ROJO Y NEGROSuplement del País Valencià

N O T Í C I A

ConfederalEDITA: COMITÉ CONFEDERAL DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALENCIÀ (CGT-PV) l D. LEGAL: V-155-1987 l FEBRER 2013

ENTREVISTAamb Mª Dolores PinaCGT-Asprodis i Discapacitaten Marxapàg. 8

EN LLUITA PEL NOSTRE FUTURNO AL CAPITAL

ANÀLISIAl fil del baròmetre del CIS,algunes consideracionssobre la Vaga General del 14-Npàg. 4

I MÉSEl ferrocarril públicnovament en perillpàg. 3Un sindicalisme diferentpàg. 5Mobilitzacions en Agendapàg. 7

www.cgtpv.org

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalAvgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

FEDERACIONS LOCALS I COMARCALS

FL de València. Avgda. del Cid 154Tel. 96 383 44 40

Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• SP de la FL de València,tel. 96 383 44 40

• Sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50

• Sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• Sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• Sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74• Sindicat d’Administració Pública,

tel. 96 383 45 08 • Sindicat d’Oficis Diversos,

tel.96 383 45 25• Sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hosteleria, tel. 96 313 41 39

Serveis Afiliats:Biblioteca Llibertària “Ferrer iGuàrdia”, Àrea de la Dona, ServeisSocials, Gabinet de Salut Laboral iAmbiental, Servei Sindical deNormalització Lingüística.

SU del Camp de Morvedre i l’AltPalància.C/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de Sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de Benidorm.C/ de la Gaviota, 4Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtbenidorm@cgtpv.orgcgtbenidorm@gmail.com

FL d’Alacant.C/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

FL d’Alcoi.C/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

FL La Safor-Gandia.C/ Pintor Sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La Safor)cgtlasafor@terra.es

FL de Puçol.C/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpucol@telefonica.net

FIC de Castelló.C/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello15@gmail.com

Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València (València-L’Horta)

editor ia l

LA RETALLADA DE LES PENSIONSNO SOLS ÉS COSA DEL PP

2 l notícia confederal Febrer del 2013o p i n i ó

La justa indignació amb que lagent treballadora estem rebentcadascuna de les mesures anti-

socials que aplica l'actual govern delPP no pot induir-nos a oblidar que hiha altres responsables d'aquestes polí-tiques, que des de governs anteriors ofins i tot des del sindicalisme servilhan contribuït a engegar algunes d'a-questes greus retallades i privatitza-cions.

De l'època de Felipe González ensvénen la reconversió industrial (des-mantellament de drassanes, siderúr-gia…), la temporalitat dels contractes ila venda a bancs i grans fortunes de lesprincipals empreses de capital públic(Gas Natural, Transmediterránea, Ar-gentaria, Renfe, Endesa, SEAT, Telefó-nica, Repsol, Iberia, Tabacalera, etc.).

La signatura dels sindicats UGT iCC.OO. no ha deixat d'estar al peu decadascun dels grans pactes que la pa-tronal ha anat imposant per a abaratirl'acomiadament, congelar els salaris,flexibilitzar la jornada i les condicionsde treball o retallar les plantilles mit-jançant els fatídics ERO.

Un dels més nefasts acords (un depunts) és el Pacte de Toledo, pel qualprogressivament es va allargant lavida laboral i dificultant l'accés a unapensió digna per a milions de treballa-dors. Aquesta norma va ser elaboradaen el parlament (a proposta de CiU iamb majoria socialista) durant

1994/95. En 1996 els dos sindicatsmajoritaris, la patronal i el primer go-vern d'Aznar signen l'Acord per a laReforma de la Seguretat Social, quesignifica l'engegada de totes les reco-manacions del Pacte de Toledo.

Entre altres coses, es determina queel període de càlcul de les pensions esvaja ampliant progressivament als 15últims anys cotitzats, quan es venienusant només els dos últims. Posterior-ment, un altre canvi, eleva gradual-ment l'edat de jubilació anticipada de60 a 61 anys i amplia el període ques'ha de treballar cada any de la preju-bilació del 15% al 25%.

Però és en 2011, ja amb Zapatero enla Moncloa, quan té lloc la pitjor deles modificacions sobre el Pacte deToledo. En eixa data, els agents so-cials de totes les canallades, acordentota una bateria de retallades al dretuniversal a les pensions.

Es pacta el retard de l'edat de jubila-ció de 65 a 67 anys. Com a conseqüèn-cia de l'increment en l'edat de jubilacióinclòs en la norma, aquells que isquendel mercat laboral als 67 anys haurand'haver cotitzat 38 anys per a poder co-brar la pensió màxima, front als 35anys que s'exigien anteriorment.

La reforma introdueix una nova am-pliació progressiva del període de càl-cul; ara passa gradualment de 15 a 25anys. L'únic “avantatge” que se salvaés la de mantenir en 15 anys cotitzats

l'etapa mínima per a tenir dret al 50%de la pensió.

La veritat és que costa creure quesindicalistes que no tenen empatx a dirque estan per la defensa dels drets delstreballadors, hagen sigut capaços depactar aquestes retallades que van areduir sensiblement les nostres pen-sions. I irrita molt més si recordemque els líders d'UGT i CC.OO. vanarribar a defensar (encara que amb laboca xicoteta) la reducció de la jorna-da laboral i l'avançament de l'edat dejubilació com a fórmules per a comba-tre l'atur. Qui els ha vist i qui els veu!

Amb aquests antecedents, no potsorprendre'ns que l'equip de Rajoyvulga aprofitar la por creada per lacrisi per a donar un altre “tijeretazo” ales pensions, avançant la data de laseua plena aplicació que estava pre-vista per a 2022 (el punt d'exigir 25anys cotitzats) o 2027 (el retard efec-tiu als 67 anys).

Des de CGT el que ens toca és de-nunciar totes aquestes retallades (i lesnoves que ja van insinuant) i animar ala classe treballadora a organitzar-seen sindicats que no estem al servei delpoder i a presentar batalla a aquest ca-pitalisme que prefereix destruir-nosabans que acceptar un minvament enels seus escandalosos beneficis.

A C C I Ó D I R E C T APROGRAMA D’INFORMACIÓ SOCIAL I LABORAL DE CGT-PV

Tots els dimecres, de 16 a 18 h.

ESCOLTA’L I PARTICIPA!! a RÀDIO KLARA 104.4. FM i www.radioklara.org

ANTONIO PÉREZ COLLADOSecretari General CGT-PV

Febrer del 2013 notícia confederal l 3a n à l i s i d e l ’ a c t u a l i t a t

Durante los últimos ocho añosse han sucedido distintos juicios arepresores por violación de dere-chos humanos en la Argentina.En la actualidad se encuentra elcurso la denominada “Megacau-sa La Perla”, donde se juzgan 45represores en la provincia de Cór-doba. Todos los juzgados sonmiembros retirados de las Fuer-zas Armadas y de Seguridad. De-bemos señalar que no se ha juz-gado a nadie en estado de activi-dad, y tampoco se han tratado laparticipación de empresarios ysindicalistas en dicha represión.

Esto último es notable ya queexiste cuantiosa información, ypruebas, en torno a esta partici-pación. Por ejemplo, GerardoMartínez, secretario general delos obreros de la construcción,ha sido durante tres décadasmiembro de los servicios de inte-ligencia, y Hugo Moyano, dirigen-te de los camioneros, fue partíci-pe de las bandas paramilitares

¿Juzgar a empresarios represores?

A R G E N T I N A

PABLO POZZIHistoriador Movimiento Obrero

entre 1973 y 1977. Asimismo, larelación entre las Fuerzas Arma-das y de Seguridad y empresa-rios en el desarrollo de la repre-sión sobre el movimiento obreroentre 1976 y 1983, ha salido a laluz con cuantiosa documenta-ción y testimonios. Uno de losprimeros casos fue el testimoniorecogido por Horacio Verbitskyal ex jefe de personal de la fábri-ca metalúrgica SAIAR en Quil-mes. En esta declaración queda-ba ampliamente demostrada lacooperación entre la empresa, elsindicato metalúrgico (UOM) ylas fuerzas represivas en la des-aparición de veinte obreros acti-vistas gremiales de la fábrica, delos cuales solo tres aparecieroncon vida.

