Que dóna compliment a la clàusula addicional vint-i-sisena al conveni (codi 672727795) establert entre la Fundació Privada Bellaire i el S.C.S. (CatSalut)

Memòria 2016

Escoltant-los... els empoderem

2

Memòria Anual 2016

3

Memòria Anual 2016

ÍNDEX PRESENTACIÓ Carta de la direcció .................................................................................................4 La Fundació Bellaire ................................................................................................4 Escola i Centre Terapèutic ......................................................................................5 Ideari i valors ..........................................................................................................6 PERFIL DELS USUARIS Anàlisi de les dades dels usuaris .............................................................................8 Anàlisi de les dades familiars ................................................................................10 PROGRAMES FUNCIONALS D’ACTIVITATS L’Educació Terapèutica ........................................................................................11 L’activitat com a Centre de Dia ............................................................................12 Àrees específiques de treball per infants i adolescents amb TEA .........................18 La supervisió clínica, l’assessorament i la coordinació psicopedagògica .............23 Treball amb les famílies ........................................................................................24 EXPEDIENT INDIVIDUALITZAT DELS INFANTS I ADOLESCENTS Programes d’atenció individualitzada ..................................................................25 Programes de rehabilitació: Plans de millora de l’autonomia personal...............26 Programes de reinserció sociolaboral...................................................................27 Anàlisi i avaluació quantificada de l’evolució dels alumnes amb TEA..................27 COORDINACIÓ AMB LES XARXES Coordinació amb els diferents nivells de la xarxa de Salut Mental .....................29 Coordinació amb els diferents serveis de la xarxa Educativa ..............................29 Coordinació amb els diferents serveis de la xarxa de Benestar Social ................30 Altres coordinacions .............................................................................................30 LA FORMACIÓ I LA RECERCA L’assessorament, el suport i la formació dels educadors ....................................32

El treball en equip multidisciplinari ......................................................................32 Centre Formador ..................................................................................................33 Persones implicades docents/discents ................................................................33 Activitats desenvolupades en formació i recerca, publicacions i docència ..........34 Projectes ...............................................................................................................36 ANÀLISI ECONÒMICA I RECURSOS Informació econòmica ..........................................................................................39 Recursos físics amb els quals es presta el servei assistencial ..............................40 VALORACIÓ CRÍTICA DELS RESULTATS DE LA MEMÒRIA Aspectes a destacar de l’any 2016 .......................................................................42 Nous projectes ......................................................................................................43

4

Memòria Anual 2016

PRESENTACIÓ CARTA DE LA DIRECCIÓ La present memòria descriu l’activitat del centre durant l’any 2016, tant des del punt de vista de l’atenció i assistència com de la formació, innovació i recerca. Descriu també el Programa Funcional d’Activitats, el nivell d’utilització dels expedients individualitzats, la coordinació amb els diferents nivells i recursos assistencials de salut mental, així com informació sobre els recursos humans, la situació econòmica del centre i les infraestructures. L’any 2016 el descrivim com l’any de la consolidació i la projecció externa un any després del trasllat al nou edifici. Juntament amb aquesta renovació total de les infraestructures, la institució ha fet un salt qualitatiu, també, en l’atenció directa als usuaris. Hem donat una especial importància al treball de totes aquelles àrees del desenvolupament que estan més afectades pels Trastorns de l’Espectre Autista, com ara la comunicació, la flexibilitat i conducta, la part social i afectiva, l’oci i la intervenció psicopedagògica i l’autonomia. Durant el 2016, Bellaire ha guanyat dos concursos, el de “Territoris Solidaris” del BBVA, per a habilitar una sala multisensorial i un altra del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya per a construir un Hort Urbà. Ambdós projectes estan descrits amb detall en aquesta memòria. L’atenció a les famílies, la investigació, la recerca i la formació han estat una constant al llarg de tot l’any i ressaltem el Treball de Recerca de dos persones de l’equip sobre les disfuncions executives i les estratègies compensatòries per a ajudar als infants amb TEA dins i fora la nostra institució. Atentament,

Olga Gisbert Reig Psicòloga Clínica

Directora

LA FUNDACIÓ BELLAIRE

Nova infraestructura

La Fundació Bellaire es va crear el 7 de juliol del 2009 amb un patronat mixt format per representants de l’associació GEPI (titular del Centre Terapèutic Bellaire des dels seus orígens, el 1977) i representants de la Fundació Collserola. La Fundació Bellaire és una entitat sense afany de lucre i de iniciativa social que té com a finalitat l’atenció i investigació en el camp de l’autisme. Promou programes i serveis a l’estudi i la recerca així com l’educació i tractament dels infants i adolescents diagnosticats de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Dóna suport i atenció especialitzada a les famílies que pateixen les disfuncions que aquests trastorns provoquen i treballa per a la integració i la sensibilització social.

5

Memòria Anual 2016

Organització

Patronat

Presidència Mercè Vidales i Armengol Vicepresidència Eulàlia Camós i Grau Vocals Esther Trepat i de Ancos

Maria Antònia Ferrer i Dalmau Joaquim Vidal i Gispert

Secretària Cecília Hernández de Lorenzo i Millet

Direcció General

Direcció Olga Gisbert i Reig Gestió Lídia Sunyer i Casajoana

ESCOLA I CENTRE TERAPÈUTIC L’Escola i Centre Terapèutic Bellaire és un servei de la Fundació Bellaire que es va crear el setembre del 1977 i que dóna resposta a les necessitats globals dels alumnes amb TEA; intervé, doncs, tant a nivell pedagògic com a nivell terapèutic i social. Juntament amb aquesta renovació total de les infraestructures, Bellaire ha incorporat nous professionals especialitzats així com noves metodologies de treball derivades de les aportacions més recents que han anat aportant en els darrers anys la neurociència. N’és un exemple el cas de les neurones mirall i l’important paper que aquestes tenen en les respostes emocionals pròpies de la empatia i la capacitat d’imitar, ambdues molt deficitàries en el cas de l’autisme, i extremadament importants pels aprenentatges i les relacions socials. Tots aquests avenços han representat un canvi tècnic substancial en la intervenció amb els nostres usuaris.

Actualment, Bellaire ha sumat a la seva experiència acumulada al llarg dels anys i al seu coneixement profund sobre els infants diagnosticats de TEA, aportacions neurocientífiques i tot allò que s’ha demostrat efectiu en el diagnòstic, seguiment i tractament de l’autisme,vingui de la corrent que vingui, quan s’ha demostrat la seva evidència científica. En aquest sentit, entenem l’autisme des d’un punt de vista neuro-psico-bio-social i hem de dir que les eternes divergències entre diferents ideologies sobre la comprensió i el tractament de l’autisme ens semblen una pèrdua d’energia i temps. Cal anar endavant, integrar i incorporar metodologies cognitives-conductuals al mateix temps que analitzar la identitat i característiques pròpies de cada subjecte, evitant l’enfrontament i prioritzant sempre l’infant i la família. A partir d’aquesta premissa, el treball amb els infants partirà d’un programa funcional d’activitats terapèutiques, educatives, esportives, de lleure… que persegueixen la recuperació, millora i manteniment de la capacitat d’autonomia personal, de les habilitats socials, la comunicació, la conducta i tots aquells aspectes que hagin quedat afectats pel trastorn. Més endavant detallem en profunditat aquest programa funcional Tots els infants i adolescents atesos des del servei disposen d’un expedient individualitzat que inclou els antecedents patològics personals i familiars, els trastorns actuals, la orientació diagnòstica, el pla terapèutic i el seguiment evolutiu. El tractament de les dades es regeix per la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal i per aquest motiu hi ha informació que no es pot publicar en aquesta memòria. L’equip de professionals de l’Escola i Centre Terapèutic Bellaire, que definirem amb més detall a l’apartat de recursos humans, és un equip multidisciplinari integrat per psicòlegs clínics, psicòlegs sanitaris, mestres d’educació especial, psicopedagogs, logopedes, educadors socials… Tots els professionals són titulats i acrediten una àmplia formació i experiència.

6

Memòria Anual 2016

Bellaire, a part de Centre Terapèutic, és també una Escola d’Educació Especial concertada amb el Departament d’Ensenyament des del curs 1983-84, que atén infants i adolescents entre els 5 i 20 anys afectats d’autisme. Es tracta d’un centre molt singular donades les característiques i diversitat dels seus usuaris.

Acompanyant en el procés d’aprendre i comunicar

Bellaire és l’únic centre específic en TEA referent al Vallès Occidental.

Entenem la nostra institució com una Escola però, també, com una Institució Terapèutica on tots els espais, persones i activitats estan preparats per acollir l’infant i el jove amb autisme. La suma o intervenció conjunta de psicòlegs i mestres treballant junts a l’aula fent possible una harmonia entre psicologia i

pedagogia, com a eix vertebrador de la intervenció, és el nostre tret diferencial més important. IDEARI I VALORS

Escola per a la Vida. Bellaire es defineix com una Escola per a la Vida i per a la integració. Una Escola que entén l’Educació com un procés integral de la persona. Que educa en el respecte, la comprensió i la solidaritat. Que ensenya a ser tolerant amb un mateix i amb els altres, a acceptar i respectar la diferència i la diversitat, potenciant els aspectes més sans de les persones afectades. Respecte. La consideració per cada persona, pel seu ritme dins l’espai i el temps, i la voluntat de donar respostes a les seves necessitats és el que ens guia en la nostra feina diària. La intervenció, la fem mitjançant eines com l’educació terapèutica, el coneixement clínic, l’ajustament personal, la mediació, etc. Integració. És des d’aquesta premissa que la institució facilita el desenvolupament d’aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que, alhora, possibiliten el progrés individual i posa especial èmfasi en la integració de cada alumne/a dins d’un grup escolar. Quan ja és possible, es treballa per aconseguir el retorn i la inclusió dins dels grups socials més amplis, siguin escolars o laborals. Catalanitat. Bellaire té, com a llengua vehicular i de comunicació formal, el català però té una gran capacitat d’adaptació per utilitzar altres llengües o altres sistemes alternatius de comunicació per superar els entrebancs que els trastorns mentals poden afegir a la comunicació i relació amb els infants o joves. En aquest sentit, donades les característiques de cada infant i adolescent, la llengua d’aprenentatge - en els inicis de l’escolarització - serà la materna, sempre que això sigui possible i necessari. Laïcitat. Bellaire és una escola laica i respectuosa amb totes les religions, creences i formes de pensar. En aquest ambient tolerant, receptiu i de respecte per la persona, no hi caben actituds sectàries o adoctrinadores.

7

Memòria Anual 2016

Valors democràtics. Bellaire fa seus els valors democràtics establerts en la Constitució i l’Estatut i el respecte pels Drets Humans. Estem convençuts que la diversitat cultural, personal, social i ètnica és un fet enriquidor i no discriminador dins la nostra societat plural. Psicologia i Pedagogia. Les característiques dels nostres alumnes fan necessari un treball conjunt de les dues disciplines, un eix vertebrador inseparable que uneixi el treball terapèutic amb l’educatiu.

8

Memòria Anual 2016

PERFIL DELS USUARIS

ANÀLISI DE LES DADES DELS USUARIS

Sexe

Aquesta és una tendència que s’ha mantingut al llarg de la història de la institució i confirmaria la major prevalença dels TEA en els nens per sobre de les nenes.

