Mòdul de: Edició digital d'imatges amb el GIMP (1)weib.caib.es/.../distancia/Material/ed_digit/ed_digit1.pdfCrear una carpeta del curs Activitat opcional 1 Seria convenient que,

Materials de formació

Edició digital d'imatges amb el GIMP

Mòdul de:

Edició digital d'imatges amb el GIMP (1)

Autor: Jesús Arbués

Adaptació per a GIMP: Guillem A. Suñer

Desembre 2008

Tractament digital d'imatges amb el GIMP Autor: Jesús Arbués Garcia del Moral Adaptació per a GIMP: Guillem A. Suñer Sabater Servei de Formació Permanent del Professorat Direcció General d‘Ordenació, Innovació i Formació del Professorat Govern de les Illes Balears Conselleria d’Educació i Cultura Desembre 2008

obra de Jesús Arbués i Guillem A. Suñer està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/ed_digit/guia.htm

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/



1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................ 3

1.1. CONFIGURACIÓ ........................................................................................................................................ 3 1.2. RESOLUCIÓ DE LES IMATGES .................................................................................................................... 4

2. EL PROGRAMA GIMP ............................................................................................................................... 9

2.1. INTRODUCCIÓ AL GIMP 2.6.3 ............................................................................................................ 9

3. CREAR NOUS FULLS ............................................................................................................................... 21

3.1. CREAR UN "FULL" (IMATGE) PER PODER-HI TREBALLAR ......................................................................... 21

4. OBRIR IMATGES ...................................................................................................................................... 23

5. MODIFICACIONS DE LES MIDES D’IMATGES ................................................................................ 26

5.1. ZOOM ..................................................................................................................................................... 27 5.2. ESCALA LA IMATGE ................................................................................................................................ 29 5.3. MIDA DE L'ÀREA DE DIBUIX .................................................................................................................... 34

6. GUARDAR LA IMATGE QUE TENIM EN PANTALLA ..................................................................... 36

7. ESTRIS ......................................................................................................................................................... 42

Informàtica educativa: Edició digital d’imatges amb GIMP.

Jesús Arbués i Guillem A. Suñer Pàgina 2

Convencions

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introducció Activitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligatori Les activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran de lliurar obligatòriament per tal de superar el curs de formació.

Activitats opcionals Activitats d'ampliació de coneixements que permetran aprofundir en la temàtica tractada.

Recomanacions o comentaris Recomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades

Ajuda Per a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionals Per poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.



1. INTRODUCCIÓ

1.1. CONFIGURACIÓ És força important tenir uns coneixements previs sobre les condicions del treball abans de començar a fer-ho. Així, ara estudiarem els condicionants de pantalla i de resolució que afectaran el nostre treball.

Activitat d’introducció 1

Configuració El primer que hem de saber és quina configuració té la nostra pantalla, quina quantitat de píxels ens permet. Per saber-ho cal que anem a Inicio > Configuración > Panel de Control i entrarem a diverses opcions del sistema. Escollirem Pantalla i clicarem sobre Configuración per saber en quin format tenim preparada la pantalla. Normalment haurem de tenir 1024 per 768 píxels.



L‘àrea de l‘escriptori ens dóna el nombre de píxels d‘amplada i d‘altura. En aquesta imatge és de 1024 per 768. Si en aquesta pantalla obríssim un dibuix de mides superiors, com ara 1600 per 1200, només en veuríem un fragment. Les imatges digitals estan basades en píxels i creen la il·lusió de tons continus, encara que cada píxel només tingui un color. Aquestes dues imatges corresponen a dues ampliacions per poder veure què és un píxel. La primera és un fragment d‘una mosca i la segona és un tros de l‘orella del Yoda, un dels bons d ’Star Wars. Els píxels són els petits quadrilàters.

1.2. RESOLUCIÓ DE LES IMATGES

La resolució de les imatges és el nombre de píxels d‘una imatge. Normalment es mesura en píxels per polzada (ppp en català; o ppi, de l‘anglès píxels per inch). En el GIMP hi trobarem diferents abreviacions(segons la versió del programa que utilitzem) per referir-se a la resolució en píxels per polzada: píxels/in (inch és polzada) píxels/cm (adaptació al SMI) dpi (dot per inch. Dot és punt o píxel) Quan escanegem una imatge per transformar-la en imatge digital, podem establir el nombre de píxels que volem que tingui. Més endavant veurem que, segons allò a què destinem la imatge, cal canviar aquesta quantitat de píxels per polzada. Per exemple, una imatge d‘una polzada quadrada de superfície escanejada a 72 píxels per polzada conté 5184 píxels (72 d'amplada per 72 d'altura), mentre que la mateixa imatge escanejada a 144 píxels per polzada conté 20736 píxels (144x144). La imatge d‘origen és la mateixa, però, en escanejar-la amb una resolució diferent, la seva presència en pantalla també és diferent.



Mida de la imatge i mida de l'arxiu Hem de diferenciar aquests dos conceptes: 1) la mida de la imatge es defineix com les dimensions en píxels de la matriu o

quadrícula. Per exemple, aquesta imatge està formada per una matriu de 400 columnes per 261 files, llavors la mida de la imatge és de 400 x 261 píxels. I si sabem quantes polzades ocupen aquests 400 píxels, podríem calcular la resolució de la imatge, en píxels per polzada (ppp).

2) la mida de l'arxiu és la quantitat d'informació que conté aquest, mesurada en bits,

bytes o qualsevol del seus múltiples []. Si una imatge (això és extensible a qualsevol document informàtic) conté 22 Kb, aquesta és la seva mida de l'arxiu: 22 Kb.

[] 8 bits = 1 byte, 1024 bytes = 1 Kilobyte ó Kb. 1024 Kb = 1 Megabyte ó Mb.

Activitat d’introducció 2 Instal·lar el GIMP El GIMP (Acrònim de GNU Image Manipulation Program) és un programa de distribució lliure, extremadament potent i versàtil, adequat per a tasques com ara retoc fotogràfic o creació i disseny d'imatges. Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador massiu d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics, etc. La versió més actual a l‘hora d‘escriure aquestes frases és la 2.6.3, lliurada el 28-11-2008. Es pot davallar des d‘una sèrie de servidors, com per exemple el de la mateixa pàgina oficial del programa GIMP ( http://www.gimp.org/ ). Recomanem per a aquesta descàrrega la pàgina de Softcatalà ( http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp ). El GIMP 2.6.3 està disponible per a les plataformes Linux, Windows (2000 i superiors) i Mac. A la pàgina del GIMP de Softcatalà hi trobareu els enllaços per a les descàrregues corresponents. Des d‘un dels servidors que ens proposa Softcatalà, davallarem l‘arxiu d‘instal·lació (arxiu executable) que recomanem que deseu a l‘escriptori. Aquest arxiu el podrem esborrar quan s‘hagi completat amb èxit la instal·lació.

ALERTA! El procés d‘instal·lació és en anglès. No obstant, el idioma que utilitzarà el GIMP (a partir de la versió 2.4.0) en els seus menús vindrà condicionat pel idioma del sistema operatiu del vostre ordinador.

http://www.gimp.org/

http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp



Per a tenir el GIMP en català en el vostre ordinador (Windows) cal anar primer a Inici > Tauler de control > Opcions regionals i de llengua, i seleccionar el català a la pestanya Opcions regionals. Per a altres plataformes, consulteu la pàgina: http://docs.gimp.org/es/gimp-fire-up.html - gimp-concepts-running-language L‘arxiu executable és el següent:

[ arxiu executable per a plataformes Windows ] Fent un doble clic a aquest arxiu començarà la instal·lació, en anglès. El programa d‘instal·lació ens presenta una pantalla de benvinguda amb la recomanació de tancar tots els programes que poguéssim tenir oberts. És recomanable seguir aquesta recomanació, i clicar Next >

A continuació el programa ens demanarà l‘acceptació de la llicència d‘ús GNU.

http://docs.gimp.org/es/gimp-fire-up.html#gimp-concepts-running-language



Aquesta acceptació es produirà en prémer l‘opció Next >. Amb aquesta opció passarem a la següent pantalla:

En aquesta pantalla se‘ns ofereix la possibilitat de fer la instal·lació per defecte o personalitzar-la. Recomanem fer el primer tipus d‘instal·lació amb l‘opció Install now. La personalitzada (Customize) permetria triar el directori on s‘instal·larà el GIMP, si volem una instal·lació mínima, completa o estàndard, els tipus de fitxers gràfics que el GIMP



obrirà per defecte, si s‘han de crear o no dreceres al menú Inicia i a l‘escriptori, etcètera. En aquest moment comença la instal·lació efectiva, amb l‘extracció dels fitxers i la configuració de l‘ordinador. En el cas de tenir ja una versió anterior del GIMP a l‘ordinador, aquesta serà substituïda per la nova versió. Finalment, el programa d‘instal·lació ens presenta la pantalla final.

En prémer el botó Finish el programa començarà a executar-se.

Activitat opcional 1

Crear una carpeta del curs Seria convenient que, abans de començar, creéssiu una carpeta on anireu desant totes les feines que fareu al llarg del tutorial. Utilitzeu els recursos del Windows i creeu una carpeta nova amb un nom concret, per exemple: curset.



