No podem continuar com finsaraEDU¡¡D PuNsEr

A Espanya, després d'Lr,'1a dictadura. el que rmpo¡1ava era qüe per li tothom pognés fer se escoltar. Per aixó els esparyols tenen ú sistema elecloral onentat lonamentalÍrenl a reflectn la proporcionaljtat Ara bé una cosa és representar j

una altra gestionar, i no tenim el miLlor sistema pe¡ a aixó. Solament es gesiiona

adequadamed des de lamajonasocial i s avanaa anü elconsens

E ranspoi( de lutur sed molt dilerenl de 'act!al.

La consttució de I estat de benest¡r n és l exempLe més palésEn u¡ momenl deteminat en cadascu¡ dels pai;5os amb Égms politics diferents es ve posar d acord els reprcsentá¡lsde les classes més adinerades i de les classes ¡reballado¡esque no s abandonés a la seva son els més deslavoits

L allargament de I espera¡ga de nda u¡ lenomen se¡rse 19¡ral

en qualsevol allra espécie at llar-g de I evolució, ha desvelat undélcit colossal r r.rsuponable en I olena de serr'ejs socials. so

b é-o.pé! d -d gó !r" qL- " son " u-T.1s" -¡" or-d -palsos com Espanya

A més la necessária universalització dels seffeis báslcscom I'educació,la següretat ciutadana la sanitat i l'oci lendeixen a coL lapsar les estructures de l Administracióde l'Estat, que ja és incapag de garantir los ni 1an sols als

No solameni s h¿n col lapsal els nivells de conlon com mantenen prolessionalsdel seclor ben intencionals srnó ]a quallat de I atencjó sanitária, incLoent enacpesta deterjoracjó les autonomies que presumien de seffir de model a les ¡llres. Denou és Lrrgenl negociar una major padicipació de la resta de la societat.L Estat sol no pot.

Quad a l oci necessar-i per als nens, joves i persones !na¡N, s esta¡ dissenya¡l ara.

en el m or dels casos les tutures infraesiructures encara absents Pa¡m u¡ déicit galopa¡t de despeses de ma¡teniment i no ta¡t d inversió No es tracta tantd'ofeies de seneis soñslicats com de disposar de mitjans basics que tenen a

veüe ar¡b ]a dieta i 1'exercici diari. corrsiderats ar¡bdós com els lonaments de lespo.q ó dap- 6n od. "*"J-",l]drdr"oé o1oó Iot I unoé..glc ara¡ de ]a tip]jcació de ] esperanQa de vida i que afecta lols a causa de ::

- dels se^ e, b"-rc-

Sobren els exempLes dels déncrls inlolerábles en el ma¡tenimenl de la se$n-etal indir¡duaL i col lectiva No es tracta sóL¿ment qüe falü policia i LLr major noÍüre d especialistes en segure¡ai ciutadaa. FaLten en qua¡tjtalsingenls per descomplat pero l'Estal sol no pot garantir la seg¡ne1at indrvidüal

.o_ -u d-t".- "d- ".o j""

En aquests moments Ia humanítatestá consumint quaaí lota I'ener-gia que el planeta geúera ¿lins ¿le

si mateix.

El futurEs tracta d'iniciar un segon procés de negociació (el primer va ser I'estat del benestar) per establh les bases de la participació, no solament de lEstat, sinó de tota la societat en la satisfacció de les noves demandes civiques isoclalscaracterístiques d'un desenvolupament sostenible.

Garantir un desenvolupament sostenible suposa dos tipus de reformes igualment imprescindibles peró parallees i sim!ltánies: canvis en els conceptes básics que han garantit fins ara I'organització social ieconómica i presa de consciéncia dels limits físics i tecnológics.

I r'ene4,ia deguda a 1"" ^or""" notl

l{:*rr}:i'"::}:w:t1un altre exemp e: ene¡g a deguda a les marees per i¡fluénc¡adel So i de a L una és entorn d una tercera parl dei consumenergét c actua de ma¡era que s'ha arrlbat a l]n n vell de con

sum e¡ e qua les quanlitats són geganlines

E. PINSET: I e lorat negre de tot a¡xó és el trans l, no? Els 250'ni 01. d¿re ("'r.. )o"'n.r pr 'á,.., or SLn-er ar , )egor,e s especla istes tota l'energ a que consumeixen per a qualse

vol cosa els m r¡ ions de x nesos. Peró aquests també en sónresponsables, com e s peruans, o e s bolivians o els espanyols,en elsentit que la petta part que a e s es toca tar¡bé prové sobretot de tr¿nst. Es pot fer alguna cosa per evitar-fio?

