2
Biel Mesquida Plagueta de notes (DCLII) ESCOLA DE LA INUTILITAT. Em pos una banda sonora fastuosa, Paco Ibáñez à l’Olympia, i em llanç a re- comanar llibres ben útils, ben entretinguts, ben savis. Començ amb una meravella: Bre- viario de saberes inútiles. Ensayos sobre sa- biduría en China y literatura occidental (Acantilado), de Simon Leys. Aquest nom de plume és el pseudònim de Pierre Ryckmans, un belga que va estudiar dret a Lovaina i llengua, literatura i art xinesos a Taiwan. D’aquest entrecreuament de sa- bers ix una obra feta d’assaigs on reuneix tots els sabers “inútils” que va acumular al llarg de la seva vida. En aquest llibre, que cal llegir a poc a poc i amb l’entusiasme dels descobriments continus, comprovam que don Quixot i André Gide es troben amb un Orwell íntim, un Evelyn Waugh amant de les paraules o la veritat de l’inspector Mai- gret de Simenon. L’art de la cal·ligrafia xi- nesa es combina amb l’anada de Roland Barthes a Xina o el deixant d’una barca bui- da de Zhou Enlai. En el pròleg ens conta com era l’escola on va assistir a Hong Kong, batejada per un company cal·lígraf i grava- dor com l’Escola de la Inutilitat, on passà dos anys intensos i feliços: allà aprendre i viure eren el mateix. Un aforisme de Zhuang Zi rep al lector: “Tothom coneix la utilitat del que és útil, però pocs coneixen la utilitat de l’inútil” . Extraordinari! Un llibre molt especial: Vivir con pleni- tud las crisis. Cómo utilitzar la sabiduría del cuerpo y de la mente para enfrentarnos al es- trés, el dolor i la enfermedad (Kairós), de Jon Kabat-Zinn. Les contra de La Vanguardia duen sempre una entrevista que sempre m’interessa. Aquest llibre i el seu autor els vaig descobrir en una entrevista que li va fer Víctor Amela, que m’encantà. Sabem que l’estrès pot esgotar les nostres reserves d’e- nergia, fer malbé la salut i escurçar la vida. L’estrès ens fa més vulnerables a les ansie- tats, a les depressions i a les malalties en ge- neral. Aquest llibre parteix del conegut pro- grama de reducció de l’estrès basat en el mindfuness, un camp completament nou de la medicina i de la psicologia, que ens en- senya a emprar pràctiques derivades de la meditació i del ioga per contrarestar els efec- tes de l’estrès. Millorar la qualitat de la nos- tra vida i de les nostres relacions, viure mi- llor amb el dolor crònic, estimular el benes- tar i la curació són alguns del beneficis d’a- questa obra. Indispensable! El ardor (Anagrama), de Roberto Calas- so, és un llibre que ens conta com era la ci- vilització de fa tres mil anys al nord de l’Ín- dia que no va deixar relíquies artístiques ni arquitectòniques sinó una sèrie de textos en torn al Veda, el Saber. El Premi Formentor d’enguany ja ens havia donat un llibre me- morable, Ka (Anagrama), sobre la religió de l’Índia antiga. Ara, El ardor, amb una prosa seductora i engrescadora com si fos una no- vel·la, ens parla de textos que són prescrip- cions exactes per executar ritus, des dels més senzill al més complex: el sacrifici. L’a- bandonament de les formes del ritu en la nostra cultura, la nostra dificultat per esta- blir un contacte amb l’invisible i les distor- sions que això produeix en la història i la sensibilitat actuals, és un dels temes del lli- bre. El ritu com a forma de comunicació en- tre el visible i l’invisible és allò que la men- talitat positivista ens ha amagat. I ens diu a les clares: “L’actitud sacrificial implica que la natura té un sentit, mentre que l’actitud científica ens ofereix la pura descripció de la natura, de per si desprovista de sentit.” Un llibre que ens fa preguntes essencials. Re- velador! LLEGIR FA TORNAR INTEL·LI- GENTS. Hi ha llibres que ens poden ajudar a estar alerta, que ens poden dir ben a les clares que els totalitarismes no volen individus que pensin per ells matei- xos, sinó que no pensin. El d’Orwell va ser un cop contra la dictadura política que volia la desaparició de la llibertat i la des- trucció de l’individu convertit en robot. Ara surt . La fi del món (Edicions ), de Boualem Sansal, que ens vol mostrar com funcionen les dictadures religioses, el tota- litarisme islamista, els règims ultrareligio- sos. Aquest escriptor d’Alger, amb un llen- guatge en què es mesclen el sabor oriental i la pedagogia, la negror i la insolència ens conta la història d’un imperi, Abistan, que rep el nom del profeta Abi. L’amnèsia i la submissió a un déu únic són els seus fona- ments. No hi ha pensament personal. Exis- teix un control de vigilància per totes ban- des que cerca els que es desviïn de les lleis. El poble és feliç, una felicitat de màquina, d’éssers despersonalitzats. Però el protago- nista, Ati, se’n va amb el poble dels renegats que viu als guetos i ho capgira tot. Aquesta obra té el Gran Premi de l’Acadèmia Fran- cesa i, sobretot, el gran premi de milers de lectors. Engrescadora! I acabaré amb una autora russa que m’ha emocionat, m’ha fet riure, m’ha entretingut, m’ha enamorat: Liudmila Petruixévskaia amb un llibre de relats Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva ger- mana, i ell es va penjar d’un arbre (Edicions del Periscopi). Moltes de les protagonistes són dones, dones amb fills problemàtics en el si de famílies desestructurades, dones que s’esforcen per sobreviure dins ambients hos- tils, dones desemparades i mancades d’a- mor, dones sumides en la desesperació, do- nes que lluiten de mil i una maneres per arrencar a la vida un bocí de felicitat. Les sòr- dides condicions d’una URSS en estat de descomposició és el material d’una escrip- tora que segueix els seus mestres –Dos- toievski, Tolstoi, Beckett, Txékhov i Poe– amb un llenguatge aspre, sec, dur, humorós i traduït per Miquel Cabal Guarro de forma magistral. Impressionant! (Continuarà). 02 01 Llibres de la rentrée (II) Simón P. Barceló i Marta Buadas lliuren el Premi Formentor a Roberto Calasso. CATI CLADERA SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS: ULTIMA 89000 12451 Semanal 1021 CM² - 89% 3444 € 8 España 29 Septiembre, 2016

