obres per versionar

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

selecció d'obres clàssiques amb una breu informació

Text of obres per versionar

Selecci de quadres per versionarRetrat del matrimoni Arnolfini. Jan Van Eyck.

1434, Oli i tremp sobre taula, 82 x 60 cm. National Gallery, Londres.

El quadre segurament representa el prometatge de noces del matrimoni concertat entre Giovanni Arnolfini, comerciant itali que va a viure a Bruges el 1420, amb la seva dona Giovanna Cenami. Arnolfini va ser governador de finances de Normandia i va enriquir-se amb els impostos sobre les importacions. Jan van Eyck havia datat algunes pintures seves posant-hi fins i tot el dia, per en aquest quadre noms hi ha l'any cosa que ha fet pensar que ms que la representaci d'un moment especfic, simbolitzi la continutat. El conjunt de relacions: el nuviatge, el matrimoni i les seves vides juntes a la llar. El pintor actua de testimoni, de la mateixa manera que ho faria un notari, o una fotografia. Sobre el mirall hi podem llegir: Johannes de Eyck fuit hic (Jan van Eyck va ser aqu).

La nvia posa la m sobre la d'Arnolfini i ell aixeca la m dreta per posar-la sobre la d'ella en senyal d'uni. La m tamb indica un jurament que, sense sacerdot, era suficient com a cerimnia nupcial. Una espelma encesa a ple dia, simbolitza Crist que tot ho veu i que en aquest cas santifica el matrimoni. El fet que estiguin descalos indica que trepitgen terra sagrat. El gos petit s smbol de la fidelitat.El vestit verd, color de la fertilitat, seria caracterstic dun quadre de noces. La dona no est embarassada, per la seva postura ressalta el ventre, part considerada com de les ms belles i smbol duna futura maternitat, element fonamental en el matrimoni. Idea reforada per una talla de fusta al llit que representa Santa Margarida, patrona de les parteres. El color vermell del llit simbolitza lamor. Al marc del mirall veiem deu escenes de la passi. Els rosaris de vidre i el mirall simbolitzen la puresa, i els fruits ens evoquen l'estat d'innocncia abans del pecat d'Adam i Eva. Tots aquest objectes, habituals dins del ric escenari domstic, actuen com a smbols camuflats. Al mirall hi veiem tota l'escena juntament amb el pintor que, per primera vegada a la histria, es converteix en testimoni ocular. El motiu del mirall va ser emprat desprs per altres pintors i fa que samplia l'experincia visual de la imatge cap endavant, insinuant un espai fora del quadre i alhora invitant-nos a entrar. Colors radiants i seductors detalls. Textures perfectament imitades. La llum unifica el quadre donant-li un realisme mgic i espiritual, per amb un efecte atmosfric de gran realisme. Composici simtrica. La lnia de les mans es repeteix al canelobre del sostre. Al renaixement creix linters pel retrat i la representaci descenes quotidianes. A les imatges hi trobem ms realisme per amb elements simblics. La llum tamb s real, prov de lexterior, duna finestra que deixa endevinar un paisatge. Les figures encara tenen gestos, mans i rostres fora convencionals i poc reals.

Una allegoria de les vanitats de la vida humana.

Harmen Steenwyck.

c. 1640. Oli sobre taula, 392 x 507 cm, National Gallery, Londres

La natura morta rebutja les histries en els quadres i en general reflecteix el gust burgs per la realitat concreta. Un lleuger picat, ens mostra objectes sobre una taula. A l'antiguitat els bodegons havien servit com a decoraci de menjadors, evocant el plaer del menjar tamb indicaven abundncia. Al s. XVII es desenvolupen a Leiden (Holanda) els vanitas, natures mortes amb calaveres, espelmes fumejants, rellotges i gerros trencats, per recordar que la vida s efmera i t un final.

En aquest cas els objectes de lobra tenen un sentit simblic. Els llibres ens recorden el coneixement, els instruments musicals, els plaers dels sentits. Lespasa japonesa i la petxina, relacionats amb el colleccionisme dobjectes extics, simbolitzen la riquesa, com tamb ho fa el mocador de seda porpra. L'espasa tamb pot significar el poder militar. Els gerros poder relacionar-se amb la fertilitat i el naixement. El rellotge i la llntia que sapaga simbolitzen el temps i sobretot la transitorietat de la vida. Tot plegat dominat pel crani, smbol de la mort, que fa que tots els elements anteriors siguin una representaci del plaers efmers de la vida humana.

Fixem-nos amb la llum que ve de la part superior esquerra i que tamb pot tenir un significat simblic relacionat amb la salvaci a travs de la vida espiritual ms enll de la mort. La llum illumina la calavera i podrem dir que la transporta en diagonal cap al cel.Els colors sn naturalistes, amb efectes de llums i ombres, reflexos i textures molt acurats. En els vanitas les composicions normalment sn ms arriscades, amb una clara asimetria i, en aquest cas, amb un buit misteris delimitat per la diagonal que formen els objectes, que puja desquerra a dreta, i que es creua amb la diagonal de la llum espiritual que baixa de lesquerra. Els formats sn de dimensions redudes amb una escala propera a l1:1. La burgesia no volia grans formats, de ms difcil situaci a les parets de casa seva. El quadre s una prolongaci de lespai que lenvolta, amb efectes de gran realisme i imitaci de la realitat (trompe loeil). Fixem-nos com alguns objectes semblen caure de la taula i avancen cap a nosaltres, cosa que fa augmentar la continutat del quadre cap a lespai exterior. No hi ha relaci perspectiva entre objectes llunyans i propers, tot es resol en la proximitat de l'espectador. No hi ha horitz, el fons s borrs, tancat amb una paret.

