Pla Lector de la ZER

PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE

1

PLA LECTOR

ZER TERRA ALTA CENTRE


1

INTRODUCCI

La lectura s una habilitat bsica que s'inicia des de l'Educaci Infantil,

i es va perfeccionant al llarg de l'escolaritzaci. Aquesta habilitat que

els alumnes han de dominar els permet comprendre, interpretar,

avaluar i aprendre adequadament del mn que els envolta.

El nostre Pla Lector pretn impulsar la lectura com a via fonamental

del coneixement i de l'aprenentatge en totes les rees del currculum.

En aquest document integrem totes les intervencions recollides pels

mestres de tota la ZER Terra Alta Centre, destinades al foment de la

lectura, l'escriptura i el domini de les habilitats informatives. Mitjanant

aquest aprenentatge es pretn dona les eines necessries als i les

alumnes per a relacionar-se i desenvolupar-se com a ciutadans del

mn.

Aquest document incideix de ple en totes les competncies bsiques,

per amb ms intensitat en les segents:

Comunicaci lingstica i audiovisual

Competncia d'aprendre a aprendre

Competncia cultural i artstica

Tractament de la informaci i competncia digital

Competncia d'autonomia i iniciativa personal


2

OBJECTIUS GENERALS

1. Convertir la lectura en un moment de plaer, de diversi i joc

lligat al procs educatiu i el projecte docent.

2. Fomentar la creativitat com element essencial pel

desenvolupament ptim dels nens/nenes.

3. Facilitar i promoure el contacte amb els llibres.

4. Formar lectors competents.

5. Programar activitats d'animaci lectora segons edat i nivell.

6. Utilitzar les diferents biblioteques (classe, escola i poble) com

a eix vertebrador de l'ensenyament/aprenentatge.

7. Conixer les normes d's de la biblioteca, la seva organitzaci

i les seves possibilitats.

8. Organitzar espais i temps per crear ambients lectors que

afavoreixin un entorn escolar on els i les mestres siguin

mediadors del model lector del centre: fer visible la biblioteca

d'aula.

9. Optimitzar l's de tots els recursos que incideixen en el foment

de la lectura.

10. Treballar la lectura comprensiva conjuntament amb

l'escriptura i l'expressi oral en cada una de les rees. s

responsabilitat de totes els i les mestres en totes les rees del

currculum.

11. Dissenyar activitats de comprensi lectora per cicle i

cursos que tinguin com a marc els principis del Pla Lector.


3

12. Potenciar la comprensi lectora com a base de

l'aprenentatge, que implica totes les rees i es pot treballar a

travs de diferents llenguatges.

13. Coordinar els i les mestres en l'ensenyament de la

lectura, a travs dels acords consensuats.

14. Impulsar la formaci dels i les mestres en l'mbit lector.

15. Implicar les famlies amb l'objectiu d'elevar l'inters per

la lectura dels seus fills i filles, fomentant activitats

compartides.

METODOLOGIA GENERAL

Per posar en prctica el Pla Lector tindrem en compte l'edat dels

xiquets i xiquetes i el seu nivell de lectura. Tamb seleccionarem

l'extensi del text en funci de l'inters que mostrin.

La temtica de les lectures ser variada i interessant pels xiquets i

xiquetes, podent participar en la selecci d'aquestes per tal

d'augmentar la seva motivaci.

Posarem a l'abast dels alumnes un ampli ventall de temes per tal

que vagin ampliant la seva visi del mn i el seu coneixement social

i cultural.

s important que s'informi a les famlies del Pla Lector de la ZER,

per tal que puguin participar i s'hi sentin implicats.


4

Treballar la lectura en totes les rees de l'aprenentatge.

Destinar una sisena hora a la comprensi lectora per llegir en

catal i en castell i tamb per fer dramatitzacions.

Destinar una sisena hora al treball de la tipologia textual.

El mestre/a o l'alumne/a comenar la classe llegint un

fragment d'un llibre individual o collectivament, buscant el

significat de les paraules que no entenen i cada dia es far un

resum per tal de recordar de qu anava la histria. Es

destinar uns trenta minuts diaris a aquesta tasca.

Treballar diferents lectures i la comprensi d'aquestes en

l'rea de llengua castellana.

