Llibres i roses

Les principals novetats editorials de Sant Jordi 2011

Núm.2042. ■ Del 15 al 21 d’abril del 2011. ■ Any XLVI www.presencia.cat

Pla eternActualitat i vigència del’escriptor amb motiudel 30è aniversari dela seva mort

2 • PRESÈNCIA • Del 15 al 21 d’abril del 2011

PUBLICITAT

1161

19-1

0199

77A

Del 15 al 21 d’abril del 2011 • PRESÈNCIA • 3

DEL 15 AL 21 D’ABRIL DEL 2011

Edita: Revista Presència SL. Santa Eugènia, 42, 17005. GIRONA President: JOAN VALL I CLARA. Consell d’administració: JORDI MOLET I CATEURA, ALBERT PARÍS I FORTUNY, FRANCESC REBLED I SARRÀ (secretari)Director de Presència: JOAN VENTURA. Telèfons: Redacció: 902 186 470. Fax: 902 101 192 Adreça: Santa Eugènia, 42 17005-GIRONA Redacció: ANNA AGUILAR, IRENE CASELLAS, MERCÈ MIRALLES, SUSANNA OLIVEIRA, MARIAPASCUAL, ENRIC ORTS (València), DAVID MARIN (Lleida), XISCA BARCELÓ (Balears), JORDI SALAZAR (Andorra). Maquetació: JORDI MOLINS, FLORENTÍ MORANTE. Publicitat: EVA NEGRE. Consell editorial: DOLORS ALTARRIBA, MARTÍCRESPO, MANUEL CUYÀS, IGNASI PLANELL, MIQUEL SERRA. Impressió: ROTIMPRES. Dipòsit legal: GI-143-1965

l triangle polític que vanprotagonitzar Josep Pla, Jo-

sep Tarradellas i Jaume VicensVives, al voltant de 1960, pro-metia molt. L’escriptor feiad’intermediari entre el polític il’historiador i va elaborar uninforme de vuit planes de graninterès històric, al qual fem re-ferència amb motiu del trentèaniversari de la seva mort i quePresència va publicar íntegra-ment el 5 d’octubre de 1997.

Eren tres seductors en elsseus respectius camps, on con-geniaven l’astúcia de Tarrade-llas amb la murrieria de Pla i elpragmatisme de Vicens. La pre-matura mort de l’historiador vaposar fi a un projecte de futurque hauria pogut sacsejar Cata-lunya. És clar que ningú espensava que Franco encara tar-daria quinze anys a morir-se alllit i que el president i l’escrip-tor tenien una visió política departits i sindicats, de l’interior ide l’exterior, força diferent a laque es va acabar imposant, pri-mer amb l’Assemblea de Cata-lunya i després amb el predo-mini dels socialistes en les elec-cions amb referent espanyol, iamb el de Jordi Pujol a la Gene-ralitat des de 1980. La mort deVicens no va facilitar l’acosta-ment de la burgesia catalanaamb Tarradellas, que no va po-der gaudir del suport econòmicdels personatges de l’interior,amb els quals comptava permantenir la rellevància políticade la Generalitat a l’exili.

E

Entre murris iseductors

CARTA DEL DIRECTORJOAN [email protected]

Il·lustració de portada: PEP DUIXANS

43 EUROPA-MÓN

GuantánamoObama es planteja aratransformar la presó perajustar-la a la legalitat.

36 ENTREVISTA

Germà BelEl catedràtic d’economiaaplicada de la UB hademostrat que ladiscriminació que pateixCatalunya per part del’Estat espanyol pel que faa les infraestructuresrespon a un projecteconcebut al segle XVIIIper convertir Madrid enla capital total.

48 LA XARXA

Ràdio ParísLa Universitat d’Alacantrescata en un portal lesemissions radiofòniquesantifranquistes.

47 MÚSICA

«Brou»El cinquè disc de Le PetitRamon, deu cançons d’altaintensitat.

6 DOSSIER

Pla i TarradellasEl 1960, Josep Pla va visitar Josep Tarradellas a l’exili i s’hi va entrevistardurant tres dies. Ara que es compleixen trenta anys de la mort del’escriptor, Josep M. Bricall i Jaume de Puig, dos estrets col·laboradorsdel president de la Generalitat, recorden què va representar aquellatrobada, que Pla va resumir en un informe de vuit pàgines.

Les novetatsde Sant JordiSant Jordi és una dataassenyalada per alsamants dels llibres, i leseditorials aprofitenl’ocasió per presentarles seves principalsnovetats. Autorsconsagrats, però tambémoltes propostes noves,competiran per atraurel’atenció dels lectors.

45 GASTRONOMIA

Plats amb històriaEl restaurant Can Culleretes deBarcelona, el més antic delpaís, compleix 225 anys.


OPINIÓ

o sé quin rumb hauran agafat els esdeveni-ments quan el lector llegeixi això, però enel moment que jo ho escric, la companya i

amiga Irene Rigall continua desapareguda. No en sa-bem res des del 16 de març. Jo em vaig assabentarque la Irene havia desaparegut quan un amic em vatrucar esverat dient que acabava de rebre un correuon s’anunciava la desaparició de la periodista i esdemanava ajuda per trobar-la. He d’admetre que lameva primera reacció va ser de reserva i vaig etzibar-li al meu comunicant: «Segur que no és algunad’aquestes bromes que darrerament s’estilen a inter-net?». Vàrem fer les comprovacions bàsiques iaviat vam entendre que no es tracta-va de cap broma. Però lameva reacció no era in-justificada. Feia pocsdies el meu correu

electrònichavia estatbombardejatamb missatges sobre«la desaparició d’unaadolescent a Besalú» i «ladesaparició d’una noia a Mata-ró» que en el missatge original deia que era fillad’un company o companya de feina d’algú i amb elprec exprés de reenviar el missatge per donar-la lamàxima difusió. Els missatges acompanyaven tam-bé una fotografia de la desapareguda. En aquests ca-sos també vàrem fer comprovacions sobre la sevaveracitat i era tot mentida No hi havia noia desapa-reguda a Besalú, ni a Mataró. Dies després encaraem va tornar a arribar el missatge de la falsa desapa-rició a Mataró. I és clar, em va fer enfurismar. Passa-da l’enrabiada, la cosa em fa ballar el cap. Qui conydeu ser que se les empesca per inventar-se falses des-aparicions i inundar els webs amb missatges que en-

N ganyen la gent? Quin benefici en treuen aquests be-neits? Es rebolquen de riure veient com circula la se-va farsa per la xarxa? Els fa trempar veure la capaci-tat que tenen per entabanar la gent?... Perquè l’úni-ca conseqüència que jo hi veig és que a la gent li potacabar passant el que em va passar a mi: que acabisdubtant quan arriba un missatge verídic i el perjudi-ci que això comporta per als afectats de veritat. Ésexactament el mateix cas que el del conte del pastormentider que tot el dia cridava que venia el llop perfer la gracieta i el dia que va aparèixer el llop de veri-tat ningú no li va fer cas. Al conte hi va haver nefas-

tes conseqüències per al mentider. La pena és queen la realitat aquests mentiders que

difonen falses informa-cions no acaben tenint

cap càstig espontanicom sí que va te-

nir el pastor mentider. Ara no recordo si en el conte,tal i com me l’explicaven a mi, el llop se li va men-jar les ovelles o se’l va cruspir a ell i tot. L’avantatgeés que en els contes hi pots posar el final amb la mo-ralina que vulguis quan els expliques. Però els des-aprensius de la xarxa es queden tan amples parape-tats darrere el seu món virtual i no hi ha cap llop, niverídic ni virtual, que els clavi els ullals. Una llàsti-ma. Perquè mereixerien un escarment. Com les do-nes que denuncien falses violacions o falsos mal-tractes dels homes. Per culpa d’aquestes mentidereses posa en dubte el testimoni d’autèntiques víctimesultratjades.

EL QUADERNTURA SOLER [email protected]

Que vingui el llop

«Els desaprensius dela xarxa es quedentan amplesparapetats darrereel seu món virtual ino hi ha cap llop,ni verídic nivirtual, que elsclavi els ullals»


PUBLICITAT

1190

01-1

0237

24V


DOSSIER

Josep Tarradellas i Josep Pla es van entrevistar durant 22 horesl’any 1960 per encàrrec de l’historiador Jaume Vicens Vives

Tres dies quepodien canviarCatalunyaAmb motiu del 30è aniversaride la mort de l’escriptor, JosepM. Bricall i Jaume de Puig, dosestrets col·laboradors del presi-

dent de la Generalitat, recordenquè va representar la trobada detres dies entre Josep Tarradellasi Josep Pla, el qual va escriure

un informe de vuit planes a mà-quina que es guarda a l’ArxiuTarradellas de Poblet i que Pre-sència va publicar l’any 1997.

JAUME DE PUIG I OLIVERCol·laborador de Josep Tarradellas

La trobadaentre elpresident il’escriptor

om tothom sap o pot sa-ber, l’Arxiu MontserratTarradellas i Macià s’ha

enriquit a partir de la seva matei-xa constitució amb la captaciód’arxius de persones vinculadesamb el president Tarradellas iamb la seva acció política. ViaManuel Ortínez, han recalat aPoblet lletres i notes de Josep Pla.

Pla apreciava els catalans quees feien valer fora de Catalunya,a Europa i Amèrica. Ortínez, amés de director del consorcid’Industrials Cotoners de Cata-lunya, fou home de confiança debanquers suïssos. No cal dir resmés. Ortínez va intervenir molt

C eficaçment en el procés de latransició, gràcies a les relacionsque tenia amb el vicepresidentdel primer govern Suárez, Alfon-so Osorio. Ortínez fou un dels ar-tífexs del primer viatge de Tarra-dellas a Madrid, celebrades leseleccions del 15 de juny del1977. Després fou conseller de laGeneralitat de Catalunya.

El gener del 1960 Tarradellashavia establert contacte ambPla, i d’aquella trobada en sortíl’informe sobre «el senyor Al-bert», que va circular entre laclasse burgesa de Catalunya. Apartir d’aquell moment, Tarra-dellas li envia informes confi-

dencials i lletres de caràcter ne-tament polític, dirigint-se inva-riablement a Pla com a «exdipu-tat a la Mancomunitat de Cata-lunya». Déu n’hi do! És perfecta-ment imaginable la cara que hidevia posar Pla.

Ningú, cap responsable polí-tic, no hauria imaginat el 1977que Josep Pla hagués pogut estarrelacionat políticament ambTarradellas. Josep Pla havia do-nat –i cultivat– una imatge d’ellmateix molt diferent del quealeshores es podia suposar vin-culat amb el món polític emer-gent. En aquest sentit, la figurade Pla ofereix un gran interès a

un hipotètic investigador. És uninterès semblant al que presentala figura de Cambó. Aquest deiad’ell mateix que havia estat pro-fundament contradictori: homed’ordre i home de la revoluciócatalanista. Pla fou un personat-ge contradictori acabat: es po-dria aplicar a la seva persona elque ell havia dit que havia d’és-ser la revista Destino: franquistaantifranquista.

Limitar Pla a la peripècia delfranquisme és profundamentpobre. Si algun dia comprenemPla, quan els ametllers ja siguindefinitivament batuts, descobri-rem amb sorpresa la profunda


Josep Pla, en una imatge característica dels seusdarrers anys. / SEBASTIÀ MARTÍ. PRESÈNCIA

JAUME DE PUIG I OLIVERCol·laborador de Josep Tarradellas

catalanitat de Pla, la inevitablecatalanitat de Pla, que li veniad’un ordre natural (històric) id’unes conviccions morals –lallibertat– desvetllades pel catala-nisme polític. I potser compren-drem, a més a més, per quinsobscurs i contradictoris caminsl’aparent agonia perenne de Ca-talunya és la seva reserva defons, sempre que la naturalitat–allò històricament donat– i unordre moral –la llibertat viable–vagin de tronc.

La batalla per al restablimentde la Generalitat havia estat unabatalla estamordidora del 1954ençà. En aquesta batalla, prota-gonitzada, i de quina manera,per Tarradellas, Pla hi va ésser.No com un militant polític, ja es-tà entès: hi va participar com sino hi fos. Molta gent de la mevageneració no li ha perdonat maiaquest comportament, fins i totquan han comprès que Pla nofou un vulgar franquista pur isimple. Però jo opino que Pla vajugar fort, incomparablementmés fort que molts dels profes-sionals de la militància. Desd’on? El Pla vell deia a tothomque el volia sentir: «La Repúblicai la Guerra Civil les van fer les mi-llors generacions d’homes queha tingut mai Espanya».

El fet és que aquest desencisattotal va viure durant els primersanys de la postguerra esperantque el franquisme s’ensorrés. Pla

i molts altres com ell creien quela dictadura de Franco no podiaésser molt més llarga del que ha-via estat la de Primo de Rivera. Sihaguessin sabut la veritat antici-padament, potser s’haurien des-animat per sempre més. L’any1955 Pla se’n va amb Ortínez aParís a veure Josep Tarradellas,que l’any abans havia estat elegitpresident de la Generalitat. A

partir d’aquí, van restar en con-tacte. Ortínez ha recordat queamb Tarradellas i Pla van fer elviatge de París a Lió, on era hos-pitalitzat Vicens i Vives. Pla, Vi-cens, Tarradellas: el millor es-criptor, el millor historiador i elmillor polític del país, tots tresamb una visió original sobre elfutur de Catalunya. El gener del1960 Pla i Tarradellas parlaren

vint-i-dues hores. En sortí l’in-forme sobre «el senyor Albert».Més tard es van anar veient aFrança, com testimonia la cor-respondència de Tarradellas aPla guardada a l’arxiu de Poblet.

L’informe de Pla sobre «el se-nyor Albert» honora el seu autori la generació que el va provocar iacceptar. Honora, per altra ban-da, la intel·ligència del seu autor

i l’habilitat amb què el sap ado-bar per a un auditori burgès quehavia d’ésser atret vers l’interèsper les qüestions essencials deCatalunya. Ara aquest tipus dereflexions es troben a faltar, so-bretot si es té en compte que en-mig de la faramalla i de la porca-lla de la política diària hi ha co-ses –coses– que ens han sortit bé.Es dirà que ja es fa cada dia a tra-vés dels mitjans de comunica-ció. No és això. Es tracta d’algu-na cosa que vagi més enllà del so-roll repetitiu i de la immediatesade la premsa, més enllà d’un lli-bre blanc emanat de l’adminis-tració de torn; hauria d’ésserquelcom que incorpori ele-ments de reflexió més perma-nents. Pla parla sempre dels inte-ressos generals del país. L’interèsgeneral essencial del país és a)existir, i b) de la millor manerapossible. Després de parlar tantde la societat civil, resulta queaquesta ara calla com un mort. Sino ens coneixem, no farem res, iconèixer-se vol un esforç de re-flexió i d’examen continu.

La tarda del 23 d’octubre del1977 vaig veure Josep Pla de bra-cet amb Manuel Ortínez, de camídes del carrer del Bisbe cap a laplaça de Sant Jaume, al Palau de laGeneralitat, per esperar-hi Tarra-dellas, que aquell dia arribava i

entrava triomfalment a Barcelo-na. El 1954, quan Joan Estelrich,l’exfactòtum de Cambó, visità aParís Tarradellas, acabat d’elegitpresident de la Generalitat de Ca-talunya, el saludà dient i pregun-tant a la vegada: «President?».Tarradellas no s’hi torbà: «Un diam’ho direu a la plaça de Sant Jau-me». Aquella tarda Estelrich perdesgràcia no hi era, Pla sí. ■

Josep Pla, sorneguer; i a baix,compartint taula amb l’Hermósa Aigua Xelida, el 1925. /NARCÍS GENÍS I FUNDACIÓJOSEP PLA


DOSSIER PLA, 30 ANYS

El camíviable

JOSEP M. BRICALLConseller de Josep Tarradellas

El gener de 1960, JosepPla va tenir una llargaconversa de tres dies amb

el president Tarradellas. El resul-tat en fou un informe que sem-bla que tenia un destinatari, elprofessor Vicens Vives.

Cinc anys més tard, el presi-dent em va parlar amb admira-ció del que Pla havia resumit enunes poques planes, sense quel’escriptor n’hagués pres cap no-ta. De l’informe i d’altres refe-rències –com, per exemple, lacarta que Tarradellas envià aMargarita Xirgu el 4 de juliol de1960 per comunicar-li el decésde Vicens–, se’n dedueix la pro-funda entesa que hi havia entreVicens i Tarradellas de cara alque calia fer. Hi havia una coin-cidència de criteris del que haviade ser la relació entre Catalunya iEspanya i de com convenia ac-tuar en aquest punt. N’hi hauriaprou amb repassar els escritsd’un i d’altre per comprovar elseu interès actual.

El contingut de l’informe, enuna part, s’estén en temes de po-lítica interna, condicionats perla situació espanyola de 1960.

Però per mi són molt més inte-ressants els apartats dedicats al

tractament de la relació amb Es-panya, per a quan arribés l’horadel canvi. El que va succeir des-prés, els anys 1976 i 1977, hi éscontemplat en el report de JosepPla, un report que dóna unespautes per al plantejamentd’una qüestió que encara cueja.

El text és una lliçó de com calprocedir en la negociació per ob-tenir allò que es pretén. La fi de la

1

dictadura obria un momentmolt delicat per a Catalunya per-què l’escletxa oberta ho feia enpresència dels poders que ha-vien sustentat la dictadura. Polí-tics ben destacats no ho veiengens clar ni immediat, això en elmillor dels casos. Joan Reventós,futur president del Parlament,vencedor de les eleccions dejuny de 1977, advertia que els

polítics de Madrid s’esmunyiencom anguiles; Jordi Pujol futurpresident de la Generalitat, par-lava d’un mínim de dos anys«com a temps necessari perquèes comprengui que l’autonomiano és separatisme».

A Josep Tarradellas se li oferial’ocasió d’aplicar el que el reportde Josep Pla explica amb tota cla-redat. I se’n va sortir.

Qualsevol que sigui la nos-tra opinió sobre Espanya,

per pactar-hi no s’han de fer lescoses més difícils i val la pena sa-ber triar i proposar-se objectiusque ens avancin en la constitu-ció del poder polític efectiu. Pot-ser m’equivoco, però les nego-ciacions d’aquests anys han anatcarregades de sentiments i ambalguna raó o altra, ben allunyada

2

Josep Tarradellas es retroba amb Josep Pla a la Generalitat.

DOS EXTRACTES DEL TEXT ORIGINAL MECANOGRAFIAT PER JOSEP PLA, ON ES VEU LA COINCIDÈNCIA DE PENSAMENTS.


JOSEP M. BRICALLConseller de Josep Tarradellas

del que concretament caliaaconseguir i, en canvi, ben em-parentada amb cosmogoniespolítiques o massa confiada enla bondat de les teories.

Els problemes polítics nor-malment delimiten l’espai quecorrespon als sentiments i tam-bé a les raons, especialmentquan la solució d’aquests pro-blemes exigeix un acord entreparts. Normalment llavors lesrelacions de força o els interessospresents –fins i tot la rutina– im-posen tals condicions que elsraonaments queden enfosquits.Cal no oblidar-ho sobretot en elcas d’un país que ha estat violen-tament esclafat el 1714 i el 1939davant la mes absoluta indife-rència internacional. Se n’hau-ria de prendre nota.

Llavors la qüestió es redueix aendevinar el camí que semblaviable. En certs mo-ments solen aparèixertemptacions nihilistes,en moments en què unllarg passat d’errors olleugereses comença apassar comptes. Aquestamena de temptacionsinútils poden prendreuna varietat de fórmulesque només són explica-bles per la fantasia local:des del conformismemés aviat covard o inte-ressat fins a la propostad’objectius mal definitso, millor, conscient-ment imprecisos –inde-pendència, sobirania,federalisme, pacte fis-cal– justament quan nos’ha estat capaç d’asso-lir-ne d’altres menysambiciosos. Al cap i a lafi, fantasies formuladessense voler-se adonar deles seves possibilitats;fugides d’estudi, potser.

Hi ha un espai per fertreballar la intel·ligèn-cia, tanmateix. El pro-blema consisteix a disciplinar-sesegons un mètode on els objec-tius a llarg termini –que mésaviat no cal reiterar cada dia perno esbravar-los– es desenvolu-

pin mitjançant avenços con-crets, si pot ser irreversibles. Cal,però, perseverar-hi i atenir-s’hi,mal ens pesi. Només es tractad’activar la mateixa intel·ligèn-cia que fem servir en la nostra vi-da de cada dia, però que ens en-testem a marginar en el tracta-ment dels nostres problemescol·lectius. La intel·ligència su-posa reconèixer i aprendre delspropis errors; aquells a qui la for-ça, els interessos o l’estat presentde les coses els han afavorit notenen tanta necessitat de ser-neprevinguts. A d’altres, com nos-altres, no ens es permès de rein-cidir.

La intel·ligència aprofita lesoportunitats que el moment ensofereix (o que nosaltres som ca-paços de provocar, sense queningú se n’adoni), sobretotquan els altres tenen alguns pro-

blemes i cerquen ajut perresoldre’ls. La intel·ligèn-cia suposa conservar allòque s’ha obtingut i nollençar-ho en la primeraocasió, sinó fer-ho servircom a punt de partida perpujar nous esglaons. Laintel·ligència tendeix aescollir, no a crear mésproblemes que aquellsque s’està probablementen condicions de resoldreo com a mínim d’abor-dar-los. La intel·ligènciavol dir finalment fer-serespectar per la formula-ció dels problemes, perl’acceptació dels acordspresos, per les conces-sions assumides, pel rigoren la gestió de l’aconse-guit. També és obra de laintel·ligència ensumar elsespais buits per ocupar-los amb elegància. I novanar-se del que encarano existeix. Res més i resmenys. Tota la resta po-dria ser una imperdona-ble pèrdua de temps.

La nostra història dóna exem-ples evidents de molts casos enquè la intel·ligència ha estat pre-sent en la nostra vida nacional.No és el cas ara d’aportar-los. ■

Josep Pla. A dalt, Josep Pla amb el metge Josep Trueta, a quiva dedicar un dels seus Homenots; i a baix, amb el seu editorJosep Vergés a Londres, el 1955.




PUBLICITAT

1344

55-1

0292

31L

Converses destil·lades

SALVADOR GARCIA-ARBÓS

Josep Valls va conèixer Josep Pla el 1973 i s’hi va relacionar sovint fins que es va morir. Cada diaanotava tot el que l’havia impressionat de les converses amb el senyor Pla

sep Pla inèdit, un primer recull dels dietaris dela relació: «Vaig tenir consciència que era unhome extraordinari». Més tard, animat perl’editorial Blume, Valls va fer un nou lliura-ment en el llibre Josep Pla, converses a l’Empor-dà. «Les coses que ratllen la intimitat no leshe escrit. No ho he de fer». I en l’Any Pla,1997, el del centenari del naixement, JosepValls va fer la compilació dels dos llibres an-teriors a Pla de conversa, publicat per BrauEdicions, de Figueres.

I el 2011, Josep Valls torna a rescatar elsdietaris per publicar Josep Pla oral, a Acontra-vent, un recull de 183 visions del món en deucapítols: Vida, Gent, Autobiografia, Literatu-ra, Art, Menjar, País, Viatge, Religió, Política.Tot en 133 pàgines. Ara sí que s’han acabat lesexcuses per no llegir el senyor Pla. És un llibremodern, no perquè sembli fet a mida dels lec-tors ganduls, ans perquè l’estructura és de ti-tulars. Semblen màximes pensades per piularal Twitter. «No senyor: Josep Pla oral és la des-til·lació del seu pensament, el resum de pàgi-nes i pàgines d’apunts de totes les conversesque vam tenir».

la plana 118 de Darrersescrits, el volum 44 del’Obra Completa, Josep

Pla parla del seu amic JosepValls. Es van fer amics. Valls co-menta sempre que va fer de«confessor, metge, barber, xoferi dida del senyor Pla. I de meca-nògraf: Josep Valls va picar a mà-quina el volum 38 de l’ObraCompleta, Escrits empordanesos, apartir d’un manuscrit amb lletramenuda i força inintel·ligible.

«Vaig tenir la sort de relacio-nar-me sovint amb Josep Pla alllarg dels nou últims anys de laseva vida. Vaig compartir taulaamb ell en moltíssimes ocasionsi el vaig dur amb el meu cotxe atots els llocs on va voler anar aveure persones, paisatges, mo-numents, etcètera, i cada dia, enarribar al vespre a casa després dela jornada laboral, fos l’hora quefos, em tancava a la meva petitabiblioteca i escrivia tot el quem’havia cridat l’atenció de lesconverses amb Josep Pla durant el dia. Hovaig fer fins a l’abril del 1981, el mes de la se-va mort». Ho diu a la introducció de Josep Plaoral, una tria de les grans sentències sentidesde Josep Pla entre el 1973 i el 1981. Algunespoden haver estar publicades en algun delsseus llibres, però Valls insisteix que totes lesva sentir directament de la seva veu. Nascuta Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa volcàni-ca) el 13 de novembre del 1944, va estudiaral seminari de Girona. Va fer humanitats i fi-losofia. El febrer del 1973 va conèixer el se-nyor Pla, a l’antiga taula 26, l’actual 18, delMotel, al costat d’una vitrina d’on es podiacontrolar tot el restaurant. «El senyor Mer-cader em va demanar que entretingués el se-nyor Pla, mentre esperava que en Ramon Sa-la el vingués a buscar. I el senyor Pla em vadir: ‘Vostè què sap fer i què ha estudiat?’Quan li vaig dir que havia estudiat per cape-llà, ja havia superat l’examen. ‘Ah!, vostè haestudiat a la millor universitat del món!’, vaexclamar».

