Malalties cardiovasculars

  • View
    958

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of Malalties cardiovasculars

  • 1. MALALTIESCARDIOVASCULARS

2. ndex1. MORT SOBTADA.. 22. ARTMIES. 53. INSUFICINCIA CARDACA.. 84. INFART DE MIOCARDI... 125. ANGINA DE PIT. 156. TAQUICRDIA 18 1 3. MORTSOBTADA 2 4. Qu s la mort sobtada?La mort sobtada s laparici sobtada i inesperada duna parada cardaca en unapersona que aparentment es troba sana i en bon estat.Hi ha una definici ms formal, que s la utilitzada en els estudis mdics: "mortsobtada s la mort que es produeix en la primera hora des de linici delssmptomes o la mort inesperat duna persona aparentment sana que viu sola ies trobava b en termini de les 24 hores prvies".La seua principal causa s una artmia cardaca anomenada fibril.laciventricular, que fa que el cor perda la seva capacitat de contraures de formaorganitzada, de manera que deixa de bategar. La vctima de mort sobtada perden primer lloc el pols, i en pocs segons, perd tamb el coneixement i la capacitatde respirar. Si no rep atenci immediata, la conseqncia s la mort al cap dunsminuts. Com s fcil comprendre, es tracta duna situaci completamentdevastadora.Les mesures de reanimaci cardiopulmonar poden aconseguir en molts casosque lartmia desaparega i el pacient es recupere. Si per fortuna succeeix aix,estem davant dun episodi de mort sobtada o joc decisiu reanimada.Tipus de mort sobtadaLa mort sobtada apareix fonamentalment en tres grans situacions: La causa ms freqent dels casos, i amb moltssima diferncia, s la malaltiacoronria. La mort sobtada s una de les formes freqents en les quals potpresentar-se un infart de miocardi. Un grup de pacients molt ms petit, per potser molt ms conegut, per larepercussi que han tingut en els mitjans de comunicaci en diversos casosrecents, est format per pacients joves que pateixen una aturada cardacamentre realitzen una activitat esportiva. Finalment, el terme joc decisiu sempra tamb per a descriure la mort sobtadade lactants de menys dun any dedat. En aquests casos, el problema s moltdiferent, i encara que no es coneixen b les causes, es pensa que pot ser deguta la immaduresa de lorganisme per mantenir el ritme respiratori.Causes de mort sobtadaLa mort sobtada es deu habitualment a una artmia cardaca maligna: lafibrilaci ventricular. Aquesta artmia consisteix en laparici dun ritme cardacmolt rpid i irregular, que fa que cada un dels msculs que componen el cor escontrega moltes vegades, molt rpidament i de forma molt desorganitzada. Laconseqncia s que el cor perd per complet la seva capacitat per a bategarduna forma normal, ja no s capa denviar sang a la circulaci. Per tant, lapressi arterial cau a zero i sanul el reg sanguini del cervell i de la resta del cos.Quan es det la circulaci, loxigen i els nutrients deixen darribar als rgans,que rpidament comencen a patir. s important saber que lrgan msvulnerable s el cervell. Uns pocs minuts daturada cardaca poden ser la causa 3 5. de lesions cerebrals greus, de fet, aquestes sn les principals seqeles en elspacients que sn reanimats.La fibrilaci ventricular no passa en cors sans. En persones majors de 35 anys, lacausa ms freqent de mort sobtada s larteriosclerosi coronria i linfart demiocardi. En les persones joves i els atletes, les causes sn ms variades,destacant dues alteracions del mscul ventricular: La miocardiopatia hipertrfica La displsia aritmognica de ventricle dretEs tracta de dues malalties relativament infreqents, amb un component genticimportant, i en les quals la mort sobtada pot ser la primera manifestaci, sovintprovocada per lexercici fsic intens.Smptomes de la mort sobtadaLes vctimes de mort sobtada presenten de manera brusca una prdua completadel coneixement i no responen a cap tipus destmul. Poden tenir els ulls obertso tancats, i de seguida, deixen de respirar. Sense atenci, el color de la pell perdrpidament el to rosat habitual i es torna blau violaci.PronsticLa immensa majoria dels pacients que pateixen una mort sobtada i no rebenatenci mdica moren en pocs minuts.TractamentHi ha una mesura de tractament efica: la desfibrilacin. Consisteix enadministrar al cor una descrrega elctrica controlada amb un dispositiu que esconeix com desfibril.lador. Bsicament, el que fa aquest dispositiu sdescarregar lactivitat elctrica de totes les cl lules del cor a la vegada.Lhabitual s que en reiniciar des de zero lactivitat del cor, aquest recupera elseu ritme habitual normal.s molt important saber que el pronstic dels pacients que pateixen una mortsobtada depn fonamentalment del temps que transcorre entre que el corsatura i saplica una desfibrilaci. Es calcula que per cada minut de demora haun 10 per cent menys de possibilitats de que el pacient es recupere. Si no tenima mans un desfibril.lador, la segona mesura important s el massatge cardac, jaque aix aconseguirem perllongar el temps en el qual una desfibril.laci puga serefica. 