Cada cop que llegeixin un llibre hauran de complimentar la

seva fitxa de lectura que es guardar a classe.

Lectura d'imatges per tal de confeccionar frases, crear

hiptesis sobre la lectura i establir relacions.

Lectura de diferents tipologies textuals amb el suport de les

TAC.

Lectura de creacions prpies.

Passar proves de velocitat lectora per tal de determinar els

alumnes que han de millorar i fer-ne el seguiment amb el

passi de ms proves per tal de veure'n l'evoluci dins

l'Educaci Primria. Per aix es passaran dues proves per

avaluar la comprensi lectora, una al mes de setembre o

octubre i una altra al mes de maig o juny, per tal d'establir les

accions de millora de cara al proper curs.


5

COMPETNCIES BSIQUES

1. Competncies comunicatives

Aquesta competncia suposa saber comunicar-se oralment

(conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels

llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies

de la comunicaci, amb gesti de diverses llenges. El seu

desenvolupament facilitar poder assolir i valorar la diversitat

cultural que fa comprendre i expressar la seva percepci del mn,

dels altres i de la seva prpia realitat.

1.1- En comunicaci lingstica: Utilitzaci del llenguatge com a

instrument de comunicaci oral i escrita i representaci de la

realitat.

Buscar, recopilar i processar la informaci.

Potenciar la lectura.

1. 1.2- Artstica i cultural.

Com a forma d'expressi

Com a font de coneixement de manifestacions culturals i

artstiques

1. 2. Competncies metodolgiques

Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes

que sn comuns a la competncia comunicativa, fa referncia a

desenvolupar mtodes e treball eficaos i adequats a les situacions


6

escolars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

per a la resoluci de problemes que es plantegin en diferents

situacions i entorns. Es tracta, en essncia, de competncies per

convertir la informaci en coneixement efica per guiar les accions,

per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb la capacitat

dorganitzar-se en les feines i tamb en determinades actituds com

el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor

en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potncia linters i el

plaer pel treball realitzat, cosa que posa les bases per aconseguir

lobjectiu daprendre a aprendre al llarg de la vida.

2.1- Tractament de la informaci

Buscar, obtenir, processar i comunicar informaci

Transformar la informaci en coneixement

Utilitzaci de la tecnologia de la informaci i comunicaci

Guanyar en autonomia, valorant de forma crtica i tica la

informaci obtinguda.

2.2- Aprendre a aprendre:

Ser capa daprendre de manera cada vegada ms efica

Tenir conscincia de les prpies capacitats i de les seves

mancances

Atenci, concentraci, memria, comprensi i expressi

lingstica

Formulaci dhiptesi, equivocar-se, replantejar.

Habilitat per buscar informaci


7

Autoavaluaci

3. Competncies personals

1. La competncia personal est vinculada al desenvolupament i

a l'afirmaci de la identitat personal i es tradueix en afirmar els

seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds

dobertura, flexibilitat i de comproms vers els altres. Aquest

aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadasc desitja

i, de laltre, usar la prpia manera de ser per a desenvolupar-

se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li

plantegen.

3.1.- Autonomia i iniciativa personal:

Responsabilitat, perseverana, coneixement de si mateix,

autocrtica i creativitat.

Capacitat d'elegir segons el seu propi criteri

Lideratge de projectes, relacionat amb lempatia, esperit de

superaci, organitzaci del temps i tasques, assumpci de

reptes.

4. Competncies de conviure i habitar el mn

1. L' aprendre a conviure i a habitar el mn, s fonamental per tal

que els ciutadans i les ciutadanes esdevinguin membres

actius en una societat democrtica i participativa.

Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que

proporcionen les relacions socials i, en especial el dileg


8

intergeneracional i valorar les aportacions i produccions culturals en

la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del

patrimoni cultural de la humanitat.

Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de

lalumnat de la realitat que lenvolta, que es reconegui en la seva

pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es

comprometi a la seva millora.

4.1- Coneixement i interacci amb el mn fsic:

Interactuar amb el mn: comprensi de successos, predicci

de conseqncies i activitat dirigida a la millora i preservaci

de les condicions de vida.

Esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels

missatges informatius.

Ser respectus amb el medi.

Utilitzaci del mtode cientfic.