2. EL PROGRAMA GIMP

2.1. INTRODUCCIÓ AL GIMP 2.6.3


Posada en funcionament del programa Aneu a Inicio > Programas > GIMP > GIMP 2, o bé cliqueu la icona d'accés directe en l'escriptori:

Entrareu al programa.

GIMP és un programa de distribució lliure, extremadament potent i versàtil, adequat per a tasques com ara retoc fotogràfic o creació i disseny d'imatges. GIMP és un acrònim de GNU Image Manipulation Program: programa de manipulació d'imatges basat en el projecte GNU. Aquest projecte envolta tota la filosofia del "programari lliure". Així doncs, el GIMP es va desenvolupar en un principi per al sistema operatiu Linux, i ja fa un temps que es troba disponible per a Windows i Mac. Es pot instal·lar sobre qualsevol Windows, Vista inclós. Com a programari lliure, el GIMP té el seu codi obert i, per tant, es nodreix de diverses aportacions, molt especialment a la secció connectors, que són petites aplicacions o plugins desenvolupades per a realitzar tasques molt concretes. Consulteu les pàgines web:

Rebost del GIMP, en català: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp

Projecte GIMP, pàgina oficial en anglés: http://www.gimp.org

Wiki del GIMP, en català: http://www.softcatala.org/wiki/Gimp

Projecte GNU: http://www.gnu.org

Manual on-line del GIMP, en castellà: http://docs.gimp.org/es/

Llibre on-line Grokking the GIMP: http://gimp-savvy.com/BOOK/index.html ("entendre exhaustivament el GIMP")

Per començar, cal entendre que el programa GIMP treballa de manera diferent a la majoria dels programes per a Windows. La seva filosofia és la utilització de diverses finestres independents, segons les tasques que s'han de realitzar. És a dir, el GIMP no dóna la possibilitat de concentrar tots els controls i imatges dins una finestra única, sinó que s‘aniran obrint i tancant finestres independents —i que es podran situar en qualsevol lloc de la pantalla— segons anem realitzant diverses operacions amb les imatges.

http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp

http://www.gimp.org/

http://www.softcatala.org/wiki/Gimp

http://www.gnu.org/

http://docs.gimp.org/es/

http://gimp-savvy.com/BOOK/index.html



Quan obrim per primera vegada el programa GIMP apareixen 3 finestres. D‘esquerra a dreta: la caixa d‘eines, la finestra d‘imatge i el quadre de diàleg de capes. Vista de la presentació inicial del programa GIMP:

[ caixa d‘eines ] [ finestra d‘imatge ] [ quadre de diàleg de capes] NOTA: la aparença d‘aquestes finestres no depèn del programa GIMP, sinó del gestor de finestres del sistema operatiu de l‘ordinador. Per tant, pot haver-hi petites variacions en l‘aparença de les finestres segons la plataforma utilitzada (Windows, Linux o Mac) i sistema operatiu instal·lat (W2000, XP, Me, Vista, Mac OS X, Mandriva, Red Hat, SuSE, Ubuntu...)



La caixa d'eines

La caixa d‘eines és el cor del programa. És la única part

de l‘aplicació que no pot aparèixer duplicada i que no es pot tancar. Si es tanca, es tanca tot el programa. En aquesta versió ha desaparegut la barra superior amb 3 menús, que s‘han integrat a la finestra d‘imatge.

A la part superior de la caixa d‘eines es localitzen les icones que activen les eines de selecció, edició i dibuix, entre d‘altres. Per davall d‘elles, hi ha els colors de primer i segon terme.

Una gran ajuda és fer passar el cursor per damunt de les icones i, si ens hi detenim un moment, apareixerà un rectangle que informa de la utilitat de cadascuna d‘elles i les tecles d‘accés ràpid.

En prémer una icona, aquesta queda seleccionada, i a la part inferior de la caixa d‘eines apareix el quadre d‘opcions de la mateixa. Per exemple, a la imatge de l‘esquerra està seleccionada la icona del cubell de pintura, i per tant, a la part inferior es despleguen totes les opcions que pot tenir dita eina.



La finestra d'imatge

La finestra d‘imatge és l‘espai a on es mostrarà una imatge oberta pel programa. Segons la filosofia del GIMP, cada imatge oberta es mostrarà dins de la seva pròpia finestra. Per tant, podem tenir multitud de finestres obertes al mateix temps, cada una d‘elles independent. El límit ho posa la quantitat de recursos de l‘ordinador. Una característica avançada de la finestra d‘imatge és la capacitat d‘arrossegar el fitxer d‘una imatge, des de la seva carpeta i tant amb el botó dret com esquerra del ratolí, i amollar-lo dins de la finestra d‘imatge. El programa obrirà la imatge de manera automàtica.

A la part superior de la finestra d‘imatge es troba la barra de títol, a on es mostrarà el nom del fitxer de la imatge obert, així com informació addicional com pot ser la mida de la imatge en píxels, el sistema de color utilitzat i el nombre de capes que conté. Davall de la barra de títol es troba la barra del menú de la imatge, que dóna accés pràcticament a quasi totes les operacions que poden fer-se sobre una imatge (hi ha algunes accions "globals" que només es poden fer accedint amb les icones de la caixa d‘eines). Fixeu-vos com cada menú te una lletra rallada:

Fitxer Edita Selecciona Visualitza Imatge Capes Colors Eines Filtres Finestres Ajuda Prement la tecla ALT i la tecla de la lletra desplegarem el menú corresponent. Ara bé, el GIMP ens ofereix la possibilitat de convertir qualsevol menú o submenú en una finestra independent, per poder accedir més fàcilment a la operació que estam realitzant en un moment donat. Així doncs, bastarà posar el cursor sobre la finestra de la imatge i clicar una vegada amb el botó dret del ratolí per accedir al menú de la imatge, presentant en forma de columna, tal com es mostra a la imatge següent:



La línia discontínua amb la que comença permet deixar aquest menú com a una finestra independent. Basta fer-hi un clic a sobre:

...per a passar a ser una finestra independent:

La nova finestra així creada es pot tancar si cliqueu damunt el petit triangle a la part esquerra de les ratlles discontínues. Aquest procés de convertir un menú en finestra independent es pot fer a qualsevol nivell de submenú. Simplement, es tracta d‘anar navegant per les diferents columnes de menús, i en trobar la que ens interessa, pitjar la seva línia discontinua, tal com es mostra a la imatge següent:



També es pot obrir i tancar el menú de la imatge clicant sobre el petit triangle de la part superior esquerra de la finestra de la imatge oberta:

Tal com hem dit abans, amb el menú de la imatge es pot accedir a quasi totes les operacions possibles per a tractar una imatge. No és el nostre propòsit fer aquí una descripció exhaustiva de tots els menús possibles. Les operacions més importants les anirem veient al llarg d‘aquest curs. Ara només comentarem dos menús essencials:



El menú Fitxer és el que conté les eines bàsiques per a fer feina amb el GIMP.

Nou… obre un quadre de diàleg a on podrem triar les mides per a una nova imatge. Crea Té tres opcions:

- Del porta-retalls. Obri en una finestra del GIMP qualsevol imatge que hagi estat copiada al porta-retalls de Windows, utilitzant una altra aplicació.

- Captura de pantalla… es poden fer captures de pantalla, ja sigui d'una finestra activa o de tota la pantalla.

- Escàner/càmera… executa el programa de l'escàner o la càmera que estigui instal·lat. Es pot escanejar una imatge i enviar-la directament al GIMP.

Obre… ens permet seleccionar una imatge des d'una carpeta per poder fer feina amb ella. Obre com a capes… obri un arxiu d'imatge, que s‘afegeix com una capa a la imatge actual. Obre una ubicació... ens permet triar una imatge allotjada a un servidor web. Fitxers recents emmagatzema els darrers arxius amb els que el GIMP ha fet feina. Desa... desa els canvis fets a una imatge que ja tenia un nom i una extensió. Anomena i desa... permet donar nom i extensió a una imatge. Desa’n una còpia... desa la imatge en un lloc diferent, però amb el mateix nom. Desa com a plantilla... crea una nova plantilla a partir d‘aquesta imatge. Torna a l’estat anterior carrega de nou la imatge original, sense els canvis que hem realitzat (si no hem desat abans). Configuració de la pàgina ajusta la mida de la pàgina i l‘orientació per a imprimir-la. Imprimeix imprimeix la imatge. Tanca la finestra activa en aquest moment, demanant si volem desar o no els canvis realitzats. Tanca totes les finestres que s‘activa quan tenim almanco una imatge oberta i permet tancar-les totes d‘una vegada. Surt tanca el programa.



