Embed Size (px)
Citation preview
MALALTIES CARDIOVASCULARS
1
Índex 1. MORT SOBTADA………………….. 2
2. ARÍTMIES……………………………. 5
3. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA…….. 8
4. INFART DE MIOCARDI…………... 12
5. ANGINA DE PIT……………………. 15
6. TAQUICÀRDIA……………………… 18
2
MORT SOBTADA
3
Què és la mort sobtada?
La mort sobtada és l'aparició sobtada i inesperada d'una parada cardíaca en una
persona que aparentment es troba sana i en bon estat.
Hi ha una definició més formal, que és la utilitzada en els estudis mèdics: "mort
sobtada és la mort que es produeix en la primera hora des de l'inici dels
símptomes o la mort inesperat d'una persona aparentment sana que viu sola i
es trobava bé en termini de les 24 hores prèvies".
La seua principal causa és una arítmia cardíaca anomenada fibril.lació
ventricular, que fa que el cor perda la seva capacitat de contraure's de forma
organitzada, de manera que deixa de bategar. La víctima de mort sobtada perd
en primer lloc el pols, i en pocs segons, perd també el coneixement i la capacitat
de respirar. Si no rep atenció immediata, la conseqüència és la mort al cap d'uns
minuts. Com és fàcil comprendre, es tracta d'una situació completament
devastadora.
Les mesures de reanimació cardiopulmonar poden aconseguir en molts casos
que l'arítmia desaparega i el pacient es recupere. Si per fortuna succeeix això,
estem davant d'un 'episodi de mort sobtada' o 'joc decisiu reanimada'.
Tipus de mort sobtada
La mort sobtada apareix fonamentalment en tres grans situacions:
• La causa més freqüent dels casos, i amb moltíssima diferència, és la malaltia
coronària. La mort sobtada és una de les formes freqüents en les quals pot
presentar-se un infart de miocardi.
• Un grup de pacients molt més petit, però potser molt més conegut, per la
repercussió que han tingut en els mitjans de comunicació en diversos casos
recents, està format per pacients joves que pateixen una aturada cardíaca
mentre realitzen una activitat esportiva.
• Finalment, el terme 'joc decisiu' s'empra també per a descriure la mort sobtada
de lactants de menys d'un any d'edat. En aquests casos, el problema és molt
diferent, i encara que no es coneixen bé les causes, es pensa que pot ser degut
a la immaduresa de l'organisme per mantenir el ritme respiratori.
Causes de mort sobtada
La mort sobtada es deu habitualment a una arítmia cardíaca maligna: la
fibrilació ventricular. Aquesta arítmia consisteix en l'aparició d'un ritme cardíac
molt ràpid i irregular, que fa que cada un dels músculs que componen el cor es
contrega moltes vegades, molt ràpidament i de forma molt desorganitzada. La
conseqüència és que el cor perd per complet la seva capacitat per a bategar
d'una forma normal, ja no és capaç d'enviar sang a la circulació. Per tant, la
pressió arterial cau a zero i s'anul el reg sanguini del cervell i de la resta del cos.
Quan es deté la circulació, l'oxigen i els nutrients deixen d'arribar als òrgans,
que ràpidament comencen a patir. És important saber que l'òrgan més
vulnerable és el cervell. Uns pocs minuts d'aturada cardíaca poden ser la causa
4
de lesions cerebrals greus, de fet, aquestes són les principals seqüeles en els
pacients que són reanimats.
La fibrilació ventricular no passa en cors sans. En persones majors de 35 anys, la
causa més freqüent de mort sobtada és l'arteriosclerosi coronària i l'infart de
miocardi. En les persones joves i els atletes, les causes són més variades,
destacant dues alteracions del múscul ventricular:
• La miocardiopatia hipertròfica
• La displàsia aritmogènica de ventricle dret
Es tracta de dues malalties relativament infreqüents, amb un component genètic
important, i en les quals la mort sobtada pot ser la primera manifestació, sovint
provocada per l'exercici físic intens.
