of 24/24
El mallorquí El mallorquí de la Marina de la Marina H-27 Dialectologia Catalana Sofia Bort Jesús Adell Núria Gil Pau Monfort

mallorquí de la marina

  • View
    134

  • Download
    11

Embed Size (px)

Text of mallorquí de la marina

El m a l l o r q u d e l a Mari n a

H-27 Dialectologia Catalana Sofia Bort Jess Adell Nria Gil Pau Monfort

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

ndex de contingutsIntroducci............................................................................................................................................3 Domini lingstic del catal..................................................................................................................3 LLENGUA en contraposici a DIALECTE.........................................................................................3 Divisi dialectal del catal....................................................................................................................4 1. Catal occidental..........................................................................................................................5 2. Catal oriental..............................................................................................................................6 Ubicaci geogrfica..............................................................................................................................7 Ubicaci histrica.................................................................................................................................7 1. Resum histric i social.................................................................................................................7 2. Anlisi histrica: causes de la mallorquinitzaci del parlar a Trbena........................................7 El catal occidental: el valenci.........................................................................................................10 1. Caracterstiques..........................................................................................................................10 1.1. Vocalisme (coincideix amb el nord-occidental).................................................................10 1.2. Consonantisme...................................................................................................................10 1.3. Morfosintaxi.......................................................................................................................11 1.4. Lxic...................................................................................................................................12 El valenci meridional........................................................................................................................13 El mallorqu de la Marina...................................................................................................................13 Conclusions........................................................................................................................................16 Bibliografia.........................................................................................................................................17 Annex: textos transcrits del dialecte de Trbena................................................................................18 1. Text 1: As sord...........................................................................................................................18 2. Text 2.........................................................................................................................................18

2

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

IntroducciAquest treball que desenvolupem a continuaci ha estat elaborat per a lassignatura H27 anomenada Dialectologia Catalana. En ella cada grup elabora una presentaci oral i un treball escrit. Al nostre grup ens ha tocat exposar el mallorqu de la Marina, el dialecte de Trbena i la Vall de Gallinera. Formem el grup quatre estudiants de magisteri: dos de l'especialitat d'educaci musical i dos de l'especialitat d'educaci primria. La dialectologia s la branca de la lingstica que estudia els dialectes geogrfics. Els dialectes sn les varietats de parla d'una zona determinada, els parlants de la qual no tenen gaires dificultats de comprensi amb els parlants de les altres varietats de la mateixa llengua, tot i que tenen d'algunes diferncies Per a poder elaborar aquest treball, el primer que hem fet s intentar entrar dins del bloc dialectal al qual pertany Trbena per mitj de la seva situaci geogrfica. Una vegada lhem localitzada hem entrat a la seua histria i, com no podia faltar, en el seu parlar. Durant la recerca hem tingut ms dificultats de les esperades, sobretot quan ens hem posat a buscar una mostra oral, ja que Trbena s un poble d'uns 800 habitants aproximadament i no compta amb cap grup musical, ni entrevistes, ni programa de rdio a la xarxa en els quals poder-nos basar i agafar una mostra. Tot i aix hem pogut contactar amb una xica que ens deixar una entrevista que ha de fer a alguna persona gran de Trbena.

Domini lingstic del catalEl domini lingstic s el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua. El catal s parlat, actualment, per uns deu milions de persones, repartides entre Espanya, Frana, Itlia i Andorra. Dins del domini lingstic del catal, hi ha zones que parlen un altre idioma, com l'arans a la Vall d'Aran o el castell a regions de l'interior del Pas Valenci o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord, on es parla occit. El catal s la llengua oficial del pas d'Andorra i de tres comunitats autnomes: Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci. Per es parla tamb en una franja de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres provncies i t una amplada d'uns 15-30 km. amb 50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita regi del Carxe a Mrcia, el

3

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

departament dels Pirineus Orientals de Frana, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya).

