recull de

cancons populars

acatalunya

INDEX1. A la plaça fan ballades2. A la voreta del mar 3. A Madrid m'en vull anar4. Adéu, bona nit5. Ai adéu cara bonica6. Així fan les titelles7. Aquest és el pare 8. Arri, arri tatanet9. Baixant de la Font del gat10. Ballmanetes11. Bressol de Nadal12. Cada dia al dematí13. Caga tió14. Camins15. Cançó dels dits16. Capitel lo·17. Cargol treu banya18. Carnaval. I19. Carnaval. II20. Catalunya, comptat gran21. Cucut i la guimbarda22. Dalt del Cotxe23. Del lleó no tinc por24. Demà és festa25. El ball de la civada26. El ball de la maniera27. El ball de les cassoles28. El ball de sant ferriol29. El bon caçador30. El burriquet31. El cant de la senyera32. El cant dels ocells33. El Carnestoltes34. El gall i la gallina35. El gall quiquiriquí36. El gat37. El gegant del pi38. El general Bum-bum39. El gripau blau40. El maridet41. El meu avi42. El mussol43. El noi de la mare44. El pare va al mercat45. El petit vailet46. El poll i la puça47. El rei de Xauxa48. El rossinyol49. El senyor Ramon50. El tren pinxo de Banyoles51. El tramvia de Matarò52. Els contrabandistes53. Els fadrins de Sant Boi54. Els segadors

55. Els tres amics56. Els tres tambors57. Els ulls són per mirar58. En Joan petit59. En Pere de la Cullera60. En Pere Galerí61. En Pinxo i en Panxo62. Gateta moixoia63. Girona m'enamora64. Jo tinc cinc pomes65. Josefina cuixa fina66. L'arc de Sant Martí67. L'elefant amb bicicleta68. L'emigrant69. L'Empordà70. L'Espingari71. L'esquirol72. L'estudiant de Vic73. L'hereu Riera74. L'hora dels adéus 75. L'hostal de la Peira76. La balanguera77. La cabreta78. La cançó de les mentides79. La cançó del lladre80. La cançó del zoo81. La castanyera82. La filadora83. La gallina ponicana84. La gata i el gos85. La lluna, la pruna86. La manta al coll87. La masovera88. La minyona de Reus89. La moreneta90. La mosca91. La presó de Lleida92. La santa espina93. La sardana94. La vall del riu vermell95. La xocolata96. Les comares de Rubí97. Les nenes maques98. les oques van descalces99. Les pometes100. Llarg i prim, parent d'en Bufa101. Margarideta102. Marrameu torra castanyes103. Muntanyes del Canigó104. Napoleó105. Pardalet, pardalet106. Patufet107. Peu polidor108. Picarel la·

109. Ploreu, ploreu ninetes110. Plou i fa sol111. Puff, el drac màgic112. Pujarem dalt del cim 113. Quan el pare no té pa 114. Quan jo estava a caseta115. Quan les oques van al camp116. Que li donarem a la pastoreta117. Quinze són quinze118. Roseta d'Olivella119. Rossinyol, bon rossinyol120. Saca de palla121. Si la barqueta es tomba122. Sol, solet123. Som els cavallers124. Son, soneta125. Tenia un gall

126. Tinc un conill127. Tiruriruri128. Tot baixant per Collsacabra129. Tres i tres i tres130. Tres, sis i nou131. Un gat tenia una puça132. Un senyor damunt d'un ruc133. Una dona llarga i prima134. Una d'esdrúixoles 135. Una plata d'enciam136. Vella Xiruca137. Vells temps138. Vicent de la meua vida139. Vinyes verdes vora el mar 140. Virolai141. Visca la rosa142. Volem pa amb oli

Aquesta collita es deu a :

Mª José Cantero, Alexandre Casanovas, Montserrat Curtó, María Fernández, Roser Fortuny, Montserrat Gil, Juan González, Matilde Grande, Montse Guzmán, Magdalena Mallofrè, Rosa Martínez, Montserrat Milla, Fina Miró, Pepa Narváez, Assumpció Olivella, Remei Puyò, Montse Querol, Teresa Raventós, Antonia Reyes, Florinda Rodríguez, Montserrat Royo, Fina Soler, Núria Vendrell, Fina Yepes, Florencia Zapater.

Moltes d'aquestes cançons de ben segur que les coneixeu amb variacions o diferents lletres. Precisament el seu caràcter popular és el que ha fet que a cada racó del país cadascú l'hagi adaptat a les seves circumstàncies; fent, per tant, més seva la cançó perquè parla del que coneix i l'envolta. Això s'ha de veure com un enriquiment. Per tant si conegueu una altra variant del text millor que millor.. Les lletres tenen totes les variants de l'ús del llenguatge popular, correcte o no, Però hem volgut salvaguardar aquestes peculiaritats perquè sigui més enriquidor per tothom.

Estiu 2009

A la pla a fan balladesç-A la plaça fan ballades;mare, deixeu-m'hi anar!-No pot ser, la Caterina.Ton pare està per arribar.

Retira't, Caterineta,que és hora de retirar.

Tan punt ella va ser fora

son pare ja va arribar.-A on és la Caterina?Que no és aquí per sopar?

-És a casa sa germana,a veure el malalt què fa.-No és a la casa de sa germana,que és a la plaça a ballar.

Ja n'agafa una buscalla,i un bastó a l'altra mà:-Passa, passa, Caterina,

passa, passa, a fer el sopar.

A la primera bastonada,el braç dret li va trencar.A la segona bastonada,ja li trenca l'altre braç.

Sa mare està a l'escalaofegant-se de plorar:-Deixa estar la Caterina,no l'acabis de matar!

-Ai, mares que teniu filles,procureu-les ben guardarque elles són perilloses,com el vidre de trencar.

Quan el vidre cau i es trenca,costa molt d'arreplegar!Aquí teniu experiènciad'un home que van a matar!

A la voreta de la marA la voreta de la mar n'hi una donzella, n'hi ha una donzella que en brodava un mocador és per la reina, és per la reina.

Quan ja n'era mig brodar li manca seda, li manca seda gira els ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.

-Mariner bon mariner que en porteu seda, que en porteu seda -De quin color la voleu, blanca o vermella, blanca o vermella?

-Vermelleta la vull jo que´s millor seda, que´s millor seda -Pugeu, pugeu dalt la nau que en sereu d´ella, que en sereu d´ella.

Amb el cant del mariner fes dormideta, fes dormideta amb els aires de la mar ella es desperta, ella es desperta.

-Mariner bon mariner torneu-me a terra, torneu-me a terra -Això si que no ho faré heu de ser meva, heu de ser meva.

-De tres germanes que en som sóc la més bella, sóc la més bella l´una en porta vestit d'or l´altra de seda, l´altra de seda.

L´una és casada amb un duc l´altra és princesa, l´altra és princesa i jo pobreta de mi marinereta, marinereta.

-No en sereu marinera no que en sereu reina, que en sereu reina que en jo en sóc el fill del reide l´Anglaterra, de l´Anglaterra.

A la voreta de la mar n'hi ha una donzella, n'hi ha una donzella que brodant un mocador arribà a ser reina, arribà a ser reina.

A Madrid me’n vull anar!!

A Madrid me’n vull anarA Madrid me’n vull anar

vols venir tu català?vols venir tu català?

-vull esmorçar!! –

A Madrid esmorçaremA Madrid esmorçarem

i a tots els hi explicaremi a tots els hi explicarem.

- i que els hi direm? –

que la terra és importantque la terra és importanti entretots la farem gran

i entretots la farem gran.- i que ens diran? –

segur que els convenceremsegur que els convenceremi els seus dubtes venceremi els seus dubtes vencerem.

- i com acabarem? –

quan tot sigui ben lligatquan tot sigui ben lligatcap a casa i de bon gratcap a casa i de bon grat.

- ja s’acabat!!

Adéu, bona nit Adéu, bona nit, me'n vaig a sopar. Adéu, bona nit, adéu bona nit i bon profit.

Adéu, bona nit, me'n vaig a clapar. Adéu, bona nit, adéu bona nit i fins demà.

Ai ad u cara bonicaéAi adéu cara bonica Quin color de rosa tens I qui te color de rosa No li manquen pretendents

Fadrinets de la muntanya si no ho feu ja ho faré jo de posar la ma a la ploma i dictar-ne una cançó

D’un fadrí i d’una fadrina Que tons son d’un mateix temps Ell la troba tota sola El mati de St. Mateu

Que plorava i derramava llàgrimes de sentiment doncs perquè cara bonica plores tant amargament?

Ai del pare i de la mare que no volen que ens casem No ploris cara bonica

Que aviat ens casarem

Anirem a Barcelona on ningú hi coneixem tu podràs fer de minyona

i jo de mosso de peu

Dels diners de la soldada

gran botiga pararem de pinyons i d’avellanes també d'arròs i fideus

Dels diners de les ganàncies una casa en comprarem una casa amb set finestres de balcons ja n’hi farem

Farem una balconada a la part del sol ixent per prendre la solejada tots els dies de l’hivern

Aix fan els titellesí

Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles,així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van.

-Tot picant de mans, els petits bonics titelles,tot picant de mans els titelles es fan grans.-Aixecant el dit, els petits bonics titelles,aixecant el dit tots plegats s’han agupit.

-Sobre el prat florit, els petits bonics titelles,sobre el prat florit, un a un s’han adormit.

Aquest s el pare éAquest és el pare,aquesta és la mare,aquest fa les sopes,aquest se les menja totes.I aquest diu: piu, piu, piu!Que no n'hi ha pel caganiu?

ARRI, ARRI TATANET

Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un formatget per dinar, per sopar i pel/per la ..(nom).. no n’hi haurà!!!

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

Baixant de la font del gatuna noia, una noia,baixant de la font del gat,una noia i un soldat.Pregunteu-li com es diu:Marieta, Marieta,pregunteu-li com es diu:Marieta de l'ull viu.

BALLMANETES

Ballmanetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes.La ball, ball, la cueta de la gallina; la ball, ball, la cueta del nostre gall.Nostre gall és cantador , canta de dia, canta de dia. Nostre gall és cantador, canta de dia i de nit no.

Bona nit cargolAutor: Joan Pau Giné

B a [ Ma a ] on nit ... ri ... !

D éu et doni un bon son!

La a a asev p u dolç

a a d v lli en el món!

B a [ Ma a ]on nit ... ri ... .

B a on nit.

B a [ Xa ] on nit ... vier... ...... (etc.)

Bressol de Nadal

Sant Josep s’aixeca a l’auba,a l’auba del dematí,i fa una flamadetad’un brotet de romaní,

quan la té ben calenteta,hi posa lo calderó,hi posa sucre i canyellaper enconar lo minyó,

quan la té ben calenteta,agafa lo minyonetque amb sa mare no fa bondat,tots dos tremolen de fred.

Cada dia al dematíCada dia al dematí

canta un gall quiquiriquici la gent mig adormidaes desperta de seguida.

Cada dia al dematícanta el gall quiquiriquic.

