Curs de llengua

Nivell c

Catalana

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Curs de llengua catalana. Nivell C Bibliografia I. Catalunya. Departament de Justcia 1. Catal Gramtica Ensenyament 804.99-5

Avs legal Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia www.gencat.cat/justicia Primera edici: novembre de 2008 Dipsit legal: B-53.838-2008 Creaci grfica i impressi: Novatesa Grfiques, SL

La versi electrnica daquest document s accessible a www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions

NDEX

ORTOGRAFIA . ............................................................................................................ La sllaba .......................................................................................................................

7 8

A/E tones . .................................................................................................................. 11 O/U tones . .................................................................................................................. 15 Laccentuaci .............................................................................................................. 19 La diresi ....................................................................................................................... 24 B/V ................................................................................................................................... 28 Les oclusives ................................................................................................................ 31 S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35 G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ............................................................................................ 39 M (MPC, MPT), N . ........................................................................................................ 42 R/RR ................................................................................................................................. 44 L/LL/LL . ......................................................................................................................... 47 H ....................................................................................................................................... 50 MORFOSINTAXI . ....................................................................................................... 53 Loraci ........................................................................................................................... 54 Els determinants i els quantificadors ................................................................. 59 El substantiu i ladjectiu. Gnere i nombre ...................................................... 71 El verb . ........................................................................................................................... 82 Les funcions sintctiques ....................................................................................... 102 Els pronoms febles . .................................................................................................. 110 Els pronoms relatius ................................................................................................. 123 Les preposicions ........................................................................................................ 133 Les conjuncions .......................................................................................................... 144 Els adverbis . ................................................................................................................ 152 LXIC .............................................................................................................................. 159 Derivaci ....................................................................................................................... 160 Mots compostos ........................................................................................................ 170 Sinonmia i antonmia .............................................................................................. 174 Polismia i homonmia . ........................................................................................... 177 Locucions i frases fetes . .......................................................................................... 179 Barbarismes . ............................................................................................................... 184 Problemes lxics ........................................................................................................ 190

EXPRESSI ESCRITA . .............................................................................................. 197 Introducci ................................................................................................................... 198 La puntuaci ................................................................................................................ 202 Els connectors ............................................................................................................. 205 La descripci ................................................................................................................ 209 El resum ......................................................................................................................... 210 La narraci ................................................................................................................... 212 La carta personal ........................................................................................................ 213 La carta formal ............................................................................................................ 217 El text argumentatiu ................................................................................................. 222 El text instructiu . ........................................................................................................ 224 EXPRESSI ORAL . .................................................................................................... 227 MODELS DEXAMEN ............................................................................................... 231 Clau dels exercicis . .......................................................................................... 245 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 305

Ortografia

Tema 1

LA SLLABAEntenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.

Els diftongsUn diftong s la reuni en una mateixa sllaba duna vocal i duna i o una u.gua: a-guan-tar ge: ai-ge-ra gi: pin-g guo: pa-rai-guot ai: ai-re ei: fei-na oi: noi ui: cui-na qua: qua-li-tat qe: de-lin-qent qi: a-qi-cul-tu-ra quo: quo-ti-di- au: pa-lau eu: creu-re iu: viu-re ou: mou-re

Creixents

ua, e, i, uo darrere de g o q

Decreixents

Quan la i i la u estan situades al darrere duna altra vocal

Remarquesa) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua. b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus, no dun diftong.Eu-l-li-a, Jo-an, u-ni-, cu-a, te-a-tre

c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong decreixent.a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-nt, ra-m, ve-

d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs creixents:i + vocal a inici de mot vocal + i /u + vocal io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot no-ia, La-ia, fe-ia, d-iem, d-iem cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen

Els triftongsSn el resultat de la combinaci, en una mateixa sllaba, dun diftong creixent i un de decreixent.Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, f-ieu, d-ieu, cre-ueu

8

Ortografia

LA SLLABA

Tema 1

La separaci de sllabes a efectes ortogrficsa) Els dgrafsgu qu ll rr sc tx tg ix a-con-se-guir ro-ques ca-va-ller car-ro as-cen-sor cot-xe fet-ge cai-xa ny ig ss ll tj tz pi-nya re-buig tas-sa til-la nat-ja set-ze

Dgrafs que no podem separar

Dgrafs que hem de separar

b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, mal-a-gra-t, in-hu-m, al-ho-ra, cel-o-bert

c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents separacions:farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci

Sllaba tnica i sllaba tonaLa sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols.Mots aguts Mots plans Mots esdrixols La sllaba tnica s lltima. La sllaba tnica s la penltima. La sllaba tnica s lantepenltima. cam, alg, paper, dolent, paret, parlarem, far, ro, dem, partit crvol, pinta, jutge, pilota, tilla, prssec, platja, beina rdio, autntica, Dnia, fsica, histria, frmula, rsula

uEXERCICIS

1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o hiat.caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar, continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa diftong creixent diftong decreixent hiat

Ortografia

9

LA SLLABA

Tema 1

2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.Ex.: desinhibici guaitssim mouen reimpressi joieria clossa guaitar delinqncia trieu illusi digussiu cacauet vena Maria besvia llenyataire engreixar adhesi ad-he-si- interacci atribuir tradua possessiu interactuar borratxera guant juliol bellugueig Eullia sapigueu policac anveu vosaltres iaia produir aleatria 4

3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en compte que teniu un requadre per a cada sllaba.Aiguamrcia Alguaire Guadassuar Carcaixent Borriana Pals Riudecanyes Duesaiges Maials Arbcies Enveig Eivissa Mollerussa Dnia

4. Classifiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes, planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.

Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci. Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons

Agudes: Planes: ce-men-ti-ri Esdrixoles:

10

Ortografia

Tema 2

A/E TONESAnomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem amb el smbol [].

A/E tones en lacabament de substantius i adjectiusEn general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a.alcalde, poble, Pere, viatge directe, tendre, esquerre, ample porta, taula, Maria, platja directa, tendra, esquerra, ampla

Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra la pesta, la tarda, la plancia, lorgue, lEsteve la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)

Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma. s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.-arca: monarca, patriarca -cida: homicida, insecticida -ista: artista, ciclista -ma: diploma, cisma -grama: programa, diagrama -ta: pirata, demcrata el defensa, el gurdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el paraigua, el picaporta dia, gorilla, ioga, mapa, papa, pria, el tequila, el titella, antpoda (masc. i fem.), gemetra (masc. i fem.), trnsfuga (masc. i fem.), agrcola (masc. i fem.), belga (masc. i fem.) febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge, gape, barbrie, base, calvcie, classe, faringe, fase, higiene, superfcie, espcie, srie -aire: cantaire, xerraire -ble: comptable, feble -me: enorme, inerme -ne: indemne, solemne -re: acre, alegre jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, tnue, verge, ximple

Les terminacions Masculins que acaben en -a

Substantius masculins que provenen de femenins Altres

Els femenins segents Femenins que acaben en -e

Les terminacions

Altres

Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrfics segents:ca > ques: vaca > vaques a > ces: plaa > places qua > qes: Pasqua > Pasqes ja > ges: esponja > esponges ga > gues: mnega > mnegues gua > ges: aigua > aiges

Ortografia

11

A/E TONES

Tema 2

A/E tones en lacabament de verbsSi la vocal neutra s lltima lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra s la penltima lletra, hi escrivim -e.venia, anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dieu

