ORTAF LIS

D AVALUACIÓ

FI AL

Dibuix artístic 1r Batxillerat

Mar Coromina Lloret

Curs 2011/2012

ÍNDEX pàg. Objectius personals principi de curs .................................................................................

1a unitat de programació: La forma .................................................................................

2a unitat de programació: De les formes naturals a la forma de la idea .........................

3a unitat de programació: Figura humana .......................................................................

Quadern de viatge: València ............................................................................................

4a unitat de programació: L’espai ....................................................................................

Pauta de recuperació ........................................................................................................

Valoració general de l’evolució durant el curs .................................................................

Objectius personals principi de curs

Al començament del curs em vaig espantar bastant ja que quan es va passar els objectius que havíem

d’assolir durant el curs, la majoria els trobava impossibles o difícils i creia que el nivell que es demanava

era molt per sobre del meu. Però només de començar les classes, sobretot la primera classe, em vagi

adonar que estava molt bé el fet d’experimentar primer els materials, les eines i els suports amb els que

treballaríem ja que fins ara no hi donava massa importància. Per tant un dels objectius que vaig

proposar-me va ser aprendre el màxim que el curs em donés sobre teoria, propietats dels materials.. .

encara que des dels 7 anys assisteixo a classes extraescolars. També, em vaig proposar de seguir totes les

indicacions del professorat per tal d’aprendre el millor coneixement possible sobre l’art i d’aquesta

manera saber dibuixar més bé. Però sincerament, el que em pensava era que només treballaríem model i

anatomia ja que és el més normal en una escola d’art, malgrat això, em vaig adonar que és tot el

contrari, potser per arribar a saber dibuixar sense correcció alguna, primer has de tenir uns coneixements

bàsics i haver practicat molt. Un altre objectiu era mostrar el que sabia fer i el que no, i millorar-lo

encara que no sempre s’ha fet així.

Per tant podria dir que el propòsit general de tot el curs ha estat i serà aprendre tan com es pugui i

d’aquesta manera treure més profit de les teves qualitats. A més creia i crec que el lloc on treballem, les

taules, l’espai, els recursos... és una molt bona oportunitat per expressar-se lliurament i tens tot l’espai

possible per fer-ho ja que en unes taules normals no es pot dibuixar bé perquè són massa petites i tot el

material no hi cap.

Un propòsit que l’intentaré mantenir és el fet de no deixar-se influenciar per ningú ja que tothom és

com és, i en el cas del món de l’art, és un tema enginyós ja que pots aprendre molt d’altres artistes però

sempre s’ha de mantenir la pròpia personalitat i estil.

1a unitat de programació: La forma

L’objectiu de la primera unitat era experimentar amb certs materials de dibuix, de pintura com la tinta

xina, les ceres, els plastidecors, també els suports com les cartolines, papers setinats, papers normals,

papers de colors... També havíem d’experimentar amb diverses eines de treball per observar totes les

àmplies possibilitats que ens dóna cada i un d’aquestes, com per exemple els pinzells, poden ser rodons,

rectes o acabats en punxa, el pèl també canvia i les seves característiques, així com la marca que deixen

al paper, com els pinzells de pèl de cavall fa la línia més fina depenent de la mida es clar, també els

pinzells que es fan servir per fer cal·ligrafia com els de teixó... o els sintètics. També treballarem amb

altres eines com les esponges, o amb aigua que també pot ser una ajuda per descobrir noves tècniques.

Per tant el que es volia assolir era conèixer el màxim nombre de materials i conèixer les seves

característiques per tal d’aconseguir més bons resultats als nostres dibuixos o composicions. Ho podem

observar en les següents fotografies, on el traç cada vegada és més lliure i hi ha varis tamanys de línies.

En aquesta podem veure una propietat comuna en totes les

tintes: la transparència i la sensació que dóna la línia quan ja no

hi ha rastre de líquid al pinzell. Ho vaig comprovar tot fent unes

circumferències al mig del full amb molta tinta i sense sucar el

pinzell al pot anava fent línies fins que ja no pintava més. Em va

agradar la tècnica perquè normalment, quan s’acaba la tinta, has

de tornar a sucar per poder continuar el dibuix, però no sempre

aconsegueixes els resultats esperats i d’aquesta manera pots

aprofitar les transparències per marcar un cert volum en la

composició.

Les dues imatges següents hi apareixen diversos

traços i diferents tamanys de línies per provar

les propietat de cada pinzell. Encara que al

principi em costava molt deixar-me anar amb el

pinzell com podem veure en la foto de la

esquerra, ja que tenia por de fer-ho malament,

però com més practicava, més valors

aconseguia i la veritat és que no sabia quan ho

feia malament perquè al principi no sabia el que

havia de fer. També vaig experimentar les

formes, i a més de diversos pinzells, vaig provar

el tipus de línia que feia la canyeta que anava

dins el pot de la tinta xina.