Dos coloms al colomernomés fan que purrupar

si un la seua lliçó explicatot seguit l'altre repica.

Tres gallines van al campla primera va davantla segona va darrere

i després va la tercera.

Camins

Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món, per les parets de l'amor, sobre la pell Érem dos ocells de foc sembrant tempestes ara som dos fills del sol en aquest desert Mai no és massa tard per tornar a començar per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses camins que ja són nous. No és senzill saber cap a on has de marxar pren la direcció del teu cor Mai no és massa tard per tornar a començar per sortir a buscar el teu tresor

Can dels ditsçó

El dit polze, el dit polzeon deu ser?Som aquí!Content de saludar-teContent de saludar-teJa me’n vaigJa me’n vaig

El dit índex

El dit cor

L’anular

El petit

Tota la mà, tota la màon deu ser?Som aquí!Content de saludar-teContent de saludar-teJa me’n vaigJa me’n vaig

Cagatió

Tió, tió, Caga torró. No caguis arengades, Que són salades, Caga torrons, Que són més bons!

Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més caga diners, si no tens prou fes un pet i remou.

Tió, tió, caga torró d'avellana i de pinyó si no vols cagar cop de bast va.

Capitel lo·

Allí a la vila de Reus tota la gent ne fugí si no una noble dama que en té pres lo seu marit. La dama plora i més plora i sospira dia i nit. Set anys ha que l'en té pres i altres set que no l'ha vist. Se'n va a trobar el Capitel·lo que li torni el seu marit. -"Déu lo guard lo Capitel·lo, si vol treure el meu marit?" -"Sí, per cert, la noble dama, si ve amb mi a dormir una nit." -"Calli, calli el Capitel·lo que ho diré al meu marit." Ella se'n gira i se'n torna va a contar-ho al seu marit; de tan lluny com la va veure: -"Noble dama, què t'ha dit?" -"M'ha dit que sí te'n trauria si hi volgués dormir una nit." -"Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per amor de mi. Que quan jo de presó surti se'n recordarà de mi. Posa't lo vestit de seda o sinó lo de setí. I si aquests no t'agraden

posa-te'n un d'or fi." Al entrar-se'n en el quarto noble dama fa un sospir. -"Què en sospira, noble dama, què en sospira aquesta nit? Sospira la noble dama los amors del seu marit?" -"Sí, per cert, lo Capitel·lo, los amors del meu marit." -"No s'espanti, noble dama, ja el veurà demà al matí. Abans no serà de dia tindrà lo marit aquí." Fins a ne la matinada la dama no pot dormir. Noble dama és matinera, a les quatre del matí, quant és a la punta d'alba noble dama en finestra ix. Ja en veu les forques plantades, veu penjat lo seu marit. -"Calli, calli, el Capitel·lo, ja es recordarà de mi. N'ha llevat la honra meva, n'ha penjat lo meu marit." -"No t'espantis, noble dama, no te'n faltarà marit: Tres fills ne tinc a la guerra, triaràs lo més bonic; i si aquests no t'agraden,

jo seré lo teu marit. Tinc la dona al llit malalta, que no es 'caba de morir; i si ella no es moria jo l'ajudaré a morir." -"Calli, calli, el Capitel·lo, lo mateix faria amb mi. Deixeu-la viure, Capitel·lo, deixeu-la viure per mi." Ella se'n gira i se'n torna, de volant se'n va a vestir; quan de volant s'és vestida a n'el rei se'n va a servir. Un dia venint de missa Capitel·lo veu venir. -"Hola, hola, Capitel·lo, t'has de recordar de mi. Atureu-vos, Capitel·lo, que ara és hora de morir." -"Tinga pietat la dama, tinga pietat de mi." -"La pietat que teníeu al penjar lo meu marit." Ja li'n dóna punyalada la primera el va ferir. La segona cau en terra, la tercera va morir. -"Déu te perdó, Capitel·lo, a tu i a n'el meu marit

CARNAVAL I(Paola, Clàudia, Anna, Judith, Joaquim, Lorenzo...)

Si, si, si, si, si arribes fins aquí;

tot allò que somiaves; podràs fer-ho aquí;

car, carnaval, el temps de disfrutar, i tothom es disfressa; amb vestits originals.

CARNAVAL II(Júlia, Paula i Marta R.)

Carnaval ja és aquí, guap; Carnaval ja és aquí, guap; i tothom va disfressat; i car, car, carnaval; i tothom va disfressat; i carnaval.

De bruixes, rates i gates, guap; de bruixes, rates i gates, guap; de conills, coloms i gats; i car, car, carnaval; de conills, coloms i gats; i carnaval.

Carnestoltes hem cremat, guap; Carnestoltes hem cremat, guap; i la pasqua arribarà; i car, car, carnaval; i la pasqua arribarà; i carnaval.

La Quaresma ja és aquí, guap; la quaresma ja és aquí, guap; amb el seu bonic vestit; i car, car, carnaval; amb el seu bonic vestit

Cargol treu banya!

Cargol treu banya puja la muntanya, cargol treu vi puja al muntanyí.

Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bover jo també vindré Cargol, cargolet,posa’t dins del cistellet,quan la mare et trobarà,...què contenta es ficarà!

http://www.youtube.com/watch?v=8LC2jquTnco

Catalunya, comptat gran

Catalunya Comptat Granqui t'ha vist tan rica i plenaara el Rei, nostre senyor,declarada ens té la guerra.

Segueu a ransegueu a ran que la palla va carasegueu a ran.

El Compte duc d'Olivarstemps ha que l´hi burxa a l'orella:Ara es hora, nostre Rei,ara es hora que fem guerra.

Contra tots els catalansja el veieu quina n'han feta.Passaren viles i llocsfins al lloc de Riudarenes.

Ja n'han cremada una esglesiaque Santa Coloma es deiacremant talbes i casullescremant calces i patenes.

Del pà, qué no n'era blancdeien que era massa agrei en donaven als cavallstot per desolar la terra.

Del ví, qué no n'era bódeien que era massa agrei en regaven els carrerstot per desolar la terra.

Al devant dels seus parentsdeshonraven les doncellesi mataven als seus paressi de mal donaven queixa.

Ja en daren part al virreidel mal que aquells soldats feien"Llicència els donat jomolta més s'en poden pendre".

En sentir-se tot aixós'ha assavalotat la terraEn sentir-se tot aixós'ha assavalotat la terra

Ja entraren a Barcelonacent persones forasteresamb el nom de segadorsperqué n'era temps de sega.

De tres guardies que n'hi haja n'han morta la primera.

Anaren a la pressóa dar llibertat als pressos.

Allà eren els diputatsi els jutges de l'Audiència.I mataren al virreial fugir-ne la galera.

El bisbe els va beneïramb la mà dreta i l'esquerra."Quin es vostre capità?Quina es vostre bandera?"

Ja van treure el Bon Jesústot cobert amb un vel negreJa van treure el Bon Jesústot cobert amb un vel negre

"Aquí es nostre capità.Aquesta es nostre bandera.A les armes catalansque el Rei ens declara guerra"

Segueu a ranssegueu a ran que la palla va caraSegueu a rans.

Cucut i la guimbardaCucut i la guimbardacantaven fent el niucucut canta que cantaguimbarda riu que riu.Cucut cucutcantava fent el niucucut canta que cantaguimbarda riu que riu.

Cucut i la guimbardacantaven en el niuguimbarda ja és mig mortacucut encara és viu.Si dalt de la muntanyacucut ja no ha cantattindrem la nit eixutai el dematí mullat.

Dalt del cotxe

Dalt del cotxe hi ha una nina, que repica els cascavells. Trenta, quaranta,l'ametlla amarganta,pinyol madur, veste'n tu.Si tu te'n vas, nero, nero, nero.Si tu te'n vas nero, nero, nas.

Del lle no tinc poró - Del lleó no tinc por, pam i pipa, pam i pipa. Del lleó no tinc por,perquè sóc bon caçador.- Al matí vaig sortir,, pam i pipa,...al matí vaig sortir,per caçar-lo sota un pi.- L’he trobat en un prat, pam i pipa,...l’he trobat en un prat i el lleó m’ha mossegat.

Dem s festa.à éDemà és festaSant Josep la faagafa l'escopetai se'n va a caçar.Tira un tirmata un pardal vestit de general.Passa Santa Annatocant la campanapassa Sant Martítocant el violípassa Sant Ramontocant el violon

passa Sant Pauencalçant un gripau passa Sant Pereli tira una cullerapassa Sant Benetli tira un ganivet passa Sant Simóli tira un meló passa una monjali tira una taronja passa un capellàli tira un tros de pa

http://www.youtube.com/watch?v=g2LZ49O9YPk

El ball de la civada

El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:

«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».

El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la llaurava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:

«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».

El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la segava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:

«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».

El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la molia feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:

«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».

El ball de la civada jo us el cantaré. El ball de la civada jo us el cantaré.

El pare quan la menjava feia així, feia així, se'n daba un truc al pit i se'n giraba així:

«Treballem, treballem, que la civada, que la civada treballem, treballem, que la civada guanyarem».

El ball de la manieras el ball de la manieraÉ

per davant i per darreras el ball de la manieraé

per darrera i per davant

Estira estira estira la camaarrufa arrufa arrufa el peuEstira estira estira la camaarrufa arrufa arrufa el peu

http://www.youtube.com/watch?v=hKTGuRlasLc

El ball de les cassolesSóc un cuinerque remena les cassoles,faig bon menjari tothom se'n llepa els dits.Les cassoles en el foc,van bullint a poc a poc,i fregeixo les verduresles patates i els fesols.

El ball de Sant FerriolEra un pastor,que tenia tres ovelles.Era un pastor,que tenia un panell .ó

Ara v Sant Ferriol,éballarem si D u ho vol,éel que toca el tamborinoha perdut el flabiol.

Tots en tenimde picor i pessigolles,tots en tenimsi som vius i no ens morim.

Ara v Sant Ferriol,éballarem si D u ho vol,éel que toca el tamborinoha perdut el flabiol.

No menjar s si no tensàpa amb botifarra,no menjar s i de fam et morir sà à

Ara v Sant Ferriol,éballarem si D u ho vol,éel que toca el tamborinoha perdut el flabiol.

El bon ca ador.çUna matinada frescavaig sortir per ‘nar a caçar;no en trobo perdiu ni guatllaper a poder- li tirar.Si em tira l’amor i em toca,si em toca bé em tocarà.

Sinó una pobra pastoraque en guardava el bestiar.Ja la trobo adormidetaa la vora d’un canyar.Si em tira...

De tan boniqueta que erano la goso despertar.En cullo un pom de violes,al pit les hi vaig tirar.Si em tira...

Les violes eren fresques,la pastora es despertà.Quan en fou despertadetatots els colors trasmudà.Si em tira...

El burriquetSi n'hi havia un burriquet que no vol llaurar mai dret, que no vol llaurar mai dret;

- Que vingui el gos gosseti que bordi al burriquet!

El gos gosset no vol bordar, el burriquet no vol llaurar.