Símptomes de la mort sobtada
Les víctimes de mort sobtada presenten de manera brusca una pèrdua completa
del coneixement i no responen a cap tipus d'estímul. Poden tenir els ulls oberts
o tancats, i de seguida, deixen de respirar. Sense atenció, el color de la pell perd
ràpidament el to rosat habitual i es torna blau violaci.
Pronòstic
La immensa majoria dels pacients que pateixen una mort sobtada i no reben
atenció mèdica moren en pocs minuts.
Tractament
Hi ha una mesura de tractament eficaç: la desfibrilación. Consisteix en
administrar al cor una descàrrega elèctrica controlada amb un dispositiu que es
coneix com desfibril.lador. Bàsicament, el que fa aquest dispositiu és
descarregar l'activitat elèctrica de totes les cèl lules del cor a la vegada.
L'habitual és que en reiniciar 'des de zero' l'activitat del cor, aquest recupera el
seu ritme habitual normal.
És molt important saber que el pronòstic dels pacients que pateixen una mort
sobtada depèn fonamentalment del temps que transcorre entre que el cor
s'atura i s'aplica una desfibrilació. Es calcula que per cada minut de demora ha
un 10 per cent menys de possibilitats de que el pacient es recupere. Si no tenim
a mans un desfibril.lador, la segona mesura important és el massatge cardíac, ja
que així aconseguirem perllongar el temps en el qual una desfibril.lació puga ser
eficaç.
5
ARÍTMIES
6
Palpitacions, mareig, síncope, dolor toràcic, pèrdua de coneixement, etc són
alguns dels símptomes d'arítmies, encara que en alguns casos pot passar
inadvertida.
Què és una arítmia? Una arítmia és una alteració del ritme cardíac.
Però per entendre millor què és una arítmia, abans hem de saber com i per què
batega el cor.
Els batecs del cor ocorren com a conseqüència d'uns impulsos elèctrics que fan
que les aurícules i els ventricles es contreguin de forma adequada, sincrònica i
rítmica. La freqüència cardíaca oscil·la entre 60 i 100 batecs per minut (ppm), i
respon a la següent seqüència:
1. L'impuls elèctric del cor s'inicia en el node sinusal, emplaçat en l'aurícula
dreta.
2. D'aquí passa per les aurícules al node aurículo-ventricular, situat en la unió de
les aurícules amb els ventricles i arriba als ventricles pel feix de His.
3. En els ventricles es produeix un estímul sincrònic a través del sistema Purjinke.
4. Tot això es veu reflectit en l'electrocardiograma, la millor manera d'estudiar el
ritme cardíac.
Ara ja estem preparats per aprofundir en més detalls sobre les arítmies.
Causes
Les arítmies cardíaques apareixen per algun d'aquests tres motius:
1. Un dels mecanismes elèctrics falla per manca de generació de l'impuls
elèctric.
2. L'impuls elèctric s'origina en un lloc erroni.
3. Els camins per a la conducció elèctrica estan alterats.
Hi ha diferents classificacions de les arítmies:
Pel seu origen
• Supraventriculars: Es localitzen per sobre dels ventricles: en les aurícules o en
el node aurículo-ventricular.
• Ventriculars: S'originen en els ventricles.
Per la seva freqüència cardíaca
• Ràpides o taquicàrdies: Freqüència superior als 100 bpm.
• Lentes o bradicàrdies: Freqüència per sota dels 60 bpm.
Per la seva causa
• Fisiològiques: Originades per una alteració orgànica o d'un altre nivell (anèmia,
taquicàrdia en l'exercici, bradicàrdia sinusal produïda en l'entrenament esportiu,
etc.).
• Patològiques: No atribuïbles a causa secundària alguna.
Per la seva repetició
• Cròniques: De caràcter permanent.
• Paroxístiques: Es presenten en ocasions puntuals.
7
Símptomes
Les arítmies poden causar símptomes molt importants (palpitacions, mareig,
síncope, dolor toràcic, pèrdua de coneixement...) o bé passar inadvertides i
només objectivar quan es realitzen proves diagnòstiques.
