nivell Com dominar elpdf.teidedigital.com/cat/3398/Solucionari Nivell_C.pdf · 4 Com dominar el nivell C · Solucionari · Teide 18 a) Anirem a l’hotel passant per l’alberg (o

nivell CCom dominar el Solucionari

2

Com dominar el nivell C Solucionari Teide

Unitat 1

Pg. 2

1 capit, xit, per, rpida, esttica, cinquprudncia, polons, vost, trbol, dinov, finlandsvint, resistncia, vint-i-dos, hongars, vigncia, pndolmrit, sis, francs, demncia, irlands, decnciacaf, escocs, scol, mbil, autgraf, cmode

2-ncia (noms derivats dadjectius): prudncia, resistncia, demncia, vigncia, decncia. (Ms: insolncia, urgncia, indigncia, displicncia, opulncia...)

-s (adjectius i noms gentilicis): polons, escocs, francs, hongars, irlands, finlands. (Ms: angls, portugus, dans, ucrans, japons...)

- (ordinals): vint, sis, vint-i-dos, dinov, cinqu. (Ms: quarant, seixanta-tres, tretz, noranta-un...)

Pg. 3

3tmid, estar, nic, posar, anir, nvolcalors, una frmula, un congrs, estengus, noms, esplendorsvingus, olors, deixar, difcil, verins, caigusaccs, mtic, avantatjs, rigors, nixer, til

4-s (adjectius derivats de noms): calors, olors, avantatjs, rigors, verins, esplendors. (Ms: envejs, espants, gloris, sucs, vents...)

-s (1a i 3a persones singular de limperfet de subjuntiu): vingus, estengus, caigus. (Ms: digus, penss, cregus...)

- (1a persona singular del futur dindicatiu): estar, deixar, posar, anir. (Ms: comprar, preparar, sortir, far...)

Unitat 2

Pg. 4

5les finestres cegues, unes botigues fosques, algunes branques llargues

els deutes pblics, mitges paraules, unes monges catliques

uns paraiges negres, aquelles eges* ranques, unes altres taques llargues

unes lnies obliqes, les niques venjances, aquestes mosques boges

* La forma eugues s el plural de la variant sinnima euga.

6 tancar plegar llenar menjarjo tanco plego lleno menjotu tanques plegues llences mengesell/ella/vost tanca plega llena menjanosaltres tanquem pleguem llencem mengemvosaltres/vs tanqueu plegueu llenceu mengeuells/elles/vosts tanquen pleguen llencen mengen

Pg. 5

7 a) Exigeixen lalliberament de lhomicida de la germana de

lambaixador? ambaixador: en castell hi ha e- a larrel: embajador.

b) LAnna era una poltica molt noble que provenia del nord de Sardenya. Sardenya: en castell hi ha -e- a larrel: Cerdea.

c) La Caterina sha ben enamorat del modista del venat. Caterina: en castell hi ha -a- desprs de la t: Catalina.

d) Aquell electricista de Terrassa s un assass en srie. assass: en castell hi ha -e- a larrel: asesino. [La forma Tarrasa no s oficial i sha de bandejar en qualsevol llengua.]

e) El monarca dAnglaterra preg als seus conciutadans que no avaluessin encara la seva gesti. avaluessin: en castell hi ha e- a larrel: evaluasen.

f) Aquesta conducta s una prova eloqent de lesperit sucida del sergent. sergent: en castell hi ha -a- a larrel: sargento.

g) La poblaci jueva el considera tot un patriarca i se sent en deute amb ell. deute (m.): en castell deuda (f.) acaba en -a.

Pg. 6

8Terminacions excepcionals:

a) Masculins en -a: -arca: monarca, patriarca. -ista: modista, electricista. -cida: homicida, sucida.

b) Femenins en -e: -ble (adj. invariable): noble. Altres: srie (deute, per, s mascul).

9Possibles respostes:

assas [castell: asesino] derivat: assassinatavaluar [castell: evaluar] derivat: avaluaciavantatge [castell: ventaja] derivat: avantatjsavaria [castell: avera] derivat: avariar-serancor [castell: rencor] derivat: rancorsdavant [castell: delante] derivat: davanterdarrere [castell: detrs] derivat: endarrerircinquanta [castell: cincuenta] derivat: cinquantena

assemblea [castell: asamblea] derivat: assembleariCaterina [castell: Catalina] derivat: encaterinar-se quedar embadalitefeminat [castell: afeminado] derivat: efeminamentEmpar [castell: Amparo] derivat: empararEmpord [castell: Ampurdn] derivat: empordansEmpries [castell: Ampurias] derivat: emporitenyor [castell: aoranza] derivat: enyoranameravella [castell: maravilla] derivat: meravellsresplendir [castell: resplandecer] derivat: resplendentsergent [castell: sargento] derivat: sergenteriatreball [castell: trabajo] derivat: treballar

3


verns [castell: barniz] derivat: envernissaresprrec [castell: esprrago] derivat: esparreguera

Pg. 7

10a) La vostra pobra cosina sestava en un rac tota desolada.

b) Aquell dentista negre havia nascut a Egipte.

c) LEsteve i lEsmaragda sestaven ajaguts damunt lherbei mentre llampeguejava.

d) Ara gaireb tothom sap escriure, per no era aix durant el Renaixement.

e) Obrem ara la porta una altra vegada. Oi que desprs no et faria res tancar-me-la darrere meu?

f) Si voleu aprendre a nedar, no tragueu tan sovint el cap de laigua.

g) De jove, la pediatra feia de peixatera a plaa; i el seu marit, que tamb s pediatre, havia despatxat en una ferreteria.

Unitat 3

Pg. 8

11a) El collaret se li ha omplert de brutcia.

b) Com que no veia la lnia horitzontal, li van aconsellar unes noves ulleres.

c) De tant acostar-se a les onades, aquell individu sha mullat de cap a peus.

d) En llenar a la foguera les fustes ms gruixudes, sha format una gran fumera.

e) No puc xuclar laigua dipositada si no disposo de ms recursos tcnics.

f) El foraster es va agenollar en apropar-se a la zona porturia.

g) Van netejar la fullaraca i altres residus acumulats durant mesos.

h) Sha abocat a la finestra per veure els baixos dels comeros.

Pg. 9

12a) T una mala jeia, aquest home! Sembla que, en comptes

denraonar, escupi les paraules: esquitxa odi...

b) Sento que la directora est tossint: en deu haver agafat un de ca lample, de refredat, sortint a passejar sota la pluja!

c) Vs-ten, surt daqu, noi, que si em fas caure mhauran de collir amb pinces em deia lvia Ci.

d) Si no trinxes b la fruita del pur, veurs com la menuda shi ennuega, tus i lescup a terra.

e) La Roser sempre cus all que es forada i, si li cau una agulla, la cull de seguida perqu ning se la clavi.

Unitat 4

Pg. 10

13lassemblea (f.), lunivers (m.), lhivern (m.), lindigent (m.) / la indigent (f.), lestona (f.)

llcera (f.), la intensitat (f.), la urgncia (f.), linvitat (m.), la uruguaiana (f.)

14a) Passo per lhort fins a sortir davant landana de lestaci.

b) Escric a lamic i a lamiga. Els parlo de lemoci que sento envers ell i ella.

c) La fi de limperi era la principal preocupaci de lemperador de lestat afric.

d) Els parlava de la prova que feien a linstitut, per es referia a lexamen de lassignatura.

e) No sha adonat encara de lavantatge de linvent de lenginyer de lequip estranger.

Pg. 11

15a) La indicava.

b) Lhipnotitzo amb un pndol trucat.

c) La illustrarem amb motius allegrics.

d) Lignora.

e) La humiliava amb preguntes enrevessades.

f) Els indignats la incompliran.

g) En sortir del port, lhissen.

h) La untaven amb mantega.

16a)

me lagafa me lagafa mels agafa me les agafa

te lagafa te lagafatels agafa te les agafa

se lagafa se lagafasels agafa se les agafa

b)agafa-mel!agafa-me-la!agafa-mels!agafa-me-les!

agafa-tel!agafa-te-la!agafa-tels!agafa-te-les!

agafans-el!agafans-la!agafans-els!agafans-les!

Pg. 12

17jo meixugotu teixuguesell / ella / vost seixuganosaltres ens eixuguemvosaltres / vs us eixugueuells / elles / vosts seixuguen

4


18a) Anirem a lhotel passant per lalberg (o de lalberg).

b) Ens arribarem fins a lEstartit a travs de lavinguda del riu (o pel riu).

c) Li agrada el so, per professionalment es dedica a la imatge i a lart grfic en general. (Admissible: ... i lart grfic en general)

d) Eliminar la unitat de lilla era la instrucci dictada pel ms alt comandament de lexrcit de lArgentina (o a lArgentina).

e) La instncia parla noms de linfermer i no pas de la infermera.

f) Lnic problema ha provingut de la impacincia de lHctor i (de) la histria de lHelena.

Pg. 13

19a) La inflamaci de lorella dreta li arribava fins a lull i loblig

a canviar els auriculars (o dauriculars).

b) Tornava de lajuntament (o a lajuntament), on ja havia lliurat la instncia.

c) La urbanitzaci on viu la Irene s la millor de lilla.

d) Lnica cosa que se li va acudir fou agafar larma i disparar contra la iguana.

e) La illusi de lEva s anar a viure amb lAlbert i (amb) lOlga prop de lAtlntic.

f) Lhostaler de lavinguda de lOm va penjar un rtol pintat a loli a la faana de ledifici.

20(Que jo ara) men vagi(Que tu ara) ten vagis(Que ell / ella / vost ara) sen vagi(Que nosaltres ara) ens nanem(Que vosaltres / vs ara) us naneu(Que ells / elles / vosts ara) sen vagin

Unitat 5

Pg. 14

21vis-qu, set-ze, anys (monosllab), sal-vat-ge, peus, cor-ri-ols, bai-xa-va, ba-nya-va, at-zar, comp-te, com-pa-nyi-a, hau-ri-a, as-se-de-ga-des, co-mar-ques, Gar-ri-gues, fu (monosllab), co-nei-xen-a, for-mat-ge, o-ve-lla

Pg. 15

22a) dis-ci-pli-na fr-ri-ab) he-ro--na pa-lla-re-sac) guer-rer pa-ra-gua-id) en-ques-ta su-s-sae) ra-m pe-ne-de-sencf) dei-xa cr-rerg) Pas-qua flo-ri-dah) bres-so-leig su-aui) e-va-cu-ar ca-sesj) dis-se-nyar au-di-o-vi-su-als

Unitat 6

Pg. 16

23Amb (oberta): esfric, mtode.

Amb (tancada): tamb, crixer, el congrs, accs.

Amb (oberta): autombil, prleg, rfena.

Amb (tancada): llumins, plujs, estmac, bot [amb accent grfic si s nom; sense accent grfic si s una forma del verb botar: jo boto, amb la primera o pronunciada tancada].

Pg. 17

24a) El cor li batega (o, en passat, bateg) molt rpid desprs de

la prctica dexercici fsic.

b) He dit al nostre company portugus que no vindr a classe de matemtiques, sin que assistir noms a la de fsica quntica.

c) La prxima pellcula tracta dun qumic que experimentava amb cadvers docells aqutics. Un tema ben esgarrifs!

d) La cermica ibrica sempre ha estat molt valorada pels historiadors hispnics.

Unitat 7

Pg. 18

25a) Si lrsula no t crossa, vost li haur de donar la m.

b) Sisplau, dna aquest tros de pa a la dona, que a tu et t ms confiana.

c) El vostre nt ja podria venir ms net al gimns: tothom diu que ell fa una catipn que tomba!

d) Jo sc molt dormilega, no com ell: sempre dormo com un soc, assegut al sof de lhabitaci de baix.

e) Ells rai! Com que sn petits, els agafa el son ben dhora i perden de vista el mn.

f) De les eines de ms dun s, no us en refieu: no sn prou tils perqu fallen sovint!

