Click here to load reader

Observador 6

  • View
    230

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicació anarquista de la Garrotxa. Per més info i per veure els altres números publicats, visiteu la Biblioteca Social d'Olot: http://www.bsolot.info/

Text of Observador 6

  • Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

    Ricardo Mella

  • NDEX3 EDITORIAL

    Ampliem el piset

    5 TINC MONO...Contra lapatia, acci constant

    7 LESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcnica.

    9 FEIXISME DE CARRER I DE SALUn exemple ms de vandalisme poltic

    11 RAP/PRESSIUna mica de poesia sempre est b

    13 MS COHESI. MS ORGANITZACI

    16 BOARDWALK EMPIRE AL SEGLE XXIO de perqu la resposta no est en les institucions actuals

    20 EL NOSTRE HEROINo nhi ha prou amb tot aix

    21 TOT FEMANT LHORT. ALTRAMENT, TOT ESCAMPANT MERDA

    23 ENLLAOSNo nhi ha prou amb tot aix

    LObservador #6Publicaci digital intermitent.Agost del 2013.

    Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

    Bitllet a linfern Amb aquest bitllet guardonem a lautor de larticleque ha estat ms votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polmica entre els lectors. Aix significa

    que pensem que s lautor de larticle que t msnmeros perqu el tractin dimbcil o lhi aplau-deixin la grcia. En tot cas ha de tenir un parell

    de bones raons per publicar semblant andrmina.

  • Aquest nmero el podem conside-rar especial, doncs no en va tms de les 22 pgines habituals.A ms hem sumat per segon cop un mem-bre nou al grup dafinitat original que es-criu i publica la revista.

    Era evident, que per vacances aprofita-rem el temps per alguna cosa ms que perestar prenent el sol (que tamb). No po-dien ser noms els de la CNT dOlot quees passarien les vacances per larc detriomf, i per no ser menys, nosaltres, queestem tamb afiliats a la CNT, demostra-rem que podem ser cabeuts dos cops iser lelit del moviment llibertari comarcal.No sha de perdre mai pistonada a lhorade minar els fonaments del sistema capi-talista. Noms faltaria!

    En definitiva, que hem acostat un mesladveniment de la Repblica AnarquistaGarrotxina. Perqu de laltre manera, hau-ria estat pel mes de desembre, i ja se sap,que per molt anarquistes que siguem,tenim sopars i dinars de famlia, fem cagar

    el ti... acte -ara que ho penso- plenamentrevolucionari si ens quedem amb el detallde que s lnic personatge de les festesnadalenques que no va assistir a ladora-ci del messies. Tot i que s certamentpreocupant que a base de cardar cops depal a un tronc acabis aconseguint quecagui regals. Sha destar molt acollonitcom a sser inanimat per fer aix en pocsminuts, i ben mirat, aix s un clar exem-ple del que podem aconseguir si acollo-nim suficientment als poders fctics,doncs amb un bon garrot a la m i ambuna muni de gent al voltant animant, crecque nhi hauria ms dun que cagaria re-gals... En tot cas, ens tornarien el que sde tots.

    I tornant al que ens ocupa, esperem queaquest nmero 6 us agradi ms que els an-teriors i menys que els segents. En casde ser aix, animeu-vos, poseu-vos encontacte amb nosaltres a travs de [email protected] i redacteu un bon article,que ens estalviareu feina i us el publica-rem.

    Editorial. 3

    Qui edita i en t la culpa:

    Maquetaci, plagi i disseny:Roy the sting Montana

    Contacte:[email protected]

    Twitter:https://twitter.com/LHereu

    Agraments per la pacincia:Biblioteca Social dOlot,

    CNT-AIT Olot

    Ninotets:Modificats a partir de,LuchaLibre, Planetes i A. Englund

    Ampliemel piset

    Lhereu de Massegur,masell a ms no poder.

  • Preguntes per un mtode? li preguntes a la primavera elseu mtode? qu s ms necessari el sol o la pluja? Sncontradictoris s per d'aquesta destrucci sorgeixen lesflors. Cadasc que busqui el mtode que expressi millorel seu fur intern, sense condemnar a l'altre perqu s'expressa de diferent manera.