4.2- Competncia social i ciutadana:

Comprendre la realitat social en que es viu.

Utilitzar el coneixement sobre lorganitzaci de les societats i

els valors del sistema democrtic.

Exercir activament i amb responsabilitat els drets i deures dels

ciutadans.

Entendre que els conflictes formen part de la convivncia i que

shan de resoldre de forma constructiva.


9

Expressar les prpies idees i respectar les dels altres.

Reflexionar crticament sobre i democrcia, llibertat i igualtat i

solidaritat.

AVALUACI DEL PLA

Avaluaci del Pla Lector

Nivell: Grup: Any:

Competncies bsiques

Comunicaci lingstica i audiovisual

Artstica i cultural

Tractament de la informaci i competncia digital

Matemtica

Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Coneixement interacci amb el mn fsic

Social i ciutadania

Avaluaci de les activitats

Observacions


10

EDUCACI INFANTIL

OBJECTIUS

1 Utilitzar els llenguatges verbal, musical, plstic , matemtic, audiovisual i corporal com a objecte de diversi, creaci i aprenentatge a travs de jocs lingstics i expressius.

2 Descobrir i conixer de manera progressiva les relacions entre el text oral i l'escrit.

3 Utilitzar estratgies per aproximar-se a la lectura.

4 Tenir iniciativa per produir textos escrits en contextos significatius diferents.

5 Crear de manera collectiva i individual diferents tipus de textos.

6 Utilitzar llibres per imaginar, informar-se, divertir-se.

7 Fomentar l'escolta de lectures per desprs fomentar l'acte voluntari de llegir.

8 Crear els hbits de respecte i cura dels llibres, tant els de l'aula com els de la biblioteca.

9 Reconixer paraules i frases en diferents contextos.

10 Llegir i comprendre diferents tipus de textos : poesies, contes, endevinalles, rodolins, dites, receptes ...

11 Conscienciar i implicar les famlies envers la importncia de llegir amb els nens/es i convertir-se en models de conducta envers la lectura.

12 Posar a l'abast de nens/es eines ( TIC o llibres ) per documentar-se, per descobrir, per saber ms del projecte i/o unitats didctiques que es treballen.

13 Crear un ambient alfabetitzador a l'aula ( passar llista, posar el temps, noms de nens/es a les pertinences ... )


11

CRITERIS DAVALUACI Lavaluaci ha de servir per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i caracterstiques de levoluci de cada nen/a, aix com lassoliment de les capacitats bsiques que es desenvolupen tenint en compte els eixos segents :

- Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada ms autnoma - Aprendre a pensar i comunicar - Aprendre a descubrir i tenir iniciativa - Aprendre a conviure i habitar el mn

Durant el curs, fem una avaluaci continua per tal de conixer els progressos que fa cada alumne/a en el desenvolupament de les seves capacitats i el grau dassoliment dels objectius establerts. Els instruments davaluaci dels alumnes poden ser varitats : observaci, preguntes directes Lavaluaci ser global, continua i formativa. Els criteris davaluaci sern comuns a totes les rees treballades i sern els segents : 1 Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expresar idees, desitjos, sentiments i emocions. 2 Escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i aprenentatges amb ls dun llenguatge no discriminatori. 3 Mostrar actitud de respecte envers les altres llenges i cultures 4 Mostrar inters per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i lescrit 5 Iniciar-se en ls funcional de la lectura i lescriptura 6 Crear de manera individual i col:lectiva petits textos i dibuixos 7 Manifestar les habilitats necessries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges : verbal, corporal, plstic, musical, matemtic, audiovisual i incorporar la iniciaci als instruments tecnolgics ( TIC ).


12

Temporitzaci Descripci de l'activitat

Fet

Anual

1 Trimestre

2 Trimestre

Explicaci de contes amb suport visual

Treball de dites, poesies,endevinalles, canons ...