Pg. 19

26Yes*Com que dangls no en s res,perqu sc nat a pagsi tinc el cap ben esps,per miro pel meu inters...

... he decidit, comproms,matricular-me, ara ves, a lacadmia dangls;que, parlant-lo com si resi entenent-lo ben ents,em faci de contrapsi savi i ric com burgs.

5


I aix que nomplo limprssigno en un tres i no res,i, ms de pressa que ests,compro les sessions a pes.

No em pregunteu si nhe aprs,ni si he aprovat o susps:que lacadmia dangls,potser hi era per no yes!Que dels aprenents, ai ves,cap no nha sortit ills!

Mentrestant, s ben pals,parlo i escric polons.Potser amb el temps i una canya....Fills de la Gran Bretanya!

Jordi Soler

Hi ha una colla de participis irregulars que acaben en -s: (en el text) comproms, ents, imprs, ests, aprs i susps (com a tals participis, per, a la can noms hi funcionen aprs i susps; la resta sn adjectius, llevat dimprs, habilitat com a nom).

* Es tracta dun joc entre ladverbi afirmatiu angls yes i la seqncia homfona catalana hi s (en allusi a certes acadmies dangls que, fa anys, van plegar sobtadament i van deixar els aprenents penjats acadmicament i econmicament...).

Unitat 8

Pg. 20

27in-tel-li-gn-ci-a, Gr-ci-a, r-du-a, es-p-ci-e, es-t-tu-a

car-nis-se-ri-a, La-p-ni-a, ten-dn-ci-a, pro-ms-cu-a, me-m-ri-a

vic-t-ri-a, I-t-li-a, ar-ti-lle-ri-a, plus-v-lu-a, por-que-ri-a

m-tu-a, Rs-si-a, bru-t-ci-a, cal-v-ci-e, li-tu-

28sa-mu-rai, o-bli-qua (adj.), reu-ma, a-ca-d-mi-a, pas-qua, Bis-ca-ia

ai-gua, qut-xu-a, bon-sai, La-ia, a-vi- (n.), Gui-ps-co-a

pi-ra-gua, al-cal-di-a, llen-gua, ca--tic, con-ti-gua, gui-pus-co-

teu-la, quo-ci-ent, re-ac-ci-o-na-ri-a (v.), far-ma-cu-ti-ca, gru-a, pr-du-a

nu-tic, te-ra-pu-tic, sa-rau, e-gua, gua-ca-mai, cus-tic

Pg. 21

29Alguns exemples de cada:

noms de botigues acabats en -eria. Ex.: cansaladeria, carnisseria, cerveseria, confiteria, copisteria, fruiteria, gelateria, matalasseria, orxateria, pastisseria, peixateria, perfumeria, perruqueria, pizzeria, rellotgeria, sabateria,

serralleria, tintoreria, vidrieria, xampanyeria, xarcuteria, xurreria, etc.

noms de dona esdrixols acabats en consonant + -ia ton. Ex.: Amablia, Amlia, Amlia, Antnia, Ceclia, Clia, Cludia, Emlia, Engrcia, Eugnia, Eullia, Flvia, Glria, Grcia, Hermnia, Ignsia, Jlia, Melnia, Natlia, Ndia, Nolia, Nria, Obdlia, Oflia, Olvia, Quitria, Slvia, Valria, Victria, Virgnia, Xnia, etc.

noms de dona plans acabats en -ia tnic. Ex.: Maria, Rosalia, Lia, Sofia, Estefania, etc.

Unitat 9

Pg. 22

30a) Agram que no hagi disminut la collita de ram.

b) Laigera sha embussat i, per consegent, laigua no tira avall.

c) Els dies feiners en Ral no feia res que pogus amonar el venat.

d) Aquestes deixalles sn produdes per una petroliera sussa (per els fruits dels seus guanys no es veuen enlloc...).

e) Sal: no mhas obet quan the demanat que no li envis cartes amb tanta freqncia.

f) La reina de Sucia passar les vacances destiu al sud dEivissa.

g) Lantiguitat daquesta joia no seria difcil davaluar.

Pg. 23

31Portat pels seus amics ms ntims, el tat amb el pare va fer el trajecte de lesglsia al cementiri de la Sort, cam bastant llarg que va ser acompanyat pel so de les campanes. Un so de campanes que desprs he sentit en els meus somnis, un so cadencis, un dileg inacabable entre dos tons obsessius, com si fos lexpressi duna veritat eterna: la veritat del retorn impossible. Quan vam arribar al cementiri vaig comprendre que all que va comenar amb la conversa amb la meva mare no era cap fun-ci, ni cap pellcula, que aquell tat contenia el que quedava del meu pare i que ja no el veuria mai ms. I vaig sentir-me ferida, trada, amb aquella sensaci dimpotncia que desprs, fatal-ment, he tornat a sentir.

Unitat 10

Pg. 24

32a) La seva habitaci s un desori, de tan desendreada que

la t!

b) Va presumir de tenir tota una barcassa i, ben mirat, tot el que posseeix s una embarcaci petitssima.

c) La baronessa ens va tractar amb duresa i altivesa.

d) Aquests prssecs sn ms sucosos que les cireres ms vermelloses.

6


e) Ens ha dolgut molt que ens acusessin de no impedir que la zebra mossegus el zoleg del museu.

f) Les possibilitats que aquesta gasela ens ataqui sn molt escasses.

g) El desenlla daquest assumpte s certament imprevisible.

h) El president de lempresa ha representat excellentment tots els associats.

Pg. 25

33a) Per esmorzar, en Marcel i en Maral han menjat enciam

i ceba amb altres hortalisses casolanes.

b) Si el resultat no s positiu, haurs de tornar a comenar loperaci des del principi.

c) La tassa del vter sha embussat i haurem davisar una persona entesa en aquesta mena durgncies.

d) A dues passes de lesglsia, hi ha una carnisseria molt famosa, a la qual acudeix amb assidutat una clientela molt nombrosa.

e) Els massatges de la Rosa sn molt desagradables: ms que amassar, pessiga!

Unitat 11

Pg. 26

34

Entre vocalsResta de

casosen mots simples

amb prefixos cultes

erra mltiple

[r]

1a) torrada, arrissar, arrabassar

2a) antireligis, teleradar, suprarenal, neorealisme, contrarestar, semirecta

3a) enredaire, risc, tergiversar

essa sorda[s]

1b) gossada, arrissar, tossal, arrabassar

2b) homosexual, antisocial, semisalvatge, ultras, autosuggesti, telesrie, ecosistema

3b) dansa, compensar, soca

Unitat 12

Pg. 27

35a) No hi havia ning a casa seva: ni tan sols hi ha trobat lavi

Tomeu.

b) No plovia pas: en aquell moment estava nevant de valent!

c) Quan acabava la feina de la botiga, lEsteve es canviava la roba i es posava a treballar de manobre pel seu compte en una altra banda.

d) Sa filla est escrivint tot el dia: no li conv treballar tantes hores! Jo no ho aprovo, aix!

e) No vacillava a acusar-vos de covards per no haver sabut defensar els bns mobles i els immobles dels nostres rebesavis.

Unitat 13

Pg. 28

36p / ba) En Josep encara no sap que avui el nostre president rep

lequip nacional.

b) Est tip que li donin aquell xarop: quan lin donen, lescup.

t / da) Darrere la paret es divisava, en tota la seva amplitud, una

ciutat emmarcada en un paisatge esplndid.

b) Aquell soldat mut era el seu marit, un home de mitjana edat fred i fora covard.

c / ga) Al teu amic li fan fstic els esprrecs a la brasa.

b) El teleg i lastrleg sn enemics irreconciliables.

c) Jo mantinc que, si li han imposat un cstig, s perqu ha fet un pessic a lestmac del dramaturg suec, un antic amic.

Pg. 29

37a) En Gerard no sap la diferncia gens subtil entre robatori

i furt.

b) El Francesc sha declarat objector de conscincia. No es pot pas considerar un gest tmid!

c) Recaptaran diners per als escriptors capturats als Carpats, en concret a lextrem nord-est.

d) LAlfred diu que un tast de vins de Ciutat del Cap, a Sud-frica, hauria estat magnfic, si ms no extic.

e) LEduard, tan superb, sha quedat ben sord i mut.

f) Un talp ha fugit del bosc i sha refugiat en un sot de prop de lalberg de Casp.

g) Ladvocat ha suggerit al meu amic Marc que no signi cap tractat que no sigui del tot respectus amb les minories tniques.

Unitat 14

Pg. 30-31

38(En els mots amb subratllat simple apareix el so [t]; en els que tenen subratllat doble, el so [ks] i [gz].)

Exercici seixanta Pinotxo s un putxinelli un xic fatxenda per sexpressa amb una sintaxi excellent.

7


Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos, el xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig.

A Bordeus diu que els ms xovinistes beuen xampany, per aqu baix en Pedro Ximnez noms xarrupa xers.

Amb vi xarello aqu mengem xat i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava.

Els xilens, teixeixen xals,A Texas no en vesteixen.Ni xeviots ni xinellesperqu no shi atreveixen. [...]

La Xnia senclenxina mentre el xfer fa sonar el clxon, xfec, xavalla en xecs, i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa.

Patxanga en estat de xoc, xarlatans, taxis, faxos, flaixos Grouchos Marxs, Quixots i Sanchos. La rauxa sestn dElx a la Garrotxa, dAndratx a Flix, Flix, Flix! I un xafarder llegeix el Xoriguera.

I en Pinxo va dir a en Panxo: Vols que et xuti amb un punx? I en Panxo va dir a en Pinxo: Xutam, per a la panxa, no!

elS AmicS de leS ArtS

[Nota.] La xilografia exclusiva del text dalexandrins den Xnius sorgeix dun pretext que ara mateix s fora de context com un gronxador sense reixes.

Unitat 15

Pg. 32

39a) LAssumpta va tenir la temptaci denfilar-se al tamboret.

b) Durant lhora de gimnstica ens posvem en circumferncia, s a dir, en rotllana.

c) Han condemnat els autors de latemptat amb cotxe bomba i seran empresonats durant seixanta anys.

d) Aquest enginyer alemany ha inventat un tipus de tanca de jard que et conv.

e) En Joaquim li ha servit codonyat sucat amb rom i amb pols de canyella al damunt.

f) A lEmma se li han encongit els camals daquests pantalons i hem hagut dallargar-los-hi i eixamplar-los-hi.

Pg. 33

40a) La Bella dorment s dels germans Grimm, que ms que

escriure contes propis van recollir-ne de la saviesa popular alemanya.

b) Vs amb compte amb els nobles, siguin comtes o comtesses, barons o baronesses.

c) Abans del novembre lAdam safanyava a comprar moniatos i castanyes per a lEva.

d) El comptable daquesta empresa ha obert un compte corrent.

e) Aquest home diu que compta amb els dits, perqu, si no, no li surten els comptes.

f) A lEstevet no li agradava que li contessin contes de fades: els trobava massa fantasiosos.

Unitat 16

Pg. 34

41

a) Parallelament a la collocaci de la primera pedra del nou museu sobre la intelligncia artificial, un collectiu destudiants en rebelli va interpellar les autoritats i van escriure paraules grolleres a les cartelleres.

b) Com que viure en aquella vila tan plena de bars el perjudicava en la seva tasca creadora, va optar per traslladar-se al Ripolls i viure en un rac idllic, amb milions de libllules i de mosteles, entre altres bestioles que alimentaven la seva imaginaci literria.

c) Entre els seus collaboradors sempre hi havia gent riallera.

d) La seva religi eren les seleccions futbolstiques.

e) No est gens alegre perqu el seu collega no duu la motxilla dels aliments.