Després de la mort de l’escriptor, Publica-cions de l’Abadia de Montserrat va editar Jo-

A

«JOSEP PLA ORAL»Autor: Josep VallsEditorial: ACONTRAVENTPàgines: 133 Preu: 14,50 €

Josep Pla destil·lat en aforismes i sentències,per commemorar el 30è aniversari de la se-va mort. Durant moltes hores, Josep Vallsva tenir l’oportunitat de parlar amb JosepPla. Ara, ha seleccionat les millors frases iopinions, en un text que dóna la impressióque hagués estat escrit per Josep Pla mateix.

Josep Valls amb Josep Pla i Jaume Pol Girbal, al Motel. / ARXIU PARTICULAR DE JOSEP VALLS




De la vellesa i el desig

EVA VÀZQUEZ

Josep Maria Castellet reprèn al cap de trenta anys el seu assaig canònic sobre Josep Pla ambuna lectura dels últims diaris de l’escriptor per trencar la imatge de la soledat i la misogínia

Perea, un amor dels anys vint que va emigrara l’Argentina, on es casaria amb un tal PedroCarnicero i amb qui, segons alguns, regenta-va un bordell en un pobre suburbi. És unahistòria francament morbosa, tirant a sinis-tra, perquè és en aquesta casa decrèpita, in-festada de gats, on Pla donarà curs, en els seusansiosos viatges, a les fantasies sexuals delseu amor de joventut aprofitant les fre-qüents absències del marit. Quin interès te-nen les intimitats de vodevil que es despre-nen d’aquestes notes, tan succintes que ambprou feines tenen valor literari? Segons Cas-tellet, que cap altre text de Pla no és «tancruament autobiogràfic» i que aporta,doncs, material de primera categoria peraprofundir en la seva personalitat i en les in-terioritats de la seva obra. Sobretot retratenun home en lluita amb la seva pròpia soledati lliurat a una passió senil, per momentsd’una gran pietat i tendresa, que contradiu lainveterada misogínia que se li atribuïa i des-cobreix que, just en els anys més fecunds dela seva escriptura, hi havia hagut l’impulspoderós del desig.

l solitari de Llofriu» era, en ron-dar la setantena, més aviat unhome vell conformat a la vida

monòtona però no pas a la soledat. «Semprem’ha agradat parlar amb els amics, tot i haverfet tots els possibles per ser un solitari abso-lut», anota en un dels seus darrers escrits, i lesminucioses agendes que va omplir entre1965 i 1968 donen fe d’aquesta voluntat dis-sociada, amb el recompte concís, obsessiu,de les minúcies quotidianes, alternant-seamb les anades i vingudes a Palafrugell, Palso l’Escala, per veure el germà Pere, per soparamb els amics de Barcelona, per celebrar lesfestes i els aniversaris, per conversar incansa-blement amb l’un o l’altre sota la xemeneiadel mas. Les anotacions privades del Pla vell,d’un estil summament telegràfic i publica-des com Notes per a un diari als volums del’Obra Completa El viatge s’acaba (1981), en-cara en vida de l’autor i per tant revisades perell, i Per acabar (1992), ja pòstumes i proba-blement manipulades per l’editor Josep Ver-gés, són plenes de gent que entra i surt, so-vint amb el pretext d’un bon àpat, sopars so-bretot, una quantitat insòlita de sopars, sesorprèn Josep M. Castellet. I així i tot, Pla de-fensava l’aïllament, indispensable per a l’es-criptura i la lectura, però també per tenir aldia els seus quaderns íntims, on refereix al-gunes imatges d’un laconisme estremidor,com la que permet entreveure’l desvetllant-se a mitjanit, sol, completament sol al mas, iintentant aplacar l’insomni amb una micade llet i uns bunyols. A vegades, després detot un dia de visites, robant estones per re-dactar la carta setmanal a la misteriosa A.,acaba al llit desanimat, llegint el diccionaride Coromines o Guerra i pau, amb una sensa-ció ofegadora d’estranyament del món.

Aquest Pla retirat que tantes vegades s’hadescrit, per comoditat periodística, com «elsolitari de Llofriu», és el que ha interessat elcrític i editor Josep M. Castellet a l’hora deplantejar-se l’epíleg per a la reedició de JosepPla o la raó narrativa, publicat per primer copel 1978. La sorollosa soledat de l’escriptor itambé l’enigmàtica A., aquesta dona quedesperta un erotisme una mica vulgar, peròtan absorbent que Pla viatjarà fins a cinc ve-gades a Buenos Aires per visitar-la, les duesúltimes passada ja la setantena. A. és Aurora

«E

Castellet ha rellegit per al seu epíleg els dietaris de Pla de 1965 a 1968. / JUANMA RAMOS

«JOSEP PLA O LA RAÓ NARRATIVA»Autor: Josep Maria CastelletEditorial: DestinoPàgines: 280Preu: 18,50 €

Josep M. Castellet va guanyar el premi Jo-sep Pla de 1977 amb aquest assaig que re-presentava la primera temptativa d’estudiarl’obra de l’escriptor empordanès en tota laseva complexitat, i amb la gosadia de fer-hoamb l’autor encara viu. L’obra no ha enve-llit gens en tres dècades, i encara avui és untreball de referència per als lectors de Pla.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Quan la rapidesa de les comunicacions ha imposat una economia de mitjans que semblaobligatòria, encara és possible trobar algun text de Pla susceptible d’interessar els joves

Josep Pla per a adolescents

osep Pla és un autor queexcel·leix en la no-ficció:els dietaris, les cròniques,

les entrevistes, els llibres deviatges, les memòries, els re-portatges… El seu art vol, perdesplegar-se, la descripciód’un camp, d’un gest, d’un tode veu: són reptes difícils onels autors menors fracassen demanera indefectible, però noresulten la millor manerad’iniciar els estudiants de se-cundària, que s’adormen du-rant el llarg cabotatge de Con-traban i al llarg de les morosesreflexions d’El quadern gris.Un dels trets de la prosa de Plaés la inclusió de digressions es-plèndides, de retrats minucio-sos i d’aproximacions morals,és a dir, interrupcions en eldesenvolupament de la histò-ria pròpiament dita, que valo-rem positivament els qui hemdeixat enrere la dependènciad’una trama absorbent, és adir, els lectors veterans. Avui,en canvi, en un moment enquè la rapidesa de les comuni-cacions ha imposat una eco-nomia de mitjans que ja sem-bla obligatòria, alguns adoles-cents consideren que fins i totels haikus són massa llargs.Ara bé, ¿no seria possible tro-bar algun text de Pla suscepti-ble d’interessar un cert nom-bre de ments joves i ben pre-disposades?

Josep Pla considerava que les novel·leseren massa convencionals per sotmetre-s’hi.Preferia els gèneres més dispersos, que li dei-xaven més llibertat i li permetien reproduiramb més fidelitat la fecunda riquesa de la rea-litat. I, amb tot, és possible trobar contes seusque, sense deixar de ser planians, es proposindonar compte d’uns fets determinats. Enaquest sentit, no són tan recomanables els re-lats de temàtica marinera que s’apleguen alvolum de l’Obra Completa titulat Aigua de

Jmar –que han tingut un certpredicament en les lecturesobligatòries–, com les expe-riències de viatger que incloua La vida amarga. Em referei-xo a contes com El que us potesdevenir: res, que narra unflirt ferroviari, o Pensió a Cam-bridge Street, que explica elscostums d’una noia liberal enuna casa de dispeses londi-nenca.Dins El quadern gris, també hipodem trobar narracionssemblants, sovint publicadesabans de manera indepen-dent, com la història del boti-guer gironí Ramon Colomi-nes o la titulada Escenes d’unprimer amor. Per no perdre’sles memorables metàfores dePla, es poden estudiar separa-des de les trames, que a vega-des tenen l’inconvenientd’atrapar el lector fins al puntque li passen per alt els tretsd’estil. En alguns casos, laprofusió retòrica mereixeriauna aproximació específica,com la que se sol aplicar a lapoesia, i és que la prosa del’autor de Llofriu, tot i la famaimmerescuda de planera, potarribar a ser de les més poèti-ques –en el sentit de concen-trades i originals– de la nostraliteratura.Si bé aquests contes tenen latrama i el dinamisme quemanca a altres creacions pla-

nianes, mantenen una barrera que pot frenarl’accés d’un adolescent. Em refereixo al to.Pla observa la vida des d’un escepticisme il-lustrat, des d’un materialisme càustic que ésexactament el contrari de l’optimisme enèr-gic, de l’idealisme primerenc que caracterit-za la majoria dels estudiants de secundària.De tota manera, un to melancòlic semblant,amb incursions en el cinisme, el trobaran enla majoria de les obres literàries que no estanclassificades sota l’epígraf tranquil·litzadorde «literatura juvenil».

«Pla observa la vidades d’unescepticismeil·lustrat»

Josep Pla, retratat per Xavier Miserachs.




SALVADOR GARCIA-ARBÓS

l volum 22 de l’ObraCompleta de Josep Pla, Elque hem menjat, és una de

les obres més recorregudes pelsgastrònoms de vol gallinaci,com si tot el que va dir i s’ha-gués proposat pontificar de lacuina catalana ho deixés encap-sulat en aquest llibre. En canvi,els pretesos difusors de la cuinaplaniana obliden Escrits empor-danesos, el volum 38 de l’ObraCompleta. Es tracta de l’únic lli-bre on el senyor Pla inclou re-ceptes i comenta tècniques cu-linàries de quatre grans cuinersde l’Empordà: Pere Granollers,del Port de Llançà; Alfons Ro-ger, de Maçanet de Cabrenys;Joan Suñer, de Colera; i JosepMercader, de Cadaqués, Palau-saverdera i Figueres. El va es-criure tot al Motel –Hotel Em-pordà–, l’establiment que el se-nyor Mercader, gran amic seu ifundador de la cuina catalanamoderna, va obrir el 1961 a l’entrada nord deFigueres.

D’aquells capítols culinaris se’n va arribara editar una separata el 1984 en edició de bu-txaca: Alguns grans cuiners de l’Empordà. Aple-ga les receptes dels plats dels últims anys de laseva vida, aptes per a un home vell i desden-tat, per menjar amb una xuclada.

A banda d’El que hem menjat, del 1972, dellibre dedicat exclusivament al menjar en vaescriure un altre per a l’obra completa d’Edi-torial Selecta: Llagosta i pollastre (sobre cuinacatalana). Publicat per primer cop el 1952, di-ria que és la versió beta del volum 22 de l’OC,que el compila i l’amplia, a més d’incloureidees disperses en el conjunt de l’obra.

Més enllà d’aquests tres llibres, l’obra pla-niana és plena de referències culinàries, jades d’El quadern gris fins a obres menys canò-niques, com Aigua de mar o Els pagesos.

Josep Pla va escriure amb tanta precisió alvoltant de les taules ben parades, del menjarrefinat, del dels pescadors i dels pagesos i a lavella cuina familiar, que els seus comentarishan esdevingut dogma de fe. Un dels seus co-

E

Un vermut amb olivesL’obra de Josep Pla és farcida de referències gastronòmiques, malgrat que la seva intencióintrínseca no fos, ni tan sols, el menjar, l’alimentació o el fet de gaudir de la vida

mentaris precisos fa decantar una discussió;és dogma. A la plana 20 de Llagosta i pollastre,va tenir un atac d’immodèstia: «La realitat ésexactament aquesta: jo no he estat, no sóc, niprobablement seré mai res més que una mit-jania gastronòmica, un gourmet de coneixe-ments curts, petits i limitats».

És gastronomia el fragment següent, queva escriure en el capítol segon (Sensacionsd’Itàlia) del llibre primer (Cartes d’Itàlia) de

Les escales de Llevant, volum 13 de l’ObraCompleta? «Hi ha quatre coses tangibles iconcretes que no semblen d’aquest món,que ens transporten en un terreny ideal:l’escultura grega, dos o tres cants del Paradís

del Dant, la pasta asciutta i l’amor filial». Jo-sep Valls li ho havia sentit a dir i recullaquesta idea mateixa a la plana 60 de JosepPla oral.

Les guies van plenes de gastronomia. ACosta Brava, escrita inicialment en castellà ipublicada per Destino en edicions diverses apartir del 1941, hi fa comentaris d’una ac-tualitat extraordinària: «La pesca d’arrosse-gament de les embarcacions anomenadesvaques a distàncies de la costa que hauriende ser prohibitives, el constant exercicid’aquesta pesca sense respectar els períodesque el peix necessita per madurar, han sa-quejat els vivers naturals. D’altra banda, lesteranyines pescant amb xarxa de malla tancega han contribuït a l’empobriment de lacosta i a la destrucció innecessària del peix».

Viatge a la Catalunya Vella (OC, 9) contégrans perles: la cacera de la becada pels vol-tants d’Olot o l’anada a peu a Besalú: «Unavegada vaig demanar a una senyoreta de pa-gès, de galtes rosades, de mirada una micableda, el que era un idil·li, i em responguéque era un vermut amb olives».

Només va escriurereceptes a «Escritsempordanesos»,volum 38 de l’OC

Josep Pla i Josep Mercader mengen llagosta a Cadaqués el 1979. / CARMEN LORD / ARXIU MOTEL EMPORDÀ

«L’ARTEFACTE»Autor: PEP CAMPEIEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 184 / Preu: 13,50 €

L’Artefacte és un muntatgeliterari en forma de novel·labastit amb tècnica de conte.Es tracta d’una sèrie diversade textos breus articulats al

voltant d’un concurs literari, des de diferentspunts de vista. El desenvolupament de la festa dela concessió del premi, les emocions dels aspi-rants al guardó i la incertesa del resultat es barre-gen amb un inesperat conflicte que dóna el tocfinal a una obra ben travada.

«EL DIA QUE DAVIDNIVEN VA VENIR AESMORZAR ALPARAL·LEL»Autor: MIQUEL GIMÉNEZEditorial: ACONTRAVENTPàgines: 154 / Preu: 19 €

Barcelona, anys seixanta. Ladictadura continua, impla-

cable, però comencen a albirar-se alguns senyalsd’esperança. En aquella ebullició social, cultural ipolítica, un nen viu en el seu petit gran món, plede petites coses. El seu barri, el Poble Sec, és elseu univers. Un llibre que barreja el sentiment,la nostàlgia i la diversió.

«CABDILLS»Autor: MARC MORENOEditorial: ACTÉONPàgines: 241 / Preu: 19 €

Han robat l’espasa de Vilar-dell d’un museu, però un jo-ve historiador troba uns do-cuments on es demostra quela verdadera espasa, amb els

llegendaris poders que havien fet servir Jaume I iLluís Companys, s’amaga en una església de SantCeloni. Un thriller apassionant, de fàcil i ràpidalectura, que es mou entre la poc coneguda lle-genda catalana de l’espasa d’en Soler de Vilardelli les ambicions polítiques a la Catalunya d’avui.

«JOCS D’INFANTS»Autor: JOAQUIM CARBÓEditorial: PROTEUSPàgines: 216 / Preu: 15 €

Històries colpidores, dures i,malauradament, reals. Joa-quim Carbó, autor de mésd’un centenar de llibres, es-pecialment per a nens i jo-

ves, recull ara 100 notícies convertides en relatscurts, on tots els protagonistes tenen un nexed’unió: són víctimes d’un destí que no han esco-llit, però que han de patir, com guerres, pobresao abusos, especialment per part d’aquells que,suposadament, els han de protegir.

«ARA, ESCRIC»Autora: LOLITA BOSCHEditorial: EMPÚRIESPàgines: 236 / Preu: 18 €

En un exercici original imolt personal, l’autoras’apropa al procés de crea-ció, a la literatura en estatpur. Partint d’experiències

personals l’autora reconstrueix el procés d’escrip-tura de La família del meu pare i toca els temesque, precisament, va deixar aparcats en la no-vel·la. Més commovedor i profund que la novel-la, Ara, escric és un exercici quasi terapèutic en elqual l’autora busca dins d’ella mateixa

«L’ESPIERA»Autora: FRANCESCA ALIERNEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 252 / Preu: 18,20 €

Aquesta novel·la amaga unagran història de misteri voral’Ebre a la primeria del segleXX. Les seues pàgines s’in-trodueixen en les complica-

des relacions entre les famílies benestants del’època, així com també descobreixen els vinclesamb els seus servents i treballadors: relacions en-dogàmiques, amors secrets, amb unes estranyesdesaparicions de jovenetes en la flor de la vida iun terrible accident com a teló de fons.

«LA PORTENTOSA VIDADEL SASTRE DEBARILOCHE»Autora: BERTA JARDÍEditorial: COLUMNAPàgines: 140 / Preu: 16,50 €

Anton Bariloche, un sastreapassionat del seu ofici, tor-na al seu barri de tota la vi-

da al cap d’uns anys d’abandonar dona i feina.Ningú no té clar on ha estat ni de què ha viscut.Homes que persegueixen el somni d’una vidamillor, xinesos mafiosos, avis guerrillers, sexe sal-vatge i els veïns de tota la vida es barregen enaquesta novel·la explosiva.

«HONORABLE FUGITIU»Autor: JOSEP VALLVERDÚEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 162 / Preu: 15 €

L’autoritat exercida despòti-cament i la corrupció instal-lada rere el rang han de serrebutjades i combatudes perla ciutadania. Per això, el ti-

nent Gibbs, el protagonista del relat, conscientdel risc, abandona el servei en circumstàncies ex-tremes i denuncia des del nou estat civil allò queha de denunciar. La novel·la plasma la complexi-tat de la vida a bord d’una goleta en una missiómolt especial de la Marina reial anglesa.


DOSSIER SANT JORDI 2011

Una dona que descriu laseva col·lecció d’amants; lamirada càustica d’un vellque ha de conviure amb lesseves filles; un misterihistòric amb la vall de Boícom a escenari; lesaventures autobiogràfiquesd’un jove viatger en cadirade rodes; un punyent thrillerambientat en un barrigitano; conspiracions i crimsa la Roma dels anyscinquanta; i unacommovedora històriad’amor. Són les novetatsdestacades de narrativacatalana.

i vostè sabés els records que emqueden dels homes... me’n que-

den molts, encara que sempre m’he ditque només eren per passar una bona es-tona, per divertir-me una mica. Perbreus que siguin els meus encontres ambells, no he trobat mai la manera d’obli-dar-los del tot». L’esperada segona no-vel·la de Najat El Hachmi (Nador, 1979),guanyadora del premi Ramon Llull el2008 per L’últim patriarca, té com a pro-tagonista una dona que viu en una ciutatcapital de comarca i que fa el relat de laseva col·lecció d’amants. Una narracióamb un fort component sensorial, on re-corda, sobretot, les olors de cadascund’aquests amants i les experiències vis-cudes amb ells.

«SEls amants

«LA CAÇADORADE COSSOS»Autora: NAJAT ELHACHMIEditorial: COLUMNAPàgines: 240Preu: 20,50 €

Nar

rativ

a ca

tala

na


«EL SECRET DEL MEUTURBANT»Autores: NADIA GULAM iAGNÈS ROTGEREditorial: COLUMNAPàgines: 312 / Preu: 20 €

La història real de NàdiaGhulam, una noia afganesaque amb només vuit anys

va patir greus ferides a causa d’una bomba. Ensortir de l’hospital, el règim talibà s’havia ins-taurat a Afganistan i ella va prendre una decisióradical: es va fer passar per home per poderportar un sou a casa. Premi Prudenci Bertranade novel·la 2010.

«L’ÚLTIM DIA ABANSDE DEMÀ»Autor: EDUARD MÁRQUEZEditorial: EMPÚRIESPàgines: 145 / Preu: 16 €

Un home sol en una platjadel Port de la Selva, que hoha perdut tot. Després de lamort de la filla, desesperat i

trist, intenta entendre el que ha passat en elsúltims mesos i repassa la seva vida. La novel·laexplora els matisos i perills de l’amistat, la fra-gilitat dels nostres mons i de les nostres convic-cions, i el preu que paguem per la renúncia alsnostres somnis de joventut.

«NOVOTSKY»Autor: HELDER FARRÉSEditorial: AMSTERDAMPàgines: 142 / Preu: 15,50 €

«Tinc la síndrome de No-votsky. Un filòsof em va dirque em passa això des que,de petit, la mare, perquè emfos més divertit menjar, em

treia les crostes del pa Bimbo». Així començaaquesta novel·la de Helder Farrés (Barcelona,1974), amb la qual ha estat guardonat el 2010amb el XXX Premi Just M. Casero de novel·labreu. La història d’un noi que es debat entre nofer res i investigar el seu passat familiar.

«NATURA QUASIMORTA»Autora: CARME RIERAEditorial: EDICIONS 62Pàgines: 256Preu: 21 €

La desaparició d’un alumneromanès de la UniversitatAutònoma de Barcelona en

plena vaga contra Bolonya, tan sols és la prime-ra alarma que alguna cosa estranya passa alcampus. Mossos d’Esquadra, professors i estu-diants coordinaran esforços per trobar un rastrefiable. Però aviat una nova desaparició desenca-dena un terrible malson.

«PROMET-ME QUESERÀS LLIURE»Autor: JORDI MOLISTEditorial: COLUMNAPàgines: 784 / Preu: 22,50 €

El 1448 una galera pirataassalta el poblet de pesca-dors de Llafranc. RamonSerra mor defensant la seva

família, però no pot evitar que els pirates s’en-duguin la seva esposa i la seva filla. Mentre ago-nitza li demana a Joan, el seu fill gran, de dotzeanys, que li faci un jurament: «Promet-me queseràs lliure». Sols i abandonats a la seva sort, enJoan i el seu germà petit fugen a Barcelona.

«A REVEURE,ESPANYA»Autor: JORDI CUSSÀEditorial: L’ALBÍPàgines: 160 / Preu:17 €

Novel·la de política-ficcióque, partint sense embutsde la realitat actual, cercales coordenades del GPS in-

dependentista. L’acció, de fet, comença quan lanéta de la primera presidenta de l’Estat sobiràde Catalunya s’entesta a escriure un guió sobreels esdeveniments que, el 23 d’abril del 2018,van desembocar en la proclamació unilaterald’independència del Parlament.

«I UN COP DE VENTELS DESPENTINA»Autor: JESÚS M. TIBAUEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 112 / Preu: 19,90 €

Històries senzilles, capacesde despertar-nos emoció itendresa en poques línies, oun somriure de complicitat.

De vegades, la vida sacseja els personatges dedalt a baix; altres, més sovint, pren forma decop de vent que no els fa caure, només els des-pentina, i ens fa reflexionar sobre el sentit detot plegat. El títol del llibre va ser escollit pervotació dels seguidors del bloc de Tibau.

«LA CASACANTONERA»Autora: SÍLVIA ALCÀNTARAEditorial: EDICIONS DE 1984Pàgines: 142 / Preu: 15 €

Dues germanes es retrobenper repartir-se les poquescoses que els ha deixat lamare en morir. Feia més de

vint anys que no es veien. Els petits objectes dela casa els desperten els records. El vincle de lavida passada s’imposa com un malson al seudesig de fugir, de tornar al món quotidià. Retin-gudes per preguntes que mai no s’han respost,queden atrapades en una teranyina asfixiant.

n antic músic d’orquestres de balldecideix, un bon dia, fer la maleta i

viure un mes a casa de cada una de les sevestres filles. L’home sempre ha anat a la sevai, ara, les filles el sorprenen amb una vida iuns models de família que no entén. Des-col·locat però gat vell, mira al seu voltantamb una mirada càustica i en fa un relat di-vertit i sense complexos. La novel·la com-bina l’emoció d’uns personatges de carn iossos amb la mirada càustica i humorísticadel protagonista sobre el món d’avui i elnostre dia a dia. Finalment, les incògnites iles mancances de la infantesa de l’anticmúsic afloraran amb una força inespera-da. Novel·la guanyadora del premi SantJordi 2010.

UUn gat vell

«L’HOME DE LAMALETA»Autor: RAMONSOLSONAEditorial: PROAPàgines: 296Preu: 20 €:

rran de la mort de la seva tieta, ArnauMiró, gerent d’un hotel a Uganda, ha

de tornar a Catalunya, després d’havermarxat dues dècades abans, per fer-se càr-rec de la casa que ha heretat a la vall de Boí,on aviat estarà immers en situacions extre-mes, persecucions i misteris, el secret delsquals es troba a les parets de la casa. Unthriller de conspiracions històriques escrita un ritme trepidant. Les passions inconte-nibles duran Arnau Miró a retrobar-se ambel millor i amb el pitjor del seu passat. Unviatge en el temps que ens durà fins a lespersecucions càtares del segle XIII, l’aixe-cament dels murals de les esglésies romà-niques a principis del segle XX i la GuerraCivil.

AMisteri a Boí

«EL LLEGAT DE LAVALL»Autors: JORDI BADIA /LUISJO GÓMEZEditorial: LAMAGRANAPàgines: 432Preu: 19 €



«RADIACIONS»Autors: ENRIC JULIANA /JULIÀ DE JÒDAREditorial: PROAPàgines: 112 /Preu: 17,50 €

Una tarda de tempesta, so-bre la plataforma del Pontdel Petroli badaloní, es re-troben dos vells amics: l’un

és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevistapretenen trobar el consens per construir unacentral atòmica a prop de Barcelona, que per-metria assolir la sobirania energètica de Catalu-nya. Durant la conversa entre el polític i el pe-riodista, afloraran antigues rivalitats.

«EL POBLE DELSHOMES TRISTOS»Autor: ANDREU GABRIELEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 128 / Preu: 11,90 €

Un recull de relats sobrepersones que actuen sensefer res, que ploren sense te-nir cap motiu per plorar,

que caminen sense arribar enlloc. Més enllàd’això, no hi ha gaire res més. Tan sols migdia-des que deixen la boca pastosa, nits berlineses,padrines i nétes i balancins, sopars d’antics es-portistes, trajectes interromputs, desgràcies in-diferents, suïcidis frustrats...