Hi ha, per, algunes formes de verb que acaben en -e.Els infinitius dels verbs de la 2a conjugaci: veure, prendre, riure, caure Les formes: corre, vine, obre, omple

A/E tones en larrel dels motsCom podem saber quina lletra cal escriure? Substantius i adjectius Verbs Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat (grficament o no). Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu. Exemples taula > taulada teula > teulada blau > blavs negre > negrs parla > parlar queda > quedar

Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en posici tona.jeure (jaure) nixer (nixer) treure (traure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jaureu, jaient, jagut neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut treus (traus), treuen (trauen), traurs, traguem, traient, tret

En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre sescriuen amb a.saber caure fer haver s, sabs quiem, cauran fent, faria hem, hagut

Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell. Catal amb e / castell amb aalbercoc assemblea efeminat esprrec javelina monestir rfega set trfec alcsser cnem emparar estella Lltzer orfe rapsode sometent treball almogver canems Empord estendard malenconia orgue rave tlem verns ametista Caterina Empries Esteve mrfega polseguera resplendir tvec Xquer nec eben enyorar gelea meravella punxegut sergent temptejar

12

Ortografia

A/E TONES

Tema 2

Catal amb a / castell amb eafaitar avantatge latrina sanefa ambaixada avaria maragda sarbatana arravatar davall quarantena Sardenya assass davant ramat avaluar darrere rancor

uEXERCICIS

1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn masculins, i en el segon, femenins.psiquiatr... periodism... tract... palet... sri... rest... templ... pest... dogm... belg... vespr... deut... escombriair... sogr... lleny... obr... mestr... rav... smptom... comet... Assumpt... catstrof... ef... cov... ebenist... sogr... bisb... titell... flair... tard... pediatr... act... orf... templ... pediatr... pebr... pirmid... llebr... Carm... xacr...

2. Escriviu el singular (mascul i femen) daquests adjectius.xerraires: terribles: lliures: joves: ximples: pulcres: febles: agres: cmodes: dignes: liles: amples: alegres: rectes: golafres: cultes: rudes: agrcoles: tendres: pobres: neutres:

3. Completeu la taula segent tal com mostrem en lexemple.Derivat terreny t...ulell t...ndresa recl...maci abr...ada bl...vor lam...ntaci Primitiu terra Verb derivat aterrar emb...natge quar...ntena c...ndrer m...ndrs verm...llor f...blesa

Ortografia

13

A/E TONES

Tema 2

4. I ara completeu la taula de verbs segents dacord amb lexemple.pensar saber treure afaitar nixer caure jeure jo penso tu pensaves ell pensar pensant

5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis. 1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia. 2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia. 3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges. 4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus. 5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui. 6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart. 7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats). 8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat. 9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria). 10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.

6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c, est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent harmnium: orgue afilat: olors: agitaci: militar: pen: polsinera: llana: brillar: gelatina: sac: vter: homicida: ressentiment: ratxa: fusta: puntuar: laca: desperfecte: profits: prodigi:

7. Completeu els buits amb les vocals adients. 1. Tot i el carcter ...f...minat i aquella pell de s...t, destacava entr... la rest... dels ...mbaix...dors en ser un dels homes ms atractius de l...ss...mblea. 2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngus aj...guda un mnim de quar...nta-vuit hores per un problema al pncre...s. 3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant plaques de la t...ulada. 4. Vs tr...ient del cov... els alb...rcocs que shagin fet malb i posals a la caixa del r...c. 5. L...stiu passat vr...m fer un viatg... per S...rdenya, per ...nguany anirem a ...mpri...s, a lAlt ...mpord, perqu arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny. 6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a lEstev... que lampoll... verd... noms sompl... fins a la m...itat. 7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel d...vant i pel d...rrer... . 8. La jutgessa va admetr... el recurs d...mpara interposat i va prendr... la decisi dobrir el procediment un altr... cop. 9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora lpoca en qu noms llua m...ragdes i am...tistes. 10. Obr... una llauna desprr...cs perqu f...rem una bona am...nida denciam i nhi posarem. 14 Ortografia

Tema 3

O/U TONESEn catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.

O/U tones en larrel dels motsCom podem saber quina lletra cal escriure? Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat (grficament o no). Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu. Exemples lluny > llunyania grumoll > grumolls ell munta > muntar ell triomfa > triomfar

Substantius i adjectius Verbs

Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la mateixa famlia. a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i o quan s tona.collir cosir escopir sortir tossir collem, collir cosssim, cosiries escopir, escopia sortireu, sort tossim, tossissis culli, culls cuso, cusin escup, escupis surt, surto tusso, tussi

b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o, llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.puc / vull pots / vols pot / vol podem / volem podeu / voleu poden / volen pugui / vulgui puguis / vulguis pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin

pugues / vulgues pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin

c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.Primitius boca cnsol corb doble dol home jove moc mn nodrir sorgir ttol volc Derivats boqueta consolat encorbar doblar endolcir homenet jovent, joventut mocs ______ nodriment ressorgir titols volcnic Pseudoderivats bucal consular curvatura, curvilini duplicar, duplicitat dulcificar, edulcorar hum, humanitat, humanisme juvenil mucositat, mucosa mundial, mund nutritiu, nutrici insurgent, insurrecci titular, titulaci vulcanisme

Ortografia

15

O/U TONES

Tema 3

O/U tones en lacabament dels motsSubstantius i adjectius Verbs Normalment sha descriure -o: xorio, toro, lloro... Hi ha alguns cultismes, per, que acaben en -u. Sovint coincideixen amb la terminaci en castell -uo: individu, vidu, interviu, contigu, mutu... La 1a persona del present dindicatiu acaba en -o: admeto, cabo, comeno, rebo, veno...

La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us: discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos... Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus... Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell! Catal amb o / castell amb uaixovar botifarra colobra Empord esdrixol Joan nodrir polvoritzar rossinyol tamboret atordir brixola complimentar escapolir-se fonament joglar ordir rtol sofrir ttol avorrir-se captol complir escodrinyar furncol joventut pndol rob sorgir tomba bordell cartolina cnsol escopir governatiu mony podrir ro sospirar tonyina Borriana cobrir embotir escrpol Hongria mostela polir Romania sostreure Tor

Catal amb u / castell amb oateneu correu fetus muntanya porus subornar tramuntana bufetada cuirassa focus muntar ritu sufocar trofeu butllet escullera frum mussol riu suprbia turmell butxaca estiu harmnium Pirineus srum suportar turment cacau europeu liceu Pompeu sinus ttanus vidu

uEXERCICIS

1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o una u tniques.floreta: flor p...nxegut: j...ventut: f...scor: s...rdesa: p...bresa: ...llada: p...rtalada: b...ndat: f...guera: f...llejar: f...mera: d...tzena: s...rtejar: f...steria: p...ruc: garr...tada: rej...venir: f...llia: cart...lina: j...guina: toss...deria: c...llada: pl...mall:

16

Ortografia

O/U TONES

Tema 3

2. Completeu el quadre segons lexemple.dur tossir poder muntar sortir bullir voler collir duc duies duguem dut

3. Completeu els pseudoderivats segents i aparelleu-los amb la seva definici.b...cal cons...lar d...plicar n...trici v...lcanisme c...rvilini tit...lar m...ndial j...venil d...lcificar Que posseeix un ttol. De tot el mn. Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols. Conjunt de les manifestacions volcniques. Que segueix una lnia corba. Fer dol. Fer doble, multiplicar per dos. Pertanyent a la joventut. Relatiu o pertanyent a la boca. Acci de nodrir o de nodrir-se, lefecte.