Es importante destacar quela represión actuaba a través desus delegaciones, agentes y lainfiltración en todas las zonas dela provincia de Buenos Aires. Eneste sentido es revelador el Le-gajo 108, Mesa B, Carpeta “Va-rios”, de la Dirección de Investi-gaciones Políticas de la Policíade Buenos Aires (DIPBA), donde

se enumera individuos que sedesempeñaban como infiltradosde las Fuerzas de Seguridad endistintos establecimientos fabri-

les. Estos individuos, consigna-dos con nombre, apellido, rangoy tarea en distintas fábricas lohacían en connivencia con losdirectivos de la empresa. Másaun, en los archivos del Ministe-rio de Trabajo, constan informesde jefes de personal donde seseñalan “subversivos” para quese tomen “las medidas pertinen-tes”. Los mismo se puede en-contrar en los archivos de laDIPBA donde se encuentran losLegajos 126, 133 y 134, Mesa B,Carpeta “Varios”, con fecha del

17 de junio de 1977, titulado “In-filtración subversiva en fábricas”.En estos legajos se detalla unpormenorizado informe, fábricapor fábrica, relatando listas de“subversivos”. Lo detallado delinforme sólo es concebible si lasfuerzas represivas tuvieron ac-ceso a los legajos laborales delos obreros consignados. Así seharía evidente la colaboraciónde por lo menos las jefaturas depersonal de General Motors,

Mercedes Benz, Chrysler, Ford,SAFRAR, Fiat y Volkswagen.

Por último, existen una seriede acusaciones bajo considera-ción, entre los cuales la participa-ción de Ford y Mercedes Benzen la represión tienen un lugardestacado. Sin embargo, a pesarde la abundancia de pruebas yde la voluntad de los fiscales acargo, ninguno de éstos ha pasa-do de la etapa de “acumulaciónde pruebas”.

Un informe de la Policíade Buenos Aires enumeraindividuos infiltrados delas Fuerzas de Seguridaden establecimientosfabriles

La situació actual de les em-preses públiques d'aquest paísés d'un deteriorament constant ilamentable. Les retallades en sa-nitat, educació, serveis socials,etc… estan significant un robato-ri al conjunt de la ciutadania, queveuen com les empreses públi-ques són gestionades per con-sorcis privats que socialitzen lespèrdues mentre privatitzen elsbeneficis, aprimant plantilles ambERO injusts i sobredimensionatsemparats en una reforma laboralque aboca a les treballadores aperdre qualsevol dret i garantia.

Aquest variat panorama ésun reflex del que ocorre també enel sector ferroviari estatal i a laComunitat Valenciana. En aquestaspecte concret cal diferenciarentre la problemàtica ocorregudaen FGV i la de Renfe-Adif.

Ferrocarrils de la GeneralitatValenciana

Fa només uns dies va finalit-zar en FGV la negociació d'unacomiadament col·lectiu queafecta a 310 treballadors i treba-lladores, dels quals 236 corres-ponen a prejubilacions forçoses i76 a baixes voluntàries i/o aco-miadaments. Aquest acord hasigut confirmat de manera incom-prensible per part del col·lectiu,que a més, assumeix una rebai-xa del 10% del salari.

Tot aquest sacrifici és, se-gons la Generalitat Valenciana,per a reduir uns costos als ciuta-dans de 22M€, oblidant comple-

El ferrocarril públic novament en perillJUAN RAMÓN FERRANDISSFF-CGT València

tament que fa solament unsmesos es va implantar el siste-ma ATO de conducció automàti-ca, per un cost de més de 30M€, que teòricament serviria pera augmentar la freqüència de lescirculacions, motiu totalmentfals, perquè solament uns diesdesprés es va produir una subs-tancial disminució del servei deMetrovalencia.

Així mateix, les operacionsde compra de material autopro-pulsat en els últims temps podrí-em considerar-la desastrosa, jaque continuen sense prestar ser-vei, i deteriorant-se, 22 unitatsque van costar quasi 200M€.

El deteriorament de la quali-tat del servei en aquesta empre-sa és constant, i després del nouajust de plantilla serà més evi-dent encara.

Renfe-AdifEn Renfe i Adif la situació

també és crítica, la segregacióde Mercancías-Renfe és quasiun fet, i l'ombra a l’aguait de laprivatització del Sector pot con-sumar-se el pròxim any, mentreen Adif es destrueix ocupaciódiàriament, que és substituïdaen ocasions per personal ambuna formació minsa i que, evi-dentment, repercuteix en la qua-litat del servei prestat a l'usuari.

A més a més, el Ministeri deFoment va anunciar el passat27 de desembre el tancamentde certes línies i serveis quedeixaran, encara més si cap, lescomarques valencianes mésdesfavorides, en una situaciód'incomunicació total per ferro-carril.

Aquesta mesura suposa ungreu atemptat social, mediam-biental i econòmic per a lesusuàries que veuen com s'afa-voreixen corredors d'AVE ambinversions multimilionàries, i quesón utilitzats per unes desenesde milers de viatgers amb uncert nivell adquisitiu, mentre queel tren convencional de rodaliesi de mitjana i llarga distància,que transporta el 98% delsusuaris, pateix la retallada deservei, supressió de línies i tan-cament d'estacions, així com unincrement en les tarifes del 7%,front a la reducció del 20% per aAVE.

Aquest suposat “món a l'in-revés” té una senzilla explicacióen la política espanyola, ente-nent clarament quins són lesprioritats dels governants.

Les línies i serveis regionalsque es veuran afectats en la Co-munitat Valenciana, entre altres,seran les que uneixen: València-Conca, València-Terol i Vinaròs-Tortosa, quedant en la corda flui-

xa les línies Xàtiva-Alcoi, Valèn-cia-Alacant, València-Múrcia iValència-Tortosa. Tot açò, evi-dentment, induït sota criteriseconomicistes i iobviant elsavantatges socials i ecològiquesdel ferrocarril menyspreant, amés, qualsevol alternativa per aatraure usuaris.

Propostes de CGTEn aquest sentit des de

CGT hem plantejat en repetidesocasions alternatives coherentsa l'actual política de transportsque està duent-se a terme, tanta nivell de l'estat, com de Co-munitat Autònoma.

A grans traços proposem laintroducció de canvis proporcio-nals en les inversions en ferro-carril, regint-los sempre per cri-teris socials i ecològics, racio-nalitzant el servei i fentreestructuracions més efecti-ves, amb horaris i freqüènciescoherents amb les necessitatsde les usuàries, millorant laqualitat del servei i de l'ocupa-

ció, fomentant el ferrocarril con-vencional com a vertader verte-brador del territori, front a altresmitjans de transport més agres-sius i devoradors de recursos.

Resulta totalment incom-prensible que el mantenimentd'un quilometre d'AVE, sigamajor que tot el pressupost dela línia Xàtiva-Alcoi, i que l'AVE,amb el 87% de la inversió en fe-rrocarril transporte al 2% delsusuaris, mentre el 13% restant,no permet un adequat manteni-ment de la resta de servei con-vencional, que transporta al98% dels viatgers/as.

Amb tot açò, la dada demo-ledora és, que amb els 93.000M€ gastats en alta velocitat, enels últims anys, es podrienhaver duplicat les vies conven-cionals, millorant-les sota crite-ris socials i ecològics a veloci-tats de 220 Km/h, a més, ambla resta, ens haguérem evitatles retallades en sanitat, educa-ció, cultura i serveis socialsjunts.