Diagnòstic
• Quan el pacient té símptomes, el diagnòstic es fa generalment mitjançant
electrocardiograma.
• Un altre mètode és el Holter de 24 hores, un registre electrocardiogràfic
ambulatori que capta els batecs del cor durant un o més dies.
• En casos excepcionals, quan els especialistes sospiten que l'arítmia potser
perillosa, al pacient se li posa un Holter implantable que detecta les arítmies
durant un any.
• Si les arítmies tenen relació amb l'exercici físic és necessari realitzar una prova
d'esforç.
• Quan l'electrocardiograma no és suficient, de vegades pot ser necessari
realitzen un estudi electrofisiològic de la conducció intracardíaca mitjançant
catèters que s'introdueixen per una vena o una artèria.
Pronòstic
• Les bradiarritmies tenen un pronòstic bo després de ser tractades.
• Les taquiarítmies supraventriculars tenen un pronòstic favorable, encara que
els seus símptomes poden ser molt molestos.
• Les taquiarítmies ventriculars són processos greus que poden provocar una
mort sobtada.
Tractament
Hi ha quatre modalitats generals de tractament per les arítmies:
1. Tractar la cardiopatia causant de l'arítmia, generalment, una cardiopatia
isquèmica.
2. Els fàrmacs antiarítmics només s'utilitzen per tractar els símptomes, ja que no
tenen efecte beneficiós sobre el pronòstic.
3. L'ablació percutània consisteix en la introducció d'un catèter per cremar
petites zones del cor on es generen arítmies.
4. Els dispositius implantables són aparells electrònics capaços d'analitzar el
ritme del cor i tractar les arítmies mitjançant estímuls elèctrics. Els més usats són
els marcapassos i els desfibril.ladors automàtics implantables (DAI).
8
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
9
Succeeix quan el cor no és capaç de bombar suficient sang a la resta del cos.
Diverses malalties poden causar: valvulopaties, arítmies, etc.
Què és la insuficiència cardíaca?
La insuficiència cardíaca es produeix quan hi ha un desequilibri entre la
capacitat del cor per bombar sang i les necessitats de l'organisme.
Causes de la insuficiència cardíaca
El cor pot fallar a causa d'un problema propi o perquè la seva capacitat de
reacció no arriba a satisfer el que l'organisme li demanda.
Insuficiència cardíaca per malalties del cor
Aquestes malalties poden provocar insuficiència cardíaca:
Malaltia isquèmica coronària
Apareix quan les artèries coronàries que distribueixen la sang al cor pateixen
estrenyiments que redueixen o impedeixen el flux sanguini, i per tant,
l'aportació d'oxigen. En alguns pacients és un procés lent i progressiu. En altres,
consisteix en un coàgul o trombe que produeix una obstrucció completa i
ràpida del vas sanguini. Aquesta última situació és el que es coneix com infart, i
pot provocar la mort de la part de múscul cardíac que deixa de rebre sang.
Malaltia del múscul del cor
Són malalties que afecten el múscul cardíac:
• Miocardiopatia hipertensiva (produïda per la hipertensió no controlada).
• Miocardiopatia diabètica (causada per la diabetis).
• Miocardiopatia hipertròfica.
• Miocardiopatia alcohòlica (per abús en el consum d'alcohol).
• Miocardiopatia idopática dilatada (quan es desconeix l'origen).
• Miocarditis (inflamació del múscul cardíac).
En general, aquestes malalties provoquen dilatació i important pèrdua de força
del cor. Algunes, com la miocardiopatia etílica o la miocarditidis, poden ser
reversibles amb tractament.
Valvulopaties
Apareixen quan les vàlvules no funcionen adequadament i el múscul cardíac no
és capaç de compensar el mal funcionament d'aquestes incrementat la força o
nombre de batecs.
Arítmies
Tant les arítmies ràpides com les arítmies lentes poden provocar insuficiència
cardíaca.
10
Insuficiència cardíaca per augment de demanda
L'anèmia, les infeccions generalitzades en el cos, les malalties de tiroides, les
fístules arteriovenoses o l'augment de la pressió arterial provoquen una major
demanda de sang corporal que, de vegades, un cor sa tampoc és capaç
d'atendre. Per això, el tractament d'aquests pacients s'ha de centrar en la
malaltia que està ocasionant la insuficiència més que en el propi cor.
