Obres Socials

Obres socials

Curs 2020-2021 1

1. Introducció “Ja és hora que us desvetlleu” (Romans 13,11)

El lema d’aquest any fa incidència en la cura del món que habitem. Les diverses activitats i propostes pedagògiques d’aquesta guia estan pensades per a poder funcionar de manera individual o bé a partir d’un fil conductor que pot ser la figura d’un arbre.

En la societat actual, moderna i tecnològica, de vegades no tenim present que venim de la natura i que som un element més que la conforma. En els temps que vivim és important reflexionar sobre el nostre estil de vida i com afecta de manera perjudicial el planeta. És hora de despertar: pensar i actuar per fer possible una relació amb la natura a partir de les maneres de consumir i d’un dia a dia més conscient.

Al llarg del curs, el nostre arbre s’anirà desenvolupant i creixent fins a tenir fruits a partir de les diverses activitats proposades. És important durant el procés poder anar sent conscients d’aquest creixement i de com anem cuidant-lo a través d’accions grupals i individuals.

• Arrels: són l’origen de l’arbre, una part del que el defineix. De cara al grup d’infants, joves i famílies els aprofitarem per començar a encarar els objectius que com a grups de referència o de manera individual es marcaran per acomplir durant el curs.

• Tronc: és allò que sustenta l’arbre i el fa enlairar cap amunt. Per a nosaltres seran els drets dels infants, una metàfora de la base que necessitem per poder garantir el ple desenvolupament dels infants i joves.

• Branques: part que neix del tronc i s’obre més enllà de l’individu. Nosaltres ho treballarem posant el focus en els altres: la branca serà l’acció que nosaltres fem pels altres en el nostre dia a dia, el sentit de la solidaritat.

• Fulles: són òrgans de la planta, cadascuna diferent i amb les seves característiques, i li aporten nutrients. Les fulles són la diversitat, la convivència i enriquiment entre les diferents cultures i maneres de viure en un mateix món; ens endinsem en la interreligiositat i la interculturalitat.

• Fruits: són el producte final de tot el procés de creixement. Els fruits seran tot allò que aprendrem durant el curs i que ens ajudaran a mantenir una actitud desperta.

Obres socials

Curs 2020-2021 2

Cura del medi ambient

De la mateixa manera, en el seu Missatge per a la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació de l’any 2019 Francesc recordava que “tot és bell als ulls de Déu, que ofereix a l’home la creació com un regal preciós per custodiar”. I, tot i això, continua, “tràgicament, la resposta humana a aquest regal ha estat marcada pel pecat, per la barrera en la seva pròpia autonomia, per la cobdícia de posseir i explotar”. Sí, perquè el Papa posa de manifest que “els egoismes i interessos” han fet de la creació –que hauria de ser un lloc de trobada i intercanvi– “un teatre de rivalitat i enfrontaments”. No ens podem quedar adormits i esperar. El món necessita les nostres mans. D’altra banda, Francesc recorda la importància que els governs mostrin la voluntat política d’accelerar dràsticament les mesures per aconseguir al més aviat possible zero emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle i contenir l’augment mitjà de la temperatura global en 1,5 °C enfront dels nivells preindustrials, seguint els objectius de l’Acord de París. “Cada fidel cristià, cada membre de la família humana pot contribuir a teixir, com un fil subtil, però únic i indispensable, la xarxa de la vida que abraça tothom”. I ens convida a sentir-nos “involucrats i responsables” en la cura de la creació, fent-ho “amb l’oració i el compromís”. Perquè si ho fem així, Déu, “amic de la vida” ens donarà la “valentia” necessària “per treballar pel bé sense esperar que siguin uns altres qui comencin, ni que sigui massa tard”. El futur serà sostenible o no serà

“Si seguim a aquest ritme, un planeta no serà suficient. L’any 2050 serem 9.000 milions de persones al món. El 80 % viurem en ciutats, el 50 % de les quals encara no s’han construït. La generació de residus augmentarà un 70 % d’aquí a 2025”, enumera Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea. Davant aquest desafiament ecològic, no podem estar adormits, hem de despertar i prendre consciència que hem de fer alguna cosa. Possiblement haurem de començar a “consumir d’una altra manera”. No hi ha marxa enrere. La sostenibilitat s’ha imposat com un dels objectius per contrarestar la greu crisi ecològica del planeta. Al nostre país es recicla un 29 % dels residus urbans. La mitjana europea ronda el 45 %. Els experts consideren inassolibles els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020, que va marcar per a aquesta data la meta de tots els països en un 50 %. Un 42 % del malbaratament alimentari a Espanya es produeix en les llars. En total es rebutgen cada any 7,7 milions de tones (l’equivalent a 12.000 milions d’euros). La Comissió Europea vol que aquesta xifra es redueixi a la meitat l’any 2030. Cada espanyol compra de mitjana 34 peces de roba noves a l’any. En aquest mateix període de temps es rebutgen a tot el país 1.000 milions de quilos de roba. Només se’n recicla entre un 10 % i un 15 %. Els problemes ens afecten a tots. És una urgència del planeta. Estarem preparats per a això? Què farem? Són només estadístiques, però ens alerten d’una situació que no té marxa enrere. Són només dades, però estem disposats a fer algun pas en el nostre col·legi, en la nostra classe, en la nostra vida? Despertarem o continuarem igual? El valor de l’ecologia

Aquest és el temps per reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre com la nostra elecció diària en termes d’aliments, consum, desplaçaments, ús de l’aigua, de l’energia i de tants béns materials sovint

Obres socials

Curs 2020-2021 3

és imprudent i perjudicial. Ens estem apoderant massa de la creació. Triem canviar, adoptar estils de vida més senzills i respectuosos! És hora d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils i emprendre, de manera ràpida i decisiva, transicions cap a formes d’energia neta i economia sostenible i circular. I no oblidem escoltar els pobles indígenes, la saviesa ancestral dels quals pot ensenyar-nos a viure millor la relació amb el medi ambient.

Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Però sense lloc a dubte, el major desafiament de la humanitat és la reducció de la petjada ecològica. WWF Espanya, la defineix com “la mesura de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura representada per la superfície necessària per a produir recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat, que s’expressa en hectàrees globals”. Això vol dir que, si utilitzem de manera conseqüent els nostres recursos naturals, podrem garantir el benestar i el creixement de les nostres societats. Som a temps de reparar el mal causat al medi ambient i és un deure fer que la nostra empremta sigui tan lleugera com sigui possible. Amb una mica de dedicació quotidiana i compromís mediambiental podrem tenir un entorn més saludable i menys nociu per a tots els éssers vius. Una invitació: 17 objectius per a transformar el nostre món1 Els Objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tothom. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com són la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, i la pau i la justícia. Per no deixar ningú enrere, és important que aconseguim complir cadascun d’aquests objectius l’any 2030. Els impactes del canvi climàtic se senten arreu i estan tenint conseqüències molt reals en la vida de les persones. Les economies nacionals s’estan veient afectades pel canvi climàtic. I això ens està costant car avui dia i resultarà encara més costós en el futur. Però es comença a reconèixer que ara hi ha solucions assequibles i escalables que ens permetran fer el salt a economies més netes i resilients. El Secretari General de l’ONU ha fet una crida a tots els líders perquè elaborin plans concrets i realistes per tal de millorar les seves contribucions concretes a escala nacional per a 2020, seguint la directriu de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 45 % els propers deu anys i a zero per a 2050. Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i l’Acord de París sobre el Clima, es fa visible la importància de l’ecologia en la presa de decisions a escala mundial. Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Aquests són els disset objectius. No són una oportunitat per crear tot un pla per al nostre centre, la nostra classe, la nostra vida diària?

1 https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

Obres socials

Curs 2020-2021 4

• Objectiu 1: Fi de la pobresa. Per assolir aquest objectiu d’acabar amb la pobresa, el creixement econòmic ha de ser inclusiu, amb la finalitat de crear ocupacions sostenibles i de promoure la igualtat.

• Objectiu 2: Fam zero. El sector alimentari i el sector agrícola ofereixen solucions clau per al

desenvolupament i són vitals per a l’eliminació de la fam i la pobresa.

• Objectiu 3: Salut i benestar. Per assolir aquest objectiu és fonamental garantir una vida saludable i promoure el benestar universal.

• Objectiu 4. Educació de qualitat. L’educació és la base per millorar la nostra vida i el desenvolupament sostenible.

• Objectiu 5. Igualtat de gènere. La igualtat entre els gèneres no és únicament un dret humà fonamental, sinó la base necessària per a un món pacífic, pròsper i sostenible.

• Objectiu 6. Aigua neta i sanejament. L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és part essencial del món en què volem viure.

• Objectiu 7. Energia assequible i no contaminant. L’energia és central per a gairebé tots els grans desafiaments i oportunitats als quals fa front el món actualment.

• Objectiu 8. Treball decent i creixement econòmic. Hem de reflexionar sobre aquest progrés lent i desigual, i revisar les nostres polítiques econòmiques i socials destinades a erradicar la pobresa.

• Objectiu 9. Indústria, innovació i infraestructures. Les infraestructures són fonamentals per a un desenvolupament sostenible.

• Objectiu 10. Reduir la desigualtat en i entre els països. Per assolir aquest objectiu cal potenciar el diàleg entre els països i reduir les decisions que produeixen més desigualtat.

• Objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Els problemes que enfronten les ciutats, com la recollida i la gestió segures dels residus sòlids, es poden vèncer de manera que els permeti continuar prosperant i creixent, i al mateix temps aprofitar millor els recursos i reduir la contaminació i la pobresa.

• Objectiu 12. Producció i consum responsables. El consum i la producció sostenible consisteixen a fomentar l’ús eficient dels recursos i l’energia, la construcció d’infraestructures que no malmetin el medi ambient, la millora de l’accés als serveis bàsics i la creació d’ocupacions ecològiques, justament remunerats i amb bones condicions laborals.

• Objectiu 13. Acció pel clima. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. El canvi climàtic és un repte global que no respecta les fronteres nacionals.

Obres socials

Curs 2020-2021 5

• Objectiu 14. Vida submarina. Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, les mars i els recursos marins. La gestió prudent d’aquest recurs essencial és una característica clau del futur sostenible. No obstant això, en l’actualitat, existeix una deterioració contínua de les aigües costaneres, a causa de la contaminació i l’acidificació dels oceans, que està tenint un efecte advers sobre el funcionament dels ecosistemes i la biodiversitat, i que també està afectant negativament la pesca de petita escala.

• Objectiu 15. Vida i ecosistemes terrestres. Gestionar de manera sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, detenir i invertir la degradació de les terres i detenir la pèrdua de biodiversitat.

• Objectiu 16. Pau, justícia i institucions sòlides. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Cal comptar amb un accés universal a la justícia i construir institucions responsables i eficaces a tots els nivells.

• Objectiu 17. Aliances per assolir els objectius. Un programa reeixit de desenvolupament sostenible requereix aliances entre els governs, el sector privat i la societat civil. Aquestes aliances inclusives construïdes sobre principis i valors, una visió compartida, i metes compartides, que col·loquen la gent i el planeta en el centre, són necessàries a escala global, regional, nacional i local.

Podrem oferir tots els recursos oportuns, creatius, fantàstics i meravellosos, però si no prenem l’opció personal de posar tot això en pràctica no servirà per a res. Despertem?

2. Ressonàncies bíbliques Introducció

“Quan parlem de medi ambient, de la creació, el meu pensament – deia el Papa Francesc en la seva catequesi del 5 de juny de 2013– es dirigeix a les primeres pàgines de la Bíblia, al llibre del Gènesi, on s’afirma que Déu va posar l’home i la dona a la terra perquè la conreessin i la guardessin”. I em sorgeixen les preguntes: què vol dir conrear i guardar la terra? Estem veritablement conreant i guardant la creació? O bé l’estem explotant i desatenent?”. “Conrear i custodiar la creació”, afirmava, “és una indicació de Déu donada no només a l’inici de la història, sinó a cadascun de nosaltres; és part del seu projecte; vol fer créixer el món amb responsabilitat, transformar-lo perquè sigui un jardí, un lloc habitable per a tothom”.

Obres socials

Curs 2020-2021 6

Antic Testament

Abans de res, els relats de la Creació del Gènesi indiquen que el món i tota la natura han estat volguts i creats per Déu. Tot menyspreu cap a la natura és un menyspreu cap al mateix Déu. Si bé és cert que Gn 1,21 afirma la centralitat de l’ésser humà i el seu domini sobre el món, cal no oblidar que ve complementat per la frase: “…perquè el conreés i el guardés” (Gn 2,15). Aquesta frase fonamenta una ètica bíblica ecològica. Domini no per destruir, sinó per cuidar. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Gènesi 1,26 Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen».

