Model cineticocorpuscular de la matèria

Embed Size (px)

Text of Model cineticocorpuscular de la matèria

  • INTRODUCCIEl llibre que utilitza el mestre per explicar el tema 2. LES PROPIETATS GENERALS DE LA MATRIA.Si pitges als enllaos veurs el Llibre que segueix el professor per impartir les classes del Tema 2: MODEL CINETICOCORPUSCULAR DE LA MATRIA.

    Estructura de todas las cosas (pgines 73 a 79)Estructura de todas las cosas (pgines 80 a 87)Estructura de todas las cosas (pgines 88 a 93)Estructura de todas las cosas (pgines 94 a 100)

    ACTIVITAT 1Quines sn les propietats comunes dels gasos?

    1 propietat: els gasos poden agafar-se (emmagatzemar-se, tancar-se).Els gasos poden agafar-se amb un plstic, per resulta poc precs.Per tant, sagafen millor amb una xeringa, una proveta, un matrs

    http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6059/7/La%20estructura%20de%20todas%20las%20cosas.%20F%C3%ADsica%20y%20Qu%C3%ADmica%202%C2%BA%20o%203%C2%BA%20de%20ESO_5.%20Estructura%20corpuscular%20de%20la%20materia_1.pdfhttp://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6059/10/La%20estructura%20de%20todas%20las%20cosas.%20F%C3%ADsica%20y%20Qu%C3%ADmica%202%C2%BA%20o%203%C2%BA%20de%20ESO_5.%20Estructura%20corpuscular%20de%20la%20materia_4.pdfhttp://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6059/9/La%20estructura%20de%20todas%20las%20cosas.%20F%C3%ADsica%20y%20Qu%C3%ADmica%202%C2%BA%20o%203%C2%BA%20de%20ESO_5.%20Estructura%20corpuscular%20de%20la%20materia_3.pdfhttp://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6059/8/La%20estructura%20de%20todas%20las%20cosas.%20F%C3%ADsica%20y%20Qu%C3%ADmica%202%C2%BA%20o%203%C2%BA%20de%20ESO_5.%20Estructura%20corpuscular%20de%20la%20materia_2.pdf

  • 2 propietat: els gasos es difonen (es mesclen) amb certa facilitat, s a dir,ocupen tot el recipient on es troben.Si obrim un flasc de perfum podem olorar-lo a laltre costat de lhabitaci (el perfum es difon o es mescla amb laire).

  • 3 propietat: els gasos fan forces (pressi) sobre les parets del recipient que els cont.Si el recipient s elstic:quan inflem un globus o un bal es pot apreciar la fora que fa el gas de linterior.

    Si el recipient s rgid:A) Posem una pastilla de vitamina C a dins dun tub, amb una mica daigua i tapem el tub. Al poc temps el tap botar, aix vol dir que el gas del tub ha fet una fora.

    B) Comprimim una xeringa. Soltem lmbol. Laire (gasos) far una fora sobre lmbol.

    4 propietat: els gasos poden comprimir-se i expandir-se fcilment.Ho comprovem utilitzant una manxa de bicicleta o una xeringa a les quals hem taponat lorifici deixida.

  • 5 propietat:A) Si el recipient s elstic: els gasos en escalfar-se es dilaten.Posem un recipient amb aigua. A dins colloquem un eslenmeyer i el tapem amb un globus. Laire que hi ha a dins est fred i el globus no es dilata.

    Escalfem laigua del recipient. Observem que a lescalfar- se laire de linterior el globus es dilata.

    B) Si el recipient s fix: els gasos en escalfar-se augmenten la fora (pressi) sobre les parets del recipient.El cas duna olla a pressi: a lescalfar-se augmenta la fora (pressi) de linterior. Si no anara eixint laire per la vlvula lolla explotaria.

  • ACTIVITAT 2Si els gasos es difonen amb tanta facilitat, com estan formats els gasos?Si els gasos es difonen fcilment podem pensar que els gasos estan formats:1) Per partcules en moviment (perqu els gasos viatgen)2) Per partcules petites (no les veiem)3) Per partcules molt separades entre si (perqu shi mesclen amb facilitat)Per tant, aquest s el nostre model cineticocorpuscular per als gasos.

    ACTIVITAT 3Contesta preguntes sobre les propietats dels gasos

    Per qu els gasos poden comprimir-se tant?Perqu els gasos estan formats per partcules molt separades entre si.

    Per exemple, quan pressionem lmbol duna xeringa i tapem lobertura les partcules disminuiran les distncies entre si. Per tant, el volum de la xeringa disminuir.

    Per qu els gasos fan fora sobre les partets del recipient on es troben?Perqu els gasos estan formats per partcules en moviment i aquestes xoquen contra les parets.Per exemple, visita aquest web. Observa el recipient circular situat a la part inferior esquerra de la pgina. Fixat amb el moviment de les partcules del gas i els xocs contra les parets. Les partcules roges podren ser nitrogen i les blaves oxigen (si fra aire).

    http://www.educa.madrid.org/binary/429/files594/index.htm

  • Per qu els gasos es dilaten (augmenten de volum) quan sels augmenta la temperatura (si el recipient no s fix)?A laugmentar la temperatura a un gas, les seues partcules augmenten de moviment i es produeixen ms xocs contra el recipient. Aquests xocs fan forces contra la paret del recipient i com s elstic, aquest augmenta de volum.

