Morfologia Grega 1r Batxillerat

  • Published on
    25-Dec-2015

  • View
    13

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Morfologia verbal i nominal.

Transcript

  • I I

    FONTICA

    ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA

    Fonemes consonntics

    a) Oclusives

    labials dentals Guturals

    Sonores

    Sordes

    Aspirades

    b) Nasals

    , ,

    c) Lquides

    ,

    d) Silbant

    /

    e) Dobles

    , ,

  • II II

    Fonemes voclics

    a) Simples

    Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada

    Timbre e

    Timbre o

    Llarga/breu oberta: :

    b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element del

    diftong, es subscriu).

    PRINCIPALS LLEIS FONTIQUES

    VOCALS

    1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals. Normes:

    a. El resultat sempre s vocal llarga.

    b. Si una de les dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les dues

    tancades, el resultat s llarga tancada.

    c. Si hi ha una vocal de timbre o- el resultat ser de timbre o-.

    d. Si les vocals sn de timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en

    primer lloc.

    2. Allargament:

    1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del verb. Cada vocal esdev la seua

    llarga corresponent, ( > , > , > excepte darrere de , , , > llarga).

    2. Per compensaci: quan ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > ,

    > )

  • III III

    CONSONANTS

    1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.

    a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre > aspirada corresponent (, , )

    b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau,

    forta o aspirada)

    Labial +

    >

    Gutural +

    >

    > >

    > >

    c. Labial + > ; gutural + > ; dental + >

    d. + labial > + lab. + gutural > + gut. + >

    2. Dissimilaci

    a. Dues sllabes no poden comenar per aspirada: la primera esdev sorda.

    b. Dental + dental >

    3. Caiguda de consonants:

    a. Dental davant de /

    b. Nasal davant de

    c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal

    anterior.

    d. davant de : cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.

    4. Formaci de consonants dobles:

    a. Labial + >

    b. Gutural + >

  • IV IV

    MORFOLOGIA NOMINAL

    Introducci:

    Les paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius, adjectius, participis i

    pronoms. El grec t, a ms, article determinat.

    En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres nmeros: singular, dual i plural. (El

    dual serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o

    els dos reis espartans).

    Els casos en grec sn cinc (un menys que en llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

    Genitiu i datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.

    Les declinacions sn tres:

    - Primera: temes en .

    - Segona: temes en .

    - Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de , -.

    Els substantius senuncien mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els

    nominatius singulars de cada gnere.

    Article: , , (el, la, lo)

    Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres a latribut, davant expressions

    de temps o lloc i davant noms propis.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • V V

    Primera declinaci: temes en

    La primera declinaci comprn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en

    femen.

    Hi ha els segents models:

    1. Noms femenins:

    a. Temes en pura (precedida d, , ): , -

    b. Temes en impura (precedida de consonant difernt de ): , -

    c. Temes en : , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VI VI

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    2. Noms masculins: fan nominatiu en s i genitiu com en la 2a

    a. , -

    b. , -

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

  • VII VII

    , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els

    noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba. (< *-

    )

    Declinaci temtica, temes en -o:

    La segona declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis

    en mascul i en neutre.

    Masculins i femenins senuncien: -, -

    Neutres: -, -

    Masculins: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Femenins: , - ()

  • VIII VIII

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    Neutres: , - ()

    SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    Gen.

    Dat.

    *Noms contractes: en alguns noms de la primera declinaci, la final del tema va precedida

    de - o -; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:

    En singular +, +, + = ; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal

    llarga o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera sllaba.

  • IX IX

    Declinaci atemtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d/)

    Comprn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.

    Les desinncies de la tercera declinaci sn les segents:

    SINGULAR PLURAL

    MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE

    Nom. -/ - - -

    Acus. - / - - -

    Gen. - - - -

    Dat. - - - () - ()

    Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinaci es produeixen una srie de canvis

    fontics. Per aix, s molt important consultar el tema del genitiu i fixar-se en el nominatiu.

    Podem classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents grups:

    1. Temes en consonant

    a. Oclusives

    i. Labial (, , )

    ii. Gutural (, , )

    iii. Dental (, , )

    b. Nasal (, )

    c. Lquida (,)

    d. Fricativa (/)

    2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.

    a. Temes en , ,

    b. Temes en ,

    c. Temes en ,

  • X X

    Temes en oclusiva:

    - Tots els mots en oclusiva fan el Nominatiu Singular en i lAcusatiu Singular en .