Viatger davant dun mar de boira. Caspar David Friedrich.

1818, oli sobre tela, 98 74 cm. Kunsthalle, HamburgEl quadre t per tema un paisatge i un home mirant el mateix paisatge que veiem nosaltres. El fet que estigui desquena fa que ens identifiquem amb ell i ens convida a entrar-hi. Aquest idea s molt utilitzada actualment pel cinema. Per la roba que porta podem deduir que pertany a la burgesia de l'poca i que per tant s un home de ciutat i no pas un pags o un pastor. En aquesta poca es posa de moda el muntanyisme i es valora la idea de superar les dificultats de la natura. Tamb es posen de moda el turisme, els viatges i linters per conixer nous ambients i noves cultures.Al romanticisme l'art es converteix en expressi personal, amb temes relacionats amb les emocions i els sentiments, com ara les passions amoroses, la mort, la soledat... Sexalta l'individualisme i la llibertat. A la idea clssica de la bellesa, relacionada amb lharmonia i les proporcions, shi afegeix el concepte del sublim, relacionat amb la percepci de la grandesa, de linfinit, i dall ms terrorfic o que ens ultrapassa per les seves grans dimensions.

Lhome s davant d'un abisme i al fons hi veiem unes muntanyes envoltades de boira. La forma abrupta de les roques contrasta amb la suavitat de la boira. En aquest paisatge, Friedrich aconsegueix que la natura tingui un carcter transcendent, amb una visi idealitzada i una mica fantstica, inquietant per alhora plcida. El personatge silencis contempla lhoritz i ens transmet una forta sensaci de soledat davant de la immensitat dun mn inabastable. Tamb hi ha la intenci de fondre lindividu amb la natura. Fixem-nos com queda lligat visualment amb les roques, gaireb s del mateix color i s una continuaci de les seves formes. El fet que estigui desquena i no veure-hi la seva cara fa que perdi la seva personalitat i es converteixi en una forma ms del paisatge.La tcnica de Friedrich s de pinzellada minuciosa. Els colors sn freds, a base de blaus i blancs que formen el cel i la boira. Tamb hi ha marrons i negres, i uns tons taronges que donen ms contrast i que anuncien la posta, o la sortida del sol. Lefecte despai saconsegueix grcies a la perspectiva aria, la mida relativa i el contrallum del primer pla. La composici s simtrica seguint una estructura triangular clssica. Lhome s el centre dinters, situat al mig del format. Sobre la seva esquena hi concorren les dues diagonals del format vertical i les lnies de les muntanyes que ms o menys es dirigeixen cap a la situaci del cor.

El crit. Edward Munch

1893, oli i tremp sobre cartr, 87 x 73 cm. Galeria Nacional dOslo

Munch recull al seu diari aquesta escena viscuda. Un dia que va sortir a caminar amb uns amics, explica com el cel es va tornar vermell com la sang, els seus amics van continuar caminant i ell va sentir un crit que esquinava la natura. El lloc s conegut i ens dna unes bones vistes dOslo i del seu fiord, per s un paratge deixat, on es va sucidar un amic seu, i al bosc de sota hi havia un manicomi de dones i un escorxador don potser se sentien crits danimals. La figura est com paralitzada, com en un malson quan intentes cridar i no et sent ning. Es tracta duna experincia espiritual, dun autoretrat psquic o duna sensaci interior. El fet de pintar un crit s una paradoxa perqu la pintura s silenciosa. I ens podem preguntar don surt el crit? De la figura o del seu entorn opressiu? El quadre ens transmet una sensaci dabatiment, una experincia dangoixa.Munch tenia cinc anys quan va morir la seva mare i va crixer atemorit per la bblia i pel seu pare. Durant la seva vida va presenciar el lent deteriorament dels germans, amb diverses malalties. Tamb ell va acabar patint una depressi. Es va embolicar amb una dona casada, i la societat noruega de lpoca era molt puritana i repressora, cosa que li va crear un fort sentiment dangoixa i molts remordiments. Al final ella el va abandonar per un altre i aix el va deixar desfet. El 1889 va decidir pintar persones que respiressin i sentissin. Munch va titular aquest quadre: Desesperaci, per la gent li va anar canviant el nom per El Crit, ttol que ell mateix va acabar utilitzant definitivament. Quan va ser a Pars segurament va poder veure una mmia peruana que hi havia exposada en aquella poca, que saguanta el cap amb les mans, semblant al personatge daquest quadre. En una altra versi daquesta obra podem llegir-hi una frase escrita al cel: aix noms ho pot haver pintat un boig que no sabem si la va escr