El segon menú important és Diàlegs encastables, a partir del menú principal Finestres:

Opcions de l’eina obre les opcions de l‘eina que està seleccionada. Estat del dispositiu ens aporta informació sobre l‘estat del dispositiu que tenim seleccionat (color, degradat, ...) Capes obri el gestor de capes de la imatge que tenim seleccionada. Canals els actius de la imatge. Camins permet definir i fer feina amb diversos camins a la mateixa imatge. Mapa de colors que se estan utilitzant a la imatge. Histograma que ens informa de la quantitat de color que omple cada canal. Editor de selecció presenta un quadre de diàleg que permet treballar amb la selecció que tenim de la imatge activa. Navegació de la visualització amb diferents opcions de la vista de la finestra de la imatge activa. Historial de desfer permet trobar el punt que ens interessa per eliminar accions que no considerem correctes. Punter mostra les coordenades i el color del punt on es troba el punter de la imatge activa. Punts de mostreig dóna informació sobre els punts de mostra de la imatge. Colors mostra la paleta de colors per seleccionar-los. Pinzells obri el quadre de diàleg dels pinzells, a on es pot escollir d'entre una col·lecció de diversos dissenys i mides. Patrons obri el quadre de diàleg dels patrons, a on es pot escollir d'entre 56 patrons que es poden utilitzar per omplir objectes. Degradats obri el quadre de diàleg dels gradients o degradats, a on es pot escollir d'entre 78 dissenys que es poden modificar per crear-ne de nous. Paletes obri el quadre de diàleg de les paletes a on es poden escollir paletes, conjunts de colors) i modificar-les. Tipus de lletra permet seleccionar el tipus de lletra que s‘ha d‘emprar. Porta-retalls del GIMP emmagatzema la darrera còpia que hem fet d‘una imatge. Imatges dóna el catàleg de les figures que tenim obertes al mateix temps. Fitxers recents emmagatzema els darrers fitxers que s‘han obert. Plantilles ens ofereix una sèrie de plantilles per a començar una nova imatge. Eines mostra un catàleg de totes les eines disponibles. Consola d'errors Mostrarà un recull dels errors ocorreguts durant la nostra sessió de feina.



Quadre de diàleg de capes

La tercera finestra que apareix per defecte en obrir el GIMP és el quadre de diàleg de capes, a la part superior; i la finestra de pinzells, patrons i degradats a la part inferior.

El diàleg de capes: Aquesta finestra de diàleg mostra l'estructura de capes de la imatge activa, i permet manipular-la en una varietat de formes. En capítols posteriors es tractarà en profunditat la manipulació de capes.

La finestra d‘opcions de pinzells, patrons i degradats. Aquestes opcions apareixen agrupades o encastades, per donar flexibilitat a l‘hora de fer feina. Per obrir la finestra d‘una opció, només cal prémer sobre la seva pestanya corresponent. L‘agrupament d‘opcions es pot configurar segons les necessitats, seguint les instruccions del punt següent.

Organització dels diàlegs encastables. A qualsevol finestra del GIMP (a excepció de la finestra d‘imatge, a on el petit triangle està situat a l‘esquerra i servia, com hem vist, per a obrir els menús en columna) es localitza un petit triangle a la dreta, tal com es veu en aquests tres exemples:

[caixa d‘eines] [quadre inferior de la caixa de capes] [finestra independent]

En fer clic sobre el petit triangle, s‘obri un menú, a on seleccionem primer l‘opció Afegeix una pestanya, i a continuació, un dels diàlegs encastables que apareixen (és la mateixa columna de menú que obtenien en seleccionar Finestres > diàlegs encastables de la finestra d‘imatge). La imatge següent mostra un exemple de com seleccionar un diàleg encastable:



En seleccionar un diàleg encastable, aquest apareixerà com una pestanya a la caixa, i ja podrem accedir a les seves opcions fent clic sobre la pestanya:

Tornant a prémer el petit triangle, hi ha dues opcions més a tenir en compte:

L‘opció Tanca la pestanya farà desaparèixer aquesta de la finestra, tornant a l‘estat inicial.

La opció Desenganxa la pestanya farà que aquest

diàleg encastable ara aparegui com una finestra independent:

Finalment, cal tenir en compte que, a partir d‘una finestra independent, amb només arrossegant el nom en negreta de la finestra cap a un quadre, aconseguirem adjuntar-la com una pestanya, exactament de la mateixa manera que ho fèiem amb el petit triangle.

I si aquesta organització en pestanyes no us agrada, i preferiu deslligar-la de la caixa d‘eines, per a tenir sempre una finestra independent per a cada icona, llavors simplement seleccioneu una icona qualsevol de la caixa d‘eines per a que aparegui el seu quadre d‘opcions a la part inferior de la caixa d‘eines. Feu un clic a sobre el nom de la icona (marcat en vermell a la imatge següent) i arrossegueu el quadre que apareix (amb el nom ―opcions de l‘eina‖) a fora de la caixa, i allibereu-lo:



Tindreu així una finestra independent per a les opcions d‘aquesta eina, i de qualsevol altre, ja que ara la part inferior de la caixa d‘eines del GIMP estarà buida. Recuperem l‘estat inicial amb el procés invers, arrossegant el nom de la finestra a la caixa d‘eines.



Desar i recuperar l’organització de finestres En el menú Edita > Preferències, secció Gestió de finestres, hi ha les opcions:

Desa ara les posicions de la finestra, per si volem desar la nostra disposició de finestres —en tornar a iniciar el GIMP, apareixeran tal com les hem desades—.

Recupera les posicions per defecte de les finestres, per a tenir de nou la configuració inicial.


Explorar la interfície del GIMP Cal que us aneu acostumant a la interfície del programa GIMP, que entengueu la filosofia d'utilitzar finestres independents, i que faceu un recorregut per les opcions del menús, així com provar la organització de diverses finestres en pestanyes. També podeu consultar el manual d'ajuda (en anglès) del GIMP al menú Ajuda > Ajuda (o bé amb la tecla F1). El que succeeix és que el GIMP obri un navegador i connecta amb la pàgina d‘inici del manual que es troba a http://docs.gimp.org/2.6/en/index.html Amb l'Ajuda contextual (menú Ajuda > Ajuda contextual, o bé Maj + F1) el cursor

adopta la forma de . En prémer sobre una icona, accedim amb el navegador al capítol del manual corresponent a la icona en qüestió.

http://docs.gimp.org/2.6/en/index.html



3. CREAR NOUS FULLS

3.1. CREAR UN "FULL" (IMATGE) PER PODER-HI TREBALLAR


Crear un full Creeu diversos ―fulls‖ amb mides diferents, seguint les instruccions que es donen a continuació:

Per començar a treballar directament, el que farem serà obrir un nou paper en blanc (un nou dibuix). A la finestra d‘imatge del GIMP, en clicar sobre Fitxer > Nou… s'obrirà aquest quadre de diàleg, anomenat Crea una nova imatge. A l‘esquerra tenim aquest quadre de diàleg, amb l‘opció Opcions avançades (+)‖ desplegada. En primer lloc, podem optar per una de les plantilles. Cadascuna d‘aquestes plantilles té una funció. Cal tenir clara la destinació de la nova imatge. Si es tracta d‘un treball per portar a impremta, per visionar només en monitors, per imprimir als centres, etc. S‘han de saber escollir les opcions correctes. Opcions que passen per conèixer el nivell de resolució que tindrà la imatge i la quantitat de píxels que volem. A efectes molt generals podem dir que la resolució apta pels monitors pot ser la de 72 píxels per polzada (ppi). És recomanable una resolució de 150 ppi (o més) per a impressores

i si és un treball per a impremta, les resolucions han de ser molt més altes. Per defecte, el GIMP ens ofereix una resolució de 72 ppi en una imatge de 640 per 400 píxels. Aquests valors inicials es poden modificar amb el menú de la finestra d'imatge: Edita > Preferències, secció Imatge predeterminada. Escollirem la mida d‘amplada i d‘alçada. Per això podem escollir la mida en píxels, o utilitzar altres unitats de mesura, com el mm, el cm, la polzada (abreviat in), etc. Basta clicar damunt la petita finestra, triar la unitat desitjada i introduir els números, ja sigui escrivint-los dins els camps corresponents o bé utilitzant els petits triangles a la dreta dels camps.

Si volem girar el full (vertical o apaïsat), tenim aquestes petites icones: I si volem canviar la resolució per defecte, hem d‘obrir primer les opcions avançades amb un clic sobre la petita creu a l‘esquerra del títol ―Opcions avançades‖ i modificar els valors, de la mateixa forma que hem fet amb l‘amplada i l‘alçada.



És convenient que la icona ―cadena‖ estigui tancada i no oberta , dons és convenient que ambdues resolucions siguin idèntiques. Altres opcions avançades: El tipus d'imatge (Espai de color:) defineix si la nostra imatge utilitzarà colors o serà en blanc i negre. Per defecte, està seleccionat a RGB (milers de colors). Si volem treballar en blanc i negre hem de seleccionar Escala de grisos. La manera d'omplir (Omple amb:) es refereix a com ha de ser el full per a treballar, és a dir, quin color ha de tenir, o per contrari, si ha de ser "transparent" (sense color). Les opcions són: omplir amb el color de primer o segon terme (fons), o bé definir el color blanc. Per defecte, està seleccionat Fons, ja que d'inici el GIMP utilitza el color negre com a primer terme i el color blanc com a segon terme o fons. També podeu afegir un comentari. Si ajusteu les dimensions de la imatge a les mides de la vostra pantalla (per ex. 1024 per 768 píxels), no us apareixerà la totalitat de la imatge a escala 1:1. Una mida òptima per començar serà la de 500 per 400 píxels, tindreu tota la superfície per treballar sense haver d‘aplicar cap zoom de reducció. Penseu que també hi ha les finestres flotants del GIMP...