Gènesi 8,15-17 Llavors Déu digué a Noè: Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.

Deuteronomi 22,6-7 Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria. Avia la mare i queda’t només la cria. Així seràs feliç i tindràs una llarga vida.

Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. Lv 19,9-10 Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Lv 25,23 Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. Salm 24,1 És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. Is 40,28b-29 El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Is 45,18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa, que no l’ha creada buida sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre».

Obres socials

Curs 2020-2021 7

Sv 11,24 És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Nou Testament En el Nou Testament ens trobem amb les actituds de Jesús com un home reconciliat amb la natura (Mt 1,13; 5,26-29…). Hi ha una concepció importantíssima en les cartes de Pau. També la natura, la creació, és objecte de la salvació de Crist i, en el seu moment, serà transformada radicalment (Rm 8,20-22). Si la natura ha de ser salvada i transformada, per força ha de ser cuidada i respectada de manera exquisida. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Mt 6,26-Lc 12,6 ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. Mt 8,27 Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n sorprenien: «Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?». Mc 6,3 Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina, en una existència senzilla que no despertava cap admiració: «¿No és el fuster, el fill de Maria?». Mt 20,25-26 Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor. Mt 5,45 Fa sortir el sol sobre bons i dolents. Col 1,16 Déu ha creat per ell totes les coses. Col 1,19-20 Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. La saviesa dels relats bíblics (Laudato si’) 65. Sense repetir aquí tota la teologia de la creació, ens preguntem què ens diuen els grans relats bíblics a propòsit de la relació de l’ésser humà amb el món. En la primera narració de l’obra creadora en el llibre del Gènesi, el pla de Déu inclou la creació de la humanitat. Després de la creació de l’ésser humà, es diu que «Déu

Obres socials

Curs 2020-2021 8

veié tot el que havia creat i era molt bo» (Gn 1,31). La Bíblia ensenya que cada ésser humà és creat per amor, fet a imatge i semblança de Déu (cf. Gn 1,26). Aquesta afirmació ens mostra la immensa dignitat de cada persona humana, que «no és solament alguna cosa, sinó algú. És capaç de conèixer-se, de posseir-se i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones». Sant Joan Pau II va recordar que l’amor especialíssim que el Creador té per cada ésser humà li confereix una dignitat infinita. Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones poden trobar en la fe cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. Quina meravellosa certesa és que la vida de cada persona no es perd en un desesperant caos, en un món regit per la pura casualitat o per cicles que es repeteixen sense sentit! El Creador pot dir a cada un de nosaltres: «Abans que et formessis en el si de la teva mare, jo et coneixia» ( Jr 1,5). Vam ser concebuts en el cor de Déu, i per això «cada un de nosaltres és el fruit d’un pensament de Déu. Cada un de nosaltres és volgut, cada un és estimat, cada un és necessari». 66. Els relats de la creació en el llibre del Gènesi contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s’han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres. Aquesta ruptura és el pecat. L’harmonia entre el Creador, la humanitat i totes les coses creades va ser destruïda per haver pretès ocupar el lloc de Déu, negant-nos a reconèixer-nos com a criatures limitades. Aquest fet desnaturalitzà també el mandat de «dominar» la terra (cf. Gn 1,28) i de «treballar-la i tenir-ne cura» (cf. Gn 2,15). Com a resultat, la relació originàriament harmoniosa entre l’ésser humà i la natura es transformà en un conflicte (cf. Gn 3,17-19). Per això és significatiu que l’harmonia que vivia sant Francesc d’Assís amb totes les criatures hagi estat interpretada com una guarició d’aquella ruptura. Sant Bonaventura deia que, per la reconciliació universal amb totes les criatures, d’alguna manera Francesc retornava a l’estat d’innocència primitiva. Lluny d’aquest model, avui el pecat es manifesta amb tota la seva força de destrucció en les guerres, les diverses formes de violència i maltractament, l’abandó dels més fràgils, els atacs a la natura. 67. No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada. Això permet de respondre a una acusació llançada al pensament judeo-cristià: s’ha dit que, des del relat del Gènesi que invita a «dominar» la terra (cf. Gn 1,28), s’afavoriria l’explotació salvatge de la natura presentant una imatge de l’ésser humà com a dominant i destructiu. Aquesta no és una correcta interpretació de la Bíblia com l’entén l’Església. Si és veritat que algunes vegades els cristians hem interpretat incorrectament les Escriptures, avui hem de rebutjar amb força que, del fet de ser creats a imatge de Déu i del mandat de dominar la terra, se’n dedueixi un domini absolut sobre les altres criatures. És important llegir els textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada, i recordar que ens conviden a «treballar i tenir cura» del jardí del món (cf. Gn 2,15). Mentre «treballar» significa conrear, llaurar o forjar, «tenir cura» significa protegir, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Això implica una relació de reciprocitat responsable entre l’ésser humà i la natura. Cada comunitat pot agafar de la bondat de la terra el que necessita per a la seva supervivència, però també té el deure de protegir-la i de garantir la continuïtat de la seva fertilitat per a les generacions futures. Perquè, en definitiva, «la terra és del Senyor» (Sl 24,1), a ell pertany «la terra i tot el que conté» (Dt 10,14). Per això, Déu nega tota pretensió de propietat absoluta: ««La terra no es pot vendre definitivament, perquè la terra és meva, i vosaltres sou forasters i hostes a la meva terra» (Lv 25,23). 68. Aquesta responsabilitat davant una terra que és de Déu implica que l’ésser humà, dotat d’intel·ligència, respecti les lleis de la natura i els delicats equilibris entre els éssers d’aquest món, perquè «ell ho ordenà i foren creats, ell els fixà per sempre, pels segles, i els donà una llei que mai no passarà» (Sl 148,5b-6). D’aquí que la legislació bíblica s’aturi a proposar a l’ésser humà diverses normes, no sols en relació amb els altres éssers humans, sinó també en relació amb els altres éssers vius: «Si veus l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desentenguis […]. Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els

Obres socials

Curs 2020-2021 9

seus petits, no t’emportis la mare amb la cria» (Dt 22,4.6). En aquesta línia, el repòs del setè dia no es proposa sols per a l’ésser humà, sinó també «perquè reposin el teu bou i el teu ase» (Ex 23,12). D’aquesta manera advertim que la Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures. 69. Al mateix temps que podem fer un ús responsable de les coses, som cridats a reconèixer que els altres éssers vius tenen un valor propi davant de Déu i, «per la seva simple existència, el beneeixen i li donen glòria»[41], perquè el Senyor s’alegra en les seves obres (cf. Sl 104,31). Precisament per la seva dignitat única i per estar dotat d’intel·ligència, l’ésser humà és cridat a respectar les coses creades amb les seves lleis internes, ja que «per la saviesa el Senyor fundà la terra» (Pr 3,19). Avui l’Església no diu simplement que les altres criatures estan completament subordinades al bé de l’ésser humà, com si no tinguessin un valor en elles mateixes i nosaltres en poguéssim disposar a voluntat. Per això els Bisbes d’Alemanya van ensenyar que en les altres criatures «es podria parlar de la prioritat del ser sobre el ser útils». El Catecisme qüestiona de manera molt directa i insistent el que seria un antropocentrisme desviat: «Cada criatura posseeix la seva bonesa i la seva perfecció pròpies […] Les diverses criatures, volgudes en llur propi ésser, reflecteixen, cadascuna a la seva manera, un raig de la saviesa i de la bondat infinites de Déu. Per això l’home ha de respectar la bonesa pròpia de cada criatura, per evitar un ús desordenat de les coses». 70. En la narració sobre Caín i Abel, veiem que la gelosia va conduir Caín a cometre la injustícia extrema amb el seu germà. Això al seu torn provocà una ruptura de la relació entre Caín i Déu i entre Caín i la terra, de la qual fou exiliat. Aquest passatge es resumeix en la dramàtica conversa de Déu amb Caín. Déu pregunta: «On és Abel, el teu germà?». Caín respon que no ho sap i Déu li insisteix: «Què has fet? La veu de la sang del teu germà clama a mi des del sòl! Ara seràs maleït i t’allunyaràs d’aquesta terra» (Gn 4,9-11). La descurança en el compromís de conrear i mantenir una relació adequada amb el veí, envers el qual tinc el deure de la cura i de la custòdia, destrueix la meva relació interior amb mi mateix, amb els altres, amb Déu i amb la terra. Quan totes aquestes relacions són descurades, quan la justícia ja no habita a la terra, la Bíblia ens diu que tota la vida està en perill. Això és el que ens ensenya la narració sobre Noè, quan Déu amenaça d’exterminar la humanitat per la seva constant incapacitat de viure a l’alçada de les exigències de la justícia i de la pau: «He decidit posar fi a tots els éssers humans, perquè la terra, a causa d’ells, és plena de violència» (Gn 6,13). En aquests relats tan antics, carregats de profund simbolisme, ja hi havia continguda una convicció actual: que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres. 71. Tot i que «la maldat s’estenia sobre la faç de la terra» (Gn 6,5) i a Déu «li sabé greu d’haver creat l’home a la terra» (Gn 6,6), tanmateix, a través de Noè, que encara es conservava íntegre i just, va decidir obrir un camí de salvació. Així va donar a la humanitat la possibilitat d’un nou començament. N’hi ha prou amb un home bo perquè hi hagi esperança! La tradició bíblica estableix clarament que aquesta rehabilitació implica el redescobriment i el respecte dels ritmes inscrits en la natura per la mà del Creador. Això es mostra, per exemple, en la llei del Shabbath. El setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres. Déu ordenà a Israel que cada setè dia havia de celebrar-se com un dia de repòs, un Shabbath (cf. Gn 2,2-3; Ex 16,23; 20,10). D’altra banda, s’instaurà un any sabàtic per a Israel i la seva terra, cada set anys (cf. Lv 25,1-4), durant el qual es donava un complet descans a la terra, no se sembrava i sols es collia l’indispensable per a subsistir i brindar hospitalitat (cf. Lv 25,4-6). Finalment, passades set setmanes d’anys, és a dir, quaranta-nou anys, se celebrava el Jubileu, any de perdó universal i «d’alliberament per a tots els habitants» (Lv 25,10). El desenvolupament d’aquesta legislació va tractar d’assegurar l’equilibri i l’equitat en les relacions de l’ésser humà amb els altres i amb la terra on vivia i treballava. Però al mateix temps era un reconeixement que el regal de la terra amb els seus fruits pertany a tot el poble. Aquells qui conreaven i custodiaven el territori havien de compartir-ne els fruits, especialment amb els pobres, les vídues, els orfes i els estrangers: Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants» (Lv 19,9-10).

Obres socials

Curs 2020-2021 10

72. Els Salms sovint inviten l’ésser humà a lloar Déu creador: «Consolida la terra sobre l’aigua. Perdura eternament el seu amor» (Sl 136,6). Però també conviden a les altres criatures a lloar-lo: «Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses, lloeu-lo, cel del cel i aigües de sobre el cel. Que tots lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats» (Sal 148,3-5). Existim no sols pel poder de Déu, sinó al davant d’ell i al costat d’ell. Per això l’adorem. 73. Els escrits dels profetes inviten a recobrar la fortalesa en els moments difícils contemplant el Déu poderós que va crear l’univers. El poder infinit de Déu no ens mena pas a escapar de la seva tendresa paterna, perquè en ell es conjuguen l’afecte i el vigor. De fet, tota sana espiritualitat implica al mateix temps acollir l’amor diví i adorar amb confiança el Senyor pel seu infinit poder. En la Bíblia, el Déu que allibera i salva és el mateix que va crear l’univers, i aquestes dues maneres divines d’actuar estan íntimament i inseparablement connectades: «Ai, Senyor meu! Vós sou qui va fer el cel i la terra amb el vostre gran poder i braç estès. Res no és extraordinari per a vós […] I traguéreu el teu poble Israel d’Egipte amb senyals i prodigis» ( Jr 32,17.21). «El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles» (Is 40,28b-29). 74. L’experiència de la captivitat en Babilònia va engendrar una crisi espiritual que provocà un aprofundiment de la fe en Déu, explicitant la seva omnipotència creadora, a fi d’exhortar el poble a recuperar l’esperança enmig de la seva situació desgraciada. Segles després, en un altre moment de prova i persecució, quan l’Imperi Romà mirava d’imposar un domini absolut, els fidels tornaven a trobar consol i esperança acreixent la seva confiança en el Déu totpoderós, i cantaven: «Senyor, Déu de l’univers, les vostres obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les vostres decisions són justes, no van mai errades.» (Ap 15,3). Si va poder crear l’univers del no-res, també pot intervenir en aquest món i vèncer qualsevol forma de mal. Per tant, la injustícia no és invencible. 75. No podem sostenir una espiritualitat que oblidi el Déu totpoderós i creador. D’aquesta manera, acabaríem adorant altres poders del món, o ens col·locaríem en el lloc del Senyor, fins a pretendre trepitjar la realitat creada per ell sense conèixer límits. La millor manera de posar en el seu lloc l’ésser humà, i de posar fi a la seva pretensió de ser un dominador absolut de la terra, és tornar a proposar la figura d’un Pare creador i únic amo del món, perquè altrament l’ésser humà tendirà sempre a voler imposar a la realitat les seves pròpies lleis i interessos.

