I I

FONTICA

ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA

Fonemes consonntics

a) Oclusives

labials dentals Guturals

Sonores

Sordes

Aspirades

b) Nasals

, ,

c) Lquides

,

d) Silbant

/

e) Dobles

, ,

II II

Fonemes voclics

a) Simples

Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada

Timbre e

Timbre o

Llarga/breu oberta: :

b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del

diftong, es subscriu).

PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES

VOCALS

1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:

a. El resultat sempre s vocal llarga.

b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues

tancades, el resultat s llarga tancada.

c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.

d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en

primer lloc.

2. Allargament:

1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua

llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).

2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,

> )

III III

CONSONANTS

1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.

a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )

b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,

forta o aspirada)

Labial +

>

Gutural +

>

> >

> >

c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >

d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >

2. Dissimilaci

a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.

b. Dental + dental >

3. Caiguda de consonants:

a. Dental davant de /

b. Nasal davant de

c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal

anterior.

d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.

4. Formaci de consonants dobles:

a. Labial + >

b. Gutural + >

IV IV

MORFOLOGIA NOMINAL

Introducci:

Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i

pronoms. El grec t, a ms, article determinat.

En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El

dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o

els dos reis espartans).

Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.

Les declinacions sn tres:

- Primera: temes en .

- Segona: temes en .

- Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.

Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els

nominatius singulars de cada gnere.

Article: , , (el, la, lo)

Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions

de temps o lloc i davant noms propis.

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

V V

Primera declinaci: temes en

La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en

femen.

Hi ha els segents models:

1. Noms femenins:

a. Temes en pura (precedida d, , ): , -

b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ): , -

c. Temes en : , -

, - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

, - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

VI VI

, - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a

a. , -

b. , -

, - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

VII VII

, - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els

noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-

)

Declinaci temtica, temes en -o:

La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis

en mascul i en neutre.

Masculins i femenins senuncien: -, -

Neutres: -, -

Masculins: , - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

Femenins: , - ()

VIII VIII

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

Neutres: , - ()

SINGULAR PLURAL

Nom.

Voc.

Ac.

Gen.

Dat.

*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal

llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.

IX IX

Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)

Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.

Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:

SINGULAR PLURAL

MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE

Nom. -/ - - -

Acus. - / - - -

Gen. - - - -

Dat. - - - () - ()

Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis

fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.

Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:

1. Temes en consonant

a. Oclusives

i. Labial (, , )

ii. Gutural (, , )

iii. Dental (, , )

b. Nasal (, )

c. Lquida (,)

d. Fricativa (/)

2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.

a. Temes en , ,

b. Temes en ,

c. Temes en ,

X X

Temes en oclusiva:

- Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .

LABIAL

, ()

singular plural

Nom.

Voc.

Ac.

gen.

dat.

GUTURAL

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

Labial + =

Gutural + =

XI XI

DENTAL

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

Dental + = (cau la dental)

La dental no pot ser mai final de paraula

XII XII

Temes en nasal

Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a

voltes tamb del vocatiu).

, - ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

Temes en -

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

Nasal + = (cau la nasal)

-- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)

- no pot ser final de paraula

XIII XIII

Temes en lquida:

- Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema

en nominatiu singular.

- Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

emes en sincopada

Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en

. La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de

paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,

.

XIV XIV

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

Temes en fricativa

Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es

contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:

- Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,

vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .

, ()

singular plural

nom. (*--)

Voc. (*--)

ac. (*--)

gen. (*--) (*--)

dat. (*--) (*--)

XV XV

- Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres

gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular.

, ()

singular plural

nom.

Voc.

ac.

gen.

dat.

emes en , ,

A) TEMES EN VOCAL

a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins

a) sense alternncia i animats oi\", oijov" (ovella).

b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).

a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.

a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix).

b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral).

c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).

B) TEMES EN DIFTONG.

b.1 temes en -eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou ( ( ( ( subst. masculins i femenins.)

-- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau:

Ex. , : *- > - >

b.2 substantius en -oi oi oi oi (que noms es declinen singular).

XVI XVI

Singular Plural

Nom fuvsi" fuvsei"

Voc. fuvsi fuvsei"

Ac. fuvsin fuvsei"

Gen. fuvsew" fuvsewn

Dat. fuvsei fuvsesi(n)

TIPUS DADJECTIUS

Els adjectius en grec poden ser de dos tipus:

A. Tres terminacions:

a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera

declinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb

quan va precedit de -, -, -. )

b. Tipus: , , (-) , , (-) , ,

(-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per

la tercera.

c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, un

per al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la resta

del paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera

declinaci. Femenins per la primera.)

B. Dues terminacions (masc/fem, neutre)

a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -.

b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,

, -.

Singular Plural

Nom iJppeuv" iJppei'" (-h'")

Voc. iJppeu' iJppei'" (-h'")

Ac. iJppeva iJppeva"

Gen. iJppevw" iJppevwn

Dat. iJppei' iJppeu'si(n)

XVII XVII

Declina:

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

ELS PRONOMS

1 p. ejgw'

hJmei'"

2 p. suv

NO REFLEXIUS uJmei'"

3 p. eJ

sfei'"

PERSONALS

XVIII XVIII

1 p. eJmautovn, -hvn, -o

hJma'" aujtou'", -a"

2 p. semautovn, -hn, -o

REFLEXIUS uJma'" aujtou'", -a"

3 p. eJautovn, -hvn, -ov

sfa'" aujtou'", -a"

1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn

hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron

POSESIUS 2 p. sov", shv, sovn.

uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.

3 p. No existe.

oJvde, hJvde, tovde

ouJ'to", auJvth, tou'to

DEMOSTRATIUS ejkei'no", -h, -o

aujtov", aujthv , aujtov.

RECPROC ajllhvlou", -a", -a.

oJv", hJv, oJv.

RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper.

oJvsti", hJvti", oJvti.

tiv", tiv.

povtero". -a. -o

XIX XIX

INTERROGATIUS povso", -a, -o.

poi'o", -a, -o

ti", ti.

eJvkasto", -h, -on.

eJkavtero",-a, -on.

eiJ'", mi'a, eJvn.

oujdeiv", -ei'a, -en.

INDEFINITS mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn

oJ mevn .... oJ dev...

eJvtero", -a, -on.

oujdevtero", -a, -on.

ajvllo", -h, -o.

Pronom de relatiu

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

XX XX

Pronom interrogatiu

,

SINGULAR PLURAL

M /F. NEUTRE M/F. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

Pronoms personals

PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA

SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

Nom.

Acus. ()

Gen. ()

Dat. ()

Recproc

Plural

masc. fem. neutre

A ajllhvlou" ajllhvla" a[llhla

G ajllhvlwn

D ajllhvlou" ajllhvlai" ajllhvloi"

XXI XXI

Pronoms demostratius

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

XXII XXII

SINGULAR PLURAL

MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

Nom.

Acus.

Gen.

Dat.

Singular Plural

masc. fem. NEUTRE masc. fem. NEUTRE

N a[llo" a[llh a[llo a[lloi a[llai a[lla

A a[llon a[llhn a[llo a[llou" a[lla" a[lla

G a[llou a[llh" a[llou a[llwn

D a[llw/ a[llh/ a[llw/ a[lloi" a[llai" a[lloi"

Singular

masc. fem. NEUTRE

N ei|" miva e{n

A e{na mivan e{n

G eJnov" mia'" eJnov"

D eJniv mia'/ eJniv

Singular

masc. fem. NEUTRE

N oujdeiv" oujdemiva oujdevn

A oujdevna oujdemivan oujdevn

G ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"

D oujdeniv oujdemia'/ oujdeniv

XXIII XXIII

LES PREPOSICIONS

Les preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.

