Biblioteca Can Milans

Febrer 2014

Mira’m

PEL·LÍCULES

AMB GOYA

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 2

Pròleg

3

El rànquing

4

Millor pel·lícula

6

Millor director

7

Els millors actors

8

Millor guió

11

SUMARI

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 3

Els Premis Goya o Premis Anuals de l'Acadèmia són uns guardons atorgats de forma anual per l'Acadèmia

de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, amb la finalitat de premiar els millors professionals

en cadascuna de les diferents especialitats del sector. El premi consisteix en un bust de Francisco de Goya

realitzat en bronze per l'escultor José Luis Fernández. La primera estatueta que es va lliurar va ser obra de

l'escultor Miguel Ortiz Berrocal, es tractava d'una escultura desmuntable, sortint del bust de Goya una

càmera. Des de la 4a edició, l'estatueta va ser encarregada a José Luis Fernández, desenvolupant el mateix

bust de forma i pes més reduït.

La cerimònia de lliurament dels premis té lloc entre els últims dies de gener i primers de febrer i segueix el

format dels Premis Oscar.

En aquesta guia hi trobareu els títols de les pel·lícules espanyoles més premiades i conegudes en aquest

certamen. Us proposem doncs un recorregut pels millors films del cinema espanyol contemporani.

PRÒLEG

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 4

A continuació teniu els títols que més premis Goya han obtingut des que es va crear aquest certamen. Es

tracta de grans èxits del cinema espanyol que, en el seu moment, van acaparar entre 14 i 7 estatuetes.

Mar adentro. Madrid: SOGEPAQ, 2005

14 premis Goya Ramón (Javier Bardem) porta gairebé trenta anys postrat en un llit a cura de la seva

família. La seva única finestra al món és la de la seva habitació, que dóna al mar, on va patir l'accident que va interrompre la seva joventut. Des de llavors, el seu únic desig és morir dignament. En la seva vida exerceixen una gran influència dues dones: Julia (Belén Rueda), una advocada que recolza la seva causa, i Rosa (Lola Dueñas), una veïna que intenta convèncer-lo que viure val la pena. Ell sap que només qui de veritat l'estimi l'ajudarà a emprendre l'últim viatge.

Blancanieves. Barcelona: Cameo, 2013.

10 premis Goya Versió lliure, de caràcter gòtic, del popular conte dels germans Grimm, que ha estat

ambientada a Espanya durant els anys 20. Blancaneus és Carmen, una bella jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra Encarna. Fugint del seu passat, Carmen emprendrà un apassionant viatge acompanyada pels seus nous amics: una troupe de Nans Toreros.

Pa negre. Barcelona: Cameo, 2010.

9 premis Goya Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen

anomenat Andreu, la família del qual pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les autoritats sospiten del seu pare, però l’Andreu intentarà trobar el culpable. En aquestes circumstàncies, es produeix en l’Andreu el despertar d'una consciència moral que s'oposa a la mentida com a instrument del món dels adults.

Celda 211. Madrid: Paramount, 2010.

8 premis Goya El dia en què Juan (Alberto Ammann) comença a treballar en el seu nou destí com a

funcionari de presons, es veu atrapat en un motí carcerari. Decideix llavors fer-se passar per un pres més per salvar la vida i per posar fi a la revolta, encapçalada pel temible Malamadre (Luis Tosar). El que ignora és que el destí li ha preparat un parany.

EL RÀNQUING

1

2

3

4

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 5

Todo sobre mi madre. Madrid: El País, 2008.

7 premis Goya Madrid. Manuela, una mare soltera, veu morir el seu fill el dia que compleix disset

anys, per posar-se a córrer per aconseguir l'autògraf d'Huma Rojo, la seva actriu preferida.

Destrossada, Manuela viatja llavors a Barcelona a la recerca del pare del noi.

Te doy mis ojos. Barcelona: Manga, 2004.

7 premis Goya Una nit d'hivern, Pilar surt fugint de casa seva. Porta a sobre tot just quatre coses i

el seu fill Juan. Escapa d'Antonio, un marit que la maltracta i amb el que porta nou anys casada. Antonio no triga a anar a buscar-la. Pilar és el seu sol, diu, i a més, "li ha donat els seus ulls".

El orfanato. Madrid: Warner Bros, 2008.