Edat

Vist aquest perfil d’edat, considerem molt necessària la incorporació de nens i nenes més petits per tal d’anar equilibrant les edats dels nostres usuaris i perquè la incorporació al centre quan l’alumne/a ja és adolescent, suposa un desgast molt gran per a la institució ja que requereix molts més recursos i queda menys temps per treballar amb ell i la seva família. Observem que, en aquests casos, la patologia ja està molt instaurada i la cronicitat fa més difícil la nostra intervenció.

Diagnòstic

La comorbiditat es correspon principalment amb el TDAH i el RM, com a trastorns associats al TEA.

9

Memòria Anual 2016

Dins de l’entitat diagnòstica TEA, tal com porta implícita la paraula “espectre”, s’ha d’entendre que hi ha una gran diversitat, des de persones que necessiten un alt grau de suports fins a d’altres que tenen capacitats cognitives no afectades pel trastorn. En el cas concret de Bellaire, la majoria dels infants i adolescents atesos presenten un alt grau d’afectació que requereix de molts suports i adaptacions, però encara atenem alguns antics alumnes que han fet bones evolucions i que al llarg dels anys d’escolarització al centre estan acabant l’escolarització adaptada per optar a sortides de formació professional enlloc de centres de teràpia ocupacional.

Grau de discapacitat

Hem de tenir en compte, que una part dels nens més petits tenen un grau baix reconegut a l’espera de l’evolució que pugui fer, malgrat el pronòstic és de molta gravetat. Veiem que la tendència és la d’atendre persones cada cop més afectades, amb alta comorbiditat, especialment RM associat al TEA, que requereixen molts recursos, intensitat molt elevada de suports i alta especialització.

Medicació

10

Memòria Anual 2016

Una bona part dels usuaris que no prenen medicació un cop arriben a l’adolescència han estat diagnosticats molt aviat, de ben petits, han seguit tractament terapèutic des d’edats molt primerenques i les seves famílies han estat molt implicades al llarg de tot el seu recorregut, treballant de manera molt coordinada amb els equips clínics i escolars. Això ens fa pensar en la importància del diagnòstic precoç, del tractament i del suport terapèutic a les famílies i a les escoles.

ANÀLISI DE LES DADES FAMILIARS

Simptomatologia psicoafectiva i/o patologia dels progenitors

La família és la màxima receptora de les grans dificultats i patiment que comporta el TEA dels fills. La informació que es facilita a continuació és el resultat de la informació que ens faciliten les pròpies famílies a través de les reunions de seguiment i coordinació i dels tractaments.

L’ansietat, els estats depressius, la irritabilitat i els trastorns psicosomàtics són les problemàtiques reactives més freqüents.

Simptomatologia psicoafectiva i/o patologia dels germans

Una bona part dels germans presenten també algun tipus de problemàtica: ansietat, hiperactivitat, dificultat d’atenció, de concentració i d’aprenentatge, conductes disruptives, agressivitat...

Alguns dels nostres alumnes afectats d’autisme tenen, també, germans autistes. Aquest alt percentatge de TEA en els germans ens fa pensar en la prevalença de factors genètics en l’autisme.

Nivell socioeconòmic familiar

Respecte el nivell socioeconòmic de les famílies, hem de dir que el context de crisi econòmica continua afectant clarament al perfil de les nostres famílies. Respecte l’any 2015, han augmentat molt considerablement el nombre de famílies de nivell socioeconòmic molt baix, que no té pràcticament cap ingrés més enllà dels ajuts socials i de la dependència.

La tendència sembla anar cap a la polarització dels nivells socioeconòmics de les famílies, reduint la diversitat per anar estructurant-se en dos grans grups.

11

Memòria Anual 2016

PROGRAMES FUNCIONALS D’ACTIVITATS

L’EDUCACIÓ TERAPÈUTICA

L’Educació terapèutica és el model que defineix millor la nostra intervenció: l’harmonia entre els aspectes clínics i els educatius són l’eix vertebrador que fan possible la teràpia educativa. L’educació terapèutica ens permet no dissociar els aspectes psicològics i emocionals de la persona dels educatius o pedagògics.

Es tracta de definir acuradament la idiosincràsia de cada infant afectat d’autisme, allò que li és propi, únic, que el defineix com a persona i que configura la seva identitat més enllà del trastorn que pateix. Definir com és l’infant, què sap fer, quins són els seus punts forts i quines les seves mancances. Què li agrada i què no, en què mostra interès i té qualitats i què li és especialment dificultós, etc. A partir d’aquest coneixement profund de la persona i les seves característiques personals es dissenya un projecte individual, una mena de full de ruta o de “projecte de vida”, partint de les seves capacitats,i trobant eines per ajudar-lo en les seves dificultats, pors, resistències, etc.

Acompanyar i escoltar

Sovint es fa difícil dibuixar una línia clara entre les dues disciplines perquè tot allò que es proposa al nen/a com a pedagògic és perquè prèviament sabem que també és terapèutic i a l'inrevés. Per tant, el seu programa individualitzat contemplarà totes aquelles activitats que ens serviran per treballar les disfuncions que el trastorn que pateix provoca i els tipus de suport que es necessitarà. La institució disposa d’un model de P.I. terapèutic i un de P.I. psicopedagògic d’intervenció.

Un exemple d’educació terapèutica

La intervenció directa a l’aula dels psicòlegs sanitaris i clínics, treballant plegats amb els seus mestres educadors. No només per fer una dinàmica de grup sinó també per treballar totes aquelles dificultats que es presentin en el dia a dia de la vida a l’aula. Aquesta organització és la que s’ha demostrat més eficaç perquè ens permet donar resposta immediata a un gran ventall de necessitats, com és el cas les disrupcions de conducta, la manca d’habilitats socials i la resistència als aprenentatges.

A més, intentem que en aquest treball combinat de dos professionals hi hagi paritat de gènere, per donar als alumnes una possibilitat d’identificació i construcció de la pròpia identitat en funció de si és noi o noia.

L’eix bàsic a la institució és la relació que estableix l’infant o jove amb els seus referents adults més immediats (mestre/a, educador/a, psicòleg/a...). Aquest petit equip és qui està en relació directa amb ell, qui defineix i organitza els suports necessaris i qui anima a créixer a partir de les capacitats, alhora que intenta fer de pont entre el propi infant i les persones que formen el seu entorn, el grup. És, per tant, sobre qui recau l’acció educativa i terapèutica de la institució, binomi indissociable en tractar-se de trastorns del nuerodesenvolupament tan severs. Aquesta relació tan personalitzada, s’anirà

12

Memòria Anual 2016

ampliant a mesura que l’alumne/a se senti més segur i confiat en la institució i les activitats educatives pròpies del seu nivell li serveixin de contenció.

L’ACTIVITAT COM A CENTRE DE DIA

El calendari i horari del centre és el que ens correspon com a escola, però les activitats estan organitzades també com a centre de dia. És a dir, que l’atenció que es dóna als nostres alumnes i famílies es contempla des d’un marc terapèutic global i es dissenya a mida segons les necessitats individuals de cada persona atesa.

El perfil de cada nen/a, el grau d’afectació, l’edat, la capacitat de relació, comunicació i adaptació que té, les seves preferències, habilitats o dificultats en els aprenentatges, l’evolució que ha fet,… són criteris que tenim en compte per construir les agrupacions i unes programacions de grup dins les quals hi és contemplada cada individualitat. L’organització de les activitats descansa sobre grups de 6-7 alumnes que en moments del dia es poden desdoblar.

Ens encanten els tallers de cuina

Les activitats es poden donar tant en el seu format més acadèmic com també en forma de tallers (jardineria, cuina, fusteria, comunicació, habilitats socials, psicomotricitat, joc simbòlic,...). Aquests, en alguns casos, són molt indicats per a aquells adolescents amb manca d’autoestima i sentiment de fracàs escolar, i els permeten reconciliar-se amb ells mateixos en sentir-se creatius i valorats pels tutors, companys i la família. Les activitats fora del centre, de caire lúdic, esportiu, cultural o de coneixement de l’entorn es fan de manera periòdica per tal de treballar l’autonomia, la socialització i la integració social.

Amb aquest material m’és més fàcil i divertit aprendre

Per a dur a terme aquestes activitats amb els nostres alumnes és sempre necessari l’adaptació i creació de material de suport personalitzat, suports visuals i material específic per a cada alumne. Sense aquests, el seu dia a dia, i el desenvolupament de les activitats es veurien interferides.

13

Memòria Anual 2016

Tots fem matemàtiques però cadascú de la manera que entenem millor

Utilitzem altres estratègies, com la incorporació i utilització d’eines interactives (ipads,...), cosa que ha potenciat el treball educatiu i terapèutic i ha possibilitat personalitzar i adaptar encara més la intervenció que es realitza. Les pròpies característiques d’immediatesa, informació visual, rapidesa,... motiven la participació i l’acció dels nois i noies.

La intervenció terapèutica, ja sigui individual, en dinàmica de grup o amb grup familiar, és un altre servei important de la nostra institució. Una vegada més, serà el nen/a qui marqui la indicació d’un tipus d’intervenció o un altre.

En línies generals, podem dir que s’ofereix dinàmica de grups portada per un psicòleg clínic més els tutors, als adolescents que pateixen trastorns amb TEA amb capacitats comunicatives més conservades enfocats a aconseguir una millora de les habilitats socials, l’empatia, la comunicació i l’expressió. Entre aquests alumnes i d’altres amb poques capacitats comunicatives quedaria un ampli ventall d’intervencions clíniques adaptades que pretenen, igualment, aconseguir augmentar els nivells d’autonomia i el benestar general de la persona afectada i el de la família.

La intervenció educativa i terapèutica dissenyada per a cadascun dels nostres usuaris, de manera totalment personalitzada, està sempre assessorada i supervisada, regularment, pel personal clínic i psicopedagògic de la institució.

Els serveis de menjador i esbarjo, de 13 a 15 hores, són considerats com una estratègia educativa i terapèutica més. Es necessari organitzar i atendre amb molta cura els espais de descans i creativitat lúdica i relacional ja que és quan més fàcilment poden alteracions de la conducta i quan l’esforç que han de fer per relacionar-se és màxim, per la flexibilitat de l’activitat i l’espai. També al menjador, perquè atenem alumnes amb alteracions de la conducta alimentària. Aquestes dues estones estan cobertes per personal fix del centre que, per torns, i ajudats per d’altres monitors, donen continuïtat a l’atenció i s’eviten conflictes que podrien sorgir en un moment de traspàs o combinació de diferents grups.

Donada la ubicació de l’escola, el Departament d’Ensenyament subvenciona el servei de transport escolar a través del Consell Comarcal.

14

Memòria Anual 2016

El dia a dia a Bellaire

Experimentem textures, colors, formes,….

Som els responsables de preparar l’activitat i cuidar el material

Fem “com si...”

Compartint les festes i tradicions

15

Memòria Anual 2016

Entre tots ho fem millor

... i ho compartim amb les nostres famílies

La musicoteràpia m’ajuda a comunicar

16

Memòria Anual 2016

La psicomotricitat em dóna seguretat

Família i escola

Quan anem a la biblioteca hem d’estar en silenci i asseguts per gaudir dels llibres

A les excursions treballem l’autonomia, la conducta, la comunicació, les relacions... aprenem i gaudim molt.