- Que vingui el bastoneti que pegui el gos, gosset!

El bastonet no vol pegar, el gos gosset no vol bordar, el burriquet no vol llaurar.

- Que vingui el foc foquet i que cremi el bastonet!

El foc foquet no vol cremar... etc

- Que vingui el riu riuet i que mulli el foc foquet!

El riu riuet no vol mullar... etc

- Que vingui el sol solet i que assequi el riu riuet!

El sol solet no vol assecar...etc

- Que vingui el nuvoleti que tapi el sol solet!

El nuvolet no vol tapar... etc

- Que vingui el vent ventet i que bufi el nuvolet!

El vent ventet no vol bufar... etc

- Que vingui el foc-folleti que escampi el vent ventet!

El foc-follet no vol espantar...etc

- Que vingui el Papu Fred i que faci por al follet!

El Papu Fred fa por al follet; el foc-follet ja vol escampar; el vent ventet ja vol bufar; el nuvolet ja vol tapar; el sol solet ja vol assecar; el riu riuet ja vol mullar; el foc foquet ja vol cremar;el gos gosset ja vol bordar;el burriquet ja vol llaurar;.....

.......EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cantsaixequem una Senyera

que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat!

Au germans, al vent desfem-laen senyal de llibertat!

Que voleï! Contemplem-laen sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,nostre cor t’és ben fidel:volaràs com au galana

pel damunt del nostre anhel:per mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,et durem, i tu ens duràs:voleiant al grat de l’aire,

el camí assenyalaràs.Dóna veu al teu cantaire,

llum als ulls i força al braç.

El cant dels ocells

Al veure despuntarel major lluminar

en la nit més ditxosa,els ocellets cantant

a festejar-lo vanamb sa veu melindrosa.

L'àliga imperialpels aires va voltant,

cantant amb melodia,dient: 'Jesús és nat

per treure'ns de pecati dar-nos l'alegria'.

Respon-li lo pardal:'Esta nit és Nadal,

és nit de gran contento'.

El verdum i el lluerdiuen, cantant també:

'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:'Oh, que formós i que bell

és l'Infant de Maria!'.I lo alegre tord:

'Vençuda n'és la mort,ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:'Hermós és com un sol,

brillant com una estrella'.La cotxa i lo bitxacfestegen el manyaci sa Mare donzella.

Cantava el francolí:Ocells, qui vol venira glossar melodia,

a veure el gran senyor,amb son gran resplandor,

dintre d' una establia?

La garsa, griva i gaigdiuen: 'Ja ve lo maig'.Respon la cedernera:'Tot arbre reverdeixtota planta floreix

com si tot fos primavera

EL CARNESTOLTES

Ara arriba carnestoltestots sortim a passejar

ens posem una disfressaper saltar, cantar i ballar.

Tiroliro, tiroliro,tiroliro, tirola.

Quan arriba en carnestoltestots sortim a passejar

tiroliro, tirolirotiroliro, tirola.

El gall i la gallina

El gall i la gallina estaven al balcó,la gallina s'adormiai el gall li fa un petó.Dolent, més que dolent!Què dira la gent?Que diguin el que vulguinque jo ja estic content!

El gall Quiquiriqu í

Cada dia al de matí canta el gall quiquiriquí. I la gent mig adormida es desperta de seguida. Cada dia al de matí canta el gall quiquiriquí

El gat

Una vegada hi havia un gat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella. Una vegada hi havia un gat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella.

S'ha menjat la carn del plat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. S'ha menjat la carn del plat.

La minyona l'ha agafat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, l'ha tirat de cap al mar, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. L'ha tirat de cap al mar.

Un pescador l'ha pescat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la plaça l'ha portat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. A la plaça l'ha portat.

La minyona l'ha comprat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la taula l'ha posat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. A la taula l'ha posat.

El senyor se l'ha menjat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, a la panxa li ha miolat, que bé li ha estat, l'esquella al gat. A la panxa li ha miolat.

Ai, minyona què m'has dat, que bé li ha estat, al gat, l'esquella, si m'has dat el nostre gat, que bé li ha estat, l'esquella, al gat. Si m'has dat el nostre gat.

El Gegant del pi

El gegant del piara balla, ara balla

el gegant del piara balla pel camí.

El gegant de la ciutatara balla, ara balla,

el gegant de la ciutatara balla pel terrat.

La tintina del gegant ara passa, ara passa,la tintina del gegant ara passa pel davant

A adobar fogons tot el dia, tot el dia

a adobar fogons tot el dia pels racons

Si fogons no n'hi ha,d'escalfetes, d'escalfetes;

si fogons no n'hi ha,d'escalfetes, n'hi

haurà.

http://www.youtube.com/watch?v=7VNhMue3oVo http://www.youtube.com/watch?v=jtUUWMupPVQ (origen de la cançó)

El general Bum-Bum

El general Bum Bum quan se'n va a la guerra davant dels seus soldats fa tremolar la terra, damunt del seu cavall, galopa que galopa, damunt del seu cavall, galopa amunt i avall. El cavall és de cartró, aparteu les criatures, el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra, rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa espanta els enemics i fins la gent de casa, quan ell té el braç alçat, tremola que tremola, quan ell té el braç alçat, tremola el veïnat. Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures, que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra, rampataplam tereré, patapim patapum se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El gripau blau

Vaig conèixer un gripau blauun gripau blau babau,que es creia ser, però de veritat,res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blauel gripau blau babau,i es creia ric i tan bonicque no volia cap amic.

Vaig conèixer...

Es pensava el gripau blauel gripau blau babau,que era el seu cau, com un palau,mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blauel gripau blau babau,de creure's tan tan important,a poc a poc s'ha anat inflant.

Vaig conèixer...

Molt em temo que el gripau blauel gripau blau babau,d'inflar-se tant, li pot passarque faci un pet com una gla.

Vaig conèixer...

res més que un príncep encantat,res més que un príncep encantat.

http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA

El maridetTan petit maridet m'heu datque la geladeta se me'l menja,tan petitet maridet m'heu datque la geladeta se me l'ha menjat.

Amb una cua de cirerajo n'hi he fet biga serrera;m'ha sobrat un bocinetjo n'hi he fet un bastonet.

Amb una closca d'avellanajo n'hi he fet casa i cabana;

me n'ha sobrat un bocinetjo n'hi he fet un corralet.

Amb una closca de pinyójo n'hi he fet un gran sarró;me n'ha sobrat un bocinetjo n'hi he fet un sarronet.

I amb un pam i mig de drapjo l'he vestit de cap a cap;me n'ha sobrat un bocinetjo n'hi he fet uns calçotets.

El meu avi

El meu avi va anar a Cubaa bordo del "Català"el millor barco de guerra de la flota d'ultramar.

El timoner i el nostre amo i catorze mariners eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar els nois de Calella feien un crematmans a la guitarra solien cantar:Visca Catalunya. Visca el "Català!

Arribaren temps de guerres

de perfídies i traïcionsi en el mar de les Antilles retronaren els canons.

I els mariners de Calella-el meu avi enmig de tots-varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la marcridava el meu avi:Apa, nois, que és tard!però els valents de bordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans

El mussol

El mussol no vol cantar perquè està soli solno vol cantar el mussol. El mussol no vol cantar perquè són dosni dosni unni capni solno vol cantar el mussol.El mussol no vol cantar perquè són tresni tresni dosni unni capni solno vol cantar el mussol.El mussol no vol cantar perquè

són quatreni quatreni tresni dosni unni capni solno vol cantar el mussol.............El mussol no vol cantar perquè són deuni deuni nou.....ni tresni dosni unni capni solno vol cantar el mussol.

El noi de la mare

Què li darem en el Noi de la Mare?Què li darem, que li sàpiga bo?

Li darem panses amb unes balances,li darem figues amb un paneró.

Què li darem al Fillet de Maria?Què li darem al formós Infantó?

Panses i figues i nous i olives,panses i figues i mel i mató.

Tampatamtam, que les figues són verdes,tampatamtam, que ja maduraran.Si no maduren el dia de Pasqua,maduraran en el dia de Rams.

El pare va al mercatEl pare se´n va´na al mercat el pare se´n va´na al mercat a comprar una burra cega

trau trau a comprar una burra cega

trau trau.

Li talla els quatre peus li talla els quatre peus

la burra arrenca a córrer trau trau

la burra arrenca córrer trau trau.

Se´n troba un cirerer se´n troba un cirerer

carregat de figues seques trau trau

carregat de figues seques trau trau.

Li cau l´ametlla al peu li cau l´ametlla al peu li surt sang de la orella

trau trau

li surt sang de la orella trau trau.

De la sang que li va sortir de la sang que li va sortir

en córren tres rieres trau trau

en córren tres rieres trau trau.

Aquesta és la cançó aquesta és la cançó

la cançó de les mentides trau trau

la cançó de les mentides trau trau.

Qui la vulgui saber qui la vulgui saber

que se´n vagi a Filipines trau trau

que se´n vagi a Filipines trau trau.

El petit vailet

El petit vailet dematí se'n va; agafa la relleta i a llaurar se'n va. Lairum, laireta, lairum, lairum, lairà.

La mestressa jove li duu l'esmorzar: un tupí de sopes, un crostó de pa lairum...

i una carbasseta per a xerricar. Vine tu, vailet, vine, fes-te ençàLairum...

que aquest camp que llaures ple d'herbota està;altre més tou te'n vull fer llaurar.Lairum....

No pot ser , mestressa, que haig de treballar.

Aquest camp que llauro he de desherbar.Lairum....

En ell mig del camp una font hi ha que qui vulgui beure s'ha de d'agenollar, Lairum...

mentre que bevia l'amo va arribar.Vine tu, vailet, que et vull despatxar;Lairum...

dels deu sous que et dec, cap no te'n vull dar,els quatre, me'ls quedo, pel poc treballar.Lairum…

altres tres, me'ls quedo pel molt festejar,tres més per les banyes que m'has fet portar.Lairum....

El poll i la pu aç

El poll i la puça es volen casar. L'un li diu a l'altre: i el pa, qui el durà ?

Respon la formiga: ja el portaré jo. Caseu-vos, caseu-vos, sabreu el que és bo.

El poll i la puça ja tenen el pa. L'un li diu a l'altre: i el vi, qui el dirà ? Respon el mosquit del fons del celler:

caseu-vos, caseu-vos, que ja el portaré.

El poll i la puça ja es poden casar. Però falta música, qui la tocarà ?

Ja respon el grill, que és bon sonador: caseu-vos, caseu-vos, ja tocaré jo.

El poll i la puça ja es van a casar. Ja tenim música, però qui ballarà ? Respon la rateta de dins del graner:

lligueu-me bé als gats, que jo ballaré.

El poll i la puça ja han fet el convit, amb grill i formiga, rateta i mosquit. El poll i la puça ja s'han ben casat, el poll i la puça ja l'han ben pifiat.

http://www.youtube.com/watch?v=NdmO0tVrUUA

El rei de XauxaQuan el rei se'n va a passeiga esbargir la borratxeraTau, tau! A esbargir la borratxeraduu dos patges al davantquatre patges al darreraTau, tau! Quatre patges al darrera.

