PLA DOCENT

Modalitat : Ciències i Tecnologia

Matèria: Química I

CURS: 2015-2016

GRUP: 2n Bat

PROFESSOR : Marc Vilaplana

TEMPORITZACIÓ I ESPAIS:

4 hores setmanals. Hi ha unes 9 setmanes per trimestre amb un total aproximat de 108

hores/curs descomptant festius, sortides etc...

Els espais utilitzats per l’aprenentatge de la matèria seran l’aula del grup i el laboratori on es

realitzaran les experiències corresponents (També es poden utilitzar altres aules que disposin

d’equipament informàtic i programari adequat).

OBJECTIUS DEL CURS:

Assoliment de les competències generals i especifiques pròpies del currículum de química del

primer curs de batxillerat.

La matèria de química del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats

següents:

1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química.

2. Comprendre la importància de la química per abordar nombroses situacions

quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l'obtenció d'aliments, de

materials, de medicaments i d'energia amb el mínim impacte en el medi ambient.

3. Utilitzar estratègies de recerca pròpies de les ciències: plantejament de problemes,

formulació d'hipòtesis, cerca d'informació, elaboració d'estratègies de resolució de

problemes, disseny experimental, tractament de dades, anàlisi i comunicació de

resultats, per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i

predictiva dels fenòmens que s'estudien.

4. Familiaritzar-se amb l'ús de l'instrumental bàsic de química, així com conèixer algunes

tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l'ús dels

productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions.

5. Obtenir i analitzar la informació sobre química disponible a Internet per tal de fer

recerques sobre temes químics d'interès.

6. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper

que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecució d'un futur sostenible,

a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer

alguns dels reptes actuals a què s'enfronta la investigació química.

7. Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral de les

persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i

prendre consciència de la importància d'impulsar desenvolupaments científics que

responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de

la humanitat.

CONTINGUTS:

La matèria s’estructura al voltant de cinc blocs temàtics: Els orígens del model

atomicomolecular de la matèria. Els gasos, líquids i solucions. Un model per als àtoms, l'enllaç

entre àtoms i entre molècules i l'estructura dels materials. El món de la química orgànica i les

reaccions químiques.

Aquests continguts estan distribuïts en el llibre de text en tres grans blocs: Característiques de

la matèria. Estructura de la matèria. Estudi de les reaccions químiques. Hi ha un total de 11

unitats didàctiques distribuïdes en tres trimestres: Organització de la matèria, lleis

fonamentals de la matèria i mescles i solucions. Estructura de l’àtom i sistema periòdic,

formulació i nomenclatura dels compostos químics, enllaç químic i compostos del carboni.

Reaccions químiques, energia de les reaccions químiques, cinètica i equilibri i tipus de

reaccions químiques.

Especificació dels continguts:

Els orígens del model atomicomolecular de la matèria

− Establiment de la teoria atomicomolecular de la matèria.

− Introducció a la nomenclatura i formulació de les substàncies simples i dels compostos

inorgànics.

− Definició de massa atòmica relativa, massa molecular relativa. Utilitat dels conceptes

de quantitat de substància, de mol i de massa molar. Càlculs. Determinació de

fórmules empíriques i de la composició centesimal d'un compost.

− Descripció dels primers intents de classificació periòdica dels elements i establiment

de la taula periòdica de Mendeleiev i del concepte de periodicitat dels elements a

partir de les seves propietats.

Els gasos, líquids i solucions

− La teoría cineticomolecular dels gasos. Caracterització de les lleis experimentals dels

gasos. Establiment de l'escala de temperatura absoluta. Caracterització de les

propietats dels líquids.

− Descripció dels tipus i estructura de les solucions. Expressió de la composició de les

solucions: percentatge en massa i en volum, ppm, concentració en massa i

concentració en quantitat de substància. Propietats col.ligatives de les solucions.

− Elaboració del concepte de pressió parcial i aplicació a l'explicació de la solubilitat dels

gasos en líquids en contextos reals (per exemple, en les begudes carbòniques).

Un model per als àtoms

− Interpretació de les experiències que van portar a l'elaboració dels primers models

atòmics i al descobriment de les partícules subatòmiques. Isòtops. Caracterització del

nombre atòmic.

− Descripció del model ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretació qualitativa dels

espectres atòmics.

− Nivells i subnivells d'energia en els àtoms. Relació amb la posició dels elements en la

taula periòdica.

L'enllaç entre àtoms i entre molècules i l'estructura dels materials

− Propietats dels diferents sòlids (moleculars, covalents reticulars, iònics i metàl·lics).

Estructura i enllaç. Caracterització de l'enllaç covalent a través del model de Lewis.

Polaritat. Model VSEPR.