En tenir totes les variables fixades, cliquem sobre D'acord. Si volem tornar als paràmetres per defecte que té el GIMP, cliquem sobre Recupera. Ara ja tindrem en pantalla la finestra de la imatge en blanc, amb un títol provisional (Sense títol), entre parèntesis el tipus d'imatge (RGB o escala de grisos) i un percentatge que indica el nivell de zoom (ampliació i/o reducció) que té la imatge.



4. OBRIR IMATGES


Obrir un dibuix ja existent Seguiu el procediment indicat a continuació:

Primer cal anar a la finestra d‘imatge del GIMP, i triar Fitxer > Obre…

La finestra que ens apareix: Obre una imatge, apart de permetre obrir imatges, ens permet un control damunt elles. El marc de l‘esquerra Llocs ens mostra els diferents directoris. Cal fer doble clic damunt un d'ells per poder veure els subdirectoris (a la finestra central) i els arxius que conté. A la part superior cada vegada que obrim una carpeta es va definint la ruta. En el cas de l‘exemple, estem seleccionant la imatge 01.jpg que està en la ruta (path) Administrador > Escritorio > gimp > Imatges. A la part de la dreta podem veure una previsualització de la imatge i la informació de les seves característiques. Hi ha altres característiques que ens faciliten trobar la imatge que cerquem, com per exemple la llista dels més recents, la possibilitat d‘afegir arxius o carpetes a llocs d‘interès simplement arrossegant-los a la finestra esquerra, creant noves carpetes, cercant una extensió en concret, etcètera. Com a qualsevol altre programa informàtic basat en Windows, el GIMP guarda els treballs (els arxius) amb tres lletres —l'extensió que indica el tipus de fitxer— darrera del nom. El GIMP té l'extensió nativa XCF. El nom evidentment el posem nosaltres, l'extensió la posa el programa.



Hi ha la possibilitat de guardar documents amb extensions diverses, fet que afavoreix el poder obrir arxius amb programes diversos, per exemple: obrir un dibuix creat amb GIMP, guardar-ho amb extensió GIF, i inserir-ho dins d'un document creat amb Word. Ara podeu obrir els dibuixos que teniu a les carpetes del curset.

Activitat de consolidació i reforç 1

Obrir imatges de diferents procedències. A la carpeta Arxius_pràctiques trobareu imatges de diverses procedències. Per exemple: L‘arxiu formentera.jpg és un arxiu capturat a Internet; Explorar0001.jpg és un arxiu creat a partir de l‘escaneig d‘una imatge i després treballat —la part del text— amb el programa Paint Shop Pro 5; r001-006.jpg prové d'una fotografia realitzada amb càmera fotogràfica convencional, i posteriorment digitalitzada pel servei de revelatge; Dscn1357.jpg és un arxiu fet amb càmera de fotos digital subaquàtica (directament surt amb aquesta extensió); Dsc00002.jpg és una captura aconseguida amb l'opció fotogràfica de la càmera digital de vídeo; fusta.bmp és una textura que ve en un clip-art del Corel Texture, una imatge ja configurada per servir de fons; també ho és canvas_blue.jpg, que pertany al paquet d'OpenOffice. Imagen8.jpg és una captura de pantalla d'una pàgina web, creat amb les opcions de captura de pantalla del GIMP. Finalment, A16520.tif és la imatge d'un document del BOE i denip.gif és una composició feta amb PSP.


Obrir i comparar imatges Obriu els arxius Paris72.jpg i Paris144.jpg que trobareu a la carpeta arxius. Per fer-ho, cal anar a la finestra d‘imatge del GIMP, i triar Fitxer > Obre… Apareixerà la finestra Obre una imatge. Heu de cercar la carpeta arxius, clicant per l'arbre de directoris. Una vegada heu clicat damunt el nom de la carpeta arxius, hi apareixeran la llista de les imatges a la finestra central. Una vegada seleccionada una imatge a la finestra central, es previsualitza a la dreta. Si estam d'acord en obrir aquesta imatge, cliquem a Obre. No cal repetir l'operació per obrir la segona imatge. En tenir una seleccionada, amb la tecla Ctrl pitjada podem seleccionar una segona, i cliquem a Obre. Tindrem així dues finestres d'imatges a la pantalla. Cadascuna d‘elles s‘ajustarà per poder visualitzar-la completa, però el seu zoom serà molt diferent.



A la part inferior de les imatges es pot veure el zoom que s‘està utilitzant en cada cas. Si voleu comparar-les hauríeu de mostrar amb el mateix nivell de zoom. El resultat el podeu veure a continuació.

Si voleu fer una segona comprovació, obriu els arxius cotxe72.jpg i cotxe144.jpg de la mateixa carpeta: és un fragment de la imatge anterior. La diferència de mida en pantalla (mateixa escala) és considerable.


Llegiu el "Píxels i bits" del llibre que es ressenya a continuació.

DIANE TAPSCOTT, LISA JEANS, PAT SOBERANIS, RITA AMLADI I JIM RYAN.

Técnicas de Producción. Madrid: Anaya Multimedia, Biblioteca Profesional del Diseño, 1998. Trobareu aquest text a la carpeta documents, arxiu 2.doc



5. MODIFICACIONS DE LES MIDES D’IMATGES


Modificar les mides de les imatges Seguiu el procediment indicat a continuació:

Obriu l‘arxiu mosca.bmp de la carpeta arxius del curs. Per això anem a la finestra d‘imatges del GIMP, i triem Fitxer > Obre…

S'obrirà la finestra Obre una imatge. Dins la carpeta arxius, cerquem i marquem amb un clic l'arxiu mosca.bmp. A la dreta tenim la previsualització i la informació de la imatge, les seves propietats. Ens adonem que la mida de la imatge en píxels és 976 per 1079, que la mida de l'arxiu és 3 Mb, i que la imatge té milers de colors, ja que apareixen les sigles RGB (Si la imatge fos en blanc i negre o només tingués 256 colors, no apareixeria cap paraula. En versions anteriors hi sortiria la paraula Indexed). Una vegada obert l‘arxiu (clicant a Obre), podem tenir més informació sobre la imatge. A la part superior de la finestra d‘imatge tenim els menús. Si triem Imatge > Propietats de la imatge Ens dóna informació sobre aquesta imatge:



Ara que tenim aquesta informació, ens adonem que la mida –en píxels— és molt elevada (976 per 1079, amb una ràtio de l'escala 1:2, és a dir, la imatge apareix en pantalla al 50%, en el cas de tenir una resolució de pantalla de 1024 x 768. Amb una resolució de 800 x 600, la imatge hagués sortit al 33%) per l‘objectiu que volem aconseguir, que no és altre que treballar a escala 1:1 a pantalla completa. Si tinguéssim en pantalla la mosca a escala 1:1, no la podríem veure tota, és massa gran.

5.1. ZOOM La utilització del zoom no afecta la imatge; la veiem més a prop o més lluny però la imatge continua amb les seves dimensions, el que canviem és l'escala a la que la veiem. Per poder ampliar o reduir una imatge en pantalla (canviar l‘escala), el que cal fer és anar al zoom situat a la part inferior. Una altra possibilitat d'utilitzar el zoom d'una manera ràpida és obrir el diàleg de navegació, ja sigui amb els menús de la finestra d'imatge Visualitza > Finestra de navegació, o Finestres > Diàlegs encastables > Navegació. S‘obrirà la finestra de navegació que té sis botons a la part de sota i una barra lliscant.

Amb la barra podem augmentar o disminuir el zoom. Amb el primer botó disminuirem el zoom un pas. Amb el segon, augmentarem el zoom un pas. El tercer botó presentarà la imatge a escala 1:1. El quart botó ajusta el zoom per tal que tota la imatge sigui visible. El quint botó ajusta l‘ampliació perquè la finestra tingui una mida òptima. El darrer botó ajusta la finestra a la mida de la imatge. El requadre que apareix al navegador mostra la part de la imatge que es veu a la finestra principal. Aquest requadre es pot arrossegar i així mostrar la part de la imatge que ens interessa.



Finalment, també podem utilitzar la lupa de la caixa d'eines del GIMP: Amb un clic damunt la icona, s'obrirà la seva finestra d'opcions (ja sigui a la part inferior de la caixa d‘eines o en finestra independent), que ens permetrà commutar entre augmentar o reduir el zoom. El cursor passa a ser una lupa amb el signe "+" o "-" segons la nostra elecció.

Una alternativa per desplaçar-nos per la imatge —si aquesta és molt gran i no es veu en la seva totalitat per pantalla— és clicar damunt la petita creu que està a la part inferior dreta de la finestra de la imatge. S‘obrirà una finestra de navegació.

Mantenint polsat el botó esquerre del ratolí en podrem fer visible en pantalla la part desitjada. Una vegada alliberat el botó, desapareix la imatge petita i es veu per pantalla l'àrea de la imatge seleccionada. Un arxiu no queda modificat fins que tornem a desar-lo: podem fer-hi totes les proves que vulguem i, si no ens interessa modificar-lo, quan tanquem la imatge i ens demani si volem desar els canvis li direm que no.