Símptomes de la insuficiència cardíaca
La insuficiència cardíaca pot ser una malaltia que no presenta símptomes durant
molt de temps. Tanmateix, els símptomes predominants són:
• Cansament anormal per esforços que abans no ho causaven. La sang no arriba
adequadament als músculs i es provoca una situació de fatiga muscular.
• Respiració fatigosa per estancament dels líquids en els alvèols dels pulmons. Si
en estar estirat es presenta una sensació d'ofec que obliga a aixecar-se i dormir
assegut.
• Tos seca i persistent motivada per la retenció de líquid en els pulmons o pel
tractament amb inhibidors de l'enzim de conversió. És aquest últim cas,
l'especialista pot valorar un canvi de tractament.
• La reducció del flux sanguini al cervell pot provocar sensacions de mareig,
confusió, ment en blanc i breus pèrdues de consciència. Si es presenten aquests
episodis relacionats amb xifres baixes de tensió és recomanable seure o estirar.
• La insuficiència pot provocar que el flux de sang als ronyons no sigui suficient,
i es produeixi retenció de líquids. Aquesta inflor sol localitzar-se en les cames,
els turmells o l'abdomen.
• Dispnea d'esforç i mala tolerància a l'exercici per fatiga.
Diagnòstic de la insuficiència cardíaca
L'especialista fa una detallada història clínica:
• Factors de risc cardiovascular en el pacient.
• Antecedents de cardiopatia isquèmica.
• Hipertensió o diabetis.
• Antecedents familiars de miocardiopaties o malalties valvulars.
• Infeccions recents.
• Símptomes relacionats amb la tolerància a l'esforç.
• Inflor.
• Alteracions del ritme cardíac.
• Exploració física per a comprovar la tensió arterial i la freqüència cardíaca.
• Auscultació cardíaca i pulmonar.
• Exploració abdominal.
En alguns casos seran necessàries proves complementàries, com els raigs X,
l'ecocardiograma o la prova d'esforç.
11
Pronòstic de la insuficiència cardíaca
Tot i que la paraula insuficiència, suggereix un procés benigne, la insuficiència
cardíaca, sense tractament, té un pronòstic pitjor que la majoria dels càncers i la
SIDA. Amb tractament el pronòstic difereix en gran mesura de la causa que la
motiva. Per aquest motiu reslta tan important el prevenir la seva aparició i el
seguiment correcte de les indicacions i controls.
Tractament de la insuficiència cardíaca
Hi ha tractaments eficaços per retardar la progressió de la insuficiència cardíaca,
millorar la qualitat de vida, la capacitat d'esforç i prolongar la supervivència. Són
els següents:
• Els diürètics milloren els símptomes congestius i rebaixen la inflor o la
congestió pulmonar.
• Els fàrmacs vasodilatadors (com els nitrats o els inhibidors de l'enzim
convertidor de l'angiotensina) redueixen la càrrega amb la que ha de treballar el
cor, augmenten el seu rendiment i rebaixen la tensió arterial.
• Els betablocadors disminueixen les pulsacions.
• La digoxina està indicada en pacients amb fibril.lació auricular.
En tot cas, l'enfocament inicial de qualsevol tractament per a la insuficiència
cardíaca sempre ha de controlar la hipertensió o la diabetis i recuperar el cabal
de reg sanguini
12
INFART DE
MIOCARDI
13
Què és un atac de cor?
Un atac al cor és quan part del múscul cardíac es fa malbé o mor perquè no rep
prou oxigen. Normalment, l'oxigen és transportat al cor en la sang que flueix a
través de les artèries coronàries que nodreixen el múscul cardíac. La majoria
d'atacs al cor són per causa d'un bloqueig en aquestes artèries.
Usualment, el bloqueig és per causa d'aterosclerosi, és a dir, de l'acumulació de
dipòsits de greix dins de l'artèria, i l'enduriment de les parets arterials.
