PATCHWORK INFORMÀTIC

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La Festa dels Vells SENIORLAB 2009 Estem innovant? • Han passat cinquanta anys entre ambdues imatges. La festa dels vells era una celebració, un cop a l’any, per homenatjar a la gent gran. Processó, una missa i una xocolatada. Cada persona gran tenia un padrí o fadrina que el acompanyava. • Avui la gent gran no vol només tenir un dia, sinó portar les arrendes de la seva vida, tots els dies de la seva vida. Ets el que recordes CLARA AVELLÁN

Text of PATCHWORK INFORMÀTIC

  • La Festa dels Vells

  • SENIORLAB 2009

  • Estem innovant?

    Han passat cinquanta anys entre ambdues imatges. La festa dels vells era una celebraci, un cop a lany, per homenatjar a la gent gran. Process, una missa i una xocolatada. Cada persona gran tenia un padr o fadrina que el acompanyava.

    Avui la gent gran no vol noms tenir un dia, sin portar les arrendes de la seva vida, tots els dies de la seva vida.

  • Ets el que recordes

  • CLARA AVELLN

    Naci el 1941 en LHospitalet del Llobregat pesaba 1k88ogramos toda

    una hermosura me pusieron en una

    cajita envuelta en algodones, tenia

    una hermana. Mi madre que se llama

    Lola, traa a sus amigas para que

    vieran lo pequeita que era . Mi ta

    tenia 15 aos actualmente tiene 83

    aos, es como si fuera mi segunda

    madre, tiene un esposo maravilloso

    mi to Joan. Son un gran ejemplo de

    matrimonio, y ya son bisabuelos, mis

    hijas tambin los quieren mucho. Es

    maravilloso ver como pasa la vida y

    que tengamos tantos recuerdos

  • MARIA CARCERENY

    Vaig anar a la escola publica de Sant Feliu i quan vaig tenir 7 anys desprs de fer la primera comuni vaig anar a la acadmia San Fernando i vaig fer estudis primaris fins els 13 anys i desprs mentre treballava vaig anar a estudiar comer a la acadmia Pou de Cornell

  • ROSA BORRAS

    Esta soy yo. Nac en Rodony, provincia de Tarragona, el da 8 de Mayo de 1938. El pas estaba en plena guerra civil. Aun as parece ser que este hecho no desanim a mis padres. Nunca o hablar de la guerra.

  • MARIA JESS LPEZ

    Nac en Santa Cruz De La Zarza, provincia de Toledo. Es un pueblo pequeo. Antes, cuando yo era pequea, se viva slo de la agricultura, en la actualidad, el pueblo tiene ms industria y los jvenes se quedan a trabajar, y no necesitan emigrar como nos ocurri a nosotros.

  • JOSEFINA GOMEZ

    La Josefina es una persona molt maca ja fa uns quans anys qu ens coneixem ella es mestra i als estius anava a vendre a la Boqueria per ajudar el seu marit, s escriptora i ho fa prou b tamb s del club de lectura de Sant Joan Desp. Mara Carcereny descriu a la Josefina

  • M ROSA CASANOVAS

    Jo vaig nixer lany 1945, just acabada la

    Segona Guerra

    Mundial, i en plena

    postguerra civil.

    Comparteixo

    vivncies i records

    amb totes les

    companyes de

    Seniorlab.

  • FRANCISCA SANCHEZ

    Nac en 1936 en Lorca, Murcia. Vine a Esplugues con 14 aos. Trabaj de asistenta.

    A los 19 conoc a mi novio. Me case a los cinco aos de conocernos y los dos fuimos a casarnos a Lorca, en la casa de mis padre se celebr la boda.

  • MARIA SOCORRO

    Nac en la Ciudad del Cuzco (Per) en el ao

    1938. En una

    pequea estacin

    ferroviaria, intermedia

    para llegar al famoso

    Machu Pichu.

  • Mara Socorro i el lloc on va nixer

    Entre esta casa, lugar de nacimiento, y el da de hoy, hay toda una vida. No vivo all, sino aqu y la nostalgia est siempre presente. Por el escenario ms maravilloso de mi infancia. La llegada del tren era un acontecimiento. Cuando parta, mi hermano y yo nos colgbamos de l, hasta que nos caamos por la velocidad. Eso era una aventura de riesgo. Mis padres confiaban en nosotros.

  • El tren de Mara Socorro

    Cuando parta, mi hermano y yo nos

    colgbamos de l,

    hasta que nos

    caamos por la

    velocidad. Eso era una

    aventura de riesgo.

    Mis padres confiaban

    en nosotros.

  • LUIS AMRICO

    Nac en la Ciudad Imperial del Cuzco (Per) en el ao 1936. Mis primeras letras las aprend en el emblemtico colegio nacional Ciencias. Tuve una infancia muy triste, con muchas carencias, en gran manera de carcter afectivo. Uno ms uno, no fueron dos, sino una pareja que se complementaba. Llegamos a Espaa en el ao 1990. Dispuesto a labrarme un presente, no me fue difcil encontrar un trabajo.

  • En Luis i la Mara, una parella de cine ramos novios, Mara iba

    a la Universidad, que se percibe en la foto. Se abra un mundo de sueos y proyectos. Estoy doctorada en Educacin. Ejerc durante treinta aos. Al llegar a Espaa, no tuve acceso a la docencia. Faltaban nios.

  • Orgenes y nostalgia

    Ciudad de Lima, una visita, la vuelta a los

    orgenes para mitigar

    la nostalgia.

