Pla Ferrocarrils Generalitat - Xavier Flores [cat]

PLA D’ACCIÓ DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

20 de setembre de 2011

��

� Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

� El soroll ferroviari

� Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll

� Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013

� Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació

� Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013

� Conclusions

Pla d’acció de Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaÍndex

��

Xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Descripció de la xarxa

� Longitud total línies ferroviàries: 292 Km (183 Km metropolitanes)

� Traçat: urbà i de muntanya, trams en túnel i en superfície

� Viatgers xarxa: 81 milions/any (80 milions/any de la xarxa metropolitana)

� Freqüències de servei diferents a cada línia, amb freqüències majors a les metropolitanes

Línia Barcelona-VallèsLínia Llobregat-AnoiaLínia Lleida-La PoblaFunicular de GelidaCremallera i funiculars de MontserratFerrocarril Turístic de l’Alt LlobregatTelecabina de La Molina

��


Línia Barcelona-Vallès

� Origen: 1863-1925� Longitud: 42 Km� Traçat: 17 km de túnel� Viatgers anuals: 58 milions

Taula de freqüències

��


Línia llobregat-Anoia

� Origen: 1893-1926� Longitud: 141 Km (101 Km per viatgers

+ 40 Km per mercaderies)� Traçat: 18 Km de túnel� Viatgers anuals: 22 milions

Taula de freqüències

��







� Conclusions


��

El soroll ferroviari

� La velocitat de circulació

� La rugositat del carril (presència de defectes, ondulacions, estries)

� La presència de juntes

� La presència i tipologia dels aparells de via (donat que suposen discontinuïtats a la via)

� El traçat de les vies (en corbes de radi reduït, el fregament entre la pestanya de la roda i el carril és major)

� Les característiques del material mòbil (longitud, pes, tipologia de vagons, rugositat de les rodes)

Causes principals

Apart del soroll produït pels motors, sistemes de tracció i sistemes auxiliars (climatització, etc) del tren, la principal causa de soroll es troba en la seva pròpia circulació sobre les vies i concretament en el fregament de les rodes contra el carril.

Aquest soroll dependrà bàsicament de:

��

� Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental

� Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll

� Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestiódel soroll ambiental

� Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra el soroll

� Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.

Normativa en matèria acústica


��

Correspon als titulars de les infraestructures de transport:

� Determinar i delimitar les zones de soroll de les infraestructures de transport.

� Elaborar i aprovar, previ tràmit d’informació pública, els mapes estratègics de soroll de les infraestructures de transport.

� Elaborar i aprovar, previ tràmit d’informació pública, els plans d’acció en matèria de contaminació acústica.

� Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar l’impacte acústic.

Objectius:

� Mapes estratègics de soroll: avaluació de l’exposició al soroll en una zona determinada.

� Plans d’acció: determinació de les actuacions a realitzar on es detecti que no s’assoleixen els objectius de qualitat acústica, i protecció de les zones tranquil·les contra l’augment d’aquesta contaminació.

Normativa en matèria acústica


��







� Conclusions


��

Mapes estratègics de soroll dels FGC

Àmbit d’estudi

Els Mapes estratègics de soroll (MES) dels FGC s’han elaborat en dues fases:

� 1ª fase: Eixos ferroviaris on se sobrepassen les 60.000 circulacions/any (donant compliment al demanat a les normatives europea i estatals)

Àmbit d’estudi: totalitat de la línia Barcelona-Vallès

tram Barcelona-Martorell de la línia Llobregat-Anoia

� 2ª fase: Eixos ferroviaris amb circulacions entre 30.000 i 60.000 circulacions/any

Àmbit d’estudi: tram Martorell-Olesa de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia

D’acord amb la normativa catalana, s’han d’avaluar els eixos ferroviaris on se sobrepassin les 30.000 circulacions/any.

��

Els mapes estratègics d’FGC inclouen:

� La divisió de les línies àmbit d’estudi en trams de característiques homogènies (mateix nºd’expedicions i velocitat de circulació):

� Una estimació del número de persones sotmeses a diferents rangs sonors (diürns Lden, i nocturns Ln), per cada tram.