Unitat 17

Pg. 35

42a) Malauradament [sense h], no es van adherir al projecte

delaborar [sense h] orxata [sense h] a partir de cacauet [sense h] i ametlla.

b) La principal hortalissa que exportaven [sense h] cap a Holanda era lalbergnia [sense h].

c) Lermit [sense h] era un home molt humil i lexasperava [sense h] la gent orgullosa [sense h].

d) Era molt desinhibida i va ser exhibicionista fins al dia que va quedar embarassada [sense h].

e) Tothom va estar dacord a prohibir la ingesta dalcohol durant lexecuci [sense h] de lobra [sense h].

f) Algun infant [sense h] devia haver agafat aquell coet [sense h] de joguina per tirar-lo enlaire [sense h].

g) Consideraren illcit [sense h] exhibir el cadver exhumat de lrfena [sense h] hongaresa.

8


Unitat 18

Pg. 36

43servir-la [r], feble [bb], rebent-ho [t], soluble [bb]

ms herbei [z], bitllet [], noble [bb], vetllar [] []cent anys [t], aquest individu [s], sant Elm [t], venir de gust [] [t]

rumb [], Francesc [k], vint-i-quatre [t], amb ametllers [b] [] []

44Respostes segons el catal del Principat de Catalunya:

ahir, crrer, cantar, futur, profund, elegant mar, Pallars, ficar-la, doncs, temps, aquest nen

Pg. 37

45els ocis [z], ms obres [z], principis objectius [z], resplendeix el sol []ests aturat [z], tots els avis [z] [z], dones electes [z], boix escanyolit []raig abunds [d], veig ombres [d], despatx obert [d], boig hostil [d]

Unitat 19

Pg. 38

46a)

Els nens

despistatsestrangers

badocscovards

ho han fet

malament.b.aix.

rpidament.adjectiu adv.

b)

No

enslietus

fa

porangniagrciagoig

que hi

vagin.tornin.passin.visquin.

pron. feble nom verb

c)

Trobars

laaquella

unaalguna

carpeta

damuntsotavora

darrere

els arxivadors.

determinant preposici

d)Com queJa que

Ats queVist que

et veuen

tanmsmoltpoc

feli, et pregun-taran

ququan

oncom

menges.

locuci conj.

(causal)adv.

pron. /adv.

interr.

Pg. 39

47Heus ac el poema parodiat:

Assaig de cntic en el temple

Oh!, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com magradaria dallunyar-men, nord enll, on diuen que la gent s neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feli.

Aleshores, a la congregaci, els germans dirien desaprovant: Com locell que deixa el niu, aix lhome que abandona el seu indret, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei de lantiga saviesa daquest meu rid poble. Per no he de seguir mai el meu somni, i em quedar aqu fins a la mort, car sc tamb molt covard i salvatge i estimo a ms amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada ptria.

Salvador eSpriu

Comparaci dels set primers versos daquests dos poemes (lestructura gramatical s parallela: identitat de les classes de mots o fins i tot coincidncia total):

Espriu Oh! que cansat estic de la mevaPere Quart Oh! que avingut estic amb la meva

Clas

ses

de

mot

s

inte

rjecc

i

adve

rbi (

de

quan

titat

)

part

icip

i (us

at

com

a a

djec

tiu)

verb

prep

osic

i

dete

rmin

ant

artic

le d

efini

t

dete

rmin

ant

poss

essi

u

Espriu covarda, vella, tan salvatge terra,Pere Quart petita, esclava, poc sortosa terra,

Clas

ses

de m

ots

adje

ctiu

adje

ctiu

adve

rbi d

e qu

antit

at

adje

ctiu

nom

Espriu i com m agradaria d allunyar -me n,Pere Quart

i com em recaria d allunyar -me n,

Clas

ses

de

mot

s

conj

unci

co

ordi

nant

co

pula

tiva

adve

rbi d

e m

aner

a-qu

antit

at

pron

om p

erso

nal

verb

prep

osic

i

verb

pron

om p

erso

nal

pron

om a

dver

bial

9


Espriu nord enll,

Pere Quart sud avall,Cl

asse

s de

m

ots

nom

adve

rbi d

e llo

c (d

irecc

i)

Espriu on diuen que la gent s neta

Pere Quart on sembla que la gent s bruta

Clas

ses

de m

ots

pron

om re

latiu

- ad

verb

i de

lloc

(situ

aci

)

verb

conj

unci

co

mpl

etiv

a

dete

rmin

ant

artic

le d

efini

t

nom

verb

adje

ctiu

Espriu i noble, culta, rica, lliurePere Quart i pobra, accidiosa, inculta,

Clas

ses

de m

ots

conj

unci

co

ordi

nant

copu

lativ

a

adje

ctiu

adje

ctiu

adje

ctiu

adje

ctiu

Espriu desvetllada i (conjunci copulativa) feliPere Quart resignada, (juxtaposici) insolvent!

Clas

ses

de m

ots

adje

ctiu

adje

ctiu

Pg. 40


a) Haurem danar per fora a casa seva. (forosament)

b) Sempre et fa esperar a posta? (expressament / intencionadament / deliberadament / premeditadament / voluntriament)

c) El metge va acudir tot seguit al lloc dels fets.* (immediatament / seguidament)

d) En Jordi ha tornat del Kazakhstan del tot canviat. (totalment / completament / ntegrament)

e) Aquell individu s dall ms enganxs. (considerablement / notablement)

f) En aquella manifestaci, hi havia a penes cent persones. (escassament)

g) Com que s crtic de cinema, veu de franc totes les pellcules. (gratutament)

h) Loncle Jaume ens va explicar la histria fil per randa. (detalladament / minuciosament)

i) Sel va estar mirant de fit a fit tota lestona. (fixament)

* Lexemple s ambigu: si vol dir que el metge va acudir-hi de pressa, ladverbi seguidament no hi escau; si vol dir que va acudir-hi desprs de fer una altra cosa, s.

Pg. 41

49a) Va venir en companyia del seu germ.

Va venir amb el seu germ.

b) Entrava un raig de llum a travs duna escletxa. Entrava un raig de llum per una escletxa.

c) Ho van pagar per mitj dun xec. Ho van pagar mitjanant / amb un xec.

d) Actu dacord amb les seves conviccions. Actu segons les seves conviccions.

e) Respecte a aquesta qesti, hi ha unanimitat total. Sobre aquesta qesti, hi ha unanimitat total.

f) El recital va celebrar-se no obstant la pluja. El recital va celebrar-se malgrat la pluja.

g) Ho ha fet tothom a excepci dell. Ho ha fet tothom excepte ell.

h) El cotxe anava en direcci a Guardamar. El cotxe anava envers / vers Guardamar.

Pg. 42

50a) En general, li ho comunicaven tot de paraula / de viva veu.*b) Per desgrcia, va venir de nou aquell individu tan

apegals.

c) Per sort, lambulncia va arribar tot seguit / a lacte.

d) En realitat era preferible danar-hi en persona.

e) En aquella empresa, per fi / a la fi, tothom va arribar a cobrar si fa no fa / ms o menys / poc o molt el mateix.

* Existeixen expressions que volen dir el mateix (de forma verbal o de forma oral), per no es pot dir que siguin locucions.

Pg. 43


a) Si vas on et dic, tarreglaran immediatament / tot seguit.*

b) Prcticament no / Amb prou feines ens vas deixar escoltar la primera can del disc!

c) Lentament / De mica en mica somple la pica.

d) Jiem tranquils damunt lherba i, sobtadament / de cop / de cop i volta / de sobte (NO: de repent, repentinament), vam sentir els trets dun caador...

* Ladverbi seguidament no hi escau perqu lexemple no alludeix a fer una cosa a continuaci duna altra. Seguidament vol dir duna manera seguida, sense interrupci.

Unitat 20

Pg. 44

52amagar enaiguar aixecaramago enaiguo aixecoamagues enaiges aixequesamaga enaigua aixecaamaguem enaigem aixequemamagueu enaigeu aixequeuamaguen enaigen aixequen

10


alar envejar adequaralo envejo adequoalces enveges adeqesala enveja adequaalcem envegem adeqemalceu envegeu adeqeualcen envegen adeqen

53Segueixen dormir dormi Segueixen servir serveixi

ajupir-se sajupi avorrir avorreixi

bullir bulli vestir vesteixi

munyir munyi garantir garanteixi

sentir senti requerir requereixi

acovardir acovardeixi

descobrir descobreixi

cenyir cenyeixi

reflectir reflecteixi

Pg. 45

54corrompre rebatrecorrompo rebatocorromps rebatscorromp rebatcorrompem rebatemcorrompeu rebateucorrompen rebaten

Pg. 46

55

interrompre debatre

Futur Condicional Futur Condicional

interrompr interrompria debatr debatria

interromprs interrompries debatrs debatries

interrompr interrompria debatr debatria

interromprem interromprem debatrem debatrem

interrompreu interrompreu debatreu debatreu

interrompran interromprien debatran debatrien

Pg. 47

56a) Avui lhem vist, per no hi hem pogut enraonar.

Ahir el vam veure, per no hi vam poder enraonar.

b) Ahir vas menjar pollastre amb samfaina i set va posar malament. Avui has menjat pollastre i se tha posat malament.

c) Ahir vaig dir al seu pare: Passar a veuret. Avui he dit al seu pare que el passar a veure.

Pg. 48-49

57LASE LLEST

En Quim de les Forques estava de pega, amb els ases: se li per-dien, els hi prenien, se li escapaven, se li posaven malalts, se li morien...

En tenia un que havia comprat justament a la fira de Viladases, de tanta anomenada que shavia perdut tres o quatre vegades, per sempre havia acabat sortint al lloc ms impensat. Ara se li havia tornat a perdre, passaven els dies i el ruquet no apareixia enlloc. I els vens, sempre disposats a riures dels maldecaps dels altres, hi feien la mar de barrila.

Lun daquests vens, en Mu de les Puces, que, quan es tractava de mortificar, sempre anava una mica ms enll que els altres, li va dir:

Que no saps qu mhan dit, Quim? Que el teu ase fa de secre-tari de lajuntament a Vilacivada?

Sense immutar-se gens ni mica, en Quim de les Forques li va contestar:

Aix s que no mestranya pas gens. No era pas perqu s, que sempre que jo en deia una de les meves, dreava les orelles i shi fixava tant. Ja es veia, que arribaria lluny!

Albert JAn. Cavall Fort (nm. 748)

a) Una acci anterior.

b) han dit (perfet dindicatiu).

c) Apareix el passat perifrstic dindicatiu va contestar perqu lacci de contestar es presenta com una acci acabada en el passat i puntual o momentnia; en canvi, la forma contestava denotaria una acci durativa.

d) Una acci posterior (condicional).

Pg. 50-51

58a) La qualitat daquest producte baixa, per no per aix

sabarateix.

b) Per evitar que els cotxes pollueixin tant, es potenciaran els vehicles hbrids.

c) Cal impedir que ell sacovardeixi davant un personatge tan sinistre!

d) Jo li garanteixo que el judici el porten els millors magistrats del pas.

e) Aquesta novella s esgarrifosa perqu reflecteix el mn dels baixos fons.

f) No el compadeixis tant, perqu tot aix sho ha ben buscat...

g) Volem que tu aclareixis qu signifiquen aquests senyals grisos de la paret.

h) Ha dit que qui no lobeeixi o el traeixi rebr un cstig sever.