    Voltairine De Cleyre

  • Tinc mono de vaga general. Queda dit. I no s perganes, que tamb, sin per necessitat. Cada dia quepassa estem, com a mnim, ms cardats que l'ante-rior. I el ms fotut: no hi ha futur. Parlis amb qui parlis to-thom est igual. Una derivada d'aix serien les terpiesgrupals, sempre de forma assembleria, dels Indignats odel flamant Procs Constituent. Una espcie d'autocompas-si collectiva on, el ms important, s demostar que tuests pitjor que ning. Per no ens desviem. Parlvem dela necessitat d'una vaga general. Doncs aix. Que cal; queens cal. L'actual situaci de crisi ha canviat molts paradig-mes i - oh! Sorpresa! - la classe obrera est descobrint ques classe, i que s obrera. La gent ja no somia amb el bonus

    middle class pack (hipoteca amb casa, cotxe i piscina), sinque s'esfora en arribar a final de mes. La vena als ulls estcaient i molta gent desperta del malson de la classe mitjana,aquesta falsa illusi a la que ens tenien sotmesos.

    Hem de passar a l'acci. Hem de respondre a l'agressivitatcapitalista, que ens expolia i explota amb ms duresa quemai. A dia d'avui, a molts llocs de feina, es poden permetreel luxe de triar el color dels ulls del treballador. No s quetinguin la paella pel mnec, s que tenen tota la cuina inoms han de decidir amb quina salsa servir-nos. La bur-gesia, artfex del sistema Capitalista, perpetua l'herncia del'opulncia; i hem de dir prou. Tenen noms i congnoms, i,el ms important, mitjans de producci. Hi ha recursos, ca-pital i treball, per estrepitosament mal repartit. Cal res-pondre, cal respondre'ls. I no se m'acudeix millor maneraque amb una vaga general, indefinida a poder ser.

    Sempre, per, amb una finalitat. La vaga general ha deser l'instrument, l'eina, per transformar aquesta societat, peracabar amb aquest sistema. Perqu s una jornada per rea-firmar-nos com a classe. Perqu s una jornada per trobar-nos, cara a cara, amb patrons i esquirols i recordar-los quisn, i qui som. Perqu som classe i noms com a classe ensen sortirem. Perqu aix s com hem conquerit, i adquirit,molts dels nostres drets. Perqu el sindicalisme groc hamort a la comarca i l'nica resposta que podem i volem ofe-rir s la lluita, el combat. Perqu, malgrat tot, hem vinguta guanyar. Perqu arribar un dia que ser la darrera, inoms per aix ja val la pena d'intentar-ho. Perqu ser undia que durar anys. Necessitat, acci i finalitat. Doncsaix, que tinc mono de vaga general.

    Tinc mono... .6

    # Tinc mono...

    Pol Acre,el becari de Cal Marcs

    Contralapatia, acci constant

  • Mendavui:

    +INFO

    Pots trobaraquests llibresal local de la CNT i de la Biblioteca

    Social dOlot

  • Relacions de poder i societats anrquiquesRecull de textos per una antropologia anarquista

    Amb aquest suggeridor ttol, la Biblioteca Social dOlot, bra cultural de la CNT ala nostra comarca, edita gratutament en format digital (EPUB i PDF) un recullde textos de tres antroplegs (Charles J-H Macdonald, M. Shalings i Marvin Ha-rris) per tal de continuar aportant treballs amb el mateix objectiu que el reconegut an-tropleg i anarquista David Graebber, qui treballava en el seu llibre Fragments dunaantropologia anarquista per afermar un punt de vista, una ptica crata en aquesta ma-tria cientfica que estudia lsser hum i les societats de les quals ha format o est for-mant part.

    Edita la Biblioteca Social dOlot: http://www.bsolot.info/

    Poltica estpidaReflexiones a quemarropa

    Per afrontar les circumstncies actuals s imprescindible comenar a entendre-les.Poltica Estpida. Reflexiones a quemarropa s un bon punt de partida.De mans d'ngel F. Bueno, pensador de ment inquieta i comunicador nat, sens presentaaquest treball, singular assaig socio-poltic que repassa l'escena actual i demostra que,per exemple, conceptes com democrcia o poble no signifiquen el que la majoriacreiem. Aix, l'autor dissecciona la pirmide social i denuncia la ineficcia del sistema po-ltic actual que viu en una realitat apart. Amb un llenguatge apte per a tots els pblics, alllarg d'un llibre de 80 pgines, am i senzill per contundent, precs, amb cada paraulaen el seu lloc i assaonat amb pinzellades de crua ironia, descobrireu un treball indispen-sable per alimentar un esperit crtic.

