Mòdul de: Edició digital d'imatges amb el GIMP (2)Informàtica educativa: Edició digital d’imatges amb GIMP. Jesús Arbués i Guillem A. Suñer Pàgina 8 Obriu la imatge Activitat

Materials de formació

Edició digital d'imatges amb el GIMP

Mòdul de:

Edició digital d'imatges amb el GIMP (2)

Autor: Jesús Arbués

Adaptació per a GIMP: Guillem A. Suñer

Desembre 2008

Tractament digital d'imatges amb el GIMP (2) Autor: Jesús Arbués Garcia del Moral Adaptació per a GIMP: Guillem A. Suñer Sabater Servei de Formació Permanent del Professorat Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del Professorat Govern de les Illes Balears Conselleria d’Educació i Cultura Desembre 2008

obra de Jesús Arbués i Guillem A. Suñer està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/ed_digit/guia.htm

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/



1. TREBALLAR AMB CAPES (1ª PART) ..................................................................................................... 2

2. TREBALLAR AMB CAPES (2ª PART) ..................................................................................................... 9

3. SELECCIONS I TRANSFORMACIONS ................................................................................................. 18

3.1. TREBALLAR AMB SELECCIONS ................................................................................................................ 18 3.2. TREBALLAR AMB TRANSFORMACIONS .................................................................................................... 29

Informàtica educativa: Edició digital d’imatges amb GIMP.

Jesús Arbués i Guillem A. Suñer Pàgina 1

Convencions Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introducció Activitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligatori Les activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran de lliurar obligatòriament per tal de superar el curs de formació.

Activitats opcionals Activitats d'ampliació de coneixements que permetran aprofundir en la temàtica tractada.

Recomanacions o comentaris Recomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades

Ajuda Per a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionals Per poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.



1. TREBALLAR AMB CAPES (1ª PART) Un dels aspectes més importants del GIMP (i dels bons programes d’edició digital d’imatges) és la possibilitat de treballar amb capes (nivells) independents; com si es tractés d’un treball amb papers transparents. L’exemple clàssic és el treball d’un arquitecte que té un full amb la planta de la casa, un altre amb la instal·lació elèctrica, un altre amb la calefacció, etc.

Activitat d’introducció 1

Obrir el GIMP Obriu l'arxiu sol.jpg de la carpeta arxius. Obriu el diàleg Capes des de La finestra d’imatge del GIMP, si anem a Finestres > Diàlegs encastables > Capes.

Les tecles ràpides: <Ctrl> + <L>. La pestanya Capes del quadre de diàleg de Capes, canals i camins, si encara tenim la

disposició original de les finestres del GIMP.

Us apareixerà aquesta finestra:

Ara estam a la finestra de Capes. Aquesta finestra es pot arrossegar a la part de baix de la consola del GIMP. Per això haureu de col·locar el cursor damunt la paraula Capes. El cursor es convertirà en una mà i podreu arrossegar la finestra i activar-la dins la consola. La imatge d’aquest procediment és semblant a la següent:



Si tenim diverses imatges obertes, podem accedir a les seves capes amb la finestra d'imatge: Finestres > diàlegs encastables > Imatges. L’àrea blanca és la part més important, ja que és a on apareixeran totes les capes. La selecció blava ens mostra la capa activa en aquest moment (si només tenim una capa, aquesta està sempre activa):

A la part inferior hi ha una sèrie d'icones molt útils. Amb creem una capa nova, amb

dupliquem la capa activa, i amb l'esborrarem. Les fletxes ens ajudaran a canviar de lloc les capes. També podem utilitzar el menú contextual, si cliquem amb el botó dret del ratolí sobre una capa activa (dins l'àrea blava):

Per crear ràpidament una nova capa, clicarem sobre la icona de capa nova . A la finestra Opcions per a una capa nova podem introduir el nom de la capa (per defecte és Nova capa, Nova capa#2, etc.), modificar l'amplada i alçada (per defecte la capa creada s'ajusta a la mida de la imatge original) i, el més important, el fons de la capa nova. És a dir, de quin color —blanc, color de primer pla o color de segon pla (fons)— ha de ser la capa nova, o si volem que sigui transparent.



Una vegada triada la nostra opció, pitgem D'acord i veurem el següent:

Fixeu-vos com ara la capa activa (de color blau) és la capa nova (que hem triat que fos transparent).

Clicant sobre la icona convertirem la capa a invisible (això no vol dir que no existeixi, senzillament que ara no es pot visualitzar). Aquesta propietat és molt útil a l'hora de fer feina amb diferents capes, ja que així només visualitzarem la capa a on fem feina.