11


Unitat 21

Pg. 52

59

Present dindicatiu Passat simple

comprendre (jo) comprenc(jo) comprengu(= vaig comprendre)

incloure incloc inclogu (= vaig incloure)

beure bec begu (= vaig beure)

estar estic estigu (= vaig estar)

Present de subjuntiu(que jo ara...)

Imperfet de subjuntiu(que jo llavors...)

comprendre (jo) comprengui (jo) comprengus

incloure inclogui inclogus

beure begui begus

estar estigui estigus

Pg. 53

60caur caic, caiem; caigui, caiguem

prendr prenc, prenem; prengui, prenguem

estava estic, estem; estigui, estiguem

comprendria comprenc, comprenem; comprengui, comprenguem

vine! vinc, venim; vingui, vinguem

massec massec, ens asseiem; massegui, ens asseguem

treia trec, traiem; tregui, traguem

far faig, fem; faci, fem

entenia entenc, entenem; entengui, entenguem

moldria molc, molem; molgui, molguem

fonent fonc, fonem; fongui, fonguem

coa coc, coem; cogui, coguem

responia responc, responem; respongui, responguem

tindria tinc, tenim; tingui, tinguem

anava vaig, anem; vagi, anem

61caur caure (infinitiu); caient (gerundi); caigut, caiguda, caiguts, caigudes (participi)

prendr prendre (infinitiu); prenent (gerundi); pres, presa, presos, preses (participi)

estava estar (infinitiu); estant (gerundi); estat, estada, estats, estades (participi)

comprendria comprendre (infinitiu); comprenent (gerundi); comprs, compresa, compresos, compreses (participi)

vine! venir / vindre (infinitiu); venint (gerundi); vingut, vinguda, vinguts, vingudes (participi)

massec asseures (infinitiu); asseient-se (gerundi); assegut, asseguda, asseguts, assegudes (participi)

treia treure (infinitiu); traient (gerundi); tret, treta, trets, tretes (participi)

far fer (infinitiu); fent (gerundi); fet, feta, fets, fetes (participi)

entenia entendre (infinitiu); entenent (gerundi); ents, entesa, entesos, enteses (participi)

moldria moldre (infinitiu); molent (gerundi); mlt, mlta, mlts, mltes (participi)

fonent fondre (infinitiu); fonent (gerundi); fos, fosa, fosos, foses (participi)

coa coure (infinitiu); coent (gerundi); cuit, cuita, cuits, cuites [amb el valor de cocci] / cogut, coguda, coguts, cogudes [amb el valor de cossor] (participi)

responia respondre (infinitiu); responent (gerundi); respost, resposta, respostos / resposts, respostes (participi)

tindria tenir / tindre (infinitiu); tenint (gerundi); tingut, tinguda, tinguts, tingudes (participi)

anava anar (infinitiu); anant (gerundi); anat, anada, anats, anades (participi)

Unitat 22

Pg. 54

62a) On vas amb tants trastos? No crec que hi cpiguen tots,

en aquest bagul.

b) Vs (o Anirs) tu sola a cal metge, que jo tinc molta feina per a fer.

c) Tant de bo cabssim (o capiguem) tots nosaltres a la mateixa barca: no ens haurem de separar.

d) Naixem, creixem, ens reprodum i morim: aquesta s la cadena de la vida.

e) De tantes vegades que hi havem anat ens sabem / sabem el cam a la perfecci.

Pg. 55

63a) Jo cada dia escrivia cartes al Gerard per saber si estava b.

b) No digueu bestieses, noies!

c) s impossible que la Jlia fes / vagi fer / hagus fet aix ahir.

d) Compte, Laia, que no caiguis al forat i et facis mal!

e) Maria, cabo / cabr / cabria en el teu cotxe? Aix mestalvio dagafar el meu.

Unitat 23

Pg. 56

64conixer escriure treureconeix escriu treuconegui escrigui treguiconeguem escriguem traguemconeixeu escriviu traieu

12


coneguin escriguin treguin65

valdre: val! (tu) valeu! (vosaltres) viure: viu! (tu) viviu! (vosaltres)

resoldre: resol! (tu) resoleu! (vosaltres) respondre: respon! (tu) responeu! (vosaltres)

riure: riu! (tu) rieu! (vosaltres) crixer: creix! (tu) creixeu! (vosaltres)

dir: digues! (tu) digueu! (vosaltres) escriure: escriu! (tu) escriviu! (vosaltres)

fondre: fon! (tu) foneu! (vosaltres) vendre: ven! (tu) veneu! (vosaltres)

coure: cou! (tu) coeu! (vosaltres) moure: mou! (tu) moveu! (vosaltres)

Pg. 57

66ser: sigues! (tu) sigueu! (vosaltres)atendre: atn! (tu) ateneu! (vosaltres)incloure: inclou! (tu) incloeu! (vosaltres)

estar: estigues! (tu) estigueu! (vosaltres)caure: cau! (tu) caieu! (vosaltres)fer: fes! (tu) feu! (vosaltres)

anar: vs! (tu) aneu! (vosaltres)voler: vulgues! (tu) vulgueu! (vosaltres)omplir: omple! (tu) ompliu! (vosaltres)

collir: cull! (tu) colliu! (vosaltres)rebre: rep! (tu) rebeu! (vosaltres)crrer: corre! (tu) correu! (vosaltres)

veure: veges! (o ves!) (tu) vegeu! (o veieu!) (vosaltres)tenir: tingues! (o t!, ten!) (tu) tingueu! (o teniu!) (vosaltres)cosir: cus! (tu) cosiu! (vosaltres)

beure: beu! (tu) beveu! (vosaltres)venir: vine! (tu) veniu! (vosaltres)fugir: fuig! (tu) fugiu! (vosaltres)

entendre: entn! (tu) enteneu! (vosaltres)cabre: cap! (tu) cabeu! (vosaltres)ofendre: ofn! (tu) ofeneu! (vosaltres)

comprendre: comprn! (tu) compreneu! (vosaltres)saber: spigues! (tu) sapigueu! (vosaltres)prometre: promet! (tu) prometeu! (vosaltres)

67Sigues! (tu) / No siguis! (tu); Sigueu! (vosaltres) / No sigueu! (vosaltres)Atn! (tu) / No atenguis! (tu); Ateneu! (vosaltres) / No atengueu! (vosaltres)Inclou! (tu) / No incloguis! (tu); Incloeu! (vosaltres) / No inclogueu! (vosaltres)

Estigues! (tu) / No estiguis! (tu); Estigueu! (vosaltres) / No estigueu! (vosaltres)Cau! (tu) / No caiguis! (tu); Caieu! (vosaltres) / No caigueu! (vosaltres)Fes! (tu) / No facis! (tu); Feu! (vosaltres) / No feu! (vosaltres)

Vs! (tu) / No vagis! (tu); Aneu! (vosaltres) / No aneu!

(vosaltres)

Vulgues! (tu) / No vulguis! (tu); Vulgueu! (vosaltres) / No vulgueu! (vosaltres)Omple! (tu) / No omplis! (tu); Ompliu! (vosaltres) / No ompliu! (vosaltres)

Cull! (tu) / No cullis! (tu); Colliu! (vosaltres) / No colliu! (vosaltres)Rep! (tu) / No rebis! (tu); Rebeu! (vosaltres) / No rebeu! (vosaltres)Corre! (tu) / No corris! (tu); Correu! (vosaltres) / No corregueu! (o No correu!) (vosaltres)

Veges! (o Ves!) (tu) / No vegis! (tu); Vegeu! (o Veieu!) (vosaltres) / No vegeu! (vosaltres)Tingues! (o T!, Ten!) (tu) / No tinguis! (tu); Tingueu! (o Teniu!) (vosaltres) / No tingueu! (vosaltres)Cus! (tu) / No cusis! (tu); Cosiu! (vosaltres) / No cosiu! (vosaltres)

Beu! (tu) / No beguis! (tu); Beveu! (vosaltres) / No begueu! (vosaltres)Vine! (tu) / No vinguis! (tu); Veniu! (vosaltres) / No vingueu! (vosaltres)Fuig! (tu) / No fugis! (tu); Fugiu! (vosaltres) / No fugiu! (vosaltres)

Entn! (tu) / No entenguis! (tu); Enteneu! (vosaltres) / No entengueu! (vosaltres)Cap! (tu) / No cpigues! (tu); Cabeu! (vosaltres) / No capigueu! (vosaltres)Ofn! (tu) / No ofenguis! (tu); Ofeneu! (vosaltres) / No ofengueu! (vosaltres)

Comprn (tu) / No comprenguis! (tu); Compreneu! (vosaltres) / No comprengueu! (vosaltres)Spigues! (tu) / No spigues! (tu); Sapigueu! (vosaltres) / No sapigueu! (vosaltres)Promet! (tu) / No prometis! (tu); Prometeu! (vosaltres) / No prometeu! (vosaltres)

Unitat 24

Pg. 58

68a) Resol aquesta qesti! / Has de resoldre aquesta qesti.

Cal que resolguis aquesta qesti.

b) Estiguem-nos quiets! / Hem destar-nos quiets. Cal que ens estiguem quiets.

c) Vine de seguida! / Has de venir de seguida. Cal que vinguis de seguida.

d) Asseieu-vos a terra! / Heu dasseure-us a terra. Cal que us assegueu a terra.

e) Diguins sempre la veritat! / Ha de dir-nos sempre la veritat. Cal que ens digui sempre la veritat.

f) Fes els deures, filla meva! / Has de fer els deures, filla meva. Cal que facis els deures, filla meva.

g) Sigueu ms fins, tots vosaltres! / Heu de ser ms fins, tots vosaltres! Cal que sigueu ms fins, tots vosaltres!

13


Pg. 59


Treure diners dun caixer automticEn primer lloc, cal / sha d / hem d / has dintroduir la targeta de crdit i marcar el codi secret. Un cop seleccionada lopera-ci i escrita la quantitat de diners que es necessiten / neces-sitem / necessites, cal / sha de / hem de / has de confirmar la xifra. Finalment, ja recollits els bitllets, cal / sha de / hem de / has de retirar la targeta.

Unitat 25

Pg. 60-61

70Exercici obert. Algunes de les possibles respostes:

Deuen haver entrat lladres a lhabitaci, perqu hi ha el vidre de la finestra trencat, els calaixos regirats i objectes diversos trencats i escampats per terra, i la persona que hi ha al llit encara no es deu haver refet de lensurt.

Com que no li sortia b la msica que estava assajant, la persona que hi ha estirada es deu haver enrabiat i deu haver trencat el vidre de la finestra amb la guitarra i sha ajagut sense ni tan sols tancar el llum.

Qui sest a lhabitaci es deu haver emborratxat, com ho prova lampolla buida que hi ha per terra. Tot seguit, perdut el control a causa de lalcohol, deu haver trencat el vidre amb la guitarra, la qual ha quedat escapada. Esgotat, es deu haver estirat al llit tot seguit.

La parella deu haver abandonat aquesta persona i, tipa de sentir-se postergada per la guitarra, lha trencada amb rbia abans de marxar. Es deu haver endut les seves pertinences, entre les quals la seva roba.

La persona ajaguda deu ser somnmbula, perqu porta el pijama posat i sembla aliena a les destroces de lhabitaci, les quals ella mateixa deu haver ocasionat inconscientment.


Debe estar en casa a las dos! [construcci dobligaci]Cal que (ell / ella / vost) sigui a casa a les dues. Ha de ser a casa a les dues.

Deben de estar en casa las dos. [construcci de probabilitat]Totes dues deuen ser a casa. Potser totes dues sn a casa.