    Edita Aldarull Edicions: http://aldarull.org/

  • Un exemple msde vandalisme

    poltic

    No s habitual que en aquesta revista de caire lliber-tari es parli dels plens municipals d'Olot i del queen ells s'hi cou per aquesta vegada haig de fer unaexcepci.

    Fa pocs dies, en el darrer ple celebrat, la CUP Garrotxava presentar una moci per adherir-se a la querella argen-tina contra els crims del franquisme. En desconec la moti-vaci per imagino que va ser arran de la convocatriafeixista del passat 13 de juliol que finalment tal com va apa-rixer va desaparixer per la pressi popular dels ciutadansi ciutadanes d'Olot.

    Aquesta moci finalment no va prosperar, ERC i Rcatvan votar-hi a favor, el PSC es va abstenir, CiU i el PP vanvotar-hi en contra i els imbcils de PxC van abandonar elPle per no haver de votar aquesta moci. De PxC, ERC iRCat no hi ha gaire res a dir, van actuar ms o menys comtothom s'esperava.

    El curis del cas s la postura dels altres. El PSC diu queno va voler entrar en el debat, tampoc res estrany, ltima-ment debatre no s el seu fort i quan ho fan seria millor queles seves conclusions no arribessin a la ciutadania perqu

    # Feixisme de carrer i de sal

    9. Feixisme de carrer i de sal

    fan autntica vergonya. La seva postura absolutament es-quizofrnica en el debat independentista ja ho diu tot. Nisocialistes, ni obrers, com a molt socialdemcrates i en lapitjor accepci del terme. Que vagin plegant i es posin atreballar com les persones normals.

    La postura del PP tampoc no presenta gaires novetats,deixant de banda el baixssim perfil poltic de la regidoraolotina, el PP s un partit que no condemnar mai el fran-quisme ni els seus crims perqu ells en sn els veritableshereters i valedors. A Fraga em remeto...

    CiU ja s un cas a banda. El seu vot en contra s un insulta tots els catalans i els antifranquistes en general, estaria bque els hi donessin explicacions als familiars de tots els as-sassinats, deportats, represaliats, enterrats en cunetes dequalsevol carretera, a la gent de la CNT, del Mil, de l'Olla,del FNC...

    La querella argentina contra el franquisme no ser la pa-nacea i el ms probable s que no serveixi per gaire res peruna mnima reparaci, encara que estril i que noms fosper escrit sense cap conseqncia pels responsables i elsseus hereus no estaria malament desprs de tantes dcades.

    Deuen tenir massa feina en tapar els seus mltiples casosde corrupci com per pensar en aquestes coses.

    El nano gudai,collaborador interessat

  • 11. Rap/pressi

    UNA MICA DEPOESIA SEMPREEST B La repressi garrotxina, que no colpeja, per adoctrina,

    la pseudocincia s'inventa la medecina: dosis d'egosme,murs invisibles que ens tapen la retina. Imagina'tquina s la teva solidaritat si no saps ni el nom de la

    [vena.]Olot ciutat carlina, qui no t feina el gat pentina,Per tranquils que per aix aqu tenim la policia.Sota el paraigues del civisme plouen multes selectives,i ara amb cmares vigilarant que no la lies.Tenim ulls buidats, i ventres farts; i n'estem cansats de ser

    [sensats.]I ho saps. Som la melodia de l'advertncia, la simfonia de

    [la dissidncia.]Tenim, cclicament, joves absoltsacusats d'absurdes condemnes, de falses imprudncies,joves lluitadors que alimenten les vostres pors, i els

    [nostres cors.]-No et moguis diuen o no sortirs a la foto,udola el reformisme, intentant vendre'ns la moto.Per, feu fstic! pactant a tradoria per intentar cremar un

    [neumtic]amb mossos de bon rollo, que noms compleixen ordresmentres munipes de secreta ens acusen de desordres.Serem el vostre malson, i el pitjor de tots els monstres,Serem men complet: primer, segon i postres.Ostres, i hsties. I corregudes i escapades,plantant-vos cara a cada nova bufatada,les majors cotes de llibertat solen ser a la matinada.La vostra opulncia alimenta la resitncia,ja no hi ha palaus, per teniu segona residncia,no s una amenaa, tan sols s una advertncia.