17

Memòria Anual 2016

Donant la paraula als nostres nois i noies

“M’agrada poder jugar amb el companys”

“Me ha ayudado a quitarme mis obsesiones”

“Me ha ayudado a establecer ciertas responsabilidades en cuanto a cosas que

puedo hacer “

“M’agraden les excursions”

“Me gusta que los profes me ayuden”

“Me gusta que me cuiden”

Els més petits també participem

El Marc, de 15 anys, ha buscat aquesta imatge a Google per explicar com veu

l’ajuda que rep del seu referent:

“Está muy bien porque cada alumno puede ser atendido más individualment”

“Me gusta que los profes te dejen tiempo para pensar y poder aprender solo”

“Cuando ya has mejorado que te dejen más autonomía y confíen más en ti”

“Se adaptan a ti para que tu puedas aprender más fácilmente y eso se

agradece”

“Los grupos son pequeños y eso es una gran ventaja, por qué con grupos

grandes, como en el otro cole, te atienden menos y te agobias más”

“Me gusta que tengan paciència”

“Me gusta el compartir lo que me pasa sin que me juzguen”

18

Memòria Anual 2016

ÀREES ESPECÍFIQUES DE TREBALL PER A INFANTS I ADOLESCENTS AMB TEA: OBJECTIUS GENERALS, CONTINGUTS I ACTIVITATS TIPUS

La intervenció amb els nostres usuaris es regeix per uns objectius, uns continguts i unes activitats específicament dissenyades per a cada un d’ells, atenent les especificitats de l’espectre autista i/o altres trastorns associats, i les necessitats de suport que presenten en relació a cada àrea específica de funcionament.

En la nostra institució posem especial èmfasi en el treball d’aquelles àrees clau que s’ha evidenciat que amb una intervenció adequada, es produeixen efectes beneficiosos en el desenvolupament dels infants amb aquesta condició (Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, 2010).

A continuació mostrem aquelles àrees que treballem de manera transversal i d’acord a la individualitat de cada un dels infants i adolescents que atenem en la nostra institució.

Àrea de Comunicació i LLenguatge

En l’àrea de Comunicació i Llenguatge pretenem desenvolupar habilitats d’interacció social i estratègies comunicatives funcionals. Aquest treball es realitza a través del treball de les funcions comunicatives, de les conductes comunicatives preverbals, el llenguatge expressiu, el llenguatge comprensiu, i la pragmàtica.

Per a la consecució dels objectius plantejats en aquesta àrea, planifiquem activitats en tots els espais de treball i situacions quotidianes del dia a dia que impliquin l’ús del llenguatge com a competència bàsica per a l’evolució dels infants. Es prioritzen les activitats de desenvolupament de la comunicació i llenguatge més funcional i que els ajudi a tenir més habilitats per a la comunicació, potenciant sempre la generalització d’aquests, en tots els espais on el nen es desenvolupa, ja que els nois amb condició autista presenten una dificultat de poder transportar i utilitzar aquells aprenentatges que fan en un context, a d’altres de diferents. L’ús de SAAC (Sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació), utilitzats i triats en funció del noi, també està integrat en aquesta àrea específica de treball.

Que be m’entenen!

Comunicació i Llenguatge

Flexibilitat i Conducta

Social i Afectiva

OciAutonomia

IntervencióPsicopedagògica

Preparacióvida adulta

19

Memòria Anual 2016

Puc escollir l’esmorzar des que he après a utilitzar els pictogrames

Com a exemple del treball en aquesta àrea, alguna d’aquestes situacions podrien ser: treballar la intenció comunicativa per tal de fer demandes de manera correcta a través de cartells escrits i guions, treballar la demanda amb suports visuals propis de sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació, ensenyar explícitament a iniciar converses i a saludar utilitzant una explicació visual i de role-playing, entre d’altres.

Àrea de Flexibilitat i Conducta

Els objectius principals que ens proposem en relació amb l’Àrea de la Flexibilitat i la Conducta estan relacionats amb potenciar l’autodeterminació i l’autoregulació tant de la conducta com de l’aprenentatge. És important oferir als infants amb condició autista oportunitats per tal de que puguin aprendre a triar, a prendre decisions, a expressar l’agrat i el desagrat, a autodefensar-se, a identificar les emocions, a controlar els impulsos, a equivocar-se i a rectificar, a tolerar la frustració, a fer front a canvis de rutina, a poder fer les transicions d’activitats de manera adaptada, entre moltes d’altres habilitats.

Aquestes són habilitats que estan molt interferides o són inexistents en aquest perfil d’usuaris i que cal treballar de manera sistemàtica i estructurada, des d’un nivell molt inicial i bàsic a un nivell de complexitat alt, responent a l’edat, el moment evolutiu, i les característiques personals de cada noi/a.

Com a mostra d’activitats per a treballar la flexibilitat i la conducta podríem nombrar, l’ús de les agendes seqüencials, la utilització de l’economia de fitxes amb reforçadors positius ja siguin tangibles o socials, o el treball de l’anticipació d’un canvi a través del “plafó notícia sorpresa”.

Les dificultats en flexibilitat i en la conducta sovint provoquen preocupació al propi noi i a les persones que conviuen amb ell, i interferències importants en moltes àrees de desenvolupament personal (aprenentatge, autonomia,...). Per a poder abordar millor tota aquesta àrea i donar eines més precises i concretes en aquest àmbit als professionals que atenen als usuaris, des de Bellaire s’ha valorat la necessitat d’oferir un assessorament específic en conducta.

Aprenent a conviure en societat

L’assessorament, de caràcter setmanal, és a càrrec de la Fundació Institut de Psicologia. L’objectiu és, observant i registrant els problemes de conducta que es donen, poder trobar la funcionalitat d’aquestes conductes i oferir eines als infants i adolescents per a què puguin transformar-les en conductes adaptatives

20

Memòria Anual 2016

i beneficioses per a ells i per el seu entorn. Aquest treball es realitza un cop hem comprès quin és el motiu de la conducta que volem modular, canviar... i es fa a partir del suport conductual positiu o de l’enfocament piramidal en funció de quina tècnica s’adapta millor a cada infant o adolescent per tal de proporcionar una estructura i pautes clares i avaluables.

Àrea Social i Afectiva

Una altra àrea prioritària per al infants i adolescents que atenem és l’àrea Social i Afectiva, ja que en el TEA es presenten deficiències en la interacció socio-emocional, comportant dèficits en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions. En conseqüència, oferir un major grau de comprensió de l’entorn i de les relacions amb els altres, i també dels estats emocionals que se’n deriven, és clau per al seu desenvolupament. Així com ajudar-los a desenvolupar una identitat pròpia.

La mirada ho diu tot

És prioritari, doncs, el treball de les habilitats d’atenció conjunta; les capacitats intersubjectives i mentalistes; el treball de les habilitats socials; consciència, expressió i gestió de les emocions; participació en la vida en comunitat tant dins com fora del centre; el treball de la relació social; i el joc social.

Aquests continguts es poden treballar, per exemple, utilitzant històries socials i scripts, amb tallers específics per treballar les habilitats socials, a través d’activitats d’imitació de moviments motors a través de seqüències i balls per tal de treballar les habilitats d’atenció i referència conjunta, ...

Intervenció en Autonomia

L’autonomia és un objectiu generalitzable a tots els infants i adolescents en totes les esferes i espais de desenvolupament. Els infants i adolescents que atenem hem de tenir en compte que presenten, entre d’altres, dificultats en les funcions executives, és a dir en una sèrie d’habilitats cognitives que es posen en pràctica per a dur a terme activitats de manera autònoma. Per tant, les persones amb TEA necessiten una intervenció específica, explícita i estructurada en autonomia. Per a treballar aquests objectius, utilitzem diferents metodologies, com per exemple la metodologia d’Ensenyament Estructurat (TEACCH).

Moltes vegades cal explicitar molt bé els passos a seguir per tal d’aconseguir una habilitat nova. Per això, a través d’aquesta àrea ens proposem que els infants arribin a un desenvolupament més ajustat amb l’entorn essent capaços de comprendre aspectes com: el pas del temps, l’orientació en els espais propers, el treball de les habilitats adaptatives en relació a les necessitats bàsiques, o identificar situacions de perill.

De manera més concreta es pot treballar el demanar ajuda, potenciar el treball autònom, treballar l’assoliment autònom dels hàbits d`higiene, ensenyar l’ús del rellotge, el calendari i el pas del temps, o treballar de manera específic l’autonomia a l’entorn proper (tren, carrer, supermercat,...).

21

Memòria Anual 2016

Mates aplicades: aprenent a fer la compra, pagar i revisar el canvi

Activitats d’Oci

El temps lliure i l’oci és una àrea important a treballar tot un seguit d’habilitats i competències amb nois i noies amb condició autista. Solen ser moments on alguns infants no acaben de saber què fer i com entretenir-se, ni compartir els jocs amb els altres o fer-ho d’una manera funcional. Sovint, si no es treballa aquesta àrea, l’oci pot ser viscut com avorrit, o centrar-se únicament en els interessos restringits i individuals del noi. Amb nois amb interès per tenir oci en grup, pot desembocar en conflictes amb els altres no saber gestionar de manera

adequada els jocs o espais compartits. A banda de treballar tots aquests aspectes, els espais d’oci són també espais idonis per estimular l’aparició de conductes interactives de forma espontània, plaent i funcional Potenciar l’interès per aquells objectes o preferències personals però també ajudar a ampliar interessos, tenir les habilitats per poder triar les activitats de preferència (utilitzant suports visuals, per exemple), o compartir el joc amb altres són alguns dels objectius que es treballen.

Compartim joc i aprenem a respectar les normes

Intervenció Psicopedagògica

Entenem com a igual d’important que les altres àrees tot el treball de les habilitats acadèmiques i les competències bàsiques d’acord als currículums educatius de referència (tenint en compte que alguns infants hi tindran un accés parcial i s’hauran de fer adaptacions significatives o molt significatives).

Apostem per desenvolupar al màxim les capacitats cognitives de cada un dels infants i assegurar que adquireixin les habilitats acadèmiques bàsiques (escriptura, lectura i operacions bàsiques) sempre que això sigui possible. Els

22

Memòria Anual 2016

aprenentatges seran sempre personalitzats i caldrà adaptar l’activitat, definint el nivell de suport que necessita cada noi/a per a cada tasca. En la mida del possible, es seleccionaran els continguts que representen la base per a tots els aprenentatges funcionals i de la vida quotidiana,

Mates, català, socials, medi...

Àrea de Preparació per la Vida Adulta

Una vegada estem arribant al final de l’etapa o trajectòria pel centre, ens proposem continuar amb el treball de les competències bàsiques i totes les altres àrees anteriorment esmentades, però afegint un pla d’intervenció més exhaustiu en relació a la preparació per a la vida adulta. L’objectiu principal de l’àrea és incrementar les habilitats adaptatives d’acord als contextos on participarà el jove molt properament, en la seva vida adulta: context laboral i d’habitatge.

Es tracta, doncs, d’ajudar a l’alumne a que desenvolupi, de manera més intensiva, habilitats ocupacionals, habilitats de la vida diària i habilitats per a la participació en la família i la comunitat des d’una òptica de persona adulta. Per exemple, treballant a partir d’encàrrecs encomanats per altres grups,

responsabilitzar-se de tasques comunitàries al centre, o el treball de l’escala de les relacions, es poden treballar els objectius que ens plantegem en aquesta àrea.