P A Í S V A L E N C I À

Independentment que esti-guem més o menys d'acord ambels resultats d'aquesta enquesta,el baròmetre del CIS del mes dedesembre ens aporta informaciórellevant sobre l'última vaga ge-neral. Informació que, si bé cal-dria analitzar amb matisos, dónamotiu a algunes reflexions.

Aquesta enquesta ens per-met conèixer algunes actituds iopinions de les i els treballadorsrespecte a la vaga del 14-N queens permeten interpretar, amb unpoc més de fonament, una reali-tat social massa vegades distor-sionada pels discursos del podereconòmic, polític i mediàtic. Així,veiem que front al discurs domi-nant estructurat sobre els fracas-sos de les vagues, la seua inutili-tat, que només una minoria lesrecolzen, la deslegitimació delsindicalisme (en la qual massavegades els propis sindicatscol·laboren) o les coaccions sin-dicals al dret al treball, podemveure una realitat que contradiudiàriament aquestes afirmacions.

En primer lloc, es va pregun-tar a una mostra representativade persones majors d'edat què-havien fet el dia de la vaga. Un21'4% va respondre haver fetvaga i un 57'6% va anar a treba-llar. A més d'aquestes dues pos-tures, un 4'9% declara que vavoler fer vaga, però no va poder,mentre que un 2'5% van intentaranar a treballar, però no vanpoder (un 11'6% va declarar estareixe dia de baixa, de vacances,dia lliure...). Cal notar que existei-xen més persones que han vistimpedit el seu dret a vaga que lesque s'han vist privades d'anar atreballar.

A primera vista, podríem con-cloure (alguns mitjans de comu-nicació així ho han fet) que unaimmensa majoria de treballadorsi treballadores era contrària a lavaga general del 14-N. En con-cret, si sumem aquells que vananar al treball amb aquells queho van intentar, representen el60'1%. Mentre que els qui van fervaga més els que voldríen peròno van poder sumen un 26'3% detreballadors (un poc més d'1 decada 4). No obstant açò, aprofun-dir més en les dades (cosa queals tertulians, comentaristes i pe-riodistes mercenaris no els solagradar), ens pot ajudar a com-prendre i contextualitzar milloraquesta aparença.

Febrer del 2013a n à l i s i v a g a g e n e r a l4 l notícia confederal

Algunesconsideracionssobre la VagaGeneral del 14-N

w e b s a l P a í s V a l e n c i à

CGT Castellóhttp://cgtkas.blogspot.com.es/

CGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGT Alacanthttp://cgt-alicante.es

A L F I L D E L B A R Ò M E T R E D E L C I S

RAÜL BELTRANCGT-Castelló

Així, veiem que, de les per-sones que van anar a treballar ovan intentar fer-ho, no totes, nimolt menys, eren contràries a lavaga. De fet, 1 de cada 5 perso-nes que van anar a treballar vandeclarar fer-ho per no poder per-metre's la pèrdua del jornal. Amés, un 14% van declarar "nopoder deixar d'anar a treballar,per obligació" (desconeixem siper coaccions empresarials oper característiques del treball -cures o similars?-). També s’-hauria d’excloure a les personesque van declarar com a raó ser"autònoms/empresaris"(13'2%).Finalment, hi ha un 4'5% quevan anar a treballar per por del'acomiadament i un 3'7% com aserveis mínims.

Per tant, ens trobem ambque solament un 15'8% d'els quivan anar a treballar eren explíci-tament contraris a aquesta vaga,als quals cal sumar un 11'3%

que es declaren contraris a totavaga per principis i el 4'7% quees declara en desacord amb elssindicats (encara que no amb lesvagues...). En total, podríem dirque 1 de cada 3 persones quevan anar a treballar (o ho van in-tentar) van ser manifestamentcontraris a la celebració de lavaga. Mentre que la resta justifi-cava la seua opció per una ba-rreja de necessitat econòmica,por a perdre el treball o caracte-rístiques específiques del seulloc de treball, principalment.

Evidentment, en el cas d'elsqui van fer vaga són majoritarisels arguments de caràcter volun-tari com el desacord amb la polí-tica de retallades (22%), protes-tar contra el govern (13'9%), per-què la situació està molt mal i caltractar de solucionar-ho (14'7%)o per solidaritat entre treballa-dors (11%). Solament un 4% vandeclarar haver fet vaga per pordels piquets.

Podem afinar més en aques-tes dades per a introduir la pers-pectiva de classe en aquestaanàlisi, ja que si ben les dadesabans comentades fan referèn-cia a tota la població que treba-

lla, en aquesta població escompta amb tota l'escala jeràr-quica i de qualificacions del mer-cat laboral: els empresaris, altsdirectius, personal tècnic i admi-nistratiu, obrers qualificats i noqualificats, etc. Per tant, és inte-ressant veure les diferènciesentre condició socioeconòmica itractar d'afinar una mica les opi-nions dels diferents col·lectiuslaborals.

En quant a si els treballadorsi treballadores van fer vaga o nosegons condició socioeconòmi-ca, els qui més van secundar l'a-tur van ser els professionals itècnics mitjans assalariats(29'5%), seguits dels obrers qua-lificats (27%) i personal assala-riat administratiu, comercial i deserveis (22'8%). Cal dir que un18,2% dels comerciants i autò-noms sense assalariats van dirhaver fet vaga, xifra que superael 14,9% dels obrers no qualifi-cats, el col·lectiu laboral quemenys va seguir la vaga si ex-cloem als alts funcionaris i pro-fessionals per compte propi(14%).

Fins a ací bastant clar, ésevident que el sector públic (onabunden professionals i tècnicsqualificats) i la gran indústria itransports, amb abundància d'o-brers i obreres qualificades, pro-tagonitza el gruix de les vaguesgenerals (representant en certamanera el sector més tradicionalde la classe treballadora). Enaquests sectors parlaríem, se-gons l'enquesta, de quasi 1 decada 3 persones. Mentre que ensectors com el comerç, l'ocupa-ció autònoma o en general elstreballs menys qualificats i pre-caris serien els de menor inci-dència (menys o bastant menysd'1 de cada 5 van fer vaga).

No obstant açò, respecte aaquests sectors laborals més enauge en les últimes dècades(sector serveis, ocupació flexi-ble, desqualificat, precari, petitaempresa, autoocupació, etc...)cal dir que la resposta a la menorincidència de l'atur la trobem enels qui van anar a treballar, ja

que ni molt menys podem expli-car-ho perquè eren contraris a lavaga.

Així veiem com la por a l'aco-miadament és més elevat en elpersonal assalariat administratiu,comercial i de serveis (9'4%) i enels obrers qualificats (7'5%).Veiem també que la incidènciade "no poder o voler perdre el jor-nal" és més alta en el cas delsobrers qualificats i no qualificats(33%) o en el personal dels ser-veis (25%). O com l'argument

que hem assenyalat abans que"no puc deixar d'anar a treballar,per obligació" és molt elevat en elcas dels treballadors no qualifi-cats (28'3%). En termes gene-rals, veiem com els argumentsno voluntaris per a no fer vaga(necessitat econòmica, pressióempresarial, etc..) són més ele-vats entre els treballadors i treba-lladores més precàries, autoem-pleades, del sector serveis, etc..

D'altra banda, els argumentsde caràcter voluntari per a no fervaga esten menys representatsen els obrers no qualificats, enaquest cas és molt baix el per-centatge d'els qui no estan d'a-cord amb la vaga (7%), pensenque no serveix per res (8%) o noestan d'acord amb els sindicats(1'8%). En el sector dels serveis oels obrers qualificats és més no-table la presència d'els qui noestan d'acord amb aquesta vagao amb qualsevol altra (aproxima-dament 1 de cada 3 pensa així). Ifinalment, entre els professionalsi tècnics mitjans és més elevatencara el percentatge d'els quisón contraris a les vagues (entorndel 40%) i els qui no estan d'a-cord amb els sindicats (7'8%).