L'acumulació és com la brutícia que s'acumula en una canonada i fa que l'aigua
flueixi més lentament.
Els atacs al cor amb freqüència també ocorren perquè un coàgul de sang es
forma dins d'una artèria coronària, bloquejant així el flux de sang.
Com sé si estic tenint un atac de cor?
El dolor d'un atac al cor pot sentir com acidesa estomacal forta. També és
probable que vostè estiga tenint un atac de cor si:
• Sent pressió o un dolor compressiu en el seu pit, algunes vegades acompanyat
de suor, mareig, nàusea o vòmit.
• Sent dolor que s'estén des de la seva pit al braç esquerre o espatlla esquerre.
• Té una sensació de pressió en el pit.
• Té una sensació de "falta d'aire" que dura més d'un parell de segons.
• Se sent feble, lleugerament atordit o es desmaia.
• Té una fatiga sobtada que és aclaparadora.
No ignore el dolor o el malestar. Si pensa que està tenint problemes de cor o un
atac de cor demani ajuda immediatament. Com més aviat obtinga tractament
més gran és la probabilitat que els metges puguen prevenir que passie més mal
al múscul cardíac.
Factors de risc per a un atac de cor
• Fumar
• Diabetis
• Edat: El risc augmenta en homes majors de 45 anys d'edat i en dones majors
de 55 anys d'edat o després de la menopausa.
• Nivell de colesterol alt
• Pressió arterial elevada
• Antecedents familiars d'atac al cor
• Raça: Els afroamericans, nord-americans de descendència mexicana, americans
nadius i els hawaians nadius tenen major risc.
• arterioesclerosi o sigui enduriment de les artèries
• Manca d'exercici
• Tensió psíquica (estrès)
• Obesitat
14
• Sexe (Gènere): Més homes tenen atacs de cor, tot i que la malaltia del cor és la
causa número u de mort en les dones nord-americanes.
Com puc evitar tenir un atac de cor?
• Deixe de fumar. El seu metge li pot ajudar.
• Menge una dieta saludable. Disminuisca els menjars rics en greixos saturats i
sodi (sal) per tal de baixar el colesterol i la pressió arterial (sanguínia). Una dieta
mediterrània també constitueix una opció molt saludable. Pregunte-li al seu
metge com millorar la seva dieta.
• Controle el seu nivell de sucre en la sang si vostè té diabetis.
• Faja exercici. Això sona difícil si vostè no ha fet exercici per algun temps, però
tracte d'anar augmentant fins a arribar com a mínim 30 a 60 minuts d'exercici
aeròbic (aquell que augmenta la seva freqüència cardíaca) almenys 4 a 6
vegades per setmana.
• Perda pes si té sobrepes. El seu metge li pot aconsellar les millors maneres per
perdre pes.
• Controle la seva pressió arterial si vostè pateix d'hipertensió.
15
ANGINA
DE PIT
16
L'angina de pit consisteix en l'obstrucció parcial de les artèries coronàries. Pot
produir quan el cor es veu obligat a realitzar un major esforç i l'organisme és
incapaç d'augmentar el reg sanguini d'aquest òrgan.
Causes
Normalment va precedida d'una excitació física o emocional; ocasionalment per
un dinar abundant; conduir un automòbil durant les hores de trànsit intens
també pot precipitar una crisi, i també passa mentre es fa exercici en un
ambient fred, en aquest cas hi ha pacients que experimenten alleugeriment
gairebé immediat en passar d'una habitació freda a una altra calenta. Quan les
artèries del cor estan afectades i no es poden ajustar a l'augment de la
demanda de sang, els nervis del cor transmeten missatges dolorosos d'avís
urgent al cervell. Aquest dolor, que no sol sobrepassar els 5 minuts, és perquè el
cervell, per confusió, sent els impulsos des de localitzacions properes com els
braços, el coll o la mandíbula. L'angina de pit és molt freqüent. En els homes es
dóna generalment després dels 30 anys d'edat, i en les dones més tard. La
causa, en la major part dels casos, és l'arteriosclerosi.