Per poder treballar amb aquesta imatge i que ens càpiga en pantalla (escala 1:1) cal fer una reducció del nombre de píxels de la imatge. Per aquest motiu reduirem el nombre de píxels.



5.2. ESCALA LA IMATGE Hi ha dos conceptes que van directament relacionats: la mida en píxels i la mida en cm —per sortida d‘impressora—. Si en modifiquem un, l‘altre es veurà alterat. A la finestra d‘imatge: Imatge > Escala la imatge… Ens apareixerà la finestra de diàleg Escala la imatge. Ara podreu fer canvis en la quantitat de píxels de la imatge, l‘escala (ràtio) respecte a l‘original, la resolució, etc. Des d'aquí podem aconseguir la mida que necessitem per la nostra feina, sobre tot si la imatge ha de ser visualitzada per monitor.

Si el que volem és canviar la quantitat de píxels de la imatge, ho podem fer de dues maneres: Modificant un dels dos valors d‘amplada o alçada de píxels (sota l'epígraf Mida de la imatge), bé introduint els dígits, o utilitzant els petits triangles a la dreta dels camps. L‘altre valor s‘hi adequa automàticament.

Modificant el Percentatge. Cal primer clicar la petita fletxa a la dreta del camp ―píxels‖ i seleccionar ―percentatge‖. Per exemple, el 50% redueix a la meitat la mida en píxels de la imatge

Si estam d'acord amb els nous paràmetres introduïts, cal pitjar el botó Escala per a què tinguin efectes els canvis a la finestra de la imatge, o Recupera, per deixar sense efecte els canvis.

Per defecte hi ha la icona , que manté la relació d'aspecte (relació amplada/alçada o X/Y). Si

cliquem sobre la icona, aquesta passa a ser , i la relació ja no es manté. D‘idèntica manera procediríem a canviar la resolució (en píxels per polzada) d‘una imatge. Si el que volem es modificar directament una imatge per poder-la imprimir, hem d‘anar al menú Imatge > Mida d’impressió... i ajustar els valors d‘amplada i alçada (el programa ho expressa en polzades per defecte, però podem canviar a la unitat mètrica que nosaltres vulguem).



És molt convenient, cada vegada que fem un canvi, ja sigui d‘escala (nombre de píxels), la mida d‘impressió o la resolució, veure els canvis a la finestra de propietats de la imatge.

Fixeu-vos que si modifiquem el nombre de píxels, la mida d‘impressió també canvia. Recordeu que la relació entre ambdós conceptes és la

resolució: les dimensions en píxels / les dimensions de la mida d’impressió

Si modifiqueu les mides de la imatge per a què surti per impressora, NO se modifiquen les dimensions en píxels de la imatge, i SÍ es modifica la resolució (píxels per polzada). Per tant, si es vol mantenir la mateixa resolució, s'ha d'anar modificant les dimensions en píxels de la imatge (i la mida va canviant en proporció automàticament) fins aconseguir la mida desitjada per impressora.

Ho podem comprovar amb aquests exemples: L'arxiu original mosca.bmp té unes mides de 976 x 1079 píxels. La imatge per impressora té unes mides de 6.507 x 7.194 polzades (16.5 x 18.3 cm). La resolució és de pràcticament 150 dpi (dots per inch, píxels per polzada, ppp).

976 píxels / 6.507 polzades = 149.987 ppp 1079 píxels / 7.194 polzades = 149.987 ppp



A) Reduïm la imatge original mosca.bmp a la meitat, utilitzant una ràtio de 50%: Ara l'arxiu té la meitat de píxels: 488 x 540. La mida per impressora és també la meitat: 3.254 x 3.600 polzades (8.3 x 9.1 cm). Ara bé, la resolució segueix essent de 150 ppp.


B) Reduïm a la meitat les mides per impressora de l'original mosca.bmp: Les mides per impressora seran 3.250 x 3.593 polzades (8.3 x 9.1 cm). Però ja que encara hi ha unes dimensions de 976 x 1079 píxels, augmenta el nombre de píxels per polzada, i per tant, la resolució puja de 150 a 300 dpi.


Sempre que reduïm píxels, el que fem és fer que alguns ens desapareguin, la qual cosa, segons el tipus de dibuix, pot no ser gaire convenient; la solució és saber —en el moment d‘aconseguir la imatge (dibuixada, escanejada, etc.)— quin ús se‘n farà. Vegem a continuació uns detalls de la mateixa imatge, la mosca, amb diferents quantitats de píxels:

Normal

Amb reducció de píxels

Amb ampliació de píxels

(Totes tres a la mateixa resolució: 150 ppp)

Com podeu observar, en modificar el nombre de píxels les imatges varien en mida, però també canvien en definició, en qualitat: si ampliem per un igual les tres imatges, obtindrem el següent:



La primera imatge és de l‘original i es manté correctament; la segona queda borrosa perquè ha perdut píxels, ha perdut definició; la tercera perdrà definició, perquè ―s‘inventarà‖ píxels de colors semblants per omplir els nous espais. Si modifiquem primer la resolució, es modificaran les mides per impressora (polzades), ja que els píxels no varien. Posteriorment, podrem modificar aquests, per ajustar la imatge a la mida desitjada, i amb la nova resolució. Per exemple, amb l‘arxiu mosca.bmp:

a) Seleccionem a la finestra d‘imatge: Imatge > Mida de la impressió. Comprovem que hi ha 6.507 polzades (amplada) i quasi 150 ppp de resolució. Reduïm la resolució, de 150 ppp a 72 ppp. Les polzades han augmentat, de 6.507 a 13.556. Cliquem D’acord.

b) Seleccionem a la finestra d‘imatge: Imatge > Escala la imatge. Comprovem que hi ha els mateixos píxels de la imatge original: 976 (amplada)



c) A la mateixa finestra, disminuïm els píxels, de 976 a 488, amb una ràtio de 50%. Cliquem Escala. Les polzades s'han ajustat: 6.778.

d) Seleccionem de nou la finestra Imatge > Mida de la impressió. Les polzades s'han ajustat: 6.778. La resolució segueix essent de 72 ppp.

Basta pitjar <Ctrl> + <Z> o bé anar a la finestra d'imatge: Edita > Desfés per anar desfent els canvis i tornar a la imatge original. L'opció Ctrl+Z només és vàlida si la finestra de la imatge està activa.


Obriu les imatges paris72.jpg, paris144.jpg, cotxe72.jpg i cotxe144.jpg i esbrineu-ne les mides en píxels. Amplieu —amb el zoom— les imatges per observar-ne el grau de definició que tenen.


Llegiu el document ¿Qué es la resolución y cómo afecta a una imagen? del llibre:

ADOBE PHOTOSHOP. VERSION 4 El libro oficial de Photoshop

Madrid: Anaya Multimedia,1997 Trobareu aquest text a la carpeta documents, arxiu 3.doc del CD-ROM.



5.3. MIDA DE L'ÀREA DE DIBUIX Abans hem vist com modificàvem la imatge sencera, canviant les dimensions dels píxels, les polzades o la resolució. Ara bé, hi ha casos en què ens pot interessar afegir o llevar superfície a la imatge, sense modificar la grandària del motiu. A la finestra d‘imatge: Imatge > Mida de la imatge… Ens apareixerà la finestra de diàleg Defineix la mida de la imatge.

La finestra informa de l'amplada i alçada originals de la imatge mosca.bmp: 976 per 1079 píxels. Podem afegir o treure superfície a la imatge si modifiquem els valors dels camps Amplada i Alçada, o bé modificant el Percentatge. Si no volem que els canvis siguin proporcionals,

llavors cliquem primer sobre la icona , que pren

la forma , i posteriorment introduïm els valors desitjats. Per exemple, posem una amplada de 500 píxels. L'alçada serà, en proporció, 553 píxels (ha implicat un percentatge de 51,23%):

A la part inferior de la finestra, sota l'epígraf Desplaçament, veiem el següent:



Si cliquem Canvia la mida, la imatge es retallarà per ajustar-se a les noves mides. Es veu al requadre que la imatge nova és la part superior esquerra de l'original. I si modifiquem els valors X i Y del Desplaçament, o simplement arrosseguem la imatge, tindrem una altra regió. Si les mides són més grans, afegirem superfície a la imatge i com al cas anterior podrem decidir per on es produirà l‘ampliació, bé canviant els valors X i Y, bé arrossegant el quadret en el marc que s‘acaba de definir. Tant al cas de la disminució com el de l‘augment podrem optar per situar la imatge al centre amb l‘opció Centre.

Activitat de lliurament obligatori 1

Obriu la imatge soller.jpg de la carpeta arxius. Determineu la mida de la imatge (en píxels) i la mida de l'arxiu (en Kbytes). Determineu també la seva resolució (ppp). Quina mida, en píxels, tindria aquesta imatge si l'haguéssim d'imprimir amb una mida de 10 cm d'amplada (aprox.) i una resolució de 72 ppp? I si volem que sigui de 2 cm d‘amplada (aprox.) i una resolució de 300 ppp? Obriu la imatge mosca.bmp de la carpeta arxius i modifiqueu-ne la mida per aconseguir que l'amplada d'aquesta imatge sigui de 200 píxels. Deseu l'arxiu amb el nom mosca2.bmp. (Primer haureu de llegir el tema 6: "Guardar la imatge que tenim en pantalla".) Envieu les solucions i l‘arxiu mosca2 a la tutoria. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.