Amb la barra horitzontal de l'Opacitat es controla el grau de transparència de la capa activa. L'opció Bloqueja controla el fet de poder pintar o no damunt una capa transparent. Si està seleccionat, no es podrà pintar damunt una capa transparent. Aquesta opció no afecta a les capes que tenen color. La manera bàsica de treballar amb capes seria, per exemple:

Hem creat una capa nova transparent. A la finestra de la imatge ens surt la imatge original, la que està a la capa Fons.



Per a poder treballar amb la capa nova,

cliquem sobre la icona a la dreta de la capa Fons. La icona desapareix, així com la capa Fons de la imatge.

Ara podem modificar la capa nova, ja que està activa (de color blau). Introduïm un motiu amb l'ajut del pinzell.

Tornem a clicar a la dreta de la capa Fons, per visualitzar la imatge. Ara es mostren les dues capes.

Hi ha d’altres possibilitats molt més concretes en les quals no entrarem.

Inicialment, la capa Fons no permet la seva mobilitat: les petites fletxes no estan actives.

Per tal de canviar de lloc la capa de fons, primer hem de clicar amb el botó de la dreta sobre aquesta, i escollir del menú desplegable l'opció Afegeix canal alfa:

Ara podrem canviar-la de lloc utilitzant els petits triangles.

Les capes poden ser visibles o, segons les nostres necessitats, les podem fer desaparèixer —no pas esborrar—, les podem intercanviar, eliminar, transformar, etc. A mesura que treballeu, veureu la necessitat de tenir una capa per al fons, una segona capa per als elements, una tercera capa per al text, una altra per a... Un aspecte molt interessant és el de poder fer capes amb nivells d’opacitat controlada, graus de transparència diversos.



Aquest és un exemple molt senzill; consisteix a aplicar una capa d’un color i adjudicar-li un grau de transparència (en aquest cas una opacitat del 75%) amb una selecció retallada (on no hi ha color) del detall que volem destacar-hi.

Les imatges següents són el resultat de la combinació de dues capes, sempre les mateixes:

Capa fons: abella Capa superior: Blau 0% opacitat






Si omplim una capa d’un color amb opacitat 100 %, les capes que estiguin per sota no es veuran.

És convenient, en acabar la feina, per qüestions d’espai, aplanar totes les capes per fer una imatge amb una sola capa. La quantitat de memòria que necessita una imatge per capes queda molt reduïda un cop fusionem les capes. Aquesta acció comporta la pèrdua d’informació específica de cada capa. Per aplanar les capes, anem al menú de la finestra d’imatge: Imatge > Aplana la imatge. La feina de fusionar no permet recuperar les capes per separat. Cal ser-ne molt conscient en el moment d’escollir l’opció Aplana la imatge; sempre es pot desar una còpia del treball que estem fent en l'extensió nativa del GIMP: XCF. Aquesta extensió mantindrà les capes separades i ens permetrà seguir treballant-les. Si intentem desar una imatge que té més d'una capa en un format que no sigui XCF (per exemple en JPG), el programa ens avisarà que l'exportació de la imatge implicarà aplanar les capes.

S’hi poden introduir imatges seleccionades (veureu les seleccions en l’activitat següent) que, en les capes, ocuparan només l’espai corresponent a la selecció; i deixaran transparent la resta de la capa. Una tècnica molt utilitzada pels dissenyadors és arrossegar una capa d’un dibuix a un altre. Podeu fer això des de la paleta de capes de la imatge activa, clicant sobre el nom d’una de les capes, i arrossegant-la sobre una altra imatge. Es crea així una capa enganxada.

Un cop tinguem una selecció —amb el seu traç discontinu en pantalla— només es podrà treballar sobre aquest espai. Moltes vegades tenim la sensació que les eines no funcionen i és que estem intentant dibuixar tenint algun espai seleccionat.



Activitats de lliurament obligatori 1 Creeu una imatge de 200 x 200 píxels amb 4 capes. Assegureu-vos que el fons de cada capa sigui de color blanc. Dibuixeu un motiu en cadascuna d’elles: cercles, el·lipses, quadrats, línies, etc., utilitzant colors sòlids. Anomeneu cada capa amb un nom significatiu, per exemple "cercle", "quadrat"... Guardeu el resultat sense aplanar capes en format xcf amb el nom capes0. Obriu la imatge capes0.xcf que acabeu de fer. Canvieu la visibilitat de les capes, variant el grau d’opacitat, fent que la superior tingui un 25%, la segona un 40%, la tercera un 60%, la quarta un 80%. Aplaneu les capes i guardeu el resultat amb el nom capes1 en format jpg.

Envieu a la tutoria els fitxers capes0.xcf i capes1.jpg. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.



Activitat opcional 1

Obriu la imatge capes0.xcf que heu fet a l’activitat anterior. Obriu un altre full, de mides semblats i proveu d’arrossegar-hi unes capes (des de la finestra de capes del dibuix anterior a aquest).