Padrins de Lectura ( P-5 )

Biblioteca d'aula

Lectura de diferents tipus de textos

Teatre com activitat motivadora de lectura

Projectes de treball a partir del nom de la classe

Centres d'Inters treballats :

- L'Escola

- La Tardor

- La Castanyada

- El Nadal

Protagonista de la Setmana ( P-3 )

El Rei del Conte ( P-4 )

Roda de Contes ( P-5 )

Projecte de treball escollit pels alumnes

Murals amb frases, imatges relacionades amb els


13

projectes i amb els centres d'inters treballats a l'aula :

- Hivern

- Carnaval

- Pasqua

Lectura de textos curts per emportar a casa i llegir amb pares i mares

Lectura de fragments d'un llibre per part del mestre /a

Lectura Individual ( P-5 )

Visitar la biblioteca del centre per buscar informaci envers el projecte


Fet

3 Trimestre Assistir a representacions teatrals

Fomentar l'hbit de lectura de diferents tipus de textos

Lectura de petits contes a casa

Centres d'inters treballats :

- Primavera

- Sant Jordi

- L'estiu


14

CICLE INICIAL

OBJECTIUS

Distingir la diversitat del tipus de llibre i identificar-les

Fomentar l'escolta de la lectura per desprs fomentar l'acte

voluntari i actiu de llegir.

Desenvolupar la capacitat de comprensi , d'interioritzaci i

comunicaci

Llegir amb un clar inters d'assabentar-se del que es diu.

Millorar la velocitat i la comprensi lectora.

Ampliar el lxic

Estimular la fantasia i la imaginaci dels alumnes.

Dedicar part del temps escolar a la lectura, valorant-ho com

un procediment positiu i important en l'educaci de cadasc

Crear els hbits de respecte i de cura dels llibres.

Iniciar en la construcci de la seva prpia biblioteca particular.

Seleccionar textos que permeten associar la lectura a una

experincia de plaer.

Explicitar les intencions de la lectura. Per qu llegim?

Anticipar el tema del llibre. Fer hiptesi ( per mitj de les

illustracions , ttol, etc.)

Comprovar les hiptesis prvies.


15

Reconixer paraules i frases. Relaci contextual

Comprendre globalment el missatge.

Discriminar idees importants.

METODOLOGIA

Treballar estratgies de lectura i comprensi ( fer hiptesi i

confirmar-les).

Donar confiana a la prpia capacitat ( preparar el text com a

rellegir).

Fer motivadora la lectura. Estratgies utilitzades: llegir contes

canviant personatges, situacions, llocs i que els xiquets

s'adonin d'all que ha variat al rellegir-lo.

Comenar un captol del llibre llegir-ne un tros i deixar-hjo en

un punt m sinteressant per tal de fomentar la curiositat. En

l'estona de la lectura lliure preguntar que passa amb aquell

personatge o en aquella escena dibuixada i que ells en veu

baixa ( per no distreure els altres) ens ho expliquin i

interessar-nos per l'argument fer notar algun aspecte que els

hi hagin passat per alt

Fer una 1 lectura en veu baixa per comprende-la.

Lectura expressiva : treballar l'entonaci ( punts, comes,

interrogacions, admiracions, punts suspensius etc.) per

reforar aquests objectius i aprofitant la Mostra de Teatre de la

Terra Alta fem una representaci teatral. Tots el sxiquets

intervenen en un petit paper.


16

Adonar-se de com pot variar el significat del text, segons

coloquem els signes de puntuaci.

Treballar diferents tipus de textos

* informatius: papers d'informaci, circulars, llibres de text,

diccionaris, senyals de trnsit...

* Narratius: contes, instruccions d ejocs, notes

* Expositius: murals , catlegs...

*Potics: poemes, canons embarbussaments, dites.

Preparar el rac de lectura i dedicar ms estona a la lectura

lliure.

COMPETNCIES BSIQUES

La primera competncia que cal considerar s justament la ms

global i comuna a totes les rees, la competncia comunicativa,

que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula

els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquesta

competncia ha de ser atesa des de totes les rees curriculars i

activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament

coherent i efica. Aquesta competncia es concreta en la

competncia oral, lescrita i laudiovisual.

La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb

els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i

sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal

considerar-la en totesles seves dimensions (la de la interacci,

la de lescolta i la producci i la de la mediaci) en grup gran o

grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no


17

verbals i la possibilitat demprar diferentsmitjans o les

tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls

reflexiu de la parla s leina ms efica per posar a prova els

aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor

atenti cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que

lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a

desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat

democrtica i participativa.