6. GUARDAR LA IMATGE QUE TENIM EN PANTALLA Hem de tenir clar que, un cop feta alguna feina, caldrà bé guardar-la, bé llençar-la (si no ens ha agradat). Sempre és convenient anar guardant de forma sistemàtica la feina que fem i no esperar al final de la sessió per fer-ho; això ens estalviarà males passades, especialment per problemes amb el corrent elèctric. Per a recollir la feina, hem de decidir on volem guardar allò que estem fent —en quin lloc—, hem de donar-li un nom —nom de l‘arxiu a partir d‘ara—, i saber per a què volem aquest treball. Aquest darrer punt ens obligarà a escollir un tipus d‘extensió de l‘arxiu, segons sigui per veure'l en pantalles, per ―viatjar‖ per Internet, per anar a parar a una impressora, per portar-lo a impremta, per seguir fent feina amb ell, etc. Al menú Fitxer de la barra de la finestra d‘imatge es desplegaran les opcions següents:

L‘opció Desa, en el GIMP i en tots els programes Windows, actua de manera diferent si és la primera vegada que guardem un treball o si ja l‘hem guardat abans. La primera vegada que guardem un treball amb l'opció Desa o Anomena i desa… obre la finestra Desa la imatge, on s‘ha de donar nom al treball, indicar on el volem guardar, en quin format ho volem fer, etc. Les successives vegades que guardem aquest treball amb l‘opció Desa, el programa no ens demanarà res i guardarà la darrera versió del treball sobre l‘antiga (amb el nom de l‘antiga) que es perdrà. Si ens interessa guardar tant l‘antiga com la nova hem de guardar amb l‘opció Anomena i desa… i en la finestra corresponent hem d‘assignar un nou nom al treball. Les tecles ràpides per desar un arxiu són <Ctrl> + <S>.

La finestra Desa la imatge, quan es desplega l‘opció Navega per altres carpetes, és molt semblant a la finestra ja vista Carrega la imatge, i té les mateixes possibilitats: crear una nova carpeta, etc.



La finestra ens permet anar navegant per l‘arbre de directoris del nostre ordinador:

Un cop escollit el lloc, caldrà saber-ne l‘extensió. El tipus d‘extensió és molt important. Cal saber quins tipus d‘arxius són els més convenients per a la nostra feina. Podem veure i escollir el tipus d'extensió si cliquem sobre l‘opció Seleccioneu el tipus de fitxer (Per extensió):

Cada programa acostuma a tenir una extensió concreta (les tres lletres que surten després del nom de l‘arxiu): el Microsoft Word crea documents ‗doc‘, El PowerPoint, documents ‗ppt‘, el Paint Shop Pro documents ‗psp‘, el Dreamweaver documents 'htm'. L'extensió nativa del GIMP és 'xcf'. Així mateix, la majoria de programes permeten desar en extensions comunes a diversos programes i això és molt important per poder utilitzar els arxius en situacions diverses.

Les extensions més comunes dels treballs gràfics i que suporta (carregar i desar) el GIMP són:

BMP: extensió de bitmap estàndard. No incorpora cap tipus de compressió.

GIF: Graphics Interchange Format. Una de les extensions més utilitzades a Internet (imatges per a pàgines web, adjunts al correu electrònic, etc.) Suporta transparències i és adequat per a icones i gràfics. Són imatges indexades, és a dir, només suporten 256 colors. És per aquest motiu que en obrir una imatge GIF, moltes de les opcions del GIMP estan desactivades, ja que només funcionen amb imatges RGB. A la finestra d‘imatge: Imatge > Mode > RGB passem d'una imatge indexada a una imatge RGB. I amb Imatge > Mode > Indexat… passem d'una imatge amb milers de colors a només 256 colors.

JPG: Joint Photographics Expert Group. L'altra extensió utilitzada a Internet. Permet diferents graus de compressió (controlat per l'usuari) i és adequat per a fotografies digitals. Són imatges RGB, és a dir, suporten milers de colors.

PCX: PC Paintbrush.



PNG: Portable Network Graphics. Extensió de codi lliure, també és un estàndard per a Internet. Suporta transparències.

TIFF: Tagged Image File Format. Un dels primers formats d'imatges.

XCF: extensió nativa del GIMP. És l'única que permet desar tota la informació de la imatge, molt especialment si hi ha diverses capes. És molt convenient anar desant la nostra feina amb XCF i, una vegada finalitzada, desar-la amb l'extensió que ens interessi (per exemple JPG si ha d'anar a Internet).

El GIMP pot carregar imatges PSP (del Paint Shop Pro) i WMF (Windows MetaFile), però no pot desar en aquests formats.

En qualsevol cas, amb el GIMP hem de seguir aquest procediment per desar un arxiu: Si és un arxiu nou, cal donar-li un nom —com per exemple "prova"— al camp Nom. Amb el botó Navega per altres carpetes, seleccionem el lloc de destí. Després, amb el botó Seleccioneu el tipus de fitxer, triem una extensió, com per exemple JPEG. Altra opció és teclejar directament l‘extensió al camp Nom: "prova.jpg― sense oblidar el punt que precedeix a l‘extensió. Aquesta extensió JPEG (l'extensió de l'arxiu només són tres lletres: JPG) s'incorpora automàticament al nom que havíem escrit al camp Nom. Si estam d'acord, cliquem al botó Desa. A continuació apareix una finestra anomenada Desa com a JPG amb una sèrie de paràmetres de configuració. Normalment basta acceptar aquests paràmetres per defecte, clicant el botó Desa.

Si volem desar els canvis a un arxiu que ja té nom i extensió, haurem d'anar a la finestra d‘imatge: Fitxer > Desa (o utilitzar les tecles ràpides <Ctrl> + <S>). En aquest cas, els canvis es guarden automàticament, sense cap finestra intermèdia. Si pel contrari, ens interessa donar un nom i/o una extensió nova, o bé desar la imatge dins un altre directori, haurem d'anar a la finestra d‘imatge: Fitxer > Anomena i desa… i fer els canvis necessaris.

Desar arxius en format XCF El procediment és idèntic: escriure un nom en el camp Nom i amb el botó Seleccioneu el tipus de fitxer triem l'extensió XCF (Imatge XCF del GIMP). O bé directament escrivim el nom seguit de l‘extensió. Per exemple ―prova.xcf‖



Exportar arxius en format GIF. Per a guardar el nostre treball en format GIF, hem de tenir present que el GIF només accepta imatges indexades (256 colors) o bé en una escala de grisos. És per això que quan volem desar un arxiu en format GIF ens apareix una finestra d‘advertència:

Cliquem el botó Exporta, i a continuació cliquem Desa a la finestra Desa en format GIF.


Activitat nº 3 del document 1.doc de la carpeta documents. Baixeu dibuixos d‘Internet. Guardeu imatges —a escollir— amb el nom model1.jpg, model2.jpg, etc. Mínim 3.


Obriu l'arxiu avion.psp de la carpeta arxius i convertiu-lo en un arxiu de format convenient per ser enviat per la xarxa (com un arxiu adjunt a un e-mail). Guardeu-ne el resultat a la vostra carpeta amb el nom avion-email.



Associació del format natiu del GIMP —XCF— amb Windows Una vegada instal·lat el GIMP dins un ordinador amb sistema operatiu Windows, aquest NO associa el format XCF amb l'aplicació GIMP. Aquest fet implica que si es fa doble clic sobre la icona d'una imatge desada en format XCF, el GIMP no s'obrirà. Podem associar l'extensió amb el programa de forma manual. Si clicam sobre la icona

d'una imatge XCF amb el botó dret del ratolí. I triam Abrir con…, només caldrà seleccionar el programa GIMP de la llista presentada, així com marcar l'opció "Utilizar siempre este programa para abrir estos archivos".

I la icona d'un XCF serà


Baixeu una imatge d'Internet que sigui un JPG (no massa gran!) i guardeu-la en el vostre disc dur. Obriu-la amb el GIMP. Amb l'opció Anomena i desa… aneu guardant aquesta imatge en diferents formats. Anomeneu-la model i utilitzeu aquestes extensions:

XCF, JPG, BMP, PNG, TIFF, PCX i GIF

Comproveu-ne la diferència entre les diferents mides d'arxiu. Teniu un model a la carpeta extensions, on trobareu una mateixa imatge modificada amb el GIMP (extensió xcf) i guardada amb sis extensions més. Observeu-ne la diferència de grandària (en Kb) —genereu la previsualització en el moment d'obrir les imatges— ja que heu de tenir en compte que es veu el mateix.




Ara els cercadors d'Internet més coneguts tenen l'opció de cerca d'imatges. Amb l‘ajut del cercador que més t‘agradi aconsegueix una imatge de l'illa de Cabrera, a on es vegi el castell:

Modifica la imatge que has trobat: aquesta ha de tenir una amplada de 200 píxels i la resolució original. Desa-la amb el format del GIMP: cabrera.xcf.



