal considerar la composició d’aquestsector de les TIC i les seves conseqüències pel territori. Elsector productiu de les TIC, també anomenat de les indústriesde la informació, està constituït per les empreses queofereixen béns i serveis relacionats amb la societat de lainformació i el coneixement. En aquest sector s’englobenles empreses d’electrònica, d’audiovisuals, detelecomunicacions i d’informàtica o sistemes d’informació.Com en qualsevol altre sector, les empreses produeixenbéns (ordinadors, routers, consumibles, programes detelevisió, continguts audiovisuals, etc.) o els comercialitzen(botigues), i també produeixen serveis com ara elmanteniment de màquines o d’instal·lacions, o l’adaptaciódel programari a les necessitats dels clients.

La importància del sector econòmic de les TIC es basa endues repercussions fonamentals. La primera és l’aportacióal producte interior d’un territori i el creixement de l’ocupaciód’alt valor afegit. La segona es relaciona amb la capacitatde les TIC per millorar la competitivitat de les empreses dequalsevol sector productiu, des de la indústria fins a ladistribució al detall. Un sector de les TIC dinàmic i solventgenera increments importants de la productivitat i l’eficiènciad’un territori, i permet assegurar la pervivència dels llocs detreball.

El desenvolupament sostingut de la societat de la informacióen una comunitat depèn en gran manera de l’existència i lasolidesa d’aquest sector empresarial de les TIC. És lògic inecessari que els responsables de l’administració localanalitzin la situació d’aquest sector, li donin suport i, sipresenta dèficits, li apliquin el principi de correcció delmercat i l’actuació subsidiària adient. És per això que s’hanendegat projectes i realitzacions que s’han de considerarcom un complement a l’oferta pròpia de la iniciativa privada.

Els objectius que més freqüentment es planteja l’administraciólocal en l’entorn del sector de les TIC van adreçats, enprimer lloc, a satisfer les necessitats pròpies dels ciutadansi de les empreses de la comunitat (mercat local). En segonlloc, en alguns casos, l’objectiu consisteix a aprofitar lesnoves oportunitats per ampliar la base econòmica del territori,això és, afavorir l’exportació de béns i serveis en TIC.

Mercat local (actuacions cap endins)

Cal afavorir la vitalitat del sector de les TIC en el territori,és a dir, la comunitat de ciutadans i empreses han dedisposar dels serveis necessaris per tal de desenvoluparla pròpia existència amb igualtat d’oportunitats en relacióamb qualsevol altre territori. Cal no oblidar les regles delsmercats i les seves grandàries. També cal aconseguir queles empreses de TIC situades al territori siguin capaces desatisfer les necessitats del territori, tant dels ciutadans com

77pàgina

especialment de les empreses. Algunes d’aquestes funcionssón:

L’adaptació a les necessitats dels tipus d’empreses existents al territori (programari d’aplicacions).

La comercialització de productes globals (botigues odistribució de productes de maquinari i programari: ordinadors, contractes de serveis de telecomunicacions,consumibles, programes, etc.).

La creació de continguts audiovisuals.

La instal·lació, l’assistència tècnica i el manteniment, tant de les màquines com dels programaris, com de les instal·lacions.

El seguiment de les novetats tecnològiques i la seva aplicació a les necessitats de la comunitat territorial.

La difusió del discurs que engresqui les empreses perinnovar i guanyar competitivitat.

La formació dels ciutadans i les empreses per tal de trencar les barreres que alenteixen el desenvolupamentde la societat de la informació.

 L’ampliació de la base econòmicadel territori (actuacions cap enfora)

Cal també afavorir la ubicació d’activitats en TIC exportadoresdes del territori. És a dir, consolidar llocs de treball i empresesen la comunitat local dedicats a generar productes i serveisque es consumiran en altres territoris. Es tracta d’ampliarla base econòmica del municipi tot aprofitant les novesoportunitats que generen les tecnologies de la informaciói la comunicació. Aquesta ampliació es pot fer tant mitjançantla ubicació física de les empreses tecnològiques en elterritori (petites i grans), com mitjançant la ubicació de llocs

de treball connectats a la xarxa que afavoreixin la implantaciódel teletreball. L’empresa en xarxa és un paradigma propide la societat de la informació. És per això que en moltesocasions la realització d’aquest objectiu no depèn únicamentde la ubicació d’empreses, sinó també de la ubicació dellocs de treball en xarxa.        

2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància 2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància

78pàgina

2.3.4. La dinamització i la cohesió social

Una de les primeres actuacions dels governants localsaquests darrers anys ha estat prevenir la fractura digital. Estracta de garantir que ningú quedi al marge dels beneficisde les TIC per manca de recursos personals (recursoseconòmics, culturals o infraestructurals).

Per aquest motiu, s’han dedicat esforços a, en primer lloc,donar a conèixer i sensibilitzar la població sobre el potencialde les noves tecnologies i la conveniència de restar-hi oberti aprofitar-les. En aquest sentit, hi ha hagut accions moltdiverses: exposicions, xerrades, cursos, demostracions,creació de centres de divulgació (com el Cibernarium deBarcelona, entre altres), espais als mitjans de comunicació,etc., que han ajudat a preparar el terreny. En alguns municipisaquestes actuacions han arribat a una part significativa dela població.

L’accés a les TIC, però, es pot veure obstaculitzat perl’absència de diversos factors, més enllà de la sensibilització:

• Manca d’infraestructures (per exemple, quan no hi habanda ampla al municipi, o ni tan sols es disposa de connectivitat). Una qüestió encara en vies de solucióa Catalunya.

• Manca dels equips per connectar-se (per exemple, el ciutadà no té ordinador). En aquest sentit, l’any 2003la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret vanimpulsar el projecte Nodat, que va aglutinar els puntsd’accés a Internet en una única xarxa i va crear-ne denous arreu del territori.

• Manca de mitjans econòmics per pagar els serveis de telecomunicacions. Cal recordar que a l’Estat espanyol els preus de connexió a la banda ampla sóndels més alts d’Europa.

79pàgina

A més de tot això, cal constatar que cada vegada hi ha mésgent que disposa de més amplada de banda, alhora que elcost del equips de les TIC (des dels mòbils fins als ordinadorso la televisió digital) ha baixat. L’evolució del mercat, doncs,està ajudant a superar alguns dels obstacles que hemmencionat, tot i que seria ingenu suposar que resoldrà totesles problemàtiques d’accés i ús. Els ajuntaments continuarantenint un paper impulsor, i han estat molts els que hanincorporat en la seva agenda política programesd’alfabetització digital en centres públics.

Ajuntaments de Manresa_

Nom de la iniciativa:Manresa, Innovació i Coneixement (MIC)

Descripció:Pla d’innovació de ciutat d’ampli abast que es preocupa de la creació futura de riquesa a travésd’accions que afecten centres de coneixement (universitats i centres tecnològics) i empreses.Vol incidir especialment en el desenvolupament de centres i serveis de connexió i transferènciadel coneixement entre un món i l’altre.

Més informació:http://www.ajmanresa.cat/

Generalitat de Catalunya i Localret_

Nom de la iniciativa:Xarxa de Telecentres de Catalunya

Descripció:Projecte constituït per la Xarxa de Telecentres de Catalunya, a partir dels punts d’accés lliure aInternet existents i amb la creació de nous punts. Abans del projecte hi havia a Catalunya 3.168punts d’accés. Amb el Nodat es va completar aquesta xifra amb 2.109 punts més. Al final, la ràtiova situar-se en un punt d’accés públic per cada mil habitants.

Més informació:http://www.xarxa365.net/

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.4. La dinamització i la cohesió social

80pàgina

Programes per a col·lectius ambnecessitats específiques

Sovint, els esforços esmentats en el punt anterior s’handirigit especialment cap a col·lectius amb necessitatsespecífiques, prioritzant els grups en risc de fractura digital,és a dir, aquells que culturalment i/o materialment estanmolt allunyats de la realitat de les noves tecnologies i que,per tant, en cas de no ser objecte de cap acció de promoció,perillen de quedar fora del món digital. Alguns dels col·lectiusmés destacats als quals s’han adreçat aquests programeshan estat els següents:

La gent gran

En aquest grup poden coincidir el nivell formatiu baix, explicatpel context de la infància i joventut d’aquestes conhortsd’edat, amb el seu recel o desinterès davant les innovacionsmés acusat en les generacions d’edats avançades que nopas entre la joventut. Davant aquesta realitat, algunsajuntaments han optat per l’estratègia de portar les TIC ala gent gran, si aquesta no anava per si mateixa cap a lesTIC. Així, s’han dut a terme cursos de formació específicsper a la tercera edat i, fins i tot, s’han ubicat telecentres alscasals d’avis. La resposta ha estat en tots els casos moltpositiva, i ha demostrat que no hi ha cap impediment defons per casar gent gran i noves tecnologies. Peròl’experiència del conjunt del país també evidencia que senseuna acció facilitadora dirigida i adaptada a aquest col·lectiu,per si sola la realitat no canviarà. Convé, doncs, preveureels programes adients, i sobretot mostrar com les TIC podenfer molt per a la qualitat de vida de les generacions mésveteranes, amb funcions com ara les de teleassistència, lacompra per Internet o la recerca d’informació especialitzada.

Els joves

En aquest cas el problema no és tant de sensibilització nide formació (ja que l’escola és un eficaç mecanisme

d’educació en TIC, i el contacte entre joves també hi ajudamolt), sinó –en alguns casos– d’accés (manca d’equips ide connexió) i d’ús (fer conèixer les múltiples possibilitatsde les TIC, tant en l’àmbit laboral com en el formatiu, creatiuo associatiu). L’estratègia seguida des del món local haestat la d’equipar els punts d’informació juvenil i lesbiblioteques amb recursos en TIC, i oferir programes deformació complementaris a l’escola.

Des del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç s’impulsauna línia de préstecs per a joves i universitaris per adquirirequipament informàtic i la connexió a la banda ampla.L’objectiu és fomentar l’ús de les TIC entre els estudiantsuniversitaris proporcionant finançament preferent per al’equipament i accés sense fils, per impulsar la sevaparticipació en la comunitat educativa i un major aprofitamentde les oportunitats que la societat de la informació ofereixen tots els àmbits.

81pàgina

Ajuntament de Rubí_

Nom de la iniciativa:Wi-Fi a habitatges de promoció pública

Descripció:Wi-Fi a pisos de lloguer per a joves amb pocs recursos. Els beneficis han repercutit directamentsobre els joves destinataris dels pisos de lloguer protegits, que, d’una banda, veuen satisfet elseu dret a un habitatge digne i, de l’altra, poden salvar la fractura digital en accedir a les novestecnologies. Es tracta, doncs, d’una doble democratització.

Més informació:http://www.bil.localret.cat

D’altra banda, hi ha hagut també convocatòries perdesenvolupar la creativitat juvenil, sigui en el disseny dewebs o en l’apartat de música electrònica. Però el que s’hatreballat menys és el vessant dels joves com a recurs pera l’alfabetització digital: com que són un grup socialmajoritàriament avançat pel que fa a la familiarització il’aprofitament de les TIC, seria bo que se’l convidés a ajudara incorporar la resta de segments d’edat a la societat digital.

Els immigrants

El dels immigrants és un col·lectiu heterogeni (inclou personesamb nivells d’estudis alts al costat d’altres sense formació,així com individus de cultures molt diverses), però un tretbastant generalitzat és el de la precarietat de mitjans dequè disposen, tenint en compte que, d’altra banda, les TIC(TV per satèl·lit, Internet, correu electrònic, xats, trucadesa través de l’ordinador...) els permeten a vegades –per

exemple– un contacte fàcil i econòmic amb els seus païsosd’origen i els seus familiars i amics. En conseqüència, noés estrany que part d’aquest col·lectiu sigui un gran usuaridels telecentres, o que els cursos que es fan en el marcdels programes d’acollida i d’integració oferts per lesadministracions locals incloguin mòduls formatius referitsa les noves tecnologies.

Les persones sense recursos

Sigui quina sigui la seva edat, gènere i nacionalitat, la gentamb poca formació o de condició socioeconòmica baixanecessita estímuls i suports específics per entrar al móndigital. La seva ocupabilitat –per exemple– en pot dependre,i l’ocupabilitat determinarà entre altres coses les condicionsde vida d’aquests ciutadans. Per això, les polítiques localshan de tenir present aquesta realitat socialment clau: sabemque la pobresa es fa crònica i que atrau tota mena de

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.4. La dinamització i la cohesió social

82pàgina

circumstàncies adverses. Les TIC poden ajudar a tallar elcercle viciós de la marginalitat. Una de les línies estratègiques del Plan Avanza(www.planavanza.es) del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç, és precisament impulsar projectes per a personesamb necessitats especials, amb la finalitat que s’incorporina la societat de la informació. Així, des de les administracionspúbliques es poden presentar a la convocatòria d’ajudesprojectes d’inserció de persones grans, amb discapacitato amb dificultats socials i econòmiques.

També des del Govern de la Generalitat s’ha obert unaconvocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formacióen tecnologies de la informació i la comunicació orientatsa fomentar l’accés a la societat del coneixement aCatalunya. L’objecte d’aquesta convocatòria és la concessiód’ajuts per realitzar projectes de formació en l’àmbit de lesTIC a Catalunya, adreçats principalment als col·lectius quemés dificultats tenen per accedir a aquestes eines i utilitzar-les. La seva finalitat és potenciar l’alfabetització digital itreballar per evitar l’exclusió social, i potenciar la integraciód’aquests col·lectius a la societat del coneixement. Podenser beneficiaris d’aquesta convocatòria els ajuntaments,consells comarcals, diputacions, consorcis locals,mancomunitats de municipis i organismes que depenguindels anteriors, i també associacions i entitats públiques op r i v a d e s s e n s e f i n a l i t a t d e l u c r e(http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/sc_formacio.htm).

Aquests no són els únics col·lectius per als quals s’hanrealitzat programes ad hoc. Altres projectes pilot han arribatfins a grups com ara el de les mestresses de casa o el delsresponsables d’entitats associatives, amb resultats tambéesperançadors, col·lectius ben diferents dels escolars,beneficiaris dels programes capacitadors del sistemaeducatiu. En tot cas, el govern local farà bé de continuarl’estratègia de segmentació, sense perjudici de continuarprioritzant els col·lectius socialment més febles.

Nous paradigmes sobre aprendre i ensenyar

La societat del coneixement pren el seu nom de la centralitatque hi juga l’element saber, convertit en factor de producció,de consum i de creació. La competitivitat, la qualitat de vida,el dinamisme cultural i el gruix cívic d’una comunitat depenencada cop més de la capacitat que es tingui d’elaborar isaber utilitzar el coneixement. Tot plegat es produeix en unentorn tan dinàmic que fa ràpidament caducs o insuficientsels coneixements adquirits en el passat, i que obliga, doncs,a l’aprenentatge permanent. Això dóna una especialrellevància a la institució social de l’escola i als sistemesformatius: es passa de reservar i especialitzar un períodede les trajectòries vitals (la infància i la joventut) a l’adquisicióde coneixements, a un nou plantejament que fa necessarino deixar d’aprendre mai.

En el nou context esdevé crucial, també, aprendre a aprendre:saber trobar la informació i saber destriar la que és rellevant,ser capaç de convertir aquesta informació en coneixement,desenvolupar les pròpies competències, aplicar el saberadaptant-lo a cada necessitat, etc. I això aprofitant el fetque la formació pot prendre múltiples formes i pot fer-seamb recursos de diversa naturalesa. Les TIC facilitenl’autoformació i l’alliberament dels condicionamentstradicionals d’espai, temps i –només fins a cert punt–tutorització. Les noves tecnologies també estan suportantnous enfocaments –com el de la gestió del coneixement–que inviten a fer inventari dels recursos de coneixement dequè disposem col·lectivament (en les comunitats i en lesorganitzacions), a mobilitzar-los i rendibilitzar-los, i a compartir-los i a esdevenir tots generadors de nou saber i ensenyants.Aprendre i ensenyar, doncs, adquireixen nous matisos enl’era digital.

Formació en TIC

No és exagerat afirmar que la formació en l’ús i l’aprofitamentde les TIC és un requisit essencial per possibilitar la igualtat

83pàgina

d’oportunitats dels ciutadans, la realització personal i laplena ciutadania en l’era digital. Per aquest motiu, els enslocals han de prestar atenció i interès a aquest tipus depropòsit, sabent que les claus d’èxit dels processos formatiussón diverses:

La proximitat: cal acostar la formació a la gent i facilitar-li l’accés, per salvar el desconeixement i les pors inicials.

La rellevància: la formació ha de permetre que el ciutadàdescobreixi que les TIC li poden ser útils per les sevesnecessitats.

L’entorn de suport i continuïtat: la formació s’ha de fonamentar en sistemes de suport que assegurin la continuïtat de l’entorn d’acompanyament, per evitar que després de l’impuls inicial donat per l’acció formativano es perdin els recursos invertits per la manca de possibilitats de perllongar l’experiència o per la falta de referents.

No hem d’entendre, però, la formació en TIC limitada al’educació digital de la població. Tan important com això és,d’una banda, la formació dels futurs professionals de lesciències i especialitzacions relatives a les noves tecnologies(que passen pels cicles formatius específics de l’àrea i perl’educació superior) i, de l’altra, la formació de col·lectiusd’usuaris amb perfils semblants (per exemple, els recursoshumans de les empreses, o els membres i dirigents de lesentitats associatives). Davant aquest repte, lesadministracions locals han cercat aliances amb organismespúblics, centres de transferència tecnològica, empreses delsector i plataformes associatives, per portar endavantprogrames de formació ad hoc.

Promoció de continguts digitals locals

Un dels grans riscos (però també una de les gransoportunitats) a què s’enfronta l’àmbit local, com a resultat

dels canvis que determinen les noves tecnologies, laglobalització i la nova dimensió digital en què cada cop méssucceeixen les coses, és el de la invisibilitat i la difuminacióde la identitat local. Si un municipi no disposa de recursosformatius i de coneixement (entre altres: bases de dades,estadístiques, repertoris d’imatges, informes, materialsmultimèdia, reculls de notícies...), o simplement de lleure,referents a la seva realitat específica, els seus habitants nopodran gaudir d’aquest patrimoni des de les eines digitalsni a través d’aquestes.