Aquests fets s'expliquen per-què en els sectors laborals on hiha major nombre de vaguistescom hem vist, aquells que no fanvaga ho fan per motius volunta-ris, mentre que en els sectorsamb menor incidència de vagano és per voluntat dels treballa-dors, sinó per una major indefen-sió davant la patronal, per majorprecarietat laboral, necessitateconòmica, etc...

Algunes conclusions:- Independentment que feren

vaga o no, la immensa majoriade treballadors recolzava la vagao no era manifestament contràriaa ella. Solament 1 de cada 3 per-sones que van anar a treballareren contràries a la vaga.

- En els sectors que vahaver-hi menor èxit de la vaga,per ser en general més precaris,empreses de menor grandària,amb major control patronal imenor presència sindical, sec-tors hiperflexibilitzats, etc., no vaser a causa del desacord amb lamateixa, sinó a raons de pressiópatronal, necessitat econòmica opor.

- Els sectors amb major pre-sència vaguista segueixen sentaquells característics de la clas-se obrera tradicional del segleXX: sector públic, grans empre-ses, indústries i transports. Evi-dentment, existeix major presèn-cia sindical, tradició de lluita i ésmés fàcil la tasca d'agitació i co-hesió obrera.

- Entre els qui van fer vaga,existeix un ampli consens en elsmotius que, lluny de ser de ca-ràcter particular (p. ex. Contra lareforma laboral o la pèrdua d'o-cupació, etc.) adopten un caràc-ter estructural (contra la políticadel govern, les retallades, lacrisi, etc.).

- Entre els qui no van fervaga no hi ha un consens en elsmotius. És molt baix el desacordexplícit amb els sindicats, i tenenmajor pes els motius econòmicso de por a l'acomiadament queels arguments contraris a lavaga.

Cal veure les diferènciesentre condiciósocioeconòmica i tractard’afinar les opinions delsdiferents col·lectiuslaborals

Els sector amb menorincidència de vaga no ésper voluntat delstreballadors, sinó per unamajor indefensió davant lapatronal

notícia confederal l 5Febrer del 2013 s i n d i c a l

T A B L A S S A L A R I A L E S 2 0 1 2 - 2 0 1 3 - 2 0 1 4 C O N V E N I O H O S T E L E R Í A V A L E N C I A

C O N V E N I S E C T O R C E R À M I C C O M U N I T A T V A L E N C I A N A

Hoy es el momento de pedir-les explicaciones a los responsa-bles sindicales que acaban de al-canzar un acuerdo lamentablepara el sector. ¿Para qué sesientan a una mesa si luego nose cumple ni lo que firman?¿Qué hay detrás del acuerdosobre el conflicto de las tablassalariales?

Se han publicado las tablasde los años 2010, 2011 y 2012, ylos dos primeros años han des-aparecido de las mismas un1,75% de subida que se había

acordado en el Convenio de Hos-telería para los años del 2008 al2011. Pero es que han acordadouna subida para el año 2012 de1,08% (el IPC ha sido 2,9% ypara el año 2013 una subida del1,18% (de cara a las tablas delaño 2014, sin que se pague du-rante el año 2013 se aumentaráun 0,58%).

Pero eso no es todo, los atra-sos se pagarán a lo largo de losaños 2012, 2013 y 2014.

No os preocupéis se han sen-tado a negociar el nuevo conve-nio colectivo, aunque de momen-to las subidas salariales ya estánacordadas.

Y por el incumplimiento del con-venio, ¿qué sacamos los trabaja-dores? ¿Han planteado alguna fór-mula para controlar los excesos dejornada? ¿Han pensado en que selimite la eventualidad? ¿Han incidi-do en que los calendarios laboralesse cumplan? Pues la respuesta esno, no y no. Simplemente no existeninguna contrapartida que benefi-cie a las trabajadoras.

Para colmo, todas las que tra-bajéis en hoteles, balnearios, al-bergues, etc. vais a seguir con elproblema de cobrar los atrasos,porque quieren hacer su propioconvenio, y han adjuntado unaimpugnación al acuerdo.

En un sector en el que noexiste ningún control real sobrelos excesos de jornadas, muchascompañeras realizan horas ex-traordinarias que saben que novan a cobrar. Muchas otras tie-nen contratos a tiempo parcial,pero trabajando a jornada com-pleta (y a veces hasta la cobran),en ese terreno de las horas ex-traordinarias a precio cero para elempresario, sin que interese uncontrol real de los abusos empre-sariales, y siendo obvio que esedeterioro de las relaciones labo-rales solamente nos perjudica alos trabajadores (si trabajo gratis,eso quiere decir que ocupo un

puesto de trabajo –parcial o total-mente- que tenía que ocupar otrapersona/además si aumenta laprecariedad cada vez habrá máspersonas que se vean “obliga-das” a abaratar su salario).

Para nosotras es evidenteque simplemente no interesa con-trolar realmente esta situación,que los órganos que debieran ha-cerlo son parte del problema, yque si dejan seguir haciendo loque les dé la gana a los empresa-rios (no nos confundamos los re-almente culpables y beneficiariosde esta situación) el sector de lahostelería seguirá perdiendo tra-bajadoras y derechos.

Aquestos darrers dies hansortit publicats els termes delpreacord pactat entre els sindi-cats institucionals i la patronaltaulellera ASCER.

El primer fracàs d'aquestfutur conveni és la seua vincula-ció amb el cobrament dels paga-ments endarrerits del 2009/2011,a més sense cap garantia de co-brament per als i les treballado-res ja que la signatura d'ASCERno és cap mena de garantia d'e-xecució d'aquestos pagaments.Ens podríem trobar en la situacióen la qual, després de dues sen-tències favorables del tribunalsuprem i la signatura a la baixadel conveni, cada treballadorxhaja de denunciar a l'empresaper aconseguir allò que li corres-pon.

En el tema de l'augment sa-larial (malauradament el més im-portant per a moltes treballado-res i treballadors en detrimentd'altres drets) la situació no ésmolt millor, ja que ens volen ven-dre com a congelació salarial2012/2013 allò que en realitat ésun pèrdua de poder adquisitiu xi-frada en el 2012 en un 2,9%, peral 2014 ens ofereixen un 1,8%sense revisió salarial, amb açòes perd en aquest conveni undels nostres gran pilars, fet queen principi no s'havia de perme-tre per part de la plataforma sin-dical negociadora.

També perdem la ultraactivi-tat, si no n'hi ha signatura delconveni la llei concedeix un any i

en l'acord es parla de dos, peròara mateix el tindrem fins la sig-natura del proper conveni i, pertant, ho hem de valorar com unapèrdua.

Valorem positivament que lainsuficient pujada salarial per al2014 almenys no siga compen-sable o absorbible

A l'àmbit sindical els i les de-legades de comitès d'empresapateixen una retallada parcial deles hores sindicals que existienper sobre l'Estatut del Treballa-dors i se manté l'article 52 delconveni anterior que atorgavaals sindicats “representatius” delsector una posició privilegiada jaque es dóna crèdit horari i esprotegeix els seus delegats enempreses d'entre 75 i 250 treba-lladores i treballadors (arribant,fins i tot, a ésser superior al d'unmembre del comitè!). Casual-ment aquest és la menor de re-tallades d'aquest preacord.

Tot açò es resumeix molt fàcil-ment

Durant els dos convenis ante-riors arrencàrem uns increments sa-larials d'una mitjana del 0,52% anualper sobre l'IPC, però en aquests da-rrers tres anys encara ens elsdeuen. Ara ens ofereixen un conve-ni molt a la baixa a canvi de pagar elque ens correspon i retornant-los-ho, gràcies al conveni que volen ac-ceptar, durant el 2012-2013 i 2014.

