Que s’ha d’aconseguir?

• Saber diferenciar una substància pura d’una mescla.• Distingir una substància pura per les seves propietats característiques.• Diferenciar entre element i compost.• Distingir els tipus de mescles en què la matèria es pot presentar.• Separar les substàncies pures que formen una mescla mitjançant

diferents processos físics, com la filtració i la cristal•lització.

• Fer càlculs senzills amb la concentració d’una dissolució • Calcular la solubilitat d’una dissolució.• Classificar les substàncies quotidianes de l’entorn dels alumnes.

HOMOGÈNIA

HETEROGÈNIA

MESCLES SUBSTÀNCIES PURES

La matèria

DIVERSOSCOMPONENTS COMPONENT

UN SOL

PROPIETATSCARACTERÍSTIQUES

HOMOGÈNIES

HETEROGÈNIES

CRISTAL·LITZACIÓ

DESTIL·LACIÓ

TAMISATGE

DECANTACIÓ

FILTRACIÓ

CENTRIFUGACIÓ

DISSOLUCIÓ SELECTIVA

SEPARACIÓ MAGNÈTICA

pel seu aspectees classifica en

per la seva composició es classifica en

tenentenen

pel seu aspecte poden ser

els seus components se separen mitjançant

els seus components se separen mitjançant

presenten

Substàncies homogènies i heterogènies

• Anomenem homogènies les substàncies en les que no hi veiem parts diferents.

• Anomenem heterogènies les substàncies en les quals podem observar parts diferenciades.

La classificació d’una substancia en

homogènia

o heterogènia

depèn de la distància ala qual ens trobem d’ella i

del dispositiu d’observació

Mescles i substàncies pures

• Les mescles estan formades per dos o més components, se separen mitjançant mètodes físics. I poden ser:

• Les substàncies pures solen ser homogènies, consten d’un sol component (compost) que es pot separar en parts més senzilles (elements) per mètodes químics

o HOMOGÈNIES

(Sòlid-líquid)

HETEROGÈNIES

(Líquid-Gas)

El CO2 és un compost format per dos elements: un àtom de carboni i dos d’oxigen.

La teoria cinètica

• En les substàncies pures totes les partícules són iguals, tot i que són diferents de les partícules d’altres substàncies pures.

Substància pura homogènia

Mescla • En les mescles, en coexistir

components diferents, coexistiran lògicament partícules diferents

Mètodes de separació de mescles heterogènies

Els mètodes descrits a continuació permeten separar els components que formen les mescles heterogènies.

TAMISATGE O GARBELLAMENT

Aquest procés permet separar dos sòlids amb un gra de mida diferent amb un tamís o garbell

DECANTACIÓ

Amb la decantació es pot separar dos líquid no miscibles de diferent densitat mitjançant un embut de decantació.

FILTRACIÓ

Amb aquest mètode podem separar un sòlid no dissolt en un líquid. Per fer-ho utilitzem un filtre que el sòlid no pugui travessar

CENTRIFUGACIÓ

Aquest mètode també permet separar sòlids no dissolts en líquids que no es puguin separar mitjançant filtres, i es per això què s’ha d’utilitzar centrifugadores

DISSOLUCIÓ SELECTIVA

Amb aquest mètode es poden separar mescles de dos sòlids en que un d’ells es dissol en un líquid i l’altre no. S’utilitza com a material un vas de precipitats i un embut amb el filtre

SEPARACIÓ MAGNÈTICA

Serveix per separar mescles en què un dels components té propietats magnètiques i l’altre no. Es poden fer servir vidres de rellotge i un imant.

Mètodes de separació de mescles homogènies

Els principals mètodes de separació de mescles homogènies són:

Cristal·litzacióPermet separar sòlids dissolts en un líquid. Es basa en les diferents temperatures d’evaporació del sòlid i del líquid

Destil·lació

S’utilitza per separar líquids dissolts i es basa en la diferència de temperatures d’ebullició de cada component

Mètodes d’identificació de substàncies pures

La densitat

L’aigua salada, l’aigua de l’aixeta o l’aigua mineral són mescles, i la seva densitat depèn de la seva composició. Si les mesurem amb un densímetre obtindrem valors diferents de la densitat

La temperatura del canvi d’estat

Aquesta propietat també es fixa en les substàncies pures i variable en les mescles.

Mescles homogènies:solucions

Una solució és una mescla homogènia i estable de dues o més substànciesEls components d’una solució es poden diferenciar per la proporció en que s’hi troben en:

·Dissolvent: és el component que es troba en una major proporció en la solució·Solut: és el component o els components que es troben en menor proporció en la solució

Tipus de solucions:

·Concentrada: la que conté una gran quantitat de solut

·Diluïda: la que conté poca quantitat de solut

Boira:

Solut: líquid

Dissolvent: gas

Expressió quantitativa de la concentració d’una

solucióLes expressions quantitatives indiquen exactament la quantitat de solut que conté la solució. Venen donades per la concentració

Concentració=Quantitat de solut

Quantitat de solucióAlgunes d’aquestes formes d’expressar la concentració són:

% en pes=Massa de solut

Massa de solució·100

% en volum=

Volum de solut

Volum de solució

·100

g/l=Grams de solut

Litres de solució

Exercici % en pes

• Calcula la concentració en tant per cent en pes d’una dissolució obtinguda barrejant 12 g de nitrat de plata en mig litre d’aigua.

% en pes=Massa de solut

Massa de solució·100

Exercici concentració en massa

• Calcula la concentració en massa d’una dissolució que s’ha preparat dissolen 30 g de sal en aigua. El volum total de la dissolució són tres litres.

g/l=

Grams de solut

Litres de solució

ACTIVITATS• 15 g de clorur de sodi (sal comuna) es dissolen en 60 g d'aigua.

Calcula el tant per cent en pes de solut en la dissolució obtinguda.

• Suposant que la dissolució anterior ocupa un volum de 62 cm3, calcula'n la concentració en massa. Expressa-la en g/l.

• Preparem una dissolució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d'aigua destil·lada. Calcula el % en massa de cada solut en la dissolució obtinguda.

• Disposem d'una dissolució de iode en alcohol al 0,5% en massa. Calcula la quantitat de dissolució que conté 35 g de iode.

• Calcula quants grams de solut es necessiten per preparar 500 cm3 de dissolució de nitrat de sodi, la concentració de la qual és 3 g/L. Explica com es prepararia aquesta dissolució al laboratori.

Solubilitat: dependència de la temperatura i

pressióLa solubilitat és la quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat de dissolvent a una temperatura determinada

Quan una solució no admet més solut diem que està saturada

La solubilitat dels gasos en els líquids també canvia amb la temperatura, però al contrari del que passa amb els sòlids, en augmentar la temperatura disminueix la solubilitat del gas.

La solubilitat dels gasos en els líquids també depèn de la pressió. Com més pressió, més quantitat de gas es dissol

El mar Mort conté una solució saturada de sals