Alhora, si aquests recursos no estan disponibles en formatdigital, també serà més difícil la seva projecció exterior i laseva comercialització i possible conversió en una font deriquesa. I és que resulta clar que, en la majoria de casos,els continguts digitals locals o es produiran localment o noexistiran. Així doncs, els governs locals tenen una especialresponsabilitat a l’hora de promoure aquests tipus decontinguts (creant-los allí on no existeixin, o traduint-los alllenguatge digital –és el cas, per exemple, de la digitalitzaciódels fons de biblioteques i arxius– quan ja existeixin), ja quesovint –tot i que no sempre– requereixen una inversió notablei prometen un retorn a mitjà i llarg termini o simplement són,inevitablement, deficitaris des del punt de vista econòmic.A aquests efectes, els mitjans de comunicació locals detitularitat pública tenen un paper molt important com amotors de generació de nous continguts digitals. I els enslocals han de cercar la col·laboració entre ells per produirmés i millors materials i serveis: el cas de la televisió digitaln’és un dels exponents més notables. Cultura digital, temps lliure i oci

La cultura digital –si utilitzem un concepte ampli del termecultura– marca el nostre temps, ja sigui en l’àmbit de l’ocii de la creació, ja sigui en el de les activitats de recerca idel treball. El ciutadà de l’era de la societat de la informació,com a mínim en els països occidentals, és un individu ambmés formació (de mitjana) que no pas les persones que

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.4. La dinamització i la cohesió social

84pàgina

formaven les generacions del passat, i és també unpersonatge sovint amb més temps lliure i amb mésexpectatives de ser sorprès i satisfet per les TIC.

El repte que tenim, doncs, és, partint d’aquest perfil, fer delciutadà no un simple consumidor de la cultura digital, sinóun protagonista. Alguns trets propis de les potencialitatsde les noves tecnologies (com ara les possibilitatsd’interactivitat) ajuden a acostar-nos a aquest ideal. Encanvi, altres circumstàncies del nostre temps (pensem enel cansament o l’estrès que comporta la vida moderna, queconvida a deixar-se portar i a fer un consum passiu, superficiali acrític de les TIC) actuen en direcció contrària.

En tot cas, hem d’entendre les TIC com a aliades de lacultura –tant la pròpiament digital com la tradicional. Podenaportar-li diverses utilitats: un impuls a la difusió de l’oferta(pensem en la comunicació de les agendes culturals a través

de llistes de distribució o de missatges SMS), l’afavorimentde la cooperació entre actors, l’estalvi de costos en laproducció de béns culturals i, és clar, un suport a la creaciódigital (revistes electròniques, videocreació, llibres digitals,música electrònica, etc.). És així com alguns ajuntamentshan construït centres de creació multimèdia o equipamentssemblants.        

85pàgina

En un altre ordre de coses, les noves realitats de la culturadigital plantegen nous reptes que cal aprendre a gestionar:des de la qüestió dels drets d’autor fins a l’aspecte del’autoria compartida pròpia del programari lliure. En la mesuraque aquests aspectes madurin, sens dubte que anirantrobant el seu apropiat tractament. La dimensió digital de les comunitatsi els cercles de pertinença

Al llarg de la història de la humanitat, la relació de l’homeamb l’entorn ha estat marcada pel factor proximitat. La vidade la majoria de persones transcorria en una àrea geogràficareduïda (la seva), i d’aquí es derivava la pertinença a unacomunitat amb signes d’identitat ben definits i diferenciadorsrespecte als de la resta de grups.

Amb l’aparició dels mitjans de comunicació i de transport,però, aquests lligams amb l’entorn immediat deixen de sertan estrets i, actualment, en plena globalització i sota elparadigma de la mobilitat, l’autonomia de les personesrespecte als territoris i la seva singularització han crescutenormement. No obstant això, homes i dones continuemessent fruits de determinades cultures (això sí: ambinfluències molt diverses), part de xarxes de relacions icriatures arrelades a municipis i paisatges concrets (sovinttambé diversos).

I és que la necessitat de les persones de sentir-nos partd’una col·lectivitat i de diversos subgrups continua essenttan forta com la creixent aspiració a tenir el nostre propiespai i individualitzar-nos davant la massa social. Passa,però, que les condicions de vida actual poden fer més difícilla vivència d’aquestes diverses identitats i diferents terrenysde joc: treballem en un lloc, potser vivim en un altre i ensescapem quan podem lluny d’ambdós; ens mudem sovintde domicili, i podem canviar freqüentment de lloc de feina–potser a un municipi diferent–; el mateix passa amb elsnostres familiars i amics, amb els quals pretenem mantenir

la relació malgrat tot; ens interessen grups de relació(aficions, especialitats...) potser petits i els membres delsquals poden estar repartits pertot arreu, etc. Afortunadament,les TIC ens permeten, malgrat aquests obstacles, mantenirels vincles i participar activament de les xarxes a quèpertanyem.

No hi ha incompatibilitat, doncs, entre una cosa i l’altra. Elsajuntaments han d’aprofitar aquesta circumstància per sumaral projecte col·lectiu els que tenen algun ancoratge –encaraque només sigui parcial– en la realitat local pròpia, i perdonar servei i escalf als seus membres que, per la raó quesigui, són lluny del municipi. Les comunitats virtuals fanpossible això, i salven distàncies, fronteres i problemàtiquesde gestió del temps. Una persona pot llegir el diari digitalde la seva localitat o escoltar la ràdio local per Internet siguion sigui, alhora que pren part en fòrums o participa de grupsde projecte aprofitant l’asincronisme de les eines decol·laboració digitals.

La importància de la dimensió digital, doncs, és enorme enun moment històric en què, a més, necessitem motors decohesió social que actuïn de contrapès de les tendènciescentrífugues que es donen en les nostres comunitats. Aixídoncs, els ajuntaments hauran de tenir ben present aquestaquarta dimensió col·lectiva i aprendre a treballar amb ella.

2.3.5. La millora de la democràcia

Els canvis que s’han produït en l’administració i els governsdes de començaments dels anys noranta són més queevidents. La generalització de l’ús de les TIC i les oportunitatsque els han ofert, junt amb una nova manera d’entendrel’exercici del govern, són les dues qüestions que mésinfluència han tingut. En el programa i2010. Accelerar unaadministració electrònica en benefici de tots, de la ComissióEuropea, es marca com una de les cinc estratègiesl’enfortiment de la participació i l’adopció de decisionsdemocràtiques que portin a l’existència el 2010 d’eines que

Transversal, xarxa d’activitats culturals_

Nom de la iniciativa:Anella cultural de ciutats

Descripció:És un projecte de recerca, desenvolupament i innovació en el terreny cultural que vol interconnectaren banda ampla diversos centres culturals de catorze ciutats de Catalunya mitjançant Internet2 (es tracta d’un canal en xarxa informàtica de banda ampla que permet la transmissió de dadesa molta alta velocitat i en temps real utilitzant la fibra òptica). L’anella oferirà transmissions culturalsen directe, arxius sota demanda i servei de telepresència/videoconferència.

Més informació:http://www.xarxatransversal.cat 

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.5. La millora de la democràcia

86pàgina

permetin el debat i la participació dels ciutadans en l’adopcióde les decisions.

Efectivament, es produeixen canvis importants en els governslocals. Una ciutadania més informada és també més exigentdavant dels gestors públics. El ciutadà de la societat de lainformació ja no es resigna a dipositar el seu vot a les urnescada quatre anys i oblidar-se del dia a dia dels assumptespúblics. Una part dels ciutadans volen ser part activa enl’esdevenir de la comunitat. Per això, s’està passant d’unconcepte tradicional de govern, basat en la capacitat deles institucions públiques per aplicar i processar les decisionspolítiques dins el marc democràtic, al concepte degovernança, que implica una interacció i una interrelaciómolt més gran entre els diferents actors rellevants d’unasocietat. La societat civil s’interrelaciona amb els diferentsnivells de govern i pren un paper molt més actiu en elsprocessos decisoris, que fins ara havien estat únicamentuna qüestió del govern i dels lobbys tradicionals, ambl’objectiu d’assegurar una millor governació. En el nou governrelacional actua una xarxa molt més àmplia d’interaccionsen els processos de presa de decisions.

De fet, atesa la complexitat i la diversitat creixent de la nostrasocietat, amb l’elevat risc de conflicte entre sectors socialsamb interessos diferents davant una decisió pública, cadacop és més important el consens com a mètode decisori.Així ho han interioritzat ja molts càrrecs electes i ho haninclòs a les seves agendes; la governança implica una novaforma d’entendre els governs locals i és, precisament,aquesta nova forma d’entendre’ls la que ha de conduir auna millor governació, com a mínim pel que fa a algunesqüestions rellevants per a la societat. Però, com es lliguenles TIC amb aquesta nova manera d’entendre l’acció degovernar?

Sense cap mena de dubte, les TIC constitueixen un conjuntd’eines que ofereixen noves oportunitats als governs localsper millorar la democràcia i la participació en els afers

públics, fites desitjables des del punt de vista de lagovernança. No cal dir que les TIC són, únicament, unvehicle facilitador de la consecució d’aquestes fites, gràciesals avantatges que ofereixen per a la recepció, el tractamenti la difusió d’informació, però que mai s’han de convertir enun objectiu per si mateixes.

La creació d’estructures comunicatives i participatives ésun pas fonamental cap a la governança, i en això s’hacomençat a treballar ja des d’alguns governs locals. El queva començar mitjançant la possibilitat dels ciutadansd’adreçar un simple correu electrònic als seus càrrecselectes, avui en alguns casos es plasma en la possibilitatque els ciutadans i les empreses participin en processosmolt més complexos.

87pàgina

Els diferents estadis de la participació ciutadana

La participació ciutadana en els afers públics pot assolirdiferents nivells o estadis. Per tant, a l’hora de valorar,classificar o definir les experiències de participació partiremde la idea de l’escala de participació, que estableix cinc

estadis diferenciats: la informació, la comunicació, la consulta,la deliberació i la participació en decisions i eleccions. Borge20055 ha inclòs les característiques de cada nivell departicipació, per després afegir-hi les possibles aplicacionsper als ajuntaments que ja s’han produït o que es podrienproduir en cadascun dels estadis abans esmentats.

Taula 12. Nivells de participació, característiques i aplicacions

Font: Borge (2005)

2.3.5. La millora de la democràcia 2.3.5. La millora de la democràcia

5 Borge (2005) “La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació”, Revista d'Internet, Dret i Política. 

Característiques AplicacionsNivells de participació

Divulgació d’informació per mitjà de webs i de correus electrònics. Elementsinformatius: documents diversos, enllaços web, comunicats, convocatòries,anuncis, avisos, notícies.

Exemples concrets: memòriesd’actuacions, anuncis públics, etc.

Informació

Relació i contactes de manera bidireccional pel correu electrònic i d’espaisde comunicació habilitats a la web. Elements comunicatius: preguntes,suggeriments, demandes, queixes, comentaris, cartes, organització deconvocatòries i reunions, etc.

Exemples concrets: bústia dels càrrecselectes, xat amb l’alcalde, sistemes derecepció de consultes i informacions(CRM) ciutadanes, etc.

Comunicació

Formes que fan servir els governs, les administracions i les organitzacionsdiverses per saber les opinions dels ciutadans o dels seus membres.Elements consultius: referèndums, enquestes, sondejos, etc.

Exemples concrets: consultes sobretemes polèmics o d’interès ciutadà, perexemple, la construcció d’un equipament,mesures mediambientals, etc.

Consulta

Processos d’examen, avaluació, reflexió, debat i discussió sobre decisions,opcions i valors que impregnen qualsevol tema o problema sociopolític.Elements deliberatius: fòrums, xats, espais de debat, etc.

Exemples concrets: plans d’ordenacióurbanística municipal, plans directorsper a la societat de la informació,pressupostos participatius, etc.

Deliberació

Participació en eleccions: vot electrònic. Participació en una activitatorientada a la presa de decisions, és a dir, el resultat final és vinculant pera les autoritats: referèndums o enquestes vinculants, recollida de signaturesper a iniciatives legislatives o per iniciar consultes ciutadanes alsajuntaments,etc.

Exemples concrets: decidir la ubicaciód’un equipament, prioritzar actuacions,etc.

Participació endecisions i eleccions

88pàgina

Una nova gestió transparent i participativa

Quan parlem de participació en els processos de presa dedecisió, sovint pren molta rellevància la participació políticai s’oblida un vessant molt important de la participació, quepodríem anomenar participació en la gestió. Efectivament,la incorporació del concepte de transparència en la gestióesdevé fonamental a l’hora de trobar consensos o de recollirles demandes dels veïns, elements que sovint poden ferque els processos siguin més ràpids i menys costosos pera l’administració.

Cada dia és més evident la necessitat d’integrar l’entorn enla resolució dels temes, ja que el mateix concepte deciutadania ha canviat. Com hem comentat, el ciutadà ja noés un simple receptor dels serveis públics, sinó que ha detenir la capacitat de dir el que opina sobre el lloc on viu, lagestió que s’hi fa i les polítiques que s’hi implementen, isembla clar que, quan el procés administratiu incorpora

elements de recerca activa de consensos, les solucionssón sempre més implementables per part de l’administració.

Per posar exemples de gestió participativa, la possibilitatde notificar una incidència en el mobiliari urbà o enl’enllumenat públic és una fase de la gestió participativa,que podríem qualificar de comunicació, mentre que, perexemple, l’establiment d’uns pressupostos participatius enseria una altra, que podríem qualificar de deliberació.En definitiva, les TIC constitueixen una eina –que no ésl’única però sí molt rellevant– que en mans dels governslocals pot facilitar el canvi o la transició d’un model degovern tradicional cap a un govern local relacional en elqual es produeix una interacció més gran entre el govern,els ciutadans i les empreses.La participació, en tots els seus estadis, es pot produir tanten l’àmbit polític com en el de la gestió, tot i que la barreraentre tots dos mai no és clara, com passa en la vidaquotidiana. Cal, però, que tant els ciutadans com els gestors

89pàgina

Les TIC com a eines de participació ciutadana

Els mecanismes de participació virtual aporten, sense capmena de dubte, uns avantatges innegables. Ara bé, cal tenirpresent que no només pel fet que es creï una eina hi hauràmés participació. La cultura política, el temps disponibledels ciutadans, l’esforç que representa i el nivell d’utilitatque se n’extreu poden ser alguns dels elements determinantspel que fa al grau de participació.És per tots aquests motius que a l’hora d’impulsar una einade participació es farà imprescindible cercar la complicitatdels que hi hauran de participar (ciutadans, gestors, etc.),cercant un consens entorn de la mateixa idea de participació.Una bona pràctica pot ser, per exemple, cercar experiènciesdesenvolupades en altres llocs i explicar-les (tenint encompte els contextos d’entorn). D’altra banda, també semblaclar que cal generar un entorn de confiança, unes reglesdel joc ben clares per als ciutadans. Tractar temes importantsper al municipi també pot ser un element que motivi laparticipació.

Així mateix, cal fer les polítiques adequades per donar aconèixer els processos participatius i per retornar a laciutadania els resultats que se n’extreguin un cop conclosos.A més a més, hi ha un factor fonamental que cal no oblidar:la fractura digital. Efectivament, una gran part de la poblacióno té accés a Internet des de casa seva i una altra part,també molt important, no té la capacitació necessària perparticipar virtualment. És per aquest motiu que es fa gairebéindispensable complementar les accions participatives ensuport virtual amb altres de presencials, com s’ha fet perexemple en ajuntaments en què s’ha desenvolupat un pladirector per a la societat del coneixement, en els quals, enalgunes qüestions, s’ha obert el debat a la ciutadania tambéen forma presencial. D’altra banda, no menys important ésdotar el municipi de punts d’accés a Internet per tal que elsque no puguin accedir-hi des de casa també tinguinl’oportunitat de participar-hi.

Consensus, ciutadans en xarxa

Consensus és una eina de participació que consisteix enun espai virtual obert, administrat pels ajuntaments, percontribuir a la participació de tots els ciutadans als assumptesd’interès públic en l’àmbit municipal. Consensus6 permetals ciutadans informar-se, debatre a través de fòrums ambaltres ciutadans i responsables polítics, enviar cartes,respondre qüestionaris, iniciar o adherir-se a recollides designatures, etc. Es tracta, en definitiva, d’un espai departicipació a Internet que complementa les activitats departicipació presencial. Però és un projecte que sobretotaposta per una participació de qualitat, és a dir, deliberativai de reflexió, i no tant de quantitat. Es promouen lesaportacions més analítiques i reflexives dels ciutadans i esfuig de la participació basada només a respondreqüestionaris.

El juliol de l’any 2000, el Consorci Localret, l’Institut Catalàde Tecnologia i la Fundació Jaume Bofill van iniciar el projecteamb la col·laboració de dotze ajuntaments pilot. En l’actualitat,són ja 71 els governs locals adherits al projecte ConsensusIII. Inicialment, els ajuntaments havien d’assumir les despesesde formació, hostatge i manteniment de l’eina, però des del’any 2006 tot el cost del projecte l’assumeixen els socis i,per tant, l’eina és totalment gratuïta per als ajuntaments.

Ajuntament del Prat de Llobregat_

Nom de la iniciativa:Xarxa d’intercanvi del Prat

Descripció:Un espai d’intercanvi de coneixements i serveis gratuït entre els ciutadans del Prat. Mitjançantel web municipal, es poden oferir serveis i demandar necessitats (acompanyar nens a l’escola,cuidar persones grans, fer lectures o explicar contes, anar a comprar, cosir una vora o unacremallera, fer reparacions de la casa –canviar un endoll, penjar una cortina–, fer treballs manuals–resolució de dubtes de ganxet, mitja, boixets, confecció de vestits, punt de creu–, aprendreidiomes, informàtica...).