L'un li fa camí entre els cepsel segon li fa drecera.Tau, tau! El segon li fa dreceraels demés el que li fan“pam i pipa” pel darreraTau, tau! “pam i pipa” pel darrera.

Ja se n'entra pels vinyarscom per terra aventureraTau, tau! Com per terra aventurerala corona de gairóel mantell en bandoleraTau, tau! El mantell en bandolera.

L'un li porta el moscatelll'altre una cepada enteraTau, tau! L'altre una cepada entera.Els demés diuen pel baix:“Bona tarda se'ns espera”Tau, tau! “Bona tarda se'ns espera!”

Fa passos endavantquatre passos endarrereTau, tau! Quatre passos endarreres'entrebanca amb un sarmentcau de nas a la fangueraTau, tau! Cau de nas a la fanguera

El primer diu: “Valga'm Déu!”El segon: “Valga'm sant Pere!”Tau, tau! El segon: “Valga'm Sant Pere!”Els demés diuen: “Amén,no és aquesta la darrera”Tau, tau!

El rossinyol

Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada, rossinyol, a un pastor me n'ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada, rossinyol, he perduda l'esquellada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga, rossinyol, un petó i una abraçada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

El senyor Ramon

El senyor Ramon enganya a les criades i a les que no ho són també moltes vegades. Les pobres criades quan se'n van al llit, tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut.

- - - - - - (música xinesa)

Pobre Fumanxú t'enganyen com un xino. Pobre Fumanxú només et passa a tu. Quan tot xino xano te'n vas cap el llit, Tu lu lu lu lu lu lu,

Tinc tanta sang que a les cinc tinc song.

- - - - - - (música àrab)

El moro Salem enganya flabudalites. El moro Salem enganya tot l'harem. Les pobres udalisques quan se'n van al llit, tu ru ru ru ru ru ru, tu ru ru ru ru ru ru,

Per alà, ja han ben rebut .

- - - - - - (rumba catalana)

I mira si en sabia el gitanet Ramon, que enganyava a les criades. I mira si en sabia el gitanet Ramon, que enganyava a tot el món. Les pobres criades, ... olé ! quan se'n van al llit ... Pepé, Pepé ! Turu tutu .. Qui gemega ja ha rebut, Turu tutu ... Qui gemega ja ha rebut.

Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa ! cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa ! Gitanet Ramon !

- - - - - - - - (música russa)

Boris Ramonix, enganya els camarades, eh !

Boris Ramonix, enganya en el partit, eh ! El pobres camarades no es mamen el dit. Tururut, eh ! Tururut, eh ! Tururur, eh ! I a Sibèria l'han fotut.

La ra lara lara .... eh !

El tramvia de MataróA M llà a ataró n'hi havia un tramvia

que n'és de cartró i va per la via.T ralarà, la, la, carai quin tramvia.T ralarà, la, la, que bé que s'hi va.

E l primer vagó se'n surt de la via i a prendre un vermut la gent i el tramvia.T ralarà, la, la, carai quin tramvia.T ralarà, la, la, que bé que s'hi va.

E l segon vagó se'n surt de la ruta C per què el conductor n'és fill de alcuta.

T ralarà, la, la, carai quin tramvia.T ralarà, la, la, que bé que s'hi va.

http://www.youtube.com/watch?v=hGEgMEVwvZg

El tren pinxo de BanyolesEl tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha.

Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà.

Quan se'n puja una pujada ja s'autra a mig camí, dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi,

la, la, la, la, d'anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats, ningú no viatja de tercera ni pagesos ni soldats,

la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha, fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,

la, la, la, la, i barrets de capellà.

Els contrabandistes–Quina cançó cantaremque tots la sapiguem?–La dels contrabandistes.A Banyuls varen anarde tabac a carregartota una companyia.Trum, lailà, larà, la, lera,trum, lailà, larà, la, la,la, la, larà, la, la, larà,la, la, la, la, la.

A Banyuls varen anarde tabac a carregartota una companyía;i en passant per Fortiàallí varen encontrarla refumuda espia.

En passar per Fortià,però, es varen toparamb la fomuda espia,

que a Figueres se’n va anara contar-ho al capità:–N’he vist contrabandistes.Trum...

El capità va cridant:–Minyons, au, endavant,anem a perseguir-los!I allí on els trobarembaionetes pararem!Farem carnisseria!Trum...

I en passar per Gallinersallí ja hi varen seramb els contrabandistes.Ganivetades i tretsla companyia han desfetdels braus contrabandistes.Trum...

Els fadrins de Sant Boi

Els fadrins de Sant Boimolta fatxenda en gasten, i el més petit de tots en gasta més que els altres

tralarà,el maco de la Laia,tralarà

Va vestit de vellut,botonada de plata;se n' ha comprat un ramper dar a l' enamorada.

Se n' ha comprat un ram,set duros d' or costava;tres duros costa el ram,quatre més la lligada.

Quan l' ha tingut compratja no sap on posar-se' l;ja se' l posa al barretper fer més pompa i gala.

Quan l' hi ha tingut posarcarrer avall se n' anava;quan és a mig carrerja en gira els ulls enlaire.

En veu la seva amorsola que es pentinavaamb una pinta d' or,l' escapidor de plata.

Amb el senyal que faconeix que n' hi té entrada;se' n puja escala amuntcom si fos de la casa.

Ja n' hi presenta el ram,li fa mitja rialla;Li torna a presentar,l' hi fa tota plegada.

Els SegadorsCatalunya, comtat gran,

qui t'ha vist tan rica i plena!Ara el rei Nostre Senyor

declarada ens te la guerra.

Segueu arran!Segueu arran,

que la palla va cara!Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivarssempre li burxa l'orella:- Ara es hora, nostre rei,

ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,ja veieu quina n'han feta:

seguiren viles i llocsfins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,que Santa Coloma es deia;

cremen albes i casulles,i caporals i patenes,

i el Santíssim Sagrament,alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,mentre que la missa deia;

mataren un cavaller,a la porta de l'església,

en Lluís de Furrià,i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blancdeien que era massa negre:

el donaven als cavallssols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,n'engegaven les aixetes,

el tiraven pels carrerssols per regar la terra.

A presencia dels parentsdeshonraven les donzelles.

Ne donen part al Virrei,del mal que aquells soldats feien:

- Llicència els he donat jo,molta més se'n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,enarboren la bandera;

a la plaça de Sant Jaume,n'hi foren les dependències.

A vista de tot aixòs'és avalotat la terra:

comencen de llevar genti enarborar les banderes.

Entraren a Barcelonamil persones forasteres;entren com a segadors,

com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,ja n'han morta la primera;

ne mataren al Virrei,a l'entrant de la galera;

mataren els diputatsi els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;catalans, aneu alerta:

mireu que aixís ho faran,quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:donen llibertat als presos.

El bisbe els va beneirAmb la ma dreta i l'esquerra:

- On es vostre capità?On és vostre bandera?-

Varen treure el bon JesúsTot cobert amb un vel negre:

- Aquí és nostre capità,aquesta es nostre bandera.-

A les armes catalans,Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!Segueu arran,

que la palla va cara!Segueu arran!

Els Segadors altra( )

Catalunya triomfant!tornar a sser rica i plena,à é

endarrera aquesta genttant ufana i tant superba.

Bon cop da fal !çBon cop da fal , defensors da la terra;ç

Bon cop da fal !ç

Ara s hora segadors!éara s hora d' sser alerta,é é

per quan vingui un altre Junyesmolar ben b nes e nes.é ï

Bon cop da fal !çBon cop da fal , defensors da la terra;ç

Bon cop da fal !ç

Els tres amics

Eren tres amics, de rialla fresca. L un era soldat ´valent i de gresca. L altre era pag s ´ èi aimava la terra, i els dels ulls m s blausé li deien poeta.

L un vestit i armat ´se n va na a la guerra´ ´ i una nit morir lluny de casa seva. L altre es va fer vell ´amb la m l aixella à ´mirant al blat d or ´i la fruita vermella.

I dels tres amics de rialla fresca, nom s queda el record éque en feia el poeta: cada primavera en feia una can çómolt dol a i m s bella.ç é

Els tres tambors

Si n'eren tres tamborsque venien de la guerra

i el més petit de totsporta un ram de rosetes.

Ram, ram, rataplam,porta un ram de rosetes.

La filla del bon reiha sortit en finestra:

Tambor, el bon tambor;si em vols dar una roseta?Ram, ram....si em vols....

Donzella, qui l'hauràserà l'esposa meva:No us donaré el ram

que a vós no us pugui prendre.Ram, ram...que a vós.....

M'haveu de demanaral pare i al mare

si el sí vos volen darper mi res no es pot perdre.

Ram, ram,...per mi........

Els ulls s n per miraróEls ulls són per mirar

Els ulls són per mirar les mans per agafar el cap és per pensar els dits són per tocar els peus per caminar

el nas per olorar la llengua per tastar

les dents per mastegar les orelles per sentir

t´ho torno a repetir: (els infants la canten)

En Joan petit

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit, dit, dit, ara balla en Joan petit. En Joan petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan petit quan balla, balla amb la mà, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit. Ara balla en Joan petit... Amb el peu Amb el cul Amb el cap...

http://www.youtube.com/watch?v=mUIuTgAL4lc

En Pere de la Cullera

En Pere de la Cullera se'n va a buscar bolets i el mig de la carretera li van caure els calçotets.

Pere de la Cullera macarró fregit, panxa de granota i amb el cul podrit! jajajaja!!!!!

En Pere de la cullera se´n va anar a la professó, es va cagar a les calces ai mare quina pudor!!!

En Pere Gallerí

Com era tan bon home en Pere Gallerí, se'n duu tota la xeixa, la xeixa de per aquí Carallat, carallí quan cau en Pere Gallerí, com vares tururururú, com vares tu morir.

Se'n puja dalt d'un arbre per veure el Francolí; les branques eren guerxes, se'n va tombar,tombí.

Les noies de la vila l'en van a recibir, resant un paternostre que es cabi de morir.

Que si se'n va a l'infern mai més no en pugui eixir, i si se'n va a la gloría m'hi faci un lloc per mi.

Se'n puja dalt d'un arbre per caçar un passarell, la branca n'era guerxa i es va trencar el clatell. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.

Les noies de la vila el van a resseguir, resant un parenostre

que s'acabi de morir. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.

Si se'n va anar a la glòria que hi guardi lloc per a mi. Si se'n va anar a l'infern que el deixin ben fregit. Garranyac, garranyic, quan cau en Pere Gallerí, com vares tururu, com vares tu morir.

http://www.youtube.com/watch?v=PFd-iOwccB0

EN PINXO I EN PANXO.........En Pinxo li va dir a en Panxo

"vols que et punxi amb un punxó?"i en Panxo li va dir a en Pinxo"punxa'm però a la panxa no".