Llibres de la rentrée (II) - Converses Formentorconversesformentor.com/wp-content/uploads/2016/10/Noticias-Premio-For... · Lila Azam Zanganeh, Roberto Calasso y David Rieff junto

  • Upload
    others

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Llibres de la rentrée (II) - Converses Formentorconversesformentor.com/wp-content/uploads/2016/10/Noticias-Premio-For... · Lila Azam Zanganeh, Roberto Calasso y David Rieff junto

Biel Mesquida Plagueta de notes (DCLII)

ESCOLA DE LA INUTILITAT. Em posuna banda sonora fastuosa, PacoIbáñez à l’Olympia, i em llanç a re-

comanar llibres ben útils, ben entretinguts,ben savis. Començ amb una meravella: Bre-viario de saberes inútiles. Ensayos sobre sa-biduría en China y literatura occidental(Acantilado), de Simon Leys. Aquest nomde plume és el pseudònim de PierreRyckmans, un belga que va estudiar dret aLovaina i llengua, literatura i art xinesos aTaiwan. D’aquest entrecreuament de sa-bers ix una obra feta d’assaigs on reuneixtots els sabers “inútils” que va acumular alllarg de la seva vida. En aquest llibre, quecal llegir a poc a poc i amb l’entusiasme delsdescobriments continus, comprovam quedon Quixot i André Gide es troben amb unOrwell íntim, un Evelyn Waugh amant deles paraules o la veritat de l’inspector Mai-gret de Simenon. L’art de la cal·ligrafia xi-nesa es combina amb l’anada de RolandBarthes a Xina o el deixant d’una barca bui-da de Zhou Enlai. En el pròleg ens contacom era l’escola on va assistir a Hong Kong,batejada per un company cal·lígraf i grava-dor com l’Escola de la Inutilitat, on passàdos anys intensos i feliços: allà aprendre iviure eren el mateix. Un aforisme deZhuang Zi rep al lector: “Tothom coneix lautilitat del que és útil, però pocs coneixenla utilitat de l’inútil”. Extraordinari!