  • Rosa Borrs quant tenia 1 any

    Aqu tenia 1 ao cuando nac mi

    madre tenia 41 aos

    yo era el juguete de la

    familia, ya que mi

    hermano me lleva 12

    aos.

  • M. Rosa Casanovas amb 1 any

    Anar al fotgraf era un costum, aleshores

    les famlies no tenien

    aparell propi

    (mquina de fer fotos,

    sen deia aleshores)

  • EL PARVULARI

    Lensenyament, aleshores, no estava compartimentat com ara. Del parvulari a lescola, on en una mateixa classe hi havia el grup de les grans i el grup de les petites. El parvulari encara hi anvem nens i nenes, tots junts. En passar a lescola ja tenia lloc la separaci per sexes.

  • El parvulari de la Rosa Borrs

    Aqu estoy en la escuela con todos

    mis compaeros de

    mi pueblo Rodony.

    Cuando iba a

    prvulos mi maestra

    se llamaba Lola.

    Cuando veo esta

    foto me trae muchos

    recuerdos

  • El parvulari de Donya Pepita

    Tota una instituci en el

    Barri del Padr.

    Em penso que

    tota la meva

    generaci va

    passar per aquest

    parvulari. Aqu

    devem estar

    cantant Jo tinc un branquill

  • La Rosa Borrs a laPlaa Catalunya

    Aqu tenia 17 aos estoy con mi madre

    y mi sobrina

    estamos en la plaza

    de Catalua de

    Barcelona solo hacia

    2 meses que haba

    venido del pueblo.

  • Els coloms de la Plaa Catalunya

  • Lescola de la nostre infantesa

    Podria semblar que el fet de que Catalunya fos una regi ms avanada pels volta'ns dels anys 50, les

    noies tenem ms possibilitats pel que fa la nostre

    formaci. Per llevat de les famlies benestants, que

    podien enviar les filles a la universitat, la resta ens

    dedicvem a aprendre un ofici, quasi sempre de

    caire femen com la costura. Qualsevol dona havia

    daprendre a cosir. Desprs ja era qesti de trobar una feina, dependenta en una botiga, o entrar en

    unes oficines, sempre com aprenentes, desprs ja

    sanava progressant, fins el moment del casament, que portava aparellat deixar la feina i quedar-se a

    la llar tenint cura del marit i els fills, que no

    trigvem a arribar

  • El que diuen tots els retalls

    Que es un prejudici pensar que els que venien de fora tenien menys estudis. La Mara Socorro, immigrant sud-americana, venia amb una llicenciatura en Educaci. La Clara, la Mara i jo no vam anar a lescola ms enll dels 14 anys, edat en la que ja vam comenar a treballar. Les dones que venien daltres regions, tamb van estar faltades destudis i van comenar a treballar aviat, i en tasques netament femenines, costura. Lexcepci est en la Josefina que va poder estudiar una carrera, mestre, que era la sortida ms freqent, dels estudis superiors femenins.

  • La M Jess a lescola, als 9 anys

    No tuve la suerte de poder ir mucho tiempo a la escuela, mis padres creyeron que ya sabia suficiente, y me pusieron a coser en un taller para que aprendiera de modista. Estuve tiempo acordndome de mis estudios.

  • Lescola i el Mes de Mara

    En arribar el mes de Maig, saprofitava per fer el mes de Mara, es

    muntava un petit altar

    a la classe, com es pot

    veure a la foto, i totes

    les nenes portvem

    flors per la Verge. El

    fet de resar, aix ja ho

    fiem cada dia. Era tot

    una mica ms festiu.

  • Mara Carcereny a lescola

    Vaig anar a les escola's municipals

    de Sant Feliu de

    Llobregat fins qu

    vaig fer la comuni

    als set anys, llavors

    vaig anar a la

    acadmia San

    Fernando qu era

    l'ateneu d'abans,

    vaig cursar els

    estudis primaris. .

  • M Jess sent el buit de la manca descola

    Cuando dejas el colegio siendo tan nia, los conocimientos que adquieres son muy limitados y toda la vida estas notando la poca cultura que llevas en la mochila.

  • Lpoca escolar de la Mara

    Vaig anar a la escola publica de San Feliu i quan vaig tenir 7 anys desprs de fer la primera comuni vaig anar a la acadmia San Fernando i vaig fer estudis primaris fins als 13 anys i desprs m'entres tant treballava vaig anar a estudiar comer a la acadmia Pous de Cornella .

  • Lescola no anava ms lluny dels 14 anys

    Als 13 anys vaig anar a treballar a una cotilleria mentre continuava estudiant desprs vaig anar a treballar a una fabrica de teixits com ajudanta de despatx i em cuidava de la farmaciola.

  • LA PRIMERA COMUNI

  • Primera Comuni de Rosa Borrs Aquesta es una foto que

    quasi totes les dones que avui tenim 60 anys o ms, guardem en el nostre lbum. Era la nostre presentaci en societat i a la comunitat. La vida social daquells temps estava molt lligada a la religi.

  • La Primera Comuni

    Sorprn que aquesta celebraci sha mantingut fins a dia

    davui, on a les nenes encara els agrada

    vestir de blanc i de

    llarg. Tot ms

    comercialitzat, es clar,

    perqu aleshores la

    celebraci consistia en

    una xocolatada a casa.

  • Les cases de poble

    Les cases on vam nixer no eren gaire diferents les unes de les altres. En el pobles no eren freqents els blocs de pisos,