4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni o ni u.trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest..., individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l sescriuen amb o sescriuen amb u no hi afegim ni o ni u

5. Empleneu els buits de les frases segents amb o o u. 1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya desprs dhaver-vos s...stret el J...an la brix...la. 2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanstica l...cal i ane... al tt...l preliminar, capt...l 1, per resoldre el cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres dels Pirine...s. 3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir ladv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor, encara que ell hauria v...lgut ser m...ntador. 4. Tingue... en compte que s...vint susa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a sinnim demplenar.

Ortografia

17

O/U TONES

Tema 3

5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti.... 6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent. 7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional. 8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault. 9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats amb el g...vern. 10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha aixecat tanta p...lseguera.

6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text perqu us el dictin.Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han oc...rregut d...rrer...ment.

18

Ortografia

Tema 4

LACCENTUACILaccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del mot i per la terminaci de la paraula. La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a la sllaba. En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes per escriure b laccent sobre la e i la o.

E oberta / e tancadaLa majoria de mots aguts, plans i esdrixols porten laccent obert.Mots aguts al, caf, vost, cinqu, sis, obo pags, francs, Valls, inters, ents mossn, aprn, ofn, comprn dbil, mrit, cntim, frtil, rptil, mdic, tcnic, psol, grvol convncer, conixer, vncer, estrnyer diem, dieu; fiem, fieu; quiem, quieu molstia, diferncia, prdua, mtode, herncia, smola, Amrica, acadmia

Mots plans Mots esdrixols

Per hi ha excepcions a aquesta norma general.Formes verbals de futur i passat simple Gallicismes Els compostos de -b, -t i -v Els mots que fan el plural en -essos Els verbs acabats en -cn i -tn Aquests tres adverbis Mots plans amb accent tancat Mots esdrixols amb accent tancat Els temps verbals segents Els mots segents Els mots segents cantar, dir, far, anir digu, pogu, escrigu, dugus, cants, parls pur, consom, clix, jaqu, quinqu, ximpanz tamb, gaireb, malb, cont, sost, conv, prov accs (accessos), congrs (congressos), exprs (expressos), progrs (progressos) encn, estn, pretn, entn desprs, noms, ads prmer, tmer, crixer, nixer, sser rem, reu, dugurem, dugureu tingussim, tingussiu, digussim, digussiu ferstec, prssec, prstec, crvol, llpol esglsia, crvola, llmena, Dnia, Snia, ferstega

Mots aguts amb accent tancat

Ortografia

19

LACCENTUACI

Tema 4

O oberta / o tancadaLa majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten laccent obert.Mots aguts Mots plans Mots esdrixols can, atenci, cami, carb, rigors, fabuls prxim, mbil, slid, lgic, prleg glria, memria, clera, cmode, crnica, histria

Per hi ha excepcions a aquesta norma general.Mots aguts amb accent obert Mots plans amb accent tancat Mots esdrixols amb accent tancat aix, all, per, de deb arrs, esps, terrs, reps, tals, ress excls, concls, incls estmac, crrer (i els derivats: concrrer, discrrer, recrrer...) fra, frem, freu, fssim, fssiu frmula, plvora, tmbola, gndola

Regla general daccentuaciSaccentuen els que acaben en les terminacions segents: -a: catal -as: reps -e: caf, conv -es: angls, revs -i: llum -is: incs -o: all, nad -os: capgrs, calors -u: com -us: tals -en: edn, amn -in: Berln

Mots aguts

Mots plans Mots esdrixols

Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil, ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens Saccentuen sempre: guila, esglsia, Valncia, pellcula, plvora, interlocutria, msica

Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen diftongs.Mots amb diftong decreixent Mots amb diftong creixent Els mots aguts sescriuen sense accent grfic. Els mots plans sescriuen amb accent grfic. Els mots plans sescriuen sense accent grfic. palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui, paranoic anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei, trlei contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua, pasqua, pasqes

Casos especialsEn els mots construts amb formes prefixades acabades amb o (i de vegades amb i) noms porta accent el segon element, si sescau. En els mots que sescriuen amb guionet, si el primer element ha de portar accent, lhi hem de posar. fisicoqumic, anglosax, cardiovascular, socioeconmic pl-roig, adu-siau, ms-dient

Mots compostos

20

Ortografia

LACCENTUACI

Tema 4

Adverbis acabats en -ment

Porten accent si ladjectiu de qu provenen tamb en duu.

fcil > fcilment tbia > tbiament comuna > comunament

Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i que, per tant, se solen accentuar malament. a) Alguns cultismes i mots dorigen estranger.oce timp poliglot elit iber xasss Mots aguts futbol tiquet hoquei interval obo Raimon Mots plans intrfon medulla atmosfera mssil rptil txtil meglit omplat termstat acne Marrqueix vking Mots esdrixols diptria olimpades aurola Himlaia Etipia Hlsinki isbara pneumnia czema taca perode tila

b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.jo estudio / canvio / copio / denuncio tu estudies / canvies / copies / denuncies ell/a estudia / canvia / copia /denuncia ells/es estudien / canvien / copien / denuncien (i no estdio / cnvio / cpio / denncio) (i no estdies / cnvies / cpies / denncies) (i no estdia / cnvia / cpia / denncia) (i no estdien / cnvien / cpien / denncien)

Laccent diacrticSanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.Verbs sc (v. sser) / soc (soca) s (v. sser) / es (pronom) sn (v. sser) / son (ganes de dormir) dna (v. donar) / dona (sexe femen) dnes (v. donar) / dones (sexe femen) fra (v. ser) / fora (adverbi) Noms bta (de vi) / bota (calat) mra (fruita) / mora (rab) s (animal) / os (ossamenta) nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu) m (extremitat) / ma (possessiu) rs (pregria) / res (cap cosa) Altres formes ms (quantitatiu) / mes (perode de lany) b (riquesa; adverbi) / be (xai)

vns (v. venir) / vens (v. vendre) vnen (v. venir) / venen (v. vendre) t (v. tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom) s (v. saber) / se (pronom) mlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)

du (divinitat) / deu (nmero; font: v. deure) pl (vellositat) / pel (contracci) sl (terreny) / sol (adjectiu; astre) s (acci dusar) / us (pronom) mn (terra) / mon (possessiu) sc (plec) / sec (adjectiu; v. seure) s (afirmaci) / si (condicional) qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)

Ortografia

21

LACCENTUACI

Tema 4

uEXERCICIS

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tnica. Poseu-lhi.cantare enten irlandes consome aixo espos exclos talos comite pure cinque congres resso preso allo glorios mossen ale nomes gairebe boiros arros pero repos cafe pages entes fare aficio coto sino difos apren impres tambe interes ambdos refos curios inclos

2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.riuet algun aixi proces colliu llumins crosto respon dema Ramon votacio cigro permis porro anireu campio aniran avis Ferran espai

3. Aquestes sn totes planes. Accentueu les que calgui.corriem escrivia xerif feieu deies origens llapis cantaveu telefon parlavem avisaven fenomen debil orfe nuvol sortieu reiem fessin diguessiu cervol

4. En aquesta llista de paraules noms les esdrixoles porten accent. Poseu-lhi.Grecia artilleria academia palauet espaiosa polvora esglesia hostilitat patiria Letonia pertinent ciencia trajectoria policia ferestega exigua mengessin camera origen dolcissima

5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica? Poseu-hi els accents que calguin.hoquei xandall atmosfera isobara olimpiades medulla interfon missil dioptria viking pneumonia futbol xassis reptil termostat textil elit periode tulipa omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot daccents diacrtics. Poseu-los-hi. 1. 2. 3. 4. 5. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres. Els bens de lacusat son un pel mes reduts del que creu el seu advocat.