    Per exemple, visita aquest web. Pitja sobre el primer experimenta. Pitja la vis microscpica. Augmenta la temperatura del gas del matrs.

    Observars que a laugmentar la temperatura, augmenta la velocitat de les partcules i, per tant, el nmero de xocs daquestes contra la paret interna del globus. Per lacci de les forces dels xocs que fan les partcules sinflar el globus.

    http://www.educa.madrid.org/binary/429/files594/pag-11.htm

  • Per qu els gasos augmenten de pressi quan sels augumenta la temperatura (si el recipient s fix)?A laugmentar la temperatura a un gas, les seues partcules augmenten de velocitat i es produeixen ms xocs contra el recipient. Aquest xocs fan forces contra les parets del recipient i com s rgid les parets aguantaran ms pressions.Per exemple, visita el web. Pitja sosbre lexperimenta dels gasos. Activa la visi microscpica. Augmenta la pressi i observars que hi ha el mateix nmero de partcules per en un volum menor. Aix fa que hi haja ms xocs contra les parets internes del recipient rgid, aquestes partcules faran ms forces i, per tant, hi haur ms pressi contra les parets del recipient.

    ACTIVITAT 4Podem inflar el globus, segons la disposici de la figura? Explica el perqu.

    Si bufem no podrem inflar-lo.Primer, a dins de la botella hi ha un nmero de partcules daire amb un moviment i amb uns xocs contra linterior de la botella i del globus.Desprs, quan bufem, les partcules del nostre aire xocaran contra el globus i aquest sinflar una mica. Com el globus sinfla una mica disminueix el volum de linterior de la botella i, aleshores, hi haur el mateix nmero de partcules per ms juntes. Per tant, augmentar el nmero de xocs de les partcules contra la paret del globus i faran una fora suficient per tal que el globus no sinfle.

    http://www.educa.madrid.org/binary/429/files594/pag-6.htm

  • ACTIVITAT 5Del matrs de la figura, que cont aire, se nextrau una part amb una xeringa. Suposant que les partules pogueren veures, representa com es veuria laire abans i desprs dhaver-sen extret una part.

    AbansUn nombre de partculesMs juntesUna velocitat

    DesprsMenys partculesMs separadesIgual velocitat

    ACTIVITAT 6Quan sescalfa el matrs de la figura, el globus sinfla. Representa les partcules de laire abans i desprs descalfar-lo. Explica per qu sinfla.

    AbansAl matrs: un nombre de partcules una velocitat de les partcules uns xocs de les partculesAl globus: un nombre de partcules una velocitat de les partcules uns xocs de les partcules

  • DesprsAl matrs: menys partcules ms velocitat de les partcules ms xocs de les partculesAl globus: ms partcules ms velocitat de les partcules ms xoc de les partculesSi escalfem el matrs la velocitat de les partcules augentar i els xocs tamb. Part delles passarien al globus, aquestes partcules tamb tenen ms velocitat, xoquen ms i el globus sinfla.

    ACTIVITAT 7Quan escalfem un gas, les seues partcules es dilaten (es fan ms grans)?Visita aquest web. Pitja sobre l experimenta de Per saber ms. Polsa la visi microscpica. Augmenta la temperatura amb el +.Conclusions:A.- Quan escalfem un gas les partcules no es dilaten (no es fan ms grans). Quan escalfem un gas augmenta el moviment (velocitat) de les seues partcules.Si a lescalfar un gas les seues partcules es dilataren, la distncia entre les partcules disminuiria i es convertiria en un slid.

    Per exemple: tenim una habitaci amb les finestres i la porta tancada. Botem foc als mobles i obrim la porta. Observarem que el fum i el foc ixen a gran velocitat i, per tant, les partcules. Aix s, com les partcules sn petites ixen amb ms velocitat.

    Per contra, si en aquest exemple les partcules comenaren a dilatar-se (a fer-se ms grans), aleshores, les partcules no eixirien per la porta amb tanta velocitat.B.- Per tant, es partculesni es fan ms grans ni ms petites, sin que sempre tenen la mateixa grandria.

    http://www.educa.madrid.org/binary/429/files594/pag-11.htm

  • ACTIVITAT 8Per qu no cau?

    El model cineticocorpuscular dels gasos diu que els gasos estan formats per partcules petites, en moviment i molt separades entre si.Per tant, contra la cara exterior del got estan xocant moltssimes partcules de laire que fan la fora suficient per tal que laigua del got no caiga.

    ACTIVITAT 9Explica el funcionament duna ventosa que sadhereix a la paret

    Primer, posem la ventosa sense fer fora - sobre la manisa. Tant laire de fora de la ventosa com el de dins est format per partcules en moviment ( tenen velocitat).

    Segon, pressionem la ventosa contra la manisa. Una gran majoria de partcules de dins de la ventosa se neixiran.

    Finalment, soltem la ventosa. Com la ventosa s elstica tornar a la posici del comenament.Ara, a dins de la ventosa hi ha poques partcules que produiran pocs xocs contra la ventosa, mentres que a fora de la ventosa hi ha moltes ms partcules, les quals produiran molts ms xocs que les de linterior.Com la pressi (fora) exterior a la ventosa s major que la pressi (fora) interior, la ventosa senganxar a la manisa.

  • ACTIVITAT 10Explica com funciona un comptagotesPrimer, tant a dins com a fora del comptagotes tenim aire format per un nmero de partcules en moviment (amb velocitat).

    Segon, premem l