4 6. ARTMIES 5 7. Palpitacions, mareig, sncope, dolor torcic, prdua de coneixement, etc snalguns dels smptomes dartmies, encara que en alguns casos pot passarinadvertida.Qu s una artmia?Una artmia s una alteraci del ritme cardac.Per per entendre millor qu s una artmia, abans hem de saber com i per qubatega el cor.Els batecs del cor ocorren com a conseqncia duns impulsos elctrics que fanque les aurcules i els ventricles es contreguin de forma adequada, sincrnica irtmica. La freqncia cardaca oscilla entre 60 i 100 batecs per minut (ppm), irespon a la segent seqncia:1. Limpuls elctric del cor sinicia en el node sinusal, emplaat en laurculadreta.2. Daqu passa per les aurcules al node aurculo-ventricular, situat en la uni deles aurcules amb els ventricles i arriba als ventricles pel feix de His.3. En els ventricles es produeix un estmul sincrnic a travs del sistema Purjinke.4. Tot aix es veu reflectit en lelectrocardiograma, la millor manera destudiar elritme cardac.Ara ja estem preparats per aprofundir en ms detalls sobre les artmies.CausesLes artmies cardaques apareixen per algun daquests tres motius:1. Un dels mecanismes elctrics falla per manca de generaci de limpulselctric.2. Limpuls elctric sorigina en un lloc erroni.3. Els camins per a la conducci elctrica estan alterats.Hi ha diferents classificacions de les artmies:Pel seu origen Supraventriculars: Es localitzen per sobre dels ventricles: en les aurcules o enel node aurculo-ventricular. Ventriculars: Soriginen en els ventricles.Per la seva freqncia cardaca Rpides o taquicrdies: Freqncia superior als 100 bpm. Lentes o bradicrdies: Freqncia per sota dels 60 bpm.Per la seva causa Fisiolgiques: Originades per una alteraci orgnica o dun altre nivell (anmia,taquicrdia en lexercici, bradicrdia sinusal produda en lentrenament esportiu,etc.). Patolgiques: No atribubles a causa secundria alguna.Per la seva repetici Crniques: De carcter permanent. Paroxstiques: Es presenten en ocasions puntuals. 6 8. SmptomesLes artmies poden causar smptomes molt importants (palpitacions, mareig,sncope, dolor torcic, prdua de coneixement...) o b passar inadvertides inoms objectivar quan es realitzen proves diagnstiques.Diagnstic Quan el pacient t smptomes, el diagnstic es fa generalment mitjanantelectrocardiograma. Un altre mtode s el Holter de 24 hores, un registre electrocardiogrficambulatori que capta els batecs del cor durant un o ms dies. En casos excepcionals, quan els especialistes sospiten que lartmia potserperillosa, al pacient se li posa un Holter implantable que detecta les artmiesdurant un any. Si les artmies tenen relaci amb lexercici fsic s necessari realitzar una provadesfor. Quan lelectrocardiograma no s suficient, de vegades pot ser necessarirealitzen un estudi electrofisiolgic de la conducci intracardaca mitjanantcatters que sintrodueixen per una vena o una artria.Pronstic Les bradiarritmies tenen un pronstic bo desprs de ser tractades. Les taquiartmies supraventriculars tenen un pronstic favorable, encara queels seus smptomes poden ser molt molestos. Les taquiartmies ventriculars sn processos greus que poden provocar unamort sobtada.TractamentHi ha quatre modalitats generals de tractament per les artmies:1. Tractar la cardiopatia causant de lartmia, generalment, una cardiopatiaisqumica.2. Els frmacs antiartmics noms sutilitzen per tractar els smptomes, ja que notenen efecte beneficis sobre el pronstic.3. Lablaci percutnia consisteix en la introducci dun catter per cremarpetites zones del cor on es generen artmies.4. Els dispositius implantables sn aparells electrnics capaos danalitzar elritme del cor i tractar les artmies mitjanant estmuls elctrics. Els ms usats snels marcapassos i els desfibril.ladors automtics implantables (DAI).7 9. INSUFICINCIACARDACA8 10. Succeeix quan el cor no s capa de bombar suficient sang a la resta del cos.Diverses malalties poden causar: valvulopaties, artmies, etc.Qu s la insuficincia cardaca?La insuficincia cardaca es produeix quan hi ha un desequilibri entre lacapacitat del cor per bombar sang i les necessitats de lorganisme.Causes de la insuficincia cardacaEl cor pot fallar a causa dun problema propi o perqu la seva capacitat dereacci no arriba a satisfer el que lorganisme li demanda.Insuficincia cardaca per malalties del corAquestes malalties poden provocar insuficincia cardaca:Malaltia isqumica coronriaApareix quan les artries coronries que distribueixen la sang al cor pateixenestrenyiments que redueixen o impedeixen el flux sanguini, i per tant,laportaci doxigen. En alguns pacients s un procs lent i progressiu. En altres,consisteix en un cogul o trombe que produeix una obstrucci completa irpida del vas sanguini. Aquesta ltima situaci s el que es coneix com infart, ipot provocar la mort de la part de mscul cardac que deixa de rebre sang.Malaltia del mscul del corSn malalties que afecten el mscul cardac: Miocardiopatia hipertensiva (produda per la hipertensi no controlada). Miocardiopatia diabtica (causada per la diabetis). Miocardiopatia hipertrfica. Miocardiopatia alcohlica (per abs en el consum dalcohol). Miocardiopatia idoptica dilatada (quan es desconeix lorigen). Miocarditis (inflamaci del mscul cardac).En g