Gateta moixoiaGateta moixoia, gateta paperoia.Diu que ha vingut un llagutcarregat de peix menut;a la plaça l'han venuta diner i malla, bufetada.

Girona m'enamora (Sardana)

Salut, o noble Girona heroica i senyoraciutat inmortal orgull dels catalans.

Ets lleialmajestuosa i comtalnostre cap i casali els gironins t'enyoremsi un dia ens trobem lluny de tu.

Perquè Girona ens enamoresi et portem sempre, al cor,i et portem sempre al cor.Pàtria nostra que tan es enamores.

Girona t'enamora a tum'enamora a mii a tothom ens enamorales seves gestes són orgulld'un pasat gloriós que canta la nostra història.

O terra brava la més catalanabresol vivent a la gegant sardanaens enamores i ens enamoraràs eternament.

Jo tinc cinc pomesJo tinc cinc pomes a la butxaca,

les voldries tu?Jo tinc cinc pomes a la butxaca,

les voldries tu?

Si tu sabessis com són de bonesi volguessis totes les pomes,

te les dono a tu-

Tinc quatre pomes....

Jo tinc tres pomes.....

Tinc dues pomes.....

http://www.youtube.com/watch?v=3DthRvMqjjQ

Josefina cuixa fina"Josefina de cuixa fina, mujer de mucho aparato, que se come la sardina, i le da la culpa al gato".

"Josefina mujer taimada, em portes ben esverat, perquè et menges l'arengada i li dónes la culpa al gat ".

L'arc de Sant MartíL'arc de Sant Martí,

la pluja, la pluja, l'arc de Sant Martí,

la pluja és aquí.

L'arc de Sant Martí, la pluja, la pluja,

l'arc de Sant Martí, la pluja és lluny d'aquí.

L'elefant amb bicicleta

Mireu, allà dalt,amb els estels què hi ha!És un gros animal,que amb bicicleta va.És un elefant,i doncs, què us penseu?Té una cua al darrera i una trompa al davant.

L'emigrant(Jacint Verdaguer)

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat? Mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir!

L'EmpordàCap a la part del Pirineu,vora els serrats i arran del mars’obre una plana riallera,n’és l’Empordà !Digueu, companys, per on hi aneu ?digueu, companys, per on s’hi va ?Tot és camí, tot és drecera,si ens dem la mà !Salut, salut noble Empordà !,Salut, salut palau del vent !portem el cor content, i una cançó !Pels aires s’alçarà,pels cors penetrarà,penyora es-nirà fent de germanoruna cançó !A dalt de la muntanya hi ha un pastor,a dintre de la mar hi ha una sirena.

Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,ella canta a les nits de lluna plena.Ella canta: “Pastor em fas neguit”Canta el pastor: “Em fas neguit “Si sabessis el mar com és bonic !”“Si veiessis la llum de la carena !”“Si hi baixessis, series mon marit !”“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”“Si sabessis el mar com és bonic !”“Si veiessis la llum de la carena !”La sirena es feu un xic ençà,un xic ençà el pastor de la muntanya,fins que es trobaren al bell mig del pla,i de l’amor plantaren la cabanya:fou l’Empordà !

Autor de la Música: Enric Morera i Viura. / Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.

L'Espingari

La filla de l'Espingaril'han casada amb l'Espingot.

L'Espingari-gari-gari;l'Espingari-gari-got.

El dinar que ells varen fer-nejo vós explicaré tot:

Varen agafar una moscala varen rostir en el foc;

La núvia es menjà les ales

el nuvi el caparrot.

La demés gent que hi haviavan menjar l'altre trossot.

El vestit que ella portavajo vós explicaré tot:

Per faldilles una sàrria,per gipó un sarriot.

Per sabates una teula,per mitges un botinot.

L ’ E SQUIROL

- Plim, plim, plim, plim.salta l’esquirol.plim, plim, plim, plim,i depressa puja al tronc.- Plim, plim, plim, plim,agafa una pinya,plim, plim, plim, plim, i se la menja tot sol.

L'estudiant de Vic

Una cançó vull cantar, una cançó nova i linda, d'un estudiant de Vic que en festejaba una viuda.

Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau.

Ella es volia casar. El seu pare no ho volia i l'estudiant se'n va anar a servir a una rectoria.

Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau.

Però la viuda el va seguir a Roma de pelegrina; quan es van tornar a trobar, una basca ja en tenia.

Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau.

Nines que veniu al món, no us fieu de gent de llibres; tenint-ne quatre raons ja se'n van a cantar missa.

Bon amor, adèu-siau, color de rosa florida. Bon amor, adèu-siau

L'hereu Riera

Per a Sant Antoni grans balles hi há, per a Sant Maurici tot el poble hi vá. Tra la ra la la ra la la, tra la la ra la, tra la ra la la ra la la tra la la ra la.

N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà, L'una diu a l'latra: i a tu qui et traurà?

Anem donzelletes, anem a ballar, que l'hereu Riera ens hi farà entrar.

La primera dansa la'n treu a ballar, la segona dança la nova arribà.

-A fe, hereu Riera b´çe pots ben dansar, que la teva aimada a la mort n'està.

Tota la música de cop va parar.

-Perdonin senyores, que me'n tinc d'anar.

Que la meva aimada a la mor n'està. Agafa'l gambeto al bras se'l tirà

Agafa'l sombrero per plaça se'n va; dona un tomb per plaça sombrero a la mà.

Se'n va dret la casa que'll solia anar. Se n'entra cap dintre sens dir-ne qui hi ha.

Tot pujant l'escala la sent sospirar -Deu vos guard Maria; Maria, com va?

-Per a mi Riera, molt malament va, febre nit i dia que'm cuida a matà.

Gira els ulls en terra, se'n posa a plorar. -Que'n plores, Riera?

No'n tens de plorar.

Tinc una germana, t'hi podràs casar. Si ella no t'agrada pel món prou n'hi ha.

Les joies que porto les hi podràs dar. A la Verge del Carme li vaig demanar.

Que si m'adovaba l'iré a visitar. Per a mi, Maria, cap més n'hi haurà.

Se'n gira d'esquena a l'església se'n va, davant d'un Sant Cristo se'n va agenollar.

-Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar qu'em torni l'aimada que a la mort n'està.

Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes se varen casar.

s l hora dels ad usÉ ' é

És l´hora dels adéusi ens hem de dir: adéu-siau !Germans dem-nos les mans,senyal d'amor, senyal de pau.

El nostre comiat diu:a reveure si a Déu plau!I ens estrenyem ben fortmentre diem: adéu-siau!

No és un adéu per semprees sols l'adéu per un instant;

el cercle refaremi fins potser serà més gran.

El nostre comiat diu:a reveure si a Déu plau!I ens estrenyem ben fortmentre diem: adéu-siau!

La llei que ens agermanaens fa més forts i ens fa més grans,

si ens fa més bons minyonstambé ens fa ser més catalans.

El nostre comiat diu:a reveure si a Déu-plau!I ens estrenyem ben fortmentre diem: adéu-siau!

L'hostal de la Peira

A l’hostal de la Peira, oilàdames hi van anarJa truquen a la porta, oilàja en responen: qui hi ha?- oilà.ja en responen: -qui hi ha?Som unes pobres dames,si ens voleu allotjat.

-Obre’ls la porta mossai deixa-les entrar.Diuen a la mestressa:-Què hi ha per sopar?-N'hi ha tonyina amb ceba,bolets amb bacallà.

L'una no té gana,l'altra no vol menjar.L'altra està prenyadetai al llit se'n vol anar.Demanen una cambra,per poder-s’hi tancarLa mossa se les mira.No li van agradar.

Quan foren a la cambraes varen despullar.La mossa n'és traïdora,pel pany les va guaitar.Se'n baixa abaix la mossa,

se'n posa a sospirar.

-De què sospires, mossa?;què tens que sospirar?-Què haig de tenir, mestressa?:que nos volen robar.Porten calceta curta,pistoles als costats.

Aneu al llit, mestressa,que a la nit jo vull vetllar.Que avui, si no m’enganyoens tenen que robar.Quan son les deu tocades,els lladres van baixar.

En arribar a la cuinala mossa van trobarTres gotetes de ceraal pit li van tirar;la mossa n'és traïdora,roca que roncaràs.

Ja l’una en deia a l’altre-Ben dormideta està.Un braç de criaturaal foc en van tirar.Ja en surten al deforai es posen a xiular.

La mossa n'és traïdora,la porta els va tancar.-Obra la porta, mossa,cent escuts te en vull dar-Ni per cent ni cinquantala porta s’obrirà.

-Aquell braç de criaturasi ens el volguessis dar.-Per on us el daria?,per on us el puc dar?-Dóna-me’l per la portaper aquest forat que hi ha.

-Treu la mà per la portaque el braç et vull donarPensant-se que li davael seu li va tallar.Hostaler de la Peira,te’n pots ben recordar:

A la teva criadabé la pots estimar.A la teva criadabé la pots estimarQue t’ha salvat la vidai a l’hostal de robar.Dels tres fills que tu tensli pots donar a triar.Si el petit no li agrada,l’hereu li pots donar.

La balanguera

La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil.la teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances teix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.

Poema de Joan Alcover. Música d'Amadeu Vives

La cabreta

Jo tinc una cabreta que salta, salta, salta, però jo en sóc petiteta, però jo en sóc petiteta.

Jo tinc una cabreta que salta, salta, salta, però jo en sóc petiteta

i no puc fer - hi res.

Jo tinc una floreta, que és alta, alta, alta,

però jo en sóc petiteta ...

LA CANÇÓ DE LES MENTIDES.......

El pare va anar al mercat,el pare va anar al mercat,a comprar una burra cega, trau, trau,a comprar una burra cega, trau, trau.

Li talla els quatre peus,li talla els quatre peus,la burra arrenca a córrer, trau, trau,la burra arrenca a córrer, trau, trau.

I es troba un cirerercarregat de figues verdes.

Li tira un cop de rocin en fa caure una ametlla.

Li cau l'ametlla al peu,li surt sang de l'orella.

De la sang que li va sortir,en corren set rieres.

La van mesurar:mitja avellana plena.

Pel mar corren conills,pel bosc corren anguiles.

I sota els garrofers,s'hi crien les sardines.

Aquesta és la cançóla cançó de les mentides.

Qui la vulgui saberque vagi a Filipines.

La can del lladreçó

Quan jo n'era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet, m'he posat a mala vida. Me só posat a robar, ofici de cada dia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia!

Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prenguí tots els diners

i la mostra que duia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia!

Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria. Adèu, clavell morenet! Adèu, estrella del dia!

La justícia m'ha pres i en presó fosca en duia. La justícia m'ha pres i em farà pagar amb la vida. Adéu, clavell morenet!

La can del zooçó

Tots volem anar cap al zoo, diumengeal zoo diumenge, al zoo diumengeTots volem anar cap al zoo, diumengehi anirem plegats

Anem tots cap al zoo, zoo, zooanem-hi plegats, gats, gatsanem tots cap al zoo, zoo, zooanem-hi plegats gats, gats, gats

Mira l’elefant amb la llarga trompales orelles mou i la llarga trompamenja cacauets amb la llarga trompai que bé que ho fa!

