1

PLA D’ACTIVITATS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

IES PUIG DE SA FONT

CURS 13-14

2

ÍNDEX

1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE pàg. 3

1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE pàg 3

1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COM EQUIP DE TREBALL pàg 3

1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU pàg 7

1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA pàg 7

1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS pàg 8

1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I SERVEIS

EDUCATIUS DEL SECTOR · pàg 8

2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYANÇA-

APRENENTATGE pàg 10

2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT pàg 10

-PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT · pàg 10

-PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE · pàg 15

-TALLER DE SUPORT . Pàg 19

-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER) pàg 30

-TALLER DE LLENGUA pàg 67

2.2. PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ: pàg 74

-ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC. Pàg 74

-ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC . Pàg 97

-OPTATIVA ESPECÍFICA: TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA I ACTIVA pàg 151

2.3. PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PRIMER NIVELL) pàg 161

-MODULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INS. ELECT. I TELEC. Pàg 161

-MODULS OBLIGATORIS GENERALS pàg 178

-FORMACIÓ LABORAL I PREVENCIÓ DE RISCOS · pàg 202

2.4. PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (SEGON NIVELL) pàg 211

-MÒDULS VOLUNTARIS: ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC (CATALÀ I CASTELLÀ) pàg 211

3.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I D’ORIENTACIÓ ACADÈMICO PROFESSIONAL · pàg 227

4.- OPTATIVA DE PSICOLOGIA (BATXILLERAT)· pàg 243

3

1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE

1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE

* Nom oficial del centre: IES PUIG DE SA FONT.

• Direcció: Ctra. Son Servera -Cala Millor, s/n 07550 Son Servera

• Telf.- 971-817396

* Nivells educatius:

1er d’ESO ........................... 7 grups

2n d’ESO ............................ 6 grups + 1 d'escolarització compartida

3er d’ESO ........................... 4 grups + 1de diversificació

4t d’ESO ............................. 4 grups + 1 de diversificació

1er de Batxiller ................... 3 grups

2n de Batxiller .................... 2 grups

PQPI 1r nivell.................. ... 2 grups (Cuina i instal.lacions electrotècniques i telecomunicacions)

PQPI 2n nivell..................... 1 grup

1r CFGM de Tècnic en cuina ....... 1 grup

2n CFGM de Tècnic en cuina........ 1 grup

*Nº professorat: 82

*Nº alumnes: aprox. 750 alumnes

Aquest any funcionarà el Pla de suport d'atenció alumnat nese (per alumnat amb NEE i DEA), el programa

de Diversificació Curricular (un grup de 3er i un altre de 4t), el programa de qualificació professional inicial

(un grup d’instal.lacions electrotècniques i telecomunicacions i un de Cuina de primer nivell i un grup de

mòduls voluntaris de segon nivell), el programa d'atenció per a l'alumnat NESE per HE / CP ( taller de suport

a 1r, 2n d’ESO) i el programa d’Acollida Lingüística per alumnat NESE per IT (Taller de llengua, aula

d’acollida i suport lingüístic a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO), A més, segueix en funcionament el programa

d’intervenció socioeducativa d'escolarització compartida (PISE amb l’Ajuntament de Son Servera i ALTER

amb l'Ajuntament de Sant Llorenç).

1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COM EQUIP DE TREBALL

La composició del departament és la següent:

• Dues orientadores educatives: Rosa Maria Albertí i Mª Antònia Palou (cap de departament).

• Dues professores de Pedagogia Terapèutica: Dolores Botella i Sebastiana Sabater

4

• Una professora d’Audició i Llenguatge: Teresa Maria

• Professora ACT ( diversificació): Petra Miquel Artigues ( coordinació de segon cicle ESO)

• Professor ASL (diversificació):Julen Adrián G.

• Professor d’àmbit pràctic: Pep Cladera.

• Professora AD : Antònia Ferrer.

• Professor ASL (palic): Josep Peiró

• Professor Mòduls obligatoris específics (PQPI-Instal.lacions electrotècniques i telecomunicacions):

Tomeu Pons

• Professora Mòduls obligatoris generals (PQPI): Maria Arenas

Les hores de reunió dels membres del departament són els dijous a 5a hora (orientadores, professorat PQPI,

professor ASL (palic), professorat AP i AD) i dimarts a 3a hora (orientadores, professorat ACT i ASL de

diversificació, professorat de PT i AL).

El cap d’estudis general assistirà a la reunió del dijous per tractar assumptes de caràcter pedagògic i d’àmbit

general al centre.

Entre els temes que ens ocuparan part de les reunions de coordinació, podem destacar:

• Programació de les activitats del departament

• Avaluació i revisió de les activitats programades

• Atendre demandes d’orientacions i suports per alumnes concrets

• Informar d’aspectes tractats a la CCP, a la reunió d’equip directiu i d’altres reunions que siguin

competència del DO

• Prendre decisions comunes respecte a termes que afecten a tot el departament

• Distribució de tasques burocràtiques

Serà la Cap de Departament l’encarregada d’assegurar el compliment d’aquestes reunions mitjançant

l’establiment d’una ordre del dia i el calendari regular de reunions. Així mateix, es realitzarà l'acta de cada

una de les reunions efectuades .

Els membres del departament que són tutors assisteixen a les diferents reunions de tutors de nivell del

centre.

El professorat de suport assisteixen a les reunions dels diferents departaments relacionats amb la seva

tasca. Aquest curs no ha estat possible que el professorat d'àmbit hi pugui assistir, el que dificulta la

coordinació del programa de diversificació.

1.2.1. Pla de feina del departament

D'acord amb la normativa vigent de les orientacions del Servei d’Innovació Educativa i les Instruccions

específiques per al departament d’Orientació dels centres d’Educació Secundària per al curs present, el pla

d'activitats del departament d'Orientació ha de referir-se en concret a tres àmbits:

- Suport al procés d'ensenyament-aprenentatge.

- Suport al Pla d’orientació acadèmica i professional.

- Suport al Pla d’acció tutorial.

La nostra feina com a departament col·laborador per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, en

general, fa que posem en marxa una sèrie de programes complementaris al procés ordinari d’ensenyament.

5

La programació més detallada de cada un d’ells quedarà recollida en el punt 2: “Suport al procés

d’ensenyament-aprenentatge. Mesures d’atenció a la diversitat”.

El repartiment de la feina entre els diferents membres del departament queda configurada de la següent

manera:

El professorat d’àmbit tindrà al seu càrrec els grups de Diversificació (un grup de 3er i un grup de 4t) :

1. Professora Àmbit Científic-Tecnològic:

• ACT de diversificació de 3r i 4t

• Tutoria al grup de 4t de Diversificació

• CCSS i CCNN al grup PISE

• Formació laboral i prevenció de riscos de PQPI d'intel.lacions elèctriques i telecomunicacions

• Coordinació de segon cicle d'ESO

2. Professor Àmbit Sociolingüístic:

• ASL de diversificació de 3r i 4t

• Tutoria al grup de 3r de Diversificació

• Formació laboral i prevenció de riscos de PQPI de cuina

Els professors del programa de qualificació professional inicial (PQPI) es distribuiexen en:

• La professora del mòduls obligatoris generals realitza el seu horari en el mòdul de comunicació

(de l’àmbit de comunicació), l’àmbit social i l’àmbit científic del PQPI d’instal.lacions electrotècniques

i telecomunicacions i de cuina)

La profesora del mòdul de llengua inglesa (de l’àmbit de comunicació) pertany al departament

´anglés i la programació s’inclou a n’aquest departament.

• El professor dels mòduls obligatoris específics del PQPI d’Instal·lacions electrotècniques i

telecomunicacions és també tutor del grup i a més realitza un EA a un grup de tercer i un grup de

segon d’ESO (3C, 2F)

El professor de cuina pertany al departament de la família professional CFGM i per tant la seva

programació anirà inclosa a n’aquest departament)

Les professores de Pedagogia Terapèutica tenen al seu càrrec alumnes NESE associades a NEE

i DEA. La seva feina se centrarà en donar suport als alumnes i al professorat que els atén (coordinacions

entre els diferents departaments). Les hores de les professores de Pedagogia Terapèutica es repartiran entre

diferents suports dins i/o fora de l’aula (segons les característiques del grup i de l’alumne). Es prioritzaran els

suports dins l’aula per rentabilitzar les hores de dedicació a aquells alumnes ja valorats. A més una

professora realitza un EA a un grup de primer d’ESO (1E) i l’altra profesora ho fa a un grup de tercer d’ESO

(3E).

Els suports realitzats per la professora d’audició i llenguatge aniran destinats a aquells alumnes

amb NEE i amb DEA, dins o fora de l’aula ordinària. A més complirà horari amb un EA a un grup de segon

d’ESO (2E)

El Taller de suport als alumnes nese per CP/HE (compensació educativa) es torna a organitzar

6

seguint les pautes i propostes del curs passat. Els alumnes NESE per CP/HE estan dispersos per tots els

grups de 1r, 2n i de 3r d’ESO. Enguany continuarem incloent als alumnes repetidors de 1r d’ESO què, degut

a les seves característiques curriculars, comportamentals i socials, s’ha decidit incloure en el programa com

una mesura complementària més. De moment, i degut a la manca de professorat suficient per poder cobrir

totes les hores necessàries per aquest tipus d’alumnat, prioritzarem els horaris d’aquells alumnes amb els

que ja vàrem començar a fer feina el curs passat i que es proposar la seva continuació a les juntes

d’avaluació i reunions d’equips educatius. Podran incorporar-se nous alumnes amb el recolzament de l’equip

educatiu actual. Els alumnes disposaran d’un horari compartit entre les classes ordinàries i l’aula del taller de

Compensatòria. La quantitat d’hores de sortida depèn de cada cas i de les possibilitats horàries del taller.

Aquest curs, els alumnes de l’agrupament específic de PISE/ALTER realitzaran quatre hores al taller de

compensatòria. Hem de remarcar que l’objectiu bàsic de la feina que es realitzarà amb aquest alumnat és

aconseguir crear hàbits i competències socials (en la majoria dels casos) i no de manera prioritària, la

recuperació a nivell curricular (no hem d’oblidar que aquest alumnat ja ha fracassat dins un sistema ordinari i

presenta un clar rebuig cap a ell).

Aquest curs, com en cursos anteriors, ens marcarem com un dels objectius prioritaris intentar involucrar a les

famílies en el procés educatiu dels seus fills/filles.

La professora AD hi dedica quasi la totalitat del seu horari al taller ( alumnes de primer cicle i alumnes

PISE/ALTER) a més d’un EA a un grup de quart d’ESO (4A) i dues hores de suport dins l'aula ordinària de

matemàtiques ( 1r ESO) i una de suport dins l'aula de ciències naturals ( 2n ESO). El professor AP realitza

un EA a un grup de quart d’ESO (4D) , l'optativa d'Iniciació a l'Electricitat als grups de tercer d'ESO i la resta

d’horari es fa al taller.

Continuarem amb el Taller de Llengua i Cultura ( alumnes nese IT), segons les directrius aprovades

en el PALIC (veure document de referència inclòs al PCC).

Es formarà un grup de Taller de llengua per aquells alumnes procedents de llengües no romàniques i/o què

no dominen cap de les dues llengües oficials a la comunitat. La dedicació del professor ASL serà de 13

hores. La resta d’horaria d’atenció del taller serà de professorat del Departament de Català.

L’objectiu principal plantejat amb l’alumnat que formi part d’aquest programa és que pugui

reincorporar-se, el més aviat possible, al ritme normal de classes del seu grup i integrar-se en la dinàmica

general de l’aula, del centre i de l’entorn.

Com a característica a destacar, hem de dir que els alumnes susceptibles d’entrar en qualsevol

modalitat del programa, estan repartits per tots els grups dels diferents nivells, la qual cosa dificulta

considerablement els horaris dels alumnes i l’atenció més individualitzada per part del professorat del Taller i

Aula d’Acollida.

La resta d'horari del professor ASL es dedica a la tutoria del grup de mòduls voluntaris ( PQPI segon

nivell) i realitza , del àmbit de comunicació, el mòdul de català i castellà.

Les tasques encomanades a les orientadores es distribuiran de la següent manera:

Mª Antònia Palou (Cap de Departament): totes les tasques d’orientació del segon cicle, PQPI, CF i

7

Batxillerat, Psicologia de segon de Batxillerat.

Rosa Albertí: totes les tasques d’orientació del primer cicle d’ESO; Transició a la vida activa i adulta de 3r de

diversificació i EA a un grup de primer ESO (1C).

Les dues continuaran mantenint una coordinació amb els Serveis Socials de Son Servera i de Sant

Llorenç, seguiment de l’absentisme, derivació a diferents programes, atenció individual a alumnes i famílies i

la coordinació amb UCSMIA .A més a més, tindran hores de coordinació amb els coordinadors de cicles.

La resta de funcions del departament (reunions d’àmbits, resta de coordinacions, atenció al professorat,

alumnat, pares, participació a les reunions d’equips educatius i juntes d’avaluació...) es realitzaran de

manera conjunta, sota la supervisió de la cap de departament.

L’atenció psicopedagògica als alumnes es derivarà cap a les orientadores i es farà de forma

individual. El departament disposa d’un full de derivació que tenen tots els tutors del centre, per tant, aquesta

figura recull totes les informacions i, si cal, es deriva a les orientadores. A partir d’aquí es valora la necessitat

o no de valoració i/o intervenció

La tutoria individual es tornarà a posar en marxa aquest curs ( encara que hi ha menys disponibilitat

horària del professorat) Estarà oberta no tan sols als alumnes amb problemes de comportament i/o

absentistes sinó que també s’aplicarà a l’alumnat nouvingut (tasques de seguiment, reforç escolar, personal,

contacte familiar...).

1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU

Els contactes s’estableixen, casi sempre, director/cap d’estudis amb la cap de departament. Això no

significa l’exclusió de la resta de membres del departament en el contacte amb l’equip directiu sinó què, per

poder complir les tasques assignades a cadascú, es podrà fer els contactes necessaris.

En aquestes reunions es tractaran, principalment, tots aquells temes referits a qüestions

pedagògiques del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, seguiment dels diferents plans de

treball que, amb caràcter general, es desenvolupen al centre, qüestions sorgides a les reunions de tutor...

Aquest també es prioritzarà la dinamització de l’adaptació i aplicació dels nous currículums i la seva

incorporació al Projecte Curricular de les diferents etapes del centre.

Les reunions es duran a terme els dimecres a 5a. hora.

Hem de destacar que aquest curs mantenim les coordinacions dels dos cicles amb caps d’estudis i

orientadores (dimecres a 1a hora) i que també s’establiran reunions periòdiques de les orientadores amb els

caps d’estudis adjunts pertinents.

1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Dins d’aquest àmbit de treball, ens centrarem en les funcions adjudicades en el Reglament de

Centres. La cap de departament pertanyerà a la CCP, com a cap de departament i com a orientadora, i

tractarà de desenvolupar les tasques pròpies d’aquest àmbit: aspectes pedagògics del currículum, mesures

8

d’atenció a la diversitat, posada en marxa dels documents que formen part del PCC, pla de millora de

l’atenció tutorial... Les reunions de CCP es contemplen els dimarts a 6a hora. La periodicitat de les reunions

les marca l’equip directiu.

Si per qualque motiu concret s’han de tractar temes específics del primer cicle de l'ESO, assistirá

l'orientadora de primer cicle ESO a la CCP.

1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS

El model de treball que tractarem d’assolir, estarà basat en una coordinació horitzontal dels equips

(s’intentarà adjudicar en blocs les àrees d’ESO), encara que també tractarem d’aconseguir una coordinació

vertical (dins dels propis departaments).

El DO assistirà als Equips Educatius per a les qüestions pedagògiques que es plantegin, així com en

la seva gestió i coordinació. A la fi de realitzar millor el seguiment, els membres del DO assessoraran sempre

els mateixos equips educatius. En aquestes reunions s’analitza el procés d’ensenyament i aprenentatge dels

alumnes quan a normes de funcionament dels grups, el treball dels objectius expressats en termes de

capacitats prenent com a referència el cicle i no només el curs, el seguiment de les ACS que prèviament es

treballen a les reunions de departaments didàctics, etc... Dels temes tractats i dels acords presos, els

responsables de coordinació de la reunió prendran nota i serà el punt de partida per a la següent reunió.

Es preveuen reunions periòdiques dels equips, sempre amb la col·laboració de caporalia d’estudis i

el nostre departament. Aquestes reunions es convocarien, generalment, els dimarts a 6a hora.

1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I

SERVEIS EDUCATIUS DEL SECTOR

1.6.1.- Relació amb els centres de Primària

La relació amb aquests centres es preveu més intensa a partir del 2n i 3er trimestre perquè es transmetrà la

informació més significativa dels alumnes que s’incorporaran a 1r d’ESO el següent curs. Durant el primer

trimestre, els contactes aniran dirigits, sobretot, a posar en contacte a tutors i acabar de concretar i passar

informació de determinats alumnes. També tindrem una major relació amb aquells casos d’alumnes amb

nese . (derivats dels orientadors de primària ). Altres temes sobre els que s’intentarà informar, faran

referència als diferents programes del centre, models de traspàs de informació referida als alumnes que

arribaran al nostre centre, visites dels nous alumnes al final de curs, etc.

Els centres de Primària que estan adscrits al nostre institut i amb els que tindrem major contacte, son:

* CP Na Penyal ( Cala Millor ).

* CP Jaume Fornaris ( Son Servera ).

* CP Punta de N’Amer ( Sa Coma ).

1.6.2.- Amb els centres de Secundària.

La nostra actuació amb altres instituts se centrarà en l’intercanvi d’experiències, materials, resolució de

9

casos, programes novedosos, suport tècnic...

Així mateix es donarà informació sobre l’oferta educativa en el centre (Batxillerats, Cicles Formatius de Grau

Mitjà i Superior, PQPI...).

Traspàs d'informació d'aquells alumnes dels centres d'origen

1.6.3.- Altres institucions

La relació del nostre departament amb altres institucions de la zona, la podríem resumir en contactes amb:

- Equip d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica del Sector/ Orientador de Primària.

Els contactes es faran via professores PT i tutors de primària i/o l’orientadora adscrita al primer de l’ESO

conjuntament amb la cap d’estudis adjunta. L’objectiu és el traspàs de informació dels casos revisats pels

professionals dels Equips i DO. Es faran a mida que sigui necessari (sobretot, a partir del tercer trimestre).

- CPR de Manacor.

Per promoure activitats de formació i perfeccionament, sobre tot, en la funció tutorial o adaptacions

curriculars, que tractarem de fomentar entre el professorat del centre. La distribució de la informació es farà

mitjançant el/la representant del centre en el CEP.

– Ajuntament.

Aquesta relació estarà basada, principalment, en l’intercanvi de informació sobre activitats extraescolars,

difusió de informació educativa,... També ens mantindrem en contacte amb l’Oficina de Informació Juvenil i

els Serveis Educatius Municipals.

- Serveis Socials dels Ajuntaments de la zona:

L’objectiu principal d’aquest contacte és l’intercanvi de informació sobre alumnes que pertanyen al centre i

que són atesos per dits serveis, així com la col·laboració i seguiment de les intervencions que es realitzin per

part d’aquest servei o de l’institut.

Es realitzaran les coordinacions setmanals amb les orientadores des dels serveis de Son Servera com de

Sant Llorenç. Una hora serà el dilluns a 3a hora: Sant Llorenç (segon cicle) i Son Servera ( primer cicle) i els

dijous a 4a hora : Sant Llorenç ( primer cicle) i Son Servera ( segon cicle)

Aquest curs continuarem amb el Programa d’Intervenció Socio-educativa (PISE i ALTER) en aquells casos

que poden tenir un cert èxit, amb agrupament específic o sense. Aquest curs la treballadora social de Son

Servera i la de Sant Llorenç prendran part amb dues hores d’atenció al grup específic de PISE/ALTER.

També venen a la coordinació setmanal de l'agrupament de PISE/ALTER amb tot l'equip educatiu.

- Conselleria de Sanitat. PAC de Son Servera

Ens ajudaria al desenvolupament de programes com: sexualitat, drogues, salut,... i /o consultes puntuals de

malalties que sofreixen alguns alumens del nostre centre.

- Consell Insular ( Joventut, Cultura, Esports ,...).

-Unitat de Salut Mental de Manacor (en casos d’atenció psicològica). UCSMIA

El seguiment dels casos derivats o que estan en tractament els realitza l’orientadora, generalment via email .

-Serveis Educatius de Son Servera

Informació del Centre Universitari de Son Servera, seguiment dels alumnes que provenen del PQPI

Entitats, oferta educativa, etc.

10

2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL

PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE

2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT

2.1.1.PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT

Sebastiana Sabater Simó / Mª Dolores Botella Barranca

INTRODUCCIÓ

El pla d’actuació de l’equip de suport (PTs), té com a finalitat facilitar que l’escola sigui un àmbit

inclusiu, pretén facilitar una resposta educativa a les característiques personals dels alumnes respectant les

seves diferències individuals i ritmes d’aprenentatge, d’aquesta manera es contribueix al desenvolupament

de les seves capacitats.

L’elaboració del Pla d’actuació de l’equip de suport ha d’anar lligada a l’actuació del centre. Es farà

en funció dels trets d’identitat del centre, així com dels objectius pedagògics i metodològics.

L’acció educativa d'aquest Pla s’ha de dissenyar tenint en compte la diversitat d’interessos, de

capacitats o qualsevol altra condició personal o social de l’alumnat, de forma que el seu desenvolupament

sigui accessible i pertinent per a tots ells. Tots el professorat ha d’assumir la responsabilitat del progrés de

tots els alumnes sense exclusions.

L’objectiu del Pla és desenvolupar al màxim les capacitats dels alumnes NESE.

MESTRES DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA

La finalitat dels suports que ofereixen els mestres especialistes en pedagogia terapèutica (PT) en els

centres docents ordinaris, és la de proporcionar a l’alumnat amb necessitats educatives especials el progrés

en l’adquisició de les capacitats establertes en el currículum de l’etapa i la seva participació de les activitats

generals de les aules ordinàries i del centre.

Els mestres PT prioritzaran l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

El Departament d’Orientació disposa de dues places de pedagogia terapèutica (Sebastiana Sabater

Simó i Ma Dolores Botella Barranca).

ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT

Per tal d’optimitzar el suport directe a l’alumnat ens hem distribuït les àrees de la següent manera:

Ma Dolores Botella Barranca: àrees de matemàtiques i ciències naturals.

11

Sebastiana Sabater Simó: àrees de castellà i ciències socials.

La mestra d’AL s’encarrega de fer suport a l’àrea de català.

Els recursos personals de suport s’organitzaran amb l’objectiu d’aconseguir el grau màxim d’eficiència

i evitar interferències i duplicats amb l’excepció dels casos en què actuïn sobre el mateix alumne els mestres

especialistes d’audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica.

El suport indirecte es coordinarà participant en les reunions setmanals dels diferents departaments:

Català, Castellà, Matemàtiques, Naturals i Socials.

Prioritzarem el suport a les àrees instrumentals ja que faciliten l’accés als aprenentatges de la resta

d’assignatures.

La majoria d’hores el suport es realitza a dins l’aula ordinària. Encara que cal dir que les hores

d’atenció directa amb l’alumnat, així com la modalitat de suport variarà en funció de les necessitats tant dels

alumnes NESE, els grups-classe o les propostes dels tutors i professors dels equips educatius.

La relació de l’alumnat amb NESE és la següent:

CURS Nº D’ALUMNES

1r 7 alumnes amb NEE

24 alumnes NESE2n 4 alumnes NEE

20 alumnes amb NESE3r 1 alumne amb NESE

PQPI cuina 1 alumne amb NEE

OBJECTIUS CURS 2013-2014

Els objectius que ens hem proposat treballar i intentar assolir durant aquest curs estan dirigits cap a tres

àmbits: centre, família i alumnes.

• Col·laborar en el desenvolupament global de l’alumnat.

• Intervenir directament amb l’alumnat, prioritzant el suport dins l’aula.

• Donar suport al professorat (coordinant-nos) de manera que pugui desenvolupar la seva programació a

l’aula, tot adaptant-la a les diferents necessitats que presenti l’alumnat.

• Col·laborar en l’elaboració i revisió de les Adaptacions Curriculars.

• Recollir i analitzar la informació sobre l’alumnat nou amb NESE.

• Tractar d’implicar a les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.

• Col·laborar amb els recursos de l’entorn (serveis externs: Serveis Socials,...).

• Col·laborar amb l’equip directiu del centre.

Aquests objectius es concreten en els grans àmbits d’intervenció: en relació al centre, a l’alumnat i la família.

12

En relació al centre:

- Elaborar el pla d’actuació anual.

- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals del centre (PEC, PCC, plans anuals,…).

- Establir la modalitat de suport, prioritzant el suport dins l’aula. Fixar l’horari i procediments de coordinació.

- Potenciar, facilitar i coordinar la intervenció amb el DO i els serveis externs.

- Col·laborar participant activament en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’ACI de

l’alumne amb NESE

- Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques que facilitin la resposta a la

diversitat de l’alumnat.

- Orientar i facilitar la recerca i/o elaboració de materials curriculars per treballar el desenvolupament de les

capacitats de l’alumnat.

- Col·laborar mitjançant l’observació dins l’aula, en la detecció i l’anàlisi de les necessitats educatives de

l’alumnat.

- Participar en l’avaluació/promoció i la modalitat educativa de l’alumnat amb NESE i l’orientació en relació

amb la sortida del centre.

- Realitzar l’avaluació inicial. Primera presa de decisions sobre el tipus i grau d’adaptacions curriculars

necessàries.

En relació a l’alumnat:

Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervindrà amb l’alumnat amb

necessitats educatives especials tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà

majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos en que

s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en

períodes determinats de la jornada.

- Recollida i revisió de la informació sobre l’alumnat NESE.

- Potenciar el treball d’aquelles capacitats, necessàries pel desenvolupament personal, establertes com a

prioritàries a l’adaptació curricular.

- Seleccionar materials adaptats a les NEE i reorganitzar el centre de recursos.

- Elaborar materials adaptats a les NESE.

- Donar suport directe als alumnes amb NESE, preferentment dins l’aula.

- Activitats encaminades a facilitar la integració social dels alumnes NESE en el seu grup i en la vida escolar.

En relació a les famílies:

- Orientar i col·laborar amb les famílies dels alumnes que rebin suport a fi d’aconseguir una major

col·laboració i implicació.

– Assessorar sobre la transició a la vida professional i adulta

13

TASQUES CURS 2013-2014

Relació de tasques a desenvolupar durant el curs.

1. A principi de curs:

- Revisar els expedients dels alumnes que van rebre atenció de l’equip durant el curs anterior.

- Documentar-se sobre el tipus d’alumnat amb que s’ha de treballar.

- Analitzar la informació recollida.

- Elaborar el pla d’actuació anual de l’equip de suport, una vegada conegudes les necessitats de cada

alumne.

- Organització del suport de forma flexible.

- Revisar, seleccionar i requerir material. Reorganització i difusió de material.

- Preparar el lloc on s’ha de treballar (equipar-lo, reorganitzar-lo,...).

- Entrevistar-se amb les famílies i implicar-les en l’educació dels seus fills.

- Participar en l’avaluació inicial.

- Definició dels criteris d’avaluació i promoció.

- Observació a l’aula amb la pertinent recollida d’informació. Elaboració i revisió dels DIAC.

2. Durant tot el curs:

- Coordinar-se amb els professors i assessorar-los. Unificar criteris i actuacions. Treball cooperatiu i en

equip.

- Adaptació de les activitats i materials prevists pel grup-classe a les NESE dels alumnes.

- Assessorar a les famílies.

- Coordinar-se amb els serveis externs.

- Intervenir amb els alumnes.

- Realització i transmissió de demandes al D.O.

- Col·laboració en el procés d’avaluació psicopedagògica.

- Informar al claustre sobre els alumnes amb necessitats educatives especials i les seves necessitats.

(Reunió dels Equip Educatius)

- Fer propostes de formació permanent del professorat.

- Col·laborar amb els professors en l’elaboració, avaluació i seguiment del Document Individual d’Adaptació

Curricular (DIAC).

- Ajudar a l’equip docent a elaborar pautes que ajudin en la integració.

- Participar en les reunions dels departaments.

- Entrevistes personals periòdiques, juntament amb el tutor-a amb les famílies.

- Entrega trimestral d’informes.

3. A final de curs:

- Participar en l’avaluació i promoció dels alumnes que reben suport per part de l’equip.

- Avaluar el pla d’actuació anual de l’equip de suport.

- Elaboració de la memòria final de curs.

14

INDICADORS CURS 2013-2014

Relació d’indicadors que s’utilitzaran per avaluar el Pla a final de curs

A l’hora d’avaluar el Pla es tindran en compte els següents indicadors:

1.Funcionament de l’equip de suport

2.Tasques de coordinació amb els professors

3.Elaboració i execució de les ACIs

4.Avaluar el grau de satisfacció de les famílies

A final de curs es redactarà una memòria que serà el document que recollirà l’avaluació del treball

desenvolupat en funció d’aquest pla d’actuació.

Ha d’incloure la revisió de cada apartat del pla d’actuació per indicar si s’han dut a terme o no tots els

aspectes esmentats. La memòria s’inclourà a la memòria del centre.

Aquesta avaluació ens servirà de base per elaborar les propostes de millora per al proper curs, així com

dissenyar les modificacions pertinents en quan a l’alumnat i els recursos humans i materials.

La finalitat és facilitar a l’equip de suport l’anàlisi de la seva tasca a partir de la reflexió i el debat necessari

per a concretar les mesures que s’han de prendre per millorar l’atenció a la diversitat.

15

2.1.2.PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE

Maria Teresa Maria Fuster

Introducció

Com a equip de suport, el meu objectiu principal és atendre a la diversitat de l’alumnat, juntament amb la

resta dels professionals que fan feina al Centre i amb la col·laboració de les famílies dels nostres

alumnes. Per dur a terme aquesta tasca tendré en compte els principis de NORMALITZACIÓ (utilització

dels recursos ordinaris del centre), INTEGRACIÓ (l’atenció es procurarà dins l’aula) i

INDIVIDUALITZACIÓ (cal atendre a cada persona segons el seu grau de desenvolupament, evolució i les

seves característiques personals ).

El Centre disposa amb un equip de suport, dins el qual es situa la mestra/e d’audició i llenguatge,

que col·laborarà amb els professors, pares, alumnes i serveis externs amb l’objectiu d’aconseguir que es

pugui fer efectiva l’atenció a tots els alumnes que ho necessiten.

A partir de les Orientacions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació, per al curs 2013/2014, la

finalitat del suport que ofereix la professora especialista en AL és prioritzar l’atenció logopèdica als alumnes

amb deficiència auditiva i trastorns de la comunicació, la parla i el llenguatge, tant a nivell oral com escrit ,a

més d´oferir el suport de català i castellà a tots els nins que estan dins el programa de suport (DEA, NESE,

NEE, IT .....).

L’objectiu és proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per a l’adquisició de les capacitats

establertes en el currículum i facilitar-li l’accés per a la participació de les activitats generals de les aules

ordinàries i del centre.

Els alumnes amb ANEE vénen diagnosticats per l’Equip d’Orientació Psicopedagògica del Centre de

procedència on varen cursar l’etapa d’Educació Primària o pel EOEP de zona; o també es pot donar el cas

de què durant el curs sorgeixin alumnes amb necessitats d’audició i llenguatge .

En aquest curs 2013/14 la major part dels alumnes que necessitaran atenció logopèdica i suport a

l`àrea de català i de castellà es troben distribuïts en els següents cursos:

− A) 27 alumnes de 1r d'ESO .

− B) 19 alumnes de 2n d'ESO.

− C) 1 alumnes de 3r d'ESO.

− D) 2 alumnes de 4t d’ESO i un altre que pertany al programa PQPI

− E). Cal tenir en compte els nous casos que vagin sorgint al llarg del curs.

D’aquesta manera els alumnes normalment surten de la seva aula a una altra amb condicions

ambientals i materials adients per poder fer feines de reeducació logopèdica, o en determinats casos la

mestra d’AL entra dins l’aula i fa feina amb un grup flexible, en principi heterogeni, on es troben els nins que

tenen dificultats de llenguatge oral o escrit.

16

INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA

Les necessitats de cada un dels alumnes són les que marcaran les pautes d’actuació i per això

s’elaboraran els programes, segons el tipus d’afectació.

Programes de reeducació logopèdica:

Basant-nos en les dificultats que presenten els nostres alumnes a l’àrea de comunicació farem una

proposta d’intervenció on proposarem una sèrie d’objectius per treballar amb l’alumne, els quals seran

orientatius, ja que s’aniran modificant a mida que anem els aconseguint o no.

Retard del llenguatge:

--- Estimulació del llenguatge oral: dirigit i espontani.

--- Discriminació sonora i exercicis d’atenció.

--- Correcció fonètica i adquisició de nous fonemes.

--- Correcció i adquisició de nou vocabulari (camps semàntics) i integració en el seu llenguatge habitual.

--- Correcció gramatical. Estructuració de frases simples i integració en el llenguatge habitual.

Dislàlies:

--- Correcció fonètica.

--- Exercicis d’articulació i vocalització.

--- Integració dels fonemes treballats en el seu llenguatge habitual. Manteniment i generalització dels

aprenentatges.

Disfèmies:

--- Reducció de la freqüència i severitat de la disfèmia

--- Reducció de la conducta d’evitació.

--- Reducció de la por a parlar.

--- Reducció d’actituds, creences, pensaments que interfereixen en la fluïdesa.

--- Augmentar la freqüència de parlar i les relacions socials dins la seva aula.

--- Augmentar la parla fluïda (augmentar el control sobre el seu propi cos i autorelaxar-se).

--- Ajudar al nin amb disfèmia a prendre les seves decisions terapèutiques i per tant adquirir consciència

de les seves pròpies necessitats.

Problemes de tonicitat de l’aparell buco-fonatori:

--- Exercicis d’articulació i vocalització.

--- Exercicis de respiració i relaxació.

--- Exercicis de moviments buco-facials.

Trastorns de lectoescriptura (dislèxia):

--- Discriminació i identificació fonètica.

17

--- Exercicis de lateralitat i orientació espacial.

--- Relacionar fonemes, grafies i conceptes.

--- Exercicis de comprensió lectora.

--- Estructuració de frases.

Altres problemes associats (dificultats d’aprenentatge, dèficit d’atenció impulsivitat...)

Seran treballats conjuntament amb els aspectes anteriors.

--- Exercicis d’atenció auditiva.

--- Exercicis d’atenció visual.

--- Adquisició d’habilitats bàsiques per a la comunicació.

Dificultats per poder aconseguir els objectius mínims a l`àrea de català i castellà establerts per

això és necessari fer un reforç dins l´aula:

-Adaptant els exercicis del llibre per poder aconseguir els objectius mínims.

-Preparar material més específic per aquests nins.

-Ajudar-los a resumir i fer esquemes per facilitar-los el seu procés d´ensenyança-aprenentatge.

-Fent les adaptacions pertinents de manera individualitzada als alumnes que ho necessitin.

-Adaptar la metodologia al seu nivell currricular.

Degut a que la intervenció de logopèdia requereix d’un ambient concret, sense interferències, la

majoria d’actuacions es faran fora de l’aula, individualment o en petits grups segons les necessitats de cada

alumne en concret. El seu programa reeducatiu es farà a partir de l’avaluació de les dificultats de l’alumne i

es revisarà a mida vagi avançant en els seus aprenentatges.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Les actuacions de l’especialista en audició i llenguatge s’organitzen en tres àmbits: alumnat,

tutors/es (incloent la relació amb les famílies) i Centre (com a comunitat educativa).

ALUMNAT

--- Realitzar una tasca informativa i preventiva amb l’objectiu de aconseguir la màxima col·laboració per

part de l’alumne.

--- Potenciar la participació dels alumnes dins l’aula per tal de treballar els aspectes funcionals del

llenguatge, aconseguint així l’objectiu de generalització dels aprenentatges, mitjançant el qual podem avaluar

si ha superat les seves dificultats a nivell comunicatiu.

--- Desenvolupar l’atenció logopèdica que es proposi dins el marc curricular de l’alumne, duent a terme els

objectius plantejats a principi de curs.

TUTOR/ES I FAMILIES

--- Assessorar i col·laborar amb els pares i mares.

--- Col·laborar en la detecció i valoració dels problemes del llenguatge a nivell oral i escrit, i fer les

derivacions oportunes als especialistes, si cal.

18

--- Proposar un pla d’actuació davant les dificultats del nostres alumnes.

--- Establir formes d’actuació coordinades amb els altres membres de l’equip de suport.

--- Assessorar i arribar a acords sobre les activitats i situacions que potencien les habilitats lingüístiques i

de comunicació (sistemes alternatius de comunicació, ajuts tècnics i tecnològics...).

--- En relació a les famílies: orientar i unificar les pautes d’actuació família-Centre.

CENTRE I COMUNITAT EDUCATIVA

--- Establir relacions de coordinació per a l’elaboració de programes i materials.

--- Afavorir les relacions amb altres logopedes externs i altres especialistes per poder fer feina en una

mateixa línia i aconseguir intervenció comú més eficaç.

--- Fer un seguiment de l’evolució del nin i del seu entorn per tal de assabentar-nos de tot allò que pugui

influir en el seu procés d’ensenyança i aprenentatge.

-- Establir relacions de coordinació amb les mestres de suport, per poder fer un seguiment més complet

de cada un dels alumnes amb els quals treballam conjuntament.

-- Fer reunions setmanals amb els departaments de català i castellà amb la finalitat de realitzar la

programació conjunta d´aquests alumnes, les acis tant significatives i no significatives que calguin, i fer un

seguiment del seu procés educatiu al llarg de tot el curs.

RECURSOS

--- Recursos humans: les persones implicades són tots els membres de la comunitat educativa (alumnes,

pares i professors).

--- Recursos materials: disposam de recursos de caire bibliogràfic per a la intervenció en problemes

específics (llenguatge bimodal, dislèxia...) i per realitzar activitats de suport per als nostres alumnes.

També s´utititzaran les noves tecnologies ( ordinadors) com un recurs més dins l´aula de suport.

A nivell d’espai tenim un aula degudament acondicionada per poder dur a terme la reeducació

logopèdica. Ambientalment té les condicions necessàries ja que no hi ha estímuls sonors ni visuals que

puguin distorsionar les sessions; i d’altra banda hi ha recursos materials com un ordinador, un mirall i una

taula gran. A més a més tenim material fungible per poder emprar quan sigui necessari.

AVALUACIÓ.

Durant el curs es realitzaran tres informes, un per cada trimestre, per informar tant als pares, als mestres,

com els alumnes del progressos que han realitzat respecte a les dificultats logopèdiques que presenta i

sobre el seu rendiment.

Als nins/es dislèxics a l´hora de fer els exàmens es faran adaptacions no significatives i d´accés amb

la finalitat d´ajudar-los a aconseguir els objectius del curs.

També a final de curs es farà una avaluació final, adjuntant propostes de millora ,de tasques a realitzar

durant l´estiu, per tal d´aconseguir que el nin no perdi els coneixements que ha aconseguit , i pugui

començar el proper curs més preparat.

19

2.1.3. TALLER DE SUPORT ALUMNES NESE ( CP/HE)

Antònia Ferrer / Pep Cladera

1. CARACTERÍSTIQUES, ORGANITZACIÓ , PERFIL DE L'ALUMNE I ACCÉS.

El recurs que anomenem Taller de suport, esta pensat per els alumnes que presenten mancances en

l’aprenentatge, conductes apàtiques o absentistes i dificulten el funcionament del grup de referència. La

situació escolar, i sovint personal,d'aquests alumnes és fruit de varis factors: un desfasament curricular de

més de dos anys, dificultats en les relacions amb els seus companys i professors, problemes a l’àmbit social

i familiar.

Ens trobem amb una actitud negativa davant el món acadèmic (que viuen com un vertader càstig) que

condueix a un alt risc d’abandonament del sistema educatiu reglat.

Al Taller treballem amb grups molt heterogenis. però tots viuen una situació que afecta a tots els àmbits de

relació: companys, professors, família i entorn social i que presenten

1. Rendiment escolar molt baix.

2. Manca d’hàbits de feina.

3. Absentisme, més a menys declarat .

4. Baixa integració en el grup classe.

5. Comportaments fora de norma.

6. Manca d’interès per l’estudi.

7. Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.

8. Auto estima molt baixa que es sol compensar amb aspiracions acadèmiques i professionals poc

realistes.

9. Necessitats educatives i socials importants.

La tasca per projectes, de dificultat gradual, ha demostrat, al llarg dels darrers cursos, adequar-se a les

característiques dels alumnes i per això, amb els canvis i adaptacions necessaris , tindrà continuïtat en el

present curs 2013-14.

El programa atén uns 25 alumnes. Són freqüentes els canvis per baixes i incorporacions.

El taller està organitzat per a rebre grups de 4 a 8 alumnes que canvien, cada hora i cada dia, per tal de:

1. Assegurar una atenció individualitzada.

2. Minorar la problemàtica personal, social i familiar.

3. Adaptar els continguts i els objectius del programa a cada alumne.

4. Disminuir l’absentisme dels alumnes (una part important presenta o ha presentat episodis greus

d’absentisme escolar).

5. Aconseguir realitzacions que suposin èxit i reconeixement.

Els horaris, pactats amb tutors i prefectura, es fan seguint grosso modo aquestes pautes:

1. No ocupar més d’una hora per setmana de la mateixa àrea.

2. Respectar l’hora de tutoria, els desdoblaments i les àrees més pràctiques.

3. Procurar que no surtin en hores de classe del tutor.

20

4. Donar prioritat a les àrees instrumentals: llengües i matemàtiques; l’horari base (subjecte a

modificacions) suposa sortir d’una classe setmanal de les àrees de matemàtiques, llengua catalana i

llengua castellana, i sortir de dues d’aquestes tres: ciències socials, ciències naturals i anglès.

5. Procurar, si tenim suport dels departaments, que els professors coincideixin amb alumnes que

coneguin.

L’alumne del taller d’educació compensatòria presenta algunes de les següents característiques que estan

establertes al PIE com a requisits per entrar al programa:

1. Ha fracassat dins el sistema educatiu ordinari ( a 1r i 2n d’ESO) i pel motiu que sigui no pot

incorporar-se a cap programa específic (PISE, ALTER, DIVER o PQPI).

2. Presenta problemes d’aprenentatge a les àrees instrumentals.

3. El seu comportament envers companys i professors dificulta molt la convivència.

4. Presenta un alt risc d’absentisme que acaba provocant l’abandonament de la vida escolar sense

haver aconseguit la titulació bàsica .

Si es considera necessari i adequat s’atenen alumnes que presenten NNEE.

Els cinc darrers cursos, la majoria d’alumnes són de 1r i 2n d’ESO, molt puntualment, algun alumne de 3r o

4t d’ESO.

Per participar del programa cal:

1. Que l’alumne sigui proposat per l’equip educatiu en la junta d’avaluació de juny (del curs anterior) o

en la primera de setembre (aquests són els primers que entren en el programa) o

2. Que al llarg del curs l’equip educatiu faci la proposta.

3. Que el departament d’orientació faci una avaluació psicopedagògica on consti el nivell de retràs

escolar i les directrius generals a seguir amb l’alumne per part de tot el professorat afectat.

4. Que prefectura d’estudis i el departament d’orientació informin favorablement.

2. OBJECTIUS GENERALS.

Els objectius d’aquesta mesura són:

1. Facilitar una auto-percepció més positiva de l’alumne, i de les possibilitats de millora en els seus

aprenentatges.

2. Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.

3. Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.

4. Aconseguir una imatge ajustada de si mateix.

5. Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions personals i la

col·laboració amb altres persones.

6. Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es

presentin en el desenvolupament dels projectes.

7. Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un tractament

positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball podem contribuir a

aconseguir una millor qualitat de vida.

Aquests objectius, es treballen de forma conjunta i aplicant-los, en gran mesura, als objectius que són propis

de l’àrea de tecnologia. Alguns objectius de les àrees de matemàtiques, llengua i plàstica, es treballen de

forma transversal.

21

1. Apreciar els coneixements i sabers tècnics i artístics que s’utilitzen en els diferents projectes i

relacionar-los amb la tradició industrial i/o artesana del seu entorn.

2. Entendre, interpretar i reproduir missatges de tipus tècnic necessaris pel desenvolupament dels

diferents projectes de treball que es proposin a l’aula taller.

3. Realitzar els projectes implicant-se positivament en tot el procés de disseny, elaboració i avaluació

dels mateixos.

4. Valorar la Re-utilització, la Reducció i el Reciclatge de materials.

5. Participar en els esdeveniments (fires, mercats, exposicions...) que sigui possible.

2.1. Objectius específics.

1. Apreciar la fusta com a material noble, natural i viu.

2. Conèixer el procés de transformació de la fusta.

3. Conèixer i identificar els diferents defectes de la fusta.

4. Conèixer l’estructura i principals propietats de la fusta.

5. Conèixer les característiques principals dels taulers i les xapes.

6. Valorar les qualitats de la fusta com a material decoratiu i de construcció.

7. Conèixer els principis elementals del dibuix tècnic.

8. Conèixer i utilitzar correctament els instruments de mesura i marcat.

9. Conèixer la utilitat de cada una de les eines i màquines del taller.

10. Conèixer el funcionament i el maneig correcte de les eines i màquines del taller.

11. Conèixer algunes tècniques molt elementals de les operacions de mecanitzat de la fusta (serrar,

foradar, polir...)

12. Conèixer la utilitat i tipus de pedres d’esmolar.

13. Conèixer la tècnica de l’esmolat en diferents eines manuals i també el seu manteniment.

14. Realitzar les operacions requerides pel procés d’acabat de la fusta ( emplastre, polit, tintat,

envernissat, i encerat) amb les diferents tècniques d’aplicació (pinzell, pistola, esponja...) fent-ho

amb qualitat i respectant les mesures de seguretat.

15. Conèixer els tipus i la utilitat de diferents elements de fixació i forrellats.

16. Conèixer i comprendre la importància de les diferents mesures de seguretat que s’han d’emprar al

taller.

17. Adquirir hàbits d’ordre, neteja i responsabilitat.

18. Conèixer i utilitzar adequadament els equipaments de protecció individuals.

19. Conèixer les condicions bàsiques de disseny i construcció d’un taller de fusteria.

20. Conèixer els circuits elèctrics elementals.

21. Construir models d’aparells mecànics.

22. Utilitzar l’equip informàtic de que disposa el taller.

Posant un exemple pràctic, al taller es decideix construir un joc de dòmino, en fusta o material reciclat; el que

més ens interessa són els objectius abans detallats; si el dòmino ha de ser de fruites, de fraccions o de

frases fetes, dependrà o bé de les demandes dels departaments, de les existències o dels interessos dels

alumnes. Aquest és el motiu de que la nostra programació sigui una adaptació de la de Tecnologia de 2n

d'ESO.

22

3. CONTINGUTS.

Els continguts, en conseqüència, són part del programa de Tecnologia i la seva seqüència és la que segueix.

Gairebé tots el projectes fan part de tots els continguts adaptats, però ens assegurem de que tots es

treballen de forma específica en algun dels projectes que desenvolupem al llarg del curs.

Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.

Conceptes:

1. Definició de problema i necessitats humanes a solucionar.

Procediments:

1. Recopilar i analitzar problemes i necessitats.

Actituds, Valors i Normes:

1. Actitud creativa davant els problemes plantejats.

2. Actitud ordenada i metòdica en el treball.

3. Participació en les tasques de l'equip.

Bloc 2. Dibuix tècnic.

Conceptes:

1. Instruments de dibuix i disseny: transportador d’angles, regla, esquadra i cartabó, plantilles i trames.

2. Dibuix a mà alçada: concepte de croquis.

Procediments:

1. Representar a mà alçada objectes mitjançant el croquis.

2. Confeccionar models i maquetes a escala..

Actituds, Valors i Normes:

1. Netedat i ordre en la presentació de documents gràfics.

2. Valoració de la representació gràfica convencional.

Bloc 3. Planificació i realització.

Conceptes :

1. El full de procés.

2. Eines elementals i màquines.

3. Procediments de fabricació i acabat:

1. Unió: aferrar, clavar, cargolar i soldar.

2. Separació: serrar, llimar, polir.

4. Normes de seguretat general del taller.

Procediments:

1. Planificar el procés de treball.

2. Analitzar i repartir les tasques a realitzar.

3. Utilitzar correctament les eines, màquines i utillatge.

4. Aplicar les normes de seguretat necessàries.

Actituds, Valors i Normes:

1. Iniciativa personal i confiança en la realització de feines.

2. Prendre consciència del perill que suposa una mala utilització de les eines.

23

3. Valoració positiva de l’acabat i l’estètica dels projectes.

4. Manteniment de l’ordre i la neteja en el taller.

5. Mantenir una actitud austera en l’ús dels materials i recursos.

6. Valorar la necessitat i l’imperatiu legal de l’ús dels EPI.

Bloc 4. Recursos científics i tècnics.

Conceptes:

1. El circuit elèctric.

Procediments:

1. Construir circuits elèctrics senzills de commutació.

2. Utilitzar com elements bàsics de construcció la llenya, el plàstic i el metall.

Actituds, Valors i Normes:

1. Valorar la importància del materials.

Bloc 5. Organització i Gestió.

Conceptes:

1. Organització de tasques:

2. Concepte de recurs.

3. Tipus de recursos materials: classificació.

Procediments:

1. Organitzar i planificar la realització del treball:

1. Fulles de procés o fitxa de projecte

2. Notes de comanda.

Actituds, Valors i Normes:

1. Reconèixer i valorar les tècniques d’organització i gestió en l’elaboració de projectes i en el treball en

equip.

Bloc 6. Tecnologia, ciència i societat.

Conceptes:

1. El cost dels productes

Procediments:

1. Dissenyar i crear propostes de publicitat creativa.

Actituds, Normes i Valors:

Actitud crítica davant missatges consumistes.

4. CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE COMPENSATÒRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

Competència lingüística:

• Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.

• Realitzar l’autoavaluació per escrit.

• Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.

• Fer de guia dels seus companys de classe en una visita al taller.

• Transmetre als membres del taller una idea o millora de forma clara i convincent.

24

Competència matemàtica:

• Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.

• Fer càlculs de proporcions directes senzilles.

• Manejar instruments de mesura del taller.

• Plantejar un problema de forma intel·ligible.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

• Utilitzar materials reciclats.

• Realitzar croquis i maquetes.

Competència en el tractament de la informació i competència digital:

• Cercar informació general a Internet.

• Cercar la informació necessària sobre eines, materials...

• Realitzar presentacions amb medis audiovisuals (fotos, films, powerpoint..)

• Crear i mantenir un Bloc sobre el Taller.

Competència social i ciutadana:

• Formar part d’equips de feina.

• Respectar el torn de paraula.

• Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.

Competència cultural i artística:

• Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.

• Imitar models que considerem valuosos.

• Analitzar els procediments, les tècniques i els materials, la dificultat, l’originalitat presents en els

objectes.

Competència per aprendre a aprendre:

• Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.

• Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.

• Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.

• Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.

• Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.

5. METODOLOGIA.

La metodologia per projectes ens serveix per:

1. Atendre aspectes importants: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una implicació

personal en tot el procés.

2. Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous coneixements.

3. Orientar el alumnes cap a una preparació professional, sigui una PQPI o un CF.

4. Aproximar-los al món laboral.

5. Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés

A grans trets les línies metodològiques són les següents:

1. Treball a partir de projectes.

25

2. Incidència en els aspectes tècnics i instrumentals com l’expressió escrita i verbal, càlcul, disseny,

interpretació de plànols etc. seguint un procés que suposa: reflexionar sobre la tasca encomanada,

preveure les fases necessaris per a la seva execució, els materials a emprar, les dificultats, els

compromisos...

3. Compromís de l’alumne, o grup d’alumnes, a lliurar un treball ben acabat en un temps determinat.

4. Motivació de l’alumne en l’aprenentatge, pel que té de pràctica i de semblant amb el món del treball

l’activitat que es desenvolupa al taller.

5. Tenir molt en compte la corba de rendiment /cansament i les característiques dels alumnes

(constància, autonomia...).

6. Flexibilitat per atendre les necessitats de cadascun, i que es manifesta en:

• L’adaptació al ritme de treball, a les destreses i als interessos individuals.

• La possibilitat de treballar objectius d’àrees a través dels projectes dels tallers.

• La participació dels educadors de carrer municipals en el seguiment d’alguns alumnes.

• L’adaptació, si és possible, d’horaris i activitats a cada situació.

Encara que cada alumne presenta uns trets particulars hi ha algunes pautes metodològiques que són de

caràcter general:

1. L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.

2. La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.

3. L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.

4. La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.

5. La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.

6. L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.

Tot això es concreta en l’execució , sigui d’un treball molt senzill o d’un projecte amb una certa dificultat, que

suposa:

1. Concreció de la idea inicial i càlcul aproximat de les hores necessàries per a la seva realització.

2. Desenvolupament del projecte, plànols, esborranys, croquis...

3. Previsió del material necessari.

4. Tria de les eines i maquinària a utilitzar.

5. Càlcul dels terminis.

6. Confecció del pressupost si s’escau.

7. Aplicació de les normes de seguretat.

6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.

L’avaluació es farà de forma individual i continua:

Una avaluació inicial dels alumnes per determinar el grau de destresa i coneixement del taller: parts,

funcions i ús de les eines i màquines. Aquesta es fa individualment aprofitant la incorporació gradual dels

alumnes

Una avaluació processal que consistirà en:

1. Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i projectes

encomanats als alumnes..

26

2. Una autoavaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de si mateix , la

seva autonomia i la participació en la totalitat del seu projecte i més àmpliament en

seu procés educatiu.

Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com l’altra es

fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents habilitats que aquí

presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o més d’ells. Aquesta avaluació

és la que serveix de base als informes trimestrals que es lliuren als tutors i les habilitats que s'avaluen són:

Nivell 1. Traçar:

Traçar amb plantilla.

Decorar amb una plantilla (nombres, lletres...)

Enganxar un element de paper sobre fusta (horari personal).

Nivell 2. Trepar.

Marcar els punts amb el punxó.

Triar la broca adequada ( calibre i material)

Muntar la broca ( al trepant de sobretaula o al manual)

Ajustar la màquina a la profunditat necessària.

Respectar les mesures de seguretat.

Foradar una paret de forma correcta.

Penjar un quadre, un llistó utilitzant el nivell de bimbolla.

Nivell 3. Unir.

Fer unions estables amb diferents materials: fusta-fusta, fusta-metall, metall-metall.

Mesurar els elements, gruix i profunditat, de les unions amb el peu de rei: forats, cargols, ànimes...

Fer una soldadura tova amb estany.

Llimar l’escòria.

Nivell 4. Quadrar.

Aconseguir un costat recte llimant sobre la cinta de banc.

Ajustar l’esquadra sobre el costat bo i traçar la perpendicular al punt exacte.

Comprovar les mesures.

Nivell 5. Muntar.

Seleccionar els materials més adequats i necessaris segons un model i unes mides determinades.

Decidir quines cares o elements han d’anar tenyits.

Aferrar plantilles de paper sobre fusta amb pegament no permanent.

Serrar interiors mantenint la línia del traçat segons les especificacions.

Llimar i polir interiors.

Centrar un element a sobre d’un suport.

Ajustar elements a un buit determinat.

Centrar, encolar i premsar elements diferents per aconseguir-ne un de nou.

Aferrar cinta americana com a frontissa.

Nivell 6. Tallar.

A mà alçada, retallar seguint una plantilla.

27

Utilitzar el cúter.

Emprar la cinta de carrosser.

Marcar el centre d’un quadrat.

Serrar perfils de màxima dificultat.

Utilitzar llimes d’orfebreria.

Calcular la millor disposició d’un element d’unió.

Clavar un soquet centrat i perpendicular.

Nivell 7. Observar.

Observar un model.

Fer el croquis d’un objecte.

Posar cotes al croquis.

Descriure els elements necessaris per a una construcció.

Fer el llistat exhaustiu del material necessari.

Comprova i rectificar mesures i nivells en el moment indicat.

Nivell 8. Interpretar.

Calcular proporcions directes.

Calcular ½, 1/3 i ¼ .

Nivell 9. Calcular.

Reflexionar sobre els recursos que tenim per a la construcció dels objectes.

Calcular el cost d’un producte.

Calcular costos segons els materials emprats.

Identificar elements superflus.

Comparar productes iguals o similars.

Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs escolar en

relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens orientarà en quant a l’aprofitament que

l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i en la seva orientació professional o acadèmica.

Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els

professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i tutors

coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.

Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva respecte al

grup classe.

1. Els criteris d’avaluació.

Són els següents:

1. Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de seguretat.

2. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.

3. Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i els

instruments que les mesuren .

4. Realitzar les operacions (nivells d'habilitats) que formen part d’un procés, comprovant-ne el resultat.

5. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció que fan.

6. Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .

28

7. Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .

Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat (continguts,

actituds, hàbits...)

Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.

2. Instruments d’avaluació.

Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’autocontrol, comparació amb el model

original.

La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i suposa

l’anàlisi de les errades i la seva correcció.

7. RECURSOS.

1. Recursos materials:

1. Folis i fotocopies; material informàtic.

2. Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...).

3. Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.

2. Recursos espacials:

1. Un taller.

2. Els que són propis d’un institut.

3. Recursos humans:

Hores de docència directa:

1. 13 hores professor d'Atenció a la Diversitat.

2. 13 hores professor d'Àmbit Pràctic.

4. Recursos organitzatius:

1. 1 reunió setmanal del Departament d’Orientació.

8. ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES.

Les activitats depenen en gran mesura de les ofertes que al llarg del curs ens arribin. Si la convocatòria de la

Fira de la Ciència ens pareix adaptable a les nostres necessitats, ens plantejarem la participació.

Sortida dins la comarca per visitar fàbriques i tallers.

Els alumnes del taller de compensatòria reben, sobretot de part del professorat, pares i visitants, donatius a

canvi de petits objectes realitzats al taller, clauers, objectes de bijuteria, jocs, tamborets... Aquestes activitats

reporten petits beneficis que sempre s'han reinvertit en maquinària pel taller: una nova serra sense fi , serres,

aspirador... en la compra de màquines i eines molt necessàries pel taller.

9. ACTIVITAS DE FOMENT DE LA LECTURA.

• Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte.

• Realitzar la fitxa de cada projecte.

• Llegir les instruccions dels productes que s'empren al Taller.

• Jugar amb els dòminos lingüístics.

• Consultar llibres sobre eines, materials. tècniques...

29

10. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES SERVEIS.

Les característiques dels alumnes del Taller de Compensatòria fan necessària la col·laboració i coordinació

amb les següents institucions i programes que es sol dur a terme a través del Departament d’Orientació:

1. Serveis Socials dels Ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç ( també si s’escau amb altres

municipis)

2. PAC de Son Servera.

3. Unitat de Salut Mental de Manacor.

4. Servei d'Infància i Família.

5. Escoles d’Educació Primària de la zona.

Aules d’educació Infantil de les escoles públiques de la zona amb les que fa temps iniciàrem un servei de

reparació de joguines de fusta.

30

2.1.4-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER)

INTRODUCCIÓ

Els programes d'intervenció socioeducativa d'escolarització compartida van destinats a alumnes matriculats

a l'ESO de 14 a 16 anys d'edat, amb dificultats d'adaptació a l'entorn escolar derivades de condicions

especials de caràcter escolar, social, personal o familiar i en situació de risc d'exclusió escolar i/o social.

Aquests programes es duen a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Família i Serveis Socials, dels

Consells Insulars, Ajuntament, associacions i entitats sense ànim de guany i qualsevol altra entitat o

administració que tengui conveni signat amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, i que, per la

seva experiència i especialització, pugui oferir activitats específiques complementàries adaptades a les

necessitats derivades de la inadaptació al medi escolar.

El curs 2013-2014a l'IES Puig de Sa Font està dirigit a un total de 9 alumnes.

CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA

Els Programes d'Escolarització Compartida han de constituir una mesura integradora d'acord amb les

necessitats, els interessos i les expectatives de l'alumnat en situació de risc i/o de conflicte social que

atenen, en el sentit de faciltar al màxim la contimuïtat o, en alguns casos, el retorn al sistema educatiu,

formatiu ordinari o laboral.

Aquests programes PISE i ALTER pretenen:

– Facilitar que l'alumnat no abandoni l'activitat acadèmica i/o formativa.

– Atendre les necessitats educatives específiques de caràcter socioeducatiu de l'alumnat amb risc

d'exclusió escolar i/o social per al qual mitjançant les mesures ordinàries i extraordinàries aplicades

dins els centres educatius de secundària no s'han aconseguit els resultats desitjats.

Les activitats que es realitzin al centre educatiu tendran un caràcter globalitzador i pràctic, i es treballaran les

capacitats que facilitin els processos de maduració, equilibri personal, relacions interpersonals, actuació i

inserció escolar, social i labora.

PERFIL DE L'ALUMNAT

L’alumnat susceptible de participar d’aquests programes es pot trobar en diferents situacions escolars i/o

socials:

MODALITAT PISE:

-Situació de risc d'exclusió escolar i/o social dirigida a aquell alumnat que, tot i assistir a classe de manera

més o menys regular, es troba en perill d'abandonament degut a diferents motius, sovint interrelacionats,

-Rebuig envers la institució escolar.

-Forta desmotivació.

-Fracàs generalitzat enels estudis.

-I qualsevol altra circumstància que afecti de manera important el comportament i rendiment dels alumnes.

MODALITAT ALTER:

-Alumnat absentista, desescolaritzat o no, que tengui expedient obert en els serveis socials d'atenció

31

primària corresponents o altres serveis d'atenció al menor (protecció, mesures judicials,...) en situació de risc

escolar i/o social.

-Alumnat desescolaritzat i que, detectat pels serveis socials municipals o altres recursos socioeducatius que

intervenen en menors en situació de risc social i/o escolar sigui proposat per entrar als programes

d'escolarització compartida.

-Alumnat amb desajustaments de conducta greus de manera reitarada i contínua que posi en perill la

convivència del centre.

-Alumnat amb rebuig al centre educatiu però que manifesti algun interès per a una formació més practica i

funcional vinculada amb el món professional i laboral.

MOTIUS DE BAIXA AL PROGRAMA

Els motius que poden causar baixa són:

-Desig de l'alumne d'incorporar-se a l'escolarització ordinària.

-Incompliment de les condicions establertes per participar en el programa (no aprofitament del recurs, manca

d'adaptació a la seva dinàmica i funcionament, conductes inadequades envers companys,

professionals,etc.).

-De manera excepcional en haver complit els 16 anys per voluntat pròpia i amb el consentiment del pare,

mare o tutor legal.

-Altres motius justificats que considerin els responsables del programa.

PLANIFICACIÓ HORÀRIA

Per aquest curs escolar 2013-2014 la planificació setmanal i distribució horària és la següent:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRESPràctiques

Formatives a l’EMPRESA

Pràctiques Formatives a l’EMPRESA

Pràctiques Formatives a l’EMPRESA

08'00 MAT Pràctiques Formatives a l’EMPRESA

8'55 CASTELLÀ9'50 HHSS (SS)

11'05 CS-CN12'00 LL. CAT13'10 TUTORIA14'05 TALLER

Disposam d’una hora setmanal de coordinació entre les educadores i la tutora del programa per tal de fer-ne un seguiment individual dels alumnes.

Els divendres de 11'05 a 12'00 hores s’ha establert una hora de coordinació de tot l'equip educatiu del programa.

A més s’ha contemplat una hora de tutoria amb els alumnes els dijous 13'10 a 14'05 hores per tal de fer un seguiment més personalitzat amb els alumnes i conèixer les seves inquietuds, satisfacció vers el programa, perspectives d’estudi i/o de treball...

32

ENTITATS QUE PARTICIPEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA

ENTITATS COMPETÈNCIES

IES PUIG DE SA FONT FORMACIÓ BÀSICA

SERVEIS SOCIALS (Ajuntament de Son Servera i Sant

Llorenç)

Programa de competència social, ciutadana i emocional.

Seguiment de les activiats formatives en les aules externes.

EMPRESES COL·LABORADORES- AUTOCENTRE.-MOLTA MOTO.-S'ORATGE.-EMPRESA AUTOSANGAR.-HIPOCAMPO PLAYA.-EMPRESA SA CALETA.-BICICLETES SANCHO.-HIPOHOTELS.-NISSAN

FORMACIÓ ESPECÍFICA

ÀREES EN EL CENTRE EDUCATIU

Les activitats tendran, preferentment, un caràcter globalitzador i pràctic, i es prioritzaran les competències que facilitin els processos de maduració i equilibri personal, relacions interpersonals, actuació i inserció escolar, social i laboral, com són:

− Assumir responsablement els seus drets, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres i a si mateix, practicar la cooperació i la solidaritat entre les persones i exercitar-se en el diàleg, fiançant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.− Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip, com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge, i com a mitjà per al desenvolupament personal.

− Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

− Consolidar la capacitat emprenedora desenvolupant actituds de confiança en un mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Aquest curs es desenvoluparà un projecte “creació d'una empresa”. Aquest projecte és desenvoluparà des de l'àrea de taller amb la participació de la resta d'àrees.

Des del centre treballarem aquestes competències a traves de les àrees instrumentals: Llengua Castellana, Llengua Catalana, Matemàtiques, Ciències Socials, Ciències Naturals i Taller.

PROGRAMACIÓ PISE/ALTER: TALLER DE PISE.

1. INTRODUCCIÓ.

Al Taller treballem amb un grup homogeni pel que fa a edat, i situació acadèmica. En general,

presenten :

1. Rendiment escolar molt baix.

33

2. Manca d’hàbits de feina.

3. Absentisme, més a menys declarat .

4. Manca d’interès per l’estudi.

5. Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.

6. Dificultats per establir relacions amb companys i professors.

Resumint: necessitats educatives i socials importants.

2. CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE PISE A LES COMPETENCIES BÀSIQUES.

Competència lingüística:

a) Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.

b) Realitzar l’auto avaluació per escrit.

c) Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.

d) Transmetre als membres del taller una idea, explicar una tècnica o una millora de forma clara i

convincent.