Fixeu-vos en quina capa esteu: és important saber-ho. Comproveu-ne els resultats. Utilitzeu les possibilitats d'aplanar capes, canviar-ne la seva visibilitat, etc.



2. TREBALLAR AMB CAPES (2ª PART)


Crear una imatge composta En aquesta activitat creareu una imatge composta a partir d'altres més simples.

A partir de les imatges següents:

En farem una de composta com la següent:

Obriu les imatges londres.jpg, nen.jpg i nena.jpg. Utilitzarem la imatge londres.jpg com a fons, per sobre de la qual col·locarem les altres dues: nen.jpg i nena.jpg. A la finestra d’imatge del GIMP, aneu a Finestres > Diàlegs encastables > Capes (o bé <Ctrl> + <L>) per a obrir la finestra de capes. Podeu minimitzar —no tancar— les finestres de les imatges nen i nena per a tenir més espai a l'escriptori. Tanmateix farem feina només amb la caixa d'eines del GIMP, la finestra de capes i la finestra de la imatge de fons londres.



A més del diàleg Capes, ens fixarem també amb la finestra Imatges obertes (Finestres > Diàlegs encastables > Imatges) Han d’aparèixer les tres imatges que tenim obertes (no passa res si dues d'elles estan minimitzades). Podem clicar una d'elles per a veure les seves capes. Aquest mètode de selecció és el que farem servir per passar d'una imatge a una altra. Per exemple, si seleccionem londres.jpg:

La imatge londres.jpg només té una capa. En les imatges que només tenen una capa, aquesta capa sempre es diu Fons. Comproveu com les altres dues imatges també tenen una sola capa Fons.

(Per altra part, és lògic: els arxius jpg no poden guardar la informació de diverses capes. Aquestes s'han d'aplanar i convertir-se en una sola, tal com hem vist abans.) Ara, amb la finestra de la imatge londres.jpg oberta i la finestra de capes amb la imatge nen.jpg seleccionada (la seva capa Fons està activa, de color blau), cliquem sobre la petita imatge de la capa i, mantenint pitjat el botó esquerre del ratolí, la desplacem fins a la finestra de destí, londres.jpg

i deixarem anar el botó. A la imatge de fons se li incorporarà la nova imatge. Tenint molt d'esment que

l'eina seleccionada a la caixa d'eines del GIMP sigui (mou seleccions), podem ara clicar sobre la imatge que hem incorporat i mantenint clicat podem desplaçar-la al lloc més adient:



Repetirem l’operació amb la imatge nena.jpg. El resultat final ha de ser semblant a aquest:

Ara, a la finestra de capes, seleccionem la imatge londres.jpg. L'àrea de capes ha de presentar l’aspecte que es mostra més avall:

Ara esborrarem els fons blancs de les imatges per acabar d’acoblar-les.

Ens hem de fixar molt bé a quina capa fem feina. Recordeu que amb la icona podem deixar de visualitzar capes, però sempre la capa activa és la que està de color blau. Per exemple, en aquest cas (imatge següent), només es visualitza la capa enganxada corresponent a la imatge del nen, però la capa activa és la imatge de la nena! (fixeu-vos en les línies discontínues) Si intentéssim treballar, només ho podríem fer a la seva àrea.



Comencem amb la imatge del nen: primer seleccionem la seva capa, fent un clic a sobre ella a l'àrea de capes. Si volem, per treballar millor, podem amagar les altres dues capes:

Ara, sobre la mateixa capa, fem un clic amb el botó dret del ratolí, i del menú conceptual, triem Afegeix canal alfa. Serveix per donar propietats de transparència a la capa, i d’aquesta manera, podrem eliminar el fons blanc, deixant-lo transparent.

De la caixa d'eines del GIMP, escollim l'eina de selecció de regions contínues i fem un clic sobre el fons blanc, que quedarà seleccionat. Anem a la finestra d’imatge: Edita > Retalla, i desapareix el fons blanc:



Repetirem l'operació amb la imatge de la nena; però primer hem d'escollir (fer activa) la seva capa, i "amagar" les altres:

Una vegada hem suprimit el fons blanc de la nena, visualitzem totes les capes. Com que encara hi ha una regió seleccionada, l'anul·lem amb el menú de la finestra d’imatge: Selecciona > No seleccionis res. Obtindrem com a resultat la imatge següent:

L'àrea de capes té ara aquest aspecte:

Les imatges amb capes ocupen molt d’espai. Si aplanem les capes n’ocuparem menys. Podem fer la prova: Desem la imatge obtinguda amb l'extensió XCF (londres.xcf). Després, aplanem les capes (Finestra d’imatge: Imatge > Aplana la imatge) i desem la imatge resultant en format JPG (londres.jpg). Obrim ara les imatges desades. A la finestra Carrega la imatge veurem:



Comproveu les mides dels arxius i observareu que han canviat força: de 358 Kb que tenia la imatge amb tres capes (en format XCF) ha passat a 36 Kb (en format JPG, una sola capa).