«IL·LUSIONSÒPTIQUES»Autor: CARLES ZAFONEditorial: PROAPàgines: 266 / Preu: 18,50 €

Jaume Sensat és el conduc-tor d’un programa radiofò-nic nocturn que tracta desexe. L’Anna Orteu és una

dona de mitjana edat que viu una vida monò-tona de mestressa de casa. En Romà Vinyals ésun agent comercial de productes cosmètics queté la passió de la poesia. Circumstàncies diver-ses aboquen els tres personatges a escriure unanovel·la i reflexionar sobre les seves vides.

«EL MILLOR LLOC DELMÓN»Autora: ROSA CULLELLEditorial: AMSTERDAMPàgines: 152 / Preu: 17,90 €

Barcelona, Gijón i Marsellasón els escenaris per ontranscorren les històriesquotidianes i les vides dels

protagonistes. Pilar acaba d’abandonar el seumarit asturià, l’Arturo, per anar a passar unatemporada amb la seva amiga Marianne. La Ro-sa, directora d’una oficina de La Caixa, deliberasi oferir un préstec o no a un client, en Manuel,soldador d’una fàbrica de Poble Nou.

«L’ÚLTIM RODER»Autor: JOSEP FRANCOEditorial: BROMERAPàgines: 160 / Preu: 9,25 €

Bromera reedita, 25 anysdesprés, el primer llibre delseu catàleg, que es va con-vertir en un best-seller, amb32 edicions, i que va per-

metre que l’editorial pogués tirar endavant. Lanovel·la explica les aventures d’Eugeni el Frare,l’últim roder –bandoler– valencià, un heroiidealista i rebel capaç d’arriscar la seva pròpiavida per la llibertat i la dignitat dels més hu-mils.

«EFECTESSECUNDARIS»Autor: JOVI LOZANO-SESEREditorial: BULLENTPàgines: 168 / Preu: 12 €

En cadascun dels contesd’Efectes secundaris podemveure una denúncia de dis-tints aspectes de la vida a la

nostra societat. Vivim petites històries que po-den dur-nos a una reflexió sobre les incoherèn-cies de l’ànima humana o simplement fer-nosgaudir amb un somriure cadascuna de les anèc-dotes i les correspondències que hi trobem alnostre voltant, a la realitat.

«UNA PARAULA DEMÉS»Autor: ELOI VILAEditorial: ALISISPàgines: 311 / Preu: 17 €

Al port de Lisboa ha apare-gut un cos mort. En Max, ala ciutat per pagar uns deu-tes i retrobar-se amb el seu

passat, s’erigeix com al principal sospitós. Co-mença una cursa per amagar-se i defensar la se-va innocència, de Lisboa a Camprodon passantper Barcelona, que al mateix temps coincidiràamb una transformació personal d’en Max i lidesvelarà alguns secrets familiars amagats.

«LA FABULOSAHISTÒRIA DE LASENYORA WANG»Autor: GABRIEL PERNAUEditorial: METEORAPàgines: 200 / Preu: 18 €

Aquesta obra, que es fona-menta en fets reals, narral’apassionant història de

Cristina Nubiola, una jove mare tarragoninaque, el 1932, va quedar vídua. Al cap de poctemps coneix Wang Rong, un xinès estudiós deles cultures europees de qual s’enamora i ambqui fugirà a la Xina, deixant tota una vida aldarrere, inclosa una filla de tres anys.

El món sobre rodes, Albert Casals (Bar-celona, 1990), explicava com les se-

ves ganes de veure món l’havien dut a viat-jar ell tot sol en cadira de rodes per diversospaïsos. «Ara ja no sóc un nen i no tot éscom abans: estudio filosofia (bé, m’he ma-triculat), ja no sempre viatjo sol..., i conti-nuo convençut que en aquesta vida nos’ha de desaprofitar ni un instant de felici-tat. Les meves ganes de veure món tambés’han mantingut intactes i m’han portat arodar per tres continents: Sud-amèrica,Àfrica i Àsia. He viscut dos anys extrema-ment feliços, plens d’aventures i d’expe-riències noves. I tot això no podia quedarnomés en el meu record», explica ara en elseu segon llibre.

AVeure món

«SENSEFRONTERES»Autor: ALBERT CASALSEdit.: EDICIONS 62Pàgines: 208Preu: 17,90 €

n mestre expulsat d’un col·legi deBarcelona per un suposat abús se-

xual a una alumna és traslladat a l’escoladel barri gitano de Girona. Instal·lat en untronat bloc de pisos d’aquest suburbi giro-ní, entre els seus veïns hi ha la Kesali, unanena gitana de dotze anys, una dels seusnous alumnes. Després d’una batuda poli-cial antidroga duta a terme de matinada albarri, la Kesali desapareix i la policia trobael pintallavis de la nena al pis del mestre.Com a principal sospitós, pateix de ple elseu estigma, però opta per enfrontar-s’hi.Finalista del premi Prudenci Bertrana ambaquesta obra, el periodista Xevi Sala debu-ta amb una poderosa història situada al pa-ti del darrere de Girona.

UUna altra Girona

«LES CAUSESPERDUDES»Autor: XEVI SALAEditorial: COLUMNAPàgines: 184Preu: 18€

Nar

rativ

a ca

tala

na


1150

01-1

0263

41VAmb un envàsmolt pràctic

Emporta-te’lon vulguis

Amb totel sabor

Sempre fresccom acabatde tallar

Ara el pernil cuit d’Alta Xarcuteria La Selva es gaudeix a qualsevol lloc, en qualsevol moment: gràciesal pràctic envàs, tall a tall, que conserva les propietats del pernil cuit com acabat de tallar.

«AMOR I GUERRA»Autora: NÚRIA AMATEditorial: PLANETAPàgines: 336 / Preu: 20 €

Barcelona, 18 de juliol de1936. El vent de la històriacanvia la vida de la joveanarquista Valentina Mur.Després que el seu pare re-

sulti mort el dia del cop d’estat, ella es veu im-pulsada a participar en la revolució que esclata ala capital catalana. Valentina suscita l’atracciódel carismàtic jove comunista Ramon Mercader,qui per ordre de Stalin assassinarà quatre anysmés tard Trotski.

«LES BODES DELDIABLE»Autor: PAU FANEREditorial: PROAPàgines: 736Preu: 22 €

A Barcelona, Marsella, Romai també a Egipte, Mallorca ialtres punts del Mediterrani,

un inquietant misteri envolta la vida d’algunespersones. Les bodes del diable ens porta al segleXIII a través d’una llarga i intensa novel·lad’aventures en què els protagonistes emprenenun viatge per un món violent i religiós alhora, ala recerca de l’amor i de la felicitat.

«SI TU EM DIUS VINEHO DEIXO TOT... PERÒDIGUE’M VINE»Autor: ALBERT ESPINOSATraducció: SÍLVIA PONSEditorial: ROSA DELS VENTSPàgines: 208 / Preu: 15,90 €

Dani, un home de 40 anysque acaba de ser abandonat

per la seva parella, rep una trucada de feina. EnDani es dedica a buscar nens desapareguts.Aquest nou cas el portarà a Capri, lloc en quèsorgiran records de la seva infantesa. El retroba-ment amb el passat el portarà a reflexionar sobrela seva vida.

«ELS HEROIS DE LA NIT»Autor: J.M. QUINTANAEditorial: PROAPàgines: 249 / Preu: 18,50 €

«L’ALQUÍMIA DEL MERCATD’ALQUÍMIES»Autor: MAURICI PLAEditorial: QUADERNS CREMAPàgines: 152 / Preu: 12 €

«UN DIA TRANQUIL»Autor: PONÇ PUIGDEVALLEditorial: TUSQUETSPàgines: 227 / Preu: 17 €

«L’HOME QUE DORMIA AL COTXE»Autor: NIL BARRALEditorial: AMSTERDAMPàgines: 135 / Preu: 16,90 €

«PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA»Autora: MARTA ROJALSEditorial: LA MAGRANAPàgines: 368 / Preu: 20 €

«DETALLS CULINARIS»Autor: JOSEP TORRENT ALABAUEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 190 / Preu: 15 €

«EL CAU DEL CONILL»Autor: CRISTIAN SEGURAEditorial: DESTINOPàgines: 272 / Preu: 19,50 €

El cau del conill relata les tri-bulacions d’un prohom dela burgesia barcelonina encaiguda lliure. La primeranovel·la de Cristian Segura

(Barcelona, 1978), premi Josep Pla 2011, descriuamb ironia els dilemes existencials i les misèrieshumanes que afronta el protagonista i la seva fa-mília. Més que de la transformació d’una socie-tat, és la història d’una era que finalitza a ritmede màquina; de la màquina de la globalització.

I a més...


20 • P


«HE CONEGUT UNANOIA»Autor: ROGER COMAEditorial: COLUMNAPàgines: 224 / Preu: 18,50 €

Els protagonistes d’aquestahistòria són dos joves ques’acosten a la trentena, l’ac-tor i l’Eleanna. Ell és un ti-

pus que viatja amunt i avall en l’AVE que uneixMadrid i Barcelona. A Madrid fa sèries de televi-sió per a «adolescents hormonades», i a Barce-lona, teatre per a gent empatxada de si matei-xa. La seva amiga Eleanna viu desconsoladaperquè se li ha acabat l’amor.

«EMET O LA REVOLTA»Autor: SEBASTIÀ JOVANIEditorial: LA MAGRANAPàgines: 299 / Preu: 19 €

Els comerços, bars i restau-rants de Barcelona estandominats per escamotsd’escandinaus joves i atlè-tics. Els buldòzers avancen

com posseïts per tots els barris eliminant al seupas tot vestigi del passat i construint un noumón més veloç, més alt, més fort. Sobretot mésnet. Assetjats per terra mar i aire, resisteixenuns quants individus que procuraran salvar al-guna cosa amb una acció desesperada.

«UNA TERRASOLITÀRIAAutora: BEL OLIDEditorial: EMPÚRIESPàgines: Preu:

«Aquesta que hi ha aquí as-seguda, amb un remolíenorme i un dit més curtdel normal, sóc jo. Tinc gai-

rebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. Noentenc gairebé res del que passa al meu voltantperò per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lle-tres pertot arreu i això és la constant que dónacoherència a un univers una mica més caòticdel compte». Premi Documenta 2010.

«ELS EMBOLICS DELSHOOVER»Autor: JOAQUIM BIENDICHOEditorial: BROMERAPàgines: 172 / Preu: 19 €

Andreu Farré es fica en unbon embolic quan acceptafer de guia turístic en uncreuer per la Mediterrània

per a les filles dels Hoover, un magnat naviliernord-americà xerraire i enredaire, i la seva pe-culiar dona. Amb un llenguatge àgil i ple d’hu-mor, Els embolics dels Hoover, XXII Premi de No-vel·la Ciutat d’Alzira, ens acosta les aventuresd’uns personatges ben singulars.

«ESSÈNCIA DEGUAIABA»Autor: JORDI ORTIZEditorial: ELISEU CLIMENTPàgines: 162 / Preu: 15 €

La guaiaba és un fruit tropi-cal amb un poderós efecteafrodisíac que, incompren-siblement, encara no ha es-

tat ben estudiat, tot i que se’n tenen referènciesdes de fa segles. L’essència de guaiaba és capaçd’impregnar no solament els objectes, sinótambé les actituds de les persones. Discreta-ment, s’infiltra en la vida quotidiana en les mésdiverses formes.

«GATS AL PARCAutora: ALBA DEDEUEditorial: PROAPàgines: 200 / Preu: 17,50 €

A partir de petits retalls devida, Alba Dedeu crea unspersonatges que es desple-guen davant del lector ambtota la seva humanitat: una

dona solitària que viu en un àtic i recull gatsabandonats, una jove marroquina que viu en-tre la realitat i la fantasia, una família reunidaentorn d’una taula parada el dia de Nadal, unaoctogenària que passa uns dies en un balneari...Premi Mercè Rodoreda 2010.

«LA MUNTANYA DELCARDENAL»Autor: XAVIER SOLEREditorial: EL CEP I LA NANSAPàgines: 339 / Preu: 18 €

La crònica d’una època, ladels anys cinquanta, des delpunt de vist d’alumne in-tern dels 10 al 14 anys en

un col·legi concret, el de Nostra Senyora de laMercè de Montblanc, un internat perdut en elfred i la boira de la Conca de Barberà. Un exer-cici d’imaginació en una època en què gairebétot estava prohibit, una obra plena de tendresai sensibilitat.

«CINC DIESD’OCTUBRE»Autor: JORDI SIERRA I FABRAEditorial: ROSA DELS VENTSPàgines: 302 / Preu: 17,90 €

1948. Un any desprésd’abandonar el Valle de losCaídos en ser indultat, Mi-quel Mascarell, el darrer po-

licia de la Barcelona republicana, ha refet la se-va vida. La visita d’un home temible que li faun encàrrec estrany, buscar la tomba del seunebot, mort el 18 de juliol del 36, tornarà a en-frontar el vell inspector amb els seus fantasmesi la seva supervivència.

esprés de vuit anys rondant per Eu-ropa, el 20 de juliol de 1951 Fausto

Trani torna a Roma. La ciutat s’està recu-perant de les ferides de la Segona GuerraMundial, un període en què Trani va mun-tar festes, complots i tripijocs per a nazis,feixistes, monàrquics i partisans i final-ment va deixar enemics en tots els bàn-dols. Ara, el seu retorn coincideix amb elbrutal assassinat d’un professor de fran-cès. Els seus alumnes, tots del més alt ni-vell social, i el mateix Fausto Trani, s’hiveuran involucrats. L’olor del mal és la sor-prenent incursió de Lluïsa Forrellad en elgènere negre: assassinats, pederàstia,premsa groga, prostitució, baixos fons i al-ta aristocràcia, tràfic de drogues...

DRoma multicolor

«L’OLOR DELMAL»Autora: LLUÏSAFORRELLADEditorial: ANGLEPàgines: 355Preu: 22 €

l’espera del resultat d’una analítica,en Pere seu en un banc a la galeria

mig buida de la tercera planta de l’HospitalClínic el matí d’un diumenge 11 de setem-bre, i té tot un dia buit al davant. «Puc seu-re?», li diu una dona estilitzada de cabells iulls bruns, que voreja com ell la cinquan-tena i que va vestida amb la inconfusiblebata blanca dels pacients. Aquesta cir-cumstància fortuïta és l’inici d’una jorna-da de converses i aproximacions en quètots dos descobriran i alimentaran la sevamútua atracció, basada en afinitats sub-tils, en la necessitat d’escalf i de compa-nyia, i en la por de la solitud i de la mort.Una emotiva història sobre l’entrega il’amor per conjurar la mort.

AEl poder de l’amor

«MOON RIVER»Autor: VICENÇVILLATOROEditorial: COLUMNAPàgines: 184Preu: 17 €

Nar

rativ

a ca

tala

na


«EL VIAJE DE LOSCONDENADOS»Autor: HERZ BERGNEREditorial: EDICIONES BPàgines:192 / Preu: 15 €

Durant la Segona GuerraMundial, fugint de la inva-sió nazi de Polònia, un grupde jueus refugiats embarca

rumb a Austràlia, amb la promesa d’una novavida, en un atrotinat vaixell de càrrega grec. Pe-rò per por de veure’s involucrat en un conflicteamb l’Alemanya de Hitler, cap port no els per-met atracar. Obra mestra de Bergner, aquestanovel·la es va publicar per primer cop el 1946.

«AGUIRRE, ELMAGNÍFICO»Autor: MANUEL VICENTEditorial: ALFAGUARAPàgines: 256 / Preu: 18,50 €

Aquest relat no és exacta-ment una biografia de JesúsAguirre, divuitè duc d’Alba,sinó un retaule ibèric on

aquest personatge es reflecteix en miralls defor-madors, envoltat de teòlegs alemanys, escrip-tors, polítics i aristòcrates d’una època. D’esde-veniments, passions, èxits i fracassos d’una ge-neració que des de la claveguera de la clandesti-nitat va ascendir als palaus.

«LOSENAMORAMIENTOS»Autor: JAVIER MARÍASEditorial: ALFAGUARAPàgines: 469 / Preu: 19,50 €

Amb una prosa brillant icaptivadora aquesta novel-la reflexiona sobre l’estatd’enamorament, considerat

gairebé universalment com una cosa positiva ifins i tot redemptora, tant, que sembla justifi-car gairebé totes les coses: les accions nobles idesinteressades, però també els grans excessos ivileses. És també un llibre sobre la impunitat isobre l’horrible força dels fets.

«CALIGRAFÍA DE LOSSUEÑOS»Autor: JUAN MARSÉEditorial: LUMENPàgines: 435 / Preu: 22,90 €

A mitjans dels anys quaran-ta, Ringo és un noi de quin-ze anys que passa les horesmortes al bar de la senyora

Paquita, movent els dits sobre la taula, com sirepassés les lliçons de piano que la seva famíliaja no pot pagar. En aquesta taverna del barri deGràcia, és testimoni de la història d’amor entreVicky Mir i el senyor Alonso, fins que passenuns fets inesperats.

«MEMORIAS»Autor: ARTHUR KOESTLEREditorial: LUMENPàgines: 943 / Preu: 34,90 €

L’intel·lectual hongarès Art-hur Koestler va ser una deles figures més representati-ves del segle XX i va deixartestimoni de moments clau

de la història europea. Aquest volum reuneix,per primer cop, els dos títols de la seva autobio-grafia, Flecha en el azul i La escritura invisible,amb un recorregut pel convuls començamentde segle, la revolució soviètica, el nazisme i laGuerra Civil espanyola, on va fer de periodista.

«LAS CIEN VOCES DELDIABLO»Autora: ANA CABRERAEditorial: GRIJALBOPàgines: 288 / Preu: 17,90 €

Els amors irrefrenables idesbordants de Jacinto sem-bren la caribenya Vila Ve-nenode de passions prohi-

bides, de les quals neix un jove el destí qual esveurà irremeiablement marcat per la tragèdia.Una novel·la aclaparadora en la qual el lector esveurà immers en un remolí de passions i se-crets. Una història apassionada i exuberant,que captiva fins al seu inevitable final.

«FÁCIL DE MATAR»Autora: MARUJA TORRESEditorial: PLANETAPàgines: 240 /Preu: 18,50 €

En el Beirut actual, TonyAsmar, fill menor d’una im-portant família cristiana,mor en un atemptat. La re-portera prejubilada Diana

Dial, que pretenia abandonar el país un cop fi-nalitzat el seu treball com a corresponsal d’unimportant diari espanyol, decideix investigarels fets, que no semblen un atemptat polític.El debut en novel·la negra de Maruja Torresdesprèn ironia, denúncia i crítica social.

«KÄSEBIER CONQUISTABERLÍN»Autora: GABRIELE TERGITTraducció: CRISTINA GARCÍAEditorial: MINÚSCULAPàgines: 382 / Preu: 22,50 €

Aquesta sàtira de 1931, dediàlegs brillants i personat-ges emblemàtics, relata l’as-

cens vertiginós i la caiguda sobtada d’una estre-lla del món de l’espectacle. Per casualitat el Ber-liner Rundschau publica un article sobre un talKäsebier, un cantautor ros, gros, de carns toves,que serà un dels productes de més èxit de la in-dústria cultural del Berlín dels anys vint.

Nar

rativ

a ca

stel

lana

«EN EL PAÍS DE LA NUBE BLANCA»Autora: SARAH LARKEditorial: EDICIONES BPàgines: 752 / Preu: 21 €

«DAME TUS OJOS»Autor: TORSTEN PETTERSSONEditorial: GRIJALBO MONDADORIPàgines: 400 / Preu:18,50 €

«LA NOCHE DEL AGUACERO»Autor: JUAN LUIS CANOEditorial: PLANETAPàgines: 288 / Preu: 19,90 €

«HABITACIONES CERRADAS»Autora: CARE SANTOSEditorial: PLANETAPàgines: 450 / Preu: 20,90 €

«LAS CENIZAS DE ABRIL»Autor: MANUEL MOYAEditorial: ALIANZA EDITORIALPàgines: 496 / Preu: 18,50 €

«EL EMBAJADOR DE MEDINAAZAHARA»Autor: JAVIER MARTÍN FERNÁNDEZEditorial: ALMUZARAPàgines: 224 / Preu: 19 €

I a més...

«Los enamoramientos», deJavier Marías, és una de lesprincipals novetats d’aquestSant Jordi pel que fa anarrativa en castellà. Estracta d’una novel·la quereflexiona sobre el fetd’enamorar-se i les sevesconseqüències. Una històriad’amor, precisament, central’últim llibre de Juan Marsé,«Caligrafía de los sueños»,ambientada a la Barcelonadels anys quaranta. MarujaTorres, amb el seu debut enla novel·la negra amb «Fácilde matar», i Manuel Vicent,amb «Aguirre, elmagnífico», són també dosautors destacats.

El que hem donat

JORDI LLAVINA

Joana Raspall publica un llibre de poemes per a adults

hores del futur són mortes». Admira saberque qui escriu aquests versos és una dona queavança decidida cap al segle de vida. I, tanma-teix, noses i neguits a banda, el to dels poemesde Raspall és d’agraïment, de ponderació. Lacelebració d’alguns versos no és insensible aldolor. Hi ha un vitalisme indissimulat: «Es-bataneu-vos, ulls, a la ventada / que desem-polsa el cor i desrovella / el verdet rosegaire del’angoixa!». La «tendresa del cor dels infants»conviu amb la realitat de la vellesa. El missat-ge ens endinsa en un somni revelador. El si-lenci ens parla de la dificultat d’articular unaparaula, una idea: «És com si amb flocs de boi-ra / volguéssim fer una perla / o amb fils d’ai-gua, un anell». No tots els poemes que inte-gren el llibre tenen la mateixa qualitat. Pesenmés tots aquells que aprofundeixen la reali-tat íntima de l’autora: «Sóc endins, / tan en-dins del meu temps / que els moments mésllunyans giravolten / entorn meu». Aquellsque, sense solemnitat però amb un sever tode gravetat, ens refereixen la meravella del’edat i de la vida: «Mes, ara que l’estiu daurats’escola, / eixampla’t, pit, amb l’alta valentia /d’haver assolit la majestat del cim!». En totsaquests versos, hi ha una poeta de veritat, unaartífex de la paraula més fonda.

n l’últim tercet del sonet Des-ésser, hillegim això: «Car, per damunt detemps i oblit, perdura / d’allò que som

només el que hem donat / del nostre cor, ferpresentalla pura». Són uns versos que diuenmolt del llibre i de l’autora, nascuda l’any1913 (el mateix any que Espriu!), coneguda,sobretot, pel seu conreu de la poesia infantil ijuvenil –un conreu que la situa, juntamentamb Miquel Desclot, en un lloc preeminenten les nostres lletres–, però també molt popu-lar pels seus estudis sobre lèxic –Raspall és au-tora de tres diccionaris–. Jardí vivent no és pasel primer llibre de poesia per a adults que pu-blica, però sí que és el de major implicació atots els nivells. El que hi ha deixat és molt va-luós. Fa unes quantes setmanes, comentavauna nova edició del Fluvià, de Joan Teixidor.Doncs bé, l’actitud del llibre de Raspall emsembla similar a la del de l’olotí. El llibre coma repàs significatiu de l’existència, com a re-copilació d’intencions i resum de la memò-ria. El llibre com a llegat de l’experiència.

Primer de tot, cal dir que Raspall escriumolt bé. Agafes alguns dels seus poemes, notots, i pots tenir la impressió que llegeixes lasenyora Leveroni. El vers és estricte i ben es-candit; la rima, rigorosa. Són versos de la vellaescola, plens de vida i de saviesa. De vegades,un pretext floral es llegeix en clau de poètica

personal: «M’agraden els rams de flors barre-jades», comença dient el poema Rams, percontinuar elogiant les «branques o floretessense cap olor» que «fan reposar els ulls demagnificències / com les de l’orquídia, la ro-sa, el clavell...» El jardí de Raspall és frondósd’espècies i de sentits. L’escriptura no té res decàndid, com podria semblar a primer copd’ull, i registra, una vegada i una altra, la tem-peratura d’un humanisme sense embuts, elguany immens de la generositat: «Vull deixaramor i somnis i paraules / que durin més quejo, al cor dels altres».

No tot és falaguer, però. No tot pot ser sos-pesat amb mà benèvola i conformada: «Hohe perdut tot; res del passat no torna; / i emdiu, el pes de la recança eterna, / que fins les

E

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària.

«JARDÍ VIVENT»Autor: JOANA RASPALLPròleg: CARLES DUARTE I MONTSERRATIl·lustracions: LLUÏSA CAUHÉEditorial: EL CEP I LA NANSAPàgines: 108Preu:14 €

Molt més coneguda com a poeta per a in-fants, Joana Raspall demostra que és, tam-bé, una excel·lent poeta per a lectorsadults.

Són versos de lavella escola, plensde vida i de saviesa


DOSSIER SANT JORDI 2011Po

esia


8485

15-1

0302

50A

«POESIACOMPLETA»Autor: JOAN MARAGALLEditorial: EDICIONS 62(LABUTXACA)Pàgines: 420 / Preu:14,96 €

Coincidint amb el 150aniversari del naixement

i el centenari de la mort de Joan Maragall, dispo-sem de la poesia completa d’un autor que marcala modernitat en la literatura catalana. De l’edi-ció n’han tingut cura Glòria Casals i Lluís Quin-tana, dos dels especialistes que treballen en lanova edició de l’obra completa de Maragall.