D’aquesta manera es poden identificar aquells trams on existeixen persones sotmeses a nivells sonors tals que requereixen de mesures reductores de l’impacte acústic i d’anàlisis de detall.

Barcelona-Vallès: 7 trams


Contingut

Llobregat-Anoia: 5 trams

��


Resultats

Els resultats mostren la no superació dels límits d’immissió acústica corresponents a zona de sensibilitat acústica moderada, amb l’única excepciódel tram Barcelona - Valldoreix Estació (tram 1), on es detecta la presència de persones sotmeses a Ln entre 55 i 60 dBA.

Tramitació:

� Els documents van ser sotmesos a informació pública i no es va rebre cap al·legació.

� La informació pot ser consultada al web del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Zona de sensibilitatValors límit d'immissió LAr (dBA)

Dia Nit

A, alta 60 50

B, moderada 65 55

C, baixa 70 60

Les persones afectades es troben en els trams en superfície d’aquest àmbit, que tenen una longitud total d’uns 7 Km.

��







� Conclusions


��

Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013

El document inclou:

� Descripció de la infraestructura

� Resum del contingut dels MES i la tramitacióadministrativa duta a terme



� Conclusions

Contingut

En base als resultats obtinguts als MES, s’ha elaborat el Pla d’acció dels FGC amb la finalitat d’assolir els objectius de qualitat acústica en la totalitat de les línies.

��







� Conclusions


��


Mesures en aplicació

� Cada 2 mesos.

� Permet detectar trams problemàtics pel que fa a la geometria de la via i el desgast o rugositat dels carrils, i procedir a la seva reparació millorant així la rodadura del tren.

Auscultació de la via

Mesures periòdiques en aplicació a tota la xarxa dels FGC

� Formació del personal que intervé en les actuacions de manteniment i nous projectes sobre el soroll i la normativa acústica vigent.

� Permet tenir en compte en tots els processos la generació i atenuació del soroll.

Formació de personal

��



Mesures periòdiques en aplicació a tota la xarxa dels FGC

� Cada 120.000 Km.

� Restitució del perfil òptim de la roda per tal de garantir la qualitat de la rodadura.

Tornejat de rodes

� Restitució del perfil òptim del cap del carril per tal de garantir la qualitat de la rodadura.

� S’aconsegueix una reducció sonora de 3-5 dBA.

Esmolat de carrils

��


Mesures puntuals aplicades els darrers anys


� Es procedeix a realitzar mesures sonomètriques i a revisar la via a l’àmbit corresponent.

� Permet detectar problemes puntuals i fixar la solució particular en cada cas.

� Abans de concedir cap autorització per a l’execució d’obres d’edificació a la zona d’afecció del ferrocarril, es demana un estudi acústic i les mesures a adoptar per part del promotor per tal de garantir que no existeixin problemes de soroll.

� Permet garantir l’adequat aïllament acústic a les noves construccions properes a les línies d’FGC.

Tractament queixes soroll rebudes

Procediment autoritzacions en zones de domini

��



� Zona subcentral Sarrià ( tram 1 de la línia Barcelona-Vallès).

� S’ha aconseguit una reducció sonora de 7-8 dBA.

� Entre Les Planes i Vallvidrera ( tram 1 de la línia Barcelona-Vallès).

� Substitució aparells de via tipus A existents per nous aparells de via tipus B, que minimitzen la llacuna i milloren la inscripció dels vehicles.

� S’ha aconseguit una reducció sonora de 3-5 dBA.


Reg de carrils

Canvi aparells de via

Punt de discontinuïtat del carril

��



� Estació de Les Planes ( tram 1 de la línia Barcelona-Vallès). Estudi dut a terme després de rebre queixes veïnals.

� Es procedeix a l’esmolat de carrils i s’instal·la una tanca de canyís.

� Reducció sonora obtinguda: 5-7 dBA.


Estudi de detall estació de Les Planes

��




� Estació de Pallejà (línia Llobregat-Anoia). Soterrament de l’estació en el marc del desdoblament de via Sant Boi – Martorell.