22

Ortografia

LACCENTUACI

Tema 4

7. Accentueu el text segent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.Abans-dahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres darribar a casa varem asseurens al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succet? Per que hem dormit aquest munt dhores? Es potser perque en lultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en qu en falten 27.El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia dassegurances amb lestupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una daquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a lusuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments daquests llibres.No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la dadministrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments. Va ser un vespre, alla a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de lhabit de fra Basili per explicar-li el que havia vist. El pont dels jueus, Mart Gironell La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a lampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son... No se nhavia recordat mai mes. La tortora, abans demprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a lultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records! Mirall trencat, Merc Rodoreda Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satanics (la versio catalana va sortir lany segent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhmmed a un capitol de lAlcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque lIndia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar leditorial londinenca, i deu pasos islamics mes van seguir lexemple indi i el van prohibir. La vida desprs de Du, Matthew Tree

Ortografia

23

Tema 5

LA DIRESILa diresi s un signe ortogrfic () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants. La diresi, doncs, fa les funcions segents: a) Indica que la u es pronuncia en els grups qe, qi, ge, gi.aiges, segent, qesti, freqent, ping, argir, adeqi, obliqitat

b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos

Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linfinitiu dels quals acaba en vocal+ir.condum conduu condua condues conduen condussis condussin condut/da produm produu produa produes produen produssis produssin produt/da redum reduu redua redues reduen redussis redussin redut/da

Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar:denunci, denuncis, denuncin actu, actus, actun

Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.-tat: espontanetat, continutat, gratutat, herocitat, homogenetat -al: esferodal, trapezodal, discodal -itzar: europetzar, arcatzar

A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor, esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat

Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.agrair agrament ve venat allo allar sam ensamada

24

Ortografia

LA DIRESI

Tema 5

RemarquesCasos en qu ens estalviem la diresi:Exemples Quan la i o la u han de dur accent segons les regles daccentuaci Els mots que acaben en els sufixos -isme i -ista Linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal+ir (beneir, produir, seduir...) Els mots que comencen per un prefix com re-, contra- i coEls mots acabats en -um i -us ve (aguda acabada en vocal) - vena agraem (plana acabada en m) - agraa egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista agrair agraint agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien reunir, reincidir, reintegrar, contraindicaci, coincidncia, coincidir harmnium, aqurium, Pius, Mrius

uEXERCICIS

1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.veina: fruita: saim: diurn: riu: terraqui: boira: antiguitat: almoina: heroina: palauet: becaina: geniut: consequent: feina: aigua: maleien: peuc: peulla: proteina: contribuissin: lluies: raim: dia: transeunt: unguent: cofoi: produia: esmorteit: introduiu: joia: taut: cafeina:

2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.tradueixo tradueixes tradueix traduim traduiu tradueixen traduia traduies traduia traduem tradueu traduien tradueixi tradueixis tradueixi traduim traduiu tradueixin tradus traduissis tradus tradussim tradussiu traduissin tradueix tradueixi traduim traduiu tradueixin

Ortografia

25

LA DIRESI

Tema 5

3. Poseu accent o diresi, si cal, en les paraules segents i classifiqueu-les.Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge amb accent amb diresi sense accent ni diresi

4. Poseu diresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.trair rabiut suin beneir medium succeir succeiran arcaisme egoista canvii reunificar ateisme intuicio constituint harmonium constituia contraindicat suant traduiria queixa diuretic complaiem proteinic cuit gratuitament posseir coieu lluint heroinoman fiin circuit fluidament deslluiment reull obeim

5. Poseu els accents i les diresis que falten en aquestes frases. 1. No et refiis danar a laquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pellicula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no senrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat duna increible espontaneitat.

6. Poseu els accents i les diresis que falten en aquests textos.Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa dIslandia no es un mollusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup doceanografs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels molluscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aixi, lanalisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge...

26

Ortografia

LA DIRESI

Tema 5

Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.

7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines. Cam de sirga, Jess Moncada

Ortografia

27

Tema 6

B/VActualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic catal, cosa que comporta problemes ortogrfics. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos de dubte.Exemples Davant l i r Darrere m Si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem el so de p moble, bloc, oblidar, cobla abraar, brusa, brivall, bressol embolicar, comboi, vamba, reembors llop lloba, llobat rep rebia, rebut circumvallaci, tramvia, triumvirat Excepcions

Exemples Darrere n Si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem la lletra u La terminaci de l imperfet dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci canviar, convertir, enviament, envestir neu nevar, nevada viu viva, vivncia cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven

Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la grafia llatina.Primitius avortar calb cervell corb (adj.) corb (ocell) deure escriu llavi lliure moure provar Derivats avortament calba, calbejar cervellet corba corbera devia escrivent, escriv llaviejar lliurement movia, moviment emprovador, aprovar, comprovable, provable (que es pot provar) Pseudoderivats aborci, abortiu calvcie cerebral, cerebel curvatura, curvilini crvids dbit escriba labial llibertat, liberal autombil, immbil, mobilitzar, mbil probable (que s possible), probabilitat, probatori

Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.

28

Ortografia

B/V

Tema 6

Sescriuen amb b:abans baf berbena (planta) bolcar corb riba acabar bar berruga boleiar desimbolt ribera laba basc biga bufeta embenar saba arribar beina Biscaia calb rebentar sab autombil bena (tira de fil) bivac comboi rebolcar treballador

Sescriuen amb v:advocat avet canvi covard espavilar govern llavi raval tvec vedella alcova avi caravella Crdova Esteve gravar nvol rave taverna verns almvar avorrir cascavell endvia esvelt haver pavell rovell travar Vesuvi arravatar avortar cavall envestir fava javelina prevere savi trvol voltor avall bava civada escriv gavardina lHavana provar sivella vaixell

uEXERCICIS

1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres. Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.bla...or arxi...ament cal...cie vam...a bre...etat be...ia la...ial ca...ota trium...ir no...etat esto...ar sua...itat escri...ia estre...ar lli...ertat tram...ia cla...ar autom...il o...lidar escla...itud ne...ar mo...iment re...ut pro...abilitat circum...allaci

2. Completeu amb mb o nv i escriviu un verb i un substantiu o adjectiu derivats de cada mot.verb esco......ra ca......i e......s a......ici co......at subst. o adj. i......ent bo......a to...... o......ra e......olic verb subst. o adj.