Unitat 26

Pg. 62-63

72

Resposta lliure.73

Mal de queixal

Aquest mat, mhe llevat molt dhora, tot i que tenia una son de mil dimonis. Eren les set del mat, per la llum del dia ja entrava al dormitori. Quan em rentava les dents, mha vingut al cap la imatge del dentista: mha assaltat el dubte de si la por danar-hi era superior al mal que em feia el queixal del seny... He encs el llum per veure-mhi millor: de sobte sha fet una resplendor espectacular, per, tot seguit, mhe quedat a les fosques perqu la bombeta shavia fos. Un mal inici del dia comporta una / la fi encara ms detestable de la jornada?

El cas s que mhe armat de valor per acudir a la cita del meu arrencaqueixals: a les nou en punt ja hi era. Pel cam era vc-tima duna suor que em destrua... Malgrat la fredor del mat, de tan sols pensar-hi em venia una calor asfixiant a tot el cos! A la fi ha arribat lhora dentrar a la consulta...

Per ara, alliberat ja del queixal que se mhavia corcat pertot arreu, el que ms mal em fa s com fer front a la factura: no em surten els comptes per arribar fins a la fi daquest mes de gener, tan costerut. I ja estic rumiant com reduir despeses: renunciant a les postres, especialment als bombons de la xo-colata tan amargant amb qu solc acabar els pats? Menjar, en comptes daix, els llegums de lhort de casa? Al cap i a la fi, no hi ha mal que per b no vingui. I de segur que tot plegat tindr un avantatge ms: abaixar el colesterol, que ja em puja per moments...

Glria mAci i muoz

Pg. 64

74a) Un dubte norigina un altre; un deute en provoca un altre.

b) Li notifiquem que obra en poder nostre lexpedient de referncia.

c) Darrerament es passa el dia traginant coses duna banda a laltra.

d) Procedirem al lliurament de la medalla de la nostra entitat.

e) Vine i corre lliurement per la nostra pista!

f) Per culpa vostra no ens han donat la nostra anlisi, sin laltra.

g) La botifarra negra li agrada ms que la carn magra.

h) La finalitat de lestudi no pot ser altra que protegir els qui estan sense sostre.

i) Tant un llum com laltre sn a casa nostra.

Pg. 65

75a) un espinac excellent

b) una calor insuportable

c) un senyal inconfusible

d) un compte corrent transparent

e) un deute important

f) una anlisi pobra

g) un altre costum secular

14


Unitat 27

Pg. 66

76a) una metgessa ordinriab) una vdua perspicac) lvia Llusad) la tia Narcisae) una jutgessa tranquillaf) una herona violentag) una arqueloga pobrah) una deessa poderosai) una vena barruda

77mascul singular

femen singular

mascul plural

femen plural

aeri aria aeris ariesllop lloba llops llobes

benvingut benvinguda benvinguts benvingudescec cega cecs cegues

cinqu cinquena cinquens cinquenestebi tbia tebis tbieslleig lletja lletjos lletges

Pg. 67

78sbria calenta boletairepobra prudent covardabuida nta artistatrista inconscient ambivalentvalenta esportista homicidalletja pacient fraudulentaimpressionant dansaire dolentacorpulenta resplendent mitjalenta suculenta bactericidaequivalent escombriaire excellent

Pg. 68

79jueva Marcella poeta / poetessaatro ssa sarranaroja enloga psiclogagrisa euga / egua emperadriuantiga mestressa nulla

Pg. 69

80a) Les teves ties susses tenen uns porcs britnics que beuen

vi francs?

b) Les venes rondinaires han trobat unes puces grises* als cavalls.

c) Lanlisi dels infermers ens dna una altra explicaci.

d) El propietari ms ric ha estat sancionat perqu ven algun cartutx defectus.

* Pot ser mascle o femella, distinci que es podria establir dient pua mascle i pua femella. En cap cas, per, el mot pua no t com a mascul pug, que

s un insecte parsit de plantes, a les quals ocasiona grans perjudicis.Unitat 28

Pg. 70

81nissagues pluges algues places

aiges monges pasqes passejos / passeigs

cinquens sisens mixtos / mixts enutjos / enuigs

discos / discs testos / tests textos / texts cascos / cascs

Les terminacions de singular que permeten doble terminaci de plural sn -ig, -sc, -st i -xt.

Pg. 71

82vens, despatxos, llestos / llests, rojos / roigs, ndexs, porus, impostos / imposts, reflexos, grassos, vagues

aiges, hlixs, desitjos / desigs, monges, greixos, discos / discs, serens, vrtexs, textos / texts, accessos

83a) unes creences antigues f) una dosi exactab) unes races tenaces g) les aiges greguesc) una amiga ambigua h) unes vaques bogesd) les coques dolces i) unes berrugues lletgese) les altres monges catliques

Pg. 72

84

Singular PluralMascul Femen Mascul Femen

bo bona bons bonesestrany estranya estranys estranyes

necessari necessria necessaris necessriesdiscontinu discontnua discontinus discontnues

ve vena vens venesbilba bilbana bilbans bilbanesboig boja bojos / boigs bogeslleig lletja lletjos / lleigs lletgesfosc fosca foscos / foscs fosques

85Singular Plural

Mascul Femen Mascul Femencec cega cecs cegues

humit humida humits humidessuau suau suaus suaus

noruec noruega noruecs norueguestranquil tranquilla tranquils tranquilles

feli feli felios felicesgroguenc groguenca groguencs groguenques

atro atro atroos atrocesauda auda audaos audaces

alumne alumna alumnes alumnesamic amiga amics amiguestossut tossuda tossuts tossudes

15


Pg. 73

86

Singular Plural

Mascul Femen Mascul Femen

ambigu ambigua ambigus ambiges

antic antiga antics antigues

mut muda muts mudes

velo velo veloos veloces

complex complexa complexos complexes

mig mitja mitjos / migs mitges

llop lloba llops llobes

87a) El teu oncle sus t una truja britnica que beu vi francs?

b) El ve rondinaire ha trobat una pua grisa a leuga.

c) Les anlisis de la infermera em donen unes altres explicacions.

d) Les propietries ms riques han estat sancionades perqu venen alguns cartutxos defectuosos.

Unitat 29

Pg. 74


a) Aquesta criatura no t gens de / gens ni mica de por.

b) No he llenat res / cap cosa de mon pare.

c) En aquesta escola no hi ha gens de / gens ni mica de / ni una mica de diversi.

d) Amb aquesta quantitat, nhi ha prou per a tothom.

e) Shan atabalat perqu els han donat massa informaci.

Pg. 75

89

sempre

arreu, a tot arreu, pertot arreu, pertot

tots (ells) tothom tot molt

alguna vegada

en algun lloc

alguns (dells) alg

alguna cosa

una mica

mai enlloc cap (dells) ningres= cap cosa

gens, gens ni mica, gota...

Pg. 76

90a) El teu cos no dorm gens.

b) La teva moto no corre gens.

c) No li han recomanat res.

d) No ronca gens a la nit.

e) No ha escrit res a la Gemma.

f) Darrerament, no viatja gens.

g) No ens demana res que no li puguem donar.

Pg. 77

91a) Tant homes com dones acudien a la cita teatral tan dhora

com podien per seure tan endavant com els fos possible. I s que aquella actriu agradava tant a tothom!

b) No crec que, havent pencat tan poc, pugui anar tan lluny com tu. Tant de bo fos aix!

c) Quan spigues si hi ha entrades i a quant puja cadascuna, fes-me un truc.

d) Que no se tescapi el riure quan li preguntis quant val.

e) Sempre diu que en t poc: jo penso que ja en t prou.

f) Hi havia fora persones que no hi estaven dacord.

g) Tot i que ha pujat corrent al pis de dalt de tot del gratacel, diu que no sha cansat gens.

h) Aquesta pellcula s un xic atrevida, no fa?

i) Laparell que hem encarregat ja hauria dhaver arribat al magatzem. Ja fa prou dies de tot plegat!

j) Lopci proposada per la Jlia era ms aviat arriscada.

k) A en Juli li sembla que ara ho ha fet ms b que abans.

Pg. 78

92a) Era un noi tan amable que unes quantes / algunes /

diverses / diferents companyes nestaven enamorades.

b) Li van donar una lli de bones maneres, per penso que no en va tenir prou.

c) Quanta (de) / Que / Quina quantitat de gent que hi havia, aquell dia, a la presentaci del disc! (Tamb: Quina gentada que hi havia...)

d) No he vingut a lassemblea perqu no em trobava gaire / prou b.

e) Has fet massa entrepans per als pocs convidats que vindran aquesta tarda: preveig que ens nhaurem de menjar fora (o bastants) per sopar!

Pg. 79

93Resposta lliure. A tall dexemple:

1. Es va trobar un fotimer de cromos i va acabar la collecci aquell mateix dia. quantitat alta.

2. Al brou, hi falta un pessic de sal. quantitat baixa.

3. Quin b de Du de flors que t aquest parc! quantitat alta.

4. No deu ser tan pobre com diu quan porta aquell feix de bitllets a la butxaca. quantitat alta.

Classificaci dels quantificadors (amb un possible exemple): Quantitat alta: una muntanya de (dibuixos), un gavadal de (papers),

un munt de (llibres), un b de Du de (menjar), una mar de (contes), un feix de (documents), un fotimer de (diners).

16


Quantitat baixa: un pl de (sucre), una espurna de (vinagre), un pensament de (sal), un pessic de (pebre), una gota de (tendresa).

Segons el context, les expressions una colla de i un grapat de poden remetre a una quantitat ms o menys alta.

Pg. 80

94Possible soluci:

La culpa s sempre de laltre

Vet ac una vegada un equip de persones i una feina urgent a fer, una feina que en principi era responsabilitat dalg que feia lorni. Tothom estava segur que no era res de laltre mn, per un / hom / qualsevol (dells) esperava que fossin els altres els qui fessin la feina. S, qualsevol lhauria pogut tirar endavant fcil-ment, la feina; per, de moment, ning no la feia. I alg no es cansava dinsistir que shavia de fer i que no es faria gens ni mica feixuga si cadasc hi aportava el seu gra de sorra.

I sembl que tothom estava disposat a fer-hi quelcom; per, a ltima hora, ning no va moure un dit i va passar el termini dacabar una tasca que era inicialment dalg, per que per culpa de lun o per culpa de laltre havia quedat sense fer per-qu res no es fa sol i tot vol un xic desfor i collaboraci.

Nota: Hem enfocat la soluci partint dun mascul genric, per tamb fra vlid el pronom en femen (sobreentenent-hi persones: Totes estaven segures que...), o un s ms elevat del mascul genric tots per tothom.

95Resposta lliure.

Pg. 81


a) Quin cotxs que sha comprat, loncle Manel. Quin cotxe ms / tan gros (o car, luxs, espectacular...) que sha comprat, loncle Manel.

b) Es va atipar com un lladre! Va menjar cosa de no dir! / moltssim!

c) Son pare era un tros de pa i li ho consentia tot. Son pare era molt bo i li ho consentia tot.

d) Vam conixer una noia primssima. Vam conixer una noia molt / dall ms prima.

e) La majoria va votar-hi en contra. La major part / un percentatge molt elevat (de la gent) va votar-hi en contra.

f) Un plugim amarava les llambordes. Una pluja molt fina i menuda mullava a fons / completament les llambordes.

g) Tardar una bona estona a arribar. Tardar fora / molt a arribar.

Unitat 30

Pg. 82

97a) Et dir quant val quan torni del viatge.