Himne sant Francesc d’Assís

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol, que dona el dia i ens il·lumina, I és bell i radiant i de gran esplendor, El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa. Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna i els estels; en el cel els formares resplendents, preciosos, bells. Lloat sigues, Senyor, pel germà vent; per l’aire i la boirada, la serenor i els temps d’ells, a les criatures dones sosteniment.

Obres socials

Curs 2020-2021 11

Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua que és útil, humil i preciosa i casta. Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.

3. Documents eclesials Una mica d’història L’Església Catòlica, des dels orígens, ha concedit una importància cabdal a la conservació del planeta com a acte de respecte a la creació de Déu. Si bé és cert que en les últimes dècades el respecte del medi ambient ha estat tractat en nombrosos documents generats per part dels seus Sants Pares.2 Joan Pau II va tenir oportunitat de referir-se a qüestions mediambientals en nombrosíssimes ocasions. Així, en un discurs pronunciat l’any 1993, Joan Pau II afirmava que, si bé la fi de la Guerra Freda havia allunyat el perill de l’holocaust nuclear, havia estat reemplaçat a causa de la destrucció imprudent de recursos ecològics vitals i a la multiplicació dels atemptats, cada vegada més insidiosos, contra la vida humana, per l’amenaça de l’holocaust ambiental. Posteriorment, l’any 2001, amb

2 https://www.revistaecclesia.com/el-magisterio-de-la-iglesia-sobre-el-medioambiente-analizado-en-un-libro-de-ceu-ediciones/

Obres socials

Curs 2020-2021 12

motiu de la reunió del G-8 a la ciutat italiana de Gènova, el Papa va dir als líders de les principals potències econòmiques que estava segur que «sense deixar-se aclaparar pel pes dels diversos assumptes, es comprometran a promoure una cultura de la solidaritat que permeti solucions concretes als problemes que més preocupen els nostres germans en la vida i en les relacions amb els altres: la pau, la pobresa, la salut i l’ambient». Pel que fa a Benet XVI i el seu pontificat, es va manifestar sempre com un seguidor fidel de la doctrina mediambiental instaurada pel seu antecessor, com pot comprovar-se, sobretot, en la seva Encíclica Caritas in veritate i en el Missatge per a la celebració de la Jornada Mundial de la Pau de 2010: «Com romandre indiferents davant els problemes que es deriven de fenòmens com el canvi climàtic, la desertificació, la deterioració i la pèrdua de productivitat d’àmplies zones agrícoles, la contaminació dels rius i de les capes aqüíferes, la pèrdua de la biodiversitat, l’augment de successos naturals extrems, la desforestació de les àrees equatorials i tropicals? Com desatendre el fenomen creixent dels anomenats pròfugs ambientals, persones que han d’abandonar l’ambient en què viuen −i amb freqüència també els seus béns− a causa de la seva deterioració, per afrontar els perills i les incògnites d’un desplaçament forçat? Com no reaccionar davant els conflictes actuals, i davant altres potencials, relacionats amb l’accés als recursos naturals? Totes aquestes són qüestions que tenen una repercussió profunda en l’exercici dels drets humans». En els últims anys, la protecció del medi ambient s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la humanitat, inquietud recolzada, sobretot, pel debat generat entorn del canvi climàtic. Si bé aquesta preocupació no ha d’ocultar ni aombrar la importància d’altres greus problemes als quals ens enfrontem, la salvaguarda del medi ambient és un veritable desafiament per a la societat del segle XXI. Resulta necessari, doncs, articular solucions des de les més variades perspectives. Finalment, Francesc, amb Encíclica sobre ecologia −Laudato si’− presenta els grans reptes per al món en la cura de la casa comuna. Decàleg sobre el medi ambient segons la Doctrina Social de l’Església3 1. La Bíblia presenta els principis morals fonamentals de com afrontar la qüestió ecològica. La persona humana, feta a imatge de Déu, és superior a la resta de les criatures terrenals que, al seu torn, han d’utilitzar-se de manera responsable. L’encarnació de Crist i els seus ensenyaments donen testimoni del valor de la natura: Res del que existeix al món és fora del pla diví de creació i redempció. 2. L’ensenyament social de l’Església recorda dos punts fonamentals. No hem de reduir la natura a un mer instrument que podem manipular i explotar. Ni hem de fer de la natura un valor absolut, o posar-la per sobre de la dignitat de la persona humana. 3. La qüestió del medi ambient abasta tot el planeta, ja que és un bé col·lectiu. La nostra responsabilitat cap a l’ecologia s’estén a les futures generacions.

3 Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau - 6 de març de 2006, a www.ciudadredonda.org.

Obres socials

Curs 2020-2021 13

4. Cal confirmar la primacia de l’ètica i dels drets de l’home sobre la tecnologia, per tal de preservar la dignitat humana. El punt central de referència per a tota aplicació científica o tècnica ha de ser el respecte per la persona humana, que, al seu torn, han de tractar els altres éssers creats amb respecte. 5. La natura no s’ha de considerar com una realitat divina en si mateixa; per tant, no ha d’apartar de l’acció humana. És, més aviat, un regal ofert pel nostre Creador a la comunitat humana, confiat a la seva intel·ligència humana i a la seva responsabilitat moral. Se’n desprèn que no sigui il·lícit el modificar l’ecosistema, sempre que això es faci dins del context del respecte per la seva ordre i bellesa, i prenent en consideració la utilitat de cada criatura. 6. Les qüestions ecològiques posen en relleu la necessitat d’aconseguir una harmonia més gran entre les mesures destinades a fomentar el desenvolupament econòmic i les dirigides a preservar l’ecologia, i entre les polítiques nacionals i les internacionals. El desenvolupament econòmic, a més, necessita tenir en consideració la integritat i el ritme de la natura, ja que els recursos naturals són limitats. I tota activitat econòmica que utilitzi els recursos naturals hauria d’incloure també els costos de salvaguardar el medi ambient en els càlculs dels costos totals de la seva activitat. 7. La preocupació pel medi ambient significa que hem de treballar activament pel desenvolupament integral de les regions més pobres. Els béns d’aquest món han estat creats per Déu a fi que siguin utilitzats sàviament per tothom. Aquests béns s’han de compartir, d’una forma justa i caritativa. El principi de la destinació universal dels béns ofereix una orientació fonamental per tractar amb la complexa relació entre ecologia i pobresa. 8. La col·laboració, per mitjà d’acords mundials, recolzats pel dret internacional, és necessària per protegir el medi ambient. Cal posar en pràctica la responsabilitat pel medi ambient de manera adequada en l’àmbit jurídic. Aquestes lleis i acords s’haurien de guiar per les exigències del bé comú. 9. Els estils de vida s’haurien d’orientar segons els principis de sobrietat, temprança i autodisciplina, tant en l’àmbit personal com en el social. Les persones necessiten escapar-se de la mentalitat consumista i promoure mètodes de producció que respectin l’ordre creat, així com la satisfacció de les necessitats de tots. Una consciència més gran de la interdependència entre tots els habitants de la terra ajudaria a aquest canvi d’estil de vida. 10. Cal donar una resposta espiritual a les qüestions mediambientals, inspirada per la convicció que la creació és un do que Déu ha posat en mans de la humanitat, a fi que sigui utilitzat de manera responsable i amb atenció amorosa. L’orientació fonamental de les persones cap al món creat hauria de ser de gratitud i agraïment. El món, de fet, condueix les persones cap al misteri de Déu que l’ha creat i el continua sostenint. Si s’oblida Déu, la natura es buida del seu significat més profund i queda empobrida.

Obres socials

Curs 2020-2021 14

Laudato si’: algunes pinzellades per treballar Introducció: la cura de la casa comuna • «Laudato si’, mi’ Signore» (‘Lloat sigueu, Senyor meu’), cantava sant Francesc d’Assís, l’exemple

per excel·lència de la cura del que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat. És el sant patró de tots els que estudien i treballen entorn de l’ecologia.

• El Creador no ens abandona, mai va fer marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix d’haver-nos creat.

• Els joves ens reclamen un canvi. Es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en el sofriment dels exclosos.

Capítol I: El que està passant a casa nostra • Es produeixen centenars de milions de tones de residus per any. La terra, la nostra casa, sembla

convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria. • La major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la gran concentració de

gasos d’efecte hivernacle (anhídrid carbònic, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de l’activitat humana.

• Cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals. Per la nostra causa, milers d’espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret.

• L’exclusió social, la violència, el narcotràfic i el consum creixent de drogues entre els més joves són signes que mostren que el creixement dels últims dos segles no ha significat un veritable progrés.

• L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social.

• Molts professionals dels mitjans de comunicació estan situats en àrees urbanes aïllades, sense prendre contacte directe amb els seus problemes. Viuen i reflexionen des de la comoditat d’un desenvolupament i d’una qualitat de vida que no estan a l’abast de la majoria.

• En lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, alguns pensen només a proposar una reducció de la natalitat.

• La terra del Sud és rica i poc contaminada, però l’accés a la propietat dels béns i recursos els està vedat per un sistema de relacions comercials i de propietat estructuralment pervers.

• El sotmetiment de la política davant la tecnologia i les finances es mostra en el fracàs de les cimeres mundials sobre medi ambient.

• És previsible que, davant l’esgotament d’alguns recursos, es vagi creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades rere de nobles reivindicacions.

Obres socials

Curs 2020-2021 15

Capítol II: L’Evangeli de la creació • Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones, poden trobar en la fe

cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. • No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada”. • Ha de preocupar-nos que altres éssers vius no siguin tractats irresponsablement, però

especialment haurien d’exasperar-nos les enormes injustícies que existeixen entre nosaltres, perquè continuem tolerant que uns es considerin més dignes que uns altres.

• És evident la incoherència de qui lluita contra el tràfic d’animals en perill d’extinció, però resta completament indiferent davant el tràfic de persones.

• Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina. Així santificà el treball i li atorgà un peculiar valor per a la nostra maduració.

Capítol III: L’arrel humana de la crisi ecològica • La tecnociència, ben orientada, no sols pot produir coses realment valuoses per a millorar la

qualitat de vida, també és capaç de produir coses belles. Es pot negar la bellesa d’un avió? • Les iniciatives ecologistes poden acabar tancades en la mateixa lògica globalitzada: buscar

només un remei tècnic a cada problema ambiental que sorgeixi és aïllar coses que en la realitat estan entrellaçades, i amagar els veritables i més profunds problemes del sistema mundial.

• La gent ja no sembla creure en un futur feliç. • Una presentació inadequada de l’antropologia cristiana pogué arribar a recolzar una concepció

equivocada sobre la relació de l’ésser humà amb el món: es transmeté moltes vegades un domini sobre el món que provocà la impressió que la cura de la natura és cosa de febles.

• La lògica del «fes servir i llença», genera tants residus pel desig desordenat de consumir més del que realment es necessita.

• Som cridats al treball des de la nostra creació. El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal.

Capítol IV: Una ecologia integral • Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment

amenaçat. És part de la identitat comuna. • Fa falta tenir cura dels llocs comuns, els fites urbanes que acreixen el nostre sentit de pertinença,

la nostra sensació d’arrelament, el nostre sentiment de «ser a casa» dins de la ciutat que ens conté i ens uneix.

• La possessió d’un habitatge implica la dignitat de les persones i el desenvolupament de les famílies.

• Si la terra ens és donada, ja no podem pensar només des d’un criteri utilitarista d’eficiència i productivitat per al benefici individual. La terra que rebem pertany també als que vindran.

• Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran? El que està en joc és la nostra pròpia dignitat. Som nosaltres els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que ens succeirà.

Obres socials

Curs 2020-2021 16

• L’home i la dona del món postmodern corren el risc permanent de tornar-se profundament individualistes.

Capítol V: Algunes línies d’orientació i acció • La política i l’empresa reaccionen amb lentitud, lluny d’estar a l’alçada dels desafiaments

mundials. • La reducció de gasos d’efecte hivernacle requereix honestedat, valentia i responsabilitat, sobretot

dels països més poderosos i contaminants. • Els països pobres necessiten tenir com a prioritat l’erradicació de la misèria i el desenvolupament

social dels seus habitants; encara que hagin d’analitzar el nivell escandalós de consum d’alguns sectors privilegiats de la seva població i controlar més bé la corrupció.

• La grandesa política es mostra quan, en moments difícils, s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. Al poder polític li costa molt assumir aquest deure en un projecte de nació.

• La política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia.

• La salvació dels bancs costi el que costi, fent-ne pagar el preu a la població, sense la ferma decisió de revisar i reformar el sistema sencer, referma un domini absolut de les finances que no té futur.

• La crisi financera de 2007-2008 era l’ocasió per al desenvolupament d’una nova economia més atenta als principis ètics. Però no hi va haver una reacció que portés a repensar els criteris obsolets.

• La política és responsable del seu propi descrèdit, per la corrupció i per la falta de bones polítiques públiques.

• La major part dels habitants del planeta es declaren creients, i això hauria de provocar a les religions a entrar en un diàleg entre elles orientat a cura de la natura, a la defensa dels pobres, a la construcció de xarxes de respecte i de fraternitat.

Capítol VI: Educació i espiritualitat ecològica • Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i

consumir. • Un canvi en els estils de vida podria arribar a exercir una sana pressió sobre els qui tenen poder

polític, econòmic i social. És el que passa quan els moviments de consumidors aconsegueixen que deixin d’adquirir-se certs productes i així es tornen efectius per a modificar el comportament de les empreses.

• Si una persona, encara que la pròpia economia li permeti consumir i gastar més, habitualment s’abriga una mica en lloc d’encendre la calefacció, això suposa que ha incorporat conviccions i sentiments favorables a cura de l’ambient.

• La sobrietat que es viu amb llibertat i consciència és alliberadora. • Els sagraments són una manera privilegiada de com la natura és assumida per Déu i es converteix

en mediació de la vida sobrenatural: l’aigua, l’oli, el foc i els colors són assumits amb tota la seva força simbòlica i s’incorporen en la lloança.

• Maria, la mare que va tenir cura de Jesús, ara té cura amb afecte i dolor maternal d’aquest món ferit.

Obres socials

Curs 2020-2021 17

Proposta: treballar aquesta proposta del Papa a l’aula

Obres socials

Curs 2020-2021 18

4. Ressonàncies maristes Evangelitzadors entre els joves 5. En primer lloc, hem de reconèixer que la globalització de l’economia i la mundialització de la cultura han generat una desigualtat social mai vista en tota la història. La dignitat humana es troba ferida en diverses de les seves dimensions. Trobem rastres de la misèria material i espiritual a tot arreu, fruit d’una injusta distribució de la riquesa i d’un mercat religiós que ofereix solucions ràpides als problemes. Una petita part de la població acumula la major riquesa del món mentre que molts pateixen fam, misèria i analfabetisme. 11. En tot aquest context, trobem també una joventut amb voluntat de participar en la transformació de la realitat. Són joves que busquen una societat sostenible, basada en el respecte a la naturalesa, en els drets humans universals, en l’eficiència de la justícia econòmica i en una cultura de pau des d’una perspectiva ecològica integral. Molts d’ells intenten promoure un canvi a través del seu compromís en organitzacions no governamentals o polítiques, preocupats també que els temes pertinents a la joventut siguin discutits. 62. Per definir la relació entre l’acció de Déu i l’home no trobem una imatge millor que la d’un Déu que crea per amor, un Déu apassionat per l’ésser humà. Aquesta afirmació es fonamenta en tres eixos, que anirem desenvolupant: a) un Déu creador com a afirmació infinita de l’ésser humà; b) un Déu que es revela amb llenguatge humà; c) un Déu oposat al mal, un Déu que és bondat infinita. Déu creador que crea persones creatives 63. La creació per part de Déu es realitza únicament i exclusivament per amor a les criatures. Per això només podem veure Déu com a afirmació infinita de l’home i del seu món i no com el seu rival. No substitueix l’acció́ de criatura, sinó que “crea creadors”. Si tot és expressió de l’Amor creador, res no queda fora de la seva presència. Resulta possible descobrir-lo en tot i descobrir-lo actiu, sempre en acció́, de de manera que tot allò que porti a inserir-se “creativament” en el procés del món, respon a la intenció originària del Creador. 64. En la nostra visió de l’ésser humà trobem aquesta paradoxa essencial: no tan sols ens reconeixem com a criatures creades per Déu, sinó que som creats a imatge i semblança seva. Aquesta afirmació obre un horitzó nou de sentit sobre la nostra visió de Déu i de l’ésser humà, i en conseqüència del mateix jove. L’ésser humà no solament és un ésser “creat” sinó que és un ésser “creat per a”. Tot i ser conscients de la nostra finitud, aquí volem posar l’èmfasi en la nostra capacitat creadora i creativa. Tots nosaltres, joves o grans, no podem quedar-nos ancorats en les nostres limitacions: reconeixem que som naturalment creatius, capaços de superar molts dels nostres límits. Hem de

Obres socials

Curs 2020-2021 19

tenir en compte que aquesta capacitat creativa que Déu ens ofereix ens fa responsables d’humanitzar el món i alhora d’estar al servei de la convivència humana solidària. 65. Déu ens vol continuadors de la seva creació. L’ésser humà ha rebut de Déu la capacitat de crear. Des d’aquest punt de vista, la realitat se’ns presenta com un espai de llibertat, on no existeix res totalment acabat. L’ésser humà només pot “humanitzar-se” i realitzar-se plenament, quan s’insereix en un món que està en un procés continu de creació, quan es relaciona i s’integra en el treball i en l’atenció per aquest món que té a les mans. En aquest sentit, l’ésser humà està sempre obert a un projecte de creació i és capaç de descobrir, en les realitats quotidianes, que hi ha quelcom present però encara no manifest. És en aquesta potencialitat on rau la capacitat de somiar de l’ésser humà com a obertura a la utopia. 66. La potencialitat creativa ens remet a la responsabilitat ètica. El fet de ser «amb els altres» i «per als altres» forma part constitutiva de la definició de l’ésser humà. Caminem amb els altres homes i dones compartint amb ells la nostra responsabilitat creadora i creativa per fer un món millor. D’entre les moltes característiques dels joves, destaca la creativitat. És un fet que cal reconèixer. Els joves disposen d’un potencial creatiu enorme que pot ser desenvolupat. 196. Somiem amb joves compromesos amb la supervivència i la sostenibilitat del planeta. Aquesta és una de les causes que més aglutina els joves al món. Es tracta d’un espai que també serveix per exercitar el compromís polític. En molts llocs és possible percebre com organitzacions no governamentals que lluiten per les causes ambientals compten amb un enorme contingent de joves a les seves files. Per mitjà de l’ecologia els joves fan noves relectures de la realitat i donen un sentit nou als espais comunitaris de convivència. Molts grups de joves de les àrees rurals estan lluitant per millors condicions al camp; els joves urbans, principalment de la perifèria, reivindiquen més seguretat i millors infraestructures, com ara sanejament bàsic, clavegueram o recollida de residus. 197. Els joves de la PJM són convidats a exercir la seva responsabilitat. Utilitzen respectuosament els recursos de la natura i lluiten per una acció sostenible per preservar la creació de Déu. Aprenem mútuament fins a quin punt estem units amb la terra! Veiem com els joves, conscientment o inconscientment, utilitzen els recursos del món i desenvolupen un profund respecte i un sentit d’admiració cap a tots els éssers vivents. Això ens dona ànims i esperança per al futur. Sabent que tots som part de la creació de Déu, els joves senten que tenen una dignitat especial com a éssers humans i, al mateix temps, se situen humilment davant la gran meravella del nostre Déu. Els infants i els joves venes poden ensenyar-nos, de manera especial, el sentit d’admiració davant de Déu i la seva creació. XXII Capítol General La cinquena crida del XXII CG ens convida a: Respondre amb audàcia a les necessitats emergents

Jesús, vas passar per la vida fent el bé i, tanmateix, les teves accions van ser interpretades amb estretor per molts dels teus contemporanis, simplement perquè eres galileu, fuster i fill de Maria (Mc 6, 2-3).

Obres socials

Curs 2020-2021 20

També avui ens continues desafiant per:

o Abandonar vells paradigmes, i buscar creativament models alternatius per tal de visibilitzar l’amor del Pare en el món d’avui.

o Convertir els nostres cors i flexibilitzar les nostres estructures, sense por d’assumir riscos, per acostar-nos a les perifèries, en defensa dels més pobres i vulnerables.

o Comprometre’ns fermament en la promoció i defensa dels drets dels infants. o Despertar en nosaltres i al nostre voltant una consciència ecològica que ens

comprometi amb la cura de la nostra casa comuna. Missió Educativa Marista Un home amb visió pràctica, innovador 5. Des de jove, Marcel·lí va demostrar la seva capacitat d’iniciativa i previsió. Quan era adolescent,

desitjava forjar-se un futur com a granger i es va interessar activament per la criança i la venda de xais. Quan va sentir la crida de Déu, va traslladar aquest entusiasme i energia a la preparació de la seva missió com a sacerdot.

6. Proper a la gent de la seva regió, i advertint el seu desavantatge davant un món que canviava,

Marcel·lí es va atrevir a imaginar altres possibilitats més enllà del que contemplaven els responsables de l’Església i els governants del seu temps. La seva obstinació i el seu dinamisme el van portar a reunir seguidors per fundar una nova comunitat religiosa sis mesos després de la seva ordenació. L’origen d’aquest vigor apostòlic era la seva confiança inesgotable en Déu i en Maria.

7. Va ser també realista i pràctic. Amb la finalitat d’afermar l’obra dels Germans no va dubtar a

actuar com a home emprenedor: va comprar terrenys i cases, va construir, renovar i ampliar edificis per tal d’adequar-los a la vida i formació de la comunitat religiosa. A més, va ser pràctic a l’hora d’afrontar els problemes, com es pot apreciar, per exemple, en els seus esforços per aconseguir el reconeixement oficial per a la seva Congregació i buscar solucions per als germans joves en edat de ser cridats a files.

Entre els joves, especialment els més desatesos.

53. Marcel·lí Champagnat va viure entre els infants i els joves, els va estimar entranyablement, i els

va dedicar totes les seves energies. Com a deixebles seus nosaltres també experimentem una alegria especial en compartir el nostre temps i la nostra persona amb ells, ens fem ressò de les seves aspiracions, en sentim compassió, i els ajudem en les seves dificultats.

54. De la mateixa manera que Marcel·lí, quan va fundar els Germans Maristes pensava especialment

en els joves menys afavorits, la nostra preferència han de ser els exclosos de la societat, i aquells que, a causa de la seva pobresa material, pateixen mancances en la salut, la vida familiar, l’escolarització i l’educació en valors.

Obres socials

Curs 2020-2021 21

55. Reconeixem en aquest amor pels joves, especialment pels pobres, els senyals d’identitat essencials de la nostra missió marista.

56. La fidelitat al nostre carisma ens exigeix també estar constantment atents a les tendències socials i culturals que exerceixen una influència profunda en la formació de la consciència dels joves, així com en el seu benestar espiritual, emocional, social, i físic.

57. El món en el qual vivim s’enfronta a desafiaments nous: la independència mundial, la vida en el

context d’una societat pluralista, la secularització i la incorporació de noves tecnologies. Aquests canvis obren nous horitzons i –malgrat les ambigüitats que poden amagar– ens ofereixen noves possibilitats.

58. Algunes tendències actuals són una amenaça per a la maduració personal dels joves, per exemple,

el ritme accelerat dels canvis, la cultura de l’individualisme i el consumisme, la inseguretat en la família i en les perspectives de treball. Per contra, en altres situacions no s’ha produït el canvi necessari: creix la diferència entre rics i pobres en un món dominat pels interessos creats dels poderosos; el planeta segueix lacerat encara per les guerres. Per a molts joves la realitat quotidiana continua sent la desigualtat en les condicions de vida i en les oportunitats educatives, l’experiència de la violència personal, l’abandonament, l’explotació i la discriminació de tota mena.