La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves

dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de

comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions

orals, que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient

i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i

diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el

contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la

lectura i escriptura de textos a qualsevol rea o activitat

escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en

la llengua escrita una eina dentendres asi mateix o a si

mateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la

cincia i tamb que sn una font de descoberta i de plaer

personal. En aix t molta importncia la potenciaci

dinstitucions escolars com la biblioteca (mediateca), la rdio o

plataformes dInternet, com a dinamitzadores de

laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la

progressivament a textos de nivells.


18

La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les

seves dimensions receptives, productives icrtiques, de

comunicaci i de creaci, i amb una clara relaci amb les

interaccions orals, que afavoriran un accs ms conscient i

efica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per

limpacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la

informaci i comunicaci. Els processos de recepci i creaci

sn complexos i diversos segons el tipus i format triat i el

contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la

seva utilitzaci, en qualsevol rea o activitat escolar.

Calmotivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels

com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatgea missatges

cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i

amb formats i suports ms variats.Una segona competncia,

dacord amb la finalitat de donar les eines perqu les nenes i

els nens puguin

La competncia plurilinge i intercultural que, en essncia,

s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i

multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci amb les

altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges

tenen unes implicacions ms especfiques. En concret, a ms

dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges,

caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar altres

llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les,

saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges,

respectar altres maneres de veure el mn), en resum, estar

obert a laltre.


19

La competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa

que les nenes i els nens puguincomprendre millor el mn que

els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la

lectura dobres de qualitat i del contacte amb tot tipus de

construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a

aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i

escriptor i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer per

la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin

textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i

tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta

de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes,

endevinalles, rodolins; o ms actuals com videoclips o ficcions

audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens van

interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant

els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i

gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva

creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.

CRITERIS DAVALUACI

Participar de forma adequada en les situacions comunicatives

habituals en el context escolar i social, respectant les normes

dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.

Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en

activitats daula, situacions daprenentatge i vida quotidiana, i tamb

els que provenen de mitjans audiovisuals i informtics.

Fer exposicions orals de textos memoritzats o de producci prpia

referits a coneixements, vivncies o fets, adaptant el to de veu o el


20

gest a la situaci comunicativa, i amb utilitzaci dimatges o

audiovisuals, si la situaci ho requereix.

Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i

audiovisuals adequats a ledat i presentats en diferents suports.

Aplicar a les lectures individuals algunes estratgies treballades

collectivament, comenant per les ms senzilles, com mirar les

imatges i llegir el ttol per fer hiptesis.

Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents

situacions (notcies, experincies, descripcions, textos imaginatius,

entre altres) a partir de models o de creaci prpia, escrits a m o

amb eines informtiques.

Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge potic per explicar

sentiments, emocions, estats dnim: sentit figurat, sinnims,

comparacions, entre altres.

Haver mecanitzat que abans descriure sha de pensar i, un cop

escrit, sha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.

Mostrar coneixement de lortografia de base i de les normes

ortogrfiques ms bsiques en algunes o en la majoria de les

produccions.

Ser capa dobservar el funcionament de la llengua: canvis dordre

dels elements, formaci de paraules, formes literries, analogia,

entre altres.

Inters a aplicar els coneixements apresos a la lectura i a

lescriptura i per a la bona presentaci dels treballs.

Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i

de literatura adequats a ledat.


21

Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes,

endevinalles, refranys, rodolins) basant-se en models observats i

analitzats.

Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.

Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci per

aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de

llenges i mostrar respecte per totes.

Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les

llenges que hi ha a laula o a lentorn ms proper.

Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que

reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.


1

Temporitzaci BOT CORBERA D'EBRE PINELL DE BRAI

Anualment Mostra lector i model lector i pautes de lectura.

Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.

Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .

Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.

Descripcions de personatges, paisatges.....

Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.

Biblioteca escolar. Prstec de llibres.

- Lectura d'un llibre en catal amb exercicis de comprensi lectora: 1CI: La bruixa desastrosa. 2CI: 29 contes bojos

- Avaluaci velocitat lectora: anotaci a l'excel de l'escola

- Lectura de llibres de temtica variada, depenent del projecte que treballem

- Proves ACL.: anotaci a l'excel de l'escola

Alumnes 1 : al febrer i 3 trimestre

Alumnes de 2:1 i 3 trimestre

- Maleta viatgera

- 6 hora comprensi lectora: quaderns LECTOR i Ed Baula i activitats programades a nivell


2

La cursa de la lectura

Revista Supers

de ZER.( Catal i Castell)

- 1 hora setmanal: la hora del cuento( castell)

- Activitat: Lectura de contes

1r trimestre ..Mostra lector i model lector i pautes de lectura.