(s quantificador. En castell, cunto.)

b) s tan sensible, que qualsevol mala mirada mel fa plorar. (Modifica un adjectiu. En castell, tan.)

c) Hi veia tan malament, que sha hagut de tornar a graduar les ulleres. (Modifica un adverbi. En castell, tan.)

d) Aix em sembla malament. Per all altre tampoc no em sembla b. (Antnim de tamb.)

e) Mai no shavia donat tant per tan poc, deia lanunci. (Equival a tant.)

f) No sabia que vosaltres tamb hagussiu fet obres a casa. (Equival a igualment.)

g) No li hauria sortit tan b si no lhaguessin ajudat. (Antnim de tan malament.)

h) Les paraules de lentrenador han fet revoltar gaireb tota la directiva. (Equival a quasi.)

i) Lvia Montserrat no es troba gaire b de salut. (Equival a prou b.)

Pg. 83

98Suant la cansalada a la pica dEstats

Ja s mitja tarda quan comencem a caminar per un cam tan costerut i estret que et vnen ganes de tornar-ten a casa. Hi ha algunes plantes, per gaireb cap arbre. Som a lhivern i en aquests paratges lhivern s tan i tan fred! I no ho dic perqu jo sc tan fredolic, que tremolo sovint com una fulla: els altres tenen tant (de) fred com jo, si s que no en tenen ms.

Si almenys pogus fer un glop de te amb llimona o una infusi ben calenta, tan calenta com fos possible! Tant de bo algun company men pogus oferir! Haig de reconixer que tamb em vindria molt de gust una xocolata desfeta. Sem posaria tan b ara mateix!

Per quant fa que caminem? Vuit hores? Diuen que falta tan poc per arribar, que no val la pena aturar-nos. No em trobo gaire b i, per aix, vaig tan lentament. Si donessin un premi al menys rpid de lexpedici, estic ben segur que el guanya-ria jo. Tant se val! Ser rpid tampoc no s tan important: lim-portant s fer el cim!

Unitat 31

Pg. 84

99seixanta-set milions cinc-cents quatre mil tres-cents dos euros

Pg. 85

100a) seixanta-tresena

b) centenar

c) trio / tercet

d) vint-i-dues centsimes

e) qudruple

f) una seixanta-dosena

17


Pg. 86-87

101a) Hi acud un nombre ms aviat escs de visitants.

b) El prxim tema va sobre els nombres fraccionaris, altrament dits fraccions.

c) A la classe de matemtiques ens han explicat els nombres naturals i els enters.

d) Com que els pantalons li arrossegaven per terra, es va doblegar la vora.

e) En veure la seva dedicaci al negoci, lamo li va doblar el sou.

f) Cal protegir el medi ambient si no volem que desaparegui la vida al planeta.

g) Aquest partit t moltes connexions amb els medis financers.

h) No t prou mitjans financers per a poder fer front als deutes.

i) Hem necessitat mig dia per a acabar aquesta feina.

j) s una tasca relativament curta. Si ens hi posem a primera hora del mat, ja la tindrem llesta al migdia.

Unitat 32

Pg. 88

102

Expressions afirmatives

Expressions negatives

Expressions de dubte

Sens dubte! I ara! Qui sapCertament En absolut! Tal voltas clar! I un be negre! Probablement

Naturalment! Prou! (Ja nhi ha prou!) Vols dir?

I tant! Gens ni mica Per venturaProu (Prou que ho far) Tampoc Possiblement

De deb Ni pensar-hi

Per descomptat! Ca!

Efectivament De cap manera

Pg. 89

103a) No crec que ho spiga dem.

b) No li puc confirmar que hagi vingut.

c) No est gaire segura que ell sigui innocent.

d) No pensa que hagi estat lescollit.

e) No trobo que begueu tant (o gaire).

f) No estava convenuda que fos la millor soluci.

g) No s evident que hgim quedat els ltims de la cursa.

Pg. 90

104anormalitat, deshonest, illgic, imprecs, immbil

inacceptable, illcit, desmesura, discontinutat, immoble (adj.)

atpic, aconfessional, irremeiable, irregular, imponderable (adj.)

illegal / alegal, innoble, acrtic, dissort, analfabet (adj.)

Pg. 91

105a) Si cap / algun inspector sinteressava per la nostra

producci, haureu de plegar veles.

b) No es podia construir cap projecte amb cara i ulls del no-res.

c) Si tens gens / una mica de fred, tanquem tot seguit la finestra.

d) Ens ho ha dit sense cap escrpol.

e) Ell no s de cap manera amic meu.

f) No ens ha visitat ning a la fira.

g) Vols comprar res / alguna cosa ms?

Pg. 92

106a) Noms tescoltar si abans em demanes perd.

b) De bruses grogues, els narriben noms el dijous; per no ms de quatre o cinc, perqu tenen por de no vendre-les.

c) Poseu-hi llevat, per noms 8 grams; altrament, el pa puja massa.

d) Menfadar si no vns.

e) Hi havia poca gent: no ms de dotze persones.

Pg. 93

107a) Si no val 8 000 , poc sen falta.

b) La petitona de la casa no vol anar a dormir si no lacompanyes.

c) Quedem, doncs, dissabte a les set del vespre, si no hi ha cap entrebanc.

d) No s pas la Clia, sin la seva germana bessona.

e) No vull que mho agraeixis, sin que majudis quan calgui.

f) No tornen de Londres dijous sin divendres.

g) Si no plou aviat, la collita de mongeta tendra se nanir a passeig.

Unitat 33

Pg. 94

108a) Que podrs esperar-lo a la sortida de lespectacle de

mgia?

b) Qu tha passat aquest mat?

c) Hi ha moltes causes possibles, per no s de quina / quines depenem en primer lloc. [Acceptable qu si es vol dir de quina cosa, sense sobreentendre-hi causa.]

18


d) Que lacompanyars a escola havent dinat?

e) Qui tha dit que hagi de nevar?

f) Ho farem segons quina sigui la seva posici.

g) Tots dos parells de mitjons magraden dall ms. No s pas quin quedar-me. [Acceptable quins si ens referim a mitjons, no a parell de mitjons.]

h) No s quin rellotge he de triar.

i) Ignoro qui sn els que than dit aquesta mentida tan regrossa.

Pg. 95

109

Oraci interrogativa

total parcial directa indirecta

No s on acamparem. x x

Oi que avui es fa la cercavila?

x x

On se celebra la festa?

x x

Que en teniu ganes? x x

No s si en tenen ganes.

x x

De qu teniu ganes avui?

x x

Que has vist les tisores enlloc?

x x

Quan els ho podrs dir?

x x

Pg. 96-97

110Em pregunto per qu hi ha coses que mhan quedat gravades a la memria i daltres que he oblidat completament. I com s que les he oblidat, si no les recordo? Potser perqu hi ha uns buits entre record i record, uns espais en blanc entre escena i escena, uns interrogants que floten deslligats de tot, una quietud entre emocions diferents. Com el sot, el buit, que deixa al llit un cos que ja no hi reposa.

I per qu hi ha moments a la vida que ens aturem per mirar enrere i convocar aquestes imatges mig perdudes, enterrades pels anys? [...] I per qu tot el que recordem, per ms catic i desordenat que sigui, arriba a prendre una forma que noms nosaltres podem reconixer? O s que la memria ens vol tornar a fer viure uns fets passats com a espectadors del nostre propi protagonisme per alleugerir-nos del mal que ens van fer en aquell moment [...]? T alguna direcci o un fil argumental, la memria?

Per qu macompanyen encara aquella masia paterna, aquells horts de fruiters que lenvoltaven, aquell bosc impene-trable, si no era amb el cap ple de fantasmes i de pors, aquell paisatge amable de turons sorrencs amb un fons de cingleres invisibles i muntanyes blaves que el contenia? [...]

A vegades s noms una paraula la que desperta tota la cadena: tup, un tup de llet, o esc, lvia sempre seu a lesc, o mrgoles, anirem al bosc a collir mrgoles o farem una truita de mrgoles

i rossinyols, o carns, que s un insult oblidat [...]. Sense pares, a la Ploramiques i a mi noms ens quedaven les paraules per retrobar el cam de retorn.

Emili teixidor, Pa negre

Unitat 34

Pg. 98

111a) Jo em pentino a mi mateix / mateixa.

b) Tu et pentines a tu mateix / mateixa.

c) Ell / ella / vost es pentina a si mateix / mateixa (o Ell / ella es pentina a ell mateix / ella mateixa; o Vost es pentina a vost mateix / mateixa).

d) Nosaltres ens pentinem a nosaltres mateixos / mateixes.

e) Vosaltres us pentineu a vosaltres mateixos / mateixes.

f) Ells / elles / vosts es pentinen a si mateixos / mateixes (o Ells / elles es pentinen a ells mateixos / elles mateixes; o Vosts es pentinen a vosts mateixos / mateixes).

Pg. 99

112a) Qui va al restaurant Els Tranquils sap molt b a quina hora

hi entra, per no quan en sortir.

b) ngels, tens cartes a la bstia: nhi ha un bon munt!

c) Aquella operaci financera li va sortir ben rodona: nobtingu molts milions de guany.

d) Com que els fan falta jardiners, proposen de contractar-ne un parell ms.

e) Hi ha gent que sha quedat sense opuscle: facin ms cpies.

f) Lany passat hi va haver moltes carrosses per carnestoltes. Enguany no nhi ha hagut tantes.

g) Va venir amb una bossa plena de caramels i ens va dir: Agafeu-ne tants com vulgueu.

Pg. 100

113a) Vaig donar-li la capsa.

b) Va usar-la.

c) No puc entendret.

d) Puc demanar-vos un favor?

e) No podrem oblidar-la.

f) Vull penjar-lo a la paret.

g) No gosa contradir-nos.

Pg. 101

114a) Encara no sha rentat.

b) Nen, rentat i vine a esmorzar.

c) He deixat de fumar va dir el doctor Gorri.

d) Quan juguis al parxs amb el nen, deixat guanyar, que, si no, fa la gran rebequeria.

e) Quan ens hem adonat de la desaparici, no hem tocat res.

19


f) Ja has presentat tota la documentaci?

g) Quan rebis lescrit, presentat a lajuntament immediatament.

Pg. 102-103

115No els he dit mai que magraden els soldats i que quan en [sol-dats] veig mhi fonc. [...] Tots tres es van aturar davant meu i em van tallar el pas [...]. Els dos que volien un bitllet de tramvia em van preguntar com em deia i jo els [als dos soldats] vaig dir el meu nom de seguida, no me nhavia [= en: de dir-los el nom] pas damagar... Els vaig dir: Crisantema, i van dir que jo era una flor de tardor i que semblava mentida que, tan jove, fos una flor de tardor. El soldat que encara no havia dit res va dir als altres, anem que ja est b, i ells li [al soldat que encara no havia dit res] van dir, esperat una mica que la Crisantema ens explicar qu fa els dies de cada dia, i a lltim, quan ja mhi [antecedent general: a aquesta situaci (dassetjament per part dels soldats desconeguts)] havia acostumat, sen van anar rient, i el que no havia dit res, al cap duna estona, sem va posar al costat; havia deixat els seus companys i va dir que li [al soldat que no havia dit res] agradaria molt de veurem un altre dia perqu massemblava a una noia del seu poble que es deia Jacinta... Em va preguntar: quin dia? I jo li [al soldat que no havia dit res i que desprs li demana que es vegin] vaig dir: divendres, cap al tard. [...] Vaig portar dos panets partits pel mig amb un ta-llet de carn rostida a dintre i al cap duna estona de passejar li vaig preguntar si tenia gana, vaig desembolicar els panets i nhi [= en (panet) + hi (= li: al soldat amb qui havia quedat i que desprs sabrem que es diu ngel] vaig donar un i, per menjar-los [els panets], ens vam clavar desquena a una paret de jard amb branques darbre i branques de roser que sortien enfora. Jo menjava a queixalades i estirant; ell no. Agafava un pessic de pa i un pessic de carn amb la m i sho [aix (un pessic de pa amb un pessic de carn)] ficava a la boca. La gent de poble de vegades sn molt fins. Menjava a poc a poc i mirant-lo [el soldat] menjar em va passar la gana. No em vaig poder acabar el meu panet, i lhi [= el (el panet) + li (al soldat)] vaig donar, i tamb va menjar-sel [= el: el panet]. Es deia ngel, que s un nom que sempre mha agradat. Aquell dia gaireb no ens vam dir res. Per ens vam conixer molt. I, quan tornvem, una colla de nens ens van fer pam i pipa i cridaven: es casaran, es casaran! El ms petit ens va tirar un grapat de pols, i lngel va empaitar el nen, perqu el nen, quan va veure que lngel se li [al nen] acostava, va arrencar a crrer; el [el nen] va agafar per lorella i la hi [= lorella + li (al nen)] va estirar, noms una mica i fluix, per fer-li [al nen] por, i li va dir que el [el nen] tancaria al calabs i que desprs el ficaria a la cuina dels soldats i li [al nen] faria pelar patates dos anys seguits. El primer dia res ms.