Som molt treballadors...

... i ens preparem pel futur

23

Memòria Anual 2016

LA SUPERVISIÓ CLÍNICA, L’ASSESSORMAENT I LA COORDINACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

La Supervisió Clínica i l’Assessorament

A Bellaire, considerem prioritària la supervisió clínica i pedagògica, i l’assessorament, i és per aquest motiu que, diàriament, es fa aquest treball clínic. Són espais de treball de casos clínics de la institució a les quals assisteixen els educadors responsables de cada usuari així com els seus psicòlegs i psicopedagogs referents. Aquestes reunions, les condueix el personal clínic juntament amb la Direcció i tenen una freqüència setmanal per a cada grup-classe. En aquests espais d’assessorament i anàlisi s’avalua l’evolució tant psicològica com emocional de l’infant o adolescent així com l’abordatge educatiu i terapèutic que es segueix amb ell. Es dissenyen estratègies de treball coordinades, es revisen els objectius i se’n proposen de nous, establint els criteris necessaris per a la seva implantació i seguiment. En el cas de l’assessorament en conducta, de freqüència setmanal es tracten específicament els trastorns de la conducta o els desajustos conductuals que apareixen en les interaccions i situacions de la vida quotidiana, que propicien els propis símptomes del TEA. Condueix aquest assessorament una psicòloga especialista en conducta de la Fundació Institut de Psicologia.

Coordinació psicopedagògica

Hi ha altres reunions on assisteix tot l’equip. Es tracta d’espais de reflexió conjunta que permeten al grup definir una línia de treball consensuada i integrada d’intervenció educativa i terapèutica. Pretenen la cohesió del grup de treball i fan possible l’elaboració de la proposta educativa del centre. Són reunions molt importants perquè és l’únic moment de la setmana en què es reuneix tot l’equip sencer. Es fan un cop per setmana i es tracten temes clínics, pedagògics, de disseny dels programes d’intervenció individuals i institucionals; però també organitzatius, quan cal introduir canvis generals per donar un millor servei als nostres usuaris.

Sessió de supervisió clínica

Sessions clíniques

Les sessions clíniques són espais de formació dedicats a temes clínics on sovint es presenta material molt detallat d’un cas o d’un grup d’alumnes en el context d’alguna activitat i s’analitza de manera exhaustiva. Serveixen per comprendre amb més profunditat les dinàmiques individuals i de grup i per facilitar, d’aquesta manera, la recerca de nous recursos per millorar l’atenció. Aquestes sessions són bimensuals i hi assisteix tot l’equip del centre.

Mensualment, es realitzen sessions per reflexionar sobre temes més generals que afecten els nostres alumnes, on sovint es treballa amb material audiovisual (reportatges, entrevistes, documentals, etc.) que ajuden a centrar els temes de debat clínic. Són reunions molt ben valorades per tot el personal de la institució i realment enriquidores.

24

Memòria Anual 2016

Reunions d’equip

Hi ha un altre tipus de reunions els quals són convocats per la Direcció del Centre, quan es creu adient, per tractar temes d’organització general de la institució. Hi assisteix tot l’equip d’atenció directa i, si cal, el personal de serveis i administració. La freqüència és variable i va en funció de les necessitats.

Reunions d’avaluació

L’avaluació del seguiment dels usuaris, tal i com es reflecteix amb el que s’ha explicat anteriorment, són continuades però a meitat i a final de curs es fan reunions d’avaluació globals que deriven en la redacció d’un informe que es dóna a les famílies.

TREBALL AMB LES FAMÍLIES

El suport i l’acompanyament a la família durant totes les etapes del seu desenvolupament, és un objectiu terapèutic de la institució

Les famílies són un dels eixos més importants de la nostra intervenció educativa i terapèutica. El treball amb elles és fonamental per a què la intervenció personalitzada que dissenyem pugui tenir èxit.

La família és qui, en un primer moment, ens informa, ens guia i fa de suport quan estem coneixent el nen/a, ja que és qui més sap la seva historia personal i com és, què li agrada, què no li agrada, quines rutines té,... Així, a l’inici, el contacte amb elles és fonamental perquè puguem fer un bon vincle amb l’infant i puguem valorar quins són els objectius prioritaris a treballar. Aquest treball estret entre els professionals del centre i la família es manté durant tota l’escolarització al centre.

Les vies de treball amb les famílies són les següents:

Reunions presencials de seguiment en les que s’analitza l’evolució del

noi, en quin punt està i quins objectius s’han de treballar a curt, mig i

llarg termini.

Drive: compartir vídeos per poder observar allò que cal treballar o

traspassar d’un context a un altre.

La comunicació telefònica

El correu electrònic

La llibreta viatgera és, en molts casos, diària.

Els principals eixos del treball amb les famílies són:

Al principi, un treball d’acceptació del diagnòstic, de comprensió del TEA

i de foment de la participació i el treball actiu en el tractament i

l’aprenentatge del seu fill.

La relació de treball conjunt que s’estableix amb les famílies possibilita

que la intervenció amb el noi/a segueixi la mateixa línia tant al centre

com a casa

Les dificultats en generalitzar dels infants amb TEA són una característica

molt comú. Els aprenentatges i avanços no succeeixen espontàniament

i cal provocar-los en els diferents contextos en els que viu.

A l’arribar a l’adolescència cal reforçar la col·laboració i intensitat de les

trobades pel moment de turbulència emocional que suposa aquesta

etapa.

Quan hi ha importants disrupcions de la conducta Bellaire pot ajudar als

pares i mares traspassant tècniques d’autoregulació.

La gran dependència d’aquests nois i noies i la manca de recursos

terapèutics, assistencials, lúdics, de respir, de residència, etc. per

atendre’ls adequadament s’apunta com el principal causant del

patiment i desesperança dels pares, arribats a edats més avançades i cal

molt acompanyament.

Hem de tenir en compte els germans, sovint receptors de l’ansietat tant

dels pares i mares com del propi germà

25

Memòria Anual 2016

EXPEDIENT INDIVIDUALITZAT DELS INFANTS I ADOLESCENTS

PROGRAMES D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

Cada infant i jove atès té un Pla Individualitzat i uns serveis terapèutics dissenyats a mida. Es tracta d’un servei clínic-educatiu personalitzat que es desenvolupa dins i fora del grup. És tot un joc d’equilibris on es combinen els aspectes més pedagògics amb d’altres de més clínics i l’atenció més individualitzada amb la grupal.

Expedient individualitzat

A Bellaire, cada alumne/a té un expedient individualitzat on es recullen aspectes rellevants de la seva història clínica amb els antecedents patològics personals i familiars, amb informació cronològica sobre l’evolució psicològica i psiquiàtrica de l’infant, així com el seu desenvolupament global i acadèmic. L’expedient contempla també l’orientació diagnòstica, tant la que han fet altres serveis de la xarxa de Salut Mental com nosaltres mateixos a partir de les observacions o proves realitzades per al seguiment de la seva evolució.

Un cop analitzat cada cas clínic, s’elaboren els següents protocols que inclouen:

El pla terapèutic (objectius, tipus de tractament, seguiment...)

El pla educatiu (objectius, tipus d’activitats acadèmiques, de tallers, funcionals o altres com les esportives o de lleure)

L’horari individual, sempre diferent del dels altres companys tot i pertànyer a un mateix grup

Els criteris d’avaluació, continuada, del seguiment evolutiu

La planificació de la coordinació: interna (entre tots els professionals que l’atenen, per tal de donar una resposta ràpida i flexible quan ho

requereixi) i externa (altres professionals que intervenen, p. ex., Psiquiatra, Serveis Socials, etc.)

El pla d’assessorament setmanal que doni comprensió i eines de treball als professionals d’atenció directa

El suport familiar i seguiment (objectius i temporització de l’atenció a la família)

El protocol d’actuació en cas de crisi

Programes d’educació terapèutica funcionals

Als nens i nenes afectats per l’aparició més primerenca i severa de l’autisme, se’ls ofereixen activitats i tallers funcionals i lúdics, però també educatius i expressius. Especialment en el cas dels nens i nenes que no han aconseguit la parla. Amb ells, utilitzem sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació amb l’objectiu d’aconseguir la màxima recuperació i l’adquisició d’hàbits bàsics i d’autonomia personal.

Programes d’educació terapèutica curriculars

Bellaire ofereix una escolarització adaptada al nivell de les seves possibilitats. No podem oblidar que els nostres alumnes pateixen un tipus de trastorn de molta complexitat, especialment en el cas d’haver molta comorbiditat, que requereix un treball dissenyat específicament per a cadascun d’ells.

Els nivells escolars que ofereix la institució van des dels primers prerequisits per als aprenentatges, la comunicació, els hàbits bàsics, els recursos d’autonomia... en aquells casos més severs, fins al seguiment dels cursos de Primària i Secundaria Obligatòria amb la consecució, si s’escau, del Graduat Escolar.

26

Memòria Anual 2016

En línies generals, podem dir que als nens i nenes amb més capacitats cognitives se’ls inclou en activitats d’aprenentatge i tallers amb una estructura més escolar; al mateix temps, també se’ls ofereixen teràpies en les quals es necessita un cert nivell de mentalització, capacitat comunicativa i de reconeixement del món intern i emocional (psicoteràpia individual, dinàmica de grup, grup d’habilitats socials, etc.)

Tutoria

L’objectiu final, tal i com ja hem dit anteriorment, és el de preparar els nostres alumnes per a la vida en societat, fer-los tan autònoms i independents com sigui possible i aconseguir, en alguns casos també, la inserció laboral.

PROGRAMES DE REHABILITACIÓ: PLANS DE MILLORA DE L’AUTONOMIA PERSONAL

Inclouen totes aquelles activitats i intervencions contemplades al Pla Individualitzat de cada usuari orientades a aconseguir la millora de la seva

qualitat de vida i la dels seus familiars així com a prioritzar la consecució de la màxima autonomia i integració social de què cada persona és capaç.

La millora de l’autonomia personal i la màxima capacitació i desenvolupament de la persona és un programa d’intervenció bio-psico-social que es treballa amb tots els nostres usuaris. Depenent del tipus de trastorn, grau d’afectació i edat, les activitats de cada Pla tindran uns objectius finals i una temporització diferents.

Aprenem a fer les coses sols

27

Memòria Anual 2016

Nens amb autisme

Una de les àrees més importants destinades al treball amb infants amb autisme i que hem descrit anteriorment, en l’apartat III, és l’àrea d’autonomia. Aquesta és una de les nostres màximes prioritats per tal d’ aconseguir una millora global. Inclou un seguit d’objectius, continguts i activitats “tipus” que dissenyen i organitzen la nostra intervenció i estan recollides en cadascun dels P.I. dels nostres usuaris. A nivell general són les destinades a organitzar-se de forma autònoma en el temps, l’espai, la cura d’un mateix i de l’entorn, la comunicació com a eina per a la consecució de l’objectiu, etc.