    Pol Acre,el becari de Cal Marcs

    # Rap/pressi

    Repressi: [1418; del ll. repressio, -onis, d.] 2 PS Acci empresa, i estat o si-tuaci consegentment creats, per una persona o per un grup o una classe

    socials o poltics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobreuna altra persona o sobre un altre o altres grups socials o poltics, per tal de

    mantenir una situaci determinada.

  • La lluita s dura i s llarga. Lluitem. smenester que visquem de nosaltres

    mateixos, que cadasc trobi en si mateixla ra de la seva vida, de la seva fora, de

    la seva acci. Les idees illuminen; els fets emancipen.

    Ricardo Mella.

  • 13. Ms cohesi. Ms organitzaci

    Vrem assistir com a grup d'afinitat a la trobadade grups anarquistes de Catalunya el passat mesde juny, on hi van participar quasi 40 grups. Ambaquesta acci s'est intentant de cohesionar al movimentanarquista organitzat a les nostres contrades.Nosaltres hi assistim amb el plantejament ferm de que

    d'aquesta iniciativa n'ha de sortir una organitzaci federal,que coordini els diferents grups arreu del territori, que facims visible i coherent a ulls de la poblaci la nostra tasca ique d'una vegada per totes es surti de l'automarginaci enque massa vegades es veu sotms el nostre ideari i treballdiari. Cal ser ms eficients. Cal organitzar-se seriosament.L'atomitzaci que patim fins a dia d'avui no dna suficientsresultats ms enll de l'mbit local.s per aix, que volem convidar a tots els que es reco-

    neguin com a anarquistes a la Garrotxa, que es posin encontacte amb nosaltres, per parlar mentre aquest procss'est debatent i per comenar a accionar seriosament lanostra lluita a la Garrotxa i comarques adjacents, per tal deque si al final aquest intent de coordinaci d'mbit catals reeixit, a la Garrotxa ja ens trobi en marxa.

    Els interessats contacteu a: [email protected]

    # Ms cohesi. Ms organitzaci

    Lhereu de Massegur,masell a ms no poder.

  • Natura no distingeix entre savis i ignorants.Davant ella no hi ha ms que animals quemengen i defequen.

    Ricardo Mella.

  • Constantment es parla en l'enorme reguitzell de mit-jans comunicaci de masses, mass media, sobre lademocrcia. I no s d'estranyar, vivim moments im-portants. Per aquelles que hem estat amants de la histria iel fet social, per tamb pels que sempre ens hem enlluernatamb les lluites del passat, el present s'ha entestat en fer-nosviure moments de canvi. Potser no viurem aquelles revo-lucions convulses de la histria (no se sap), per el que jas se sap a dia d'avui, s que estem vivint un canvi estruc-tural del model social.

    Arrel d'aquest fet, amb ms o menys conscincia de laseva transcendncia, aquests mass media no fan ms queparlar de la democrcia portant experts en cincies socials,politologia, economia, o simples opinadors. D'entradaveuen que s'ha produt un cisma entre la poblaci i laclasse poltica, a partir d'aqu, en molts casos, els diagns-tics, i ms encara, les vies de soluci que comenten, sndesafortunats i tremendament limitats. Analitzen i tornen aanalitzar per sempre emprant categories i elements d'an-lisi que no sn vlids, impedint-los arribar al quid de laqesti, posant en evidncia que la realitat els supera i queel fet social est per davant de les prpies eines analtiques.

    El que no entenen aquesta elit d'experts s que la solu-ci, avui per avui, no sembla que passi per les institucions

    poltiques hereves de la revoluci francesa i la instauracidel parlamentarisme. De fet, un dels nivells de la crisi ac-tual, s el dubte que hi ha sobre la idonetat de les institu-cions actuals, o el propi model poltic i econmic. Aquestsanalistes tracten la democrcia parlamentria com l'expres-si democrtica per excellncia, per entre les persones,aquest principi es troba en descrdit.