Merc rodoredA, La meva Cristina i altres contes

Pg. 104

116a) En Roc ha agafat un tros de coca de llardons, per ni (en

Roc) ha tastat la coca de llardons.

b) Aqu s on venen els gelats: no vols pas (tu) un gelat?

c) (Nosaltres) Ja hem comprat els visos: quan podrem (nosaltres) collar els visos a la fusta?

d) (Jo) He agafat la capsa dels bombons i (jo) he donat bombons a tothom que era aqu.

e) En aquesta parada (ells / elles) tenen el millor pernil del pas. (Ells / elles) Venen tant pernil que tot sovint, abans de plegar, (a ells / elles) ja no queda pernil.

f) Quan (vosaltres) vau veure aquell estri tan estrany per terra, (vosaltres) vau agafar aquell estri tan estrany per examinar (vosaltres) aquell estri tan estrany.

Pg. 105

117Acudirem a la reconstrucci i a lintercanvi per una altra forma per provar si hi ha una forma pronominal al costat del verb.

a) Aquestes cmeres senganxen a la paret i deixen veure la casa del costat.

b) Nena, no tacabis els macarrons: deixan per als convidats! Reconstrucci: Nena, no tacabis els macarrons: deixa macarrons per als convidats!

c) Escolti, compri aquests prssecs! Comprin dos o tres quilos. Reconstrucci: Escolti, compri aquests prssecs! Compri dos o tres quilos de prssecs.

d) En la seva cara, sortint de lexamen, vam notar-hi una expressi alegre. Reconstrucci: En la seva cara, sortint de lexamen, vam notar en la seva cara una expressi alegre.

e) Vost esperis un moment aqu, que li ensenyar ms novetats. [Es tracta del verb pronominal esperar-se. Es pot constatar la presncia dun pronom vora el verb per mitj de lintercanvi amb altres pronoms: Vost esperil / esperi-la / esperins...]

f) Si no shi posa remei, ens baixaran les vendes. Reconstrucci: Si no es [impersonal] posa remei a la situaci, a nosaltres (= ens) baixaran les vendes.

g) Veig que nha autoritzat molt pocs, de projectes urbanstics: autoritzin ms. Reconstrucci: Veig que nha autoritzat molt pocs, de projectes urbanstics: autoritzi ms projectes urbanstics.

Unitat 35

Pg. 106

118Completarem els sintagmes amb una de les moltes respostes possibles:

a) Sintagma. Pas a oraci: Dos individus armats amb escopetes de canons retallats van atracar ahir ladministraci del club de tennis La Pilota.

b) Oraci.

c) Sintagma. Pas a oraci: Lautor daquest estudi sobre lndex econmic dels desequilibris a les comarques lleidatanes ha menystingut algunes de les dades subministrades.

20


d) Sintagma. Pas a oraci: El nou president de la coordinadora internacional dorganitzacions no governamentals per al desenvolupament econmic i per a la promoci social de la dona en els pasos africans en procs de desenvolupament va adrear-se als congressistes amb paraules esperanadores.

Pg. 107

119a) El capit pirata va ordenar el saqueig de tota la costa.

b) Recomanaven ladopci urgent de mesures de seguretat.

c) La junta va acordar la immediata / imminent posada en marxa / la prxima posada en marxa dun nou pla destalvi energtic.

d) El batlle proposa lorganitzaci anual duna paella monumental.

e) La Direcci General de Trnsit prohibeix la conducci temerria per la via pblica.

Pg. 108


a) Exigirem la restituci immediata* dels nostres llocs de treball.

b) La princesa ha confirmat la seva assistncia al Misteri dElx.

c) Va manifestar el seu desacord amb la multa.

d) El president va anunciar la immediata* revisi de certs articles del codi penal.

e) Les pluges tardanes van ocasionar la minva substancial de la collita.

f) Els empleats van votar lajornament indefinit del nou horari laboral.

g) El qumic tem lebullici violenta de lcid.

h) La policia ha ordenat la clausura immediata* de lacte. [Millor que cloenda, que, de fet, no significa acci de cloure, sin part final amb qu es conclou una dissertaci, un monleg, un acte pblic, etc..]

* Com a sinnims de immediat, podem utilitzar imminent, prxim, urgent, etc.

Pg. 109

121

SN definit SN indefinit

a) Han passat moltes coses darrerament.

x

b) Algunes observacions teves sn impertinents.

x

c) El teu ordinador sha espatllat justament avui.

x

d) Shi posaran plaques solars, all dalt. x

e) Vindran tres ambaixadors orientals dem passat.

x

f) Aquelles danses del Marroc sn enrevessades.

x

g) Han arribat uns nois molt poca-soltes aqu.

x

h) Els quatre consells donats han estat molt tils.

x

i) Millor que no hi vagin, els teus fills.

x

j) No rondina mai, en Pau. x

Unitat 36

Pg. 110-111

122POLICIES I AGENTS RURALS BUSQUEN A LLAGOSTERA UN LLANGARDAIX EXTICEl rptil va ser trobat (pASSivA) al Teatre del Casino

LLAGOSTERA - Montse Barrera

El Teatre del Casino de Llagostera (Girons) va viure un fet inslit. Uns operaris que [els operaris] hi fan les obres de remodelaci van trobar-hi fa dies un llangardaix de dos qui-los de pes i 70 cm de llarg. [Els operaris] Van posar-lo dins una caixa, [els operaris] li van fer fotos i [els operaris] el van alliberar al bosc perqu [el llangardaix] pogus gaudir de la natura. Alguns experts van veure les fotografies i [alguns ex-perts] van determinar que [el llangardaix] s un llangardaix tropical dEgipte, alhora que [els experts] asseguraven que [el llangardaix] s carnvor i que, per tant, [el llangardaix] no sobreviuria al bosc on [el llangardaix] havia estat alliberat (pASSivA). Arran daix, diversos agents rurals de la policia local van iniciar una recerca per camps i boscos propers al lloc on el rptil va ser deixat anar (pASSivA), el bosc de la Torre i vol-tants de la riera Gotarra, fins que [aquests agents rurals...] el van trobar. Lalcalde, Ferm Santamaria, mant que [el llangar-daix] es va escapar dun terrari. Un dels operaris que [un dels operaris] el van localitzar es responsabilitza de lalliberament del rptil i [loperari que va localitzar el llangardaix] reconeix que la decisi havia estat [pASSivA] precipitada, per [lope-rari...] afirma que [la decisi] va ser deguda [pASSivA] a lin-tent de [loperari...] protegir lanimal.

El Punt-Avui digital, 29 juliol 2011 (adaptaci)

Pg. 112

123a) La vostra melodia animava la festa. (Concordana:

Les vostres melodies animaven la festa.)b) Lartista va a casa per Pasqua. (Concordana: Les artistes

van a casa per Pasqua.)c) La maga sala la salsa. (Concordana: Les magues salen

la salsa.)d) [Jo] Temo per la nostra terra. (Concordana: [Nosaltres]

Temem per la nostra terra.)

21


e) La baronessa era a casa nostra. (Concordana: Les baronesses eren a casa nostra.)

f) Un concertista contemplava la natura: lodiava? (Concordana: Uns concertistes contemplaven la natura: lodiaven?)

g) Una violinista belga comprava una pistola: era lassassina. (Concordana: Unes violinistes belgues compraven una pistola: eren les assassines.)

h) Mentre una poetessa pensa, crea poesia. (Concordana: Mentre unes poetesses pensen, creen poesia.)

i) Laltra finestra fa sempre pena. (Concordana: Les altres finestres fan sempre pena.)

j) La corda va per terra. (Concordana: Les cordes van per terra.)

Aquestes oracions poden ser tamb italianes.

Pg. 113

124a) En Guillem sha enfilat a la teulada. Subjecte: en Guillem

b) Avui hi hem posat poca beixamel, als canelons. Subjecte sobreents: nosaltres

c) Aquest mes cobrareu amb retard. Subjecte sobreents: vosaltres

d) Se nha adonat de seguida. Subjecte sobreents: ell / ella / vost

e) Aquesta obra t tres parts. Subjecte: aquesta obra

f) Els msics, no els escolta ning. Subjecte: ning

g) Els arquitectes del complex esportiu sn lloats per les autoritats locals. Subjecte passiu: els arquitectes del complex esportiu

Pg. 114

125a) Aquest mat les infermeres han vacunat el malalt.

(Concordana: Aquest mat la infermera ha vacunat el malalt.) No s possible la substituci pronominal del subjecte per en (s que ho s per un pronom fort, o deixar sobreents: Aquest mat ella ha vacunat el malalt. Aquest mat ha vacunat el malalt).

b) Faran falta ms cadires. (Concordana: Far falta una cadira.) Substituci pronominal: En faran falta ms. (subjecte indefinit postverbal)

c) Aquest any ja shan donat tres casos de pneumnia al casal davis. (Concordana: Aquest any ja sha donat un cas de pneumnia al casal davis.) Substituci pronominal: Aquest any ja se nhan donat tres al casal davis. (subjecte indefinit postverbal)

d) Shan llogat tres apartaments arran de mar. (Concordana: Sha llogat un apartament arran de mar.) Substituci pronominal: Se nhan llogat tres arran de mar. (subjecte indefinit postverbal)

e) No em fa res que vinguis tan dhora. (Concordana: que vinguis tan dhora = aquesta circumstncia = aix No em fa res aquesta circumstncia / No em fan res aquestes circumstncies.) No hi ha substituci pronominal del subjecte: No em fa res .

f) Shan cremat tres boscos sencers. (Concordana: Sha cremat un bosc sencer.) Substituci pronominal: Se nhan cremat tres de sencers. (subjecte indefinit postverbal)

g) Circularan autobusos en horari nocturn. (Concordana: Circular un autobs en horari nocturn.) Substituci pronominal: En circularan en horari nocturn. (subjecte indefinit postverbal)

Pg. 115

126a) Aqu sempre nocorren moltes.

b) Al cap de poc en va arribar un.

c) Nhan topat dos a la sortida de Terrassa.

d) En aquesta clnica en neixen trenta-dues cada setmana.

e) Cada dia en passen per aqu uns mil cinc-cents.

f) En aquesta habitaci en dormiran dem onze.

g) En farien falta molts ms per eixugar totes les despeses.

Unitat 37

Pg. 116

127 Els gossos, que duien morri, estaven neguitosos.Es tracta duna relativa explicativa i, doncs, queda illustrada pel dibuix de la dreta, en qu tots els gossos duen morri i tots estan nerviosos.

Els gossos que duien morri estaven neguitosos.Es tracta duna relativa especificativa i, per tant, queda illustrada pel dibuix de lesquerra, en qu noms una part dels gossos van amb morri i estan neguitosos.