A poc a poc, es va generalitzar el seu s amb determinats casos de la declinaci i es convertiren en

preposicions:

`En mavch/ oiJ oJplivtai iJsta'si prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.

V Adv. V PREP

estan colocats davant fugiren de por

Ls progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos

indoeuropeus. En grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les

preposicions tenen valor temporal i local, a ms dalguns sentits figurats.

a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS:

a.1. de genitiu:

-ajntiv en lloc de, en front de basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'

-ajpov de, des de, a partir de: e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"

-ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th'" povlew"

-prov davant de. pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n

a.2. de datiu:

-ejn en, entre. ejn jAqhnai'", ejn touvtw/

-suvn amb su;n toi'" summavcoi".

a.3. dacusatiu:

-eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran

+ GENITIU + DATIU + ACUSATIU

ajntiv

ajpov

ejk, ejx

prov

ejn

suvn

eij"

XXIV XXIV

b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.

-ajnav, dalt.

+datiu: sobre, en

+acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant

proevrcontai ajna; to;n potamovn

-diav, a travs:

+genitiu: a travs de, durant.

+acusatiu, por, a causa de.

dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.

-katav, baix

+genitiu: de dalt a baix

+acusatiu: cap a baix

e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)

-sentit figurat:

+genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou

+acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...

-metav, en mig, juntament:

+genitiu: con

+acusatiu: desprs de

meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn

-uJpevr, encima

+genitiu: sobre, en defensa de oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai

+acusatiu: a ms de, contra.

c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.

-ejpiv: damunt, a ms.

+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....

+acusatiu: sobre, cap a; contra.

XXV XXV

+datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin

-ajmfiv pels dos costats, al voltant de.

+genitiu: al voltant de.

+acusatiu al voltant de, en relaci amb.

oiJ ajmfi; Ku'ron eijsin ajmfiv tou;" discilivou".

+datiu: junt a, pels dos costats.

-parav : al costat de:

+ genitiu: de la part de, por

+acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon.

+datiu: al costat de, junt a

-periv: pel voltant de, per damunt de tot

+genitiu: pel voltant de

+acusatiu: prop de, contra, en relaci amb

+datiu: pel voltant de, per, sobre.

-pov": al costat, a ms

+genitiu: del costat de, por

+acusatiu: a, cap a, contra, en comparaci amb

+datiu: junt a

-uJpov: baix

+genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de.

+acusatiu: baix, al peu de, durant

+datiu: baix de, a conseqncia de.

XXVI XXVI

d. PREPOSICIONS IMPRPIES

Sutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.

a) de genitiu:

a[neu, sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dins

a[cri, mevcri fins a plhvn excepte ejktov", e[xw fora de

ejgguv" prop de ejnantivon front a

cwvri" apart de e{neka*, cavrin* por, a causa de

(*: es situen darrere del seu rgim)

b) de datiu:

a{ma al mateix temps, simultniament.

c) dacusatiu

wJ" cap a.

e. ELS PREVERBIS

Un preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn adverbis amb funci de

preposici que safegeixen a larrel del verb i el sentit dels quals s freqentment semblant al de la

preposici corresponent.

En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.

Ex:

gravfw escriure

ejg-gravfw inscriure

sug-gravfw composar

uJpo-gravfw subscriure

kaivw: cremar

kata-kaivw reduir a cendres

XXVII XXVII

MORFOLOGIA VERBAL

Introducci

Els verbs senuncien mitjanant la primera persona del singular del present dindicatiu

actiu (o mitj, si es tracta dun verb media tantum).

Accidents gramaticals del verb grec

Les veus sn tres:

- Activa: el subjecte realitza lacci del verb.

- Passiva: el subjecte pateix lacci del verb.

- Mitjana: el subjecte realitza lacci del verb sobre si mateix o en inters propi.

Alguns verbs, anomenats deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, per

significaci activa.