Un llibre molt especial: Vivir con pleni-tud las crisis. Cómo utilitzar la sabiduría delcuerpo y de la mente para enfrentarnos al es-trés, el dolor i la enfermedad(Kairós), de JonKabat-Zinn. Les contra de La Vanguardiaduen sempre una entrevista que semprem’interessa. Aquest llibre i el seu autor elsvaig descobrir en una entrevista que li va ferVíctor Amela, que m’encantà. Sabem quel’estrès pot esgotar les nostres reserves d’e-nergia, fer malbé la salut i escurçar la vida.L’estrès ens fa més vulnerables a les ansie-tats, a les depressions i a les malalties en ge-neral. Aquest llibre parteix del conegut pro-grama de reducció de l’estrès basat en elmindfuness, un camp completament nou dela medicina i de la psicologia, que ens en-senya a emprar pràctiques derivades de lameditació i del ioga per contrarestar els efec-tes de l’estrès. Millorar la qualitat de la nos-tra vida i de les nostres relacions, viure mi-

llor amb el dolor crònic, estimular el benes-tar i la curació són alguns del beneficis d’a-questa obra. Indispensable!

El ardor (Anagrama), de Roberto Calas-so, és un llibre que ens conta com era la ci-vilització de fa tres mil anys al nord de l’Ín-dia que no va deixar relíquies artístiques niarquitectòniques sinó una sèrie de textos entorn al Veda, el Saber. El Premi Formentord’enguany ja ens havia donat un llibre me-morable, Ka(Anagrama), sobre la religió del’Índia antiga. Ara, El ardor, amb una prosaseductora i engrescadora com si fos una no-vel·la, ens parla de textos que són prescrip-cions exactes per executar ritus, des delsmés senzill al més complex: el sacrifici. L’a-bandonament de les formes del ritu en lanostra cultura, la nostra dificultat per esta-blir un contacte amb l’invisible i les distor-sions que això produeix en la història i lasensibilitat actuals, és un dels temes del lli-bre. El ritu com a forma de comunicació en-tre el visible i l’invisible és allò que la men-talitat positivista ens ha amagat. I ens diu ales clares: “L’actitud sacrificial implica quela natura té un sentit, mentre que l’actitudcientífica ens ofereix la pura descripció de

la natura, de per si desprovista de sentit.” Unllibre que ens fa preguntes essencials. Re-velador!

LLEGIR FA TORNAR INTEL·LI-GENTS.Hi ha llibres que ens podenajudar a estar alerta, que ens poden

dir ben a les clares que els totalitarismes novolen individus que pensin per ells matei-xos, sinó que no pensin. El d’Orwell vaser un cop contra la dictadura política quevolia la desaparició de la llibertat i la des-trucció de l’individu convertit en robot. Arasurt . La fi del món (Edicions ), deBoualem Sansal, que ens vol mostrar comfuncionen les dictadures religioses, el tota-litarisme islamista, els règims ultrareligio-sos. Aquest escriptor d’Alger, amb un llen-guatge en què es mesclen el sabor oriental ila pedagogia, la negror i la insolència ensconta la història d’un imperi, Abistan, querep el nom del profeta Abi. L’amnèsia i lasubmissió a un déu únic són els seus fona-ments. No hi ha pensament personal. Exis-teix un control de vigilància per totes ban-des que cerca els que es desviïn de les lleis.El poble és feliç, una felicitat de màquina,

d’éssers despersonalitzats. Però el protago-nista, Ati, se’n va amb el poble dels renegatsque viu als guetos i ho capgira tot. Aquestaobra té el Gran Premi de l’Acadèmia Fran-cesa i, sobretot, el gran premi de milers delectors. Engrescadora!