    D'on surt tal afirmaci? En quin moment i per qu es creuque aquest sistema poltic i econmic pot ser just, paritarii la mxima expressi del concepte democrcia o de justciasocial?

    Ara b, davant d'aquesta situaci, sembla haver-hi unadissociaci entre el sentir general del ning no ens repre-senta amb el fet democrtic, de tal manera, que de formageneralitzada no es creu en les institucions poltiques ac-tuals, per alhora hi ha la creena que la democrcia s par-lamentarisme. Aquesta contradicci posa en evidncia lamanca absoluta de coneixement d'altres referents i d'altres

    O de perqu la resposta no

    est en lesinstitucions

    actuals# Boardwalk Empire al s.XXI

    Boardwalk Empire al s.XXI.16

    La senyora Rita,la dona de Can Fanga

  • models poltics i socials.

    Caldria fer una bona tasca de demostrar que des dels seusinicis, aquest sistema poltic i econmic ha funcionat de lamateixa manera que ho fa actualment, mostrant quin seg-ment de la poblaci era el ciutad, quin ha estat sempreel perfil dels poltics i els partits, quins han estat els motorsdel canvi social, de les millores en infraestructures o, finsi tot, que se'ns dons una millor educaci a la gent de baix.

    Aleshores ens trobem la sorpresa: resulta que no hi hacap exemple que compleixiamb aquesta teoria igualitriaque se li pressuposa a sistemapoltic i social actual. Miremenrere, i veiem que les lniesde tren, les millores en in-fraestructures, les desamortit-zacions dels privats icomunals, com tants altresexemples, ens mostren queaquestes decisions semprehan respost a les necessitats dels poders econmics de cadamoment, i encara ms, descobrim, que les propietats pbli-ques de forma sistemtica s'han concessionat a la gesti pri-vada, per treure'n ms rendiment per l'economia del pas.I llavors, una altra sorpresa- o potser una nova pregunta??-qui s el pas i per qu necessita segons quines coses? No-saltres necessitem un AVE o el corredor del Mediterrani ?Els nostres avantpassats necessitaven augmentar la mobi-litat perqu creixs el rendiment econmic del pas? O pot-ser eren les necessitats de les elits, de la mateixa maneraque ho sn avui?

    Quins sn els mecanismes per la creaci de les poltiquessocials i de gesti del territori?

    Aquesta visita al procs des del passat a l'actualitat ensmostra que el que avui coneixem com lobbys de pressi,que abans eren les persones influents, sempre han existit isn qui finalment decideix realment en l'exercici de la po-ltica.

    ltimament he pogut gaudir d'una srie que exemplificade forma clara com ha funcionat i funciona el que avui esconeix per poltica, s a dir, el model actual de gesti pol-tica i econmica. Aquesta srie s Boardwalk Empire. Moltrecomanable i quasi un manual de funcionament de la po-

    ltica liberal (la actual par-lamentria arreu). La sries'ambienta en els anys vintals Estats Units, per potserperqu la veiem amb elsulls del context d'avui, esrevela d'all ms interessantcom mirall i reflex dels nos-tres dies. De forma fina ielegant, ens mostra el fun-cionament intern de licita-

    cions, re qualificacions de terrenys, atorgament o no dedrets, i una llarga llista d'accions poltiques i econmiquesque formen part, tamb avui, del dia a dia poltic. Potseralg la veu i no comparteix l'anlisi aqu exposat, per, pot-ser pel context actual, es revela d'all ms actual en el re-flex del funcionament de l'aparell poltic. Veient que lacorruptela, i les metodologies de la praxis poltica dominantsn, en s mateixes, respostes a interessos privats, i per tant,molt allunyades de la idea de donar resposta a les necessi-tats socials reals, ha arribat l'hora d'apostar per la construc-ci d'altres maneres de fer i entendre all poltic.

    17 . Boardwalk Empire al s.XXI

    sembla haver-hi una dissociaci entreel sentir general del ning no ens representa ambel fet democrtic, de tal manera, que de forma gene-ralitzada no es creu en les institucions poltiques ac-tuals, per alhora hi ha la creena que la democrcias parlamentarisme. Aquesta contradicci posa enevidncia la manca absoluta de coneixement d'altres

    referents i d'altres models poltics i socials.