LLENGUA en contraposici a DIALECTEAbans hem explicat que un dialecte s una varietat geogrfica duna llengua, per qu s una llengua? Una llengua s un sistema de signes lingstics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llenges presenten diferncies que impossibiliten la comunicaci entre els seus parlants. Algunes voltes han sortit ideologies, que lluny de la cincia, pretenen desprestigiar un dialecte duna llengua en funci dun altre. Per tots sn una part del patrimoni cultural i mereixen el mateix respecte. A continuaci vull ficar una ancdota que li va passar a un component daquest grup: Un dia anant per Barcelona va preguntar a un vianant com sanava a la Sagrada Famlia i li va respondre si parle b parle catal, si parle malament parle valenci.

Divisi dialectal del catalDes d'un primer moment en l'assignatura vam dividir els dialectes en dos grans blocs. Per qu ho vam fer aix? La divisi en dos grans blocs actual la devem a l'escriptor Manuel Mil i Fontanals a lany 1861. A continuaci volem introduir all que ens ha semblat ms important de la seva biografia per a comprovar totes les coses que va fer a favor de la literatura catalana. Manuel Mil i Fontanals (1818-1884), filleg, erudit i escriptor. Va nixer a Vilafranca del Peneds i se'l considera un dels impulsors de la Renaixena, grcies als seus esforos en la restauraci dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia. Es va llicenciar en Dret als Estudis Generals de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a Pars i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provenal. A partir de 1845, retorn a Catalunya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any desprs guany la ctedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germ gran Pau Mil i Fontanals, eminent teric de l'art, que ho fou el 1851. Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenci, a les darreries del segle XIX, en les polmiques sobre la unificaci de l'ortografia. L'any 1861 va proposar la divisi dialectal de catal en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. 4

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

A continuaci podem veure una imatge actual que segueix respectant els lmits esmentats anteriorment en la separaci dels dos blocs. A ms inclou tots els dialectes que ms tard parlarem dells.

1. Catal occidentalEl bloc occidental del catal s el conjunt de dialectes del catal, parlats a l'oest de Catalunya concretament a quasi la provncia sencera de Lleida, al oest de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Tamb es parla a la Franja, a Andorra i al Pas Valenci. La caracterstica ms notant d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal oriental amb el que es contraposa i que veurem a continuaci, s la d'absncia de neutralitzaci en vocals tones, s a dir, ni el pas de a i e tons en [], ni el d'o tona en [u]. El catal occidental inclou els segents dialectes que al mateix temps estan dividits en subdialectes.1.Catal nord-occidental oRibagor oPallars

5

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

oLleidat 2.Valenci de transici oCatal tortos oMatarranyenc oValenci del Maestrat 3.Valenci oValenci apitxat oValenci alacant oValenci castellonenc oValenci meridional oMallorqu de la Marina (Ser el que ens centrarem desprs per a poder explicar

el parlar de Trbena.)oValenci murci (desaparegut)

2. Catal orientalEl bloc oriental del catal s el conjunt de dialectes del catal parlats a l'est de Catalunya a les provncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona. Tamb es parla a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer. La caracterstica ms notable d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal occidental amb el qual es contraposa i que hem vista anteriorment, s la neutralitzaci de la a i e tona a [] (menys a l'Alguer on ha evolucionat a /a/) i d'haver-hi substituci de la o tona per [u] (menys a l'illa de Mallorca). El catal oriental inclou els segents dialectes que al mateix temps estan dividits en subdialectes. 1.Catal central a.Salat de la Costa Brava b.Barcelon c.Tarragon 6

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

2.Balear a.Eivissenc b.Mallorqu c.Menorqu 3.Catal septentrional a.Capcins 4.Alguers 5.Xipella a.Solson

7

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

Ubicaci geogrficaEl municipi de Trbena s una poblaci de la Marina Baixa. Pertany a la provncia d'Alacant, al Pas Valenci.