Competència matemàtica:

a) Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.

b) Fer càlculs de proporcions directes senzilles.

c) Plantejar un problema de forma intel·ligible.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

a) Utilitzar materials reciclats.

b) Realitzar croquis i maquetes.

Competència en el tractament de la informació i competència digital:

a) Cercar informació general a Internet.

b) Cercar la informació necessària sobre eines, materials...

c) Realitzar presentacions amb medis àudio visuals (cartells, fotos, films, powerpoint..)

Competència social i ciutadana:

a) Formar part d’equips de feina.

b) Respectar el torn de paraula.

c) Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.

Competència cultural i artística:

a) Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.

b) Imitar models que considerem valuosos.

c) Analitzar els procediments, les tècniques i els materials, la dificultat, l’originalitat presents en els

objectes més quotidians.

Competència per aprendre a aprendre:

a) Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.

b) Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.

c) Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.

d) Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.

e) Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.

34

3. OBJECTIUS GENERALS.

1. Facilitar una percepció més positiva de l’alumne, i de les possibilitats de millorar el seu procés

d’aprenentatge.

2. Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.

3. Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.

4. Aconseguir una imatge ajustada de si mateixos.

5. Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions personals i la

col·laboració amb altres persones de diferent condició.

6. Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es

presentin en el desenvolupament dels projectes.

7. Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un tractament

positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball podem contribuir a

aconseguir una millor qualitat de vida.

Aquests objectius es traslladaran, aquest curs, a un objectiu específic,: la creació i funcionament d'una

empresa de jardineria. Pensem que això implicarà dur a terme moltes activitats de discussió, plantejament i

presa de decisions sobre cada moment de l'activitat proposada.

4. CONTINGUTS.

Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.

Bloc 2. Dibuix tècnic i artístic.

Bloc 3. Planificació i realització de les tasques.

Bloc 4. Recursos científics i tècnics.

Bloc 5. Organització i Gestió.

Bloc 6. Cència i societat.

5. METODOLOGIA.

La metodologia per projectes ens serveix per:

1. Atendre aspectes importants: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una implicació

personal en tot el procés.

2. Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous coneixements.

3. Orientar el alumnes cap a una preparació professional, sigui un PQPI, CAPI o un CFM.

4. Aproximar-los al món laboral.

5. Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés.

Cada alumne presenta uns trets particulars, però hi ha algunes pautes metodològiques que són de caràcter

general:

a) L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.

b) La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.

35

c) L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.

d) La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.

e) La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.

f) L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.

Tot això es concreta en l’execució , sigui d’un treball molt senzill o d’un projecte amb una certa dificultat, que

suposa:

a) Concreció de la idea inicial i càlcul aproximat de les hores necessàries per a la seva realització.

b) Desenvolupament del projecte, plànols, esborranys, croquis...

c) Previsió del material necessari.

d) Tria de les eines i maquinària a utilitzar.

e) Càlcul dels terminis.

f) Confecció del pressupost si s’escau.

g) Aplicació de les normes de seguretat.

h) Ús dels EPI’s del taller.

6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.

L’avaluació es farà de forma individual i continua:

Una avaluació inicial dels alumnes per determinar el grau de destresa i coneixement del taller: parts,

funcions i ús de les eines i màquines.

Una avaluació processal que consistirà en:

a) Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i projectes encomanats als

alumnes..

b) Una auto avaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de si mateix , la seva autonomia

i la participació en la totalitat del seu projecte i més àmpliament en seu procés educatiu.

Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com l’altra es Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com l’altra es

fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents habilitats que aquí fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents habilitats que aquí

presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o més d’ells.presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o més d’ells.

Nivell 1. Traçar:

Traçar amb plantilla.

Decorar amb una plantilla (nombres, lletres...)

Enganxar un element de paper sobre fusta (horari personal).

Nivell 2. Trepar .

Marcar els punts amb el punxó.

Triar la broca adequada ( calibre i material)

Muntar la broca ( al trepant de sobretaula o al manual)

Ajustar la màquina a la profunditat necessària.

Respectar les mesures de seguretat.

Utilitzar les EPI’s que calgui.

Foradem una paret de forma correcta.

Penjar un quadre, un llistó utilitzant el nivell de bombolla.

36

Nivell 3. Unir.

Fer unions estables amb diferents materials: fusta-fusta, fusta-metall, metall-metall.

Mesurar els elements, gruix i profunditat, de les unions amb el peu de rei: forats, cargols, ànimes...

Seleccionar i muntar les broques.

Fer una soldadura tova amb estany.

Llimar l’escòria.

Nivell 4. Quadrar.

Aconseguir un costat recte llimant sobre la cinta de banc.

Ajustar l’esquadra sobre el costat bo i tracem la perpendicular al punt exacte.

Comprovar les mesures.

Nivell 5. Muntar.

Decidir quines cares o elements han d’anar tenyits.

Aferrar plantilles de paper sobre fusta amb pegament no permanent.

Centrar un element a sobre d’un suport.

Ajustar elements a un buit determinat.

Centrar, encolar i premsar elements diferents per aconseguir-ne un de nou.

Aferrar cinta americana com a frontissa.

Muntar i rematar.

Nivell 6. Tallar.

A mà alçada, retallar seguint una plantilla.A mà alçada, retallar seguint una plantilla.

Emprar la cinta de pintor.

Marcar el centre d’un quadrat.

Serrar perfils de màxima dificultat.

Utilitzar llimes d’orfebreria.

Calcular la millor disposició d’un element d’unió.

Clavar un tascó centrat i perpendicular.

Nivell 7. Observar.

Observar un model.Observar un model.

Fer el croquis d’un objecte.

Posar cotes al croquis.

Descriure els elements necessaris per a una construcció.

Fer el llistat exhaustiu del material necessari.

Matar cantells.

Muntar seguint una seqüència específica.

Comprova i rectificar mesures i nivells en el moment indicat.

Nivell 8. Interpretar.

Calcular proporcions directes.Calcular proporcions directes.

Calcular ½, 1/3 i ¼ .Calcular ½, 1/3 i ¼ .

Nivell 9. Calcular.Nivell 9. Calcular.

37

Reflexionar sobre els recursos que tenim per a la construcció dels objectes.Reflexionar sobre els recursos que tenim per a la construcció dels objectes.

Calcular el cost d’un producte.Calcular el cost d’un producte.

Calcular costos segons els materials emprats.Calcular costos segons els materials emprats.

Identificar elements superflus.Identificar elements superflus.

Verificar la seguretat del producte.Verificar la seguretat del producte.

Comparar productes iguals o similars. Comparar productes iguals o similars.

Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs escolar en

relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens orientarà en quant a l’aprofitament que

l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i en la seva orientació professional o acadèmica.

Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els

professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i tutors

coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.

Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva respecte al

grup classe.

6.1. Els criteris d’avaluació.

Són els següents:

a. Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de seguretat.

b. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.

c. Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i els

instruments que les mesuren .

d. Realitzar alguna operació de les que formen part d’un procés, comprovar-ne el resultat i situar-la

en la seqüència d’operacions del procés .

e. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció que fa .

f. Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .

g. Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .

Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat (continguts,

actituds, hàbits...)

6.2. Instruments d’avaluació.

Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’auto control, comparació amb el model

original.

Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.

La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i suposa

l’anàlisi de les errades i la seva correcció.

7. RECURSOS.

1. Recursos materials: 1. Recursos materials:

- Folis i fotocopies; material informàtic.

38

- Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...). El grup de PISE consumeix

aproximadament un 30% dels recursos materials del taller. El fet de no tenir una assignació

econòmica específica, ha suposat una minva en els recursos materials que ara mateix farien

impossible l’activitat del taller com l’hem coneguda aquests darrers 10 anys.

- Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.

2. Recursos espacials:

a. Un taller.

b. Els que són propis d’un institut.

3. Recursos humans:

Hores de docència directa:

a. 1 hora mestra d'Atenció a la Diversitat.

b. 1 hora professor d'Àmbit Pràctic.

4. Recursos organitzatius:

1 reunió setmanal de Seguiment del Programa..

8. ACTIVITAS DE FOMENT DE LA LECTURA.

a) Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte.

b) Realitzar la fitxa de cada projecte.

c) Llegir les instruccions dels productes que s’emprin al Taller.

d) Jugar amb els dòminos lingüístics.

e) Consulta de llibres sobre jardineria.

PROGRAMACIÓ ALTER/PISE . LLENGUA I LITERATURA CATALANA I CASTELLANA

1.CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

-Competència en comunicació lingüística:

-Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.-Ser conscients dels principals tipus d’interacció verbal.-Ser progressivament competent en l’expressió i comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.-Adaptar la comunicació del context.-Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.-Cercar, recopilar y processar informació.-Conèixer reflexivament el funcionament del llenguatge i les seves normes d’ús.-Expressar adequadament les pròpies idees i emocions.

-Competència matemàtica-Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.-Conèixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana.-Posar en pràctica els processos de raonament que duen a la solució dels problemes o a la obtenció d’informació.

-Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

39

-Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.-Comprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, cura del medi ambient i protecció de la salut social i individual.-Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat en relació con qüestions individuals, temes socials o mediambientals.

-Tractament de la informació i competència digital-Comprendre e integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.-Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball de col·laboració.-Mantenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari.

-Competència social i ciutadana-Utilitzar el judici moral per a elegir i prendre decisions i exercir de manera activa i responsable els drets i deures de la ciutadania.-Ser conscient dels valors de l’entorn i crear progressivament un sistema de valores propis que regeixi el comportament a l’hora d’afrontar una decisió o conflicte.-Saber comunicar-se en distints contextos, expressant les pròpies idees i escoltant les alienes.-Posar-se en el lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista, encara que sigui diferent del propi.-Valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets, en particular entre home i dona.-Defensar els drets dels altres.

-Competència cultural i artística -Conèixer, comprendre, apreciar i valorar diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les

com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. -Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i la

realització ‘ experiències artístiques compartides. -Cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora.

-Competència per a aprendre a aprendre-Ser conscient del que se sap i del que és necessari aprendre, de com s’aprèn, i de com se gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge.-Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els sabers previs i amb l’experiència personal.-Valorar l’aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social.

-Autonomia i iniciativa personal-Elegir amb criteri propi.-Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i posar en pràctica projectes.-Analitzar possibilitats i limitacions, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar, extraure conclusions i valorar les possibilitats de millora.-Mostrar una actitud positiva cap el canvi i la innovació.-Relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

2.ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS

Aquest grup d’alumnes tindrà una hora setmanal de Llengua i literatura catalana i castellana, sols aquest motiu ja suposarà una tria d’objectius generals que ha d’acabar en un llistat molt just:

-Comprendre i produir textos orals i escrits en llengua catalana i castellana emprats principalment a l’àmbit personal, i social.-Participar activament de les activitats que fomenten l’expressió oral.-Entendre els textos com a mitjans de comunicació entre persones i institucions.-Reconèixer diferents tipus de textos. -Conèixer i valorar la realitat lingüística.-Practicar la lectura en silenci. -Utilitzar la llengua catalana i castellana per a comunicar-se a classe.

40

I uns objectius específics molt assequibles:

-Identificar, classificar i diferenciar els noms i els adjectius.-Reconèixer i classificar els sons vocàlics.-Llegir un text amb l’entonació pertinent. -Interpretar un text informatiu i produir-ne d’altres.-Crear vocabulari adequat mitjançant l’ús d’afixos.-Identificar, classificar i diferenciar els determinants i els pronoms.-Conèixer i utilitzar correctament les normes d’accentuació.-Saber utilitzar el diccionari.-Conèixer els dígrafs i les regles ortogràfiques en la partició.-Analitzar sintagmes nominals i identificar els nuclis.-Conèixer els prefixos i sufixos per formar derivats i antònims.-Deduir el significat d’un mot i de frases fetes.-Utilitzar i distingir les paraules sinònimes, polisèmiques i homòfones.-Reconèixer els pronoms forts i febles i saber utilitzar-los.-Conèixer i saber emprar correctament els sons i les grafies d’essa sonora i essa sorda.-Reconèixer i classificar els adverbis.-Identificar el ritme del vers i saber-ne produir-ne d’altres.-Saber emprar correctament l’apòstrof.-Reconèixer el verb i les formes verbals: temps, persona i conjugació.-Refermar els usos verbals més corrents.-Conèixer, diferenciar i saber utilitzar enllaços: preposicions i conjugacions.-Identificar les oracions i els seus elements: subjecte, predicat i complements. -Comprendre textos orals i escrits.-Expressar verbalment l’emotivitat i el pensament propis.-Descriure verbalment sensacions pròpies.-Contar oralment un succés de forma objectiva.

-Expressar-se per escrit correctament.

La seqüenciació dels objectius dependrà de l'evolució individual de cada alumne i s'anirà adaptant a l'evolució i la capacitat de cadascun dels alumnes que configuren el grup.

- Seqüenciació dels continguts (conceptuals, procedimentals, actitudinals)

Aquests serien els continguts mínims a treballar per a tota la classe. Si és possible ampliar ho faríem adaptant la programació de 2n d’ESO ja que aquest grup tindrà 1 hora setmanal de Llengua i literatura catalana i castellana.

3.CONTINGUTS

Bloc 1. Comunicació- La diversitat dels textos- L’exposició i l’argumentació.- La narració i la descripció. - El diàleg.

Habilitats lingüístiques

- Escoltar, parlar i conversar

- Comprensió de discursos de la vida quotidiana i de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. - Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació de tasques i instruccions per realitzar-los, a exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions en informatius i documentals. - Resum oral de textos.- Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència,

41

presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.- Exposició d’informacions preses dels mitjans de comunicació posant en relleu diferències en la manera de presentar els fets en diferents mitjans.- Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per regular la pròpia conducta.- Utilització de la llengua d’acord amb el registre adequat a cada situació comunicativa plantejada.- Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal com social.- Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic: petició d’aclariments davant d’una instrucció, propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, intercanvi d’opinions i exposició de conclusions.

- Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

- Llegir. Comprensió de textos escrits

- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat.- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació. - Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot els de caràcter expositiu i explicatiu, les instruccions per realitzar tasques i la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació com enciclopèdies i webs educatives).- Identificació del tema d’un text.- Actitud reflexiva i crítica referida a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació o manipulació de la informació.

- Escriure. Composició de textos escrits- Consolidació d’una lletra personal, adequada a la seva maduresa, clara i diferent, amb ús normatiu de majúscules i minúscules així com el coneixement de les regles de marges.- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat.- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies destinades a un suport imprès o digital.- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats. - Conversió de textos orals en escrits.- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat- La realitat plurilingüe de l’Estat espanyol.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

- Fonètica i ortografia-Principals esquemes sil·làbics del castellà. Diftongs, triftongs i hiats. - La síl·laba en l’escriptura.- Ús de la titlla en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats). - Ús dels signes d’exclamació i d’interrogació.- Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir els escrits a la norma lingüística.

- Gramàtica- Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu. El pronom: classificació. El determinant: classificació. El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.- Distinció entre paraules flexives i no flexives i reconeixement de les diferents categories

gramaticals.- Oracions simples.

42

- Classes d’oracions.- Utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració, subjecte i predicat, predicat nominal i

predicat verbal; subjecte i verb.- Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos.

- Lèxic -Relacions entre paraules per la forma i pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia.

Bloc 4. L’educació literària- Desenvolupament de l’autonomia lectora i estimació per la literatura com a font de plaer

personal i de coneixement del món.– Lectura comprensiva de diverses obres adequades, en extensió i contingut, a l’edat.– Recensió de lectures. - Lectura comentada de relats.- Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals.- Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.

Bloc 5. Tècniques de treball- Ús de diccionaris generals i especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de

correctors ortogràfics dels processadors de textos.- Presa d’apunts.- Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums. - Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos

propis.- Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de

conceptes lingüístics.- Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge amb

una actitud positiva.- Utilització progressivament autònoma de la biblioteca del centre i de les biblioteques virtuals i de

les tecnologies de la informació i la comunicació com a font per obtenir informació i de models per a la composició escrita.

- Interès per la bona presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

4. ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

Aquests grups solen presentar greus dificultats a l’hora de comprendre i produir textos escrits i missatges orals, treballarem de forma exhaustiva aquest aspecte de la llengua i ho farem a partir de textos literaris i de textos de producció individual o col·lectiva; així l’estudi dels continguts es farà sobre textos més propers a la seva realitat i s'enllaçaran amb continguts (activitats) que tenguin relació directa amb el projecte que s'elaborarà aquest curs.

Atribuir significat als continguts, procediments i valors és l’objectiu de l’acció educativa i qualsevol intent de construcció d’aprenentatges significatius necessita:

-L’existència d’una organització coherent i entenedora que ha de proporcionar el docent i ha de ser clarament percebuda per l’alumne.

-L’acceptació, actualització i posada en valor dels coneixements que posseeixen els alumnes i que seran els fonaments dels nous aprenentatges.

La motivació per aprendre aquests nous continguts, procediments i valors que presentem amb el convenciment de que els seran útils i necessaris en el seu desenvolupament, és el principi rector del progrés i de la construcció de nous coneixements sobre la base de les experiències i capacitats prèvies, que són les que possibiliten un aprenentatge significatiu que desperta l’interès perquè connecta amb aspectes de la realitat més propera.

Una metodologia activa i participativa suposa que:

43

-L’experiència, l’entorn i les necessitats de l’alumne s’entenen com una font segura de motivació.-L’estudi de la llengua com a part de la cultura pròpia d’un país a través de poemes, cançons,

còmics, diaris, frases fetes...ens poden servir de suport físic als objectius que volem treballar.-Es fomenti la iniciativa dels alumnes en la selecció de les lectures.-L’alumne és protagonista del seu aprenentatge i pugui percebre el valor del seu treball i esforç.-L’alumne conegui els objectius plantejats.

Així la metodologia es basa en els següents principis:

-Sempre partim dels coneixements previs que tenen els alumnes.-Practicar el principi del Bon tracte com a element bàsic de respecte i comunicació.-Iniciar els treball diari amb l’anàlisi d’una situació comunicativa: una salutació, un poema, una

dita, una portada... -Els aprenentatges han de ser significatius, han de servir per a millorar i fer més rica la nostra vida.

5.TEMPS I ESPAI

El temps s'anirà adequant a les necessitats i les capacitats dels alumnes, ja que es tractarà d'un treball individual que dependrà del propi alumne i de la seva evolució. L'espai, generalment, serà la seva aula de referència.

6.MATERIAL I RECURSOS

En les àrees lingüístiques els alumnes tendran un dossier adaptat a 1r i 2n de l'ESO, un recull de tasques que s'aniran realitzant durant el curs i que s'ampliaran o es reduiran un cop vistes les necessitats dels alumnes.

7.AVALUACIÓ

Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació

-Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; expressar-ne el contingut oralment i per escrit; captar la idea global d’informacions llegides a la premsa i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques d’aprenentatge. -Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits. -Aplicar els coneixements sobre la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada a cada situació comunicativa. -Realitzar narracions, exposicions i resums orals i escrits en suport paper o digital, d’una manera clara i ben estructurada amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies, emprant el registre adequat, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques i valorant la importància de planificar i revisar el text. -Utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació... -Saber llegir expressivament textos en prosa, literaris o no, amb entonació, ritme i volum adequats. -Exposar una opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat. -Reconèixer el gènere i l’estructura global i valorar l’ús del llenguatge. -Diferenciar sentit literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb la pròpia experiència. -Composar textos breus amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal. -Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent les diferents unitats de la l llengua i les seves combinacions. -Comprendre l’origen i l’evolució de la llengua catalana. Relacionar la llengua catalana amb altres llengües i identificar-ne els fenòmens de contacte.

Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge

Tipus avaluació

44

-Individualitzada, centrant-nos en l’evolució de cada alumne i en la seva situació inicial. -Integradora, tindrem en compte l’existència de diferències i la flexibilitat en l’aplicació de criteris d’avaluació. -Qualitativa, valorarem tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i avaluarem de manera equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no només els de caràcter cognitiu. -Orientadora, donat que aportarem a l’alumnat la informació precisa per a millorar l’aprenentatge i adquirir estratègies apropiades per a realitzar les tasques de forma eficient.. -Continua, atendrem l’aprenentatge com a procés, contrastant els diversos moments i fases. -Avaluació inicial, Ens proporcionarà dades sobre el punt de partida de cada alumne, informació sobre els coneixements previs i les característiques personals, que ens permetrà una atenció a les diferències i una metodologia adequada. -Avaluació formativa, Ens donarà una visió de les dificultats i progressos de cada cas al llarg del procés. -Avaluació sumativa, Establirà els resultats al final del procés total de l’aprenentatge i l’assoliment dels objectius.

Així mateix, tindrem en compte l’existència d’elements d’autoavaluació que impliquen l’alumnat en el procés.

A més dels aspectes concrets de l’assignatura, s’avaluaran una sèrie d’actituds i hàbits com:

ü Puntualitat i assistència. ü Actitud positiva a l’aula. ü Responsabilitat i compliment de les seves obligacions. ü Respecte a les persones i els materials. ü Autonomia per a fer les seves activitats. ü Presentació dels treballs de forma correcta i acurada. ü Esforç i superació de les dificultats.

Tan important serà, a l’hora d’avaluar, l’actitud a classe com la realització dels treballs dins o fora de l’aula i les proves o controls. Un alumne amb qualificacions negatives en actituds o procediments pot suspendre l’assignatura igualment que si la mancança és en conceptes.

Instruments avaluació

Si valorem diversos aspectes és necessari l’ús de instruments d'avaluació com:

-Proves objectives o exàmens, realitzats en data concreta a tots els alumnes del grup en les mateixes condicions. Avaluen els conceptes i procediments assimilats o aconseguits. -Activitats de classe, realitzades al llarg d'un període de temps, aquest aspecte inclou tota l’activitat de classe: apunts, exercicis, pràctiques, treballs, organització..., que ha de quedar reflectida normalment un quadern o en qualsevol altre suport acordat. S'hi avaluaran conceptes i procediments en procés d'assimilació o consolidació. -Observació de l'actitud mostrada per l'alumne tant a classe com en el treball. S'hi valorarà l’interès per la matèria, la participació, el comportament, l'esforç, l'assistència...

Criteris de qualificació

Per a determinar la nota seguirà la ponderació següent:

Exàmens, proves, treballs i presentacions: 50%Activitats d’aula i feina: 25%Actitud i motivació: 25%

Criteris i procediments de recuperació

L’alumnat que no aprovi l’assignatura al mes de juny, tindrà l’oportunitat de fer els exàmens al mes de setembre i recuperar. Els departaments posaran a disposició de l’alumnat un treball per a l’estiu amb activitats per a preparar aquest examen de setembre.

45

8.CONNEXIÓ AMB ALTRES ÀREES O MATÈRIES

El curs 2013-2014 es caracteritzarà pel treball comú de les àrees de català i castellà, a més, del treball

paral·lel de l'assignatura d'anglès. Aquest treball estarà totalment coordinat cada setmana per tal de veure

l'evolució dels alumnes i poder modificar, així, els continguts, els objectius... per tal d'adaptar-nos a les

necessitats dels alumnes. El treball que es realitzarà en anglès tractarà de la revisió i control del dossier

facilitat pel departament d'anglès per tal de recuperar aquesta àrea, així el treball s'anirà coordinant entre les

dues professores d'àrea que controlaran aquest dossier i es coordinaran, a la vegada, amb la cap del

departament d'anglès que serà qui avaluarà i posarà la nota final de pendents als alumnes que la portin

suspesa.

PROGRAMACIÓ PISE/ALTER: MATEMÀTIQUES

1.- OBJECTIUS

Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatge i a les maneres d’argumentació les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant en els processos matemàtics o científics com en els diferents àmbits de l’activitat humana, a fi de comunicar-se de manera clara, concisa i precisa.

Aplicar amb facilitat i adequadament les eines matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària.

Reconèixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per abordar-les i analitzar-ne els resultats utilitzant els recursos més apropiats.

Detectar els aspectes de la realitat que siguin quantificables i que permetin interpretar-la millor. Utilitzar tècniques de recollida d’informació i procediments de mesura i realitzar l’anàlisi de les dades

mitjançant l’ús de diferents classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats a cada situació.Identificar els elements matemàtics (dades estadístiques, geomètriques, gràfics, càlculs, etc.)

presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d’informació, en especial de les Illes Balears; analitzar críticament les funcions que exerceixen aquests elements matemàtics i valorar la seva aportació per a una millor comprensió dels missatges.

Elaborar estratègies personals per a l’anàlisi de situacions concretes i la identificació i resolució de problemes, utilitzant diferents recursos i instruments i valorant la conveniència de les estratègies utilitzades en funció de l’anàlisi dels resultats i del seu caràcter exacte o aproximat.

Manifestar una actitud positiva davant la resolució de problemes i mostrar confiança en la pròpia capacitat per enfrontar-s’hi amb èxit; adquirir un nivell d’autoestima adequat, que permeti gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i utilitaris de les matemàtiques.

Valorar les matemàtiques com a part integrant de la nostra cultura, tant des d’un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual; aplicar les competències matemàtiques adquirides per analitzar i valorar fenòmens socials, en especial de les Illes Balears, com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat entre els sexes o la convivència pacífica.

2.- CONTINGUTS

Bloc 1. Continguts comuns- Utilització d’estratègies i tècniques en la resolució de problemes, com ara l’anàlisi de l’enunciat, l’assaig

i l’error o la divisió del problema en parts, i comprovació de la solució obtinguda.- Descripció verbal de procediments de resolució de problemes utilitzant termes adequats. - Interpretació de missatges que contenguin informacions de caràcter quantitatiu o sobre elements o

relacions espacials.- Confiança en les pròpies capacitats per afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i

prendre decisions a partir d’aquestes.- Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.

46

- Aplicació de les matemàtiques per analitzar i valorar fenòmens socials i activitats econòmiques de la comunitat de les Illes Balears.

Bloc 2. Nombres- Interpretació de codis numèrics presents en la vida quotidiana.

- Divisibilitat de nombres naturals. Múltiples i divisors comuns a varis nombres. Criteris de divisibilitat. Nombres primers i nombres compostos. Descomposició factorial en nombres primers. Mínim comú múltiple i màxim comú divisor. Ús de la divisibilitat en la resolució de problemes associats a situacions quotidianes.

- Necessitat dels nombres negatius per expressar estats i canvis. Reconeixement i conceptualització en contextos reals.

- Nombres enters. Representació dels enters a la recta. Significats i usos de les operacions elementals.

- Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.

- Nombres fraccionaris i decimals en entorns quotidians. Relacions entre fraccions i decimals.

- Comparació i ordre en els nombres fraccionaris i decimals. Aproximacions, truncament i arrodoniment. Fraccions equivalents. Amplificació i simplificació de fraccions. Reducció a comú denominador. Operacions elementals.

- Càlcul mental utilitzant les propietats de les operacions numèriques.

- Elaboració i utilització d’estratègies personals per al càlcul mental, aproximat i amb calculadores.

- Raó i proporció.

- Identificació i utilització en situacions de la vida quotidiana de magnituds directament proporcionals.

- Aplicació a la resolució de problemes en els quals intervingui la proporcionalitat directa.

Bloc 3. Àlgebra- Ús de lletres per simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sense concretar.

- Utilitat de la simbolització per expressar quantitats en diferents contextos.

- Traducció d’expressions del llenguatge quotidià a l’algebraic i viceversa.

- Recerca i expressió de propietats, relacions i regularitats en seqüències numèriques.

- Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.

- Valoració de la precisió i simplicitat del llenguatge algebraic per representar i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana.

Bloc 4. Geometria- Elements bàsics de la geometria del pla: punt, recta, segment i angle. Utilització de la terminologia

adequada per descriure amb precisió situacions, formes, propietats i configuracions del món físic.- Descripció de les figures planes elementals: triangles, quadrilàters, polígons regulars.

- Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris. Estudi de les seves propietats característiques i relacions en aquests polígons.

- Mesura i càlcul d’angles en figures planes. Sistema sexagesimal.

- Estimació i càlcul d’àrees i perímetres de les figures planes. Càlcul d’àrees per descomposició en

figures simples.

Bloc 5. Funcions i gràfics- Organització de dades en taules de valors.

- El pla cartesià. Eixos de coordenades. Utilització de les coordenades cartesianes per representar i identificar punts.

- Identificació de relacions de proporcionalitat directa a partir de l’anàlisi de la seva taula de valors. Utilització d’exemples en els quals les magnituds no són directament proporcionals.

- Identificació i verbalització de relacions de dependència en situacions quotidianes.

- Interpretació i lectura de gràfics i taules relacionats amb els fenòmens naturals i el món de la informació.

- Detecció d’errors als gràfics que poden afectar-ne la interpretació.

47

3.- METODOLOGIA

El professor, juntament amb el departament de matemàtiques, ha preparat un dossier d'exercicis i problemes, els quals seran resolts pels alumnes al llarg del curs. A l'inici de la classe el professor explicarà als alumnes els continguts a desenvolupar durant els 55 minuts de feina que tenim disponibles a la setmana, una vegada acabada la breu exposició per part del professor, els alumnes hauran de resoldre els exercicis corresponents a aquella sessió. El professor supervisarà en tot moment el correcte desenvolupament de les tasques per part dels alumnes, prestant especial atenció a aquells que demostrin més dificultats.

4.- CRITERIS D'AVALUACIÓ

• Utilitzar estratègies i tècniques simples de resolució de problemes tals com l’anàlisi de l’enunciat, l’assaig i error o la resolució d’un problema més senzill, i comprovar la solució obtinguda i expressar, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat al seu nivell, el procediment que s’ha seguit en la resolució.

Amb aquest criteri es valora la forma d’enfrontar-se a tasques de resolució de problemes per als que no es disposa d’un procediment estàndard que permeti obtenir la solució. S’avalua des de la comprensió de l’enunciat a partir de l’anàlisi de cadascuna de les part del text i la identificació dels aspectes més rellevants, fins a l’aplicació d’estratègies simples de resolució, així com l’hàbit i la destresa necessàries per comprovar la resolució. Es tracta d’avaluar, així mateix, la perseverança en la recerca de solucions i confiança en la pròpia capacitat per aconseguir-ho, i valorar la capacitat de transmetre amb un llenguatge adequat, les idees i processos personals desenvolupats, de mode que es facin entendre i entenguin els seus companys. També es pretén valorar la seva actitud positiva per realitzar aquesta activitat d’intercanvi.

• Utilitzar nombres naturals, enters, fraccionaris, decimals, les seves operacions i propietats per recollir, interpretar, transformar i intercanviar informació.

Es tracta de comprovar la capacitat d’identificar i emprar els nombres i les operacions (les quatre operacions elementals, les potències d’exponent natural i les arrels quadrades exactes) essent conscient del seu significat i propietats, elegir la forma de càlcul més apropiada (mental, escrita o amb calculadora) i transmetre informacions utilitzant els nombres de manera adequada. Cal prestar una especial atenció a valorar, en casos senzills, la competència en l’ús d’operacions combinades com a síntesi de la seqüència d’operacions aritmètiques, aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesis.

• Resoldre problemes que precisin la utilització d’operacions amb nombres enters, decimals i fraccionaris, utilitzant la forma de càlcul apropiada i valorant l’adequació del resultat al context.

Es tracta de valorar la capacitat per assignar a les distintes operacions nous significats i determinar quin dels mètodes de càlcul és adequat a cada situació. Es pretén avaluar, així mateix, com s’interpreten els resultats obtinguts als càlculs i comprovar si s’adopta l’actitud que du a no prendre el resultat per bo sense contrastar-lo amb la situació de partida.

• Identificar relacions de proporcionalitat directa i utilitzar-les per resoldre problemes en situacions de la vida quotidiana.

Es pretén comprovar la capacitat d’identificar, a diversos contextos, una relació de proporcionalitat directa entre dues magnituds. Es tracta, així mateix, d’utilitzar diverses estratègies (utilització de taules, obtenció i ús de la constant de proporcionalitat, reducció a la unitat, regla de tres, etc.) per obtenir elements desconeguts a un problema a partir d’altres coneguts en situacions de la vida real on existeixin relacions de proporcionalitat directa. S’avaluaran també els percentatges com a cas particular de la proporcionalitat directa.

• Identificar i descriure regularitats, pautes i relacions en conjunts de nombres, utilitzar lletres per

48

simbolitzar diverses quantitats i obtenir expressions algebraiques com a síntesi a seqüències numèriques, així com el valor numèric de fórmules senzilles.

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat per percebre en un conjunt numèric allò que és comú, la seqüència lògica de la seva construcció, un criteri que permeti ordenar el seus elements i, quan sigui possible, expressar algebraicament la regularitat percebuda. Es pretén, així mateix, valorar l’ús del signe igual com assignador i de la lletra en les seves diverses accepcions. Forma part d’aquest criteri també l’obtenció del valor numèric en fórmules simples amb una sola lletra.

• Reconèixer i descriure figures planes, utilitzar les seves propietats per classificar-les i aplicar el coneixement geomètric adquirit per interpretar i descriure el mon físic, fent ús de la terminologia adequada.

Es pretén comprovar la capacitat d’utilitzar els conceptes bàsics de la geometria per abordar diverses situacions i problemes de la vida quotidiana. Es pretén avaluar també l’experiència adquirida en la utilització de diversos elements i formes geomètriques.

• Estimar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, utilitzant la unitat de mesura adequada.

Es pretén valorar la capacitat d’estimar algunes mesures de figures planes per diversos mètodes i d’emprar la unitat i precisió més adequada. Es valorarà també l’ús de mètodes de descomposició mitjançant figures geomètriques elementals per al càlcul d’àrees de figures planes de l’entorn.

• Utilitzar les unitats angulars i temporals per efectuar mesures, directes i indirectes, en la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.

Es tracta d’avaluar el domini en l’ús del sistema sexagesimal i les seves unitats, tant temporals com angulars. A més, es valorarà la capacitat per utilitzar el sistema sexagesimal per fer mesures i càlculs en situacions concretes i reals.

• Organitzar i interpretar informacions diverses mitjançant taules i gràfics, i identificar relacions de dependència en situacions quotidianes.

Aquest criteri pretén valorar la capacitat d’identificar les variables que intervenen a una situació quotidiana, la relació de dependència entre elles i visualitzar-la gràficament. Es tracta d’avaluar, a més, l’ús de les taules com instrument per recollir informació i transferir-la a uns eixos de coordenades, així com la capacitat per interpretar de forma qualitativa la informació presentada mitjançant taules i gràfics.

5.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

A l'hora de qualificar als alumnes el professor tindrà en compte els següents ítems, cadascun d'ells ponderarà en la nota final el percentatge que hi figura al costat:

a) Actitud (25%). Es valorarà l'interès per l'assignatura i la participació; l'assistència i puntualitat; l'expressió oral i escrita; el respecte per les normes del centre i el respecte envers als companys i al professor.

b) Feina (25%). Es valorarà l'entrega amb puntualitat de les feines assignades pel professor.

c) Continguts (50%). Es valorarà l'assimilació dels continguts, l'assoliment dels objectius i la

correcció en les tasques desenvolupades al llarg del curs.

49

PROGRAMACIÓ PISE/ALTER : CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS

Degut a les característiques dels programa PISE/ALTER s'han de rebaixar els continguts de cada una de les assignatures, intentant assolir els mínims de l'etapa (1r cicle d'ESO).Aprofitant qe les dues matèries tenen temes que es solapen i complementen entre ells. Es treballarà amb un projecte comú, la creació d'una empresa, que serà l'eix que relacionarà totes les àrees i s'aportaran els coneixements assolits en cada una d'elles.

La temporalització dels continguts serà la següent:

1a. AVALUACIÓ Es treballaran els continguts mínims no assolits de 1r d'ESO de l'àrea de Ciències Naturals.I els continguts mínims de 2n d'ESO de l'àrea de Ciències Naturals .

2a. AVALAUCIÓ Es treballaran els continguts mínims no assolits de 1r d'ESO de l'àrea de Ciències Socials .I els continguts mínims de 2n d'ESO de l'àrea de Ciències Socials .

3a. AVALUACIÓ Contribuirem al projecte vertebrador des dels coneixements que s'han assolit

1.CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1.Introducció

Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius– es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat.

2.Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització

50

adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal d’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se

51

en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.

3.Objectius

Les ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.

Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.

Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d’aquesta i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.

Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.

Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.

Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.

Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.

4. Continguts /Criteris d'avaluació

PRIMER CURS:

Continguts comuns

52

- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions, per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.

- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.

- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.

- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. La Terra a l’Univers

1. L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.2. Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.3. Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions,

dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.4. Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista

i amb instruments senzills. 5. L’astronomia a les Illes Balears. 6. Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a

l’heliocentrisme com a primera i gran revolució científica.

Bloc 2. La matèria a l’Univers

- La matèria. Propietats generals de la matèria.- Estats en què es presenta la matèria a l’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis

d’estat.- Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i

gasos.- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.- Els elements que hi ha a l’Univers.- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. - La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. - El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.

Bloc 3. Materials terrestres

- L’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l’atmosfera. Importància del debat que va portar a establir-ne l’existència.

- Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica.

- Maneig d’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l’aire. - Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de

mapes del temps senzills.- Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut

humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.- La hidrosfera. La importància de l’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius.

La distribució de l’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa. - Estudi experimental d’algunes de les propietats de l’aigua.

53

- El cicle de l’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.- Reserves d’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació.

Les reserves d’aigua a les Illes Balears.- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l’aigua i la seva depuració.- Els problemes de l’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació, salinització i contaminació. - La gestió sostenible de l’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. La dessalinització i l’ús

de l’aigua depurada. - La geosfera. Introducció a l’estructura interna de la Terra.- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i descripció dels

minerals més freqüents.- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i descripció de les roques

més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.

- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.

Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat

- Factors que fan possible la vida a la Terra.- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. - Introducció a l’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius.- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. - Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de

les Illes Balears.- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els

vertebrats. Els animals de les Illes Balears.- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars,

fongs, plantes i animals.- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels problemes associats a

la seva pèrdua. - Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i

tipus de protecció. - Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del

patrimoni natural. - Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la

mort innecessària d’éssers vius.

Criteris d’avaluació

Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació científica i que s'enllaçaran amb el projece de la tercera avaluació

Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, identificació de variables, disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal.

Explicar l’organització del Sistema Solar, descriure els moviments relatius entre la Lluna, la Terra i el Sol i interpretar alguns fenòmens naturals mitjançant l’elaboració de models senzills i representacions a escala del Sistema Solar.

Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de justificar raonadament alguns fenòmens naturals, com la durada dels anys, el dia i la nit, els eclipsis, les estacions o les fases de la Lluna mitjançant la interpretació dels moviments relatius de la Terra i la Lluna al Sistema Solar. S’ha de valorar la capacitat d’interpretar models gràfics senzills (com el planetari o les representacions esquemàtiques a escala) que expliquin els fenòmens descrits.

54

Descriure raonadament algunes de les observacions i els procediments científics que han permès avançar en el coneixement del nostre planeta i del lloc que ocupa en l’Univers.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn els principals arguments que justifiquen el desenvolupament de les teories astronòmiques i la seva evolució històrica (sobre l’esfericitat de la Terra i els moviments terrestres, sistemes geocèntrics vs. sistemes heliocèntrics, etc.), posant èmfasi en les repercussions socials d’aquestes teories.

Descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, els estats en què es presenta, i interpretar-les qualitativament i quantitativament, així com identificar els canvis que experimenta.

L’alumnat ha de ser capaç, a partir d’ experiències senzilles, d’interpretar quantitativament i qualitativament les propietats de la matèria i identificar els canvis d’estat que experimenta, molt en particular dels gasos.

Relacionar propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, en base a les propietats característiques d’aquestes últimes, així com aplicar algunes tècniques de separació.

Es tracta de saber si l’alumnat relaciona l’ús dels materials en la construcció d’objectes amb les seves propietats i és capaç de diferenciar les mescles de les substàncies pures per la possibilitat de separar-les per processos físics com la filtració, la decantació, la cristal·lització, etc.

Conèixer l’existència de l’atmosfera, valorar la importància del paper protector d’aquesta per als éssers vius i considerar les repercussions que hi té l’activitat humana.

L’alumnat ha de ser capaç de valorar la importància de l’atmosfera en el manteniment de la vida a la Terra i ha de conèixer els problemes greus de contaminació ambiental actuals i les seves repercussions més importants, així com tenir una actitud positiva davant la necessitat de contribuir a solucionar-los.

Obtenir i analitzar dades meteorològiques per valorar qualitativament fenòmens atmosfèrics.

L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir, analitzar i representar dades de diferents variables meteorològiques amb instruments de mesura que li permetin arribar a interpretar alguns fenòmens meteorològics senzills.

Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la naturalesa i la seva importància per als éssers vius, i valorar les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seva utilització.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua i valorar la importància dels problemes que les activitats humanes han generat quant a la gestió dels recursos d’aigua dolça i la contaminació d’aquesta. Demostrar una actitud positiva davant la necessitat de la gestió sostenible de l’aigua, i conèixer i assumir actuacions personals que potenciïn la reducció en el consum i la seva reutilització.

Reconèixer les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben a les Illes Balears, identificar-les utilitzant claus senzilles, i conèixer-ne la importància i utilitat.

L’alumnat ha de distingir els diferents tipus de roques (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries) i els minerals més comuns a partir de les seves propietats característiques, especialment les roques que es troben a les Illes Balears, identificar-ne les aplicacions més freqüents i l’impacte que produeix la seva explotació.

Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i que porten a terme funcions vitals que els diferencien de la matèria inert.

Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de reconèixer i descriure les característiques d’estructura, organització i funció dels éssers vius, a partir de mostres, fotografies, dibuixos o altres

55

mitjans.

Identificar i reconèixer les peculiaritats dels grups més importants, mitjançant l’ús de claus dicotòmiques per identificar-los i conèixer l’ús de la lupa binocular i el microscopi òptic com a eines necessàries per millorar l’observació.

L’alumnat ha d’adquirir els criteris que permeten classificar els éssers vius amb l’ús de claus senzilles i tècniques d’observació, com ara l’ús de la lupa binocular i el microscopi, per identificar els trets més rellevants d’un ésser viu que expliquen la pertinença d’aquest a un grup taxonòmic determinat.

Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d’evitar la pèrdua de biodiversitat.

Es tracta de saber si l’alumnat és conscient de la importància del manteniment de la biodiversitat per a la humanitat i si coneix algunes de les accions que es duen a terme per conservar-la, especialment en l’àmbit de les Illes Balears.

SEGON CURS:

Continguts comuns

- Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.

- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals.

- Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.

- Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta.

- Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat al laboratori.

- Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. Matèria i energia

- L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis. Valoració del paper de l’energia en les nostres vides.

- Formes d’energia. Transformacions energètiques.- Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic.

Bloc 2. Calor i temperatura

- Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles en què es manifestin els efectes de la calor sobre els cossos.

- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

Bloc 3. Llum i so

- Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles per posar-les de manifest. Ombres i eclipsis..

- Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica.

56

Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia interna de la Terra

- Energia interna. Transferència d’energia a l’interior de la Terra.- Estructura de la Terra.- Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions volcàniques i terratrèmols.

Bloc 5. La vida en acció

- Les funcions vitals. Nutrició, relació i reproducció.- La funció de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. - La importància de la fotosíntesi en la vida de la Terra. La respiració en els éssers vius.- La funció de relació: percepció, coordinació i moviment.- La funció de reproducció. Característiques de la reproducció sexual i asexual.- Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.

Bloc 6. El medi ambient natural

- El paper que desenvolupen els organismes productors, consumidors i descomponedors en l’ecosistema. - Cicle de la matèria i fluix d’energia.- Realització d’investigacions senzilles sobre algun ecosistema de l’entorn.- Impacte de l’espècie humana sobre els ecosistemes.- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses.

Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

Criteris d’avaluació

Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació científica.

Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, identificació de variables, disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal.

Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per explicar el seu paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn i reconèixer la importància i les repercussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables.

Es tracta de conèixer si l’alumnat relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de realitzar canvis, si coneix diferents formes i fonts d’energia, renovables i no renovables, els seus avantatges i inconvenients, i alguns dels principals problemes associats a la seva obtenció, transport i utilització. S’ha de valorar si l’alumnat comprèn la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per contribuir a un futur sostenible.

Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so i reproduir-ne alguns tenint en compte les seves propietats.

Es tracta de saber si l’alumnat és capaç d’utilitzar els coneixements d’algunes propietats del so i la llum, com la reflexió i la refracció, per explicar fenòmens naturals, aplicar-los en utilitzar miralls o lents, justificar el fonament físic d’aparells òptics senzills i dissenyar o muntar-ne alguns com ara la cambra obscura. També s’ha de valorar si comprèn les repercussions de la contaminació acústica i lumínica, i la necessitat de solucionar-la.

Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents observacions i experiències realitzades amb organismes senzills, comprovant l’efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.

L’alumnat ha de conèixer les funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la nutrició d’éssers

57

autòtrofs i heteròtrofs, les característiques i els tipus de reproducció, i els elements fonamentals que intervenen en la funció de relació. També es tracta d’avaluar si és capaç de realitzar experiències senzilles (tropismes, fotosíntesi, fermentacions) per comprovar la incidència que tenen en aquestes funcions variables com la llum, l’oxigen, la clorofil·la, l’aliment, la temperatura, etc.

Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest.

Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix i valora la biodiversitat i la importància de preservar-la i, especialment, del patrimoni natural de les Illes Balears, mitjançant l’adquisició d’actituds de reconeixement, respecte i protecció d’aquest, a través de l’observació i recollida de dades. Al mateix temps, també es pretén comprovar si l’alumnat valora la naturalesa, apreciant les repercussions de qualsevol tipus que comporta el seu deteriorament i adquirint actituds de rebuig a totes aquelles activitats que produeixin contaminació, alteració i destrucció dels ecosistemes naturals.

2.CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1.Introducció

La introducció dels coneixements socials i culturals dins l’aula té una llarga tradició dins la pedagogia i des de sempre ha esdevingut un instrument de valor indiscutible a l’hora de proporcionar als futurs ciutadans eines per poder entendre críticament l’entorn pròxim i el llunyà, per poder-s’hi inserir de manera participativa, per desenvolupar les identitats personals i col·lectives en un marc de respecte envers les altres cultures i societats i per així poder desplegar les aptituds i potencialitats humanes, com ara el pensament abstracte, la curiositat, la creativitat o la sensibilitat envers els fets culturals.

2.Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques

El caràcter integrador de la matèria de ciències socials, geografia i història, fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses competències bàsiques.

La competència social i ciutadana està estretament lligada a l’objecte d’estudi en si. Pot dir-se que tot el currículum contribueix a l’adquisició d’aquesta competència, ja que la comprensió de la realitat social, actual i històrica és l’objecte d’aprenentatge, però realment s’aconseguirà si es té la perspectiva del coneixement sobre l’evolució i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes. Ha de poder ser utilitzada per l’alumnat per desenvolupar-se socialment i l’ha d’ajudar a entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i els reptes i compromisos que planteja. Tot això contribueix a crear sentiments comuns que afavoreixen la convivència i ajuden a l’adquisició d’habilitats socials.

També possibilita l’empatia, la valoració i l’exercici del diàleg com a via necessària per a la solució dels problemes. Afavoreix el respecte envers les persones amb opinions que no coincideixen amb les pròpies i , a més, fomenta l’exercici d’aquests valors creant un marc idoni per al treball en col·laboració i per a la realització de debats en els quals es puguin expressar les pròpies idees i escoltar i respectar les dels altres. Òbviament, l’acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures, ajuda, encara que sigui indirectament, al desenvolupament de les habilitats de tipus social.

En l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la contribució és rellevant. Inclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat humana, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que es produeix entre tots dos. La percepció directa o indirecta de l’espai en el qual es desenvolupa l’activitat humana constitueix un dels principals eixos de treball de la geografia: la comprensió de l’espai en què tenen lloc els fets socials i la vida de l’alumne, és a dir, la dimensió espacial en què adquireixen especial importància els procediments d’orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.

58

Una altra aportació, no menys significativa, es possibilita des del coneixement de la interacció home-medi i l’organització del territori resultant. La matèria proporciona ocasions abundants per analitzar l’acció de l’ésser humà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, no només pel que fa als problemes que a vegades genera, sinó també per les accions que des d’un ús responsable d’ambdós, cerquen assegurar la protecció i la cura del medi ambient.

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conèixer i valorar les manifestacions del fet artístic. L’esmentada contribució es facilitarà realment si es preveu una selecció d’obres d’art rellevants, bé sigui pel seu significat en la caracterització d’estils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i es dota l’alumnat de destreses d’observació i de comprensió d’aquells elements tècnics imprescindibles per a la seva anàlisi dins el context real i com a expressió dels seus autors, de la seva interpretació de la realitat que ens envoltava. Des d’aquest plantejament s’afavoreix l’apreciació de les obres d’art, s’adquireixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenvolupa la capacitat d’emocionar-s’hi, a més s’ajuda a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seva conservació.

La contribució al tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics comptar amb destreses relatives a l’obtenció i comprensió d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria.

L’establiment de criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d’objectivitat i pertinença, la distinció entre els aspectes rellevants i els que no ho són, la relació i comparació de fonts o la integració i l’anàlisi de la informació de manera crítica són algunes de les aportacions fonamentals que es fan en l’adquisició d’aquesta competència.

El pes que té la informació en aquesta matèria singularitza les relacions existents entre aquesta competència i la competència en comunicació lingüística, més enllà de la utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament/aprenentatge. A més, es facilita que s’aconsegueixin habilitats per utilitzar diferents variants del discurs, especialment la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació i es col·labora en l’adquisició de vocabulari, el caràcter bàsic del qual hauria de venir donat per aquelles paraules que, corresponent al vocabulari específic, haurien de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat o per aquelles altres que tenen un clar valor funcional en l’aprenentatge de la mateixa matèria.

Es contribueix també, en certa manera, a l’adquisició de la competència matemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat permet col·laborar en la seva adquisició, en la mesura que la matèria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges, proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, criteris de mesures i codificació numèrica d’informacions amb la seva representació gràfica. La utilització de totes aquestes eines en la descripció i anàlisi de la realitat social amplien el conjunt de situacions en què els alumnes perceben la seva aplicabilitat i, amb això, fan més funcionals els aprenentatges associats a la competència matemàtica.

La competència per aprendre a aprendre suposa tenir eines que facilitin l’aprenentatge, però també tenir una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen amb una visió positiva. A tot això es contribueix des de les possibilitats que ofereix per aplicar raonaments de diferents tipus, per buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials i per proporcionar coneixements de les fonts d’informació i de la seva utilització mitjançant la recollida i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que se’n faci una anàlisi. També s’hi contribueix quan s’afavoreix el desenvolupament d’estratègies per pensar, per organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

Perquè aquesta matèria participi de l’autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir el desenvolupament d’iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions. Aquestes habilitats estan presents més clarament en la realització de debats i de treballs individuals o en grup, ja que aquesta tasca implica idear, analitzar, planificar, actuar, revisar el fet, comparar els objectius previstos amb els assolits i extreure’n conclusions.

59

3.Objectius

Les ciències socials, la geografia i la història de l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.

Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests i les que els grups humans estableixen en la utilització de l’espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.

Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi acompleixen i els seus problemes més rellevants.

Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d’Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears .

Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.

Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les regions de la Mediterrània.

Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les comunitats de l’Estat espanyol.

Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la identitat pròpia de les Illes Balears.

Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a fer-ne un judici.Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari habitual augmenti la precisió en l’ús del llenguatge i millori la comunicació.

Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.

Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, especialment la que proporciona l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar, localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt concretament a les Illes Balears.

60

Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

4. Continguts/ Criteris d'avaluació

PRIMER CURS:

Continguts comuns

− Anàlisi i interpretació dels diferents paisatges geogràfics i històrics i dels elements que els configuren.− Percepció de la realitat geogràfica mitjançant l’observació directa o indirecta. Interpretació i elaboració de gràfics. Lectura, anàlisi i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales i característiques.− Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic, històric i artístic bàsic en la realització d’exposicions orals i escrites d’informes i opinions de contingut social.− Coneixement dels medis naturals de la Terra i del seu funcionament com a camí per valorar-los com a riquesa que s’ha de respectar i conservar.− Obtenció d’informació mitjançant fonts diverses (iconogràfiques, arqueològiques, d’obres d’art, escrites , TIC, etc.). Classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la història, tant en la recerca d’informació com en la comunicació de resultats.− Localització en el temps i en l’espai dels períodes, les cultures i les civilitzacions i els esdeveniments històrics. Coneixement del concepte de periodització en la història. Nocions elementals de temps històric. Ús de la cronologia i periodització. Representació gràfica de seqüències temporals.− Identificació de causes i conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i canvi relacionant-los amb els factors que els van originar.− Coneixement i interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.− Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s’ha de preservar i col·laborar en la seva conservació.

Bloc 1. La Terra i els medis naturals

- La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació i localització geogràfica.- Localització en el mapa i caracterització de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes Balears.- Caracterització dels principals medis naturals, identificació dels components bàsics del relleu, els climes, les aigües i la vegetació i comprensió de les interaccions que mantenen. - El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. - Els grans medis naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada, amb especial referència als medis temperats d’Europa i de la península Ibèrica.- Observació i interpretació d’imatges representatives d’aquests espais naturals. Valoració de la diversitat com a riquesa que cal conservar.- La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic de les Illes Balears i de la península Ibèrica en el context natural d’Europa. - Descripció i anàlisi del fet insular: unitat i diversitat del medi físic balear. El fet insular en el context europeu i mediterrani.

61

- Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seves interaccions. Riscs naturals, degradació i polítiques correctores. Presa de consciència de les possibilitats que el medi ofereix i disposició favorable per contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenvolupament sostenible.

Bloc 2. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

- La mesura i la representació gràfica del temps històric. La periodificació històrica: la prehistòria i la història, els conceptes.

- El procés d’hominització. Caçadors i recol·lectors. Canvis produïts per la revolució neolítica. Aspectes significatius de la prehistòria en el territori espanyol. L’art prehistòric. El megalitisme a les Illes Balears: la cultura talaiòtica.

- Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.- El món clàssic (I). Grècia: fonaments de la cultura europea. La polis. La democràcia atenesa.

L’hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.- El món clàssic (II). Roma: la civilització romana i la unitat del món mediterrani. Les formes d’organització

econòmica, administrativa i política romanes. Art i cultura.- La Hispània romana. Conquesta i romanització. La ciutat i la forma de vida urbana. La integració de les

Illes Balears al món romà. - Origen i expansió del cristianisme.- La crisi i el final de l’Imperi romà. Les invasions germàniques i el fraccionament de la unitat

mediterrània.

Criteris d’avaluació

Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia i comunicar les conclusions de forma oral o escrita.

Amb aquest criteri s’intenta comprovar que l’alumnat és capaç d’identificar les línies bàsiques del sistema d’orientació geogràfica (meridians, paral·lels i línies bàsiques imaginàries) i situar llocs en el mapa mitjançant la longitud i la latitud. Així mateix, permet avaluar si se sap descodificar informació simbòlica i interpretar-la per descriure el contingut de la informació expressada en un mapa.

Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic mundial, d’Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears (oceans i mars, continents, unitats de relleu i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar que es coneix el mapa físic del món, d’Europa i de l’Estat espanyol en els seus trets bàsics i particularment el de les Illes Balears. Se’n localitzen espacialment els elements i l’alumnat és capaç d’expressar els que predominen a cada territori.

Comparar els trets físics més destacats (relleu, clima, aigües i elements biogeogràfics) que formen els grans medis naturals del planeta, amb especial referència a l’Estat espanyol i a les Illes Balears, localitzar-los en l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de reconèixer i localitzar en l’espai els principals medis naturals del món, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears, de caracteritzar-los i distingir-los en funció de la interacció dels trets físics predominants que formen paisatges geogràfics diferenciats i relacionar-los amb les formes de vida que possibiliten.

Identificar i explicar alguns exemples dels impactes que l’acció humana té sobre el medi natural, analitzar-ne les causes i els efectes i reflexionar sobre les mesures i conductes que serien necessàries per limitar-los.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar si els alumnes coneixen alguns problemes mediambientals rellevants, especialment els relacionats més directament amb les característiques del medi natural (escassetat d’aigua, pèrdua de boscos, canvi climàtic, etc.), si els relaciona amb les causes i els efectes possibles, i també si és capaç de proposar accions que poden contribuir a millorar-los a través de la ciència, la tecnologia, el consum responsable i el desenvolupament d’actituds ètiques.

62

Utilitzar les convencions i unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi aplicant-les als fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món, de la península Ibèrica i de les Illes Balears en l’àmbit mediterrani.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar si s’utilitza la periodització i datació correcta com a referència temporal en la localització de fets i processos històrics i si es té capacitat per identificar, en processos referits a les societats, en la prehistòria i l’edat antiga, elements de permanència i de canvi.

Identificar les principals diferències entre caçadors i recol·lectors. Exposar els canvis que va suposar la revolució neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seva importància i les conseqüències en comparar-los amb els elements que van constituir les societats depredadores.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que s’identifiquen els elements bàsics que van conformar les principals societats depredadores i els canvis radicals que van acompanyar la revolució neolítica i de constatar les conseqüències que aquesta va tenir en l’evolució de la humanitat. També s’ha de valorar en l’exposició la correcció en el llenguatge i la utilització d’un vocabulari bàsic adequat.

Caracteritzar i valorar la cultura talaiòtica com a manifestació específica del megalitisme a les Illes Balears.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de contextualitzar un procés històric d’àmbit local i extrapolar-lo per comprendre el desenvolupament de processos d’abast més ampli.

Identificar els trets més rellevants que caracteritzen les primeres civilitzacions urbanes i les seves aportacions a l’evolució de la humanitat.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de localitzar en el temps i en l’espai les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia i reconèixer els elements més bàsics que les van formar, valorant aspectes significatius de la seva aportació en l’evolució de les societats humanes, com l’escriptura.

Caracteritzar els trets essencials de la civilització grega, identificant els elements originals d’aquesta i valorant el seu paper i la seva gran aportació a la civilització occidental. Reconèixer els elements culturals i artístics bàsics.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de localitzar en el temps i en l’espai les civilitzacions del món clàssic i caracteritzar els elements bàsics que les van formar. Valorar la importància del món grec en la configuració de la civilització occidental. Així mateix es tracta de comprovar si es reconeixen en el món actual i en el patrimoni cultural i artístic elements rellevants de l’aportació de Grècia.

Caracteritzar els trets més significatius de la civilització romana, valorar la transcendència de la romanització per a la pervivència del seu llegat en la cultura occidental, especialment a Hispània i esmentar el seu llegat a les Illes Balears.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar el coneixement dels trets de la civilització romana, amb especial atenció a l’organització política, social i econòmica, reconèixer la pertinença d’Hispània a la unitat del món mediterrani creada per Roma i identificar en el patrimoni artístic i en altres trets culturals actuals el llegat de la civilització romana al món occidental, al nostre país i a la nostra Comunitat. Conèixer la importància del seu llegat lingüístic.

Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrita de contingut geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda de manera correcta per escrit.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar que es fa una lectura comprensiva, d’acord amb les capacitats pròpies de l’edat dels alumnes, de diferents fonts d’informació escrita utilitzades en l’estudi de la matèria per obtenir les idees principals que contenen i relacionar-les amb altres per formar esquemes explicatius, i ser capaç de comunicar la informació obtinguda utilitzant correctament l’expressió escrita i el vocabulari idoni al seu nivell i edat.

63

SEGON CURS:

Continguts comuns

- Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de la informació estadística en informació gràfica.- Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals. - Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història. - Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i economia en la realització d’exposicions orals i escrites.- Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites, iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de la informació.- Reconeixement d’elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i lectura i/o interpretació d’obres significatives considerant-ne el context. Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s’ha de preservar i col·laborar en la seva conservació.

Bloc 1. Població i societat

- La població: distribució, variables i comportaments demogràfics. Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió dels comportaments demogràfics actuals, anàlisi i valoració de les seves conseqüències en el món, Europa i a l’Estat espanyol. Lectura i interpretació bàsica de dades i gràfics demogràfics.- Les societats actuals.- L’especificitat demogràfica de les Illes Balears: caracterització de la societat balear.

Bloc 2. Les societats preindustrials

1. Edat mitjana

- L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca: conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.

2. Edat moderna

- Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna. La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització d’Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i XVII. - La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna. Conflictes interns i tensió social: les Germanies.

Criteris d’avaluació

Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics, utilitzant els conceptes bàsics de demografia. Identificar les variables i les tendències predominants al món. Conèixer la distribució de la població mundial. Interpretar mapes temàtics sobre població i elaborar gràfics senzills. Aplicar aquests coneixements a l’anàlisi de la població de les Illes Balears dins el context del règim demogràfic espanyol: desequilibris i conseqüències.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si es coneixen, i l’alumnat és capaç d’expressar utilitzant el vocabulari geogràfic adequat, les tendències del creixement i les seves causes i conseqüències utilitzant aquests coneixements per explicar els contrastos, problemes i perspectives que actualment hi ha al món, a l’Estat espanyol i a les Illes Balears: envelliment, immigració, etc.

Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i distingir la varietat de grups socials que la formen, l’augment de la diversitat que genera la immigració, reconèixer la pertinença al món occidental

64

i exposar alguna situació que reflecteixi desigualtat social.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar si es coneixen els principals trets de l’organització social a l’Estat espanyol i a les Illes Balears, si s’identifiquen els canvis produïts en els últims temps (en la família, en l’origen o procedència dels habitants, en la mobilitat social, en els valors, etc.), si hi reconeixen característiques comunes de les societats desenvolupades occidentals i si s’identifiquen algunes evidències de desigualtat o discriminació a causa de l’origen o la pertinença a un grup social.

Saber com s’articula l’espai urbà. Analitzar el creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. Valorar els avantatges i els inconvenients de la vida urbana, fent referència a exemples propers a l’alumnat.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar que es coneixen les causes que provoquen l’augment de la població urbana i el creixement de les ciutats. Es tracta també d’avaluar, a través d’exemples propers, si s’identifiquen les diferents funcions de l’espai urbà i es proposen mesures que contribueixin a millorar algun dels problemes de la vida a ciutat.

Identificar i descriure els aspectes socials, econòmics, polítics , ideològics i culturals que caracteritzen l’Europa feudal. Conèixer les funcions desenvolupades pels diferents estaments socials i reconèixer la seva evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar si es reconeixen els elements bàsics que caracteritzen l’economia feudal, el paper social dels diferents estaments i les relacions entre senyors i pagesos, i d’identificar els canvis socials, culturals i artístics que introdueix el renaixement de les ciutats i l’enfortiment progressiu de l’autoritat monàrquica fins a l’aparició de l’Estat modern.

Situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van succeir i/o van coexistir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana, molt especialment l’antic Regne de Mallorca, analitzant-ne els aspectes comuns i les peculiaritats. Comprendre la transcendència cultural de l’edat mitjana, reconèixer els estils artístics (art islàmic, romànic i gòtic) i la seva contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic. Valorar el patrimoni de l’Estat espanyol i en particular el de les Illes Balears. Reconèixer exemples de la pervivència del seu llegat cultural i artístic.

Es pretén avaluar que s’identifiquen les diferents etapes en la formació i consolidació dels regnes cristians i d’Al-Andalus, les característiques polítiques, econòmiques i culturals fonamentals i que se’n reconeix l’aportació cultural i artística a partir de l’anàlisi d’algunes obres rellevants i, en particular, la pervivència d’aquests elements en els nuclis urbans d’origen cristià i musulmà a la península i a les Illes Balears.

Reconèixer els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i , en concret, identificar els trets bàsics del pensament humanista i de les societats del Renaixement. Entendre la crisi de l’Església i l’aparició de la Reforma dins aquest context.

Aquest criteri vol comprovar si s’entén la renovació ideològica que significa el pensament humanista, si se’n reconeixen els seus trets característics i l’aportació del pensament i dels avanços de la ciència i la tècnica en la construcció de l’edat moderna.

Identificar les característiques bàsiques dels principals estils artístics de l’edat moderna (Renaixement i Barroc) i contextualitzar-los. Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació com a patrimoni històric de l’Estat espanyol i en particular de les Illes Balears. Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

Es tracta de comprovar que diferencien els elements bàsics dels estils artístics de l’edat moderna (Renaixement i Barroc), i apliquen aquest coneixement a l’anàlisi d’obres rellevants amb el reconeixement de la significació d’alguns autors espanyols, particularment del Segle d’Or.

Realitzar el projecte en grup, amb l’ajuda del professor o professora, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre “com fer una empresa” on s'utilitzin fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionin la informació pertinent, la integrin en un esquema o guió i comuniquin els

65

resultats de l’estudi amb correcció i amb el vocabulari adequat. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques utilitzant-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Aquest criteri intenta avaluar en quina mesura l’alumnat és capaç de planificar i dur a terme un petit treball de síntesi o indagació, seleccionar la informació pertinent en funció de l’objectiu proposat, organitzar-la adequadament i presentar les conclusions correctament. D’altra banda, permet comprovar si assumeix amb responsabilitat les seves tasques, particularment les que li corresponen com a membre d’un grup.

3.MATERIALS

S'usaràn com a material dossiers per treballar els continguts pendents d'assimilar del primer curs de les dues assignatures. Per treballar els continguts del segon curs es doran apunts, fitxes, mapes, fotocòpies i tendran accés a la recerca per internet, de tal manera que, encara que no es pugui aprofundir en tots els temes de la programació per qüestió de temps, si que es desenvoluparan de manera especial aquells que es puguin treballar al projecte “Crear una empresa” dins el món de la jardineria, com per exemple fer un estudi de mercat (gràfiques i tractament estadístic de dades que es complementarà amb l'àrea de matemàtiques), o bé incloure tots els coneixements sobre la fotosíntesi i els cicles vitals de plantes per fonamentar el màrqueting de la nova empresa.