Més informació:http://www.ccjardinspau.org/

2.3.5. La millora de la democràcia 2.3.5. La millora de la democràcia

6 http://www.e-consensus.org/consensus

90pàgina

Com va analitzar Colombo (2006)7, Consensus és una einainformàtica que consisteix en una plataforma web ambdiverses aplicacions i funcionalitats adaptables a lesnecessitats de cada ajuntament. D’aquesta manera, elsajuntaments tenen la possibilitat d’adaptar l’eina tant pelque fa al disseny –quant a colors, bàners o tipus de lletra–,com pel que fa al contingut, amb relació a les funcionalitats–habilitant només les que vulguin o necessitin percomplementar els processos de participació–. En aquestsentit, Consensus permet, en primer lloc, ajustar el web perconfigurar l’ajuntament, definir els mandats i elaborar elsvalors dels menús desplegables; en segon lloc, permetgestionar les altes i les baixes dels regidors, els usuaris iels membres vinculats als processos participatius; finalment,permet la gestió de les funcionalitats, com ara:

Habilitar processos de consulta.

Posar en marxa fòrums i qüestionaris.

Permetre l’enviament de cartes als regidors de l’ajuntament (amb total transparència).

Habilitar enllaços d’interès.

Oferir informació documental.

Permetre la recollida de signatures.

Informar sobre els plens de l’ajuntament (dades, ordredel dia, etc.).

Publicar avisos i destacats.

Aquest any 2007 s’ha presentat la nova versió de Consensus,amb un gestor de continguts nou (desenvolupat ambprogramari lliure) i amb un disseny i una arquitectura renovats.Algunes de les millores que oferiex són: la possibilitat degestionar notícies, una funcionalitat d’agenda (a la qual elsciutadans podran afegir esdeveniments i que està integrada

91pàgina

a l’agenda de plens municipals), un butlletí electrònic(newsletter), un cercador més intuïtiu, un tour virtual perquèels nous usuaris coneguin l’eina, l’opció d’activar blocs i lapossibilitat d’utilitzar el domini “.cat”.

A més a més, l’any 2004 es va crear la Comunitat Consensus,que pretén ser un espai de socialització de coneixemententre responsables tècnics i polítics de participació ciutadanadels governs locals catalans. La comunitat està dinamitzadaper la Fundació Jaume Bofill i ofereix informació sobre elsdiferents processos participatius que s’impulsen aConsensus, així com sobre activitats formatives i dedivulgació.

Fundació Jaume Bofill, Institut Catalàde Tecnologia i Localret_

Nom de la iniciativa:Consensus, ciutadans en xarxa

Descripció:Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participacióciutadana a través d'Internet en el món local. És l’espai de participació a Internet dels governslocals.

Més informació:http://www.consensus.cat

2.3.5. La millora de la democràcia 2.3.5. La millora de la democràcia

Clelia Colombo Vilarrasa, Participació ciutadana electrònica al món local: el cas de Consensus, ciutadans en xarxa, III Congrés Online, Observatori per a la Cibersocietat:Coneixement Obert, Societat Lliure. http://www.cibersociedad.net/congres2006/gts/comunicacio.php?id=200&llengua=ca

92pàgina

Les noves demandes de la ciutadania i els canvis en l’entornsocial, cultural i econòmic on actuen els governs localscondueixen necessàriament a una revisió de l’estructuramateixa de l’organització municipal. Si les empreses i lesinstitucions productores de serveis (banca, comerç, etc.)s’han adaptat per donar satisfacció al client, tot col·locantles seves expectatives com a objectiu fonamental de la sevaactivitat, hom espera que l’administració pública faci quelcomsemblant.

El repte és pensar i estructurar l’administració segons lalògica de servei al ciutadà i no segons la lògica històricade l’organització burocràtica. Aquesta orientació alciutadà/usuari/client reclama una organització més transversalque vertical, en la qual el factor determinant de la gestió ésmés el procés i el resultat (què es fa, quant costa i quinsbeneficis dóna –a la comunitat–) que no el procediment(com es fa). La gestió per processos, sense menystenirl’escrupolós compliment de la legalitat i totes les garantiesi drets dels usuaris, ha de fer possible una millora substancialen l’eficàcia, en l’eficiència i en la qualitat. L’ús intensiu deles TIC esdevindrà alhora una palanca per impulsar la novamanera de produir serveis i un factor important deproductivitat.

3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001

El marc general de la modernització de les administracionspúbliques catalanes és l’acord institucional signat alParlament de Catalunya el 23 de juliol de 2001 entre laGeneralitat i les administracions locals catalanes. L’acordpretenia impulsar i concretar al nostre país el pla d’acció e-Europe 2002, i configurar la nova administració “mitjançantl’ús intensiu de les TIC (...); simplificar procediments enbenefici del ciutadà amb la corresponent reenginyeria deprocessos dins i entre les administracions públiques (...)”.Si analitzem i avaluem les línies estratègiques que marcaval’acord i els objectius concrets veurem com el grau decompliment és divers.

Per tant, veiem que d’una banda hi ha alguns objectiusassolits que demanden substitució i d’altres de no assolitsdel pacte de 2001 que requereixen redefinició, i que, del’altra, s’han produït innovacions tecnològiques i d’organitzacióde les mateixes administracions públiques; tot plegat fapensar en la necessitat de revisar l’acord i plantejar nousreptes, sota la mateixa base de consens entre el Governde la Generalitat, totes les forces polítiques ambrepresentació parlamentària i els governs locals.

Amb aquest objectiu, l’Assemblea General de Localret de2006 va aprovar una resolució en què s’instava a la revisiód’aquest acord parlamentari. Així, des de Localret s’haniniciat els treballs de revisió amb responsables polítics itècnics del món local i es preveu que al llarg de 2008 estreballi amb la Generalitat de Catalunya per a la consecuciód’un nou pacte.

93pàgina

3.

Taula 13. Compliment dels acords del Pacte Institucional del 23 de juliol de 2001

Font: Elaboració pròpia

3. E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat 3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001

E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat

Línies estratègiques Accions relacionadesGrau de compliment

Observatori de l’evolució de la incorporació de les TIC almón local

25% Enquesta anual sobre les TIC de Localret als ens locals

Agència Catalana de Certificació 100%

Portal administracions 40% Cat365. Evolució posterior a serveis AOC. Plataformainteroperabilitat

Xarxa pública 70% Projecte Nodat. Incomplet. Falta actuar sobre municipisde menys de 1.500 habitants

Pla de xoc en matèria de formació per als treballadors 30% Actuacions puntuals des de l’EAPC i administracionssupralocals

Objectius de l'Administració electrònica Accions relacionadesGrau de compliment

Serveis públics bàsics per als ciutadans (12) 65% 8 dels 12 serveis públics previstos permeten una transacciócompleta

Serveis públics bàsics per a les empreses (8) 65% 5 dels 8 serveis públics previstos permeten una transacciócompleta

Promoure la creació del Consorci AOC 100%

Targeta unificada de serveis als ciutadans 75% Evolució projecte: Targeta funcionaris.ID-CAT ciutadans (en procés distribució)

Market place (contractació electrònica) 100% Plataforma de contractació Pecap

Agència Catalana de Protecció de Dades 100%

TIC i participació política 50% Consensus, ciutadans en xarxa

Programa de Gestió del Canvi 15% Plans estratègics

Aprovació de normativa que reguli relacions ciutadans i AP 10% Ordenances municipals

Objectius d'accessibilitat i cohesió Accions relacionadesGrau de compliment

Xarxa de punts públics d’accés (6 milions ¤) 50% Només 1 any (projecte Nodat)

Recursos Accions relacionadesGrau de compliment

Recursos per a les administracions locals (6 milions ¤) 85% 2002: Departament de Governació2003: No va haver-hi ajuts2004: Departament de Governació2005: Consorci AOC2006: Consorci AOC2007: Consorci AOC

94pàgina

3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. El “front-office” municipal

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada al ciutadà, les empreses i les associacions

L’orientació al ciutadà

“El ciutadà al mig” o “Ajuntaments oberts” són eslògansque volen descriure sintèticament els objectius d’una novamanera de fer de l’administració local, tot tenint en compteles potencialitats actuals de les TIC. L’objectiu, lògicament,no és nou. Sí que ho són, però, les capacitats i els canalsde comunicació. La finalitat és millorar les relacions ambels ciutadans i els usuaris dels serveis públics.

El darrer dels mitjans consisteix en la creació d’un espai decomunicació (front-office) on es troben l’administració i elsciutadans, les empreses, les associacions, etc. d’una forma

personalitzada i còmoda per a ambdues parts. Aquest espaide comunicació no s’ha de limitar al canal telemàtic, sinóque ha de tenir la seva expressió en tots els canals derelació existents, des de l’atenció presencial tradicional ales oficines i finestretes municipals, fins al telèfon i Internet.

Sigui quin sigui el canal triat pel ciutadà per a la seva relacióamb l’administració, els continguts i serveis gestionatshaurien de ser els mateixos (almenys els que es puguinadaptar raonablement a cada canal) i l’estil i els nivells dequalitat i personalització del tracte haurien de ser també elsmateixos (només hi ha un ajuntament i és el mateix en totesles seves finestretes). En tots els canals, l’administració hade practicar l’empatia. Ha de fer un esforç per entendre iadaptar-se al llenguatge del ciutadà, reduint al mínimimprescindible, però sense perdre la precisió i el rigor, elllenguatge tècnic, burocràtic i administratiu que obliga sovintels usuaris a recórrer a intermediaris especialistes perresoldre les seves gestions.

95pàgina

Aquesta orientació al ciutadà suposa un canvi considerableen l’organització tradicional de l’administració, acostumadaa estructurar-se segons lògiques internes regides més pelprocediment administratiu que per una visió feta des delpunt de vista del ciutadà. Segons aquesta visió, caldria“regirar l’ajuntament” i “pensar els serveis des de l’òpticade l’usuari”, tot considerant que la part més important del’organització és la que interacciona directament amb l’usuari,és a dir, les oficines d’atenció al ciutadà i les interfícies debase tecnològica (010, web, etc.). Assumit aquest objectiu,tota l’organització treballarà per servir a aquestes parts derelació amb els ciutadans.

Racionalització i simplificació: tramitació útil i fàcil

Es tracta d’independitzar les competències internes dinsde l’administració local o les diferents administracions, deldiàleg amb els ciutadans. El front-office esdevé quelcomdiferenciat del back-office. La qualitat del diàleg s’ha deconsiderar com un objectiu en si mateix i amb relació a lamentalitat, la cultura i les necessitats del ciutadà. La revisiódels processos d’interacció amb el ciutadà també ha defer-se segons l’òptica del ciutadà/usuari. En aquest sentit,caldria donar satisfacció a les expectatives del ciutadà del’era digital següents:

Per fer tràmits no vull desplaçar-me fins a l’ajuntament.Vull fer tràmits:

• A qualsevol lloc (casa, feina, centres cívics, quioscos).• En qualsevol moment (24 x 7).• Per qualsevol mitjà (presencial, telèfon, Internet, telèfon mòbil).

No vull que em demanin dades que ja tenen.• Que integrin les bases de dades (persones, territori).• Que utilitzin la mateixa informació i estil en tots elscanals.• Que es connectin amb les altres administracions

i no em facin anar d’una a l’altra portant documents.

Vull una atenció i una informació personalitzades.• Accés a les meves dades i possibilitatd’actualitzar-les.• Accés als meus expedients (seguiment i tramitació).• Que m’informin sistemàticament d’allò que m’interessa a mi particularment.

Vull que els tràmits siguin senzills i es resolguin molt ràpidament.

Vull saber tot el que fa l’ajuntament i participar en lesdeliberacions.

• Accés a tota la informació municipal i possibilitatde participació (esborranys d’ordenances, pressupostos, plans urbanístics, projectes, equipaments, serveis, etc.)

Ajuntament de Terrassa_

Nom de la iniciativa:iSAC

Descripció:iSAC és un sistema virtual d’atenció ciutadana, ampliat amb eines d’intel·ligència artificial, queha de permetre a molts ajuntaments bé disposar d’un sistema d’atenció ciutadana, bé ampliarla seva capacitat d’atenció a la ciutadania sense augmentar-ne els costos. Afegeix prestacionsals cercadors actuals i permet que els ciutadans plantegin les seves qüestions en el llenguatgemés proper en lloc de fer-ho en els difícils i peculiars termes administratius.

Més informació:http://www.bil.localret.cat

3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà.El “front-office” municipal

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientadaal ciutadà, les empreses i les associacions

96pàgina

Integritat dels serveis. Política i gestió transversals

La interfície de relació amb els administrats no és una políticamés, al costat de les diferents polítiques sectorials o verticals.És una part de cadascuna d’aquestes polítiques, unacaracterística indefugible de qualsevol activitat del’administració local. Per això és una política transversal ohoritzontal. Dues característiques s’han de tenir presentsper assolir aquest objectiu:

Els diferents sistemes d’informació sectorials o temàticshan de relacionar-se en un espai diferent (la web, l’extranet) propi de les relacions amb els ciutadans i altres administrats.

En aquest espai de comunicació i relació, els ciutadanshan de trobar-se còmodes i atesos, fins i tot han de trobar un espai propi i personalitzat si és necessari (lacarpeta del ciutadà). Totes les qüestions, de totes lesbranques de l’administració, s’han d’integrar en aquestacarpeta.

Coordinació i col·laboració entre administracions

Com hem pogut veure, entre les expectatives del ciutadàdigital, s’hi troba la demanda de col·laboració i integracióde processos entre les diverses administracions, que sovintcomparteixen competències en la resolució d’un serveipercebut com una unitat per part del ciutadà. A causad’aquesta divisió de competències, resulta difícil per a unaadministració materialitzar la totalitat dels beneficis que esderiven de la digitalització dels seus processos per al ciutadà.Per més esforços que l’ajuntament faci per resoldre ambceleritat un expedient, sense la sincronització amb elsprocessos del departament corresponent de la Generalitatserà impossible donar una resposta satisfactòria al ciutadào a l’empresa sol·licitant.

Però la coordinació i la col·laboració són necessàries tambéper evitar la duplicitat de funcions o l’impuls de projectessemblants des d’administracions diferents. Per evitaraquestes deficiències, organismes de coordinaciósupralocals, com ara les diputacions o els consells comarcals,

97pàgina

poden ser molt útils. I fins i tot es pot plantejar la col·laboracióen favor de l’eficiència a les administracions públiques,especialment aprofitant l’agregació de demanda dedeterminats béns o serveis, o defensant interessos comunsconjuntament davant altres administracions o tercers actors.

Ajuntament de Reus_

Nom de la iniciativa:Administració multicanal. Reus 2002

Descripció:Es tracta d’una administració multicanal que s’articula amb un model per capes. A l’exteriors’integren els sistemes d’atenció al ciutadà, a la capa del mig hi ha els sistemes de producció ia l’interior es troben els sistemes de suport i de lideratge que mouen el canvi. Un dels punts fortsdel nou sistema d’atenció al ciutadà és la gestió de la informació integrada i única per a tots elscanals. Això és possible gràcies a la plataforma GENI, la qual permet de posar en xarxa tràmitsi gestions, documents, actes, etc.

Més informació:http://www.reus.cat

Consell Comarcal de la Garrotxa_

Nom de la iniciativa:Compra agregada de tòner de diversos ajuntaments

Descripció:El Consell Comarcal de la Garrotxa va demanar oferta pel consum de tòner durant un any dediversos ajuntaments de la comarca i va realitzar una subhasta en línia utilitzant la plataforma decontractació electrònica de Localret, la Pecap. L’estalvi final va ser d’un 30% en el preu. Perrealitzar aquesta subhasta es va utilitzar la que permet als ens locals obrir un nou canal d’accésal mercat per trobar proveïdors, productes i serveis, d’una manera totalment transparent i obtenintuns excel·lents resultats econòmics.

Més informació:http://www.infogarrotxa.com/

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientadaal ciutadà, les empreses i les associacions

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientadaal ciutadà, les empreses i les associacions

98pàgina

3.2.2. Les principals línies d’actuació sobre el “front-office”

La cerca de les necessitats ciutadanes

Una part del diàleg necessari entre els ciutadans il’administració consisteix en la identificació de les necessitatsdels primers. La satisfacció de les necessitats primàriesbàsiques i la creixent complexitat i diversitat de la ciutadaniaprovoca que l’acció de l’administració passi de l’oferta a lademanda; del “cafè per a tots” a l’atenció personalitzada.Contràriament a la lògica del “despotisme il·lustrat” que haorientat històricament l’administració, és obvi que hi ha moltsactors socials que coneixen de ben a prop què és el quevolen i què és el que necessiten.

L’oportunitat de les TIC és que, amb relativament escassosrecursos econòmics i humans, permeten un sistemad’auscultació permanent dels ciutadans realment eficaç i

eficient, mitjançant l’articulació de, com a mínim, aqueststres subsistemes:

Bústies de queixes i suggeriments o propostes, en totsels canals de relació, obertes a qualsevol aportació ciutadana i amb el compromís de tractament i respostaper part de l’administració.

Dinamització d’espais de consulta i debat ciutadà entorn de qüestions d’interès públic, amb ara la màximaobertura i transparència possibles (una de les funcionalitats de l’eina Consensus permet precisamentaixò).

Explotació i tractament de les dades resultants de la gestió diària i de les incidències dels serveis, així comde les valoracions i propostes dels mateixos treballadorsmunicipals, animant-los a una cerca permanent de millores en els serveis.

99pàgina

Però, més enllà d’aquesta posada al dia tecnològica i d’unesactuacions de caràcter passiu (l’ajuntament actua mogutper la recepció de queixes i suggeriments de ciutadans itreballadors), els temps actuals demanen un rol més actiudels governs:

L’elaboració sistemàtica d’estudis i consultes sobre l’adequació dels serveis municipals a les necessitatsconcretes –i variables– del ciutadà (enquestes telefòniques, a domicili o a la sortida de les dependències municipals).

Controls de qualitat dels serveis municipals mitjançantqüestionaris senzills, que han d’omplir els usuaris.

Elaboració de “cartes de serveis” com a mètode de revisió dels mateixos serveis, amb la participació de representants dels usuaris.