Modificar alguns paràmetres de les capes Se us proposa que, feta aquesta feina, en modifiqueu els valors d'opacitat i ajusteu diversos paràmetres dels colors. Per això tornarem a obrir l'arxiu londres.xcf, que és el que conserva la informació de les capes.

En aquesta imatge s’ha modificat l'opacitat de les capes del nen i la nena. És d'un 60 % per a totes dues. En el menú Colors de la finestra d’imatge hi ha diverses finestres controladores dels colors: Balanç de color, saturació de color, brillantor, contrast, etc.



En aquesta imatge hem escollit —una a una— les capes dels nens, i hem aplicat a la finestra To-saturació avançat, a l’opció Mestre els paràmetres:

A la imatge superior s'ha ajustat la brillantor i el contrast de la capa Fons amb els paràmetres:



I finalment, la capa Fons de la imatge inferior ha estat tractada amb la finestra Balanç de color:


Modificar alguns paràmetres de les capes Fer una foto, tipus "retrat" amb un fons de color uniforme per poder "retallar-lo" després; feu una altra foto d'un paisatge. Si no teniu accés a una càmera digital, escanegeu alguna foto tipus carnet o similar —si és possible amb color de fons uniforme— i una altra d'un paisatge. En darrer extrem, obteniu les imatges d'Internet. Realitzeu un treball semblant al de l'activitat d'introducció 2. Guardeu el treball amb el nom retrat.xcf.



Activitat de consolidació i reforç 1

Obriu la imatge londres.jpg, com a imatge de fons, afegiu una capa nova per crear la sensació de boira sobre Londres (ho podeu aconseguir amb una capa de color blanc i modificant l’opacitat de la capa). Guardeu el treball en format .xcf, sense aplanar capes, amb el nom boira.

Activitat de lliurament obligatori 2

Realitzeu un exercici similar a l'activitat d'introducció 2 amb les imatges següents: londres.jpg imatge de fons, droidecombat.gif i jarjarbinks.gif imatges per incorporar. Aquests arxius els trobareu a la carpeta arxius. Guardeu el treball en format .xcf, sense aplanar capes, amb el nom starwars, i envieu-lo a la tutoria. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.



3. SELECCIONS I TRANSFORMACIONS

3.1. TREBALLAR AMB SELECCIONS Les seleccions són molt importants en el tractament d’imatges. Podem escollir un fragment d’una imatge per posar-lo en una altra, podem escollir-ne un tros per copiar-lo repetides vegades, podem retallar-ne un fragment que no ens agrada, podem alterar només una part d’una feina, etc. El GIMP presenta tot un seguit d'eines de selecció i transformació. Totes estan presents com a icones a la caixa d'eines del GIMP, però també les podem trobar al menú Eines de la finestra d’imatge (taula inferior) o bé utilitzar les tecles ràpides.

Eines > Eines de selecció

Eines > Eines de transformació

Aquestes imatges són seleccions d'una imatge original.

S’han fet a partir de les eines de selecció de rectangle i d'el·lipse . Si obrim la finestra d’opcions de l’eina de selecció, podrem fixar la posició exacta de la selecció sobre la imatge, i si volem una selecció quadrada o circular, hem d’ajustar-la amb els valors de la mida de la selecció:

Quan hem marcat una selecció, si col·loquem el cursor a l'interior, aquest es transforma en l'eina de moure. Ara podem desplaçar-la, o amb el menú - Finestra d’imatge: Edita, triar una operació tal com Retalla, Copia, Enganxa, Neteja, etc.



- Finestra d'imatge: Selecciona, triar una operació tal com Inverteix, Tot, Res, Flota, etc.

Amb les eines de selecció de rectangle i d'el·lipse es poden obtenir seleccions complexes, ja que es poden sumar, restar o interseccionar-se les regions. Exemples:

Una vegada que tenim la primera selecció marcada, dibuixem la segona selecció, pitjant: Majúscules Sumarà les regions a l'hora de marcar la segona selecció (en el

cursor apareix un "+"). Control Restarà les regions a l'hora de marcar la segona selecció (en el cursor

apareix un "-"). Majúscules i Control Seleccionarà només la regió producte de la intersecció (en

el cursor apareix un "∩"

Exemple de resta

Aquestes mateixes opcions les teniu a la finestra d’opcions de l’eina de selecció:

Altres tipus de seleccions es poden fer amb les eines de selecció de regions contínues

(selecció difusa o vareta màgica), selecció de regions dibuixades a mà (selecció lliure o el



llaç), selecció de les formes de la imatge (les tisores intel·ligents), selecció del primer pla

i la selecció pel color . Vegeu-ne uns exemples:

La vareta màgica selecciona les regions amb el mateix color. La tolerància es pot controlar modificant el Llindar. A la imatge podem veure la selecció feta segons els paràmetres elegits.