Símptomes d´Angina de pit
• Dolor toràcic i sensació d'opressió aguda i sufocant, generalment darrere de
l'estèrnum, i de vegades estesa a un o altre braç. El dolor toràcic sol durar entre
1-2 minuts i 10-15 minuts (de vegades es percep una sensació de pesadesa o
opressió al pit que no arriba a dolor).
• Sentiment d'ansietat o de mort imminent.
• Sudoració profusa.
• Pal·lidesa.
• L'angina és un símptoma, no una malaltia. És el resultat directe de la manca de
sang al múscul cardíac, el que es coneix amb el nom d'isquèmia.
Prevenció
• Deixar de fumar.
• Perdre els quilos de més.
• Fer exercici. Tenir angina de pit no vol dir que el malalt haja de tornar un ésser
sedentari. De fet, l'exercici és part clau en el maneig de la malaltia coronària,
però ha de ser compatible amb les limitacions imposades pel dolor i pel seu
estat general.
Tipus de Angina de pit
• Angina d'esforç: Provocada per l'activitat física o per altres situacions que
impliquen un augment de la necessitat d'oxigen al cor. Sol ser breu i desapareix
en interrompre l'exercici o amb l'administració de nitroglicerina. Al seu torn, es
classifica en: inicial, si la seva antiguitat és inferior a un mes; progressiva, si ha
empitjorat durant l'últim mes pel que fa a freqüència, intensitat, durada o nivell
d'esforç en què apareix, estable, si les seves característiques i la capacitat
funcional del pacient no s'han modificat en l'últim mes.
17
• Angina de repòs: Es produeix de manera espontània, sense relació aparent
amb els canvis en el consum d'oxigen al cor. La seva durada és variable i en
ocasions els episodis són molt prolongats i sembla un infart.
• Angina mixta: Aquella en què coexisteixen l'angina de esforç i la de repòs,
sense un clar predomini d'una o altra. Tant l'angina inicial, com la d'esforç
progressiva i la de repòs segueixen formes d'evolució imprevisible i el seu
pronòstic és variable, de manera que també s'agrupen sota la denominació
d'angina inestable. El seu tractament difereix considerablement del de l'angina
estable. Aquesta es dóna sempre en fer el mateix nivell d'exercici i la durada de
les crisis és similar. L'angina inestable pot ser l'avís d'un infart imminent i
necessita tractament especial. Antecedents d'angina inestable: Atacs freqüents
d'angina de pit no lligats a activitat física. De vegades es percep de forma
diferent, sense cap patró fix, i es prolonga a la part superior de l'abdomen, la
qual cosa fa que s'atribueixi a una indigestió. Com les manifestacions clíniques
poden ser molt variades, és el metge, amb ajuda de electrocardiogrames i
anàlisis de laboratori, que ha de fer un diagnòstic concloent.
Diagnòstics
No hi ha proves de laboratori per al diagnòstic de l'angina de pit. No obstant
això, es realitzen algunes anàlisis per detectar o descartar danys al cor, així com
per comprovar altres problemes, com l'hipertiroïdisme o l'anèmia, que poden
forçar el cor a bategar més ràpid, fer servir més oxigen i provocar l'angina de
pit. El diagnòstic de l'angina és clínic, no necessita confirmació si els símptomes
i la història clínica general així ho suggereixen. L'electrocardiograma, fora de
l'episodi de dolor, és normal en el 50 per cent de pacients
Tractaments
Entre els medicaments més efectius i recomanats es troben:
• Nitroglicerina: dilata les artèries coronàries i el dolor sol revertir en minuts. Es
pren posant una pastilla sota la llengua o també en esprai. Pot donar mal de
cap com a efecte secundari.
• Calcioantagonistes o bloquejants dels canals del calci: impedeixen l'entrada de
calci en les cèl lules del cor. Això disminueix la tendència de les artèries
coronàries a estrènyer i l'esforç que realitza del cor, de manera que les seves
necessitats d'oxigen també disminueixen.