Simulació d’escenaris de prestació de serveis amb projeccions de variables demogràfiques, socials i econòmiques a curt, mitjà i llarg termini (per exemple,plantejar com ens pot sorprendre un increment elevatde la demanda de places escolars, o d’habitatge pera joves, o de residències de gent gran, quan tenim elcontrol de l’evolució i dels moviments de població reflectits dia rere dia en el nostre PMH?).

Ajuntament de Badalona_

Nom de la iniciativa:Cartes transparents als regidors

Descripció:Mitjançant l’eina Consensus, els ciutadans de Badalona poden enviar queixes i suggeriments atots els responsables polítics de l’ajuntament (del govern i de l’oposició). La novetat és que tantla carta que envien els ciutadans com la resposta dels regidors és pública i, per tant, transparentper a tothom.

Més informació:http://www.badalona.cat

Ajuntament d’Esplugues de Llobregat_

Nom de la iniciativa:Campanya “Dóna’ns la teva idea”

Descripció:Procés de participació permanent que busca recollir les propostes i els suggeriments delsciutadans en el disseny del futur del municipi. Les propostes es poden fer arribar mitjançantcorreu electrònic, correu postal, formulari o telèfon específic.

Més informació:http://www.esplugues.cat

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

100pàgina

Canals de comunicació

Des de la constitució dels ajuntaments democràtics, aquestshan tingut un interès especial a proporcionar als seusciutadans informació, tant sobre els seus serveis i activitatscom sobre el municipi i tot allò que hi fa referència. En elsdarrers anys, però, aquesta línia d’actuació ha evolucionat,ja que l’administració local ha entès que les polítiquesd’informació eren insuficients i que havien de convertir-seen polítiques d’atenció al ciutadà, un canvi que implica tantuna ampliació dels “què” o àmbits d’actuació dels tradicionalsserveis d’informació (la interacció amb el ciutadà ha d’abastarara també els àmbits de la gestió i de la participació), comuna reformulació dels seus “com” (major accessibilitat,usabilitat, amistositat, interactivitat...).

En aquesta línia, han anat apareixent nous canals decomunicació que han suportat aquesta transformació: lesoficines d’atenció ciutadana (que ofereixen atenciópresencial), els telèfons especialitzats –com ara el 010– oels missatges curts dels mòbils; serveis relacionats ambInternet, com ara les pàgines web i el correu electrònic, i,darrerament, innovacions en l’àmbit de la televisió, perexemple la TDT, ofereixen un munt de possibilitats per a unanova manera de relacionar-se amb el ciutadà.

Tots aquests canals no s’exclouen mútuament, sinó que escomplementen entre si. L’administració els ha d’utilitzar tots,aprofitant-los per a aquells processos en què optimitzin elbenefici social. Per això, cada corporació ha d’elaborar unapolítica sobre suports i canals de comunicació que identifiquiquina funcionalitat els vol donar, i que garanteixi que tothomté a l’abast algun canal adaptat a les seves necessitats ipreferències. Pel que fa a les seves capacitats, una primeraclassificació ens porta a distingir entre els diferents canalssegons ens permetin una distribució d’informació:

Passiva (pull): L’usuari puja la informació, va a cercar-la en un lloc determinat, on roman estàtica (respostesautomatitzades del 010, el teletext, la web, la televisió,etc.)

Activa (push): L’usuari manifesta les seves predileccions(subscripció) i l’administració li facilita, li remet a on elldigui les informacions en el temps que desitja (les alertes per mòbil, els correus electrònics amb un butlletíannex, el recordatori d’una data o d’una obligació, etc.).

101pàgina

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès_

Nom de la iniciativa:Serveis m-administració

Descripció:Gràcies a la seva participació a la xarxa de ciutats Living Labs Europe, l’Ajuntament estàdesenvolupant una estratègia en serveis públics a través del mòbil (m-administració) i està duenta terme experiències innovadores, com ara punts de Bluetooth per a la descàrrega d’informaciód’interès per al ciutadà, servei SMS per comunicar incidències o per confirmar la inscripció aactivitats municipals, etc.

Més informació:http://www.santcugat.cat/

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

102pàgina

L’experiència està demostrant que els ciutadans reconeixenun gran valor en aquesta mena d’actuacions. El ConsorciAOC posa a disposició de totes les administracionspúbliques catalanes la plataforma d’SMS que posseeix.Aquest servei permet enviar missatges SMS a telèfonsmòbils. L’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar l’enviamentde comunicats des de l’administració mitjançant l’ús de lesnoves tecnologies, de manera molt més àgil i immediataque altres vies de comunicació. En la utilització d’aquestservei, el Consorci AOC assumeix els costos d’inversió iproporciona els avantatges derivats de les economiesd’escala. Les administracions públiques hauran de fer-secàrrec dels costos directes dels missatges (0,07 euros permissatge, IVA inclòs). En el cas dels ens locals, el ConsorciAOC assumirà els costos dels primers dos mil missatgesemesos.

La digitalització dels continguts i la seva distribució pelssistemes telemàtics permet que la distribució d’aquestainformació sigui possible les 24 hores del dia i els 365 diesde l’any i des de qualsevol situació geogràfica. És evidentque aquest fet suposa un gran valor afegit per al ciutadà i,per tant, ha de constituir una obligació de l’administració.Segons les seves característiques d’interactivitat, decomunicació bidireccional i de coincidència temporal, podemqualificar els mitjans com a:

Interactius purs (síncrons): Són els més personalitzats,i en són mostres l’atenció en les oficines, el 010 i el correu electrònic instantani (xat).

Interactius amb decalatge en el temps (asíncrons):La personalització es manté, però les actuacions delsinterlocutors es fan en diferents moments.

103pàgina

Podem esmentar com a exemples el correu electrònic, labústia de suggeriments, la interlocució mitjançant la carpetadel ciutadà, etc. Els primers d’aquest segon grup, quereclamen la resposta d’una persona, són de difícilsostenibilitat econòmica, i la seva prestació resta limitadaper l’horari laboral de l’administració. Pel que fa al segongrup, on l’interlocutor del ciutadà pot ser un servidor webo una base de dades corporativa, també és possible estendrela seva prestació a les 24 hores del dia dels 365 dies del’any. Les dificultats seran la completa digitalització delsprocessos de treball i l’accessibilitat en condicions deseguretat tècnica i jurídica, tant per a l’administració comper als ciutadans.

En tot cas, el canvi d’orientació (del focus en la informacióal focus en l’atenció) també s’ha evidenciat en l’evolucióque han experimentat els continguts. Alhora que s’ha anatampliant la quantitat d’informació a disposició dels ciutadansi que s’ha incrementat la preocupació per la seva qualitat

(actualització de dades, interrelació amb matèries connexes...),també ha calgut incorporar noves dimensions d’interès, comara les normes per accedir a un servei o a una subvenció,l’accés a dades públiques però d’interès privat com ara lescaracterístiques urbanístiques d’un solar, els plecs decondicions de concursos, d’oposicions, etc.

Ajuntament de la Seu d’Urgell_

Nom de la iniciativa:Geportal turístic

Descripció:El geoportal turístic de la Seu/Alt Urgell permet oferir una navegació virtual tridimensional (en 3D)per la geografia de la comarca i accedir als diferents serveis turístics.

Més informació:http://www.laseu.org

Consorci AOC_

Nom de la iniciativa:Projecte IDEC - Local

Descripció:Una IDE (infraestructura de dades espacials) és un conjunt de tecnologies, polítiques, estàndardsi recursos humans necessaris per adquirir, processar, emmagatzemar, distribuir i millorar lautilització de la informació geogràfica. L’objectiu bàsic i general d’una IDE és impulsar la utilitzaciói l’aplicació de la informació geospacial en tots els àmbits econòmics i socials, en el marc del ques’anomena societat de la informació, i facilitar l’accessibilitat a aquesta informació de tal maneraque es cobreixin les necessitats de les administracions, les organitzacions i els ciutadans.

Més informació:http://www.aocat.net

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

104pàgina

Internet: el canal revolucionari

De tots els canals existents, n’hi ha un que està revolucionantles possibilitats i maneres de relacionar-se amb elsadministrats: Internet. Aquesta xarxa integra les potencialitatsde tractament de la informació (informàtica) amb lespotencialitats de comunicació instantània i multidireccionalde les telecomunicacions digitals (telemàtica). Atès quel’administració tracta fonamentalment informació (recepció,tractament i difusió), sembla lògic que Internet sigui uninstrument d’interès cabdal per a les relacions entrel’administració i els ciutadans.

Utilitzant informació digitalitzada és possible perfeccionartota mena de relacions i fer el tancament de qualsevol tràmit.El problema no rau, doncs, en el format de la informació,sinó en el procediment administratiu, en les seves “rutinesoperatives” i en una normativa reguladora en alguns casosobsoleta, que obstaculitza l’aprofitament dels potencials dela tecnologia disponible.

Un dels obstacles normatius per a l’avanç de la tramitacióen línia és l’acreditació segura de la identitat dels agentsque intervenen en l’acte administratiu. La solució és l’úsgeneralitzat de la certificació digital, de la signaturaelectrònica, element tecnològic que permet assegurar laidentitat, la privacitat, la confidencialitat i el no-repudi entreels interlocutors d’una transacció a través de les xarxestelemàtiques.

L’ús de la signatura electrònica dóna a l’acte administratiuen línia plena validesa jurídica i garanties de seguretatoperativa fins i tot superiors a les de la gestió tradicional ensuport paper. En els darrers anys l’extensió de la signaturaelectrònica entre les administracions públiques catalanesha augmentat considerablement. Des de l’any 2002 existeixl’Agència Catalana de Certificació (Catcert), com unorganisme autònom del Consorci Administració Oberta deCatalunya.

Des de Catcert es posa a disposició de les administracionspúbliques els certificats digitals necessaris per als treballadorspúblics. En aquests moments s’han emès més de trenta milcertificats i gairebé tots els alcaldes i secretaris delsajuntaments catalans en tenen. A poc a poc també s’haanat introduint l’ús de la signatura en les relacionsadministratives. Així, a través de l’Eacat (extranet de lesadministracions públiques catalanes) es poden realitzartràmits entre els ajuntaments i els departaments de laGeneralitat de Catalunya de forma segura, gràcies a laincorporació del registre telemàtic i de la signaturaelectrònica. 

105pàgina

D’uns mesos ençà des de Catcert també s’ha treballat perdotar els ciutadans d’identitat digital. I així han aparegut elsIdcat, certificats d’identitat dels ciutadans que s’han emèsen les més de cent entitats de registre obertes arreu delterritori. L’Idcat es presenta en un clauer (llapis de memòriaon allotjar el certificat digital i que permet la seva portabilitat)i se n’han repartit unes 160.000 unitats. Permet fer tràmitsamb les administracions públiques catalanes i també ambl’Administració estatal, com ara presentar la declaració dela renda o fer gestions a la Seguretat Social.

En aquest context, apareix també el DNI electrònic, que espreveu que es comenci a emetre a Catalunya a finals del2007. El DNIe substituirà el DNI tradicional en la funciód’acreditació, a la qual s’afegirà la possibilitat de signardocuments electrònics. Com a principal novetat, incorporaun petit circuit integrat (xip) capaç de guardar informacióde forma segura i de processar-la internament.

En qualsevol cas, el camí cap a la tramitació completa enlínia reclama de l’administració dos compromisos previs:

Posar a l’abast del ciutadà, i de les altres administracions, tota la informació de la qual es disposi,tot evitant demanar al ciutadà dades que ja estiguin en poder de les administracions.

Garantir l’actualització de la informació derivada de qualsevol acte administratiu o canvi de situació del ciutadà, en tots els departaments de totes les administracions afectades.

Cal recordar que l’aprovació l’any 2007 de la Llei per al’accés electrònic dels ciutadans a les administracionspúbliques (LAECAP) garanteix un seguit de drets alsciutadans, entre els quals hi ha el de no aportar dades queja tinguin en poder les administracions públiques i el dreta conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació delsprocediments que els interessen.

Internet permet guanyar molta eficiència en totes les fasesde gestió de la informació en una organització: en la fasede captació, mitjançant la disposició de formularis en línia

Agència Catalana de Certificació, Catcert_

Nom de la iniciativa:Productes i serveis Catcert

Descripció:Catcert té l’objectiu de proporcionar a les administracions catalanes els instruments necessarisperquè les transaccions electròniques mitjançant Internet tinguin totes les garanties jurídiques, ide vetllar perquè el procés de desplegament de la signatura electrònica a l’administració siguitan planer com sigui possible.

Més informació:http://www.catcert.net/

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

106pàgina

o el recull i processament de dades del correu electrònic;en la fase d’explotació, facilitant encreuaments de basesde dades, extracció d’indicadors sintètics, etc., i en la fasede distribució/difusió, mitjançant correus personalitzats i/opublicació en pàgines web. Entre els serveis que actualmentles administracions locals poden proporcionar als ciutadansaprofitant les capacitats d’Internet, volem destacar elssegüents:

La pàgina web corporativa

Espai informatiu i transaccional de l’ajuntament, accessibleles 24 hores del dia dels 365 dies de l’any i des de qualsevollloc per a qualsevol persona. Convé que la seva identificació(domini) coincideixi amb el topònim del municipi perquèsigui fàcilment identificable i que disposi dels nivells òptimsde qualitat (usabilitat, accessibilitat, etc.)

Pel que fa als serveis i continguts recomanables en leswebs municipals, convé assegurar en primer lloc ladisponibilitat de tota la informació municipal susceptibled’interès dels ciutadans: normatives i ordenances, plans iprojectes, programes, pressupostos, informació completadels diferents serveis municipals –amb les condicions irequeriments per al seu ús i els compromisos de qualitatassumits pels gestors dels serveis–, dades estadístiquesdisponibles, informació territorial detallada i fins i tot estudisi documents encarregats per l’administració sobre qualsevolaspecte del municipi. A aquest efecte, mentre els governsestatal i autonòmic no elaborin una normativa específica decaràcter vinculant per al món local, convé que els ens localsapliquin els criteris que sobre la disposició d’informaciópública en línia s’estableixen en diverses directives de laUnió Europea.

Després de gairebé deu anys de webs municipals, però,cal replantejar els continguts que s’hi ofereixen. En algunscasos, no es pot evitar posar-ho tot a la web municipal i,d’aquesta manera, en lloc de facilitar la recerca al ciutadà,

se li complica enormement l’accés a la informació. Ambl’objectiu d’oferir algunes recomanacions en aquest sentit,al llarg del 2007 el Consorci Localret va realitzar un procésde reflexió anomenat “Webs municipals. Punt i seguit”, quepretenia precisament analitzar les actuals tendències de leswebs de les administracions públiques i oferir algunesdirectrius de cara a la renovació o la millora d’aquests canalsde comunicació.

Després d’un procés d’anàlisi i estudi, un grup deresponsables tècnics de diferents ajuntaments es van reunir,coordinats per Localret, a la ciutat de Vic i van debatre leslínies estratègiques per a la configuració de les webs futures.Tota aquesta informació es recollirà en una guia de Localret.

107pàgina

Un altre bloc de continguts informatius serà el dels relatiusa la mateixa ciutat: història, cultura, agenda d’activitats,relació de serveis públics i privats, directoris d’equipamentstambé públics i privats, espais d’opinió i intercanvisd’informació entre els agents socials, etc. Aquest apartat,que fa funcions de portal de ciutat, en alguns casos potformar part de la web municipal i, en altres, tenir identitat idomini propi. El que convé és que, sigui quina sigui l’opció,els serveis i els continguts siguin proveïts també per lesentitats ciutadanes, les empreses, les institucions, lespersones, i que el portal sigui una viva expressió del pobleo la ciutat a la xarxa. Un recurs relativament fàcil i moltinteressant és la digitalització de la informació existent enaltres suports (paper, fotografies, films, etc.) i la seva indexacióen el portal de la ciutat, que convé que disposi també d’uncercador eficaç i fàcil d’usar.

Pel que fa a la capacitat interactiva de la web, segons hemcomentat en l’apartat anterior, és possible i convenient anar

col·locant la majoria dels tràmits en línia. L’estratègia mésadequada serà començar pels tràmits de més impacte enla ciutadania, els més nombrosos, però alhora els méssenzills, els que suposin emplenar un formulari per part delsol·licitant, una gestió interna per part de l’ajuntament, i latramesa de la resolució corresponent, per mitjà telemàtic oper correu postal, segons la tecnologia disponible o lanaturalesa de l’acte administratiu. Com es veurà en l’apartatsegüent, la digitalització dels processos interns del’ajuntament anirà possibilitant la tramitació en línia de serveiscada cop més complexos (llicències, contractacions, etc.). 

Consorci Localret_

Nom de la iniciativa:Webs municipals. Punt i seguit

Descripció:Guia de recomanacions sobre com haurien de ser les webs municipals actuals, després d’unprocés de reflexió i estudi entre diferents tècnics municipals. La guia inclou una proposta decontinguts i serveis, recomanacions d’accessibilitat i usabilitat, informació sobre la relació entreles webs i els serveis mòbils i finalment un estudi comparatiu de les webs de l’administraciópública de dotze ciutats del món.

Més informació:http://www.localret.cat

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

108pàgina

109pàgina

Finalment, la pàgina web pot ser també un espai de debati participació ciutadana en els afers públics, on els ciutadansja no tenen el rol de clients/usuaris, sinó el de subjectespolítics que emeten opinió i fan propostes a l’equip degovern d’aquest mateix document.

La carpeta ciutadana

En un estadi de digitalització avançada, l’administració potestablir per a cada ciutadà el seu espai personal (la carpetadel ciutadà), accessible des de la web corporativa, ambsistemes d’identificació segurs. En aquest espai personal,el ciutadà trobaria tots els seus assumptes relacionats ambl’administració: la seva informació a les bases de dades ila possibilitat d’actualitzar-les, les notificacions, l’estat delsseus expedients o tràmits oberts, etc. Es tracta d’un sistemasemblant al que les entitats financeres han implantat perals seus clients. Aquests, a través de la xarxa, fan ells

mateixos totes les gestions. Assumeixen una part de la feinaque abans feien els treballadors del banc, però a canvidisposen de serveis permanents (24 x 7) i en qualsevol llocdel món.