Adolescents post autistes

Són alumnes amb els quals ja portem molts anys treballant i han aconseguit uns nivells òptims de desenvolupament i millora; el Pla de millora de l’autonomia personal anirà orientat a la integració social i laboral. En aquest cas, es realitzen sortides setmanals orientades a treballar fora de la institució tots aquells aspectes funcionals que els ajudaran a viure en societat de manera més adaptada i autònoma: fer la compra en un supermercat, saber utilitzar amb correcció els diners, utilitzar el transport públic (tren, autobús...), orientar-se en el temps i l’espai, realitzar encàrrecs, etc. Dins la institució també es persegueixen altres objectius com l’adquisició d’uns hàbits mínims d’autonomia personal a través d’activitats de treball domèstic tals com aprendre a cuinar, a parar i desparar la taula, a rentar plats, a netejar, a tenir cura del material que s’utilitza, a aprendre a rentar la roba a màquina i a mà, a assecar-la i plegar-la, a planxar, a cosir, a endreçar, a fer la llista per anar a comprar, i un llarg etcètera.

PROGRAMES DE REINSERCIÓ SOCIOLABORAL

Quan els nois i noies que atenem arriben als 16 anys i han aconseguit un desenvolupament personal acceptable, una suficient autoregulació amb una apropiada expressió de les emocions i un bon nivell d’autonomia, Bellaire els orienta cap a una sortida de formació laboral per fer el pas a PFI on els preparin i formin en un ofici concret, fora de la institució, en centres formatius reglats. En alguns dels casos, aquests PFI hauran de ser adaptats i, en d’altres casos d’antics

alumnes que no patien RM associat al TEA poden ser ordinaris, sempre amb algun tipus de seguiment temporal. El Pla d’inserció laboral es comença a preparar tan aviat com veiem que l’alumne/a ho necessita, i la preparació pot durar anys.

Ens posem en contacte amb els CET i els Serveis d’Orientació i Integració (SOI) així com amb empreses privades, tant bon punt se’ns informa del centre adjudicat a través del Protocol de Derivació que va entrar en vigor l’any 2014 i fem el seguiment durant un temps fins que s’ha aconseguit el traspàs.

En el cas dels nois i noies que tenen capacitats cognitives conservades, d’aquest grup d’antics alumnes que no tenien un diagnòstic de RM, se’ls facilita i potencia la possibilitat d’acabar l’ESO, ja sigui dins o fora de Bellaire per poder accedir, si s’escau, a algun cicle formatiu.

ANÀLISI I AVALUACIÓ QUANTIFICADA DE L’EVOLUCIÓ DELS ALUMNES AMB TEA

Per a l’avaluació quantificada dels nostres usuaris, utilitzem l’ADOS, en tots els mòduls que presenta, doncs el gran ventall d’edats i graus d’afectació dels nostres alumnes ho permet.

Utilitzem també escales d’intel·ligència com el WISC, WAIS o WNV (Weschler no verbal) per aquells usuaris sense parla o amb una parla amb importants dificultats.

Hem continuat la tasca d’avaluació quantitativa de l’evolució amb l’aplicació i revisió del test Idea ja que l’hem anat fent al llarg dels anys i podem establir una comparativa més longitudinal.

Aquestes dades ens aporten una altra visió, més objectiva, de les manifestacions del trastorn, de la seva evolució i també d’aspectes com el rendiment i nivell cognitiu que ens ajuden a perfilar i adequar millor la nostra intervenció.

28

Memòria Anual 2016

En el següent gràfic presentem els resultats de l’avaluació del Test Idea dels usuaris amb diagnòstic de TEA. Els nous alumnes només obtenen puntuació en la primera avaluació i caldrà esperar a pròximes avaluacions per poder comparar l’evolució.

En general, els alumnes experimenten millora amb el tractament i la intervenció, excepte alguns casos molt greus. Observem que aquells usuaris més afectats experimenten evolucions més discretes i en canvi, quanta menys afectació té l’usuari d’inici, l’evolució és més significativa. Hem de tenir en compte que des de fa uns anys van entrant a Bellaire nens amb graus de discapacitat molt alts, que presenten com a mínim, TEA més RM, i que generalment són no verbals, per tant els resultats de l’avaluació són cada cop més baixos perquè ja d’entrada les primeres avaluacions puntuen molt baix.

Resultats de les avaluacions del Test Idea

0 20 40 60 80 100

1

3

5

7

9

11

13

15

17

19

21

23

25

27

29

31

33

35

37

IDEA

Darrera avaluació Primera avaluació

29

Memòria Anual 2016

COORDINACIÓ AMB LES XARXES

COORDINACIÓ AMB ELS DIFERENTS NIVELLS DE LA XARXA DE SALUT MENTAL

Bellaire és escola i també centre de dia i, com a tal, la coordinació i el treball interdisciplinari és una tasca importantíssima que es porta fent des de fa anys i que s’intensifica cada vegada més. És per això que es dedica temps i recursos humans a portar a terme aquests intercanvis.

En aquest apartat citarem els diversos serveis que, d’alguna manera, tenen relació amb nosaltres de manera regular. La Coordinació amb els següents serveis recau sobre la Direcció Tècnica del centre que és Psicòloga Clínica i Psicoterapeuta. A les reunions de coordinació, si s’escau, hi assisteixen també tutors o terapeutes institucionals.

Amb qui més coordinacions s’estableixen és amb els CSMIJ, els psiquiatres privats i els Serveis Socials, i Bellaire ha de dedicar molt temps a aquestes coordinacions.

Centre de Salut Mental Infanto Juvenil de la Xarxa de Salut Mental Pública (CSMIJ)

La gran majoria dels nostres usuaris reben assistència psiquiàtrica als CSMIJ i alguns també segueixen tractament de psicoteràpia o seguiment per part d’altres especialistes com ara psicòlegs o neuròlegs. L’objectiu de les reunions i contactes amb el CSMIJ és el seguiment, la coordinació i la valoració de cada cas. Són freqüents els contactes telefònics amb els diferents professionals per temes com la medicació, ingressos a l’Hospital de Dia o a les Unitats de Crisi per a Adolescents (UCA), reajustaments de la medicació o intercanvi d’impressions diagnòstiques o de seguiment de les evolucions.

La freqüència d’aquestes coordinacions és molt irregular, depèn de cada CSMIJ i dels responsables que porten cada cas en aquest servei. Sovint, ens resulta dificultós aconseguir una hora de coordinació amb ells i encara més si la demanem de manera urgent.

En el cas del CSMIJ del Taulí la coordinació es fa a través de la persona que ve un cop al mes a Bellaire per coordinar-nos i fer el seguiment de tots els casos. Aquesta coordinació és molt eficaç i necessària i n’estem altament satisfets.

Centre de Diagnòstic Infantil i d’Atenció Precoç de la Xarxa de Salut Mental Pública (CDIAP)

Quan entren nens i nenes petits ens coordinem amb els especialistes dels CDIAP que els han estat atenent i els han diagnosticat per tal de rebre la informació directament d’ells i conèixer, de la mà d’aquests professionals, la informació rellevant del cas. Però cada cop entren menys infants petits perquè des del Departament d’Educació que és qui regula la matrícula s’ha decidit que no entrin abans dels 6 anys i a aquesta edat els nens ja no són seguits pels CDIAP.

Hospitals

Quan la situació ho requereix, ja sigui epr hospitalitzacions a UCA o altres motius de salut, ens coordinem amb tots els hospitals de referència dels nostres alumnes. Amb qui més es produeixen aquestes coordinacions és amb l’Hospital Taulí de Sabadell.

COORDINACIÓ AMB ELS DIFERENTS SERVEIS DE LA XARXA EDUCATIVA

Equip Atenció Psicopedagògica (EAP)

La relació amb els diferents EAP té a veure, sobretot, amb les demandes d’admissió de noves entrades i amb el seguiment dels nostres alumnes. Sovint, es fan reunions conjuntes al nostre centre entre EAP, CDIAP o CSMIJ i Bellaire, per tal de coordinar-nos i atendre l’alumne/a i la família de forma integral. Quan es tracta de seguiments complexos hi intervenen també, l’Hospital de Dia. En el cas d’escolaritzacions compartides, intervenen també mestres.

30

Memòria Anual 2016

Servei Educatiu Específic Trastorns Desenvolupament i Conducta (SEETDIC)

La relació amb aquest servei és molt puntual i es dóna només en aquells casos afectats de TEA que han requerit seguiment tant des del Departament d’Educació com des dels Serveis de Salut Mental. Es mantenen reunions de coordinació i seguiment regulars quan des d’aquest servei se’ns deriva un alumne.

Altres centres d’educació especial

Tenim relació, també, amb altres centres d’educació especial i centres de dia com Bellaire. Amb alguns, hi mantenim reunions puntuals o periòdiques, amb d’altres formem grups de treball puntuals.

Escoles ordinàries

Sempre hem mantingut trobades regulars amb les escoles ordinàries amb les quals fem escolarització compartida així com amb les escoles de procedència dels nostres alumnes quan aquests són derivats a Bellaire. El traspàs d’informació és una eina que ens permet treballar amb més coneixement de l’alumne/a.

Universitats

Mantenim relació amb professors de diverses universitats: UAB, Ramon Llull (Blanquerna, Fund. Pere Tarrés), UNED, UOC... amb les quals tenim conveni de pràctiques per als alumnes que cursen Magisteri, Psicopedagogia, Psicologia, Psicologia Clínica, Educació Social, Treball Social, Integració Social, etc.

COORDINACIÓ AMB ELS DIFERENTS SERVEIS DE LA XARXA DE BENESTAR SOCIAL

Serveis Socials i EAIA

Hem intensificat de manera molt significativa les coordinacions amb els Serveis Socials dels municipis de referència per tal de trobar solucions als problemes que es deriven de les famílies en situacions socials i econòmiques desafavorides.

Hi ha un altre moment de coordinació molt important amb els serveis socials que és quan s’acosta la sortida de l’alumne del centre per raó d’edat. Estem també en permanent coordinació amb els EAIA de referència dels alumnes així com també amb els que depenen de la DGAIA.

Centres ocupacionals, Centres especials de treball

La integració laboral és un dels aspectes més importants dels nostres alumnes quan es fan grans. Els trastorns mentals estan socialment molt estigmatitzats i la integració al món laboral d’aquests pacients és especialment complicada i, sovint, impossible.

Destinem molt temps i recursos a conèixer nous serveis i espais on derivar els nostres alumnes i a coordinar-nos amb tots aquells que ja atenen alguns dels nostres pacients. Tot i que la sortida dels nostres usuaris cap a aquests serveis de dia de benestar social està totalment protocol·litzada, nosaltres fem tots els contactes igualment per tal d’oferir ajut en el moment del traspàs, tant al centres com a la família.

Centre d’Atenció a la persona Discapacitada (CAD)

Quan és necessari, traspassem la informació requerida al CAD de Terrassa -servei de referència per al nostre Centre- on veuen els nostres alumnes per tal de valorar el grau de discapacitat i emetre el consegüent certificat, així com per a les actualitzacions que, al llarg de l’estada del nen/a a Bellaire, es fan periòdicament. La Direcció, així com un dels psicòlegs clínics de Bellaire, porta la relació amb aquest servei que es fa via telefònica, via escrita o personalment.