Pg. 117

128a) Tota la famlia en patia les conseqncies. (en = del seu

estat nervis)

b) LOleguer en coneix tots els racons. (en = daquell casalot)

c) Ja fa fora anys que en Leandre ns president. (n = del club)

d) En tinc molt bon record. (en = de la meva estada a la Nou de Gai)

e) Lexcavadora nha tallat les arrels. (n = de lalzina)

f ) No en tenem cap necessitat. (en = danar a penjar pancartes just el dia que plovia)

Pg. 118


a) una dona pobra una dona sense recursos econmics una pobra dona una dona que ens inspira compassi (pot ser rica)

b) una noia sola una noia solitria, sense companyia de ning una sola noia una nica noia (hi pot haver nois)

c) un dependent trist un dependent afligit un trist dependent un dependent insignificant

22


d) una activitat nova una activitat no coneguda, no existent una nova activitat una altra activitat, una activitat que safegeix a les anteriors

e) una mestra gran una mestra dedat avanada una gran mestra una mestra extraordinria

f) una ocasi nica una ocasi que no pot ser comparada amb res ms una nica ocasi una sola ocasi (noms nhi ha una)

Pg. 119

130antiqussim, antiqussima tranquillssim, tranquillssimaflongssim, flongssima

lletgssim, lletgssimajovenssim, jovenssimafinssim, finssima

saborosssim, saborosssimadolcssim, dolcssimanobilssim, nobilssima

grandssim, grandssimagrossssim, grossssimamisrrim, misrrima

Unitat 38

Pg. 120

131Anar-sen

Present dindicatiu Present de subjuntiu

(jo) men vaig(tu) ten vas(ell / ella) sen va(nosaltres) ens nanem(vosaltres) us naneu(ells / elles) sen van

(que jo) men vagi(que tu) ten vagis(que ell / ella) sen vagi(que nosaltres) ens nanem(que vosaltres) us naneu(que ells / elles) sen vagin

Imperfet dindicatiu Imperfet de subjuntiu

(jo) me nanava(tu) te nanaves(ell / ella) se nanava(nosaltres) ens nanvem(vosaltres) us nanveu(ells / elles) se nanaven

(que jo) me nans(que tu) te nanessis(que ell / ella) se nans(que nosaltres) ens nanssim(que vosaltres) us nanssiu(que ells / elles) se nanessin

Sortir-sen

Present dindicatiu Present de subjuntiu

(jo) men surto(tu) ten surts(ell / ella) sen surt(nosaltres) ens en sortim(vosaltres) us en sortiu(ells / elles) sen surten

(que jo) men surti(que tu) ten surtis(que ell / ella) sen surti(que nosaltres) ens en sortim(que vosaltres) us en sortiu(que ells / elles) sen surtin

Imperfet dindicatiu Imperfet de subjuntiu(jo) men sortia(tu) ten sorties(ell / ella) sen sortia(nosaltres) ens en sortem(vosaltres) us en sorteu(ells / elles) sen sortien

(que jo) men sorts(que tu) ten sortissis(que ell / ella) sen sorts(que nosaltres) ens en sortssim(que vosaltres) us en sortssiu(que ells / elles) sen sortissin

Pg. 121

132

Faig que els ferits jeguin.

Ajec els ferits.

Els ferits jeuen.

Els ferits estan ajaguts.

Fas que el volum del televisor pugi.

Apuges el volum del televisor.

El volum del televisor puja.

El volum del televisor est apujat.

Fa que els preus baixin.

Abaixa els preus.

Els preus baixen.

Els preus estan abaixats.

Fem que els nens seguin.

Asseiem els nens.

Els neus seuen.

Els nens estan asseguts.

Feu que la malalta dormi.

Adormiu la malalta.

La malalta dorm.

La malalta est adormida.

Pg. 122

133a) Den que viu aqu s feli. (atributiu)

b) La Isabel est contenta de veuret. (atributiu)

c) La Lucrcia sest al carrer del Forn. (predicatiu)

d) Aquella nit els nostres gossos eren al jard. (predicatiu)

e) Aquella noieta semblava malaltissa. (atributiu)

f) La dependenta estava tota amonada perqu no li sortien els comptes. (atributiu)

g) Encara s viu, el teu besavi? (atributiu)

Pg. 123

134a) No pugis a lesttua, que s incvic; a ms, pots caure.

b) Si menges coca doli per esmorzar cada dia, tengreixars de seguida. (Tamb: Si esmorzes amb coca doli cada dia, tengreixers...)

c) Va passar per ca la iaia i li va dur un pom de roses que feien [o feia] molt bona olor.

d) La petitona corria per la platja amb els pantalons abaixats i trepitjava els turistes adormits.

e) No pugis a la moto si no has menjat res per esmorzar. (O b: ...si no has esmorzat.)

f) Quan he vist que no feien altra cosa que riure, me nhe anat / he marxat.

g) Sempre menja espaguetis picants per dinar: cada dia sassembla ms al seu avi napolit. (Tamb: Sempre dina amb espaguetis picants: cada dia...)

Pg. 124

135 Possibles solucions:

a) Aquest mat mhe llevat dhora i mhe menjat un parell de llesques per esmorzar. (Tamb: ...i he esmorzat amb un parell de llesques.)

23


b) Apuja el volum de la rdio.

c) Has dabaixar el teu ritme de vida.

d) No s qu hi deu haver per postres: poster hi ha maduixots amb nata o crema. (Tamb: ...postres: o pot ser que hi hagi maduixots...) (No: ...potser hi hagi...)

e) Aquest mat he vist com tothom queia baixant aquests esglaons (o graons).

f) Us nheu anat (o heu marxat) perqu no estveu dacord amb les decisions adoptades?

g) Afanyeu-vos, que noms tenim una hora, i una hora passa volant.

h) Seu tu; jo no estic gens cansada.

Pg. 125

136Lexercici sha format desfent els aforismes segents:

a) Les mentides desencadenen veritats. (Joan Abellan i Jaume Melendres)

b) La millor sort en els daus s no jugar-hi. (Joan Brossa)

c) Un trador s pitjor que un enemic. (Jaume Cabr)

d) Ladolescncia s una malaltia moderna com lallrgia o la paranoia. (M. Aurlia Capmany)

e) El pitjor del plagi no s que sigui un robatori, sin que s una redundncia. (Joan Fuster)

f) Lestat de la llengua s un dels primers smptomes de la salut moral dun pas. (Pere Gimferrer)

g) Com ms coses has pensat, ms probabilitats tens de pensar-ne daltres. (Manuel de Pedrolo)

Nota: Aquests sn els aforismes, per lalumnat pot considerar-ne daltres (Les veritats desencadenen mentides, per exemple).

Unitat 39

Pg. 126

137

SN definit SN indefinit

a) albergnies x

b) un preu raonable x

c) lhabitaci dels convidats x

d) aquest programa informtic x

e) alguns antivirus x

f) aquell vi rus x

g) tres gripaus blaus x

h) aquells magnetfons de les pellcules despies

x

Pg. 127

138OP = Oraci passiva OA = Oraci activa SP = Substituci pronominal

OP LAlfons s buscat pels Mossos. OA Els Mossos busquen lAlfons. SP Els Mossos el busquen.

OP Lavi s acompanyat per la nta. OA La nta acompanya lavi. SP La nta lacompanya.

OP El cantant s abraat per uns admiradors. OA Uns admiradors abracen el cantant. SP Uns admiradors labracen.

OP El Jordi s cridat per sa mare. OA Sa mare crida el Jordi. SP Sa mare el crida.

OP El rector s escoltat pels estudiants. OA Els estudiants escolten el rector. SP Els estudiants lescolten.

OP En Lluc s vigilat per la policia. OA La policia vigila en Lluc. SP La policia el vigila.

OP El polons ha estat convidat pels vens. OA Els vens han convidat el polons. SP Els vens lhan convidat.

Pg. 128

139a) No ha volgut fer-ho perqu era poc tic (No ho ha volgut fer...).

b) Sempre que vnen, lespatllen.

c) Feu-ho dem mateix!

d) Tots ho esperem.

e) Va crrer per veurel de prop i va quedar-ne absolutament decebut...

f) No en cantar tantes com em demaneu perqu estic fora enrogallat.

Pg. 129

140a) Aquests dies lhem dibuixat. (l = el plnol de la vila)

b) Vicen: treu-ho de seguida, que fa pudor. (-ho = aix)

c) Mentrestant, ell ho explicava. (ho = el que hauria pogut passar = aix)

d) Magradaria recitar-lo. (-lo = el seu ltim poema)

e) Encara ho esperem. (ho = que torni = aix)

f) Pregunti-ho. (-ho = quant val aquesta cantimplora = aix)

g) No nhavia vist (o vistes) mai. (n = piranyes)

h) Ho voldria saber! / Voldria saber-ho! (Ho / -ho = on sha ficat aquest redimoni de criatura = aix)

Pg. 130

141a) Aquest gos pequins ha agafat los i ha rosegat los una

bona estona. Aquest gos pequins ha agafat los i lha rosegat una bona estona.

b) Li agraden tant els caramels deucaliptus, que sempre que passa per aquesta botiga compra caramels deucaliptus. Li agraden tant els caramels deucaliptus, que sempre que passa per aquesta botiga en compra.

24


c) Tothom pregunta a lAjuntament a quina hora passar la cavalcada des Reis, per ning no sap a quina hora passar la cavalcada de Reis. Tothom pregunta a lAjuntament a quina hora passar la cavalcada dels Reis, per ning no ho sap.

d) Den que es va enganxar els dits amb el calaix, no ha tornat a obrir el calaix mai ms. Den que es va enganxar els dits amb el calaix, no lha tornat a obrir mai ms / no ha tornat a obrir-lo mai ms.

e) Va veure que el rossinyol havia sortit de la gbia i va intentar caar el rossinyol amb les mans. Va veure que el rossinyol havia sortit de la gbia i el va intentar caar amb les mans / va intentar caar-lo amb les mans.

f) Haig de parlar amb en Ramon: no saps pas on puc trobar en Ramon? Haig de parlar amb en Ramon: no saps pas on el puc trobar / on puc trobar-lo?

Pg. 131

142a) Tha proms que vindria? No en facis cas: sempre ho diu.

b) Vols te amb llimona ? No, no en vull.

c) Si vols comprar entrades per al teatre, vs-hi de seguida: si bades, ja no en trobars.

d) No comprar all per a en Ricard, perqu resulta que ja ho t.

e) Pren caf havent dinat, per havent sopat no en prenguis.

f) Que hi ha enciams? No ho s, per fins fa un moment nhi havia.

g) Ara ja no es veuen gossos deixats anar pel carrer, per abans s que nhi havia.

h) Que si donaven caramels? I tant, hi havia piruletes per a tothom.

Unitat 40

Pg. 132

143a) Per fi, lhan aprovat. (lErnest = el, CD)

b) Per fi, li han aprovat les matemtiques. (a lErnest = li, CI)

c) Aquells brtols li han clavat una bona pallissa. (a en Manel = li, CI)

d) Aquells brtols lhan apallissat. (en Manel = el, CD)

e) Mentre ella despatxava, la interrompien constantment. (la Isabel = la, CD)

f) Mentre ella despatxava, li interrompien el ritme constantment. (a la Isabel = li, CI)

g) El director en negava molts. (drets = en, CD)

h) El director li negava molts drets. (al senyor Pere = li, CI)

i) Vinc per reservar-ne una. (novella = en, CD)

Pg. 133

144a

Documents

nivell Com dominar elpdf.teidedigital.com/cat/3398/Solucionari Nivell_C.pdf · 4 Com dominar el nivell C · Solucionari · Teide 18 a) Anirem a l’hotel passant per l’alberg (o