7. ESTRIS


Estris En aquest exercici practicareu i utilitzareu tots aquells estris que us permetran fer dibuixos: colors, pinzells, línies, vaporitzadors, cubells de pintura, degradats, etc. Quan seleccioneu una icona, el seu quadre d‘opcions de feina apareixerà a llocs distints, depenent de la vostra configuració personal de les finestres: bé a sota de la caixa d‘eines, bé en una finestra independent. Els errors tenen solucions, recordeu que basta pitjar <Ctrl> + <Z> o bé des de la finestra d‘imatge: Edita > Desfés [nom de l’operació realitzada] per anar desfent els canvis i tornar a la imatge original. Seguiu el procediment indicat a continuació (ja sigui amb un full en blanc o amb qualsevol imatge):

La selecció dels colors A la caixa d'eines del GIMP hi ha el controlador del color. Mostra el color de primer pla o principal (requadre negre), el color de segon pla o fons (requadre blanc). Les fletxes canvien els colors i els petits quadres restableixen els colors a blanc i negre.

Si cliquem dues vegades sobre el requadre negre —controlador del color principal— s'obri la finestra Canvia el color del primer pla:

La finestra presenta 5 modalitats per escollir el color. Aquestes són: GIMP, CMYK, Triangle, Aquarel·la i Paleta. La primera és la que apareix per defecte.



L'espectre de color de la barra vertical ens permet seleccionar una tonalitat, i una vegada seleccionada, s'ajusta la saturació i el valor clicant dins el quadrat colorit gran. A la dreta de la barra vertical hi ha els valors numèrics —color, saturació, valor i proporció de vermell, verd i blau (RGB: red, green, blue)— que té la mostra triada. Podem introduir valors numèrics dins els camps d'entrada o modificar-los, bé amb els petis triangles o amb les barres de desplaçament horitzontal. Per davall trobem la notació HTML. Per exemple, #FF0000 és el color vermell pur. Al seu costat trobem la icona del comptegotes, que permet triar un color ja emprat o un color de la pantalla. Finalment, trobem els colors utilitzats darrerament.

Un cop tenim el color seleccionat, aquest apareix al controlador de color de la caixa d'eines del GIMP:

Per seleccionar un color de fons, primer hem de fer aparèixer el requadre blanc en primer lloc, simplement clicant damunt les fletxes petites. Proveu les altres modalitats de selecció de color: CMYK, Triangle, Aquarel·la i Paleta. NOTA: la modalitat Aquarel·la és una veritable "paleta de pintor": a mesura que passeu el cursor per damunt la paleta de color, es van adquirint i mesclant colors. A més colors, la mescla es torna més fosca. Clicant el botó dret del ratolí, la mescla s'aclareix.

El capturador de color Aquesta eina és d'utilitat si es vol reproduir o "capturar" un color en particular d'una imatge oberta. Basta seleccionar el comptagotes de la caixa d'eines del GIMP, i en posar el cursor damunt la finestra de la imatge, aquest es converteix en un comptagotes. Col·loquem el comptagotes damunt el color que volem capturar i cliquem. Automàticament el color capturat passa a ser el color del primer pla.

El pinzell

En realitat hi ha dues icones de pinzells. La icona és per a pinzells de traç difús; mentre que la

icona —un llapis— és per a pinzells de traç afinat. Ambdós casos, utilitzaran per defecte el color del primer pla. Per canviar-ho, abans d‘utilitzar-ho , hem de triar el color que volem. També podrem triar el tipus (o "punta") del pinzell. Per això farem un clic



sobre la icona del pinzell per a tenir la seva finestra d‘opcions. Fent un clic sobre la icona del punt a la dreta de ―Pinzells:‖ obrirem una segona finestra:

Es presenten els tipus de pinzell que té el GIMP, així com els possibles pinzells modificats o creats per nosaltres. La petita creu que apareix a la part inferior dreta d'alguns pinzells serveix per a veure'ls a la seva mida reial:

Fent clic al petit pinzell de la part inferior dreta, s‘obri el diàleg de selecció de pinzells. El valor Separació ens permet separar el traç. Per exemple, compareu el traç d'un mateix pinzell amb un espaiat 20.0 i 120.0:

Els pinzells propis del programa (els que incorpora per defecte el GIMP) no es poden editar ni suprimir. El que sí es pot fer és crear-ne un de nou amb la icona Nou Pinzell del diàleg de selecció de pinzells:

Si es manté pitjada la tecla de MAJÚSCULES es poden dibuixar línies rectes en qualsevol angle. Només cal clicar a un punt, desplaçar el cursor mentre es manté pitjada la tecla MAJÚSCULES i tornar a clicar per a què es dibuixi una línia. A partir de l'extrem d'aquesta, es pot dibuixar una nova línia en qualsevol angle.

Si es mantenen pitjades les tecles MAJÚSCULES i CONTROL es poden dibuixar línies rectes en angles amb increments de 15 graus.



Ara bé, les opcions de creació d‘un pinzell són limitades, ja que es redueixen a modificar l'aspecte d'un cercle, un quadrat o un romb inicial a partir dels 6 paràmetres (Radi, Puntes, Duresa, Relació d‘aspecte, Angle i Separació) que apareixen a la finestra Editor del pinzell amb les respectives barres de desplaçament horitzontal. Es tracta de fer variacions d'aquests paràmetres i veure el resultat obtingut. Si els canvis ens agraden, podem guardar aquest nou tipus de pinzell, si donem un nom al camp superior de la finestra (a l‘ exemple "estrella de 6 puntes‖). El nou pinzell apareixerà a la finestra Selecció del pinzell:

Podem tornar-lo a modificar o esborrar amb les icones Edita i Suprimeix respectivament.

Accedim a altres controls sobre els pinzells si cliquem dues vegades sobre la icona o : A la finestra Opcions d'eina podem canviar, entre d'altres opcions: Mode on podrem elegir tot un seguit d‘opcions. Opacitat: controla la transparència dels traços. Disminuint el valor, el color dels traços es torna més transparent.

Pinzell permet elegir el tipus. Escala permet augmentar o disminuir el traç, segons el factor de l‘escala. Dinàmica del pinzell permet modificar la velocitat, pressió, mida, etc. del pinzell.

Esvaeix: els traços es tornen transparents a partir de la distància indicada.

Dispersa: segons el factor introduït canvien els resultats. A continuació un exemple, primer sense l‘opció seleccionada, desprès seleccionat amb un factor baix i finalment amb un factor més gran.



Incremental Utilitza els colors d’un degradat: no té en compte el color principal, i utilitza el degradat actiu de la caixa d'eines.

Per crear un pinzell de bell nou, hem de seguir aquestes passes: A la caixa d'eines del GIMP, seleccionem Fitxer > Nou per obrir un full amb les característiques següents: La mida de la imatge ha de ser 64 x 64. Imatge a escala de grisos i manera d'omplir "fons". Dibuixem amb color negre la nostra figura:

A la finestra d‘imatge: Fitxer > Anomena i desa… introduïm el nom del pinzell, amb la precaució de posar l'extensió gbr al fitxer. També hem de triar Per extensió al camp Determina el tipus de fitxer. Finalment, hem de desar-lo a la carpeta dels pinzells del GIMP, anomenada brushes:

Si cliquem Desa per a desar el pinzell, s'obri la finestra Desa com a escombra, a on cal definir l'espaiat per defecte del traç (aquest valor desprès es pot canviar, com hem vist abans) i el nom del pinzell que apareixerà a la finestra Selecció del pinzell. Si no es veu el nou pinzell, tanquem i obrim el programa, i ja sortirà:



Ara el pinzell ja es pot utilitzar:

(Pinzell "aspa", amb espaiat 49.0 i color verd #067A09)

Per a la creació de pinzells més elaborats, es pot treballar amb un full de mides majors, i després, escalar la imatge a 64 x 64 píxels.


Intenteu crear una imatge, semblant a aquesta, a partir d‘un quadrat que s‘ha transformat en un pinzell:

El cubell de pintura Quan utilitzem l‘eina d‘omplir espais de color, cal que tinguem present que només s‘omplirà aquell espai que tingui un sol color. Un altre aspecte a considerar és que sovint volem omplir de colors espais que no estan tancats i llavors la ―pintura‖ s‘escampa per tota arreu. Es pot omplir una superfície amb algun motiu fet per nosaltres. Cal dibuixar qualsevol cosa —el motiu— i anar al cubell de pintura, fent dos clics. S'obrirà la finestra Opcions d'eina:



El més important del cubell de pintura és la manera d'omplir. Per defecte, el motiu s'omplirà amb el color que en aquest moment estigui actiu. Quan tenim seleccionat el color, posem el cursor —què ara és un cubell de pintura— damunt el motiu i cliquem una vegada:

Si disminuïm l'Opacitat, obtenim colors més clars:

També podem triar el color de fons o de segon terme per a ser utilitzat amb el cubell de pintura. El Llindar indica la tolerància envers els contorns del motiu. Per exemple, un Llindar 0 ens dóna:

La segona manera d'omplir és utilitzant un patró. Per tant, abans de triar l'opció Omplint amb el Patró de la finestra Opcions d'eina del pot de pintura, cal anar a la finestra d‘imatge del GIMP i obrir el quadre de diàlegs dels patrons: Finestres > Diàlegs encastables > Patrons obrirà la finestra per a seleccionar un patró. Triem el model que desitgem i tornem al pot de pintura. Recordeu que heu de seleccionar l'opció Omple amb el Patró. Cliquem sobre el motiu i aquest s'omplirà amb el patró, en aquest cas, el patró Pine:



Degradats Aquesta eina es comporta com el cubell de pintura i permet omplir el motiu amb un degradat de

colors, bé utilitzant els colors de primer i segon terme o bé escollint un degradat del menú Finestres > diàlegs encastables > Degradats:

Les possibilitats dels gradients són moltes. I com sempre, si cliquem dues vegades sobre la icona tenim les seves Opcions d'eina:

Les opcions més importants són:

Mode: ho podem deixar en mode normal.