El llaç és la més imprecisa de totes les opcions. A la imatge podem veure la selecció feta amb aquesta eina segons els paràmetres elegits.

Les tisores intel·ligents van cercant les vores del motiu, controlant el canvi de colors. En acabar, farem un clic a dins de la selecció.



La selecció pel color selecciona les àrees de tota la imatge que tenen colors semblants. L’espectre dels colors a seleccionar es pot controlar amb el cursor del llindar.

La selecció pel primer pla permet definir el primer pla i els fons i seleccionar el primer pla. A la imatge següent podem veure una selecció realitzada amb aquest mètode.

Qualsevol opció permet afegir, restar i interseccionar-se seleccions.


Treballar amb seleccions En aquesta activitat obtindrem el mateix resultat de l'activitat d'introducció 2 —treballant amb capes— utilitzant ara seleccions. Seguiu les instruccions següents.



Obrim l'arxiu nen.jpg.

Amb l'eina de selecció de regions contínues , cliquem sobre el fons blanc. Aquest queda seleccionat.

A la finestra d’imatge: Selecciona > Inverteix. Ara l'àrea seleccionada és tot el contorn del nen.

A la finestra d’imatge: Edita > Copia. Només es copia la selecció activa —el contorn del nen—.

Obrim ara l'arxiu londres.jpg. A la finestra d’imatge: Edita > Enganxa. S’incorpora la selecció —el contorn del nen— sobre la imatge de fons.

Amb l’eina desplacem la selecció al lloc adequat. Fem un clic fora de la selecció per a fixar-la.

Repetiu l'operació amb la imatge nena.jpg per a aconseguir idèntic resultat que en l'activitat 2.

Malgrat ara utilitzem seleccions per a fer aquesta tasca, seguim treballant amb diferents capes. Fixeu-vos com queda la finestra de Capes quan hem enganxat la selecció del nen sobre la imatge de Londres:

La "selecció flotant" és el contorn del nen. Recordeu que fixem la selecció amb un clic

sobre la imatge, o bé podem utilitzar el botó Fixa la Capa Flotant: , que està a la part inferior de la finestra de Capes. El resultat és idèntic: una sola capa.




Crear seleccions Creeu seleccions rodones, el·líptiques, rectangulars, etc. —semblants a les que podeu trobar en les explicacions d'aquesta activitat— i incorporeu-les a una imatge qualsevol. Podeu treballar amb qualsevol arxiu. Guardeu el resultat amb el nom formes2.xcf.


Treballar amb seleccions A partir de l'arxiu desert.jpg i camell.jpg de la carpeta arxius, intenteu inserir la imatge del camell al desert.

Feu servir l'eina de selecció de regions contínues per a seleccionar l'animal. Proveu de canviar els paràmetres de la finestra Opcions d'eina per a observar com afecta a la selecció, i així aconseguir un difuminat com el següent:




A partir de l'arxiu angel2.jpg de la carpeta arxius, realitzeu 6 seleccions com les que teniu a la segona pàgina d'aquest apartat —les seleccions fetes a partir d'afegir, treure o interseccionar seleccions—. L’objectiu seria fer 6 seleccions de formes diverses sobre la imatge angel2.jpg, i copiar-les i aferrar-les a una nova imatge. Podeu crear una nova imatge amb les mateixes dimensions, resolució i profunditat de color que angel2.jpg: 484 x 321 píxels, 300 ppp, fons blanc i color RGB. El procediment a seguir consistiria en fer cada selecció a la imatge angel2.jpg, emprant els procediments explicats per sumar, restar o interseccionar seleccions. Un cop feta cada selecció podeu emprar l’opció de la finestra d’imatge: Edita > Copia (<Ctrl> + <C>) dins aquesta imatge. A continuació podeu anar a la imatge que heu creat amb fons blanc i utilitzeu l’opció de la finestra d’imatge: Edita > Enganxa (<Ctrl> + <V>) i moure el ratolí fins situar la selecció en el lloc que desitgeu, fent clic fora de la selecció per fixar-la. Repetiu l’operació fins inserir les 6 seleccions. Guardeu la feina amb el nom formes1, en format .xcf. Obriu els fitxers Eivissa.jpg i senyora1.jpg de la carpeta arxius. Amb la vareta màgica i un llindar 20, seleccionareu el fons blanc de la senyora. Anireu a la finestra d’imatge: Selecciona > Inverteix (<Ctrl> + <I>) per a invertir la selecció, ara està seleccionada la senyora. Anireu a Edita > Copia (<Ctrl> + <C>). Clicareu al damunt de la imatge d’Eivissa, preferiblement a la barra del títol per no crear problemes, i l’enganxareu amb Edita > Enganxa (<Ctrl> + <V>). Escollireu el lloc correcte i hi enganxareu la imatge de la senyora, tot fent-la coincidir amb la baixada de les escales. Guardeu-la en format .xcf, amb el nom de senyora2. Envieu els arxius formes1.xcf i senyora2.xcf a la tutoria. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.


