INTRODUCCIÓ Es tracta d’un fong polífag : el trobem enn o m b roses espècies vege t a l s , tant cultiva d e scom salva t ges i sapròfit: utilitza resteso rgàniques com a base nu t r i t i va per contaminarteixits sans.La podridura grisa és una alteració fúngicapresent a totes les comarques vitícoles catalanes.El desenvolupament d’aquest fong en els raïmscausa un greu perjudici econòmic, en suposaruna minva qualitativa i quantitativa de la verema.

SÍMPTOMES I DANYSTot i que en la immensa majoria dels casos la

simptomatologia l’observem únicament en raïm i apartir del verolat, també pot manifestar-se en els dife-rents òrgans verds de la vinya durant la pri m ave ra, siles condicions meteorològiques li són molt favo ra bl e s.

En fulles: Els símptomes apareixen indistinta-ment a les dues cares de la fulla, on pot observar-seun polsim blanc amb aparença de cendra (d’aquí ladenominació de cendrosa). En ocasions es presentaen forma de petites taques cloròtiques, arrodonides iamb els límits poc definits, que poden recordar lestaques de míldiu. L’atac del fong provoca l’aturada delc r e i xement de les cèl·lules epidèrm i q u e s, la qual cosaocasiona la defo rmació de les fulles i que aquestesprenguin un aspecte cri s p a t .

En brots joves: Apareixen unes taques allarga-des de color marronós que poden arribar a recobrir-se d’un polsim blanc-grisós característic, correspo-nent a la fructificació del fong (conidiòfors i conídies).

En inflorescències: Es poden veure afectats tantel raquis com els botons florals. Les parts afectadesprenen un color marronós i una textura tova, i acabenassecant-se. Si l’atac afecta el peduncle del raïm,n’ocasiona la pèrdua irremissible.

En raïms: Els raïms comencen a ser receptius apartir del verolat. L’atac s’inicia en una sola baia, queva enfosquint-se a partir del punt de contaminació,que sovint correspon a una ferida. L’enfosquiment esva estenent a les baies contigües, formant-se elstípics focus de podridura. Paral·lelament, apareix a lasuperfície de la zona del raïm afectada la fructificaciócaracterística del fong, formada per multitud de coni-diòfors i conídies, de color més aviat gris i que dónanom a aquesta alteració.

DANYSEls danys poden ser quantitatius i qualitatius.

Q u a n t i t a t i vament, les pèrdues poden donar-se ja dura n tel període de prefloració i floració, però aquest fet ésmolt poc habitual a les nostres comarques. Entre elverolat i la verema, els atacs de podri d u ra grisa provo-quen una disminució del rendiment.

La presència de podridura grisa obliga a veremarabans d’hora, amb la qual cosa perdem graduacióalcohòlica.

39

S E C T O R S

P l agues La podridura grisa(Botrytis cinerea)

Atac de botrytis en prefloració

Símptoma de botrytis en fulla

Símptoma de sarment

40

S E C T O R SPlagues

També, en ocasions, pot comportar un increment de lesdespeses de verema, ja que fa que calgui triar els raïmspodrits.

La presència de podri d u ra grisa, perjudica greument la qua-litat del vi, i és la responsable dels següents fe n ò m e n s :

• Degradació de les matèries colora n t s.• Augment de la viscositat del most, fet que provoca probl e-

mes en el desfangat dels mostos.• Disminució de les aromes va ri e t a l s.• Augment de les olors fenòliques desagra d a bl e s.• Augment de l’acidesa vo l à t i l .• Major requeriment de SO2.

CICLE BIOLÒGICD urant l’hivern pot conservar-se com a escleroci, sobre

els sarments, com a micel·li, sota l’escorça i també com aconidi, a les irregularitats de la fusta.

D u rant la pri m ave ra, els esclerocis i els micel·lis produeixe nc o n i d i s, que podran germinar i contaminar teixits, si es donencondicions apropiades.Les condicions òptimes per a la bonagerminació dels conidis, les trobaríem amb temperaturessituades al voltant dels 15-20ºC i amb 15 hores o mésd’humectació constant.

El nivell de conidis en l’aire és va ri a ble durant el cicle de lav i nya : d u rant els mesos d’abril i juny els nivells són baixos;p o s t e ri o rment, aquests es van incrementant paulatinament ia s s o l e i xen el màxim en el moment del ve r o l a t - m a d u ra c i ó .

ESTRATÈGIA DE LLUITAA diferència del que passa amb altres fongs de la vinya, com

el míldiu o l’oïdi, la lluita química no és suficient per combatreamb total eficàcia la podri d u ra grisa, per la qual cosa és molti m p o rtant aplicar determinades mesures prev e n t i v e s :• Evitar el vigor excessiu: no abusar dels adobats nitroge-

nats, realitzar una poda equilibrada i triar portaempeltsque no indueixin a un excés de vigor.

• Evitar la presència de ferides en el raïm: controlar correc-tament l’oïdi i la 2a i 3a generacions del corc del raïm.

• Utilitzar sistemes de conducció en emparrat, els quals per-meten: millor distribució de la vegetació, millor aireaciódels raïms i millor eficàcia dels tractaments sobre el raïm.

• Realitzar operacions de poda en verd (esporga i despam-polat) per aconseguir una millor aireació dels raïms.

• Evitar les varietats sensibles en zones favorables a lespodridures.

LLUITA QUÍMICATot i que s’han proposat diferents mètodes per al segui-

ment d’aquest fong (15-15 i EPI), fins ara, cap d’ells no s’ham o s t rat eficaç per preveure els atacs de Botry t i s.

Actualment, s’utilitza el que s’anomena mètode estàndard,el qual estableix 4 moments de la fenologia de la vinya s u s-c e p t i bles d’intervenció amb fungicides específics:

• Flora c i ó• Abans del tancament del ra ï m• Inici de ve r o l a t• 21 dies abans de la ve r e m aEl nombre de tractaments específics a realitzar, anirà en

funció de la sensibilitat de la va rietat i/o de la parcel·la, de lazona i de les condicions meteorològiques de l’any. En cap casno es recomana superar el nombre de tractaments definits enaquesta estra t è g i a . Fotos: Lluís Giralt i Joan Reyes

Atac de botrytis en restes de capitells florals mort s

Focus inicial de botrytis en raïm

Atac de botrytis en raïm, durant la maduració