Per tot açò la CGT demana ales i els treballadors del sector queacudisquen a les assemblees delsseus llocs de treball i als localsdels sindicats signants del prea-cord per manifestar la seua dis-conformitat i exigir una nova fullade ruta i mobilitzacions per obtin-dre un conveni just per a la classetreballadora. Perquè si ningú tre-balla per nosaltres, ningú ensaconseguirà un conveni digne sino ens hi impliquem i participemen la negociació. CGT-Castelló

O cómo aplicar un convenio en beneficioexclusivo de los empresarios

CGT diu no al preacorddel conveni teuleller

Sindicato Alimentación, Comercioy Hostelería CGT Valencia

La Confederació General delTreball va convocar entregener i febrer unes Jornadesa nivell estatal de Lluita con-tra la Banca. A València esva celebrar una concentraciósota el lema “Contra el sa-queig social de la Banca, Go-vern i Patronal: Ni retallades,ni desnonaments, ni acomia-daments” a més de donar su-port a les mobilitzacions delstreballadors de Bankia contral’ERO massiu i salvatge queCGT rebutja. Mentre, a Ala-cant, es concentraren davantles principals sucursals deBankia i Santander denunciantaquesta crisi/estafa.

L’Assemblea d’Aturadesi Aturats de CGT-PV jaestà en marxa. Va arran-car amb una reunió consti-tuent el passat 23 degener on es va comptaramb l’assistència de com-panys de La Safor, Valèn-cia, Castelló i altres locali-tats. Cal destacar queexisteix una Borsa de Ser-veis i Autoempleo per atots els afiliats de la CGTdel País Valencià. Més info: asambleaparados@gmail.com

La Cooperativa L’Aixadacom Eixida ofereix pro-ductes ecològics a preussostenibles. Pots dema-nar el llistat i fer les co-mandes mitjançant el co-rreu cooperativaaixada-comeixida@gmail.com iarreplegar la teua compraels dimecres de vespradaen la seu de CGT a Va-lència (Av. del Cid, 154).

La CGT de Castelló ha denunciat en el darrer mes tres assumptesd’extrema gravetat: per un costat l’impagament per part de la Ge-neralitat Valenciana de la Renta Garantitzada de Ciutadania, ladestrucció del treball postal en les comarques de l’interior deCastelló en incompliment de la Llei Postal i també la violació dellocal sindical de CGT-Correos en la capital de La Plana, fet queha motivat una denúncia en els Jutjats.

B R E U S

6 l notícia confederal Febrer del 2013a c t u a l i t a t

El passat mes de desembre2012, el TSJ de Valencia va esti-mar l’auto de mesures cautelarsque el sindicat CGT CorreosCastelló va interposar contra ladirecció de Correos, desprès derebre el company i delegat JoanPiñana una sanció disciplinà-ria de 15 mesos de feina i sou,iniciada el 1er de setembre 2012fins a novembre 2013.

L’Auto paralitza la sanció idecreta la reincorporació al seulloc de treball- Llucena, en Cas-telló-, fins que el dia del judici esdicte sentència. En base a lesal•legacions i proves sol•licitadesper la defensa de Joan, que des-près de 29 anys a Correos i almateix temps ser representantde la part treballadora durantmes de vint anys, ens porta a la

reflexió de que ha sigut objectede persecució sindical i vulnera-ció dels seus drets laborals.

La coincidència de l’inici del’expedient repressor contraJoan el mateix mes de les elec-cions sindicals, juny del 2011,junt a la campanya de repressióa CGT en tot l’estat, més de deumilitants i delegades/ats actual-ment sancionats de CGT Corre-os, les denúncies periòdiques deCGT contra el desmantellament iprivatització de Correos queestem patint, la forta implicacióde la secció sindical de CGT Co-rreos Castelló en la defensa delsdrets laborals i econòmics detota la plantilla i finalment el mun-tatge de repressió laboral contrael company Joan amb acusa-cions de suposades irregulari-

tats en el servici postal, queacaba amb la greu sanció, durís-sima i desproporcionada, fa pen-sar en que la situació actual,d’atac al sindicalisme directe, ho-nest i combatiu, és producte del’intent del poder capitalista d’eli-minar, apartar i destruir tota lluitaobrera, tota acció i veu lliure icombativa.

A data d’avui, febrer del2013, el company Joan ja és alseu lloc de treball, ha passatquatre mesos sense treballar nicobrar, de setembre a desembre,mes no per això ha deixat l’acti-vitat social i sindical, tot al con-trari, de vegades la repressió i lapersecució sindical donen mésforces i arguments per mantindrela lluita, al comprovar que les es-tructures del poder actual, opres-

sor, capitalista i sense escrúpols,poden ser derribades i combatu-des, que la por i el silenci no ensporten a la desitjada transforma-ció social i laboral a la que CGTaspirem, que el combat socialestà present en el carrer, enels centres de treball i entota la societat, ara mésque mai, que contra totapersecució i agressiódels corruptes de dalt,la gent de baix, el poblehonrat i treballador plantaràcara amb unió i la solidari-tat.

Volem acabaragraint molt lasolidaritat re-buda, huma-na i material,a q u e s t o s

quatre mesos de repressió eco-nòmica al company, tant de totala CGT com de moviments so-cials i gent individual, que ens favore que units podem guanyar eldret legítim al futur digne i social,

tant individual comcol•lectivament.

CGT Castelló

Joan Piñana torna alseu lloc de treball

J O R N A D E S C U L T U R A L S C G T V A L È N C I A

// Agraïm la solidaritat rebuda, humana i material, aquestos quatre mesos, tant de

tota la CGT com de moviments socials i gent individual //

HU

MO

R

La tira d

e FE

RR

AN

 AG

UT

Després de catorze anysvalorant les nostres JornadesLlibertàries, és cada vegadamés difícil trobar frases origi-nals que defineixin de la formamés ajustada possible el que haestat l'última edició de les ma-teixes. Amb dir que han sortitmolt bé i que ja estem pensant

en les de 2013 hauríem com-plert el nostre paper. I no estarí-em faltant a la veritat, per des-comptat.

No obstant això, sobre lesXIV Jornades Llibertàries deCGT-València (celebrades enl'Octubre CCC, entre el 10 i el14 de desembre) hem d'afegiralgunes conclusions més ex-tenses. En primer lloc, cal cele-brar que no hi hagi hagut caperrada: tots els convidats hanestat a la seva hora, els equipstècnics no ens han jugat capmala passada, els horaris s'hanrespectat escrupolosament, lapublicitat ha estat ben acollida,els fullets i cartells s'han distri-buït com mai, la loteria amb lavenda de la qual s'autofinancenles jornades s'ha repartit i pagatde forma diligent, etc. I no ésque altres anys tots aquests as-pectes no tinguessin una valo-ració positiva, és que en 2012ens hem superat.

Però el realment important iel que ens permet no prendre

en compte els disgust que acu-mulem al llarg de l'any és el re-coneixement que les jornadesde CGT van aconseguint ambel temps, de tal forma que per amolta gent són una referència iun espai per a la trobada i eldebat de les idees i els projec-tes no solament de l'anarcosin-dicalisme, sinó dels movimentssocials. També és major la res-posta de la militància de CGTen cada edició, encara que enaquest apartat encara estemlluny de poder sentir-nos satis-fets: ens costa acceptar que pera molts companys i companyesl'aspecte social i cultural de laCGT no és percebut amb la niti-desa amb que s'assumeix i tre-balla l'estrictament sindical, en-cara que preferentment dins dela pròpia empresa; tot sigui dit.

En aquesta època, on el sis-tema capitalista està arrasantamb tots els nostres drets en elseu procés de descomposició,tant el lema de les XIV Jorna-des Llibertàries com els títols,

continguts i ponents de les xe-rrades han estat d'allò mésoportú; i així s'ha posat de ma-nifest cada dia. Reflexionarcol•lectivament sobre formes dedesobediència col•lectiva con-tra el poder és una necessitatimperiosa en aquests temps ne-cessitats de respostes unitàries,eficaces i fins a divertides al'ona de retallades, privatitza-cions i pèrdua de drets. Fer-hocom es va fer en aquests diesde desembre des de tots elsàmbits de la desafecció i conèi-xer l'experiència d'els qui ja sónprotagonistes d'aquestes resis-tències (treball, habitatge, con-sum, agricultura, salut, ensen-yament, literatura, ateisme, an-timilitarisme, serveis públics,joventut, memòria històrica…)va ser molt valorat per la nom-brosa i fidel assistència.