3. Completeu les paraules amb b/v i escriviu un verb derivat de cadascuna.sa...: tra...s: a...an: pro...a: co...ard: ende...: ...ufetada: m...il: ...adall: tre...all: tra...a: ...af: ba...a: a...s: cal...:

Ortografia

29

B/V

Tema 6

...erns: ...olta:

...eina: ...ena:

n...ol: ...ala:

4. Completeu els buits de les frases segents amb b/v. 1. Han impro...isat un en...elat annex al pa...ell desports per enca...ir tots els con...idats al congrs de tre...alladors socials. 2. El ...ehicle del pilot ala...s va ...olcar al re...olt nmero di...uit en re...entar-se-li una roda del da...ant; aix, el tr...ol que duia a la si...ella dels pantalons no li va portar gaire sort. 3. Ja cal que mespa...ili si per les noces dor dels a...is ...ull lluir un figura ...en es...elta. 4. Lad...ocat de lacusaci va posar tra...es a lhora dadmetre la gra...aci com a pro...a de la defensa en el cas dels a...ortaments illegals. 5. A...ans de ser...ir-nos la ...edella amb fa...etes ens van portar una amanida dend...ies i ra...es amb un alm...ar que li dona...a un toc extic.

5. Completeu el text amb b/v i prepareu-vos-el perqu us el dictin.No sa...ia com ha...ia arri...at a la situaci en qu em tro...a...a: maca...a...a de separar, potser per a...orriment, per lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suporta...a. Si hagus de descriure qu ha...ia influt a lhora de prendre la gran decisi, pro...a...lement hauria desmentar les contnues infidelitats amb qu lEste...e mha...ia castigat des que ha...ia sa...ut com ha...ia condicionat el go...ern en la decisi de tancar nom...roses ta...ernes ...asques. La intuci em diu, per, que les nostres desa...inences es remunten ms enll, que potser ja naixeren quan ens ...am conixer mentre munt...em a ca...all per aquella a...etosa del Montseny.

30

Ortografia

Tema 7

LES OCLUSIVESLescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de final de sllaba es pronuncien de la mateixa manera.sap / dissabte potser / nord sacsejar / cstig

P/B, T/D, C/G a final de paraulaa) En general, escrivim p, t, c desprs de vocal tnica o de diftong tnic.llop, tap, sap, equip, percep, naip mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic

Hi ha paraules, per, que no segueixen aquesta norma.Acaben en -b Acaben en -d Acaben en -g adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob Els noms femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud Els mots: fluid, fred, sud, quid, alcaid, David, Alfred, Conrad, Madrid Els mots acabats en -gog: pedagog, demagog mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag

Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua). b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.rab (arabesc), prncep (principat), superb (suprbia) rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sorts) cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor)

No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting, pding, etc. Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. I tamb daquests altres mots:mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec (esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)

Ortografia

31

LES OCLUSIVES

Tema 7

A banda de totes aquestes regles, cal recordar:Exemples Els gerundis acaben en -nt. Els adjectius plans que fan el femen en -da acaben en -d. Els mots acabats en -fag, -fug , -leg acaben en -g. Cal escriure la p i la b darrere duna m tot i que no es pronuncin. Cal escriure la t i la d darrere duna n tot i que no es pronuncin. Paraules que sescriuen sense -t final. ballant, naixent, sortint cid (cida), pllid (pllida), tmid (tmida) sarcfag, centrfug, sacrleg Tremp (trempol), camp (camperol), tomb (tombar) profund (profunditat), pont (pontet), desmunt (desmuntar) collegi, geni, premi, api

P/B, T/D, C/G enmig de paraulaGrafies p/bExemples Mots comenats per ab-, ob- i sub-. abdicar, absncia, absolut objecte, obsessi, obtenir subjecte, subtil, submar recepta, adoptar, escriptor, clepsa, ellipsi, hipnosi capsa, captar, capalera, capdamunt, capcis Excepcions apnea, apte, ptic, ptim, optar dubte, sobte, dissabte cabdal, cabdell, cabdill

En general escrivim p. Tamb escrivim amb p els mots comenats per cap-.

Grafies t/dExemples En general escrivim t. Escrivim d en els mots comenats per ad-. formatge, platja, ametlla, setmana, cotna, potser, dotze administraci, adjectiu, admissi, advocat atles, atleta, Atlntic, atzar, atmosfera, atzavara Excepcions

Grafies c/gExemples cc accident, succs ct actor, recte cz czema cs sacsejar, sacs Excepcions

Escrivim c davant c, t, z, s.

32

Ortografia

LES OCLUSIVES

Tema 7

Escrivim g davant m, n, d, g.

gm fragment, augment gn signar, magnfic gd magdalena, maragda gg suggerir, suggesti

acne, ancdota, arcnid, dracma, estricnina, sincdoque, tcnic

u EXERCICIS

1. Escriviu la forma masculina daquests substantius i adjectius.adequada: tmida: xenfoba: muda: balba: humida: clssica: ferstega: sociloga: cida: pedagoga: fluida: gallega: polida: grega: malastruga: geperuda: vida: austraca: cega: clida: opaca: plcida: enemiga:

2. Escriviu el primitiu daquestes paraules.rigidesa: rapidesa: albergar: candidesa: destorbar: buidor: sangons: sortejar: adobar: abadia: antiguitat: enfangar: verdor: fastigs: agudesa: suprbia: profunditat: presseguer: catalogar: tombar: amargor:

3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.p/b su...venci ca...dell ...tima ca...taire a...te ca...dal su...til ca...tenir du...te a...sncia bu...llofa a...vocat a...mosfera ...nic a...quisici t/d bi...llet a...zar a...miraci co...na reve...lla mara...da ...zema sa...s au...ment dra...ma c/g si...nificat an...dota si...natura t...nic co...nom

4. Completeu amb c o q i escriviu cada paraula al costat de la seva definici.eva...uar, ini...ua, ...uocient, ...uotidi, consp...ua, inn...ua, obli...ua, v...ua, proms...ua, persp...ua, a...utat Que no s perpendicular ni parallela a un pla, a una recta, a una direcci: Nombre que resulta de la divisi dun nombre per un altre: Qualitat dagut: Que mant relacions sexuals sovint i amb persones diferents:

Ortografia

33

LES OCLUSIVES

Tema 7

Buida, especialment en sentit figurat: Que atreu latenci per la seva excellncia: Que no fa mal: Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: De cada dia: Treure dun lloc les persones que locupaven: Mancat de justcia:

5. Ompliu els buits del text segent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet, que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas. Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut. So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...

6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti... de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva mort.

34

Ortografia

Tema 8

S SORDA I S SONORALa diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que ho fan.[z] pesar casa zona zinc [s] passar caa sona cinc

Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.

La essa sordaLa essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos grups. Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:can, informaci, ofici, cent, lla, pina, citaci fals, assass, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment

Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al final daquest tema.s Inici de paraula Entre vocals sal, serp, sina, soca, suc massa, assumpte, discussi, agressor, assegurana atansar, precursor, polsim, parsimnia cas, tres, avs, orgulls, embs ss c cdula, cella, citaci, civil Merc, felices, cacic, decisi sencer, vncer, sentncia, violncia amenaar, allionar, traut

Abans o desprs de consonant

comenar, llenol, forut incapa, redre, feli, preco, llu, mar, comer, esfor

Final de paraula

RemarquesEn la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, per no en totes.Ortografia 35

S SORDA I S SONORA

Tema 8

a- (asimtric) anti- (antisocial) entre- (entresuat) homo- (homosexual) as- (assegurar) pros- (prosseguir)

alti- (altisonant) bi- (bisectriu) foto- (fotosntesi) mono- (monosillbic) dis- (dissociar) res- (resseguir)

ante- (antesala) contra- (contrasentit) hipo- (hiposensible) psico- (psicosomtic) pres- (pressentir) trans- (transsexual)

El plural de qualsevol s qualssevol. Sescriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa, duquessa, etc. Cal tenir en compte, per, que pagesa, marquesa i princesa sescriuen amb una s. Sescriuen amb ss els mots acabats amb els sufixos segents:-assa: bonassa, cuirassa -issa: canyissa, terrissa -ussa: gentussa, batussa -gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor -missi, -missor: emissi, emissor, dimissi, transmissi, admissi -pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor

Els sufixos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.