Ubicaci histricaEl soller m'explica que un poble de l'interior, Trbena, s de mallorquins: que els port el rei en Jaume, en conquerir aix, i que sn gent de fe, que mengen sopes i fan sobrassades i salen en parlar.Arran de Mar, Baltassar Porcel.

1. Resum histric i socialD'origen musulm, formava part del territori dominat per Al-Azraq. Fou conquistada per l'infant Pere d'Arag, en nom de Jaume I. En 1274 va pertnyer a Sibilla de Saga i a Bernat de Sarri. Posteriorment pass a ser propietat de la famlia dels Montcada, marquesos d'Aitona i, per ltim, als comtes d'Orgaz. Lloc de moriscos dependent d'Ondara, possea 64 cases en l'any 1602. Desprs de l'expulsi, 8

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

molts d'ells es rebellaren i s'uniren a altres grups capitanejats per un moliner de Guadalest, de cognom Milini. Dominada la revolta i embarcats aquell mateix any, les seues terres van ser repoblades per mallorquins, l'empremta dels quals encara roman tant en la parla, com en els costums (fabricaci d'embotits, i en particular sobrassada). En 1970 comptava amb 1.026 habitants i amb 728 en 2007, en un terme de 31,7 km segons l'Institut Valenci d'Estadstica.

2. Anlisi histrica: causes de la mallorquinitzaci del parlar a TrbenaEl 14 de febrer de 1502 es va signar un decret que ordenava la conversi o expulsi de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Arag, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmtica result ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les quals els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservaci de la seua llengua, religi i costums. Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Arag optaren per la conversi al cristianisme, mitjanant el bateig. Al Regne de Valncia, per, van ser escassssimes les conversions i la prctica totalitat dels sarrans continu practicant la seua religi islmica. Tanmateix, arran de la Revolta de les Germanies, l'emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525). Front a aquesta imposici, alguns sarrans es van revoltar a Benaguasil (Camp de Tria), encara que finalment els van batejar a la fora (1526). Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella poca tenien un caire clarament pejoratiu. La conversi forada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. Tamb foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decret l'expulsi del territori a tots els moriscos. D'aquesta manera el dia 9 de setembre de 1609, a la ciutat de Valncia es va signar el Decret dexpulsi, que es va fer pblic el 22. Segons el decret podien quedar-se un sis per cent, generalment els matrimonis mixtes, i alguns xiquets menors de sis anys. A Trbena sabem que tres infants van ser donats en adopci, dos a Benissa i u a Mutxamel. 9

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

En temps de lexpulsi dels moriscos tot pareix indicar labsoluta despoblaci de la vall de Trbena, no obstant existeix la versi que afirma que van quedar set famlies cristianes. Sabem de lexistncia de poblaci cristiana des de 1280, quan es van assentar quaranta pobladors, al 1414 noms quedaven cinc cases de cristians i al 1459 encara quedaven cinc famlies cristianes a Trbena. A partir daquesta data soles queda constncia de poblaci morisca. A pesar del Decret d'expulsi molts moriscos van decidir quedar-se, i revoltar-se. Mellini, un moliner, va acabdillar als revoltats de Guadalest, i va anar a unir-se amb els rebels de Xal, als qui prviament se li van unir els de Trbena i Benigembla. Tots junts van donar batalla als cristians vells de Pego, en lentrada del Vall de Laguar. Els revoltats de la Vall dAlcal, Ebo, Laguar i Parcent, per la seva banda, s van enfrontar amb els cristians vells dAlcoi, en el Pla de Petracos. Mellini, al cap davant dels moriscos de Guadalest, Xal, Benigembla i Trbena, es va situar en castell dAtzavares, a lentra de Laguar. Els dAlcal, Ebo, Laguar i Parcent en el castell de Garges, al laltra banda de la mateixa Vall.