I, per acabar, no podem dei-xar fer públic el nostre agraï-ment a quantes persones hanfet possible que les XIV Jorna-des Llibertàries de CGT-Valèn-

cia s'hagin pogut realitzar deforma tan satisfactòria. Moltesgràcies a els qui vénen partici-pant en la Comissió Organitza-dora, dedicant temps i il•lusió alprojecte, als ponents que bus-quen un buit per estar en les xe-rrades i als artistes que ens vancedir les obres per a les exposi-cions, als dissenyadors dels en-certats materials de difusió, alsjoves de la Biblioteca Ferrer iGuàrdia per l'organització de laFesta de les Jornades Llibertà-ries, als músics que ens vanajudar a passar una bona esto-na, al personal de la sala Octu-bre per la seva bona disposició,als sindicats i seccions de CGTper col•laborar en la distribucióde la loteria i, per sobre de tot,gràcies als centenars de perso-nes –de la casa i de fora- queacudeixen i participen en lesjornades, i sense la presènciade les quals i alè aquestes tro-bades no tindrien cap sentit. Antonio Pérez Collado, Secre-tari General CGT-PV

Èxit de les XIV Jornades Llibertàries

Febrer del 2013

CONCENTRACIÓ DENÚNCIA DELSABUSOS DE LES ETT SOBRE ELSTREBALLADORS DE L’AGRICULTURA.15 de febrer a les 18h front a l’Empresade Treball Temporal IMAN a Gandia (C/Sant Pere nº68).

ANIVERSARI DE LA PRIMAVERA VALENCIANA. 15 de febrer a les 18hManifestació des de la Plaça Sant Agustíde València.

JORNADA ESTATAL DE MOBILITZACIÓCONTRA ELS DESNONAMENTS. 16 defebrer Manifestacions convocades per lesPAH en les principals ciutats. +info:http://afectadosporlahipoteca.com/mani-festacion-16f/

ASSEMBLEA D’ATURADES. 20 de fe-brer a les 11h en la sala “Salvador Seguí”seu CGT a València.

MAREA CIUDADANA CONTRA ELGOLPE DE LOS MERCADOS. 23 de fe-brer Manifestacions en les principals ciu-tats. +info: http://mareaciudadana.blogs-pot.com.es/

RECOLZAMENT DE TOTA LA CGT A LAMANIFESTACIÓ EN ANDALUSIA. El 28

de febrer Manifestació a Sevilla contra elsERO, l’atur i les retallades.

PLE EXTRAORDINARI CGT-PV I MÚRCIA. 1 de març a les 10h30 en laseu de CGT a València (Av. del Cid, 154)

DIA INTERNACIONAL DE LA DONATREBALLADORA. 8 de març. La CGT esmobilitzarà sota el lema Llibertat, Igualtat iSororitat.

PROTESTES CONTRA EL NOU “PEN-SIONAZO”. La CGT es manifestarà entotes les ciutats on tenim seus al dia se-güent que el Govern anuncie la nova reta-llada de les pensions. Defensem el siste-ma públic de pensions!

CAMPANYA CONTRA L’ATUR, OCUPAL’EMPRESA, AUTOGESTIÓ. Campanyade propostes de soluciona a l’atur.

JORNADA DE MOBILITZACIÓ EURO-PEA. 16 de març Contra la Unió Europeadel Capital, el pagament del deute, contrala Banca...

Totes les convocatòries enwww.cgtpv.org

notícia confederal l 7b r e u s i a g e n d a

Si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

EN AGENDA

XERRADA-DEBAT A GANDIA

La situació dels serveis públicsal País Valencià, com lluitem

per defensar-los? Es va celebrar a Gandia un debat al voltant de

la situació dels serveis públics que va comptaramb la participació del company Gregorio Tem-prado, del SAP-CGTPV, i que va aplegar un bonnombre de militants i simpitatitzants.

Gregori va obrir l’acte introduint el tema deles retallades, explicant que són dictades pel ca-pitalisme a nivell global i aplicades per gover-nants tant de dretes com “d’esquerres” amb unsobjectius clars: carregar les pèrdues en les clas-ses populars mitjançant polítiques antisocials iaprofitar la por provocada per la crisi per regu-lar el mercat laboral al seu favor. Quant als ser-veis públics, es tracta de retallar els pressupos-tos per deteriorar-los i crear-ne una opinió favo-rable a la privatització. Intenten inculcar la ideaque són la causa del dèficit, quan els vertadersculpables són la banca, el frau fiscal i el balafia-ment dels recursos públics dut a terme en els da-rrers anys. Els serveis públics no són ruinosos,ruinós és el capitalisme.

La xerrada va continuar amb un repàs a lesmobilitzacions i els processos d’autoorganitza-ció esdevinguts d’ençà del començament de lacrisi i amb la identificació dels diferents proble-mes amb què es troba el sindicat, com ara la ne-gociació a la baixa de les condicions de treball,

la fragmentació de les lluites i la falta de cons-ciència dels sindicats oficials de què no torna-rem a la situació anterior, sinó que allò que se’nsplanteja és un canvi de model. Per acabar, elcompany Gregori va remarcar la importància dedos temes concrets. El primer és el del deute pú-blic, sent necessària la realització d’una audito-ria pública per discriminar aquella part que éslegítima de la il•legítima. L’altre és la clara ne-cessitat de confluència de les diferents lluitessectorials.

Al debat posterior va quedar clar que hem deconcienciar-nos que els seveis públics no han deser de l’estat ni dels funcionaris, sinó que sónnostres i que és necessària la implicació delsusuaris també en la seua gestió. Quant a les es-tratègies, hem de ser conscients que no hi ha unasolució única ni resultats immediats, però que hiha un model i un camí que és el de la participa-ció i l’organització des de la base. El canvi indi-vidual és imprescindible per prendre conscièn-cia i empoderar-nos i és molt important plante-jar objectius concrets i no perdre’ls de vista.

La jornada va finalitzar amb un dinar de com-panyonia en la seu del sindicat on continuaremintercanviant impressions en un to més distès.CGT-La Safor

Sí es pot!Des de 2008 fins al primer semestre de 2012, s’han executat 51.856 desnona-

ments al PaísValencià, una mitjana diària que l’any passat va arribar a l’obscenitat de92 desallotjos per dia al nostre territori. Parlem de milers de persones que estan pa-gant amb la pérdua de la seua vivenda i l’arrossegament d’un deute perpetu, peròtambé amb la seua salut, conflictes familiars i malsons els desmans i l’enriquimentil•legítim de la banca. I el que és més greu i intolerable en una societat teòricamentdemocrática,és que està sent perpetrat amb la connivència i complicitat de l’Estat,que, a més a més, premia la irresponsabilitat bancària amb els nostres diners.

Han transcorregut quasi dos anys des de que en abril de 2011 constituirem a Va-lència la PAH-Plataforma d’Afectades per les Hipoteques, un temps que hem dedi-cat a construir un espai d’encontre, suport mutu i solidaritat on les persones en pro-cés de desnonament tenen l’oportunitat de transformar la ràbia, la impotència i l’in-dividualisme estèril en organització i accióc ol•lectiva contra l’abús del capital.

Des d’aleshores hem travessat un procés llarg amb pluralitat d’accions, des de ladesobediència civil dels “stop desnonaments” o ocupacions simbòliques d’entitats fi-nanceres, a impulsar diferents tipus de mocions en decenes d’ajuntaments en suporta les mesures de mínims que proposem des de la PAH. Hem aconseguit moltíssimesdacions en pagament, lloguers socials, ens hem reunit amb òrgans judicials i hem vi-sitat serveis socials i jutjats, en aras de trobar eixides dignes per a la població en si-tuació de major vulnerabilitat front l’opressió d’un estat neoliberal. Hem fet un muntde xerrades i hem estès el moviment pel país, però també arreu de l’Estat; hem tei-xit xarxes amb el 15M, grups socials, sindicals i polítics, buscant complicitat i re-colzament en la nostra lluita pel dret a l’habitatge.