La essa sonoraPer representar grficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z.s Inici de mot Entre vocals rasa, desena, provisi, gass, casual atzar, dotzena, agutzil, gatzoneta, atzur z zping, zebra, ziga-zaga, zona, zulu amazona, bizant, topazi, oz, trapezi nazisme, esquizofrnia, Ezequiel, protozou, rizfag, paleozoic Excepcions

Desprs de consonant

RemarquesEls mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora: enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.

36

Ortografia

S SORDA I S SONORA

Tema 8

Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:Noms de lloc: sia, Camarasa, Freser Noms de persona: Csar, Eusebi, Susanna Paraules que en castell acaben en -s, per no en catal: tesi, crisi, anlisi, dosi Altres: anestsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa

Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia daltres llenges romniques. Paraules que sescriuen amb s o ss:alferes barns calabs Crsega embarassar gessam massap pissarra ris squia tros arrebossar basar capats dansa esbs hissar masss plissa Saragossa sussa Tunis arrissar bus carrossa disfressa gasela Ignasi Mequinensa pretensis Sardenya taps verns arrs cabs cassola drassana gaseta llapis Monts quars sarsuela tassa Vinars assot Cadis cervesa Eivissa garsa masmorra mostassa regalssia sentinella tossut xers

Paraules que sescriuen amb z:alzina pinzell zel benzina senzill zenit botzina ximpanz zinc bronze zebra donzella zfir

u EXERCICIS

1. Completeu aquestes paraules amb s/ss i relacioneu-les amb la seva categoria.metge...a savie...a hoste...a abade...a page...a jutge...a irlande...a prince...a portugue...a barone...a belle...a ferme...a dee...a marque...a

gentilici substantiu abstracte derivat dadjectiu substantiu femen

2. Colloqueu s, c o en aquestes paraules acabades en -ana, -ena, -ansa, -ensa.dan...a defen...a ofen...a creen...a pan...a alian...a esperan...a renaixen...a recompen...a inten...a coneixen...a bonan...a son...a ordenan...a estan...a

Ortografia

37

S SORDA I S SONORA

Tema 8

3. Feu el substantiu derivat dels verbs segents.prmer: pressi agredir: incloure: admetre: imprimir: emetre: dividir: remetre: explotar: discutir: transmetre: cometre:

4. Completeu el quadre segent amb el plural i un verb derivat de cada paraula.pas avs tros ingrs pes ros verns embars passos passar taps reps inters mats s esps gas llis

5. I ara completeu aquest quadre amb el plural i un substantiu de la mateixa famlia.gros seris matals rus curis capa gla grossos grossria accs gos sus mas lla pags nas

6. Completeu aquestes frases amb les grafies corresponents (s/ss/c//z/x). 1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a le...planada i va preparar el fu...ell sen...e adonar-se que noms era una ga...ela e...traviada. 2. Atan...eu-me els permi...os de re...idncia dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os en el programa de forma...i. 3. Els Mo...os dEsquadra van detenir aquest de...embre pa...at quin...e persones acu...ades dun delicte destafa i fal...edat documental. 4. s un contra...entit que en aquest hotel tan preten...is els barnu...os tinguin aquest to gri...s i que les ta...es de lesmor...ar fa...in tan poc goig. 5. En la ter...era fa...e de discu...i del judi...i es va avaluar lactitud del pre...umpte a...a... duna mestre...a de ca...a dorigen cor.... 6. Pa...am les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i aix es podran amanir ells mateixos els en...enalls de caraba...a arrebo...ats. 7. Si no f...iu tan to...udes i us hagu...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de les carro...es. 8. LIgna...i va pre...entar la pli...a da...eguran...a duna antiqu...ima collecci de topa...is tuni...ians que volia e...po...ar al ca...al del barri. 9. Cal e...pol...ar la ga...a aban... desbo...ar-hi amb el pin...ell el perfil del ma...s del Mont...eny. 10. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un autntic de...astre en la construcci de la ...quia que ha de trave...ar els arro...ars.

38

Ortografia

Tema 9

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IXLes grafies de qu parlem en aquesta unitat es poden classificar en dos grups, segons si representen un so sonor o un de sord.so sonor pags Joan fetge platja so sord xiular peixateria faig Txquia

G/J (TG/TJ)Exemples Excepcions Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci, objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci Escrivim j al davant de a, o, u. jard, menjar jove, rajol juvenil, ajuda Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess, Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta, Jernim Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglfic Escrivim g al davant de e, i. gener, mengen girafa, mgic

Aquestes regles tamb shan daplicar als grups tg i tj.mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge

IG/TXLes grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.El grup tx sempre alterna amb -tx- en els derivats. El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els derivats. escabetx escabetxada despatx despatxar bateig batejar boig bogeria mig mitjana lleig lletgesa

Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.

Ortografia

39

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX

Tema 9

X/IXLa lletra x representa diversos sons:taxi, fix, explotar examen, exemple, hexgon maduixa, xiclet, carxofa

Per escriure el so de maduixa, xiclet o carxofa tenim la grafia x i el dgraf ix:A comenament de paraula i darrere de consonant Darrere de la vocal i i darrere del diftong decreixent au Darrere de vocal xal, xers, xiroi, xofer, xumet orxata, panxeta, arxiu, tronxo, panxut guix, bixest, Flix disbauxa, xauxa, rauxa faixa, lleixa, boix (arbre), gruixut

Escrivim x

Escrivim ix

u EXERCICIS

1. Completeu aquestes paraules amb g o j i torneu-les a escriure on correspongui....ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, cn...u...e, ...elea, pro...ectil, ...essam, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecci, bur...s, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni Segueixen la norma general Sn excepcions

2. Completeu els mots segents amb g/j/tg/tj/tx i escriviu-ne el primitiu.cartu...era: sonde...ar: sandvi...eria: passe...ada: saque...ar: escabe...ar: mi...ana: sorte...os: bloque...ar: bate...os: mare...ar: ra...ol: capri...s: despa...ar: rebu...ar:

40

Ortografia

G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX

Tema 9

3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.Mascul plural lle... anne... flu... fi... bo... ba... ro... co... Femen plural Verb derivat

4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completaramb ms duna opci....ile ta...a tor...a a...udar fe...isme ...ec corre...ir ...ep ...au...a Fli... ...oc ...i...ona mi...eta ...e...nia ma...scula ...aciment refle... lle...iu ra...ar va...a Cui... mere...o via...e fa...enda ven...ar ...arampi esque... missa...e bol...evic pu...ant e...tin...ir ma... Ca...mir ...erro esbia...ada rau...a bi...est e...ut r...im fa...eda

5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad, descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.

Ortografia

41

Tema 10

M (MPC, MPT), NQuan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrfics ja que tenen gaireb el mateix so:Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?