  • Aquell personatge que tots coneixem, sota diferentsrostres, per sempre present a les nostres vides.Pessimista, de bocassa aguerrida, que et mira persobre l'espatlla, que tot ho sap i que tot ho arreglaria d'unsol cop de puny. Segur que a tots ens ve una cara al cap.

    Doncs b, ell, el nostre Heracles, t la ra absoluta, sapque tot s una merda, per quan arriba una vaga, s el pri-mer de dir: jo en faria, per no servir de res perqu elsaltres no en faran. Estan massa acollonits.

    Quan es destapa un cas de corrupci, s el primer decagar-se en el poltic de torn. Per ell, el nostre timbalerdel Bruc, s incapa de plantejar-se lluitar per un sistemadiferent on no calgui que ens representin partits poltics oinstitucions allunyades del poble... perqu ning fa res!Tot est podrit!, exclama. A les segents eleccions anir avotar i a delegar la seva responsabilitat.

    Quan alg es mou, ja sigui al lloc de treball plantejantreivindicacions, ja sigui al carrer manifestant-se, ocupantpisos pels desnonats, etc. ell, el nostre far d'occident, sen-tencia que sn uns perroflautes, o uns cap calents que faranque ens rebaixin el sou. Ell s el puntal de l'empresa, i elsdrets que t, se'ls ha guanyat solet. I els que han perdut la

    casa, s perqu s'han emmerdat sols amb les hipoteques!s el seu comentari gravat a ferro roent. Possiblement pocabans de perdre la feina en un Expedient de Regulaci d'O-cupaci o en un acomiadament objectiu. I ai! poc abansde perdre la casa per impagament. Llavors, la culpa serdel sindicalistes d'aquell sindicat en el qual mai va partici-par i que no han fet prou per garantir els drets al lloc de tre-ball, doncs les normes que han posat aquells poltics als queell va votar, han beneficiat a la patronal i als banquers ambels quals va signar una hipoteca comptant amb el que co-brava fent hores extres en temps de vaques grasses.

    La seva arena de lluita, el seu tatami, on el nostre gladia-dor se sent cmode, s la sobretaula del diumenge i el bar.En mig d'aquestes tertlies, amb la seva copa a la m, bra-mant en masses ocasions, s el ms valent. Els dems nosaben res!

    Ferm, decidit, aguerrit i guia impertorbable, ell, el nostreQuixot, amb la seva ment privilegiada i la seva infallibili-tat. Amb la seguretat del que tot ho ha viscut, i amb la sevacapacitat per estar per sobre del b i del mal, no sap que sel major dels nostres problemes per revertir la situaci d'in-justcia social actual. Al capdavall, el nostre heroi, s inca-pa de fer res.

    sobre Setcincies, i ayatolahsde pa sucat

    amb oli

    # El nostre heroi

    El nostre heroi .20

    El de ca la Filo,tossut i carregs.

  • Trobo molt de pamplines del mundillo que, entre birrai birra, em defeca a la cara la indignaci que sentenquan els anarquistes diem no posicionar-nos clara-ment en el tema de la independncia de Catalunya. No en-trar aqu a parlar de la meva opini com a llibertari del'estratgia i del fi d'aital succs histric per s que em vullreferir a una actitud, aquesta que tenen amb mi certs inde-pendentistes unidireccionals, que ratlla el salvatgisme mscruent que he vist en els ltims anys.

    Tornem-hi: deia abans que aquesta penyano pot entendre que, com a anticapitalista, noem posicioni a favor d'una Catalunya indepen-dent fora d'Europa i amb una economia, diem-ne,ms socialista (es veu que ara dir comunisme s un ana-tema que no ven i que espanta la clientela), abraant aixl'argumentari d'aquesta esquerra independentista (EI) sor-gida dels encenalls de desenes de partits i organitzacionsjuvenils cremades pels anys. B, jo els hi dic que el ques'est proposant a Catalunya no s precisament aix queelles defensen i que, a ms, tinc fortes discrepncies ambaix que elles defensen... Per a ells tant se'ls en carda; emdiuen que estic amb ells o contra ells. I jo, pobre de mi, de-mano una altra orxata i respiro a fons abans d'argumentar.