El poder judicial, la relatora per un habitatge digne de l’ONU, i fins el Tribunalde Justícia de la Unió Europea han qüestionat el sistema de desallotjos de l’Estat Es-panyol, o l’han denunciatc om vulnerador dels Drets Humans.

Finalment, estem a punt de concloure la campanya de la Iniciativa Legislativa Po-pular, l’única via de participació democràtica directa que el sistema posa a l’abast dela ciutadania, però que com trets ignificatiu de la nostra famèlica democràcia, no técaràcter vinculant. Tot i això, el 24 de gener hem lliurat més d’un milió de signatu-res al Congrés delsDiputats exigint una modificació en l’anòmala i injusta legislacióhipotecària per a que es regule la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i laparalització dels desnonaments, una proposta de mínims per posar fre a l’alarma ha-bitacional que estem vivint i, a partir d’aquí, començar a articular les bases per con-querir el dret a l’habitatge a l’Estat Espanyol.

És també la fi d’un procés que culminarem amb una mobilització en tot l’Estat elproper 16 de febrer, exigint l’aprovació de la ILP. Així, haurem esgotat totes les vieslegals que el sistema posa a l’abast de la ciutadania, i, per tant, si el Partit Popular notramita el canvi de llei, ens sentirem plenament legitimades per elevar el tó de les ac-cions i assenyalar directament a tots i cadascun dels culpables del genocidi financeri per no permetre que es siga desnonant mentre hi ha vivendes buides cumplint unafunció totalment antisocial.

Si volen posar a prova la resistència i capacitat de lluita social ningunejant la vo-luntat popular ens trobaran per tot arreu. Hi ha moltíssimes vides en lloc, i les solu-cions estan damunt la taula fa temps, tan sols és qüestió de voluntat política.

Vos esperem en la mani del 16 de febrer! Perquè si ens juntem, prompte assoli-rem una important i necessària victoria de tota la societat civil! Sí es pot! PAH Va-lència (http://www.afectadesperhipotecavalencia.org)

p o r F a r n e s

Cuando éramos punksÉramos jóvenes, incluso demasiado jóvenes. Muchas hormonas revueltas al mismo tiempo.

Una de ellas, la testosterona, llegaba a tal nivel que, a veces, rebosaba y se nos salía mojandotodo lo que rozábamos. No gustaban nada estos desbordamientos a la sociedad y así lodenunciaban en los periódicos. Cada vez que se juntaban juventud, testosterona y conviccionespolíticas la hormona corría tan espesa que llegaba fácilmente a incendiarse por combustiónespontánea. Luego en la prensa se leía lo de siempre: violencia juvenil sin sentido asola el cascoantiguo y gracias a la rápida intervención policial la cosa no fue a mayores. Eso sí, en losperiódicos de derechas sus hormonales cachorros siempre eran defendidos aunque se criticara suactitud rebelde. Siempre los envidié. Nosotras en el mejor de los casos no pasábamos de tribuleyeras el periódico que leyeras.

HozCorte maestro sobre la superficie. Poco a poco, gota sobre gota, año tras año, caudal a

caudal, siglo tras siglo. Lengua afilada que raja hasta las entrañas de la piedra más dura.Escarba hacia un lado, deposita en el otro, fango arenoso que secado al sol se cubrirá dehierbas, y flores, y hasta con arbustos silvestres, que se llenarán de ricos frutos del bosque, unavez germinen sus nómadas semillas. Y tajo tras tajo milenario aparece allí, al fondo, el verdeesmeralda. Ese color verde de tu afilada hoja. Hoja de hoz. Hoz del Júcar.

Y mirando desde aquí arriba tu profunda hendidura ya quisiera yo, ya quisiera, que miles dehoces rasgaran la rocosa extensión del egocentrismo humano creando surcos y surcos delibertad profunda para que en sus orillas crecieran hierbas, y flores, y hasta frutos del bosquesobre el sedimento arrastrado de aquel primitivo egoísmo abierto en canal.

Cuentos libertarios

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: Secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Equip de redacció:Antonio PérezCollado, Libertad Montesinos, Rakel Ramírez i Josefina Juste. Fotografies: Fonsdocumental propi i expropiat. Traduccions: Servei Sindical de NormalitzacióLingüística de la CGT-PV.

ROJO Y NEGROSuplement del País Valencià

N O T Í C I A

ConfederalHI COL·LABOREN:

SECCIONS SINDICALS, SINDICATS, SECRETARIES I FEDERACIONS LOCALS DE CGT-PV,

PABLO POZZI, JUAN RAMÓN FERRANDIS, RAÜL BELTRAN, JOAN PIÑANA, ESTEBAN

GARCÍA, FERNANDO CARMONA, ALEXIS MARCO, FERRAN AGUT, FARNES

I ELS REPORTERS GRÀFICS RAKEL RAMÍREZ, JUAN RAMON FERRANDIS

I ALEJANDRO SÁNCHEZ

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTESINOS I RAKEL RAMÍREZ

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: GRAFILAN

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista amb Mª Dolores Pina, treballadora i delegada de CGT en Asprodis

“Al sistema capitalista l’importen ben poc les persones”

Va nàixer a Monòver en 1974. Després de cursar l'educació bàsi-ca en un col·legi de monges de la seua localitat (mal record), ini-cia estudis de Belles arts a València, que compagina amb diver-sos treballs de voluntariat social, fins que, decebuda amb elmodel assistencialista i burgès, abandona la idea de ser profes-sora i resitua els seus passos laborals amb col·lectius socialsmarginals. Entra a formar part l'any 2007 de la plantilla d’Asprodisd'Elda, i batalla per la reorganització de l'acció sindical en el seu

centre de treball. Davant els reptes que la mal anomenada crisi es-tava imposant als serveis socials, en 2010 s'afilia a CGT, cons-cient de la necessitat d'ampliar la lluita. Després de ser desban-cada CCOO de l'organigrama sindical, desenvolupa una intensalabor en Asprodis i per extensió, en el sector de la discapacitat.En peus de guerra, Pina col·labora en diferents blogs de caràctersindical (La Cigarra del Vinalopó), històric (Alacant Obrera) i fe-minista (Mujeres sin Bozal).

Explica'ns què és Asprodis. Com fun-ciona?

Asprodis és una associació senseànim de lucre que atén a persones ambdiscapacitat intel·lectual d'Elda i comar-ca. Depenia econòmicament dels con-certs que té signats amb Conselleria deBenestar Social per a la Residència iCentre de Dia i d'altra banda de subven-cions de la mateixa Conselleria per alCentre Ocupacional, Habitatge Tutelat iAtenció primària. Ara ja no hi ha concertsi les subvencions no es paguen…

Des del teu rol professional, què sig-nifica treballar amb persones ambdiscapacitat?

Treballar al costat de persones, aixíde senzill, tenir la sort d'aprendre mésdel que puga ensenyar.

A quins problemes us enfronteu enaquest moment?

Tenim diversos fronts oberts:la retalla-da lineal del 9% als centres, la inexistèn-cia d'un calendari de pagaments, els reite-rats endarreriments en aquests i la diversi-tat de “interlocutors” amb interessosvariats en les taules de negociació que afec-ten al sector. A nivell intern ens trobem da-vant la gran disjuntiva del què fer i com? Nocal oblidar que estem davant un sector xico-tet que no té precisament una tradició de llui-ta, amb pànic de mostrar-se contundent enles seues accions, de fer soroll per por deperdre eixa caritat que creu rebre en formade subvencions quan el rebut és a canvi d'o-ferir qualitat en uns serveis que l'administra-ció no ha contemplat com cosa seua, que nifa ni deixa de fer, perquè com diu un com-pany de secció sindical “hem tingut amb lagent de fora la mateixa paciència que tenimamb els nostres. I ara ens han llevat la pa-ciència d'una bufetada i no sabem què fer,perquè mai ens havia passat, i estem mirantal voltant amb cara d'idiotes sense saber benquè fer, però si ens fixem, estem envoltats degent amb cara d'idiota mirant al voltant, ambla marca d'una bufetada en la seua pacièn-cia.” Eixa bufetada s'ha convertit d'un tempsa ara en una gran hòstia que malgrat que al-guns veníem vaticinant-la, no ha deixat desorprendre a la majoria d'associacions i tre-balladores fins al punt d'anul·lar la seua ca-pacitat a l'hora de prendre determinacions.