J. A, RuBro: Seqons els meus inforr¡es, sí que s esta¡ fentcoses. D'lJna banda, s está opt mitzant el rend ment de s cotxes.

E consum energétc per qu bmetre dels coixes actuals és nfe-ior al conslrr¡ energétic de fa fenta anys. Peró és c ar que aixo

é. r.Lf'rerl pérqJÁer ardq.ÁdqLÁs_ olsJ- g. ¡-'o.e nombre d automdbils creix.

H¡ ha algunes oportunitats perqué e consur¡ energétlc es faci

sobre a base d e¡ergies que afectin menys el ¡oslre paneta.fh drogen pot ser u¡ combuslib€ a cert termini perqué s'ulilza en e lránsil. l'hidrogen pot d'a guna manera ut tzar se en

els cotxes a través de p¡les de combustible que són mot menys

conlaminants i axi e consum energétic sera mol més netmolt més oplim tzat. Perqué el rend ment de les p es de combLrst ble pot ser bastant n'rés alt qLre e rendia¡ent dels rnotors

aclua s, prop d un 500/0 o d un 600ó més

luan Antonio Rubio

Madid, 1944. Doclo! €¡ Ci¿¡cies Fisiques pe¡

la Universital CompLute¡se de Madrid. Ha

desenvolulal la seva calieia con a inverigador i geror en dues inslilucions: el Centre

d hverigacions rneie¿iiques Mediambienlals l TecnolóEiques (CITMAT) i el CERN, I organilzació europea d i¡vestigació en fisica

d'áltes energies, süual a Ginebra. Aclualmenl és dúector general

del CIXMAT.

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

luan Antonio Rubio

E. PUNSET: Tots som consc ents que necessitem menjar per aten r enerqia, peró sabem que h ha un lim t, en canv, no tenir¡la consciénc¡a q!e podem consum r massa energ a de p aneta.

És cert?

J. A. RuBro: Sí veiem que l'evo ucó del consLrm energéic és

una evoucó en la qual e consum está disparat que, previs

b ement, en el iutur es disparará encara més perqué el creixe

ment de consur¡ va més o ¡nenys en para lel amb el

crexement del PlB. És a di, es tracta d un augment d u¡a mica

més del 2olo anual. Efectivament, el consum energéUc mund al

equival ara a uns 15 teravals de poldnca.

E. PuNsFr: I aixb qué s gn Í¡ca?

J. A. RuBo:Tota energaqueel panetage¡era suposa aprox¡madament Lrna vegada mitla el consurn energétic de la hu

nranltat. És a dir, a hun'ran tat en aquesismoments está consumi¡t quasi el que el

cor del paneta genera d'energ a. N hi ha

E- PUNSET:Juan lu has estat treba ant amb Carlo Rubba, en unprocés que denom neu amplif cador d'e nergia, que básicament,

si jo ho entenc bé consiste x a no ut litzar l'Lrrani, s nó a ut tzar

e tori, Lrn altre materia mot ¡¡és abundant mol menys contam¡na¡I. S ha parlat de rubbiatró , que crec que és u¡ s slemade issió tradiciona nuclear, peró més net.

J. A. RuBro: En esséncia, el projecie de l'amplificado¡ d ener-gia está en 'estad següent:e disseny conceptual la s'haacabat es experlments de base que comproven aquestespred ccio¡s s han portat a lerme han confirr¡at e que nosal

tres pensáver¡ La viab liiat tecno bg ca de s¡stema no est¿

Lenerg¡a nuclear de f ssió és una energa qle es basa en e fet que h ha alquns elements qlre lissionen amb un

despren¡ment energétc. De fet, sola

ment hihatres eements en la natura vá

lids per a a fissió: un és urani-235 que

apaTex en els m neTas d u€ni -on unpet¡l percentatge d'un 0,7oó un altre és el p utoni 239, que ésun e ement que es pot genenr a ravés de l uran natural, i un

altre és l'l]rani-233, que es pot generar a part r del tori.