«ET MIRO»Autor: MARAM AL-MASRITraducció: JAUME PONT IFRANÇOIS-MICHELDURAZZOEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 224 / Preu: 15 €

L’autora, nascuda a Latakia(Síria), va publicar aquest lli-

bre a Beirut l’any 2001, i en la seva edició a l’Es-tat espanyol, que va ser primer en castellà, es vamantenir, durant setmanes, entre els deu títolsde poesia més venuts. Maram al-Masri és consi-derada una de les veus femenines més fascinantsdel món àrab.

«BES NAGANA»Autor: ENRIC CASASSESEditorial: EDICIONS DE 1984Pàgines: 192 / Preu: 16 €

Poemes amb rima i sense ri-ma; dècimes i romanços;cançons; formes lliures... Detot i força. Bes nagana, enrus: sense pistola. No cal pis-

tola per disparar aquests versos, que no solamentabracen totes les estructures poètiques, sinó quetambé toquen totes les tecles temàtiques: amoro-sos, revolucionaris, satírics, fantàstics... Enric Ca-sasses obre la porta a idees, sentiments, i sensa-cions, per aquest ordre d’importància.

«ELS CARNAVALSÒRFICS»Autor: JOAN CARLESGONZÁLEZ PUJALTEEditorial: VIENA EDICIONSPàgines: 48 / Preu: 10 €

Aquesta obra ha estat guar-donada amb el XXX premide poesia 25 d’abril de la Vi-

la de Benissa 2010. L’autor maresmenc, seguintla petjada de l’orfisme, corrent pictòric que dónaprimacia al color, relliga les seves poesies ambtonalitats. De fet, dedica el llibre a tres pintors:Delaunay, Miró i Feininger. González Pujalte vapublicar el seu primer llibre el 1998.

Heterogeni en elcontingut i la forma, itambé en allò queprovoca en el lector: ésCasasses. La poesia portaaixò, Casasses, i portacolors, i ressonsfemenins, i... Tot plegat,universal.

«UN LLOC A L’OMBRA»Autors: M. ROSA FONT I MASSOTEditorial: PROAPàgines: 88 / Preu: 16,50 €

«VERSOS DE SAL»Autor: MONTSERRAT BUTXACAEditorial: COSSETÀNIA EDICIONSPàgines: 48 / Preu: 10.40 €

I a més...

«EL PONI ROIG»Autor: JOHN STEINBECKTraducció: JOAQUIMMALLAFRÉEditorial: VIENAPàgines: 144 / Preu: 16,90 €

Jody és un nen de deu anysque viu en un ranxo a lavall de Salinas, a Califòrnia.

Apassionat dels cavalls, la vida li canvia quan elseu pare, un granger esquerp, li regala un petitpoltre, el poni roig que dóna títol al llibre.Aquest regal meravellós desencadenarà una sè-rie d’esdeveniments que el faran descobrir queen tota felicitat hi ha la llavor del dolor.

«AXOLOTATROPELLAT»Autor: HELENE HEGEMANNTraducció: DAVID CAÑADASEditorial: AMSTERDAMPàgines: 184 / Preu: 18 €

La Mifti, de setze anys, viua Berlín immersa en una es-piral vertiginosa i autodes-

tructiva de festa, drogues, sexe i escatologia, ob-sessionada per la seva mare morta i per unaamant més gran que ella. La novel·la de la joveHelene Hegemann, nascuda el 1992, s’ha con-vertit en el debut més escandalós i brillant de lanarrativa alemanya dels últims temps.

«QUAN CAU LA NIT»Autor: MICHAELCUNNINGHAMTraducció: MARTA PERAEditorial: EDICIONS 62Pàgines: 272 / Preu: 20,90 €

En Peter i la Rebecca sónuna parella encantadoraamb una filla adolescent,

residents al sofisticat barri del Soho de NovaYork. Però la visita del germà petit de la Rebec-ca, l’Ethan, un noi que ha passat per una addic-ció a les drogues i que encara viu desorientat,provoca un profund trasbals a en Peter. Unanova història de l’autor de Les hores.

«EL CAS ÚNIC DE SAMFINKLER»Autor: HOWARD JACOBSONTraducció: FERRAN RÀFOLSEditorial: PROAPàgines: 432 / Preu: 20,50 €

Julian Treslove i Sam Fink-ler es coneixen des que ju-gaven al pati de l’escola. En

Julian és un exproductor de ràdio de la BBCque ha passat per la vida sense pena ni glòria,mentre que en Sam és un filòsof jueu d’èxit. Alllarg dels anys no han perdut mai el contacte,ni tampoc la complicitat amb el seu vell profes-sor, Libor Sevcik.

«TOMÀS D’AQUINO,MESTRED’ESPIRITUALITAT»Autor: MARIE-DOMINIQUECHENUTraducció: PACIÀ GARRIGAEditorial: PÒRTICPàgines: 208 / Preu: 20,50 €

Un aspecte important de lavida i de l’obra de Tomàs d’Aquino, no sempredestacat, és la dimensió mística. En aquest breutractat Chenu, un dels gran teòlegs del segleXX, mostra clarament aquesta dimensió. S’hientremesclen les grans intuïcions de l’autoramb l’exposició de la teologia de sant Tomàs.

«LA GAVINA»Autor: SÁNDOR MÁRAITraducció: JORDI GINÉ DELASA / IMOLA SZABÓEditorial: EMPÚRIESPàgines: 160 / Preu: 16 €

Oscar, un funcionari del’Estat la dona del qual esva suïcidar un parell d’anys

enrere, escriu un comunicat de guerra i intentaimaginar el pes que tindrà el seu escrit en les vi-des de milers i milers de persones. Un llibre queparla de la combinació entre temps històric iindividual, de la intemporalitat i de la lluita persobreviure en un món dominat per l’anonimat.

«EL PES DE LAPAPALLONA»Autor: ERRI DE LUCATraducció: ANNA CASASSASEditorial: BROMERAPàgines: 63 / Preu: 12,95 €

Aquesta és la història del reidels isards. Solitari i orgu-llós, des de fa anys ha im-

posat la seua supremacia al ramat i ara se sentmolt cansat. Potser ha arribat el temps perquèalgú més jove prenga el seu lloc. Però aquestaés també la història del caçador que l’abatrà, unhome anomenat també el rei dels isards per totsels que ha caçat en el passat.

«NÈMESI»Autor: PHILIP ROTHTraducció: XAVIER PÀMIESEditorial: LA MAGRANAPàgines: 208 / Preu: 20 €

El xafogós estiu del 1944,un jove monitor de l’esplai,de 23 anys, que no ha po-gut anar a la guerra perquè

va ser rebutjat per la miopia, veu com moltsnois de l’esplai –situat en una barriada obrerade Newark (Nova Jersey), amb una importantcolònia d’origen jueu– contreuen la poliomieli-tis, una malaltia que els porta a la tomba o elsdeixa seqüeles físiques per sempre.



La guerra i l’amor són,segurament, els dos granstemes de la història de laliteratura, i en l’apartat deles traduccions, aquest SantJordi no n’està mancat. Unade les propostes mésinteressants és la traduccióal català d’«Un hotel a lacosta», una crònica de laCosta Brava durant laRepública i la Guerra Civil.La guerra també és presenta «Purga», el relat colpidorde dues generacions dedones d’Estònia. I, pel quefa a l’amor, destaca laimpactant «Un amor únic»,una poderosa història ambla tragèdia de l’Holocaustde rerefons.

«EMMAÚS»Autor: ALESSANDRO BARICCOTraducció: LAIA FONTEditorial: LA MAGRANAPàgines: 128 / Preu: 18 €

«LA PROMESA»Autor: FRIEDRICH DÜRRENMATTTraducció: ARTUR QUINTANAEditorial: VIENAPàgines: 176 / Preu: 16,90 €

«UNA DONA DE FIAR»Autor: ROBERT GOOLRICKTraducció: ROSA BORRÀSEditorial: EDICIONS 62Pàgines: 289 / Preu: 18 €

«BÉCON-LES-BRUYÈRES»Autor: EMMANUEL BOVETraducció: ANNA CASASSASEditorial: MINÚSCULAPàgines: 66 / Preu: 8 €

«NO ME N’ANIRÉ SENSE DIR-TE ONVAIG»Autor: LAURENT GOUNELLETraducció: ONA RIUSEditorial: COLUMNAPàgines: 454 / Preu: 18,90 €

I a més...

Trad

ucci

ons


«INDIGNEU-VOS!»Autor: STÉPHANE HESSELTraducció: MARIA LLOPISEditorial: DESTINOPàgines: 64 / Preu: 5 €

Quan algú com StéphaneHessel fa una crida a la «in-surrecció pacífica», a rebel-lar-se, se l’ha d’escoltar. Per-

què Hessel, als seus noranta-tres anys, sap dequè parla. Membre de la Resistència francesa,supervivent de Buchenwald, militant a favor dela independència algeriana i defensor de la cau-sa palestina, aquest lluitador manté que la pit-jor actitud és la indiferència.

«DAFNIS I CLOE»Autor: LONGUSTraducció: JAUMEBERENGUER / FRANCESC J.CUERTEROEditorial: EDICIONS 62Pàgines: 102 / Preu: 21 €

Escrita cap al final del segleII o la primeria del segle III

per un autor del qual amb prou feines sabem elnom, Dafnis i Cloe explica la història de dos in-fants trobats i criats per pastors a l’illa de Les-bos, que s’acaben enamorant l’un de l’altra.L’obra descriu detalladament el desvetllamentde la consciència sexual de la parella.

«MENJA, RESA,ESTIMA»Autora: ELISABETH GILBERTTraducció: FERRAN RÀFOLS /AINARA MUNTEditorial: PÒRTICPàgines: 453 / Preu: 19,90 €

Després d’un divorci trau-màtic i d’un desengany

amorós, en plena crisi emocional i espiritual,Elizabeth Gilbert decideix començar de nou iemprèn un llarg viatge que la portarà successi-vament a Itàlia, l’Índia i Indonèsia, tres escalesgeogràfiques que es corresponen amb les tresetapes de la seva recerca interior.

«FAMÍLIA»Autor: BA JINTraducció: EULÀLIA JARDÍEditorial: VIENAPàgines: 382 / Preu: 19,90 €

Els tres fills de la famíliaGao han estat pujats a casaen el mateix ambient asfi-xiant en què es van educar

els seus pares i els seus avis, però a través del’escola han rebut l’aroma fresca dels airesd’Occident. Des de la seva publicació, el 1931,aquesta novel·la que narra la desintegraciód’una família tradicional en temps convulsos,es va fer molt popular entre els joves xinesos.

«TAURE»Autor: JOSEPH SMITHTraducció: IÑAKI TOFIÑOEditorial: AMSTERDAMPàgines: 176 / Preu: €

Dignitat, orgull, bravesa.Un brau dins un clos. Unanimal conscient de sercaptiu i de la seva naturale-

sa de bèstia. La pugna entre la possibilitat defugir i la por a la llibertat. Sobre l’arena de laplaça, la lluita de l’animal amb l’home, però so-bretot de l’animal amb ell mateix. Qui serà elvencedor d’aquest combat a vida o mort? Unanova novel·la de l’autor d’El llop.

«STABAT MATER»Autor: TIZIANO SCARPATraducció: CARME ARENASEditorial: EDICIONS DE 1984Pàgines: 144 / Preu:16 €

Cecilia és òrfena i té setzeanys. Toca el violí a l’Ospe-dale della Pietà de Venècia,on les joves descobreixen

les infinites possibilitats de l’art malgrat viurerecloses. Però un dia les coses comencen a can-viar quan arriba un nou compositor i professorde violí. Es diu Antonio Vivaldi. Gràcies a la re-lació conflictiva amb la seva música, la Ceciliatrobarà el seu camí a la vida.

«UN AMOR ÚNIC»Autora: JOHANNA ADORJÁNEditorial: PROATraducció: JORDI LLIGÉ-JANÉPàgines:192 / Preu: 16,90 €

Un testimoni lluminós, queinaugura una nova manerade tractar els horrors del’Holocaust. Des de la doble

condició d’alemanya i jueva, i néta d’un super-vivent d’Auschwitz, Johanna Adorján narra lamort dels seus avis –una parella traumatitzadaperò unida per l’amor que es van suïcidar el1993 a Copenhaguen– amb una lucidesa i unaserenitat que només poden donar els anys.

«JULIET»Autora: ANNE FORTIERTraducció: ALEXANDREGOMBAUEditorial: COLUMNAPàgines: 759 / Preu: 21,90 €

Juliet és un thriller trepidanton seguim una dona joveque descobreix que els orí-

gens de la seva família estan relacionats amb elsamants més grans de tota la història: Romeu iJulieta. Quan la tieta Rose mor, la Juliet heretala clau d’una caixa forta de Siena que la faràdescobrir un antic secret de la família. De segui-da, es veurà atrapada en un viatge perillós.

a novel·la, un drama protagonitzatper dues generacions de dones d’Estò-

nia, recorre la història del país des de la IIGuerra Mundial i l’ocupació soviètica finsals anys noranta, quan, amb la indepen-dència, Estònia s’ha d’enfrontar amb larealitat d’una nova Europa. El descabde-llament d’una tragèdia familiar feta de ri-valitat, desig i pèrdua, narrada mitjançantuna successió de capítols breus. Purgaaprofundeix de manera colpidora i addic-tiva en l’experiència de la pèrdua de la lli-bertat i del cost de la supervivència en unrègim totalitari. Guanyadora d’una dotze-na de premis literaris als països nòrdics, lanovel·la ha estat traduïda a més de trentallengües.

LDones d’Estònia

«PURGA»Autor: SOFI OKSANENTraducció: EMMACLARET I EILAPYRHÖNENEditorial: LAMAGRANAPàgines: 255Preu: 20 €

n hotel a la costa és moltes coses alho-ra: una crònica de la Costa Brava du-

rant la República i la Guerra Civil, un die-tari d’urgència de la desfeta republicana iun recull inèdit de peripècies quotidianesque abracen des de la transformació del’hotel en una colònia humanitària per anens refugiats fins al pas per la fronterafrancesa i l’arribada al camp de concentra-ció de Les Haras. Nancy Johnstone va es-criure des del seu petit hotel de Tossa deMar una de les cròniques més eloqüents dela Guerra Civil espanyola per al públic bri-tànic. Ara, per primer cop després de mésde setanta anys, podem llegir aquesta crò-nica en català, de la mà de l’editor i traduc-tor Miquel Berga.

UDietari de guerra

«UN HOTEL A LACOSTA»Autora: NANCYJOHNSTONEEdició i traducció:MIQUEL BERGAEditorial: TUSQUETSPàgines: 416 / Preu:20 €

MELCIOR COMES

ntre els homes mésgrans del segle XX, sensdubte hi ha Jan Karski.

Aquest resistent polonès resu-meix en la seva figura tot l’em-bolic tràgic del passat segle:Karski tenia vint-i-cinc anysquan l’exèrcit del seu país el vamobilitzar per fer front als na-zis. Quan va voler-se’n adonar,però, havia caigut sota la fèrulasoviètica. Tot el seu país era dis-putat com un botí de guerrapels dos totalitarismes armats:el feixisme i el comunisme, Hit-ler i Stalin, i enmig una Polòniaclandestina, un estat fantasmaque intentava sobreviure entrela resistència i l’exili. Karski vaser intercanviat com a botí deguerra per altres soldats russos;sota el poder dels alemanys, ve-ient que se l’emportaven cap aun camp de treball d’on no ensortiria amb garanties, va llan-çar-se d’un tren en marxa, esca-pant de les bales. Va aconseguirtornar a Varsòvia i va entrar a laResistència. Aquí va començaruna vida desorbitada, al caire de la mort, deriscos innumerables, sempre al servei d’unpaís atonyinat, el govern del qual, a l’exili aLondres i París, ell va contribuir a enfortiramb l’intercanvi d’informació que, gràcies ala seva memòria excepcional, podia portard’una punta d’Europa a l’altra. Quan van en-trar els alemanys a França, Karski va caure enmans de la Gestapo. Va ser torturat; va inten-tar suïcidar-se tallant-se les venes. Mentre esrecuperava per tornar a ser interrogat pels ale-manys, va poder ser rescatat pels seus compa-nys de resistència. L’any 1941, torna a estardempeus a Cracòvia; s’informa i s’adona que,més enllà de les xifres, els jueus polonesos es-taven sent atonyinats d’una manera esfere-ïdora. Arriba fins i tot a infiltrar-se al gueto deVarsòvia. Els líders dels jueus li confien les se-ves esperances: que faci arribar la realitat deldesastre genocida als líders occidentals, a lesconsciències humanitàries. Per poder donarfe de l’Holocaust davant del món, Karski s’in-trodueix en un camp d’extermini. Va escriureinformes i va anar a Londres, a informar el go-

E

Un home justJan Karski, el resistent polonès que va explicar al món l’extermini jueu i no va ser escoltat

vern anglès d’aquella infàmia. S’entrevistaamb grans escriptors (HG Wells, Arthur Koes-tler) perquè l’ajudin a difondre el seu missat-ge; mesos després, el rep el president delsEUA, Franklin Delano Roosevelt, que escoltael seu testimoni durant quatre hores. Karskilluita perquè el món s’adoni del que estavapassat; especula sobre la possibilitat de feruna pel·lícula; finalment escriu Història d’unEstat Secret, llibre que ven 400.000 exemplarsnomés als Estats Units. L’obra narra les sevesaventures, des de la seva entrada a l’exèrcitpolonès fins al que va veure tant al gueto deVarsòvia com al camp de concentració deBelsen. Tanmateix, la guerra seguia i l’estratè-gia militar s’imposava a la necessitat de salvarels jueus.

L’any 1947, amb la guerra finalitzada,Karski tria el silenci: comença a treballar coma professor de dret diplomàtic a Washington(un dels seus alumnes va ser el futur presidentBill Clinton). Karski roman més de vint anyscallat, fins que Claude Lanzmann acudeix aell per entrevistar-lo per al seu enorme repor-

tatge sobre l’Holocaust (1985); a Shoah, Kars-ki explica la seva infiltració al gueto de Varsò-via, amb les mateixes paraules que al capítol29 del seu llibre, amb llàgrimes als ulls. L’obrade Karski, que havia de ser traduïda a moltesllengües, no ho fou perquè Karski sempre vaser un convençut demòcrata, oposat al co-munisme que va mossegar l’ànima del seupaís fins que el líder dels treballadors antico-munistes polonesos, Lech Walesa, va agafarel poder i el va condecorar, com ho féu l’estatd’Israel, proclamant-lo «Just entre les na-cions». Després de 55 anys, la seva història dela resistència polonesa i el seu crit d’ajut da-vant del món apareixia en la seva llengua ma-terna. Fins ara no hem pogut llegir-lo en cata-là. Karski va morir l’any 2000. A la universitatde Georgetown hi ha un monument a la sevamemòria i una placa que diu: «Jan Karski(1914-2000), missatger del poble polonès da-vant del seu govern a l’exili, missatger del po-ble jueu davant del món, l’home que va aler-tar sobre l’aniquilació del poble jueu quanencara hi havia temps per aturar-la».

«HISTÒRIA D’UN ESTATCLANDESTÍ»Autor: JAN KARSKITraducció: CARLES MIRÓEditorial: QUADERNS CREMAPàgines: 562Preu: 29,50 €

Després de la invasió alemanya de Polònia,l’estat polonès es va instal·lar a Londres. Eljove Jan Karski rep la important missió defer de correu entre el govern polonès al’exili i la resistència interior. Així començauna història trepidant d’espionatge, deten-cions i lleialtat, i la seva lluita per explicaral món el genocidi jueu.

Jan Karski, a Washington l’any 1943.



Trad

ucci

ons

1344

55-1

0292

30J


PUBLICITAT


DOSSIER SANT JORDI 2011As

saig La divulgació científica, la

memòria històrica i elconflicte polític entreCatalunya i Espanya, entreles novetats d’assaig.L’economista Germà Bel ensacosta a aquest eternconflicte a partir de lapolítica d’infraestructuresque ha practicat Espanyades de Felip V. Anna Veigarepassa la seva carreracientífica. I EdicionsPoncianes edita un petitregal per llegir i veure,«Carrer de Joan Ponç», unadoble antologia del pintor idel seu amic i poeta JoanBrossa.

«EL DESGAVELL»Autor: FERRAN PLANESEditorial: CLUB EDITORPàgines: 288 / Preu:18 €

Ferran Planes (Bagà, 1914 -Barcelona, 1984) fa una crò-nica iconoclasta del seutemps a través dels frag-ments de la seva vida. Parla

de l’adveniment de la República, el seu pas pelfront i l’exili. Aquesta nova edició recupera elsfragments de l’obra amputats per la censura el1969, any en què Biblioteca Selecta va publicarEl desgavell per primera vegada, sent un èxit decrítica i de públic.

«POT SEMBLAR UNACCIDENT»Autor: SEBASTIÀ BENNASAREditorial: METEORAPàgines: 352 / Preu: 19 €

Un estudi profund i completde la novel·la negra en cata-là, dels seus autors, els seusescenaris i referents, i també

dels profunds canvis socials que han propiciat elboom actual d’aquest gènere a casa nostra. Sebas-tià Bennasar repassa més d’un centenar d’obres iens parla d’escriptors del gènere policíac tan em-blemàtics com Pep Coll, Jordi de Manuel, TeresaSolana, Ferran Torrent, Lluís Llort...

«EXCUSES PER NOPENSAR»Autor: EDUARD PUNSETEditorial: DESTINOPàgines: 272 / Preu: 20,50 €

Eduard Punset ens convida apassejar pels diferents itine-raris de la vida: les emo-cions, el cervell, l’aprenen-

tatge, l’origen de l’univers… Fins i tot ens regalafórmules senzilles per ser més feliços i ens recor-da que «hi ha vida abans de la mort». Després dela trilogia El viatge a la felicitat, El viatge a l’amor iEl viatge al poder de la ment, Punset continua ex-plorant «el que ens passa per dins».

«A LA INTEMPÈRIE»Autora: PATRÍCIA GABANCHOEditorial: COLUMNAPàgines: 288 / Preu: 20 €

L’any 1976 Patrícia Gaban-cho acabava d’arribar a Ca-talunya des de l’Argentina.Durant els tres anys que s’es-colen fins al referèndum de

la Constitució de 1978, va militar en un petitpartit i va viure de primera mà la Transició a Ca-talunya. A la intempèrie és la crònica minuciosade com els polítics van decidir enviar la gent acasa i com la unitat dels independentistes va serimpossible.

«EL MIRACLE DE LAVIDA»Autora: ANNA VEIGAEditorial: LA MAGRANAPàgines: 216 Preu: 21 €

El 1984 va néixer a Espanya elprimer nadó proveta, unanena anomenada VictòriaAnna en homenatge a la seva

mare científica, la jove investigadora Anna Veiga. Desd’aleshores Anna Veiga ha continuat focalitzant elseu interès en els avenços biomèdics i actualmentinvestiga sobre les cèl·lules mare. Aquest llibre relataen primera persona una trajectòria vital i científicavinculada al miracle de la vida.

«ESPANYA, CAPITALPARÍS»Autor: GERMÀ BELEditorial: LA CAMPANAPàgines: 320 / Preu: 19 €

Fa 300 anys Felip V fixà aMadrid el km 0. Un decretde 1761 finançava amb pres-supostos generals les sis car-

reteres preferents, les radials. Els objectius polí-tics s’imposaven a la productivitat de l’econo-mia. I així ha continuat. Germà Bel, catedràticd’economia, ha entès que la manera més elo-qüent de posar en evidència l’obsessió centralistano és amb discursos sinó repassant la història.

«EL FUTUR DELCAPITALISME»Autor: SALVADOR GINEREditorial: EDICIONS 62Pàgines: 160 / Preu: 15,90 €

«Té futur el capitalisme? Sien té, quin deu ser? Desprésde la recessió econòmica ac-tual, ens n’esperen d’altres,

potser de pitjors? El sociòleg Salvador Giner s’en-dinsa en aquestes qüestions amb l’assaig El futurdel capitalisme. Entre les principals tendènciesque preveu, destaca la instauració d’una econo-mia solidària, el predomini de la cultura laica i lapermanència de la innovació científica.

«EL PREU DE LAMEMÒRIA»Autor: RAMON ALBERCHEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 112 / Preu: 14 €

En els darrers temps, el cone-gut com a cas Centelles hatingut un ressò extraordinari.La història d’un arxiu amb

imatges excepcionals de la Segona República i laGuerra Civil preservat per Agustí Centelles, que fi-nalment ha anat a raure a la ciutat de Salamancaper decisió dels fills. Ramon Alberch, fins fa pocsubdirector general d’Arxius de la Generalitat, ensapropa a les claus d’aquest afer controvertit.

arrer de Joan Ponç és una antologia do-ble: d’una banda, recull els poemes i

proses que Joan Brossa (1919-1998) va es-criure sobre la figura del pintor Joan Ponç ique el poeta va aplegar en una carpeta ambel seu nom, recentment trobada per laFundació Joan Brossa. De l’altra, inclou lesobres que Joan Ponç (1927-1984) va pintarinspirant-se en els textos de Brossa i encol·laboració amb ell, en iniciatives comles revistes Algol i Dau al Set. Un magnífictreball a cura de Glòria Bordons que deixaconstància de la complicitat entre el poetai el pintor i la màgia que va sorgir d’aquestaintensa amistat, iniciada a mitjans delsanys quaranta, i que va impregnar el grupDau al Set.