    LABIAL

    , ()

    singular plural

    Nom.

    Voc.

    Ac.

    gen.

    dat.

    GUTURAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Labial + =

    Gutural + =

  • XI XI

    DENTAL

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Dental + = (cau la dental)

    La dental no pot ser mai final de paraula

  • XII XII

    Temes en nasal

    Els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a

    voltes tamb del vocatiu).

    , - ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en -

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Nasal + = (cau la nasal)

    -- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal precedent)

    - no pot ser final de paraula

  • XIII XIII

    Temes en lquida:

    - Als temes en -, els masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema

    en nominatiu singular.

    - Lnic tema en - s , (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en s.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    emes en sincopada

    Alguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en

    . La sncopa consisteix en la desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig de

    paraula. Ex. * > . Estos substantius sn: , , ,

    .

  • XIV XIV

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    Temes en fricativa

    Els temes en s formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues vocals es

    contrauen. Hi ha dos tipus de temes en s:

    - Temes en variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,

    vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = .

    , ()

    singular plural

    nom. (*--)

    Voc. (*--)

    ac. (*--)

    gen. (*--) (*--)

    dat. (*--) (*--)

  • XV XV

    - Temes en invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres

    gneres. Els masculins i femenins allarguen la - del tema en nominatiu singular.

    , ()

    singular plural

    nom.

    Voc.

    ac.

    gen.

    dat.

    emes en , ,

    A) TEMES EN VOCAL

    a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins

    a) sense alternncia i animats oi\", oijov" (ovella).

    b) amb alternncia de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).

    a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.

    a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo" (peix).

    b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral).

    c) amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).

    B) TEMES EN DIFTONG.

    b.1 temes en -eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou-eu, -au, -ou ( ( ( ( subst. masculins i femenins.)

    -- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervoclica, cau:

    Ex. , : *- > - >

    b.2 substantius en -oi oi oi oi (que noms es declinen singular).

  • XVI XVI

    Singular Plural

    Nom fuvsi" fuvsei"

    Voc. fuvsi fuvsei"

    Ac. fuvsin fuvsei"

    Gen. fuvsew" fuvsewn

    Dat. fuvsei fuvsesi(n)

    TIPUS DADJECTIUS

    Els adjectius en grec poden ser de dos tipus:

    A. Tres terminacions:

    a. Tipus , -, - / -, -, -: declinen els femenins per la primera

    declinaci i els masculins y neutres per la segona. (El femen s amb

    quan va precedit de -, -, -. )

    b. Tipus: , , (-) , , (-) , ,

    (-): declinen femen per la primera declinaci i mascul i neutre per

    la tercera.

    c. Tipus: , , i , , : Tenen dos temes, un

    per al nominatiu i acusatiu singular mascul i neutre i altre per a la resta

    del paradigma. (Fusionen, en el mascul i el neutre, la segona i la tercera

    declinaci. Femenins per la primera.)

    B. Dues terminacions (masc/fem, neutre)

    a. Tipus: , - les dues per la segona, com , -.

    b. Tipus: , - -, -: per la tercera declinaci com , -,

    , -.

    Singular Plural

    Nom iJppeuv" iJppei'" (-h'")

    Voc. iJppeu' iJppei'" (-h'")

    Ac. iJppeva iJppeva"

    Gen. iJppevw" iJppevwn

    Dat. iJppei' iJppeu'si(n)

  • XVII XVII

    Declina:

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    ELS PRONOMS

    1 p. ejgw'

    hJmei'"

    2 p. suv

    NO REFLEXIUS uJmei'"

    3 p. eJ

    sfei'"

    PERSONALS

  • XVIII XVIII

    1 p. eJmautovn, -hvn, -o

    hJma'" aujtou'", -a"

    2 p. semautovn, -hn, -o

    REFLEXIUS uJma'" aujtou'", -a"

    3 p. eJautovn, -hvn, -ov

    sfa'" aujtou'", -a"

    1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn

    hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron

    POSESIUS 2 p. sov", shv, sovn.

    uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.

    3 p. No existe.

    oJvde, hJvde, tovde

    ouJ'to", auJvth, tou'to

    DEMOSTRATIUS ejkei'no", -h, -o

    aujtov", aujthv , aujtov.