Sancho de Luna va atacar el castell dAtzavares el 15 de novembre de 1609, els all refugiats al no poder front al atac es van retirar al castell de Garges, on estaven els altres revoltats. El 29 van ser assetjats, i finalment s van rendir. Dies desprs, entre el 4 i 17 de desembre van ser embarcats en els ports de Xbia i Dnia, cap al nord dfrica. Lexpulsi dels moriscs de 1609 supos la prdua de prop dun ter de la poblaci del Regne de Valncia unes quatre-centes mil persones, que encara era ms important en aquelles comarques del sud del Regne amb una poblaci majoritriament morisca (el Marquesat i la Marina), que degueren perdre prop dels dos teros de la poblaci. Els senyors valencians procediren rpidament a la recolonitzaci dels seus dominis mitjanant la concessi de cartes de poblament o nous establiments, que provocaren moviments de poblaci importants dins el Regne de Valncia. Per a les zones muntanyoses del sud del pas, menys aptes per als usos agraris i en principi menys atractives per als cristians de natura valencians, bona part dels colons procedien de fora del Regne, sobretot de Mallorca. Es tracta dun procs dirigit pels senyors valencians, el Duc de Gandia i Virrei de Mallorca i que, en el cas de Mallorca, sexplica per les circumstncies de la zona dorigen. Els senyors feudals dels llocs deshabitats van fer ofertes, per acollir nous pobladors. Loferta de terres i cases i duna pressi fiscal menor, va fer que molts mallorquins es decidiren a emigrar cap a la Marina Alta i Trbena. Aquesta 10

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

emigraci va ser fora important, com a exemple a Santa Margalida on va migrar un 20% de la poblaci, unes quatre-centes persones. Gast de Montcada, marit de Llusa Bou, va fer els trmits per a repoblar Trbena amb mallorquins. Aix tenim que el 25 de desembre de 1610 es van donar terres i casa a divuit pobladors. Novament el 27 dagost de 1616 es va fer vint-iquatre nous repobladors. Total des de el 1610 fins al 1616 es van establir als llocs de Trbena un total de seixanta-nou famlies, uns docents setanta habitants. A ms de a Trbena, de les Illes balears, tamb van arribar repobladors a la marina Alta, com ara: a la Vall de Gallinera, a la Vall de Laguar o a la Vall dEbo. A la Vall de Trbena, des de l'Edat Mitjana, existien dos nuclis de poblaci, Benigebell (La Placeta Vella) i Benitalfa (Es Llogaret). A ms a la part del castell hi havia un petit barri anomenat el Raval de l'Olivera (Es Poble Dalt). Ja en l'Edat Moderna, i per l'eclosi demogrfica, es van crear dos nous nuclis, el Rafl de Benissalim i Birlam (tamb a Es Poble Dalt). Les fonts escrites, parlen d'un altre lloc anomenat Micep, que podria ser una corrupci de Rafalet. En aquestos llogarets s on es van assentar els colons mallorquins, desprs de l'expulsi dels moriscos. En el pas del temps els llocs vells, Benigebell i Benitalfa, es van unir i van formar l'actual casc urb, perdent els noms vells pels actuals de, La Placeta i Es Llogaret. A banda el Rafl de Benissalim, Birlam i el Raval de l'Olivera, van formar un altre nucli urb, que per a diferenciar-lo es coneixia com Es Poble Dalt.

11

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

El catal occidental: el valenci1. Caracterstiques 1.1. Vocalisme (coincideix amb el nord-occidental)O i E -> obertes (cor, verd) Diftong [i] passa a creixent [w] (avui) A i E tones inicials: la A s'imposa sobre la E. (entendre -> antendre)

1.2. ConsonantismeEn posici final, terminacions del tipus: [lk] cullc (cullo) [k] esmunyc (esmunyo) [k] lligc (llegeixo). Les oclusives p, t, k seguides per una vocal, s'inclinen cap a aquesta i passen a ser b, d, g. Exemples: Cap estret -> cab estret. Pit ample -> pid ample. Sac ample -> sag ample. Les oclusives p, t, k seguides de consonant solen emmudir. Exemple: rector -> retor. En els sufixos -ada i -ador, la d tendeix a desaparixer. Exemples: aixada -> aix, mascletada -> masclet, mocador -> mocaor. Normalment, la -R final s'articula (excepte algunes zones del nord i a les comarques del sud). Exemples: cantaR, ballaR. 12

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

Tamb articula (en la nostra zona no) els grups NT, LT, NG en posici final. Exemples: fent, gent, molt, banc.