� Supressió del soroll.

Soterrament a Pallejà

Abans de l’actuació Després de l’actuació

��




Batonadora amb pantalles acústiques

Renovació rodes material mòbil

� Línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia

� Nova batonadora que incorpora un sistema de pantalles acústiques que es despleguen mentre es troba en funcionament.

� Reducció del soroll durant les tasques nocturnes de manteniment de via.

� Substitució rodes de tot el material mòbil comercial que circula a la xarxa dels FGC, per un model que inclou millores respecte la generació del soroll.

� Reducció sonora obtinguda: 4-5 dBA.

��



� Línia Llobregat-Anoia. Municipis d’Abrera i Olesa de Montserrat.

� Execució de tancament acústic en el marc del desdoblament de via Martorell-Olesa.


Tancament acústic zones urbanes

Apantallament acústic Abrera

��







� Conclusions


��


Mesures previstes fins el 2013

Mantenir el procediment a seguir en les autoritzacions d’obres en zona de domini

Continuar amb les mesures periòdiques exposades:

Mantenir el procediment a seguir en cas de rebre queixes

� Auscultació de la via

� Esmolat de carrils

� Tornejat de rodes

� Formació de personal

��



Elaboració d’un estudi de rugositat

� Incorporació de noves UT113 més eficients quant a emissió del soroll, pel disseny i l’avançada tecnologia dels equips embarcats (climatització, compressors, etc).

� Previsió arribada primeres unitats: finals 2013.

� Compliment de les normes UNE EN ISO 3095 (soroll exterior) i UNE EN ISO 3381 (soroll interior).

� Reducció de les emissions de soroll, sobretot en estacionament a andanes.

� Anàlisi de la influència de la rugositat superficial del carril i de la roda en la generació del soroll.

� Permet optimitzar els procediments de manteniment i aconseguir millors resultats amb l’esmolat dels carrils i el tornejat de les rodes, i així garantir la qualitat de la rodadura en el seu estat òptim.

Adquisició de nous trens

��



� Entre La Floresta i Les Planes, i entre Sarrià i Peu de Funicular (tram 1 de la línia Barcelona-Vallès).

� Substitució carril existent per un de nou.

� Reducció sonora estimada: 3-5 dBA.

Renovació de carril

� Estació de Les Planes (tram 1 línia Barcelona-Vallès).

� Substitució de carrils i aparells de via, per uns de nous.

� Reducció sonora estimada: 3-5 dBA.

Renovació platja de vies estació de Les Planes

��



Perllongaments dels FGC a Sabadell i Terrassa

��

��

��

�� !��"�

��#�$ ��

%� ��!�& ��

'��(��)� ��*�

�� !��"�

�� !��

� Línia Barcelona-Vallès.

� Obres de perllongament de la línia per l’interior de les ciutats de Sabadell i Terrassa, en execució. Nova infraestructura soterrada i amb llosa flotant (tipologia de superestructura molt eficient davant soroll i vibracions).

� Modelització de la transmissió de sorolls i vibracions.

� Permet no incrementar els nivells sonors a aquestes ciutats.

��







� Conclusions


��

Conclusions

� Des de fa uns anys s’estan duent a terme diferents actuacions a la xarxa dels FGC en la línia de la prevenció de la contaminació acústica.

� En la pràctica totalitat de la xarxa es compleixen els objectius de qualitat acústica. Al tram on es detecten els nivells sonors més alts, s’estan implementant i es preveuen tot un seguit de mesures encaminades a la reducció d’aquests nivells.

� Tant les administracions com les empreses estan fent esforços en matèria de la reducció de sorolls en l’àmbit del ferrocarril.

� Cal anar incorporant els nous avanços tecnològics a nivell de via, material mòbil i barreres acústiques.

� Els projectes de noves infraestructures ferroviàries incorporen com a criteri de disseny la minimització de l’impacte acústic a tots els nivells.

PLA D’ACCIÓ DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

20 de setembre de 2011

Documents

Pla Ferrocarrils Generalitat - Xavier Flores [cat]