ALTRES COORDINACIONS

Professionals privats

Amb professionals que treballen en l’assistència privada, hi tenim continuats contactes. Són, sobretot, especialistes de l’ensenyament o de salut mental (psicòlegs, psiquiatres, psicopedagogs, acompanyants terapèutics, educadors

31

Memòria Anual 2016

d’esplais i respirs...) amb qui ens trobem per coordinar-nos sobre algun cas compartit.

Ajuntaments

Ens coordinem amb tots els ajuntaments de referència dels municipis dels nostres alumnes, mantenim contactes regulars per coordinar les activitats de lleure que van organitzant. Estem especialment en contacte amb les àrees de Serveis Socials per temes de recursos de les famílies.

32

Memòria Anual 2016

LA FORMACIÓ I LA RECERCA

L’ASSESSORAMENT, EL SUPORT I LA FORMACIÓ DELS EDUCADORS

És de màxima importància que la nostra institució estigui dotada d’un espai fixe de reflexió, assessorament i supervisió dels casos on els mestres, psicopedagogs, psicòlegs, educadors socials... responsables dels alumnes siguin ajudats en la seva comprensió, i on les angoixes que provoca la feina siguin ateses i alleujades.

La supervisió i l’assessorament són eines imprescindibles del nostre treball que es realitza mitjançant reunions regulars setmanals on l’assessorament, tant clínic com psicopedagògic, s’agafen de la mà sota la supervisió experta de Psicòlegs Clínics i Psicopedagogs que formen part de l’estructura organitzativa del centre.

La persona que assessora desenvolupa una funció integradora dels membres de l’equip, posa límits, dóna esperança i contenció, tot traspassant coneixement i experiència, facilitant el diàleg i la cooperació.

La formació, l’assessorament i el suport als educadors és una eina que aporta nous coneixements i dóna suport als professionals perquè puguin mantenir una actitud positiva davant l’infant. La comprensió que l’educador/a va adquirint al llarg de les sessions d’assessorament sobre els seus alumnes li permetrà augmentar la pròpia capacitat d’espera fins que la tasca educativa i terapèutica que es va portant a terme vagi donant resultats.

L’evolució dels nens i nenes afectats d’autisme és lenta, amb avenços i retrocessos i requereix tot un aprenentatge per part dels educadors i terapeutes per fer engrescadora la seva tasca, així com, també, per evitar les presses i la precipitació per obtenir resultats. La impaciència per aconseguir resultats, la pressa per fer complir la norma, la pressió que pot sentir un educador/a quan inicia una nova relació amb un infant o jove, o el fet de tenir unes expectatives

desproporcionades respecte l’alumne/a, poden fer fracassar, no només l’adult, sinó tota l’experiència educativa i terapèutica.

Les persones amb la condició de TEA són molt sensibles al fracàs i, fàcilment, poden sentir que deceben l’altre. El sentiment de decepció pròpia o de l’adult pot provocar en l’infant una pèrdua d’interès pel què se li proposa, o provocar una defensa o rebuig actiu vers l’activitat educativa proposada i/o vers la relació amb l’adult.

Els inicis d’una nova relació amb un infant amb TEA són d’extrema importància i en poden determinar el futur. No podem oblidar que el nen/a afectat d’autisme sent el món extern hostil i ple de perills, que sovint té por d’allò nou i desconegut. Si entenem el per què de la seva desconfiança, trobarem la manera de fer una aproximació respectuosa i no intrusiva, al ritme que les capacitats de cada nen o nena ens ho permeti. Per saber en quin moment i com hem d’actuar, cal l’assessorament d’un especialista que conegui bé la complexitat d’aquest trastorn així com de la seva intervenció.

EL TREBALL EN EQUIP MULTIDISCIPLINARI

Al llarg dels anys hem pogut comprovar que, quan realment es comparteixen les dificultats i es busquen solucions conjuntes, el treball multidisciplinari actua com a “grup de suport” i facilita la tasca dels educadors i disminueix el sentiment de solitud.

El treball de grup fomenta l’esperança en la nostra tasca educativa i enriqueix la pròpia intervenció. La suma de visions diverses que aporta un grup de professionals de diferents disciplines facilita la resolució de conflictes perquè amplia el coneixement, la comprensió i la recerca de solucions.

33

Memòria Anual 2016

Reunió de coordinació

El treball en equip multidisciplinari ajuda a posar en comú les diferents intervencions, pedagògiques, terapèutiques, socials... amb l’enriquiment que això suposa i actua de continent de les ansietats del col·lectiu.

CENTRE FORMADOR

L’Escola Bellaire ha estat reconeguda com a centre formador d’estudiants en pràctiques per la RESOLUCIÓ EDU/2050/2009, de 25 de juny, publicada al DOGC 5425 el 21 de juliol de 2009

Actualment, rebem estudiants procedents de diferents disciplines i mantenim relació amb diverses universitats: UOC, UAB, UB, RAMON LLULL (Blanquerna, Pere Tarrés)... totes aquelles amb les quals tenim conveni de pràctiques d’alumnes que cursen Magisteri, Psicopedagogia, Psicologia, Psicologia Clínica, Educació Social, Treball Social i Integració Social.

Cada alumne/a té assignat un tutor i regularment es supervisa el seu treball i es fa el seguiment amb el professor tutor de la seva facultat.

També s’ofereix, als alumnes en pràctiques, assistir a les reunions de coordinació i seguiment dels alumnes així com a les sessions clíniques quan es presenta material que els pot interessar.

El Cap d’Estudis fa la coordinació dels alumnes en pràctiques, manté reunions de seguiment i orientació així com d’avaluació i la Direcció en fa, també, un assessorament tècnic i un seguiment global.

Bellaire ha acollit també alumnes en pràctiques del Màster d’autisme infantil de ISEP del Curs d’Experts en autisme de la UB i del postgrau d’autisme també de la UB.

PERSONES IMPLICADES DOCENTS / DISCENTS

Tot l’equip de Bellaire, tant els professionals de la pedagogia i l’educació social com els clínics, estan implicats en la formació.

Hi ha dues vessants de la formació:

La del propi equip com a tal, que es realitza a nivell intern i és

responsabilitat directa de la Direcció Tècnica

La de formació a professionals i estudiants externs que tenen algun tipus

de vinculació amb la institució. En el cas dels estudiants en pràctiques,

és tot l’equip qui col·labora en la tasca formativa dels estudiants, als

quals se’ls permet assistir a les sessions d’assessorament i a les sessions

clíniques i pedagògiques que es mantenen de manera regular cada

setmana.

34

Memòria Anual 2016

Perfil professional de l’equip, formació i recerca:

L’equip està format per 20 persones (a temps total o parcial).

Psicòlegs clínics: 3

Psicòlegs generals sanitaris: (4)

Psicòlegs màster en autisme i psicopatologia (4)

Psicopedagogs (4)

Logopeda (1)*

Mestres d’Educació Especial (8)

Educadors socials (4)*

*Tres dels quatre educadors socials i la logopeda estan comptats també com a psicopedagogs o psicòlegs donat que tenen dobles llicenciatures i fins i tot màsters. Tenim psicòlegs i mestres que tenen també altres carreres com ara magisteri així com postgraus i màsters.

Càrrecs i funcions

Direcció tècnica

Supervisió clínica

Coordinació clínica

Coordinació Pedagògica

Tutors d’aula

Educadors/Auxiliars

Logopeda

Administrativa

Monitors de menjador i esbarjo

Personal de cuina i neteja

Bellaire treballa també amb d’altres professionals externs (psicòlegs clínics, psicopedagogs…) especialistes en metodologies educatives específiques per autisme (PECS, Enfoc Piramidal, TEACCH, Suport Conductual Positiu…) de forma continuada tot i que no formen part de l’equip.

Psicòlegs, Psicopedagogs i Mestres amb alta especialització

Per consultar la formació de tot el personal del centre, podeu consultar la pàgina web de la Fundació Bellaire i a Organització, trobareu el que fa referència a tutors, educadors i psicòlegs

http://www.fundaciobellaire.cat/fundacio-bellaire/organitzacio.php?subsub=tutors_educadors_psicolegs

Una part notable dels professionals de Bellaire han fet, o estan cursant actualment, màsters i postgraus específics en autisme, cursats a la Universitat de Barcelona, Isep i Iteap. Aquesta és una dada rellevant que mostra la especialització de l’equip que atén els usuaris de centre.

ACTIVITATS DESENVOLUPADES EN FORMACIÓ I RECERCA, PUBLICACIONS I DOCÈNCIA

Formació

Tots els membres de l’equip de Bellaire han realitzat les següents formacions durant l’any 2016 organitzades per l’Institut de Psicologia específicament per a Bellaire i altres col·lectius d’atenció directa a persones amb TEA i utilitzant casos pràctics propis per a la pràctica:

Suport Conductual Positiu. Bellaire, 27,28 i 29 de juny 2016. Institut de Psicologia (9 hores)

Taller 9 Habilitats de comunicació crítiques, Barcelona, 5 novembre 2016. Pyramid Educational Consultants España i Fundació Institut de Psicologia.(7 hores)

Taller Transició de PECS a altres dispositius de comunicació. Barcelona, 4 novembre 2016. Pyramid Educational Consultants España i Fundació Institut de Psicologia (4 hores)

35

Memòria Anual 2016

Formació específica en Autisme

Altres formacions que han realitzat membres de l’equip, de forma individual o en grups més reduïts

Màster Trastorns de l’Espectre Autista. ISEP Barcelona 2016

Màster en Autisme i Intervenció Educativa, 2016.ITEAP. Instituto Técnico

de Estudios Aplicados.

Postgrau “Autisme: diagnòstic i intervenció” ” (UB Mundet, Barcelona)

del 9 de desembre 2016 a setembre 2017

Màster Trastorns del Llenguatge a la UOC

Actualització en Epidemiològica i Etiologia de l’Autisme. Intervenció

precoç en l’autisme a Europa: programes basats en l’evidència, (6.30 h

setmanals durant un curs)

CUIMP-Centre Ernest Lluch. 6 i 7 de juny de 2016, (17 hores)

Curs on-line "Inducción de la conducta de hablante en niños con

Autismo". Octubre 2016. Dra. Emma Hawkins. ABA España

Curs on-line "Procedimientos para el Incremento de la Producción vocal

en Autismo". Novembre 2016 Dr. Vincent Carbone . ABA España

Curs de supervisió en “Teràpia Psicomotriu amb infants amb

TEA”, Servei de formació i recerca de Carrilet

Creació de blocs educatius FOCC. Associació per a la formació, cultura i

cooperació (15 h).

Assistència a XIV jornades de la Fundació Adana. Barcelona, octubre

2016: Atención a la Diversidad (5 hores).

Educació infantil: recursos TAC (formació permanent XTEC. curs 16-17

(45 hores).

Inclusió digital telemàtica (formació permanent XTEC, curs 16-17 ( 30

hores).

Formació "Educació especial i música", a càrrec de Marta Canelles i

organitzat pel Musical de Bellaterra (12 hores)

Curs sobre Tractament de les fòbies, pors i hipersensibilitat en l’autisme,

Barcelona 30 de gener 2016. Organitzat per Deletrea (7 hores)

La Integració Sensorial. Impartit per Maria Tudela i organitzat per

Educatio. Barcelona, 17 de desembre de 2016 (7 hores)

La Parla: La base de la lectura i de l’escriptura. El procés de la

lesctoescriptura en una escola d’educació viva i activa. Desireé Hortigón

Fortes, cicle de xerrades escoleta dels indians. 22 de novembre 2016.