Aquest és un dels primers dibuixos i ho podem observar ja que el traç és com

molt forçat, no és veu el traç lliure. A més aquí hi vaig provar si la tinta

s’escampava fàcilment sense aigua i com es pot observar, si tan sols tardes uns

segons, la tinta ja no s’escampa. Per tant és una conclusió d’una de les

propietats de la tinta: s’asseca de seguida a no ser que la mullis amb aigua.

Tal i com podem veure en aquest fotograma, aquí si que s’escampa ja que

abans s’ha tirat aigua. En quan la gota cau sobre l’aigua, la tina s’escampa fins

als límits de la reserva i després forma una textura preciosa. Però no sempre

les gotes queden separades, de vegades es toquen i d’una taca en formen una

de sola o tota la tinta s’escampa formant una reserva negra. Per això podem

veure les diverses possibilitats de transparència afegint-hi gotes de tinta sobre

paper mullat.

Aquesta composició la trobo interessant ja que vaig tirar unes gotes de

tinta amb la canyeta del pot i aixecant el paper i tombant-lo i les gotes

s’escampaven en la direcció que tu volies. El tamany de la línia depenia

de la quantitat de tinta que hi havia a la gota i el recorregut també és

diferent si al principi s’asseca una mica.

Aquest també el trobo interessant ja que vaig dividir el paper en dues

parts, la de dalt la vaig mullar amb aigua i la part de baix, seca. Abans

que el paper absorbís l’aigua, vaig tirar gotes a tot el full, i en el moment

podíem veure com eren de diferents les taques, unes s’escampaven i les

altres no.

Aquesta imatge també la trobo interessant ja que mostra les

transparències que forma la tinta en diverses capes. Primer vaig fer les

línies més fosques, abans que s’eixugués del tot vaig passar el pinzell i

alguna línia desprenia tinta i d’ altres no. I quan es va eixugar del tot,

amb tinta aigualida, he tornat a passar per sobre i com podem veure,

hi ha diverses capes fetes en poc temps de transició.

Els següents dibuixos hi trobarem l’aplicació del color i entre ells els dibuixos més interessants.

El que també vaig experimentar és la qualitat de la simetria, tu fas unes

quantes taques a una part del full i quan dobles la pàgina, hi ha la

simetria de les taques idènticament. I amb aquesta imatge observo que

és semblant a aquelles teràpies dels psicòlegs en què són taques i els

pacients han de dir què hi veuen. En aquest cas, si hagués de dir què

hi veig, diria que hi ha unes costelles d’un humà i per una altra banda

la cara d’un tigre amb les orelles. Però això és apart ja que no buscava

cap representació realista en els quadres, almenys en aquesta unitat.

En aquesta en canvi, en comptes d’experimentar amb la pintura, vaig

voler fer-ho amb les pinzellades. Agafant una brotxa i sucant-la de

tinta, i fent-la girar, les diferents línies són les separacions dels pèls

del pinzell. Per tant puc dir que apart d’experimentar amb la tinta

també he vist que sempre s’ha de posar el pinzell vertical. I també hi

ha hagut un canvi en el suport, aquesta vegada he triar la cartolina.

En aquest per exemple, primer he fet un dibuix amb cera en una

meitat del paper i després hi he passat tinta xina per sobre, he doblat

el paper i la zona pintada amb cera ha quedat simètrica a l’altre costat

però del color del paper, això vol dir que la cera és un material que fa

de reserva i la tinta no la pot tapar ja que és molt tova i grassa.

En aquest també hi he fet com una reserva de color groc i al voltant hi he posat

tinta aigualida per veure si la tinta passava per on l’aigua anava però he

comprovat que no, per això vaig tornar a passar aigua amb una mica de tinta per

veure-ho clarament, i el que sí que fa és pintar els llocs que no hi ha cera,

entremig de la línia.

Aquest l’introdueixo en l’apartat de color ja que la taca del

centre, abans hi havia cera calenta de color rosa i al cap dels

dies em va caure tota sencera creant una taca transparent en

el paper. Això em va portar al fet de saber les propietats

també de la cera en el paper. El que vaig fer abans que la

cera caigués, va ser pintar-la per sobre amb tinta xina

aigualida per crear un envoltori, així es veu al voltant de la

taca.

Aquí també podem veure com la cera al llarg dels dies deixa taca al

paper ja que és oliosa. L’objectiu que tenia fer en aquest dibuix era veure

si la cera deixava taca o no fent un tall en la gota seca, i també mirar si

el plastidecor i la cera d’espelma tenen les mateixes propietats,

evidentment que no i per això quan tallava els plastidecors em costava

més ja que són més durs.