7 premis Goya Laura s'instal·la amb la seva família a l'orfenat en què va créixer de nena. El seu

propòsit és obrir una residència per a nens discapacitats. L'ambient del vell casalot desperta la imaginació del seu fill, que comença a deixar-se arrossegar per la fantasia. Els jocs de nen inquieten cada vegada més a la Laura, que comença a sospitar que a la casa hi ha alguna cosa que amenaça la seva família.

Ágora. Madrid: DVD vídeo, 2010.

7 premis Goya

Al segle IV, Egipte era una província de l'Imperi Romà. La ciutat més important,

Alexandria, s'havia convertit en l'últim baluard de la cultura davant d'un món en crisi, dominat

per la confusió i la violència. L'any 391, hordes de fanàtics es van acarnissar amb la llegendària

biblioteca d'Alexandria. Atrapada darrera dels seus murs, la brillant astrònoma Hypatia (Rachel

Weisz), filòsofa i atea, lluita per salvar la saviesa del món antic, sense percebre que el seu jove

esclau Davo es debat entre l'amor que li professa en secret i la llibertat que podria arribar

unint-se al imparable ascens del Cristianisme.

5

6

7

8

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 6

Un dels premis més cobejats és el Goya a la millor pel·lícula, ara us presentem una selecció de films que

han obtingut aquest premi.

Camino. Barcelona: Cameo, 2009.

Una aventura emocional entorn d'una enlluernadora nena

d'onze anys, molt religiosa, que s'enfronta al mateix temps a dos

esdeveniments que són completament nous per a ella:

enamorar-se i morir. Inspirada en la veritable història d'Alexia

González Barros, la filla menor d'una família pertanyent a l'Opus

Dei, que va morir el 1985 als 14 anys d'edat, i que actualment

està en procés de canonització.

Los lunes al sol. Barcelona: Manga, 2002.

En una ciutat costanera del nord d'Espanya, la qual el

desenvolupament industrial ha fet créixer desmesuradament,

un grup d'homes recorren cada dia els seus costeruts carrers,

buscant sortides d'emergència. Són funambulistes de final de

mes, sense xarxa i sense públic, sense aplaudiments al final;

viuen a la corda fluixa del treball precari i sobreviuen gràcies a

les seves petites alegries i rutines.

Mujeres al borde de un ataque de nervios.

Barcelona: Cameo, 2008. Pepa i Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d'una llarga relació, trenca amb Pepa: li deixa un missatge al contestador demanant-li que li prepari una maleta amb les seves coses. Pepa, que no suporta viure en una casa plena de records, decideix llogar-la. Mentre espera que Iván vagi a recollir la maleta, la casa se li va omplint de gent. No habrá paz para los malvados. Madrid: Lazona,

2011. Madrid, principis del segle XXI. Un dia, l'inspector de policia Santos Trinidad, tornant a casa molt borratxo, es veu involucrat en un triple assassinat. Però hi ha un testimoni que aconsegueix escapar i que el podria incriminar. Santos emprèn una investigació destinada a localitzar i eliminar el testimoni. Mentrestant, la jutge Chacón, encarregada de la investigació del triple crim, avança meticulosament en la recerca de l'assassí fins

que comença a sospitar que, el que semblava un simple cas de venjança entre narcotraficants colombians és, aparentment, una cosa molt més important i perillosa.

MILLOR PEL·LÍCULA

Volver. Barcelona:

Cameo, 2006.

Raimunda és manxega,

però viu a Madrid. Està

casada amb un obrer en

atur i té una filla

adolescent. La seva

germana Sole es guanya

la vida com perruquera.

Ambdues troben a faltar

a la seva mare, que va

morir en un incendi. Però,

inesperadament, la mare

es presenta a casa de la

seva germana, després va

a veure a Sole, a

Raimunda i a Agustina,

una veïna del poble.

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 7

La soledad. Barcelona: Cameo, 2007.

Crònica de la vida de dues dones. Adela (Sonia Almarcha) és una mare soltera que es trasllada amb el seu nen des d'un petit poble a Madrid. Allà troba feina i entaula noves amistats, però, de sobte, passa una cosa pertorbador. Antonia (Petra Martínez) és la propietària d'un petit supermercat de barri, la assossegada vida es veu alterada pels problemes de les seves filles.

El viaje a ninguna parte. Madrid: El País, 2006.

Franquisme, anys quaranta. Dins d'un grup de còmics mig emparentats entre si, encara que no sempre recorden amb precisió quin és el seu parentiu, sorgeixen amors i desamors. Hi ha separacions doloroses i trobades feliços, la feina es barreja amb l'amor, els problemes econòmics amb els familiars, i la fam amb el somni d'aconseguir triomfar.