59. Observem també signes clars d’esperança: veiem que creix la consciència dels drets humans,

incloent-hi els drets dels infants, i els esforços que es realitzen per escolaritzar-los tots. Veiem avenços extraordinaris en la recerca al servei de la vida humana, i una responsabilitat cada vegada més assumida en favor del medi ambient; l’obstinació d’aquells que treballen per la pau i els que lluiten contra la injustícia. Veiem els pobres i marginats amb desitjos d’implicar-se activament en el seu alliberament i desenvolupament, oposant-se a les estructures repressives. Veiem tanta gent, sobretot els joves, compromesos a bastir ponts de solidaritat entre els pobles, oferint voluntàriament els seus serveis.

Amor al treball

97. Marcel·lí Champagnat era un home de treball, un enemic acèrrim de la mandra. Amb esforç tenaç i total confiança en Déu es va formar a si mateix, i aquestes mateixes característiques es van reflectir en la seva atenció als fidels, quan va fundar la seva família religiosa, en dur a terme tots els seus projectes. Marcel·lí, el constructor, ens mostra la importància que té estar disposat a «arromangar-se», a fer tot el que calgui per al bé de la nostra missió. Seguim el seu exemple sent generosos de cor, constants i perseverants en el treball de cada dia, i esforçant-nos a formar-nos permanentment.

98. En el marc escolar, l’amor al treball exigeix una preparació acurada de les nostres classes i

activitats educatives: correcció de les tasques i dels projectes dels alumnes, planificació i avaluació dels nostres programes, i suport complementari per a aquells que presentin qualsevol tipus de dificultat. Això suposa iniciativa i decisió per trobar respostes creatives a les necessitats dels joves.

99. En una societat en la qual predomina el consumisme i l’excés, triem ensenyar la joventut a descobrir la dignitat del treball. Mitjançant el nostre exemple, els joves aprenen que el treball

Obres socials

Curs 2020-2021 22

és un poderós mitjà de realització personal que dona significat a la vida i que contribueix al benestar econòmic, social i cultural de la nostra societat. D’aquesta manera, cadascun de nosaltres es converteix en «copartícip de la creació» i continuem amb goig i esperança l’obra del Creador.

100. Reconeixem la dramàtica realitat de l’atur. En aquestes circumstàncies ajudem els joves d’una

manera pràctica a mantenir la dignitat i l’autoestima, i a ser creatius i perseverants en el seu esforç per trobar feina.

Un procés educatiu il·luminat per la fe 126. Sabem que els alumnes no són iguals en les seves capacitats personals ni en les seves

circumstàncies personals, familiars, religioses o econòmiques. Respectem aquesta diversitat quan desenvolupem els nostres projectes i pràctiques pedagògiques, així com en la manera d’avaluar el seu progrés acadèmic i les seves actituds.

127. Seguint Marcel·lí animem els joves a esforçar-se per ser sempre millors. Ells han de veure que confiem en la seva capacitat per avançar i assolir metes. Quan portem endavant la planificació educativa prestem especial atenció als alumnes més febles i vulnerables. Tractem de crear situacions d’aprenentatge en les quals tots i cadascun puguin encertar i sentir-se segurs personalment.

128. A la llum del nostre projecte i seguint els corrents educatius i pedagògics afermats entre

nosaltres, determinem programes educatius, continguts curriculars i mètodes d’ensenyament. Intentem satisfer les aspiracions dels alumnes i les expectatives dels seus pares pel que fa a l’elecció d’estudis, les possibilitats universitàries i la qualificació professional. A través d’assessoria externa ens assegurem que l’educació que oferim és socialment i culturalment rellevant a llarg termini.

129. Utilitzem mètodes d’ensenyament que afavoreixen la participació, en lloc de l’aprenentatge

mecànic. Fomentem l’expressió personal dels alumnes mitjançant projectes culturals, literaris, artístics, científics, tècnics i comercials. On sigui possible, oferim la possibilitat de fer pràctiques en llocs de treball de l’entorn.

130. En afavorir la participació i creativitat en el procés d’aprenentatge, ajudem els estudiants a

tenir confiança en si mateixos. Intentem no només desenvolupar coneixements, sinó també ensenyar-los a aprendre a treballar en equip, a comunicar-se, i a acceptar responsabilitats.

En el nostre ensenyament ens preocupem per desenvolupar en ells un judici crític respecte dels

valors que estan implícits en les matèries que estudien. Els ensenyem a apreciar les aspiracions espirituals de la humanitat i la manera en què han vingut expressades en els diferents contextos culturals al llarg de la història.

131. D’acord amb el nostre ideal d’oferir una educació veritablement integral, incloem l’estudi mediambiental i l’educació física i de la salut en l’aprenentatge dels alumnes. Promovem activitats esportives per desenvolupar destresa i coordinació corporal i fomentem la formació de la personalitat, el treball en equip, la disciplina personal, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’acceptació del fracàs, i el desig de superar-se.

Obres socials

Curs 2020-2021 23

132. Concedim una importància especial a la formació dels nostres alumnes per a l’ús dels mitjans moderns de comunicació social, com ara la premsa, la televisió, el cinema i la tecnologia informàtica. Alhora que tractem de formar-los perquè participin plenament en la societat actual, procurem igualment que siguin conscients del grau d’influència que exerceixen els mitjans, per bé i per mal.

Obres socials

Curs 2020-2021 24

5. Idees força per a cada mes

Motivacions Valors o aspectes per treballar

Setembre20 4 setmanes

20 dies Desperta

«Ja és hora que us desvetlleu». Comença el curs. Desperteu a la novetat que t’ofereix l’inici de curs. Treballar el valor de l’acollida. Despertar a l’altre.

Desperteu als companys que arriben nous. Despertar en reconèixer l’altre.

Octubre20 4 setmanes

20 dies

Som família global

Mes del DOMUND, Missioner, despertar a les realitats de pobresa, de marginació, una oportunitat

per lluitar contra la indiferència: enfront de la contaminació, la desforestació, l’expulsió de persones dels seus països, al final «tot està

connectat». Màrtirs de Bugobe. Treballar la figura de Montagne. Els Montagne d’avui. Reconèixer-se un

mateix com Montagne necessitat d’amor, interioritat.

XXII Capítol General Novembre20 5 setmanes

25 dies Vetlleu

Tenir present l’ADVENT. Una de les setmanes parla de Despertar, de vetllar. Tingueu present la setmana

dels drets de la infància.

Desembre20 3 setmanes

10 dies

Sortiu a la trobada

El Nadal, Déu ens desperta, es fa present, «És Aquí, ho veieu?».

La figura de Maria. Sortiu a la trobada. Viu despert, com Jesús, com Maria

Gener21 4 setmanes

16 dies Volem pau

Un any nou, desperta l’emoció, desperta la il·lusió, nou començament, quelcom relacionat amb

despertar els sentits, nous propòsits per a l’any, mes de la Pau, sorpresa davant el nou any.

Febrer21 4 setmanes

20 dies

Dimecres de Cendra. Tot està connectat.

Mes per tornar a pensar a tenir cura de la natura, tot està germinant, naixent, cal cuidar-ho, regar-ho,

pensar a despertar la nostra sensibilitat cap al que és petit, el que és fràgil. Cuidar el petit, proper:

actituds, estar amb l’altre.

Març21 5 setmanes

20 dies

Setmana Santa. Som Terra

Mes de la Quaresma, el temps de preparació a la Pasqua, mes per despertar, canviar a un mateix,

despertar potser al millor que tenim i el que hem de millorar. Laudato Si’. Interioritat, cuidar-nos.

Abril21 4 setmanes

19 dies

Desperta a la vida.

Mes de Pasqua: despertar a la vida, la resurrecció, la vida, despertar a la fe, a un nou començament.

Maig21 5 setmanes

25 dies

Cuidem la casa comuna Mes per excel·lència de les flors, de la natura, dels arbres en flor, més que mai és el mes per treballar

Obres socials

Curs 2020-2021 25

tota la cura del medi ambient, reciclatge, plantar plantes, cuidar la neteja, etc.

Mes de Maria.

Juny21 3 setmanes

15 dies

Nous somnis

Final de curs. Hem despertat? O continuem adormits. Hem cuidat una mica la nostra realitat més

propera? Setmana Marista. Despertar al CARISMA. Ara comença un nou temps, l’estiu. Prendrem consciència de cuidar el planeta durant aquest

temps de vacances.

Obres socials

Curs 2020-2021 26

6. Idees força del cartell

Introducció L’1 d’octubre de cada any, l’Església Catòlica celebra la Jornada Mundial d’Oració per a la cura de la Creació. «Cadascun de nosaltres té una responsabilitat amb els altres i amb el futur del nostre planeta», assegura el Papa Francesc en aquestes jornades. El cartell d’enguany és una crida URGENT a cuidar el planeta i donar resposta immediata als problemes que poden generar un futur que es reflecteix en el món gairebé sense color, sense vida i sense natura del cartell. DESPERTA és un imperatiu, un missatge de SOS davant un planeta que, si no el cuidem, es mor. No vol ser alarmista. Per això la resta dels símbols que explicarem a continuació ens donen un missatge d’esperança. Encara és a les nostres mans despertar-nos i posar-nos a treballar en el gran regal de la creació. T’hi apuntes?

• Planeta viu. El primer dels grans símbols, el dibuix més gran, és un món ple de vida,

esperança i color. Un món que existeix, del qual gaudim, però que està envoltat d’amenaces: contaminació, esgotament de recursos, pobresa, etc. L’actual crisi ecològica i especialment el canvi climàtic amenacen el futur de tota la família humana i que durant molt de temps s’han ignorat, col·lectivament, els fruits de les anàlisis

Obres socials

Curs 2020-2021 27

científiques i les previsions catastrofistes, que ara no es poden mirar amb menyspreu o ironia. Tenim la possibilitat de continuar gaudint-ne i de preparar-lo per a les futures generacions. És a les nostres mans cuidar els rius, les plantes, els boscos, els animals, la natura en general. Hem de reaccionar amb responsabilitat considerant l’impacte de les nostres accions a curt i llarg termini. La consciència davant la crisi climàtica és encara feble i reclama una voluntat política clara.

• Planeta en risc. És el possible resultat −i està sent una realitat en molts indrets del

planeta− del que li pot passar al nostre món. Aquesta imatge és el reflex negatiu del que li pot passar al nostre planeta en un futur no gaire llunyà. És l’altra cara del planeta. La crisi i el canvi climàtic són un fet. Les malalties són planetàries. Ens afecten a tots. El papa Francesc ha reclamat una «voluntat política clara, amb visió de futur i forta» per limitar la crisi climàtica, com també repensar l’actual model de consum, en un missatge amb motiu del cim del clima de Madrid. «Molts estudis mostren que és possible limitar l’escalfament global. Ens cal una voluntat política clara, amb visió de futur i fort, decidida a seguir un nou curs que reenfoqui les inversions financeres i econòmiques cap a aquestes àrees que de debò salvaguarden les condicions d’una vida digna de la humanitat i d’un planeta sa avui i demà». Tots estem cridats a salvar el nostre planeta de la possibilitat d’acabar destruint-lo.

• Coloms. No són només un símbol de pau. Volen ser molt més en el cartell d’enguany.

Vol representar a totes les persones (amb noms propis que segurament coneixem) que estan actualment lluitant per la sostenibilitat del planeta, la cura de les mars, els boscos, contra la pobresa… Coneixem alguna d’aquestes persones? Moltes són anònimes, no surten als diaris però les coneixem. Fins i tot pot ser algú de nosaltres. Aquests coloms porten l’esperança, l’alegria, la vida, la resposta a problemes del nostre món. Són una invitació a convertir-nos en una d’elles. Hi estem disposats?

• Casa. És la crida a tenir cura de la casa comuna. La Casa és el lloc de trobada, de

família, de comunitat i de fraternitat. Però en aquest cas es converteix en una casa més global, el nostre món. Així comença la Carta Encíclica del Papa Francesc Laudato Si’: «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes”». T’apuntes a cuidar-la?