Curs “construïm matemàtiques” Impartit per Malena Martín i organitzat

per Educatio. Barcelona, (7 hores)

Intervenció precoç en TEA. Centre de formació i recercar Carrilet,

Barcelona abril 2016 (15h)

Curs de captació en l’escala ADBB. ASMI-WAIMH, España. Barcelona

maig 2016 (15h)

36

Memòria Anual 2016

2016: Congrés Internacional de Psicomotricitat i Neurociències: un

enfocament relacional. Realitzat i certificat per la Universitat Ramón

Llull-Blanquerna.

Assistència a Congressos

Investigacions i Recerca en curs

Bàrbara Vives, mestra d’educació especial i màster en TEA i Laia Rigau, Psicòloga altament qualificada i especialitzada en TEA han dut a terme un treball d’Investigació i Recerca sobre les funcions executives i la seva relació amb els TEA. Es pot consultar la recerca a la pàgina de la Fundació a l’apartat d’Investigació i Recerca:

http://www.fundaciobellaire.cat/escola-bellaire/investigacio-i-recerca.php

A nivell intern de centre, durant el curs acadèmic 2015-2016 es va iniciar un projecte d’innovació amb l’objectiu d’elaborar una proposta curricular pròpia. Aquest document recull aquelles àrees on l’alumnat amb TEA presenta més necessitats de suport i que per tant valorem que cal posar en marxa processos d’ensenyament i aprenentatge explícits en el centre educatiu.

Continuem treballant en aquest tema i fruit d’aquesta recerca, hem concretat els continguts a treballar i el grau d’assoliment de cada un d’aquests. Un resum d’aquest treball està recollit a l’apartat “Arees especifiques de treball per a infants amb TEA” d’aquesta memòria

Aquest document serà sens dubte una eina de suport a la tasca dels professionals del centre per a millorar la qualitat de l’atenció global donada.

Docència

Donada l’especificitat dels trastorns que tractem a Bellaire, i l’especialització dels professionals i de la tasca que duem a terme, se’ns demana des de diferents àmbits, sovint, formació. Aquesta formació pot ser una exposició teòrica sobre el TEA com també més aplicada, és a dir, sobre la tasca educativo-terapèutica que duem a terme des de Bellaire.

PROJECTES

Des de fa uns anys que a Bellaire s’han introduït noves metodologies educatives provinents de línies de treball cognitives-conductuals. L’equip complert ha fet formació per adquirir aquestes noves tècniques i s’ha implementat amb el suport d’un assessorament directe a l’aula a través d’una Psicòloga especialista en TEA derivada des de l’Institut de Psicologia de Barcelona. Una vegada més, aprofitem l’ocasió per dir que aquests sistemes de treball no són incompatibles amb un treball de comprensió de la identitat de cada infant i d’un treball d’anàlisi del seu món intern i de relacions socials.

37

Memòria Anual 2016

Noves metodologies educatives específiques per TEA

“PECS”: (Picture Exchange Communication System)

Aquest sistema augmentatiu o alternatiu de la comunicació, com ja diu el nom, va dirigit als infants i adolescents autistes greument afectats que no han adquirit la parla o que tenen dificultats de comunicació i expressió importants. PECS està implementat a totes les aules que tenen infants que ho requereixen. L’objectiu és donar eines de comunicació diferents i més funcionals a aquests pacients perquè es puguin comunicar millor. El handicap més important respecte la utilització de PECS és el fer-ho extensiu a les famílies. Algunes el fan servir parcialment, d’altres no es veuen amb cor d’utilitzar-lo i fins i tot en algun cas ens han fet alguna reflexió com ara que això només “funciona en el laboratori” però que a casa és massa difícil.

He après a fer frases molt llargues!

Hem observat que, en poc temps, alguns dels nens i nenes afectats han adquirit l’habilitat per fer demandes i, en funció de les seves capacitats, comunicar altra informació rellevant. Valorem molt positivament els resultats de la seva aplicació. Veiem que alguns dels nois/es autistes utilitzen aquest sistema per comunicar necessitats, desitjos, etc. i això ens està permetent comprendre’ls millor i baixar el seu nivell de patiment i frustració. En algunes famílies comencem a veure aquests mateixos resultats però amb més limitacions.

“TEACCH” (Treatment and Education of Autistic and related Communication Handicapped Children )

A Bellaire es treballa amb la metodologia TEACCH en aquells grups que així ho requereixen. L’estructura funcional de les aules, així com tot el material de suports visuals i d’estructuració dels espais i el temps són extremadament útils per als nostres usuaris i observem que els ha ajudat de manera substancial amb l’autoregulació.

L’estructura TEACCH m’ajuda a treballar de forma autònoma

38

Memòria Anual 2016

“Enfocament Piramidal”

L’enfocament piramidal és un model d’aprenentatge per a persones amb trastorns del desenvolupament i problemes d’aprenentatge. La formació en aquest model específic ens ha permès, a partir del registre de dades, articular de manera més òptima les activitats funcionals, els sistemes de reforç i de comunicació i ens ha permès la identificació i substitució de conductes inapropiades en el context concret on es donen o en situacions en què era complicat entendre què li estava passant al nen o adolescent, o com reconduir-ho.

Aquest model facilita l’ús d’estratègies de motivació, i ensenyança d’habilitats comunicatives funcionals, així com el tractament de conductes difícils. La valoració que en fem després de la utilització que ens fem a l’aula és molt positiva tant per als problemes de comunicació i conducta com per millorar i personalitzar les estratègies d’aprenentatge per a cada un dels nois atesos.

“Taller d’habilitats socials”

Aquesta és un taller que utilitzem amb els grups d’usuaris verbals i que tenen més recursos personals. Va dirigida a infants i adolescents i té com a objectiu aconseguir la millora de les relacions socials, donant eines de comprensió de l’altre donat que l’empatia està sempre molt afectada i formules concretes per a una comunicació més correcta.

En aquests tallers hi participen els referents de cada grup (tutors i educadors) i en alguns casos personal de practiques. Aquestes sessions estan supervisades i assessorades per una Psicòloga experta en HHSS. Té una alta valoració tant per part dels professionals, com dels propis usuaris i les seves famílies.

Suport Conductual Positiu

El treball de la conducta és un eix bàsic de la institució donades les greus dificultats d’autoregulació que tenen els nostres infants i adolescents.

Com hem dit anteriorment, es reb un assessorament en conducta de forma sistemàtica, un cop per setmana, amb reunions i observacions a l’aula per part d’una persona experta en el tema derivada per l’Institut de Psicologia.

Taller d’autonomia i activitats funcionals

Aquest taller va dirigit als adolescents amb TEA i té com a objectiu treballar aquells aspectes més funcionals i pràctics del dia a dia per tal de millorar l’autonomia de forma transversal i poder traspassar aprenentatges fets al centre cap a altres contextos, tenint en compte les greus dificultats de generalització que tenen els nostres alumnes.

En aquest taller es treballen aspectes molt pràctics com, per exemple, elaborar una llista de la compra, anar al supermercat a comprar, pagar i gestionar els canvis… per acabar fent un taller de cuina en el que es preparaven entrepans que els propis terapeutes de la institució havien demanat. O bé, anar a comprar peces per realitzar un taller de reparació de bicicletes per utilitzar al centre en el temps d’esbarjo, amb tot el que això suposa d’organització prèvia de la tasca i la pròpia logística. En algunes sortides es va comprar a un altre municipi, llavors a la llista d’activitats s’afegeix la de gestionar la compra dels bitllets de tren, la gestió del transport, la conducta dins d’aquest, l’ orientació i recerca de noves adreces amb google maps i un llarg etcètera. Totes aquestes tasques s’han treballat prèviament a l’aula, amb suports visuals, agendes, ipads, calculadores, etc.

Aquest treball s’ha anat ampliant mica en mica fins a acabar col·laborant en les estones de menjador amb el personal de cuina i neteja i, donada també la bona valoració de l’activitat i els resultats obtinguts amb els grups que hi han participat, aquest treball continuarà en el futur i s’incorporarà a la programació general del centre.

39

Memòria Anual 2016

ANÀLISI ECONÒMICA I RECURSOS

INFORMACIÓ ECONÒMICA

Vies de finançament

Bellaire, com a Fundació, és una entitat sense afany de lucre i d’iniciativa social. Durant l’exercici la renda obtinguda a partir dels ajuts i subvencions rebuts han anat destinats amb un 99,76% a cobrir les despeses derivades al seu objectiu fundacional: a l’atenció dels usuaris, al diagnòstic i tractament dels Trastorns de l’Espectre Autista, a la recerca i a la investigació de les mateixes, així com a l’atenció i orientació de les famílies i al manteniment de l’equipament i de la infraestructura del centre.

En el gràfic que s’adjunta s’observa que l’activitat educativa i terapèutica de la Fundació Bellaire depèn en gran mesura de les subvencions que rep de l’administració pública, 80% i en segon lloc de les quotes escolars de les famílies, 13%. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament és qui, a través del concert educatiu, aporta un percentatge més important a la institució. Entre les despeses de funcionament, el pagament dels monitors de menjador i esbarjo i el

personal de pagament delegat, el Departament d’Ensenyament ha aportat durant el curs 15-16 un 75% del pressupost total de la Fundació.

L’aportació de la subvenció del Departament de Salut representa gairebé el 5% del pressupost total de la institució, es dirigeix a cobrir les despeses d’altre personal no concertat d’atenció terapèutica. Val a dir que el nombre de places que tenim contractades actualment, en la clàusula addicional vint-i-sisena al contracte establert entre el SCS i la Fundació Privada Bellaire és de 29. Tot i que el nombre d’usuaris amb vinculació total que tenim actualment és de 39.

Els punts febles de la nostra tresoreria són el retard en els abonaments de les subvencions oficials i l’augment de morositat de les cada vegada més nombroses famílies en situacions socioeconòmiques desfavorides.

Despeses

Analitzant el gràfic de les despeses es comprova que la partida de despeses de personal és la més important i representa un 81,63%, 64,84%per pagament

40

Memòria Anual 2016

delegat i 16,79% per pagament de centre, del pressupost total. Això es deu a que per atendre als 39 alumnes, a tots els nivells que necessiten, pedagògic, terapèutic i social la institució s’ha dotat d’un gran equip de professionals especialitzats incloent les estones menjador i esbarjo.

La despesa per amortització es notable, 6,29% i s’explica per la forta inversió en immobilitzat que es va realitzar a l’any 2015 en la construcció d’un nou edifici gràcies a col·laboració de la Fundació Collserola. L’import d’amortització de construcció es comptabilitza en la mateixa proporció que els ingressos en la partida: subvencions traspassades a resultats.

Les altres despeses d’explotació, 5,84% i d’aprovisionament, 3,73%, es mantenen en equilibri en comparació amb l’exercici comptable anterior.

Quotes

Les famílies paguen una quota pels serveis que no queden coberts per les ajudes de l’Administració. Un 28,21% de les nostres famílies estan en situacions socioeconòmiques desafavorides i no poden fer front al pagament total o parcial de les quotes. En aquest curs el Departament d’Ensenyament ha concedit un ajut addicional destinat a finançar parcialment les quotes d’aquestes famílies.