    Mireu (els hi dic): esteu tot el sant dia tocant els collonsque si els anarquistes ens hem de mullar, que hem de pren-dre partit i tal. Per cap de les vostres llumeneres (tant lesdel Parlament com les mmies endavantianes de l'apa-ratchik de la capital) no ha gosat fer el mateix amb la PAH.I perqu no?, es pregunten els amiguets de l'EI badant laboca com lluos a la llotja, doncs tot i que la PAH passade les vostres nacions i banderes de la mateixa manera queho fan les organitzacions anarquistes ning no els buscarles pessigolles. I, per quina ra els adlters de l'EI a nivellde Catalunya no gosen posar-se amb la PAH quan aquestatreu comunicats en castell o simplement passa del procsiniciat al Principat (quina paraula ms lletja)? Doncs sim-plement perqu la PAH s poderosa a nivell de carrer, cosaque no passa amb les organitzacions anarquistes. I els nos-tres amics indepes (alguns, no tots, ni molt menys per sort)no fan com amb nosaltres i els hi diuen espanyolistes iaquestes cosetes. I no ho fan perqu, com he dit abans, laPAH s poderosa, arrossega molta societat civil i, ai las,criticar-la obertament no vendria i restaria vots (de la ma-

    teixa manera que ho faria parlar de comu-nisme).

    Per als ridculs anarquistes: canya.Aquests no donen vots ni tenen prou poder al

    carrer. Preparem l'escenari de la Catalunya inde-pendent on s'haur de jutjar amb m de ferro aquells quivan romandre al marge.

    Quan Catalunya sigui independent (si aix passa) torna-rem, espero, a la lluites socials i aqu s on els anarquistespodem fer nosa a la nova elit esquerranosa que, un cop as-sumida la fita de la independncia nacional, haur de tornaral carrer a lluitar pels drets que ara mateix se'ns estan reta-llant. I els anarquistes tornarem a ser un perill: atacareml'estat catal, atacarem el parlamentarisme i atacarem latransversalitat de merda que ara mateix regna a casa nos-tra.

    # Tot femant l'hort. Altrament, totescampant merda

    El renoc de cal marr,un xic carregs.

    21 . Tot femant lhort. Altrament, tot escampant merda

  • Com deia, l'anarquisme catal ara mateix s ridcul i enfase de re-organitzaci per que no us quedi cap dubte queens tindreu a davant si continueu amb aquesta estratgia dedesprestigiar-nos i insultar-nos pel simple fet de fer el quecreiem que s millor tant per la nostra terra com per les nos-tres vides.

    PD: Noti's que he intentat identificar des d'on surten lesdiatribes contra nosaltres; no tota l'EI es troba en aquestprocs de trencar ponts amb l'anarquisme catal. Hi hamoltes localitats on l'EI treballa amb el moviment anar-quista sense cap problema i agafant conscincia que pri-mer sn les persones i desprs, si cal, que no ho tinc clar,les ptries.

    Tot femant lhort. Altrament, tot escampant merda .22

  • A la Garrotxa:

    CNT dOlothttp://www.cnt.cat/olot/

    Biblioteca Social dOlothttp://www.bsolot.info/

    Contrainformaci a la xarxa:

    A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

    La hainehttp://lahaine.org/

    Klinamenhttp://www.editorialklinamen.net/

    Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

    Bergued i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

    Regeneracinhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

    Editorials:

    Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

    La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

    Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

    La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

    Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

    El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

    Fundaci destudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

    Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

    Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

    Traficantes de sueoshttp://www.traficantes.net/

    DDThttp://www.ddtgatazka.com/

    Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

    La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

    La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

    ENLLAOS

  • Bona nit i tapat!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

    Publicacions:

    Peridic CNThttp://cnt.es/periodico

    Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

    Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

    El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

    Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

    Rolling thunderhttp://crimethinc.com/rt/index.html

    Varis:

    FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

    FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

    Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

    Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

    Ateneu Llibertari Acrciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

    Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Alomhttp://ateneutgn.ourproject.org/

    Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

    Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

    Acci Llibertria de Santshttp://acciollibertariasants.wordpress.com/

  • Sempre than pres per imbcil? Quan parles ning tescolta?s evident que ets anarquista...

    Uneix-te a nosaltres! Envians els teus escrits infumables a:[email protected]

    Perqu el mn s ple dimbcils.