CBrossa i Ponç

«CARRER DEJOAN PONÇ»Autor: JOAN BROSSAEditorial: EDICIONSPONCIANESPàgines: 232Preu: 54 €


«VEUS DEL SÀHARA»Autors: J. HERRANZ, G.PERIS IM.PALAUEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 176 / Preu: 13,40 €

Veus del Sàhara. Testimonisdel passat i present d’un pobleés una recopilació de tretzetestimonis seleccionats d’en-

tre el gran nombre d’entrevistes que els tres jo-ves autors van realitzar als campaments de refu-giats de Tinduf. Tretze històries de vida que, desde les seves circumstàncies personals, expliquenel que han estat les darreres dècades d’històriadel poble del Sàhara Occidental.

«MIQUEL BADIA.VIDA I MORT D’UNLIDER SEPARATISTAAutor: FERMÍ RUBIRALTAEditorial: FUNDACIÓJOSEP IRLA I DUXEDITORIALPàgines: 258 / Preu: 22 €

Biografia política d’un líder separatista: MiquelBadia i Capell (1906-1936). Des del seu ingrés aEstat Català, el 1922, fins al seu assassinat, a mansde pistolers de la FAI, l’abril de 1936, protagonitzàcatorze anys de gran transcendència pel movi-ment separatista. Inclou un ampli recull fotogrà-fic i les memòries inacabades de Miquel Badia.

«PER QUÈ LLEGIR ELSCLÀSSICS, AVUI»Autora: LAURA BORRÀSEditorial: ARA LLIBRESPàgines: 192Preu: 16,50 €

«Reivindicar la necessitat dela lectura pot semblar un ac-te d’ingenuïtat. I, tanmateix,

cal fer-ho. La literatura té un component fona-mental d’aventura. És en gran mesura un viat-ge», escriu Laura Borràs, professora de teoria dela literatura de la Universitat de Barcelona i auto-ra d’aquest llibre, una invitació i una guia pelspilars de la literatura, que reivindica els clàssics.

«UNA HISTÒRIA NECESSÀRIA.COL·LECTIU DE DONES ENL’ESGLÉSIA 25 ANYS»Autores: SEFA AMELL, JOANA RIPOLLÈS IMAGDA TOMÀSEditorial: VIENA EDICIONSPàgines:360 / Preu: 19,50 €

«HEM D’EDUCAR»Autor: PAULINO CASTELLSEditorial: COLUMNAPàgines: 264 / Preu: 19 €

«POLÍTICA PER A JOVESINQUIETS»Autor: ENRIC SENABREEditorial: BROMERAPàgines: 218 / Preu: 9,95 €

«EL LLIBRE DE LA MEMÒRIA»Autora: ÀNGELS NAVARROEditorial: ARA LLIBRESPàgines: 144 / Preu: 17 €

«MALALTIES EMERGENTS»Autors: MÀRIUS FOZ I FRANCESCGONZÀLEZEditorial: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANSPàgines: 235 / Preu: 20 €

«LA MORT DE BÈLGICA»Autor: MARC GAFAROTEditorial: DÈRIA EDITORSPàgines: 222 / Preu: 18,42 €

Flandes i Catalunya són duesrealitats que sovint s’hanemmirallat mútuament. Ésper aquest motiu que la ten-sió política que es viu avui a

Bèlgica és seguida per molts catalans amb espe-cial atenció. El politòleg Marc Gafarot explica totel que cal saber sobre l’aventura del poble fla-menc. Un assaig sobre la situació econòmica, so-cial i política de la nació flamenca que aportamolts elements de reflexió per a Catalunya.

I a més...

8493

93-1

0305

02A

PRESÈNCIA

Es publica per primera vegada en català i en la seva versió original la novel·la de Hans Fallada,el gran autor alemany d’entreguerres, que recupera l’atenció internacional

ment de maig, havia estat exces-siva per a ell. El seu precari estatde salut no va poder aguantar ladesconfiança de la població i lestensions amb els comanda-ments. Des de la seva joventutpatia diverses addiccions: neces-sitava morfina, cocaïna, alco-hol, nicotina i somnífers. Des-prés de divorciar-se d’Anna(Suse) el febrer del 1945 Ditzen esva casar amb una vídua trentaanys més jove que ell, Ursula(Ulla) Losch, que, també morfi-nòmana, més endavant va ser in-gressada en diverses clíniques almateix temps que el seu marit. ABerlín, Fallada desitjava tornar acomençar després de l’època na-zi, en què era considerat un es-criptor indesitjable. Fallada haviaaconseguit una casa amb jardí albarri més distingit de Berlín Estgràcies a la mediació del poeta Jo-hannes R. Becher, que més enda-

vant havia de ser ministre de Cul-tura. Becher i Fallada tenien unaamistat ambivalent. Fallada lloa-va la incomparable amabilitat deBecher, mentre que Becher valo-rava la «fabulosa capacitat narra-tiva» de Fallada, sense menyste-nir els riscos de la seva conflictivapersonalitat.

Becher va ser cofundador i pri-mer president del Kulturbundzur Demokratischen ErneuerungDeutschlands (Associació Cultu-ral per a la Renovació Democràti-ca d’Alemanya). Fallada estavad’acord amb aquest programa i jadurant les primeres setmanes dela seva estada a Berlín va mostrarinterès per col·laborar amb elKulturbund i amb l’editorial Auf-bau, que també havia fundat elseu amic l’any 1945. Així va co-mençar, sense que el mateix Fa-llada ho sabés, la gestació de la se-va novel·la Sol a Berlín. El Kultur-

és de seixanta anys des-prés de la mort d’un es-

criptor alemany, un dels seus lli-bres es converteix en un esdeve-niment internacional, en el títolmés venut d’Amazon i en el vo-lum que encapçala les llistes dellibres més venuts en vint països,i que ara els lectors catalans enpoden llegir la versió original enprimícia mundial. La seva des-cripció de la resistència de la genthumil davant del règim naziemociona els lectors actuals.

El fet que, juntament amb lesfigures més destacades de l’opo-sició alemanya al règim de Hitler,també hi hagués aquesta altraforma de resistència en una Ale-manya que va pagar aquest pe-ríode tan fosc de la seva històriaamb una condemna internacio-nal de la complicitat col·lectivaamb el règim, és un descobri-ment molt adequat per al nou es-perit de l’època. També ha con-tribuït a la popularitat del llibrel’enorme interès internacionalque suscita la ciutat de Berlín,que no només és un dels protago-nistes de la novel·la, sinó que for-ma part del títol de bona part deles traduccions del llibre, Sol aBerlín (el títol original, Jeder stirbtfür sich allein, es traduiria literal-ment per Tothom mor sol). Però lasingular visió que té Hans Falladadel començament dels anys qua-ranta és un fenomen tan extraor-dinari que val la pena examinarles circumstàncies que van en-voltar la creació de la novel·la i lahistòria del text original.

A començament de l’any1945, Rudolf Ditzen/Hans Falla-da es va traslladar de Feldberg, aMeckenburg, a la ciutat de Berlín,dividida en quatre sectors. Aca-bava de sortir d’una clínica aNeustrelitz. La feina d’alcalde deFeldberg, per a la qual l’havia no-menat l’Exèrcit Roig a comença-

M

El «Sol a Berlín», íntegre

Hans Fallada va morir el 1947, el mateix any que va aparèixer la versió corregida de la seva novel·la.

«SOL A BERLÍN»Autor: HANS FALLADATraducció: RAMON MONTONEditorial: EDICIONS 1984Pàgines: 696Preu: 22,50 €

Hans Fallada (Greifswald,1893 - Berlín, 1947), de nomreal Rudolf Ditzen, va aconse-guir el reconeixement mun-dial per les seves novel·les do-cumentals i de crítica socialque descrivien l’Alemanya delsanys vint i trenta. El 1947 vaescriure Sol a Berlín, en només24 dies, poc abans de morir.



Actu

alita

t

Del 15 al 21 d’abril del 2011 • PRESÈNCIA • 31Del 15 al 21 d’abril del 2011 • PRESÈNCIA • 31

bund havia aconse-guit expedients deprocessos de mem-bres de la resistènciaexecutats pel règim ibuscava escriptorsque volguessin es-criure sobre el tema.És a dir, que va seridea de Becher fer co-nèixer a Fallada el procés contraun matrimoni de Berlín que, du-rant els anys 1940-1942, haviadistribuït postals i cartes que con-tenien crides a la resistència con-tra el règim nazi, i que, per aquestmotiu, havien estat executats.

Tot i que Fallada va ajornarcontínuament el començamentde la novel·la, finalment va en-viar a l’editorial el final de l’obrael 24 de novembre de 1946. Ha-via escrit la novel·la de 866 pàgi-nes mecanografiades en nomésquatre setmanes. Als arxius del’editorial Aufbau hi ha el meca-noscrit complet de la novel·lalliurat per a la composició. Contécorreccions fetes a mà i supres-sions dutes a terme sobretot pellector Paul Wiegler, que, en lesprimeres edicions, consta com aresponsable de l’edició.

La «desnazificació»Les intervencions de Wiegler,que sovint modificaven qües-tions de contingut, afectaven so-bretot continguts polítics. Enl’època de redacció de la novel·laencara s’aplicaven les mesuresde desnazificació promulgadespels aliats, per mitjà de les qualses comprovaven i es castigavenles eventuals complicitats ambel règim nacionalsocialista. És adir, que amb la novel·la va passarexactament el que Fallada hau-ria volgut evitar.

El seu olfacte literari es va ins-pirar en la realitat i els profundsconflictes humans de l’èpocanazi, i per això, deliberadament,

no havia volgut re-tratar els Quangelcom unes personesabsolutament lliu-res de culpa, sinócom uns simpatit-zants del règim ques’alliberen d’aquestaactitud. Tots dosQuangel estan

d’acord en el fet que han d’agrairal Führer la seva feina de contra-mestre en una fàbrica de mobles.I, segons la voluntat de l’autor,Anna Quangel no només haviade ser una admiradora del Füh-rer, sinó també membre de la NS-Frauenschaft, en la qual ocupa-va per pròpia voluntat un petitcàrrec. Wiegler va eliminar qual-sevol referència a l’admiraciód’Anna per Hitler i també al seucàrrec a la Frauenschaft. Va eli-minar passatges que descrivienla cartera Eva Kluge com a mem-bre del partit. Seguint les reco-manacions dels informes, relati-vitzava la premeditada ambiva-lència del jutge Fromm, que jano és anomenat «Fromm el san-guinari» ni «Fromm el botxí» perno reduir «les simpaties que des-pertava un jutge antifeixista».

La novel·la va aparèixer l’anyde la mort de Fallada en la versiócorregida per Wiegler, i aquestaés la versió que ha estat publica-da ininterrompudament tant aAlemanya com a l’estranger.Aquesta edició presenta per pri-mera vegada la novel·la en la se-va forma original, amb tots elsseus atemptats contra la correc-ció, la fidelitat històrica i el bongust, tal vegada més aspra i gro-llera, però també més intensa, isegurament això és el que Falla-da pretenia. Perquè el veritablemissatge de la seva novel·la noprocedeix del centre, sinó delsmarges de la societat: que fins itot el més petit acte de resistèn-cia és important.

«La novel·la vaaparèixer el1946, en la ver-sió corregida.Ara apareix enla seva formaoriginal, ambtots els seus‘atemptats’contra la cor-recció, la fideli-tat històrica i elbon gust»

l conjunt documentalaplegat en aquesta recer-ca té un fonamental in-

terès per comprendre els con-flictes de poder territorial i delegitimació a la rereguarda re-publicana. El «redreçamentinstitucional» aconseguit perLluís Companys sintetitzavauna situació revolucionària dedoble hegemonia: organitzaciópopular armada i instituciona-

lització antifeixista. El procésde construcció política d’unalegitimitat d’esquerres restaimplícitamentplantejat en els tex-tos localitzats al’arxiu del presi-dent Tarradellas:des del Comitè deMilícies Antifeixis-tes a la Junta de Se-guretat Interior.Aquests docu-ments, contextua-litzats per MartínRamos, permetend’analitzar el de-curs de la guerra re-volucionària a tra-vés de la políticainterior.

El període trans-corregut entre ju-liol de 1936 i maigde 1937 apel·lava auna capacitat d’or-

E ganització arran de la victòriacontra els insurrectes militarsespanyols. La lluita entre orga-nitzacions, els complots, qües-tionaven la planificació de lalluita antifeixista. Calia instau-rar un clima de consens i de co-hesió en l’acció de govern. Elscomitès d’enllaç, les instànciescoordinadores sindicals i polí-tiques, aconseguiren de bastirun escenari que permeté de re-

sistir fins gener de 1939. I aixòmalgrat la constant interferèn-cia del govern espanyol en la

política nacionaldesprés de la crisipolítica de maig de1937. Ordre públic i vio-lència a Catalunya,que complementael testimoniatgepublicat dels dieta-ris de la Generalitatrepublicana, reflec-teix el difícil con-text interior delsgoverns presiditsper Companys, pe-rò també plantejala voluntat políticainstitucional, bau-la essencial per a laplanificació econò-mica i de la indús-tria militar republi-canes.

Perill a la rereguarda

XAVIER FERRÉ [email protected]

Extraordinària edició documental sobre lapolítica interior republicana

«ORDRE PÚBLIC IVIOLÈNCIA ACATALUNYA(1936-1937)»Edició: J. MARTINRAMOSEditorial: DAUPàgines: 440Preu: 39 €

Conjunt documen-tal sobre l’ordre pú-blic durant la Guer-ra Civil.

Visita dels consellers Josep Tarradellas i Andreu Nin al comitè deFalset. ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ

«ELS MANDARINS»Autor: RAFEL NADALEditorial: COLUMNAPàgines: 120 / Preu:15 €

Des de la posició privilegia-da que atorga la pràctica delperiodisme, Rafel Nadal hatingut accés a moments ín-tims i reveladors d’algunes

personalitats de l’àmbit polític, empresarial i cul-tural de dins i fora de Catalunya. Els mandarinsés la seva visió personal d’unes figures poderoses,des de presidents de la Generalitat fins a políticsque mouen els fils a l’ombra, passant per empre-saris o membres de la família reial espanyola.

«EL MESTRE GAUDÍ»Autor: JOAN BASSEGODANONELLEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 316 / Preu: 27 €

El mestre Gaudí conté els tex-tos apareguts a Temple entre2000 i 2010, amb la firma deJoan Bassegoda (Barcelona,

1930), arquitecte especialista en restauració demonuments i president d’Amics de Gaudí des de1969. Una miscel·lània de textos que comple-menten els diversos llibres de tema gaudinià pu-blicats per l’autor al llarg dels darrers quarantaanys.

«MILLENNIUM, STIEG IJO»Autora: EVA GABRIELSSONEditorial: COLUMNAPàgines: 192 / Preu: 19 €

Eva Gabrielsson va ser lacompanya sentimental deStieg Larsson durant trenta-dos anys. A través de la seva

mirada privilegiada, la trilogia Millennium apa-reix davant dels nostres ulls com alguna cosamés que la sèrie de novel·la negra més llegida detot el món. La trilogia de Stieg Larsson se’ns pre-senta com una al·legoria de la lluita permanent iindividual pels valors morals i la justícia.

«FLORA I FAUNA DEL’ESPAI NATURAL DEL’ALBERA»Autor: TONI LLOBET, JOANBUDÓ I JENAR FÈLIXEditorial: BRAU EDICIONSPàgines: 128 / Preu: 13 €

La primera guia de fauna iflora de l’Albera, amb les es-

pècies des de les més comunes fins a les més sin-gulars. Les il·lustracions de Toni Llobet mostrenamb detall més de 600 espècies, acompanyadesd’uns textos descriptius breus i unes icones quesintetitzen dades de l’hàbitat, l’època de la flora-ció o l’abundància.

«PARAULES D’AMOR.101 DECLARACIONSAPASSIONADES»Autors: VÍCTOR AMELA IROSER AMILLSEditorial: ANGLE EDITORIALPàgines: 216 Preu: 22,90 €

Víctor Amela i Roser Amillshan convidat 101

personatges de la vida social catalana a parlar ambpassió sobre l’amor en qualsevol dels seus àmbits.El resultat són 101 declaracions d’amor en formade textos, poemes, cançons, dibuixos, fotos,grafismes... Joan Manuel Serrat en fa l’epíleg,aportant uns versos sobre l’amor.

«PIRINEU. 50EXCURSIONS ALSLLACS MÉSEMBLEMÀTICS»Autor: JORDI LONGÁSEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 122Preu: 23,80 €

La presència abundant de llacs fa dels Pirineusuna alta muntanya especialment singular i dife-renciada dels altres grans massissos del món.Amb les 50 excursions proposades per Jordi Lon-gás, fotògraf, alpinista i pedagog, es poden visi-tar més de 100 llacs, els més bells de la nostraserralada reina, distribuïts d’est a oest.

«VEUS D’OCELLS /BELLS OCELLS»Autor: CELDONI FONOLLEditorial: LYNX EDICIONSPàgines: 280 / Preu: 22 €

Veus d’ocells/Bells ocells és eldesè llibre de Celdoni Fonollde versos sobre la natura, i elquart poemari ocellístic, que

conté 85 espècies d’ocells dels Països Catalans.Fins ara Fonoll ha escrit versos sobre 556 espè-cies d’animals i plantes: 205 d’ocells, per això elpioner de l’ornitologia catalana moderna, Joa-quim Maluquer i Sostres, l’ha qualificat com «elpoeta dels ocells»

«AICNÀLUBMA»Autor: JOAQUIM M. PUYALEditorial: COLUMNAPàgines: 352 / Preu: 23,50 €

El comunicador Joaquim M.Puyal ofereix una visió pa-noràmica sobre els mitjansde comunicació i el seu efec-te sobre els ciutadans. Amb

l’experiència d’haver produït i presentat moltsprogrames de referència a la televisió, Puyal hareflexionat, des de fa anys, sobre el sentit socialde l’activitat, i fa una sèrie de propostes per unanova televisió que no es basi en el negoci de laindústria.



Natura, arquitectura o uncant a l’amor, com el queens conviden a fer 101personatges de la vidasocial catalana, destaquenentre les propostes del’actualitat editorialcatalana. Del mónperiodístic arriben la visiópanoràmica de JosepMaria Puyal sobre elsmitjans de comunicació iels retrats polítics de RafelNadal. I Sidillà, una novaeditorial, inicia la sevaaventura amb unhomenatge literari, amb«Tombes i lletres».

dicions Sidillà, una editorial nascu-da a finals del 2010 a la Bisbal d’Em-

pordà, pren el nom d’un poblat de l’altaedat mitjana que va quedar colgat perles arenes del Ter. Ara acaba de publicarel seu primer llibre, Tombes i lletres, quevol ser un homenatge especial, singulari col·lectiu a la nostra literatura. El llibreaplega un recull de fotografies de lestombes i els cementiris o llocs on repo-sen 41 dels nostres escriptors (des delPrincipat, passant pel País Valencià, lesIlles i fins a la Bretanya), amb textos decreació literària de 41 autors contempo-ranis. Pompeu Fabra, Ramon llull, Au-siàs March, Narcís Oller, J.V.Foix, JoanFuster, Joan Sales, Jesús Moncada... sónalguns dels autors evocats.

EHomenatge literari

«TOMBES ILLETRES»Autor: DIVERSOSEditorial:EDICIONS SIDILLÀPàgines: 182Preu: 24 €

Actu

alita

t


«AVANÇA LA TEVAJUBILACIÓ»Autor: RAIMON SAMSÓEditorial: PÒRTICPàgines: 152 / Preu: 17 €

En ple procés de reforma delsistema de pensions i d’apri-mament de l’estat del benes-tar, aquest és un llibre opor-

tú. ¿Per què només el 5% de les persones es jubi-len amb prou mitjans econòmics? ¿Què sabenaquestes persones que el 95% restant ignora?Raimon Samsó explica les tècniques per explotarel nostre talent, buscar les oportunitats i desen-volupar una «intel·ligència financera».

«COM EXPLICARAQUEST PAÍS ALSESTRANGERS»Autor: MATTHEW TREETraducció: Ll. BOSCH I S.XICOLAEditorial: COLUMNAPàgines: 208 / Preu: 17,50 €

Una selecció dels articles quedurant més d’una dècada Matthew Tree ha publi-cat sobre Catalunya, per explicar aquest racód’Europa als de fora. Des d’un primer text a TheTimes fins a nombroses denúncies d’exemplesd’ocultació internacional de Catalunya, la majo-ria publicades a la revista Catalonia Today.

«BARCELONA, PELL IOMBRA»Autor: MANEL ESCLUSAEditorial: NOVAERA IAJUNTAMENT DEBARCELONAPàgines: 192 / Preu: 25 €

A Barcelona, pell i ombra, elfotògraf Manel Esclusa ens

presenta una subtil narració en blanc i negre dela ciutat a través de 140 fotografies. Esclusa és elfotògraf de la nit i la ciutat, de llums i presènciesesborradisses. Les fotografies, realitzades entre1980 i 2010, exploren i revelen aspectes desco-neguts de llocs emblemàtics de Barcelona.

«PASSIÓ PER LA F1»Autor: JOSEP LLUÍS MERLOSEditorial: ARA LLIBRESPàgines:304 / Preu: 18 €

«CONTRAGRAMÀTICAIL·LUSTRADA»Autor: JOSEP MILÀ I LLAMBÍEditorial: EDUCAULAPàgines: 200 / Preu: 12,95 €

«100 PREGUNTES DE FÍSICA»Autor: JORDI MAZON BUESOEditorial: COSSETÀNIAPàgines: 184 / Preu: 13,60 €

«GUIA DE RELAXACIÓ PER ALSQUE NO TENEN TEMPS»Autor: HENRI BRUNELTraducció: JORDI-MANEL ESPINETEditorial: PÒRTICPàgines: 152 / Preu: 17,90 €

«EL PARTIT DE LA MEVA VIDA.CATORZE HISTÒRIES D’AMOR IPASSIÓ PEL BARÇA»Autors: JOAN, CARLES I ORIOL DOMÈNECHI GEMMA GÓMEZEditorial: ARA LLIBRESPàgines: 224 / Preu: 18,90 €

«3.096 DIES»Autora: NATASCHAKAMPUSCHTraducció: NÚRIA VENTOSA IAÏDA CUNILLEditorial: ARA LLIBRESPàgines: 248/ Preu: 18,50 €

Natascha Kampusch va néi-xer el 17 de febrer de 1988 a

Viena. Quan tenia deu anys va ser víctima d’undels segrestos més llargs de la història recent, jaque va durar fins al 2006. El dia que es va esca-par, el seu segrestador, Wolfgang Priklopil, es vasuïcidar. 3.096 dies és la seva pròpia narraciód’aquesta terrible experiència.

I a més...

1416

76-1

0305

46A

«ELS TRÀFECS D’ENTON»Autor: VÍCTOR BATALLÉEditorial: AROLA EDITORSPàgines: 176 / Preu: 14 €

En Ton és vital, enginyós iamic dels seus amics. Té 12anys, però es comportacom si fos més adult, potser

per les desgràcies que han passat a casa seva. Ellvol mirar la vida amb ànim positiu, i sap riure’stant de si mateix i de les situacions que provocala coneguda llei de Murphy que diu que si lescoses poden anar malament, segur que empit-joraran soles. La vida el portarà a ser un heroi...

«ULLALS»Autors: SALVADOR MACIP ISEBASTIÀ ROIGEditorial: LA GALERAPàgines: 256 / Preu: 16,95 €

El Vicent fa el que vol. Elseu pare pren una mesuraradical: enviar-lo a unscampaments exclusius, fa-

mosos pel seu èxit en reeducació de joves con-flictius. En Vicent comprova ben aviat els seusmètodes, quan el fan passar hores tancat en unrecambró on a penes hi cap i no pot ni mou-re’s. Poc a poc s’anirà d’anar adaptant a unmón malsà de disciplina cruel i extrema.

«EL PRODIGI»Autor: GERARD GUIXEditorial: ESTRELLA POLARPàgines: 240 /Preu: 14,96 €

Barcelona és el camp de ba-talla. La guerra és immi-nent. El protagonista ésl’Axel, i es diu així perquè

als seus pares els agradava Guns’n’roses i aquestera el nom del líder. Es podria haver dit Odin,per l’oncle de Suècia que mai ha vist. L’Odin ésun personatge misteriós i inversemblant, il’Axel el coneix en un moment inquietant... Noho sap, però canviarà la història.

«LA MORT ADOS-CENTS DEU»Autor: JORDI CERVERAEditorial: EDEBÉPàgines: 272 / Preu: 8,85 €

La Brigada d’Investigaciódirigida pel sergent JoanPons s’enfronta a un doblehomicidi especialment ma-

cabre. Els cadàvers de dues joves estudiants depolicia, germanes bessones, apareixen enmigdel que aparenta ser una sèrie de crims rituals osatànics. Les seves investigacions els conduei-xen a un carreró sense sortida: no hi ha provesi ni cap pista. Fins que Carla Pons s’infiltra…

«LA BAMBINAFILOSÒFICA»Autora: VANNA VINCIEditorial: ESTRELLAPOLARPàgines: 84 /Preu: 11,95 €

La bambina filosòfica du el subtítol d’Anatomiad’un fracàs, i es presenta com a la Mafalda dels. XXI. Àcida com ella sola, aquesta bambina fi-losòfica s’ha anat publicant, en forma de tira, ala revista Mondo Naïf. D’ella mateixa diu, al co-mençament del recull: «Sóc un filòsof de paco-tilla. L’ànima pesa 0,13 unces».

«DELIRIUM»Autora: LAUREN OLIVEREditorial: EDITORIAL CRUÏLLAPàgines: 411/ Preu: 15.95 €

Delirium, un món sense senti-ments, és la primera partd’una trilogia i el segon lli-bre de l’autora nord-ameri-cana Lauren Oliver. Es trac-

ta d’una novel·la romàntica de ciència-ficcióque s’emmarca en el subgènere de la distopia,el contrari de la utopia. La història ens situa enel s. XXII, en una societat manipulada i inde-fensa en què l’amor es considera una malaltiasocial.