Revista Supers

- Tipologia textual:

1 CI: Cmic i Recepta

2 CI: Notcia i Cal.ligrama

- Activitat: Expliquem un conte entre tots.

- Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .

Mostra lector i model lector i pautes de lectura.




Descripcions de personatges, paisatges.....


2n trimestre .Mostra lector i model lector i pautes de lectura.

-Tipologia textual: Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb


3







Revista Supers

1 CI: Acrstic, rodol, i descripci de cares

2 CI:Rodol,iniciaci a la poesia, anuncis i acrstic

- La cursa del Cargol

- Treball cooperatiu, expliquem contes.


- Representaci teatral.

- Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb carcter setmanal.

carcter setmanal.

Memoritzaci de poesies i exposici pblica

Projecte: Els aliments.

2n: Lectura del llibre La butxaca prodigiosa

Lectures en grups reduts.

Descripcions de personatges i paisatges.

Treballar les notcies i les notes.

3r trimestre .Mostra lector i model lector i pautes de lectura.



Tipologia textual:

1 CI: Conte, descripci de persones

2 CI:conte , instruccions d'un joc

- Activitat: Ens inventem contes


Assistncia a representacions teatrals

Estudi de les portades dels llibres i buscar informaci dels autors.

Unir les paraules i veure com fan les separacions de les paraules.


4





Revista Supers

- Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb carcter setmanal.

- Lectura en veu alta a la classe de manera col-lectiva.

-Motivar els alumnes per fer la hora de lectura diria.

-Fer murals per incentivar lhbit lector.

-Llegir contes canviant el personatges i treballar els dilegs.

-Fer motivadora la lectura utilitzant les noves tecnologies.

-Treballar lentonaci adequada fent un bon s de les comes, punts seguits, punts i a part etc.

Treballar les postals i la carta.

-Memoritzar canons, poemes, endevinalles, cal-ligrames etc.


1

CICLE MITJ

OBJECTIUS

Adquirir el gust per la lectura

Millorar la velocitat lectora i l'entonaci

Millorar la comprensi lectora

Millorar la capacitat d'entonaci i de comunicaci

Ampliar el seu vocabulari

Millorar l'expressi oral i escrita

Estimular la fantasia i la imaginaci dels alumnes

Crear els hbits de respecte i cura dels llibres

Distingir i identificar la diversitat de tipus de llibres

Promoure la construcci de la seva prpia biblioteca particular

amb l'ajut de les famlies

Familiaritzar-se i conixer la professi de l'escriptor/autor

Ser conscient de la figura i importncia de l'autor

Fomentar el gust per la lectura a partir de diverses activitats

(contacontes, titelles, participaci a Autors a l'aula, dramatitzaci

de contes, obres de teatre, etc. )

METODOLOGIA

Treballar la lectura en totes les rees de l'aprenentatge.

Destinar una sisena hora a la comprensi lectora per llegir en catal i en castell i tamb per fer dramatitzacions.

Destinar una sisena hora al treball de la tipologia textual.

Passar proves de velocitat lectora per tal de determinar els alumnes que han de millorar i fer-ne el seguiment passant de


2

ms proves per tal de veure'n l'evoluci. Per aix es passaran dues proves per avaluar la comprensi lectora, una al mes de setembre o octubre i una altra al mes de maig o juny, per tal d'establir les accions de millora de cara al proper curs.

El mestre/a o l'alumne/a comenar la classe llegint un fragment d'un llibre individual o collectivament, buscant el significat de les paraules que no entenen i cada dia es far un resum per tal de recordar de qu anava la histria.

Treballar diferents lectures i la comprensi d'aquestes en l'rea de llengua castellana.

Cada cop que llegeixin un llibre hauran de complimentar la seva fitxa de lectura que es guardar a classe.

Lectura d'imatges per tal de confeccionar frases, crear hiptesis sobre la lectura i establir relacions.