Consorci AOC_

Nom de la iniciativa:El cercador de les administracions públiques

Descripció:Aquest cercador és una eina de cerca que permet als usuaris localitzar la informació rellevantde les administracions públiques a Internet, com ara tràmits i gestions, serveis d’informació iconsulta, equipaments públics, etc. El cercador ofereix la possibilitat de realitzar cerques tant alscontinguts propis d’un web com al conjunt de totes les administracions a Catalunya, i aporta unavisió interadministrativa als resultats de la cerca. Així, no cal saber prèviament quina administracióofereix el servei en qüestió per poder-hi accedir.

Més informació:http://www.aocat.net

Ajuntament de Castellar del Vallès_

Nom de la iniciativa:Tràmits en línia amb l’e-Tram

Descripció:L’e-Tram és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataformadel Consorci AOC. Aquest mòdul de gestió municipal fa possible que, des de qualsevol lloc ien qualsevol moment, el ciutadà pugui accedir a tota la informació que necessiti sobre tramitacióinteradministrativa: iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud en nom seu o en representació d’unaltre ciutadà, consultar l’estat i el contingut dels seus tràmits –identificant-se prèviament– i rebreavisos sobre la situació dels seus tràmits.

Més informació:http://www.castellarvalles.cat/

Ajuntament de Sabadell_

Nom de la iniciativa:La carpeta ciutadana

Descripció:La carpeta ciutadana és l’eina que permet fer els tràmits municipals que, per ser gestionatstelemàticament, requereixen l’ús del certificat digital. Es poden  consultar les bases de dadesmunicipals (de padró d’habitants, de multes de circulació, etc.), demanar certificats oficials–anomenats volants– en format electrònic (d’empadronament, de convivència, etc.) o fer a travésd'Internet íntegrament altres tràmits (inicialment tots els relacionats amb multes de circulació iconsulta d’expedients d’obres i activitats).

Més informació:http://www.sabadell.cat

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

110pàgina

L’extranet

Es tracta d’una web restringida a un univers d’usuaris ambrelacions especials amb la corporació: proveïdors, institucionscol·laboradores, entitats sense ànim de lucre que gestioninequipaments o serveis, etc. La digitalització de les relacionsamb aquests sectors és un element clau per guanyareficiència en l’administració. Cada usuari té el seu espai,també protegit per sistemes d’identificació, on pot fer totesles gestions que necessiti amb la corporació. Pel que fa ales relacions amb els proveïdors, el Consorci Localret té adisposició dels ens locals catalans un programari per a lagestió telemàtica de contractes menors (plataforma decontractació Pecap), que és un bon exemple de treball enxarxa entre administracions i empreses.

La intranet

Les capacitats d’interacció d’Internet es poden aplicar tambéa la gestió de les relacions entre l’administració i els seustreballadors. Anomenem intranet a una pàgina web restringidaals treballadors de l’organització. Mitjançant la intranet espoden fer moltes activitats d’interès comú per al personald’una manera també més eficient que en el suport paper:actualització d’informacions de tota mena (normativa,tecnològica, laboral, sindical), activitats de formació, fòrumsde debat i intercanvi d’experiències, gestió d’incidències iconsultes, i tota la tramitació pròpia de la gestió de personal:llicències, vacances, permisos, comandes de materials, etc.En aquest àmbit, com en altres, la digitalització produeix elresultat d’una gestió més ràpida i més eficient.

111pàgina

Darrerament algunes administracions públiques hancomençat a utilitzar les intranets com a espais de formacióentre els seus treballadors. S’han estès pràctiques com aracursos a distància o la socialització de píndoles deconeixement. D’aquesta manera, els treballadors públicspoden formar-se des del seu propi lloc de treball dedicant-hi cada dia uns minuts del seu temps laboral.

Consorci Localret_

Nom de la iniciativa:Plataforma de contractació Pecap

Descripció:És una eina per a la contractació pública electrònica. La Pecap facilita la comunicació i latransmissió d’informació entre les administracions públiques i les empreses. Proporciona a lesadministracions públiques un ampli directori de proveïdors i permet realitzar electrònicament tresaccions de compra: la compra per catàleg, la sol·licitud de pressupost o gestió d’ofertes i lasubhasta o negociació en línia. Per utilitzar la Pecap és necessari disposar de certificat digital,tant les administracions públiques com les empreses.

Més informació:http://www.localret.cat

Diputació de Barcelona_

Nom de la iniciativa:[e]spais. Accés als mitjans digitals

Descripció:L’objectiu és donar accés a totes les persones, sense exclusió, que treballen a la Diputació deBarcelona a la informació corporativa (de la intranet, Intradiba) en format web i potenciar l’ús delsmitjans digitals. El programa es centra especialment en les persones que no disposen d’ordinadoral seu lloc de treball (representen aproximadament un 32% de la plantilla de la corporació) peroferir-los l’accés als recursos necessaris, tant materials com de competència personal i professional,per a l’autonomia en la utilització dels mitjans digitals.

Més informació:http://www.diba.cat

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals líniesd’actuació sobre el “front-office”

112pàgina

3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal

En l’apartat anterior hem identificat l’orientació al ciutadà–la introducció del ciutadà/usuari en la cadena de valor del’administració– com el fet fonamental per empènyer cap ala modernització permanent i sistemàtica de l’administraciópública. Però aquest factor extern difícilment produirà elsresultats esperats sense uns factors interns que empenyinen la mateixa direcció. Hauran de ser forçosament lespersones, els treballadors de l’ajuntament, sota un lideratgeclar i esperonador dels càrrecs electes, els protagonistesdel canvi. Sintetitzem aquest esforç intern en el concepted’orientació a l’eficiència i la qualitat. Es tracta de transformarel back-office i generalitzar una cultura organitzativa, unsvalors i uns criteris professionals en què no solamentl’eficàcia, sinó també l’eficiència i la qualitat, siguin l’objectiude tots els membres de l’organització.

3.3.1. Els objectius de la gestió interna orientada a l’eficiència i la qualitat

Com han demostrat tant les petites empreses com les granscorporacions que han assolit l’èxit en els darrers anys, elmodel d’organització més innovador, el que millor aprofital’estructura tecnològica i els valors específics del moment,és el de la xarxa. L’aplicació de les capacitats d’integracióde les unitats productives mitjançant la integració dels fluxosde treball, amb independència de la seva ubicació en l’espaii dels seus horaris d’activitat, ha donat lloc a l’anomenadaempresa/xarxa. L’extensió del paradigma de relacionstelemàtiques a tots els àmbits de l’activitat social ha donatlloc a la societat/xarxa.

En coherència, amb l’empresa/xarxa i amb la societat/xarxa,hi correspon una administració/xarxa. Per tal de crear elmàxim valor públic, el conjunt de les administracions hande configurar-se també com una organització en xarxa. Aixòsignifica la conversió de cada unitat, de cada departament,

de cada administració, en un node de connexions, capaçd’interactuar en temps real amb qualsevol altre node.

Però aquest tipus d’organització, a més de la tecnologia,requereix un canvi previ de l’administració burocràticaclàssica i la seva evolució cap a un model més proactiu quereactiu davant les demandes, explícites o no, dels ciutadans,i amb una estructura i uns valors adequats a les expectativesesmentades. En l’apartat 3.2.2 hem vist propostes detransformació del front-office municipal per concretar el quedefiníem com la necessitat d’orientació al ciutadà del’organització municipal. A continuació, ens atrevim a proposaralgunes mesures per a la transformació del back-office, queforçosament hauran de ser coherents amb les anteriors,cap a l’eficiència i la qualitat com a objectius permanents. Orientació al client

Si el client/ciutadà és el centre de l’activitat de lesadministracions, els sistemes d’atenció al ciutadà que hemdefinit anteriorment requereixen una organització internaestructurada al seu servei. Partirem de la consideració queles persones centrals de l’organització són les que atenenels ciutadans i que totes les altres estan per assistir-les enallò que necessitin. Caldrà revisar els processos de producciódels serveis sota aquest punt de vista del ciutadà, cercantla més ràpida i més simple tramitació possible.

A continuació detallem algunes actuacions que es podendur a terme per portar endavant una revisió de processosorientada a un redisseny que doni millors respostes alciutadà amb un augment de l’eficiència de l’administració:

Cartes de serveis: defineixen els serveis i els compromisos que adquireix cada àrea o servei municipalenvers els ciutadans respecte de la seva qualitat: terminis de resolució, vies de reclamació, etc. L’elaboració de les cartes per part dels mateixos treballadors municipals i la seva publicació materialitza

113pàgina

un compromís professional entre aquests i els ciutadansque és fonamental per al canvi cap a una administracióproactiva.

Sistemes indicadors de satisfacció dels usuaris dels serveis: més enllà de les bústies de queixes i suggeriments, cal saber què vol i què necessita el ciutadà, per exemple analitzant el seu comportament en l’ús dels serveis, tant presencialment com virtualment.

Serveis de valor afegit: més enllà dels serveis obligatoris,per avançar cap al concepte d’administració facilitadora,cal identificar quins serveis són essencials perquè el ciutadà porti a terme les seves activitats socials i econòmiques. Es tracta de convertir l’administració, també, en un factor de productivitat del seu entorn social, per exemple, facilitant els projectes dels emprenedors. A més de la celeritat en els tràmits, també cal posar en valor tots els actius de l’administraciósusceptibles d’interessar els ciutadans i les empreses:tota la informació demogràfica, econòmica i territorial,estudis, informes, prospeccions, etc.

Orientació a la qualitat

Cada cop es fa més evident la necessitat d’incorporar laconcepció de la qualitat en l’administració local. Elsajuntaments han anat ampliant el seu camp d’actuació i hanesdevingut organismes cada cop més complexos, querequereixen una gestió eficaç i eficient, i un grau major deprofessionalització, tant en l’aspecte tècnic com en el polític.D’altra banda, els ciutadans, les organitzacions i les empresesreclamen que la prestació de serveis públics sigui cada copde més qualitat.

Els elements fonamentals de la qualitat total són: la nocióde millora, l’orientació al client, el client intern, la implicacióde tothom i el lideratge. És necessari clarificar conceptesi objectius, construint i gestionant el procés d’implementació

segons els objectius de l’organització i emprant lesmetodologies més adients per aconseguir-los. Per gestionarla qualitat en l’organització, cal establir millores i pautes enels processos interns mitjançant tècniques diverses icomplementàries de gestió que conflueixen en el conjuntd’elements que formen la qualitat total: grups de millora;cartes de qualitat i de serveis i compromisos amb els usuaris;premis de gestió; models de gestió de la qualitat total(EFQM); models de certificació tipus ISO; models basatsen la millora contínua de processos; models orientats a lamillora de la regulació i simplificació de procedimentsadministratius, benchmarking, estenent les millors pràctiquesal conjunt de l’organització; gestió integral de RH, plans deformació, mobilitat i promoció interna; direcció per objectius;treball en equip; avaluació de productivitat; retribució perresu l t a ts ; reconeixements; mot ivac ió; va lors ;professionalització, etc.

Per garantir l’execució d’aquests projectes cal una planificacióconcreta i detallada de cada una de les actuacions i la sevaintegració en un pla global o full de ruta de l’organitzaciómunicipal cap a la qualitat, és a dir, un pla de qualitat. Aquestpla l’hauran de conèixer i assumir com a propi tots elsmembres de l’organització. Per aconseguir la implicació detothom caldrà planificar i executar una estratègia decomunicació doble: cap als empleats/productors dels serveisi cap als ciutadans/usuaris dels serveis.

Orientació a l’eficiència

Les administracions públiques són gestores d’uns recursosque entre tots conformem i, per això, el que esperem ésque se’n faci un ús òptim. A més de ser eficaces, lesadministracions públiques tenen el desafiament de sereficients, fent el millor ús possible dels recursos de quèdisposen. La sostenibilitat del nostre model d’administraciópública a mitjà termini, amb creixents índexs de dependènciai la consegüent minva del seu finançament, depèn deconstruir uns organismes públics extremadament eficients

3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal3.3.1. Els objectius de la gestió

interna orientada a l’eficiència i la qualitat

114pàgina

en tots els seus nivells. Les TIC juguen un rol clau en aquestcamí cap a l’eficiència, no solament amb relació a la reduccióde costos i l’augment de la productivitat, sinó també pelque fa a la millora del control i el seguiment de la despesapública.

Orientació a l’avaluació

Els indicadors de gestió constitueixen un dels instrumentsmés utilitzats per avaluar i controlar l’activitat pública. Laintroducció d’un sistema d’indicadors en una organitzaciópública té com a objectiu general millorar el funcionamentdel sector públic i, en conseqüència, la provisió de serveispúblics. Aquest objectiu general es concreta en objectiusmés específics que van des de la millora en l’actuació i

l’eficiència de determinades unitats –que podria, o no, anarunit a exercicis de comparació amb altres unitats queservissin de referència– fins a la utilització dels indicadorsper i n t rodu i r o augment a r mecan ismes depseudocompetència, per incrementar la transparència enla gestió i el control extern.

Una possible classificació d’indicadors en el sector públicpodria ser:

Indicadors de recursos (imputs). Donen informació dels recursos destinats en la producció dels serveis.

115pàgina

Indicadors de capacitat. Ràtios que relacionen els recursos que es destinen amb la població total ajustadaal servei.

Indicadors de procés. Nombre d’actuacions més o menys concretes que es porten a terme per aconseguirun determinat objectiu.

Indicadors de resultats (outputs). Se centren en la darrera fase del procés de producció i avaluen en quinamesura s’han aconseguit els objectius proposats i comhan afectat el benestar dels ciutadans.

Indicadors de productivitat o eficiència. Indicadors quebusquen la relació de la productivitat i l’eficiència ambl’assoliment dels objectius a partir dels recursos utilitzats.

 La utilització d’un sistema d’indicadors pot donar lloc abeneficis diversos. D’una banda, permet identificar i concretarels objectius previstos, i a més pot servir com a instrumentper transmetre als actors quins són aquests objectius i lesprioritats.

D’altra banda, les mesures que proporcionen els indicadorspermetran als gestors públics obtenir una major informaciósobre l’actuació de les diferents unitats de les organitzacions.Aquesta major informació hauria de contribuir a un millorconeixement dels processos productius dels serveis públics,identificant aquells factors exògens que hi intervenen i lesrelacions que es creen entre inputs i outputs, de maneraque un major control del procés productiu condueixi amillores en els resultats obtinguts. Finalment, la publicacióde la informació que proporcionen els indicadors contribueixa una major transparència en l’actuació dels diferents serveis. 

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la produccióde serveis

Política corporativa de telecomunicacions

Les telecomunicacions han esdevingut un àmbit central dequalsevol organització, ja que sobre elles pivoten aspectestranscendentals com ara la comunicació o els fluxosd’informació. Ara més que mai cal disposar d’una políticacorporativa de telecomunicacions, entesa com una estratègiaa mitjà i llarg termini, i que tingui en compte aspectes comara la gestió de persones, d’informació, de coneixement iels recursos financers i tecnològics.

Qualsevol estratègia ha d’augmentar la capacitat intel·lectualde l’organització, situant les persones al centre del sistema,per aconseguir una alineació entre l’estratègia política enversles TIC i l’estratègia global operativa de l’organització, enel nostre cas, l’estratègia política del govern. Un punt forçaimportant pel que fa a les TIC és que no podem oblidar queun ajuntament és a la vegada un consumidor de TIC i unimpulsor/dinamitzador d’un territori, que dóna suport moltesvegades a iniciatives al voltant de la promoció econòmicai l’impuls de les TIC. Cal, doncs, tenir sempre una estratègiacomuna i alineada per a aquests dos rols.

Una eina que ens pot ajudar en la definició d’aquestaestratègia és un pla de telecomunicacions corporatiu, quepermet a l’ajuntament determinar l’estat global dels sistemesi serveis de telecomunicacions municipals i definir les accionsa portar a terme per optimitzar l’ús de les sevestelecomunicacions, així com les dels ens que en depenen,i concretar els recursos, serveis i aplicacions en tecnologiesde la informació i la comunicació necessaris per tal demillorar-les.

Des de Localret s’han realitzat prop de cent plans detelecomunicacions per a ajuntaments de municipis d’arreu

Diputació de Tarragona_

Nom de la iniciativa:Gestió de multes

Descripció:Gestiona de manera integral les multes de trànsit de molts ajuntaments de les comarques deTarragona utilitzant una aplicació desenvolupada a mida que no només ha disminuït els terminisdel procés sinó que també n’ha reduït els costos i n’ha augmentat el percentatge de cobrament.BASE, l’organisme responsable de la gestió de tributs locals en l’àmbit d’actuació de la Diputacióde Tarragona, va iniciar aquest projecte el 2002. El sistema va començar a funcionar l’any 2004a vint municipis tarragonins. Ja ha gestionat més de setanta mil sancions corresponents a lesimposades pels agents de la Guàrdia Urbana i més de noranta-cinc mil derivades de les tasquesde vigilància de les zones blaves d’aparcament.

Més informació:http://www.base.cat

3.3.1. Els objectius de la gestióinterna orientada a l’eficiència i la qualitat

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

116pàgina

del país i de diferent mida. A partir de l’anàlisi de l’estatactual dels serveis de telecomunicacions i de la previsió deles necessitats futures, Localret realitza una propostaconcreta d’actuació a l’ajuntament amb l’objectiu de milloraren termes d’eficiència i d’eficàcia les comunicacionsmunicipals. D’una banda, es defineix la conveniència dedissenyar i d’implementar una xarxa corporativa detelecomunicacions, mentre que, de l’altra, es realitza unaanàlisi detallada de l’ús i la despesa en telecomunicacionsde la corporació per tal de dimensionar-la correctament. Els plans de telecomunicacions es configuren com uninstrument d’actuació que afavoreix la presa de decisionsdegudament informada en tots els aspectes més significatius(àmbit econòmic, pressupostos particulars, obra civil, disseny

de xarxa, recomanació genèrica d’equipaments electrònicsi de sistemes d’operació i gestió de la xarxa, formació irequeriments de manteniment o gestió). 