Anem tots cap al zoo...

Mira tots els micos grat, grat, gratant-sees pengen i xisclen grat, grat, gratant-secom juguen i salten, grat, grat, gratant-sebufa quina picor!

Anem tots cap al zoo...

I l’ós negre fa oh, oh, ho, ho, homolt a poc a poc oh, oh, ho, ho, hoNo t’hi acostis tant oh, oh, ho, ho, hoet pot esgarrapar!

Anem tots cap al zoo...

Les gavines neden i amb el bec badoquenpesquen molts de peixos i amb el bec badoquenfins les més petites amb el bec badoquenquin tip de badocar!

Anem tots cap al zoo...

http:// www.youtube.com/watch?v=eLJWxHwauLg

La Castanyera

Es el temps de collir castanyes la castanyera, la castanyera Ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat

La camisa li ve petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc cloc I en ballar sempre gira així.

La filadora

Un pobre pagès tenia una filla; tenia quinze anys i encara no fila, Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.

La nit de Nadal, n'es nit d'alegria; pren filosa i fus, dóna un tom per vila. Tra la ra la la ra, prim fila, prim fila, tra la ra la la ra, prim fila i s'en vá.

N'encontra el galan. -Ahont ane, Maria?

-A cal teixidor, que'n tinch pessa urdida. -Quantas canas tens, fermosa Maria? -Las canas que'n tinch, setze menos quinze.

-Què en farem del tros,feinera Maria?-Farem tovallonsi estovalles fines.

D'altre cantó,llençols i camises.Del que sobraràplantarem botiga.

Cap més n'hi hauràtan ben proveïda....-En això quedem,hermosa Maria

La gallina ponicana

La gallina ponicanapon deu ous cada setmana:pon, i un; pon, i dos;pon, i tres; pon i quatre;

pon, i cinc; pon, i sis;pon, i set; pon, i vuit;pon, i nou; pon, i deu.La gallina de la Seudiu que amaguis aquest peu.

La gata i el gos

Amb la gata i amb el gos jo us diré el que ens ha passat: la cassola és per terra i no se sap qui l'ha vessat, si serà el gos o bé el gat, que la nyigo, nyigo, nyigo, si serà el gos o bé el gat, aquell qui l'haurà vessat.

Ja en respon una velleta: el gos jo l'he vista passar, però la gata no l'he vista ni sentida miolar, el gos pensa, jo no he estat, que la nyigo, nyigo, nyigo, el gos pensa, jo no he estat, però me l'he ben carregat.

Faci fred o plogui o nevi al defora em fan anar, però a la gata quasi sempre la deixen jeure al sofà, que si la puc atrapar, que la nyigo, nyigo, nyigo, que si la puc atrapar, prou que me les pagarà.

I, per tant, me'n vaig de casa, perquè ja n'estic cansat, atipeu-la bé a la gata que s'engreixi ben aviat, i doneu-li pa torrat, que la nyigo, nyigo, nyigo, i doneu-li pa torrat, d'all i oli ben sucat ... eh !

La lluna, la pruna

(cànon a tres veus)

La lluna, la pruna vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol ...

Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams...

En Pinxo va dir a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó ? Però en panxa va dir a en Pinxo: punxa'm, però a la panxa no ...

http://www.youtube.com/watch?v=6LIeVvflbnE

La manta al collMira mira a mi no en toquesi no tingues tant de 'cuento'perquè fa més de vint dies

que no m'he fumat un puro.Tot això que tu me dius

estàs molt equivocatperquè fumes tots els dies

sempre per la 'matinà'.La manta al coll i el cabasset

'mo' n'anirem al postiguet'Arreando' xim pam pum.Per dos quintzets un duro

per tres una pipaper quatre una guitarra

per cinc una xica.El puro per a fumar

la pipa per a lluirla guitarra per a tocar

la xica per a dormir.A la vora del riu mare

m'he deixat les espardenyesmare no li ho diga al pareque jo tornaré a per elles.

Ja fa quatre o cinc setmanesles tornares a deixari d'esta no t'escapes

que ton pare et trenque el cap.Una volta quan tornava

el tio Pep de l'hortaes va trobar en casa

oberta la portapujant per l'escaletaes troba un senyoret

que oberta la braguetali mostrava el cacauet.

La masoveraO lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el dilluns, éel dilluns en compra llums.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el dimarts, éel dimarts en compra naps.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el dimecres, éel dimecres en compra nespres.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el dijous, éel dijous en compra nous.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el divendres, éel divendres, faves tendres.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el dissabte, éel dissabte, tot s'ho gasta.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat s el diumenge, éel diumenge, tot s'ho menja: Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja.

O lai lai, la masovera, la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...

http://www.youtube.com/watch?v=z2MleOoCZTI

La minyona de ReusUna minyona de Reus,filla de molt bona casa,per anar-se'n a ballarse'n posa ben pimpollada, olailà!

Ja en troba tres fadrinetsde la primera florada

l'un ja n'hi rentava el peu,l'altre n'hi renta la cama, olailà!

I el petit, més eixerit,passa de la lligacama.Ai! La mare què em dirà,quan em veurà tan mullada, olailà!

La Moreneta (Sardana)

Moreneta benaurada,asseguda en el teu Tron,ets la joia més preuadaque he guardat dins el meu cor.

Ets la vida de ma vida,ets la saba de l'amor;dintremeu ets l'aigua vivaque revifa el meu cor.

El valor en aquest móncal per viure sense cap recel; ja mai res no hem farà por,vivint sempre en el teu cel.

En aquest cel maravellós que la Verge m´ha donat,on tot es tan harmonióscom els cims de Montserrat.

Moreneta estimada..!sempre amb mi et vull tenir!,i quan la nit sigui arribada,il·lumina el meu camí !

El camí vers a la vidade joiosa eternitat!Seràs sempre veneida oh verge de Montserrat!

I quan ma fi sia complerta,en aclucar aquests ulls humans,fes que et vegi, Moreneta,amb els ulls espirituals.

La mosca

Una mosca volava per la llum,i la llum es va apagar,i la pobra moscaes va quedar a la fosca,i la pobra moscaja no va volar.(amb la a, e, i, o, u)

La pres de LleidaóA la ciutat de Lleida n'hi ha una presó; de presos, mai n'hi manquen, petita, bonica, prou n'hi porta el baró. lireta, liró.

Si n'hi ha trenta-tres presos, canten una cançó; l'ha treta i l'ha dictada, petita, bonica, el més jove de tots, lireta, liró.

La nina se'ls escolta de dalt del mirador; a cada posadeta, petita, bonica, ne davalla un graó, lireta, liró.

Els presos se n'adonen i paren laconaçó. - Canteu, canteu, bons presos,

petita, bonica, canteu-me la cançó, lireta, liró.

- Com cantarem, senyora, si estem en greu presó? - Que us falta menjar o beure, petita, bonica, o us quiten la ració, lireta, liró.

- No ens falta menjar i beure, ni ens quiten la ració; el que ens falta, senyora, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró.

- Canteu, canteu-me, presos,

acabeu la cançó; petita, bonica, que m'en captiva el so, lireta, liró.

Aniré al meu pare, recaptaré el perdó. Qui és que l'ha dictada, petita, bonica, tan bonica cançó? lireta, liró.

- El del barretet negre, el més jove de tots. - ja se'n va n'el seu pare, petita, bonica, a demanar-li un do, lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare, jo vos dema'n un do; no vos dema'n València, petita, bonica, ni tampoc Aragó, lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica,

quin do vols que jo et do? lireta, liró.

- Ai, pare, lo meu pare, les claus de la presó. - ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no, lireta, liró.

Els presos fugirien, com quedaria, jo? Digues per què vols, filla, petita, bonica, les claus de la presó? lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare, per treure'n l'animador. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica, qui és ton animador? lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare, el més petit de tots. -Ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no! lireta, liró.

Han cremat la Garriga, Conflent i Rosselló. - Dels presos que allà canten, petita, bonica, digueu, què en fareu, vós? lireta, liró.

- s'acosta el sant dissabte, els penjaran a tots. - Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, no pengeu l'animador! lireta, liró.

- Ai, filla, Margarida, serà el primer de tots.

Les cordes són filades, petita, bonica, que en costen a pes d'or. lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare, pengeu-me a mi i tot; feu les forques de plata, petita, bonica, feu-ne los dogals d'or, lireta, liró.

I a cada cap de forca poseu-hi un pom de flors; perquè la gent que passi petita, bonica, sentin la bona olor lireta, liró.

Resin un parenostre per l'anima dels dos, i diguin "Ai la trista, petita, bonica, que ha mort per l'animador!

lireta, liró.

Déu la perdó, floreta, mardí de cada flor. - Qui és aquesta donzella petita, bonica, que és morta per amor? lireta, liró.

Néta és del rei d'Hongria, parenta d'Aragó. déu l'haja perdonada, petita, bonica, la filla del baró."- lireta, liró.

Mentre el baró dormia la filla no dorm no, li n'ha dat dormitori, petita, bonica, dormitori del bo, lireta, liró.

Que de vint-i-quatre hores no tornarà a raó. Sota el coixí li troba, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró.

- Eixiu, eixiu, lospresos, eixiu, eixiu-ne tots; aneu's-en cap a França, petita, bonica, i feu-ne una cançó, lireta, liró.

La filla vos lliberta, la filla del baró.- El qui no se'n vol moure, petita, bonica, n'es lo seu animador, lireta, liró.

- Anem, anem, la bella, a fira a Tarascó; us compraré les vrobes, petita, bonica, del més bonics colors, lireta, liró.

Les tallaran set sastres, cosint-les vint-i-dos; a cada estisorada, petita, bonica, durem un ram de flors, lireta, liró.

A cada punt d'agulla refermaré l'amor. Quan les tindreu cosides, petita, bonica, ens casarem tots dos.- lireta, liró.

Els presos tots corrien, no corre l'animador. girat cap endarrera, petita, bonica, guaitava el seu amor, lireta, liró.

LA SANTA ESPINA......

Texto: Angel Guimerà i Jorge / Música: Enric Morera i Viura

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,i tot cantava al seu pas.

Canta la terra encara entera,i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,canten la lluna i el sol.

Tot treballant la dona canta,i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terrael passat jamai passat,

i jorns i nits, de serra en serra,com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

La sardanaNo es la dansa lasciva,la innoble,els uns parells d'altres desaparellatses la dansa sencera de un pobleque estima i avança donant-se les mansla garlanda suaument es deslliga,desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltantcada ma tot deixant a l'amigali sembla prometre que ja tornaranja i tornaran de parella en parella tot ma pàtria cabrà en eixa anella i als pobles diran:La sardana es la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan.

La Vall Del Riu Vermell

Trobarem a faltar (mancar) el teu somriure,dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquíperò el record de la vall on vas viureno l'esborra la pols del camí

El teu front duu la llum de l'albadaja no solquen dolors ni treballsi el vestit amarat de rosadaés vermell com el riu de la vall

Quan arribis a dalt la carenamira el riu i la vall que has deixati aquest cor que ara guarda la penatan amarga del teu comiat.