Lectura de diferents tipologies textuals amb el suport de les TAC.

Lectura de creacions prpies.

Activitats


Fet

Anualment Lectura, a cada curs del cicle, de dos llibres de forma oral i collectiva. Un en llengua catalana i l'altre en llengua castellana. Propostes de la ZER: La rata Robinata, El Rossinyol i altres contes, Platero y yo y El estanque de los patos ponres, Ratol Prez, El cabello azul

Utilitzaci de recursos TAC per a la recerca i processament de la informaci.

Audio-gravaci dels alumnes durant la lectura


Fet


3

1er trimestre Proves de velocitat lectora per part del tutor/a, durant els mesos de setembre i octubre.

Proves de comprensi lectora de catal per part del tutor/a, durant el mes de setembre i octubre.

Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article...

Rac de biblioteca d'aula. Decoraci i organitzaci de l'espai destinat a la biblioteca d'aula, per iniciativa dels alumnes.

Graella de registre de les lectures.

Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides.

Lectura individual i silenciosa de diferents tipologies textuals (diari, notcia, cmics,...)


Fet

2n trimestre Representaci d'un text teatral.

Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article...

Rac de biblioteca d'aula.


Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides

Lectura individual i silenciosa

Assistncia a una representaci teatral en angls


4

Lectura de diferents tipologies textutals (dites, refranys, llegenda, poemes...) al voltant de la diada de Sant Jordi.

Visita a la parada de venta de llibres, dels alumnes de sis, el dia de Sant Jordi.

Recerca d'informaci per a confeccionar el projecte de ZER relacionat amb la trobada anual.


Fet

3r trimestre Representaci d'un text teatral

Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article, notcia, revistes...

Rac de biblioteca d'aula.


Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides

Lectura individual i silenciosa

Proves de velocitat lectora per part del tutor/a, durant el mes de juny.

Proves de comprensi lectora de catal per part del tutor/a, durant el mes de juny.


5

CICLE SUPERIOR

OBJECTIUS

1. Despertar l'inters per la lectura.

2. Acostumar a l's de llibres o de documents per extreure

informaci. Conixer i analitzar el llibre com a font

d'informaci.

3. Fomentar el dileg o converses al voltant de temes que

sorgeixen arran de la lectura.

4. Habituar als alumnes en la participaci d'actes culturals i

socials.

5. Dedicar part del temps escolar a la lectura, valorant-lo com un

procediment positiu i necessari per a l'educaci integral de

cadasc.

6. Distingir la diversitat de llibres i d'escriptors i identificar-los.

7. Fomentar l'escolta de la lectura per desprs fomentar l'acte

voluntari i actiu de llegir.

8. Desenvolupar la capacitat de comprensi, d'interioritzaci i de

comunicaci de l'sser hum.

9. Emprar la lectura amb diverses finalitats: Aprendre a llegir,

aprendre llegint, gaudir amb la lectura i com a model de les

prpies produccions.

10. Descobrir en la lectura, un vehicle per fer analogies, similituds,

... entre la prpia realitat i la creaci.

11. Millorar la velocitat i la comprensi lectora.


6

12. Ampliar el lxic i enriquir vocabulari, a travs de les paraules

que es van fixant.

13. Estimular la fantasia i la imaginaci.

14. Despertar la seva sensibilitat i l'esperit crtic.

Metodologia Activitats comunes als tres centres

1. Lectura d'un llibre en catal:

Lectura collectiva fent mfasi en la dicci amb intervencions del mestre per contextualitzar els fets histrics i geogrfics. Aclariment del vocabulari. Omplir fitxes.

2. Lectura d'un llibre en castell:

Lectura collectiva fent mfasi en la dicci. Aclariment del vocabulari. Omplir fitxes.

3. Revistes:

Lectura individual de les revistes i anotaci en un registre.

4. Avaluaci de la velocitat lectora:

Lectura individual durant un minut d'un text preparat i descomptar cadascuna de les paraules llegides incorrectament.

14. Biblioteca itinerant d'angls:

Lectura setmanal d'un llibre i realitzaci dels exercicis corresponents.

16. ACL:

Realitzaci de la prova i transformaci dels resultats en decatipus.

17. Lectura interactiva en angls:

Lectura interactiva d'una histria i realitzaci de les activitats on-line que se'ls demana.