Aconseguir a partir de la imatge de l’esquerra (angelet.gif) una semblant a la de la dreta.

Obrim l'arxiu angelet.gif, i li afegim una capa nova, de color blanc, a la finestra Capes. Al selector de color de primer terme, triem el color desitjat, i amb l'ajut del cubell de pintura, omplim la capa d'aquest color. Tindrem així:



Per a poder dibuixar un cercle perfecte sobre el rostre de l'angelet, primer "amagarem" la

capa nova, fent un clic a la icona .

Ara utilitzarem les guies del GIMP. Cal fer un clic sobre els regles , i arrossegar les guies sobre la imatge amb el botó del ratolí pitjat, tal com la Imatge 1.

Tornem a fer "aparèixer" la capa nova, amb un clic sobre . Escollirem l'eina de seleccions el·líptiques, i dibuixarem un cercle a partir de la intersecció de les guies. Per a que sigui un cercle perfecte, poseu la mateixa mida (per exemple 70 i 70 px). Moveu el cercle i veureu com s'ajusta a les dues guies (Imatge 2). A la finestra d’imatge: Edita > Neteja (<Supr>), per a retallar la selecció circular (Imatge 3).

Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3

A la finestra d’imatge: Selecciona > No seleccionis res per a eliminar la selecció circular. Si ens fixem a la finestra de Capes, encara hi ha les dues capes:

Abans de poder desar la imatge, hem de aplanar les capes, per deixar-ne només una. A la finestra d’imatge: Capes > Fusiona amb la capa inferior.

Ja podrem desar la imatge com a angeletmodificat.gif. NOTA: Si haguéssim desat sense fusionar les capes, el programa ens hagués demanat fer la fusió, de manera automàtica, abans de desar.

Els arxius GIF no permeten modificar l'opacitat de les capes, ja que només utilitzen 256 colors. Ara bé, si augmentem a milers de colors, amb l'opció de la finestra d’imatge: Imatge > Mode > RGB, podríem ara modificar l'opacitat de la capa nova anterior —la de color rosa— per a què fos una mica transparent, per així poder "veure" la cara de l'angelet i dibuixar-li el cercle a sobre.



Després de buidar la selecció circular, tornaríem a posar una opacitat 100 a la capa, i amb l'opció Imatge > Mode > Indexat, tindríem una imatge a 256 colors, disposta a ser desada en format GIF.

GIF Transparents Només les imatges tipus GIF i PNG admeten transparència. Aquesta es pot crear d'aquesta manera:

Una vegada hem obert la imatge, hem d'afegir-li un canal alfa a la capa Fons. Anem a la finestra d’imatge: Capes > Transparències > Afegeix canal alfa. O bé, si tenim la finestra de capes oberta, seleccionar la capa activa (i única) i amb el botó dret del ratolí marcar Afegeix canal alfa.

El fet d'afegir un canal alfa a la capa Fons suposa canviar les propietats d'aquesta. En particular, permetrà introduir-li transparències. Després hem de fer una selecció a la imatge de totes les zones que contenen el color que volem que es converteixi a transparent. Per aconseguir-ho, anem a la finestra

d’imatge; Selecciona > Per color… (o icona ). Podríem obrir el diàleg d’aquesta selecció, però per ara ens convé deixar les opcions que apareixen per defecte. Seguidament, situem el cursor sobre un punt del fons de la imatge corresponent al color que volem convertir en transparent (per exemple el fons blanc) i cliquem sobre aquest punt amb el botó esquerre del ratolí. Així es farà una selecció a la imatge de totes les zones que contenen punts d'aquest color:



(Si la selecció no és la que nosaltres desitgem, podem augmentar o disminuir el valor del Llindar a la finestra Selecció de color.) A continuació hem d'eliminar aquesta selecció amb Edita > Neteja o simplement <supr>. La finestra de la imatge passarà a tenir l'aspecte següent:

Eliminem les línies discontínues amb Selecciona > No seleccionis res. Ja tenim la imatge amb el fons transparent. El darrer pas és desar la imatge com a GIF: 1. Indexar la imatge (passar de milers de colors (RGB) a 256 colors). Finestra

d'imatge: Imatge > Mode > Indexat… 2. Desar amb l'extensió .gif. Podem veure el resultat d'incorporar un arxiu GIF amb transparència en una pàgina web amb fons de color:

JPG GIF




En aquesta activitat treballareu seleccions, capes i opacitats. A partir de la imatge nen1.jpg aconseguiu un resultat semblant al següent.

