Morfologia Grega 1r Batxillerat

  • Published on
    25-Dec-2015

  • View
    13

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Morfologia verbal i nominal.

Transcript

  • I I

    FONTICA

    ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA

    Fonemes consonntics

    a) Oclusives

    labials dentals Guturals

    Sonores

    Sordes

    Aspirades

    b) Nasals

    , ,

    c) Lquides

    ,

    d) Silbant

    /

    e) Dobles

    , ,

  • II II

    Fonemes voclics

    a) Simples

    Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada

    Timbre e

    Timbre o

    Llarga/breu oberta: :

    b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del

    diftong, es subscriu).

    PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES

    VOCALS

    1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:

    a. El resultat sempre s vocal llarga.

    b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues

    tancades, el resultat s llarga tancada.

    c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.

    d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en

    primer lloc.

    2. Allargament:

    1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua

    llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).

    2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,

    > )

  • III III

    CONSONANTS

    1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.

    a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )

    b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,

    forta o aspirada)

    Labial +

    >

    Gutural +

    >

    > >

    > >

    c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >

    d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >

    2. Dissimilaci

    a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.

    b. Dental + dental >

    3. Caiguda de consonants:

    a. Dental davant de /

    b. Nasal davant de

    c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal

    anterior.

    d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.

    4. Formaci de consonants dobles:

    a. Labial + >

    b. Gutural + >

  • IV IV

    MORFOLOGIA NOMINAL

    Introducci:

    Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i

    pronoms. El grec t, a ms, article determinat.

    En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El

    dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o

    els dos reis espartans).

    Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

    Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.

    Les declinacions sn tres:

    - Primera: temes en .

    - Segona: temes en .

    - Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.

    Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els

    nominatius singulars de cada gnere.

    Article: , , (el, la, lo)

    Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions

    de temps o lloc i davant noms propis.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • V V

    Primera declinaci: temes en

    La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en

    femen.

    Hi ha els segents models:

    1. Noms femenins:

    a. Temes en pura (precedida d, , ): , -

    b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ): , -

    c. Temes en : , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VI VI

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a

    a. , -

    b. , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VII VII

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els

    noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-

    )

    Declinaci temtica, temes en -o:

    La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis

    en mascul i en neutre.

    Masculins i femenins senuncien: -, -

    Neutres: -, -

    Masculins: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Femenins: , - ()

  • VIII VIII

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Neutres: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal

    llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.

  • IX IX

    Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)

    Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.

    Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:

    SINGULAR PLURAL

    MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE

    Nom. -/ - - -

    Acus. - / - - -

    Gen. - - - -

    Dat. - - - () - ()

    Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis

    fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.

    Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:

    1. Temes en consonant

    a. Oclusives

    i. Labial (, , )

    ii. Gutural (, , )

    iii. Dental (, , )

    b. Nasal (, )

    c. Lquida (,)

    d. Fricativa (/)

    2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.

    a. Temes en , ,

    b. Temes en ,

    c. Temes en ,

  • X X

    Temes en oclusiva:

    - Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .

    LABIAL

    , ()

    singular plural

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    gen.

    dat.

    GUTURAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Labial + =

    Gutural + =

  • XI XI

    DENTAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Dental + = (cau la dental)

    La dental no pot ser mai final de paraula

  • XII XII

    Temes en nasal

    Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a

    voltes tamb del vocatiu).

    , - ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en -

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Nasal + = (cau la nasal)

    -- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)

    - no pot ser final de paraula

  • XIII XIII

    Temes en lquida:

    - Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema

    en nominatiu singular.

    - Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    emes en sincopada

    Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en

    . La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de

    paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,

    .

  • XIV XIV

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en fricativa

    Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es

    contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:

    - Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,

    vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .

    , ()

    singular plural

    nom. (*--)

    Voc. (*--)

    ac. (*--)

    gen. (*--) (*--)

    dat. (*--) (*--)

  • XV XV

    - Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres

    gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en no

Recommended

View more >