4.PROCEDIMENTSD'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE

Tipus d'avaluació

-Individualitzada, centrat-nos en l'evolució de cada alumne i en la seva situació inicial.-Integradora, tendrem en compte l'existència de diferències i la flexibilitat en l'aplicació de cada un dels criteris d'avaluació.-Qualitativa, valorarem tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i avaluarem de manera equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l'alumne, no només la de caràcter cognitiu.-Orientadora, donat que aportarem la informació precisa per a millorar l'aprenentatge i adquirir estratègies per fer les tasques de manera eficient.-Continua, atendrem l'aprenentatge com un procés, contrastant els diversos moments i fases.-Avaluació inicial-Avaluació formativa,que ens donarà una visió de les dificultats i progressos al llarg del curs.-Avaluació sumativa, que establirà els resultats al final del procés total de l'aprenentatge i assoliment dels objectius.

A més s'avaluaran una sèrie d'actituds i hàbits com:• Puntualitat i assistència• Actitud positiva a l'aula• Responsabilitat i compliment de les seves obligacions• Respecte a les persones i els materials• Autonomia per a fer les seves activitats• Presentació dels treballs de forma correcta i acurada• Esforç i superació de les dificultats

Instruments d'avaluació

– Proves objectives o exàmens.– Activitats de classe com la realització de dossiers, apunts, exercicis, treballs, pràctiques....– Actitud, es valorarà l'interés per la matèria, la participació, el comportament, l'esforç, l'assitència...

Criteris de qualificació

66

Per a determinar la nota es seguirà la següent ponderació:

Exàmens, proves, treballs i presentacions 50%Activitats d'aula i feina 25%Actitud i motivació 25%

Criteris de recuperació

L'alumnat que no aprovi l'assignatura al mes de juny, tendrà l'oportunitat de fer els exàmens al mes de setembre i recuperar. Els departaments posaran a disposició de l'alumnat un treball per a l'estiu amb activitats per preparar l'examen del setembre.

67

2.1.5-TALLER DE LLENGUA (SUPORT ALUMNES NESE IT)

Josep Peiró

Programació d’Acolliment linguístic. (Nivell llindar de llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana) Taller de llengua.

1.Introducció

Al taller de llengua del nostre centre es veu reflectit el gran nombre de nacionalitats existents al nostre centre. Aquí teniu les més representatives, extret de la revista del centre del curs 2009-2010, amb informació de desembre de 2010.

PAÍS Núm. %COLÒMBIA 31 4,4%EQUADOR 18 2,5%ALEMANYA 17 2,4%ARGENTINA 16 2,3%REGNE UNIT 11 1,5%BRAZIL 6 0,8%XINA 5 0,7%POLONIA 4 0,6%RÚSSIA 4 0,6%SENEGAL 4 0,6%

Per completar la informació donem dades de la matrícula de setembre de 2012 en ESO.

21 3,81% Colòmbia

15 2,72% Equador

10 1,81% Argentina

9 1,63% Alemanya

8 1,45% Anglaterra

5 0,91% Polònia

5 0,91% Rússia

4 0,73% Marroc

4 0,73% Xina

3 0,54% Brasil

2 0,36% Senegal

2.Objectius

Els objectius incideixen en l’habilitat de comprensió oral i lectora i en l’adquisiciód’estratègies bàsiques per garantir un domini mínim de l’expressió oral.Els centres d’interès són els següents: identificació personal, ensenyament i educació, rutines diàries, estats físics i anímics de la persona, alimentació, temps lliure i entreteniments, relacions familiars, habitatges i llocs de residència, compres, relacions afectives i associatives, condicions atmosfèriques, serveis públics i privats, cultures diverses, actualitat, domini de la llengua...Comprensió oral:-Comprendre preguntes relacionades amb l’àmbit dels interessos i dels coneixements que afecten l’alumnat -Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells

68

-Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les derivades de l’activitat escolar.-Comprendre textos adequats a l’edat de l’alumnat.Expressió oral:-Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre l’entorn familiar, local, social i escolar.-Expressar sentiments i estats d’ànim-Descriure persones, objectes i llocs-Narrar experiències viscudes-Transmetre infromació rebuda a través d’altres persones ol d’altres canals (escrits, gràfics, audiovisuals) i explicitar les idees principals dels missatges escoltats.-Utilitzar un vocabulari bàsic en diferents camps temàtics-Expressar raonaments senzills-Formular peticions, demanar ajut i expressat necessitats, desitjos i voluntat de fer qualque cosaParticipar en diàlegs propis de la vida quotidiana (saludar, comprar, felicitar-se, expressar preferències, indicar i demanar indicacions, demanar consells, aconsellar...)-Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació a la pronúncia, dicció i ritme.-Participar en diàlegs, debats, respectar el torn de paraula, escoltar els altres que hi intervenen.Comprensió escrita:-Conèixer l’alfabet i la correspondència entre els sons i les grafies en llengua catalana-Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell-Identificar les idees principals d’un text-Extreure informació específica a partir de textos-Ser capaços de comprendre diversos tipus de textos adequats a l’edat: didàctics, anuncis, avisos, rètols, revistes il·lustrades, contes, còmics, correspondència personal, impresos senzills, notícies breus de premsa...-Iniciar-se en l’ús dels diccionaris catalans i bilingüesExpressió escrita-Aplicar les normes de puntuació-Aplicar les normes bàsiques de concordança gramatical: gènere, nombre, subjecte i verb, conjugació de temps verbals bàsics...-Adquirir un vocabulari mínim en diferents camps temàtics-Resumir o esquematitzar textos elementals-Saber dur una agenda d’activitat escolar i extraescolar-Expressar per escrit experiències relacionades amb l’activitat quotidiana-Omplir impresos (inscripcions diverses: club, institut, biblioteca...)-Mantenir correspondència amb amistats (cartes i postals)Llengua i societat-Conèixer i explicar la realitat lingüística de les Illes Balears a partir de dades bàsiques-Conèixer quin és el territori lingüístic català-Desenvolupar una actitud oberta i receptiva per la realitat lingüística pròpia de les Illes Balears

3.Continguts del curs i temporalització

0. Llengua i societatDades bàsiques sobre la llengua catalana (territori, nombre de parlants, història, marc legal...)L’arribada del català a les Illes BalearsGeografia del mónGeografia de les Illes BalearsGeografia de l’estat espanyol

1. PresentacionsVerbs ser i nòmer (present d’indicatiu)L’article personalDemostratiusNumerals (del zero al deu)Salutacions i comiatsEl nom, els llinatges, el telèfon, l’adreça...2. De què fas?Verbs fer , ser (repàs) i treballar. Present d’indicatiu.Articles definits i indefinits

69

Article definit + preposició aNoms d’oficis i professionsEls mesos, els dies, les horesNumerals (de l’onze al trenta)3. Activitats quotidianes1a conjugació regular. Present d’indicatiu.Verb anar (present d’indicatiu)Pronoms personalsArticle definit + deLes parts del diaAbans / després; sempre / mai; tard / prest; a prop / lluny, enforaAccionsNumerals (fins al cent)Els colors4. La casaSituacionals I (devora, a prop de / lluny, enfora, davant, darrere, entre, a l’esquerra, a la dreta)Haver, haver-hi, haver-n’hiParts de la casaAdjectius per descriure la casaLes estacions5. La famíliaVerbs estar, saber, tenir, viure (present d’indicatiu)PossessiusFormació del femeníAdjectius per descriure maneres de serNumerals (del cent als milions)Vocabulari: relacions familiars i expressions per felicitar6. On són les claus?Situacionals II (davant/darrere; damunt/davall; entre; pertot/enlloc; dins, dedins,dintre/fora)Formació del pluralPronom hi com a complement circumstancial de lloc Mobiliari i objectes de la casaAdjectius per descriure com són els objectes7. Els amics d’en RafelVerbs dur i conèixer (present d’indicatiu)Adjectius per descriure l’aspecte físicVocabulari: les peces de roba; la confeccióPronom ho com a atribut8. El cap de setmanaPretèrit perfet perifràsticPronoms febles davant i darrere el verb (I)Activitats d’oci9. Conversa telefònicaVerbs haver-hi i ser-hi (present d’indicatiu)Interrogatius (I): què, qui, quan, on, com, per què, quantVerbs voler i poder (present d’indicatiu)Pronom ho com a complement directe10.Els aliments. Al restaurant. Al mercat.Vocabulari: les fruites, el forn i la pastisseria, els queviures, les verdures, la carnisseria i la xarcuteria, el restaurant, el parament de la taula, estris... Adjectius per descriure els aliments i verbs relacionats amb l’acció de menjar i cuinarPronoms el, la, els, les i en com a complement directe11.I a tu, què t’agrada?Quantitatius (I): moltíssim, molt, bastant/força, no...gaire/poc, gensPronoms febles de complement indirecte Interrogatius (II): què / qui / quin, quina, quins, quinesVocabulari: activitats de lleure12.Na Cristina s’avorreix3a conjugació regular. Present d’indicatiu. Model incoatiu i model pur.Quantitatius (II): cap / gens de; tot / res; molt/ gens

70

13.Història de la meva vidaPretèrit imperfet: verbs regulars i ser, fer, dir i viureTemporals: sempre, sovint, de vegades / de tant en tant, mai.14.Què ha passat?Pretèrit indefinit. Participis dels verbs regulars (1a i 3a conjugació). Alguns participis irregulars: viure, saber, haver, tenir, voler, poder, conèixer, ser, estar, fer, veure, escriure, entendre, prendre.Vocabulari: les parts del cos, accidents, mals i malalties.15.On anirem?Futur: dels regulars i de viure, saber, poder, voler, fer, anar, ploure, haver-hi, tenir i venir.Temps atmosfèricTurisme, viatges.16.Què ha passat? (II)Pretèrit indefinit i pretèrit perfet perifràstic (II)Participis (verbs irregulars)Exclamacions: quin + nom17.Seguint algú...GerundiExpressions amb el verb ferAdverbis de manera18.Què hem de fer?Estructures per expressar obligació: haver de + infinitiu, caldre + infinitiuPronoms febles davant i darrere el verb (II)Bé, bo davant i darrere el verb.19.El món animalVerbs semblar i assemblar-seConjuncions perquè, com que, idò / doncs i per tantPretèrit imperfet (II). Verbs irregulars: creure, seure, treure, veure, moure, escriure, beure, viure, entendre, prendre, vendre i encendre.Alternances ortogràfiques20.El meu carrerHaver-hi, haver-n’hi (II): tots els temps d’indicatiu.Quantitatius (II): poc, molt, gaire, prou i bastant.21.Qui deu ser?Formes de probabilitat: verb deurePresent d’indicatiu dels verbs irregulars: beure, creure, deure, treure, veure i seure.Exclamacions: que + adjectiu22. Un dia amb en / na ...Present d’indicatiu dels verbs irregulars: caure, entendre, escriure, moure, prendre, riure, vendre i venir.Adverbis de temps (II): després, aleshores o llavors, mai, ara, sempre, alhora, mentrestant, abansÚs dels verbs anar, venir i anar-se’n.23. AnuncisFlexió de l’adjectiu (gènere)La comparacióPronom en i de partitiu24. Què en podríem fer?Condicional dels verbs regulars i irregulars (anar, fer, haver, poder, saber, tenir, venir, voler)Pronom de complement directe, complement indirecte i complement circumstancial de lloc25. He d’arreglar-loPronoms de complement directe i indirecte davant i darrere el verb26. Per quan vagis de vacancesPresent de subjuntiu dels verbs regulars i dels irregulars anar, beure, dir, estar, haver, fer, prendre, poder, ser, tenir, treure, venir i veure.Numerals ordinals27. Anem a la torrada!Imperatiu dels verbs regularsSituacionals (III)28. Me’l dónes o l’hi dónes?Combinacions de pronoms de complement directe i indirecte29. El medi ambientImperfet de subjuntiu dels verbs regulars i dels irregulars estar, fer, poder, ser, tenir, veure i voler.

71

Pronoms adverbials hi, en

TEMPORALITZACIÓ

1R TRIMESTRE: Unitats 0-102N TRIMESTRE: Unitats 11-203R TRIMESTRE: Unitats 21-29

4.Metodologia

L’alumnat disposarà del manual VINCLES 1, 2, 3. A més d’altres materials i fotocòpies que li permetran conèixer i practicar les estructures necessàries per dominar el nivell llindar de la llengua catalana.Es faran servir tot tipus de material complementari (XARXA, Llindar, materials digitals, làmines, audiovisuals, còmics, fotografies, diccionaris, pel·lícules, lectures adequades al nivell, etc.) per realitzar la feina. S’intentarà fer les classes a l’aula taller i també un hora setmanal a l’aula d’informàtica.

Hi ha material àudiovisual, programari Valencià-Romanés, Programari VINE acollida del País Valencià.

També podem incloure el traductor de google com a eina d’ajuda sobretot per entendre o fer-nos entendre els primers dies.

Els diàlegs i les il·lustracions seran el punt de partida de la feina que durem a terme amb l’alumnat. Així com la intervenció directa, representació d’escenes quotidianes i debats que aniran sorgint.

5.Desenvolupament de les competències bàsiques

. Competència en comunicació lingüística

. Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social.

. Augmentar l´ús del llenguatge en general.

. Fer servir mecanismes de predicció i comprensió testuals en la lectura i anàlisis de texts.

. Emmarcar les creacions pròpies en els gèneres i les tipologies que es presenten.

. Recórrer a l´ús actiu de determinats mecanismes que permeten l´ampliació i la consolidació del vocabulari.

. Millorar l´ortografia mitjançant la reflexió i la pràctica de normes d´escriptura.

. Conèixer els diferents tipus de comunicació i la importància que hi té el llenguatge.

. Llegir textos pertanyents a diferents tipologies i entendre la informació que ens transmeten.

. Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què hom es trobi i seleccionar-ne la correcta.

. Competència per aprendre a aprendre

. Representar el món mitjançant el llenguatge.

. Cercar determinats elements, característiques o informacions en un text.

. Repassar continguts abans de tractar-ne de nous.

. Comprendre i compondre texts per millorar l´aprenetatge lingüístic.

. Extreure, si cal, la informació implícita que contenen els texts.

.Reconèixer els tipus d´informació que transmeten determinats mitjans i saber-los interpretar.

.Practicar el resum com a tècnica de presentació de la informació més important d´un text.

.Classificar paraules o altres unitats significatves segons les característiques comunes que presentin.

.Relacionar la llengua amb altres realitats que envolten la persona.

.Fer servir mecanismes lèxics per ampliar el vocabulari i formar noves paraules sobre arrels conegudes.

.Comparar diverses modalitats oracionals i veure les semblances i difrències que s´estableixen entre elles.

. Autonomia i iniciativa personal

.Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

.Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament.

.Preparar presentacions i exposicions davant els altres i fer-les.

.Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions.

.Elaborar raonaments autònoms que ens serveixin per justificar la nostra posiciódavant les coses..Reflexionar sobre les nostres reaccions davant de possibles situacions quotidianes.

72

.Ser conscients de l´evolució personal i dels coneixements que anam adquirint.

. Tractament de la informació i competència digital

.Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d´informació rellevant.

.Adquirir habilitats per reutilitzar la informació en la producció de texts orals i escrits propis.

.Descobrir tècniques narratives i descriptives.

.Valorar l´ús del diccionar com a element adequat per al coneixement del significat de les paraules.

.Usar adequadament les biblioteques i internet.

.Recórrer a suports electrònics en el procés d´escriptura.

.Fer servir de manera social i col.laborativa els nous mitjans de comunicació digitals.

.Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen.

.Relcionar significants amb el significats que hi correponen.

.Interpretar requadres i descobrir la informació gramatical que ens aporten.

.Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web.

. Competència social i ciutadana

.Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.

.Aproximar la nostra realitat lingüística i cultural a persones nouvingudes.

.Constatar la varietat dels usos de la llengua i la diversita lingüística.

.Valorar totes les llengües com a igulament aptes per exercir les funcions decomunicació i de representació..Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure´n lesinterrelacions..Fer debats i discussions en grup acceptant i valorant les aportacions de cadascú..Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin esser acceptades per tothom..Reconèixer l´adaptació de la llengua a les societats en què es parla i la sevaevolució..Tenir present la importància de l´argumentació en les nostres relacions amb els altres..Conèixer els elements que intervenen en qualsevol procés de comunicació humana..Conèixer mitologies, llegendes i éssers que hi intervenen.. Competència artística i cultural.Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents..Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura i el cinema..Detectar el sentit del món social de la literatura: autors,llibreries, premsa,catàlegs....Fer servir la llengua d´una manera creativa i artística, amb gust estètic..Reconèixer la interrelació que tenen les llengües entre elles, i com es presten mots per designar realitats.

6.Avaluació

Es durà a terme l’observació del progrés de l’alumnat en el domini de les habilitats de comprensió oral i escrita i d’expressió oral i escrita corresponents al nivell llindar de la llengua.Per dur a terme aquesta observació del progrés de manera objectiva, l’alumnat haurà de demostrar un grau suficient de domini de la matèria en els control orals i escrits que es realitzaran periòdicament. Juntament amb els resultats obtinguts en aquestes proves periòdiques, es prendrà nota de la feina diària a classe (participació, activitat i lliurament de treballs).

7.HORARIS

Aquest curs el taller de llengua ha passat de tenir 20 hores setmanals a tenir-ne només 13h. Aquesta reducció de més d’un 30% en el total d’hores farà impossible dur una atenció com la que havíem pogut oferir fins ara. L’atenció a l’alumnat nouvingut continuarà sent el nostre objectiu. Els alumnes de primer cicle d’ESO seran la prioritat així com els que vagin arribant al llarg de l’any.

8.ESPAIS

Les classes del taller de llengua es desenvoluparan a l’aula taller que tenim ubicada en el centre davant del

73

Departament de Català. Dotada des de l’any 2011 amb un ordinador P IV , una impressora , un monitor de 21” i un equip de so per poder escoltar, si no hi ha problemes amb la connexió , programes àudiovisuals tant de Catalunya Ràdio com d’IB3 com d’altres materials que trobem interessants o que siguin de fàcil accès.

Si per problemes d’espais coincidim professorat, també podem fer servir l’aula d’informàtica II.

9.MATERIALS DIDÀCTICS

Materials enviats per l’Administració:

-Material informàtic divers (DOCTA, DIC, A l’Abast...)

-Material lúdic (Connector, Escrabble, La quina d’accions, fitxes visuals...)

-Llibres (Xarxa, Dic, Digui Digui, Diccionaris traductors de la Gran Enciclopèdia Catalana...)

-Altres: vídeos, estructures de volum, rètols, mapes...)

Altres materials facilitat des del corresponent departament del centre:

Llibres: Diccionari visual Altea, Refranys i frases fetes, Còmics diversos en català, llibres de text ordinaris de Secundària, Lèxic 1-2-3

Materials elaborats entre professors i alumnes

Dossiers de fitxes de vocabulari recollides d’aplecs com La Brulla, Llindar, Història de Mallorca en còmic; fitxes de mapes del Departament de Ciències Socials; i material del Departament de Ciències Naturals, jocs diversos, etc.

74

2.2.PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ

2.2.1-ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC.

J. Julen Adrián Gorostiza

Dins el programa de diversificació curricular, l’àmbit sociolingüístic (asl) s’organitzarà a partir dels

objectius i continguts relacionats fonamentalment amb el desenvolupament de les capacitats d’expressió i

comprensió oral i escrita i el coneixement dels elements bàsics de l’organització social.

Les àrees curriculars de referència són, en aquest cas, Llengua catalana i literatura, Llengua

castellana i literatura i Ciències socials, geografia i història.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES

El caràcter integrador de l’àmbit fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses

competències bàsiques.

- Competència social i ciutadana:

o Ciències Socials: la comprensió de la realitat social, actual i històrica és l’objecte d’aprenentatge.

o Llengua catalana i llengua castellana: entén la llengua com un conjunt d’habilitats i destreses per

a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. D’altra banda,

l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta competència: la

constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i la valoració de totes

les llengües.

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

o Ciències Socials: percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat

humana, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que es produeix

entre tots dos. Una altra aportació es possibilita des del coneixement de la interacció home-medi

i l’organització del territori resultant.

- Competència cultural i artística:

o Ciències Socials: es contribuirà treballant una selecció d’obres d’art rellevants i dotant l’alumnat

de destreses d’observació i de comprensió d’aquells elements tècnics imprescindibles per a la

seva anàlisi dins el context real i com a expressió dels seus autors. A més s’ajuda a valorar el

patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seva conservació.

o Llengua catalana i llengua castellana: la lectura, la interpretació i la valoració de les obres

literàries. La seva contribució serà més rellevant si es relacionen l’estimació de les

manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com ara la música, la pintura o el

cinema.

75

- Tractament de la informació i competència digital:

o Ciències Socials: és necessari comptar amb destreses relatives a l’obtenció i comprensió

d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria.

o Llengua catalana i llengua castellana: les tecnologies de la informació i de la comunicació són un

instrument de comunicació oral i escrita.

- Competència en comunicació lingüístic:

o Ciències Socials: utilització de diferents variants del discurs i l’adquisició del vocabulari específic.

o Llengua catalana i llengua castellana: el currículum de les àrees de llengües contribueix de

manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen aquesta competència.

- Competència matemàtica:

o Ciències Socials: hi contribueix en certa manera, incorpora operacions senzilles, magnituds,

percentatges...

- Competència per aprendre a aprendre:

o Ciències Socials: aplicar raonaments de diferents tipus, per cercar explicacions multicausals i

predir efectes dels fenòmens socials... També s’hi contribueix quan s’afavoreix el

desenvolupament d’estratègies per pensar, per organitzar, memoritzar i recuperar informació,

com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

o Llengua catalana i llengua castellana: les llengües són un mitjà de representació del món i la

base del pensament i del coneixement. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua

recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals

(capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats...)

- Autonomia i iniciativa personal: realització de debats i de treballs individuals o en grup, ja que aquesta

tasca implica idear, analitzar, planificar, actuar, revisar el fet, comparar els objectius previstos amb els

assolits i extreure’n conclusions. D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar

i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

76

OBJECTIUS RELACIONATS AMB LES CC. BB.

CCBB

SO

CIA

L I C

IUTA

DA

NA

CO

NE

IXE

ME

NT

I IN

TE

RA

CC

IÓ A

MB

EL

M

ÓN

FÍS

IC

CU

LTU

RA

L I A

RT

ÍST

ICA

TR

AC

TAM

EN

T

INF

OR

MA

CIÓ

I C

OM

PE

TÈ

N.

DIG

ITA

L

EN

CO

MU

NIC

AC

IÓ L

ING

ÜÍS

TIC

A

MA

TE

MÀ

TIC

A

PE

R A

PR

EN

DR

E A

AP

RE

ND

RE

AU

TO

NO

MIA

I I

NIC

IAT

IVA

PE

RS

ON

AL

Comprendre i produir amb correcció

missatges orals i escrits, reconeixent-

hi les diferents finalitats i les diferents

situacions de comunicació en què es

produeixen. Gaudir autònomament de

la lectura com a font de plaer personal.

Expressar-se oralment i per escrit amb

coherència, correcció i adequació,

utilitzant diferents recursos expressius

en funció de les diferents finalitats i les

diferents situacions de comunicatives

plantejades. Gaudir de l'escriptura com

a forma de comunicació.

Assimilar els conceptes bàsics

d'ortografia i de gramàtica de cada un

dels temes del curs, juntament amb la

seva aplicació pràctica.

Utilitzar la llengua com a instrument

per a l'adquisició de nous

aprenentatges, per a la comprensió i

l'anàlisi de la realitat, la fixació i el

desenvolupament del pensament i la

regulació de la pròpia . Valorar la

diversitat lingüística i cultural del món

com a dret dels pobles a la seva

identitat, superant estereotips

sociolin-güístics i manifestant actituds

de toloerància i respecte per altres

cultures.

Reconèixer els principals gèneres i

formes de la tradició literària i els

principals corrents, autors, obres de

les literatures catalana i castellana.

77

Valorar els drets, deures i llibertats

democràtiques com una consecució

irrenunciable de la Humanitat i una

condició necessària per a la pau,

participar críticament en els seus

projectes, valors i problemes i

denunciar actituds i situacions

discriminatòries i injustes.

Participar en discussions i debats amb

una actitud constructiva, crítica i

tolerant, fonamentant adequadament

les seves opinions i propostes i

valorant la discrepància i el diàleg com

una via necessària per a la solució de

problemes humans i socials, aplicant-

les a la realització de tasques de grup.

Valorar i respectar el patrimoni natural,

cultural, lingüístic, literari i artístic,

interpretant-lo i preuant-lo com a font

de cultura i de coneixement. Aprendre

a gaudir-ne i a assumir les

responsabilitats que suposa la seva

conservació i la seva millora.

Identificar el processos i mecanismes

bàsics que regeixen el funcionament

de les societats contemporànies, les

interaccions que s'hi estableixen, el

món del treball, analitzar alguns dels

problemes que les afecten i formar-se

un judici personal crític i raonable.

Analitzar bàsicament l'evolució i els

canvis històrics de les societats

humanes des de les interrrelacions

que es produeixen entre els fets

polítics, econòmics i culturals, així com

el paper dels individus.

Realitzar estudis i petites

investigacions aplicant conceptes

apresos i utilitzant les tècniques i

procediments bàsics d'investigació de

les Ciències i de l'àmbit sociolingüístic,

fent ús d'elementals informacions

estadístiques, cartogràfiques,

icòniques, tot interpretant-les i

classificant-les.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC

- Comprendre i produir amb correcció missatges orals i escrits, reconeixent-hi les diferents finalitats i les

diferents situacions de comunicació en què es produeixen. Gaudir autònomament de la lectura com a

78

font de plaer personal.

- Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i adequació, utilitzant diferents recursos

expressius en funció de les diferents finalitats i les diferents situacions de comunicatives plantejades.

Gaudir de l’escriptura com a forma de comunicació.

- Assimilar els conceptes bàsics d’ortografia i de gramàtica de cada un dels temes del curs, juntament

amb la seva aplicació pràctica.

- Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i

l’anàlisi de la realitat, la fixació i el desenvolupament del pensament i la regulació de la pròpia activitat.

Valorar la diversitat lingüística i cultural del món com a dret dels pobles a la seva identitat, superant

estereotips sociolingüístics i manifestant actituds de tolerància i respecte per altres cultures.

- Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i obres

de les literatures catalana i castellana.

- Valorar els drets, deures i llibertats democràtiques com una consecució irrenunciable de la Humanitat i

una condició necessària per a la pau, participar críticament en els seus projectes, valors i problemes i

denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes.

- Participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant

adequadament les seves opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via

necessària per a la solució de problemes humans i socials, aplicant-les a la realització de tasques de

grup.

- Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, literari i artístic, interpretant-lo i preuant-lo com

a font de cultura i de coneixement. Aprendre a gaudir-ne i a assumir les responsabilitats que suposa la

seva conservació i la seva millora.

- Identificar els processos i els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament de els societats

contemporànies, les interaccions que s’hi estableixen, el món del treball, analitzar alguns dels problemes

que les afecten i formar-se un judici personal crític i raonable.

- Analitzar bàsicament l’evolució i els canvis històrics de les societats humanes des de les interrelacions

que es produeixen entre els fets polítics, econòmics i culturals, així com el paper dels individus.

- Realitzar estudis i petites investigacions aplicant conceptes apresos i utilitzant les tècniques i

procediments bàsics d’investigació de les Ciències i de l’àmbit sociolingüístic, fent ús d’elementals

informacions estadístiques, cartogràfiques, icòniques, tot interpretant-les i classificant-les.

CONTINGUTS

PRIMER CURS DE DIVERSIFICACIÓ. ÀREA DE LLENGUA

Bloc 1. Comunicació

1. Els mitjans de comunicació

- La premsa, la ràdio i la televisió.

- Gèneres periodístics d’informació: notícia, crònica i reportatge.

- El text periodístic dialogat: l’entrevista.

79

2. Estructures formals del text

- Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).

- Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).

- Estructures dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).

- Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums…)

3. Habilitats lingüístiques

3.1. Escoltar, parlar i conversar

- Comprensió de textos orals dels mitjans de comunicació audiovisual

- Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic

- Exposició de la informació presa d’un mitjà de comunicació

- Explicacions orals senzilles de manera ordenada i clara, prèviament preparades

- Anàlisi i ús de la llengua d’acord amb el registre requerit a cada situació comunicativa.

- Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic.

- Maneig de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar

missatges orals.

- Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes

- Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per

regular la pròpia conducta.

3.2. Llegir. Comprensió de textos escrits

- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions.

- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i opinió en

cròniques, reportatges i entrevistes.

- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic.

- Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.

- Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit.

- Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.

- Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits.

- Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació.

3.3. Composició de textos escrits

- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials.

- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació.

- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic.

- Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre; correcció gramatical.

- Conversió de textos orals en escrits.

- Transformació de textos d’un registre a un altre.

- Valoració dels diferents recursos lingüístics i extralingüístics que utilitzen els missatges publicitaris.

- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les

experiències i els coneixements

Bloc 2. Llengua i societat

80

- Orígens i evolució de la llengua catalana i castellana.

- Fenòmens del contacte de llengües. Bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. Planificació lingüística: la

normalització de les llengües al seu propi territori.

- La normativització: Institut d’Estudis Catalans.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

1. Fonètica i ortografia

- Revisió de l’accentuació i de les grafies vocàliques i consonàntiques.

- Interferències fonètiques.

- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques

2. Gramàtica

- Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels

procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.

- Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració i la perífrasi

verbals de caràcter modal.

- Identificació i ús reflexiu de connectors textuals.

- Identificació del subjecte i dels diferents complements verbals i ús de la terminologia sintàctica necessària

en les anàlisis de les oracions simples.

- Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seva

forma (flexió, afixos, etc.), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.

- Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos, amb especial atenció als valors aspectuals

de perífrasis verbals.

3. Lèxic

- Neologismes, locucions, modismes. Refranys. Frases fetes.

- Mecanismes de formació de paraules: composició i derivació.

- Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.

- Interferències lèxiques.

Bloc 4. Educació literària

1. El llenguatge literari

- Desenvolupament de l’autonomia lectora i apreciació de la literatura com a font de plaer, de coneixement

d’altres móns, temps i cultures.

- Identificació de la relació entre les manifestacions literàries, les societats en les quals es desenvolupen i les

persones que les produeixen.

- Lectura expressiva i comprensiva d’obres en prosa i en vers.

- Memorització de textos breus i recitació de poemes.

- Elaboració de treballs senzills sobre lectures.

2. La literatura medieval

- Introducció sociocultural i característiques generals.

- La poesia trobadoresca.

- Ramon Llull.

- Les quatre grans cròniques.

81

- Literatura religiosa i moralitzant.

- La lírica.

- L’èpica: El cantar del Mio Cid.

- La prosa: El Conde Lucanor. La Celestina.

3. El Segle d’Or

- Característiques generals.

- L’humanisme i Bernat Metge.

- La modernització de la poesia: Ausiàs March.

- Les novel·les cavalleresques. Joanot Martorell.

- La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.

- La prosa: El Lazarillo de Tormes i El Quijote.

- El teatre: Lope de Vega i Calderón de la Barca.

4. El context historicosocial fins al segle XVIII

- Renaixement, barroc i il·lustració.

- La il·lustració a Menorca: Joan Ramis i Ramis.

- El teatre i la prosa castellana.

Bloc 5. Tècniques de treball

- Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-

ROM, DVD, Internet, etc.).

- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic

- Interpretació, assimilació i integració als coneixements previs de les informacions lingüístiques i literàries

que proporcionen les diferents fonts de consulta.

- Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de forma autònoma.

- Utilització autònoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de l’entorn i de

les biblioteques virtuals.

- Ús progressivament autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.

- Presa d’apunts.

- Anàlisi. Estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.

- Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums.

- Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.

- Revisió i correcció de textos produïts per un mateix d’acord amb les habilitats i els continguts apresos.

- Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de conceptes

lingüístics.

- Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge.

- Interès per la bona presentació dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les

normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ. ÀREA DE LLENGUA

Bloc 1. Comunicació

82

1. Els mitjans de comunicació

- Els gèneres periodístics d’argumentació: carta al director, editorial, columna i article d’opinió.

- El llenguatge publicitari. Principals recursos expressius.

- El llenguatge cinematogràfic. Principals recursos expressius.

2. El llenguatge administratiu

3. Estructures formals del text

- Estructures expositives

- Estructures argumentatives

- Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i

argumentatiu

4. Habilitats lingüístiques

4.1. Escoltar, parlar i conversar *(les mateixes que a primer curs)

4.2. Llegir. Comprensió de textos escrits

- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a

l’experiència de l’alumnat.

- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació , sobretot en els gèneres d’opinió com editorials o

columnes.

- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic.

- Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.

- Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit.

- Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.

- Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits.

- Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de

discriminació, exclusió o manipulació de la informació.

4.3. Escriure. Composició de textos escrits

- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials.

- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació.

- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic.

- Conversió de textos orals en escrits.

- Transformació de textos d’un registre a un altre.

- Valoració dels diferents recursos lingüístics i extralingüístics que utilitzen els missatges publicitaris.

- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les

experiències i els coneixements propis.

Bloc 2. Llengua i societat

- La variació lingüística. Variació geogràfica, social, funcional i històrica.

- La llengua estàndard i el registre formal. El procés d’estandardització.

- Llengües de l’Estat espanyol i normativa legal. L’estatut jurídic de les llengües a les Illes Balears.

- La situació del castellà al món. El castellà d’Amèrica.

- Situació de les llengües d’Europa, estudi de la planificació i els processos de normalització en aquests

països.

83

- Actituds envers la situació sociolingüística actual.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

1. Fonètica i ortografia

- Abreviatures, acrònims i sigles.

- Revisió del vocalisme i del consonantisme.

- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques.

- Ús de correctors ortogràfics.

2. Gramàtica

- Formes i usos dels pronoms febles i dels pronoms de relatiu.

- Els complements verbals.

- L’oració composta. Classificació. Anàlisi sintàctica.

- Text i discurs. Ús dels principals marcadors.

- Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració.

- Ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació d’oracions i en el discurs relatat (pas

d’estil directe a indirecte).

- Ús de procediments per compondre els enunciats amb un estil cohesionat

- Identificació i ús reflexiu de diferents procediments de connexió als textos

3. Lèxic i semàntica

- Relacions pel significat: sinonímia, antonímia, polisèmia i homonímia. L’habilitació.

- Formació del lèxic de la llengua catalana i castellana veus patrimonials, mots populars, cultismes, préstecs

o manlleus, neologismes.

- Coneixement dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua Bloc 4. Educació

literària

1. El llenguatge literari *(els mateixos que a primer curs)

2. El segle XIX

- Context historicosocial del segle XIX. La Renaixença.

- Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà.

- José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.

- La narrativa realista: Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas Clarín.

3. El segle XX

- Característiques generals.

- El modernisme. Joan Maragall. Víctor Català. Santiago Rusiñol.

- Generació del 98.

- L’Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera. Joan Alcover.

- El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep Carner.

- Generació del 27.

- Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.

- La literatura fins als anys quaranta. Carles Riba i J. M. de Sagarra.

- La literatura de postguerra. Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo,

84

Pere Calders. Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu. Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

- La literatura contemporània: la narrativa, la poesia, el teatre.

Bloc 5. Tècniques de treball *( les mateixes que a primer curs)

PRIMER CURS DE DIVERSIFICACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS

Bloc 1. Activitat econòmica i espai geogràfic

- L'aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa, desenvolupament i societat.

- L'activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.

- Les activitats agràries i les transformacions al món rural. L'activitat pesquera i la utilització de la mar.

- La producció energètica (fonts renovables i no renovables ) i la importància de les energies renovables.

- L'activitat industrial i els espais industrials.

- Localització i caracterització de les principals zones i focus d'activitat econòmica, amb especial referència al

territori espanyol i europeu.

- Contextualització de l’economia balear dins el marc espanyol, europeu i mundial. La terciarització de les

Illes Balears: evolució i situació dels sectors primari i secundari. El turisme: evolució i característiques del

turisme tradicional i del turisme alternatiu. Repercussions demogràfiques, socials, culturals, econòmiques i

mediambientals del turisme. Els sistemes de transport i les xarxes de comunicació de les Illes Balears.

Bloc 2. Organització política i espai geogràfic

- L'organització política de les societats. L'estat com a entitat política i geogràfica. Tipologia dels estats

segons el seu règim, el seu sistema i la distribució territorial del poder. Identificació dels principis i de les

institucions dels règims democràtics.

- Organitzacions supraestatals. El paper de l'Organització de les Nacions Unides. El mapa polític del món.

- L'organització política i administrativa de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Funcionament de les

institucions espanyoles i europees. El model autonòmic espanyol. El mapa polític de l’Estat espanyol i de la

Unió Europea.

- L’organització territorial de les Illes Balears: illa, comarca, mancomunitat i municipi. L’organització política

de les Illes Balears i de les seves institucions. L’Estatut d’autonomia: Parlament, Presidència i Govern. Els

consells insulars. El municipi.

Bloc 3. Transformacions i desequilibris al món actual

- El món contemporani: interdependència i globalització. Desenvolupament i subdesenvolupament.

- Desenvolupament desigual: Les desigualtats socioeconòmiques i ambientals. Relacions entre nord i sud.

Polítiques de cooperació i solidaritat.

- La situació de l’Estat espanyol al món.

- Les migracions contemporànies.

- Riscs i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de sostenibilitat.

- L'espai geogràfic europeu. La Unió Europea al món actual: tendències demogràfiques, econòmiques i

estratègies de desenvolupament.

85

SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS

Bloc 1. Bases històriques de la societat actual

- Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim. L’absolutisme i la seva crisi.

Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme anglès. L’absolutisme i la Nova Planta. Reformisme

borbònic a Espanya.

- Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució industrial. Revolucions polítiques i

canvis socials : les revolucions liberals.

- El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les internacionals socialistes. La Comuna de

París.

- Crisi de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle XIX.

- Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i Primera Guerra Mundial. La revolució

russa. El període entre guerres: el crac del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme, estalinisme i dictadures

conservadores. La Segona Guerra Mundial.

- Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisi de l’estat liberal. La crisi de la restauració. La II República.

La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes Balears del maurisme a la repressió franquista.

- Art i cultura a l’època contemporània.

Bloc 2. El món actual

- L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs de poder i models

socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El paper dels organismes internacionals. Els

processos descolonitzadors. La revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar.

- Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La constitució de 1978 i la formació de

l’estat de les autonomies.

- Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió Europea avui.

- Canvis a les societats actuals. Els nous moviments socials i culturals. La crisi i caiguda del bloc comunista.

- Els mitjans de comunicació i la seva influència. La societat de la informació.

- Globalització i nous centres de poder.

− Focus de tensió i perspectives en el món actual. La crisi de l’estat del benestar.

86

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

3r DE DIVERSIFICACIÓ:Català

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ

0. Obrim la porta:Gèneres literaris. Morfologia, categories gramaticals. Sintaxi: funcions, sintagma i oració, subjecte i predicat. Diccionaris.

1. Històries intemporals:Morfologia. classes de paraules. Fonètica i ortografia: vocals tòniques i àtones, monosílabs tònics i àtons. Locucions i frases fetes. Literatura medieval: els trobadors, Raimon Llull, arnau de Vilanova. Literatura prerrenaixentista: Ausiàs March, Tirant Lo Blanc, cant de la Sibil·la, passió, entremesos. Contacte de llengües, bilingüisme i diglòsia.

2. si fos...La conjugació verbal. Temps simples, compostos, perífrasis verbals, veu activa i veu passiva. La vocal neutra. Les vocals o/u àtones. Derivació: els sufixos. La poesia trobadoresca

3. Fonaments sòlidsMitjans de comunicació i gèneres periodístics. Els registres de la llengua: formals i informals. Els pronoms personals: forts i febles. Pronoms interrogatius, exclamatius i relatius. L'accentuació. Oberts i tancats. Regles d'accentuació. La derivació: prefixos e infixos

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

4. En evolució constant:La notícia. Modalitat oracional. Oracions simples i compostes, proposicions. Verbs en forma personal i no personal. Accentuació diacrítica. La Composició.: paraules simples i compostes Les cròniques. El conflicte lingüístic: ll. majoritàries, minoritàries, minoritzades. Substitució i normalització llingüística

5. Bona sort o mala sortLa crònica periodística. L'oració simple: subjecte, predicat, SVP, SVC, Funcions de la dièresi. Composició culta. Literatura religiosa i moralitzant: Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda

6. Models a seguir?

El reportatge. Esquemes i mapes de concepte. Els CV1: OD, OI, CR, C Ag, Pronominalització. La dièresi en les formes verbals, conjugació verbal.. L'habilitació i la metonímia. S. XIV i XV L'Humanisme i la Cancelleria Real, Bernat Metge, la faula de Torroella

Lectura PENDENT DE TRIAR AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

7. Vull ser escriptor

L'entrevista. Els CC. L'Atribut, els C Pvo. Pronominalització. Accent gràfic de la o i la e. Abreviacions, símbols, sigles i acrònims. El segle d'Or. La novel·la cavalleresca: curial e Güelfa, tirant Lo Blanc. Normalització i normativització.

8. Progressos evidentsEls gèneres periodístics d'opinió: l'article, l'editorial, la crítica, l'acudit i la tira còmica. L'oració composta, les relacions entre proposicions, preposicions, connectors i signes de puntuació, L'encaix de proposicions. Tipus d'oracions compostes: coordinació i composició. L'ús de l'apòstrof. Els manlleus, neologismes i castellanismes. El segle d'Or. Poesia: Ausiàs March, Jaume Roig i l'Espill

9. Punt i seguitL'expressió de l'opinió personal: cartes al director, blogs i fòrums. Els connectors. L'apòstrof i el guionet en els pronoms febles. . La correcció lèxica. Els segles XVI, XVII i XVIII: Renaixement, barroc i Il3lustració. Literatura popular.: els romanços

LECTURA PENDENT DE TRIAR AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

Castellà

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ

- Diario de letras:

Géneros periodísticos: opinión, información

i géneros mixtos. Variedades de la lengua:

oral y escrita, variedades de registro,

fórmulas de tratamiento, la derivación,

sonidos y grafías. Reglas de acentuación:

agudas, graves, esdrújulas, hiatos y a.

Diacríticos. Signos de puntuación,

Los géneros literarios: lírica, narrativa,

- Astuta y muy ladina, y de mucho

saber

La descripción, concepto y clases, El

sintagma adjetival: estructura y fucniones,

el atributo y los C. Pvo. Formación de

adjetivos. Ortografía de g/gu/j. a. Us de los

dos puntos. Acentuación e los

demostrativos. El s.XV: la Celestina

- Salid sin duelo , lágrimas,

- El gran teatro del mundo

La exposición y los textos expositivos. L a

O,Compuesta: coordinación y

subordinación. Clases de coordinadas.

Campo semántico, ortografía de la h.

Signos de interrogación y exclamación. El

barroco. Teatro clásico, Lope y la comedia

nacional, Calderón

- Juegos y artificios

87

teatro y g. Didácticos. Etapas de la

literatura occidental

- Desde el medievo

El reportaje: concepto y estructura.

Enunciado, oración, sintagma,

constituyentes oracionales. Modalidad

Oracional. O. Simple y O. Compuesta.

Composición y acronimia. Acentuación de

diptongos, triptongos, hiatos y monosílabo.

La Edad media: lírica tradicional, lírica

culta, poesía trovadoresca, Poesía del s.

XV: M. De Santillana, Juan de Mena, Jorge

Manrique

- Perfiles de héroes

la entrevista, El SN. El sujeto, estructura

del SN, funciones del SN, el sujeto y la O.

Impersonal. Formación de sustantivos;

derivación acronimia, parasíntesis,

composición. Uso de las mayúsculas. El

punto. Cantares de Gesta, Cantar de Mio

Cid, Romancero viejo,

- En el escriptorium

La narración, estructura y orden, El

predicado. Estructura del SVP y SVC. La

conjugación verbal. Verbos irregulares.

Perífrasis verbales. Voz activa y voz

pasiva. Formación de verbos. Acentuación

de verbos. La coma, grafía c/qu/kj .

Gonzalo de BerceoLibro de Buen Amor,

Prosa castellana: Alfonso X , Calila e

Dimna, Sendebar, D. Juan Manuel: El

conde Lucanor

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR

AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

corriendo

Los complementos del verbo: CD, CI, Cag., CR, pronominalización. Loísmo.leísmo y laísmo. Grafías b/v, uso de puntos suspensivos, acentuación de verbos+pronombres enclíticos. El Renacimiento;Garcilaso de la Vega. p. Ascética y Mística: Fray Luis de León y S. Juan de la Cruz.

- Entre pícaros y caballeros.

El diálogo y la conversación. El discurso

citado: estilo directo e indirecto/libre y

regido. El sintagma adverbial. Estructura y

funiones, los CC. Las locuciones

adverbiales. Formación de artículos.

Ortografía de s/x. El guión. La narrativa

renacentista: El Lazarillo de Tormes,

8. Cervantes y el Quijote

O. Impersonales, activas y pasivas,

atributivas y predicativas, transitivas e

intransitivas, Familia léxica, Ortografía r/rr

acemtuación de préstamos la

raya.Cervanteas y El Quijote.

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR

AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

Circulares y reglamentos: textos

prescriptivos, Las proposiciones

subordinadas: adjetivas y sustantivas

Sinonimia y antonimia. Ortografía ll/y

acentuació de sólo/solo. El punto y coma.

La poesía barroca: Góngora y Quevedo

- Retazos en prosa

Convocatorias, órdenes del día y actas.

Las Proposiciones subordinadas

adverbiales. Polisemia y homonimia.

Grafías z/c Tilde en interrogativos y

exclamativos. Paréntesis y corchetes.

Prosa narrativa del XVII: Guzmán de

Alfarache y El Buscón, Gracián

- La unidad de las luces

Proyectos e informes. Propiedades del

texto: adecuación,coherencia,

cohesión.Conectores, procedimientos

léxicos, anafóricos y deícticos. Cambio

semántico. Ortografía de la w, aún/aun y

uso de las comillas. La Ilustración

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR

AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

88

Socials

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ

INTRODUCCIÓ. La geografia i la

feina del geògraf.

1. El relleu, el marc físic de les

activitats humanes: Les formes del

relleu del planeta. Les grans unitats

del relleu terrestre. Relleu, rius i

costes d'Europa. Unitats de relleu

d'Espanya. Costes i rius d'Espanya.

El relleu, costes i aigües de Balears.

2. Els paisatges de la terra. Els

paisatges de les zones climàtiques de

la terra. Els paisatges d'Europa. Els

paisatges d'Espanya: el paisatge

oceànic, l'Espanya mediterrània,

l'Espanya interior, els paisatges de

muntanya. El paisatge de les

Canàries.

3. Natura i societat: harmonies, crisis i

impactes: les relacions entre la natura

i societat; la disponibilitat desigual

dels recursos del planeta; els

impactes ambientals: l'aigua; els

impactes ambientals: aire, vegetació,i

residus, el desenvolupament

sostenible .

4. La organització política de les

societats espai polític: l'estat com a

organització política de la societat.

L'exercici del poder: la democràcia.

Estats democràtics i no democràtics.

Relacions entre estats. Les

organitzacions no governamentals

ONG. Àmbits culturals del mon.

5. La Unió Europea: El procés de

creació de la UE. Objectius i

institucions de la UE. La política

agrària i pesquera de la UE Els grans

eixos industrials de la UE. Serveis,

comerç i comunicacions de la UE.

L'Estat espanyol a la UE.

6. La organització política i territorial

de'Espanya i de les Illes Balears.

Espanya : una monarquia

parlamentària. L'organització

territoriaL d'Espanya. L'Estat de les

Autonomies. L'autonomia de les Illes

Balears. L'organització territorial de

les Illes Balears. La societat

espanyola i balear

7. L'Organització econòmica de les

societats. El funcionament de l'activitat

econòmica. Els factors de producció.

L'economia de mercat. Els agents

econòmics. El mercat laboral.

8. L'agricultura, la ramaderia i la

pesca. El sector primari. L'agricultura.

Els paisatges agraris. L'agricultura de

subsistència. L'agricultura de mercat.

La ramaderia al mon. La pesca: tipus,

tècniques i zones de pesca. Els

problemes de la pesca.

9. L?Energia i la indústria. Les

matèries primeres. Les fonts d'energia

tradicionals. Les fonts d'energia

alternatives. La indústria. Classificació

de les indústries. L'empresa industrial.

Localització industrial del mon

10. Les activitats del sector terciari.

Les activitats terciàries. El sector

terciari al mon d'avui. L'activitat

comercial. ,El comerç internacional

actual. Fluixos i blocs comercials. Els

transports. El transport terrestre. El

transport aeri i marítim. El turisme.

11. L'economia espanyola.

L'agricultura i la ramaderia a Espanya.

Els paisatges agraris a Espanya. La

pesca a Espanya. Mineria, energia i

construcció a Espanya. Les activitats

industrials a Espanya. Comerç,

transports i comunicacions a Espanya.

El turisme a Espanya

12. L'economia de les Illes Balears.

Activitats agràries i ramaderes. La

pesca. Mineria, energia i indústria. La

construcció. Els serveis. El comerç i el

transport. Els serveis. El turisme.

13.Cap a un sistema mundial. Un

sistema mundial. La globalització en la

manera de viure. Tecnologia,

comunicació, globalització.

Comunicació i societat global.

Globalització i desigualtat. Causes de

la desigualtat en un mon globalitzat.

14. L'organització de l'espai urbà, La

globalització i l'espai urbà.

Desigualtats territorials i socials. El

paisatge urbà en el mon actual. La

ciutat difusa i els nous espais urbans.

Els problemes ambientals de les

ciutats

15.Els fenòmens migratoris. Les

migracions avui. Les rutes de les

migracions. Els efectes de les

migracions. Les migracions a Espanya

i les Illes Balears.

89

4t DIVERSIFICACIÓ

Català

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACI

0. La recta final: microrrelats. Oració

simple i O. Composta. Proposicions,

Forma i funció, paraula i sintagma. La

definició, l'ús del diccionari. Història

de la literatura catalana: segles XIX i

XX

1. Construir, destruir, reconstruir:

L'expressió d'actituds morals:

disculpar-se, demanar perdó,

lamentar, demanar, agrair. La O.

Simple: anàlisi gramatical,

enunciatparaules, sintagmes i oració.

Subbject, atribut, Complements del

Verb, CN, CAdj, CAdv. Sintaxi el/al

els/als. El sentit figurat. La

Renaixença. La diversitat lingüística.

2. Si cerques, trobaràs. Els tipus de

text. Els complements del verb:

Atribut, CD, CI, CR, CC, CPv. Sintaxi:

pel/per al pels /per als. Sinomímia i

antonímia. El modernisme..

3. anam des d'aquí fins on vulguis: la

narració i la descripció. L'oració

composta: proposicions, la relació

entre proposicions: coordinació i

subordinació. Tipus d'oracions

compostes. Des de /fins a...

Hiponímia i homonímia, homòfones,

homògrafes. El noucentisme. L'escola

mallorquina

4. És veritat op mentida? L'exposició.

La juxtaposició i la coordinació. Sinó/

si no. El lèxic culte, mots patrimonials i

cultismes, doblets. Les avantguardes:

Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu

Rosselló Pòrcel. La planificació

lingüística en estats plurilingües.

5. No és el que pareix L'exposició

oral, les presentacions visuals La

subordinació substantiva. Tant/tant.

Recursos expressius del llenguatge

col·loquial. Locucions i frases fetes.

Literatura de la Guerra civil, l'exili i la

postguerra.

6. Què penses de...?L'argumentació.

(I) Tipus d'argumentació Els debats.

La subordinació adjectiva, els relatius i

llurs normes d'ús. Que/què. Els

manlleus i els neologismes. La

literatura dels anys 60. Poesia i teatre.

Lectura obligatòria: La casa de

Bernarda Alba, F.García Lorca. Vicens

Vives

7.Somnàmbul. L'argumentació (II)

estructures i texts argumentatius. La

subordinació adverbial (I)

circumstancials de temps, lloc i

manera. La conjunció que/el pronom

què. Els mots emfàtics: interjeccions i

onomatopeies. La literatura dels anys

60. Narrativa. Funcions, coneixement i

ús del català.

8. El final s'acosta. La instrucció i la

predicció.La subordinació adverbial

(II) Le4s proposicions adverbials

oracionals. Per què/perquè. La

precisió i la correcció lèxica. L'assaig.

9.El futur ja es aquí. Texts laborals,

administratius i comercials: la carta

administrativa o comercial la

sol·licitud, el currículum. L'anàlisi de

l'oració composta. Quantes paraules?

El lèxic administratiu i comercial. La

literatura catalana a partir dels anys

70

Lectura obligatòria: Antología de

poemes de Miguel Hernández

90

Castellà

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ

1. Una nueva mirada. La

argumentación. Enunciado, frase,

oración y texto. La creación de

palabras: derivación, composición y

acronimia. La norma ortográfica., Tilde

diacrítica. El romanticismo (I) El

movimiento romántico, el

Roimanticismo en españa,: teatro,

poesía y prosa

2. Siempre habrá poesía. Estructuras

argumentativas: el ensayo. La oración

simple y la oración compuesta. Clases

de oraciones simples. Modalidad

oracional, complementos del verbo.

Formantes griegos. Uso del punto,

punto y coma, y coma. El

Posromanticismo: Bécquer y Rosalía.

3. Perspectivas de la realidad. El

editorial y las cartas al director. Las

proposiciones coordinadas y sus

clases. Formantes latinos. Uso de los

puntos suspensivos, paréntesis, coma

en sustitución de verbos, y

abreviaturas. El realismo (i). Pereda,

Valera, Galdós

4. La cduestión palpitante. El artículo

de opinión y la columna. Las

proposiciones adjetivas. Formación de

adjetivos. La puntuación de los

incisos: coma, raya, paréntesis,

corchetes, homófonos g/j. La narrativa

realista (II) Realismo y Naturalismo.

Clarín, Emilia Pardo Bazán, Blasco

Ibáñez.

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR

AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

5. Era un aire suave. El debate y la

participación de los oyentes. Las

proposiciones sustantivas (I).

funciones de las PSS, sustantivación

de las PS Adjetivas. La derivación

nominal. Puntuación de los diálogos:

dos puntos, comillas, raya. El

Modernismo.

6. Haciendo camino. Los textos

expositivo-argumentativos. Las

proposiciones sustanbtivas (II)

Formación de verbos. Signos para

presentar citas: dos puntos, comillas,

paréntesis y corchetes, puntos

suspensivos. Literatura de fin de siglo.

La generación del 98:

7. Un arte nuevo. El currículum vitae y

la carta de presentación.

Proposiciones de tiempo, lugar y

modo. La adverbialización. Signos

para alterar el orden oracional, la

coma. La renovación estética de

principios del siglo XX: las

vanguardias, Juan Ramón Jiménez.

8. Emoción y razón. La carta

comercial y administrativa. Las

subordinadas adverbiales de causa,

consecuencia y comparación. La

composición. Signos para llamar la

atención del receptor, dos puntos,

comillas, guión. La generación del 27

Lectura obligatòria: La casa de

Bernarda AlbaLectura obligatòria:

PENDENT DE TRIAR AMB LA

PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

9. Nos queda la palabra. Solicitudes,

instancias y reclamaciones.

Proposiciones condicionales,

concesivas y finales. La composición

(II). Signos para apelar al destinatario:

coma, interrogación y exclamación. La

literatura desde la Guerra Civil. Lírica

10. Tiempo de silencio. El contrato:

concepto y estructura. El texto y sus

propiedades: coherencia, cohesión,

adecuación y corrección. Marcadores y

conectores textuales, organizadores

del discurso. Acrónimos, signos de

puntuación y marcadores del discurso..

La novela posterior a la Guerra Civil.

11. Festival de teatro. El anuncio,

Variedades sociales y estilísticas, Los

registros, Los préstamos. Combinación

de signos de puntuación. El teatro

posterior a la Guerra Civil.

12.Hacia el futuro. La publiciad (II) el

folleto. La realidad plurilingüe de

España. El español en el mundo. El

español en américa. Locuciones y

frases latinas. Usos no lingüísticos de

los signos de puntuación.La literatura

hispanoamericana.

Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR

AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT

91

Socials

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACI

Introducció a la Història

1. El segle XVIII: La crisi de

l'Antic Règim

2. Liberalisme i nacionalisme

3. La industrialització de les

societats europees

4. L'Espanya del segle XIX:

La construcció d'un règim

liberalL

5. Indutrialització i societat a

l'Espanya del segle XIX

6. L'època de l'imperialisme

7. L'art del segle XIX.

8. El període d'entreguerres

(1919-1939)

9. Temps de confrontació a

Espanya (1902-1939)

10. La II guerra mundial i les

seves conseqüències

11. Un món bipolar

12. Els anys del franquisme

13. Democràcia i autonomia

14. La Unió Europea

15. El món actual

16. L'art del segle XIX

92

CRITERIS D’AVALUACIÓ

ÀREA DE LLENGUA (PRIMER I SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ)

− Elaborar el resum escrit d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint de

forma ordenada les idees exposades tot aportant una opinió personal.

− Exposar oralment, de forma ordenada i fluïda, petits treballs, realitzats individualment o en equip, on

s’hagin utilitzat formes d’expressió orals, escrites i gràfiques, ajustant-se a un guió previ tot

mantenint l’atenció del receptor.

− Analitzar, contrastar i sintetitzar, oralment i per escrit, el contingut de diferents fonts d’informació

(documents escrits, objectes materials, imatges, objectes d’art, gràfics, mapes, audiovisuals,

etc.), identificant els punts de vista i les intencions dels seus autors, per tal de comunicar de

forma intel·ligible els resultats del treball.

− Produir textos escrits de diferents tipologies (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) sobre

temes pròxims als alumnes, utilitzant l’estructura organitzativa de cada tipus de text i respectant

els criteris de correcció.

− Reconstruir els principals aspectes de la formació i evolució del català i del castellà i assimilar-ne les

principals àrees lingüístiques.

− Establir relacions entre les obres, els autors i els moviment literaris fonamentals de la història de les

literatures catalana i castellana.

− Identificar, localitzar i descriure les diferents llengües de l’Estat Espanyol, les varietats dialectals de

cada llengua i les zones d’influència del castellà i del català.

− Identificar les característiques dels diferents usos socials de la llengua (catalana i castellana)

mitjançant l’observació directa i comparativa de diferents produccions.

− Valorar la lectura i l’escriptura com a formes d’enriquiment i de plaer personal i com a formes d’accés

al patrimoni cultural.

− Assimilació dels conceptes bàsics de fonètica, ortografia i de morfologia de cada un dels temes del

curs, juntament amb la seva aplicació pràctica.

− Lectura obligatòria de tres obres al llarg del curs, una per cada trimestre.

ÀREA DE SOCIALS. PRIMER CURS DE DIVERSIFICACIÓ

- Identificar i caracteritzar els principals trets físics de les Illes Balears, l’Estat Espanyol i Europa.

- Analitzar i elaborar diferents tipus de mapes i gràfics com a instrument d’informació i d’anàlisi

geogràfica.

- Identificar la problemàtica de les ciutats actuals i del món urbà en general.

- Localitzar els continents i els oceans.

- Localitzar les comunitats autònomes espanyoles i les províncies.

- Identificar els tres sectors econòmics i saber-ne posar exemples.

- Reconèixer els diferents països de la Unió Europea i saber-los localitzar en un mapa.

- Identificar les activitats que comprèn els tres sectors econòmics i saber-ne les característiques.

- Reconèixer en la Constitució Espanyola els principis i institucions democràtics fonamentals.

93

- Reconèixer les idees bàsiques d’un text i saber-ne resumir el seu contingut.

ÀREA DE SOCIALS. SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ

Reconèixer el pensament il·lustrat i entendre el que suposà per a les revolucions posteriors.

Identificar les causes i les conseqüències de la Revolució Francesa.

Explicar les causes de la Revolució Industrial i analitzar-ne les conseqüències.

Conèixer les característiques sociopolítiques de l’Espanya del segle XIX.

Identificar les causes del colonialisme europeu de final del segle XIX i principis del segle XX, a partir

d’una descripció prèvia.

Explicar algunes de les causes i de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

Explicar alguns trets de la ideologia nazi o feixista, a partir de fonts i identificar-ne els seus líders.

Situar cronològicament cada una d’aquestes grans transformacions i conflictes mundials que han tingut

lloc als segles XVIII, XIX i XX.

Reconèixer les idees bàsiques d’un text i saber-ne resumir el contingut.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC

La nota de l’assignatura serà la suma de les tres àrees. Per aprovar s’han de tenir aprovades les 3 àrees.

En les tres àrees la nota de cada trimestre sortirà de la suma de les notes següents, segons el

percentatge que s’hi expressa. Per fer la mitjana s’ha de tenir un mínim de 4 de cada part.

1. Proves escrites (exàmens): 40% de la nota final.

2. Treball de la lectura, treballs, expressió oral: 30% de la nota final.

3. Assistència, feina a classe, material, deures, quadern: 30% de la nota final.

- ÀREA DE LLENGÜES: s’avaluarà mitjançant avaluació contínua, per tant, no es faran recuperacions, la

part d’ortografia i gramàtica. Sí es faran recuperacions dels continguts teòrics. Aprovant la tercera avaluació

s’aprova el curs. La nota final serà la de la tercera avaluació. En cas de suspendre se farà examen final.

El llibre de lectura (dur-lo, llegir i fer els treballs) és imprescindible per aprovar l’assignatura. En cas de no

fer-ho s’haurà de recuperar el juny.

- ÀREA DE SOCIALS: Es faran recuperacions dels continguts suspesos de cada avaluació (la nota de les

recuperacions serà 5). La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions. En cas de suspendre una

avaluació, se recuperarà pel juny; si són dues o més, se farà examen final.

El quadern es presentarà abans de cada examen.

Ortografia: se faran proves periòdiques. Se treurà una nota que contarà com a nota d’examen. Als exàmens

se descomptarà 0’1 per falta (màxim 2 punts) i als dictats 0’25.

Expressió oral: se posaran dues notes per avaluació.

Treballs: en tots els treballs es descomptarà 1 punt per cada dia de retard en el lliurament (fins a 5 punts,

després la qualificació serà 0).

94

METODOLOGIA

Treballarem al llarg del curs amb tres llibres de text, corresponents a les àrees de Llengua Catalana,

Llengua Castellana i Ciències Socials, i està previst de realitzar les següents activitats:

- Treballar l’expressió oral i escrita

- Activitats de motivació, d’introducció, de desenvolupament, d’aplicació i d’avaluació.

- Activitats de memorització comprensiva i de raonament.

- Activitats per a promoure la participació de l’alumnat.

- Activitats individuals i en grup per treballar els conceptes teòrics vists a classe.

- Se dedicarà 1 hora quinzenal a treballar amb els ordinadors els conceptes estudiats (ortografia, lectura,

mapes...)

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Àrea de Ciències Socials:

Quaderns per a la diversitat. Cives 3. Ciències Socials, geografia. Editorial Vicens Vives

Quadern per a la diversitat. Cives 4. Ciències Socials, història. Editorial Vicens Vives.

Àrea de Llengua Catalana:

PRIMER CURS DE DIVERSIFICACIÓ

Llengua i Literatura. Els camins del saber. · 3r.. ESO. Santillana

Quadern de competències bàsiques 1, Edebé.

Quadern de competències bàsiques 2, Edebé.

Quadern d'ortografia 1, Edebé.

Quadern d'ortografia 2, Edebé.

SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ

Llengua i Literatura. Els camins del saber. · 4t. ESO. Santillana

Quadern de competències bàsiques 3, Edebé.

Quadern de competències bàsiques 4, Edebé.

Quadern d'ortografia 3 Edebé.

Quadern d'ortografia 4

Àrea de Llengua Castellana:

PRIMER CURS DE DIVERSIFICACIÓ

- Lengua castellana y Literatura 3r. ESO Oxford

- Cuaderno de lengua competencias básicas 1, Edebé.

- Cuaderno de lengua competencias básicas 2, Edebé.

- Cuaderno de refuerzo 1 ESO. Edebé

95

SEGON CURS DE DIVERSIFICACIÓ

- Lengua castellana y Literatura 4t.. ESO Oxford

- Cuaderno de lengua competencias básicas 3, Edebé.

- Cuaderno de lengua competencias básicas 4, Edebé.

- Cuaderno de refuerzo 2 ESO. Edebé

llibres de lectura obligatòria:

Primer curs de diversificació:

Català:

Pendent de triar les lectures amb la col.laboració de l’alumnat.

Castellà

Pendent de triar les lectures amb la col.laboració de l’alumnat.

Segon curs de diversificació:

Català:

Pendent de triar amb la col·laboració de l’alumnat.

Castellà

Pendent de triar amb la col·laboració de l'alumnat

Es dedicarà una hora setmanal a llegir i treballar a classe el llibre de lectura de català i una hora al de

castellà. S’afegiran lectures o es canviaran a mesura que avanci el curs i segons com es desenvolupi.

- Quadern de classe, quadriculat mida foli (A4).

- Fotocòpies.

- Bolígraf blau o negre, bolígraf vermell, llapis, goma, cola per aferrar, retoladors i pintures de colors.

CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ DE PENDENTS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC

L’alumnat que tengui suspès l’Àmbit Sociolingüístic (ASL) del Primer Curs de Diversificació, o que tengui

suspesa alguna de les àrees corresponents a l’àmbit, per tal de recuperar haurà d’acomplir alguna de les

opcions següents:

Aprovar la primera avaluació (la nota de recuperació serà 5)

Aprovar la segona avaluació i lliurar un quadernet d’activitats (la nota de recuperació serà 5, lliurar el

quadernet serà obligatori)

Aprovar un examen el mes de setembre i lliurar un quadernet d’activitats obligatori.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Es faran totes les sortides i activitats extraescolars que facin els grups de 3r. i 4t. d’ESO. Se deixa

oberta la possibilitat de realitzar qualsevol activitat que es realitzi dins la comarca (sortides a peu).