• Arbre, riu i plantes. Símbol de la creació. «La meva esperança és que els homes i les

dones del nostre temps, reconeixent-se tots fills i filles del Pare i Creador que és al cel, contribueixin sempre al fet que tots puguem compartir els recursos preciosos de la terra» ens convida novament el Papa. La naturalesa crida l’ésser humà. Els

Obres socials

Curs 2020-2021 28

esdeveniments que observem: el descontrol i contaminació de les mars (illes de plàstic), els boscos, els incendis i inundacions, són crides de SOS. Aquests símbols ens poden ajudar al llarg de l’any a prendre consciència de la contaminació que s’està produint en els mars i els rius, la utilització dels plàstics, en campanyes per tenir cura dels boscos, etc. Moltes iniciatives que ens serviran per animar-nos a tots a participar. No t’adormis. Què farem cadascun de nosaltres per cuidar els nostres boscos, les nostres mars, els nostres llocs més propers?

• Cercles de colors. És la representació de cadascun de nosaltres. De la gran diversitat

que hi ha en les nostres obres educatives i socials. Aquests cercles, grans, petits, són una invitació personal a cuidar el planeta des d’on estiguem. Novament el Papa Francesc ens diu que «estem cridats a aprofitar les possibilitats que la tecnologia posa a la nostra disposició, amb una ocupació correcta dels recursos, ajudant, en particular, als països més colpejats per la pobresa i la degradació a emprendre el camí de la renovació i d’un desenvolupament sostenible i integral» en el seu missatge en la cura de la Creació.

• Cercles amb símbol. Són alguns dels Objectius del Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible planteja disset objectius (ODS) amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental. La nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials durant els pròxims quinze anys. Quan la van adoptar, els estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per a la seva implementació mitjançant aliances centrades especialment en les necessitats dels més pobres i vulnerables. Els 17 ODS de l’Agenda 2030 es van elaborar durant més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països. L’Agenda implica un compromís comú i universal. No obstant això, com que cada país enfronta reptes específics en la seva cerca del desenvolupament sostenible, els estats tenen sobirania plena sobre la seva riquesa, recursos i activitat econòmica, i cada un fixarà les seves pròpies metes nacionals d’acord amb l’Agenda. L’Agenda 2030 inclou també un capítol de Mitjans d’Implementació que vincula de manera integral l’acord de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba per al finançament del Desenvolupament. És una invitació a posar-los en pràctica al llarg del curs i tenir-los presents per al futur. Ens hi posem?

Obres socials

Curs 2020-2021 29

Obres socials

Curs 2020-2021 30

7. Cançons

DESPERTA’T I DESPERTA’M JA! Infantil i Primària

La Terra m’espera, em crida i em convida a despertar. A aixecar-me i tenir cura de l’entorn, d’aquest món. El planeta està sense forces i es podria fer malbé. A cuidar-lo em comprometo des d’avui. La Terra és casa i família; és somriure, és amistat. És un lloc que se’ns regala per gaudir i viure en pau! Les mans creen la vida. Els meus peus volen volar. Des del cor animo el món a despertar-se! DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Ens agrada que ens estimin i ens encanta estimar. Una la vida és un tresor que cal donar, regalar! Fent-nos forts, fent-nos sensibles del que passa avui al planeta. Caldrà treballar junts per la Mare Terra. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA.

ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Amb amics és tot més fàcil, com la llum dins la foscor. És un raig ple d’alegria i de color, de color! A la gent, a la natura amb tendresa tractarem. Un alè d’aire ben fresc tots volem ser. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR.

Obres socials

Curs 2020-2021 31

DESPERTA’T, LA TERRA ESPERA Secundària, Batxillerat i Cicles.

Aixecar-se del sofà I lligar-se les sabates Per sortir a caminar Pels camins que imaginàvem. (sense peatges) Impulsar en el món un canvi Amb fermesa, amb senzillesa. Una nova matinada avui ens desvetlla. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA Amb el fil de la passió teixirem xarxes de vida, Abraçant la humanitat que Es desperta cada dia De la Terra tenir cura Es el repte que ens ocupa Però tots junts ens llençarem a l’aventura! DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA

Massa roba de marca O aparells electrònics, Molta gent amb mandangues Per poder estar a la moda. Desvetllem un gran canvi Des de la senzillesa I ens traurem, uns als altres, La son de les orelles. Treballar-se per dintre Per sortir cap enfora I en moments de recança Que l’humor surti amb força! Acollir la natura: com el do de la vida! Un regal que se’ns dona Per viure’l amb alegria. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T... NO SÉ A QUÈ ESPERES, DESPERTA’T! CAL QUE ESPAVILIS, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. POSA’T LES PILES, DESPERTAT! DESPERTA’T, SOM-HI, DESPERTA’T! LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA!

Obres socials

Curs 2020-2021 32

DESPERTA (joves i adults)

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO

Despierta a la Vida, despierta a la Vida

la Creación se rinde, la Tierra no puede, mucho crecimiento no sé si es progreso

si hay gente más triste y hay gente que muere.

No existe derrota si sigo en el juego si muevo mis manos reanimo y consuelo

si aún se encuentran tantos debajo del puente, la tierra se enfada

se muestra caliente

yo se que podemos ser una familia que juntos podremos ganar la partida

germina mi amor y trae una Tierra Encendida.

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

Mi Corazón vibra. Si te hace feliz

por mucho que tenga me queda vivir, almas descartadas en algún recodo

un Mundo Feliz solo es, si es de Todos.

Solo el bienestar me deja incompleto buscar tu sonrisa rellena mis huecos

vivir, despertar, hará resonar nuevos Ecos. ¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

La cara del mundo es la que yo llevo mi espíritu libre va donde no llego

actores y actrices de un acto valiente ser un instrumento que ama a la gente.

Las Voces que escucho no me están llenando

y voy por la vida como mendigando corazón dormido pierdo mi sentido, pululando.

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LOS QUE NO ASOMAN NADA PORQUE TRAE LUZ TU MIRADA

Obres socials

Curs 2020-2021 33

8. Graella general

Curs

202

0 –

2021

Des

pert

a

Se

tem

bre

20

Oct

ubre

20

Nov

embr

e 20

De

sem

bre

20

Gene

r 21

Febr

er 2

1 M

arç

21

Abril

21

Mai

g 21

Ju

ny 2

1

Lema mensual

Desp

erta

So

m fa

míli

a gl

obal

Ve

tlleu

So

rtiu

a la

tr

obad

a Vo

lem

pau

To

t est

à co

nnec

tat

Som

Ter

ra

Desp

erta

a la

vi

da

Cuid

em la

ca

sa co

mun

a No

us so

mni

s 1a setmana

2/11

Pe

rmet

-te

ser

infa

nt

(Allò

que

tu p

ots

gest

iona

r)

1/2

Mira

't

(Con

nect

a am

b el

teu

jo in

terio

r)

1/3

La n

ostr

a Te

rra

Què

est

à pa

ssan

t en

la n

ostr

a Te

rra?

5/4

Desc

obre

ix

3/5

Cuid

a:

rega

l de

la

natu

ra

31/5

(S

ant M

arce

l·lí

Cham

pagn

at)

De

Cham

pagn

at

2a setmana

7/9

Aixe

ca't

5/10

M

ira la

real

itat

9/11

Ta

mbé

ets

in

fant

(A

llò q

ue e

ls al

tres

fan

que

no

et d

eixa

ser c

om

un in

fant

)

7/12

3a

Adv

ent

Esco

lteu

8/1

8/

2

Desc

obre

ix e

l qu

e és

dife

rent

De

scob

rir le

s pe

rson

es

8/3

Som

cria

tura

Ju

gant

am

b cr

eatu

ra –

éss

er

crea

t

12/4

De

ixa'

t so

rpre

ndre

10/5

Re

duei

x (V

iure

am

b se

nzill

esa)

7/6

De M

aria

3a setmana

14/9

Po

sa't

en

mar

xa

12/1

0 (D

omun

d)

No

et q

uedi

s al

mar

ge

16/1

1 (D

rets

del

s in

fant

s)

Tam

bé só

n in

fant

s (G

loba

litat

)

14/1

2 4a

Adv

ent

Aleg

reu-

vos

11/1

N

oves

il·

lusi

ons

15/2

Di

mec

res d

e Ce

ndra

Co

nnec

ta't

al

que

és p

etit

- pr

oper

15/3

La

mev

a em

prem

ta

Que

dei

xo e

n la

vi

da p

erso

nal i

en

l’en

torn

19/4

Am

ara'

t 17

/5

Reut

ilitz

a

(L'a

igua

el v

i, ac

titud

de

Mar

ia

en le

s noc

es d

e Ca

nà)

14/6

De

Jesú

s

4a setmana

21/9

Ac

ull

19/1

0 Re

cone

ix-t

e en

l'a

ltre

23/1

1 1a

Adv

ent

Para

ate

nció

21/1

2 N

ADAL

18

/1

Desp

erta

els

se

ntits

22/2

Re

s no

ens

resu

lta

indi

fere

nt

Conn

exió

am

b la

na

tura

22/3

Ca

nvia

r-se

un

mat

eix

26/4

Ll

ança

't

24/5

Re

cicl

a

21/6

De

sper

ta a

ls

teus

som

nis

5a setmana

28/9

So

mia

26/1

0 (B

ugob

e)

Fes u

n pa

s

30/1

1 2a

Adv

ent

Prep

areu

28/1

2

25/1

(Jo

rnad

a es

cola

r de

la P

au i

no

Viol

ència

) En

cla

u de

pau

29

/3

SETM

ANA

SAN

TA

Obres socials

Curs 2020-2021 34

9. SETEMBRE: DESPERTA

Motivació del mes Ja és hora de despertar-nos. Comença el nou curs i és moment de descobrir les noves oportunitats i aprofitar-les. Deixa’t sorprendre per les novetats que t’ofereix aquest inici de curs, agafa-les amb força! Ens posem en marxa per conèixer els nostres interessos, motivacions i inquietuds per tal de trobar un objectiu comú que enriqueixi el grup. DESPERTEM junts!

Infantil - Primària Dinàmica: Mira i projecta’t! Objectius: • Presentar-se davant el grup. • Reconèixer els propis objectius i desitjos. Realitzarem un taller en el qual cada infant haurà de dibuixar-se a ell mateix en un paper o cartolina, intentant reflectir part de la seva identitat: una activitat que li agradi fer, un personatge de ficció que li agradi molt, una companyia amb qui li agradi estar... En aquest paper, amb ajuda i acompanyament educatiu, l’infant haurà de pensar i escriure un desig o un objectiu que li agradaria poder fer realitat durant aquest curs. Un cop hagin finalitzat els autoretrats amb els objectius, cada infant el compartirà amb el grup i, seguint el fil conductor, s’enganxarà el dibuix a les arrels de l’arbre. Materials: • Cartolines • Llapis, colors i retoladors • Barra de cola o cinta adhesiva Recurs Abans de començar l’activitat, hi ha la possibilitat de fer la lectura d’un conte infantil on apareix la metàfora del creixement personal, l’autoestima i com afrontar els teus objectius. http://www.crecimientopositivo.es/portal/el-arbol-de-la-autoestima# Annex 01_“El árbol de la autoestima”

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica: Desperta! Objectius: • Reconèixer els aspectes positius individualment i en grup. • Ser conscients del que els agradaria canviar de l’entorn i de si mateixos. • Trobar objectius comuns. Per començar l’activitat es farà la lectura del següent fragment:

Obres socials

Curs 2020-2021 35

“Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” • Hi haurà tres racons repartits per l’espai amb tres cartolines amb preguntes animant a la reflexió. Al costat de cada cartolina hi trobaran retoladors per poder escriure allò que pensin i els transmeti la pregunta. • Quines qualitats voldria tenir en el futur? • Quines llavors puc plantar avui per arribar a ser l’arbre que vull ser?

1. Què et fa estar despert? (fent referència a aquelles coses que ens mouen per fer un món millor)

2. Estàs adormit? El món està adormit? (fent referència a aquelles coses que actualment no ens agraden de la societat en què vivim i de nosaltres mateixos)

3. Com pots despertar? (fent referència a aquelles coses que podem aportar per millorar la societat en què vivim i a nosaltres mateixos)

Es farà una reflexió a partir de les respostes individuals que apareguin a la pregunta: “Com pots despertar?”, per tal d’acabar escollint un objectiu grupal que es plantegin de cara al curs que s’inicia. Aquest objectiu ha de quedar plasmat a les arrels de l’arbre (fil conductor). Material: • Cartolines • Colors i retoladors • Barra de cola o cinta adhesiva

Obres socials

Curs 2020-2021 36

10. OCTUBRE: SOM FAMÍLIA GLOBAL

Motivació del mes Dediquem aquest mes a aprofundir en la consciència de la pertinença a un tot global. Com a família global, ens sentim propers i familiars a la resta de la humanitat, començant pel nostre centre, el barri o el municipi. Som conscients de tot allò que ens envolta? Ens agrada el nostre dia a dia? Si alguna cosa no ens agrada, podem posar-hi alguna cosa de la nostra part per millorar-la?

