9 788498 505832

barcelona

CARNET DE VOYAGE

Miguel Herranz

Aquest Quadern de Viatge, Nou Barris, l’altra Bar­celona, ens ajuda a conèixer millor un districte de la nostra ciutat que ha creat la seva marcada persona­litat a partir de l’esforç i la il·lusió dels seus veïns i veïnes, molts dels quals hi van arribar de fora de Catalunya buscant noves oportunitats de futur.Nou Barris és animat i dinàmic. Des dels seus ini­cis ha anat millorant en benestar i qualitat de vida, gràcies a la implicació i l’esperit de superació de les persones que hi viuen. Uns barris que han anat cons truint amb els anys uns carrers i places de qua­litat, nous jardins i espais de lleure i serveis de tota mena. Els seus veïns se’n senten orgullosos i se’ls estimen, i és impossible imaginar­se la Barcelona d’avui sense aquests barris tan vius i amb un gran potencial, que hem de seguir impulsant entre tots.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

BARCELONACARNET DE VOYAGE

El districte de Nou Barris està situat en el límit nord de Barcelona, entre els districtes de Sant Andreu i Horta-Guinardó, i afrontat amb la serra de Collserola i el municipi de Montcada i Reixac.

Tot i el seu nom, està format per tretzebarris ja que les successives ordenacions urbanes han anat creant i modificant la configuració dels nou barris originals. Canyelles va deixar de formar part de la Guineueta; Santa Eulàlia de Vilapicina i Torre Llobeta es van convertir en un sol barri, i la Trinitat Vella es va integrar en el districte de Sant Andreu.

Nou Barris és l’únic districte de Barcelona que no era un poble abans d’integrar-se com a barri en la ciutat. A excepció d’un petit nucli urbà prop del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, en el seu territori hi havia principalment terrenys de conreu travessats per petits rierols. Alguns carrers com el d’en Tissó o la Riera d’Horta recorden encara els noms dels antics cursos d’aigua, que van desaparèixer tots excepte el mil·lenari rec Comtal, que subministrava aigua a la ciutat ja en el segle X.La tranquil·la vida rural d’aquests paratges va començar a canviar el 1889 amb la inauguració de l’Hospital Mental de la Santa Creu, actualment transformat en la

seu del Districte Municipal de Nou Barris, esdeveniment que avançaria les vertaderes transformacions que van arribar amb el segle XX i les successives onades d’immigració anteriors i posteriors a la Guerra Civil. L’enorme creixement demogràfic i la salvatge especulació urbanística dels anys de la dictadura van provocar una gran activitat de resposta per part de les associacions de veïns que han caracteritzat la vida del barri des dels anys seixanta. Aquesta forta personalitat es concreta en el mateix nom de «Nou Barris», que era el de la primitiva associació de veïns, preferit per àmplia majoria al nom proposat institucionalment, que era «Barcelona Nord».

Plaça del Virrei Amat amb les característiques «palmes» i «diapasons», creats pels arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol com a elements ornamentals i que es troben en diversos punts de Nou Barris.

Cruïlla del passeig de Maragall amb l’avinguda de Borbó, el punt més proper al centre de Barcelona.

Escultura «La Flama», de Ricard Vaccaro, en la cruïlla del carrer de Costa i Cuxart amb Cartellà.

Masia del segle XV transformada en centre cívic el 1983.

Santuari de Santa Eulàliade Vilapicina, just darreredel mercat de la Mercè(a la pàgina següent).

Passatge de l’Esperança, petita colònia construïda a final dels anys vint per la Cooperativa d’Estibadors del Port de Barcelona. Al fons, la plaça del Virrei Amat.

Alguns dels detalls decoratiusde l’estil «art déco».

La Esquinica, un dels millors bars de tapes del barri. A les pàgines següents, l’interior de La Esquinica.