96

ACTIVITATS PER AL FOMENT DE LA COMPRENSIÓ LECTORA I L’EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Des de l’Àmbit Sociolingüístic se treballarà la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita amb les

següents activitats:

lectura de textos i realització d’activitats de comprensió lectora

lectura dels enunciats i de les explicacions teòriques dels llibres de text

elaboració de textos breus, orals i escrits

elaboració setmanal d’una redacció

exposicions orals (mínim dues per avaluació)

exercicis orals a l’aula

elaboració de resums d’un text o d’una explicació (orals i escrits)

lectura dels llibres de lectura obligatoris a cada avaluació

Pel fet de tractar-se de grups reduïts podem treballar els llibres de lectura amb més deteniment. Se

dedicarà una hora setmanal al llibre de lectura de català i una hora al de castellà. Durant aquesta hora els

alumnes llegiran en veu alta i en silenci i realitzaran una sèrie d’activitats de comprensió. Les activitats de

comprensió seran orals (resumir el capítol anterior, descriure un personatge...) i escrites (preguntes de

comprensió, de vocabulari, de redacció, de recerca d’informació...). Les activitats escrites se lliuraran a la

professora, que les valorarà i puntuarà. La nota final suposarà un 30% de la nota d’avaluació. Si no s’aprova

la lectura no es pot aprovar l’assignatura; en cas de ser així, l’alumne podrà recuperar-la fent un treball

escrit. En els casos que sigui possible, en acabar de llegir el llibre se veurà la pel·lícula per treballar el

llenguatge cinematogràfic, o bé la representació teatral.

97

2.2.2-ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC

Petra Miquel Artigues

1.Introducció

Els alumnes que accedeixen a un programa de diversificació curricular tenen una sèrie de

característiques comunes (manca d'autoestima, desmotivació, baixa competència en matèries

instrumentals,...) que s’han de tenir molt presents en el moment de planificar els continguts, però sobretot, en

concretar la metodologia que es farà servir.

En base a aquestes característiques comunes, però tenint en compte que no tots els alumnes de

diversificació són iguals, i que s’ha de permetre que cadascun avanci al seu ritme i segons les seves

possibilitats, treballarem basant-nos en els següents criteris:

o Promoure el desenvolupament i l'aprenentatge d'estratègies implicades en els processos de

l'aprenentatge significatiu, com la planificació i regulació de la pròpia activitat, la formulació d'hipòtesis

i el seu contrast,...

o L'acció educativa ha de partir sempre de la realitat i necessitats dels alumnes, tenint en compte les

seves possibilitats de raonament i aprenentatge.

o Procurar que les tasques proposades connectin amb els seus interessos.

o Els aprenentatges han de ser funcionals. S'ha de facilitar a l'alumnat seguir aprenent, a partir dels

nostres continguts, en situacions diferents on els puguin aplicar, i contribuir a connectar amb el seu

entorn immediat.

o Cal afavorir el treball cooperatiu en grup per facilitar el seu desenvolupament social i personal.

o Procurar que el mateix alumne pugui planificar la seva feina, donant a conèixer, a l'alumne, els camins

del seu futur aprenentatge i els criteris per avaluar-lo.

o S'ha de fer, per determinats continguts d'algunes àrees, un tractament globalitzat i interdisciplinar.

o La contínua interacció entre alumnat i professor és un aspecte fonamental i imprescindible per a que el

professor pugui oferir la ajuda pedagògica més adequada.

o La contínua interacció entre alumnat i professor és un aspecte fonamental i imprescindible per a que el

professor pugui oferir la ajuda pedagògica més adequada.

o S'han de promoure activitats que surtin del context habitual de la classe, com recerques bibliogràfiques,

observacions a l'entorn real,...

o S'ha de potenciar la capacitat de l'alumne per estructurar i ordenar la informació que l'arriba (resums,

98

esquemes, ...) i l'estructuració de la seva feina.

o Habituar els alumnes a la feina individual en classe, en forma d'exercicis o problemes, per a potenciar la

seva capacitat de concentració, facilitar la seva autonomia i possibilitar una intervenció més

personalitzada del professor.

Aquesta programació està pensada per a ser aplicada a l’aula amb un màxim de 15 alumnes per

grup ( tal com es contempla en l’ordenació dels programes de diversificació ) durant 2 cursos acadèmics de

6 hores setmanals .

2.Objectius generals de diversificació curricular de l’àmbit científic-tècnic

Donades les característiques especials de l’alumnat d’aquest programa i tenint en compte que la

base del mateix és establir uns continguts globalitzats per a les àrees de matemàtiques i ciències naturals és

convenient establir una selecció limitada d’objectius , procurant potenciar l’aprenentatge de procediments en

l’àmbit CT , agafant sempre com a referent els objectius generals de les àrees de matemàtiques i Ciències

de la Naturalesa de l’ESO .

Conseqüentment , els objectius triats per a l’àmbit CT són :

1.Comunicació : Comprendre i expressar missatges científics , interpretant i usant adequadament els codis

pertinents .

2.Informació : Cercar , utilitzar i produir informació amb un objectiu determinat .

3. Interpretació del medi : Aplicar els conceptes bàsics de les ciències i les matemàtiques per tal d’interpretar

el medi físic natural i les aplicacions tècniques més generals .

4.Estratègies i procediments : Aplicar estratègies d’anàlisis i resolució de problemes propis de la ciència i la

tecnologia , usant els recursos propis de l’àmbit en diferents situacions pràctiques .

5.Autoestima : Aprendre a confiar en les pròpies capacitats i a perseverar en l’esforç per fer front a situacions

que necessitin emprar-les.

6.Treball en equip : Treballar en equip per tal de dur a terme una tasca, saber confrontar les opinions pròpies

amb les dels altres i valorar els avantatges del treball cooperatiu.

7.Treball personal : Desenvolupar hàbits de treball individuals .

8.Salut : Assolir un coneixement suficient del seu propi cos de manera que pugui desenvolupar hàbits

saludables .

9.Respecte al medi : Utilitzar els seus coneixements del medi per tal de gaudir d’ell i també proposar, valorar

i si de cas participar en iniciatives que tendeixen a la seva conservació i millora.

10.Coneixement : Conèixer els conceptes , codis i recursos bàsics de l’àmbit amb la finalitat de poder-los

aplicar en situacions quotidianes

3.Criteris de qualificació de l’àmbit científico-tècnic .

Dins l’àmbit científic–tècnic del programa de diversificació, s’inclouen les àrees de Ciències Naturals

i Matemàtiques. L’àrea de Tecnologia es tracta com un àrea a part, ja que per les seves característiques es

pot incloure dins un àmbit més pràctic, encara així s’establiran uns contactes amb el professor de tecnologia,

99

per tractar certs continguts d’una forma interdisciplinar.

La base del programa és establir uns continguts globalitzats per les àrees de Matemàtiques i de

Ciències Naturals. Ara, a efectes pràctics, i degut a la falta de bibliografia i de material preparat que permeti

d’una forma efectiva aquesta globalització de continguts, s’optarà per fer un tractament separat de les àrees

en quant als conceptes, però establint uns procediments comuns i que permetin a l’alumnat veure la

connexió i relació real entre aquestes dues àrees, de forma que els conceptes treballats a Matemàtiques

tinguin una aplicació concreta dins les Ciències Naturals.

D’aquesta manera la qualificació de l’àmbit cientificotècnic s’obtindrà fent la mitjana de les

qualificacions de Matemàtiques i C. Naturals, però l’alumne haurà d’obtenir una nota mínima de

quatre de Ciències Naturals i de Matemàtiques per poder fer la mitja.

4.Recuperació d’assignatures pendents de cursos anteriors

En aquest apartat s’aclariran la recuperació de pendents que poden afectar a l’àmbit CT

Metodologia a seguir

La recuperació de les pendents s’efectuarà de la següent manera :

• L’alumne aprovarà si aprova la primera avaluació de l’assignatura que pertany a l’àmbit. La nota

serà de 5.

• Si no aprova la primera avaluació haurà de presentar un quadernet d’activitats i aprovar com a

mínim una de les dues avaluacions restants.

• Si la pendent queda suspesa, l’alumne es presentarà al setembre a fer l’examen i haurà de

lliurar el quadernet d’activitats. ( examen 80% de la nota i quadernet 20% de la nota)

5. PROGRAMACIÓ 3r DIVERSIFICACIO

BIOLOGIA I GEOLOGIA

1.METODOLOGIA

La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a aconseguir

un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i incrementant

progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest procés serà el de guia i

catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.

El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels coneixements previs

seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts

els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats adequades per anar

adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats,

sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell

d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària a classe, per a formar-los en el

mètode matemàtic (resolució de problemes); b) l’elaboració i bon ús del quadern de matemàtiques, per a

formar-los en la confecció d’apunts.

2.AVALUACIÓ

100

L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne, el control del

treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada trimestre s’obtindrà d’aplicar els

següents percentatges:

Actitud ......................................... 10%

(Assistència; retards; participació; interès; amonestacions)

Quadern i Treballs ....................... 20%

(Presentació; deures i fitxes; ordre)

Exàmens ...................................... 70%

Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la possibilitat de

modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les necessitats del grup i així donar més

importància a l’actitud, quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves són insuficients.

3.TEMPORALITZACIÓ

1. Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluació

Unitat 1 : La cèl·lula

Unitat 2 : La nutrició i els aliments

Unitat 3 : L’aparell digestiu

Unitat 4 : L’aparell respiratori

Unitat 5: L’aparell circulatori

Unitat 6 : L’aparell excretor

Unitat 7 : La reproducció

Unitat 8 : Relació i coordinació

Unitat 9: Salut i malaltia

Unitat 10 : Relleu i agents

morfogeològics

Unitat 11: Mètode científic

Unitat 12: Unitats de mesura

Unitat 13: La matèria i els seus

estats

Unitat 14 : Formulació química

4.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :

Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents mitjans :

• Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb

la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir

un nivell de competència curricular mínim .

• Aula amb possibilitat de connexió a Internet .

• Pissarra digital

• Aula d’audio-visuals .

• Laboratori de biologia .

• Biblioteca .

5.CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el

món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l’aprenentatge dels conceptes i

procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més,

aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement

sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això aconseguir la familiarització amb les diverses maneres

pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la

tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir

101

conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats

mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció

específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes

de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la

utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el

medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del

paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals

s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa.

En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys

oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de

les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques,

representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de

respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del

llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D’altra banda, la configuració i la

transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de

construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets,

fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en

l’expressió verbal d’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua

vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els

alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de

la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el

processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal,

numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els

mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de

competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la,

simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de

manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de

l’activitat científica.

102

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer

lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva

participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència,

la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats

segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el

coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han

estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en

èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència

pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les

seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la

creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees,

conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar

fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb

els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les

maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una

oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de

la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions

provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració

d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits,

d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda,

els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de

plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la

capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de

la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És

important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les

capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part

del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se

en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.

103

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA

1.-C

om

pet

ènc

ia e

n c

om

uni

caci

ó li

ngüí

stic

a

2.-C

om

pet

ènc

ia m

atem

àtic

a

3.-C

om

pet

ènc

ia e

n e

l con

eixe

me

nt i

la in

tera

cció

am

b e

l món

físi

c

4.-T

ract

amen

t de

la in

form

aci

ó i

com

p d

igita

l

5.-C

om

pet

ènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

om

pet

ènc

ia c

ultu

ral i

art

ístic

a

7.-C

om

pet

ènc

ia p

er

apre

ndre

a a

pre

ndr

e

8.-A

uto

nom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal

Unitat 0: Introdució al mètode

científic

X X X X X

Unitat 1 : La cèl·lula X X X XUnitat 2 : La nutrició X X XUnitat 3 i 4 : Els aliments i la dieta

L’aparell digestiu

X X X X X

Unitat 5: L’aparell circulatori X X X XUnitat 6 : L’aparell excretor X X X XUnitat 7 : La reproducció X X X X XUnitat 8 : Relació i coordinació X X X XUnitat 9: Salut i malaltia X X X XUnitat 10 : La matèria i els seus

estats

X X X X X

Unitat 11 i 12: Unitats de mesura X X X X XUnitat 13 : Formulació química X X X X X

Unitat 0 : Introducció al mètode científic

• Objectius

Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets observats.

Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la

naturalesa.

Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la

tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.

104

• Conceptes

Mètode científic: les seves etapes.

L’informe científic.

o Procediments

Observació i descripció acurada de la natura.

Plantejament de problemes.

Formulació d’hipòtesis sobre els fenòmens naturals.

Reconeixement de teories alternatives.

Generació de prediccions lògiques.

Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per verificar hipòtesis.

Maneig d’instruments, selecció i aplicació de tècniques (de laboratori i de camp).

Recol·lecció, organització i anàlisi d’experiments rellevants i dades de correlació.

Formulació i aplicació de conclusions raonables.

Realització d’informes escrits, en suport vídeo o informàtic.

o Actituds

Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.

Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i resoldre els problemes científics i

tècnics.

Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.

Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la utilització indeguda de la ciència.

o Criteris d’avaluació

Analitzar l’objecte d’estudi de la física i de la química i comprendre els procediments emprats.

Unitat didàctica 1: La cèl·lula

Objectius :

- Reconèixer els diferents nivells d’organització de la matèria viva .

- Definir la cèl·lula com a unitat mínima de la matèria .

- Analitzar els orgànuls que formen una cèl·lula i la funció que fan .

- Descriure les funcions que exerceixen les cèl·lules : reproducció , relació i nutrició .

- Relacionar els tipus de teixits amb la funció que duen a terme i conèixer la localització que

ocupen en l’organisme .

- Interpretar gràfics , esquemes , dibuixos , taules i fotografies .

Continguts:

Conceptes:

a. Què són els nivells d’organització ?

b. Les cèl·lules .

c. Els teixits.

d. Els òrgans.

e. Els aparells

f. Els sistemes.

105

Procediments:

1.Realització d’activitats per deduir la morfologia i el funcionament d’una cèl·lula.

2.Obtenció dels coneixements bàsics per a la confecció d’una preparació microscòpica.

3.Ús d’un aparell òptic per a l’observació de cèl·lules.

4.Deducció de l’organització dels diferents aparells i sistemes que porten a terme la nutrició.

Actituds:

1-Reconeixement i valoració de la funció que compleixen les diferents estructures en què ens

organitzem.

Criteris d’avaluació:

1Dibuixar una cèl·lula eucariota i anomenar els seus components

2Saber situar els distints òrgans i aparells.

3Conèixer les diferents funcions vitals i els aparells relacionats.

Unitat didàctica 2 : La nutrició

Objectius :

1.Definir la funció de nutrició .

2.Entendre que la funció de nutrició no implica únicament alimentació , sinó que es tracta d’un conjunt de

processos destinats a obtenir matèria i energia .

3.Relacionar els processos que tenen lloc en la nutrició de l’ésser humà .

4.Descriure l’anatomia dels aparells implicats en la nutrició humana . Analitzar la funció que fan els diferents

òrgans de la nutrició .

5.Estudiar el processament de les substàncies que necessitem prendre del medi per nodrir-nos i també de

les formes de transport i excreció de les substàncies de rebuig .

Continguts:

Conceptes:

1.Definició de funció de nutrició .

2Aparells implicats en la funció de nutrició : aparell digestiu , circulatori , respiratori i excretor .

3Òrgans que constitueixen els aparells anteriors .

4Malalties més freqüents , hàbits saludables i mesures de prevenció de la malaltia en els aparells

implicats en el procés de nutrició de l’ésser humà

5Els processos de la nutrició .

Procediments:

1.Analitzar imatges .

Interpretar esquemes , dibuixos i taules .

Cercar informació en una enciclopèdia sobre els símptomes de determinades malalties

relacionades amb la nutrició .

Actituds:

1.Entendre que uns bons hàbits nutritius els ajudarà a gaudir d’una vida sana .

2.Desenvolupar una actitud oberta que els permeti comparar les conseqüències que tenen uns hàbits

saludables en contraposició a altres hàbits poc sans .

106

3.Evitar els desequilibris en l’alimentació , potenciats per les tendències consumistes actuals .

Criteris d’avaluació:

1.Definir correctament què s’entén per nutrició .Exposar de forma clara la diferència entre nutrició i

alimentació .

2.Reconèixer els processos que intervenen en la nutrició i explicar les correlacions que s’hi estableixen .

3.Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments i justificar , a partir

d’aquests , els hàbits alimentaris saludables.

Unitat didàctica 3 i 4 :Els aliments i la dieta . Aparell digestiu

Objectius didàctics:

-Conèixer les biomolècules que porten els aliments i el seu valor energètic.

-Entendre la importància de les vitamines i la seva necessitat en diferents funcions de l’organisme.

-La roda dels aliments .

-Importància de la dieta mediterrània .

-Valorar la importància d’una dieta adequada per un bon funcionament del cos.

-Saber interpretar la informació de les etiquetes dels aliments.

-Conèixer els diferents trams del tub digestiu i les glàndules annexes així com les seves funcions .

-Diferenciar clarament els conceptes de digestió i d’absorció i entendre la seva funció.

-Conèixer las importància dels bacteris de la flora intestinal en la formació de les matèries fecals.

-Conèixer els principals trastorns que poden ocórrer relacionats amb les funcions digestives.

Continguts:

- Conceptes:

1.L’alimentació

2.La conservació dels aliments

3.Producció, manipulació i comercialització dels aliments.

4.Característiques d’una alimentació adequada.

5.Trastorns de l’alimentació.

6.La roda dels aliments .

7.Importància de la dieta mediterrània .

8.Càlcul d’IMC .

9.L’aparell digestiu.

10.La cavitat bucal.

11.L’estómac.

12.La digestió intestinal.

13.L’absorció intestinal.

14.La formació de les matèries fecals.

15.Trastorns de l’aparell digestiu.

o Procediments:

1.Cercar informació relacionada amb el contingut en biomolècules dels aliments i el seu valor

energètic.

107

2.Estudiar la composició nutricional de determinats aliments relacionant-los amb la seva

conveniència per a prevenir determinades malalties.

3.Saber confeccionar dietes equilibrades a partir de taules de composició dels aliments.

4.Valorar la importància de la dieta mediterrània .

5.Relacionar hàbits alimentaris amb la proliferació de certes malalties .

6.Calcular Índexos de masses corporals .

7. Interpretar el paper que porta a terme cada tram del tub digestiu en la funció digestiva.

8. Extreure informació sobre qüestions relacionades amb els aliments o la funció digestiva a partir

de les il·lustracions de la unitat didàctica i de la informació del text.

9. Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell digestiu.

o Actituds:

1.Inculcar en l’alumne/a una cultura sobre l’alimentació correcta, sabent el que contenen els

aliments, el seu valor energètic, així com la proporció i la quantitat en què s’han d’ingerir.

2.Valorar la dieta mediterrània tradicional enfront a altres tipus de dieta .

3.Evidenciar la importància que té la correcta higiene dental per evitar alguns trastorns digestius

provocats en les dents.

4.Valorar els efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene i de cura personal.

Criteris d’avaluació:

1.Saber quines són les diferents biomolècules que formen part dels aliments .

2.Ser capaços d’explicar la importància de les vitamines per el correcte funcionament del cos.

3.A partir d’etiquetes de distints tipus d’aliments saber extreure la informació adequada sobre la seva

composició.

4.Poder anomenar i situar diferents trams del tub digestiu i les funcions que s’hi desenvolupen.

5.Saber explicar les funcions que exerceixen el fetge i el pàncrees en el cos humà.

6.Saber explicar la diferència entre digestió i absorció.

Unitat didàctica 5: L’aparell respiratori

Objectius didàctics:

1.Diferenciar respiració cel·lular de ventilació pulmonar.

2.Conèixer les parts de l’aparell respiratori humà.

3.Saber com es produeix l’intercanvi de gasos.

4.Conèixer els perills de contreure malalties que comporta el tabaquisme.

Continguts:

o Conceptes:

La respiració cel·lular.

L’aparell respiratori humà.

La ventilació pulmonar.

L’intercanvi de gasos.

La respiració i la salut.

o Procediments:

108

Realització i utilització de models de simulació per explicar el funcionament de l’aparell respiratori.

Realització i interpretació d’esquemes.

Elaboració de treballs sobre determinats aspectes del tema.

o Actituds:

Tenir una visió positiva de la necessitat de fer exercici periòdicament per tal de mantenir un bon ritme

respiratori.

Conèixer quin tipus de mesures s’han de prendre per tal d’evitar les malalties de l’aparell respiratori, i

com tractar-les.

Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i

d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.

Criteris d’avaluació:

Saber explicar la diferència entre respiració cel·lular i ventilació pulmonar.

Conèixer quines substàncies entren al mitocondri i quines en surten.

Conèixer com s’emmagatzema l’energia obtinguda en la respiració cel·lular.

Ser capaç de fer un esquema de les parts de l’aparell respiratori humà.

Saber com es produeix l’intercanvi de gasos.

Unitat Didàctica 6: L’aparell circulatori.

Objectius :

Conèixer les parts del sistema circulatori i el seu funcionament.

Comprendre les relacions existents entre l’aparell circulatori i la resta d’aparells i sistemes.

Conèixer els transtorns de l’aparell circulatori.

Continguts:

Conceptes:

L’aparell circulatori i la sang ( composició i funcions)

El cor i el seu funcionament.

Els vasos sanguinis.

El sistema limfàtic.

Malalties de l’aparell circulatori.

Procediments:

Interpretar esquemes anatòmics.

Mesurament del pols i la influència que hi te l’esforç.

Interpretar anàlisis de sang.

Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell circulatori.

Actituds:

Valorar la importància de fer exercici periòdicament.

Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altresdrogues, i

d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.

Valorar la importància de la dieta en el funcionament del cos.

Criteris d’avaluació:

109

Saber situar en el cos els distints òrgans del sistema circulatori.

Poder explicar les relacions existents entre l’aparell circulatori i la resta d’aparells isistemes.

Saber explicar el funcionament del cor.

Poder explicar amb un esquema els circuits sanguinis.

Unitat didàctica 7: L’aparell excretor

Objectius :

- Conèixer les parts de l’aparell excretor.

Saber què és l’excreció i diferenciar-la de la defecació.

Comprendre com es forma l’orina a les nefrones del ronyó.

Conèixer les principals malalties relacionades amb l’aparell urinari.

Continguts:

Conceptes:

L’aparell excretor.

L’excreció. La formació d’orina.

Les malalties de l’aparell urinari.

Procediments:

Realització i interpretació d’esquemes.

Elaboració de treballs sobre determinats aspectes del tema.

Actituds:

Valoració dels efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene, consultes

preventives i de cura personal.

Actitud solidària cap a la donació de sang i d’òrgans.

Criteris d’avaluació

- Ser capaç de fer un esquema de les parts de l’aparell excretor humà.

Saber què és l’excreció i diferenciar-la de la defecació.

Explicar com es forma l’orina a les nefrones del ronyó.

Unitat didàctica 8 : La reproducció

Objectius didàctics:

Definir el concepte de reproducció i relacionar les diferències que hi ha amb el concepte de

sexualitat .

Analitzar de forma exhaustiva les característiques de la reproducció humana.

Descriure les diverses etapes de l’inici d’una vida humana (fecundació i gestació) , i també el procés

del part .

Fer un estudi comparatiu i analitzar tant l’aparell reproductor masculí com el femení , així com

cadascuna de les cèl·lules reproductores .

Analitzar de quina manera les hormones sexuals exerceixen un important paper en el control de la

reproducció de l’ésser humà . Entendre la relació que tenen amb els caràcters sexuals secundaris i

analitzar la diferència amb els primaris .

110

Relacionar tots els processos biològics que tenen lloc en la creació d’un nou ésser humà :

fecundació , embaràs i part . Explicar en què consisteixen cadascun

Assimilar els canvis corporals durant la pubertat.

Conèixer els mètodes de control de la reproducció i els mètodes de prevenció de les malalties de

transmissió sexual (MTS).

Prendre decisions responsables en el tema de les relacions sexuals.

Saber diferenciar entre sexe i sexualitat .

Continguts:

Conceptes:

Definició de reproducció . Tipus . Característiques de la reproducció humana.

Aparells reproductor masculí i femení .Òrgans que els formen . Cèl·lules reproductores humanes .

Caràcters sexuals primaris i secundaris . Relació amb les hormones sexuals . Maduresa sexual . El

cicle menstrual . Fecundació , embaràs i part .

Sexe i sexualitat .

Malalties de l’aparell transmissió sexual .

Mètodes anticonceptius .

Procediments:

Dibuixar els aparells sexuals masculí i femení indicant les parts.

Observar i interpretar material científic , esquemes i dibuixos.

Realitzar comentaris de text sobre la reproducció assistida.

Investigar, classificar i definir els mètodes de control de la natalitat.

Relacionar tots els processos i elements que intervenen en la formació d’un nou ésser humà .

Actituds:

Reconèixer la responsabilitat moral, social i econòmica del fet de tenir descendència.

Valorar els mètodes de control de la natalitat en relació en els casos de superpoblació.

Assumir la seva pròpia imatge, en funció dels canvis corporals que tenen lloc en l’etapa de

l’adolescència.

Valorar la importància de la prevenció de la utilització de mètodes de prevenció demalalties de

transmissió sexual.

Valorar el grau de complexitat de la reproducció en l’ésser humà .

Mantenir una actitud contrària a la discriminació per raó de sexe .

Criteris d’avaluació:

Definir correctament el concepte de reproducció i distingir-lo del concepte de sexualitat .

Indicar les diferències entre reproducció sexual i asexual .

Enumerar i explicar bàsicament les principals característiques de la funció de reproducció en l’ésser

humà .

Saber diferenciar l’aparell reproductor masculí i el femení.

Poder explicar esquemàticament els processos de formació de les cèl·lules reproductores.

Entendre la funció de les hormones sexuals en la reproducció . Descriure els canvis en la maduresa

sexual i el cicle menstrual .

111

Saber explicar el procés de la fecundació , l’embaràs i el part .

Conèixer la diferència que hi ha entre sexe i sexualitat .

Saber comentar mètodes anticonceptius.

Saber explicar les malalties sexuals i les malalties de transmissió sexual més importants.

Unitat didàctica 9: Relació i coordinació

Objectius :

Entendre els processos de la funció de relació en l’ésser humà .

Descriure els òrgans , aparells i els sistemes que intervenen en la relació i la coordinació .Analitzar

les relacions que s’hi estableixen .

Explicar les principals funcions de la coordinació i de la relació .

Analitzar el paper que fan els diferents òrgans , sistemes i aparells en les funcions de relació i

coordinació .

Entendre el funcionament de la comunicació humana .

Estudiar detalladament el paper de les neurones en la relació i la coordinació d’un ésser viu

.Entendre el mecanisme d’acció de les hormones en la funció de relació i coordinació .

Resoldre situacions problemàtiques relacionades amb la coordinació i la relació .

Valorar un òptim funcionament dels òrgans , aparells i sistemes de relació i coordinació .

Adoptar una posició contrària al consum d’estupefaents .

Continguts:

Conceptes:

Definició de la funció de relació . Característiques en l’ésser humà .

El teixit nerviós i la neurona com a unitat estructural . La transmissió d’informació .

La coordinació nerviosa . Els receptors . El sistema nerviós : funcionament .

Relació i comunicació humana .

El sistema endocrí . La coordinació hormonal .

Procediments:

Interpretació de dibuixos anatòmics i esquemes de causa-efecte .

Cerques bibliogràfiques per desplegar temes d’actualitat en relació amb els coneixementsassolits .

Actituds:

Valorar el grau de complexitat de la relació i la coordinació .

Reconèixer les conseqüències biològiques i socials de les drogues .

Assolir una actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de drogues .

Criteris d’avaluació:

Entendre la funció de relació en l’ésser humà i els processos que la duen a terme , i indicar el paper

dels òrgans que intervenen en aquests processos .

Descriure anatòmicament els òrgans , sistemes i aparells que intervenen en la funció de relació i

coordinació .

Conèixer els diversos tipus de receptors sensorials , explicar les funcions que fan i indicar la

localització que ocupen en el cos .

112

Identificar els components i el funcionament de la comunicació humana .

Distingir entre control hormonal i control nerviós .

Diferenciar actes voluntaris i involuntaris i fer un esquema de cadascun dels òrgans que hi

intervenen .

Unitat didàctica 10: Salut i malaltia

Objectius :

Entendre els conceptes de salut i malaltia .

Analitzar els principals recursos de la medicina preventiva i avaluar-ne la importància en la lluita

contra les malalties

Conèixer algunes malalties infeccioses , la forma de contagi i els microorganismes qu les

causen .

Entendre com funcionen les vacunes i valorar la importància del calendari de vacunació oficial .

Estudiar en profunditat una malaltia , el càncer , i conèixer les armes de què disposa la medicina

per combatre-la .

Conscienciar l’alumnat sobre la importància d’una actitud preventiva contra les malalties i un estil

de vida saludable .

Conèixer l’estat de salut a les Illes Balears .

Continguts:

Conceptes:

Definició de salut i malaltia . Les malalties infeccioses . Agents causants : virus , bacteris i

d’altres .

Principals malalties infeccioses .

Combat contra les malalties infeccioses : tipus d’immunitat .

Prevenció i tractament de les malalties infeccioses .

Malalties no infeccioses : tipus , malalties més comuns , prevenció .

Hàbits de salut a les Illes Balears .

Trasplantament d’òrgans .

El sistema sanitari balear .

Procediments:

Analitzar i reconèixer determinades malalties a partir dels símptomes més clars .

Interpretar esquemes , dibuixos i taules .

Recercar informació en la xarxa sobre els símptomes de determinades malalties .

Actituds:

Entendre que totes les persones estem exposades a una gran varietat de malalties i que per

tant , hem de fer les modificacions necessàries en la nostra conducta per tal d’evitar-les .

Valorar els avenços de la ciència i reconèixer la figura del metge i de la resta de professionals

sanitaris amb la finalitat de predisposar-se a una col·laboració que repercutirà en benefici de la

seva salut .

Criteris d’avaluació:

113

Comprendre que s’entén per salut i enumerar alguns dels tipus de malalties .

Explicar com es poden contreure algunes malalties , infeccioses i d’altres tipus .

Explicar com funcionen les vacunes i raonar sobre la necessitat d’un calendari oficial de

vacunació , comú per a tots els membres d’una comunitat .

Establir relacions causa-efecte entre els agents que causen algunes malalties i els trastorns de

la salut .

Unitat 11 : La matèria i els seus estats

Objectius

.- Identificar les característiques dels distints estats d’agregació.

.- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i dissolució, element i

compost.

.- Realitzar diagrames de separació de substàncies, coneixent algunes de les seves propietats

característiques.

.- Reconèixer la necessitat de l’obtenció de substàncies pures per la seva posterior utilització en

els diversos camps de l’activitat humana.

Conceptes

1.- Substàncies pures i mescles.

2.- Separació dels components d’una mescla.

3.- Sòlids, líquids i gasos.

4.- Canvis d’estat.

5.- Dissolucions.

− Concentració

− Solubilitat.

Procediments

1. Expressió de la concentració d’una dissolució ( tant per cent en massa, tant per cent en

volum, g de solut / l de dissolució).

2.- Utilització de procediments físics basats en les propietats característiques de les substàncies

pures, per separar aquestes d’una mescla.

3.- Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre, etc) calculant l’error

comès.

4.- Identificació d’elements, substàncies pures i algunes mescles, importants per la seva utilització

en el laboratori, la indústria i la vida diària.

5.- Diferenciar una mescla homogènia d’una substància pura a partir de dades rellevants

(existència o no de propietats físiques determinades).

6.- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d’estat.

7.- Separació de mescles teòriques, construint diagrames a partir de les propietats

característiques.

Actituds

1.- Sensibilitat per l’ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat.

114

2.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització

d’experiències.

3.- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claretat i ordre en l’elaboració

d’informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

Criteris d’avaluació

1.- Utilitzar gràfiques de refredament, d’escalfament o els valors d’una altre propietat física

per deduir si una mostra de matèria és una substància pura o una mescla homogènia.

2.- Seleccionar d’un llistat de processos quins corresponen a canvis físics i quins a canvis

químics.

3.- Aplicar el coneixement de la composició universal de la matèria, per explicar fets com

l’existència d’elements químics tant a substàncies inerts com a éssers vius i la diferència entre

element i compost.

Unitat 12 : Unitats , magnituds i mesures

Objectius

1.- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i

valorar positivament el treball d’equip, propi de la investigació científica.

2.- Saber convertir unes unitats amb altres utilitzant els factors de conversió.

Conceptes

1. La necessitat de mesurar en física i en química.

- Magnitud.

- Unitat.

− Sistema internacional d’unitats.

− Magnituds fonamentals i magnituds derivades.

2. Algunes magnituds fonamentals.

− Temps.

− Longitud.

− Massa.

− Temperatura.

3. Mesura de magnituds. Errors.

− Errors deguts a l’observador.

− Errors deguts a la falta de precisió del material usat .

− Valor probable.

4. Dues magnituds derivades. Volum i densitat.

5. Factors de conversió.

Procediments

1.-Utilitzar mètodes matemàtics per relacionar les variables d’un experiment..

2.- Aprendre a utilitzar instruments per mesurar distintes magnituds físiques.

3.- Realitzar canvis d unitats mitjançant el mètode dels factors de conversió.

Actituds

115

1.- Fomentar el rigor en les observacions i anotacions sobre les dades experimentals.

2.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització

d’experiències, assumint els diferents rols.

3.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en els informes, en la

realització de treballs i en les exposicions.

4.- Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc de treball i també per l’ús del material de classe, com

quaderns i llibres.

Criteris d’avaluació

1.- Conèixer el concepte de magnitud elemental i derivada.

2- Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.

3.- Saber fer canvis d’unitats elementals i derivades pel mètode dels factors de conversió.

4.- Mesurar diferents magnituds (longitud, pes, volum, densitat, superfície...)

Unitat 13: Formulació química

Objectius

1.- Formular alguns compostos senzills i relacionar la fórmula de cada compost amb la seva

composició atòmica.

Conceptes

1.- Combinacions binàries de l’oxigen.

2.- Combinacions binàries de l’hidrogen.

3.- Combinacions binàries entre metalls i no metalls.

Procediments

1.- Representació, mitjançant fórmules, d’algunes substàncies químiques presents a l’entorn o

d’especial interès pels seus usos i aplicacions.

2.- Utilització del llenguatge químic per a formular compostos binaris.

Actituds

1.- Valoració de l’ús d’una nomenclatura comú.

2.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l’elaboració

d’informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

3.- Hàbits d’ordre i neteja en l ús del material de classe, com quaderns i llibres.

4.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en la elaboració

d’informes, en la realització de treballs i en les exposicions

5.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip, en la planificació i realització

d’experiències.

Criteris d’avaluació

1.- Utilitzar correctament la nomenclatura de compostos inorgànics.

116

MATEMÀTIQUES

1.METODOLOGIA

La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a aconseguir

un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i incrementant

progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest procés serà el de guia i

catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.

El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels coneixements previs

seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts

els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats adequades per anar

adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats,

sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell

d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària a classe, per a formar-los en el

mètode matemàtic (resolució de problemes); b) l’elaboració i bon ús del quadern de matemàtiques, per a

formar-los en la confecció d’apunts.

2.TEMPORALITZACIÓ :

1. Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluacióUnitat 1 : Organització i

representació de dades .

Unitat 2 : Paràmetres

estadístics .

Unitat 3 : Nombres racionals .

Unitat 4 : Potències

Unitat 5 : Monomis

Unitat 6 : Polinomis

Unitat 7 : Equacions de

primer grau .

Unitat 8 : Sistemes

d’equacions amb dues

incògnites .

Unitat 9 : Equacions de segon

grau .

Unitat 10 : Funcions .

3.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :

Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents mitjans :

- Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb la

finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir un

nivell de competència curricular mínim .

4.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :

L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne, el control del

treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada trimestre s’obtindrà d’aplicar els

següents percentatges:

117

Actitud ......................................... 10%

(Assistència; retards; participació; interès; partes)

Quadern i Treballs ....................... 20%

(Presentació; deures i fitxes; ordre)

Exàmens ...................................... 70%

Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la possibilitat de

modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les necessitats del grup i així donar més

importància a l’actitud, quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves són insuficients. Per

aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzaran durant el curs activitats de recuperació.

5.COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Podem entendre que tot el currículum de la matèria contribueix a l’adquisició de la competència

matemàtica, ja que la capacitat per utilitzar diferents formes de pensament matemàtic, per a interpretar i

descriure la realitat i actuar-hi, forma part del propi objecte d’aprenentatge. Tots els blocs de continguts estan

orientats a aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una

argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se amb el llenguatge matemàtic, mitjançant les eines

adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per obtenir conclusions,

reduir la incertesa i per enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat

La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenvolupament de

la visió espacial i la capacitat per transferir formes i representacions entre el pla i l’espai, contribueix a

aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

La incorporació d’eines tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució de

problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i la competència digital dels estudiants, de

la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat

expressada pels mitjans de comunicació. També volem ressaltar la interacció entre els diferents tipus de

llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació

amb l’experiència de l’alumnat.

Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes

com una àrea d’expressió que utilitza contínuament l’expressió oral i escrita en la formulació i expressió de

les idees. Per això, en totes les relacions d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i en particular

en la resolució de problemes, adquireix especial importància l’expressió oral i escrita dels processos

realitzats i dels raonament seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic

és un vehicle de comunicació d’idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la gran capacitat

per transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.

Les matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística perquè el coneixement matemàtic és

118

expressió universal de la cultura i en particular, la geometria part integral de l’expressió artística de la

humanitat, que ofereix mitjans per descriure i comprendre el món que ens envolta i per apreciar la bellesa de

les estructures que ha creat. Cultivar la creativitat i la sensibilitat són objectes d’aquesta matèria.

Els mateixos processos de resolució de problemes contribueixen especialment a fomentar l’autonomia i

iniciativa personal perquè s’utilitzen per planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb

la incertesa, controlant a la vegada els processos de presa de decisions. També, les tècniques heurístiques

que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida

l’adquisició de destreses involucrades el la competència d’aprendre a aprendre tals com l’autonomia, la

perseverança, la sistematització, la reflexió crítica o l’habilitat per comunicar amb eficàcia els resultats del

propi treball.

La utilització de les matemàtiques per descriure fenòmens socials, mitjançant l’anàlisi funcional i de

l’estadística, contribueix a la competència social i ciutadana, i aporta criteris científics per predir i prendre

decisions. També es contribueix a aquesta competència enfocant els errors comesos en els processos de

resolució de problemes amb esperit constructiu

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA

1.-C

om

pet

ènc

ia e

n c

om

uni

caci

ó li

ngüí

stic

a

2.-C

om

pet

ènc

ia m

atem

àtic

a

3.-C

om

pet

ènc

ia e

n e

l con

eixe

me

nt i

la in

tera

cció

am

b e

l món

físi

c

4.-T

ract

amen

t de

la in

form

aci

ó i

com

p d

igita

l

5.-C

om

pet

ènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

om

pet

ènc

ia c

ultu

ral i

art

ístic

a

7.-C

om

pet

ènc

ia p

er

apre

ndre

a a

pre

ndr

e

8.-A

uto

nom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal

Unitat 1 : Organització i

representació de dades .

X X X X X X X

Unitat 2 : Paràmetres estadístics X X X X XUnitat 3 : Nombres racionals X X X XUnitat 4 : Potències X X X XUnitat 5 : Monomis X X X XUnitat 6 : Polinomis X X X XUnitat 7 : Equacions de primer X X X X X X

119

grau .Unitat 8 : Sistemes d’equacions

amb dues incògnites .

X X X X X X

Unitat 9 : Equacions de segon

grau .

X X X X X X

Unitat 10 : Funcions . X X X X X X X

Unitat 1 : Organització i representació de dades

Objectius :

1.- Reconèixer fenòmens estadístics.

2.- Diferenciar entre població i mostra.

3.- Saber les condicions que ha de reunir una bona mostra.

4.- Diferenciar entre el caràcter estadístic qualitatiu i el caràcter estadístic quantitatiu.

5.- Elaborar enquestes senzilles.

6.- Ordenar dades en una taula de freqüències que en faciliti la interpretació.

7.- Conèixer i interpretar les taules de freqüències absolutes i relatives.

8.- Representar les dades d’un caràcter estadístic per mitjà de gràfics com els diagrames de barres,

de sectors, poligonals i histogrames i elaborar en cada cas el més adequat.

9.- Interpretar gràfics estadístics.

Continguts:

- Conceptes:

- Població i mostra.

- Caràcter qualitatiu i quantitatiu.

- Variables discretes i contínues.

- Taules de freqüència. Freqüència absoluta, absoluta acumulada, relativa i relativa acumulada.

- Taules de dades agrupades. Marca de classe.

- Diagrama de barres, polígon de freqüència, histograma i diagrama de sectors.

- Procediments:

Diferència entre població i mostra.

Determinació de les condicions que ha de tenir una mostra per a ésser representativa de la

població.

Diferència entre caràcter qualitatiu i quantitatiu.

Diferència entre variable discreta i contínua.

Elaboració de taules de freqüència.

Elaboració de gràfics estadístics.

Interpretació de taules de freqüència.

Interpretació de gràfics estadístics.

- Actituds:

- Valoració de la representació gràfica com a mitjà de d’interpretació ràpida i sintètica de la

informació.

- Posicionament crític davant informacions presentades mitjançant taules i gràfics.

120

- Interès per la precisió, l’ordre i la claredat en el tractament i representació de les dades estadístiques.

Unitat 2 : Paràmetres estadístics

Objectius :

1- Obtenir i interpretar la mitjana, la mediana i la moda d’un conjunt de dades numèric.

2.- Calcular i interpretar el rang, la variància i la desviació típica.

3.- Comparar dispersions de dues variables estadístiques.

Continguts:

Conceptes:

o Mesures estadístiques.

o Mesures de centralització. La mitjana, la mediana i la moda

o Mesures de dispersió. El rang, la variància i la desviació típica.

Procediments:

Interpretació i càlcul dels paràmetres de centralització.

Interpretació i càlcul dels paràmetres de dispersió.

Comparació de dispersions de dues variables estadístiques.

Actituds:

- Gust per la feina en equip per a planificar i realitzar investigacions estadístiques.

– Interès per la precisió, l’ordre i la claredat en el tractament i representació de les dades.

Unitat 3 : Nombres racionals

Objectius :

1.- Fiançar el coneixement de nombre i els seu caràcter necessari en la vida real.

2.- Emprar els nombres racionals per, mitjançant càlculs, obtenir informació.

3.- Identificar i obtenir fraccions equivalents. Obtenir la fracció irreductible per simplificació.

4.- Expressar en forma decimal els nombres racionals i a l’inrevés.

5.- Operar correctament amb fraccions .

6.- Utilitzar correctament la prioritat d’operacions i l’ús de parèntesis en l’àmbit dels nombres

racionals.

7.- Resoldre problemes on apareguin fraccions.

Continguts:

Conceptes:

- Fraccions. El nombre racional.

- Fraccions equivalents.

- Fracció irreductible.

- Fracció generatriu.

- Operacions amb fraccions.

- Operacions combinades.

- Problemes amb fraccions.

Procediments:

121

- Identificació i utilització d’una fracció com a proporció i operador.

- Automatització de les operacions amb nombres fraccionaris i la seva utilització en contextos

variats.

- Pas de fracció a nombre decimal. Obtenció de la fracció generatriu.

- Operacions amb fraccions.

- Operacions combinades de fraccions.

- Resolució de problemes on intervenen fraccions.

Actituds:

Qüestionar-se en cada situació la forma més adequada d’efectuar els càlculs numèrics depenent de

la situació i del tipus de nombres.

Valoració de les aportacions del món dels nombres, propietats d'aquests i operacions que poden

realitzar-se amb ells en les diferents ciències i la vida quotidiana

Unitat 4 : Potències

Objectius :

1.- Conèixer el concepte de potència d’exponent natural i utilitzar les propietats elementals.

2.- Conèixer i calcular potències d’exponent enter.

3.- Utilitzar les potències de base deu per expressar nombres molt grans o molt petits.

4.- Utilitzar la calculadora per a treballar amb potències, arrels i nombres en notació científica.

5.- Conèixer les potències d’exponent fraccionari.

6.- Reduir expressions numèriques o algebraiques amb potències i radicals.

Continguts:

Conceptes

1. Potències d’exponent natural.

2. Potències d’exponent enter.

3. Potències d’exponent fraccionari.

4. Equivalència entre les potències d’exponent fraccionari i els radicals

5. Operacions amb potències.

6. Potències de base 10.

7. Notació científica.

Procediments

- Càlcul de potències d’exponent natural.

- Interpretació de les potències amb exponent enter.

- Interpretació de les potències amb exponent fraccionari.

- Càlcul d’expressions amb potències.

- Aplicació de les propietats de les potències per simplificar expressions.

- Expressió de nombres amb notació científica.

- Extracció de factors de l’arrel.

Actituds:

- Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics.

122

– Interès per l’elaboració d’estratègies de càlcul.

Unitat 5 : Monomis

Objectius :

1.- Interpretar les fórmules com a igualtats que generalitzen relacions.

2.- Determinar el valor numèric d’una expressió algebraica.

3.- Distingir el coeficient, la part literal i el grau d’un monomi.

4.- Calcular sumes, restes i multiplicacions d’expressions algebraiques diferents.

5.- Distingir entre identitat i equació.

Continguts:

Conceptes:

- Llenguatge algebraic. Característiques.

- Expressió algebraica. Valor numèric.

- Equacions: membres, termes, incògnites i solucions.

- Igualtat i identitat.

- Equacions de primer grau amb una incògnita

Procediments

Utilitzar i interpretar el llenguatge algebraic en situacions que condueixin a expressions algebraiques.

Expressar en llenguatge algebraic enunciats en llenguatge usual.

Calcular el valor numèric d’una expressió algebraica.

Identificar i diferenciar identitats i equacions.

Aplicació de tècniques bàsiques per a la resolució d’equacions de 1r grau.

Comprovar si un nombre és solució o no d’una equació.

Eliminació de parèntesis i de denominadors en una equació.

Actituds:

- Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per a resoldre situacions problemàtiques

de la vida quotidiana.

- Disposició favorable per a enfrontar-se i resoldre problemes algebraics.

- Perseverança i flexibilitat a l’hora de resoldre problemes i valoració de les opinions dels altres companys i

companyes.

– Gust per la presentació ordenada de les solucions de les equacions.

Unitat 6 : Polinomis

Objectius :

1.- Transformar en expressions algebraiques relacions entre quantitats a la vida real.

2.- Distingir entre llenguatge numèric i llenguatge algebraic.

3.- Fer operacions amb monomis.

4.- Determinar el grau d’un polinomi i reconèixer el terme independent i els coeficients d’un polinomi.

5.- Obtenir el valor numèric d’un polinomi.

6.- Sumar, restar i multiplicar polinomis.

123

7.- Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’una diferència i producte de

suma per diferència.

Continguts:

Conceptes:

Llenguatge algebraic.

Monomis. Operacions.

Polinomi: grau, terme independent i coeficients.

Valor numèric d’un polinomi.

Suma, resta i multiplicacions de polinomis.

Igualtats notables.

Procediments

Transformació en expressions algebraiques relacions entre quantitats.

Obtenció del grau d’un polinomi i identificació del terme independent i dels coeficients dels polinomis.

Càlcul del valor numèric d’un polinomi.

Operacions amb monomis.

Càlcul de sumes, restes i multiplicacions de polinomis.

Desenvolupament de les igualtats notables.

Utilització de les igualtats notables per simplificar diferents expressions.

Actituds:

Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar i útil per expressar resultats quotidians.

Gust per fer les operacions amb polinomis de manera precisa i amb cura.

Unitat 7 : Equacions de primer grau

Objectius :

1.- Distingir si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.

2.- Determinar si un nombre és o no solució d’una equació.

3.- Construir equacions equivalents a una donada aplicant la regla de la suma i del producte.

4.- Distingir si una equació és compatible o incompatible.

5.- Resoldre equacions de primer grau.

6.- Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de primer grau.

Continguts:

Conceptes:

Identitat i equació.

Incògnita, coeficients, membres, termes i grau.

Solució d’una equació

Equacions equivalents.

Equacions de primer grau.

Problemes d’equacions de primer grau.

Procediments:

Distinció entre identitat i equació.

124

Comprovació d’una solució d’una equació.

Construcció d’equacions equivalents.

Algoritme per resoldre equacions de primer grau.

Plantejament i resolució de problemes d’equacions de primer grau.

Actituds:

Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per resoldre

situacionsproblemàtiques de la vida quotidiana.

Valoració de la necessitat de seguir les fases del mètode de resolució de problemes.

Comprovar si la solució d’un problema és coherent i raonable.

Precisió a l’hora d’expressar relacions o propietats en el llenguatge natural com a pas previ a la

simbolització.

Unitat 8 : Sistemes d’equacions amb dues incògnites

Objectius :

1.- Reconèixer una equació lineal de dues incògnites i obtenir-ne algunes solucions.

2.- Determinar si una parell de nombres donats és solució o no d’un sistema d’equacions.

3.- Reconèixer si dos sistemes d’equacions són equivalents.

4.- Traduir enunciats verbals amb dues quantitats desconegudes a un sistema de dues equacions amb

dues incògnites.

5.- Conèixer els algoritmes (mètodes de substitució i reducció) de resolució algebraica de sistemes

d’equacions.

6.- Plantejar i resoldre problemes utilitzant sistemes d’equacions.

Continguts:

Conceptes

- Sistema d’equacions lineals. Incògnites i terme independent.

- Solució d’un sistema d’equacions. Nombre de solucions.

- Sistemes equivalents.

- Mètodes de resolució: substitució i reducció.

Procediments

- Interpretació d’un sistema d’equacions.

- Traducció d’un enunciat verbal a un sistema d’equacions i viceversa

- Reconeixement de sistemes equivalents.

- Càlcul de les solucions d’un sistema usant els mètode de reducció i substitució.

- Interpretació de les solucions d’un problema: descripció del seu significat en el context del problema.

Actituds:

- Valoració de la precisió i la utilitat de l’àlgebra per a comunicar o resoldre distintes situacions.

- Presevarància en la recerca de solucions d’un problema.

Unitat 9 : Equacions de segon grau

Objectius :

125

1.- Reconèixer les equacions de segon grau.

2.- Resoldre equacions de segon grau completes fent servir la fórmula general.

3.- Determinar el nombre de solucions d’una equació de segon grau analitzant el valor del seu

discriminant.

4.- Resoldre equacions de segon grau incompletes fent servir el mètode adequat.

5.- Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de segon grau.

Continguts:

Conceptes:

L’equació de segon grau. Forma general. Coeficients i terme independent.

Fórmula per resoldre l’equació de segon grau.

Equacions de segon grau incompletes.

Procediments:

- Aplicació de la fórmula per resoldre equacions de segon grau completes.

- Aplicació dels mètodes de resolució d’equacions de segon grau incompletes.

- Determinació del nombre de solucions d’una equació de segon grau analitzant el valor del seu

discriminant.

- Plantejament i resolució de problemes mitjançant equacions de segon grau.

Actituds:

- Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per a resoldre situacions

problemàtiques de la vida quotidiana.

– Respecte per les solucions i el plantejaments d’altres companys.

Unitat 10 : Funcions

Objectius :

1.- Interpretar fenòmens donats mitjançant expressions verbals, gràfiques i dibuixos.

2.- Obtenir informació i treure conclusions de distintes gràfiques.

3.- Distingir una relació funcional d’una que no en sigui.

4.- Reconèixer la variable independent i la dependent d’una funció.

5.- Representar gràficament relacions funcionals obtingudes de situacions de la vida quotidiana.

6.- Estudiar la continuïtat o discontinuïtat d’una funció. Indicar els punts de discontinuïtat.

7.- Determinar la taxa de variació d’una funció entre dos valors.

8.- Determinar el domini i el recorregut d’una funció en casos senzills.

9.- Obtenir els punts de tall amb els eixos d’una funció.

10.- Reconèixer els màxims i els mínims d’una funció a partir de la seva gràfica.

11.- Estudiar el creixement i decreixement d’una funció, i analitzar-ne la gràfica.

12.- Reconèixer les simetries i la periodicitat d’una funció, si les té.

Continguts:

Conceptes:

Relació funcional.

Variable independent i variable dependent.

126

Domini i recorregut d’una funció.

Funció contínua i funció discontínua.

Taxa de variació.

Funció creixent i funció decreixent.

Màxims i mínims.

Simetries i periodicitat.

Procediments:

Determinació de la relació entre dues variables i indicar si és o no és funcional.

Expressió d’una funció per mitjà del llenguatge ordinari, algebraic, numèric i gràfic, i obtenci d’unes

expressions a partir d’unes altres.

Determinació de si una gràfica donada representa o no una funció.

Anàlisi completa i representació gràfica d’una funció.

Reconeixement de les funcions simètriques i periòdiques.

Resolució de problemes reals, determinant l’equació de la funció corresponent, fent-ne un estudi i

representant-la.

Interpretació de gràfiques representades.

Actituds:

Curiositat per a investigar relacions entre magnituds i fenòmens.

Sentit crític davant la forma de presentar la informació gràfics.

Ordre i claredat en les representacions gràfiques i en les expressions verbals de fenòmens.

Valoració de la importància de les funcions per estudiar situacions de la vida quotidiana.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.- Diferencia i reconeix la població i la mostra d’un estudi estadístic.

2.- Diferencia entre caràcter qualitatiu i quantitatiu i entre variable discreta i contínua.

3.- Elabora taules de freqüència a partir de conjunts de dades i les representa mitjançant els gràfics

estadístics més adients.

4.- Calcula la mitjana, moda i mediana i les interpreta.

5.- Calcula el rang, la variància i la desviació típica i les sap interpretar.

6.- Compara les dispersions de dues variables estadístiques.

7.- Identifica fraccions i decimals: definicions, fraccions equivalents, ordenació, pas de fracció a

decimal i de decimal a fracció.

8.- Utilitzar correctament els algorismes tradicionals de suma, resta, multiplicació i divisió amb

fraccions.

9.- Coneix la jerarquia de les operacions i l’utilitza correctament per resoldre expressions

numèriques amb operacions combinades de fraccions.

10.- Planteja i resol problemes on apareixen fraccions.

11.- Coneix i interpreta les potències en exponent natural, enter i fraccionari.

12.- Reconeix les propietats de les potències i les aplica per reduir expressions i operacions amb

potències d’exponent natural, enter i fraccionari.

127

13.- Expressa correctament nombres en notació científica.

14.- Opera amb radicals i extreu factors de l’arrel.

15.- Distingeix entre llenguatge numèric i algebraic, i passa d’un a l’altre.

16.- Opera amb monomis.

17.- Identifica el grau, el terme independent i els coeficients d’un polinomi.

18.- Calcula el valor numèric d’un polinomi.

19.- Suma, resta i multiplica polinomis.

20.- Identifica i desenvolupa les igualtats notables.

21.- Simplifica expressions fent servir les igualtats notables.

22.- Determina si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.

23.- Reconeix i construeix equacions equivalents.

24.- Determina si una equació és compatible i incompatible i obté les solucions quan és possible.

25.- Resol correctament equacions de primer grau amb parèntesis i denominadors.

26.- Determina si un nombre és o no solució d’una equació.

27.- Planteja i resol correctament problemes d’equacions de primer grau.

28.- Obté algunes solucions d’equacions lineals amb dues incògnites.

29.- Determina si un parell de nombres donats és solució d’un sistema d’equacions.

30.- Distingeix quan un sistema és compatible i quan és incompatible.

31.- Resol un sistema fent servir els mètodes de substitució i reducció.

32.- Resol problemes reals determinant les dades i les incògnites, plantejant un sistema

d’equacions, resolent-lo i comprovant que la solució compleix les condicions de l’enunciat.

33.- Determina si la relació entre dues magnituds és o no és una relació funcional.

34.- Reconeix la variable dependent i la independent en una relació funcional.

35.- Expressa una funció de diferents maneres: per mitjà de textos, taules, fórmules i gràfiques, i

obté unes a partir de les altres.

36.- Distingeix si una gràfica donada correspon o no a una funció.

37.- Analitza la continuïtat d’una funció i determina els intervals de creixement i decreixement i els

màxims i els mínims, si en té.

38.- Obté la taxa de variació d’una funció entre dos punts donats.

39.- Obté el domini, el recorregut i els punts de tall amb els eixos d’una funció.

40.- Representa gràficament una funció.

41.- Determina si una funció és periòdica o simètrica.

42.- Resol problemes reals que impliquin l’ús i representació de funcions.

43.- Interpreta i analitza gràfiques de funcions.

6. PROGRAMACIÓ 4t DIVERSIFICACIÓ

FÍSICA I QUÍMICA

1.METODOLOGIA

La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a

128

aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i

incrementant progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest procés

serà el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que

l'afavoreixin.

El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels

coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb

el tema. Una vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant

les activitats adequades per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals

fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i

augmentant progressivament el nivell d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització

de la tasca diària a classe, per a formar-los en el mètode matemàtic (resolució de problemes); b)

l’elaboració i bon ús del quadern de matemàtiques, per a formar-los en la confecció d’apunts.

2.AVALUACIÓ

L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne, el

control del treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada trimestre

s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges:

Actitud ......................................... 10%

(Assistència; retards; participació; interès; partes)

Quadern i Treballs ....................... 20%

(Presentació; deures i fitxes; ordre)

Exàmens ...................................... 70%

Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la possibilitat de

modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les necessitats del grup i així

donar més importància a l’actitud, quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves

són insuficients. Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzaran durant el

curs activitats de recuperació.

3.TEMPORALITZACIÓ

Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluacióUnitat 1 : L’enllaç químic

Unitat 2 : Cinemàtica

Unitat 3 : Dinàmica

Unitat 4 : L’energia

Unitat 5 : Genètica

Unitat 6 : Classificació i

evolució dels éssers vius

Unitat 7 : La Terra

Unitat 8 :Medi ambient

4.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :

Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents

mitjans :

- Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar

amb la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que

permetin assolir un nivell de competència curricular mínim .

- Aula d’informàtica amb possibilitat de connexió a Internet .

- Laboratori de Física i Química .

129

- Calculadora científica .

5.CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar

amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l’aprenentatge

dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de

les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la

manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això aconseguir

la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes

d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències

fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de

dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia

científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció

específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes

de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la

utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el

medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del

paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals

s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa.

En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys

oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de

les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques,

representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de

respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a

partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens.

D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc

una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre

conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament

adequat de les idees o en l’expressió verbal d’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del

català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important

a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de

la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el

130

processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal,

numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els

mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de

competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la,

simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de

manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de

l’activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer

lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva

participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència,

la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats

segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el

coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han

estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en

èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència

pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les

seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la

creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees,

conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar

fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb

els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les

maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una

oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de

la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions

provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració

d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits,

d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda,

els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de

plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la

capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

131

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de

la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És

important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les

capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part

del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se

en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA

1.-C

om

pet

ènc

ia e

n c

om

uni

caci

ó li

ngüí

stic

a

2.-C

om

pet

ènc

ia m

atem

àtic

a

3.-C

om

pet

ènc

ia e

n e

l con

eixe

me

nt i

la in

tera

cció

am

b e

l món

físi

c

4.-T

ract

amen

t de

la in

form

aci

ó i

com

p d

igita

l

5.-C

om

pet

ènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

om

pet

ènc

ia c

ultu

ral i

art

ístic

a

7.-C

om

pet

ènc

ia p

er

apre

ndre

a a

pre

ndr

e

8.-A

uto

nom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal

Unitat 1 : L’enllaç químic X X X X X X XUnitat 2 : Cinemàtica X X X X X XUnitat 3 : Dinàmica X X X X X X XUnitat 4 : L’energia X X X X X XUnitat 5 : Genètica X X X X X X X XUnitat 6 : Classificació i evolució

dels éssers vius

X X X X X X X X

Unitat 7 : La Terra X X X X X X X XUnitat 8 : Medi ambient X X X X X X

A continuació , es detallen breument el contingut de cada unitat didàctica :

Unitat 1 : L’enllaç químic

Objectius

1.- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i reconeixent el nom dels aparells, per

realitzar mescles senzilles.

2.- Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització en àtoms i molècules, i aplicar

els coneixements per explicar les propietats dels elements i dels compostos.

3.- Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels elements i justificar mitjançant

132

aquestes la classificació dels elements en el sistema periòdic.

4.- Relacionar les propietats de les substàncies amb el tipus d enllaç entre els seus àtoms.

Conceptes

1.- Enllaç químic.

2.- La valència

3.- Els enllaços entre els àtoms.

− Enllaç iònic.

− Enllaç covalent.

− Enllaç metàl·lic.

4.- Massa molecular. Mol de molècules.

Procediments

1.- Diferenciar entre metalls i no metalls pel seu aspecte i altres característiques a la vida real i en el

laboratori.

2.- Identificació d’alguns processos en els que es demostri el caràcter elèctric de la matèria.

3.- Situar correctament les partícules subatòmiques a l’àtom

4.- Reconèixer l’existència d’un patró comú per tots els elements d’un grup de la taula periòdica, que explica

la similitud de les seves propietats químiques.

5.- Explicar les unions entre diferents tipus d’àtoms

Actituds

1.- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació amb els fets empírics.

2.- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement científic i

com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.

3.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització

d’experiències.

4.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l’elaboració d’informes, en

la realització de treballs i en les exposicions.

5.- Hàbits d’ordre i neteja en el laboratori i en l’ús del material de classe, com quaderns i llibres.

6.- Apreciació de la senzilles que hi ha darrera la rica varietat de compostos químics que existeixen.

7.- Curiositat per la història dels elements químics: l’origen dels seus noms, qui les descobrir, la seva

abundància, etc.

Unitat 2 : Cinemàtica

Conceptes

1. Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.

2. Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi experimental

de la caiguda lliure.

3. Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.

Procediments

- Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments senzills.

- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.

133

- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal sempre que sigui possible.

- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.

- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.

Actituds

1. Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que ocorren al nostre

entorn.

2. Potenciació del treball individual i en equip.

3. Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.

Unitat 3 : Dinàmica

Conceptes

- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.

- Composició de forces. Equilibri de forces.

- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.

Procediments

1. Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.

2. Composar i descomposar forces.

3. Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.

4. Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten, tractant

d’explicar els seus moviments senzills.

5. Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.

6. Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi determinada.

7. Resolució d’activitats i exercicis numèrics.

Actituds

1. Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i mesures, així com

en la seva representació.

2. Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.

3. Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació d’exercicis, informes,

activitats, etc.

4. Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l’expressió oral i

escrita dels conceptes estudiats.

Unitat 4 : Energia

1. Objectius

1.- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la

tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.

2.- Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència dels éssers humans,

apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les activitats diàries els valors i les actituds

pròpies del pensament científic, i adoptar una actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre

Ciència i Societat.

134

3.- Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i necessitats de

la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió contínua

Conceptes

1.- Energies tradicionals. Les energies tradicionals a les Illes Balears.

2.- Fonts d’energia.

3.- Energies alternatives.

4.- Conservació i degradació de l’energia.

Procediments

1.- Elaboració d’un informe sobre les energies tradicionals a les Illes Balears.

2.- Realització d’una ampliació sobre alguna de les energies alternatives.

Actituds

1.- Valoració de la importància de l’energia en les activitats quotidianes i la seva repercussió sobre la

qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.

2.- Prendre consciència de la limitació dels recursos energètics.

Unitat 5 : Genètica

Conceptes

1. Reproducció cel·lular: Mitosi i meiosi.

2. Reproducció i herència.

3. Les lleis de Mendel.

4. Aproximació al concepte de gen.

5. Estudi d’algunes malalties hereditàries. Aspectes preventius: diagnòstic prenatal.

Procediments

1. - Representació d’esqumes de meiosi i mitosi.

2. - Fer un llistat de caràcters i un llistat de manifestacions de cada un d'aquesta caràcters, entre els

membres de la classe.

3. - Estudiar com s'han transmès determinats caràcters entre pares i fills en una família.

4. - Resoldre problemes senzills d'un i de dos caràcters sobre herència mendeliana.

5. - Realitzar preparacions microscòpiques per observar cèl·lules vegetals en mitosi.

6. - Treballar sobre texts científics.

7. - Estudiar les bases de l'Enginyeria Genètica a partir d'esquemes.

8. - Debatre en grups sobre bioètica.

Actituds

1. - Despertar la curiositat per saber com es transmeten els caràcters de pares a fills.

2. - Valorar les aplicacions de la Genètica. Interès per l’avanç de l’enginyeria genètica.

3. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.

4. - Interès pel desenvolupament històric de les teories científiques sobre l’origen de la vida i l’evolució.

5. - Despertar l'interès per les aplicacions de l'Enginyeria genètica.

6. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.

7. - Ser conscients que les actuals formes de vida són el resultat d'un procés llarg i lent.

8. - Interès pels problemes bioètics que han sorgit amb els avanços de la genètica.

135

Unitat 6 : Classificació i evolució dels éssers vius

Conceptes

1. L’origen de la vida. Principals teories.

2. L’evolució: mecanismes i proves.

3. Insularitat i evolució. El cas de les Balears.

Procediments

1. - Observació de la col·lecció de fòssils del laboratori.

2. - Estudiar els canvis en els éssers vius a partir de dades, esquemes o dibuixos.

3. - Realitzar exercicis d'anatomia comparada i explicar les línies evolutives de les formes vives.

4. - Exposar i analitzar les teories evolucionistes a partir d'exemples.

5. - Estructurar i ordenar els coneixements en esquemes conceptuals.

Actituds

1. - Despertar l'interès per les aplicacions de l'Enginyeria genètica.

2. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.

3. - Ser conscients que les actuals formes de vida són el resultat d'un procés llarg i lent.

4. - Interès pels problemes bioètics que han sorgit amb els avanços de la genètica.

5. - Respecte envers les particularitats genètiques d eles diferents races humanes.

Unitat 7: La Terra

Conceptes

1. Distribució geogràfica de terratrèmols i volcans.

2. Wegener i la deriva continental.

3. Proves de la tectònica de plaques.

4. L’expansió del fons oceànic.

5. Les plaques litosfèriques. Vores de placa.

6. Les Illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.

Procediments

1. - Utilització de models per explicar els processos d’erosió, transport i sedimentació.