Tot i que aquest dibuix no estigui massa ben aconseguit degut al

suport, ja que aquest és massa transparent i prim, les gotes de

cera calenta actuen com una cola i això és el que m’interessa més

del dibuix ja que la composició no està gaire ben treballada.

També m’agrada però, els colors emprats ja que la majoria són en

el grup dels càlids.

He triat aquest perquè realment m’agrada la tècnica emprada, el

collage, ja que és una tècnica en la que pots utilitzar varis materials

(papers de revistes, cartolines...) per fer una composició, jo en aquest

cas he fet servir paper de color verd perquè fins ara he practicat molt

amb tintes i ceres i volia un material més net i durader. La composició

està equilibrada ja que totes les tires de paper es creuen en un centre

i se separen, en aquest centre a més, l’he volgut remarcar amb la

col·locació d’un objecte en volum ja que fins ara era tot pla. Aquest

objecte s’assembla a un acordió i s’aguanta sol.

Aquest és una de les composicions que m’agrada més i la trobo més

interessant ja que mostra un equilibri total en el paper, encara que a la foto

no es pugui apreciar gaire bé, però a la realitat es pot veure ja que els

quadres no estan situats al centre ni al terra ni a dalt del paper, estan més

aviat cap al costat esqueree tirant avall però la sensació que dóna el quadre

és d’estabilitat.

Aquesta la trobo una mica pobre de concepte però interessant

d’experimentació i d’ús de materials ja que hi ha tant representació

plana com en volum. Plana és la tinta xina i el fet que agafi volum

és l’afegiment d’un tros de tela (tul de color groc) i paper arrugat

pintat de color negre amb tinta. Per tant es pot veure clarament

com he utilitzat materials diferents per fer una composició.

Aquesta composició també és interessant ja que és feta de collage. Tot i

que el color que impacta més és el marró fosc, això no vol dir que n’hi

hagi més quantitat, ja que la proporció del blanc i del marró és igual. El

que si que marca una certa inestabilitat equilibrada són les línies verdes

que estan situades al centre del paper diagonalment i per això sembla

que la part marró tingui més força però la línia verda que sobrepassa les

altres ajuda a estabilitzar la part de dalt.

Aquesta també és una de les composicions que m’agraden més ja que les

formes són rectes i equilibrades. El fet que les diferents figures estiguin

fetes de diferents materials i diferents tècniques no deixa de ser una

composició equilibrada. Els materials emprats són la cartolina blava, la

tinta xina i el plastidecor calent. Per fer el rectangle d’aquest últim

material, primer vaig haver de fer una plantilla ja que les gotes són

irregulars i jo volia figures geomètriques regulars que s’interposessin entre

elles.

Aquest potser és un dels treballs més agressius en el color i en el format

ja que impacta el color vermell del fons. El que també observem és la

part inferior del paper que hi ha com unes taques blanques que pugen

cap al centre de forma irregular. Però també a sota d’aquesta taca hi ha

un forat amb un material nou: l’esponja negre, la qual dóna una

estabilitat al dibuix. Crec que és bastant impactant veure tot el paper de

color vermell però quan et fixes en la utilització del blanc i el negre en

poca quantitat, t’adones que potser no és tant fort.

Però el fet d’experimentar amb els materials, no sempre vol dir que et surti

bé a la primera encara que no vulguis representar res però en aquest

paper hi volia fer un contrast entre la part buida del paper i la part plena.

Em va costat ja que al principi, vaig pintar les franges de colors en un full i

les vaig esparracar, després les vaig enganxar al paper i trobava que

quedava molt sosa i vaig voler fer uns forats al paper i afegir-hi paper per

sota de color també. Un cop acabada vaig veure que no m’agradava a

causa dels colors i de la col·locació de les tires.

I per últim però no menys important, trobo que aquest dibuix

és interessant ja que és l’últim que vaig fer de la unitat i crec

que és el que més bé reflexa el treball amb la pintura ja que

sense fer servir diferents materials i eines, vaig aconseguir una

composició neta i treballada. Tan sols utilitzant un pinzell recta i

mullant-lo amb aquarel·la de diversos tons, de més clar a més

fosc.

Per tant podria dir que els objectius que es plantejava en aquesta unitat els he pogut complir ja

que he experimentat amb molts tipus de materials, he conegut les seves propietats, també els

avantatges que comporten utilitzar certs materials i respectius desavantatges...