La xocolata

La xocolata, estava tant calentade tant calenta la llengua em vaig cremar

Sabeu per què?

Sabeu per què?

Sabeu per què?

Em vaig cremar?

Per què....:

La xocolata, estava tant calenta.....

Les comares de RubíLes comares de Rubí,

que sí, que no,perquè sí, perquè no,

que ho vull dir jo,prop de la riera.

Les comares de Rubí,de tothom tenen què dir.

Si el senyor de més avall,que sí....

si el senyor de més avall,s'ha comprat un dos cavalls.

Si la noia de can Dou,ha estrenat un vestit nou.

Que si el bon senyor rector,s'ha equivocat al sermó.

Les nenes maques

Les nenes maques del de matí,s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,les nenes maques del de matí,s'alcen i reguen el seu jardí.Jo també rego el meu hortet,faves i pèsols, faves i pèsols,Jo també rego el meu hortetfaves i pèsols i julivert.

Les oques van descalcesLes oques van descalces,

descalces, descalces.Les oques van descalces,

i els ànecs també.Els posarem sabates,

sabates, sabates.Els posarem sabates,

i mitjons també

Les pometesNou pometes té el pomer,de nou una, de nou una;nou pometes té el pomer,de nou una en caigué.Si mireu el vent d'on ve,veureu el pomer com dansa;si mireu el vent d'on ve,veurem com dansa el pomer.

Vuit pometes té el pomer...

Set pometes té el pomer...

http://www.youtube.com/watch?v=2vVt68kitKY http://www.youtube.com/watch?v=nxoHY0YZTp4 (ball)

Llarg i prim, parent d'en Bufa

Llarg i prim, parent d'en Bufa, el seu pare és un pagès carallot, que s'estarrufa i s'enfarina com si res, perquè sa filla Riteta s'ha fet la resolució, no vol pasturar cabretes, no, no, no.

A sa filla grans molèsties els promesos li han portat, i tots tenen noms de bèsties,

que ja és prouta qualitat.

El fill gran de cal Oruga, el noi de cal Escorpí, el mitjà de can Tortuga i l'hereu de cal Garrí. Per això s'ha casat amb un potentat.

Llarg i prim, parent d'en Bufa, el seu pare és un pagès ...

MargaridetaMargarideta, lleva't de matí; deixa de fer matinada! Margarideta, lleva't de matí; de seguit ves-te a vestir.

Prou em llevaria jo, si em portava algú sabates; prou em llevaria jo, que sabates no en tinc no.

Pere va a la plaça; Pere ja n'hi compra; Pere ja se'n torna; Pere ja és aquí.

Margarideta, lleva't de matí.

(Prou em llevaria jo: si espardenyes..., si sabates..., si faldilles..., si pinteta....)

Marrameu torra castanyesMarrameu torra castanyesa la voreta del foc,ja n'hi peta una als morros,ja en teniu marrameu mort. pica ben fort, pica ben fort,que piques fusta,pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,s'embolica amb un llençol,feia veure que era un homei era una fulla de col.

Marrameu ja no s'enfilaper terrats ni per balcons,que té una gateta a casaque li cus tots els mitjons

Muntanyes del Canigó

Muntanyes del Canigófresques són i regaladessobre tot ara l'estiuque les aigues són gelades,que les aigues són gelades.

Tres mesos m'hi vaig estarsens veure persona nada,sinó un trist rossinyoletque en eixir del niu cantava.

El rossinyolet s'és mort,tres dies ha que no canta.Jo d'aquí me'n vull anar,que l'enyorament m'hi mata.

Ningú m'ha comprès el mal,ni metges ni apotecaris,sinó una nina gentilque l'amor me'n té robada.

Me'n té robada l'amor,el meu cor i les entranyes.Jo me n'aní a l'Empordàper purgar-me i xaropar-me.

I ni amb purgues ni amb xaropsla salut a mi no em tornava.Un dia jo l'encontrí,l'encontrí a punta d'alba.

Jo l'encontrí en el riu,en el riu, que ensabonava.Jo li'n dic: Déu me la guard,rosa fresca i regalada.

Ja no me'n torna raó,com si l'hagués malparada.Jo que l'hi torno a donar,i ella calla altra vegada.

No sé amb què et compararé,si amb el vent o amb la gelada.Et compararé amb el vent,que cada hora fa mudança.

Al de matí, vent serè,a les onze, marinada,a mig dia, vent de dalti a la tarda, tramuntana.

Me la miro jo dels peus,veure quin calçat portava:porta sabata amb talói la mitgeta encarnada.

Me la miro jo del cos,veure quin gipó portava:porta gipó d'escotíamb un cordonet de plata.

Me la miro jo del cap,de quin modo va tocada:porta una pinteta d'oramb uns lligaments de plata.

Al seu pare jo vull dir,i també a la seva mare,que si me la volen darla prendré de bona gana.

Que si la guarden per mitres robes li vull comprar-ne:una de color de sang,

l'altra de color manglana,

l'altra tirarà su el verd,que li honrarà la cara;uns penjants li'n vull comprarde la pedra bigarrada.

Dins l'església me n'entría suplicar als sants i santes;li demano de bon cora la Verge del Rosari.

Que me'n volgués alcançara qui em fa viure amb cuidança.Quan de missa vaig eixirla meva amor hi entrava.

Ella arrenca un gran sospirdes del fons de les entranyes.El sospir en fou tan granque en terra me va fer caure.

-Aixeque-vos, vós, galant;teniu-ne ferma fiança:mentre no us deixaré a vós,jo deixaré tots els altres.

Mentre no us deixaré a vós,jo deixaré tots els altres.Mare, jo vull tal fadrí:no teniu que delità-us-e.

-Casa't, si tu tant el vols;vianda no en té pas gaire.-No us hi va pas res a vós;ja la guanyarem nosaltres.

NapoleóNapoleó, tenia cent soldats ... marxant al mateix pas.

Allioli allioli xup ... Allioli xupa xup ...

Pardalet, pardaletPardalet, pardalet vine aquí (tres vegades)

aquí a jugar amb nosaltres.Vine aquí ben depresset (dues vegades)

aquí a jugar amb nosaltres

(Rossinyol.....Colomet....Oh, Pit-roig....Oreneta.... etc. )

PatufetPatufet, d'on véns?De la muntanya, de la muntanya.

Patufet, d'on véns?De la muntanya, de veure el temps.I quin temps hi fa?Plou i neva, plou i neva.I quin temps hi fa?Plou i neva i nevarà

Peu polidorPeu polidor de la Margarideta,Peu polidor de la Margaridó.Toca-li el peu a la Margarideta.Toca-li el peu a la Margaridó.

( ....cama llargueta, ....genoll rodó, ...cuixa maduixa, ....panxa forteta, ...melic rodó,...pits de cabreta, ...barba amb punteta, ....nas de bruixeta, ...orella estreta, ...boca burleta.....)

Picarel la·Al pati de l’escolahi havia un ocellet, ohé, ohé,es deia Pica-soquesi feia el seu niuet, ohé, ohé.

Pica-soques, Pica-soques,Pica-soques, pica bé. [bis]

Al poble del meu parehi havia un vinater, ohé, ohé,es deia Picarel la·i no tenia muller, ohé, ohé.

Picarel la, Picarel la,· ·Picarel la, pica bé. [bis]·

Ploreu Ploreu Ninetes Ploreu, ploreu ninetes

que el ruc està malalt;té mal a la poteta

i el ventre li fa mal.

No pot menjar civadasinó pinyons pelats,

no pot dormir a l'establesinó en coixins daurats

PLOU I FA SOL.......Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.Plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,les bruixes fan un ou.

PUFF, EL DRAC MÀGIC

Puff, era un drac màgic que vivia al fons del marperò sol s’avorria molt i

sortia a jugar.Hi havia un nen petit que se l’estimava molt.

Es trobaven a la platja, jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar un viatge molt llarg

volien anar a veure el món travessant el mar.

http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM

Pujarem dalt del cimPujarem dalt dels cims amb el cor alegre,baixarem a la vall quan es faci fosc.Vora el foc en la nit freda,cantarem una cançó:

La, la, la, la, la, visca el dia!la, la, la, la, la, bona nit!

Quan el pare no t paéFes-te encí, fes-te ençàque em fas nosa, que em fas nosa;Fes-te encí, fes-te ençàque em fas nosa per ballar

Quan el pare no té pa,la canalla, la canalla,quan el pare no té pa,la canalla fa ballar.

Quan el pare no té vi,la canalla, la canalla,quan el pare no té vi,la canalla fa dormir.

Ara que el pare no hi és,salta i balla, salta i balla;ara que el pare no hi éssalta i balla pels carrers.

Quan jo estava a caseta

Quan jo n'era a casetai era un petit pastora pasturar anava tot cantant la cançó.

Cançó, cançó d'anar a la muntanya,cançó, cançó del petit pastor.

El llop una vegadava menjat-se un moltósols la pell va deixar-ne,sols la pell del moltó.

Cançó, cançó...

Deu-e la pell mon pare(a)questa pell de moltóque em vull fer una samarradoncs fa fred de debò.

Cançó, cançó...

Els galans i les noiesdiuen:-Vés quin minyó,que amb la pell d'una bèstiaen fa festa major!

Quan les oques van al camp

Quan les oques van al camp la primera, la primera,

quan les oques van al campla primera va al davantla segona va al darrera

i després va la tercera.Quan les oques van al camp

la primera va al davant.

Que li donarem a la pastoreta

Que li donarem a la pastoreta?, Que li donarem per anar a ballar?Jo li donaria una caputxetai a la muntanyeta la faria anar.Que a la muntanyeta no hi neva ni plou,i a la terra plana tot el vent si mou.Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombríflors i violes i romaní.

(Jo li donaria unes arrecadetes...., unes faldilletes...., unes sabatetes...., unes mitgetes....)

Quinze s n quinze óQuinze són quinze,

quinze, quinze, quinze,quinze són quinze,

quinze, quinze són.

Roseta d'Olivella

N'és Olivella una vila molt bella, hi ha una donzella que a mi em fa penar. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.

jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.

els vostres ulls, vostres cabells i orelles, pits i mamelles me'n tenen lligat. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.

jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.

quatre vegades la'n só demanada, quatre vegades me'n só dit que no. quatre vegades, quatre carbasses. déu me'n conservi tan bona llavor.

jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.

i en arribar dalt del pla de Corbera miro endarrere i em poso a plorar. dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.

jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.

Rossinyol, bon rossinyol

Rossinyol, bon rossinyol Rossinyol, bon rossinyol, tu que cantes a l'albada, no baixis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata, que diu que estima els ocells, perquè son cor els regala i els que canten millor, els tanquen dins d'una gàbia.