117pàgina

Pla d’acció de programari

Un ordinador sense programari és el mateix que una televisiósense canals sintonitzats: no serveix per a res. El programariés el conjunt d’instruccions que permet que els ordinadorsfuncionin. Aquest conjunt d’instruccions l’escriuen elsprogramadors en un dels diferents llenguatges deprogramació d’alt nivell que existeixen. Posteriorment, aquestcodi és traduït al llenguatge que entén la màquina. Al codique escriu el programador se’l coneix com a codi font, i alcodi que entén la màquina, codi binari.

Durant els anys setanta, el programari era desenvolupat pelsprogramadors, que tenien la llibertat de cooperar entre ells, i aixího feien. La col·laboració forma part dels hàbits de la comunitatcientífica, i, a més, era necessari disposar del codi font per podertraduir-lo al codi binari específic que cada ordinador necessitava.Era tan normal com compartir receptes de cuina. Als voltantsde 1980, aquest model entra en crisi i emergeix un modelprivatitzador. Una baixada de preus dels ordinadors sumada aun increment de potència en provoca la popularització, i apareixun nou negoci: el del productor de programari.

A partir de llavors, la majoria del programari era propietatintel·lectual d’algú. Generalment, els propietaris d’aquestestecnologies, per a la seva seguretat, van decidir bloquejarel codi font i prohibir als programadors parlar-ne amb gentexterna, per així evitar la fuga dels secrets de les sevescreacions. Això va limitar la cooperació entre elsprogramadors, i va fer que el programari es limités a lesnecessitats del mercat.

Aquesta situació va ser refusada per molts programadors,que qüestionaren la privatització de la propietat intel·lectualdel programari. Amb aquest plantejament va néixer el projecteGNU5 (acrònim recursiu que significa ‘GNU’s Not UNIX’,és a dir, ‘GNU no és UNIX’). La seva principal missió va sercrear un sistema operatiu inspirat en UNIX que tothompogués executar, copiar, modificar i distribuir lliurement. Paral·lelament, l’any 1991, un universitari finlandès anomenatLinus Torvalds va començar a desenvolupar un nucli desistema operatiu com a part del seu projecte de final decarrera anomenat Linux.

Ajuntament de Vilanova del Vallès_

Nom de la iniciativa:Xarxa de telecomunicacions municipal

Descripció:Desenvolupar una xarxa de telecomunicacions municipals (XTM) amb l’objectiu de permetrel’accés al servei de telefonia bàsica i de preveure l’arribada de nous serveis avançats detelecomunicacions a tots els habitatges. Els principals avantatges són: la reducció del cost deles comunicacions municipals (ja que totes les trucades que es fan entre els diferents edificissón trucades entre diferents extensions d’una mateixa centraleta); el fet que no cal contractaruna connexió per a cada edifici ja que un sol proveïdor d’Internet dóna servei a tots els edificismunicipals; les comunicacions municipals esdevenen més ràpides perquè hi ha una connexiómés àgil entre edificis; la xarxa de fibra òptica és transparent, independent de la tecnologiadisponible per a cada servei (telèfon, tramesa de dades, àudio, vídeo, etc.); l’aprofitament de lesinfraestructures, atès que no calen obres públiques noves, i l’escalabilitat.

Més informació:http://www.vilanovadelvalles.cat/ 

Ajuntament de Lleida_

Nom de la iniciativa:Guarà, compartició d’entorns de gestió basats en programari lliure

Descripció:Guarà és un projecte de creació, desenvolupament i manteniment d’entorns de gestió municipalsbasat en programari lliure. Guarà vol ser una eina i un suport en la implantació de programari lliureen els ajuntaments, per dotar aquestes administracions de les eines, els sistemes operatius, elssuports aplicatius i la gestió del coneixement que ho permeti i ho faciliti. La implantació i continuïtatde Guarà es fonamenta en el treball cooperatiu en xarxa de la seva comunitat d’usuaris.

Més informació:http://www.projecteguara.org/

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

118pàgina

A partir d’aquell moment, nombrosos col·laboradors es vanafegir al projecte. Aquest nucli va venir com l’anell al dit alprojecte de sistema operatiu de GNU, així que Linux es vadistribuir conjuntament amb llicència GPL, formant lacombinació GNU/Linux. Aquesta combinació GNU/Linuxés coneguda popularment amb el nom de Linux o de“distribució de Linux”, i inclou el sistema operatiu i un conjuntd’utilitats. Tenint en compte la filosofia de poder modificarel codi, tothom és lliure d’adaptar el sistema operatiu i lesutilitats segons les seves necessitats. 

119pàgina

Amb l’aparició del programari lliure moltes organitzacionses plantegen utilitzar-lo. En aquests moments, gairebé lameitat dels ajuntaments catalans utilitzen alguna aplicacióen programari lliure, tot i que està encara molt limitat a usosde back-office, és a dir, en l’àmbit de servidors i xarxes. Encanvi, la utilització en aplicacions d’escriptori encara ésreduït, davant la por al rebuig que pot suposar en elstreballadors. Tot i això, algunes administracions ja han fetel pas. Així, l’Ajuntament de Manresa ha instal·lat programarilliure a tots els punts públics i en els servidors d’Internet, il’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha cedit equipsinformàtics reciclats en programari lliure i en català.

S i una admin is t rac ió loca l es p lante ja unaimplantació/migració a programari lliure, cal que tingui encompte alguns aspectes, tant de positius com de negatius.

1. El cost. Es parteix de la base que el programari lliurepràcticament no té cost de llicència i, per tant, aquestapart del pressupost s’hauria de destinar a altres finalitats,com ara a l’adaptació dels programes o a la formació.Cal tenir clar que qualsevol procés d’implantació de programari lliure té un cost.

2. Llibertat. Aspectes com ara la independència respecte del proveïdor o la capacitat d’adaptació s’haurien de tenir en compte.

3. Caducitat. Cal tenir present el manteniment de lesaplicacions i les seves actualitzacions. En el programaripropietari estem a les mans de l’autor/proveïdor, mentreque en el programari lliure estem a les mans de la comunitat.

4. L’estratègia. Cal tenir una planificació prèvia, assegurarque la migració és factible. Altrament, la implantació pot resultar traumàtica.

5. La disponibilitat de productes en certs segments. En alguns àmbits, l’oferta de solucions en programarilliure és escassa i poc sòlida.

6. Gestió del canvi, el factor humà. Cal establir un plaper gestionar el canvi, ja que el programari lliure serànou per als usuaris.

Taula 14. Criteris per classificar el programari lliure

Font: Elaboració pròpia

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

OpcionsCriteris

De codi font obert. Permet tenir accés al seucodi font a través de qualsevol mitjà.

De codi font tancat. No té disponible elseu codi font, ni tan sols pagant.

Segons l’oberturadel codi font

De cost zero. Programari gratuït. De cost superior a zero. Programaricomercial o de pagament.

Segons el seu cost

De domini públic. No està protegit per cap tipusde llicència. Qualsevol pot modificar-lo.

Protegit per llicències. Pot ser protegit percopyright (drets d’autor i no es poden vendrecòpies sense autorització) o protegit ambcopyleft (no es permet afegir-hi cap restriccióaddicional).

Segons la sevaprotecció

Legal. Que circula sense contradir cap norma. Il·legal. Que circula violant una normadeterminada.

Segons la sevalegalitat

Privatiu. La seva propietat està a les mans de quien té els drets, i no de l’usuari, que només potutilitzar-ho sota certes condicions.

Lliure. Dóna a l’usuari la llibertat d’utilitzar-lo, estudiar-lo, modificar-lo, millorar-lo, adaptar-lo i redistribuir-lo.

Segons la sevafilosofia

120pàgina

Des de Localret s’està treballant en la línia d’oferir alsajuntaments assessorament amb relació a la utilització deprogramari lliure. Així, s’ofereix la possibilitat d’impulsar unpla d’acció del programari lliure a l’organització, que preténdotar els ajuntaments d’una eina que els ajudi a prendredecisions fonamentades amb relació al programari lliure.Els objectius específics són donar a conèixer el programarilliure, aportar una visió externa de la situació dels governslocals envers el programari lliure, dotar els ajuntamentsd’informació de cara a processos de presa de decisions id’adquisició de serveis i programari, i dotar-los d’una einade cara a la planificació estratègica global amb relació ales tecnologies de la informació i la comunicació.

121pàgina

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat_

Nom de la iniciativa:Matrix

Descripció:Plataforma integral de gestió municipal. L’any 2000 l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat esva plantejar un repte: desenvolupar, per a una dependència remota del Centre Municipal deFormació Ocupacional, una aplicació web de gestió que pogués accedir, mitjançant una connexióde baixa velocitat, a les dades emmagatzemades en un servidor ubicat a la seu central del’ajuntament. El resultat va ser un èxit i el projecte va anar creixent amb la incorporació de novesaplicacions (serveis socials, informació, etc.) fins a esdevenir un gran sistema de gestió integrali anàlisi de la informació de tot el municipi.

Beneficis:S’ha aconseguit que la representació de la informació es trobi en una única base de dades, enun entorn unificat i de fàcil accés.

Més informació:http://www.bil.localret.cat

Gràfic 10.  Pla de treball d’un pla d’acció de programari lliure.

Font: Open Trends i Cometa Tecnologies per a Localret

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

Presa de requeriments Anàlisi i documentació Presentació de resultats

Identificació dels objectius del Client.Identificació de les necessitatsdels usuaris.

Anàlisi dels resultats obtinguts.Identificació de les alternatives “open source”.Anàlisi de la viabilitat de les diferents alternatives “open source”.Identificació de les estratègies de migració al nou entorn.Elaboració del Business Case.

Presentació a l’Ajuntament del Business Case.

Entregables:

Questionaris per realitzar lesentrevistes.Mapa de Sistemes.Inventari del programariinventat i del nivell deLlicències disponibles.

Entregables:

Informe previ dels resultatsobtinguts

Entregables:

Business Case

122pàgina

Les accions de Localret amb relació al programari no eslimiten aquí. Així, l’any 2007 es va signar un conveni decol·laboració amb Microsoft. El conveni preveu acords ques’engloben en dos grans grups:

Avantatges directes per als ajuntaments: nou sistemade llicenciament, tracte preferencial als ajuntaments catalans, llicències més barates per als telecentres...

Col·laboració entre Localret i Microsoft en l’àmbit de la modernització de l’administració pública.

Tots els ajuntaments catalans consorciats a Localret podengaudir d’aquests avantatges. Tècniques per assolir la qualitat

La gestió de la qualitat total és una estratègia de gestiól’objectiu de la qual és que l’organització satisfaci de maneraequilibrada les necessitats i expectatives dels seus clients,tant els que compren els seus productes o serveis, com elsque treballen a l’empresa, així com els accionistes i lasocietat en general. Tot això, respectant l’entornmediambiental i col·laborant en el seu desenvolupament.La qualitat total és, per tant, una filosofia, una opció de vida,una estratègia, un estil de gestió.

Models estàndards de gestió de la qualitat: EFQM(European Foundation for Quality Management) / CAF(Common Assesment Framework / Marc Comú d’Avaluació).El model EFQM/CAF es basa en el fet que els resultatsglobals d’una organització excel·lent s’aconsegueixengestionant amb encert els processos de treball, el personal,els recursos i les aliances. Tot això orquestrat en polítiquesi estratègies coherents motivades pel lideratge de la direcció.Es basa en l’anàlisi i la valoració de nou criteris que inclouenels conceptes fonamentals sobre com s’han de fer les cosesen una organització, a partir de les pràctiques de gestióconsiderades excel·lents. Aquests criteris són: lideratge,

política i estratègia, persones, recursos i aliances, processos,resultats relatius als clients (ciutadans), resultats relatius ales persones, resultats relatius a la societat i resultats clau.

Normalització i certificació de la qualitat: les normesISO 900011. Les normes de la família 9000 ofereixen unasèrie de mètodes i sistemes per garantir la qualitat delproducte i servei al client sense perdre de vista que totaempresa (organització) ha de tenir una rendibilitat i ha devetllar per la seva continuïtat. L’ISO no diu com s’han de ferles coses, ni si el que es fa és correcte o no, només garanteixque allò que es fa, ja sigui un producte o un servei, semprees farà de la mateixa manera i d’acord amb unesespecificacions que prèviament s’hauran definit.

La nova norma ISO 9001 estableix els requisits que ha decomplir el sistema de gestió de la qualitat per poder obtenirla certificació, i l’ISO 9004 dóna les recomanacions sobretots els aspectes d’un sistema de gestió de la qualitat, permillorar la qualitat global de les organitzacions.

Premis a la qualitat. Es tracta de premis creats amb lafinalitat de promoure la millora contínua dels serveis públicsi de facilitar l’accés i l’atenció al ciutadà. A Espanya, perexemple, el Ministeri d’Administracions Públiques anualmentconvoca els Premis a la Qualitat i a les Millors Pràctiquesen l’Administració General de l’Estat. Aquests premisreconeixen les organitzacions que s’han distingit especialmentper l’increment de la qualitat dels seus serveis mitjançantl’ús de procediments d’autoavaluació, així com les diversesiniciatives desenvolupades per organitzacions del’Administració General destinades a millorar els seus serveis.La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, atorga através del CIDEM els Premis a la Qualitat, per premiarl’excel·lència empresarial. Aquests premis van destinats alteixit empresarial amb la finalitat de motivar les empresescatalanes a pensar i actuar amb criteris de qualitat.

123pàgina

En la nostra opinió, el model de gestió de la qualitat mésadequat per a les administracions públiques és l’EFQM/CAFi els seus desenvolupaments. La qualitat o excel·lènciaentesa com a responsabilitat davant de totes les partsinteressades (representants polítics, ciutadans, societat iempleats) encaixa bé en una organització pública en la quall’enfocament en els clients no és tan determinant com potser-ho en les empreses. És qüestió de prioritzaradequadament les necessitats i expectatives de les partsinteressades o grups d’interès, és a dir, de situar l’organitzaciódavant el model per poder aplicar-ho de forma profitosa.Els avantatges d’aquest model respecte de les normes ISOsón que garanteixen més compromís de la direcció políticai tècnica de l’ajuntament. Sense aquest compromís no éspossible emprendre el procés de transformació cultural quees requereix per implantar un sistema de gestió coherentamb els conceptes fonamentals de l’excel·lència.

Ajuntament d’Esplugues_

Nom de la iniciativa:Adaptació del model EFQM d’excel·lència

Descripció:Aplicació a l’organització municipal amb l’objectiu d’orientar-se a resultats i orientar-se al client.Gestió per processos i fets; aprenentatge, innovació i millora contínua; desenvolupament d’aliances;responsabilitat social; identificació dels indicadors més rellevants, i rendició de comptes de lagestió.

Més informació:http://www.esplugues.cat

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

124pàgina

La gestió del canvi. Nou model organitzatiu      

Un dels grans perills de tota organització que afronti unprojecte de modernització és que focalitzi aquest procésen la provisió de serveis en línia, és a dir, a consolidar uncanal més de comunicació amb els ciutadans. I la introduccióde les tecnologies de la informació i la comunicació hauriade servir, especialment, per transformar l’administració enuna organització més eficient i eficaç. Sobretot concentrant-se en els canvis de l’estructura organitzativa interna percaminar cap a una autèntica administració en xarxa. Ésevident que la transformació en un model d’Administracióen xarxa no s’esdevé de forma automàtica com a resultatde la incorporació intensiva de les TIC o d’Internet com acanal de provisió de serveis públics. Diferents aspectes del’estructura tecnoorganitzativa burocràtica dificulten aquesta

transformació. I encara ara en la majoria de les organitzacionsl’estructura burocràtica manté de forma taxativa lapreeminència de les relacions jeràrquiques sobre els fluxosd’informació.

Qualsevol projecte d’administració electrònica cal que tinguien compte les capacitats reals d’Internet i de la xarxa pertransformar, i protagonitzar, l’esquelet d’una nova formad’organització.

Per treballar en aquesta línia, des de Localret s’han plantejatdues estratègies. La primera suposarà treballar al llarg de2008 amb ESADE per investigar l’impacte de les TIC enles administracions públiques des del punt de vista del canviorganitzatiu, cultural i productiu que generen. Es volenidentificar especialment els impactes reals, possibles i

125pàgina

potencials en els àmbits de la millora de la productivitat il’eficiència, i investigar en quina mesura les TIC modifiquenla cultura i l’estructura o es limiten a substituir processos ieines de treball de nivell operatiu.

La segona actuació és oferir als ajuntaments la possibilitatde realitzar un pla d’acció d’organització i sistemesd’informació, que té com a objectiu millorar el servei i larelació amb el ciutadà a través de la redefinició i optimitzacióde processos com també mitjançant la integració en aquestsde les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Digitalització dels processos

La digitalització dels processos moltes vegades no s’aplicade forma correcta i el que es fa és aplicar una tecnologiaa una tasca o un procés que fem. Això no és digitalització.

Encara més, si ho féssim així el resultat d’aquesta aplicaciósegur que no aportaria la millora esperada i en alguns casosfins i tot podria empitjorar la situació. La digitalització és unprocés que ha de tenir en compte diferents fases d’execució.

• Definir: identificar i acotar el problema a resoldre.• Mesurar: obtenir les dades reals sobre la situació actual.• Analitzar: identificar les causes del problema.• Millorar: estudiar i implantar la solució més adient.• Controlar: assegurar que els beneficis obtinguts esmantenen en el temps.

Aquesta digitalització és un procés de retroalimentació quecal aplicar a tot el procés o als subprocessos que elcomponen. Aquesta retroalimentació vol aconseguir el màximde qualitat en el procés.

Gràfic 11. Procés de digitalització de processos.

Font: Elaboració pròpia

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

Ajuntament de Polinyà_

Nom de la iniciativa:Pla d’acció d’organització i sistemes d’informació

Descripció:Elaboració del diagnòstic del sistema d’atenció al ciutadà, el sistema de gestió per processos,el sistema d’informació i el sistema de gestió documental, i redacció d’una proposta d’actuació.El sistema d’atenció al ciutadà permet identificar les necessitats de la població, recollir lesdemandes de servei, conduir-les de forma efectiva als responsables de la seva gestió, seguir laseva evolució i informar-ne, lliurar els serveis que s’estableixin, mesurar la qualitat dels serveislliurats i la percepció de la satisfacció dels ciutadans respecte al servei públic, controlar la pròpiagestió, identificar àrees de millora dels serveis a oferir i participar activament en els projectes demillora permanent de la qualitat del servei públic.