«EMILY THE STRANGE.TEMPS OBSCURS»Autors: JESSICAGRUNER/ROB REGERTraductora: MONTSEMOLISTEditorial: EDITORIAL CRUÏLLAPàgines: / Preu: 12.95 €

Tercera història de l’Emily.Ara estudia la història de la família Strange, idescobreix que les seves besties, les «tietes de lafoscor», tenien totes un talent. N’hi ha una queli crida molt l’atenció, la bestia Lily, perquè vamorir de febre blanca als 13 anys tot i que teniael poder de curar les persones i els animals.

«EL TIGRE DEL POU»Autor: PHILIP PULLMANEditorial: EDICIONSBROMERAPàgines: 443 / Preu: 12,95 €

Philip Pullman és l’autor dela trilogia La matèria obscu-ra, que va arribar als pri-mers llocs en les llistes de

vendes arreu del món. A El tigre del pou, l’hero-ïna, Sally Lockhart, viu dedicada a la seva filla,la Harriet, i el seu negoci marxa bé. Però tot escomplicarà: plana l’ombra del malvat i poderósTzaddik, un personatge que s’ha convertit enllegenda.



El món dels petits sempreestà obert a les descobertesquotidianes i el dels jovesavança fascinat per lesrecerques, els misteris i ara,potser especialment, pelcostat fosc de la vida... Laliteratura infantil conservamolta tendresa i la ironia esva infiltrant en la juvenil, jade camí cap a l’adulta.

«ELS PAPERS ÀRABS»Autor: IVAN CARBONELLEditorial: EDICIONS DEL BULLENTPàgines: 192 / Preu: 9 €

«DIARIS DE VAMPIRS. FÚRIA»Autor: L.J. SMITH / Traductora: EMMA PIQUÉEditorial: BROMERAPàgines: 256 / Preu: 14,95 €

«LA CAPSA DELS PERILLS»Autor: BLUE BALLIETTEditorial: ESTRELLA POLARPàgines: 320 / Preu: 10,95 €

«L’ESTRANY CAS DE L’ORIGAMI YODA»Autor: TOM ANGLEBERGEREditorial: ESTRELLA POLARPàgines: 168 / Preu: 12,95 €

«EL GAT QUE SEMPRE ANAVA SOL»Autor: PERICO PASTOR (adaptació d’un contede Rudyard Kipling)Editorial: EDITORIAL CRUÏLLAPàgines: 25 / Preu: 16.00 €

«BEN FET, MAL FET»Autors: OSCAR BRENIFIER / JACQUES DESPRÉSTraductor: NÚRIA FONTEditorial: EDITORIAL CRUÏLLAPàgines: 33 / Preu: 13.50 €

I a més...

Infa

ntil

i juv

enil

«LA GRAMÀTICA DEL’AMOR»Autor: ROCÍO CARMONAEditorial: LA GALERAPàgines: 296 / Preu: 17,95 €

La Irene és enviada a un in-ternat del sud d’Anglaterra.Viurà amb gran dolor el seuprimer desengany amorós, i

guanyarà un inesperat mentor: en Peter Hugues,el professor més estricte de l’escola, s’ofereix aensenyar-li la «gramàtica de l’amor» a través deset grans novel·les del gènere. La Irene s’enamo-ra a poc a poc del seu professor, mentre que téun altre pretendent misteriós.

«EL CRIM DE LATANGENT»Autor: EMILI TEIXIDOREditorial: CRUÏLLAPàgines: 160/ Preu: 8,20 €

Una colla d’amics passen uncap de setmana a la munta-nya, prop d’on s’acaben de

descobrir unes fosses comunes de la Guerra Ci-vil. La sortida es complica quan la Lluïsa i l’Es-ther, les noies del grup, desapareixen, i hand’avisar la policia. L’inspector Garrofa comença ainvestigar i, entre les declaracions escrites delsnois, apareixen uns anònims amenaçadors.

«LES MIL I UNA NITS»Autor: WAFA’TARNOWSKA\CAROLEHÉNAFFEditorial: LA GALERAPàgines: 130 / Preu: 17,95 €

L’àlbum recull una selecciódels contes que Xahrazadnarrava al seu marit, en

Xahriar. Aquest, que odiava les dones, no podiacastigar la seva dona al matí, perquè ella, moltintel·ligentment, li narrava contes que deixavaoberts. En Xahariar, delerós de saber com acaba-va el conte, no s’adonava que ajornava la mortde la seva dona nit rere nit.

«DINOSAURES ENACCIÓ! »Autor: GERONIMO STILTONEditorial: ESTRELLA POLARPàgines: 48 / Preu: 11,95 €

En aquest còmic, el periodis-ta de Ratalona (Illa dels Ra-tolins) Geronimo Stilton iels seus amics viatgen al pe-

ríode del cretaci. Com és això? Per desfer-sed’una vegada per totes del professor Volt, elsGats Pirates el rapten i l’abandonen al cretaci.Així, per salvar el seu amic, Geronimo Stiltons’ha d’enfrontar amb dinosaures i rèptils vola-dors.

«HISTÒRIES INCREÏBLESI»Autor: MONTSERRATGANGESIl·lustrador: IMAPLATraductor: GEORGINAMERCADEREditorial: COMBEL EDITORIALPàgines: 64 / Preu: 9,50 €

Una col·lecció de no-ficció que narra en cada lli-bre cinc històries èpiques protagonitzades perpersones que van perseguir un somni i que vanemprendre una aventura en entorns extrems,com ara l’alta muntanya, el mar, els pols, les ter-res inexplorades o l’aire.

«LA MIREIA I ELDETECTIU GUATSON.LA CAPSA DELSTRESORS»Autor: JORDI CERVERAIl·lustrador: SEBASTIÀ SERRAEditorial: COMBELEDITORIALPàgines: 14 / Preu: 20,90 €

Una història de detectius en forma de llibre tridi-mensional. La Mireia, una nena de 4 anys, haperdut la seva capseta dels tresors; el conill Guat-son, expert detectiu, l’ajudarà a recuperar-la des-prés de regirar totes les habitacions de la casaamb constància i una bona dosi de paciència.

«EL SOMRIURE DE LANATÀLIA»Autor: RODOLFO DEL HOYOIl·lustrador: ORIOL MALETEditorial: ANIMALLIBRESPàgines: 128 / Preu: 8,10 €

A en Vador li agrada imagi-nar i inventar-se històries,però el que més li agrada és

el somriure d’una companya de classe, la Natà-lia. Per això, el dia que la veu sola i trista, posaràen marxa tota la seva imaginació per ajudar-la.En Vador i la Natàlia iniciaran un viatge a travésde la fantasia i els somnis per camins plens deparanys.

«LES PRINCESES TAMBÉES TIREN PETS»Autor: ILIAN BRENMANIl·lustrador: IONITZILBERMANEditorial: EDICIONSBROMERAPàgines: 30 / Preu: 15,95 €

El pare de la Laura va agafarel llibre secret de les princeses i li va explicar a lafilla una cosa que ningú no sabia... Què li va pas-sar a la Ventafocs quan van tocar les campana-des? Per què es va desmaiar la Blancaneu en rea-litat? I la Sireneta, tenia problemes gàstrics? I siera així, com ho dissimulava?


s inevitable pensar en El noi del pijama deratlles, el seu llibre més cèlebre. Boyne tor-

na a tenir un nen per company de viatge lite-rari: en Noah. Aquest nen té vuit anys, i la mi-llor manera que ha trobat de resoldre els seusproblemes és fer veure que no existeixen.Fins que arriba el dia, però, que l’única ma-nera per no pensar-hi és fugir de casa. Espan-tat i confós, en Noah s’endinsa al bosc. A par-tir d’aquí, se succeeixen les trobades ambpersonatges curiosos així com les situacionsestranyes. Fins que arriba a una botiga plenade joguines fantàstiques i coneix un jogui-naire inusual, molt vell, que té una històriaper explicar: una història llarga, plenad’aventures i màgia, que li farà viure un viat-ge inoblidable que li canviarà la vida.

ÉL’aventura d’en Noah

«EN NOAHBARLEYWATER FUIGDE CASA»Autor: JOHN BOYNEEditorial: EMPÚRIESPàgines: 280 /Preu: 14,00 €

cabat el primer curs de la carrera de pe-riodisme, en Gus comença unes pràcti-

ques a la secció dedicada a viatges d’un diari.La seva cap, que és l’antipatia personificada,es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims,mentre ell somia que l’enviïn a fer un repor-tatge a qualsevol dels llocs de ficció on solquedar-se penjat amb la imaginació: l’Atlàn-tida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildà-via, Bordúria, Celèstia, Tarbithia, Magrat-hea... O Pausa da Longa, l’illa d’un vell conteinfantil on es diu que la gent viu feliç de de-bò. Amb l’ajut d’en Pol, el seu company depis, i de les oportunitats d’or que li ofereixl’estada al diari, en Gus intentarà investigarsi es possible travessar la frontera entre la rea-litat i la ficció.

AEl país fictici

«LA NIT PORPRA»Autora: IMMA MONSÓEditorial: LA MAGRANAPàgines: 224Preu: 18 €

Capital totalGERMÀ BEL Catedràtic d’economia aplicada


ENTREVISTA

XEVI SALA Que les infraestructures acordades aMadrid no afavoreixen Catalunya hosap tothom. El que Germà Bel hademostrat és que això respon a unprojecte concebut al segle XVIII perconvertir Madrid en la capital total

i feu sortir la foto dalt lamoto, si us plau, deixeu

clar que estava aturada, que noporto casc i no vull problemesamb els punts del carnet», avisaGermà Bel mentre el retratemdavant la facultat d’Econòmi-ques de la Universitat de Barce-lona, on té el despatx de catedrà-tic. Que és un home que toca depeus a terra ho demostra prou bé

«S

el seu llibre, Espanya, capital Pa-rís. Tots els camins porten a Madrid(La Campana), on analitza la po-lítica d’infraestructures dels di-ferents governs de la democràciaespanyola i demostra que la cen-tralitat dels models d’aeroports,autopistes i ferrocarrils respon aun projecte premeditat i siste-màtic que es remunta al segleXVIII. Un pla que ha convertitMadrid en la capital total.

–El llibre ha sortit primeren castellà i després en cata-là. És perquè pensa que elscatalans ja estem prou con-vençuts de la realitat quedescriu i que és als espanyolsa qui calia convèncer?

–«No és un llibre sobre Catalu-nya sinó sobre Espanya tot i que,essent sobre Espanya, ho és tam-bé de Catalunya. Els seus desti-nataris naturals són els catalansperò també té sentit que tinguidifusió a fora. Un primer impac-te en castellà, amb Destino, ga-rantia un major impacte en cata-là. Estic molt content perquèdesprés d’una sèrie de reimpres-sions ha tingut una sortida am-biciosa en català gràcies a LaCampana».

–El llibre parla de com lesdecisions preses des d’Espa-nya afecten Catalunya.

–«A Catalunya dediquemmolt de temps a analitzar-nosmolt nosaltres mateixos i poc larealitat del sistema estatal en laqual estem inserits. Jo ho he fet apartir d’un mètode senzill queés, per exemple, mirar com fun-ciona un aeroport. Un dels pro-blemes que té Catalunya és queprimer va provar un sistema derelació amb Espanya, el peix alcove, que es va esgotar. Desprésva provar un altre mètode, la re-definició d’Espanya, que tambés’ha esgotat. Amb episodis prouconeguts d’aquests que diemque creen desafecte. I ara resultaque Catalunya s’ha quedat sensemètode. S’equivocarà qui tornial peix al cove perquè els de l’altrecantó tenen molt més poder. Pelque fa a les esperances de redefi-nició, només cal fixar-se que hiha molta gent a Espanya que

Germà Bel es posal’americana al seudespatx de laUniversitat deBarcelona alcostat de lagranota que té auna de lesprestatgeries,l’amulet quel’inspira. / QUIMPUIG


parla més aviat de re centralitza-ció».

–Vostè escriu que veu elpaís cansat, la classe políticatambé.

–«Estic cansat d’explicar elque per a mi són obvietats. Ambels aeroports, tal com deia, hempassat tota una dècada discutintel mateix. En realitat, tots sabemque les expectatives de canvi enel model aeroportuari són un jocd’aparences. No hi haurà uncanvi substancial perquè els ae-roports formen part de la colum-na vertebral del poder central.Catalunya no té força per can-viar-ho. Li manca la unitat».

–La poca força política quehem tingut representada aMadrid més aviat ha col·la-borat amb aquest poder cen-tral en comptes de comba-tre’l.

–«Aquesta és una altra provaque els models de relació clàssicsestan esgotats. En trenta anys noes pot negar que hi ha hagutavenços, però hi ha exemplesmolt plàstics d’aquest fracàs: nos’ha aconseguit cap canvi subs-tancial en un tema tan clar comla gestió individual dels aero-ports, quan era possible seguirmodels millors de països preci-sament centralistes com França.Ara s’entreveuen canvis en lagestió però, més que genèrics,són canvis del tot indetermi-nats. Podem pensar que serandeterminants però per a què? Pergestionar les cafeteries dels aero-ports? Tots sabem com s’acabaràaquesta història i, com que totplegat pot arribar a ser molt frus-trant, s’entén perfectament quela classe política estigui cansadai ara vulgui acabar-ho. Com si-gui, però acabar-ho».

–Troba que els economistesno són gaire afeccionats a lahistòria. Els polítics, tampoc?

–«No sabria dir si els políticsprofessionals menyspreen lahistòria però tenen tendència allegir-la. El que ja no sé és si des-prés n’extreuen conclusions. Josí que ho he fet i he buscat un pa-tró de fons, gratant en la histò-ria. La conclusió és que existeix

«Busquen cosirEspanya ambrails de ferro.Unir lescapitals ambMadrid»

«Aníbal ja el vaconsiderarimportant, elcorredor delMediterrani»

«Els políticsllegeixenhistòria, el queno sé és sin’extreuenconclusions»

«N’hi ha queparlen de l’AVEcom si haguésvingut asubstituir ladiligència»

un projecte concebut pel poderque es remunta al segle XVIII,d’ençà que hi ha un govern queté recursos per fer política a totEspanya. El segle XVIII s’ha co-mentat sempre amb termes moltèpics. El Decret de Nova Plantava imposar la justícia castellana il’idioma castellà i va servir percomençar a aplicar també uncontrol tributari. El que va can-viar després de la Guerra de Suc-cessió és que la política es va po-der aplicar a tot el regne i que perprimera vegada hi havia recur-sos al darrere que ho permetien.És a dir: la capital política es vaestablir a Madrid a la recercad’una posició hegemònica, ambla intenció de convertir Espanyaen un país com França i Madriden una capital com París. Hi hacoses, però, que si les diu algú deCatalunya poden molestar, peròno pas si ho poses a la boca d’aca-dèmics de Madrid. La discussiója no és si Madrid deu el seu pa-per de capital econòmica als sis-temes radials de comunicació ide transport. La discussió és si ai-xò ha estat natural o ha estat pro-vocat i forçat. Aquesta és la invi-tació a discutir que fa el meu lli-bre».

–Una idea present al llibreés que Espanya encara és di-ferent. Diferent a la restad’Europa: infraestructuresferroviàries radials, autopis-tes de finançament mixt, és adir amb peatges, i aeroportscentralitzats. Espanya, doncs,és diferent, però també és in-evitable?

–«Vol ser diferent, té el suportde les elits polítiques i econòmi-ques per ser-ho i probablementtambé de la població, i això endemocràcia sempre és impor-tant. Hi ha països que s’organit-zen en termes de productivitat ibenestar general, Espanya prefe-reix fer-ho en termes d’igualtatd’accés a la capital política. Peraixò aquesta obsessió a volerconnectar totes les capitals a tra-vés de l’alta velocitat».

–I que sacrifica la rendibili-tat.

–«Sí, per això tenim constru-

ïda la xarxa més gran d’alta velo-citat del món, tret de la Xina, iper això també tenim l’empresad’aeroports que perd més diners,gairebé tots els anys. No és gaireeficient que el corredor terrestreque porta més càrrega de merca-deries al Sud d’Europa, el Corre-dor del Mediterrani, no siguiprioritari. Però és que el modeld’infraestructures no està pensatper ser eficient».

–A més a més, l’alta veloci-tat difícilment pot ser rendi-ble perquè el seu manteni-ment és molt alt.

–«L’objectiu és cosir Espanyaamb rails de ferro. Crec que hova dir un ministre de l’anteriorgovern. L’Aznar va ser qui va dirque calia posar totes les capitalsde província a quatre hores delcentre d’Espanya. Els objectiusno són econòmics, sinó de polí-tica administrativa. Quan lagent d’altres països que hi ente-nen veuen com a Espanya l’altavelocitat s’estén cap a pobles pe-tits se’n riuen».

–Ara el corredor del Medi-terrani almenys té una datad’execució: el 2020.

–«Una data ho és fins que ladata passa. Tot depèn de la dota-ció pressupostària. Travessemuna dècada molt dura a nivell decomptes públics i d’inversió. Veun moment de restriccions for-tes, la fi dels fons europeus. I elmés sorprenent és que el minis-tre de Foment, José Blanco, vin-gui a Barcelona a anunciar unainversió de 51.000 milions finsal 2020. Això representaria setmil milions per any, un volumd’inversió que superaria la xifraanual del conjunt que s’ha pre-vist invertir a tot Espanya en fer-rocarrils durant aquest període.A mi és això és el que fa pensarque el programa econòmic noestà concretat».

–Diuen que no hi ha dinersperò mentrestant el Ministeride Foment està licitant pervalor de 6.000 milions la lí-nia d’alta velocitat entre Ma-drid i Galícia.

–«En política, com en tots elsordres de la vida, on hi ha la prio-

GB


ENTREVISTA GERMÀ BEL

ritat hi ha l’interès. Sembla queno recordin que Aníbal ja el vaconsiderar important, el corre-dor del Mediterrani».

–Quan es va començar a ferla xarxa d’alta velocitat es vacomprar tecnologia a l’es-tranger quan es podia haverdesenvolupat tecnologia prò-pia.

–«Els països moderns miren elque costen les coses i si les podenmantenir. Aquí tot ha estat unamica diferent. El Talgo era adap-table per als viatges a l’estrangeri hauria permès fer una reservade tecnologia molt interessant.L’alcalde Maragall demanavauna connexió per a mercaderiesd’ample internacio-nal des de Barcelonaperquè sabia que elque és importantsón les mercaderies,no pas els passatgers.La quota de viatgersper ferrocarril des deCatalunya cap alnord serà irrelle-vant. S’ha pensatsempre en termes deviatgers perquè ves-teix més, perquè ésmés glamurós.»

–L’alta velocitatno genera riquesa,no atrau empreses.

–«No. L’AVE és bo-nic, és puntual i éscòmode, i hem d’es-tar agraïts quanl’agafem perquè elgovern ens en pagamés de la meitat del que costa ensegons quines rutes. Fa el mateixservei que l’avió. De cada centviatges que es traslladen pel cor-redor entre Madrid i Barcelona,però, 91 ja viatjaven abans, o si-gui que no són viatgers nous. Ai-xò vol dir que en realitat l’im-pacte és molt baix. Perquè l’AVE,a diferència dels primers trensque van substituir la diligència,substitueix l’avió, que no es potpas dir que sigui exactament unadiligència».

–El model que regeix elfuncionament dels aeroportsés ineficaç i Aena és la mà-

quina perfecta de perdre di-ners. Ho diu així de clar.

–«Aena és una empresa que fatemps que té una gestió molt in-eficient, des d’abans del governdel PSOE. Només cal veure comaugmenta la quantitat de passat-gers i com s’abaixen els beneficisper viatger. Quan un sistema ae-roportuari augmenta passatgersha d’augmentar els beneficis perviatger perquè les instal·lacionsja les té fetes. Aena, en canvi, pri-mer va abaixar els beneficis i fi-nalment ha entrat en pèrdues.Ha fet inversions molt grans,que només es poden compararamb les expansions registrades aDubai i a Pequin. És a dir, pròpies

del luxe oriental».–Hauria estat més lògic dei-

xar que cada aeroport calcu-lés i executés les inversionsque necessitava de maneraindividualitzada.

–«Efectivament. Fer només lesinversions que després saps quepodràs assumir d’acord amb lesprevisions de trànsit i de taxes.Això, és clar, és una decisió polí-tica i les decisions polítiques espaguen sempre. Què ha passat,si no, amb l’aeroport de Madrid?Doncs que al 2009 ha perdut 306milions d’euros i no ha apujat lestaxes. Per què Ryanair canvia Gi-

rona per Barcelona? Doncs per-què a Barcelona no apugen lestaxes».

–Ryanair a Girona està sub-vencionada.

–«Fins al darrer conveni real-ment no. El 2009 l’aeroport deGirona va guanyar més de setzemilions d’euros, el noranta percent dels quals provenien de lestaxes pagades per Ryanair, queva ser parcialment compensadaamb 4,5 milions d’ajuda. A Giro-na les taxes estan per sobre delscostos i les subvencions com-pensen parcialment aquest so-brepreu fixat per Aena. A Barce-lona, en canvi, les taxes estanper sota dels costos. Ja ho diuen

els empresaris de Rya-nair que aquest és unpaís molt estrany».–Els tretze aeroportsespanyols amb méstrànsit apliquen lesmateixes taxes ambcostos diferents.–« Sobre la retòrica de lasolidaritat, des de finalsde la dècada dels noran-ta el sistema d’aeroportsa Espanya s’utilitza so-bretot per finançar in-versions a Madrid, de lesquals alguna engrunan’obté Barcelona. Vostèsap quina és la compa-nyia que opera més aMadrid? Iberia té el 60%dels vols. Es tracta d’unsubsidi indirecte tre-mend. Qui el paga? Elsviatgers de Girona, de

Palma... Solidaritat però entesaal revés».

–L’Estat argumenta que noté instruments prou vàlidsper combatre l’economia perculpa del model autonòmic.

–«S’han d’evitar els argu-ments estúpids. Alemanya és unpaís que no té Ministeri de Cul-tura i als Estats Units, l’altre paísoccidental que lidera la respostaa la crisi, els únics funcionaris fe-derals són els de l’FBI, la DEA i elsagents d’immigració. A la gentno se’ns ha de prendre per xim-ples. Aquesta és una obligaciód’un sistema democràtic».

A les prestatgeries del des-patx de Germà Bel himunta guàrdia una gra-nota. El seu amulet. «Vigi-la el que dic a les entrevis-tes i em recorda –sensegaire èxit– que he de serprudent», assegura l’en-trevistat, «sobretot quanparlem de política». Exdi-putat del PSC apartat vo-luntàriament des de fatemps de la política parti-dària, coneix bé els EstatsUnits, on ha treballat, i re-corda que allà cada estat

té un IVA propi sense quea ningú se li acudeixi labajanada que la unitat demercat està en perill. Des-graciadament, aquí «l’es-tat autonòmic, que hapermès que la diferènciatingui una emergència,ha fet també que moltespersones se sentin agre-dides com a nacionalsespanyols».

Els ulls de lagranota

GB

Germà Bel a cavall de la seva moto, davant la facultat d’Econòmiques de la UB./ Q.PUIG



OPINIÓ

issabte vinent es commemoren elstrenta anys de la mort del princi-pal geni contemporani de les lle-

tres catalanes, del número u, del mestre,d’aquell que no va rebre mai cap gran pre-mi d’honor perquè hi ha alguns genis queno mereixen els premis i altres que no elsnecessiten, i Pla era més dels segons que nopas dels primers per més que fos la primerade les raons la que li negués els llorers envida; ja s’ho faran, ells s’ho van perdre,nosaltres no, ell, Ell!, tampoc. Pla és gran isón colla els seus profetes, els que maldenper modelar aquesta llengua tan maltracta-da per la política i tan ben treballada permolts compatriotes que fan possible que lapàtria de molts continuï sent, principal-ment, el nostre idioma. Eixamplant el pai-satge literari i ampliant-ne els horitzons.

Com sol passar sempre que es compleixun any rodó relacionat amb el senyor Pla,sorgeixen iniciatives diverses per rescatar,recuperar o rebuscar la seva immensa obraper extreure’n noves espurnes, nous esquit-xos de qualitat. Fins i tot a can Twitter, tanmodern comparat amb la boina del de Llo-friu, s’ha endegat una iniciativa consistenta introduir cites planianes (@30JosepPla)

D encotillades en els 140 caràcters de què dis-posen els piuladors per comunicar-se enaquesta nova xarxa social basada en la bre-vetat, la concisió i l’enginy. Crec que JosepPla hauria estat un fan del tuiter (si del foot-ball se’n diu futbol, del Twitter, què carai,diguem-ne tuiter), sense necessitat de des-

calçar-se la boina. La sentència planianaque, sintetitzada, he sumat a la iniciativa,és la que més m’ha impactat i que fa vintanys que tinc com a eslògan professional.Aquí va, en tota la seva extensió: «El PuntDiari? El Punt Diari és una merda! És el dia-ri més dolent que hi ha. Vol anar a favordel bisbe, dels revolucionaris, dels socialis-tes, dels conservadors... vol anar a favor detothom! Un diari s’ha de definir, ha de serde dretes o d’esquerres». Fenomenal. De-molidor. Lapidari. Quina manera més bri-

llant d’equivocar-se! La frase no la trobareupas a l’Obra Completa. La va publicar elPunt Diari (avui, El Punt) arran d’una en-trevista a l’autor feta per Pius Pujadas el 13de gener de 1981, poques setmanes abansque Pla morís. Vaig descobrir l’atzagaiadaverbal molt després de la seva publicació,durant una visita a l’hemeroteca. Desd’aleshores, en tinc guardada una fotocò-pia, que vaig renovant periòdicament, alcalaix del meu lloc de treball. Durant vintanys a El Punt, durant l’últim any, també, al’Avui. Perquè allò que Josep Pla, ancoraten els vells temps del periodisme marcada-ment partidista, interpretava com un de-fecte, és el secret d’una fórmula basada enl’obertura de mires, en el servei als lectorsmés que en l’adoctrinament dirigit, en lacreació de comunitat, en la voluntat d’es-devenir punt de trobada i de debat, en eltothom hi cap, en la pluralitat ideològicanomés emmarcada per una adscripció na-cional indiscutible i indissimulada. Trentaanys després de la mort de Pla, jo diria queencara hi som perquè, senzillament, ambhumilitat però amb coratge, mai no hempretès altra cosa que ser una merda. En elsentit planià del concepte, naturalment.