13

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

1.3. MorfosintaxiL'article personal EN ha desaparegut prcticament. Exemple: En Joan. Els pronoms i adjectius demostratius ofereixen tres categories (que coincideixen amb el castell). Este, eixe, aquell. Esta, eixa, aquella. A, aix, all. Ac, aqu (ah), all. El femen dels adjectius meu, teu, seu, es forma amb U i no amb V: meua, teua, seua. S'utilitza el numeral dos tant per al mascul com per al femen (no dues). Alguns cardinals tamb varien respecte al dialecte oriental. Exemples: vuit (huit), dsset (disset), dnou (dinou), vuitanta (huitanta). Tendncia forta a l's del diminutiu, arribant en alguns casos a perdre el seu valor com a tal. Exemple: nuet, blanet, tovet. FORMES VERBALS: Primera persona del present d'indicatiu finalitza amb E (cante). Pretrit indefinit del tipus cant (noms algunes zones). Verbs del tipus caure i riure fan l'imperfet d'indicatiu mantenint l'accentuaci clssica. Exemple: caa, ria, i no queia, reia. Verbs de la 3a conjugaci al present de subjuntiu afegeixen una consonant velar. Exemple: cullga, cusga. Unitats adverbials caracterstiques: 14

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

dins (dintre) pacaqu, pacall (cap aqu, cap all). Prompte (aviat). Conjunci adversativa pero (i no per). Absncia de: Adverbi pas en les negacions. Els adverbis fora i gaire. El pronom tothom.

1.4. LxicOCCIDENTAL Aplegar Fussar Llavar Prompte Rabosa Fanzella Xic Estall Gord Eixir Granera Tenedor Cepillo Cuernos Entonces Rabo ORIENTAL Arribar Furgar Rentar Aviat Guineu Formatgera Noi Escarada Gras Sortir Escombra Forquilla Raspall Banyes Aleshores Cua

15

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

El valenci meridionalA ms dels trets ms significatius del valenci general, el dialecte meridional es caracteritza per: Diferenciaci del diftong ou en au (noms a la part ms meridional): moure -> maure, ou -> au, bou -> bau. Harmonia voclica: o assimilen la -a final, fent-la passar a e o o obertes: serra -> srr, terra -> trr, porta -> prt. Pel que fa a l's de les consonants, noms hi ha diferncies de distribuci respecte al valenci general: Prdua de -D- intervoclica molt accentuada: seda -> sea, roda -> roa. Prdua -R final al Vinalop Mitj i al Camp d'Elx: cantar -> cant, sabater -> sabat. Prdua de la -T- dels grups -NT- i -LT-: pont -> pon, present -> presn. La palatal // tendeix a articular-se sense l'apndix de a iod: caixa [ka]. Quant a la morfologia, destaca: L'article mascul o femen plural esdev es, davant consonant: es vaques, es fadrins (per els amics, les amigues). El perfet compost (vaig cantar) predomina sobre el simple (cant). Pronoms neutres tenen la variant ast, aix, all. El lxic testifica la barreja de pobladors assentats en aquestes terres: Convivncia de tav i tvec, d'inflar i unflar, de arrels i rals, etc. est en relaci amb la colonitzaci de procedncia occidental i oriental. Diversos factors histrics, d'immigraci, de venatge, etc. deuen ser la base de la introducci de castellanismes com varraco (verro), barro (barb), surdo (esquerr), etc. D'altres es concentren ms cap al sud i oest: pavo (gall d'indi), trompa (morro), muletes 16

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

(crosses), llevar (portar, dur), etc. Altres castellanismes hbrids com mutxol, mussol (creuament probable entre mussol i el castell mochuelo).