2. - Utilització de models i representacions per a l’explicació de l’acció erosiva dels diferents agents

geològica externs.

3. - Interpretació d’imatges de paisatges, tot reconeixent l’efecte dels agents geològica que hi ha

intervengut.

4. - Interpretar gràfiques sísmiques i extreure’n informació per dibuixar capes.

5. - Elaboració de models per explicar les estructures tectòniques.

6. -Observació i reconeixement d’alguns fòssils més carcaterístics.

7. - Damunt el mapa, relacionar l’activitat sísmica i volcànica amb els límits de placa.

8. - A partir d’exemples, veure els efectes dels moviments de les plaques.

9. - A partir d’esquemes estudiar les característiques dels plecs i de les falles.

10. - Interpretació de talls geològics senzills.

136

11. - Elaboració d’esquemes o gràfics sobre la història geològica de la Terra, tot relacionant-ho amb els

esdeveniments geològics de les Balears.

Actituds

1. - Interès per explicar el paisatge, les formacions geològiques, el seu origen i evolució.

2. - Actitud crítica davant les accions humanes que interfereixen en l’efecte natural dels agents

geològics.

3. - Valorar la importància dels avanços científics i tecnològics en el coneixement de l’estructura de la

Terra.

4. - Valorar la feina fels geòlegs i palentòlegs en l’estudi de la història geològica.

5. - Valorar la feina fels geòlegs en la previsió d’erupcions volcàniques i terratrèmols.

6. - Ser conscients de la possibilitat de canvi a què estan sotmeses les teories científiques.

Unitat 8: Medi ambient

Conceptes

1. El medi ambient i els seus tipus.

2. Conceptes d’espècie, poblacions i comunitats.

3. Les adaptacions als diferents medis.

4. Ecosistemes terrestres.

5. Ecosistemes aquàtics.

6. El flux de l’energia en un ecosistema.

7. El cicle de la matèria. Principals cicles biogeoquímics.

8. Relacions entre espècies.

9. Canvis naturals en els ecosistemes.

10. Canvis produïts per l’home. Impactes ambientals. La seva prevenció.

11. Successió i clímax.

12. Els ecosistemes de les Illes Balears.

13. La defensa del medi ambient a les Illes Balears. Figures de protecció. Agents implicats.

14. Els espais naturals protegits de les Illes Balears.

Procediments

1. - Estudi d'experiències per demostrar la influència de determinats factors abiòtics sobre els éssers

vius.

2. - Interpretació i representació gràfiques de dades.

3. - Representació gràfica dels cicles biogeoquímics principals.

4. - Representació de cadenes i xarxes tròfiques.

1. - Elaboració de mapamundis i mapes zonals sobre distribució d’ecosistemes.

2. - Recollir i comentar notícies de premsa sobre problemes ambientals al món i a les Illes Balears.

3. - Redacció d'informes i exposició amb murals de la informació tractada.

5. - Realitzar experiències per demostrar els efectes de la contaminació de l'aire.

6. - Estructurar els coneixements a través de mapes conceptuals.

137

7. - Visitar una planta separadora de residus sòlids urbans.

8. - Utilitzar gràfics o esquemes per determinar els canvis que tenen lloc en un ecosistema.

9. - Localització dels principals espais naturals protegits de les Illes Balears.

Actituds

1. - Fomentar l'interès pel medi en el que vivim.

2. - Posar de manifest la necessitat de tenir hàbits de comportament respectuosos amb el medi i

actituds que tendeixin cap a un desenvolupament sostenible i especialment la seva aplicació en el

cas de les Illes Balears.

3. - Prendre consciència de la dependència de l'espècie humana respecte a la natura.

4. - Conscienciar dels efectes que tenen les activitats humanes sobre el medi.

5. - Valoració de la importància que té per a les Illes Balears l’existència d’espais naturals protegits.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Saber utilitzar la taula periòdica per tal de preveure els tipus de enllaç que formaran els diversos

element i la seva configuració electrònica.

2. Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per explicar el comportament

elèctric de la matèria, la conservació de la massa en tota reacció química i la formació de noves

substàncies a partir d’altres.

3. Relacionar el tipus d’enllaç amb les propietats de les substàncies.

4. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

5. Raonar avantatges i inconvenients de les fonts energètiques

6. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, com

també la finalitat d’ambdues,

7. Poder fer una llista de caràcters de les persones i les manifestacions que poden tenir.

8. Saber explicar la transmissió d'un o dos caràcters basant-se en les lleis de Mendel. Ser capaç de

resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent els relacionats amb

malalties en l’home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.

9. Valorar la importància dels avanços en Genètica per entendre el funcionament del cos humà.

10. Interès per conèixer nous conceptes científics.

11. Conèixer els mecanismes bàsics de les tècniques utilitzades en Biotecnologia.

12. Reconèixer la importància que té l'Enginyeria Genètica en el futur de la humanitat. Poder enumerar

fets que evidenciïn els canvis soferts pels éssers vius.

13. Saber exposar raonadament algunes dades sobre les quals es fonamenta la teoria de l’evolució,

com també les controvèrsies científiques i religioses que suscità aquesta teoria.

14. Ser capaç d'explicar , en grans tretes, els punts principals de les teories sobre l'origen de la vida.

15. Saber posar exemples d'ecosistemes i justificar perquè es consideren així.

16. Ser capaços d'explicar l'efecte d'algun factor abiòtic a l'ecosistema.

17. Saber construir cadenes i xarxes tròfiques.

138

18. A partir de dades concretes poder interpretar el flux d'energia i el cicle de matèria en un ecosistema.

19. Poder posar algun exemple de relacions entre espècies.

20. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per

restablir-ne l’equilibri.

21. Saber descriure els ecosistemes terrestres i marins més importants de les illes Balears.

22. Ser capaç d'argumentar les causes que provoquen els problemes ambientals actuals.

23. Utilitzant la informació disponible, proposar alternatives als fenòmens de contaminació.

24. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions

individuals, col·lectives i administratives per evitar el deteriorament del medi ambient.

25. Localitzar els principals espais naturals protegits de les illes Balears i exposar raonadament la

conveniència d’establir mesures de protecció adients per a la conservació del patrimoni natural.

26. Comportar-se de manera respectuosa amb l'ambient.

MATEMÀTIQUES

1.METODOLOGIA

La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a aconseguir

un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i incrementant

progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest procés serà el de guia i

catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.

El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels coneixements previs

seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts

els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats adequades per anar

adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats,

sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell

d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària a classe, per a formar-los en el

mètode matemàtic (resolució de problemes); b) l’elaboració i bon ús del quadern de matemàtiques, per a

formar-los en la confecció d’apunts.

2.TEMPORALITZACIÓ :

Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluació

Unitat 1 : Nombres racionals

Unitat 2 : Potències

Unitat 3 : Polinomis

Unitat 4 : Equacions de

primer grau amb una incògnita

i de segon grau

Unitat 5 : Sistemes

d’equacions amb 2 incògnites

Unitat 6 : Mètode de Ruffini i

Inequacions

Unitat 7 : Funcions

Unitat 8 : Funcions lineals

Unitat 9 : Funcions més

complexes

139

3.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :

Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents mitjans :

- Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb la

finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir un

nivell de competència curricular mínim .

4.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :

L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne, el control del

treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada trimestre s’obtindrà d’aplicar els

següents percentatges:

Actitud ......................................... 10%

(Assistència; retards; participació; interès; partes)

Quadern i Treballs ....................... 20%

(Presentació; deures i fitxes; ordre)

Exàmens ...................................... 70%

Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la possibilitat de

modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les necessitats del grup i així donar més

importància a l’actitud, quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves són insuficients. Per

aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzaran durant el curs activitats de recuperació.

5.COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Podem entendre que tot el currículum de la matèria contribueix a l’adquisició de la competència

matemàtica, ja que la capacitat per utilitzar diferents formes de pensament matemàtic, per a interpretar i

descriure la realitat i actuar-hi, forma part del propi objecte d’aprenentatge. Tots els blocs de continguts estan

orientats a aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una

argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se amb el llenguatge matemàtic, mitjançant les eines

adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per obtenir conclusions,

reduir la incertesa i per enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat

La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenvolupament de

la visió espacial i la capacitat per transferir formes i representacions entre el pla i l’espai, contribueix a

aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

La incorporació d’eines tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució de

problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i la competència digital dels estudiants, de

la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat

expressada pels mitjans de comunicació. També volem ressaltar la interacció entre els diferents tipus de

140

llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació

amb l’experiència de l’alumnat.

Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes

com una àrea d’expressió que utilitza contínuament l’expressió oral i escrita en la formulació i expressió de

les idees. Per això, en totes les relacions d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i en particular

en la resolució de problemes, adquireix especial importància l’expressió oral i escrita dels processos

realitzats i dels raonament seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic

és un vehicle de comunicació d’idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la gran capacitat

per transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.

Les matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística perquè el coneixement matemàtic és

expressió universal de la cultura i en particular, la geometria part integral de l’expressió artística de la

humanitat, que ofereix mitjans per descriure i comprendre el món que ens envolta i per apreciar la bellesa de

les estructures que ha creat. Cultivar la creativitat i la sensibilitat són objectes d’aquesta matèria.

Els mateixos processos de resolució de problemes contribueixen especialment a fomentar l’autonomia i

iniciativa personal perquè s’utilitzen per planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb

la incertesa, controlant a la vegada els processos de presa de decisions. També, les tècniques heurístiques

que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida

l’adquisició de destreses involucrades el la competència d’aprendre a aprendre tals com l’autonomia, la

perseverança, la sistematització, la reflexió crítica o l’habilitat per comunicar amb eficàcia els resultats del

propi treball.

La utilització de les matemàtiques per descriure fenòmens socials, mitjançant l’anàlisi funcional i de

l’estadística, contribueix a la competència social i ciutadana, i aporta criteris científics per predir i prendre

decisions. També es contribueix a aquesta competència enfocant els errors comesos en els processos de

resolució de problemes amb esperit constructiu

141

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA

1.-C

om

pet

ènc

ia e

n c

om

uni

caci

ó li

ngüí

stic

a

2.-C

om

pet

ènc

ia m

atem

àtic

a

3.-C

om

pet

ènc

ia e

n e

l con

eixe

me

nt i

la in

tera

cció

am

b e

l món

físi

c

4.-T

ract

amen

t de

la in

form

aci

ó i

com

p d

igita

l

5.-C

om

pet

ènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

om

pet

ènc

ia c

ultu

ral i

art

ístic

a

7.-C

om

pet

ènc

ia p

er

apre

ndre

a a

pre

ndr

e

8.-A

uto

nom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal

Unitat 1 : Nombres racionals X X X X XUnitat 2 : Potències X X X XUnitat 3 : Polinomis X X X XUnitat 4 : Equacions de primer i de

segon grau

X X X X X X

Unitat 5 : Sistemes d’equacions

amb 2 incògnites

X X X X X X

Unitat 6 : Mètode de Ruffini i

Inequacions

X X X X X X

Unitat 7 : Funcions X X X X X X XUnitat 8 : Funcions lineals X X X X X X XUnitat 9 : Funcions més complexes X X X X X X X

Unitat 1 : Nombres racionals

Objectius :

1.- Fiançar el coneixement de nombre i els seu caràcter necessari en la vida real.

2.- Emprar els nombres racionals per, mitjançant càlculs, obtenir informació.

3.- Identificar i obtenir fraccions equivalents. Obtenir la fracció irreductible per simplificació.

4.- Expressar en forma decimal els nombres racionals i a l’inrevés.

5.- Operar correctament amb fraccions .

6.- Utilitzar correctament la prioritat d’operacions i l’ús de parèntesis en l’àmbit dels nombres racionals.

7.- Resoldre problemes on apareguin fraccions.

Continguts:

142

Conceptes:

- Fraccions. El nombre racional.

- Fraccions equivalents.

- Fracció irreductible.

- Fracció generatriu.

- Operacions amb fraccions.

- Operacions combinades.

- Problemes amb fraccions.

Procediments:

- Identificació i utilització d’una fracció com a proporció i operador.

- Automatització de les operacions amb nombres fraccionaris i la seva utilització en

contextos variats.

- Pas de fracció a nombre decimal. Obtenció de la fracció generatriu.

- Operacions amb fraccions.

- Operacions combinades de fraccions.

- Resolució de problemes on intervenen fraccions.

Actituds:

Qüestionar-se en cada situació la forma més adequada d’efectuar els càlculs numèrics depenent de

la situació i del tipus de nombres

Valoració de les aportacions del món dels nombres, propietats d'aquests i operacions que poden

realitzar-se amb ells en les diferents ciències i la vida quotidiana

Unitat 2 : Potències

Objectius :

1.- Conèixer el concepte de potència d’exponent natural i utilitzar les propietats elementals.

2.- Conèixer i calcular potències d’exponent enter.

3.- Utilitzar les potències de base deu per expressar nombres molt grans o molt petits.

4.- Utilitzar la calculadora per a treballar amb potències, arrels i nombres en notació científica.

5.- Conèixer les potències d’exponent fraccionari.

6.- Reduir expressions numèriques o algebraiques amb potències i radicals.

Continguts:

Conceptes:

8. Potències d’exponent natural.

9. Potències d’exponent enter.

10. Potències d’exponent fraccionari.

11. Equivalència entre les potències d’exponent fraccionari i els radicals

12. Operacions amb potències.

13. Potències de base 10.

14. Notació científica.

Procediments:

143

15. Càlcul de potències d’exponent natural.

16. Interpretació de les potències amb exponent enter.

17. Interpretació de les potències amb exponent fraccionari.

18. Càlcul d’expressions amb potències.

19. Aplicació de les propietats de les potències per simplificar expressions.

20. Expressió de nombres amb notació científica.

21. Extracció de factors de l’arrel.

Actituds:

22. Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics.

23. Interès per l’elaboració d’estratègies de càlcul.

Unitat 3 : Polinomis

Objectius :

1.- Transformar en expressions algebraiques relacions entre quantitats a la vida real.

2.- Distingir entre llenguatge numèric i llenguatge algebraic.

3.- Fer operacions amb monomis.

4.- Determinar el grau d’un polinomi i reconèixer el terme independent i els coeficients d’un polinomi.

5.- Obtenir el valor numèric d’un polinomi.

6.- Sumar, restar i multiplicar polinomis.

7.- Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’una diferència i producte de suma per

diferència.

Continguts:

Conceptes:

Llenguatge algebraic.

Monomis. Operacions.

Polinomi: grau, terme independent i coeficients.

Valor numèric d’un polinomi.

Suma, resta i multiplicacions de polinomis.

Igualtats notables.

Procediments:

Transformació en expressions algebraiques relacions entre quantitats.

Obtenció del grau d’un polinomi i identificació del terme independent i dels coeficients dels polinomis.

Càlcul del valor numèric d’un polinomi.

Operacions amb monomis.

Càlcul de sumes, restes i multiplicacions de polinomis.

Desenvolupament de les igualtats notables.

Utilització de les igualtats notables per simplificar diferents expressions.

Actituds:

Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar i útil per expressar resultats quotidians.

Gust per fer les operacions amb polinomis de manera precisa i amb cura.

Unitat 4 : Equacions de primer grau

144

Objectius :

1.- Distingir si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.

2.- Determinar si un nombre és o no solució d’una equació.

3.- Construir equacions equivalents a una donada aplicant la regla de la suma i del producte.

4.- Distingir si una equació és compatible o incompatible.

5.- Resoldre equacions de primer grau.

6.- Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de primer grau.

Continguts:

Conceptes:

Identitat i equació.

Incògnita, coeficients, membres, termes i grau.

Solució d’una equació

Equacions equivalents.

Equacions de primer grau.

Problemes d’equacions de primer grau.

Procediments:

Distinció entre identitat i equació.

Comprovació d’una solució d’una equació.

Construcció d’equacions equivalents.

Algoritme per resoldre equacions de primer grau.

Plantejament i resolució de problemes d’equacions de primer grau.

Actituds:

Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per resoldre situacions problemàtiques

de la vida quotidiana.

Valoració de la necessitat de seguir les fases del mètode de resolució de problemes.

Comprovar si la solució d’un problema és coherent i raonable.

Precisió a l’hora d’expressar relacions o propietats en el llenguatge natural com a pas previ a la

simbolització.

Unitat 5 : Sistemes d’equacions amb dues incògnites

Objectius :

1.- Reconèixer una equació lineal de dues incògnites i obtenir-ne algunes solucions.

2.- Determinar si una parell de nombres donats és solució o no d’un sistema d’equacions.

3.- Reconèixer si dos sistemes d’equacions són equivalents.

4.- Traduir enunciats verbals amb dues quantitats desconegudes a un sistema de dues equacions amb dues

incògnites.

5.- Conèixer els algoritmes (mètodes de substitució i reducció) de resolució algebraica de sistemes

d’equacions.

6.- Plantejar i resoldre problemes utilitzant sistemes d’equacions.

Continguts:

Conceptes:

145

- Sistema d’equacions lineals. Incògnites i terme independent.

- Solució d’un sistema d’equacions. Nombre de solucions.

- Sistemes equivalents.

- Mètodes de resolució: substitució i reducció.

Procediments:

- Interpretació d’un sistema d’equacions.

- Traducció d’un enunciat verbal a un sistema d’equacions i viceversa

- Reconeixement de sistemes equivalents.

- Càlcul de les solucions d’un sistema usant els mètode de reducció i substitució.

- Interpretació de les solucions d’un problema: descripció del seu significat en el context del problema.

Actituds:

- Valoració de la precisió i la utilitat de l’àlgebra per a comunicar o resoldre distintes situacions.

- Perseverança en la recerca de solucions d’un problema.

Unitat 6 : Mètode de Ruffini i Inequacions

Objectius :

1.- Traduir al llenguatge algebraic expressions verbals i resoldre situacions senzilles de la vida quotidiana.

2.- Plantejar i resoldre equacions de primer i segon grau utilitzant, en cada cas, el mètode més adequat.

3.- Resoldre equacions de grau superior a 2 utilitzant mètodes com treure factor comú i Ruffini.

4.- Resoldre equacions biquadrades i equacions amb radicals.

5.- Reconèixer si un valor donat és o no solució d'una equació.

6.- Identificar equacions equivalents.

7.- Reconèixer el significat numèric i geomètric d'un sistema d'equacions i de les seves solucions.

9.- Identificar i obtenir sistemes equivalents.

10.-Resoldre sistemes lineals i no lineals de dues equacions amb dues incògnites pels mètodes algebraics.

11.- Comprendre les regles que permeten passar d’una inequació a una altra.

12.- Resoldre inequacions de primer i segon grau i expressar la solució en forma de desigualtat, en forma

d’interval i gràficament.

13.- Traduir a inequacions lineals d'una i de dues incògnites situacions i condicions habituals.

Continguts:

Conceptes:

- Conceptes generals.

- Equacions amb una incògnita, de 1er i 2on grau.

- Equacions de grau superior.

- Equacions biquadrades i equacions amb radicals.

- Sistemes d’equacions lineals i no lineals amb dues incògnites.

- Problemes que es resolen mitjançant el plantejament i resolució d’equacions.

- Inequacions de 1r grau amb una incògnita.

- Inequacions de 2n grau amb una incògnita.

Procediments:

- Formulació de problemes usant el llenguatge algebraic i simbòlic.

146

- Resolució d’equacions de primer i de segon grau.

- Resolució d’equacions de grau superior utilitzant tècniques com la de treure factor comú i/o Ruffini.

- Resolució de sistemes d’equacions plantejats i comprovació de la solució.

- Ús d’estratègies diverses en la resolució de problemes.

- Elecció adequada de la incògnita que permeti plantejar una equació més senzilla.

- Resolució d’inequacions de primer grau amb una incògnita.

- Resolució d’inequacions de segon grau amb una incògnita.

- Representació gràfica de la solució d’inequacions.

Actituds:

- Valoració de la utilització del llenguatge algebraic per a resoldre de forma senzilla situacions diverses.

- Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats en càlculs i

problemes algebraics.

Unitat 7 : Funcions

Objectius :

1.- Interpretar fenòmens donats mitjançant expressions verbals, gràfiques i dibuixos.

2.- Obtenir informació i treure conclusions de distintes gràfiques.

3.- Distingir una relació funcional d’una que no en sigui.

4.- Reconèixer la variable independent i la dependent d’una funció.

5.- Representar gràficament relacions funcionals obtingudes de situacions de la vida quotidiana.

6.- Estudiar la continuïtat o discontinuïtat d’una funció. Indicar els punts de discontinuïtat.

7.- Determinar la taxa de variació d’una funció entre dos valors.

8.- Determinar el domini i el recorregut d’una funció en casos senzills.

9.- Obtenir els punts de tall amb els eixos d’una funció.

10.- Reconèixer els màxims i els mínims d’una funció a partir de la seva gràfica.

11.- Estudiar el creixement i decreixement d’una funció, i analitzar-ne la gràfica.

12.- Reconèixer les simetries i la periodicitat d’una funció, si les té.

Continguts:

Conceptes:

Relació funcional.

Variable independent i variable dependent.

Domini i recorregut d’una funció.

Funció contínua i funció discontínua.

Taxa de variació.

Funció creixent i funció decreixent.

Màxims i mínims.

Simetries i periodicitat.

Procediments:

Determinació de la relació entre dues variables i indicar si és o no és funcional.

Expressió d’una funció per mitjà del llenguatge ordinari, algebraic, numèric i gràfic, i obtenció d’unes

expressions a partir d’unes altres.

147

Determinació de si una gràfica donada representa o no una funció.

Anàlisi completa i representació gràfica d’una funció.

Reconeixement de les funcions simètriques i periòdiques.

Resolució de problemes reals, determinant l’equació de la funció corresponent, fent-ne un estudi i

representant-la.

Interpretació de gràfiques representades.

Actituds:

Curiositat per a investigar relacions entre magnituds i fenòmens.

Sentit crític davant la forma de presentar la informació gràfics.

Ordre i claredat en les representacions gràfiques i en les expressions verbals de fenòmens.

Valoració de la importància de les funcions per estudiar situacions de la vida quotidiana.

Unitat 8 : Funcions lineals

Objectius

1.- Reconèixer situacions en què apareixen funcions lineals.

2.- Representar gràficament funcions lineals.

3.- Reconèixer la pendent d’una funció lineal i associar-la amb el seu creixement i decreixement.

4.- Reconèixer les situacions en què apareixen funcions afins.

5.- Distingir la pendent i l’ordenada en l’origen d’una funció afí, i representar les funcions afins.

6.- Obtenir l’equació de la recta que passa per dos punts.

7.- Determinar si dues rectes són paral·leles o secants.

8.- Obtenir el punt de tall de dues rectes secants de manera gràfica i analítica.

9.- Estudiar funcions lineals i afins extretes de contextos reals i representar-les gràficament.

10.- Comparar dues funcions de creixement diferent.

Continguts:

Conceptes:

4. Funció lineal, y = mx.

5. Pendent d’una recta.

6. Funció afí, y = mx + n.

7. Ordenada en l’origen.

8. Equació de la recta.

9. Rectes paral·leles i secants.

Procediments:

- Reconeixement i representació de funcions de la forma y = mx.

- Obtenció del pendent i de l’ordenada de les funcions de la forma y = mx + n, i fer-ne la representació

gràfica.

- Representació de les rectes paral·leles als eixos.

- Determinació de la posició relativa de dues rectes.

- Obtenció del punt de tall de dues rectes secants.

- Càlcul de l’equació d’una recta coneixent-ne dos punts, coneixent-ne el pendent i l’ordenada en l’origen, o

coneixent-ne el pendent i un punt per on passa.

148

Actituds:

Valoració de la correcta elecció d'escales i llegendes per als eixos.

Apreciació de l'elaboració precisa de les gràfiques per a mostrar globalment propietats i

característiques dels fenòmens associats.

Valoració de la representació gràfica com a llenguatge sintètic que facilita el estudi de les funcions.

Reconeixement de la importància de les noves tecnologies per a la comprovació ràpida de com són

les diferents famílies de funcions i de com influeixen a les seves gràfiques els canvis de paràmetres.

Unitat 9 : Funcions més complexes

Objectius :

1.- Interpretar dades presentades en taules o gràficament, considerant la situació d'on son extretes.

2.- Triar adequadament les unitats en cadascun dels eixos coordenats segons el fenomen estudiat i

sistematitzar la recollida d'informació.

3.- Relacionar entre si les diferents formes d'expressar una funció: utilitzant taules numèriques, a partir d'una

gràfica, per descripció d'una situació o mitjançant expressions algebraiques molt senzilles.

4.- Reconèixer i descriure algunes característiques globals de funcions: creixement, continuïtat i extrems.

5.- Utilitzar adequadament els termes propis de les funcions i tenir sentit crític en front informacions gràfiques

o numèriques de fenòmens presentats en els mitjans de comunicació.

6.- Reconèixer i representar funcions lineals, quadràtiques i definides a trossos, funcions exponencials i

funcions de proporcionalitat inversa.

Continguts:

Conceptes:

- La informació gràfica.

- El pla cartesià.

- Correspondències numèriques i funcions.

- Estudi gràfic d’una funció.

- Funció lineal.

- Funció quadràtica.

- Funcions definides a trossos.

- Funcions exponencials.

- Funcions de proporcionalitat inversa.

Procediments

- Elaboració e interpretació de taules numèriques a partir de conjunts de dades, de gràfiques o

d'expressions funcionals.

- Interpretació i utilització del llenguatge gràfic, tenint present la situació que es vol representar utilitzant el

vocabulari i símbols adequats.

- Utilització d'expressions algebraiques per descriure funcions en casos senzills.

- Reconeixement d'intervals de creixement i decreixement.

- Identificació dels paràmetres de cada tipus de funció i del seu significat.

- Selecció de les unitats i escales més convenients.

- Identificació de gràfiques contínues, discontínues i periòdiques.

149

- Reconeixement i representació gràfica de funcions lineals, quadràtiques, definides a trossos,

exponencials i de proporcionalitat inversa.

Actituds:

Valoració de la utilitat del llenguatge gràfic per a representar situacions de la vida diària i qüestions de les

diferents ciències.

Actitud crítica en front de l'ús del llenguatge gràfic en informacions procedents de l'àmbit social, polític,

econòmic,...

Curiositat per a descobrir les característiques més destacades d'una funció i l'interès de la seva interpretació.

Estima per l'elaboració precisa de gràfiques.

6.Pla de foment a la lectura

Les matemàtiques i les ciències contribueixen a

- Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos

- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis científics i

tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió

- Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per assolir nous

coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies,

especialment les de la informació i la comunicació

Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es duran a terme les

següents activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió:

- Fomentar la lectura comprensiva dels enunciats

- En la resolució de problemes, fomentar l’expressió oral i escrita dels processos realitzats i dels

raonament seguits.

- Cercar informació sobre qualque personatge important dins el mon de les matemàtiques i les

ciències i redactar una ressenya

- Llegir (en veu alta o a nivell individual) els apartat de teoria del llibre i comprendre el que s’ha

llegit, subratllant les idees principals i explicant els termes que no s’entenguin

- Llegir qualque apartat de teoria del llibre i redactar-ne un resum

- Llegir qualque història breu relacionada amb les matemàtiques i realitzar algunes activitats de

comprensió

- Lectura dels distints apartats de cada unitat didáctica, ja sigui en veu alta o no, per extreure’n les

idees principals.

- Treballar en el laboratori a partir de les instruccions que venen donades en els guions de les

pràctiques.

- Comprensió lectora i treball de vocabulari específic de l’àrea a partir de lectures científico-

tècniques.

- Resum dels apartats llegits.

150

- Informes de practiques de laboratori, per expresar per escrit la feina feta, els resultats obtinguts i

les conclusions que se’n poden treure.

Des del

departament d'ORIENTACIÓ es té previst, al llarg d’aquest curs, fer una intervenció més personalitzada amb

els alumnes repetidors a fi de millorar els seu rendiment acadèmic i evitar al màxim el fracàs escolar. En

aquest sentit es duran a terme un seguit de passos al llarg de tot el curs:

1.- Detecció de les dificultats per presenta l’alumne en el procés d’aprenentatge

2.- Aplicació d’unes mesures de millora

3.- Valoració del procés d’aprenentatge de l’alumne.

7. Pla de repetidors personalitzat

151

2.2.3-TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA I ACTIVA

Rosa M. Albertí Ripoll

INTRODUCCIÓ

Transició a la Vida Activa i Adulta és una assignatura, que en el nostre centre, s’ofereix en el 3r curs de

l’ESO dins el Programa de Diversificació Curricular adaptant-la a les necessitats i motivacions del grup.

Com a objectiu primordial es pretén proposar una alternativa motivadora que els ofereixi uns coneixements

que els preparin per a la vida activa i adulta i per a la vida al món laboral. Per tant amb aquesta assignatura

es tindrà l’oportunitat de reflexionar sobre el propi procés de maduració personal i conèixer millor els

elements més importants del món sociolaboral i de les oportunitats formatives que hi ha. Serà per ajudar a

orientar la trajectòria personal, formativa i professional, facilitant la incorporació a la vida activa i adulta

facilitant el desenvolupament personal, els aprenentatges, el coneixement del mercat laboral i la recerca de

feina.

OBJECTIUS GENERALS.

1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seves característiques i possibilitats en relació amb

el seu entorn socioprofessional, i desenvolupar activitats que afavoreixin l’autoconeixement respecte dels

seus interessos i motivacions.

2.Actuar amb creativitat, iniciativa i esperit emprenedor en l’elaboració i desenvolupament d’estratègies

personals de formació i professionalització, partint del coneixement de les seves característiques i

potencialitats.

3.Prendre decisions responsables, fruit del contrast entre l’autoconeixement, l’observació i experiències

per a l’orientació personalitzada.

4.Mantenir una actitud d’indagació i curiositat per conèixer les característiques i les demandes del seu

entorn socioeconòmic local i insular, i interès per participar i intervenir en el desenvolupament del mateix

amb autonomia i sentit de la iniciativa.

5.Obtenir, seleccionar i interpretar informació, utilitzar-la de forma autònoma i crítica, d’acord amb el fi

que es persegueix, i comunicar-la a la resta de manera organitzada i intel·ligible.

6.Prendre decisions de les desigualtats existent per raó de sexe en les opcions formatives i en el món de

les professions, contribuint activament en els canvis d’actituds que afavoreixin la igualtat d’oportunitats.

7.Treballar les habilitats sociolaborals de l’alumnat perquè realitzin una recerca activa de feina, per tal de

reduir temors i desànims respecte a les seves possibilitats.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

Per dur a terme l’assignatura TVA del PDC es treballaran les següents competències:

Competència en comunicació lingüística.

Competència matemàtica.

Competència en el coneixement i la interacció social.

152

El tractament de la informació i competència digital.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència social i ciutadana

Competència per aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal.

BLOC DE CONTINGUTS.

BLOC I: FORMATIU

- U.D.1: Transició a la vida adulta i activa.

- U.D.2: Recursos, institucions i organitzacions per a la transició. El nostre sistema educativa. itineraris

formatius i interessos professionals.

OBJECTIUS ESPECÍFICS.

1.Aprofundir en el concepte de transició a la vida adulta i activa i elaborar la seva definició.

2.Conèixer les característiques més important de l’adolescència i la problemàtica associada a aquesta.

3.Planteja a nivell individual i de grup allò que es pot fer per a que aquesta transició es realitzi de la millor

manera possible.

4.Aprendre a treballar en grup en el repartiment de tasques i responsabilitats.

5.Conèixer els diferents itineraris formatius i professional del mercat de treball amb la finalitat de formar-se

per a la recerca d’un lloc de feina.

6.Saber i conèixer els recursos, les institucions, entre d’altres, que existeixen per a la Transició i recopilar

informació sobre l’oferta formativa local.

7.Valorar la formació i orientació laboral que està rebent per al futur professional.

CONTINGUTS.

− Transició a la vida adulta, en altres èpoques, altres cultures i a l’actualitat. Diferents models.

− El nostre sistema educatiu. Referents normatius.

− Itineraris formatiu i interessos professionals.

− L’itinerari formatiu, concepte i importància. Formació reglada, no reglada i permanent.

− Tipus de formació. Coneixement del sistema educatiu.

− Els recursos de l’entorn, institucions i organitzacions per a la transició.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Elaborar una definició sobre el concepte de transició a la vida adulta i activa.

Elaborar un fitxer sobre entitats i sobre l’oferta formativa local.

Valorar la importància d’una bona formació com a enriquiment personal i preparació professional.

Participar activament a les classes amb interès i motivació pels temes.

153

Aportar el material que es sol·licita, així com respectar els horaris, les normes i les pautes de treball

establertes.

Demostrar constància, responsabilitat i iniciativa en el treball de manera individual i en grup.

Aplicar coneixements adquirits en diferents situacions.

Mostrar actitud crítica amb els comportaments negatius propis i dels seus companys.

Superar dificultats i enfrontar-se amb entusiasme a nous reptes.

Adaptar-se als temps de descans respectant la continuïtat i perseverança a la feina.

BLOC II: ECONÒMIC I EMPRESARIAL.

-U.D.1: L’empresa com a coneixement de l’entorn econòmic i professional.

-U.D.2: El procés de creació d’una empresa.

OBJECTIUS ESPECÍFICS.

- Conèixer el món econòmic, empresarial i laboral.

- Valorar de la importància de la iniciativa empresarial i la capacitat de gestió per emprendre un projecte

empresarial.

- Identificar la relació fonamental entre activitat productiva i activitat econòmica.

- Conèixer l’ordenació bàsica de les necessitats humanes i la seva relació amb l’economia.

- Entendre el paper essencial de l’economia en l’organització d’uns recursos que són escassos i limitats

per atendre les necessitats humanes.

- Identificar l’empresa com a centre d’activitat productiva i diferenciar tipus d’empreses atenent a diversos

criteris.

- Comprendre l’organització com a element bàsic pel funcionament de l’empresa, així com a identificar els

elements bàsic que són necessaris pel funcionament de les organitzacions.

- Conèixer l’estructura econòmica i productiva local.

CONTINGUTS.

- L’economia i l’activitat productiva.

- Recursos productius i agents econòmics.

- L’empresa. Definició i característiques.

- Objectius i funcions de l’empresa.

- Elements que integren les empreses

- Tipus d’empreses.

- Procés de creació d’una empresa.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

154

Valorar la importància de les bones relacions laborals entre empresa i treballadors.

Seleccionar informació relativa a llocs de feina d’acord a les seves possibilitats i als seus interessos.

Elaborar i emplenar documentació necessària per accedir a un lloc de feina.

Elaborar un projecte per a la creació d’una empresa amb la planificació d’activitats i funcions d’un grup

amb l’organigrama corresponent.

Elaborar fitxes de recollida d’informació sobre distintes empreses, així com qüestionaris d’entrevistes

per a una empresa

BLOC III: ECOMÒMIC I LABORAL.

-U.D.1: El mercat de treball:oferta i demanda. inserció laboral.

-U.D.2:. Les relacions laborals i les seves implicacions individuals i col·lectives.

OBJECTIUS ESPECÍFICS.

Identificar el treball com un dels factors econòmics- productius essencials, a més de convertir-se en

una manera d’integració social.

Apreciar la importància del Dret en l’ordenació, regulació i protecció del treball.

Comprendre la normativa laboral bàsica actualment vigent.

Identificar els elements bàsics d’un contracte de treball.

Conèixer els drets i deures com a treballador.

CONTINGUTS.

El treball:població, oferta i demanda. Classificació.

Dret laboral: diferents marcs normatius.

Accés al món laboral. Igualtat d’oportunitats.

Relacions laborals i contractació.

Classificació del treball.

Definició de contracte de treball.

Elements del contracte de treball.

Classes de contractes: indefinits, temporals, a temps parcial.....

Drets laborals col·lectius: participació, representació i negociació. Comité d’empresa, Sindicats i

organitzacions empresarials.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Interpretar els drets i deures derivats de la relació laboral.

Reconèixer les diferents modalitats de contractació laboral que permet la legislació vigent.

Identificar les situacions que poden donar lloc a la modificació, la suspensió i l’extinció del contracte.

Seleccionar informació relativa a llocs de feina d’acord a les seves possibilitats i als seus interessos.

Elaborar i emplenar documentació necessària per accedir a un lloc de feina.

155

Valorar la importància de les bones relacions laborals entre empresa i treballadors.

Interpretar a grans trets els diferents conceptes d’una nòmina.

Prendre consciència de la importància de mantenir actituds solidàries entre els treballadors per assolir

entre tots unes millors condicions de feina.

BLOC IV: ORIENTATIU I D’AUTOCONEIXEMENT.

- U.D.1: Elements per a l’elecció formativa i professional.

- U.D.2:Estratègies per a la recerca de feina.

OBJECTIUS ESPECÍFICS.

Descriure els diferents element que integren el perfil professional.

Conèixer les diferents fonts d’informació que permetin analitzar de manera sistemàtica les

característiques de els diferents ocupacions.

Conèixer els perfils professionals en relació a les ocupacions i famílies professionals tenint en compte els

requisits formatius, les habilitat, actituds i característiques personals,....

Conèixer els diferents itineraris formatius i professional del mercat de treball amb la finalitat de formar-se

per a la recerca d’un lloc de feina.

Saber i conèixer els recursos, les institucions, entre d’altres, que existeixen per a la Transició i recopilar

informació sobre l’oferta formativa local.

Valorar la formació i orientació laboral que està rebent per al futur professional.

Descobrir i reconèixer per a si mateix els estils d’aprenentatge, aptituds, competències, interessos

vocacionals i professionals, motivacions i altres característiques.

Clarificar els seus interessos i perspectives en relació a la seva formació i a l’àmbit professional,

contrastar-los amb els d’inici de curs i valorar els canvis realitzats.

CONTINGUTS.

Personalitat, interessos i valors.

El perfil professional. Possibilitats, aptituds i competències, motivacions i expectatives.

Les professions: ocupacions i famílies professionals. Qualificacions i retribucions.

El propi projecte formatiu, professional i personal. ( Itinerari formatiu i professional)

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

1.Seleccionar informació relativa a llocs de feina d’acord amb les seves possibilitats i els seus interessos.

2.Elaborar i emplenar documentació necessària per accedir a un lloc de feina.

3.Valorar la importància d’una formació i orientació laboral que està rebent per al futur professional.

4.Aplicar els coneixements adquirits en diferents situacions.

5.Reconèixer, identificar i dissenyar itineraris referits a la transició a la vida activa que contemplin

diferents possibilitats:

156

-l’estudi.

-Compatibilitzar treball i formació.

-El treball.

6.Saber contrastar informació de professionals de diversos àmbits sobre els aspectes referits a les seves

professions i experiències formatives i professionals.

7.Interès i curiositat per conèixer les característiques i exigències de doferents professions i llocs de

treball en relació amb el seu futur professional.

8.Recerca i recollida d’informació dels canals a utilitzar en el moment de cercar feina.

9.Demostrar una actitud oberta per ampliar el cercle habitual de relacions personals, acceptació d’un

mateix i valorar de la importància d’expressar-se de forma oral i escrita correctament.

ACTIVITATS GENERALS PER TOTS ELS BLOCS:

- Elaborar la definició de Transició a la vida adulta i activa per a la formació i inserció sociolaboral.

- Elaborar un fitxer sobre entitats local i sobre l’oferta formativa i l’oferta d’orientació laboral local.

- Anàlisi comparatiu dels trets característics i diferenciadors dels contractes de treball.

- Elaboració del propi projecte formatiu, professional i personal..

- Disseny d’itineraris formatius i de transició cap el mercat laboral que contemplin diferents possibilitats.

- Redacció de documents: la Sol·licitud, Cartes de Presentació, el curriculum vitae, la instància.

- El procés de selecció mitjançant la simulació o escenificació d’entrevistes....

METODOLOGIA.

Per treballar els continguts dels diferents blocs de continguts es partirà de fets concrets, d’observacions i

vivències personals, sobre realitats properes, facilitant la motivació i d’interès pels continguts i activitats

proposades.

La metodologia d’aprenentatge i organització de les activitats tindrà un caràcter actiu, participatiu i

imminentment pràctic.

El treball cooperatiu serà la dinàmica que doni la pauta de la nostra matèria per afavorir l’organització interna

del petit grup i del gran grup; juntament amb l’alternança de diferents agrupament per tenir més present

l’atenció a la diversitat.

És important que els alumnes es responsabilitzin del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest ha de ser

actiu, contextualitzador i motivador. Quan es comenci a treballar els temes es farà un petita valoració inicial

per tal de saber el seu punt de partida.

La professora introduirà els temes a treballar, farà el seguiment i control dels aprenentatges i actuarà com a

mediadora dels aprenentatges dels seus alumnes.

L’atenció a la diversitat dins el grup, es realitzarà mitjançant el seguiment individualitzat del procés

d’aprenentatge de cada alumne/a. Es tindrà cura de que les activitats siguin flexibles i permetin diversos

nivells d’execució per poder adaptar –se a les diferents necessitats específiques de suport educatiu i afavorir

157

la cooperació i no discriminació entre els alumnes mitjançant la realització d’activitats en petit grup.

Recursos materials:

Guies d’estudis i professions.

Informació de premsa, diaris i revistes locals,...

Diaris i butlletins oficials amb oferta pública de feina.

Altres tipus de guies.

Qüestionaris per a l’autoconeixement.

Tríptics informatius.

Cerca d’anuncis d’oferta formativa i laboral.

Mitjans de comunicació.

Apunts de la professora, fotocòpies, esquemes,...que es lliurarà als alumnes.

...

TEMPORALITZACIÓ.

Primer trimestre.

Bloc I : Formatiu.

Segon trimestre.

Bloc II: Econòmic i empresarial

Bloc III: Econòmic i laboral

Tercer trimestre

Bloc III: Orientatiu i d’autoconeixement.

*Cada un dels diferents blocs es treballaran amb més o menys profunditat segons les necessitats i

demandes del grup i de la seva importància per tal de conèixer i facilitar l’orientació laboral.

AVALUACIÓ

Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge

Tipus avaluació

-Individualitzada, centrant-nos en l’evolució de cada alumne i en la seva situació inicial.

-Integradora, tindrem en compte l’existència de diferències i la flexibilitat en l’aplicació de criteris d’avaluació.

-Qualitativa, valorarem tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i avaluarem de manera

equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no només els de caràcter cognitiu.

-Orientadora, donat que aportarem a l’alumnat la informació precisa per a millorar l’aprenentatge i adquirir

estratègies apropiades per a realitzar les tasques de forma eficient..

-Continua, atendrem l’aprenentatge com a procés, contrastant els diversos moments i fases.

-Avaluació inicial, Ens proporcionarà dades sobre el punt de partida de cada alumne, informació sobre els

coneixements previs i les característiques personals, que ens permetrà una atenció a les diferències i una

metodologia adequada.

-Avaluació formativa, Ens donarà una visió de les dificultats i progressos de cada cas al llarg del procés.

-Avaluació sumativa, Establirà els resultats al final del procés total de l’aprenentatge i l’assoliment dels

158

objectius.

Així mateix, tindrem en compte l’existència d’elements d’autoavaluació que impliquen l’alumnat en el procés.

A més dels aspectes concrets de l’assignatura, s’avaluaran una sèrie d’actituds i hàbits com:

-ü Puntualitat i assistència.

-Actitud positiva a l’aula.

-ü Responsabilitat i compliment de les seves obligacions.

-ü Respecte a les persones i els materials.

-ü Autonomia per a fer les seves activitats.

-Presentació dels treballs de forma correcta i acurada.

-ü Esforç i superació de les dificultats.

Tan important serà, a l’hora d’avaluar, l’actitud a classe com la realització dels treballs dins o fora de l’aula i

les proves o controls. Un alumne amb qualificacions negatives en actituds o procediments pot suspendre

l’assignatura igualment que si la mancança és en conceptes.

Instruments avaluació

Si valorem diversos aspectes és necessari l’ús de instruments d'avaluació com:

-Proves objectives o exàmens. Avaluen els conceptes i procediments assimilats o aconseguits.

-Activitats de classe, realitzades al llarg d'un període de temps, aquest aspecte inclou tota l’activitat de

classe: apunts, exercicis, pràctiques, treballs, organització..., que ha de quedar reflectida normalment un

quadern. S'hi avaluaran conceptes i procediments en procés d'assimilació o consolidació.

-Observació de l'actitud mostrada per l'alumne tant a classe com en el treball. S'hi valorarà l’interès per la

matèria, la participació, el comportament, l'esforç, l'assistència...

D’aquesta manera els criteris d’avaluació establerts són:

CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS PER A TOTS ELS BLOCS

Reconèixer, mitjançant el disseny d’itineraris referits a l’orientació laboral i a les possibilitats futures

d’inserció al món laboral.Identificar l’estructura del sistema educatiu actual i els itineraris professionals

que poden optar.

Analitzar mitjans disponibles de l’entorn per arribar a una presa de decisions responsable sobre les

seves possibilitats futures d’inserció laboral i inserció en el món formatiu.

Descriure les principals entitats formatives, informatives i culturals del voltant.

Reconèixer tècniques de recerca de feina per accedir en el món laboral: identificar l’estructura del

curriculum vitae, detectar els requisits bàsics per enfrontar-se a una entrevista de feina amb garanties

d’èxit.

Planificar i documentar dos supòsits d’itineraris acadèmics –professionals.

Altres criteris d’avaluació que es tindran present:

L’actitud de l’alumne en relació a: l’assistència a classe i la puntualitat, així com l’interès i participació a

les activitats lectives.

El treball individual, per grups i a l’aula.

159

Proves objectives i treballs trimestrals.

Finalment, LA NOTA DE CADA AVALUACIÓ es comptabilitzarà de la següent manera:

El 60% de la mitja dels diferents exàmens.

El 40% de la participació a nivell individual i grupal, l’assistència a classe, la motivació, l’actitud envers el

mòdul, els treballs realitzats, el comportament, l’actitud, l’assistència a classe, . ( 20% del treball i

exercicis que s’han de lliurar i un 20% de l’actitud, el comportament, la participació i l’esforç,....).

NOTA ORDINÀRIA, serà la mitja de les tres avaluacions per poder fer mitja cal tenir un mínim d'un tres.

El mes de juny es realitzarà una recuperació el mes de juny. La recuperació serà per avaluacions.

PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ

L’alumnat que no aprovi l’assignatura al mes de juny, tindrà l’oportunitat de fer els exàmens al mes de

setembre i recuperar. L’alumnat haurà de realitzar un treball per a l’estiu amb activitats per a preparar

aquest examen de setembre. La nota es comptabilitzarà de la següent manera: 60% examen i 40%

activitats.

EL TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS, DE LA LECTURA I DE LES TICS.

Pel que fa el tractament dels temes transversals és tindrà present el següent:

Educació per a la pau.

Educació Ambiental.

Educació del Consumidor.

Educació per a la Igualtat.

Educació Vial.

Educació per a la salut.

Hem de parlar que aquests temes estan relacionats i lligats a un sistema de valors en que podem destacar

els següents: La vida i la llibertat, la responsabilitat, el respecte i la tolerància i la justícia.

Aquests temes transversals estaran lligar a les temàtiques treballades en cada bloc de continguts.

Pel que fa al tractament de la lectura, aquesta s’establirà mitjançant la comprensió lectora, l’expressió oral i

escrita i el desenvolupament de la capacitat de dialogar i expressar-se en públic a través del comentari de

texts relacionats amb el món laboral, diaris i altres fonts d’informació per a la recerca de feina i el procés de

selecció amb la presentació i elaboració de la carta de presentació, el curriculum vitae,...

Pel que fa a l’ús de les TICs hem de dir que es farà un seguiment a través de diferents mitjans de

comunicació ( diari, internet,....) per a la recerca de documentació relacionada amb el món laboral, així com

també la utilització de les noves tecnologies per a la utilització de la xarxa d’internet per cercar informació

complementària sobre l’optativa transició a la vida adulta i activa amb la trobada de pàgines webs per a la

recerca d’anuncis de feina, portals i empreses per a la inserció laboral,.... i entrega de treballs,...

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

Es podran fer:

Visites a empreses.

Xerrades d’experts relacionades amb les unitats didàctiques que es treballaran al llarg del curs.

160

Visites a centres i associacions que duen a terme accions relacionades amb els blocs de continguts i les

unitats treballades.

S’ha de tenir en compte que es treballarà abans de la visita, sortida o de l’activitat a realitzar i després

d’aquesta, s’elaborarà un memòria del que han vist i conegut.

Els alumnes elaboraran el currículum vitae i la carta de presentació en format informàtic, i es farà una

recerca de webs per a la inserció laboral.

Les sortides encara estan pendent de concretar.

CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ DE PENDENT

L’alumnat que tengui suspès l'optativa de Transició a la Vida Adulta i Activa , per tal de recuperar haurà:

1.A final d'octubre es lliurarà un dossier d'activitats.

2.Durant la setmana de pendents es realitzarà una prova escrita. Aquest dia hauran de presentar el dossier

d'activitats per poder realitzar la prova escrita.

La nota final: a) 50% nota de la prova escrita.

b) 50% nota del dossier.

161

2.3.PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ INICIAL (PRIMER NIVELL)

2.3.1. MÒDULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INSAL.LACIONS ELECTROTÈCNIQUES I

TELECOMUNICACIONS

Tomeu Pons

ÍNDEX:

Introducció

Competències bàsiques

Objectius

Continguts

Criteri d'avaluació

Activitats d'ensenyament/aprenentatge i procediments d'avaluació

Activitats d'ampliació i reforç

Metodologia

Procediment de suport i recuperació

Organització dels espais i dels recursos humans i materials

Organització temporal

Activitats extraescolars

INTRODUCCIÓ

La reforma del sistema Educatiu estableix un programa destinat als joves que no han assolit els objectius

mínims de secundària i , de fet, sense sortida acadèmica ni laboral.

Aquest programa, de Qualificació Professional Inicial , pretén millorar la formació general dels joves i

capacitar-los per desenvolupar un ofici o poder accedir a la Formació Professional de Grau Mitjà

Els components educatius ( mòduls obligatoris) són:

- Mòduls específics: dos mòduls:

-Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques a edificis

-Operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions

-FPE una vegada superats els mòduls teòrics

-Mòduls generals:

-Àmbit comunicació: mòdul comunicació i mòdul de llengua anglesa

-Àmbit social

-Àmbit científic

-Formació Laboral i prevenció de riscos

162

- Tutoria

La finalitat del programa serà:

- La possible inserció laboral de l’alumne en la modalitat triada

- Continuar estudis de Formació Professional de Grau Mitjà

- Realitzar un curs més amb mòduls de caràcter voluntari i treure’s el títol d’ESO.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic

La interacció amb el medi és en primera instància essencial en la creació de l'energia elèctrica i per tant el

coneixement del diferents sistemes de generació d'energia elèctrica amb el seu impacte ambiental.

Autonomia i iniciativa personal

Planificar, i portar les idees a la pràctica i transformar-les en activitat, per després avaluar i extreure

alternatives de millora, en el diferents muntatges d'instal·lacions elèctriques es veu en les les pràctiques

realitzades al taller.

Tractament de la informació i la competència digital

Realitzar esquemes amb diferents programes i fer simulacres de circuits elèctrics, que després es posen en

pràctica amb elements reals al taller contribueix al desenvolupament d'aquesta competència.

Competència social i ciutadana

El treball en grup obliga en molts de casos evitar i resoldre conflictes, arribar a acords i consensuar idees

des de el respecte.

Competència matemàtica

En el calcul de les diferents lleis físiques que regeixen l'electricitat fa necessari l'us quotidià de les

matemàtiques. Calcul d'intensitats, seccions de les línies, ca-libració de dispositius de protecció.

Competència en comunicació lingüística

La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l’adquisició de vocabulari

específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació

d’informació. Així com la lectura, interpretació i redacció de normativa específica.

Competència per aprendre a aprendre

En la realització de muntatges i proves de funcionament dels mateixos es desenvolupen estratègies

d’observació, d’organització d’activitats i temps i s’efectua un registre sistemàtic de fets i relacions.

OBJECTIUS

A) Objectius del Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions

elèctriques de baixa tensió i domòtiques a edificis

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions elèctriques dels edificis, relacionant-los amb la

seva funció i descrivint les seves característiques

2. Muntar canalitzacions, suports i caixes a una instal·lació elèctrica de baixa tensió i/o domòtica a un edifici,

baix les normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

163

3. Tendir el cablejat pel muntatge de la instal·lació elèctrica i/o domòtica d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

4. Instal·lar els mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i/o domòtiques a un edifici, baix les

normes de seguretat personal i dels

materials utilitzats.

5. Reparar i substituir elements d'instal·lacions elèctriques i/o domòtiques d'edificis

6. Analitzar les mesures de prevenció i de seguretat respecte a les actuacions de la manipulació de les

instal·lacions i equips, contingudes en els plans de seguretat de les empreses del sector.

B) Objectius del Mòdul (MP0817_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions,

descrivint les seves característiques i funcionalitat

2. Muntar canalitzacions, suports i armaris a una instal·lació de telecomunicacions, baix les normes de

seguretat personals i dels materials

utilitzats

3. Tendir el cablejat pel muntatge de les instal·lacions de telecomunicacions d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

4. Instal·lar els elements i equips de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions als edificis

C) Objectius del Mòdul (MP0118) : Mòdul formació pràctiques en empreses

1. Muntar i mecanitzar els elements d'instal·lacions elèctriques i domòtiques.

2. Instal·lar i substituir els mecanismes i elements d'una instal·lació elèctrica i domòtica.

3. Muntar i mecanitzar els elements d'una instal·lació de telecomunicacions.

4. Muntar instal·lacions de videoportería en un edifici.

5. Participar en els processos de treball de l'empresa, seguint les normes i instruccions establertes

en el centre de treball.

6. Aplicar les normes de seguretat, higiene i ambientals d’acord amb el Pla de Prevenció de Riscos

Laborals del centre de treball.

CONTINGUTS

A) Continguts del Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions

elèctriques de baixa tensió i domòtiques a edificis.

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions elèctriques dels edificis, relacionant-los amb la

seva funció i descrivint les seves característiques

● Instal·lacions d'enllaç, parts

● Instal·lacions en habitatges: grau d'electrificació.

● Instal·lacions amb banyeres i dutxes.

164

● Característiques i tipus d'elements: quadre de distribució, elements de comandament i protecció, tubs i

canalitzacions, caixes, conductors elèctrics, elements de maniobra i de connexió.

● Instal·lacions a les zones comuns: característiques i elements.

● Instal·lacions elèctriques en edificis: comercials, oficines e industrials.

○ Classificació, instal·lacions tipus, circuits, característiques de les instal·lacions, tipus d'elements.

● Instal·lacions en locals de característiques especials:humits, banyats, amb risc de corrosió i pols, entre

d'altres.

● Seguretat a les instal·lacions

○ Protecció contra pujades d'intensitat i de tensió

● Instal·lacions toma de terra: característiques i elements

● Protecció contra contactes directes i indirectes. Dispositius

● Instal·lacions domòtiques

○ Tipus i característiques

○ Sensors

○ Equips de control

○ “Actuadors”

○ Seguretat a les instal·lacions

2. Muntar canalitzacions, suports i caixes a una instal·lació elèctrica de baixa tensió i/o domòtica a un edifici,

baix les normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Característiques i tipus de les canalitzacions: tubs metàl·lics i no

metàl·lics, canals, baldes i suports, entre d'altres.

● Tècniques de muntatge dels sistemes d'instal·lació

○ encastada, en superfície o àrea

○ Trepant, tipus de superfície

○ Fixacions,tipus i característiques

○ Eines

● Característiques i tipus de conductors: aïllats i no aïllats, “multifilar”, mànegues, narres, entre d'altres.

3. Estendre el cablejat pel muntatge de la instal·lació elèctrica i/o domòtica d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Tècniques d'instal·lacions i tendit dels conductors

○ Guies passa cables, tipus i característiques

● Precaucions

● Separació de circuits, Identificació i etiquetat.

● Preparació, mecanitzat i execució de: quadres o armaris, canalitzacions,

165

cables, terminals,empalmes i connexitats.

● Medis i equips

● Medis i equips de seguretat.

● Prevenció d'accidents.

● Normativa de seguretat elèctrica

● Riscs en alçada

4. Instal·lar els mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i/o domòtiques a un edifici, baix les

normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Aparells de protecció

○ Tipus i característiques: fusibles, ICP, ID, PIA's, entre d'altres.

○ Tècniques de muntatge

○ Tècniques d'instal·lació i fixació per damunt rail

○ Connexió

● Aparells de maniobra

○ Tipus i característiques: interruptors, commutadors, polsadors, entre

d'altres.

○ Instal·lació i fixació

○ Connexió

● Tomes de corrent

○ Tipus, instal·lació i fixació.

○ Connexió

● Fixació de sensors

● Muntatge e instal·lació d'actuadors

● Instal·lació i fixació d'equips de control domòtics.

5. Reparar i substituir elements d'instal·lacions elèctriques i/o domòtiques d'edificis

● Magnituds elèctriques: tensió, intensitat, resistència i continuïtat,potencia i aïllaments, entre d'altres.

● Relacions fonamentals entre les magnituds elèctriques.

● Avaries tipus en edificis d'habitatge. Símptomes i efectes.

● Reparació d'avaries.

● Substitucions d'elements.

● Tècniques rutinàries de manteniment.

● Mesures de seguretat i protecció.

6. Analitzar les mesures de prevenció i de seguretat respecte a les actuacions de la manipulació de les

instal·lacions i equips, contingudes en els plans de seguretat de les empreses del sector.

●El treball i la salut.

166

●Els riscos professionals.

●Factors de risc.

●Conseqüències i danys derivats del treball:

●Accident de treball.

●Malaltia professional.

●Altres patologies derivades del treball.

●Repercussions econòmiques i de funcionament.

●Riscos en el maneig d'eines i equips.

●Riscos en la manipulació de sistemes i instal·lacions.

B) Continguts del Mòdul (MP0817_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions,

descrivint les seves característiques i funcionalitat

● Instal·lacions de telefonia i xarxes locals.

○ Característiques

○ Medis de transmissió

○ Equips: centraletes,Hub's, switch, router, entre d'altres

● Instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions en edificis

○ Característiques

○ Medis de transmissió

○ Equips i elements

● Instal·lacions de megafonia i sonorització

○ Tipus i característiques

○ Difusores de senyal

○ Cables i elements d'interconnexió

○ Equips: amplificadors, reproductors, gravadors, entre d'altres.

● Instal·lacions de circuit tancat de televisió.

○ Característiques

○ Càmeres, monitors.

○ Equips de processament de senyal.

○ Antenes

2. Muntar canalitzacions, suports i armaris a una instal·lació de telecomunicacions, baix les normes de

seguretat personals i dels materials utilitzats

● Característiques i tipus de canalitzacions: tubs rígids i flexibles, canals, baldes i suports, entre d'altres.

167

● Preparació i mecanitzat de canalitzacions.

● Tècniques de muntatge de canalitzacions i tubs

● Característiques i tipus de fixacions, tècniques de muntatge

3. Tendir el cablejat pel muntatge de les instal·lacions de telecomunicacions d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Característiques i tipus de conductors: cable coaxial, de parell, fibra òptica, entre d'altres. Tècniques de

tendit. Normes de seguretat. Identificació i etiquetat de conductors

● Medis i equips de seguretat.

4. Instal·lar els elements i equips de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions als edificis.

● Instal·lacions i fixació d'equips en instal·lacions de telecomunicació

● Tècniques de fixació: armaris, superfície

● Normes de seguretat

● Tècniques de muntatge d'antenes de radio i televisió.

● Tècniques de Connexió dels conductors

● Instal·lació i fixació de tomes de senyal.

● Riscos en alçada.

● Medis i equips de seguretat.

C. Continguts del Mòdul (MP0118) : Mòdul formació pràctiques en empreses

1. Muntatge i mecanitzat dels elements i mecanismes de les instal·lacions elèctriques i domòtiques

● Identificació dels llocs de col·locació en el plànol.

● Mesurament i mecanització de canalitzacions, suports, caixes

● Col·locació d'elements, caixes i tubs assegurant la seva fixació mecànica.

● Encaixat d'elements i mecanismes que constin de diverses peces.

● Col·locació i fixació de mecanismes i aparells en la seva ubicació.

● Connexió del cablejat amb els equips i elements d'acord a la identificació del mateix.

2. Reparació i substitució d'elements d'instal·lacions elèctriques i domòtiques

● Interpretació de la comanda d'avaria.

● Localització en la instal·lació.

● Comprovació visual i funcional de la incidència

● Substitució de l'element avariat o deteriorat.

●Comprovació del correcte funcionament.

3. Muntatge d'instal·lacions d'antenes, telefonia i comunicacions.

● Identificació dels llocs de col·locació en el plànol.

● Fixació de bastidors (racks) i equips.

● Identificació i etiquetatge de conductors.

168

4. Muntatge d'instal·lacions de control d'accessos

● Assemblatge dels accessoris que constitueixen els elements dels sistemes de control d'accessos.

● Fixació dels diferents elements que componen una instal·lació de control d'accessos

● Identificació i etiquetatge dels conductors.

5- Integració i comunicació en el centre de treball.

● Comportament en tot moment de forma responsable en el centre de treball.

● Actitud de respecte als procediments i normes del centre de treball.

● Interpretació i execució amb diligència les instruccions rebudes.

● Reconeixement del procés productiu de l'organització.

● Utilització dels canals de comunicació establerts en el centre de treball

● Adequació al ritme de treball de l'empresa.

● Assistència i puntualitat.

● Relacions fluïdes i correctes amb els membres del centre de treball.

6. Seguiment de les normatives de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient per evitar o

reduir en tant que sigui possible els accidents.

● Utilització correcta dels mitjans i equips de protecció del centre de treball, d’acord amb les instruccions

rebudes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

La nota d’avaluació correspon a la suma de:

30% de la nota d’exercicis i treballs.

50% de la nota en exàmens.

20% de la nota en Comportament.

A més s’ha d’haver obtingut un APTE en tots els exercicis pràctics, realitzats al taller.

I una nota inferior a 2 en qualsevol dels tres criteris (exercicis, exàmens, comportament) suposarà no

aprovar l’assignatura.

La formació específica està dividida en dos mòduls que es van donant de manera simultània per tant la nota

de cada un serà idèntica.

Criteris d'avaluació i de qualificació resultats d'aprenentatge

A) Resultats d'aprenentatge del Mòdul (MF0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de

baixa tensió i domòtiques a edificis

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions elèctriques dels edificis, relacionant-los amb la

seva funció i descrivint les seves característiques

● A partir de catàlegs o fotografia dels elements més habituals que configuren les instal·lacions elèctriques i

característiques.

○ Identificar els canals i tubs segons el seu ús (encastat, de superfície...) descrivint les seves

169

característiques

○ Identificar els suports i accessoris de fixació per a cada tipus de canal o tub.

○ Identificar les caixes i registres segons el seu ús a la instal·lació.

○ Identificar els distints tipus de conductors descrivint les seves característiques principals (secció, aïllament,

agrupament, color...) i aplicacions a les instal·lacions elèctriques

○ Identificar els mecanismes (interruptors, commutadors, tomes de corrent...) segons la seva funció i manera

de col·locació (encastat o en superfície)

○ Identificar les lluminàries i accessoris segons els tipus (fluorescent, halogen...) i espai habitual on seran

col·locades.

○ Identificar els equips i elements típics utilitzats a les instal·lacions domòtiques amb la seva funció i

característiques principals.

● A una instal·lació elèctrica de baixa tensió o domòtica real o en el magatzem.

○ Identificar els canals i tubs segons el seu ús (encastat, de superfície...) descrivint les seves

característiques

○ Identificar els suports i accessoris de fixació per a cada tipus de canal o tub.

○ Identificar les caixes i registres segons el seu ús a la instal·lació.

○ Identificar els distints tipus de conductors descrivint les seves característiques principals (secció, aïllament,

agrupament, color...) i aplicacions a les instal·lacions elèctriques

○ Identificar els mecanismes (interruptors, commutadors, tomes de corrent...) segons la seva funció i manera

de col·locació ( encastat o en superfície)

○ Identificar les lluminàries i accessoris segons els tipus (fluorescent, halogen...) i espai habitual on seran

col·locades

○ Identificar els equips de control, els sensors i els actuadors relacionant-los amb la seva instal·lació.

2. Muntar canalitzacions, suports i caixes a una instal·lació elèctrica de baixa tensió i/o domòtica a un edifici,

baix les normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Descriure les tècniques de corbat de tubs indicant les eines emprades i els procediments habituals segons

el tipus de tub (tubs de PVC, tubs metàl·lics...)

● Descriure les tècniques i els elements emprats en la unió de tubs i canalitzacions

●Descriure les diferents tècniques de subjecció de tubs i canalitzacions (mitjançant tacs i tornavisos,

abraçadores, grapes, fixacions químiques.

● A un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació elèctrica i/o domòtica d'un habitatge realitzat a escala amb

elements reals, convenientment caracteritzada.

○ identificar i assenyalar a un croquis del habitatge o local els llocs d'ubicació dels elements d'instal·lació.

○ Marcar les canalitzacions i caixes

○ Seleccionar adequadament les eines en funció dels procediments aplicats

○ Preparar els forats i caixes per a la ubicació de caixes i canalitzacions

170

○ Preparar i/o mecanitzar les canalitzacions i materials que hi ha que utilitzar, aplicant els procediments

requerits.

○ Realitzar els trepants amb la tècnica i accessoris adequats baix les normes de seguretat.

○ Muntar els elements, caixes, tubs... assegurant la seva adecuada fixació mecànica i qualitat estètica.

3. estendre el cablejat pel muntatge de la instal·lació elèctrica i/o domòtica d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Descriure els diferents tipus de conductors segons la seva aplicació a la instal·lació (cables unifilars,

cables multifilars, mànegues, barres...)

● Enumerar els tipus de guies passa cables més habituals, indicant la forma òptima de subjectar els cables

a la guia.

● A un cas pràctic de tendit de cables a través d'un tub a una instal·lació elèctrica d'un habitatge realitzat a

escala amb elements reals, convenientment caracteritzada.