• Betabloquejants: actuen bloquejant molts efectes de l'adrenalina en el cos, en
particular l'efecte estimulant sobre el cor. El resultat és que el cor batega més
lentament i amb menys força, i per tant necessita menys oxigen. També
disminueixen la tensió arterial.
• Cirurgia: En cas d'angina inestable o angina estable que es resisteix al
tractament amb medicaments, pot aconseguir corregir l'obstrucció dels vasos
coronaris, bé mitjançant by-pass (derivació) o, mitjançant angioplàstia coronària
18
TAQUICÀRDIA
19
La taquicàrdia és l'increment de la freqüència cardíaca. És la contracció massa
ràpida dels ventricles. Es considera taquicàrdia quan la freqüència cardíaca és
superior a cent batecs per minut en repòs. Les persones que pateixen de
taquicàrdia tenen una vida normal, ja que no és una malaltia greu, encara que
pot escurçar la vida del cor a causa del seu major treball.
Aquesta malaltia és més comú en les dones que en els homes.
Causes
De vegades la taquicàrdia està associada a l'ansietat, sense que puga establir si
aquesta genera taquicàrdia o és la taquicàrdia la que fa que la persona patesca
ansietat. També pot ser el resultat d'una anèmia, una hemorràgia, un trastorn
cardíac o l'ús de certes drogues. Els trastorns cardíacs que poden originar
taquicàrdies són les arítmies, en què hi ha trastorns en les descàrregues
elèctriques que originen el batec cardíac. Algunes substàncies com el mat, el
cafè, el te, el tabac, l'alcohol, la cocaïna i alguns fàrmacs, poden induir
taquicàrdia en algunes persones susceptibles, per la qual cosa, en aquests casos,
és convenient evitar-les. També és produïda en el moment de tenir relacions
sexuals a més té efectes col laterals com vagina-costricción. Potser també que la
persona estiga molt tensa o preocupada.
La taquicàrdia pot ser causada per diverses raons com per exemple: insuficiència
renal, depressió, alguna infecció d'òrgan, nerviosisme, entre d'altres. Si la
taquicàrdia no és sovint, pot ser només estrès, però si aquesta apareix cada dia
o diversos cops al dia pot ser un símptoma d'alguna altra malaltia. Un
electrocardiograma pot registrar l'activitat elèctrica del cor el que permet
detectar possibles arítmies. En alguns casos, es necessita recórrer a la col.locació
un monitor de Holter, dispositiu que s'adossa al cos del pacient i permet
registrar l'activitat elèctrica del cor.
Descripció
La taquicàrdia és l'acceleració ràpida els batecs cardíacs a més de cent batecs
per minut. La mateixa pot ser fisiològica, per exemple, quan es realitza una
activitat física intensa, o bé pot estar associada a processos patològics, com
l'anèmia, les hemorràgies, el insomio o el no dormir adequadament, el xoc, etc.
El cor actua com una bomba que impulsa la circulació sanguínia per
l'organisme. Les fibres musculars del cor han contraure l'uníson per funcionar
amb normalitat. Els impulsos bioelèctrics procedents d'un grup de cèl lules
situades en l'aurícula dreta regeixen les contraccions del cor; aquests impulsos
flueixen per camins que comuniquen amb les fibres musculars de les quatre
càmeres. Quan es fa malbé qualsevol part d'aquest complex sistema de
conducció s'altera el ritme regular dels batecs, i com a resultat pot produir
diferents trastorns del cor, com una aturada cardíaca, fibrilació ventricular,
fibrilació auricular, bloqueig cardíac o taquicàrdia, entre altres.
20
Símptomes
El símptoma característic són les palpitacions: es perceben una acceleració del
cor acompanyada per una sensació d'ansietat, encara que també poden
presentar altres símptomes, com dificultat respiratòria, marejos, desmais i un
dolor agut al pit, altres símptomes més són la debilitat, els ofecs i el desmai.
21
Alumnes
Lara Sanchis Montoro
Paco Alonso Cano
Professor
Xavi Pascual Arzo
Matèria
Biologia Humana
IES José Segrelles
Curs 2010-2011
Albaida
Febrer de 2011