El mallorqu de la MarinaA la Marina, com ja hem comentat, i ms en concret a Trbena i a la Vall de Gallinera, es conserven algunes peculiaritats del mallorqu, a causa de la colonitzaci duta a terme pel duc de Gandia. Pel que fa al sistema fontic d'aquest subdialecte incls dintre del valenci meridional, cal destacar: Que del sistema del vocalisme tnic insular fou objecte, entre els immigrants mallorquins de Trbena i segurament desprs d'unes quantes generacions, d'un reajustament. Es produ una absorci del fonema // pel fonema /e/. D'aquesta manera, per exemple, /nt/pass a ser /nt/, o /krst/ esdevingu /krsta/. Per tant, podem parlar d'una clara adaptaci al sistema voclic autcton de Trbena i del valenci meridional. Que el vocalisme ton, al igual que el tnic, va veure substitut el seu fonema neutre // per /e/ o /a/, segons que li corresponia d'acord amb el valenci. Exemples: /tl/ -> /telr/; /frk/ -> /frka/. Quant al consonantisme, el sistema fonolgic consonntic del catal general, segons A. Badia (1965), es compon de vint-i-tres fonemes. El del valenci meridional constaria del mateix nombre de fonemes, per amb dos canvis: Introducci, en l'ordre labial, de la fricativa sorda /v/. Supressi, en l'ordre palatal, de la fricativa sonora //. En l'adaptaci del consonantisme mallorqu al valenci meridional, concretament a Trbena, cal observar: 1.En l'ordre labial la /v/ ja existia a la parla autctona dels mallorquins: /vi/, /kav/ 17

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

2.La realitzaci oclusiva de /b/ intervoclica, freqentment al sector meridional valenci va contagiar tamb el tarbener; aix ha fet possible el pas a /p/ en casos com rebost -> /repst/. 3.En l'ordre palatal, / / fou sistemticament substitut per /d /l/ -> /d /. l/ 4.La resta de diferncies afectava la freqncia de fonemes: la -R final articulada dels infinitius /kantr/ i substantius /azbarzr/; la desaparici de la -D- del sufix -ADA < ata: /sobras/ sobrassada, /espr/ vesprada. 5.Certes combinacions de consonants ja eren conegudes pels mallorquins immigrants. Aix [-nt] en lloc de [-n]: /vnt/; [-nk] en lloc de [-n]: /bnk/. Ara farem un bot fins la morfologia: a Trbena s'ha pogut comprovar l'existncia d'un doble registre en l's de l'article: el salat, d'origen mallorqu, i el valenci general. Ac, en l's autcton de l'article, s on es fa ms ostensible la petjada insular. Com indica Joan Veny a Introducci a la dialectologia catalana (1986), amb el qual ens hem basat per a realitzar aquest estudi, l's de l'article salat s, juntament amb la preparaci de les sobrassades, el signe ms visible de la procedncia de la gent tarbenera. El sistema de l'article tarbener s un pl ms senzill que el mallorquMASCUL + consonant SINGULAR PLURAL es as + vocal s' sa ses FEMEN + consonant + vocal s'

Respecte a l's de cadascun d'aquests registres, cal observar que l'article salat s el que usa la gran majoria del poble, els parlants en les seues relacions quotidianes; per aquests mateixos sn qui, en la seua comunicaci amb gent forastera, recorren a l'article literari. D'altra banda, l's de l'article personal, que no s'usa normalment davant dels noms de persona al valenci meridional (exceptuant el parlar de Crevillent), s que apareix a Trbena: [am pdro], [la mara], on la forma masculina del qual [an] t una indubtable relaci amb l'article personal mallorqu en, de plena vitalitat. 18