COR AGRECARLES RIBERA [email protected]

«El Punt Diari? El Punt Diari és una merda!»

Josep Pla va pronunciaralgunes frases genialsque fins i tot es recullena can Twitter

entre que a la gran capital de Barcelona els llibreters i elsfloristes temen una diada de Sant Jordi un pèl esquifida,

pel fet que enguany s’escau en Dissabte Sant, a Tarragona uns i al-tres es freguen les mans. La Setmana Santa de Tarragona, declara-da festa d’interès turístic nacional, és un bon reclam de turistes.Hi ha més gent que mai. I això fa pensar que la diada de Sant Jor-di, a Tarragona, es veurà beneficiada per aquests capricis del ca-lendari que fan coincidir la festa dels llibres i de les roses amb lesprocessons religioses. Pensen que seria una molt bona ocasió perpracticar la descentralització i que alguns dels escriptors que maino trepitgen els carrers tarragonins, ho facin enguany.

M

CARTA DES DE TARRAGONACARINA FILELLA [email protected]

Un bon Sant Jordil documental ETA a la ciutat dels sants, del periodista osonencAlbert Om, ha portat cua a Vic. L’Associació Catalana de Vícti-

mes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) va fer públic un comuni-cat on carregava injustament contra els exalcaldes Pere Girbau(CDC) i Jacint Codina (UDC) per la seva actitud durant l’atemptat ala caserna de la Guàrdia Civil, el primer, i els anys posteriors, el se-gon. El comunicat ha indignat l’actual alcalde, Josep M. Vila d’Aba-dal (UDC), que ha anunciat que no assistirà a l’homenatge a les vícti-mes que l’ACVOT ha muntat pel 29 de maig, quan es compliran 20anys de l’atemptat. Les associacions de víctimes dels terroristes acos-tumen a oblidar que els que maten són els terroristes, no els alcaldes.

E

CARTA DES DE VICJAUME ESPUNY [email protected]

Els alcaldes no maten

FILÒSOF DE BUTXACA ANDREU MAS [email protected]

«Tota llengua és un temple en el qual està tancada l’ànima del que parla. Oliver Wendell Holmes (1809-1894). Poeta

per cent dels catalans parla castellà de manera habitual, segons un estudi recent. La notícia positiva, que contrasta i equilibra la dada, és que hiha 263.000 persones més respecte la darrera consulta que diuen que el català és la seva llengua d’identificació i el castellà n’ha perdut

111.000. Encara hi ha, però, molts deures per fer i, si no treballem tots, la llengua catalana pot acabar esdevenint minoritària pel que en fa a l’ús.56

ls rastres que deixen els éssers hu-mans del seu pas per la terra acostu-men a ser més perdurables en els ca-

sos dels creadors artístics d’obres de refe-rència. Les seves creacions no tan sols ge-neralment els sobreviuen, sinó que en vidad’ells aconsegueixen una popularitat quesovint molts d’ells observen sense haver ar-ribat mai a ser populars. Ho poden corro-borar molts autors poc conegutsde cançons que s’han anat trans-metent d’una generació a l’altra.

Tot i que des dels anys seixantano ha parat de fer bona feina enl’àmbit de la cultura arrelada a latradició, Joan Soler i Amigó (Ba-dalona, 1941) no és molt popular.Sí que són prou populars, en can-vi, moltes cançons que ha escrit oque ha adaptat al català d’altresllengües. Qui no ha cantat algunavegada «Trobarem a faltar el teusomriure. Diu que ens deixes, te’nvas lluny d’aquí, però el record dela vall on vas viure no l’esborra lapols del camí»? Quin excursionis-ta no recorda haver entonant allòde «Vella xiruca, quantes hores

E passades! Quanta alegria fas reviure al meucor! Quantes cançons al teu bon pas forencantades! No en resta cap record...»?

Pont del Petroli acaba d’editar 50 anys,100 cançons, una extensa antologia delstextos que Soler Amigó ha escrit o adaptatal servei de la cançó popular dels Països Ca-talans. Probablement només ell, Josep Ma-ria Andreu i Jaume Picas han aportat un re-

pertori tan divers en temes i estils per aju-dar aquest país a espantar els seus mals através de la cançó. El Grup de Folk, Els Bal-dufes, Els Sapastres, Falsterbo 3 i Ara Va deBo són els conjunts més remarcables quehan interpretat cançons de Soler Amigó,que des dels seus llunyans vint anys fins alsseus setanta anys d’ara ha format un tàn-dem fèrtil amb Jaume Arnella, amb qui ha

parit des de Les rondes del vi fins alsdiscos i els cançoners que van in-troduir al país els cants espiritualsnegres i moltes altres peces al vol-tant de l’Equip Telstar 33, Als 4Vents i La Llar del Llibre.50 anys, 100 cançons és un calaixde sastre on hi ha material de totamena: cants litúrgics, recreacionsde peces de Jacques Brel, composi-cions per a espectacles de dansa,temes per a corals... Com si fos elTimbaler del Bruc, Soler i Amigóencara obre camí, ara potser inci-tant el poble a alliberar-se del seujou de Madrid: «Busquem una vi-da nova. Anem a un país millor.Tothom que vulgui seguir-nos queprengui timbal i cançó.»

Joan Soler i Amigó

UN NOM, UN MÓNXEVI PLANAS [email protected]

Joan Soler i Amigó, amb el seu darrer llibre. / M. MEMBRIVES.


OPINIÓ

o m’acabo de fer gran. Físicamentm’ho contradiu la gravetat, que fa

despenjar una quantitat insultant de carn.Papada tremolosa a part, el pensament emdiu que no em faig gran. Hauria d’estar cu-rada d’espants. I jo encara m’escandalitzo!Això no és gaire progre; m’ho he de fer mi-rar. Em diu una coneguda que treballa enun port de mercaderies –no direm on– queella no fa tripijocs. Que no es deixa embetu-mar, vaja, per fer els ulls grossos i deixar

N passar contenidors sota mà. I la miro emo-cionada. Els ulls em brillen. Potser se’m for-ma fins i tot una llàgrima furtiva, i se’m fonentre les pestanyes... I quan ho intento ex-plicitar, la música mental melodiosa es con-verteix en un xerric, perquè ella ha obert laboca: «És que no me’n donen l’oportunitat,de participar! T’ho pots creure, que sócl’única a qui no li ho ofereixen!?» Aixídoncs, és honrada perquè no té més remei. Ino m’entén: «Per què està malament?»;

«Mentre no t’agafin...»; «Tothom ho fa»;«No faig mal»; «Per què menysprear una te-le gratis per només mirar cap a un altre cos-tat?». Si ella, tan propera, tan quotidiana,pensa així... Entenc millor les notícies. Icrec que en Berlusconi em pica l’ullet... Emcau a les mans una novetat de Sant Jordi. Ésper a nens: Ben fet, mal fet. Factura moder-na, continguts filosòfics. Deu ser veritat queel més natural en l’ésser humà és fer el bé ievitar el mal? Mmm...

AMB PEUS DE PLOMMERCÈ MIRALLES [email protected]

Què em passa, que no em faig gran?

«La caritat és humiliant perquè s’exerceix verticalment i des de dalt, la solidaritat és horitzontal i implicarespecte mutu». Eduardo Galeano (1940). Escriptor i periodista d’Uruguai

Joan Puigcercós (president d’ERC) «El discurs dels socialistes i dels populars és molt explícit: primer, la solidaritat amb els Botín, Alierta oFlorentino, i si queda alguna cosa, Catalunya».


OPINIÓ

i el dia hagués estat més gris hauriacaminat més de pressa i, arribat alPortal de l’Àngel, no hauria fet una

lleu marrada per veure de què anavenaquelles parades. El sol, però, va incitar-mea apropar-me d’aquella mitja dotzena d’es-tands que vantaven als barcelonins l’ex-cel·lència d’alguns territoris occitans, evi-dentment presentats com a francesos. Iamb una retolació perfectament bilingüe:francès i espanyol. Com si fos un inspectorde la Policia Lingüística de la Generalitat (al’existència de la qual semblen creure al-guns mitjans de comunicació francesos)miro la documentació de cada parada i, acadascuna, amb un somriure franc, pre-gunto, en català, si tenen res escrit en cata-là. Amb accent francès i somriure igual-ment franc em responen, en espa-nyol, que no. Fins que arribo a laparada d’Albí, una ciutat no no-més noble i bella sinó agerma-nada amb Girona, per laqual cosa, penso, s’hauranmostrat més clarividentsque els altres.

Efectivament, la se-nyora somrient quem’atén em respon, en es-panyol: «És clar que sí!», iforfollant una mica sotael taulell, n’extreu un fas-cicle escrit en la llenguade Toni Soler (dic ToniSoler i no Ramon Llull oJacint Verdaguer perquèla conversa que segueix,rigorosament autèntica,té, crec, un toc polo-nesc). Abans de dir resverifico d’un cop d’ullque, damunt de lataula, només hi cons-ta documentació enespanyol. Llavors, perevitar interferències,decideixo passar al

S francès, i la conversa és la següent. Jo: «Pe-rò... per què amagueu la versió catalana?»Ella: «Oh, no l’amaguem, la donem quanens la demanen!» Jo: «Però és estrany quela tingueu aquí sota, que us fa por d’ense-nyar-la?» Ella: «No, i ara! Però no tothomvol documentació en català». Jo: «És clarque no, però alguns, sí... I no tothom la volen espanyol....» Ella: «Sí, però aquí som aEspanya primer i, després, a Catalunya...»Jo: «Bé, això és una opinió, i jo sóc de l’opi-nió contrària, però amb opinions no avan-çarem. A Catalunya hi ha dues llengües ofi-cials i, per tant, seria normal que exposés-

siu les dues llengües. A més, si el vostre ob-jectiu és d’atreure turistes, em semblaria in-tel·ligent atreure’ls amb la llengua que vo-len ells, i no amb la que vós preferiu...»Aquí el meu somriure franc comença aconvertir-se en somriure forçat, però abansde cedir-li la paraula encara afegeixo:«Molts catalans són sensibles al respectecap a la seva llengua i és una manera d’in-teressar-los...» I ella respon: «Sí, ho sé, Albíestà agermanada amb Girona, per tant japodeu pensar que els coneixem, els cata-lans...» Jo: «Doncs, justament, per això ma-teix...» Ella: «Escolteu, Albí ha estat inscrital Patrimoni de la Humanitat de la Unesco,llavors entendreu que no podem tenir do-cumentació en català...» Jo: res. Ja no dic

res. Una ombra blanca, espessa, humi-da, s’ha apoderat del meu cervell i

ja no puc dir res. Somric de nou,d’un somriure somort, i sense

ni adonar-me ben bé, me’nvaig...

Conec bé els francesos,en tinc arreu al voltantmeu, al meu poble, aPerpinyà, sé quin és elpensament majoritarifrancès en el temaidentitari i lingüístic, sécom s’articula la ideo-logia dominant france-sa que defensa que elmón aniria millor si ca-da país fos un bloc deformigó monolingüe.Ho sé, ho combato compuc tot i sabent que elcombat és va, però, avegades, així, inespera-dament, quan etzibenarguments amb unaforça de convicció pro-porcional a la seva va-cuïtat, em declaro, mo-mentàniament, fora deservei.

A CREMALLENGÜESJOAN-LLUÍS LLUÍS [email protected]

D’un combat perdut contra una francesa d’AlbíPE

P D

UIX

AN

S

FILÒSOF DE BUTXACA ANDREU MAS [email protected]

«Engolim d’un glop la mentida que ens adula i bevem gota a gota la veritat que ens amarga». Denis Diderot. Escriptor

Una de les idees que ronden pel cap dels japonesos que intenten salvar el país de l’holocaust nuclear és posar 10.000 tones d’aigua radioactiva en unailla flotant. En aquest tema un té la sensació que no li expliquen ni una tercera part de la veritat, i que el desastre de la central és d’una dimensió major delque percebem, gràcies que ens subministren les notícies amb compta gotes perquè ens entrin millor i no ens adonem de la magnitud de la tragèdia.


OPINIÓ

a ser una de les seves principals pro-meses en la campanya electoral. I lava ratificar el gener del 2009 poc des-

prés de prendre possessió. Barack Obama esva comprometre llavors a tancar el camps depresoners de Guantánamo, un dels símbolsmés nefastos de la presidència del seu ante-cessor, George W. Bush, abans d’un any. Peròun cop superat de llarg el termini, no nomésno hi ha cap expectativa que faci pensar enuna desaparició immediata de la instal·lació,sinó que més aviat tot apunta cap a la sevatransformació per adequar-loals protocols internacionals.De fet, el president Obamaacaba d’ordenar la represadels judicis militars a la base,que ell mateix havia paralit-zat el 2009.

Des de principis del 2002,Guantánamo ha acollit pre-soners suposadament vincu-lats amb Al Qaida i per tantal grup que va organitzar elsatacs contra les Torres Besso-nes de Nova York i el Pentà-gon l’11 de setembre del2001. Primer van ser deu de-tinguts en els camps denomi-nats X Ray –Delta i Echo–.Un dels factors que van ferque l’administració Bushtriés aquest territori ubicat al’illa de Cuba és el seu pecu-liar estatus legal. Pel fet quela sobirania de la badia deGuantánamo pertany al governcubà, la Casa Blanca va interpre-tar que legalment els detinguts estrobaven fora del territori dels Es-tats Units i, per tant, no caliaaplicar-los els drets constitucio-nals que els correspondrien si es-tiguessin tancats en un centre pe-nitenciari ubicat en territorinord-americà. L’any 2004, el Tri-bunal Suprem va rebatre aquestaopinió quan va determinar queels presoners tenien dret a ser jut-jats per un tribunal dels EstatsUnits, ja que Guantánamo, defet, és un territori controlat pelgovern nord-americà.

V Des d’aleshores, els informes on es denun-ciava la pràctica sistemàtica de tortures s’hanmultiplicat, en bona part perquè l’adminis-tració Bush no considerava els interns preso-ners de guerra, sinó combatents enemics, iper tant no els aplicava els drets de la Con-venció de Ginebra. El punt culminant va serel maig del 2006, quan el comitè de l’ONUcontra la tortura va demanar als Estats Unitsque tanquessin el centre perquè no respecta-va la legislació internacional. Amb l’arribadade Barack Obama a la Casa Blanca tot feia

pensar que la situació faria un gir copernicàperquè havia promès repetidament el tanca-ment de la instal·lació. Però la realitat és queara per ara ningú no sap com fer-ho sensedeixar en llibertat els gairebé 200 reclusosque encara hi ha, molts d’ells sense cap acu-sació formal per processar-los en un estat dedret.

Transformar sense tancarAtesa aquesta complexitat legal, cada copsembla més probable que Obama es decanti

per buscar una sortida quepermeti mantenir en fun-cionament Guantánamoperò en unes condicionsdiferents de les que el vanregir durant la presidènciaBush. Diversos analistes jahan reclamat al presidentObama que tingui el co-ratge d’acceptar la impos-sibilitat de complir la sevapromesa electoral, peròdotant Guantánamo deles garanties legals que lesdemocràcies donen alsacusats de terrorisme. Ai-xò coincideix amb el puntde vista de la majoria delsnord-americans, que sónpartidaris de mantenir-loobert, però sempre que esrespectin els drets dels de-tinguts. Ara la clau és quèes pot fer amb els més de

170 reclusos que encara hi ha aGuantánamo i que es troben enun buit legal. D’una banda dis-posen d’assistència legal i els tri-bunals federals han concedit di-versos haveas corpus als que hohan sol·licitat. Però tant la pecu-liar fórmula com van ser incul-pats, sovint fruit de declaracionsaconseguides a través de tortures,com l’incompliment de les ga-ranties legislatives que assisteixenels detinguts, fan que si són tras-lladats a territori nord-americà,molt probablement siguin allibe-rats. I això es una possibilitat queObama no pot assumir.

LA CRÒNICARAMON ROVIRA [email protected]

La presó de GuantánamoObama no ha complert la promesa de tancar el centre i es planteja transformar-lo

Presos de Guatánamo, darrere una tanca. / AP

Recentment el secretari de defensa dels Estats Units, Robert Ga-tes, va llançar una galleda d’aigua freda sobre les expectativesd’un tancament immediat de Guantánamo. Gates, que ja ocu-pava el càrrec durant la presidència de Bush, va deixar clar queara per ara les possibilitats de tancar la presó són molt baixesperquè és molt difícil alliberar sospitosos de terrorisme i compliralhora amb l’exigència del Congrés que no representin cap pe-rill per a la seguretat dels Estats Units. Aquestes declaracions esproduïen pocs dies després que el president Obama reiterés elseu compromís de clausurar l’instal·lació. Un dels projectes ques’han quedat pel camí preveia l’adquisició de la presó de Thom-son, a l’estat d’Illinois, per integrar els reclusos en el sistema ju-dicial dels Estats Units. El Congrés, però, va denegar l’operació,avaluada en 350 milions de dòlars, alhora que prohibia qualse-vol trasllat dels reclusos a territori dels Estats Units.

La decisió del Congrés

MANUEL CUYÀS

El restaurant CanCulleretes deBarcelona, el mésantic del país,compleix 225 anys

o direm que entrar a CanCulleretes, restaurant

amagat en un dels llocs més re-còndits de la ciutat antiga de Bar-celona, sigui com fer-ho al segleXVIII, que és quan es va inaugu-rar, però sí que podem dir que éscom penetrar a l’època dels so-pars de duro, situada cap allà alsanys vint del segle passat, o al’època del pollastre amb llagos-ta i d’aquelles postres anomena-des pijama, barroquismes propisdels temps de l’estraperlo i elsnous rics de la postguerra. Diremtambé que per la decoració unamica pairal que el local ostentasembla que no siguem a Barcelo-na sinó a la fonda d’alguna capi-

Ntal de comarca, i que tots elsclients, per japonesos o anglesosque siguin, tinguin l’aire de cata-lans de tota la vida.

Can Culleretes, al carrer Quin-tana, va ser fundat al 1786.Aquest any, doncs, en compleix225. Un certificat del Llibre delsRècords Guinness emmarcatprop de la caixa de cobrar afirmaque és el restaurant més antic deCatalunya i que a Espanya no-més li passa pel davant el Botíndel carrer Cuchilleros de Madrid.

Va començar com a xocolate-ria, i potser d’aquí li ve el nom. Laxocolata desfeta, la crema i la na-ta posen en moviment moltesculleretes. El fundador va ser untal J. Pujol. La casa, un cop con-

vertida en restaurant, va passarper moltes mans, algunes de mésdelicades i algunes de més bar-roeres, fins que fa 53 anys va anara parar a la família Agut, que és laque encara el porta. A Barcelona,dir Agut és parlar de gastrono-mia. L’Agut d’Avinyó, l’Agut delcarrer Gignàs... Ramon Cabau oNèstor Luján, noms mítics de lagastronomia, van emparentaramb els Agut, i hi ha rastres delsAgut o si més no del seu mestrat-ge a l’Hispània d’Arenys de Mar oa Can Dimas de Mataró.

Montserrat Agut, l’actual res-ponsable juntament amb la sevagermana Alícia –a Can Cullere-tes hi ha un matriarcat molt visi-ble, sembla la república de les do-

A l’esquerra, l’entrada del carrer Quintana. A la dreta, la cuina, ocupada només per homes. / JOSEP LOSADA

Els canelons de totes


GASTRONOMIA

nes–, explica com els seus pares,Ciscu i Sussi, que ara, sobretot lamare, controlen la caixa, es vanfer càrrec i van donar una novaempenta a un establiment quehavia perdut prestigi per culpad’un propietari indolent. Una deles èpoques glorioses havia estatabans, amb Xavier Regàs d’amo.Regàs: un altre cognom amb pro-sàpia dins el sector de la restaura-ció i l’espectacle. Aquest Regàs,vinculat al teatre, va portar cap alseu establiment els artistes del Li-ceu, del Romea o del Principal,que són veïns, i d’aquí neix elCulleretes de les trobades artísti-ques, les tertúlies i de la col·lec-ció de retrats dedicats que elsAgut han pogut ampliar. Per

aquí han passat Mario Cabré,Plácido Domingo, Josep Bros imolts músics, pintors i polítics.També s’hi havien fet reunionsclandestines, però d’això no n’hiha cap imatge. Regàs, home degust, va encarregar a Xavier No-gués la decoració dels arramba-dors de ceràmica. Se’ls va endur acasa quan va plegar del Cullere-tes. El actuals són de ceràmica in-dustrial i tot i que fan goig elsAgut troben a faltar els antics.

La cuina? La de sempre. Cane-lons, rostits, mel i mató... «Enca-ra es pot fer un pijama?» «I tant».I un plat de crema com el que ser-via el tal J. Pujol del 1786, ambcasaca, una perruca amb tirabui-xons i un polsim de rapè al nas.

Si el menjador de Can Culleretes és territori de les dones, lacuina està reservada als homes. Em diu la Montserrat: «Passia la cuina i ho entendrà». La cuina és tan petita que la convi-vència de sexes podria disgustar els guisats per excés de tem-peratura. En Ciscu Agut, pare de la Montserrat i l’Alícia i ma-rit de la Sussi de la caixa, em diu que hi deu haver pocs res-taurants amb tanta capacitat. A còpia de segles Can Cullere-tes ha literalment minat per dintre l’illa de cases on s’ubica isurten menjadors a les golfes i les cases dels veïns.

Els homes, a la cuina

El menjador principal dels molts que té Can Culleretes, amb retrats de persones famoses que han passat per l’establiment. / JOSEP LOSADA

les àvies



ART

uè tenen en comú escalar una mun-tanya i crear una obra d’art? Lluís

Hortalà (Olot, 1959), artista d’inquietudssòlides i experimentat alpinista, s’ha inte-ressat els darrers temps a traçar els paral·le-lismes entre aquestes dues aventures, físi-ques i mentals alhora, en les quals sónconceptes clau el risc i el perill, el fracàs il’èxit, el desgast i el creixement personal,el paisatge interior i el paisatge exterior.Hortalà ha resolt les seves dèries en l’expo-sició Exercitatori, títol manllevat del pri-mer manual d’oració metòdica publicaten llengua vulgar, al segle XVI, i escrit perl’abat de Montserrat García Jiménez Cis-neros. La mostra comprèn sis dibuixos degran format, dues animacions en DVD idos bancs/escultura. Sigui en el mitjà quesigui, però, Hortalà no es pot desprendrede la seva actitud d’escultor. La muntanyade Montserrat s’erigeix en les seves obresen un gran parc d’escultures a l’aire lliure,un laberint de creació natural que Hortalàens descobreix amb suggestió.

Q

L’art com aaventura

MARIA PALAU

Hortalà, artista i alpinista

Obra de Lluís Hortalà.

LLUÍSHORTALÀ.Acte 19:ExercitatoriNivell Zero dela FundacióSuñol. Rosselló,240.Barcelona. 93496 10 32.Fins al 30d’abril.

ayoral, històrica galeria de Con-sell de Cent, ha decidit donar joc a

l’art del segle XXI, però a diferència d’al-tres, fa ressaltar els nous llenguatges con-temporanis sense deixar de reivindicar elsmestres del segle XX. En el marc de la cele-bració del seu 21è aniversari, ha creat unmuntatge expositiu que entrelliga 32 pe-ces de valors consagrats (Plensa, Barceló,Valdés, Hernández Pijuan, Genovés, Us-lé, Botero, Ràfols Casamada) i de valorsmés o menys emergents a l’alça (Sixeart,Blue and Joy, Gerard Mas, Efraïm Rodrí-guez, Campillo i Victòria Balcells).

M

Vells i nousvalors

MARIA PALAU

Col·lectiva d’aniversari

COL·LECTIVA.Vint-i-uGaleria Mayoral.Consell de Cent,286. Barcelona. 93488 02 83. Fins al25 d’abril.

Obra de GerardMas.

Xavi Tasies (nouvelle percuisine), Ramon Faura (guitarres i veus) i Elvis JV (violoncel) són Le Petit Ramon. / ÈRIC PALAUDÀRIES

i Morts, desastre i barbàrie(2007) i Acusticus replica

(2009) eren de l’escola Beatles,Brou (2011), cinquè disc de Le Pe-tit Ramon, pertany a la dels Sto-nes. «Van ser el grup de la mevaadolescència, d’ells tenia uncentenar de discos de vinil», re-corda Ramon Faura, que amb elsanys va aconseguint que se’l re-cordi més per Le Petit Ramon imenys per la seva condició d’ex-cantant d’Azucarillo Kings.