Guardeu el treball, sense aplanar capes, amb el nom retrat1.xcf i envieu-lo a la tutoria. Un cop enviat l'arxiu, avisa al teu tutor o tutora del lliurament de l'activitat amb un missatge de correu intern.



3.2. TREBALLAR AMB TRANSFORMACIONS


Treballar amb transformacions. Seguiu les instruccions següents, utilitzant com a models les imatges valldemossa.jpg, avionet.jpg i duck.jpg de la carpeta arxius.

Una de les opcions d'emprar una selecció com la rectangular és poder aconseguir una imatge nova a partir de dita selecció. 1. Selecció rectangular sobre una imatge:

2. Amb les opcions de la finestra d’imatge: Edita > Copia i Edita > Enganxa com a... > Nova imatge S'obté aquesta nova imatge: (arxiu independent)

Ara bé, per a feines que requereixen més precisió, es pot utilitzar una eina de transformació:

l'eina d'escapçar Un cop seleccionada a la caixa d'eines del GIMP (o amb el menú de la finestra d'imatge: Eines > Eines de transformació > Escapça), ens permetrà dibuixar una selecció que incorpora unes guies. Les mides i la posició de la selecció es pot modificar si es mouen les marques que apareixen a prop dels cantons o modificant les opcions del diàleg de l’eina com ara l'amplada i l'alçada exactes que volem —mida—, així com la distància de la selecció respecte a l'origen —posició— (X=0 i Y=0 són les coordenades del cantell superior esquerre). Amb aquests paràmetres, la selecció de la imatge és perfecta. Clicant una vegada dintre de la selecció, o bé amb la tecla Intro, la imatge queda retallada —s'eliminarà tot el que està fora de la selecció, quedant transparent— i podem desar-la amb un nom nou. Amb l’opció de la finestra d’imatge: Imatge > Escapça la imatge, automàtic, la nova imatge queda reduïda a la seva mida, ja que es suprimeixen les vores buides al voltant de l’àrea retallada.



La secció escapçada podrà ser tractada com a una nova imatge a tots els efectes.

Les eines Gira, Escala, Inclina, Perspectiva i Capgira

Gira Amb aquesta eina seleccionada, farem un clic sobre la imatge. Ens apareixerà un quadre de diàleg i una espècie de diana al centre. Així podrem començar a treballar directament sobre la imatge o amb la finestra.



Podem interactuar amb els controls de la finestra, bé teclejant el valor d’un angle, fent córrer la barra lliscant que té un rang des de -180º fins a 180º i definir el centre del gir, movent la diana de lloc. Tots aquest canvis s’aniran visualitzant i, en el moment que arriben al gir desitjat, farem clic en el botó Gira i tindrem la nova imatge. Aquesta eina té un quadre de diàleg amb el qual es podem predefinir una sèrie d’opcions com ara on s’ha d’aplicar la transformació (capa, selecció o camí), la direcció del gir (cap endavant o cap endarrere), la interpolació (lineal, cúbica, Sinc (Lanczos 3) o cap), el retallat (Ajusta, Retalla, Escapça a la mida, Escapça segons l’aspecte), la previsualització (Fora, Graella, Imatge, Imatge i graella), Quan seleccionem una opció de les que inclouen graelles podrem determinar el número de les que volem que apareguin. Una altra opció per girar la imatge en múltiples de 90º és anar al menú de la finestra d’imatge: Transforma > Gira [opció] i podrem tant capgirar la imatge (tant vertical com horitzontalment) com girar-la (90º en sentit horari, 90º en sentit antihorari i 180º)

A la següent imatge podrem observar el resultat d’un gir de 16º.



Escala

Com a l’eina anterior, hi ha un diàleg d’escala molt semblant al que ja hem explicat. Quan seleccionem l’eina a la caixa d’eines del GIMP i fem clic damunt la imatge s’obre el diàleg Escala. A la imatge apareixen 8 quadradets que serveixen per fer un escalat “manual”. Si ens posem damunt d’algun dels quadrats dels cantons i l’arrosseguem, l’escala serà proporcional a l’amplada i a l’alçada. Si arrosseguem els que ocupem la part central de les línies horitzontals, l’escala tan sols afectarà a l’altura de la imatge. Si, pel contrari, arrosseguem els situats a les línies verticals, l’escala afectarà a l’amplada. Tots els canvis s’aniran reflectint en la finestra Escala on podrem veure com canvia el número de píxels o el percentatge o altra valor mètric que tinguem seleccionat. Per confirmar l’escala haurem de pitjar el botó Escala.