Estem davant una situació d'asfíxia realamb la retallada lineal proposada del 9%que ataca la supervivència d'uns serveis dequalitat en l'atenció a les persones amb dis-capacitat. Parlem d'associacions senseànim de lucre que no “produeixen” i el prin-cipal problema a dia d'avui com ja sabem,és que en el sistema que vivim les perso-nes importen ben poc i les administracionsvalencianes segueixen reafirmant-se en laseua política d'enfortir els beneficis d'unspocs mutilant la gestió dels centres més xi-cotets i/o pobres amb la condescendènciade la majoria d'associacions, federacions,patronals que han entrat al drap.

Però no solament l'administració és cul-pable d'aquesta situació, mentre les associa-cions deixaven passar el temps tot esperant

solucions miraculoses, els treballadors nofeien molt més, era més còmode i “just” con-fiar que la patronal vindria en forma de corserblanc a solucionar-los la seua papereta. Unapatronal lluitant pels drets dels treballa-dors?… Clar!, tenim tants exemples en lahistòria. Però, I els xavals…? Qui ha de dir elque necessiten i el que no? No cal oblidarque ens trobem davant el desmantellamentdels Serveis Socials, fet que repercuteix di-rectament en la qualitat de vida d'aquestespersones amb les quals treballem, convivim,volem i som volguts.

En què consisteix l'acció sindical de laCGT davant aquesta situació i com eraanteriorment?

Ens presentem a les eleccions sindicalsper a lluitar per i amb els companys, no pera posar-nos al servei de la junta, patronal odel sistema corrupte que ens fa xantatgeen forma de llistes negres del PP que ensimpedeixen denunciar la nostra situació dedesemparament per part de l'administraciói/o de l'eficient patronal FEAD, del CERMI,COPAVA... i amb açò no és que vulga dirres…. Però imagina, la presidenta de lanostra Associació pensava que la funciódel Comitè d'empresa, per cridar-se aixíaquest, els pertanyia com a empresa. Tanal·lucinant com a cert.

Fins llavors, el comitè d'empresa haviaestat format exclusivament per delegats deCCOO. Des de llavors no hem cessat enl'obstinació de portar la lluita endavant des del'acció directa com a tal i la llibertat sindical.

La lluita que heu emprès, “Discapacitaten marxa”, com ha transformat la relacióentre treballadors, usuaris i familiars? Iquant a la resposta de les institucions il'administració, podríem dir que s'hanllevat la careta amb aquesta crisi?

No solament les administracions s'hanllevat la careta. La situació que s'està vivint

ha servit perquè les pròpies associacionsmostren el que són i el que poden arribar aser. Mentre alguns treballadors estem tei-xint xarxes, algunes d'aquestes boicoteja-des pels propis treballadors, tot cal dir-ho,les associacions són incapaces de solida-ritzar-se entre elles, i menys encara ambels seus propis treballadors, que són, alcap i a la fi, els que estan sustentant elsector a costa de seguir treballant sensecobrar fins i tot de la seua pròpia salut.Hem de ser conscients, sobretot eixos tre-balladors que no estan conscienciats nimobilitzats a l'espera que les patronals llui-ten per ells, que encara que parlem sem-pre de sector, aquest, realment com tal noexisteix. Malgrat que puga semblar que al-gunes associacions facen pinya amb elstreballadors i usuaris açò no és més queuna situació conjuntural, quan canvien lescondicions es “perden” dins d'aquesta llui-ta social. En el moment que reben diners jano recolzen ni continuen lluitant, es des-pengen. Si fórem sector, mentre una solaassociació tinguera problemes d'impaga-ments o es vera amenaçada la seua conti-nuïtat a causa de la negligència i desem-parament per part de les administracionspúbliques, les altres associacions segui-rien lluitant. Dir també que aquesta asso-ciacions, degut en part a no gaire bonesgestions i per una altra als interessos quehan anat generant a causa dels impaga-ments reiterats de Conselleria han de des-tinar els diners que reben, tard i malament,per a pagar les pòlisses contretes amb elsbancs en comptes de pagar les nòmines,com sempre, els diners públics acaben enmans de la banca privada.

Aquestes associacions, federacions i/opatronals, com deia, van a la recerca de pe-tites promeses que salven el seu propi cul ies desmobilitzen una vegada aconseguitl'objectiu de tenir la seua casa mig agrana-da, sense pensar en la situació d'un recurs

d'alguna veïna associació al que proba-blement acabaran passant els seus propisxavals.

És tot relativament senzill, com a Ad-ministració fa creure a les Associacionsque cadascuna d'elles és la primera enl'ordre de prioritats de pagament, tot se-guit, com a associació, i per a no perdreeixe “privilegi” que ens ha dit l'administra-ció que ens ha sigut concedit per obra igràcia de déu, li dic als familiars i als meustreballadors que no es moguen o ensposen els últims de la llista… i és ací quanels treballadors comencem a dividir-nos,els corporativistes versus els mal anome-nats “radikales”, que ho som solament pelfet de prendre una actitud activa en latransformació d'un sistema que ens ofegai rebel·lar-nos davant els vertaders radi-cals que no són uns altres que els que ensgovernen des de les institucions públiquesi per què no dir-ho, els treballadors queconsenteixen el que està ocorrent per porde “contrariar” a les seues juntes, directorsi altres éssers interessats a desmantellarqualsevol tipus de protesta.

Qui gana amb el “divideix i vence-ràs”?... Tots coneixem la resposta, però

hem d'engolir-nos-les doblegades per aevitar aquesta divisió? Tinguem-ho clar, niFEAD, ni el CERMI, COPAVA, FEAPS…està del costat del treballador, però el tre-ballador prefereix ignorar açò.

Quines penses que són les claus per adur a terme una lluita soci sindical efec-tiva?

Abans de res, prendre consciència declasse. Som part d'una classe i hem d'unir-nos per a plantejar la lluita. És necessaricomprendre que solament hi ha un camí, elde la dignitat i la lluita i si no ho veiem clar iprenem altres direccions en la lluita sindicalentrarem al drap d'un sistema corrupte quel'única cosa que pretén aportar és un modelde dèficit en el qual l'exclusió social regne apler. Crec que és necessari “unir” també lesdiferents lluites: sanitat, educació, stop des-nonaments, diferents col·lectius socials…, iconstruir una organització des de baix, fertreball de base, de conscienciació, dirigir-nos als que som com nosaltres. Si no esdóna eixa unitat a l'hora de posar fre alsatacs que estem patint, aquests no frenarani menys encara pararan.

El problema és que malgrat que haaugmentat la conscienciació dins de l'an-tany silenciós sector social no ho ha fet alritme dels atacs que rebem. Ens trobem,doncs davant la necessitat d'un treball deconscienciació i unitat, saber organitzar-nos centre per centre i entre centres. Hemd'establir plans d'acció, de lluita i tenir clarcontra qui anem, no solament les adminis-tracions públiques, també han de ser-holes patronals i federacions que ens aban-donen i venen, canviar la relació de forces.Supose que tot açò podria resumir-se enActitud i Consciència i visibilitzar aquestesa través de l'acció bàsicament.

Equip de Comunicació CGT-PV

Pina ha participat en les Marxes de la Discapacitat