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

Passarem ara a analitzar l's de vocabulari especfic: 1.Dels tres mots considerats per Alcover com a mallorquins, cal tenir en compte que recapte provisi, menjar i beneit ximple estan bastant estesos; maleit rabis, de mal geni, en canvi, s'usa noms a Mallorca, a Menorca i a la zona de colonitzaci balear. Altres termes que tamb provenen del mallorqu ocupen una rea fora estesa en el valenci o en el catal nord-oriental. En aquests casos, el dialecte arribat amb els colonitzadors no fu sin afermar i consolidar aquest mots coincidents en ambds dominis dialectals: busca (a l'ull) -> brossa (a l'ull) granera -> escombra esclata-sangs -> rovellons grgola -> mena de bolet comestible. Mot que apareix en punts allats del valenci meridional alegar -> catal desbravar, mallorqu aregar. 2. A continuaci inclourem una llista de mots o variants que per la seua exclusiva localitzaci a Trbena o altres pobles de la Marina, poden considerar-se un antic tribut lingstic insular: oruga eruga apareix sorprenentment envoltat per rees de gruga, rosquilla, cuc. Titineta o tetineta (de la coa llarga) cuereta, mallorqu titina. Allot llot, enfront de sieno, seno, tarquim, solatge, etc. de la resta del sector. Conillons amagar (jugar a) jugar a la cuit. Crida l'atenci l's del mateix sufix diminutiu que el mallorqu (conillons amagats). Palpes (mans palpes) mans balbes. A la resta del sector dialectal tenim: mans anganxaes, gelaes, botges, ertes, angarrotaes, angarsides. 19

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

Ascanyat ronc, afnic. Animpass anit. Serras serradures. Remutxalla ramalla, ramulla Cap caparull cim, extrem superior d'un arbre. Segueixen ara dos casos de valors semntics idntics al mallorqu: dissabte, catal vespra, com a la resta del valenci. Sembrar, catal plantar.

20

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

ConclusionsPel que fa el treball en si, creiem que ha estat un projecte molt profits ja que hem hagut d'estudiar les caracterstiques del dialecte al qual pertany la parla de Trbena, documentarnos al voltant de la seua histria i de les causes que porten aquest parlar al Pas Valenci, examinar les caracterstiques peculiars i concretes del parlar i analitzar-ne el seu futur. Com a estudiants de magisteri tenim clar que si busquem nosaltres la informaci, l'analitzem, la reorganitzem i la sintetitzem el nostre aprenentatge s ms significatiu. Per a dur a terme aquesta monografia hem contactat amb una xica de Trbena grcies al seu bloc. Carmen Signes Oliveres s una estudiant de batxillerat que dedica el seu treball de sntesi al parlar del seu poble. Segons ens explica, a Trbena es parla valenci i no se sol parlar castell si no s amb alg de fora de la comunitat. A ms a ms, els tarbeners i les tarbeneres entre ells conserven el salat per no el mantenen si surten del seu poble. s a dir, al seu poble utilitzen les formes dels articles salats per ho solen canviar si parlen amb alg que no els utilitza. D'aquesta manera es produeix una situaci de diglssia ja que en uns mbits utilitzen el salat (al poble, amb la famlia, amb els amics, a casa) mentre que en la resta no l'utilitzen (quan parlen amb un desconegut, amb gent d'altres pobles, etc.). Signes creu que si les coses segueixen com ara el mallorqu de Trbena no es perdr. Nosaltres creiem que la prdua d'aquest parlar tan peculiar seria, sens dubte, una llstima. Amb aquest projecte que hem dut entre mans hem conegut ms a fons un dialecte del qual noms n'havem sentit alguna referncia. Tamb ens hem adonat que un dialecte com aquest refora, encara ms, la unitat de la llengua ja que si a Trbena parlen en valenci i el seu dialecte prov de Mallorca no pot ser que el mallorqu siga una llengua diferent del valenci perqu els valencians no entendrien la gent de Trbena. En definitiva amb aquest treball hem aprs quin s l'objecte d'estudi de la dialectologia, com es duen a terme aquests estudis i hem conegut autors que han tingut una importncia cabdal dins l'estudi d'aquesta rama de la lingstica.