Els modes sn quatre:

- Indicatiu

- Subjuntiu

- Optatiu

- Imperatiu

Els temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:

- Primaris: present, futur i perfet

- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.

Les formes no personals sn dos:

- Infinitiu

- Participi

Les persones sn tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i

dual, per el dual s molt poc emprat).

XXVIII XXVIII

Elements del verb grec

En tota forma verbal grega podem distingir:

- Tema verbal: arrel invariable.

- Caracterstica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.

- Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs temtics per facilitar la

pronncia, hi ha una vocal entre la caracterstica temporal modal i la desinncia. La

vocal s de timbre o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.

- Desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.

INDICATIU IMPERATIU

Activa Mitjana-Passiva Act Mitj-Pas

T. Primaris T. Sec T. Prim T. Sec

1. Sg. - - - - -

2 Sg. - - - - - (-) -

3 Sg. - - (-) - - - - -

1 Pl. - - - - -

2 Pl. - - - - - - -

3 Pl. - > -

1

- -

(-)

- - - -

Subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada / -).

Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg activa, precedides de la

vocal .

Classificaci dels verbs:

- Verbs temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les desinncies.

o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal)

No contractes: acabats en , .

1 La desinncia evoluciona ( davant passa a i es produeix lallargament compensatori de la vocal

duni): -- > > -

XXIX XXIX

Contractes: acabats en , , .

o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)

- Verbs atemtics: (1 sg. ), amb desinncies especials en els temps primaris actius

dindicatiu.

Laugment

Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris dindicatiu) tenen com a caracterstica

comuna laugment.

Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una - afegida a la

consonant inicial del verb.

Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial del

verb segons el quadre segent:

> > >

> > >

> > (es queda igual)

Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament no es veu. Com tamb pot passar

amb els verbs que comencen per -, -.

Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del verb i sol desaparixer la vocal

final del preverbi o patir alguna modificaci consonntica:

, , No perden la vocal final

, Recobren la , si shavia modificat per

assimilaci

Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, ejm: > imperf. >

imperf. ; > imperf. .

XXX XXX

La reduplicaci

s la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta danteposar al tema verbal la

seua consonant inicial + .

Normes

- Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent ( - , - ,

).

- Els verbs que comencen per oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el

grup que fa augment en lloc de reduplicaci). -

.

- Els verbs que comencen per consonant, , consonant doble o dues consonants fan

augment en lloc de reduplicaci. -

- Els verbs compostos situen la reduplicaci, com laugment, entre el preverbi i el verb.

- La reduplicaci tica s prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant.

Consisteix a repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues

primeres lletres del tema. - .

XXXI XXXI

La conjugaci dels verbs:

1. Verbs temtics

a. Verbs temtics purs no contractes

TEMA DE PRESENT

(tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres

PRESENT

ACTIU Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2

Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim act

Imperatiu: T/Pres + des. Imperat act3

Optatiu: tema + oi + des pers act

MITJ-PASSIU4 Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries mitj/pas

Subjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pas

Imperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pas

Optatiu: tema + oi + des pers mitj/pas

IMPERFET 5

ACTIU Aument + T/Pres + des personals secundries act

MITJ-PASSIU Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas

2 La 2 i 3 sg fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals llargues.

3 La 2 sg no t desinncia

4 En la 2 sg de tots els modes, la - intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en contacte.

5 Limperfet sols t mode INDICATIU.

XXXII XXXII

TEMA DAORIST6

(tema daorist = tema verbal + / )

AORIST

ACTIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act

Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act

Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8

MITJ Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Mitj

Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj

Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10

PASSIU Indicatiu: Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act

Subjuntiu: T/verbal + + des. Pers. Prim. Act

Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act

Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act

6 Veure resum global de laorist al final dels temps verbals.

7 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

8 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

9 La 1 sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.

10 2 i 3 sg i 3 pl: . - > --.

XXXIII XXXIII

b. Verbs temtics purs contractes

Pertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -.