I acabaré amb una autora russa que m’haemocionat, m’ha fet riure, m’ha entretingut,m’ha enamorat: Liudmila Petruixévskaiaamb un llibre de relats Hi havia una vegadauna noia que va seduir el marit de la seva ger-mana, i ell es va penjar d’un arbre (Edicionsdel Periscopi). Moltes de les protagonistessón dones, dones amb fills problemàtics enel si de famílies desestructurades, dones ques’esforcen per sobreviure dins ambients hos-tils, dones desemparades i mancades d’a-mor, dones sumides en la desesperació, do-nes que lluiten de mil i una maneres perarrencar a la vida un bocí de felicitat. Les sòr-dides condicions d’una URSS en estat dedescomposició és el material d’una escrip-tora que segueix els seus mestres –Dos-toievski, Tolstoi, Beckett, Txékhov i Poe–amb un llenguatge aspre, sec, dur, humorósi traduït per Miquel Cabal Guarro de formamagistral. Impressionant! (Continuarà).

02

01

Llibres de la rentrée (II)

Simón P. Barceló i Marta Buadas lliuren el Premi Formentor a Roberto Calasso. CATI CLADERA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

89000

12451

Semanal

1021 CM² - 89%

3444 €

8

España

29 Septiembre, 2016

Page 2: Llibres de la rentrée (II) - Converses Formentorconversesformentor.com/wp-content/uploads/2016/10/Noticias-Premio-For... · Lila Azam Zanganeh, Roberto Calasso y David Rieff junto

Lila Azam Zanganeh, Roberto Calasso y David Rieff junto con Basilio Baltasar en la [iltima jornada de las Conversaciones Literarias de Formentor. c. FORTEZA

FORMENTOR CONVERSACIONES LITERARIAS

HISTOR bDE FAN’ F.ASMASQUE DELOS HO] IBRESFin alas jornadas con las voces de RobertoCalasso, David Rieff y Lila Azam Zanganeh

NADAL SUAU FORMENTORGenre de pie frente a la barra que cu-bm el fondo del Sal6n Orfeo, ga[line-ro improvisado. Gente sentada en elpasillo de acceso, como quien ve unaobra entre bambalinas. Ayer se cerr6la edici6n m/~s concurrida de la his-toria reciente de las Converses deFormentor, con una enorme cantidadde ese pfiblico al que Basilio Baltasarcalific6 de ((misterioso)) dada su riosidad por la literatura. Era una es-cenografia de lo m~is oportuna paraque las cfimaras de la Televisi6n lbe-roamericana se pasearan por el Ho-tel del Grupo Barcel6, capturando laatm6sfera del encuentro para un do-cumental que llevarfi pot titulo Losprotocolos de Formentor. E1 afio queviene las conversaciones cumplir~nsu d6cimo aniversario, y parece quellegan a la cita en plena forma. Ybien, ~cu/des son esos protocolos?Entre ellos, uno estfictamente formal

e infalible: el filtimo dia, en la filtimamesa, Baltasar se sienta junto a tresinvitados que 61 mismo escoge conun criterio tan mist6rico como afila-do. Esta vez, se escucharon tres vo-ces de acento extranjero, ejerciendola traslaci6n de otras lenguas a lalengua castellana: Roberto Calasso,David Rieff, Lila Azam Zanganeh.Volveremos a ellos.