21

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

BibliografiaVeny, Joan (1978), Els parlars catalans, Moll, Barcelona.

Veny, Joan (1986), Introducci a la dialectologia catalana, Enciclopdia Catalana, Barcelona. Signes, Carmen (2009) Sa parla de Trbena http://saparladetarbena.blogspot.com Pont, Antoni (2005) http://www.galeon.com/tonipont/, http://moima.ppcc.cat/, http://calaixtoni.ppcc.cat/ Viquipdia http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0rbena , http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes, http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes_del_catal%C3%A0

22

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

Annex: textos transcrits del dialecte de Trbena1. Text 1: As sordEra un sord que venia de ferrar i va ancontr s'atre, o l'ancontrava, i diu: - Ai, ara l'ancontrar, am preguntara d'en vinc i jo li contestar: De Benissa, de ferrar. Am preguntar a com m'ha costat la ferr: A cade clau, un diner. (Ses potes des matxos tenien huit claus i ses burres sis, as burros sis); diu: -Li dir: A cade clau un diner. Am preguntar sil riu du uia -capteniments que es fea l'home!- i jo li dir que hasta el nuc- (duia un guiato is guiato tenia un nuc i l'home n'havia medit un nuc). Im preguntar si la burra s meua i jo li dir: Ruc i tot (duia un ruquet, un burret). I avant. - Bon dia, germ. - De Benissa de ferrar! -as sord. - Jo no li pregunta a(i)x. - A cade clau un diner! -(com aquell ja s'havia fet as crrec de lo que li preguntava i li via de contestar). - I vost ast loco? Diu: - Tasta al nuc! - I vage an Santa Mare de Du! Diu: - Ruc i tot! I au!(Text contat per Joan-Batiste Cifre, de 73 anys, de Trbena, i recollit per Joan-Llus Monjo, Febrer de 1992).

2. Text 2Un home doms tenia dos fills. As ms tjove li va di(r) (a) son pare: Ia ()s hora de que traballa i pes meu cnter i que tinga dins. s precs que ma'n puga (a)nar a crre(r) mn. Partixque (a)s seus bns i done'm sa part que (a)m pertoca. Ai, fill meu, li va di(r) son pare, com vuigues; eres ron (roun) i sars castigat. I (a)ndespus va obri(r) (u)n ca(i)x, va parti(r) (a)s seus bns i va fe(r) dos pars. Uns dies despus as ron (roun) sa'n va (a)na(r) des poble molt astufat i (a)nsense di(r) dis a ning. Va travessa(r) mol(t) de terres ermes, alamon de boscs i de rius, i va aplegar (arribar) a (u)na gran ciudat an as

23

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

va gasta(r) tots as dins. Al ca(d) de (u)ns mesos va 've(r) de vendre sa roba a (u)na dona vella i (a)s va posa(r) an amo; al vaen anvia(r) (a)n al camp pe(r) guarda(r) (a)s burros i (a)s bous. Antonces va se(r) mol(t) desgraciat. Ia no va tindre llip pe(r) dormi(r) (a) la nit ni foc pe(r) (a) ascalfa(r)-se quan tinguera fred. A voltes tenia tan(t) de fam que hasta s'haguera mintjat (mentjat) aquelles fulles de col i (a)quella fruta podrida que (a)s mintgen (mentgen) as porcs. Pero ning li donava res. Un dia, a la poqueta de nit, an sa pantxa buida, as va de(i)xa(r) caure demun(t) de (u)n tronc i mirava pe(r) sa finestra as pardalets que bolaven tjutgs. I (a)n camant va vre(r) apar(i)xe(r) sa lIuna i ses astrels, i va di(r) plorant: All, sa casa de mon pare ast plena de criats que tenen pa i vi, ous i formatge tan(t) com an volen. Mestantes i (a)c (a)m muic (more) de fam.(Versi de Joan-L1us Monja i Mascar)

24