− Forces intermoleculars. Diferenciació entre forces dipol-dipol permanents i forces de

dispersió. Caracterització del comportament anòmal de l'aigua.

− Relació entre estructura, propietats i aplicacions d'alguns materials: metalls,

ceràmiques i vidres,……..

El món de la química orgànica

− Formulació i nomenclatura bàsica dels compostos orgànics.

− Identificació dels diferents tipus d'isomeria. Caracterització de macromolècules

naturals d'interès biològic.

− Caracterització de les propietats d'un bon combustible per a motors d'explosió.

Les reaccions químiques

− Interpretació molecular i representació d'una reacció química mitjançant una equació

química. Velocitat d'una reacció i dels factors dels quals depèn. Realització de càlculs

estequiomètrics en reaccions en què intervenen sòlids, líquids, gasos i solucions.

Identificació del reactiu limitant.

− Reconeixement dels àcids i bases més comuns al laboratori i en la vida quotidiana.

Teoria d'Arrhenius.

− Definició i aplicació del concepte de pH.

− Reaccions de precipitació.

− Reaccions redox. Elaboració del concepte d'estat d'oxidació i identificació de les

reaccions redox per observació de la variació dels estats d'oxidació. Identificació dels

oxidants i reductors més comuns.

− Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers.

Criteris d’Avaluació

ACORDS DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES PER BATXILLERAT.

CURS 2015/16

Per a l’avaluació dels batxillerats, el departament de ciències estableix els següents criteris

d’avaluació i qualificació dels alumnes:

1. Cada nota trimestral s’obtindrà dels següents tres apartats:

a) El 90% de la nota serà la corresponent als exàmens o controls.

En aquests exàmens es combinen diferents tipus de preguntes, qüestions, exercicis i

problemes per tal d’incloure conceptes i procediments.

Es faran com a mínim dos exàmens per trimestre. Al final del trimestre hi ha un

examen global del trimestre.

Cal recordar que en el cas de la no assistència a un examen s’ha de presentar el

justificant oficial adient per tenir dret a realitzar posteriorment aquest examen.

b) Un 10% de la nota vindrà determinada per la presentació dels deures, sortida a la

pissarra per a la correcció d’exercicis, informes de pràctiques, etc.

Igualment inclourà una valoració de l'actitud i valors que demostri l’alumne:

puntualitat, predisposició positiva envers l’assignatura, respecte a professors i

alumnes, etc.

c) Una actitud negativa continuada a classe pot repercutir en la qualificació de la matèria

fent baixar la nota de forma significativa.

2. La nota final del trimestre s’obté a partir de la mitjana ponderada dels exàmens

trimestrals. La ponderació serà proporcional al pes de matèria que contingui cada examen.

Si la nota de qualsevol dels exàmens és inferior a 3,50 punts, es perd el dret a fer el

còmput de la mitjana, el trimestre consta com a suspès i s’haurà de recuperar sencer.

Com la nota final de trimestre ha de tenir un valor enter, per treure aquesta nota

s’arrodonirà al valor enter immediatament anterior a la nota. No obstant això, per la nota

final de curs s’utilitzarà la nota real amb decimals obtinguda a cada trimestre.

Per tant, per superar el trimestre la nota global ha de ser igual o superior a 5,00 punts.

3. L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua. Si l’alumne supera

el 25% de faltes d’assistència tant justificades com injustificades perd el dret a la avaluació

contínua i anirà directament a l’examen final.

4. Per a la nota de final de curs es tindran en compte les notes reals (amb dos decimals) de

cada trimestre.

Per a la superació del curs s’ha d’aprovar cada trimestre. Excepcionalment, l’equip docent

podrà valorar la trajectòria de cada alumne en els diferents trimestres.

A final de curs, tant a 1r com a 2n de Batxillerat (abans de les PAU) es farà un examen final

per als alumnes que encara no hagin aprovat la Matèria.

A 1r de Batxillerat hi haurà un examen extraordinari al setembre pels qui no hagin aprovat.

Per a 2n de Batxillerat l’examen extraordinari serà al juny perquè puguin anar a les PAU de

setembre.

El professor/a indicarà les pautes a cada alumne/a envers aquests exàmens.

5. La nota final de segon de batxillerat de les matèries de dos anys s’obtindrà fent la mitjana

aritmètica entre la nota de primer i segon de batxillerat, encara que s’utilitzarà la nota de

segon de batxillerat per acabar d’arrodonir i determinar aquesta nota final.

6. Tots els criteris abans esmentats podran modificar-se lleugerament i d’una manera flexible

d’acord al context i circumstàncies específiques de cada curs i matèria concreta.

SORTIDES DURANT EL CURS:

Es faran les sortides proposades pel departament didàctic de Ciències de la Naturalesa que han

estat aprovades pel Consell Escolar del Centre.