Infantil - Primària Dinàmica: Mulla’t! Objectius: • Crear un espai de reflexió i participació. • Aprendre a expressar les opinions pròpies i respectar les dels altres. • Buscar alternatives de millora. En grup, es repartiran notes adhesives per a cada infant. Hi hauran d’escriure allò que els agrada del centre (barri, ciutat, societat, etc. en funció del nivell del grup) i el que no. Un cop escrits, es classificaran en un mural, per tal de veure les diferents opinions i ser conscients dels aspectes negatius i positius. Seguidament es llegiran i es comentaran les notes adhesives de les coses negatives per tal de buscar entre tots alternatives de millora. Les propostes de millora que sorgeixin s’escriuran en un dibuix d’una regadora i en dibuixos de gotes d’aigua (annex 02) per penjar-los al costat de l’arbre (fil conductor) fent referència a la metàfora de regar la nostra llavor amb les alternatives de millora. Material: • Notes adhesives • Colors i retoladors Recurs: annex 02_Regadora i gotes d’aigua

Obres socials

Curs 2020-2021 37

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica: Mulla’t Propostes de dinàmica • Realitzar la dinàmica anterior (Infantil i primària). • Buscar una notícia actual relacionada amb el barri o l’entorn proper per tal de fer una reflexió i respondre les preguntes que es presenten en la motivació del mes. Material: • Diaris/revistes • Tauleta • Xarxes socials

11. NOVEMBRE: Estiguem alerta

Motivació del mes Durant el mes de novembre celebrem la Declaració dels drets dels infants. Coneixem els nostres drets? Som prou conscients del compliment d’aquests drets arreu del món? Educar en aquests drets empodera infants i joves i ajuda a construir un món més just. Durant aquests dies prenem consciència i ens posem alerta davant les possibles vulneracions dels nostres drets.

Infantil - Primària Dinàmica: Cap infant sense drets Objectius: • Conèixer els drets dels infants. • Reflexionar sobre la vulneració dels drets en altres indrets del món. Aquesta activitat s’iniciarà amb la lectura de tres contes infantils sobre tres drets dels infants concrets. En aquest cas s’ha escollit el dret a l’educació, el dret a la salut i el dret a l’atenció especial (annex novembre, contes drets dels infants). Un cop s’han llegit els tres, animarem els nois i noies a pensar i reflexionar sobre quin dret s’està parlant en cada un d’ells, i els farem conscients de la vulneració d’aquests drets en altres llocs del món. Un cop es descobreixin els drets, es dividiran en tres grups. Cada grup disposarà d’una cartolina i del material necessari per deixar anar la seva imaginació i dibuixar i escriure tot allò que els transmeti aquell dret. Un cop finalitzades les cartolines, es penjaran al tronc de l’arbre (fil conductor), explicant que els drets dels infants haurien de ser la base de qualsevol nen i nena del món. Material: • Cartolines de colors • Revistes/diaris • Colors i retoladors • Tisores • Cola

Obres socials

Curs 2020-2021 38

• Gomets Recurs: Aquest recurs el tenim en word a l’annex o bé podent connectar amb la web mitjançant els links que hi ha a sota. Annex 03_Contes drets dels infants • https://maguared.gov.co/cuentosderechos9/ • https://maguared.gov.co/cuentosderechos10/ • https://maguared.gov.co/cuentosderechos11/

Tenint en compte el gran ventall de material que existeix per treballar els drets dels infants, també es presenta un recull de diferents activitats per tal que cada educador pugui escollir el més adient per al grup/context. • Utilització dels materials de SED sobre els drets dels infants, que consten de tres jocs: un memory, una

oca i un domino. • Treballar els drets a partir de la cançó sobre els drets dels infants proposada per Gabella. • Treballar sobre el pòster dels drets dels infants i els seus dibuixos.

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica: #capinfantsensedrets Objectius: • Conèixer els drets dels infants. • Reflexionar sobre la vulneració dels drets dels infants en altres indrets del món. L’activitat partirà de la visualització d’una pel·lícula on apareguin els drets dels infants. En aquest cas, proposem les pel·lícules El niño con el pijama de rayas i Diarios de la Calle. A partir de la pel·lícula s’obrirà un debat on s’identificaran els drets vulnerats i seguidament es farà la reflexió sobre aquests drets i les alternatives que poden oferir per millorar la situació. De cada dret que apareix en el debat, per grups, s’haurà de plasmar la conclusió en una cartolina, de manera original, per finalment poder penjar-la al tronc de l’arbre (fil conductor). Material: • Cartolines de colors • Revistes/diaris • Colors i retoladors • Tisores • Cola • Gomets Altres recursos addicionals: Pel·lícula Diarios de la Calle Pel·lícula El niño con el pijama de rayas

Obres socials

Curs 2020-2021 39

12. Desembre: SORTIU A LA TROBADA

Motivació del mes Arriba el mes de desembre i amb ell l’hivern, el fred i les festes de Nadal. És el moment de fer caliu amb els nostres, cuidar-los, compartir espais i moments conjunts. I, sobretot, gaudir del temps en família i amb aquelles persones que estimem.

Tots els grups Objectius: • Cuidar la nostra xarxa. • Gaudir de l’estona que compartim amb els nostres. Dinàmica: Comparteix un desig! La dinàmica consisteix a elaborar o un element decoratiu de Nadal, com per exemple una bola de l’arbre, una estrella, una postal (segons l’edat amb què enfoquem l’activitat)... que tinguin escrit a dins o al revers un bon desig per a alguna persona que encara no sabem qui serà. Un cop finalitzats, aquests elements es posaran a dins d’una capsa i es guardaran fins al dia de la celebració familiar de tancament de trimestre. Quan arribi el dia, cada infant, adolescent o familiar, agafarà un objecte de la capsa. De tal manera que tothom que hagi participat de l’activitat marxarà amb un bon desig cap a casa. Ens podem trobar que algunes persones vinguin a la festa de tancament i no hagin participat de l’activat. Abans d’entrar, els podem explicar que es farà aquesta dinàmica i que, si ho volen, poden participar-hi. Si és així, se’ls proporcionarà el material necessari (cartolina i retoladors) perquè puguin escriure un desig i posar-lo a la capsa. Material: • Caixa • Cartolines • Retoladors • Tisores • Punxons • Paper de folrar • Cola • Paper de cel·lofana • Purpurina Recurs: Annex 04_Ornament de Nadal.

Obres socials

Curs 2020-2021 40

Obres socials

Curs 2020-2021 41

1. GENER: VOLEM PAU

Motivació del mes Comença un any nou, no t’adormis! Desperta els sentits, deixa enrere aquelles coses que no et fan ser feliç i comença l’any amb nous propòsits. Deixa’t sorprendre pel que vindrà.

Tots els grups Objectius: • Projectar un pensament positiu. • Prendre consciència d’allò que volem millorar. Dinàmica: Dona vida La dinàmica que es proposa és que cada infant, adolescent i família, haurà de pensar quin és el seu propòsit d’any nou. Un cop el tinguin pensat, l’escriuran en un paper, que tindrà forma de gota i que podran decorar o pintar al seu gust. (annex 05) Aquesta gota formarà part de la pluja de propòsits que caurà sobre l’arbre (fil conductor) perquè pugui créixer més fort. Així doncs, s’hauran d’enganxar les diferents gotes al voltant de l’arbre. El fet de tenir els propòsits a la vista ajudarà els infants, joves i famílies a tenir presents els seus propòsits dia a dia. Podem proposar diferents tipus de preguntes amb més o menys profunditat en funció dels diferents grups, per exemple: • Quines bones accions vull fer aquest any? • A què em puc comprometre amb la família o els amics? • Quines coses de l’any passat vull seguir fent bé aquest any? • Com puc fer més feliç la gent del meu voltant aquest nou any? Material: • Fotocòpies de la gota • Retoladors • Colors • Paper de folrar o cinta adhesiva • Tisores Recurs: Annex 05_Volem pau

Obres socials

Curs 2020-2021 42

2. FEBRER: TOT ESTÀ CONNECTAT

Motivació del mes Desperta i estigues atent als altres. Què és allò que aporto al grup? I el grup a mi? Soc capaç de fer veure als altres quines són les meves necessitats? Soc sensible a les necessitats dels altres? Aquest mes aprofundim en el sentit comunitari i en l’empatia dins i fora del grup.

Infantil - Primària Dinàmica: Per les branques Objectius: • Pensar en els altres. • Conèixer-se un mateix. • Descobrir els punts forts i punts febles d’un mateix. La dinàmica que es proposa comença en un espai on els infants puguin estar estirats i tranquils. A l’ambient sonarà una musica relaxant. Aquest moment d’interioritat pot durar entre cinc i deu minuts. Quan veiem que el grup ha entrat en la dinàmica, es poden començar a llençar preguntes (adaptades a l’edat). • Com estic jo? • Com estan els meus companys i companyes? • Què m’agrada que em facin? Què no? • Quan hi ha una cosa que m’agrada o no, ho faig saber als altres? • Què és el que em fa especial? • Què aporto a aquest grup? Un cop hem deixat un temps perquè els infants pensin en aquestes preguntes, se’ls proporcionarà una cartolina, on hauran de dibuixar una branca d’un arbre i escriure-hi o dibuixar-hi el que consideren que aporten de bo al grup. Seguidament es retallarà i s’afegirà al tronc de l’arbre (fil conductor). Material: • Altaveus • Reproductor de música • Música relaxant • Cartolines • Tisores • Retoladors • Colors • Cinta adhesiva • Màrfega aïllant

Obres socials

Curs 2020-2021 43

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica: Per les branques Objectius: • Identificar els punts forts i punts febles. • Conèixer-se un mateix. La dinàmica que es proposa comença en un espai on els joves o els adults puguin estar estirats i tranquils. A l’ambient sonarà una musica relaxant. Els repartirà un full a cada persona. S’hi haurà de dibuixar un arbre amb: arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Un cop l'hagin dibuixat, la persona dinamitzadora de l’activitat anirà donant les següents indicacions: � A les arrels hi hauran d’escriure les qualitat positives que creuen que ells mateixos poden tenir. � A les branques, caldrà especificar les accions que solen fer per posar en pràctica les seves qualitats. � Als fruits, hauran de representar el resultat positiu que creuen que aconsegueixen. Un cop finalitzats els dibuixos. Es pot donar l’espai per compartir aquesta estona que han viscut. La persona dinamitzadora, si ho creu necessari pot llençar preguntes com per exemple: • Com s’han sentit fent aquest exercici? • Els ha resultat fàcil o difícil, detectar les seves virtuts? • Que els ha estat més fàcil o difícil de detectar, les arrels o les branques? • Què han sentit quan han descobert els fruits que aconsegueixen amb les seves accions? Material: • Altaveus • Reproductor de música • Música relaxant • Màrfegues aïllants • Fulls en blanc • Llapis • Colors • Retoladors

Obres socials

Curs 2020-2021 44

3. MARÇ: SOM TERRA

Motivació del mes Ara és el moment d’avançar i mirar més enllà. Despertem allò bo que tenim i que no ens faci por trepitjar fort i deixar la petjada, deixem enrere el que ens fa por. És un bon moment per desprendre’ns allò que ens inquieta i descobrir-nos a nosaltres mateixos. Fem un viatge a com soc jo, com em veuen i com vull ser.