- En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal

temtica es produeixen una srie de contraccions.11

- En present optatiu actiu tenen desinncies especials: -, -, - (a les tres

persones del singular).

- En futur, aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )

c. Verbs temtics consonntics

Els verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups:

- Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants

de les caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal, doncs, tenir

en conte els principis fontics relatius a lencontre de consonants. 12

- Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats verbs de present en yod i cal explicar

els canvis fontics que experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al

caure, provoca el contacte de consonants.

o Present i imperfet:

Temes en - > fan present en -

Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la consonant en present s

deguda a la caiguda de la y-, per el tema del verb s -, i s evident

a tots els temps excepte present i imperfet.

Temes en -/ - > - /

Temes en - > -

o Futur actiu i mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present dels

verbs contractes en -.

o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal del tema ( > > ).

o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.

11

Veure normes de contracci a lapartat Fontica

12 Veure principis fontics consonntics a lapartat Fontica

XXXIV XXXIV

Present Futur Aorist Perfet

-lw stevllw stelw`` e{steila e[stalka

-nw faivnw fanw`` e[fhna pevfagka

-mw tevmnw temw`` e[tamon tetevmhka

-rw fqeivrw fqerw`` e[fqeira e[fqarka

2. Verbs atemtics

Els verbs atemtics es caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i les

desinncies, i perqu empren desinncies prpies:

Desinncies atemtiques :

Present I. Act. Temps secundaris

1a sg - -

2n sg - -

3r sg - () -

1a pl - -

2n pl - -

3r pl - () -

XXXV XXXV

SINTAXIS

Les funcions dels casos en grec:

NOMINATIU Subjecte

Atribut (en oracions copulatives)

Predicatiu del subjecte

VOCATIU Apellaci

ACUSATIU Complement Directe

Predicatiu del CD

Construcci de doble acusatiu (verbs especials)

Subjecte de l infinitiu (INC)

GENITIU Complement del Nom

Complement de Rgim

DATIU Complement Indirecte

Datiu possessiu (amb )

PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o Dat) Complement Circumstancial

Les formes no personals del verb:

1. Infinitiu: s un substantiu verbal

a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.

b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD

c. INC (amb subjecte propi en acusatiu)

XXXVI XXXVI

2. Participi: s un adjectiu verbal

a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.

b. Com a adjectiu, modifica un substantiu

c. FUNCIONS:

i. SENSE article:

1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per gerundi.

2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o intellectual)

ii. AMB article:

1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i cas) - es tradueix per oraci de relatiu

2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) es tradueix per oraci de relatiu substantivada.

Loraci:

1. Loraci simple: composta per un verb en forma personal i els seus

complements.

2. Loraci complexa:

a. Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes coordinants.

i. Nexes copulatius: , (i)

ii. Nexes adversatius:, (sin/ per),

iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....;

(no sols sin tamb)

iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )

b. Subordinada

i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTE

o CD).

1. Introduda per la conjunci (que)

2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu.

XXXVII XXXVII

3. Interrogativa indirecta:

- Introduda per o , .

- Sense signe dinterrogaci.

ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR

dun substantiu)

- Introduda per un pronom de relatiu (, , ).

- El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en

gnere i nombre, per no necessriament en cas.

- Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA

(i funciona com a Subj. o CD).

iii. ADVERBIAL

1. Condicional: introduda per la conjunci (verb en

indicatiu) o , (verb en subjuntiu).

2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el verb

en subjuntiu.

3. Temporal, causal, consecutiva, etc. Les conjuncions que

les introdueixen estan al diccionari, aix com el mode del

verb que les acompanya.

XXXVIII XXXVIII

Comparatius i Superlatius

1. Comparatiu:

a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -

b. El segon terme es forma:

i. En Genitiu

ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci

c.

2. Superlatiu:

a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, -

b. Si es un superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu.

La veu passiva

VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.

VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASIU C. dAGENT

+ genitiu