Regles que resolen alguns casos en qu m i n sonen igual:Exemples Davant b, p i m Escrivim m Davant ff gamba, ombra, embenar comprovar, trempat, omplir immbil, commutar, emmetzinar mfasi, samfaina, xamfr, simfonia, triomf, mfora circumvallaci, circumferncia, amfiteatre, amfibi envair, conveni, canviari Excepcions benparlat enmig, granment, tanmateix Escrivim n en els mots comenats per con-, en-, in-: confitar, conferncia, confessi enfonsar, enfilar, enfeinat informar, infinit, infermer circumvallaci, tramvia i triumvir (i derivats)

En els prefixos circum- i amfiEscrivim n Davant v

RemarquesMots que sescriuen amb m Mots que dupliquen la consonant impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, somiar mm gamma, summe, Gemma nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna mpt mpc Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, smptoma, temptar, temptativa, temptejar Les paraules acabades en -sumpci: assumpci, presumpci I paraules com: exempci, redempci

Els grups consonntics mpt i mpc

Les paraules compte, comte i conte

El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus. He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes. Vs amb compte de no caure! El banc li ha cancellat el compte corrent. Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.

u EXERCICIS

1. Completeu les paraules segents amb mb/nv/mv i classifiqueu-les.a.....ulatori, e.....elat, ca.....i, triu.....irat, a.....icis, e.....oltar, e.....estida, i.....itar, rebo.....ori, e.....ussar, co.....ersa, i.....estigar, ta.....oret, be.....ingut, tra.....iaire, ti.....al, co.....inar, to.....ar, co.....idar, e.....afar, e.....eja, e.....otit, e.....ut, circu.....allar

42

Ortografia

M (MPC, MPT), N

Tema 10

mb

nv

mv

2. Completeu aquestes paraules amb mf o nf.co.....iscar trio.....ant co.....essar e.....ebrar co.....usi i.....usi sa.....aina c.....ora .....ora circu.....lex xa.....r e.....arfegar i.....ernal pa.....let co.....ort ni.....a li.....tic co.....raria co.....abular e.....urismar

3. Escriviu els contraris daquestes paraules.moral: perfecte: madur: feli: mediat: mortal: fallible: mbil: voluntari: millorable: pacient: prudent: manejable: material: fidel:

4. I ara escriviu un verb derivat de cadascuna daquestes paraules.petit: creu: fons: mordassa: focus: bell: curis: boig: vermell: mid: fang: car: bala: barca: malalt: vell: mandra: dol: gran: marc: magatzem: faixa: pedra: noble:

5. Completeu les frases segents amb m/n/mm/nn/nm/mn/mp, segons calgui. 1. Li.....fant va esbossar un i.....ocent so.....riure quan li van servir un delicis fla..... amb nata. 2. El jutge va tenir en co.....te a lhora de co.....demnar el presu.....te acusat que en li.....forme presentat consta que les empre.....tes trobades corresponen als culpables de.....etzinar la co.....tessa. 3. Els inco.....tables intents daturar un ate.....tat i.....inent han fracassat. 4. La pre.....sa ha e.....fatitzat la su.....tuositat de les festes del co.....tat, la qual cosa ha enutjat la pri.....irada noblesa del pas. 5. En el so.....i lA.....a es veia caminant so.....mbula pels passadissos de la impre.....ta e.....ig di.....enses piles de paper. 6. T un do i.....at per co.....oure el pblic quan escriu co.....tes i, ta.....ateix, s un pssim recitador de poemes. 7. La Ge.....a, sempre tan be.....parlada, presentava clars s.....tomes de.....briaguesa desprs duns gotets de ro..... cremat.

Ortografia

43

Tema 11

R/RRLa lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:carota, pare, corall, perill rata, roca, enraono, colrar

A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues maneres: amb r o amb rr.A comenament de mot Darrere de consonant Entre vocals Raquel, religi, riquesa, roca, runa Celr, folre, Conrad esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar

Escrivim r Escrivim rr

Remarquesa) Els mots compostos i derivats En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem la erra, encara que quedi entre dues vocals.aantiautobicocontraextrafotoartmic antireligis autoretrat bireactor coreligionari contrareforma extraradi fotoreproducci grecoinframonomultineopolipreradiogrecorom infraroig monorail multiracial neoromnic polirtmia prerom radioreceptor semisobresuprateletermotriultravicesemirecta sobrerealitat suprarenal telereceptor termoregulaci trirectangle ultrarpid vicerector

Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors, otorinolaringleg, etc. b) Emmudiment de la erra final En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrfics. Aix, cal recordar que sescriuen amb r final mots com:Exemples Els infinitius dels verbs lliurar, esperar, tmer, crrer, sortir, fugir carrer carrer clar clarejar por poruc paper paperera flor florir Excepcions Els infinitius dels verbs de la segona conjugaci que acaben en -re: moure, caure, viure

Els primitius de mots derivats en qu apareix una r

44

Ortografia

R/RR

Tema 11

Els mots acabats amb aquests sufixos de derivaci

-ar: alzinar, bestiar, colomar -er: ametller, clauer, fuster -or: blavor, escalfor, maror -dor: escalfador, parador, pescador -tor: cantor, pintor, corrector -sor: impressor, marmessor, professor

A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat, que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:mir, escop va mirar, va escopir

Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de linfinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre o corprendre.

u EXERCICIS

1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definici.co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: Requisit previ a un altre o altres requisits: Atuell per contenir lquids, de formes i matries diverses: Llevar radicalment: Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: Que fa riure: Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): Plantaci que hom explota: Que designa el mateix referent que un altre element: Que prev o combat la rbia:

2. Completeu la taula dacord amb lexemple que us donem.fon aprens temies conec tingussim prenem planyut corries ell va fondre ell fongu jo fondr

Ortografia

45

R/RR

Tema 11

desfs pertany percebien

3. A partir de cadascun dels mots segents escriviu un substantiu acabat en -r.botiga: avi: cirera: bou: pasts: canya: vidre: mercat: venda: carxofa: cendra: buit: carn: gris: ferro:

4. Completeu els mots segents afegint-hi una r o b accentuant-ne la vocal, si cal.consome... llogue... cale... millo... potse... clixe... atza... seito... hindu... estupo... robi... cartro... melo... fre... clamo... llumi... ple... lleuge... fino... calo...

46

Ortografia

Tema 12

L/LL/LLEn catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per, sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrfics a lhora descriure aquestes paraules. Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada: a) Els mots comenats per:allcollillmillsillAll, allegar, allegoria, alleluia, allrgia, allicient, allucinar collaborar, collateral, collocaci, collapse, collectiu, collega, collegi, collisi, collocar illegal, illegible, ills, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre sllaba, sillogisme

b) Els mots acabats per:-ella -ellar -illa -illar aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, franella, legionella, Marcella, mortadella, novella, ombrella, parcella, passarella, salmonella, varicella apellar, cancellar, flagellar, interpellar axilla, Camilla, clorofilla, gorilla, pupilla, tilla, tranquilla capillar, cavillar, destillar, maxillar, oscillar, titillar, vacillar

c) Paraules com:ampulls Avell bllic Brusselles calligrafia cellofana cllula circumvallaci constellaci corall cristall ellipse excellent expellir falla fallera fllic filloxera galls gallicisme hellnic idilli imbecillitat installar intellectual intelligent libllula lilliputenc lulli malleable medulla metllic miscellnia mollusc nulla palliar pllid parallel pellcula penicillina pollen polluir protocollari pullular pusillnime putxinelli rebelli satllit sigills sollicitar tarallejar violoncellista xarello xitxarello

Cal tenir en compte que aquestes paraules no duen ela geminada:alegria, cdula, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, mili, revelar, selecci, solitud, soluci

Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un significat diferent segons que duguin ela geminada o no en duguin:allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) villa (casa) / vila (poblaci) anullar (derogar) / anular (dit anular)

Ortografia

47

L/LL/LL

Tema 12

Per acabar, pareu compte a pronunciar i escriure b les paraules segents: motxila, relotge, trasladar, porcellana, pullver, llgic, aubergnia, bauma motxilla, rellotge, traslladar, porcellana, pullver, lgic, albergnia, balma

u EXERCICIS

1. Escriviu la paraula contrria dels adjectius segents.legal: llegible: limitat: lcit: localitzable: legtim: lgic: les: literari:

2. Escriviu -ela o -ella en lacabament daquests mots.sarsu........ ombr........ client........ fran........ p........ most........ parc........ cand........ gas........ esqu........ varic........ passar........ t........ mortad........ pam........