E tori, bonrbatuejant lo amb neutrons genera uran 233 Els re

actoTs nuclears convencionas luncionen sobre a base de la generacó d'energ a de f¡ssió trencant l'uran 235, cosa queprodueix una determinada quanttat d energ a en cadascuna d-o

es f ssions a r¡és uns quants neufons, entre dos i fes per f s

sió que permeien rea mentar e procés. La clau dels reactorslL ó¿ c ó, .n¿'rlpr ir ro s.ar I a poold, o r eLlo,lr.d

Si, per qua sevo casual¡tal, aquesla pob¡acó neutrdn ca deixade ser consianl llavors el ¡eactor es para. Si per qualsevol altra

casua ital, que esperem que no ocori, a pob ació neutron ca

creix, lavors hi ha un esc at del reactor ies donen acc¡de¡tscom el que va passar a Txernob L

EDUARD PUNSET ENTREVISTA ]UAN ANTONIO RUBIO

E. PuNsET: E que esiás dent és que en un cas, una vegada

está en r¡arxa la reacc ó en cadena no h ha res a fer mentre

que en e cas delvoslrc sistef¡a rri ha un confo f¡olt r¡és fácil

deL procés nuc ear E pots parar, pots posar en r¡arxa etc

J. A. RuB o: Si a xo és. Amb e s acce eradors actuals podem

E. PuNsFr: H ha col egues teus que parlen d Lrn co lapse energétic que s avelna.

J. A. RuBto: Hi ha alquns arlluments sego¡s els quals les civilitzacions lecnolbgiques lenen un iinalefimer perqué elfet que

no apareguj cap més civ¡ltzació lecnológica ara com ara que laque h¡fra a la Tera, havent-h¡com possiblement hiha mots pla_

netes s¡m lars, pot ind car que aquesia civi tzació és efímera.

Perd també és cert ctue en les invest gac ons fonar¡enta s

que estem fenl pensem que e proló, que és Única partícula

estable que exisle¡x cor¡ a cor¡ponent de a matéria és

iambé nestable ar¡b la qua cosa I un vers t ndr a també una

vida re ativar¡ent I nita. Totes aq!estes coses són a nrot, mo t

larg term nl, I han de ser obiecte encara d invest gac ó deta_

lada.

E- PuNsETi Finalment, un alfe le¡¡a que fa pensar Parant d'energies alternatives, com eo ca o Ia soiar tu creus que les empreses tradiclonals, les petro eres, per exer¡ple, mosfen cerlrebuig a aquestes noves altemallves perqué suposen Lrna com_

peténca deslleal, o simpement és que facs e qLe fac s aques_

tes energ¡es soament podran representar un 100/o de olerta

J. A. RuBro: Ouan l]na empresa té Lrna lont de negoci, sempre

es fes¡ste x a canviar I objecte d e negoc De totes maneres, e

món indusfia s'adapta a a ó que és re¡dible.

Oferlré agunes xifres per donar una dea de qlJ nes són les pos

sib Litats reals de les fonts d en erg a a ternat va. Per exen'r ple, asuperflc e terrestfe que está cu

tivada en aquests moments és

d Lr¡s deu m lions de qLr lometfes quadrats, S es volguésabast r el consur¡ energéticmundia amb bomassa, es ne

cess taria eldobe d aquesta ex

tensió, v¡nt milons de qu ór¡efes quadrats.

S es volgués abastir eLconsum energétic a¡¡b energ a fotovol

taica es necess taria un ml ó de quilór¡etres quadrats, donada'eficác¡a de la conves ó energ¿tica ut lzant efecte folovoltaic;

és a d r, dues vegades Espa¡ya.

S es volgués abast¡r e consum energéi¡c uliltzant l'energia ed

l¡ca es necesstarien deu mi ons de q!ilómelres quadrats el

matex que a superfíc e cutvada d-ol paneta. so aa¡enl

Ienergia soar podra permeire potser utlitzar una extensió

d aprcx madament m g m ó de quilómetres quadrats o f ns i

tot menor si s ul lzen concentradores soars.

Axó dóna una idea que totes aquestes energ es poden ten r

sens dubte una contrlbució a a d eta energética, amb la condi_

ció que siguin conrpettives pero que una bona parl d'elles té

lm tacions, iaquestes mtac¡ons soament poden evitar se aug

mentanl e rendrment de convelsió energélica

¡nlectar prou ¡eutrons per a generar

energia equiva ent a la que generen

els reactors nuclears convenciona s,

peró ar¡b un contro total Perquén h ha prou a deixar d'enviar el fe x

de particu es perqué la nsta lac ó

es par.

> REFLEXIONA

1. Qué entens per desenvolupameni sosienible? Per qué ha!r¿d'estar basat en un pacie enlre diferents classes socials?

> ACTUA

2. Recopila inlormació sobre a producció d energia m tjanqanifonts renovables i discuielx en gr!p sobre les opcions de esmateixes per a s!bsl¡tuir les áctuas.