Com qualsevol que se submer-

Sgeixi a les profunditats stonianes,el destí final acaba sent el blues,una manera d’entendre la vidaque palpita en les deu cançonsde Brou, una de les quals –No potsjutjar el formatge per la seva olor–és una adaptació del You Can’tJudge A Book By Looking At Its Co-ver de Willie Dixon. «M’agradenmolt, per exemple, Charlie Pat-ton i Son House –diu Faura–. Emfascina com una persona tan pu-tejada a nivell personal, social iracial pot ser capaç de manifes-tar-se d’una forma tan sobira-

na».Les cançons de Brou, executa-

des sense més col·laboracionsque el trio Experimenta 3, tenenun component psicodèlic marcade la casa i una gran visceralitat.«Ens venia de gust fer prevaldrela immediatesa i l’espontaneïtatper sobre de la grandiloqüència–explica Faura–. Cançons ambmelodies importants i no tantscicles instrumentals, amb bonsjocs de veus». Le Petit Ramon es-trenaran Brou els dies 28 i 29d’abril a l’Heliogàbal de Gràcia.

El «blues», que vagi fent xup-xupRamon Faura s’inspira en la sobirania i visceralitat de Willie Dixon, Charlie Patton i altres«bluesmen» primigenis per al seu cinquè disc com a Le Petit Ramon: «Brou»

GUILLEM VIDAL

«BROU»Autor: LE PETIT RAMONDiscogràfica: Bankrobber

Cinquè disc de Le Petit Ra-mon. És el segon que RamonFaura grava en format trio.


MÚSICA

NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«BARCELONAPROGRESSIVA»Autor: DIVERSOSARTISTESDiscogràfica: Picap

El nou arqueòleg de laBarcelona laietana iprogressiva dels setanta,

el persistent Àlex Gómez Font, coordina aquestdoble CD, que a més de temes habituals de grupscom ara Màquina! i Tapiman, presenta perprimera vegada un tema de Crac (bandaprimigènia de Carles Benavent) i diferents tallsde Jordi Sabatés, Vértice i Agua de Regaliz maipublicats en CD. Fotos inèdites, també.

«MEGAFLOW»Autor: ZA!Discogràfica: Acuarela

El guitarrista PapaduPau i el bateriaSpazzfrika Ehd, deTerrassa i Calonge, hanfet tres discos d’un gran

afany experimentador. La desimboltura amb laqual es mouen tant pel jazz lliure com pel metal iel sorollisme els ha convertit en nou referentunderground a Catalunya, però, com certifiquenles seves constants gires mundials, també moltmés enllà. Megaflow no és per a tota la família,però és potent a més no poder.

«FOREVER»Autor: COREA, CLARKE &WHITEDiscogràfica: Concord

La tríada entre elpianista Chick Corea, elbaixista Stanley Clarke iel percussionista Lenny

White, eix de Return to Forever, equival a fusió ielectricitat. La segona part d’aquest doble CD endirecte, amb col·laboracions de Jean-Luc Ponty,Bill Connors i Chaka Khan, els presentaefectivament sota aquestes coordenades, però laprimera, mai documentada fins ara, esdesenvolupa en format acústic. Mestria doble.

L’ACTUALITAT.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

es de l’any 1999 la Univer-sitat d’Alacant (UA) és la

dipositària del fons d’enregistra-ments de Ràdio París, les emis-sions de la radiotelevisió públicafrancesa (RTF) en espanyol i ca-talà durant el franquisme que in-tentaven, amb la Pirenaica i laBBC, trencar des de l’exili la cen-sura informativa del règim fei-xista. Els arxius sonors, formatsper unes vuit-centes cintes, els valliurar a la UA el basc establert aMutxamel Julián Antonio Ramí-rez (1916-2007), el locutor mésconegut de Ràdio París junta-ment amb la seva dona, la barce-lonina Adela Carreras Taurà(1916-1999). La parella, militantdel Partit Comunista, es va en-carregar des de la dècada del1950 fins a la mort del dictadorde les emissions que cada dia, de23.00 a 00.00, explicaven de quèinformava la premsa francesa so-bre els exiliats, la lluita antifran-quista i l’actualitat mundial. Unadècada després de la donaciód’aquest llegat radiofònic, du-rant la qual s’ha restaurat i digi-

DMARTÍ CRESPO

La veu de Ràdio ParísLa Universitat d’Alacant rescata en un portal les emissionsradiofòniques antifranquistes

talitzat, la UA ha presentat Tor-na’m la veu, «un arxiu sonor itambé un portal temàtic d’inter-net per tornar a llançar a l’aireels recursos sonors» d’emissoresa l’exili com Ràdio París.

El punt de partença del portalés el llegat de Julián Antonio Ra-mírez i de l’actriu, ballarina i ac-tivista feminista, anarquista i co-munista Adela Carreras Taurà(més coneguda amb el nomd’Adelita del Campo, per haver

passat pels camps de concentra-ció d’Argelers, Sant Cebrià iBram). El servei de biblioteca dela UA té previst de sumar-hi pro-gressivament més material pro-vinent tant de la mateixa emis-sora com de les altres cadenesque des de l’exterior van trencarla censura informativa franquis-ta des de l’ona curta.

Aquest fons radiofònic, inèditfins ara, té molta importànciaper a la recuperació de la històriai de la memòria de l’antifran-quisme, atès que conserva el tes-timoniatge d’un gran nombre depersonalitats de signe polític icultural divers

Emissions en catalàCom explica el professor CintoNiqui a l’article Cronologia de laràdio internacional en llengua cata-lana del segle XX, des dels micrò-fons de Ràdio París es va emetrea la península principalment enespanyol, però hi va haver algunespai, esporàdic al principi i re-gular més endavant, en català. El1947, el president de la Generali-tat, Josep Irla, i alguns represen-

tants dels partits del consell exe-cutiu de la Generalitat a l’exilivan fer crides des de Ràdio Parísen favor del boicot al referèn-dum franquista del 8 de juliol de1947, i el febrer de 1948, en oca-sió de l’homenatge nacional aPompeu Fabra a Prada, la BBC iRàdio París van fer un programaespecial en llengua catalana.Una dècada després es va establiruna programació regular en ca-talà, de 1958 a 1964.

Llegat sonordevuelvemelavoz.ua.es

Accés al portal «Torna’m la veu».

cac.cat/pfw_files/cma/recer-

ca/quaderns_cac/Q28_Ni-

qui.pdf

«Cronologia de la ràdio internacio-nal en llengua catalana del segleXX».


NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Andorra Directewww.andorradirecte.com

Nova proposta digital d’Andorra, impul-sada pel grup de Directe!cat. Es tractad’una iniciativa periodística que, partintde la societat civil, porta diàriament lainformació del país en temps real.

L’hora del «tupper»cuinescuina.blogspot.com

Bloc de Marga Pradas amb un recull dereceptes senzilles i econòmiques, ideesculinàries i notícies per omplir la carma-nyola i fer que menjar a la feina siguiagradable i, fins i tot, lúdic.

Queda’t a Badalonawww.quedatabadalona.com

Portal web d’ofertes i de compres col-lectives delimitat a la ciutat de Badalo-na, per afavorir així el comerç local. Calinscriure’s al butlletí per començar a re-bre ofertes de productes i serveis.

Visit Algherowww.visit-alghero.com

Web oficial del Consorci Turístic Riberadel Corall, amb tota mena d’informacióturística bàsica per preparar les vacancesa l’Alguer (Sardenya): allotjament, trans-port, natura, gastronomia...

LA XARXA

La redacció de Ràdio París. / ARXIU JULIÁN ANTONIO RAMÍREZ / UA


quest mes s’han complert set-cents cinquanta anys del ju-rament dels Furs per Jaume I [jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/

furs0.php] a les Corts valencianes [www.cortsvalencianes.es],reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi delnou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien designar els Furs a València, a tot estirar un mes després del co-mençament del seu regnat. Era el naixement constitucional delRegne de València [ca.wikipedia.org/wiki/Re-ne_de_Val%C3%A8ncia], que va durar fins al decret de NovaPlanta promulgat per Felip V. La creació de les Corts valencia-nes i el jurament dels Furs va ser un fet transcendental en lahistòria valenciana perquè va estructurar el nou regne, que finsaleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultatd’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la for-mació del que per primera vegada tenia l’aparença d’un estat. Iaixò, perquè el rei Jaume va voler fer del territori valencià unestat nou, basat demogràficament en la població catalana a lacosta i en l’aragonesa a l’interior. Malgrat la transcendència evi-dent d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià,les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i nohan fet cap acte institucional commemoratiu.

ACorts valencianes: 750 anys

FETS I WEBSMARTÍ [email protected]

SECCIÓ ELABORADA PER

1140

37-1

0305

45A

ecordo que quan era petit la Volta Ciclistaa Catalunya era un motiu d’orgull patriò-

tic. En aquella època, per fer-nos pujar la mo-ral, fèiem recompte de les coses en què Cata-lunya havia estat pionera: el primer tren, la pri-mera fàbrica de vapor, el primer parlament, elprimer diari, la primera emissora de ràdio...Comptàvem els anys de la Volta, vèiem quenomés el Tour de França i el Giro d’Itàlia la su-peraven i anàvem a situar la nostra cursa en elprestatge dels grans trofeus del país. No sé si lamemòria em fa mentir, però jo havia sentit dirque durant uns anys la Volta va arribar a tenirmés prestigi que la Vuelta en el món interna-cional de la bicicleta i que hi havia grans ciclis-tes estrangers que preferien participar en lacursa de Catalunya que en la d’Espanya.

Aquest any la Volta a Catalunya ha celebratl’edició número cent. Vostès han vist algunafesta, algun acte que hagi commemorat l’efe-mèride? Ha anat el president de la Generalitata rebre els jugadors o els organitzadors en elseu transcurs? Ja sabem que el president de laGeneralitat està ensopit per la cosa dels núme-ros, però, ¿ha delegat algú perquè suplís la se-va absència? Quan fa uns anys el Tour va pas-sar per Barcelona l’Ajuntament va tallar tots elscarrers perquè la benvinguda fos apoteòsica.Ara, amb la Volta centenària l’Ajuntament i laGeneralitat només han tallat els pressupostos il’entusiasme.

Sort en tenim d’en Rafael Vallbona, historia-dor i cronista de la nostra cursa ciclista. Ell harebut dels organitzadors del certamen l’encàr-rec d’escriure’n un llibre que s’ha de presentarun dia d’aquests, si no és que ja s’ha presentat.Un dia, dinant tots dos al restaurant L’Havanadel carrer de la Lluna de Barcelona, la casuali-tat va fer que a la taula del costat s’hi asseguésun dels principals responsables de la Volta iamic de Vallbona. Els vaig dir: “Ara que tincjunts dos entesos: em podeu explicar per quinmisteri la Volta té ara a Catalunya menys predi-cament que la Vuelta? Per què se li fa tant elbuit?”. Van certificar les meves observacions,però no me’n van saber donar raó certa. Potserllegint el llibre d’en Vallbona? Mentre no arri-ba, diguem provisionalment que el grau d’or-gull per les nostres coses vesteix un mallot queno és groc, sinó que és negre.

R

Misteris de la Volta

DAVANT MONTSERRAT. 26. 03 11.Foto: TONI ALBIR / EFE

MANUEL CUYÀS [email protected]


VISTES FIXES



ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.– Emissió de ra-diació deguda a transicions elec-tròniques en què l’estat excitat il’estat normal tenen diferentspin. 2.– Rana. Li dic a algú elnom del porc. El despit de la da-ma britànica. 3.– Arriba d’orientel nom de l’escriptor Calvino.Subministra aigua als enciamsde l’hort. Nascut o en el mateixgrau, depèn de com ens ho mi-rem. 4.– Empastifen de dreta aesquerra el paper que enganxa-ran a la paret. En llatí litúrgic vaabans de et semper. Fa sonar milcrits incívics. 5.– Obre i tanca elterrat. Titellaires Gironins Il·lus-trats. Alegre, festiu i... mira, tu,m’ho callo. El ordenats romansque desfilen els dimecres. 6.– Elseu teatre sol ser el camp de bata-lla. Localitat que trobareu a Rús-sia i a Estònia, i a Holanda, enquatre províncies diferents. 7.–Compost derivat del trifenilme-tà, obtingut per oxidació d’unabarreja de p-toluïdina i anilina.8.– Allò que mengem habitual-ment. Símbol de la plata. Ali-ment de porc ibèric que arriba del’est. 9.– Centre d’orla. Fa sonarla falsa alarma a la casa grand’Alabama. Enviareu un tràmec.10.– Qualsevol vaixell amarratal port de Montecarlo n’és un, iem sembla que no m’equivocopas. Malalt mental, insà. Símboldel sodi. L’article dels lleidatansestà capgirat. 11.– Les conso-

nants de les peles. 12.– Experi-mentaré el sabor de la derrota,per exemple. Ens han decapitatl’ Artur. Entra i surt de la ciutatsuïssa de Nyon. 13.– Fa sonar lasalsa blanca mal amalgamada,caram. Forma que adopta el pro-nom et quan, no seguint-lo im-mediatament els pronoms ho ihi, va immediatament darrered’un verb acabat en consonant oen u semivocal, o davant d’un al-tre pronom. Ficat a dintre. 14.–Aparell per disparar torpedes iacompanyar-los en la direccióadequada a l’inici de la seva cur-sa, a fora de l’aigua o a dins.

Verticals: 1.– Dit de la suturaarticular entre l’os frontal i elsossos parietals. 2.– S’enfila elnom del modista andalús nascutel 1929, Berhanyer. Barret de pa-lla d’ales amples. Entra i surt deLiverpool. 3.– Entra i surt de Su-resnes. Canviï la naturalesa, l’as-pecte o qualsevol de les propie-tats d’una cosa. Cap, així de sen-zill. 4.– Cadascuna de les imat-ges de què consta una pel·lículacinematogràfica. Els fills del fillsvan cap amunt. 5.– Presidiré, re-vestit amb els corresponents or-naments litúrgics, la celebracióde la missa del gall. Fa sonar pocs

horrors, pocs sorolls, pocs pro-tons. Fa sonar la barcassa amar-rada a Palma. Lletra trencada.6.– Nota musical. L’Anna en tédues, com aquesta. Dit, en sin-gular, de dues proposicions uni-versals una de les quals és afir-mativa i l’altra, negativa. 7.– Ele-ment d’un fitxer que, per con-venció, es fa correspondre ambuna part concreta de la informa-ció. 8.– Interjecció de fàstic ques’enfila. Fan sonar la granota.Puja aquella lletra grega que nofa gens de gràcia. Entra per Tore-lló i surt per Collbató. 9.– Proa ipopa de caiac. La capgiradaequació de l’enginyer irlandèsRobert Daixonses és el resultatdel procés d’un ajust de corbes, iper tant és completament empí-rica en la seva naturalesa. Dígrafper dos. 10.– Fill d’Isaac i de Re-beca, germà bessó de Jacob i ho-me boig per les llenties. Manipu-li barroerament el menjar des desota. 11.– Companyes d’NC a lesenquestes. Nedeu sense fer re-mor. Xifra romana. Aquest quepuja és un senyor molt cortès iatent. 12.– Posar d’acord els liti-gants per mitjans persuasius,sense tibantor ni violència.S’allarga en el temps, i s’enfila.13.– Ràbia, indignació. Manuel,cartellista valencià republicà,militant, pres, exiliat i oblidat.Fan sonar el timbre. 14.– Queeviten la coagulació.

ENREVESSATSJORDI SOLER [email protected]

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2 ■ ■3 ■ ■4 ■ ■5 ■ ■ ■6 ■7

8 ■ ■9 ■ ■10 ■ ■ ■11 ■12 ■ ■13 ■ ■14

Ompliu totes les casellesbuides amb els números de l’1al 9, de tal manera que capnúmero es repeteixi en cap fila,ni vertical ni horitzontal, nidins les nou caixes de 3x3.Solucions i programad’ordinador awww.sudoku.com

SUDOKUPUZZLES BY PAPPOCOM www.sudoku.com

Núm

. 342

72. N

ivel

l: f

àcil

Núm

. 298

37. N

ivel

l: m

itjà


1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 Cf6 4.e3a6 5.Dc2 e6 6.Cf3 Cbd7 7.Ad2dxc4 8.a4 c5 9.Axc4 cxd410.exd4 Cb6 11.Ad3 Cbd512.Cxd5 Cxd5 13.0–0 Cb414.Axb4 Axb4 15.Axh7 [això ésuna declaració de guerra] 15...g6[sincerament crec que aquí s’hapassat Nakamura. Més lògica és

la línia 15...Ad6 16.Ad3 Ad7 aveure si es pot aprofitar la colum-na oberta d’h] 16.Axg6 fxg617.Dxg6+ Rf8 18.Ce5 [amb unaposició esclafadora i tot per 3peons per la peça] 18...De719.Tac1 Dh7 20.Dg3 [segura-ment la millor aquí és 20.h3! Detotes maneres amb dames lescomplicacions afavoreixen lesblanques] 20...Re8 21.d5 Ad6

[no n’hi ha gaires 21...exd522.Cg6 Ae6 (22...Tg8 23.Tfe1+Axe1 24.Txe1+ Rd7 25.Dg4+ Rc726.Df4+ Rb6 (26...Rd7 27.Ce5+)27.Dd4+ Rc7 28.Te7+) 23.Cxh8Dxh8 24.Tc7] 22.Tfe1 Ad7?[aquí fa falta canviar material,per exemple amb 22...Tg823.De3 Dg7 24.g3 Axe5 25.Dxe5Dxe5 26.Txe5 Rf7] 23.h3 Axe5[la cosa està complicada 23...Dh6

24.dxe6 Ac6 25.Txc6 Axe5 26.Df3Df4 27.Dd3 bxc6 28.Dd7+ Rf829.e7+; ara si 23...Tg8? 24.Cxd7]24.Txe5 Tg8 25.De3 Tg626.dxe6 [també val 26.Tc7 Dg827.g4 Tb8 28.a5 Tg7 29.f4 Rd830.Tc3 Tc8 31.dxe6] 26...Ac627.Txc6! bxc6 28.De4 Dg7[28...Dg8 29.Dxc6+ Re7 30.Dc5+Re8 31.Rf1 i les negres estan pràc-ticament en zugzwang 31...Txe6(31...Td8 32.e7 Td1+ 33.Re2)32.Dc6+ Re7 33.Txe6+ Dxe634.Dxa8] 29.Dxc6+ Re7 30.Dc5+Re8 31.Dc6+ Re7 32.Te3! Ta7[32...Tg8 33.Dc5+ Re8 (33...Rf634.Tf3+ Rxe6 35.Dc6+ i mat en 7)34.Tb3 Txg2+ 35.Rf1 Tg1+36.Re2] 33.Dc5+ Re8 34.Dc6+Re7 35.Db6 Txg2+ 36.Rf1 Tg1+37.Re2 Ta8 38.Db7+ Rd639.Td3+ Rxe6 40.Dc6+ i ple-guen, per exemple 40...Rf541.Td5+ Rf4 42.Dc4+ 1–0

En el torneig de Mònaco, recordem, dues partides, unamodalitat a cegues i l’altra a semiràpides (25 minuts +20 segons per jugada), Carlsen va quedar segondarrere d’Aronian. Ara bé, la seva actuació a lessemiràpides va ser espectacular: 9,5 punts d’11! Lespartides a cegues encara sembla que no són la sevaespecialitat, però té marge de millora. Veiem unapartida amb dos jugadors a qui els agrada la lluita.

Ràpides

Carlsen, Magnus - Nakamura,Hikaru, Mònaco (1), 12.03.11

ESCACSJORDI ESCUDER [email protected]

8 ��7 ��6 ��5 ��4 ��3 ��2 � �� 1 ��

a b c d e f g h

Posició després de22. Tfe1

AUTODEFINITJORDI SOLER [email protected]

DISSEMBLANÇA,RESTA O DESACORD

VENDREA CRÈDIT

▼ L’IDIOMA DENOSTRE SENYOR

DIT D’UN TIPUSDE TREN

▼

DE NOTABLESDIMENSIONS

▼ EL DE BARRACAPORTA A SANT BOI

PROFETAAMB LLIBRE

▼

ESPÒS

� ▼ LOCALITATDE L’ALVÈRNIA

ENS FOTREMDE LLOROS

� ▼ ▼

SE LI’N VA EN ORRISEL PROJECTE

LA QUE COMENÇADEMÀ ÉS SANTA

� ▼

� MIGDÍGRAF

APUNTIAL BLOC

�

US FA GRÀCIAL’ACUDIT

QUE TORNADE TANT EN TANT

� FAN SONAREL PISSARRÍ

VEREMA

� ▼

� ▼

DESPULLATDEL TOT

VICTOREGI,OVACIONI

� LA BELLADEL PAÍS BASC

ARTICLEQUE PUJA

�

DIGNITATTURCA

� ▼ LA TEVAÉS MIG GATA

IMPERATIUMILITAR

� ▼

FLEMING,GIBSON, DRURY...

SACIAR OIMPREGNAR

� EL MESDE MARIA

L’ALTRA MEITATDEL DÍGRAF

� ▼

� ▼FA SONAR

LA TRAMPAMAL PARADA

�

AUTODEFINIT

Solució horitzontals: 1.– Fiar. Riam.2.– Fracassa. 3.– Setmana. R. 4.– Rieu. IAI.5.– Recurrent. 6.– Nu. Easo. 7.– Aclami. Ta.8.– Ian. Maig. 9.– Saturar. A.

ENREVESSATS

Solució horitzontals: 1.– Fosforescència.2.– rI. Ofenc. Scorn. 3.– olatI. Rega. Nat.4.– nelocnE. Nunc. I. 5.– T. TGI. Gai. DIMC.6.– Operacions. Loo. 7.– Pararosanilina.8.– Aliment. Ag. alG. 9.– RL. A. Trametreu.10.– Iot. Orat. Na. oL. 11.– Eles. Americana.12.– Tastaré. RTUR. N. 13.– A. Te. Introduït.14.– Llançatorpedes.

Núm. 29837 Núm. 34272

SUDOKU

SOLUCIONS


OPINIÓ

Retallades. Els ciutadans queden gelatsquan llegeixen titulars com el que diu: «El 45%del pressupost del Parlament són sous». Sí queanem bé! O bé ho expliquen millor o retallenmillor, però el que no pot ser és escandalitzar elpúblic amb notícies com aquestes. Després esqueixen de la desafecció de la població pels polí-tics! Amb el que cobren ja podrien explicar-semillor, o potser cobren el que cobren perquè nos’expliquen.

Guerra. És la guerra! I no només per la guer-ra de veritat que va anunciar Zapatero contrala Líbia de Gaddafi, sinó per les petites guerres–lamentables– que s’han obertentre els polítics locals: LópezTena contra Duran i Lleida, laporqueria que tiren contra Eli-seu Climent i les fundacionsde València... Si tot el quediuen és veritat, per què no hodenunciaven abans, en tempsde pau? Ara tot té un aire derevenja i de mala bava que faque totes les armes semblinenverinades.

Anglès. El president Mas diuque vol un canal televisiu enanglès per ajudar a aprendrel’idioma. Ni en els temps demés auge del francès, fa quatredies, s’havia arribat a aquestapressió per conèixer un idioma. Això de l’an-glès sembla una imposició, gairebé una obliga-ció, en canvi l’apogeu del francès era més unainvitació, una distinció elegant. Posats a fer,que declarin el país trilingüe, amb l’anglès afe-git; el que ens faltava pel duro!

Perills. Hi ha una mena de batalla entre ad-ministracions sobre qui retalla més o menys isobre què retallen. Perillen ensenyament i sa-nitat i això hauria de fer tremolar el Parla-ment. En canvi, diuen que suprimiran l’im-post de successions i ningú no tremola. I elscotxes oficials, els retallen o què? Entre totspodríem fer una llista de despeses innecessà-ries i començar a posar-nos d’acord, o ni aixòno aconseguirem?

Futbol. Calculin rellotge en mà els minutsque dediquen cada dia els telediaris de gairebétotes les cadenes al futbol –i ja no diguem si hicomptem altres esports– i comparin-lo amb eltemps que dediquen a temes importants per

als ciutadans i la humanitat, i sabrem què in-teressa de veritat al públic. I això sense comp-tar-hi els programes especials d’esports i les re-transmissions de partits. No és la televisió, ésel telefutbol.

Tsunami. Admirable comportament el delsjaponesos afrontant els desastres amb silenci,resignació i col·laboració. Imaginem els crits,plors, crítiques al govern i descoordinació si elmateix, o menys i tot, hagués passat en unpaís del Mediterrani, aquí mateix. Ells, allà, jas’han posat a treballar pel futur.

-

Teles. Les televisions públiques, o sigui paga-des amb diners de tots, no haurien de servirmés per educar i formar el públic, en lloc dedivertir l’audiència en competència amb lesprivades? Els partits del Barça ens els podendonar moltes altres cadenes, i per distreure’nstambé n’hi ha un munt. I ara que hi ha quatreo cinc emissores que a la nit organitzen debatsaltament polititzats, a vegades propagandapura, les oficials es rasquen la panxa?

Divorcis. Les xifres diuen que aquests dar-rers anys hi ha menys divorcis que abans. Hiha parelles que no es divorcien però noméscompateixen pis i ni se saluden. I hi ha les pa-relles que són parelles però no es casen, o siguique el seu divorci, si n’hi ha, és una separació.L’altre dia, en un programa popular, JordiGonzàlez preguntava a l’actor Toni Cantó quèopinava del matrimoni de tres, i tots conve-nien que tot arribarà. Preparem-nos, doncs, sitot ha d’arribar. El divorci quedarà arraconatpel trivorci?

DIES ENREREEMILI TEIXIDOR [email protected]

Alteracions primaverals

Ciutadans japonesos fan cua ordenadament en una gasolinera per omplir bidonsde querosè després del terratrèmol. / AFP

art

investigació

cultura

medi ambient

seguretat viària

fundacioabertis.org

A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en

el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís

de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual

és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel

patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar

la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.

per un món que funcioni

8615

31-1

0302

32A

1090

04-1

0184

02J

Documents

Llibres i roses