○ Identificar tub i els seus extrems

○ Introduir la guia passa cables adequada (nylon, metàl·lica...) en el tub

○ Subjectar adequadament el cable a la guia passa cables de forma escalonada

○ Tirar de la guia passa cables evitant que s'amolli el cablejat es faci mal bé, fins recuperar el cable a l'altre

extrem del cable

○ Tallar el cable deixant una “coca” a cada extrem

○ Etiquetar el cable seguint el procediment establert.

○ Aplicar les normes de seguretat

4. Instal·lar els mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i/o domòtiques a un edifici, baix les

normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Descriure els mecanismes i elements (interruptors, commutadors, sensors...) utilitzats a les instal·lacions

elèctriques i/o domòtiques

● A un cas pràctic de muntatge de mecanismes i elements d'una instal·lació elèctrica d'un edifici realitzada a

escala amb elements reals, convenientment caracteritzada.

○ Ensamble els elements que constin de varies peces

○ Identificar el cablejat en funció dels seus colors o etiquetes

○ Col·locar i fixar els aparells o mecanismes en el seu lloc d'ubicació.

○ Col·locar i fixar els actuadors i sensors en el seu lloc d'ubicació

○ Connectar els cables amb els mecanismes i aparells elèctrics assegurant un bon contacte elèctric i la

correspondència entre el cable i el terminal del aparell o mecanisme.

○ Col·locar els embellidors o tapes si és necessari.

○ Aplicar les normes de seguretat

● A un cas pràctic de muntatge de mecanismes i elements d'una instal·lació domòtica d'un edifici realitzada

a escala amb elements reals, convenientment caracteritzada.

171

○ Ensamble els elements que constin de varies peces

○ Identificar el cablejat en funció del seu etiquetat

○ Col·locar i fixar els actuadors i sensors en el seu lloc d'ubicació

○ Connectar el cablejat amb els equips i elements de la instal·lació

○ Col·locar els embellidors o tapes si és necessari.

○ Aplicar les normes de seguretat

5. Reparar i substituir elements d'instal·lacions elèctriques i/o domòtiques d'edificis

● Descriure avaries tipus en instal·lacions elèctriques d'edificis

● Descriure avaries tipus en instal·lacions domòtiques d'edificis

● A un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació elèctrica d'un edifici realitzada a escala amb elements

reals, convenientment caracteritzada.

○ Comprovar visual o funcional-ment la disfunció

○ Assegurar l'absència de perill per a la integritat física i per la instal·lació

○ Substituir l'element deteriorat o restituir les condicions de funcionament seguint el procediment establert

○ Comprovar visual o funcional-ment el restabliment del funcionament de la instal·lació.

○ Aplicar les normes de seguretat

● A un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació domòtica d'un edifici realitzada a escala amb elements

reals, convenientment caracteritzada.

○ Comprovar visual o funcional-ment la disfunció

○ Assegurar l'absència de perill per a la integritat física i per la instal·lació.

○ Substituir l'element deteriorat o restituir les condicions de funcionament seguint el procediment establert

○ Comprovar visual o funcional-ment el restabliment del funcionament de la instal·lació

○ Aplicar les normes de seguretat

6. Analitzar les mesures de prevenció i de seguretat respecte a les actuacions de la manipulació de les

instal·lacions i equips, contingudes en els plans de seguretat de les empreses del sector.

● Aplicar el pla de seguretat analitzant les mesures de prevenció, seguretat i protecció mediambiental de

l'empresa.

● Aplicar mesures preventives i correctores davant els riscos detectats, incloent selecció, conservació i

correcta utilització dels equips de protecció individual i col·lectiva.

● Aplicar els protocols d'actuació davant possibles emergències, tals com:

○ Identificar a les persones encarregades de tasques específiques.

○ Informar de les disfuncions i dels casos perillosos observats.

○ Procedir a l'evacuació dels edificis seguint els procediments establerts, en cas d'emergència.

● Adoptar les mesures sanitàries bàsiques, tècniques de primers auxilis i trasllat d'accidentats en diferents

supòsits d'accidents.

172

B) Resultats d'aprenentatge del Mòdul (MF0817_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions de

telecomunicacions

1. Identificar els elements que configuren les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions,

descrivint les seves característiques i funcionalitat

● Identificar els elements (canalitzacions, cablejats , antenes, armaris (racks) i caixes...) d'una instal·lació de

infraestructura de telecomunicacions d'un edifici a partir de catàlegs i/o elements reals

● Classificar les canalitzacions (canals , baldes, tubs...) descrivint les seves característiques principals i

associant-los amb la seva aplicació típica

● Classificar els conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica...) indicant la seva aplicació a les

diferent aplicacions, d'acord amb les seves característiques

● Determinar la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris , racks, caixes de superfície, d'encastat...)

i associar-lo amb la seva ampliació

● En un cas practic d'una instal·lació de telecomunicacions real o simulada a escala, degudament

caracteritzada, identificar:

○ Les canalitzacions emprades indicant la seva idoneïtat a la instal·lació

○ El tipus de fixació (tacs, brides, tornavisos, femelles, grapes...) de canalitzacions i equips relacionant-lo

amb l'element a subjectar

○ Els armaris (racks) que contenen els equips

○ Els equips i elements utilitzats a les instal·lacions de telecomunicació (fonts d'alimentació, amplificadors,

centraletes, monitors, vídeo porters...) descrivint la seva funció principal.

○ Les eines necessàries pel muntatge dels elements de la instal·lació

○ Les normes de seguretat

2. Muntar canalitzacions, suports i armaris a una instal·lació de telecomunicacions, baix les normes de

seguretat personals i dels materials utilitzats

● Descriure les tècniques emprades al corbat de tubs de PVC, metàl·lics, indicant les eines emprades a

cada cas.

● Descriure les tècniques i elements emprades a les unions de tubs i canalitzacions

● Descriure les tècniques de subjecció i fixació de tubs, canalitzacions, equips i elements de les

instal·lacions (mitjançant tacs i tornavisos, abraçadores, grapes, fixacions químiques...)

● Descriure les fases típiques de muntatge d'un rack

● A un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació de telecomunicacions d'un edifici realitzada a escala amb

elements reals, convenientment caracteritzat.

○ Seleccionar adequadament les eines en funció de procediments aplicats

○ Identificar i assenyalar a un croquis de l'edifici o par de l'edifici els llocs d'ubicació dels elements de la

instal·lació

○ Marcar la ubicació de les canalitzacions i caixes

173

○ Preparar els forats i caixetins per a la ubicació de caixes i canalitzacions

○ Preparar i/o mecanitzar les canalitzacions i caixes

○ Muntar els armaris (racks)

○ Trepar amb la tècnica i accessoris adequats els forats de fixació dels elements baix les normes de

seguretat

○ Muntar els elements, caixes i tubs, entre d'altres, assegurant la seva adequada fixació mecànica.

○ Aplicar les normes de seguretat

3. Tendir el cablejat pel muntatge de les instal·lacions de telecomunicacions d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

● Descriure els conductors emprats a les diferents instal·lacions de telecomunicacions (cables de parells,

cable coaxial, fibra òptica...)

● Enumera els tipus de guies passa cables més habituals, indicant la forma òptima de subjectar els cables a

la guia

● A un cas pràctic de tendit de cables de tub, convenientment caracteritzat

○ Identificar el tub i els seus extrems

○ Introduir la guia passa cables en el tub

○ Subjectar adequadament el cable de la guia passa cables de forma escalonada

○ Tirar de la guia passa cables evitant que s'amolli el cable o es faci mal bé.

○ Tallar el cable deixant una “coca” a cada extrem

○ Etiquetar el cable seguint el procediment establert

○ Aplicar les normes de seguretat

4. Instal·lar els elements i equips de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions als edificis.

● En un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació de recepció i distribució de radio i televisió a un edifici

realitzada a escala amb elements reals, convenientment caracteritzades:

○ Ensamble els elements que constin de varies peces

○ Identificar el cablejat en funció del seu etiquetat

○ Col·locar i fixar els equips o elements (antenes, amplificadors...) en el seu lloc d'ubicació.

○ Connectar el cablejat amb els equips i elements

○ Col·locar els embellidors o tapes si es necessari.

○ Aplicar les normes de seguretat

● En un cas pràctic, convenientment caracteritzat, de muntatge d'una instal·lació de telefonia a una edifici

realitzada a escala amb element reals.

○ Ensamble els elements que constin de varies peces

○ Identificar el cablejat en funció del seu etiquetat

○ Col·locar i fixar els equips o elements (centraletes, tomes d'usuari...) en el seu lloc d'ubicació.

174

○ Connectar el cablejat amb els equips i elements

○ Col·locar els embellidors o tapes si es necessari.

○ Aplicar les normes de seguretat

● En un cas pràctic, convenientment caracteritzat , de muntatge d'una

instal·lació de vídeo porteria a un edifici realitzada a escala amb element reals:

○ Ensamble els elements que constin de varies peces

○ Identificar el cablejat en funció del seu etiquetat

○ Col·locar i fixar els equips o elements (porters, vídeo porters, telefoni llos...) en el seu lloc d'ubicació.

○ Connectar el cablejat amb els equips i elements

○ Col·locar els embellidors o tapes si es necessari.

○ Aplicar les normes de seguretat

C) Resultants d'aprenentatge del Mòdul (MP0118) : Mòdul formació pràctiques en empreses

1. Muntar i mecanitzar els elements d'instal·lacions elèctriques i domòtiques.

● Identificar i assenyalar en un croquis de l'habitatge o local els llocs d'ubicació dels elements de la

instal·lació.

● Col·laborar en el marcat de la ubicació de les canalitzacions. Ajudar a seleccionar adequadament les

eines en funció dels procediments aplicats.

● Preparar els buits i caixes per a la instal·lació de canalitzacions i caixes utilitzant les eines apropiades per

a això.

● Preparar i/o mecanitzar les canalitzacions i materials a utilitzar, aplicant els procediments requerits.

● Realitzar trepants amb la tècnica i accessoris adequats sota normes de seguretat.

Col·laborar en el muntatge dels elements, caixes i tubs, assegurant la seva adequada fixació mecànica i

qualitat estètica.

2. Instal·lar i substituir els mecanismes i elements d'una instal·lació elèctrica i domòtica.

● Identificar i assemblar aquells elements que constin de diverses peces.

● Fixar els mecanismes, actuadors i sensors en el seu lloc d'ubicació.

● Identificar i col·laborar en la connexió dels cables als diferents aparells elèctrics i domòtics, assegurant el

correcte contacte elèctric prèvia comprovació de la correspondència del cable i el terminal de l'aparell

aplicant les normes de seguretat vigents.

● Ajudar a la substitució d'elements deteriorats seguint el procediment establert per al restabliment del

correcte funcionament de la instal·lació.

● Participar en la comprovació visual o funcional del restabliment del funcionament de la instal·lació.

● Aplicar les normes de seguretat i riscos laborals.

3. Muntar i mecanitzar els elements d'una instal·lació de telecomunicacions.

● Identificar i assemblar aquells elements que constin de diverses peces.

175

● Participar en la preparació dels buits i caixes per a la instal·lació de canalitzacions i caixes utilitzant les

eines apropiades per a això.

● Col·laborar en la preparació i/o el mecanitzat de les canalitzacions i caixes.

● Ajudar en el muntatge dels armaris bastidors, elements, caixes i tubs assegurant la seva adequada fixació

mecànica i qualitat estètica, aplicant les normes de seguretat vigents.

● Ajudar a fixar els equips o elements (antenes, amplificadors entre d’altres) en el seu lloc d'ubicació

respectant les normes de seguretat vigents.

● Col·locar els embellidors o tapes.

4. Muntar instal·lacions de videoporter en un edifici.

● Identificar i assemblar aquells elements que constin de diverses peces.

● Participar en la preparació dels buits i caixes per a la instal·lació d'equips utilitzant les eines apropiades

per a això.

● Participar en la fixació dels equips o elements (porters, videoporter, intèrfons) en el seu lloc d'ubicació

respectant les normes de seguretat vigents.

● Col·laborar en la verificació del correcte funcionament de la instal·lació.

5. Participar en els processos de treball de l'empresa, seguint les normes i instruccions establertes en el

centre de treball.

● Comportar-se responsable ment tant en les relacions humanes com en els treballs a realitzar.

● Respectar els procediments i normes del centre de treball.

● Emprendre amb diligència les tasques segons les instruccions rebudes, tractant que s’adeqüin al ritme de

treball de l'empresa.

● Integrar-se en els processos de producció del centre de treball.

● Utilitzar els canals de comunicació establerts.

● Respectar en tot moment les mesures de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

6. Aplicar les normes de seguretat, higiene i ambientals d’acord amb el Pla de Prevenció de Riscos Laborals

del centre de treball.

● Realitzar les tasques del pla de treball d’acord amb les normes de seguretat , higiene i ambiental, amb

l’adequació dels equips i mitjans de prevenció als riscos associats.

● Utilitzar amb responsabilitat els equips de protecció individual (EPI) per evitar els riscos laborals associats

a les tasques del pla de treball.

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

● Ordenar i etiquetar tots elements que tenim al taller, per identificar-los correctament i aprendre a tenir el

material ordenat.

● Inventari del material que tenim al taller.

● Realització de fitxes per a reforçar els continguts explicats.

● Muntar a panells de fusta diferents parts d'una instal·lació elèctrica i de

176

telecomunicacions

● Muntar una instal·lacions elèctrica d'un habitatge fet a escala

● Muntar una instal·lacions de telecomunicacions d'un edifici fet a escala

● Altres que es vagin pensat a mesura que passa el curs.

METODOLOGIES ESPECÍFIQUES

La metodologia a seguir serà activa, les explicacions estaran orientades a la realització de pràctiques al

taller. Un dels aspectes que s'ha de potenciar és el treball en grup, vigilant sempre, que cada un d'ells aporti

les seves idees, dibuixos, habilitats, etc.

Les explicacions teòriques estaran dirigides cap a la realització de les pràctiques i recolzades amb exercicis i

fitxes, s'aniran introduint quan siguin necessàries a tota la classe o de forma individual. Sempre es

respectarà el ritme i l'ambient de treball per afavorir l'aprenentatge funcional de procediments. Al finalitzar les

pràctiques hauran d'entregar una memòria tècnica que realitzaran a classe o a la sala d'ordinadors,sempre

amb la supervisió del professor/a.

En quant als elements de qualificació, els continguts conceptuals s'avaluaran mitjançant proves escrites:

qüestions de resposta múltiple, explicació d'un procés, comentari sobre una informació donada, resolució de

problemes numèrics, i altres proves; els continguts procedimentals s'avaluaran mitjançant la memòria,

quadern de classe, treballs escrits i altres activitats i els continguts d'actitud es valoraran mitjançant la

participació em el treball en equip, la polidesa en el treball individual, la cura envers la seguretat, el bon ús

de les eines i els materials i el respecte a l'entorn

Es faran feines que hagi de menester l'institut que estiguin relacionades amb els continguts del curs.

Utilitzaran l'ordinador per a fer memòries, càlculs, esquemes o plànols i simulació amb programaris adients.

PROCEDIMENTS DE SUPORT I RECUPERACIÓ

L'alumnat que al mes de maig no hagi aprovat els dos mòduls del programa no anirà a fer les pràctiques a

empresa sinó que durant el mes de juny tindrà l'oportunitat de fer una recuperació i per tant si aprova

realitzarà les pràctiques durant el mes de setembre del pròxim curs.

ORGANITZACIONS DELS ESPAIS I DELS RECURSOS HUMANS I MATERIALS

- Aula classe (per desenvolupar la part més teòrica de l’assignatura).

- Taller d'electricitat destinat al PQPI

- Aules d'informàtica

- Professor tècnic: Bartomeu Pons Capó

ORGANIZACIÓ TEMPORAL

1r trimestre

Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques a

177

edificis.

●Analitzar les mesures de prevenció i de seguretat respecte a les actuacions de la manipulació de les

instal·lacions i equips, contingudes en els plans de seguretat de les empreses del sector.

●Identificar els elements que configuren les instal·lacions elèctriques dels edificis, relacionant-los amb la

seva funció i descrivint les seves característiques.

●Muntar canalitzacions, suports i caixes a una instal·lació elèctrica de baixa tensió i/o domòtica a un edifici,

baix les normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques a

edificis.

Identificar els elements que configuren les instal·lacions elèctriques dels edificis, relacionant-los amb la seva

funció i descrivint les seves característiques

2n trimestre

Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques a

edificis.

●Estendre el cablejat pel muntatge de la instal·lació elèctrica i/o domòtica d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

Mòdul (MP0817_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions.

●Muntar canalitzacions, suports i armaris a una instal·lació de telecomunicacions, baix les normes de

seguretat personals i dels materials utilitzats

3r trimestre

Mòdul (MP0816_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques a

edificis.

●Instal·lar els mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i/o domòtiques a un edifici, baix les

normes de seguretat personal i dels materials utilitzats.

●Reparar i substituir elements d'instal·lacions elèctriques i/o domòtiques d'edificis.

Mòdul (MP0817_1) d'Operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions.

●Estendre el cablejat pel muntatge de les instal·lacions de telecomunicacions d'un edifici, baix les normes de

seguretat personal i dels materials utilitzats.

●Instal·lar els elements i equips de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions als edificis.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

-Sortides fora del municipi

Excursió a Palma per veure el casc antic i el Museu Es Baluard.

Excursió a la Central elèctrica des Murterà.

Excursió a la platja o a la muntanya.

-Sortides dins el mateix municipi

Sortides per anar veure el mercat dels divendres

Sortides per anar a veure instal·lacions elèctriques, empreses d’electricitat, la depuradora, ETC.

-Activitats dins l’IES

Realitzar petites reparacions elèctriques així com exposicions de panells realitzats al taller.

178

2.3.2.MÒDULS OBLIGATORIS GENERALS

(mòdul de comunicació, àmbit social i àmbit científic)

Maria Arenas

1. INTRODUCCIÓ

Les persones que acaben la seva estada formativa als centres educatius sense disposar de cap titulació acadèmica ni laboral a les Illes Balears necessiten una atenció especial, mitjançant una oferta formativa adequada per tal de pal·liar aquestes necessitats. Les seves característiques personals i socials i, a vegades, la manca d’informació, fan que s’incorporin al món laboral sense disposar de cap tipus d’aprenentatge professional inicial.

Els programes de qualificació professional inicial són programes destinats a aquelles persones que no han obtingut el graduat en educació secundària obligatòria i pretenen desenvolupar competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 de l’estructura actual del Catàleg nacional de qualificacions professionals, de manera que permeten una inserció social i laboral satisfactòria, a la vegada que poden aconseguir les competències bàsiques per continuar estudis als diferents ensenyaments, i així fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida.

Els mòduls formatius de caràcter general tenen per finalitat proporcionar i reforçar les competències bàsiques de l’alumnat que els permetin el desenvolupament d’un projecte de vida personal, social i professional satisfactori.

Els mòduls formatius de caràcter general són:

a) Mòdul Comunicació b) Mòdul Llengua anglesa c) Mòdul Ciències socials d) Mòdul Científicotecnològic e) Mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina f) Mòdul Tutoria

Els mòduls Comunicació i Llengua anglesa pertanyen a l’àmbit de comunicació. El mòdul Ciències socials conforma l’àmbit social i el mòdul Cientificotecnològic conforma l’àmbit cientificotecnològic

2. OBJECTIUS GENERALS DELS MÒDULS FORMATIUS DE CARÀCTER GENERAL

1. Desenvolupar un nivell de comprensió i d’expressió oral i escrita en les llengües catalana i castellana

adequat per comunicar-se eficaçment i treballar en equip, manejar-se en societat, exercir l’ofici i accedir a la informació que necessitin en la seva vida quotidiana.

2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i assertivitat de forma comprensible, per comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges, desenvolupant la capacitat d’observació i pensament crític.

3. Comprendre i produir textos d’ús habitual en l’àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per denominar el que es maneja, es realitza, s’aprèn i se sent.

4. Conèixer les estructures lingüístiques bàsiques en llengua anglesa d’ús habitual presents en textos i contextos laborals propis del perfil que desenvolupa el programa.

5. Comprendre i expressar els processos, les tècniques i les característiques de les tasques pròpies de l’ofici i dels materials i dels equips utilitzats en el treball.

179

6.Prendre consciència de les tasques pròpies del seu nivell de qualificació, planificar-ne la realització amb autonomia i responsabilitat i avaluar-les emprant criteris de qualitat i eficàcia.

7. Desenvolupar actituds i destreses per prendre decisions i actuar amb esperit emprenedor i iniciativa personal després de recollir, analitzar i interpretar informació especialment relacionada amb l’àmbit professional.

8. Resoldre problemes de la vida quotidiana i de l’àmbit professional que requereixen l’aplicació o la realització d’operacions elementals de càlcul, mesures, fraccions, proporcions, estimacions i coneixements geomètrics, essent capaços d’aplicar-los a situacions quotidianes i laborals.

9. Desenvolupar actituds crítiques i hàbits saludables per millorar la qualitat de vida i la salut, amb especial esment a la prevenció de riscos i la seguretat laboral en la realització de les activitats laborals, i per afavorir la conservació del medi ambient especialment a les Illes Balears.

10. Treballar en equip amb responsabilitat i confiança en la pròpia competència individual i desenvolupar en el grup actituds i valors de respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.

11. Adquirir nous coneixements per si mateixos, aplicant les habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació.

12. Utilitzar eines pròpies de les tecnologies de la informació i la comunicació per crear, analitzar i intercanviar documentació pròpia del perfil que desenvolupa el programa.

3. CONTRIBUCIÓ DELS MÒDULS DE CARÀCTER GENERAL A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Els alumnes que cursen els àmbits i mòduls de caràcter general dels programes de qualificació professional inicial han de poder aconseguir les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria, en especial, les relacionades amb l’accés als cicles formatius de grau mitjà. El currículum d’aquests programes ha de permetre integrar els aprenentatges, posant-los en relació amb els continguts, de forma que es puguin utilitzar de manera efectiva en diferents situacions i contextos. D’aquesta forma es permet la continuïtat en l’educació secundària postobligatòria i, si és el cas, accedir al segon nivell del programa que permet aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

Els objectius i els continguts de cada àmbit i mòdul asseguren el desenvolupament de totes les competències. Els criteris d’avaluació serviran de referència per valorar el grau d’adquisició progressiu. Les competències bàsiques són les següents:

a) Competència en comunicació lingüística Es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de

representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. El desenvolupament de la competència lingüística al final del primer nivell dels programes comporta el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos, i l’ús funcional d’una llengua estrangera, com a mínim( en el nostre centre l’anglesa).

b) Competència matemàtica Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les

formes d’expressió i de raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

La competència matemàtica comporta el coneixement i la utilització dels elements matemàtics bàsics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) i la posada en pràctica de processos de raonament que duen a la solució dels problemes o a l’obtenció de la informació. El desenvolupament de la competència matemàtica al final del primer nivell dels programes comporta utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i social– els elements i raonaments matemàtics per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.

c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

180

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. Incorpora habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.), per interpretar el món, cosa que exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis bàsics de la ciència que permeten l’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement científic involucrat i per adquirir nous coneixements. Són part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. El desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic prepara per poder identificar hàbits saludables d’higiene, salut i alimentació, per a l’ús responsable dels recursos naturals, per a la cura del medi ambient, per al consum racional i responsable, i per a la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

d) Tractament de la informació i competència digital Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-

la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. El desenvolupament de la informació i la competència digital implica ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, així com les diferents eines tecnològiques; també tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diferents suports.

e) Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Globalment suposa utilitzar, per desenvolupar-se socialment, el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitza el judici moral per escollir i prendre decisions, i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania. El desenvolupament de la competència social i ciutadana suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes utilitzant el judici ètic basat en els valors i les pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuir a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenir una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i les obligacions cíviques.

f) Competència cultural i artística Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i

artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudir i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, implica disposar de les habilitats i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així com habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne.

g) Competència per aprendre a aprendre Cerca fomentar habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera

cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Comporta dues dimensions fonamentals. D’una banda, adquirir la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), i del procés i de les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que pot fer un mateix i del que es pot fer amb l’ajuda d’altres persones o recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de competència personal, que incideix en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre. El desenvolupament de la competència aprendre a aprendre implica la consciència, la gestió i el control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o d’eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la

181

capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, la qual cosa es desenvolupa a través d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificadores, tant individuals com col·lectives.

h) Autonomia i iniciativa personal Es refereix, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds

personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. De l’altra, remet a la capacitat d’escollir amb criteri propi, d’imaginar projectes, de tirar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans necessàries per desenvolupar les opcions i els plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius- i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral. El desenvolupament de la competència de l’autonomia i la iniciativa personal suposen ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

4-CURRÍCULUM DEL MÒDUL COMUNICACIÓ: LLENGUA CATALANA I CASTELLANA

4.1. OBJECTIUS

1. Comprendre i produir textos orals i escrits a llengua catalana i a llengua castellana emprats a l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral, participant activament en les situacions de comunicació que es produeixen.

2. Emprar els diversos textos mitjançant els quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, privades i de la vida laboral.

3. Comprendre textos literaris utilitzant coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els recursos estilístics, i els temes i motius de la tradició literària, amb especial incidència en mostres de la literatura de les Illes Balears, així com de la llengua castellana.

4. Conèixer la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol.

5. Consolidar l’hàbit lector a través de la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món.

6. Reconèixer les dificultats pròpies en l’ús de la llengua catalana i la llengua castellana a partir d’activitats de comprensió i d’expressió, d’ortografia, de lèxic, etc., encaminades a superar errors detectats, i posar en pràctica estratègies d’autocorrecció.

7. Utilitzar la llengua catalana i la castellana per comunicar-se en diferents contextos, expressar idees pròpies i escoltar les dels altres, prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària, valorant els interessos individuals i els del grup, fomentant el diàleg i la negociació amb l’adequada assertivitat com a mitjà per transmetre als altres les pròpies decisions i poder treballar de forma cooperativa i flexible.

8. Valorar la importància de comprendre i saber expressar-se en llengua catalana amb correcció com element clau per establir relacions satisfactòries, cooperar

i treballar en equip, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

9. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la recerca i per al contrast d’informacions a l’hora de programar una exposició oral o una composició escrita sobre un tema determinat.

10. Utilitzar els mitjans informàtics complementaris.

11. Utilitzar la llengua catalana i la llengua castellana per expressar-se de forma coherent i adequada en diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i laboral, per estructurar el pensament, prendre consciència i manifestar els propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

182

USOS DE LA LECTURA COMPRENSIÓ GLOBAL *Fer resums orals o escrits. *Fer esquemes *Fer mapes conceptuals (medi) *Esbrinar el tema o idea principal d’un text,mapa o gràfic. OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ *Exercicis de medi. *Típiques preguntes de comprensió lectora o cercar informacióexplicita en els diferents tipus de textos ( català,matemàtiques,medi.) ELABORACIÓ D’UNA INTERPRETACIÓ *Les interpretacions que fan dels textos i temes treballats a educació emocional. REFLEXIÓ SOBRE EL CONTINGUT D’UN TEXT. *Tots els exercicis previs a una lectura que es treballen de manera oral. *Qualsevol exercici de comprensió lectora que demani opinió personal. *Exposicions orals preparades pels alumnes on també han de dir la seva opinió sobre el tema exposat. *Temes medioambientals. *Opinions sobre els temes d’història. *Exposicions a l’aula i als passadissos de textos creats per ells. REFLEXIONS SOBRE LA FORMA DEL TEXT. *Destriar les parts d’una narració. *Variació sobre qualsevol de les parts d’un text. *Tipologia de textos. *Variacions sobre els temps verbals o narrador d’un text. *Exercicis sobre les categories gramaticals i sintàctiques que es troben en el text. TIPUS DE TEXT

TEXTOS CONTINUS DESCRIPCIÓ:Qualsevol text descriptiu.// Diaris. NARRACIÓ:Qualsevol text narratiu. EXPOSITIUS:Temes de medi.//Revistes d’un tema especialitzat. ARGUMENTACIÓ: -Cartes a institucions (majoritàriament a l’ajuntament). -Textos d’educació emocional. -Textos d’opinió. -Textos publicitaris. -Entrevistes publicades a diversos mitjans. PRESCRIPCIÓ:

-Normes de classe i de l’escola. -Bases de concursos.

TEXTOS DISCONTINUS IMPRESOS: -Formalitzacions de matrícula. -Omplir dades de l’agenda:personals o sortides. -Sol.licitud IES. AVISOS I ANUNCIS: -Ús de l’agenda. -Circulars en general. QUADRES I GRÀFICS:

-Qualsevol gràfic de medi, matemàtiques o resta de les assignatures.

TAULES I MATRIUS:-Les taules emprades per elaborar els gràfics que s’hagin vist o fet.

183

-Les faltes mensuals.MAPES:-Mapes de les Illes, d’Espanya i d’Europa. (Físic, polítics i industrials)- Mapes meteorològics.

PROPÒSITS DEL TEXTLECTURA PER A L’ÚS PERSONAL O PRIVAT: Lectura lliure de llibres,

correspondència privada, lectura de notícies, navegar per Internet, Messenger….

LECTURA PER A L’ÚS PÚBLIC: Lectures de programes d’activitats que arriben a l’escola des de diferents entitats.

LECTURA PER A L’EDUCACIÓ: Lectures dels llibres de text, dels apunts…

4.2. CONTINGUTS

4.2.1. Comprensió oral i escrita: escoltar i llegir

- Lectura comprensiva de textos de l’actualitat escolar, social i cultural, relacionats amb les Illes Balears i l’Estat espanyol o diferents textos de l’àmbit laboral relacionats amb la seva modalitat de PQPI.

- Lectura de diversos textos (cartes, normes, avisos, notícies, informacions o explicacions) amb fluïdesa,

entonació i ritme adequats.

- Formulació d’hipòtesis sobre la intenció i el contingut d’un text.

- Identificació de l’organització de les idees en textos amb diferents intencions (comprensió general, funció del text, idea principal i idees secundàries, localització d’informacions concretes, ús de connectors textuals).

- Comprensió de textos de diferents tipus segons el canal utilitzat, reconeixent les diferències rellevants entre la comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, i tenint consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.

- Comprensió de textos, en suport de paper i digital, que utilitzen sistemes de comunicació verbal i no verbal: llenguatge publicitari, cartells, videoclips, etc.

- Comprensió de textos orals i escrits propis de situacions de relació social, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (correus electrònics, cartes de presentació i personals, presentacions orals, reclamacions, sol·licituds, etc.).

- Comprensió de textos, orals i escrits per aprendre i per informar-se, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (descripcions, resums, esquemes, notícies, reportatges i opuscles).

- Comprensió de textos, orals i escrits en relació amb l’àmbit laboral de les distintes institucions o empreses de les Illes Balears que facilitin la inserció laboral dels alumnes (cartes de presentació, qüestionaris, enquestes, currículum, correspondència, instruccions, cartes de presentació de productes o serveis, pressuposts, factures, rebuts, circulars, full d’incidències, processos, tècniques i característiques de les tasques pròpies d’un ofici, etc.).

- Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible, i davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació.

4.2.2. Expressió oral i composició escrita: parlar, conversar i escriure

- Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit laboral (demanar aclariments sobre una instrucció, entrevistes, intercanvi d’opinions, etc.).

184

- Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit social i cultural, especialment aquelles destinades a afavorir la convivència, valorant i respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, postures i gestos adequats).

- Reconeixement de la importància a partir d’objectius comunicatius per a l’elaboració de missatges orals i escrits, com informar, reclamar, sol·licitar, explicar o argumentar.

- Ús guiat dels procediments de planificació, elaboració i revisió de textos.

- Composició de textos diversos en suport paper o digital, reconeixent les diferències rellevants entre la comunicació oral i escrita, entre usos col·loquials i formals, i utilitzant el registre que requereixi la situació comunicativa (còmics, cartells, opuscles publicitaris, instruccions, normes, etc.).

- Composició de textos orals i escrits propis de situacions de relació social, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (avisos, correus electrònics, cartes de presentació i personals, presentacions orals, reclamacions, sol·licituds, etc.) a partir dels models existents.

- Composició de textos orals i escrits per aprendre i per informar-se, d’ús habitual en la vida quotidiana, i en l’àmbit laboral, social i cultural (descripcions, explicacions, resums, opuscles, esquemes, notícies i entrevistes, etc.) a partir dels models existents.

- Composició de textos orals i escrits que facilitin la inserció laboral (cartes de presentació personal, de productes o serveis, qüestionaris, enquestes, currículum, instruccions, pressuposts, factures, rebuts, circulars, fulls d’incidències, etc.) a partir dels models existents.

- Ús pautat de les tecnologies de la informació i la comunicació, de diccionaris, correctors ortogràfics i de les biblioteques per obtenir informació, ajudes i models per a la composició escrita.

- Utilització de la llengua catalana i la llengua castellana oral i escrita, per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i dels altres i per regular la pròpia conducta, utilitzant un llenguatge respectuós i no discriminatori.

- Interès per expressar-se oralment, en llengua catalana i la llengua castellana amb pronunciació i entonació adequades.

- Interès per la cura i la presentació, en llengua catalana i llengua castellana de textos escrits i adequació de les produccions pròpies a la normativa ortogràfica, apreciant el seu valor per a la comunicació i per a la inclusió social a les Illes Balears.

-Valoració de les diferents llengües de l’Estat espanyol com a font d’enriquiment personal i social.

4.2.3. Coneixement i reflexió sobre l’ús de la llengua

- Reconeixement d’estructures narratives, instructives, explicatives i argumentals per comprendre i produir textos.

- Reconeixement i ús coherent de noms, determinants, adjectius, formes verbals regulars i irregulars més usuals: concordança nominal i verbal.

- Utilització de mecanismes de transformació d’oracions: directes a indirectes, actives a passives i viceversa, per a la comprensió i composició de textos orals i escrits d’ús habitual.

- Coneixement de les modalitats de l’oració i de les formes del verb per expressar les intencions dels parlants.

- Ús d’enllaços entre oracions per expressar finalitat, causa, conseqüència, condició, adversitat, concessió, duració, en relació amb la composició de textos.

185

- Reconeixements de les relacions entre les paraules per la forma (famílies lèxiques, flexió, derivació, composició, sigles ) i pel seu significat (sinònims, antònims, camps semàntics), en relació amb la comprensió i composició de textos.

Utilització correcta de la terminologia bàsica pròpia de l’àmbit laboral.

Activitats

Lectura de textos d’actualitat escolar, social i cultural relacionats amb les Illes Balears.Lectura de cartes, normes, avisos, notícies, informacions o explicacions.Identificació de la idea principal i les idees secundàries d’un text.Elaboració i comprensió de textos de diferents tipus com són els correus electrònics, cartes de

presentació i personals, sol·licituds, etc.Elaboració i comprensió de descripcions, resums, esquemes, notícies, reportatges.Elaboració d’avisos, correus electrònics, cartes de presentació i sol·licituds.Utilització de les TIC, diccionaris, biblioteques... per aprendre i per recerca d’informació.Reconeixement de sinònims, antònims i camps semàntics.Comprensió de textos de diferents mitjans de comunicació adequats al seu nivell.Utilització de diferents mitjans de comunicació com a font de documentació.Reconeixement de les intencions comunicatives dels diferents usos lingüístics dels parlants en general i

dels mitjans de comunicació.Classificació de textos informatius, publicitaris i lúdics.Anàlisi crítica dels anuncis publicitaris i les seves estratègies.Producció de textos acompanyats d’elements verbals i no verbals, fent ús de diversos recursos

comunicatius: murals, auques, revistes, còmics...Lectura d’imatges i ordenació de seqüències.Transformació i anàlisi d’un missatge d’acord amb les diferents intencions comunicatives i els diferents

mitjans.Audició, lectura i resum de notícies aparegudes als mitjans de comunicació.Lectura i resum de tot tipus de texts.Redacció de tot tipus de texts. Text lliure.Elaboració de texts relacionats amb la modalitat de taller escollida.Expressió oral de sentiments, opinions, idees de forma coherent.Utilització de manera continuada del vocabulari d’ús habitual i del taller.Desenvolupament de la capacitat d’escolta.Utilització correcta de les normes bàsiques d’escriptura.

4.3.CRITERIS D’AVALUACIÓ

4.3.1.Comprensió oral i escrita: escoltar i llegir

- Cerca, localitza i selecciona informació concreta o idees rellevants en textos senzills (narratius, expositius, descriptius, instructius i argumentals).

- Realitza inferències directes en textos diversos, determinant el seus principals propòsits.

- Capta el sentit global en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicació i amb distints propòsits.

- Identifica informacions específiques en textos produïts en diferents situacions comunicatives.

- Reconeix les idees principals i les secundàries en textos orals o escrits

- Sap fer una descripció (Descriu oralment i per escrit objectes, persones, situacions, processos i llocs de forma estructurada).

186

- Reflexiona sobre les característiques principals d’un text escrit o oral, diferenciant allò més important d’allò accessori.

4.3.2. Expressió oral i composició escrita: parlar, conversar i escriure

- Exposa de forma clara i ordenada les pròpies idees, sentiments i opinions.

- Comprèn, segons el context en el qual es troba l’alumne, les possibilitats i limitacions per exposar les seves idees, sentiments i opinions.

- Escolta amb atenció i intenció de comprendre, demanant allò que no comprèn.

- Respecta les normes bàsiques de l’intercanvi comunicatiu (torn de paraula, to de veu, postures i gestos adequats).

- Diferencia les distintes llengües de l’Estat espanyol.

- Resumeix oralment i per escrit fets, informacions, punts de vista i arguments expressats en una conversa, sessió informativa, debat, text escrit (imprès o digital), pel·lícula, etc.

- Elabora esquemes.

- Demostra que sap diferenciar en un text allò principal d’allò secundari, identificant les intencions dels emissors i aportant la seva opinió personal.

- Aplicar les idees i els coneixements obtinguts mitjançant la lectura d’un text o l’audició d’una exposició oral (a classe, debat, conversa, etc.), a tasques concretes per a la comunicació oral i escrita.

4.3.3. Coneixement i reflexió sobre l’ús de la llengua

- Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per resoldre problemes de comprensió de textos escrits.

- Escriu adequadament textos (cartes, notes, factures, pressuposts, anuncis, currículum, correus electrònics) necessaris per comunicar-se amb altres persones i amb les empreses i institucions de referència a la seva vida personal i professional.

- Produeix textos fent ús de les passes pròpies del procés de producció d’un escrit (planificació, escriptura del text, revisió).

- Valora la lectura com a font d’informació i d’aprenentatge, gaudir-ne i recórrer a ella en situacions diverses.

- Usa amb autonomia progressiva i iniciativa personal diccionaris, manuals, opuscles, Internet i altres textos o recursos informatius o didàctics per afrontar les tasques, contrastar informació i prendre decisions.

- Utilitza correctament de forma oral i escrita la terminologia bàsica pròpia del seu àmbit laboral en situacions reals.

5. CURRÍCULUM DEL MÒDUL CIENTIFICOTECNOLÒGIC

5.1. OBJECTIUS

1. Comprendre i expressar missatges matemàtics incorporant el llenguatge oral i escrit, l’argumentació,

187

el raonament i les formes d’expressió matemàtica (numèrica, gràfica, geomètrica, estadística, probabilitat, etc.).

2. Aplicar diverses estratègies per resoldre problemes: identificar el problema plantejat, discutir el seu interès, realitzar observacions sistemàtiques, emetre hipòtesis, planificar i realitzar activitats per contrastar, perseverar en la recerca de solucions, analitzar els resultats valorant la idoneïtat de les estratègies utilitzades, extreure’n conclusions i comunicar-les.

3. Identificar els elements matemàtics presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d’informació, utilitzant tècniques de recollida d’informació i procediments de mesura per qualificar-los; realitzar els càlculs apropiats a cada situació i analitzar les dades obtingudes amb la finalitat d’analitzar críticament les funcions que realitzen per comprendre i valorar millor els missatges.

4. Utilitzar de forma adequada els distints recursos tecnològics (calculadores, programes informàtics, Internet, etc.) per seleccionar informació i emprar-la, valorant el seu contingut, i per realitzar treballs sobre temes d’interès matemàtic, científic i tecnològic.

5. Analitzar els objectes i sistemes tecnològics, les seves propietats, utilitzar la visualització i la modelització per comprendre el seu funcionament, conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma d’utilitzar-los i controlar-los i entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el disseny i la construcció.

6. Adoptar actituds pròpies del pensament científic com el pensament reflexiu, la necessitat de contrastar apreciacions intuïtives, la flexibilitat per modificar el punt de vista, i participació individual i en grup en la planificació i realització d’activitats, valorant les aportacions pròpies i dels altres amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

7. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos.

8. Comparar la salut individual i col·lectiva amb relació a la cura del propi cos.

9. Valorar la higiene i la salut i desenvolupar un estil saludable de vida.

5.2. CONTINGUTS

5.2.1. Continguts comuns

- Resolució de problemes de la vida quotidiana i propis de l’exercici d’un ofici que impliquen l’aplicació d’eines matemàtiques i la utilització d’estratègies i tècniques senzilles (identificació, planificació, elaboració de supòsits, desenvolupament, comprovació).

- Expressió verbal del procediment que s’ha seguit (descripció, expressió, representació, ús de vocabulari adequat) en la resolució de problemes.

- Interpretació de missatges que contenguin informacions sobre quantitats i mesures o sobre elements o relacions espacials.

- Comprensió de les relacions matemàtiques i obtenció de seguretat i consolidació de les pròpies capacitats per afrontar la resolució dels problemes que plantegen aquestes.

- Utilització de processos de raonament vàlids i sentir plaer per gaudir de la precisió. Utilització de la deducció i de la inducció.

- Constància en la recerca de les solucions dels problemes, fent ús de la flexibilitat per aconseguir la solució.

- Utilització d’eines tecnològiques per facilitar els càlculs de tipus numèrics, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.

5.2.2. Nombres i operacions

188

- Els nombres naturals. Grafia i valor de posició. Ordre i relació entre nombres.

- Operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). Ús de les propietats de les operacions per agilitar el càlcul. Categoria de les operacions. Aplicació a situacions reals.

- Ús i comprensió dels nombres fraccionaris per expressar quantitats en contextos significatius.

Reconeixement de fraccions equivalents.

- Nombres decimals fins a la centèsima en contextos significatius. Operacions amb nombres decimals.

- Ús i contrast de diferents models de correspondència entre fraccions, decimals i percentatge. El tant per cent. Estratègies de càlcul pràctic amb percentatges. Càlcul de l’IVA. Descomptes.

- Càlcul aproximat. Estratègies personals de càlcul. Contrast de resultats. Arrodoniment. El quadrat i el cub d’un nombre.

- Interpretació dels nombres negatius en contextos reals. Exemples de la seva utilització.

- Utilització de la calculadora i de les TIC.

5.2.3. La mesura

- Comprensió del Sistema Internacional de Mesura. Unitats d’ús freqüent de longitud, massa, capacitat, superfície, volum i temps. Equivalències entre unitats.

- Instruments de mesura en la vida quotidiana i laboral. Lectura i interpretació de mesuraments. Aproximacions.

- Sistema monetari. Valor i preu, organització dels ingressos i de les despeses.

5.2.4. Geometria

- La posició a l’espai. Rectes paral·leles i perpendiculars. Mesures d’angles.

- El context topogràfic: utilització d’escales en mapes, plànols i maquetes; càlcul de mesures reals. Sistemes de referència.

- Moviments en el plànol: reconeixement a la naturalesa, a l’art i a les construccions humanes. Identificació de la geometria que caracteritza l’artesania, l’arquitectura i la decoració a les Illes Balears.

- Formes planes i espacials. Polígons i cossos geomètrics. Classificacions. Ús d’instrumentsadequats per a la seva representació.

- Anàlisi de les característiques de les simetries, girs i translacions de les figures geomètriques.

- Descripció de les transformacions utilitzant distàncies, angles i direccions.

- Anàlisi de les relacions entre figures de dues i tres dimensions i de les propietats que les defineixen.

- Càlcul de distàncies, perímetres, superfícies i volums, en situacions senzilles i relacionades amb el treball.

- Aplicació de conceptes i models geomètrics en la resolució de problemes.

5.2.5. Tractament de la informació

189

- Elaboració i interpretació de gràfiques i taules. Representació de la informació.

- Exploració i identificació de la dependència entre variables en contextos significatius.

- Modelització, contrast i analogia de situacions mitjançant mètodes gràfics.

5.2.6. Estadística

Valoració de la necessitat, conveniència i representativitat d’una mostra. Utilització de tècniques d’enquesta, mostreig i recompte per a la recollida de dades en situacions reals.

Activitats

-Activitats del llibre quadern d’exercicis. Lectura, escriptura i ordenació de números naturals, decimals i fraccionaris.

Resolució de problemes. Ús de calculadora.

Realització d’exercicis de càlcul de tant per cent i regles de tres. Automatització i realització de totes les operacions matemàtiques bàsiques.

Realització de mesuraments.Expressió i anotació de mesures.Conversió de les mesures.

Ús d’instruments de mesura.Observació i localització de figures a l’espai.

Lectura, interpretació i representació de plànols. Càlcul de perímetres i àrees.

Enquestes sobre fets propers.Gràfics sobre les enquestes realitzades.Interpretació de gràfics.

Etc.

5.2.7. El món físic

5.2.7.1. El funcionament intern del cos humà:

- Anatomia i fisiologia. Aparells i sistemes - La nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor) - L’aparell reproductor - La relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós)

5.2.7.2. Elements bàsics de l’entorn en què es desenvolupa la vida: flora i fauna.

5.2.7.3 Matèria i energia. Coneixements bàsics per desenvolupar-se i treballar:

- Reconeixement i classificació d’alguns materials per les seves propietats: duresa, solubilitat, punts de canvi d’estat, conductivitat tèrmica.

- Propietats dels materials d’ús comú i el seu comportament amb la llum, el so, la calor, la humitat i l’electricitat.

5.2.8. Educació per a la salut

5.2.8.1. La salut:

- Concepte integral de salut: física i psicològica. Perspectiva individual i col·lectiva - Situacions de risc per a la salut - Alimentació saludable:

190

a) Alimentació suficient i equilibrada b) Trastorns en l’alimentació - La importància del son i del descans

5.2.8.2 Prevenció i rehabilitació de toxicomanies:

- Les drogues i els seus efectes nocius en la salut mental i física, i en la convivència - La dependència - Aspectes legals - Assertivitat i responsabilitat. Presa de decisions, capacitat de decisió - Recursos de prevenció i deshabituació

5.2.8.3.Educació sexual i reproductiva:

- Assertivitat, afectivitat, responsabilitat, sensibilitat i respecte en les relacions sexuals. - Malalties de transmissió sexual. Vies de contagi. Mesures de prevenció. - L’embaràs. Mesures de prevenció d’embarassos no desitjats. Presa de decisions - La salut psicològica. Factors que promouen l’equilibri psicològic. Problemes psicològics més freqüents i serveis de suport.

5.2.8.4 Educació vial:

- Normes bàsiques per a una conducció responsable - La seguretat del vianant - El permís de conduir. Tipus de permisos. Requisits i facilitats per a la seva obtenció - Influència de la publicitat i les pressions del grup en els hàbits de salut individual i col·lectiva. Recursos i serveis comunitaris de salut.

5.2.8.5. Educació no sexista

5.2.8.6. Educació participativa

5.2.8.7. Educació per a la convivencia

Activitats

Activitats dels apunts. Recerca d’informació sobre un tema concret.

Realització d’esquemes.Realització i exposició de treballs.Debats sobre temàtica diversa.

Realització de murals.Etc.

5.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

5.3.1. CONTINGUTS

- Resol problemes senzills.

- Persevera en la recerca de dades i solucions precises tant en la formulació com en la resolució del problema.

- Expressa de forma ordenada i clara les dades i les operacions realitzades en la resolució de problemes.

- Construeix coneixements matemàtics a partir de situacions com: experimentar, intuir, relacionar conceptes o realitzar abstraccions.

191

- Obté i interpreta informació amb contingut matemàtic.

- Realitza els càlculs numèrics, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques utilitzant les eines tecnològiques al seu abast.

5.3.2. Nombres i operacions

- Llegeix, escriu i ordena distints tipus de nombres (naturals, sencers, fraccions i decimals).

- Realitza operacions i càlculs numèrics mitjançant diferents procediments.

- Utilitza els nombres decimals, fraccionaris i percentatges senzills, establint equivalències entre ells. - Calcula l’IVA, realitza pressupostos, distribueix despeses i ingressos, efectua descomptes, amb

contextos de la vida ordinària i de l’exercici d’un ofici, utilitzant la calculadora i les TIC.

- Utilitza estratègies personals per realitzar càlcul aproximat i arrodoniment del resultat. - Interpreta el valor dels nombres negatius en les operacions de càlcul, en la vida familiar i en el context

laboral i de l’empresa.

5.3.3. La mesura

- Selecciona, entre les unitats i els instruments de mesura més usuals, les més adients per a cada ocasió.

- Fa estimacions de mesures de la vida quotidiana o laboral expressant-les amb precisió i utilitzant la terminologia correcta segons siguin de longitud, superfície, massa, capacitat, volum o temps.

- Realitza pressuposts i balanços econòmics senzills (ingressos i despeses) relatius a una petita empresa i a l’economia familiar.

- Diferencia entre el valor subjectiu i objectiu que tenen les coses per distints motius (personal, social i laboral), del preu que tenen en el mercat.

- Maneja conceptes de car i barat en funció de distints criteris (absoluts o relatius).

5.3.4. Geometria

- Respecta i valora el patrimoni artesà, arquitectònic i decoratiu de les Illes Balears.

- Realitza i interpreta una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol de cases i maquetes) prenent com a referència objectes familiars per afrontar situacions reals de la vida quotidiana i de l’àmbit laboral.

- Calcula i interpreta distàncies, superfícies, perímetres, volum, utilitzant plànols de la seva localitat i del seu àmbit més proper.

- Reconeix, utilitzant les nocions geomètriques elementals (simetria, paral·lelisme, perpendicularitat, perímetre i superfície) aplicades a les situacions de la vida quotidiana.

5.3.5. Tractament de la informació

- Llegeix i interpreta de la premsa diària, revistes, opuscles, Internet…, i de les representacions gràfiques senzilles de dades relatives a l’entorn immediat de l’alumne.

- Utilitza adequadament paraules, símbols, gràfics i instruments per representar i interpretar processos i resultats matemàtics.

192

5.3.6. Estadística

- Organitza la informació estadística en taules i gràfiques.

- Calcula els paràmetres estadístics més usuals corresponents a distribucions discretes i contínues.

- Valora qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.

5.3.7. El món físic

- Analitza situacions de la seva vida quotidiana des de la perspectiva del consum responsable. - Identifica i localitza els òrgans vitals del cos humà relacionant-los amb la seva funció corresponent, i

estableix relacions entre les esmentades funcions i els hàbits d’alimentació, higiene, descans i salut en general.

- Identifica les característiques dels animals i de les plantes més representatives del seu entorn, especialment els destinats a consum alimentari i els relacionats amb l’oci responsable i aplica els seus coneixements sobre reproducció, alimentació i desplaçament.

- Utilitza coneixements geogràfics bàsics (sobre el clima, relleu, activitats humanes, població…) de la seva localitat o de les Illes Balears per obtenir informació quan la necessita i estableix les semblances i diferències amb altres zones.

- Relaciona les fonts d’energia i els operadors que la converteixen o transmeten i és capaç de comunicar el comportament d’alguns cossos davant la llum, l’electricitat, el magnetisme, la calor o el so (relacionats amb la vida quotidiana i el desenvolupament d’un ofici).

- Identifica els principals usos que es fa dels recursos naturals i demostra de manera pràctica que comprèn la importància de la intervenció humana en la modificació o conservació del medi ambient.

- Analitza les conseqüències derivades de l’ús inadequat del medi físic i dels recursos naturals.

- Identifica en la seva vida quotidiana els comportaments i situacions que poden resultar perjudicials pel medi ambient i el desenvolupament sostingut.

- Adquireix hàbits de desenvolupament responsable en el medi físic.

5.3.8. Educació per a la salut

- Identifica situacions quotidianes de risc per a la seva salut relacionant-les amb l’alimentació (per excés o per defecte).

- Analitza els hàbits alimentaris i argumenta aquells canvis concrets que hauria d’emprendre per tenir una alimentació més saludable.

- Coneix i explica els efectes negatius per a la salut i la convivència del consum perjudicial (tabac, alcohol, drogues de distints tipus).

- Identifica les situacions personals i socials que motiven el consum de drogues i aquelles que contribueixen a evitar i controlar les esmentades situacions.

- Coneix les activitats dels distints serveis d’orientació i de salut de la seva localitat en matèria de prevenció i rehabilitació relacionades amb els trastorns alimentaris, el consum de drogues i les malalties de transmissió sexual.

- Respecta les normes del centre, de l’entitat local, empresarial o organització no governamental relativa a l’absència de consum de substàncies perjudicial per a la salut (tabac, alcohol i drogues).

193

- Identifica les situacions quotidianes de risc per a la salut, relacionades amb les relacions sexuals (formes de contreure i contagiar malalties de transmissió sexual), així com els hàbits i les mesures de prevenció.

- Coneix i explica les situacions de risc i de prevenció dels embarassos no desitjats. - Argumenta i maneja les principals normes d’educació vial que puguin garantir la seguretat com a

vianant i com a conductor, i la seguretat dels altres.

- Identifica els requisits per a l’obtenció del permís de conduir, els tipus de permís, el seu valor per a l’exercici d’un ofici, i les facilitats disponibles per a la seva obtenció.

6. CURRÍCULUM DEL MÒDUL CIÈNCIES SOCIALS

6.1. OBJECTIUS

1. Identificar, localitzar i analitzar els elements bàsics que caracteritzen els medis físics del món, de l’Estat espanyol i les Illes Balears i les interaccions que es donen entre aquests.

2. Comprendre el territori com a resultat de la intervenció de l’ésser humà, analitzant les relacions entre els factors físics i humans, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i ambiental i proposant mesures per reduir les perjudicials.

3. Conèixer i valorar els mecanismes que regeixen els comportaments demogràfics per entendre l’evolució i la distribució de la població i les seves conseqüències.

4. Analitzar les diferències entre les àrees urbanes i les rurals, establir les relacions que mantenen.

5. Cercar i seleccionar informació per comprendre l’espai geogràfic utilitzant diverses fonts: orals, escrites, cartogràfiques i aquelles que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. Realitzar treballs senzills amb la informació obtinguda i utilitzant el vocabulari adequat.

6. Comprendre la interacció que s’estableix entre els éssers vius i el medi.

7. Comprendre, conèixer i respectar la identitat cultural pròpia i aliena, aprenent a conviure amb respecte i tolerància.

8. Conèixer les principals institucions locals, de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

9. Conèixer aspectes bàsics de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Constitució Espanyola.

10. Conèixer la xarxa de serveis socials bàsics del seu municipi i de les Illes Balears, i saber recórrer-hi quan ho necessiti.

11. Comprendre el valor del compromís personal en la millora de la vida de la comunitat.

12. Conèixer i apreciar els valors democràtics, emprant-los per resoldre dilemes i conflictes de la vida quotidiana de manera dialogada.

6.2. CONTINGUTS

6.2.1. El medi físic i l’acció de l’home

- Estudi de com és la Terra i com es representa mitjançant l’anàlisi i la interpretació de diferents tipus de mapes. Representació i localització en mapes dels elements físics que conformen el medi, com continents, oceans, mars, rius i unitats de relleu de les Illes Balears, de l’Estat espanyol, d’Europa i

194

del món.

- Coneixement dels grans medis naturals de l’arxipèlag balear, de la península Ibèrica i del món.

- Estudi dels conceptes demogràfics bàsics com natalitat, mortalitat, esperança de vida, creixement de la població fent especial referència a les causes i conseqüències dels moviments migratoris.

- Comparació entre el poblament rural i l’urbà identificant-ne els paisatges i distingint els elements que els conformen atenent a la seva evolució al llarg del temps.

- Valoració de la importància actual de les ciutats i de la necessitat de planificar el seu creixement. Analitzar l’estructura urbana: casc antic, eixample, perifèria, barris de barraques, guetos, polígon industrial, etc. i també l’atracció que la ciutat exerceix sobre la seva àrea d’influència.

- Identificació dels diferents sectors econòmics: primari, secundari i terciari i comprensió de les activitats econòmiques de cada un, de la seva situació actual i dels principals problemes i necessitats

- Anàlisi de les intervencions de l’ésser humà sobre el medi físic, avaluant el perill que suposa determinats models de creixement econòmic.

- Coneixement de les fons d’energia alternatives i les accions beneficioses per al planeta.

- Valoració de les polítiques i accions encaminades a la protecció i al manteniment dels paisatges naturals i la seva biodiversitat.

6.2.2. Cultura i societat

- Característiques fonamentals del medi social i cultural de les Illes Balears i les possibilitats d’acció en aquest medi.

- Característiques i expressions de la cultura a la seva localitat, a les Illes Balears i a l’Estat espanyol.

- Dret a la pròpia cultura en el marc democràtic i convivència intercultural.

- Institucions de la localitat, de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

- Aspectes bàsics de l’Estatut de les Illes Balears i de la Constitució Espanyola.

- Recursos socials bàsics a la localitat i a les Illes Balears i les xarxes de suport de la comunitat.

- Els mitjans socials d’informació i comunicació (TV, Internet, ràdio i premsa).

- Educació del consumidor: consum responsable. La publicitat.

- Desenvolupament del criteri ètic a partir dels valors democràtics: participació activa, responsable i democràtica; satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos per mitjans adequats i amb respecte als altres; resolució de conflictes ètics en la vida quotidiana i laboral; negociació i resolució pacífica de conflictes; igualtat entre homes i dones.

Activitats

Activitats dels apunts. Recerca d’informació sobre un tema concret.

Realització d’esquemes.Realització i exposició de treballs.Debats sobre temàtica diversa.

Realització de murals.Etc.

195

6.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

6.3.1. El medi físic i l’acció de l’home

- Localitza en un mapa llocs, espais i elements bàsics que configuren el medi físic de les Illes Balears, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món (oceans, mars, continents, unitats de relleu i rius) i identifica els trets físics més destacats.

- Descriu els factors que condicionen el comportaments demogràfics, l’evolució i la situació actual de la població utilitzant el vocabulari adequat. Entén els moviments migratoris com un fenomen social.

- Compara i diferencia els espais urbans i els rurals, n’explica els elements, en descriu les funcions i les relacions que s’estableixen entre els espais urbans i els rurals. Valora els avantatges i inconvenients de cada un, fent referència a exemples concrets i propers.

- Descriu les principals activitats derivades dels diferents sectors econòmics: primari, secundari i terciari.

- Coneix, identifica i valora els aspectes geogràfics de l’entorn com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana. Distingeix els principals recursos naturals i la seva distribució al món. Comprèn les diferències entre els diferents paisatges producte de l’activitat econòmica de l’home. Percep i descriu els efectes ambientals de les activitats humanes, particularment a les Illes Balears i a l’Estat espanyol.

- Aplica els coneixements bàsics adquirits per identificar les tasques i les activitats humanes més respectuoses amb el medi ambient en els àmbits més quotidians de la vida amb l’objectiu de construir un futur més sostenible.

6.3.2. Cultura i societat

- Coneix les característiques de la comunitat de l’alumne: institucions públiques, principals localitats, sectors productius més importants i aquells altres que facilitin el seu desenvolupament personal.

- Identifica i valora críticament les principals característiques i expressions culturals (llengua, art, valors, etc.) de la localitat de l’alumnat, de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i d’altres països.

- Reconeix i argumenta el dret propi i aliè a expressar i conservar la pròpia cultura, en el marc del respecte a la convivència democràtica.

- Identifica els principals valors democràtics (justícia, equitat, llibertat, responsabilitat, solidaritat, no-violència, participació…), explicant per què constitueixen valors i identificant els contravalors pels seus efectes negatius per a la seva pròpia vida i la convivència.

- Identifica i localitza aquelles institucions, serveis socials bàsics (de salut, educació, ocupació i oci), i xarxes de suport de la seva localitat més propera o de les Illes Balears, a les quals pot recórrer per recollir informació, orientacions i ajuda per resoldre problemes personals i laborals.

- Coneix les oficines d’orientació i ocupació (SOIB), els centres i serveis educatius i d’oci de més interès.

- Utilitza críticament els principals mitjans d’informació i comunicació (TV, Internet, ràdio i premsa) en les activitats que realitza en el centre educatiu o en l’entitat local o empresarial, emprant-los com a font d’informació i comunicació i per a la recerca activa d’ocupació, incorporant i transferint progressivament aquests aprenentatges a la vida quotidiana.

- Realitza una anàlisi crítica dels valors i contravalors explícits i implícits en la publicitat, emprant com a criteris els valors democràtics (igualtat entre sexes, respecte al medi ambient, solidaritat, responsabilitat personal, veracitat, etc.)

196

DUL CARÀCTER7. PRINCIPIS METODOLÒGICS

La metodologia ocupa un paper important en el procés d’e/a i molt més amb el grup d’alumnes que componen aquests programes. Per tant, aquesta serà general i interdisciplinar entre tots els mòduls que la formen.

Ens basarem en els principis constructivistes, sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes, pel que serà necessari fer una avaluació inicial( oral/escrita) al començament de cada unitat didàctica.

Els continguts i la pròpia metodologia han d’estar al servei de les condicions generals de l’alumnat i de les seves expectatives.

La metodologia serà activa, implicarem l’alumnat en el seu aprenentatge fent-los de guia per tal que aprenguin a aprendre, sempre tenint en compte les individualitats, fomentant activitats de reforç o d’ampliació segons les necessitats de cada un dels alumnes.

Hem d’aconseguir que els aprenentatges siguin sempre significatius. Cada un dels continguts han d’estar connectats amb els seus interessos i amb l’opció de PQPI, (mòduls específics), que hagin escollit.

Els continguts seran abordats des d’una pràctica totalment participativa per part dels alumnes, ja sigui fent-los entrar en debats o cercant informació en el món que els envolta, o en els mitjans de comunicació, Internet, biblioteca…

Gràcies a la nova dotació de l’aula en recursos TIC ( pissarra digital) enguany aquests recursos seran utilitzats diàriament en els diferents mòduls.

Els continguts estan expressats de forma general i s’aprofundirà en ells en funció de les característiques dels alumnes.

8.TEMPORALITZACIÓ

Els Mòduls seran repartits de la següent manera:

MÒDUL HORES Comunicació 4Llengua anglesa 2Ciències Socials 2Cientificotecnològic 4Tutoria 1Formació Laboral i Prevenció de riscos a la

feina2

Mòduls Professionals específics 15

Durant el primer i segon trimestre el seu calendari és igual a la resta d’alumnes de l’institut; en canvi el darrer trimestre canvia considerablement, ja que a finals de maig van a fer la FCT i acaben les seves classes a l’institut (això sempre i quan hagin aprovat tots els mòduls).

Els continguts seran repartits equitativament en els tres trimestres.

9.ACTIVITATS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE

Les activitats d’ensenyança-aprenentage estan destinades a reforçar i millorar els aprenentatges adquirits en tots els mòduls amb la finalitat d’assolir els objectius utilitzant una metodologia motivadora i estimulant.

El tipus d’activitats que durem a terme seran:

197

D’avaluació.- Es realitzaran activitats,una vegada finalitzada la unitat, amb la finalitat de comprovar el que han aprés i poder reforçar els continguts on presentin una major dificultat. Es realitzaran, també, aquests tipus d’activitats a final de cada trimestre( sempre que el professor ho consideri oportú).

De reforç.- Una vegada realitzades les activitats d’avaluació, es reforçaran aquells continguts que presentin més dificultats.

De formació.- Es faran aquest tipus d’activitats al llarg del curs amb la finalitat de reforçar de manera pràctica els continguts desenvolupats a cada tema de cada un dels diferents mòduls.

Aquestes activitats es duran a terme tenint en compte el principi d’individualització, per la qual cosa es valoraran les capacitats de cada alumne/a i es realitzaran activitats de recuperació per aquells alumnes que no superin les corresponents avaluacions( en el mes de juny).

Aquestes activitats consistiran , o bé en una prova escrita de recuperació o en l’entrega d’un treball corresponent al mòdul suspès.

Recuperació de les avaluacions: procés d’avaluació contínua.

Entenem que cada alumne/a ha de recuperar tot allò on no ha arribat als objectius proposats, de manera que haurà de realitzar o rectificar aquells treballs que no ha fet en el seu moment o que no ha realitzat de manera satisfactòria, tornar a estudiar els continguts de l’avaluació si es constata que és allà on radica la seva dificultat. De manera que no pot haver un únic mecanisme de recuperació, ja que aquest s’ajustarà a la realitat dels alumnes a cada

avaluació. Acordarem amb els alumnes el moment més adequat per a la realització de les proves o treballs necessaris.

Recuperació extraordinària per alumnat absentista o d’incorporació tardana

A dins aquest grup d’alumnes, diferenciarem tres casos distints i tres procediments per recuperar els continguts treballats:

a) Alumnes amb faltes justificades per malaltia greu que impedeix la seva assistència a classe. Per aquests alumnes, si no han funcionat altres mecanismes institucionals d’ajuda domiciliària o hospitalària, s’elaboraran propostes d’activitats que podran fer a ca seva, si les característiques de la malaltia ho permeten, o després de la seva incorporació al centre.

Així mateix, se’ls hi propondrà proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la seva absència.

b) Alumnes que s’incorporen tard al programa

A aquests alumnes se’ls hi proposaran activitats sobre els continguts treballats abans de la seva incorporació.

c) Alumnes absentistes que rectifiquen la seva actitud i que han presentat de manera esporàdica o sistemàtica un gran número de faltes d’assistència no justificades. Se’ls hi propondran activitats i proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la seva absència.

10.AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Tenint en compte com a referent els diferents objectius establerts a les programacions fetes per l’equip educatiu del PQPI, l’avaluació serà contínua, personalitzada i integral.