Infantil - Primària Dinàmica: deixem petjada Objectius: • Adonar-se de com és un mateix. • Valorar les qualitats dels companys. Abans de fer la dinàmica, demanarem als infants que es relaxin, ens posarem en rotllana i seurem a terra amb els ulls tancats, mentre sona una música relaxant. Aquest moment d’interioritat no durarà més de tres minuts. En acabat, preguntarem com s’ha sentit i començarem amb la dinàmica. Per tal de fer l'activitat, els educadors i educadores ajudaran a dibuixar la petjada del infant o es mullaran el peu amb pintura per deixar la petjada. Un cop estigui pintada i retallada, els infants hi hauran d’escriure alguna característica positiva d’ells mateixos per després enganxar-la a terra creant un camí fins arribar a l’arbre (fil conductor). Material: • Cartolines • Pintures • Tisores • Paper de folrar

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica: emmiralla’t Objectius: • Valorar les qualitats dels companys i les pròpies. • Millorar l’autoestima. Per començar l’activitat es repartiran als joves i/o famílies uns papers amb tres preguntes: • Quines dues coses m’agraden del meu físic? • Quines dues qualitats de la meva personalitat m’agraden? • Quina capacitat tinc o quina cosa sé fer molt bé? Se’ls deixarà una estona perquè hi responguin individualment. Un cop contestades les preguntes, s'ajuntaran en parelles i s’intercanviaran els papers per tal de respondre aquelles mateixes preguntes però de l’altre company. Un cop hagin acabat, les parelles hauran de parlar i compartir les respostes

Obres socials

Curs 2020-2021 45

entre ells. Se’ls explicarà que cada comentari que es facin entre ells haurà de ser positius, en cap cas podrà tenir connotacions negatives. Per acabar, es faran unes preguntes per tal de plantejar una reflexió comuna. • Us ha costat respondre les preguntes? • Tendiu a identificar més ràpidament el que considereu negatiu de vosaltres mateixos? • Quan heu fet l’intercanvi amb el company o la companya, t’has sentit còmode? Amb aquesta dinàmica es pretén que els infants i joves siguin capaços de trobar el millor de cada un d’ells i identificar els punts positius dels companys. Material: • Fulls • Bolígrafs

Obres socials

Curs 2020-2021 46

4. ABRIL: DESPERTEM A LA VIDA

Motivació del mes Descobreix i coneix la diversitat i la riquesa de les persones que t’envolten. Cadascú és diferent i pot aportar i enriquir alguna cosa a la teva vida (religió, cultura, tradicions). Ens agrada viatjar? Doncs fem-ho amb els cinc sentits. Us animen a fer un viatge per les diferents cultures a través del gust, l’olor, el tacte i la vista.

Infantil - Primària Dinàmica: Memory de la diversitat Objectius: • Reconèixer la diversitat del grup. • Treballar en equip. L’activitat que us proposem és un memory de la diversitat i té dues sessions. En la primera sessió elaborarem el memory, format pels diversos símbols que representin tradicions o cultes que siguin significatius per als infants del grup (banderes dels països d’origen de les seves famílies, fotografies o dibuixos d’elements significatius de la seva religió, menjars o aliments importants en la seva experiència familiar). Es pot fer la tria a partir d’una recerca que puguin fer ells mateixos en línia o bé fer una tria per part de les educadores en base al coneixement de la realitat del grup. Seguidament, les imprimirem i les plastificarem, per tal d’incorporar aquest material al conjunt. En la segona sessió s’adequarà l’espai per poder estendre les fitxes al terra o a sobre de la taula. Les col·locarem del revés. Per torns, cada infant podrà aixecar dues fitxes. Si coincideixen, se les podrà quedar i haurà de dir de quina religió/cultura és. Si no ho endevina, passarà les dues fitxes al següent que li toqui. Es quedarà les fitxes qui endevini de quina cultura es tracta. Material: • Plastificadora • Tisores • Fotocòpies

Adolescents i joves Adolescents i joves Dinàmica: Crash Objectius: • Identificar els prejudicis i els estereotips que apareixen a la pel·lícula. • Reflexionar sobre el racisme. Crash és una pel·lícula sobre el racisme en la qual uns personatges de diferents races i posicions socials interactuen. La pel·lícula ens mostra la realitat a Los Ángeles, una ciutat molt poblada i diversa. Mostra elements de convivència que podríem traslladar a qualsevol part del món.

Obres socials

Curs 2020-2021 47

• Quins estereotips apareixen per a cada col·lectiu de la pel·lícula? • Identifiques actituds que apareixen a la pel·lícula en el teu entorn? Com actues davant aquestes actituds? • Com combatries aquests prejudicis i estereotips? Escriurem les respostes extretes de la última pregunta en una fulla (Annex abril fulla) aquelles idees i conceptes positius per combatre els prejudicis, que posteriorment es penjaran a l’arbre (fil conductor). Material: • Projector • Ordinador • Material de l’annex • Bolígrafs • Cinta adhesiva Recurs: Annex 06_Fulla

Famílies Dinàmica: Tastem el món. Objectius: • Valorar la interreligiositat del grup. • Conèixer plats d’altres cultures. • Establir vincles entre les famílies. Preparem diferents platets (es pot demanar la col·laboració de les famílies), cus-cus, tacos, arròs tres delícies, rotllets de primavera, truita de patates, tahin, te, pa amb tomàquet... Es col·loca en una taula i els famílies hauran d’anar tastant i endevinant el país de procedència de cada plat. Un cop finalitzi l’activitat, se’ls donarà una plantilla d’una fulla per tal que escriguin com s’han sentit i què s’emporten d’aquesta estona compartida. Les penjarem a l’arbre (fil conductor). Material: • Estovalles • Plats i coberts • Gots • Colors i retoladors • Fotocòpies de les fulles Recurs: Annex 06_Fulla

Obres socials

Curs 2020-2021 48

5. MAIG: CUIDEM LA CASA COMUNA

Motivació del mes Despertem i parem atenció al nostre voltant! La natura, el món que ens envolta, està patint per les accions de les persones. Nosaltres podem aportar el nostre granet de sorra per poder cuidar el món on vivim. Amb petites accions podem aconseguir un gran canvi, un món més just i sostenible.

Tots els grups Dinàmica: Consciencia’t! Objectius:

- Prendre consciència de la cura del nostre entorn ambientalment. - Conèixer opcions i alternatives ecològiques que podem aplicar en el nostre dia a dia.

La proposta d’aquest mes va dirigida a tenir un espai participatiu amb totes les persones que conformen l’obra social. En aquest espai hi haurà una motivació inicial i cada membre podrà prendre consciència de les diferents accions o estils de vida propis que afecten de manera negativa l’entorn. - Primer moment: dinàmica zona de consciència. En una paret hi haurà notícies i preguntes enganxades que ajudaran el grup a formular-se diferents preguntes sobre la cura del nostre planeta (per als més petits es poden utilitzar imatges i per als adults, notícies i preguntes). Individualment, durant cinc minuts, aniran passant per l’espai i observant la proposta. A continuació, es formaran grups de 5-10 persones (de diferents edats) i es compartiran les respostes o impressions del que s’ha vist. - Segon moment: treball en grups. Amb els mateixos grups, tindran una mitja hora de treball per plantejar diferents propostes que es poden dur a terme des del centre per reduir la petjada ecològica que genera. - Tercer moment: objectiu comú. Cada grup exposa la seva proposta o propostes i entre tots es decidirà quin projecte es pot dur a terme. Exemples: • Espai creatiu (amb el material per llençar del centre, poder tenir un lloc on anar guardant-lo i que els infants, de manera lliure, puguin construir allò que vulguin) • Exposició artística amb material reciclat • Hort urbà • Recollida de deixalles pel barri • Reciclatge al centre

Obres socials

Curs 2020-2021 49

Recurs: Annex 07_Zona de consciència 1

Annex 08_Zona de consciència 2

Obres socials

Curs 2020-2021 50

Annex 09_Zona de consciència 3

Annex 10_Zona de consciència 4

Annex 11_Zona de consciència 5

Obres socials

Curs 2020-2021 51

Annex 12_Zona de consciència 6

Annex 13_Zona de consciència 7

Obres socials

Curs 2020-2021 52

Annex 14_Zona de consciència 8

Annex 15_Zona de consciència document

El cambio climático es un problema global que alcanza una perspectiva ambiental, política, económica y social en la que las peores previsiones también implican enormes pérdidas económicas. El 79% de las emisiones de gases de efecto invernadero en la Unión Europea son debidas a la quema de combustibles para usos energéticos o de transporte Todavía en 2017, el 91% de la energía usada en España provenía de fuentes no renovables como combustibles fósiles o energía nuclear. De hecho, España, junto con otros cinco países de la Unión Europea, acumulan alrededor del 70% de todos los gases de efecto invernadero del continente. Daños en las cosechas y en la producción alimentaria Sequías Los riesgos en la salud. Los fenómenos meteorológicos extremos, como tormentas y huracanes. La temperatura media mundial ha aumentado ya 1,1°C desde la época preindustrial. El período 2015-2019, según la Organización Meteorológica Mundial (OMM), será probablemente el quinquenio más cálido jamás registrado. La tasa de subida del nivel del mar ha ascendido a 5 mm al año en el quinquenio 2014 -2019 España es el país europeo con mayor riesgo de desertificación, otra de las consecuencias del calentamiento global. El 75% del territorio se encuentra en peligro de sufrirla y más de

Obres socials

Curs 2020-2021 53

30.000 kilómetros cuadrados (un 6% del total) se han degradado de forma irreversible, siendo las zonas más afectadas las Islas Canarias o el sureste peninsular. “El verano dura cada vez más” 27.000 árboles son talados cada día para hacer papel higiénico. Reciclando una lata de aluminio ayudas a ahorrar energía suficiente para hacer funcionar una televisión durante unas 3 horas. El reciclaje ayuda a conservar la energía y como resultado menos son emitidos menos gases de efecto invernadero. Más del 60% de la basura que acaba en el cubo de basura podría ser reciclado.

Obres socials

Curs 2020-2021 54

6. JUNY: NOUS REPTES

Motivació del mes Hem despertat al llarg d’aquest curs? O potser encara hi ha aspectes de les nostres vides en què seguim adormits? Hem cuidat la nostra realitat més propera? Ara comença un temps nou, de prendre consciència plena i parar atenció al nostre voltant. Què hem après i sentit durant l’any que ens ha fet despertar? A què hem despertat?

Infantil - Primària Dinàmica: Recull els fruits! Objectius:

- Repassar tot el que s’ha viscut durant l’any. - Concloure el curs de manera conjunta i posar en valor els esforços individuals i grupals.

És bo que hi pugui haver una trobada conjunta per tancar el curs per compartir les diferents experiències. La proposta que fem és trobar-nos tots davant de l’arbre que ja ha crescut però que encara li falten els fruits i realitzar una dinàmica de tancament. • En un primer moment, es poden passar fotografies amb les diferents activitats que s’han anat realitzant durant el curs i recordar de tot allò que s’ha fet. • A continuació, els infants es dividiran en petits grups (d’edats diferents). Cada grup tindrà una petita capsa tancada amb cadenat i hauran de fer un petit joc de pistes pel centre (o pels voltants, a l’exterior) per trobar-ne la clau. • Es tornen a reunir tots els grups i obrim conjuntament les capses. A dins hi ha un petit sobre per a cada infant i a dins un fruit amb el nom d’un dels infants del centre obert. Es fa un tancament conjunt, valorant com ha anat creixent l’arbre, què els ha agradat més i menys durant l’any, quines dificultats han anat trobat per al final culminar amb la idea final: els fruits han sortit gràcies a les persones. Hem despertat i el nostre entorn ha canviat! Material: • Material projecció i so • Caixes amb cadenat • Pistes • Dibuix fruits Recurs: Annex 16_Fruits

Obres socials

Curs 2020-2021 55

Adolescents i joves – Famílies Dinàmica Objectius:

- Repassar tot el que s’ha viscut durant l’any. - Concloure el curs de manera conjunta i posar en valor els esforços individuals i grupals.

Es proposa una trobada conjunta i aprofitar l’arbre si s’ha utilitzat el recurs com a fil conductor.

Obres socials

Curs 2020-2021 56

• En un primer moment, es poden passar fotografies amb les diferents activitats que s’han anat realitzant durant el curs i recordar de tot allò que s’ha fet.

• A continuació, es posarà el grup en cercle i es farà un petit moment d’interioritat (música tranquil·la, prendre consciència de la respiració).

• Ara que ja estem amb plena consciència pròpia, poder fer un repàs de tot allò que hem anat treballant el curs, destacant-ne tant les parts positives com les que ens ha costat més. Podem utilitzar les següents preguntes per encetar un petit diàleg grupal: 1) Al llarg del curs, creus que has despertat? En què ho notes? 2) Quins creus que són els impediments que ens trobem en el nostre dia a dia per estar

adormits i no despertar a les necessitats del nostre voltant. 3) Com mantenim aquesta actitud desperta?

• Després del diàleg, es tancarà el moment repartint un petit obsequi que recordi aquests objectius

iniciats durant el curs que ens han fet despertar. Es proposa que sigui algun tipus de llavor i petita planta per simbolitzar el creixement de l’arbre.

Material • Material projecció i so • Obsequi