Més informació:http://www.ajpolinya.cat/

Definició del projecteDeclaració d’objectiusLimitacions i supòsitsMembres de l’equip iresponsabilitatsPla preliminar de l’equip Abast del procés

Diagrama SIPOC actualDiagrama X-Y

IndicadorsResultatsEficàciaEficiènciaBenchmarking

QUADRE DEL PROJECTE

Anàlisis de Valor / CostAnàlisi de Temps

DissenyPerfeccionamentImplementació

DEFINIR

MESURAR

ANALITZAR

MILLORAR

126pàgina

La racionalització dels processos constitueix un elementprimordial en la qualitat dels serveis. Per avançar en la milloradels processos és necessari revisar i adequar la regulació;promoure accions per eliminar o simplificar processosinnecessaris i/o ineficients, així com millorar o simplificar elsque estan mal dissenyats o que no funcionen correctament.Aquesta revisió s’ha de plantejar d’acord amb criterisd’eficàcia i eficiència. Per això, cal escoltar els implicats,tant els treballadors com els ciutadans. Una bona manerapot ser mitjançant equips que incorporen usuaris i expertsen tecnologies de la informació, de manera que la millorarespongui a necessitats reals i a la vegada s’asseguril’aprofitament de les potencialitats de les tecnologies. El pla de sistemes

Un sistema d’informació el podem definir com el conjuntformal de processos que, operant sobre una col·lecció dedades (representant l’entitat) estructurada d’acord amb lesnecessitats de l’organització, ofereix la informació necessària,tant per a l’administració com per a les activitats de direcciótàctica i estratègica, ja siguin de control d’execució o desuport a la presa de decisions. Les funcions bàsiques d’unsistema d’informació dins els ajuntaments són:

Cobrir la gran necessitat de coordinació i intercanvi d’informació entre departaments del consistori que interactuen i gestionen l’organització.

Satisfer la necessitat d’informar la ciutadania sobre totes les actuacions del consistori i permetre que qualsevol ciutadà pugui accedir a la informació, ja siguide forma presencial o en línia.

Així doncs, les dades que tenim en un sistema d’informacióhi són amb tres propòsits: per operar, per tenir un registredel que ha succeït i com a base per prendre decisions. Calfer, però, un incís en referència a les dades de caràcterpersonal. Si ja la informàtica tradicional ens oferia una

capacitat gairebé il·limitada de captació, emmagatzematgei processament de la informació, la seva fusió amb lestelecomunicacions i la digitalització ha proporcionat a lesTIC una nova capacitat de distribució immediata d’informació,fins i tot a multitud de destinataris alhora, que ha posat derelleu la vulnerabilitat que un mal ús d’aquestes eines potimplicar per a les persones, pel que fa a la seva intimitat,dignitat i autonomia.

Les persones que es relacionen amb les administracionspúbliques subministren gran quantitat de dades personalsque són necessàries per a la realització d’activitats o pera la prestació dels serveis dels quals són destinatàries.Aquest tractament de dades personals, que han de serrecollides, conservades, comunicades, en definitiva, tractadesper part de les administracions, ha de complir el que marcala Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) per garantirles condicions de seguretat i respectar uns principisessencials per a la tutela del dret fonamental a la proteccióde les dades de caràcter personal.

Per cada un dels nivells de l’organització es necessita untipus diferent d’informació. Els dos més importants aconsiderar són el nivell operacional, on es fan les coses, iel nivell de direcció, on se supervisa i es planifica. El sistemad’informació ha de proporcionar als diferents nivells del’organització informació concreta i específica segons elnivell en què ens trobem; així doncs, podem definir el quadresegüent.

127pàgina

Tot sistema d’informació està format per subsistemes méspetits i que donen serveis concrets. Alguns exemples desubsistemes poden ser un sistema d’informació geogràfica(SIG), un sistema d’informació i gestió tributària, un sistemad’informació comptable municipal, un sistema d’informacióde RH, un sistema d’informació ambiental, un sistemad’informació estadística o un sistema d’informació per a lagestió d’ocupació. Quadres de comandament

Un quadre de comandament és una eina de gestió queajuda a prendre decisions directives en proporcionarinformació periòdica sobre el nivell d’acompliment delsobjectius prèviament establerts mitjançant indicadors. Calque ofereixi indicadors estratègics i de gestió (sistema

d’informació) que permetin analitzar el lligam entre lamissió/visió de l’organització, a mitjà i llarg termini, amb elsobjectius operatius a curt termini.Les característiques bàsiques del quadre de comandamentsón les següents:

1. Adopta una perspectiva global, ja que equilibra objectiusdel curt termini amb els del llarg termini, i els indicadorsmonetaris amb els no monetaris. Per això, amb el quadre elcontrol de gestió adquireix una dimensió estratègica.

2. La seva formulació presenta un caràcter participatiu, jaque s’ha de construir amb la participació conjunta de totsels directius i empleats que tenen a veure amb la definiciói el desplegament estratègic de l’organització.

Gràfic 12. nivells i processos de gestió de la informació

Font: Elaboració pròpia

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

PLANIFICACIÓESTRATÈGICA

CONTROL DEDIRECCIÓ

CONTROLD’OPERACIÓ

NIVELLOPERACIONAL

INFORMACIÓDETALLADA EXACTITUD ACTUALITZACIÓ

CAPACITATDE RESPOSTA

Taula 15. Principals indicadors de l’Inventari de TIC 2006. 

128pàgina

3. Els indicadors s’estructuren sota quatre perspectivesclau: els empleats, els processos interns, els clients i elsresultats economicofinancers. Per treballar en aquesta línia, des de Localret, i conjuntamentamb els ajuntaments de Terrassa i Mataró, s’ha conceptualizatun projecte (MISS TIC) per avaluar la maduresa en l’adopciói la gestió de les TIC a les administracions locals mitjançantun model de gestió, indicadors i metodologies de mesuraespecíficament dissenyats, que permetin identificar lesmillors pràctiques en la gestió en TIC.

El projecte té dos objectius:

1. Establir un model i indicadors homogenis de mesura:infraestructures, catàleg de serveis, satisfacció dels usuaris,administració electrònica.

2. Dissenyar un pla de millora per als ajuntaments participants. Des de Localret, i juntament amb la Generalitat de Catalunya,es realitza cada any un Inventari de TIC de les administracions

locals catalanes. Es tracta d’una enquesta a través d’Internetals ajuntaments i consells comarcals sobre la disposició il’ús de les TIC en l’organització municipal. L’any 2006 vancontestar l’inventari 691 ajuntaments, que representen el98% de la població de Catalunya.

De manera sintètica, es pot apreciar el grau d’adopció deles TIC en l’Administració local amb els indicadors de lataula següent, obtinguts a partir de l’enquesta feta el 2006. 

129pàgina

Gestió de la informació i del coneixement

Podem definir la gestió del coneixement com el procésconstituït per totes les activitats que permetin generar,buscar, difondre, compartir, utilitzar i mantenir el coneixement,la informació, l’experiència i la perícia d’una organització,amb la finalitat d’incrementar-ne l’actiu intel·lectual iaugmentar-ne l’eficiència i l’eficàcia.

Així doncs, la peça fonamental en la gestió del coneixementés l’actiu intel·lectual de l’organització, que està format per:

• El capital humà, integrat per les capacitats, les habilitatsi les experiències que permeten que les persones puguin crear actius tangibles i intangibles.

• El capital estructural, o allò que roman en l’organitzacióquan s’acaba la jornada de treball, format per models,conceptes, sistemes tecnològics i administratius.

• El capital relacional, format per les connexions ambproveïdors, ciutadans i altres agents de l’entorn i queinclou, entre altres, imatge i prestigi.

Gràfic 13. Abast del projecte MISS TIC

Font: Penteo per a Localret

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

2003INDICADOR 2005 2006

% inversió en TIC sobre els pressupostos globals 1,6% 1,7% 1,1%

Accés de banda ampla 51,8% 64,2% 71%

Web de gestió pròpia2 56,3% 65,8% 54%

Treballadors que han rebut formació en TIC (bàsica + avançada) 21,2% 7,9% 9%

Percentatge d’ajuntaments amb serveis interactius 3,2% 19,3% 23%

Accés web per a persones discapacitades (WAI) 10% 16% 22%

Publicació a Internet dels documents de contractacions públiques3 21% 35% 31%

FASE 1 FASE 2 FASE 3

FASE 4

Definició del model generalde “benchmarking”

Validació i ajustdel model

Anàlisi ampliat perajuntaments interessats

MODELGENERAL

APLICACIÓMODEL

GENERAL AMATARÓ

APLICACIÓMODEL

GENERAL ATERRASSA

MODELCONTRASTAT

ANÀLISIAMPLIADA

PER MATARÓ

ANÀLISIAMPLIADA

PERTERRASSA

APLICACIÓMODEL

CONTRASTAT AALTRES

AJUNTAMENTS

APLICACIÓMODEL

CONTRASTAT AALTRES

AJUNTAMENTS

130pàgina

131pàgina

Les fases de la gestió del coneixement i la tecnologia queles ha de suportar són les següents:

Adquirir i crear

Els processos d’adquisició tenen com a objectiu recol·lectarinformació de l’organització o de l’exterior i plasmar-la enarxius, amb la qual cosa la informació queda consolidadaen un sistema.

Solucions tecnològiques: adquisició a partir de fitxers, basesde dades, llenguatges especialment indicats per al’emmagatzematge posterior, robots web o crawlers(components dels motors de cerca que exploren els webs

i altres recursos d’Internet a fi d’alimentar les dades delsíndexs del motor de cerca), correu electrònic, sistemesàudio/vídeo i formats electrònics específics, etc.

1. Organitzar

Després d’adquirir i crear informació cal classificar-la iordenar-la per millorar-ne el tractament. Cal, doncs, unmètode per organitzar el coneixement adquirit i disposard’un sistema d’emmagatzematge.

Solucions tecnològiques: hi ha diverses eines tecnològiquesque poden facilitar aquesta etapa, especialment les quetenen a veure amb programaris de grup o groupware, bases

Si volem ser capaços de dur a terme totes les activitatsabans exposades, per incrementar aquest actiu intel·lectualcal disposar d’una plataforma de gestió del coneixementque integri diferents tecnologies (gestió de documents,motors de recerca, eines de col·laboració, identificadorsd’experts, cicles de treball, sistemes d’aprenentatge, etc.)i que permeti:

• Capturar informació de qualsevol font, digital o física,presencial o en línia.

• Col·laborar i crear espais compartits per a grups detreball.

• Capitalitzar el coneixement acumulat a les organitzacions mitjançant la localització de documents,experts i fonts d’informació.

Cal, doncs, entendre que en la gestió del coneixement elmés important és el capital humà, les persones, i que ésimportant que les persones participin en aquesta gestió delconeixement, si entenem que:

• El coneixement té la qualitat de multiplicar el seu valorpel nombre de persones que el comparteixen. Quan una persona que té un coneixement el comparteix ambuna altra, la primera, si més no, el segueix tenint, i el receptor el guanya.

• El coneixement creix quan és utilitzat.

• El coneixement és capacitat per actuar. En tota entitatel coneixement ha de revertir, amb un decalatge raonablede temps, a aconseguir ser més eficaços i eficients tant en temps com en cost, aconseguint fer més i millors serveis.

• Les persones tenen una capacitat per crear coneixement que només està limitada per elles mateixes,per això cal ajudar les persones amb motivació, compromís, formació.

• La informació és coneixement fet explícit, però la major part del coneixement es perd amb la conversió.En qualsevol cas, el valor de la informació rau en la competència per utilitzar-la.

 És important que dins la cultura de l’ajuntament sigui claraaquesta necessitat de captura d’informació i de gestió delconeixement; cal treballar, doncs, en aquest sentit des detots els nivells organitzatius i amb la implicació de tothom.

Gràfic 14. De les dades al coneixement. 

Font: Elaboració pròpia

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

CONEIXEMENTINFORMACIÓDADES

Tecnologiesde la informació

Participacióhumana

Taxa

de

part

icip

ació

Creació de coneixement

132pàgina

de dades i la seva optimització, sistemes de conversió iextracció de textos (reconeixement òptic de caràcters),índexs per a serveis de cercadors, etc.

2. Compartir

Un cop adquirit i organitzat el coneixement, ha de serconvenientment distribuït. L’objectiu d’aquesta etapa éssaber quina és la millor manera de distribuir aquestconeixement dins de l’empresa.

Solucions tecnològiques: eines de conceptualització (posarels continguts a l’apartat que els correspon), programesautomàtics per condensar i resumir textos, tècniques permillorar la presentació del coneixement, intranets i aplicacionsde programaris de grup per facilitar la col·laboració.

3. Transferir/usar

L’última etapa consisteix a transferir el coneixement adquirit,organitzat i compartit a totes les persones que el necessitin(ja siguin internes o externes a l’empresa), de manera quees pugui utilitzar tot aquest coneixement per crear valorafegit a l’empresa.

Solucions tecnològiques: serveis de subscripcions i lliuramentde coneixement (correu electrònic, SMS10, WAP11, etc.),personalització de continguts depenent de l’usuari,aplicacions d’aprenentatge virtual o e-learning, aules deformació virtuals, xarxes d’experts, pàgines grogues, pàginesweb, portals o intranets, cercadors d’informació, butlletinsde notícies, programes de suport a la presa de decisions,etc. En aquest sentit, des de Localret es preveu iniciar un portalde formació en TIC, dirigit als treballadors dels governslocals, i que recollirà l’oferta pública de formació entecnologies de la informació i la comunicació. L’objectiu ésque el portal sigui un espai amb enllaços a totes les

administracions públiques (Escola d’Administració Pública,diputacions, consells comarcals), universitats,  entitatsmunicipalistes i col·legis professionals que ofereixen formacióamb relació a les TIC. D’aquesta manera, els responsablestècnics i polítics dels governs locals tindran el mapa de laformació a Catalunya i des de Localret es podran detectarreiteracions o mancances. Gestió de la innovació

Entenem per innovació el procés sistemàtic de millora d’unproducte o servei que incorpora alguna modificació enrelació amb els preexistents, per tal de millorar l’eficiènciai/o la qualitat del procés.

En aquesta tipologia de processos és important la creativitat,les noves idees, pensar i fer les coses d’una manera diferentde com les fem ara (redefinir processos), fer R+D i incorporarconeixements tecnològics i noves tecnologies, tenir unamentalitat oberta, etc.

És adient emmarcar la gestió de la innovació dins d’unajuntament en el context d’un pla d’innovació. Aquest hade ser un projecte integrador que vehiculi els esforçosadreçats al compliment dels objectius fixats pel Pla d’actuaciómunicipal (PAM) i que contribueixi a generar el dinamismenecessari per mantenir l’organització municipal en unaelevada posició en matèria de modernització administrativa,qualitat de servei i rendiment de comptes a la ciutadania.

És positiu que el pla d’innovació surti de la reflexió estratègicade l’ajuntament per donar resposta als reptes plantejats acurt, mitjà i llarg termini, i que s’articuli en dos blocsdiferenciats:

Impulsar un pla director de l’ajuntament, que reculli elsobjectius de transformació de l’organització municipala llarg termini.

133pàgina

Aplegar un conjunt de projectes d’innovació i millora orientats a optimitzar la gestió de serveis als ciutadansi la gestió administrativa.

Pel que fa a l’aplicació de les TIC, cal estar obert a qualsevolsolució i com a mínim conèixer totes les alternatives quetenim, sense descartar-ne cap abans d’una anàlisi més omenys acurada (per exemple, escollir entre programari lliureversus propietari, comunicacions sense fils versuscomunicacions amb fils, fer una solució versus comprar-la,gestionar un recurs versus externalitzar-lo). 3.3.3. L’administració en xarxa.

El repte de la interoperabilitat

La complexitat de les activitats econòmiques i socials i ladistribució de competències entre els diversos nivells degovern obliga que moltes demandes de serveis públics quefan els ciutadans, que ells identifiquen com un únic servei,hagin de ser ateses des de les diverses administracionspúbliques, cosa que provoca un retard considerable en laresolució global de la demanda ciutadana.

Malgrat que diverses disposicions legislatives (entre lesquals cal destacar la famosa Llei 30/92 de col·laboracióentre les administracions o la nova Llei per a l’accés electrònicdels ciutadans a les administracions públiques) persegueixenmés coordinació i celeritat de les administracions en lesseves respostes als ciutadans, continua havent-hi gransbosses d’ineficiència justament en aquests espais intersticialsde les competències administratives.

L’agilitat i l’eficiència de l’administració pública en la prestacióde serveis als ciutadans i les empreses i en la resposta ales seves demandes, no sols constitueix una obligació delsgestors públics, sinó que incideix directament en la capacitatcompetitiva del país en el ja no tan nou entorn econòmicglobal.

La divisió de competències abans esmentada impedeix quees puguin materialitzar, per als ciutadans i les empreses,tots els beneficis derivats de la reenginyeria i la digitalitzacióde processos que han dut a terme cada una de lesadministracions en solitari. Per tal d’optimitzar el resultat decada una i assolir el màxim valor públic sense tocar l’actualmarc competencial, cal que la reenginyeria i la digitalitzacióes facin coordinadament entre totes les administracions.

Com ja hem avançat anteriorment, el model organitzatiu dela xarxa i la seva infraestructura tecnològica, Internet, s’hanevidenciat com els autèntics reductors de les bossesd’ineficiència en les organitzacions, privades o públiques.És per això que, en els darrers anys, s’han anat definint iexecutant projectes que materialitzen la col·laboració entreles administracions sobre la base de la integració dels seusprocessos productius gràcies a la telemàtica.

El repte és, doncs, la interoperabilitat, concepte que, aplicaten les relacions entre les administracions, es pot definircom “l’habilitat de dos o més sistemes o components perintercanviar informació i utilitzar la informació intercanviadaper produir més i millors resultats en la seva activitat, senseun especial esforç per part de l’usuari”.