La vida secreta de las palabras. Barcelona: Cameo, 2006.

En una plataforma petrolífera, aïllada enmig del mar, on només treballen homes, ha ocorregut un accident. Una dona solitària i enigmàtica que intenta fugir del seu passat (Sarah Polley) va fins allà per tenir cura d'un home (Tim Robbins) que s'ha quedat temporalment cec. Entre tots dos neix una estranya intimitat, plena de secrets, veritats, mentides, humor i dolor. Cap sortirà indemne d'aquesta relació que marcarà les seves vides per sempre. Una pel·lícula sobre el pes del passat.

Hi ha films en què la mà del director és molt present. A continuació teniu pel·lícules en què la figura del director ha estat reconeguda amb el premi a la millor direcció, ja sigui novell o no.

Barrio. Barcelona: Sogepaq, 1999.

En un d'aquests barris situats al sud de les grans ciutats, als quals no arriba ni el metro ni els diners, Javi, Manu i Rai són companys d'institut, però, sobretot, amics. Tenen aquesta edat en què ni s’és home ni s’és nen, en la qual es parla molt de noies i molt poc amb elles. Comparteixen també la vida al barri, la calor de l'estiu i un munt de problemes. El primer és el propi barri, un barri de grans blocs d'habitatges socials, de maó fosc i arquitectura depriment i depressiva. Allà hi ha poques coses a fer, i a l'agost encara menys. El centre de la ciutat queda lluny i les comunicacions són dolentes, així que els tres amics passen la major part del temps pels carrers del barri. Lo imposible. Madrid: Warner Bros, 2012.

Desembre de l'any 2004. Maria (Naomi Watts), Henry (Ewan McGregor) i els seus tres fills petits volen des de Japó a Tailàndia per passar les seves vacances de Nadal descansant a la platja. Un matí, mentre es troben tots a la piscina del complex a la vora del mar, un gran tsunami destrossa l'hotel a la vegada que gran part de la costa del sud-est asiàtic. Les vides de milions de persones van canviar per sempre. Aquesta és la història d'aquesta família.

MILLOR DIRECTOR

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 8

Tapas. Barcelona: Filmax, 2005.

Diverses històries s'entrellacen en un barri de treballadors d'una gran ciutat. La por a la soledat de Mariano i Conchi, dos jubilats, l'esperança i tristesa de Raquel, dona de mitjana

edat que viu el seu amor via Internet, la incertesa del futur de César i Opo, o el descobriment que fa Lolo gràcies a Mao, el seu nou cuiner, que li mostra que hi ha un altre

món més enllà del seu bar.

Tres dies amb la família. Barcelona: Cameo, 2009.

Després d'haver passat algun temps a l'estranger, Léa ha de tornar immediatament a Girona, on

el seu avi patern acaba de morir. La mort del patriarca dels Vich i Carbó és l'excusa perfecta per

forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que duren la vetlla i les exèquies

serveixen per mostrar el joc de les aparences i la hipocresia típic d'una família de la burgesia

conservadora, en què els problemes són evidents, però mai es fan explícits.

El truco del manco. Barcelona: Tribanda, 2009.

Quique Heredia, El Cuajo, és un paio agitanat, un vividor amb mig cos afectat per una paràlisi

cerebral que li impedeix caminar amb facilitat. El Cuajo convenç al seu amic Adolfo, un mulat

que viu en un barri dormitori i té un pare alcohòlic i malalt, per a muntar un estudi musical per

guanyar-se la vida fent servir el talent i la passió que els uneix: el Hip Hop. El repartiment està

format per actors no professionals, entre els quals destaca Juan Manuel Montilla "El Langui",

líder del grup musical de hip hop gitano La Excepción.

Al panorama cinematogràfic espanyol hi ha grans actors i actrius. Us proposem que descobriu aquells que

han estat reconeguts amb un premi Goya a la seva interpretació.

Azul oscuro casi negro. Madrid: Sogepaq, 2006.