Saca de palla

, Balla que balla

,saca de palla

, saca de plom

...el més petit

!!farà un rodolom

Si la barqueta es tomba

Si la barqueta es tomba,nena no tinguis por,alça la corda enlairei canta una cançó.Dilluns, dimarts, dimecres,dijous, divendres, dissabtei diumenge.Són els dies de la setmana.

Sol, Solet Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure. Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred.

Si tens fred, posa't la capa, posa't la capa. Si tens fred, posa't la capa, i el barret.

Si Sant Josep ho vol farà bon dia, farà bon dia. Si Sant Josep ho vol farà bon dia i bon sol.

http://www.youtube.com/watch?v=epfvYIZoIvY

Som els cavallers

Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: la mà dreta entra en accióooo.

Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: la mà esquerra entra en accióooo.

Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: el peu dret entra en accióooo.

Som som som som els cavallers llers llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret alçar el porró. Atenció cavallers: el peu esquerra entra en accióooo.

SON SONETA

Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, Quan la soneta vindrà, el ..(nom).. s’adormirà.

Tenia un gallTenia un gall que era molt bonic,l'alimentava prop del meu jardí, el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gos que era molt graciós,no s'adormia fins fer-se fosc,el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gat que era espavilat,l'alimentava prop del meu terrat,el petit gat feia miau, miau!el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un porc que n'era molt fort,menjava cols i espinacs de l'hort,el petit porc feia groing, groing, groing!el petit gat feia miau, miau!el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

També tenia un aneguetque es passejava amb el cap molt dret,el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing!el petit gat feia miau, miau!el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

A l'estable hi tenia un cavall,jo el pentinava amb un raspall,el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing!el petit gat feia miau, miau!

el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Al corralet hi tenia un beque s'alimentava amb l'estómac pleel petit be feia beeeeee, beeee!!el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing!el petit gat feia miau, miau!el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia una vaca i un bou,menjant menjant no en tenien mai prou,el petit bou feia muuuuu, muuuuuu!el petit be feia beeeeee, beeee!!el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!el petit ànec feia qüec, qüec, qüec! el petit porc feia groing, groing, groing!el petit gat feia miau, miau!el petit gos feia bup-bup-bup!el petit gall feia quiquiriquiquí, quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un nen que era molt petit,l'alimentava quan era xic,el petit nen feia anguè, anguèee!!

Adaptacions....Tenia un ós que era molt mandrós,i s'adormia fins a l'agost,el petit ós feia ouuu, ouuuuu (com un badall)...

Un llop hi havia a prop del bosc,vora la granja era en fer-se fosc,el petit llop feia auuuuuu!! auuuuuu!!

Tinc un conill

Tinc un conillque és molt eixerit,li toques la bocaet mossega el dit.

Lairirum, lairirum, dei!

Tinc dos conills,són molt bons minyons,sempre que pucels faig molts petons.

Tinc tres conills són molt sapastrots, sempre que poden em tiren els pots.

Tinc quatre conillsque són molt polits, sempre que poden es llepen els dits.

Tinc cinc conills

brillants com un sol, sempre que puc els porto a fer un vol.

Tiruriruri

Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ...

Un senyor que no hi veu gaire de l'Espluga de Francolí, va anar-se'n a Barcelona per poder-se divertir. I mentre es passejava pel carrer de l'Hospital, pensant-se abraçar una noia va abraçar un municipal.

Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ...

El guàrdia va dir-li a l'home trobant-se així abraçat: qui no en veu tres en burro que no baixi a la ciutat. I així d'aquesta manera ha quedat ben demostrat, més val comprar unes ulleres que empaitar a l'autoritat.

Ti tiruriruri, cuà, cuà, cuà ...

Tot baixant per CollsacabraTot baixant per Collsacabra hi ha una petita taberna, amb quatre excursionistes a la llum d´una llanterna. De consells de bona mare porten plena la motxilla, han fet llarga caminada i les cames els fan figa. -Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí. D´aquests quatre excursionistes un n´hi ha que no carbura, vol fer llarga caminada i és tossut com una mula.

El diàleg que mantenen ens el priva la censura, cadascú que s´ho imagini contemplant-se la natura. -Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí. Si passeu per Collsacabra i trobeu una taberna, no deixeu de fer la tassa a la llum d´una llanterna. -Mestressa jo vull ratafia -I una droga cola per mi! -Porteu-me una aspirina, demà hem de fer camí.

TRES I TRES I TRES

Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze,dotze i tretze vint-i-cinc, ai, ves, qui ho diria?dotze i tretze vint-i-cinc,ai, ves, qui ho diria?

TRES, SIS I NOU.......Tres, sis, nou,

estira-li la cua, estira-li la cua.Tres, sis, nou,

estira-li la cua a l'esquirol.

Si l'esquirol no ho vol,estira-li la cua, estira-li la cua,

si l'esquirol no ho vol,estira-li la cua a qualsevol.

Un gat tenia una pu aç

Un gat tenia una puça.- Una... què? - Una puça. - Una... què? - Una puça. - Ahhh!

Un gat tenia una puça a la cua, a la cua;i li feia pessigolles a la cua, a la cua. Ai quines pessigolles que li fa! A la panxa.... Al nas.... A l'orella....

Un senyor damunt d'un ruc

Un senyor damunt d'un ruc, un senyor damunt d'un ruc, un senyor damunt d'un ruc,

damunt d'un ruc, damunt d'un ruc.

La pobre bèstia va relliscar, va caure a l'aigua i es va ofegar.

I el senyor deia per tot arreu: Qui no vol caure, qui no vol caure,

que vagi a peu.

Una dona llarga i prima

Una dona llarga i primaara va de bo!Prima com un bacallàara va de bo!Prima com un bacallàara va de bo!Que de bo va!

Es passeja per sa plaçaara va de bo!-Caragols qui en vol comprar!ara va de bo!Caragols qui en vol comprarara va de bo!Que de bo va!

-A quan els veneu, madona?ara va de bo!-Avui van esmesurats.ara va de bo!Avui van esmesuratsara va de bo!Que de bo va!

-No me'ls podríeu dar a quatre?ara va de bo!-A quatre no els hi puc dar!ara va de bo!A quatre no els hi puc darara va de bo!

Que de bo va!

-Mal no vos caigués es covoara va de bo!I no el poguéssiu aixecar!ara va de bo!I no el poguéssiu aixecarara va de bo!Que de bo va!

En d'haver girat cantó,ara va de bo!Es covo li trabucàara va de bo!Es covo li trabucàara va de bo!Que de bo va!

Una dona llarga i primaara va de bo!Prima com un bacallàara va de bo!Prima com un bacallàara va de bo!Ara va de bo!Ara va de bo que de bo va!Que de bo va!Que de bo va!Ara va de bo que de bo va!

http://www.youtube.com/watch?v=cZACakTfcdI

Una d'esdr ixolesú

Una nit lànguida i molt insípida, per vies cèntriques va caminant, sota la típica finestra gòtica a cops de cítara va recitant:

"Niña purísima de faz angélica, que entre las sábanas clapando estás, ábreme sílfide tu alcoba cálida,

que ni los pájaros lo xerraran".

La noia pèrfida no era romántica, i de la música se'n va cansar:

"Escolta Fígaro, deixa't d'esdrúixoles, agafa la cítara i fot el camp".

Una plata d'enciam

Una plata d'enciamben amanida, ben amanidauna plata d'enciam,

ben amanida amb oli i sal.Sucarem un tros de papel que toqui, pel que toqui,sucarem un tros de pa pel que toqui a pagar.

Vella Xiruca

Vella xiruca, quantes hores passades,quanta alegria fas reviure al meu cor,

quantes cançons al teu bon pasforen cantades

no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de ney,fent ruta vers el vel blau

m'has fet descobrir la joia del bon Déui assaborir la pau.

Vells tempsDiuen que els temps canvien i tots els tramvies

van sense cavalls. Per , ara, set cops per setmana, de tant passar gana ò

fem molt de badalls. "Antes, por una peseta, com as chuletas en uní

restaurant", i, ara, per quatre pessetes ni et d na mongetes ó

l'auxili social.

Vicent de la meua vida

Enmig del riu hi ha una penya-a, passa l aigua i no la toca-a-a, ´Vicent de la meua vida-a, vine i toca m a la porta-a-a. ´

Al a l aleta polleta, ç ´no em picar s pollastret, àque les xiques d este poble, ´tenen el geni curtet.

tenen el geni curtet, tenen el geni curtet. Al a l aleta polleta, ç ´no em picar s pollastret.à

Vinyes verdes vora el marVinyes verdes vora el mar,ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau mariner,vinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes vora el mar ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau mariner,vinyes amb la fruita verdes

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledatdel verd en l'hora calenta.Raïm i cep retallatdamunt la terra lluenta;vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina...Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...Dins del cep s'adorm la tarda,raïm negre, pàmpol d'or,aigua, penyal i basarda.Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...Feu-nos sempre companyia,vinyes verdes vora el mar!

Vinyes verdes, soledatdel verd en l'hora calenta.Raïm i cep retallatdamunt la terra lluenta;vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina...Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...Dins del cep s'adorm la tarda,raïm negre, pàmpol d'or,aigua, penyal i basarda.Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,verdes a punta de dia,verd suau cap al tard...Feu-nos sempre companyia,vinyes verdes vora el mar!

Virolai

Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il luminau la catalana terra; ·guiau-nos cap al cel.

Amb serra d'or los angelets serraren eixos torons per fer-vos un palau; Reina del Cel que els serafins baixaren, dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada, ciutat de Déu que sommià David, a vostres peus la lluna s'és posada,

lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols estrella d'Orient, siau pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora sens veure mai los cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, tornau a Déu los cors que l'han

deixat.

Mística font de l'aigua de la vida, rajau del cel al cor de mon país; dons i virtuts deixau-li per florida; feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen! ditxós lo cor que s'obre a vostra llum! Rosa del cel que els Serafins voltegen, a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona, arbre d'encens, palmera de Sion, lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna és Jesucrist, lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història, i és Montserrat lo nostre Sinaí; sien per tots l'escala de la Glòria eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il luminau la catalana terra; ·guiau-nos cap al cel.

Visca la rosaEl meu xicot em deixaohé visca la rosa!El meu xicot em deixaohé visca la rosa!No sé per què seràvisca la rosa i el lilà!No sé per què seràvisca la rosa i el lilà!

N'ha anat a veure a una altraohé visca la rosa!N'ha anat a veure a una altraohé visca la rosa!No sé si tornaràvisca la rosa i el lilà!No sé si tornaràvisca la rosa i el lilà!

Es diu que és molt bonica

ohé visca la rosa!Molt més que jo, qui sapvisca la rosa i el lilà!

Diuen que està malaltaohé visca la rosa!Potser que es moriràvisca la rosa i el lilà!

Si ella es mor diumengeohé visca la rosa!Dilluns l'enterraravisca la rosa i el lilà!

Dimarts ell vindrà a veure'mohé visca la rosa!Però jo no el voldré pasvisca la rosa i el lilà!

Volem pa amb oli

Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Si no ens en donen, si no ens en donen no callarem...

fi del recull