3.3.2. Línies d’actuació per guanyareficiència i qualitat en la producció de serveis

3.3.3. L’administració en xarxa.El repte de la interoperabilitat

134pàgina

L’intens procés de digitalització dels serveis públics i lespossibilitats de la telemàtica constitueixen una oportunitatper configurar un autèntic sistema integrat, unaadministració/xarxa en la qual, malgrat que els processosestiguin distribuïts segons el mapa territorial i competenciali cada actor gaudeixi d’un alt grau d’autonomia, la cadenade valors és comuna i, per tant, la col·laboració és un factormultiplicador dels beneficis per als ciutadans.

Segons el sociòleg Manuel Castells, per avançardecididament en aquesta administració en xarxa, urgeixprendre les mesures següents:

Les bases de dades de l’administració han de ser accessibles i interoperatives. Cal eliminar redundànciesinnecessàries: la mateixa informació replicada en innombrables bases de dades residents en molts centres administratius. Aplicar el principi d’unicitat i que sigui l’administració més propera a la font d’informació (la més competent en la matèria) la que la mantingui actualitzada i a l’abast de les altres. Aixòdemana aplicacions també interoperatives, capaces de gestionar fluxos de procés amb dades procedentsde diversos sistemes informàtics situats en diverses administracions.

135pàgina

Revisió de la normativa: s’han de modificar les reglesde funcionament, el procediment administratiu s’ha d’adaptar a la situació i permetre l’explotació de les potencialitats tecnològiques. Passar del control previal control de resultats finals per a l’usuari/contribuent.El model d’organització ha d’adaptar-se al paradigmaInternet: treball en xarxa, eines col·laboratives, aplanament dels organigrames, polivalència dels treballadors, etc.

La informació pública ha de ser tota accessible: no solament la de caràcter normatiu (ordenances, pressupostos, urbanística, etc.), sinó també tota la generada amb fons públics (estudis, informes, projectes,etc.).

Tota activitat administrativa ha de tenir un registre electrònic accessible als ciutadans, segons els nivellsd’implicació, que garanteixi la transparència de la gestiópública.

L’accessibilitat ha de ser multicanal (presencial, telefònica, Internet, TDT, etc.).

 El projecte AOC i els ens locals catalans

El primer referent dels projectes per a l’Administració Obertafou el Pla Estratègic per a la Societat de la InformacióCatalunya en xarxa, aprovat l’abril de 1999, on es fixavenles línies estratègiques per al desenvolupament de la societatde la informació a Catalunya.

Pel que fa a les actuacions pròpies de les administracionspúbliques, els objectius es van concretar en l’Acordinstitucional signat al Parlament de Catalunya el 23 de juliolde 2001 entre la Generalitat i les administracions localscatalanes. L’acord pretenia impulsar i concretar al nostrepaís el Pla d’acció e-Europe 2002 i configurar la novaadministració, més moderna, eficient i eficaç.

L’eina per poder avançar en aquesta direcció va ser laconstitució del Consorci Administració Oberta de Catalunya(AOCAT), que posteriorment va crear l’Agència Catalanade Certificació (Catcert) i que també va adquirir l’empresaServeis Públics Electrònics SA, que desenvolupà el portalCat365.

El Consorci AOC és un organisme autònom conjunt de laGeneralitat i el món local català i el seus òrgans de govern,així com en els de l’agència pública Catcert els formen un60% de representants de la Generalitat i un 40% derepresentants de les administracions locals, coordinadesper Localret. Les línies estratègiques del Consorci AOC i de Catcert

Serveis de col·laboració interadministrativa (ConsorciAOC). Potenciar l’intercanvi d’informació per mitjanstelemàtics entre les administracions públiques per millorarla seva eficiència i eficàcia (tramitació interadministrativa iintegració de dades, certificats i documents).

Serveis comuns d’administració electrònica (ConsorciAOC). Proporcionar suport als projectes d’ús intensiu deles tecnologies de la informació i comunicacions que impulsinles administracions catalanes (mòduls i serveis comunsd’administració electrònica i assistència i assessorament).

Serveis de seguretat a l’administració electrònica(Catcert). Garantir els requisits de seguretat jurídica itècnica en la relació de les administracions amb els usuarisper mitjans electrònics (entitat prestadora de serveis decertificació, mòduls i serveis comuns d’identitat i signaturaelectrònica i mòduls i serveis comuns de preservació deldocument electrònic). 

Consorci Localret_

Nom de la iniciativa:Mapa de la interoperabilitat de les administracions locals

Descripció:El Consorci Localret ha identificat la interoperabilitat de documents i dades entre les administracionspúbliques locals i la resta d’administracions públiques i entitats de dret públic com un temacabdal, de gran impacte en l’eficàcia, l’eficiència, la productivitat i la qualitat dels serveis públicsdemandats pels ciutadans. És voluntat de Localret disposar d’un instrument que faciliti la prioritzacióde projectes de reenginyeria de processos interadministratius i d’impuls de l’administracióelectrònica, especialment aquells que tenen impacte en el ciutadà i altres usuaris dels serveisde les administracions públiques en els quals intervenen les administracions locals com a titularso com a col·laboradores necessàries.

Més informació:http://www.localret.cat

3.3.3. L’administració en xarxa.El repte de la interoperabilitat

3.3.3. L’administració en xarxa.El repte de la interoperabilitat

136pàgina

Els projectes i serveis del Consorci AOC als governslocals

Eacat, l’extranet de les administracions catalanes.Plataforma de servei orientada a facilitar la comunicacióentre les administracions catalanes, és a dir, un canalbidireccional de comunicació electrònic segur tant enl’aspecte jurídic com en el tècnic entre administracions(fonamentalment entre l’administració local i la Generalitatde Catalunya).

Expedició telemàtica de volants del padró. Aquestservei del Consorci AOC facilita l’expedició i la comunicaciótelemàtica de volants del padró municipal d’habitants aadministracions públiques amb respecte a la llei de proteccióde dades.

El projecte inclou dos escenaris: 

• Comunicació de domicili. Aquest servei permet aun ciutadà realitzar una comunicació telemàtica de lesdades del seu domicili de residència (el que consta alpadró municipal d’habitants) a administracions públiques, amb respecte a la llei de protecció de dades.

• Consulta telemàtica de volants del padró municipal d’habitants. Aquest servei permet la consulta telemàtica de volants del padró municipal d’habitants a petició d’una administració pública, d’unciutadà en el marc d’un procediment que requereixi l’acreditació del domicili de residència (el que constaal padró) i amb respecte a la llei de protecció de dades.

e-Notum. Servei de notificacions telemàtiques. Un serveique s’ofereix a les administracions catalanes per tal quepuguin realitzar per mitjans electrònics notificacions en elsseus procediments, amb totes les garanties que estableixla normativa vigent.

Registre telemàtic. Oferir als ajuntaments una eina queels permeti incorporar el registre per tal d’oferir tramitacionselectròniques en els webs municipals.

e-Formularis. Construir un servei comú de gestió deformularis intel·ligents que encapsuli l’operació usual sobreun e-Formulari, aïlli de la complexitat dels productes de basei integri els serveis del Consorci AOC associats al tractamentde la documentació electrònica. El segon objectiu és elaborarun conjunt de definicions, recomanacions, regles i mètriques(estàndard semàntic) que permetin homogeneïtzar eltractament de la documentació electrònica associada a latramitació.

Tauler electrònic d’anuncis i edictes. Oferir a lesadministracions catalanes una eina que els permeti disposarde la versió telemàtica del taulell d’edictes des del seu web.

Subvencions AOC. Línia de subvencions del consorcidirigida als governs locals per millorar la gestió interna i laprestació dels serveis als ciutadans, mitjançant la utilitzacióde les TIC. Hi ha un doble objectiu:

• La participació dels ens locals en projectes i iniciativespromogudes pel Consorci AOC i Localret.

• La concessió d’ajuts per al desenvolupament de projectes promoguts directament pels ens locals.

Convenis de col · laboració amb els enssupramunicipals. Gestió d’una part del finançament alsens locals mitjançant convenis de col·laboració amb lesdiputacions catalanes i els 41 consells comarcals. Ambaquesta nova estratègia es vol complir tres objectius:

1. L’alineació de l’estratègia de cadascú amb les generals.2. La reutilització d’eines (mòduls comuns) i plataformes.3. La distribució consensuada de les activitats de suport

als petits municipis.

137pàgina

Conveni amb Localret. Conveni de col·laboració entrel’AOC i Localret amb l’objectiu d’impulsar projectes i serveisd’interès comú. Els projectes i serveis de l’Agència Catalana deCertificació als governs locals Certificats digitals de treballador públic. Posar adisposició de les administracions públiques els certificatsdigitals per al desenvolupament dels seus projectesd’administració electrònica.

Idcat. És un certificat d’identitat del ciutadà que té la funciód’identificar-lo davant l’administració. L’objectiu del projecteés facilitar a les administracions catalanes les einestecnològiques i jurídiques perquè els ciutadans puguintramitar telemàticament. Es pretén dotar els ciutadansd’identitat digital i de signatura electrònica.

Serveis de signatura. Desenvolupament de projectesdirectament relacionats amb l’emissió de certificats digitals

i la seva utilització per a la generació de signatureselectròniques.

Serveis de validació. Serveis que possibiliten lacomprovació de certificats digitals i signatures electròniques,la captura de les dades útils dels certificats i el nivell deseguretat que els correspon per a les diferents aplicacions,tràmits o serveis que es volen utilitzar.

PASSI. L’objectiu de la Plataforma d’Atributs de Seguretati Signatura i Identitat és el de crear un directori i metadirectoriper identitats i atribucions personals, en especialapoderaments i altres capacitats jurídiques d’actuaciópersonal, per al consum de les administracions públiques.

i-Arxiu. Posar en marxa una plataforma, en xarxa, quepermeti a les administracions públiques catalanes poderdipositar-hi objectes digitals perdurables, i que es puguigarantir que el suport i l’evolució tecnològica no seranproblema per a la seva recuperació i la validesa jurídica.

Taula 16. Projectes i serveis del Consorci AOC i de Catcert.

3.3.3. L’administració en xarxa.El repte de la interoperabilitat

3.3.3. L’administració en xarxa.El repte de la interoperabilitat

INTEROPERABILITAT

Tramitacióinteradministrativa

SERVEIS COMUNS SEGURETAT

Integració de dades icertificats

Eines i serveis comunsd'administracióelectrònica

Finançament Mòduls comunsd'administracióelectrònica

Entitat de certificació

Eacat Padró d'habitants e-Tram Convenis Registre E/S Certificats digitals

Canvi de domicili Visualitzador de mapesIDEC

Subvencions Notificació telemàtica Entitats de certificaciói registre

IDEC Local Cercador i-Arxiu

SMS PASSI

e-formularis Serveis de signaturadigital

Serveis de validació

138pàgina

Per concloure aquest document, des de Localret plantegemun resum de totes les polítiques públiques locals i l’ús deles TIC en forma de quadre que podeu veure en la pàginasegüent. Un esquema que inclou, d’una banda, les funcionsdel govern local, i que corresponen als capítols del document(administració i producció de serveis; lideratge i dinamitzacióde la comunitat; planificació i gestió estratègica del territori),i , de l’altra, els objectius, les actuacions i lespolítiques/projectes en TIC concrets que es poden portara terme.

També, com a conclusió, plantegem deu recomanacionsper impulsar òptimament polítiques públiques en l’era digital,que suposen la síntesi del document que teniu a les mans. 

1. Disposició d’una estratègia.És fonamental realitzar un exercici d’anàlisi i de planificaciófutura respecte dels passos a seguir com a govern local.Aquesta estratègia ha de tenir en compte les oportunitatsi els riscos com a municipi (cap enfora) i també com aorganització (cap endins).

2. Lideratge, basat en el consens.La transformació que suposa la implantació de polítiquesen TIC en una administració pública (amb canvis organitzatius,d’hàbits de treball,...) requereix un lideratge polític i tècnicclar. A més a més, en un mandat aquests canvis són difícilsde realitzar i necessiten, per tant, el consens polític pergarantir-ne la continuïtat en el temps.

3. Infraestructures de telecomunicacions: una peçaessencial.Cal entendre les TIC com el cinquè tipus d’infraestructurapública (juntament amb la via pública, l’aigua, l’electricitati el gas). Disposar d’infraestructures amb alta capacitat i

que arribin a tots els racons del municipi és estratègic decara a la competitivitat econòmica i la cohesió social delmunicipi.

4. Proactiu, no reactiu.Mai com ara no s’havia requerit als governs locals ques’avancessin als reptes que apareixen cada dia. Gràcies alssistemes d’informació podem ser més proactius i planificaractuacions futures. Els ciutadans no entendran que actuemamb lentitud i sense previsió.

5. Eficàcia, eficiència i qualitat.Aquests són els principis que han de regir qualsevol actuaciópública. Potser és obvi. Els ciutadans volen que els serveisfuncionin, a temps i amb una qualitat òptima. I ja és horaque les administracions públiques destinin per a cada serveipúblic només els recursos necessaris. Ni més ni menys.

6. Canvi de mentalitat, canvi organitzatiu.Iniciar canvis sota el paraigües de grans plans o reformespot ser contraproduent. Cal, en primer lloc, aconseguir quel’organització assumeixi els nous valors d’orientació alciutadà, d’eficència i de qualitat i que no vegin els canviscom una amenaça. Més endavant cal aprovar una ordenançaque reguli els nous principis i, en paral·lel, assumir unaorganització més operativa i pensada en processos, no endepartaments.

7. Indicadors.És essencial que els canvis que es realitzin funcionin. I peraixò s’ha de poder avaluar els resultats. Els projectesd’administració electrònica poden crear rebuig si no funcionendes del primer moment. És important disposar d’un bonsistema d’indicadors que ajudi a avaluar els processos i aobtenir millors resultats.

139pàgina

8. Cooperació/interoperabilitat.Alguns projectes amb clars beneficis per a la ciutadanianomés poden fer-se realitat amb la col·laboració entreadministracions. Cal estar obert a la cooperació i disposata compartir el coneixement i els recursos. No es pot tancarla col·laboració amb el sector privat. Al contrari, s’han deplantejar noves formes d’entesa. Govern relacional.

9. Àrea específica.Cal dedicar una unitat de l’organització a impulsar aquestsprojectes. I, sobretot, que pugui destinar temps a planificar,a marcar una estratègia, a conèixer què estan fent altresorganitzacions, a coordinar les diferents actuacions.

10. Participació.En paral·lel al lideratge clar i fort, és necessària la participacióde tots els agents implicats en aquests processos, tant delstreballadors públics, com de les entitats del municipi, comdels agents socials.

4 .Conclusions. Decàleg per a una estratègia polític@ en l’era digital_

4. Conclusions. Decàleg per una estratègiapolític@ en l’era digital

4. Conclusions. Decàleg per una estratègiapolític@ en l’era digital

140pàgina

141pàgina

4. Conclusions. Decàleg per una estratègiapolític@ en l’era digital

Taula 17. Esquema conceptual de les polítiques locals en l’era digital.

Font: Lucio Villasol

4. Conclusions. Decàleg per una estratègiapolític@ en l’era digital

E-g

ove

rn (

cap

íto

l 2)

Esquema conceptual de les polítiques públiques locals en l’era digital

FUNCIONS DEL GOVERN LOCAL ÍNDEX DOCUMENT OBJECTIUS ÀMBIT D’ACTUACIÓ POLÍTIQUES / PROJECTES TIC

E-a

dm

inis

trac

ió (

cap

íto

l 3)

E-governança. Marc jurídic europeu, estatal, autonòmic i local (capítol 1)

i210. Una societat de la informació europea peral creixement i l’ocupació

Llei per a l’Accés electrònic dels ciutadans a lesadministracions públiques

Ordenances locals per a l’impulsde l’administració electrònica

La protecció de dades personals

Planificar i gestionar estratègicament els reptes i lesoportunitats en la societat del coneixement. Identificar els

actors i agents de canvi del municipi. Participació.

Infraestructures per garantir el desenvolupamenteconòmicament i socialment sostenible. Les

telecomunicacions de BA com a element bàsic per eldesenvolupament de la SIC.

Promoció econòmica local. Entorn de competència. Crearles condicions perquè les empreses siguin competitives.

Potenciar el sector del les TIC del municipi.

Cohesió i benestar social, evitar risc de fractura digital,crear condicions per el desenvolupament de les capacitats

de les persones...

Millorar la democràcia, fomentar la participació ciutadana,garantir els drets, etc.

Orientació al ciutadà/client. Eficàcia en la prestació delsserveis al ciutadà. Ajust a la demanda: serveis útils per a

ciutadans i empreses. Serveis de Qualitat.

Eficiència en la producció de serveis. Millores deproductivitat. Processos de qualitat.

Coordinació i col·laboració entre les administracions.Interoperabilitat.

Ciutat i entorn. Agents implicats.

Ciutat i entorn. Territori. Infraestructures.

Ciutat i entorn. Empreses.

Empreses.

Ciutat i entorn. Persones.

Ciutat i entorn. Ciutadans i associacions.

Intern. Organització municipal. “Front-office”.

Intern. Organització municipal. “Back-office”.

Espais intersecció administracions.Competències compartides.

e-governança

e-infraestructures

Plans estratègics. Plans directors per a la societatdel coneixement. E-estratègia.

Servei universal. Concursos de telecomunicacions.Tributació. Ordenació d’infraestructures. Xarxes

sense fils. FTTH. MAN’s. TDT.

E-economia. Emprenedoria. Suport a l’ocupació.Teletreball. Formació. Centres tecnològics.

Programari. Continguts audiovisuals.

E-inclusió. E-societat.

E-democràcia.

G2C-G2B, E-serveis, canals de comunicació,intranets, carpeta ciutadana.

E-administració / digitalització. Política detelecomunicacions corporativa. Model organitzatiu.

Plans de sistemes.

E-administració / G2G / digitalització. AOC.Catcert.

Planificació i gestióestratègica del territori

Lideratge, dinamitzacióde la comunitat

Administració / gestió /producció i prestació

de serveis

Capítol3.3

Capítol2.3

Capítol2.2

2.2

2.3.2

2.3.3

2.3.4

2.3.5

3.3.1

3.3.2

3.3.3

e-govern

e-administració