RECURSOS FÍSICS AMB ELS QUALS ES PRESTA EL SERVEI ASSISTENCIAL

La Fundació Bellaire ha renovat totalment les seves infraestructures. A finals del 2012 es va enderrocar la torre antiga i des del febrer del 2014 està en funcionament el nou edifici pensat, des del inici, per donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i les característiques comuns dels infants afectats d’autisme per a futures incorporacions. Tant és així que en l’edifici actual s’ha tingut en compte la separació per plantes dels alumnes amb diferents edats i graus d’afectació així com de tipus de TEA que pateixen. Consta de 4 plantes i un gran espai verd i zones de lleure.

Hi ha dues plantes d’aulari, amb aules de 33 m₂ cadascuna i dos serveis per a cada tres aules. La planta baixa està dedicada a l’administració, direcció,

infermeria i sala per al personal tècnic i a la planta superior hi ha ubicades aules per desdoblaments de grup, sales d’atenció individual, supervisió i AMPA.

Detall de la façana est

Superfície de la parcel·la 2447,60 m2

Ocupació de la parcel·la 19,9% sòl

Superfície útil total 806,18 m2

Superfície construïda total 1033,79

41

Memòria Anual 2016

El menjador està dividit en dos espais i s’organitzarà per torns per tal d’evitar la massificació de nens i per poder atendre de manera molt terapèutica als nostres usuaris en aquesta estona tan delicada per a ells.

A l’edifici hi ha també una sala polivalent per activitats com musicoteràpia, artteràpia, psicomotricitat i d’altres. Durant el curs 2016-17 s’ha habilitat un espai destinat a aula multisensorial.

Absolutament tot l’edifici, a excepció d’algun servei higiènic, és exterior i té llum natural.

Detall de la façana sud

42

Memòria Anual 2016

VALORACIÓ CRÍTICA DELS RESULTATS DE LA MEMÒRIA

ASPECTES A DESTACAR DE L’ANY 2016

Respecte a la situació econòmica

La Fundació Bellaire és una entitat sense afany de lucre que pel fet d’atendre una població molt depenent i greu, la fa també sensible i vulnerable als canvis socials i econòmics que succeeixen en el seu entorn.

La crisi econòmica, sens dubte, continua essent un dels aspectes importants que més afecta a la institució i a les famílies que atenem ja que una part important d’aquestes han perdut la feina i han deixat de pagar la quota.

Els retards en els cobraments de les partides que tenim concertades amb la Generalitat estan causant greus desequilibris en la tresoreria, de manera que durant mesos ens hem de finançar nosaltres mateixos, avançant les despeses d’una part del personal, d’alimentació, de funcionament i altres.

Respecte els usuaris

Durant el 2016 s’ha fet de nou un esforç extraordinari relacionat amb la matrícula. En els darrers anys estem atenent usuaris amb més necessitats de suports deguda a la greu afectació del TEA que presenten, aquest fet i l’augment de ràtio que es va fer l’any 2015 per donar resposta a les necessitats d’escolarització del nostre sector ens ha obligat a fer importants adaptacions i esforços tant a nivell d’intervenció clínica i pedagògica, com a nivell econòmic i d’organització interna.

Respecte a aquest tema de la matrícula val a dir que Bellaire ha augmentat la capacitat autoritzada des que hem estrenat el nou edifici i que actualment l’espai s’adequa perfectament a la matrícula. Fa dos anys vam obrir un grup més d’infants d’entre 5 i 7 anys greument afectats de TEA que va suposar un augment del personal contractat però no de les partides de despeses de funcionament.

Respecte els resultats obtinguts

Per fer una valoració quantitativa de l’evolució dels nostres usuaris us remetem a l’Apartat “Anàlisi i avaluació quantificada de l’evolució dels alumnes amb TEA” d’aquesta memòria.

Des de la Fundació Bellaire, entenem com a bons resultats les bones evolucions dels nostres alumnes, aquelles que permeten, al nen/a, patir menys, rebaixar les conductes poc adaptatives, millorar la comunicació i les habilitats socials així com el seu nivell d’autonomia, integració social i aprenentatges. No podem parlar, doncs, de curació però sí de millores importants.

En aquest sentit, podem constatar que aquells nens i nenes que han arribat de petits a la nostra institució i amb els quals hem tingut anys per treballar, que han pogut accedir al món dels aprenentatges, han evolucionat més que aquells que ens han arribat a l’adolescència amb les seqüeles del trastorn molt arrelades i amb poc temps per treballar-hi.

Valorem les evolucions de manera sistemàtica i continuada, tal com hem explicat anteriorment, a les reunions de coordinació i avaluació, així com també a les supervisions de cada cas. Si observem que l’evolució s’atura, esbrinem quines poden haver estat les causes i dissenyem un pla d’actuació que contempla el treball amb la família i la intervenció pedagògica i psicològica, així com la coordinació amb els professionals de referència de la xarxa de salut mental.

Quan les evolucions són bones i les avaluacions esdevenen positives, es continua treballant amb el Pla Individualitzat. Al final d’un període, que pot ser anual o bianual en funció de cada cas, valorem els infants i adolescents autistes amb eines com el Test Idea, ADOS, WISC o amb l’escala no verbal per infants TEA Wechsler, que ens permet tenir resultats més objectivables.

43

Memòria Anual 2016

L’avaluació i valoració de l’evolució que fan les famílies és un altre indicador que ens guia i permet modificacions, però aquest tipus de valoració es fa de manera continuada ja que es veuen les famílies, en termes generals, un cop al trimestre a excepció del inici i el final de l’escolarització o en moments de dificultats especials que es veuen tant com requereix cada cas.

Respecte les infraestructures

El 20 de març del 2015 ens vam poder traslladar a la nova escola i acabar el curs plenament adaptats als nous espais. Espais que han estat pensats i dissenyats, d’inici a fi, per donar resposta a les necessitats dels infants amb TEA. L’edifici està totalment insonoritzat, totes les parets són blanques per evitar massa estímuls visuals, els usuaris estan repartits en diferents plantes per tipus d’afectació i nivell acadèmic. Les zones d’esbarjo estan també distribuïdes i separades en funció de les necessitats dels grups.

Aquesta total transformació, ha estat possible gràcies a l’ajuda de la Fundació Collserola, com ja s’ha anat informant al llarg dels darrers anys, que ha fet possible no només que Bellaire continuï la seva tasca en el món del tractament de l’autisme sinó que ho faci amb unes condicions excepcionals i gairebé úniques.

Una experiència de bones pràctiques de treball conjunt entre l’escola ordinària i l’escola especial

Fem una valoració molt positiva del treball conjunt entre Bellaire i la Fundació Collserola. Per una banda, Bellaire pot oferir tota la seva experiència a les escoles de la Fundació Collserola en el camp de l’atenció a la diversitat. Per una altra banda, l’Escola Ramon Fuster ens proporciona un ventall de recursos escolars ordinaris molt importants, a través de referents normalitzats, que ens permeten, mitjançant escolaritzacions compartides, treballar aspectes de prevenció, socialització i inclusió. Aquesta reciprocitat ens proporciona un enriquiment mutu.

Respecte el personal tècnic i la possibilitat de contractar psicòlegs i psicopedagogs com a tutors

Any rere any insistim en la necessitat de flexibilització de la contractació del personal, referent al tema de les titulacions dels professionals que han de treballar a la institució, ja que el Departament d’Ensenyament no permet contractar psicòlegs per cobrir les places de tutor. Alguns psicòlegs tenen, també, una formació adequada a les necessitats reals dels nostres alumnes, i a vegades superior a la dels mestres, especialment quan són més grans, tot i que també han de tenir interès i formació per la pedagogia. Pensem que la millor opció és una bona combinació entre mestres i psicòlegs per configurar un equip, una bona complementació entre aquests professionals.

NOUS PROJECTES

Com hem dit al llarg d’aquesta memòria, Bellaire està immersa en un moment de transformacions i canvis, d’actualitzacions i millores en tots els sentits: infraestructura nova, integració de metodologies i tècniques provinents de diferents corrents psicològiques i pedagògiques, canvis en la renovació de l’equip, gran nivell de formació… Això ens motiva a continuar treballant, incorporant sense por nous projectes.

Google Tools

Google maps, Google Calendar, Google Mail i Google Drive s’han convertit en eines que formen part del nostre dia a dia. Google calendar és molt útil per gestionar les agendes dels propis alumnes també des de casa, alguns la tenen sincronitzada al mòbil, fet que els fa més autònoms perquè els ajuda a gestionar millor el temps i quan els arriben els avisos de les tasques que han de fer o als llocs que han d’anar.

El mail és una via de comunicació fàcil i ràpida amb ells i amb les seves famílies. El Drive ens és molt útil per compartir de forma molt eficaç amb les famílies

44

Memòria Anual 2016

vídeos, fotos i documents, no només per a que puguin visualitzar què fem a l’escola sinó també perquè els propis pares i mares puguin aprendre a utilitzar tècniques ells també a casa, com per exemple l’ús d’agendes i PECS en el cas del alumnes TEA no verbals.

Aquestes eines s’aprenen a fer servir a Bellaire i es traspassen a casa un cop els nostres nois i noies les han après a utilitzar.

Formació especialitzada i continuada

Els Trastorn de l’Espectre Autista configuren una intervenció molt àmplia i complexa. A Bellaire hi ha la ferma determinació de fer formació especialitzada, de forma continuada, així com innovació i recerca perquè cal una reflexió, anàlisi i actualització constant de les nostres intervencions. La formació és una eina i un requisit imprescindible que la institució ha de facilitar a tot l’equip cada any, sense excepció. Per tant, cada curs, al juliol o al setembre, i a mig curs es proposa una formació concreta a la que hi assisteix tot l’equip. Tota formació específica ha d’incloure una actualització teòrica, una part més didàctica d’intervenció a l’aula, sobre els models d’intervenció específics a aplicar i una part molt pràctica amb material audiovisual, pedagògic, manipulatiu… amb el transfons sempre de l’anàlisi clínic de l’estudi de cada cas.

Aula Multisensorial

Durant el curs 2016-2017 habilitarem una sala multisensorial on amb la creació d’un ambient relaxat, de silenci i quietud, i sota el control dels estímuls visuals, auditius, vestibulars, tàctils i/o olfactius per part de l’adult referent, treballar uns objectius concrets en cada cas, que poden anar des de l’autoregulació a la consciència corporal, la reducció dels nivells d’ansietat, l’estimulació o la integració sensorial. Fem un èmfasi especial en el fet de que cal una descripció

rigorosa dels objectius concrets a treballar amb cada infant dins d’aquest espai, sense excepcions.

La creació d’aquesta aula és possible ja que Bellaire ha guanyat el Premi Territoris Solidaris que atorga el BBVA.

Hort urbà

Durant el proper curs iniciarem un nou taller d’hort urbà, ja que el centre va rebre un Premi per part del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya, al projecte que es va presentar per al concurs.

c/ Ramon Llull, 31 08193 Bellaterra (Cerdanyola del V.)

93 580 81 64 / bellaire@fundaciobellaire.cat

www.fundaciobellaire.cat

GENERANT…

CURIOSITAT

CREIXEMENT

CONFIANÇA

AUTOESTIMA SEGURETAT

APRENENTATGE INCLUSIÓ

BENESTAR

PENSAMENT RELACIÓ

Empoderament