    RECPROC ajllhvlou", -a", -a.

    oJv", hJv, oJv.

    RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper.

    oJvsti", hJvti", oJvti.

    tiv", tiv.

    povtero". -a. -o

  • XIX XIX

    INTERROGATIUS povso", -a, -o.

    poi'o", -a, -o

    ti", ti.

    eJvkasto", -h, -on.

    eJkavtero",-a, -on.

    eiJ'", mi'a, eJvn.

    oujdeiv", -ei'a, -en.

    INDEFINITS mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn

    oJ mevn .... oJ dev...

    eJvtero", -a, -on.

    oujdevtero", -a, -on.

    ajvllo", -h, -o.

    Pronom de relatiu

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • XX XX

    Pronom interrogatiu

    ,

    SINGULAR PLURAL

    M /F. NEUTRE M/F. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    Pronoms personals

    PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA

    SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

    Nom.

    Acus. ()

    Gen. ()

    Dat. ()

    Recproc

    Plural

    masc. fem. neutre

    A ajllhvlou" ajllhvla" a[llhla

    G ajllhvlwn

    D ajllhvlou" ajllhvlai" ajllhvloi"

  • XXI XXI

    Pronoms demostratius

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

  • XXII XXII

    SINGULAR PLURAL

    MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE

    Nom.

    Acus.

    Gen.

    Dat.

    Singular Plural

    masc. fem. NEUTRE masc. fem. NEUTRE

    N a[llo" a[llh a[llo a[lloi a[llai a[lla

    A a[llon a[llhn a[llo a[llou" a[lla" a[lla

    G a[llou a[llh" a[llou a[llwn

    D a[llw/ a[llh/ a[llw/ a[lloi" a[llai" a[lloi"

    Singular

    masc. fem. NEUTRE

    N ei|" miva e{n

    A e{na mivan e{n

    G eJnov" mia'" eJnov"

    D eJniv mia'/ eJniv

    Singular

    masc. fem. NEUTRE

    N oujdeiv" oujdemiva oujdevn

    A oujdevna oujdemivan oujdevn

    G ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"

    D oujdeniv oujdemia'/ oujdeniv

  • XXIII XXIII

    LES PREPOSICIONS

    Les preposicions eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de lloc.

    A poc a poc, es va generalitzar el seu s amb determinats casos de la declinaci i es convertiren en

    preposicions:

    `En mavch/ oiJ oJplivtai iJsta'si prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.

    V Adv. V PREP

    estan colocats davant fugiren de por

    Ls progressiu de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels casos

    indoeuropeus. En grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les

    preposicions tenen valor temporal i local, a ms dalguns sentits figurats.

    a. PREPOSICIONS DUN SOL CAS:

    a.1. de genitiu:

    -ajntiv en lloc de, en front de basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'

    -ajpov de, des de, a partir de: e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"

    -ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th'" povlew"

    -prov davant de. pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n

    a.2. de datiu:

    -ejn en, entre. ejn jAqhnai'", ejn touvtw/

    -suvn amb su;n toi'" summavcoi".

    a.3. dacusatiu:

    -eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran

    + GENITIU + DATIU + ACUSATIU

    ajntiv

    ajpov

    ejk, ejx

    prov

    ejn

    suvn

    eij"

  • XXIV XXIV

    b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.

    -ajnav, dalt.

    +datiu: sobre, en

    +acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant

    proevrcontai ajna; to;n potamovn

    -diav, a travs:

    +genitiu: a travs de, durant.

    +acusatiu, por, a causa de.

    dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.

    -katav, baix

    +genitiu: de dalt a baix

    +acusatiu: cap a baix

    e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)

    -sentit figurat:

    +genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou

    +acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...

    -metav, en mig, juntament:

    +genitiu: con

    +acusatiu: desprs de

    meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn

    -uJpevr, encima

    +genitiu: sobre, en defensa de oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai

    +acusatiu: a ms de, contra.

    c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.

    -ejpiv: damunt, a ms.

    +genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....

    +acusatiu: sobre, cap a; contra.

  • XXV XXV

    +datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin

    -ajmfiv pels dos costats, al voltant de.

    +genitiu: al voltant de.

    +acusatiu al voltant de, en relaci amb.

    oiJ ajmfi; Ku'ron ei...

Recommended

View more >