Quan s'escala una imatge a un valor inferior al 100%, queda un espai buit. Per eliminar-lo podem anar al menú d’imatges: Imatge > Escapça la imatge, automàtic.

Recordeu que ja havíem vist un mètode per a canviar les mides —escalar— d'una imatge, amb el menú d'imatges: Imatge > Escala la imatge. Aquest mètode produeix imatges amb menys definició que amb l'eina d'escalats que acabem de veure, però les mides dels arxius són més petits al desar-se, i a més, les imatges s'ajusten automàticament, sense espais en buit.



Inclina Aquesta transformació implica una deformació de la imatge en forma diagonal. Hi ha un quadre de diàleg relacionat amb aquesta eina que determina una sèrie de paràmetres com a les dues eines anteriors. Com sempre, amb un clic sobre la imatge apareix la finestra Inclina. Podem així treballar directament sobre la imatge o amb la finestra. Quan, amb aquesta eina seleccionada, fem clic damunt la imatge, simplement arrossegant el ratolí amb el botó esquerre pitjat podrem veure l’efecte que es produirà a la imatge. També podem escriure a la finestra els valors de la inclinació en les coordenades X i Y. Tant si treballem amb la finestra o directament sobre la imatge, hem de pitjar el botó Retalla per aplicar els canvis. A la imatge podem veure el resultat d'un retall de -300 a X.

Perspectiva Aquesta transformació implica precisament donar a la imatge una sensació de perspectiva. També hi ha un diàleg previ per configurar, com a les altres eines si volem una graella, el tipus de transformació, etcètera. Com sempre, amb un clic sobre la imatge, quan tenim aquesta eina seleccionada a la consola, apareix una quadrícula, si abans l’hem seleccionada, i la finestra Perspectiva. La finestra només és informativa (presenta el valor d'una matriu), i no permet treballar amb ella, però quan acabem la transformació és en ella on hem de confirmar amb el botó Transforma. Hem d'utilitzar, com a l’anterior eina, els quatre petits quadrats per deformar la quadrícula fins obtenir la forma d'un trapezi:

Per eliminar l’espai buit actuarem com quan s'escala una imatge a un valor inferior al 100%. Per eliminar-lo podem anar al menú d’imatges: Imatge > Escapça la imatge, automàtic.



Capgira Aquesta eina simplement volteja o reflexa una imatge o selecció en sentit horitzontal o vertical. Com sempre, se selecciona el sentit de la reflexió a la finestra de diàleg Opcions d'eina. Un cop hem triat el sentit, només cal fer un clic damunt la imatge o selecció.

Sentit horitzontal

Sentit vertical

Aquestes eines de transformació no només s'apliquen a imatges senceres, també es poden aplicar a seleccions. Comproveu-ho fent la seqüència següent:

1. Obriu la imatge duck.jpg de la carpeta

arxius:

2. Seleccioneu amb la vareta màgica el fons blanc, i a la finestra d’imatge: Selecciona > Inverteix. Ara tenim el contorn de l'ànec:

3. Triem l'opció Escala i fem un clic sobre la imatge. Apareix una quadrícula si així ho tenim predeterminat:

4. Desplaçant el cursor, modifiquem la mida

de la quadrícula, fent-la més petita:



5. Pitgem el botó Escala de la finestra Informació de l'escala, i només la selecció —l'ànec— es reduirà.

La imatge conserva la seva mida:




Obriu la imatge londres.jpg de la carpeta arxius. Escolliu l'eina d'escapçar i a la finestra Opcions de l’eina introduireu els paràmetres de posició i mida següents (en píxels): X = 175, Y = 25, AMPLADA = 135, ALÇADA = 95 Guardeu el resultat amb el nom pont.xcf (per què "pont"?).

Torneu a obrir la imatge londres.jpg. Comproveu que amb l'eina de capgirar (vertical) i amb la finestra d’imatge: Imatge > Transforma > Gira > 180 graus el resultat NO és el mateix. a) amb l'eina de capgirar (vertical) el procés és:

b) i amb el menú d'imatges: Imatge > Transforma > Gira > 180 graus el procés és:

I ara comproveu que amb l'eina de capgirar (horitzontal) el procés és:

Documents

Mòdul de: Edició digital d'imatges amb el GIMP (2)Informàtica educativa: Edició digital d’imatges amb GIMP. Jesús Arbués i Guillem A. Suñer Pàgina 8 Obriu la imatge Activitat