Opacitat: idèntic al cubell de pintura.

Degradat: Les primeres opcions quan se clica a la petita finestra són combinacions entre els colors de primer i segon pla, tal com es veu a l‘exemple següent:



Desplaçament: controla el grau del degradat: o

Forma: hi ha diverses opcions per a fer el degradat de colors. Per exemple, totes les mescles anteriors s'han realitzat amb un gradient lineal. Per exemple, aquí tenim un degradat Radial i Espiral respectivament:

Com podeu anar veient, les possibilitats són molt elevades.

Com s'utilitza el cubell de pintura de degradat? El procediment és diferent al del cubell de pintura, ja que primer hem de seleccionar l'àrea a on volem el degradat amb l'eina de seleccions de regions contínues de la caixa d'eines:

Si cliquem sobre una regió contínua, l'àrea seleccionada queda envoltada d'unes línies discontínues en moviment:

Una vegada hem elegit colors, opacitat i formes, cliquem sobre un lloc de dita àrea, i a l'hora que mantenim pitjat el botó del ratolí, desplacem el cursor sobre una altra part de l'àrea. Es dibuixa una línia entre els dos punts marcats (creus)

Una vegada que alliberem el botó del ratolí, apareix el gradient de colors. Aquest depèn de la posició de les creus i de la distància entre elles:



Per eliminar la selecció (les línies intermitents), cal anar a la finestra d‘imatge: Selecciona > No seleccionis res.

El vaporitzador de pressió variable Aquesta eina ens permet dibuixar com si es tractés d‘un vaporitzador convencional. Depèn del color i de la punta de pinzell actius a la caixa d'eines del GIMP. Com us podeu imaginar, si en prémer el botó del ratolí no ens desplacem per la pantalla, la taca de color s‘anirà fent més densa. Clicant dues vegades sobre la icona, hi trobareu la finestra d'opcions d'eina, semblants a la dels pinzells.

Com a exemple, la imatge de la dreta ha estat creada amb el vaporitzador, utilitzant el pinzell "aspa" que havíem dissenyat abans:

Eina de selecció de regions rectangulars Aquesta eina ens permet fer seleccions rectangulars, que després es poden moure, omplir de color, esborrar, etc. Una vegada seleccionada l'eina, basta clicar sobre la imatge, i mentre mantenim pitjat el botó del ratolí, desplaçant el cursor s'anirà dibuixant el rectangle desitjat. Si també mantenim pitjada la tecla MAJÚSCULES, l'àrea seleccionada serà quadrada. Quan el cursor està dins la selecció, adquireix la forma: , i podem arrossegar-la si mantenim pitjat el botó del ratolí.

Hem de tenir en compte que també existeix la icona de moure , i que ens permet moure seleccions o capes. Les opcions d'aquesta eina són (clicant dues vegades sobre la icona):



Mode: Hi ha vàries opcions que són: canviar la selecció actual, afegir a la selecció actual, sostreure a la selecció actual i creuar amb la selecció. Suavitzar Arrodoneix les vores que depèn del radi que elegirem. Vores arrodonides que també depèn del radi. Aquest valor també afecta a l'hora de seleccionar i/o omplir de color un tros d'imatge. Mentre que un valor petit permet un tall precís, un valor alt dóna una sensació de "difuminat":

Radi 10 Radi 30

Expandeix des del centre Fixat segons la relació d‘aspecte que podem definir Posició i mida que podrem elegir. Si s'introdueixen els valors de l'amplada i l'alçada, amb un sol clic i movent el ratolí a la posició desitjada, tindrem un rectangle de la mida introduïda. Ressaltat Encongeix a totes les capes que si no s‘activa fa que la selecció afecti tan sols a la capa activa.

NOTA: l‘opció de difuminat NO es dóna amb imatges indexades (256 colors, tipus GIF). Ho podeu comprovar amb l'arxiu three.gif (exemple de la dreta) de la carpeta arxius.

Indexat RGB

Eina de selecció de regions el·líptiques

Idèntic comportament a l'eina anterior. Podem dibuixar el·lipses —cercles si es manté pitjada la tecla MAJÚSCULES— i definir la seva mida fixa.

Eina d'esborrar És utilitzada com una veritable goma d'esborrar. El seu traç depèn de la punta del pinzell activa. Per tant, necessitarem puntes petites si volem esborrar petits detalls.



També cal tenir en compte que l'àrea esborrada s'omplirà del color de segon terme o fons, i que com a qualsevol altra àrea, aquesta es podrà omplir d'altres colors, degradats, textures, etc.

Eina d'afegir text a la imatge

Una vegada seleccionada aquesta eina, amb un sol clic damunt la imatge tindrem l'eina de text, molt semblant a un processador de text:

S'ha d'escollir la font del text (Tipus de lletra), i la mida. El cos del text ho introduirem dins l’Editor de text del GIMP. Aquest editor apareixerà quan, amb l‘eina Text seleccionada, anem al lloc de la imatge on vulguem que aparegui el text. Dins aquest camp podem observar com es veu el nostre text amb els paràmetres escollits.

Una vegada estam d'acord, cliquem a Tanca. El text apareix seleccionat. Ara li podem aplicar color, degradat, etc. Amb el cursor, col·loquem el text al lloc apropiat, i ho fixem amb un clic dins el text.

Exemple:

Tahoma - Bold - 72 points.

Mescla: degradat personalitzat (full_saturation_spectrum_CW) Forma: radial

Com dibuixo un cercle o un rectangle? El GIMP està dissenyat per a retoc fotogràfic, no com a eina de dibuix. No hi ha utilitats per a dibuixar. Ara bé, en el cas de voler dibuixar un cercle, per exemple, podem seguir aquest procediment:

- Seleccionar la punta de pinzell més petita:

- Dibuixar una selecció circular amb l'eina . Tindrem la selecció:

- Anar al menú Selecciona > Només la vora. Elegir el número de píxels. Desprès podreu omplir amb el cubell de pintura l‘espai entre les dues seleccions. Aquest procediment serveix per a qualsevol tipus de selecció.



Activitat de lliurament obligatori 2

a) Feu un dibuix —de 250 x 200 píxels, 72 de resolució, fons negre— utilitzant l'eina de pinzell. Utilitzeu 8 colors diferents per fer línies o traços amb diversos pinzells. No cal que sigui figuratiu, guardeu-lo amb el nom de pin1.xcf. b) Feu un dibuix —de 350 x 150 píxels, 72 de resolució, fons blanc— utilitzant el pinzell o el llapis (ja que el seu traç és mes afinat) amb la punta de pinzell més petita, anomenada:

Circle 01 — d'un paisatge (cel i muntanyes, bàsicament). Procureu que els contorns de les formes siguin tancats ja que posteriorment treballarem amb el cubell de pintura per poder omplir de colors aquestes formes. Guardeu-lo amb el nom de pin2.xcf. c) Creeu una imatge a partir d‘una mida de treball de 400 x 300 píxels, resolució 72, i fons inicialment de qualsevol color. Omplireu aquest fons amb el pot de pintura d'un color que tindrà les quantitats de 120 vermell, 140 verd i 160 blau. Incorporareu amb l‘ajut del pot de pintura i de les seleccions rectangulars i el·líptiques un motiu personalitzat amb les formes i colors que vulgueu (quadrats, cercles, línies rectes, etc.). Una vegada tenim el motiu dibuixat, amb l'ajut de l'eina de selecció de regions

contínues , anirem clicant sobre aquest, a l'hora que pitgem la tecla MAJÚSCULES.

Això ens permet agregar les diferents àrees i considerar-les com una sola:

Ara, amb les ordres de la finestra d‘imatge: Edita > Copia, i Edita > Enganxa, anirem reproduint el motiu amb l‘objectiu d‘intentar obtenir una simulació d‘estampat de roba, una imatge que tingui certa semblança amb una textura de roba:

Guardeu-lo amb el nom de pot1.xcf. d) Ompliu de gradients (degradats) l'exercici pin2. Obriu el dibuix i pinteu el cel d'un degradat radial blau-groc (per a obtenir l'efecte d'un Sol) i les muntanyes/terra amb un degradat lineal de tons verds. Pinteu altres possibles formes amb colors sòlids (pot de pintura).

Penseu: Quin ha de ser el color de primer i segon terme per a obtenir un Sol?

Guardeu-lo amb el nom de pot2.xcf. Envieu els arxius pin1, pin2, pot1 i pot2 a la tutoria. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.

Documents

Mòdul de: Edició digital d'imatges amb el GIMP (1)weib.caib.es/.../distancia/Material/ed_digit/ed_digit1.pdfCrear una carpeta del curs Activitat opcional 1 Seria convenient que,