3. Completeu ara aquests mots amb -ila o -illa.ax........ t........ pap........ cercav........ f........ Cam........ pup........ p........ tequ........ arg........ clorof........ mut........ l........ gor........ cav........

4. Completeu aquests mots amb l o ll i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun.oscillar: oscillaci so.....: co.....aborar: to.....erar: po.....uir: so.....icitar: a.....udir: ampu.....s: he.....nic: inte.....igent: nu.....: rebe.....: a.....egre: a.....ucinar: p.....id: conci.....i: co.....idir: e.....aborar: ga.....ant: de.....egat: tranqui.....:

5. Trieu les paraules adients per completar aquest text.LIu va ..................... (revelar / rebellar) les fotografies que havia fet a la ..................... (vila / villa) on havia passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc ideal per ..................... (eludir / alludir) les obligacions quotidianes, ..................... (anular / anullar) qualsevol maldecap i recuperar l. .................... (al / all) necessari per tornar a la feina desprs de lestiu.

48

Ortografia

L/LL/LL

Tema 12

6. Completeu aquestes frases amb l, ll o ll. 1. Quina fa.....era per co.....ar b la camami.....a! Tampoc no cal ser tan primmirat. 2. El govern ha pa.....iat la seva ma.....a premsa amb uns ampu.....osos actes de ce.....ebraci del mi.....enari del monestir. 3. Li han garantit que aquest medicament s infa.....ible contra la ma.....altia del c.....era perqu no lin quedi cap seqe.....a. 4. A lexamen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurdica; et poden preguntar qu s una cdu.....a de citaci, un recurs dape.....aci, la .....egtima, etc. 5. Tras.....adeu amb molta cura al pis de la Mique.....a aquesta exce.....ent co.....ecci de tasses de porce.....ana que va heretar de la seva via. 6. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informtic ha patit un co.....apse co.....ossal que ha causat la cance.....aci de mi.....ers de vols. 7. En la tert.....ia literria daquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una de les nove.....istes ms c.....ebres del nou mi.....enni. 8. La insta.....aci de ms tanques met.....iques no so.....ucionar el problema dels accidents que hi ha en la circumva.....aci nord. 9. Deixat de fa.....rnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....cula s lidi.....i entre els protagonistes. 10. Calcu.....em que els ttols que ha acumu.....at la se.....ecci nacional dhalterof.....ia no cabran en les noves vitrines.

Ortografia

49

Tema 13

HLa lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem handicap, hawai, Hlsinki, hippy, Shara

Conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres llenges. Per exemple, escrivim amb hac:haixix hecatombe hendecasllab hrnia hiptesi hoquei ham hectolitre heptgon heterosexual hissar hort hmster hellnic herldic hexgon hivern humitat handbol hemisferi herba higiene homicida harmonia hemorrgia hereu hiprbole homogeni

Tamb escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, paraules com:adherir conhort inherent tothom ahir cohesi inhibir tothora alcohol cohibir menhir aleshores exhalar subhasta alhora exhaurir subtrahend

Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:avui exuberant orfe benaurat Ester orxata Bo Judit tru cacauet malaurat Tall coet Ma

RemarquesCal fixar-se en els homnims o parnims. Per exemple, cal distingir b:ha: forma del verb haver ah!: interjecci a: preposici El vent ha fet caure les fulles. Ah!, eres tu qui trucava? Agafarem lavi a Girona.

50

Ortografia

H

Tema 13

he: forma del verb haver eh: interjecci

He escoltat la rdio tot el mat. Eh?, qu dius?

hem: forma del verb haver em: pronom feble

Els pares hem de ser responsables. Em dic Joana.

u EXERCICIS

1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna....bil: ...ospital: ...orgull: ...armonia: ...al: ...gil: ...ombra: ...ereu: ...omogeni: ...ivern: ...rnia: ...mfasi: ...umit: ...igiene: ...um: ...oste: ...ona: ...imant:

2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-lescorrectament.air ahir Ma ostatge totom exibir ind Zuric aderir Vic isard conort inalar erba cacauet orfe stia orxata emicicle tru Ester coet coibir ermtic Tall avui inibir ermit exaurir anel Bo coesi menir exgon emorrgia exaustiu iptesi exultant Elisabet subasta endecasllab malaurat exorbitant ortodox Montblanc

3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.i/hi: Hi va anar i en va tornar rpidament. 1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura ................ ................ posava b (en lecografia).

Ortografia

51

H

Tema 13

2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un ................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res. 3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga. 4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo? 5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has portat. 6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers? 7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic. 8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................ oberta de la ................ tancada. 9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap. 10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.

52

Ortografia

Morfosintaxi

Tema 1

LORACILoraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet. Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:Categoria Substantius Adjectius Determinants Definici Mots que representen o designen una persona, un animal o una cosa (concreta o abstracta) Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna caracterstica. Hi concorden amb gnere i nombre Mots que acompanyen el nom, el determinen i nindiquen el nombre i el gnere Mots que expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els podem classificar en: copulatius predicatius: transitius, intransitius, reflexius i recprocs Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o que queden sobreentesos Partcules invariables que enllacen un element sintctic amb el seu complement Partcules que relacionen mots o oracions Mots invariables que modifiquen el significat dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi Exemples fill, gat, museu, pau blanc, gros, meu, quart el, un, tres, algun, meva, aquest, quin copulatius: semblar, estar, ser transitius: cantar intransitius: arribar reflexius: rentar-se recprocs: escriures ell, que, li, ho a, de, en, amb perqu, quan, si b, avui, aqu, no, s

Verbs

Pronoms Preposicions Conjuncions Adverbis

Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma verbal, que fa la funci de predicat. SN (Subjecte) + SV (Predicat) El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel verb.LArnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit. El meu gat s molt esquerp. Aquest mas t el sostre malms.

El nucli del predicat s el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements:La Mireia ha marxat en bicicleta. El nostre pare era alguers.

Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si hi fossin.54 Morfosintaxi

LORACI

Tema 1

Marxarem dhora. Jo estudio a la biblioteca. Ella, a casa. Rebaixes!

(Sentn que el subjecte elidit s nosaltres) (Sentn que el verb elidit de la segona oraci s estudia) (Sentn que el verb elidit s hi ha)

De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre element, tot i tractar-se doracions. El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.Es viu b