18. Assistir a una representaci en angls:

Treball previ a l'aula per part de l'especialista d'angls, assistir a la representaci i fer les activitats de reflexi posteriors a l'obra.

22 - 23. Festival de fi de curs i mostra de teatre:

Assajar incidint en la posada en escena i la bona dicci dels alumnes.


7

Metodologia Activitats especfiques de cada centre

5. Fitxa biblioteca:

Quan acabin de llegir el llibre de la biblioteca d'aula omplen una fitxa de biblioteca.

6. Obertura biblioteca escolar als pares:Els pares i els exalumnes tenen l'opci d'usar el servei de prstec de llibres de la biblioteca del Centre.

7. Maleta viatgera:Els alumnes s'emporten a casa durant una setmana una maleta itinerant on hi ha diferents tipologies de textos: diaris, revistes i llibres en catal, castell i angls.

8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola: els alumnes tenen el servei de prstec de la biblioteca escolar. Hi ha redactades unes normes. Un alumne s'encarrega mensualment de ser el bibliotecari.

9. Club de lectura:

Al finalitzar la lectura del llibre els alumnes han de valorar-lo i aquesta valoraci es penja al bloc de l'escola perqu els companys i companyes puguin saber de qu tracta i si s del seu agrat, escollir-lo com a prxima lectura.

10. Padrins de contes:

Els alumnes de Cicle Superior s'encarreguen de llegir contes a l'alumnat d'infantil.

11. Lectura de cmics:

Lectura individual de diferents cmics.

12. Notcia:

A partir de la notcia extrauen la informaci necessria per contestar: qu, qui, com, quan, on i per qu.

De tant en tant han de redactar la notcia de nou amb les seves prpies paraules.

13. Presentaci dels llibres nous de cada centre:Quan arriben nous llibres a la biblioteca es fa una presentaci als alumnes. Desprs de llegir-los es fa una valoraci.

15. Representaci teatral en catal:

Obra dedicada als pares per celebrar el nadal.

20. Lectura i/o dramatitzaci de contes realitzats per ells mateixos:

Els alumnes llegeixen a la resta de l'alumnat de l'escola els contes que ells mateixos han inventat, i si s possible el representen.

21. Lectura de contes escrits pels alumnes de CS als alumnes de CI i Infantil:

Els alumnes de CS produeixen els seus contes, i desprs de fer la correcci els llegeixen als alumnes de CI i EI.

22. Festival fi de curs i Mostra de teatre. S'aprofiten aquestes activitats per treballar els textos literaris.


8

Temporitzaci Descripci de l'activitat Fet

Anualment

BOT CORBERA D'EBRE

PINELL DE BRAI

1. Lectura d'un llibre en catal



2. Lectura d'un llibre en castell.



3. Revistes. 3. Revistes. 3. Revistes.

4. Avaluaci velocitat lectora.



5. Fitxa de biblioteca en acabar el llibre.

5. Fitxa de biblioteca en acabar el llibre.

6. Obertura biblioteca escolar als pares

7. Maleta viatgera.

8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola.

8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola.

9. Club de lectura.

10. Padrins de contes.

11. Lectura cmics.

12. Notcia. (qu, qui, on, quan, com i per qu).

12. Notcia. (qu, qui, on, quan, com i per qu).


9


1r trimestre

BOT CORBERA D'EBRE

PINELL DE BRAI

13. Presentaci dels llibres nous de la biblioteca.

14. s de la biblioteca itinerant d'angls.

15. Representaci teatral en catal.

16. Proves ACL. 16. Proves ACL. 16. Proves ACL.

17. Lectura interactiva angls.

17 Lectura interactiva angls.


2n trimestre

BOT CORBERA D'EBRE

PINELL DE BRAI




18. Assistir a una representaci en angls.




20. Lectura i/o dramatitzaci de contes realitzats per ells mateixos.

21. Lectura contes escrits pels alumnes de CS als de CI i Infantil.


10


Fet

3r trimestre

BOT CORBERA D'EBRE

PINELL DE BRAI


16. Proves ACL. 16. Proves ACL. 16. Proves ACL.




22. Festival fi de curs i mostra de teatre.



Documents

Pla Lector de la ZER