198

En consonància en el que hem dit anteriorment, és convenient contemplar tres moments d’avaluació dels continguts:

Avaluació inicial.- Es realitzarà a l’inici del programa per fer un diagnòstic de la situació de partida dels alumnes i de l’ajustament de la programació segons les seves necessitats.

b) Avaluació formativa.- Es durà a terme durant tot el període de duració del curs.

c) Avaluació final.- Es realitzarà al final del programa i servirà per valorar si els alumnes han aconseguit els objectius proposats.

Les estratègies i instruments d’avaluació seran diversos en funció de les característiques del grup-classe i avaluarem el procés seguit per l’alumnat, la pràctica docent, els objectius, continguts i metodologia del programa, les activitats programades, els aspectes materials i el funcionament en general del programa.

En relació als procediments d’avaluació i qualificació de l’alumnat tendrem en compte:

- L’observació i anàlisi de tasques:

. Assistència a classe. . Participació en les activitats de l’aula . Treball, interès, ordre i neteja en el treball diari. . Quadern de l’alumne/a.

- Proves

. Exàmens.- Quan acabi la unitat o tema, es realitzarà una prova escrita o oral dels diferents mòduls.

- Treballs.-

Es faran treballs d’avaluació una vegada per trimestre.

A les assignatures de llengua catalana i castellana es triaran llibres de lectura i els alumnes hauran de fer un resum de cada capítol i una exposició oral a classe. La lectura, treball i exposició oral és obligatòria.

Per tant, els instruments d’avaluació del desenvolupament dels alumnes seran: l’observació, seguiment dels treballs a classe, seguiment dels quaderns, preguntes a classe i exercicis, exàmens, deures fets i entregats el dia acordat i el comportament dins classe.

Els criteris de qualificació als diferents Mòduls seran els següents: els coneixements suposaran un 60% de la qualificació, les destreses un 20% i els valors suposaran un 20%

11.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

S’ha de tenir en compte, a l’hora d’avaluar els/les nostres alumnes, l’atenció a la diversitat. S’ha d’avaluar principalment el progrés de l’alumnat dia a dia. S’observaran, doncs, adaptacions curriculars, tenint en compte que partim d’un currículum obert i flexible. Les adaptacions en els elements bàsics de l’alumnat suposa modificar els mètodes d’ensenyament, els continguts, etc. que es consideren adequats per a la majoria de l’alumnat. L’avaluació contínua és l’instrument potenciador del tractament diversificat. Aquí és on adquireix major sentit l’avaluació diagnòstica, la qual ens permetrà detectar i conèixer des del començament el punt de partida en què es troba cada alumne/a i, a partir d’aquí, s’avaluarà la participació i l’interès i el progrés continus.

199

12. MESURES DE REFORÇ I SUPORT

Els PQPI constitueixen en si mateixos una mesura d’atenció a la diversitat ja que, representen una via per aconseguir una titulació que d’una altra manera no aconseguirien i per una altra banda, els he capacita per desenvolupar una feina que els he satisfaci i que els he prepari per a la seva integració tant laboral, com social i personal.

Atenció a la diversitat

Amb l’objectiu d’establir una programació que s’ajusti a la realitat del nostre alumnat haurem de fer una valoració de les seves característiques segons els paràmetres següents:

Què valoram: situació econòmica i cultural de la família, rendiment de l’alumne/a en l’etapa anterior, personalitat, afeccions i interessos...

Com obtendrem la informació: qüestionari previ a l’alumnat, entrevista individual, anàlisi de l’expedient escolar de Primària i Secundària.

Les adaptacions curriculars suposaran canvis en el currículum amb la finalitat d’atendre les diferències individuals del nostre alumnat.

Dins les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de resposta en funció de les situacions de diferent naturalesa que trobarem:

- Adaptacions per a alumnes amb necessitats educatives especials (ANEE). Els casos en què hi hagi dificultats serioses perquè un/a alumne/a assoleixi els objectius corresponents al seu nivell implicaran també una consideració especial i hauran de conduir al disseny d’un currículum individual( possibilitat de fer en dos anys el curs de PQPI).

- Adaptacions sobre la programació didàctica general. No afecten els aspectes prescriptius del currículum. Tracten, senzillament, de facilitar el procés educatiu de cada alumne/a considerat individualment.

Les adaptacions que es preveuen es refereixen als aspectes següents: agrupaments, continguts, activitats, metodologia, materials utilitzats, procediments i instruments d’avaluació.

Tractament dels Alumnes amb NEE

L’alumnat amb necessitat educatives especials es beneficiarà d’un tractament individualitzat gràcies al suport que rebrà unes determinades hores per part d’un professor/a especialitzat( logopeda, PT).

- Modificacions en el temps d’assoliment dels objectius: Conscients que aquests alumnes necessiten més temps per assolir els diferents coneixements, adaptarem la temporalització dels continguts d’acord amb el seu ritme.

- Adequacions en els criteris d’avaluació en funció de les seves dificultats específiques: adaptació dels percentatges que atorgam als diferents tipus de continguts (procedimentals, conceptuals i actitudinals), etc.

13.TRACTAMENT DE LA LECTURA

La lectura comprensiva serà una pràctica habitual, continua i transversal en l’aprenentatge dels continguts de totes les àrees. Entenem que la comprensió és una condició per a l’aprenentatge significatiu , per tant, la comprensió dels textos és la primera passa per a què els nostres alumnes entenguin, relacionin, assimilin i recordin els conceptes específics de cada àrea i ho sàpiguen interrelacionar.

A l’aula utilitzarem: la lectura prèvia , la lectura lenta i la lectura de síntesi i assimilació personal.Farem proves de comprensió lectora al llarg del curs hi hauran de llegir un llibre de català i un de castellà

200

al segon i tercer trimestre.

14.ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS, RECURSOS HUMANS I MATERIALS

Els alumnes de l’especialitat de PQPI compten amb dos espais ben diferenciats.Tota la part pràctica es dur a terme als tallers específics ( el de cuina i el d’ electricitat) i la part dels mòduls formatius de caràcter general a les seves aules corresponents.

A l’IES Puig de Sa Font hi ha dos PQPI. Els tutors són els encarregats de fer els mòduls professionals específics i la resta de mòduls són impartits per diferents professors/es.

A la pàgina web del nostre centre està especificat el material que s’empra per treballar el currículum:

-Quadern d’exercicis- Apunts de la pissarra.-Fotocòpies facilitades pel mestre.-Altres llibres de consulta (enciclopèdies, diccionaris, llibres de temàtica concreta,…..)-Material d’Internet.- Pissarra digital

15.ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Les activitats extraescolars tenen com objectiu oferir a l’alumnat la possibilitat de mantenir activitats esportives i culturals que, al mateix temps contribueixen a la consecució dels objectius programats, afavoreixen l’adquisició d’hàbits positius en relació a l’oci i al temps lliure. Aquestes activitats estan programades en funció de les característiques de cada grup d’alumnes i, sempre que sigui possible, amb la seva participació.

Els objectius que ens proposam són els següents:

Cercar alternatives d’oci i temps lliure.

Coordinar-se amb les associacions del nostre municipi i participar en les seves activitats.Responsabilitzar-se en l’organització i realització de les activitats que es programin.

Per tant, organitzarem activitats culturals, recreatives, esportives... programades amb els alumnes en funció dels seus interessos. Es potenciarà també la coordinació amb altres projectes d’iniciació Professional que es duguin a terme a la nostra localitat.

Entre altres, es programen les següents visites:

- Centre d’Informació Juvenil de Son Servera

- Visita a fires i mercats

- Visita a empreses relacionades amb el sector laboral que ens ocupa - Visita a les institucions locals i autonòmiques - Excursió relacionada amb una activitat de medi ambient. - Sortides per conèixer l’entorn local

202

2.3.3.FORMACIÓ LABORAL I PREVENCIÓ DE RISCOS

Petra Miquel / J. Julen Adrián

INTRODUCCIÓ

El mòdul d’Orientació Laboral I Prevenció de Riscos de la Feina té per finalitat dotar els alumnes dels recursos i de l’orientació necessari per a la recerca d’un lloc de treball i per a l’autoocupació, com també per familiaritzar-lo respecte del marc legal de les condicions de treball, de les relacions laborals i la prevenció de riscs dins de l’àmbit professional a treballar. Tot això, mitjançant l’orientació sociolaboral personalitzada que pugui promoure i facilitar el desenvolupament personal, els aprenentatges, el coneixement del mercat laboral i la recerca activa de feina.

OBJECTIUS GENERALS.

Desenvolupar actituds, valors i hàbits sociolaborals que permetin exercir la futura activitat laboral com

a professionals conscients de les seves capacitats i possibilitats.

Conèixer el marc legal, els drets i els deures dels treballadors, així com formar-se per a la recerca d'un

lloc de feina.

Valorar la formació i l'orientació laboral que està rebent per al futur professional.

Conèixer l'entorn laboral i les opcions al seu abast amb la finalitat de formar-se per a la recerca d'un

lloc de feina.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

Per dur a terme el mòdul d’orientació laboral i prevenció de riscos a la feina pel PQPI de 1r nivell es treballaran les següents competències:

Competència en comunicació lingüística.

Comunicar-se i parlar són accions que suposen habilitats per establir vincles i relacions amb la resta i amb l’entorn, i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideració i respecte en la mesura en que es coneixen. Per tot això, la competència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de conviure i resoldre conflictes.

El llenguatge com eina de comprensió i representació de la realitat ha de ser instrument per la igualtat, la construcció de relacions iguals entre homes i dones, l’eliminació d’estereotips i expressions sexistes. La comunicació lingüística ha d’ésser motor de la resolució pacífica de conflictes dins la comunitat escolar.

Escoltar, exposar i dialogar implica ésser conscients dels principals tipus d’interacció verbal, ésser progressivament competent en l’expressió i comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses i adaptar la comunicació al context. Suposa també la utilització activa i afectiva de codis i habilitats lingüístiques. Per incentivar aquesta competència es proposaran durant el curs diferents activitats que van des de l’elaboració de conceptes fins la realització d’entrevistes simulades.

Competència matemàtica.

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar el nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espaciales de la realitat i per resoldre problemes relacionat amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

Forma part de la competència matemàtica l’habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions, la qual cosa augmenta la possibilitat real de seguir aprenent al llarg

203

de la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic com fora del mateix, y afavoreix la participació efectiva en la vida social.

Aquesta competència es desenvolupa en una gran quantitat d’unitats de treball, que van des del càlcul d’una nòmina fins la interpretació d’estadístiques.

El tractament de la informació i competència digital.

Consisteix en disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació. Incorpora diferents habilitats que van des de l’accés a la información fins la seva transmissió en distints suports vegada tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per la realització de fitxes tècniques i dossiers per l’aplicació de tractaments posteriors.

Transformar la informació en coneixement exigeix destreses de raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de distint nivell de complexitat; en definitiva, comprendre’l i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, així mateix, comunicar la informació utilitzant recursos expressius que incorporen, no tant sol diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta competència es desenvolupa mitjançant la utilització de programes informàtics per la recerca de dades, gestions, banc de dades, etc.

Competència social i ciutadana.

En la mesura en què algunes unitats es desenvolupen en forma de treball en equip, es promourà actituds de respecte, tolerància, cooperació, flexibilitat i es contribuirà a l’adquisicó d’habilitats socials que ampliïn aquesta competència.

D’altra banda, la metodologia utilitzada proporciona experiències han de conjugar la diversitat de respostes davant un mateix estímul i l’acceptació i respecte per les diferències.

En conseqüència, entre les habilitats d’aquesta competència destaquen conèixer-se i valorar-ne, saber comunicar-se en distints contexts, expressar les pròpies idees i escoltar les alienes, ésser capaç de posar-se en el lloc d’altra persona i comprendre el seu punt de vista encara que sigui diferent del propi, i prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària, valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup. A més a més implica la valoració de les diferències al mateix temps que el reconeixement de la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones. Igualment la pràctica del diàleg i de la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre conflictes, tant en l’àmbit personal como en el social. Es treballarà a través d’activitats como programa de cinema en valors, resolució de conflictes, sessió de consum...

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Aquesta competència suposa el desenvolupament i aplicació del pensament científic i tècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal en un món en què els avanços que es van produint en els àmbits elèctrics i culinaris tenen una gran influència en el camp de l’electricitat i la cuina. Per tot això, durant l’exposició dels continguts es faran especial referència en la participació dels alumnes per a que a partir de conceptes relacionats amb els riscs laborals, pensen en l’idea general sobre la aplicació o aplicació que s’hi deriven.

Competència per aprendre a aprendre

Aquesta competència té dos dimensions fonamentals. Per una banda, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques i artístiques), del procés i les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així como d’allò que es pot fer per un mateix i d’allò que es pot fer amb l’ajuda d’altres persones o recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de competència personal, que redunda en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.

Significa ésser conscient d’allò que se sap i d’allò que és necessari aprendre, de com s’aprèn i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los per satisfer objectius personals. Requereix conèixer les pròpies potencialitats i carències, trient motivació i voluntat per superar les segones des d’una expectativa d’èxit, augmentant progressivament la seguretat per enfrontar nous reptes d’aprenentatge.

D’altra banda, aquesta competència requereix plantejar-se metes assolibles a curt, mitjà i llarg termini i complir-les. Cal també la perseverància en l’aprenentatge des de la seva valoració com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix. Comporta ésser capaç d’autoavaluar-se i autorregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar el esforç, acceptar els errors i aprendre de i amb la resta.

204

En síntesi aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitat i els coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal.

Aquesta competència es desenvoluparà fonamentalment en feines de treball cooperatiu, principalment quan els alumnes hagin d’encarregar determinades pràctiques per realitzar el suport formatiu a seus companys.

Autonomia i iniciativa personal.

Fa referència a la capacitat de triar amb criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals (elecció d’un mòdul adequat a les capacitats i característiques pròpies), responsabilitzant-se tant en l’àmbit personal, com social i laboral.

En síntesi, l’autonomia i l’iniciativa personal suposen ésser capaços d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar treballs propis dels mòduls formatius d’Electricitat i Cuina, com poden ésser establiment del procés de feina més adequat, planificació de la feina, elecció de les eines i equips necessaris, nivell de qualitat en la qualitat d’intervenció o mitjans de prevenció de riscs laborals a tenir en compte.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES RELACIONADES AMB ELS OBJECTIUS

Competències bàsiques

Desenvolupar actituds, valors i hàbits sociolaborals que permetin exercir la futura activitat laboral com a professionals conscients de les seves capacitats i possibilitats.

Conèixer el marc legal, els drets i els deures dels treballadors, així com formar-se per a la recerca d'un lloc de feina.

Valorar la formació i l'orientació laboral que està rebent per al futur professional.

Conèixer l'entorn laboral i les opcions al seu abast amb la finalitat de formar-se per a la recerca d'un lloc de feina.

Competència en comunicació lingüística

X X X

Competència matemàtica

X

Tractament de la informació i competència digital

X X

Competència social i ciutadana

X X X

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència per aprendre a aprendre

X X X X

Autonomia i iniciativa personal

X X

CONTINGUTS.

BLOC. I: HABILITATS SOCIOLABORALS: ACTITUDS I HÀBITS DE FEINA

205

U.D.1: La importància i valor de la feina. Relacions amb l’entorn laboral.U.D2: L’adquisició de competències de l’ofici. Relacions amb altres oficis del sector productiu.U.D.3: L’assoliment i conservació de la feina. Puntualitat, responsabilitat, ordre i neteja, respecte els companys i les companyes, i als seus caps, materials i instal.lacions, iniciativa, creativitat i gust per la feina ben feta, treball en equip, superació de les limitacions i característiques personals, acceptació de normes i d'ordres, resistència a la fatiga, constància i atencióU.D.4: Consciència de la problemàtica laboral actual i del valors de trobar un lloc de feina que permeti una vida autònoma i independent.

OBJECTIUS ESPECIFICSDesenvolupar actituds, valors i hàbits sociolaborals que permetin exercir la futura activitat laboral com a

professionals

Familiaritzar-se amb el marc legal, els drets i deures dels treballadors, així com formar-se per a la recerca

d’un lloc de feina.

Conèixer nous materials, eines i equips de feina relacionats amb l’ofici i les seves sortides laborals.

CONTINGUTS.La importància i valor de la feina. Relacions en l’entorn laboral.

L’adquisició de competències de l’ofici. Relacions amb altres oficis del sector productiu.

L’assoliment i conservació de la feina: puntualitat, responsabilitat, ordre i neteja, respecte als altres

companys i companyes, i als seus superiors, materials i instal·lacions, iniciativa, creativitat i gust per la feina

ben feta, treball en equip, superació de les limitacions i característiques personals, acceptació de normes i

d’ordres, resistència a la fatiga, constància i atenció.

Consciència de la problemàtica laboral actual i del valor de trobar un lloc de feina que permeti una vida

autònoma i independent.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.Valorar la importància d’una bona formació cultural i laboral per a l’obtenció d’un lloc de feina.

Participar activament a les classes amb interès i motivació pels temes.

Aportar el material que se sol·licita.

Respectar els horaris, les normes i les pautes de treball establertes.

Demostrar constància, responsabilitat i iniciativa en el treball de manera individual i en grup.

Aplicar coneixements adquirits en diferents situacions.

Mostrar actitud crítica amb els comportaments negatius propis i dels seus companys.

Superar dificultats i enfrontar-se amb entusiasme a nous reptes.

Adaptar-se als temps de descans respectant la continuïtat i perseverança a la feina.

BLOC 2: CONEIXEMENT DE LA DINÀMICA DEL MERCAT LABORAL.(relacionada amb la família professional del programa)

U.D.1: El mercat de treball. Oferta i demanda. U.D.2: El procés de recerca de feina a empreses del sector.U.D.3: Les fonts d'informació i ocupacióU.D.4: El currículum. Cartes de presentació, sol·licituds...U.D 5: Inscripció a les oficines d'ocupacióU.D.6: El procés de selecció de personal. L'entrevista.U.D. 7: El contracte de treball. Tipus, modalitats, modificació, suspensió i extinció de la relació laboral.U.8. Concepte de salari. La nòmina

OBJECTIUS ESPECÍFICS.

206

Prendre consciència de la importància de trobar un lloc de feina i mantenir-lo de manera responsable i

competent.

Valorar la formació i l’orientació laboral que està rebent per al futur professional.

afrontar els dubtes, les tensions i els nous reptes que puguin sorgir en el treball, amb esperit de superació i

ganes de millorar.

conèixer l’entorn laboral i les opcions al seu abast ( centre ocupacional, centre especial d’ocupació, treball

amb suport) amb la finalitat de formar-se per a la recerca d’un lloc de feina.

Conèixer els seus drets i deures com a treballador.

CONTINGUTS Concepte de mercat de treball. Oferta i demanda.

El procés de recerca de feina a empreses del sector.

Fonts d’informació i ocupació.

Currículum. Cartes de presentació, sol·licitud,…

Inscripció a les oficines d’ocupació

El procés de selecció de personal. L’Entrevista.

El contracte de treball. Tipus, modalitats, modificació, suspensió i extinció de la relació laboral.

Concepte de salari. La nòmina.

Concepte de sindicat.

Conflictes col·lectius. La vaga i el tancament patronal.

El conveni col·lectiu. Participació dels treballadors a l’empresa.

Programes de foment de l’ocupació.

Les agències de col·locació.

les empreses de treball temporal.

La Seguretat social. Prestacions.

Els compromisos amb hisenda.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.Interpretar els drets i deures derivats de la relació laboral.

reconèixer les diferents modalitats de contractació laboral que permet la legislació vigent.

Identificar les situacions que poden donar lloc a la modificació, la suspensió i l’extinció del contracte.

Seleccionar informació relativa a llocs de feina d’acord a les seves possibilitats i als seus interessos.

Elaborar i emplenar documentació necessària per accedir a un lloc de feina.

Valorar la importància de les bones relacions laborals entre empresa i treballadors.

Interpretar a grans trets els diferents conceptes d’una nòmina.

Prendre consciència de la importància de mantenir actituds solidàries entre els treballadors per assolir entre

tots unes millors condicions de feina.

BLOC 3: SEGURETAT EN EL TREBALL

U.D.1: Conceptes U.D.2: Riscos generals i la seva prevencióU.D.3: Riscos específics i la seva prevenció en el sector corresponent a l’activitat de l’empresa.U.D.4: Primers auxilis

207

OBJECTIUS ESPECÍFICS.Desenvolupar hàbits d’ordre, de puntualitat, de seguretat i d’higiene en el treball, de respecte pels companys

i companyes, de responsabilitat i de treball en equip.

Desenvolupar actituds de respecte envers el medi ambient a l’activitat laboral diària, fomentant

comportament de reciclatge de residus i aprofitament dels materials.

CONTINGUTS Normes de seguretat i higiene en el treball. Senyalitzacions.

Factors de risc: físics, químics, biològics i organitzatius.

Danys derivats del treball. Malaltia laboral i accident de treball.

Prevenció de riscos laborals. Els equips de protecció.

Obligacions dels treballadors.

Obligacions de l’empresari.

Salut laboral, medi ambient i qualitat de vida.

Primers auxilis. Nocions generals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.Identificar els factors de risc existents en un lloc de treball.

Respectar les normes de seguretat i d’higiene en el treball. Identificar i evitar àrees perilloses.

Descriure els danys que generen les males condicions laborals i medioambientals a la salut.

Identificar les mesures de protecció i de prevenció en funció de les situacions de risc en diferents treballs.

Relacionar i aplicar les mesures a seguir en cas d’accidents ( primers auxilis) en situacions simulades.

ACTIVITATS GENERALS PER TOTS ELS BLOCS:

Elaborar la definició d’Orientació Laboral.

Elaborar un fitxer sobre entitats local i sobre l’oferta formativa i l’oferta d’orientació laboral local.

Anàlisi comparatiu dels trets característics i diferenciadors dels contractes de treball.

Elaboració del propi perfil professional.

Disseny d’itineraris formatius i de transició cap el mercat laboral que contemplin diferents possibilitats.

Redacció de documents: la Sol·licitud, Cartes de Presentació, el curriculum vitae, la instància.

El procés de selecció mitjançant la simulació o escenificació d’entrevistes....

METODOLOGIA.

Per treballar els continguts dels diferents blocs de continguts es partirà de fets concrets,

d’observacions i vivències personals, sobre realitats properes, facilitant la motivació i l’interès pels continguts

i activitats proposades.

La metodologia d’aprenentatge i organització de les activitats tindrà un caràcter actiu, participatiu i

imminentment pràctic.

El treball cooperatiu serà la dinàmica que doni la pauta de la nostra matèria per afavorir l’organització

interna del petit grup i del gran grup; juntament amb l’alternança de diferents agrupament per tenir més

208

present l’atenció a la diversitat.

És important que els alumnes es responsabilitzin del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest ha de

ser actiu, contextualitzador i motivador. Quan es comenci a treballar els temes es farà un petita valoració

inicial per tal de saber el seu punt de partida.

La professora introduirà els temes a treballar, farà el seguiment i control dels aprenentatges i actuarà

com a mediadora dels aprenentatges dels seus alumnes.

L’atenció a la diversitat dins el grup, es realitzarà mitjançant el seguiment individualitzat del procés

d’aprenentatge de cada alumne/a. Es tindrà cura de que les activitats siguin flexibles i permetin diversos

nivells d’execució per poder adaptar –se a les diferents necessitats específiques de suport educatiu i afavorir

la cooperació i no discriminació entre els alumnes mitjançant la realització d’activitats en petit grup.

Recursos materials:

Guies d’estudis i professions.

Informació de premsa, diaris i revistes locals,...

Diaris i butlletins oficials amb oferta pública de feina.

Altres tipus de guies.

Qüestionaris per a l’autoconeixement.

Tríptics informatius.

Cerca d’anuncis d’oferta formativa i laboral.

Mitjans de comunicació.

Llibre de texte: Formació i Orientació Laboral. Ed. Editex.

Apunts de la professora, fotocòpies, esquemes,...que es lliurarà als alumnes.

TEMPORALITZACIÓ.

Primer trimestre. BLOC I: HABILITATS SOCIOLABORALS: ACTITUDS I HÀBITS DE FEINA

Segon trimestre.BLOC 2: CONEIXEMENT DE LA DINÀMICA DEL MERCAT LABORAL.

Tercer trimestre.BLOC 3: SEGURETAT EN EL TREBALL

*Cada un dels diferents blocs es treballaran amb més o menys profunditat segons les necessitats i demandes del grup i de la seva importància per tal de conèixer i facilitar l’orientació laboral.

AVALUACIÓ

L’avaluació que es durà a terme al llarg de tot el curs serà continua i formativa per què es realitzarà

durant tot el procés d’ ensenyament- aprenentatge amb la finalitat de poder detectar dificultats al mateix

temps en que es puguin produir-se, esbrinar les seves causes i adaptar l’ensenyament de manera

conseqüent.

Dins el concepte d’avaluació formativa es contemplarà el moment d’avaluació inicial i el de la final.

S’avaluarà el treball a l’aula, la participació a nivell individual i grupal, l’assistència a classe, la

motivació, l’actitud envers el mòdul. Així com també les proves i control per veure el coneixement que van

adquirint els alumnes respecte els continguts que es treballaran en aquest mòdul,... i saber reconèixer

209

itineraris formatius, saber escriure el teu propi currículum vitae i la carta de presentació a l’hora de cercar

feina....

D’aquesta manera els criteris d’avaluació establerts són:

CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS PER A TOTS ELS BLOCS

Reconèixer, mitjançant el disseny d’itineraris referits a l’orientació laboral i a les possibilitats futures

d’inserció al món laboral.

Identificar l’estructura del sistema educatiu actual i els itineraris professionals que poden optar.

Analitzar mitjans disponibles de l’entorn per arribar a una presa de decisions responsable sobre les

seves possibilitats futures d’inserció laboral i inserció en el món formatiu.

descriure les principals entitats formatives, informatives i culturals del voltant.

Reconèixer tècniques de recerca de feina per accedir en el món laboral: identificar l’estructura del

curriculum vitae, detectar els requisits bàsics per enfrontar-se a una entrevista de feina amb garanties d’èxit.

Planificar i documentar dos supòsits d’itineraris acadèmics –professionals.

Altres criteris d’avaluació que es tindran present:

L’actitud de l’alumne en relació a: l’assistència a classe i la puntualitat, així com l’interès i participació a

les activitats lectives.

El treball individual, per grups i a l’aula.

Proves objectives i treballs trimestrals.

Finalment, LA NOTA DE CADA AVALUACIÓ es comptabilitzarà de la següent manera:

El 40% de la mitja dels diferents exàmens.

El 60% de la participació a nivell individual i grupal, l’assistència a classe, la motivació, l’actitud envers

el mòdul, els treballs realitzats, el comportament, l’actitud, l’assistència a classe, . ( 40% del treball i exercicis

que s’han de lliurar i un 20% de l’actitud, el comportament, la participació i l’esforç,....).

EL TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS, DE LA LECTURA I DE LES TICS.

Pel que fa el tractament dels temes transversals és tindrà present el següent:Educació per a la pau.

Educació Ambiental.

Educació del Consumidor.

Educació per a la Igualtat.

Educació Vial.

Educació per a la salut.

Hem de parlar que aquests temes estan relacionats i lligats a un sistema de valors en que podem

destacar els següents: La vida i la llibertat, la responsabilitat, el respecte i la tolerància i la justícia.

Aquests temes transversals estaran lligar a les temàtiques treballades en cada bloc de continguts.

Pel que fa al tractament de la lectura, aquesta s’establirà mitjançant la comprensió lectora, l’expressió

oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat de dialogar i expressar-se en públic a través del comentari

210

de texts relacionats amb el món laboral, diaris i altres fonts d’informació per a la recerca de feina i el procés

de selecció amb la presentació i elaboració de la carta de presentació, el curriculum vitae,...

Pel que fa a l’ús de les TICs hem de dir que es farà un seguiment a través de diferents mitjans de

comunicació ( diari, Internet,....) per a la recerca de documentació relacionada amb el món laboral, així com

també la utilització de les noves tecnologies per a la utilització de la xarxa d’Internet per cercar informació

complementària sobre el mòdul amb la trobada de pàgines webs per a la recerca d’anuncis de feina, portals i

empreses per a la inserció laboral,.... i entrega de treballs,...

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES.

Es podran fer:

Visites a empreses relacionades amb el sector i que exerceixen algunes de les funcions dels mòdul

que duen a terme cada PQPI. Es treballarà abans de la visita i després s’elaborarà un memòria del que han

vist i conegut.

Xerrades d’experts relacionades amb les unitats didàctiques que es treballaran al llarg del curs.

Visites a centres i associacions que duen a terme accions relacionades amb els blocs de continguts i

les unitats treballades.

S’ha de tenir en compte que es treballarà abans de la visita, sortida o de l’activitat a realitzar i després

d’aquesta, s’elaborarà un memòria del que han vist i conegut.

Les sortides encara estan pendent de concretar però es preveu que en el primer trimestre es pretén

concretar una activitat per els dos grups: visitar el Centre d’Informació Jove de Son Servera.

Activitat Entitat Data LLoc

Servei d’Informació

Juvenil

Ajuntament Son Servera

Pendent Son Servera

211

2.4.PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ INICIAL (SEGON NIVELL)

2.4.1.MÒDULS VOLUNTARIS: ASL ( CATALÀ I CASTELLÀ)

Josep Peiró

1. Organització del programa

El programa conté els mòduls voluntaris (mòdul d'àmbit de comunicació, mòdul d'àmbit social i mòdul d'àmbit cientificotecnològic) l’àmbit de comunicació és impartit pel professor del Departament d'Orientació.

La distribució és la següent:

ÀMBIT PROFESSOR/A HORES DEPARTAMENT

Mòduls voluntarisÀmbit de comunicació Josep Antoni Peiró 6 Orientació

Àmbit Tutoria Josep Antoni Peiró 1 Orientació

1.1 Àmbit de comunicació

Els currículums dels mòduls voluntaris, en l’àmbit de la comunicació, ens plantegen un doble repte: d’una banda, donar una informació suficient sobre el fet comunicatiu en els diferents graus de les llengües tractades (català i castellà); i de l’altra, fer-ho de manera prou compactada per a què es puguin encabir en la temporització prevista.

Els alumnes que arriben als mòduls voluntaris encaminats a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria han passat, en menor o major grau, per un procés d’escolarització previ. En molts de casos, les informacions que reben representen no una novetat absoluta sinó un recordatori de coneixements més o menys adquirits. La forma d’expressar-se, tant oralment com per escrit d’una persona, aporta una gran quantitat d’informació al seu interlocutor. La nostra competència lingüística, tant oral com escrita, ens identifica el nostre nivell sociocultural, el domini que hem arribat a assolir de la llengua, la sensibilitat que hem desenvolupat en el tracte social, entre altres coses; i, en certa manera marca les nostres possibilitats de desenvolupament acadèmic, social i professional.

La llengua catalana ha de ser vehicular en tots els àmbits d’ensenyament, d’acord amb la Llei de Normalització Lingüística. En el cas de l’alumnat que no té prou domini oral i escrit de la nostra llengua, n’ha de ser un objectiu prioritari. No podrem bastir una societat coherent, democràtica i organitzada si excloem una part de la gent que viu aquí del nostre projecte de recuperació cultural.

La forma en què s’han organitzat els continguts és integrant-los en unitats d’aprenentatge que treballen els diferents blocs (tipologies textuals, gramàtica, literatura, lèxic i sociolingüística). Partirem de textos orals i escrits per a concretar-ne la finalitat, l’estructura i els trets lingüístics que serviran de model per a elaborar textos propis. Reflexionarem sobre els errors i els encerts, ja que la revisió i la correcció serviran per a millorar l’expressió de l’alumnat. I, fins i tot, la nostra perquè són el puntal necessari per a un aprenentatge autònom i significatiu.

És important ser flexible a l’hora de preparar les classes. El professorat ha de ser capaç de modificar la

212

seva pròpia programació depenent dels interessos de l’alumnat amb què es trobi. També serà lògic no repetir els mateixos continguts en les diferents llengües, donada l’extensió del currículum. El professorat distribuirà aquests continguts com trobi necessari i n’evitarà la reiteració. Seria interessant donar prioritat al fet que l’alumnat aprengui bé. Per tant, no ens preocuparà tant acabar tota la programació sinó que ens interessarà que els continguts que es vegin quedin ben assolits.

2. Objectius generals del programa

El segon curs del Programa de Qualificació Professional Inicial destinat a l’alumnat que no hagi obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria suposa la possibilitat d’obtenir el títol esmentat, mitjançant la superació d’uns mòduls de caràcter voluntari una vegada superats els mòduls obligatoris. Aquest alumnat presenta diversitat d’origen, d’entorns familiars i socials, de capacitats i de nivells formatius, així com diferents expectatives laborals i formatives. Els programes de qualificació professional inicial han d’atendre aquesta diversitat amb plantejaments flexibles, que permetin adaptar-se i respondre a les necessitats i als interessos de cada grup i de cada jove, amb una oferta diversa pel que fa a l’organització i al desenvolupament del currículum. Els programes han de constituir un recurs orientador i formatiu que a partir de nous marcs d’aprenentatge i atenent les característiques i el projecte personal de cada jove, li proporcioni els elements necessaris per iniciar el seu itinerari de transició al món laboral i a la formació permanent.

Els mòduls de caràcter voluntari són els mòduls conduents a l’obtenció del títol d’educació secundària obligatòria en els termes que s’estableix a la legislació vigent. Tenen caràcter voluntari per als alumnes majors de 16 anys que s’incorporin al programa i obligatori per als alumnes que s’incorporin abans dels 16 anys.

El currículum dels mòduls voluntaris -mòdul d’àmbit de comunicació, mòdul d’àmbit social i mòdul d’àmbit cientificotecnològic-, és el corresponent al nivell 2 d’educació secundària per a persones adultes a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria segona de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 8 de setembre de 2008 per la qual es regula l’organització i el funcionament dels ensenyaments per a les persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria, a les Illes Balears.

2. Objectius de l'àmbit de comunicació

L’àmbit de comunicació tendrà com a finalitat el desenvolupament de les següents capacitats:

• Comprendre discursos orals i escrits, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

• Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

• Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

• Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, sintàctic, lexicosemàntic i textual, a fi de desenvolupar la capacitat de regular les produccions lingüístiques pròpies.

• Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges; per cercar, seleccionar i processar informació; per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat i per a la fixació i el desenvolupament del pensament.

• Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació i per ajudar en la conversió de les informacions en coneixement capaç de ser utilitzat en contextos i situacions diferents.

• Donar la informació suficient a l'alumnat, especialment als nouvinguts, sobre la situació sociolingüística de les Illes Balears per tal de possibilitar-los el coneixement i l’ús social de la llengua catalana com a eina d'integració social. Demostrar que la llengua forma part d’una cultura, d’un medi natural i d’una determinada manera d’entendre la vida i les relacions

213

entre les persones; treballar el concepte de llengua lligat al medi que la genera i a la idiosincràsia de les persones que la utilitzen.

3. Criteris d'avaluació

Estan especificat en la programació de cadascun dels mòduls.

4. Programacions dels àmbits

4.1 Àmbit de comunicació. Llengua i literatura catalana

4.1.1 Objectius

L’ensenyament de llengua i literatura catalana té com a objectiu desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:

• Comprendre discursos orals i escrits, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

• Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

• Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments, per desenvolupar el sentit crític i per controlar la pròpia conducta.

• Interpretar i emprar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, consolidant hàbits lectors mitjançant textos adequats.

• Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, sintàctic, lexicosemàntic i textual, a fi de desenvolupar la capacitat de regular les produccions lingüístiques pròpies.

• Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat de desenvolupar actituds crítiques amb relació als missatges que contenen.

• Utilitzar la llengua catalana per a l’adquisició de nous aprenentatges; per cercar, seleccionar i processar informació; per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat i per a la fixació i el desenvolupament del pensament.

• Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

• Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

• Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.

• Adonar-se que les produccions literàries constitueixen interpretacions del món i de l’individu diverses; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles. També proporcionen entreteniment i plaer.

• Conèixer i valorar com a patrimoni de tots la riquesa lingüística, respectar la diversitat cultural i relacionar l'evolució de la llengua catalana amb la societat i el seu marc històric.

214

• Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l'aprenentatge i la capacitat d'ús de la llengua catalana. Valorar les aportacions de cada variant dialectal, apreciar-les, reconèixer-les i utilitzar-les com a mostra de respecte a la comunitat que la parla. Valorar la riquesa de les variants com a part de la diversitat i com a producte de la interacció d’un col·lectiu humà amb un medi determinat i d’acord a unes coordenades geogràfiques i històriques.

4.1.2 Continguts

COMPRENSIÓ I PRODUCCIÓ DE

TEXTOS

GRAMÀTICA, ORTOGRAFIA I LÈXIC

HISTÒRIA, LITERATURA I SOCIOLINGÜÍSTICA

Unitat 1 Textos expositius orals i escrits

L’oració i els seus constituentsVocalisme a/e o/uDerivació

Llengües majoritàries i minoritàriesLes llengües d’Europa

Unitat 2 Textos descriptius El SN: estructura, funció de subjecte, el CN.El nom i l’adjectiu.Diftongs i hiats; accentuació i dièresi.Composició

Domini lingüístic del català. Varietats geogràfiques del català: el balear.

Unitat 3 Textos narratius El SV: verbs copulatius i predicatius.Els determinants. Apòstrof i contracions. Polisèmia.

Situació comunicativa. Registres formals i informals.La llengua estàndard.

Unitat 4 Textos instructius El CD i el CI: substitució pronominal.Els determinants numerals, possessius i indefinits.Essa sorda i essa sonora.

Contacte de llengües. Bilingüisme/diglòssia. Normalització.

Sinonímia i antonímia.Unitat 5 Textos formals:

currículum, carta de presentació

Els pronoms febles:combinacions.Consonants i dígrafs palatals:g, j, x, tg, tj, tx, ig, ix. Els refranys.

Formació de la llengua catalana.Les cròniques. Jaume I.

Unitat 6 Textos formals: carta, instància.

El verb: temps, persona, mode, conjugació.Consonants oclusives finals:p/b, d/t, c/g.Frases fetes i locucions.

Expansió i esplendor de la llengua catalana.

Unitat 7 Textos periodístics:notícia, crònica.

El verb: temps compostos.L, l·l, ll, tll, h, m, n, b/v. Neologismes.

Segles XVI, XVII i XVIII: la decadència.

215

Unitat 8 Textos periodístics:entrevista, reportatge.

Preposicions, conjuncions i adverbis.Abreviatures i abreviacions. Barbarismes (1).

La Renaixença. JacintVerdaguer. Àngel Guimerà

Unitat 9 Textos periodístics argumentatius: carta al director, editorial, columna d’opinió

Oració composta: coordinació i subordinació.Signes de puntuació. Barbarismes (2).

La situació actual del català.

4.1.3 Criteris d'avaluació

• Utilitzar tècniques de tractament i de processament de la informació per preparar textos. Aprofitar els recursos que proporcionen les TIC per reestructurar els treballs escrits i facilitar la precisió i la presentació de les idees. Consultar diverses fonts d'informació, tant de mitjans tradicionals com de les noves tecnologies.

• Elaborar textos informatius i instructius amb coherència, adequació i correcció.

• Identificar els gèneres i estructures bàsiques dels textos dels mitjans de comunicació i literaris.

• Expressar-se oralment amb fluïdesa amb l'ajut d'un guió previ i recerca d'informació prèvia. Realitzar presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l’actualitat social, política, cultural o esportiva.

• Identificar els gèneres i característiques retòriques de fragments literaris.

• Establir relacions entre obra i context historicocultural.

• Revisar, corregir i reelaborar les activitats i textos creats individualment o en grup.

• Identificar les estructures bàsiques dels textos argumentatius, administratius i expositius i elaborar- ne de propis amb coherència, adequació i correcció.

• Identificar les característiques retòriques de fragments literaris. Compondre textos amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura en general per d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.

• Descriure alguns fets i nocions generals de la història de la llengua catalana per poder entendre la situació sociolingüística actual a les Illes Balears i així evitar prejudicis lingüístics. Comparar la política lingüística de l'Estat espanyol amb la d'altres països per entendre millor la situació sociolingüística actual.

• Llegir expressivament amb l’entonació i el ritme adequats.

• Expressar-se oralment amb fluïdesa. Si es tracta de textos formals, planificar-los d’acord amb un guió elaborat, amb recerca d’informació prèvia.

• Demostrar que s’ha llegit una obra completa contemporània i ser capaç d’interpretar-la amb

arguments lògics i amb sentit crític.

• Revisar, corregir i reelaborar comentaris de text, argumentacions, exposicions i textos administratius amb la finalitat que els errors serveixin d’aprenentatge.

4.1.4 Tractament de les competències bàsiques

Aquest apartat inclou les competències bàsiques de tot l'àmbit de comunicació (català, castellà i anglès).

Cal recordar que “competència” vol dir ser capaç d’utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes. Així doncs, el terme “competència” inclou els coneixements teòrics, les habilitats (coneixements pràctics o aplicats) i les actituds (compromisos

216

personals). Les competències bàsiques són les capacitats que, al mateix temps que afavoreixen el desenvolupament personal i social, milloren la capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida, tot integrant i vinculant el que se sap en situacions noves i imprevistes.

Tenint en compte aquest marc, l’àmbit de comunicació inclòs en el segon curs dels PQPI contribueix al desenvolupament en l’alumnat de les següents competències bàsiques:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Lògicament, aquesta és la competència que més es treballarà en aquest àmbit. És important que l'alumnat treballi, per una banda, la competència oral d'expressió i comprensió d'idees i d'opinions i, per altra banda, que també treballi la competència escrita entesa com a comprensió del text i com a producció.

La competència en comunicació lingüística suposa:

• Expressar i comprendre hàbilment les idees, opinions i sentiments.

• Construir textos orals i escrits correctes, coherents, adequats i ben cohesionats.

• Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa.

• Llegir i elaborar discursos de tipologia diversa.

• Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant.

• Posar en pràctica les destreses necessàries per a una lectura expressiva.

• Posar en pràctica les destreses necessàries per elaborar textos amb adequació, cohesió i correcció.

• Implicar-se activament mitjançant l’escriptura: dret a defensar-nos, expressar idees formalment, justificar comportaments etc.

• Revisar el text escrit tantes vegades com sigui necessari, de manera que aconseguim expressar el que realment volem i, així, evitem ambigüitats o malentesos.

La finalitat principal de les classes de llengua és aprendre a escoltar, parlar, llegir i escriure; és a dir, insistir en la competència comunicativa. Ara bé, també des de l’àmbit de comunicació es potencien altres habilitats.

Entendre la complexa xarxa de continguts audiovisuals, comprendre el seu llenguatge i les seves vies d’expressió i comunicació són elements fonamentals per a viure en el món actual. Per tant, necessitem també educar en comunicació, necessitem alfabetitzar en comunicació audiovisual i en tots els recursos que utilitza la publicitat per transmetre els seus missatges.

2. Competència artística i cultural

Amb la lectura d’obres i fragments, desenvoluparem la capacitat de gaudir de l’art i d’aprendre recursos per millorar la creativitat. Convé relacionar l’art literari amb altres manifestacions artístiques i amb el context sociocultural per poder entendre millor les lectures que es triïn.

La competència artística i cultural suposa:

• Potenciar la creativitat i la imaginació, l'expressió i la comunicació.

• Potenciar el gaudi i l’enriquiment personal.

• Afavorir el respecte i la valoració del patrimoni cultural.

• Ser capaç de comparar les opinions creatives i expressives d'un mateix amb les dels altres.

• Tenir una actitud positiva basada també en la creativitat i en la voluntat de cultivar les capacitats estètiques mitjançant l'expressió artística i l'interès per la vida cultural.

217

• Mostrar una actitud oberta cap a la diversitat de l'expressió cultural, que és un fort sentiment d'identitat.

• Conèixer, comprendre, apreciar i valorar les manifestacions culturals i artístiques que suposa crear amb paraules i amb tota mena d’eines i suports.

3. Competència de tractament de la informació i competència digital

Les tecnologies de la informació i de la comunicació són un instrument de comunicació oral i escrita, per tant, contribueixen a l’ensenyament de la llengua i esdevenen un nou camp per a la comunicació des de qualsevol indret del món.

La competència digital suposa:

• Ser conscient de la naturalesa, la funció i les oportunitats de les tecnologies de la informació i de la comunicació en situacions quotidianes de la vida privada, social i professional.

• Conèixer les principals aplicacions informàtiques, com els sistemes de tractament de textos, fulls de càlcul, bases de dades.

• Gestionar la informació i la comprensió de les oportunitats que ofereixen Internet i la comunicació per mitjans electrònics (correu electrònic o eines de la xarxa) per al lleure, la posada en comú d'informació i les xarxes de col·laboració, l'aprenentatge i la investigació.

• Ser capaç de cercar, obtenir i tractar la informació i utilitzar-la de manera crítica i sistemàtica.

• Ser capaç d’organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la, elaborar inferències i deduccions, comprendre-la, integrar-la i comunicar-la de manera creativa i entenedora.

• Diferenciar entre la informació real i virtual alhora que es reconeixen els vincles.

• Utilitzar eines per produir, presentar i comprendre informació complexa i tenir l'habilitat necessària per accedir a serveis basats en Internet, cercar-los i utilitzar-los.

• Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva amb respecte a la informació disponible i un ús responsable dels mitjans interactius.

• Fomentar l'interès per participar en comunitats i xarxes amb fins culturals, socials o professionals.

4. Competència d’aprendre a aprendre

Si cooperem uns amb altres, revisem la feina, adquirim estratègies de planificació i d’expressió verbal, tindrem més facilitat per aprendre també altres coneixements.

Aquestes tècniques de treball, per exemple, fomenten l’ús de coneixements d’altres matèries. La competència d'aprendre a aprendre suposa:

• Cercar informació en suports tradicionals (fitxes, diaris, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD- ROM, DVD, Internet, etc.).

• Fer un ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.

• Prendre apunts.

• Sintetitzar. Elaborar esquemes i resums.

• Planificar i elaborar guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.

• Revisar i corregir textos produïts per un mateix d’acord amb les habilitats i els continguts apresos.

• Fer autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.

218

• Tenir interès per la bona presentació dels textos.

5. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Consisteix en l’habilitat de la persona per transformar les idees en accions. Aquesta competència està relacionada amb la creativitat, la innovació i l'assumpció de riscs, així com amb l'habilitat per planificar i gestionar projectes amb el fi d'assolir objectius.

La competència d’autonomia i d’iniciativa personal suposa:

• Fer una gestió proactiva dels projectes (inclou capacitats com la planificació, l'organització, la gestió, el lideratge i la delegació, les anàlisis, la comunicació, la celebració de sessions informatives, l'avaluació i el registre).

• Ser capaç de treballar tant individualment com col·laborant en equip.

• Ser capaç de determinar els nostres punts forts i febles i d'avaluar i d'assumir riscs.

• Afavorir la iniciativa, la proactivitat, la independència i la innovació tant en la vida privada i social com en la professional.

• Potenciar la motivació i la determinació a l'hora de complir els objectius, ja siguin objectius personals o fixats en comú amb altres companys.

• Adequar els seus projectes a les seves capacitats.

• Afrontar els problemes.

• Analitzar possibilitats i limitacions.

• Aprendre dels errors.

• Cercar les solucions.

• Tenir l'habilitat necessària per accedir a serveis basats en Internet, cercarl-os i utilitzar-los.

• Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva amb respecte a la informació disponible i un ús responsable dels mitjans interactius.

• Fomentar l'interès per participar en comunitats i xarxes amb fins culturals, socials o professionals.

6. Competència social i ciutadana

Aprendre llengües contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i la capacitat d’entendre’s entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i aproximar-se a altres realitats. A les classes de llengua s'hauria de treballar sovint en grups o en parelles.

7. La competència social i ciutadana suposa:

• Comprendre els codis de conducta i els usos generalment acceptats en diferents societats i entorns, per exemple a la feina.

• Conèixer els conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, la igualtat entre homes i dones, la societat i la cultura.

• Comprendre les dimensions multiculturals i socioeconòmiques de les societats europees i percebre com la identitat cultural pròpia interactua amb l' europea.

• Reflexionar de manera crítica i creativa.

• Comunicar-se d'una manera constructiva en diferents entorns, expressar-se i comprendre

219

punts de vista diferents, i negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia.

• Fomentar la col·laboració, la seguretat en si mateix.

• Estar disposats a superar els prejudicis.

• Conèixer i saber quines estratègies d'aprenentatge són més adients, els punts forts i febles de les nostres capacitats i qualificacions.

4.1.5 Seqüenciació i temporalització

Aquesta seqüenciació i temporalització inclou la del tot l'àmbit de comunicació.

Tenint en compte que es dedicaran 6 sessions setmanals a l’àmbit de comunicació (tres hores per a cada un dels blocs: català, castellà, anglès), la seqüenciació prevista dels continguts és la següent:

setmanes CATALÀ CASTELLÀ

SE

GO

N S

EM

ES

TR

E

PR

IME

R S

EM

ES

TR

E

SETEMBRE 1

Av. InicialUnitat 1

Av. InicialUnitat 1OCTUBRE

2345

Unitat 2 Unitat 2

NOVEMBRE

6789

Unitat 3 Unitat 310

DESEMBRE

1112

Unitat 4 Unitat 413

GENER141516

Unitat 5 Unitat 5

FEBRER

17181920

Unitat 6 Unitat 621

MARÇ

222324

Unitat 7 Unitat 725

ABRIL262728

MAIG 29 Unitat 8 Unitat 83031

323334

220

JUNY Unitat 9 Unitat 9

3536

4.2 Àmbit de comunicació. Llengua i literatura castellana

4.2.1 Objectius

L’ensenyament de llengua i literatura castellana té com a objectiu desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:

• Comprendre discursos orals i escrits, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

• Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

• Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments, per desenvolupar el sentit crític i per controlar la pròpia conducta.

• Interpretar i emprar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, consolidant hàbits lectors mitjançant textos adequats.

• Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, sintàctic, lexicosemàntic i textual, a fi de desenvolupar la capacitat de regular les produccions lingüístiques pròpies.

• Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica castellana i emprar-los en la producción i interpretació de textos orals i escrits.

• Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat de desenvolupar actituds crítiques amb relació als missatges que contenen.

• Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

• Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

• Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària castellana i valorar-ne els principals corrents, autors i obres.

• Adonar-se que les produccions literàries constitueixen interpretacions del món i de l’individu diverses; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles. També proporcionen entreteniment i plaer.

• Conèixer i valorar com a patrimoni de tots la riquesa lingüística, respectar la diversitat cultural i relacionar l'evolució de la llengua castellana amb la societat i el seu marc històric.

4.2.2 ContingutsCOMPRENSIÓ I PRODUCCIÓ DE

TEXTOS

GRAMÀTICA, ORTOGRAFIA I LÈXIC

HISTÒRIA I LITERATURA

221

Unitat 1 La comunicación y los textos.

Morfología: clases de palabras.El enunciado y los sintagmas. Acentuación.Formación de palabras (1)

La literatura: verso y prosa; géneros y recursos literarios

Unitat 2 Textos descriptivos El sintagma nominal: el sustantivo.Signos de puntuación (1) Queísmo y dequeísmo Separación de palabrasLa formación de palabras (2)

Literatura medieval. Cantar de Mío Cid. El Conde Lucanor.

Unitat 3 Textos narrativos El SN: el artículo y los adjetivos determinativos. Signos de puntuación (2) Sino/si no, porque/por que…. Sentido literal y sentido figurado.Tabú y eufemismo.

Literatura prerrenacentista.La Celestina. Coplas.

Unitat 4 Textos instructivos El SN (3): el adjetivo calificativo.Uso de la hUsos incorrectos del infinitivo y el gerundio.Sinónimos y antónimos. Hipónimos e hiperónimos.

Literatura renacentista (s. XVI).El Lazarillo de Tormes. San Juan de la Cruz.

Unitat 5 Textos formales: currículum, carta de presentación, carta formal.

El SN: los pronombres. Leísmo/laísmo/loísmo Uso de ll/y.Refranes y frases hechasImpropiedades léxicas.

La literatura barroca (s. XVII).Don Quijote de la Mancha.Quevedo.

Unitat 6 Textos expositivos. La exposición oral.

El sintagma verbal: el verbo y el adverbio.g/j; b/vLatinismos y locuciones latinas.

La literatura barroca (2): el teatro.Lope de Vega. Calderón de la Barca.

Unitat 7 Textos periodísticos:noticia, crónica, reportaje

Constituyentes de la oración:sujeto y predicado. Grupos consonánticos. Anglicismos.Extranjerismos innecesarios.

El s. XVIII.Leandro Fernández deMoratín. Jovellanos.

Unitat 8 Textos dialogados: la entrevista

Complementos del verbo. Abreviaturas, siglas y acrónimos.Palabras que suelen usarse con significado erróneo (1).

Romanticismo. Gustavo Adolfo Bécquer. Realismo y Naturalismo. Leopoldo Alas “Clarín”.

Unitat 9 textos argumentativos:cartas al director

Oración simple y oración compuesta.Palabras de ortografía difícil; Palabras simples y grupos de

Modernismo. Generación del 98. Antonio Manchado. Valle Inclán

palabras.Palabras que suelen usarse con significado erróneo (2).

4.2.3 Criteris d'avaluació

• Utilitzar tècniques de tractament i de processament de la informació per preparar textos. Aprofitar els recursos que proporcionen les TIC per reestructurar els treballs escrits i facilitar la

222

precisió i la presentació de les idees. Consultar diverses fonts d'informació, tant de mitjans tradicionals com de les noves tecnologies.

• Elaborar textos informatius i instructius amb coherència, adequació i correcció.

• Identificar els gèneres i estructures bàsiques dels textos dels mitjans de comunicació i literaris.

• Expressar-se oralment amb fluïdesa amb l'ajut d'un guió previ i recerca d'informació prèvia. Realitzar presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l’actualitat social, política, cultural o esportiva.

• Identificar els gèneres i característiques retòriques de fragments literaris.

• Establir relacions entre obra i context historicocultural.

• Revisar, corregir i reelaborar les activitats i textos creats individualment o en grup.

• Identificar les estructures bàsiques dels textos argumentatius, administratius i expositius i elaborar- ne de propis amb coherència, adequació i correcció.

• Identificar les característiques retòriques de fragments literaris. Compondre textos amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura en general per d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.

• Llegir expressivament amb l’entonació i el ritme adequats.

• Expressar-se oralment amb fluïdesa. Si es tracta de textos formals, planificar-los d’acord amb un guió elaborat, amb recerca d’informació prèvia.

• Demostrar que s’ha llegit una obra completa contemporània i ser capaç d’interpretar-la amb arguments lògics i amb sentit crític.

• Revisar, corregir i reelaborar comentaris de text, argumentacions, exposicions i textos administratius amb la finalitat que els errors serveixin d’aprenentatge.

4.2.4 Tractament de les competències bàsiques

Està en el punt 4.1.4 d'aquest apartat.

4.2.5 Seqüenciació i temporalització

Està en el punt 4.1.4 d'aquest apartat.

5. Metodologia

5.1 Àmbit de comunicació

L’eix del currículum de l’àmbit de comunicació el constitueixen les habilitats i estratègies per a parlar, escriure, escoltar i llegir en àmbits significatius de l’activitat social: intervenir en un debat, escriure un informe, resumir un text, emplenar un formulari, simular una entrevista de treball, comprendre allò que es llegeix, expressar de forma adequada les idees o els sentiments, evitar els estereotips lingüístics, conversar de manera adequada, saber escoltar o gaudir de la lectura, etc. Aquestes són algunes de les habilitats comunicatives que la societat exigeix a la ciutadania, i el desenvolupament de les quals ha de ser afavorit pel sistema educatiu.

És a dir, el nucli de l’ensenyament i aprenentatge de les tres llengües ha de ser l’expressió i la comprensió de textos orals i escrits en situacions reals de comunicació (amb intencions, continguts i destinataris establerts). El coneixement de l’ús de la llengua i la reflexió sobre la llengua esdevenen eines de millora i perfeccionament dels discursos orals i escrits. Per tant, la reflexió sobre la llengua (gramàtica, ortografia, morfologia, lèxic) és necessària sempre i quan contribueixi a la millora de la comprensió i expressió de missatges orals i escrits en una determinada llengua.

223

El plantejament general per a l’ensenyament de llengües està lligat a les darreres aportacions sobre la concepció de l’aprenentatge significatiu i sobre la idea que la funció primària del llenguatge és la comunicació. Es propiciarà, sempre que sigui possible, la interacció dins l’aula, ja sigui entre l’alumnat i el professorat o entre el mateix l’alumnat. D’aquesta manera s’aconseguirà un triple objectiu que possibilitarà l’aprenentatge significatiu: per una banda, facilitar que l’alumnat realitzi aquests aprenentatges per si mateix; per altra banda, propiciar la modificació dels esquemes de coneixement que té l’alumnat; i, finalment, aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua vehicular en totes les situacions comunicatives que es produeixin dins l’aula.

La metodologia afavorirà l'aprenentatge significatiu dels alumnes. Per a això, el professor partirà de les idees prèvies de l'alumnat perquè a partir d'elles podrà construir nous coneixement. Es donarà molta importància als continguts però sobretot a les actituds dins l'aula.

S'evitarà que el professor sigui només un transmissor de la informació intentant que l'alumne participi de manera activa en el seu aprenentatge de diferents maneres: comentaris de textos i debats, exercicis i problemes, treballs pràctics, ús de noves tecnologies... El fet de ser un curs poc nombrós permetrà atendre la diversitat de l'alumnat i afavorirà un procés d'ensenyament més individualitzat, la qual cosa permetrà resoldre problemes i dubtes més fàcilment que en un grup més nombrós.

Respecte a l'estructura del procés ensenyament/aprenentage dins l'aula es treballarà seguint els següents punts:

• Presentació del tema: alguna activitat per motivar i entrar en matèria

• Activitats inicials: pluja d'idees, qüestionaris, lectura d'un text, realització d'exercicis molt senzills...

• Activitats de desenvolupament o introducció de conceptes: explicacions magistrals; exposició de conceptes mitjançant els dossiers, fotocòpies, dibuixos, gràfics i esquemes; realització d'activitats i problemes.

• Activitats d'ampliació i reforç: sovint mitjançant fitxes d'exercicis.

• Activitats d'estructuració del coneixement:activitats de repàs, realització de resums o mapes conceptuals...

• Avaluació

Es proposaran exercicis i tasques que requereixin, en major o menor mesura, l’ús de diferents estratègies d’aprenentatge: repetir dades amb un cert ordre; subratllar; copiar les idees principals; crear imatges mentals; parafrasejar; resumir; fer esquemes; autocomprovació dels errors (els exercicis d’autocorrecció apel·len a la responsabilitat de l’alumnat); posar en marxa estratègies de caràcter afectiu com és estar atent i relaxat; eliminar distraccions externes; superar l’ansietat, etc. Alhora, s’empraran dins l’aula tècniques de treball individual (guies de treball) i també de grup (organització de debats, pluja d’idees…).

6.Atenció a ladiversitat

La diversitat no és més que una característica de la realitat social en la qual vivim. I igual que en la societat, en els centres educatius no existeixen grups homogenis. Aquesta realitat és encara més palesa en els alumnes de PQPI: són joves amb una problemàtica individual diferent cada un d'ells, per tant cada un tendrà unes necessitats acadèmiques, afectives, socials, etc. diferents que ens ha de dur a treballar des de el grup les mancances i necessitats de cada alumne a partir d'un enfocament global.

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en l'atenció a la diversitat dels nivells de coneixement i de les possibilitats, estil i ritme d'aprenentatge de cada alumne/a, és fonamental oferir a cadascun d'ells els recursos educatius necessaris perquè la seva formació s'ajusti a les seves possibilitats i necessitats.

Per tal d'atendre els diferents ritmes d'aprenentatge, l'alumnat que tengui més dificultats per assolir els objectius rebrà una atenció específica per part del professor, el qual farà adaptacions curriculars no significatives, amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge dels continguts, la qual cosa permetrà que

224

els alumnes puguin assolir els mateixos objectius que la resta de companys. També es preveu atendre d'una manera específica als alumnes més avantatjats amb activitats d'ampliació.

7. Materials irecursos

7.1 Àmbit de comunicació

A banda dels instruments bàsics per al treball diari (pissarra, guix, diccionaris, bolígrafs, llapis, quadern, esborradora...), el material bàsic per al seguiment del curs serà un llibre de text encara que possiblement es faciliten moltes còpies per ampliar i reforçar els continguts. Els recursos bibliogràfics emprats per aquests curs són els següents:

• Català

‐ Llengua catalana i literatura 2. Santillana Illes Balears, 2011.

• Castellà

‐ Serie Cota. Lengua castellana i literatura 2. Oxford, 2008.

Lectures:

FAHRENHEIT 451 (ED. ESCOLAR) , RAY BRADBURY , DEBOLSILLO, 2012

SIN NOTICIAS DE GURB , EDUARDO MENDOZA , S EIX BARRAL, 2001

EL PRINCIPE DE LA NIEBLA , CARLOS RUIZ ZAFON , PLANETA, 2006Lectures:

1a). El racisme explicat a la meva filla Tahar Ben Jelloun. Ed. Empúries

2a). Camps de maduixes, Jordi Sierra i Fabra, Ed Cruïlla.

3a). Mandíbula afilada, Carles Alberola, Ed Bromera.

8.Procediments d'avaluació i qualificació

L’avaluació serà contínua, formativa i diferenciada per observar el procés d’aprenentatge. L'alumne ha d'assolir els objectius programats mitjançant activitats i proves. S’avaluarà el grau de progrés assolit per l’alumne en relació als objectius proposats i als continguts programats.

8.1 Àmbit de comunicació

La qualificació final de l’àmbit de comunicació serà el resultat d’aplicar la mitjana aritmètica a les qualificacions obtengudes en la primera, la segona i la tercera avaluació. Cada una d’aquestes qualificacions constaran d’una única nota, obtenguda de la ponderació de les qualificacions dels tres blocs de coneixement (català, castellà i anglès). La ponderació serà la següent:

‐ Llengua i literatura catalana 33,3%

‐ Llengua i literatura castellana 33,3%

225

‐ Llengua estrangera: anglès 33,3%

Dins cada un dels blocs, la qualificació s’obtendrà per mitjà de la ponderació dels següents ítems:

L’avaluació serà contínua, els percentatges per avaluar l’assignatura són els següents: 60% l’examen oral i escrit, 20% la lectura i 20% feina diària (dins classe i fora de classe) i l’assistència.

Per evitar l’abandonament d’algun dels tres blocs del mòdul, s’estableix com a condició necessària per aconseguir una qualificació positiva en cada una de les avaluacions que la nota en cada un dels tres blocs no sigui inferior a 3.

La presentació completa i ordenada de les tasques realitzades serà condició indispensable per superar l’assignatura, així com una actitud positiva i respectuosa envers els companys i el professor.

Recuperacions

Al llarg del curs es realitzaran recuperacions de la 1a i de la 2a avaluació, ja siguin de l’àmbit complet o d’algun dels seus blocs (català, castellà,). També, ocasionalment, es podran fer proves de recuperació per unitats d’aprenentatge. En qualsevol cas, la superació de les proves de recuperació suposarà una qualificació de 5, sigui quina sigui la nota obtinguda en la prova.

L'actitud negativa envers el grup i els professors també es podrà recuperar amb un canvi clar de comportament, el qual tindrà un límit de temps.

Convocatòria de setembre

Segons la normativa que regula els mòduls voluntaris dels PQPI, l’alumnat té dret a una convocatòria extraordinària de setembre en cas que no hagi superat els mòduls en la convocatòria de juny. En aquest sentit, pel que fa a l’àmbit de Comunicació, els alumnes podran optar a examinar-se en aquesta convocatòria de setembre només del bloc o blocs que no hagin superat al juny.

9.Criteris de recuperació de pendents

Segons la normativa que regula els PQPI, els alumnes que no superin tots els mòduls voluntaris podran repetir el curs convalidant aquells mòduls en què hagin obtengut una qualificació positiva, és a dir, cursant només els mòduls no superats.

10.Criteris d'abandonament d'assignatura

Considerarem que un alumne abandona aquest mòdul si concorre alguna de les causes següents:

‐ No fer feina a classe ni fer deures de l'àrea i treure una nota inferior a 1 en diversos exàmens o controls.

‐ Deixar d’assistir a més d’un 40% de les classes del mòdul.

Quan el professor detecti que l’alumne ha abandonat l'àrea, o està en procés de fer-ho, ho farà constar a la Junta d’Avaluació (de la primera o segona avaluació, segons s’escaigui) i ho reflectirà damunt l'acta d’avaluació.

11.Activitats complementàries i extraescolars

Les que es realitzin des detutoria.

226

12.Avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge

El procés d'ensenyament-aprenentatge serà avaluat periòdicament a través del seguiment de la programació que feim setmanalment a les reunions de departament i a les coordinacions entre els diferents professors del programa.Analitzarem el funcionament de les activitats duites a terme i si es compleixen els objectius marcats. A partir d'aquestes dades, si és necessari, farem les propostes de millora pertinents. Així doncs, és una avaluació contínua que ha de permetre la reconducció del procés d'ensenyament-aprenentatge.

227

3. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I PLA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I

PROFESSIONAL

Rosa Mª Albertí /Mª Ant. Palou

INTRODUCCIÓ

Si entenem per Acció Tutorial la dimensió personalitzada de l’educació, i que la tutoria i l’orientació

formen part de la funció docent, un pla d’acció tutorial no es pot reduir a un conjunt d’activitats

realitzades a l’hora de la tutoria grupal sota la responsabilitat del tutor/a del grup. Més bé, ha de ser la

línia integradora que aglutini tot el conjunt d’activitats educatives que incideixen damunt un grup

d’alumnes, i damunt cada un d’ells/es individualment considerats, assumides per tot l’equip educatiu

sota la coordinació del tutor/a.