Antonio de la Torre, millor actor de repartiment; Quim Gutiérrez, millor

actor revelació. AzulOscuroCasiNegro és un estat d'ànim, un futur incert, un color que, segons el prisma amb

què es miri, canvia. Jorge ha heretat la feina del seu pare després que aquest patís un infart

cerebral. No obstant això, lluita contra un destí que sembla inevitable. En els últims anys s'ha

esforçat per fer la seva feina, tenir cura del seu pare i estudiar una carrera. Ara el seu afany és

trobar una altra feina. A través del seu germà Antonio, coneix Paula, amb qui entaularà una

estranya relació que impulsarà a Jorge a deixar de sentir-se responsable de tot i a tenir en

compte els seus propis desitjos, obviant el que els altres esperen d'ell. Llavors tot podria ser diferent... o no.

ELS MILLORS ACTORS

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 9

Eva. Madrid : Paramount, 2012.

Lluís Homar, millor actor de repartiment

Any 2041. En un futur no molt llunyà, els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. Álex, un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene, després de deu anys d'absència, per realitzar un encàrrec de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot.

La piel que habito. Barcelona: Cameo, 2012.

Elena Anaya, millor actriu principal; Jan

Cornet, millor actor revelació Des que la seva dona va patir cremades a tot el cos arran d'un accident de cotxe, el doctor Robert Ledgard, eminent cirurgià plàstic, ha dedicat anys d'estudi i experimentació a l'elaboració d'una nova pell amb la qual hagués pogut salvar-la; es tracta d'una pell sensible a les carícies, però que funciona com una autèntica cuirassa contra agressions, tant externes com internes.

Una pistola en cada mano. Barcelona:

Cameo, 2013. Candela Peña, millor actriu de repartiment

El camí cap a la realització personal és difícil i continuat, ens diu Jorge Bucay en cadascun dels seus llibres. L’auto dependència, l’amor, el dolor i la felicitat són els quatre camins que Bucay traça en el mapa que condueix a la plenitud de l’ésser humà.

Princesas. [S.l.] : Warner Bros., 2006.

Candela Peña, millor actriu principal Aquesta és la història de dues prostitutes: Caye, de

gairebé trenta anys i Zulema que és dolça i fosca i viu dia

a dia l'exili forçós de la desesperació. Quan es coneixen

quasi arriben a enfrontar-se: són moltes les noies

espanyoles que veuen amb recel l'arribada d'immigrants

a la prostitució. Caye i Zulema es fan amigues quan

comprenen que, en definitiva, les dues trontollen en la mateixa corda fluixa.

Siete meses de billar francés. [S.l.] : Universal, 2009.

Maribel Verdú, millor actriu principal En assabentar-se que el seu pare ha caigut malalt, Ángela (Maribel Verdú) i el seu fill Guille van

a veure’l a la ciutat. Quan arriben, Charo (Blanca Portillo), l'amant de Leo, posa a Ángela al

corrent de la situació ruïnosa que travessa el negoci del seu pare: un local en el qual s'alineen

set taules de billar. Ángela decideix llavors intentar treure a flotació.

Biutiful. Madrid:

Universal, 2011. Javier Bardem, millor

actor principal

Retrat de la vida d'Uxbal:

pare abnegat i fill

desemparat. Intermediari de

l'ombra. Pròxim als

desapareguts. Atret pels

fantasmes. Sensible als

esperits. Supervivent al cor

d'una Barcelona invisible.

Sentint que la mort li ronda,

intenta trobar la pau,

protegir els seus fills, salvar-

se a si mateix. La història

d'Uxbal és senzilla i

complexa, igual que les

nostres vides d'avui.

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 10

Vicky, Cristina, Barcelona. [S.l.] : Warner, 2008.

Penélope Cruz, millor actriu de repartiment

Vicky (Rebecca Hall) i Cristina (Scarlett Johansson) són dos joves nord-americanes que van a Barcelona a passar unes vacances d'estiu. Vicky és sensible, racional i té intenció de casar-se; Cristina és apassionada i busca aventures emocionants, en realitat, no sap molt bé el que vol, però sap perfectament el que no vol. A Barcelona, les dues es veuen embolicades en una relació poc convencional amb Juan Antonio (Javier Bardem), un conegut pintor vinculat sentimentalment al seu tempestuosa exdona María Elena (Penélope Cruz). La voz dormida. [S.l.] : Warner Bros, 2012.

Ana Wagener, millor actriu de repartiment; María León, millor actriu

revelació En plena postguerra, Pepita (Maria León), una jove cordovesa, abandona el seu poble i viatja a Madrid per estar a prop de la seva germana Hortensia (Inma Cuesta) que està embarassada i a la presó. Un cop a la capital, s'enamora de Paulino (Marc Clotet), un valencià de família burgesa que segueix lluitant a les muntanyes de la serra de Madrid.