Antes, toca acercarse al territoriode Sombras de la primera mesamoderada por la periodista y nove-lista Lara Siscar. Fue una sesi6natravesada por la elegancia, en laque Siscar opt6 por ocupar un dis-creto interregno. Asi, antes que ella,Gonzalo Celorio se aproxim6 a Elreino de este mundo, de Alejo Car-pentier, en el que supo encontraruna apelaci6n a la ((fe en el mila-gro)~ como agente politico o detransformaci6n hist6rica: con la in-dependencia de Haiti como ejem-

plo, qued6 establecida la verdaderafunci6n de la inmortalidad de losh6roes colectivos, que no es sino lade impulsar a quienes se reflejan enellos. Paradoja: el ideal ilustrado dela independencia de un pueblo seobtiene gracias a una superstici6n.La cuentista Crisfina Fern/mdez Cu-has abord6 la vida y la obra de JanPotocki con enorme gracia, espe-cialmente en el giro final, digno desus mejores relatos: Potocki vivi6fascinado por el cuento de la l~rnpa-ra de Aladino, y acab6 consu vida dispar/mdose a boca-jarro el asa de una tetera deplata que previamente puli6hasta convertir en bala./~Ysi, propuso Fernfindez Cu-has, ese gesto obsesivo depulir la plata hubiera sido elfilfimo homenaje de Potockia la l~Jnpara de la que emer-ge un genio al ser frotada?

Siscar pudo responder:((En todo caso, fue una elec-ci6m~. No lo hizo pero habriasido oportuno, porque la pe-riodista abord6 La invenci6nde Morel, de Bioy Casares,convencida de encontrar en61 una lecci6n ejemplar: vivires elegir, y hay que hacerlode tal modo que, en caso detener la oportunidad de revi-vir cada momento eterna-mente, pudi6ramos hacerlo sin te-mor alguno. Por cierto, Siscar acu-di6 a una isla llena de gente parahablar de una novela que transcurreen una isla desierta, matiz ir6nicoprobablemente indeliberado. TrasSiscar, espadas en alto. Ferret Lerin& Francisco Jarauta: let’s rock. Dis-cursos de potencia incontrolable, to-cados por la ironia. Cercano y term-fiero el de Ferrer Lerin refiri6ndosea Jaca y a si mismo con la excusa de

M. R. James 0~mi realidad es muchom/~s interesante que su relato>~, afir-m6 burl6n); sofisticado y europeistael de Francisco Jarauta. Fue 61 quienexplic6 una an6cdota genial: el cie-go Borges preguntimdole a Italo Cal-vino, ~usted que ha visto tanto, ~dequ6 color son los ojos de un tigre%.Y Calvino, feliz de poder replicarcon 6xito a Borges por una vez, des-cribi6 cuidadosamente los ojos dediecisiete tigres.

Y alas doce y media, Baltasar

asno de oro, defendiendo que losespiritus quieren volver a la vidapor la misma raz6n que los hom-bres escriben historias, a saber: queexiste el deseo, y que cumplirlo con-lleva una transgresi6n. David Rieff,de una elegancia vertiginosamentealta, desgran6 otra idea acerca delas narraciones: que son siempreuna herencia. Finalmente, RobertoCalasso, estrella oficial de estasConverses, ofreci6 la lectura de uncapitulo de su filtimo libro publica-

Participantes de las Convesacionse Literarias de Formentor, ayer. c. FORTEZA

abria una mesa de resonancias~gn6sticas~> que combinaria tresperfiles muy diferenciados. Antes,el director de la Fundaci6n Santilla-na dej6 caer una frase tranquiliza-dora de Jack London: ~(Una vez em-piezas a morir, todo es mucho m/~sf/~cib>. No sabemos si Lila AzamZanganeh (una mujer que es la sin-tesis del cosmopolitismo) estuvo deacuerdo, pero si que desarroll6 unaintervenci6n notable en torno a El

do en Italia, todavia in6dito en nues-tro pals. Habl6 del tiempo, de reinoscelestes, de la ((afasia que nace de historim) y su acumulaci6n de co-mienzos siempre incumplidos.

Y asi se cerraba otra cita septem-brina en Formentor, y asi se acumu-laban de nuevo historias que bus-can ser contadas, ser comprendi-das. Tal vez con 6xito, tal vez no. E1afio que viene, d6cimo aniversario:una expectativa en el horizonte.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

23000

5464

Diario

756 CM² - 73%

3387 €

44

España

19 Septiembre, 2016