Ara bé, si les finalitats de l'acció tutorial, pel que fa referència al grup i els/les alumnes

individualment considerats/es, s'han de treballar en cadascun dels àmbits implicats en l'acció educativa

del centre (alumnes, pares, professors) i implica tot el col·lectiu docent (no pot continuar essent

considerada com a responsabilitat exclusiva dels tutors i tutores), és necessària d'una banda una

estructura organitzativa que ho permeti i ho faciliti, i de l'altra, una nova professionalització de les

persones que d'una manera més directa l'han d'assumir i coordinar.

Segons les instruccions de la Conselleria d’Educació referides al Pla d’Activitats del D.O.,

l’orientació s’entén com un element inherent a la pròpia educació, contribuint a assolir una formació

integral. Per això, l’orientació és competència de tot el professorat, especialment mitjançant l’acció

tutorial.

Per tal d'afavorir la tasca tutorial es comptarà amb aquest document on es recullen un conjunt

d’activitats d’acollida, d’adquisició d’hàbits, d’orientació acadèmica i professional, amb un programa de

tutories individualitzades per alumnes concrets, que puguin presentar dificultats al llarg de la seva

escolarització tant a nivell d'aprenentatge, personal, convivència, familiar...

Aquest Pla d'Acció Tutorial es presenta com a un document obert, en el qual es tracen unes línies a

seguir i es proposen una sèrie d'activitats que poden canviar, adaptant-se a les circumstàncies

(diversitat d'alumnat i professorat, situacions socials diferents, problemes dels diferents grups).

OBJECTIUS GENERALS DEL PAT:

El DO té encomanada la tasca de planificar, col·laborar i donar suport a la funció tutorial, participant

en les accions que es organitzin a l’institut per atendre la diversitat de l’alumnat, diversitat de

capacitats, motivacions, interessos i diferències d’origen sociocultural.

Aquesta tasca, global i molt complexa, ha de tenir com a objectius generals:

El seguiment i suport al procés d’aprenentatge de cada alumne.

228

Facilitar la presa de decisions acadèmics-professionals, que, en aquesta edat,

és molt important.

El desenvolupament integral i positiu dels alumnes com a persones que formen part d’un

entorn social més ample.

Com a objectius més específics es tendra present:

1. Promoure la integració de l’alumnat en el seu grup classe i aconseguir implicar-los en la

participació de les diferents activitats del centre.

2. Orientar a l’alumnat en els aspectes personals i professionals.

3. Que el professorat conegui les aptituds i interessos de l’alumnat del seu grup.

4. Coordinar la comunicació entre tutors, famílies i entre aquests/es i la resta del professorat del

grup.

5. Fomentar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat escolar.

6. Aconseguir que l’alumne conegui el funcionament del centre i dels seus mecanismes de

participació.

7. Informar a l’alumnat dels acords presos en les sessions d’avaluació i comentar-los de manera

personal el seu rendiment.

Programar les activitats que s’han de desenvolupar en les sessions de tutoria setmanals amb el

grup classe.

Per tal d’assolir els objectius, l’acció tutorial anirà dirigida als següents àmbits:

− Activitats dirigides als tutors/es i professorat en general.

− Activitats dirigides al grup d’alumnes.

− Activitats dirigides a les famílies.

Per al correcte funcionament de la tutoria serà fonamental una estreta coordinació entre prefectura

d’estudis, orientador/a i tutors/es.

Per tal de fer possible aquesta coordinació l’equip directiu estableix un sessió setmanal de reunió

entre cap d’estudis, orientador/a i tutors del mateix nivell a fi de poder tractar i treballar els objectius i

continguts de les sessions de tutoria, revisar les activitats que es duen a terme, atendre demandes del

professorat...

CONTINGUTS DEL PAT

• Continguts funcionals i organitzatius.

En aquest apartat s’inclouen les intervencions que s’han de dur a terme amb l’alumnat per a que el

grup disposi d’una correcta organització dins el centre:

- Acollida i presentació per part del tutor el primer dia de classe.

- Prendre consciència dels drets, deure i normes de comportament exigides.

- Preparar i organitzar l’elecció del delegat/da i subdelegat/da.

- Recollida prèvia d’informació sobre les circumstàncies individuals de cada alumnat.

229

- Preparar la valoració de l’alumnat sobre l’avaluació i transmetre les opinions generals de l’equip

de professors sobre el grup.

- Acceptar, si és el cas, les justificacions aportades per la família en els casos d’absència de

l’alumnat.

• Continguts informatius.

En aquest apartat s’inclouen les intervencions que fan referència a la informació que l’alumnat ha

de tenir en compte per prendre decisions personals o per opcions futures:

o Informació acadèmica: Conèixer les oportunitats acadèmiques i professionals del sistema

educatiu i la seva relació amb el mercat laboral.

o Informació professional. Conèixer la informació relacionada amb el món laboral futur, el mercat

de treball, l’ensenyament no reglat, els tallers ocupacionals, etc.

o Informació medio-ambiental o ecològica. Oferir informació sobre l’entorn i el medi en el que viu

l’alumnat i les propostes per a millorar-lo.

• Continguts formatius o orientadors.

En aquest apartat s’inclouen les intervencions que desenvolupen valors, actituds, hàbits personals,

estils de vida, etc. El PAT ha de tenir en compte i afavorir activitats que puguin contribuir a que

l’alumne/a:

o Adquireixi un major coneixement de si mateix i un bon autoconcepte personal, escolar i social.

o Pugui trobar una resposta clara a les inquietuds i problemes propis de l’adolescència.

o Adquireixi una educació preventiva davant els riscos amb els que es poden trobar els joves

(drogues, alcoholisme, delinqüència, SIDA, hàbits alimentaris, assajament escolar) i tot allò que faci

relació amb una correcta educació per a la salut i la prevenció.

Tots aquests continguts es concretaran en la programació d’activitats de tutoria on quedarà

reflectida la planificació trimestral d’aquestes activitats que els tutors/es duran a terme a la seva hora

de tutoria amb el grup corresponent.

Dins aquesta programació d’activitats de tutoria n’hi haurà de dos tipus:

-Aquelles que es consideren bàsiques i que, obligatòriament, tots els grups hauran de tractar.

-Aquelles de caràcter opcional i que estaran a disposició dels tutors/es per si consideren necessari

el seu desenvolupament dins la sessió tutorial.

El Pla d’Acció tutorial se vertebra en torn a quatre grans blocs:

ENSENYAR A CONVIURE.

- Afavorir la integració de l’alumne en el grup i en el centre, fomentant actituds participatives.

- Respectar les normes de convivència, companys, professors,...

- Fomentar la cooperació, solidaritat, el treball en grup respectant les regles.

- Establir relacions fluides entre els pares i el centre, la qual cosa influirà positivament en el rendiment

de l’alumnat.

230

ENSENYAR A SER PERSONA.

- Educar a l’alumne en la convivència democràtica i participativa.

- Afavorir el desenvolupament moral i l’adquisició de valors.

- Desenvolupar en l’alumne un judici crític i raonat.

- Ensenyar a l’alumne a acceptar la seva pròpia identitat i afavorir la seva autoestima.

- Tolerar, respectar i valorar les diferències individuals.

- Desterrar actitud d’intolerància.

- Desenvolupar actituds positives i de responsabilitat moral.

ENSENYAR A PENSAR.

- Adquirir estratègies per afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge.

- Ensenyar a organitzar el temps d’estudi.

- Manejar tècniques d’estudi que li permetin millorar el seu rendiment acadèmic.

- Autoavaluació (per poder conèixer les seves pròpies errades i aprendre d’elles).

- Desenvolupar un judici crític i raonat sobre el seu treball.

ENSENYAR A DECIDIR.

-Informar sobre les diferents opcions a triar en cada nivell educatiu.

-Ajudar a l’alumne a la presa de decisions que desenvolupin la seva responsabilitat i coneixement.

-Afavorir el coneixement de les seves aptituds i qualitats personals, interessos i expectatives.

-Informar i orientar a l’alumne sobre els possibles itineraris acadèmics i professionals per facilitar la

inserció en el món laboral.

Aquests blocs s’adaptaran a les característiques de cada nivell educatiu.

LÍNIES GENERALS DEL PAT/POAP

L’acció tutorial serà motiu preferent d’atenció per part del centre, i a la vegada, el departament

d’orientació serà punt de suport, consulta i orientació continua i mantinguda dels tutors.

1.- El PAT és el marc en que s’especifiquen els criteris i procediments per a l’organització i

funcionament de les tutories. Inclourà, dins de la seva actuació, a tots els alumnes del centre, i serà

portat a terme pels professors tutors en col·laboració amb la resta del professorat.

2.- Els tutors de cada nivell disposaran d’una hora de reunió conjunta setmanal. Aquesta serà

dirigida per la Prefactura d’Estudis, que podrà delegar la coordinació de la tasca als Caps d’Estudis

adjunts. També col·laboraran el departament d’Orientació (orientador) i el coordinador de cicle.

3.- Inclou mesures que permetin una comunicació fluïda amb les famílies, tant per a intercanviar

informació sobre els processos d’aprenentatge com per orientar-les i promoure la col·laboració dels

pares amb la tasca educativa del professorat. S’optimizaran les vies existents per contactar amb les

famílies, facilitant el contacte directe entre professors d’àrees i pares.

4.- Haurà d’assegurar la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions dels

231

diferents professors de l’equip educatiu, determinant procediments de coordinació que permetin

l’adopció d’acords sobre l’avaluació de l’alumnat del grup i sobre les mesures preses per millorar la

marxa del mateix.

5.- Cada tutor/a, seguint les línies generals marcades pel PAT, podrà programar altres activitats més

acords amb el seu grup, encara que, abans de dur-les a terme haurà d’informar a Prefactura d’Estudis i

Departament d’Orientació.

6.- El pla preveu tant les activitats que hauran de realitzar-se en l’hora setmanal de tutoria, com

d’atenció individual als alumnes que ho precisin o les relacionades amb els departaments del centre.

Aquestes, al ser múltiples, es contemplen de forma generalitzada, pel que no es detallen al pla.

7.- La coordinació del pla global d’acció tutorial està a càrrec de la Prefactura d’Estudis, que compta

amb la col·laboració del DO.

8.- El DO col·laborarà en el desenvolupament del pla assessorant als tutors/es en les seves

funcions, facilitant-los els recursos necessaris i/o actuant directament en els casos que els tutors ( o

altres circumstàncies ) ho sol·licitin.

Ens plantejarem els següents objectius en els diferents grups d’intervenció:

A) Alumnat

1.- Afavorir la integració i participació en la vida de l’IES, tant en les activitats de caràcter lúdic com

les relacionades amb el funcionament i l’organització interna (Junta de delegats, Consell Escolar,.. ).

2.- Realitzar un seguiment personalitzat dels processos d’aprenentatge, mitjançant l’equip educatiu ,

persones tutores, DO...

3.- Prevenir situacions de risc o possible aparició de problemes d’aprenentatge . En cas de que ja

siguin detectats, oferir el suport necessari.

4.- Facilitar la presa de decisions respecte a l’itinerari acadèmic-professional, contribuint així a la

superació d’hàbits socials discriminatoris per raons de sexe, religió, cultura, ... que poguessin

condicionar l’accés als diferents estudis.

5.- Informar als alumnes d’ESO sobre l’opcionalitat educativa amb la que hauran de comptar al

finalitzar l’escolaritat obligatòria, per mig del Consell Orientador. També s’informarà a l’alumnat de

Batxillerat, PQPI i Cicles Formatius sobre les diferents opcions educatives i formatives de les que

disposaran a la finalització dels seus estudis.

6.- Desenvolupar estratègies personals que afavoreixin el creixement positiu de l’alumne en el marc

escolar i social més ample.

B) Famílies

7.- Afavorir la col·laboració, comunicació i participació de les famílies en la vida del centre ( Consell

Escolar, AMPA,... ).

8.- Oferir informació sobre els processos d’avaluació dels seus fills/es, intercanviant tot tipus de

informació rellevant per millorar els processos d’aprenentatge.

9.- Orientar a les famílies i promoure la seva cooperació acadèmica-professional, eliminant

discriminacions per raons de sexe,... ajudant a la presa de decisions.

10.- Aconseguir un seguiment estret, participació i implicació en aquells casos amb un major risc

d’abandonament escolar i/o de conductes disruptives a l’aula o al centre.

232

C) Professorat

11.- Informar sobre les característiques de l’alumnat i coordinar les accions educatives de l’equip

educatiu, adoptant acords sobre l’avaluació del grup, per donar una resposta coordinada davant les

necessitats educatives de l’alumnat.

12.- Afavorir un ambient positiu entre el professorat i l’alumnat.

13.- Aconseguir la implicació de tot el professorat en la resolució de les situacions de conflicte que

es presenten en la vida del centre, proporcionant eines per enfrontar-se a l’ampli repertori conductual,

interessos i actituds dels alumnes.

D) Context

14.- Mantenir relació amb els centres d’estudi-feina , fomentant la col·laboració en la inserció laboral

dels alumnes que s’incorporin al treball.

15.- Mantenir relacions amb altres institucions de l’entorn.

16.- Aconseguir noves vies de col·laboració amb altres institucions externes.

PROGRAMACIÓ DE LES TUTORIES

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL PRIMER CICLE D’ESO

La programació anual de la tutoria de Primer d’ ESO es basa en la següent proposta d’activitats:

PRIMERA AVALUACIÓ

1. Presentació del calendari de reunions de tutors.2. Reunió de preparació de principi de curs .

L’acció tutorial. Funcions del tutor.Objectius de les Redetut.Objectius de la sessions inicials de tutoria.Fitxa de tutoria.Qüestionari personal

3. Acollida i integració: Conèixer el tutor, el centre i el grup. Activitats de presentació i de cohesió grupal.

4. Normes de funcionament del centreQuè és la tutoria?.Drets i deures dels alumnes, normes de convivència del centre, estudi de la normativa. Decàleg de bones pràctiques.Criteris de promoció.

5. Presentació i organització del cursViure al centre escolar, la participació al centre, l’elecció de delegat.Preparació i realitzar la Reunió de tutors i pares.

6. Avaluació inicial.7. Organitzem el grup:

Què volem aconseguir?.normes de funcionament del grup, Com anem de racisme?

8. Temes de lliure elecció : Hàbits saludables9. Inici de les tècniques d’estudi ( planificació)10. Control de l’absentisme i de les incidències ( setmanalment).11. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese12. Preparació de la 1a avaluació ( preavaluació)13. Seguiment de l’alumnat. Seguiment del procés d’acollida. Entrevistes amb

alumnes i famílies14. Primera avaluació. Anàlisi de resultats, propostes d’intervencions: modificions de

les adaptacions a l’aula, del reforçaments educatius, de suport,...

233

2onaAVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació2. Control de l’absentisme i de les incidències ( setmanalment).3. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese4. Continuació de les tècniques d’estudi5. Activitats solidaritat: cursa i activitats aula6. Com afrontar les tensions de grup?7. Temes de lliure elecció. : drogues: tabac8. Habilitats socials/convivència/ bulling9. Avaluació de la tutoria10. Preparació de la 2a avaluació ( preavaluació)11. Segona avaluació: Anàlisi de resultats. Propostes d’intervenció.12. Prospecció per a la proposta per a programes específics: pre i diversificació

curricular, suports,...13. Preparació de les disfresses ( febrer)

3a AVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació2. Exercicis d’autoconeixement i presa de decisions3. Control de l’absentisme i de les incidències.4. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese5. A què dediquem el temps lliure?6. Temes de lliure elecció: educació vial, xarxes socials7. Festa del llibre i berenar solidari.8. Orientacions acadèmiques pel proper curs. Oferta del centre i optativitat.9. Elecció optatives 2n ESO10. Avaluació de la tutoria11. Preparació de la 3a avaluació. Criteris d’avaluació i promoció i repetició.12. Tercera avaluació. Avaluació final. Anàlisi de resultats. Proposta d’alumnes per a

programes específic: diversificació curricular, suport lingüístic,.... Llistat en el mes de maig pel proper curs.

13. Preparació dels informes de final de curs, amb especial atenció a aquells alumnes que, per edat, se’ls pot aconsellar l'orientació cap a Programes d’Iniciació Professional o al món laboral.

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL PRIMER CICLE D’ESO

La programació anual de la tutoria de SEGON d’ ESO es basa en la següent proposta d’activitats:

PRIMERA AVALUACIÓ

1. Presentació del calendari de reunions de tutors.2. Reunió de preparació de principi de curs .

L’acció tutorial. Funcions del tutor.Objectius de les Redetut.Objectius de la sessions inicials de tutoria.Fitxa de tutoria.Qüestionari personal

3. Acollida i integració: Conèixer el tutor, el centre i el grup. Activitats de presentació i de cohesió grupal.

4. Normes de funcionament del centreQuè és la tutoria? Funcions del tutor.Drets i deures dels alumnes, normes de convivència del centre, estudi de la normativa. Decàleg de bones pràctiques Criteris de promoció.

5. Presentació i organització del cursViure al centre escolar, la participació al centre, l’elecció de delegat.Preparació i realitzar la Reunió de tutors i pares.

6. Avaluació inicial.

234

7. Organitzem el grup: Què volem aconseguir?.normes de funcionament del grup, Convivència

8. Temes de lliure elecció : hàbits saludables9. Tècniques d'estudi: Activitat d’autocontrol a l’estudi.10. Control de l’absentisme i de les incidències ( setmanalment).11. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese12. Preparació de la 1a avaluació.(preavaluació)13. Seguiment de l'alumnat. Seguiment del procés d'acollida. Entrevistes amb

alumnes i famílies.14. Primera avaluació. Anàlisi de resultats, propostes d'intervencions: modificacions

de les adaptacions a l'aula, del reforçaments educatius, de suport,...

2onaAVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació.2. Control de l’absentisme i de les incidències ( setmanalment).3. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese4. Continuació de les tècniques d’estudi5. Activitats de solidaritat: cursa i activitats dins l'aula6. Com afrontar les tensions de grup? Convivència7. Temes de lliure elecció. : drogues: alcohol8. Habilitats socials,

1. L’amistat.2. La comunicació.3. L’autoestima.

9. Avaluació de la tutoria10. Preparació de la 2a avaluació11. Segona avaluació: Anàlisi de resultats. Propostes d’intervenció.12. Preparació de les disfresses ( febrer).13. Prospecció per a la proposta per a programes específics: diversificació curricular,

suports, PISE,....

3a AVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació2. Exercicis d’autoconeixement i presa de decisions3. Control de l’absentisme i de les incidències ( setmanalment) .4. Revisió i elaboració de les ACIs dels anee i dels ACIns dels alumnes nese5. A què dediquem el temps lliure?6. Temes de lliure elecció: educació vial i sexual7. Orientacions acadèmiques pel proper curs. Oferta del centre i optativitat.8. Elecció optatives 3r ESO9. Prospecció d’itinerari formatius o pre-laborals per l’alumnat de 16 anys ( PQPI,

CAPI).10. Avaluació de la tutoria11. Preparació de la 3a avaluació. Criteris d’avaluació i promoció i repetició.12. Tercera avaluació. Avaluació final. Anàlisi de resultats. Proposta d’alumnes per a

programes específic: diversificació curricular, suport lingüístic, PISE,....( llistat pel mes de maig)

13. Preparació dels informes de final de curs, amb especial atenció a aquells alumnes que, per edat, se’ls pot aconsellar l'orientació cap a Programes d’Iniciació Professional o al món laboral.

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL SEGON CICLE D’ESO

La programació anual de la tutoria de tercer d’ ESO es basa en la següent proposta d’activitats:

3. Presentació del calendari de reunions de tutors.4. Reunió de preparació de principi de curs.

Objectius de la sessions inicials de tutoria.Fitxa de tutoria.Qüestionari personal.

4. Acollida i integració: Conèixer el tutor i el grup.

235

1a AVALUACIÓ

Activitats de presentació i de cohesió grupal.5. Normes de funcionament del centre/Convivència

Decàleg de bones pràctiques.Criteris de promoció.

6. Presentació i organització del cursElecció de delegat.Preparació i realitzar la Reunió de tutors i pares.

8. Avaluació inicial.15. Control de l’absentisme i de les incidències 16. Temes de lliure elecció: trastrons alimentaris17. Hàbits d'estudi.18. Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE19. Preparació de la 1a avaluació ( preavaluació)20. Primera avaluació. Anàlisi de resultats, propostes d’intervencions: modificacions

de les adaptacions a l’aula, del reforçaments educatius, de suport,...

2ona

AVALUACIÓ

14. Sessió de post avaluació15. Control de l’absentisme i de les incidències.16. Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE.17. Activitats de convivència i solidaritat18. Temes de lliure elecció: drogues: cannabis19. I l’any que ve, què? Itineraris a 4t d’ESO i sortides20. Orientacions acadèmiques pel proper curs. Oferta del centre i optativitat.21. Reunió amb pares per donar informació sobre orientació acadèmica.22. Preparació de la 2a avaluació23. Segona avaluació: Anàlisi de resultats. Propostes d’intervenció.24. Prospecció per a la proposta per a programes específics: diversificació

curricular, suports,...

3a AVALUACIÓ

14. Sessió de post avaluació15. Control de l’absentisme i de les incidències.16. Educació vial17. Convivència: xarxes socials i bulling18. Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE.19. Festa del llibre i berenar solidari.20. Elecció optatives 4t ESO21. Preparació de la 3a avaluació. Criteris d’avaluació i promoció i repetició.22. Tercera avaluació. Avaluació final. Anàlisi de resultats. Proposta d’alumnes per a

programes específic: diversificació curricular, suport lingüístic…23. Preparació dels informes de final de curs, amb especial atenció a aquells

alumnes que, per edat, se’ls pot aconsellar l’orientació cap a PQPI, PISE, Proves d’Accés a CFGM…

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL SE GON CICLE D’ESO

La programació anual de la tutoria de Quart d’ ESO es basa en la següent proposta d’activitats:

1a AVALUACIÓ

1.-Presentació del calendari de reunions de tutors.2.-Reunió de preparació de principi de curs.

Objectius de la sessions inicials de tutoria.Fitxa de tutoria.Qüestionari personal

3.-Acollida i integració: Conèixer el tutor i el grup. Activitats de presentació i de cohesió grupal.

4.-Normes de funcionament del centre/ convivènciaDecàleg de bones pràctiques.

236

Criteris de promoció.5.-Presnetació i organització del curs

Elecció de delegat.Preparació i realitzar la Reunió de tutors i pares.

6.-Avaluació inicial.7.-Control de l’absentisme i de les incidències 8.-Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE9.-Activitats de pensament10.-Alimentació i salut10.-Preparació de la 1a avaluació ( preavaluació)11.-Primera avaluació. Anàlisi de resultats, propostes d’intervencions: modificacions

de les adaptacions a l’aula, del reforçaments educatius, de suport,...

2a

AVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació2. Control de l’absentisme i de les incidències.3. Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE.4. I l’any que ve, què? Sortides, Modalitats a Batxillerat, CFGM, CEPA, PQPI...5. Solidaritat: cursa i activitats6. Temes de lliure elecció: drogues i salut7. Orientacions acadèmiques pel proper curs. Oferta del centre i optativitat.8. Reunió amb pares per donar informació sobre orientació acadèmica.9. Preparació de la 2a avaluació ( preavaluació)10. Segona avaluació: Anàlisi de resultats. Propostes d’intervenció.11. Prospecció per a la proposta per a programes específics: diversificació

curricular, suports,...12. El viatge d’estudis.

3a AVALUACIÓ

1. Sessió de post avaluació2. Control de l’absentisme i de les incidències.3. Revisió i elaboració de les ACS dels alumnes NESE.4. Festa del llibre i berenar solidari.5. Educació vial6. Elecció acadèmica: CFGM, Modalitats a Batxillerat, Prova d’accés a CFGM…7. Preparació de la 3a avaluació. Criteris d’avaluació i promoció i repetició.8. Tercera avaluació. Avaluació final. Anàlisi de resultats. Proposta d’alumnes per a

programes específic: diversificació curricular, suport lingüístic…9. Consell orientador.10. Preparació dels informes de final de curs, amb especial atenció a aquells alumnes que,

per edat, se’ls pot aconsellar l’orientació cap a PQPI, 4t Diversificació Proves d’Accés a CFGM…

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL PQPI

La programació anual de la tutoria deL PRIMER NIVELL es basa en la següent proposta d’activitats:

1A AVALUACIÓ 1.Benvinguda a l’IES (Jornada d’acollida per part del tutor).2. Coneixement del grup (dinàmica de grups).3. La vida en el centre: normes, drets-deures, participació,....4. L’elecció de delegat.5. ON ESTIC? (POAP).6. Preparam l’avaluació.

2A AVALUACIÓ 1.Revisam els resultats del primer trimestre.2.Començam a aprendre a estudiar (planificació, esquemes, presa d’apunts,...).3.Tractament de temes transversals: Educació ambiental, Toxicomanies, educació vial, consumisme,...4.Autoconeixement. Milloram l’autoestima.5.Preparam l’avaluació.

237

3A AVALUACIÓ 1.Revisam els resultats del segon trimestre.2.Presa de decisions.3.Informació sobre l’oferta educativa a l’acabar el programa.4.Recerca de feina. Tècniques.5.Preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de Grau Mitjà (matèries, matriculació, centres,...).6.Preparam el final de curs: CONSELL ORIENTADOR.

NOTA.- Aquest pla es veurà complementat amb una sèrie d’activitats opcionals (sortides extraescolars, tallers sobre temes transversals, xerrades d’orientació acadèmica-professional,...). Totes seran coordinades i acordades entre el conjunta de l’equip de professors de nivell, caporalia d’estudis i departament d’Orientació. Es tendran en compte les activitats preparades del tercer d'ESO.

La programació anual de la tutoria deL SEGON NIVELL es basa en la següent proposta d’activitats:

Es treballaran els continguts de quart d’ESOEn quant a la participació de les famílies en la vida del centre, es tractarà de potenciar en la mesura de les nostres possibilitats. Per això, es convocarà una reunió inicial, al començament de curs, amb la finalitat de informar-les de tot allò referit a l’organització i funcionament tant intern com extern del centre (horaris, departaments, normes de convivència, possibles sancions,.. ) i de la nova organització del sistema educatiu ( què significa ESO, quines possibilitats educatives i formatives existeixen desprès,.. ) . Per això, serà necessària la participació de tot l’equip docent del centre i, sobre tot, equip directiu, D.O. i persones tutores.

PROGRAMACIÓ DE LA TUTORIA AL BATXILLERAT/CF

1A AVALUACIÓ 1. Benvinguts a l’IES: JA ACABAM (Jornada d’acollida per part del tutor).

2. Començam a ser un grup (dinàmica de grups).

3. Elecció de delegats.

4. Volem participar en el centre, com ho feim? Junta de delegats, Consell Escolar.

5. Tècniques per millorar el rendiment acadèmic (presentació de treballs, treballs d’investigació i documentació, exàmens,..).

Preparam l’avaluació.

2A AVALUACIÓ 6. Revisam els resultats del primer trimestre.

7. Revisió dels itineraris individuals (opcions educatives en acabar el batxillerat).

8. Xerrada de la UIB al propi centre (Accés a la universitat)

9. Xerrades professionals de diferents àmbits.

10. Tècniques de recerca de feina.

11. Dia de portes obertes a la UIB.

12. Preparam l’avaluació.

3A AVALUACIÓ 1. Revisam els resultats del segon trimestre.

238

2. Proves d’accés a la universitat (matèries, tràmits de matriculació,...).

3. Accés a Cicles Formatius de Grau Superior (matriculació, centres on se fa,...).

4. Orientacions generals sobre el seu futur professional i acadèmic: DECIDESC.

5. Avaluació final.

6. Preparam selectivitat.

Aquest pla es veurà complementat amb una sèrie d’activitats opcionals (sortides extraescolars, tallers sobre temes transversals, xerrades d’orientació acadèmica-professional,...). Totes seran coordinades i acordades entre el conjunta de l’equip de professors de nivell, caporalia d’estudis i departament d’Orientació.

RECURSOS ORGANITZATIUS I PERSONALS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PAT

HORES DE DEDICACIÓ DELS TUTORS/RES DINS DE L’HORARI

-Tutoria lectiva: una hora a la setmana.

-Tutoria amb famílies: una hora setmanal d’atenció a les famílies.

-Treball tutorial: una hora al treball tutorial per a l’organització de les activitats per dur a terme l’acció

tutorial. I una hora setmanal per al reunió de tutors del mateix nivell.

REUNIÓ SETMANAL DE TUTORS/ES DEL MATEIX NIVELL

Es fa un seguiment grupal i individual de l’alumnat (absentisme, disciplina, suports,ACI, derivació al

DOE...), planificació i revisió d’activitats de grup...

ATENCIÓ PSICOPEDAGOGICA

El centre compta amb dues orientadores que col·laboren en l’acció tutorial dels diferents cicles i/o

etapes educatives, participant en les reunions de tutors i atenent les demandes que per via dels tutors

en deriven per donar la millor resposta educativa i l’orientació escolar pertinent als alumnes que ho

necessitin en col·laboració amb l’equip de suport del centre (mestres de suport, AL i professorat de

taller)

Les demandes d’intervenció es fan a través del Full Demanda, que es complementa amb una petita

entrevista amb l’orientadora. En aquesta entrevista es concreta més el problema o dificultats que han

motivat la demanda i es planifiquen, conjuntament, les primeres actuacions. De qualsevol intervenció

feta per les orientadores es farà un retorn al professorat que ha fet la demanda, assegurant sempre

que la informació arriba al tutor/a (en cas que no hagi partit d’aquest/a la demanda); així mateix es farà

un informe i se n’arxivarà una còpia d’aquest informe al Departament d’Orientació i estarà disponible a

qualsevol consulta per part dels tutors/es, amb el benentès de mantenir la confidencialitat que algunes

dades requereixen. Si s’ha d’actuar amb l’alumne/a es signa una conformitat d’intervenció per tal de

que els pares estiguin assabentat de la tasca orientadora que es durà a terme respecte a donar una

resposta educativa la més adient a l’alumne/a que per part del tutor/a o altra via s’ha fet la demanda.

239

INFORMACIÓ DE CURSOS ANTERIORS.

Informes de Primària, informació tutories anteriors i informacions d’anteriors intervencions del DO

amb l’alumnat que ja presentava algun tipus de necessitat específica de suport educatiu ( NESE).

FAMÍLIES

El DO col·laborarà en aquelles entrevistes que puguin resultar més complexes o delicades, o en

aquelles en què el professorat de suport o orientadores intervinguin directament amb l’alumne/a.

La Direcció del centre sol·licitarà la presència de les famílies si no responen als requeriments

tutorials amb la col·laboració del policia tutor i dels SS.SS. en última instància... Tot plegat està orientat

a oferir el millor marc de col·laboració institut – família.

COORDINACIÓ DE TUTORIES AL 1R I 2N CICLE DE L’ESO

Els/les coordinador/res del primer i segon cicle de l’ESO tenen una disponibilitat de tres hores

setmanals per dur a terme aquesta tasca. Col·laboren en el desenvolupament de la tasca tutorial. Les

funcions que duen a terme són:

-Fomentar una bona comunicació, convivència, comportament i educació entre els alumnes i el

professorat i a l’ inrevés.

-Preveure les mancances en el mètode d’estudi de l’alumnat del cicle i articular les mesures

compensatòries oportunes per tal de millorar el rendiment acadèmic.

-Promoure les accions educatives pertinents per afavorir l’assoliment dels Objectius Generals de

l’Etapa i les Competències Bàsiques mitjançant la intracoordinació amb els altres àmbits, prèviament

passat per la CCP.

-Assessorar i informar l’Equip Docent durant la coordinació setmanal amb els Cap d’Estudis

d’aquells aspectes propis del cicle.

-Participar activament en la coordinació de les tutories en col·laboració amb la orientadora i els

Caps d’Estudis.

-Realitzar tutories individuals i/o compartides, sempre previ acord amb el/la tutor/a i informació als

Caps d’Estudis.

-Detectar possibles riscs com hores d’ara l’assetjament entre iguals, l’abandó dels estudis i les

necessitats socials que l’alumnat del cicle pugui patir.

-Coordinar conjuntament amb els tutors i la coordinadora d’Activitats Extraescolars i

Complementàries les activitats d’aquest caire en les quals participin els alumnes del cicle.

-Preparació de documents en col·laboració de Caps d’Estudis i amb el Departament d’Orientació

sempre que sigui possible.

TUTORIES INDIVIDUALITZADES

240

El tutor/a individualitzat és el professor o professora que comparteix la tutoria amb el tutor/a del

grup i s’ocupa de que determinats alumnes se sentin vinculats el centre en moments de la seva

escolarització en les que s’enfronten a certes dificultats.

Ha de ser un referent per l’alumne, la persona en la que l’estudiant ha de trobar ajuda davant les

dificultats amb les que es troba respecte al rendiment acadèmic, convivència amb els companys/es,

conflictes a casa...

OBJECTIU:

Fer el seguiment personalitzat de certs alumnes que tenen problemes de rendiment acadèmic o de

convivència, donant així suport al tutor/a del grup.

FUNCIONS PRINCIPALS:

Amb l’alumne:

-Explicació d’hàbits de treball i d’estudi (Supervisar l'horari setmanal de l'alumne/a, ajudar-li a

planificar què i com ha d'estudiar, revisar la seva agenda, ajudar-li a fer i seguir un horari individualitzat

d’estudi, arribant a acords respecte a l’estudi i/o comportament...).

-Reunir-se, les vegades necessàries setmanalment, amb l'alumne depenent de la disponibilitat

horària i no coincidint sempre amb la mateixa hora de la matèria que cursa en el moment de

coordinació.

-Seguiment de les faltes d'assistència: Quantes, a què són degudes.

-Seguiment de les incidències i amonestacions.

-Mantenir un contacte amb la família, intentant que s'impliquen en el seguiment del seu fill, que

supervisen l'assistència a classe, l'estudi diari i el seu temps lliure.

-Premiar a l'alumne si aconsegueix els objectius proposats en el pla de treball.

-Cercar llocs diferents per crear ambients més formals o menys formals per poder establir el

contacte amb l'alumne, crear un clima de confiança,.... per parlar de les motivacions, interessos de

l'alumne, així com també parlar dels estudis, del comportament, dels deures,...

Amb les famílies:

-Mantenir una reunió abans d’iniciar la tutoria personalitzada, per donar el seu consentiment i

prestar col·laboració al centre.

-Tenir contactes amb la família per informar dels resultats de l’alumne, si pot ser setmanalment ,per

saber del seguiment a l'institut i el seguiment i les pautes establertes a classe i casa.

Amb el tutor del grup:

-Mantenir informat al tutor del grup de les actuacions realitzades mitjançant reunions de

coordinació.

-Consensuar amb el tutor les accions que es faran per a la coordinació entre aquest, l'alumne i el

tutor individual tot marcat en el pla de feina i establir les pautes a seguir en el mateix pla de treball

consensuat.

Amb l'Equip Educatiu:

-Coordinar-se amb el professorat de les àrees que cursa l'alumne per conèixer l'evolució de

241

l'alumne a dins l'aula, la feina què fa, saber el comportament que té, l'actitud que presenta cap a cada

àrees segons el professor que té,.....

COM:

− Recavant el màxim d’informació de l’alumne, del tutor, de les notes d’avaluació, de l’expedient

acadèmic...

− Pactar un pla de treball consensuat entre el professor – tutor individual, l'alumne i la família

amb el recolzament del professor tutor del grup signant un contracte i una autorització d'intervenció.

Exemple del pla de treball seria:

− Control del deures i dels exàmens entre d'altres tasques a seguir.

− Control dels materials o revisió d'aquests.

− Establir un horari de feina pels horabaixes.

− Control de l'agenda.

− Control d'assistència,...

− Parlant i escoltant a l’alumne, intentant empatitzar amb ell.

− Dedicant-li un temps setmanal (almenys 1 hora a la setmana procurant que sigui en horari no

perjudicial per a l'alumne).

− Arribant a acords (amb l'alumne/a, professors i la família).

− Compartint, en el centre, alguna activitat que li agradi o que vegi que té èxit. Ressaltant els

seus petits progressos.

− Les reunions convé fer-les en llocs on pugui haver una certa intimitat , convé que no sigui a la

seva aula.

− S’ha de fer un registre del que es vagi treballant amb l’alumne.

SELECCIÓ DELS TUTORS INDIVIDUALITZATS:

L’Equip Directiu selecciona a professors/es sense tutoria de grup que disposi d’hores per realitzar

aquesta funció.

Convé que hi hagi una llista de professorat voluntari, preferentment amb possibilitat de continuïtat

en el centre.

El tutor individual podria ser del mateix Equip Educatiu, o Extern, per evitar el prejudicis sobre

l'alumne establertes segons les informacions sentides en el mateix grup.

El perfil del professor- tutor individual hauria de ser un professor que pugui simpatitzar amb l'alumne

que se li fa el seguiment, tengui eines i recursos per resoldre problemes, conflictes i saber mediar amb

aquest. Al mateix temps hauria de tenir empatia amb aquest alumne i a l' inrevés també.

SELECCIÓ DELS ALUMNES:

En les sessions d’Avaluació Inicial i Primera Avaluació, i si es cau a la resta d'Avaluacions o al llarg

del curs, es farà una llista d’alumnes proposats per les tutories, després que s’hagin tractar les

dificultats en les reunions de tutors amb el/la cap d’estudis i orientadora.

Una vegada que comenci la tutoria personalitzada, si l’alumne comença a presentar faltes

injustificades o manifesta una actitud negativa cap a l’ajuda prestada, se li podrà donar de baixa

242

informant al tutor del grup i a la família.

NOMBRE D’ALUMNES TUTORITZATS PER PROFESSORS/ES:

El nombre màxim d’alumnes tutoritzats per professor serà de dos.

AVALUACIÓ

El PAT ha de ser avaluat en els següents aspectes:

• funcionament del pla.

• programació de les activitats de tutoria.

• material emprat.

La metodologia d’avaluació serà duta a terme bàsicament pels tutors/es en les sessions amb

l’alumnat a final de curs i consistiran en:

• Aportacions, suggeriments de millora, punts forts de les actuacions realitzades i funcionament

durant la reunió setmanal de tutors/es.

• Aportacions sobre les activitats d’obligat compliment que facin referència a la seva idoneïtat,

adequació, temporalització...

• Aportacions per a la millora dels diferents materials que s’hagin facilitat.

A fi de poder tenir en compte totes aquestes aportacions i introduir-les com a mesures de millora

per al curs següent, serà l’orientador/a l’encarregat/da d’incloure-les en la memòria del DO i tenir-les en

compte de cara a la planificació d’activitats, realització de les actuacions i utilització de materials per al

curs següent.

243

4. OPTATIVA BATXILLERAT: PSICOLOGIA

Mª Antònia Palou

1.- INTRODUCCIÓ

En el Batxillerat l’interès dels adolescents pel coneixement de sí mateix/a i del context social en el

que es troben immersors fan de la Psicologia una matèria especialment apropiada per a ser introduïda en

aquesta etapa educativa.

És important que els/les alumnes entenguin la Psicologia com una disciplina científica amb un

objecte d’estudi propi i una metodologia específica. Com a disciplina que és, té una doble vessant, tant

d’investigació com d’aplicació.

En síntesi, la Psicologia del Batxillerat tracta que l’alumnat adquireixi coneixements sobre tres

dimensions:

*Individual: el propi funcionament psicològic.

*Social: les relacions interpersonals i les diferències individuals i culturals.

*Científica: la investigació i l’aplicació en els diferents àmbits de treball.

L’ús de les idees o esquemes previs de l’alumnat sobre les causes i conseqüències de la conducta i

el coneixement de les persones, servirà com a punt de partida en l’ensenyament de l’assignatura i per

facilitar l’autoavaluació de les diferents unitats didàctiques es compararà el coneixement d’abans i l’actual.

Sense oblidar el marc conceptual, es consideraran prioritaris els continguts procedimentals i

actitudinals.

Aquesta optativa és d’oferta general al segon curs de Batxillerat. Per tant, hi ha alumnes tant del

Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials com del Batxillerat de Ciències i Enginyeria

2.- OBJECTIUS GENERALS

El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els i les alumnes adquireixin les

següents capacitats:

1. Comprendre la dimensió teòrica i pràctica de la psicologia, remarcant-ne els trets més importants i

relacionat-los amb altres ciències.

2. Conèixer els principis bàsics de la psicologia i extrapolar-los al propi comportament i als dels altres éssers

humans.

3. Descobrir les interrelacions existents entre la biologia i la psicologia, entre l’àmbit social i cultural del

comportament humà, i reflexionar sobre la incidència que tenen les diferents disciplines sobre totes les

244

accions humanes.

4. Diferenciar entre el coneixement ordinari i intuïtiu dels fenòmens psicològics i les aportacions de la

psicologia científica.

5. Valorar amb sentit ètic el propi procés de maduració personal, tot relacionant-lo amb els processos

psicològics estudiats i adoptar una actitud de tolerància i flexibilitat cap als diferents comportaments dels

éssers humans.

6. Identificar i comprendre els mecanismes bàsics que regulen els processos d’influència social i adoptar una

actitud crítica envers els intents de manipulació i dirigisme de grups i institucions determinades.

7. Integrar amb coherència i actitud crítica els coneixements que configuren la matèria, per tal d’adoptar

independència de criteri i maduresa personal a l’hora de prendre decisions vitals.

3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Les competències específiques de psicologia són essencialment dues: la competència en la

comprensió científica, reflexiva i crítica del comportament humà, propi i aliè, en les seves dimensions

individual i social, i la competència personal, social i cívica que ha d’acompanyar aquesta comprensió.

La competència en la comprensió científica, reflexiva i crítica del comportament humà implica tenir

mètodes d’anàlisi de la realitat que es puguin aplicar a situacions derivades de l’experiència pròpia i aliena.

La competència personal, social i cívica engloba la dimensió del creixement personal i la dimensió

social dels comportaments humans, que ajuden a situar-se i interaccionar en una societat complexa.

4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

La matèria de psicologia pot contribuir al desenvolupament de les competències generals del

batxillerat, en la mesura que treballa competències transversals, com la competència comunicativa i

lingüística (obtenció i ús d’informació, organització del coneixement, comunicació d’idees, reflexió crítica i

argumentació de conclusions), la competència digital i tractament de la informació ( recollida de dades,

anàlisis de resultats, recerca d’informació), la competència d’interacció amb el món físic ( relació de

continguts d’aprenentatge amb l’experiència humana, establir connexions amb altres àmbits del saber,

implicació en el debat sobre l’acció humana en el món actual) i la competència d’aprendre a aprendre.

5.- CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECÍFICS

BLOC TEMÀTIC I : INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA

1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Saber definir la Psicologia com una ciència.

- Distingir les diferents branques de la Psicologia, delimitant els seus camps d’estudi, metodologia o

245

alternatives professionals.

- Conèixer el desenvolupament històric de la Psicologia precientífica

- Distingir les diferències essencials entre les més importants escoles psicològiques del segle XX.

- Valorar i diferenciar els diferents mètodes de treball

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Definició de Psicologia. Objecte d’estudi.

- Distintes branques o especialitzacions de la Psicologia

- Història de la Psicologia precientífica.

- Escoles psicològiques.

- El mètode de la psicologia. El debat sobre el seu caràcter científic

*PROCEDIMENTALS

- Creació d’hàbits que permetin als alumnes ordenar lògicament la informació recollida

(mapes conceptuals, resums, ...)

- Domini més precís del vocabulari psicològic, mitjançant de textos senzills o fragments

seleccionats.

- Participació activa a classe, comentaris, opinions, recerca d’informació per argumentar les

seves opinions.

- Sistematització dels conceptes generals de la Psicologia.

*ACTITUDINALS

- Valoració de la Psicologia com una ciència que contribueix al coneixement humà.

- Curiositat i interès per les qüestions que aborda la Psicologia.

- Acceptació de que la ciència avança mitjançant la confrontació de postures antagòniques.

- Tolerància i respecte davant les opinions contràries, de manera que siguin capaços

d’establir un diàleg amb els altres i aconseguir punts de vista coincidents.

BLOC TEMÀTIC II : L’ÉSSER HUMÀ COM A PRODUCTE DE L’EVOLUCIÓ

2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Comprendre les idees principals de la Tª de l’evolució.

- Reconèixer les distintes aportacions que s’han introduït a la Tª de Darwin.

- Dominar la terminologia conceptual dels discursos evolucionistes.

- Conèixer la filogènia de l’ésser humà.

- Reconèixer la igualtat essencial entre homes i dones i entre les distintes races del gènere humà.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

246

- L’evolució dels organismes

- Fonaments de l’evolució: Teories de l’evolució.

- Els processos de l’hominització.

*PROCEDIMENTALS

- Ús de la terminologia evolutiva.

- Elaboració de resums, esquemes, …

- Lectura de textos científics per la creació d’hàbits intel·lectuals.

- Observació del medi que ens envolta pel descobriment en la conducta humana de la influència de

les lleis evolutives.

*ACTITUDINALS

- Interès pel coneixement científic.

- Consciència de la complexitat de la naturalesa humana i de la existència d’unes lleis evolutives que

expliquen el desenvolupament dels organismes.

- Valoració positiva de les diferències ètniques, racials i culturals que caracteritzen a les societats.

3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Distingir les estructures fonamentals del sistema nerviós i la seva relació amb les pautes de

conducta dels organismes.

- Saber situar topogràficament en el sistema nerviós les distintes funcions psíquiques de l’ésser

humà.

- Dominar el vocabulari bàsic psicofisiològic.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Genètica i conducta.

- El sistema nerviós: organització i estructura.

- Les neurones.

- Tècniques per l’estudi del cervell.

- El cervell de l’home i el cervell de la dona.

*PROCEDIMENTALS

- Ampliació de les nocions generals sobre el cervell.

- Organització interdisciplinària dels continguts conceptuals.

- Lectura i comentari de textos, comprensió lèxica, terminologia psicofisiològica, etc.

- Utilització del mitjans audiovisuals com a eines útils per l’aprofundiment dels continguts.

*ACTITUDINALS

- Interès per els problemes psicofisiològics, per a poder reflexionar sobre certes peculiaritats

psíquiques que caracteritzen el pensament del adolescent.

- Curiositat per conèixer les diferències i similituds fisiològiques entre homes i dones.

247

4. HERÈNCIA, MEDI I AMBIENT. COMPORTAMENT ANIMAL

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Dominar els principis en que es fonamenta la psicologia comparada, així com els límits que

comporta l’extrapolació de la conducta animal a la humana.

- Comprendre la interacció entre el medi i la herència en el comportament humà

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

-Interacció herència i ambient

-Etologia i psicologia animal

-Pautes fixes d’acció i aprenentatge.

-Comportament innat en l’ésser humà

*PROCEDIMENTALS

-Ús correcte de la terminologia

-Lectura de textos

*ACTITUDINALS

- Reconeixement de les semblances i diferències específiques entre la conducta animal i la

humana per augmentar el respecte per a la vida i la consciència ecològica.

BLOC TEMÀTIC III : ELS PROCESSOS COGNITIUS

5. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Reconèixer el cervell humà com a centre processador de la informació.

- Diferenciar entre estímuls i sensacions.

- Conèixer els mecanismes que actuen en la percepció.

- Comprendre la influència que la cultura, la societat i les motivacions exerceixen en la percepció.

- Entendre la importància de l’atenció en el procés selectiu.

- Descobrir la importància dels tests com un instrument de mesura i diagnòstic en l’estudi sobre la

percepció i la memòria.

- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis psicològics.

- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats perceptives i

memorístiques.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Estímuls i sensacions

248

- La percepció: Fases del procés perceptiu i teories de la percepció

- Influències individuals i socials en la percepció.

- Trastorns de la percepció.

- L’atenció.

*PROCEDIMENTALS

- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.

- Participació activa en debats i discussions ideològiques.

- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …

- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball intel·lectual que

repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.

*ACTITUDINALS

- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva pròpia existència.

- Valoració del coneixement de les principals qüestions de percepció -

Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació, etc.

6. LA MEMÒRIA

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis psicològics.

- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats

memorístiques.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

-Definició de memòria

-Processos bàsics

-Models teòrics de la memòria

*PROCEDIMENTALS

- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.

- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …

- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball intel·lectual que

repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.

*ACTITUDINALS

- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva pròpia existència.

- Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació, etc.

7. L’APRENENTATGE

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Saber què és i en què consisteix l’aprenentatge i explicar els principals processos implicats en el

249

mateix.

- Conèixer les teories psicològiques sobre els mecanismes de l’aprenentatge, sobre tot a nivell

conductual i cognitiu.

- Aprendre qualque fonament sobre les normes i característiques de les investigacions psicològiques,

sabent discriminar entre elles segons el procediment científic emprat.

- Conèixer les influències dels agents de socialització en l’aprenentatge.

- Valorar el propi procés d’aprenentatge, reflexionant en la tasca pedagògica de les diferents

institucions ( escola, família, …)

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Què vol dir aprendre?

- L’aprenentatge per condicionament

- L’aprenentatge per observació

- L’aprenentatge cognitiu

- Estrtègies d’aprenentatge

*PROCEDIMENTALS

- Ampliació dels coneixements teòrics en l’estudi de l’aprenentatge.

- Reconeixement del lèxic i conceptes fonamentals dels teòrics de l’aprenentatge.

- Reconstrucció teòrica de qualque experiment conductiste.

- Observació sobre els procediments essencials de la ciència.

*ACTITUDINALS

- Acceptació de la importància que l’aprenentatge té en la vida de les persones.

- Constància en la tendència socialitzadora, fent la valoració de la necessitat de col·laboració

humana per a la resolució de problemes individuals i socials.

- Tolerància i respecte envers a altres cultures valorant les seves peculiaritats fruits dels seus

aprenentatges en relació al medi on es desenvolupen.

8. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Conèixer el debat històric sobre el concepte de la intel·ligència.

- Comprendre la terminologia en la que s’expressa la psicologia de la intel·ligència.

- Intervenir en el debat sobre la preponderància dels factors genètics o ambientals en la intel·ligència

humana.

- Definir conceptes específics com factor general, quocient d’intel·ligència, aptitud, etc.

- Adquirir habilitats que contribueixin a la millora de la capacitat de raonament.

- Aconseguir mitjançant els continguts conceptuals una major motivació per a aprendre de manera

continuada i autònoma.

- Aprendre que la intel·ligència no és un factor discriminatori, ja que les variables genètiques i

250

ambientals incideixen en ella de manera aliena a l’ individu.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- El concepte d’intel·ligència.

- Teories sobre la intel·ligència: clàssiques i actuals

-Avaluació de la intel.ligència

- Desenvolupament cognitiu.

*PROCEDIMENTALS

- Augment de la motivació per a aprendre de forma autònoma.

- Utilització del pensament crític i de la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana.

- Maneig de tests d’intel·ligència.

- Potenciació del treball en grup per promoure l’ajuda i suport entre els/les companys/es.

- Autoexperimentació sobre estratègies de pensament i aprenentatge.

*ACTITUDINALS

- Necessitat de marcar-se fites que contribueixin a la millora de la intel·ligència dins el procés general

educatiu.

- Consciència de la importància que tenen els programes i les estratègies d’ensenyar a pensar.

- Interès per incrementar el seu autoconcepte, tractant de rentabilitzar les seves expectatives

d’eficàcia.

9. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Distingir els trets més generals dels diferents tipus de pensament, segons les escoles

psicològiques.

- Delimitar les relacions entre pensament i llenguatge.

- Conèixer les teories psicològiques que estudien aquestes relacions.

- Plantejar l’origen evolutiu del llenguatge.

- Identificar i descriure les etapes de desenvolupament del pensament i del llenguatge en els infants.

- Adoptar raonaments crítics i creatius en la vida quotidiana per superar pensaments conformistes

- Reconèixer les relacions del pensament i el llenguatge amb els mecanismes fisiològics del cervell.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Definició de llenguatge. Etapes en l’adquisició

-Teories sobre l’adquisició del llenguatge

-Relació entre pensament i llenguatge

-El raonament. Tipus

-Resolució de problemes

251

-El pensament creatiu

*PROCEDIMENTALS

- Aplicació de les idees sobre el pensament i llenguatge a la presa de decisions personals.

- Ús del pensament creatiu davant els problemes personals i acadèmics.

- Lectura de textos psicològics analitzant la seva estructura i diferenciant les idees importants.

- Maneig de procediments de treball: resum, mapa conceptual, …

*ACTITUDINALS

- Interés pel coneixement científic.

- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.

- Tolerància cap el pensament de l’altre, respectant els individus encara que discrepin en els

seus arguments.

10. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

-Diferenciar els distints estats de consciència

-Saber valorar la seva possibilitat d’alteració i les conseqüències que se’n deriven

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- La consciència

-Els somnis

-La hipnosi

-Les drogues que alteren la consciència

*PROCEDIMENTALS

-Lectures seleccionades

*ACTITUDINALS

-Apreciació de la rellevància de la consciència en la nostra vida

-Valoració crítica davant el consum de drogues

BLOC TEMÀTIC IV : PERSONALITAT I VIDA AFECTIVA

11. LA PERSONALITAT

12. MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT

13. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Adquirir el concepte de personalitat.

- Conèixer mètodes de diagnòstic de la personalitat, derivats de la pràctica clínica i de l’observació

comparada.

- Distingir les diferents teories que tracten d’explicar el desenvolupament de la personalitat humana.

252

- Dominar el lèxic i la conceptualització bàsica de les diferents escoles psicològiques.

- Reconèixer els símptomes, característiques i causes dels principals trastorns de la personalitat.

- Utilitzar els coneixements adquirits per a reflexionar sobre la seva pròpia personalitat.

- Adquirir consciència sobre els efectes dels trastorns mentals, evitant la discriminació cap als que

els pateixen.

- Reconèixer les característiques psicològiques que defineixen la vida afectiva.

- Diferenciar entre emocions, sentiments i passions.

- Conèixer els fonaments de la intel·ligència emocional.

- Comprendre les teories que defineixen i expliquen els fenòmens de la motivació.

- Entendre de manera objectiva el paper de la sexualitat en la conducta humana.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- Definició de la personalitat.

- Teories sobre la personalitat: psicoanàlisi, trets i tipus, humanista, aprenentatge social.

-Motivació: característiques i tipus

-L’afectivitat i l’emoció

- Alguns trastorns emocionals i de conducta

*PROCEDIMENTALS

- Participació en el procés formatiu dels/les alumnes mitjançant debats, acords comuns, treball de

grup.

- Descobriment de trets de la pròpia personalitat poc coneguts, intentant fer-los conscients de les

seves potencialitats no desenvolupades.

- Utilització de tests i qüestionaris per a que ells/es mateixos/es vagin descobrint trets de la seva

personalitat.

- Descobriment de diferents tècniques per a augmentar la confiança en ells/es mateixos/es i el

reforçament de l’autoestima..

*ACTITUDINALS

- Comprensió dels actes de les altres persones i de les seves peculiaritats.

- Major tolerància social i individual com forma de respecte cap a personalitats alienes.

- Interès per aconseguir un millor autoconeixement.

- Interès personal pels mecanismes que regulen les emocions.

- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.

BLOC TEMÀTIC V : EL COMPORTAMENT SOCIAL

14. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I INTERPERSONALS. LA

DIVERSITAT

*OBJECTIUS ESPECÍFICS

253

- Conèixer els principis bàsics de la psicologia social.

- Comprendre les relacions entre la conducta individual i l’entorn sociocultural.

- Conèixer els factors que influeixen i modifiquen la conducta en els contextos socials.

- Identificar els nivells de la identitat personal.

- Conèixer els rols o papers que pot representar un subjecte.

- Identificar els missatges de la propaganda i la publicitat com factors de modificació conductual.

*CONTINGUTS

*CONCEPTUALS

- La socialització.

- Identitat i pertinença.

- Relacions interpersonals

- Les relacions socials: grup, influència social, autoritat, lideratge, rol, estatus.

-Les actituds

-Diversitat social i cultural

*PROCEDIMENTALS

- Maneig de lectures sobre la psicologia social.

- Identificació dels processos implicats en els mecanismes de la socialització.

- Elaboració de mètodes que permetin analitzar els trets que configuren la seva identitat individual.

- Reconeixement dels factors que desencadenen l’agressivitat humana.

- Potenciació de l’activitat crítica davant els mitjans de comunicació.

*ACTITUDINALS

- Respecte i tolerància a diferents cultures.

- Consciència de la pròpia conducta i de la seva relació amb els factors que la condicionen.

- Acceptació de l’entorn sociocultural, de forma crítica i constructiva, per a contribuir al procés de

millores socials.

6.- METODOLOGIA

La proposta metodològica per a l’assignatura de Psicologia és una metodologia activa i participativa

( propicia la interacció dels alumnes dins l’aula) i pràctica ( una hora setmanal a l'aula d'informàtica del

centre), amb la que es pretén motivar a l’alumnat. Es procurarà que l’alumne/a sigui el/la que controli el seu

propi procés d’aprenentatge.

Al començament de cada bloc temàtic s’analitzaran els coneixements previs que tenen els/les

alumnes de forma que es pugui prendre com a punt de partida per el desenvolupament de les unitats

didàctiques. Es durà a terme mitjançant un qüestionari, un xerrada, un col·loqui, etc.

Amb l’objectiu que l’aprenentatge sigui significatiu, es considerarà:

- Que els/les alumnes aportin documentació teòrica i/o pràctica (fons bibliogràfiques, llibres de consulta,

experiències,…).

254

- La professora aportarà el material i les explicacions necessàries per fer aclariments i organitzar els

continguts que es treballin.

- El treball es realitzarà dins l’aula de forma continuada, preferentment en petits grup o amb parelles. Les

conclusions finals seran sempre amb aportacions al gran grup.

- La participació de l’alumnat és desenvoluparà mitjançant lectura de textos, debats, investigació individual

o en petits grup, anàlisi de diferents situacions,… respecte als temes tractats.

- Els mitjans audiovisuals s’utilitzaran sempre que sigui possible, analitzant després el seu contingut.

- Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i l’autonomia personal, la capacitat de recerca i d’emprar els propis

recursos.

7.-TEMPORALITZACIÓ

1er trimestre

1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ

3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA

4. HERÈNCIA, MEDI I AMBIENT. COMPORTAMENT ANIMAL

5. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ

2on trimestre:

6. LA MEMÒRIA

7. L’APRENENTATGE

8. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.

9. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT

10. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA

3er trimestre: .

11. LA PERSONALITAT

12. MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT

13. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA

14. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I INTERPERSONALS. LA

DIVERSITAT

Cada una d’aquestes unitats didàctiques es tractaran amb més o menys profunditat segons

les necessitats i demandes del grup en particular per tal de facilitar als alumnes i a les alumnes un

coneixement més adequat a les seves demandes i interessos.

255

8.- CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.- Explicar els trets característics de la psicologia, la seva evolució històrica, les finalitats, els

mètodes de treball i els camps d’aplicació

2.- Relacionar la psicologia amb altres ciències i camps del saber

3.- Caracteritzar les aportacions d’algunes escoles psicològiques

4.- Distingir les contribucions de la psicologia d’altres contribucions no científiques en l’explicació del

comportament

5.-Explicar les principals estructures biològiques implicades en el comportament humà

6.-Situar l’ésser humà en el context evolutiu i distingir el comportament humà de l’animal

7.- Descriure els models de funcionament dels principals processos psicològics

8.-Explicar el dinamisme de la personalitat i la vida afectiva de l’ésser humà

9.- Contextualitzar i relativitzar el resultat de les tècniques d’anàlisi en l’estudi dels processos bàsics

10.- Reconèixer les influències socioculturals en el comportament i valorar-ne la importància

11.-Identificar alguns mecanismes bàsics de comportament individual i social

12.- Mostrar actitud de tolerància i comprensió davant e fet diferencial

13.- Realitzar treballs utilitzant les referències bibliogràfiques adients

14.-Expressar oralment i per escrit anàlisis i opinions sobre el comportament humà. Usar amb

propietat la terminologia treballada a l’assignatura

15.-Dissenyar activitats de recollida d’informació empírica escollint el tipus més adient d’instruments

per a la situació que cal analitzar.

16.- Realitzar experiments simples relacionats amb alguns processos psicològics

17.-Valorar les aportacions de la consignació de la imatge i el coneixement de l’ésser humà

18.-Ser conscient que l’anàlisi i la valoració dels comportaments propis i aliens han de ser rigoroses.

9.- ORIENTACIONS PER L’AVALUACIÓ

L’avaluació serà un procés continuat i personalitzat, on es valorarà tant l’adquisició de nous

conceptes com l’aprenentatge de nous continguts procedimentals i actitudinals.

Es valoraran, per tant, l’assistència a classe ( obligatòria: amb pèrdua de l’avaluació contínua si

s’abandonen sense justificar el 20% de les classes al llarg de cada trimestre) , la participació i l’interès

demostrat pels alumnes respecte de la matèria i la tolerància i flexibilitat davant les distintes opinions. Aquest

apartat serà avaluat mensualment i s’oferirà als alumnes les indicacions pertinents amb la finalitat d’afavorir

el seu desenvolupament. El domini dels procediments, anirà en dependència de cada unitat.

L’assimilació de conceptes relatius a cada unitat es valorarà mitjançant treballs continus en cada

trimestre i, si fos necessari i convenient, proves escrites, on es podrà disposar del material elaborat per cada

alumne/a (opcional). Després s’analitzarà amb tot el grup, el treball realitzat (sessió post-avaluació).

Al llarg de tot el procés d’aprenentatge romandrà present l’autoavaluació (al finalitzar cada unitat

256

didàctica per valorar el propi aprenentatge), comparant les idees prèvies amb les que es tenen en acabar

l’unitat; i la coavaluació, amb l’existència de treballs en grup, exposicions orals, etc.

A principi del curs es plantejarà la realització d’un treball que tindrà caràcter obligat per a tots els/les

alumnes. Serà individual o en parelles i es durà a terme al llarg de tot el curs amb les indicacions i pautes

donades per la professora segons cada tema (que estarà relacionat amb la temàtica de l’assignatura).

S’anirà completant al llarg del curs i donant-li un fonament teòric. Aquest treball s'haurà d'exposar a final de

curs. La nota del treball serà valorada a nivell de conceptes (presentació escrita del treball) i a nivell

procedimental ( exposició oral) dins la nota del tercer trimestre.

La nota de cada trimestre es calcularà de: 60 % continguts conceptuals, 30% continguts

procedimentals i 10% de continguts actitudinals. La nota final serà la mitjana de les notes dels tres

trimestres ( aquesta mitjana es realitza amb una puntuació mínima de 4 punts). Si la nota final és superior a

5 punts la matèria està superada . A final de curs es podrà optar a un examen final per superar nota o

recuperar algun trimestre no superat.

L’autoavaluació de la professora es durà a terme al finalitzar cada unitat didàctica considerant:

- la planificació i seqüència de les activitats.

- les estratègies didàctiques emprades.

- la motivació i l’interès de l’alumnat.

- l’efectivitat de les activitats proposades.

A les proves extraordinàries de setembre es valorarà la feina a l'estiu, i encomanada per a la

professora a final de curs, amb un 30 %. L'exàmen de setembre comptarà un 70 % de la nota final.

10.- RECURSOS I MATERIAL DIDÀCTIC.

Es troben a disposició tots aquells llibres existents a la biblioteca del centre i al departament

d’orientació, per la lliure consulta de qualsevol alumne/a. La professora elabora un dossier amb la informació

teòrica bàsica que els alumnes poden adquirir. A més, al llarg de tot el curs, els alumnes disposen d'un

dossier amb tot el contingut teòric de la matèria i tota la informació recollida pels alumnes l'hora de classe a

l'aula d'informàtica.

S’utilitzaran els següents materials per fonamentar els distints blocs temàtics:

-Alonso, J.I. i altres (2000): Psicologia. Batxillerat. Madrid: McGraw-Hill

-Aran & Güell (1999): Psicologia.Batxillerat. Barcelona: Teide.

-Caparrós, A. (1980): “Historia de la Psicologia”. Barcelona: Ceac

-Coleman, J. (1985): “Psicologia de la adolescencia”. Madrid: Morata.

-Lindzey & Hall &Thompson (1985): “Psicologia”. Barcelona: Omega

-Papalia &Wendkos Olds (1990):“Psicologia”.Madrid: McGraw-Hill

-Papalia & Wendkos Olds (1995): “Psicologia del desarrollo”. Mèxic: McGraw-Hill

257

-Vallejo, J. (1985): “Introducción a la psicopatología y la psiquiatría”. Barcelona: Salvat

Material audiovisual possible a utilitzar : “Gorilas en la niebla”, “En busca del fuego”, “El niño salvaje

de Aveiron”, “Los amigos de Peter”, “El príncipe de las mareas”, “La naranja mecánica”, “Los amantes del

círculo polar”, “Secretos y mentiras”, “El crisol”, “Raiman”, “Mi pie izquierdo”, “Mr. Jones”, “Alguien voló sobre

el nido del cuco”, “Forrest Gump”, “Mater Amatísima”, “Una mente brillante”, “El indomable Will Hunting”, etc.

11.-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

Encara que l’assignatura no contempla sortides específiques a principi de curs, està oberta a la

col·laboració d’activitats amb altres matèries i departaments que de forma directa o indirecta estiguin

relacionades amb l’àrea de Psicologia i els seus continguts.

12.-MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

L’atenció a la diversitat dins el grup es realitzarà mitjançant el seguiment individualitzat del procés

d’aprenentatge de cada alumne/a. És tindrà cura que les activitats siguin flexibles i permetin diversos nivells

d’execució per poder-se adaptar a les diferents necessitats educatives i afavorint la cooperació i la no

discriminació entre els/les alumnes.

Si dins el grup a qui va dirigida la matèria hi hagués alumnes amb nee es realitzaran les

corresponents adaptacions curriculars ( d’accés, d’ampliació) en coordinació amb el/la tutor/a, la

professora de pedagogia terapèutica i la professora de la matèria, atenent sempre a les necessitats

d’aquest alumnat.

Son Severa, octubre 2013

SIG. La cap de departament

Mª Antònia Palou