Yo, también. Barcelona : Cameo, 2010.

Lola Dueñas, millor actriu principal Daniel (Pablo Pineda), un jove sevillà de 34 anys, és el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari. Comença la seva vida laboral a l'administració pública on coneix a Laura (Lola Dueñas), una companya de treball sense discapacitat aparent. I s'enamora d'ella.

Las 13 rosas. Madrid : Sony, 2008.

Jose Manuel Cervino, millor actor de repartiment Las 13 rosas narra la història d'unes joves condemnades a mort per un tribunal militar per un

delicte que no havien comès. Detingudes al mes d'acabar la guerra, van patir durs interrogatoris

i van anar a parar a la presó madrilenya de Ventas. Les recluses les van batejar com 'les

menors', que pensaven que només passarien uns anys a la presó i van acabar sent acusades

d'un delicte de "adhesió a la rebel·lió", per reorganitzar la JSU i per intentar un atemptat contra

Franco. Un tribunal militar les va condemnar a mort i van ser afusellades la matinada del 5

d'agost de 1939.

Mira’m: PEL·LÍCULES AMB GOYA 11

Hi ha autors que, potser sense voler-ho, han escrit obres de ficció que poden oferir-nos pautes per a sentir-

A continuació us propsem unes quantes pel·lícules que han estat premiades amb el Goya la millor guió. Es tracta de premis concedits tant a guions originals com a guions adaptats.

Las aventures de Tadeo Jones. Madrid :

Paramount, 2012. A causa d'un malentès, a Tadeo, un paleta somiador, el

confonen amb un famós arqueòleg i l'envien a una expedició al Perú. Amb l'ajuda del seu fidel gos Jeff, una

intrèpida professora, un lloro mut i un buscavides, intentarà salvar la mítica ciutat perduda dels Inques d'una malvada

empresa de caçatresors.

Buried. Madrid : Warner Bros, 2010.

Després de ser segrestat, Paul Conroy (Ryan Reynolds), contractista civil a l'Iraq, es desperta enterrat viu en un vell

taüt de fusta sense més armes que un telèfon mòbil i un encenedor. El telèfon podria ser l'únic mitjà que el salvés

d'aquest mortal malson. Però la precarietat de la cobertura i l'escassa bateria semblen obstacles insuperables en la seva

lluita contra el temps: només disposa de 90 minuts per a ser rescatat abans que se li s'esgoti l'oxigen.

La lengua de las mariposas. Madrid:

Sogepaq, 1999. 1936. En un petit poble gallec, Moncho, un nen de 8 anys,

s'incorpora a l'escola després d'una llarga malaltia. A partir d'aquest moment comença el seu aprenentatge del saber i

de la vida de la mà del seu amic Roque i del seu peculiar mestre (Fernando Fernán-Gómez), que els inculca

coneixements tan variats com l'origen de la patata o la necessitat que les llengües de les papallones tinguin forma

d'espiral.

Mi vida sin mi. Barcelona: Filmax, 2004.

Ann té 23 anys, dues filles, un marit que passa més temps a l'atur que treballant, una mare que odia al món, un pare que

porta 10 anys a la presó i una feina com a dona de la neteja en una universitat. Viu en una caravana al jardí de la seva

mare, als afores de Vancouver. Aquesta existència grisa canvia completament després d'un reconeixement mèdic.

Des d'aquest dia, paradoxalment, Ann descobreix el plaer de viure, guiada per un impuls vital: completar una llista de

coses per fer abans de morir.

MILLOR GUIÓ

Arrugas. Barcelona:

Cameo, 2012.

Emilio i Miguel, dos

ancians reclosos en un

geriàtric es fan amics.

Emilio, que pateix un

principi d'Alzheimer,

compta immediatament

amb l'ajuda de Miguel i

altres companys que

tractaran d'evitar que vagi

a parar a la planta dels

desnonats. El seu absurd

pla tenyeix d'humor i

tendresa el tediós dia a dia

de la residència, ja que per

a ells acaba de començar

una nova vida.

Llargmetratge d'animació

2D per a adults, basat en el

còmic homònim de Paco

Roca.

Biblioteca Can Milans

Església, 6. 08393 Caldes d’Estrac

Tel. 937 913 025 b.caldese.cm@diba.cat

http://bibliotecacanmilans.blogspot.com http://facebook.com/canmilans