També he aprés a fer un traç segur i a deixar-me anar quan tinc un pinzell a la mà, encara que

al principi em costés bastant, però tot s’ha de posar en pràctica. El fet de treballar amb tinta xina

m’ha agradat molt ja que no l’havia utilitzat en gaires ocasions, i crec que és un material que si

saps com utilitzar-lo, en pots treure molt profit, en general amb tots, però la tinta xina té moltes

possibilitats de tècniques...

El collage, també és un material que té un ampli ventall de possibilitats de treball i que el trobo

molt interessant ja que abans ja l’havia treballat. Però encara que l’objectiu de la unitat fos

experimentar amb els materials també trobo que hi hauria d’haver afegit la tècnica de saber

composar, ja que és el més important a l’hora de dibuixar o fer qualsevol cosa. No vol dir que

s’hagi d’emplenar tot el full, per això és important tenir un coneixement previ sobre la

composició, encara que el dibuix estigui molt ben aconseguit o ben fet, si no té una estabilitat,

perd tota la qualitat.

2a unitat de programació:

De les formes naturals a la forma de la idea

Els objectius d’aquesta unitat de programació és sobretot observar una forma natural, com pot ser

un element de la natura (aliments, plantes...) i representar-lo al paper tot seguint un procés per

entendre tan l’interior del cos com l’exterior. La idea també és a conèixer totes les parts d’un cos, la

textura, la llum, totes les característiques possibles. Ja que fins que no coneixes ben bé una cosa no

pots dibuixar-la del tot bé. Representar formes tridimensionals al pla, concretant-ne la posició en

l’espai, les proporcions relatives i els efectes de llum

També millorar el traç, l’encaix d’un cos, les diferents tonalitats que agafa durant el dia, el procés de

creixement, la forma, el contingut, i tot això com representar-ho a la realitat a través d’un dibuix.

Jo com element natural vaig triar la llimona, primer perquè va ser

el primer que vaig trobar per casa, segon perquè el seu color és

algu extraordinari, també perquè la forma és molt simple, i per

últim la textura és diferent de totes les altres ja que és rugosa.

Per tant el primer de tot que vaig fer va ser agafar la llimona,

posar-la sobre la taula i començar a observar por tots els costats.

Tot seguit, agafar un paper setinat blanc, i amb el llapis, mirar

fixament l’element i tan sols dibuixar la silueta de la llimona, sense

mostrar cap altra línia de l’exterior. I el que dificultava més

l’exercici era fer-ho amb un traç seguit i sense aixecar-lo del

paper. També era interessant veure les diferent formes que tenia la

llimona en el dibuix ja que alguns d’aquests era com una

circumferència irregular. Al principi em va costar perquè aixecava

el llapis ja que no estava massa segura del dibuix però com el full

del costat esquerre, en vaig fer 3 amb 7 dibuixos a cada un, fins

que creia que em va sortir bé no parava de fer-ne’n. Trobo que és

una activitat interessant ja que millores el teu traç, confies més amb

tu, també coneixes més la teva força, la qual es nota quan dibuixes

segons la tonalitat de la línia... .A més també hi tenia molt a veure

el llapis que utilitzaves ja que depenent de la mina, el traç

s’escampava més o bé havies d’apretar perquè es veiés més el

dibuix. Per això, el millor cas és fer sevir un llapis grafit normal i

un paper setinat (brillant) on no s’escampa la mina.

En segon lloc, quan ja tenim clar com és la silueta, comencem a

encaixar la llimona en un cub, per tal d’entendre el seu volum i

l’espai que ocupa, per tant primer de tot fem un prisma, depenent

de la forma del nostre element i fixem dos punts: el cul de

l’element i el començament. També hem de mirar quins punts

toquen a dalt, als laterals i al terra per tal d’aproximar-nos millor

a les dimensions. Un cop realitzat això, trobo que per començar a

dibuixar-la és millor fer unes rodones o espirals petits al

començament de la figura i fer-les cada vegada més gran fins

arribar al centre, i desprès repetir el procés fent el revés,

començant amb rodones grans i acabar amb circumferències

petites.

També hem de tenir en compte que hem de variar les posicions

de la llimona ja que no sempre té la mateixa forma i per tant el

prisma no serà el mateix. Jo al principi em costava una mica

col·locar-la dins un prisma però vaig anar practicant, primer amb

posicions més fàcils i un cop ja ho dominava més vaig anar

canviant-la. Però apart de fer els espirals verticalment, també va

bé fer-los horitzontalment i així veure com s’estructura. Tot i que

crec que és una de les coses que encara em continua fallant en

algunes posicions. També vaig provar de posar dues llimones

frontalment i encaixar-les. Així trobo que és més difícil ja que hi

intervenen dos prismes i s’interposen entre ells encara que les

llimones no es toquin. Un cop aprés aquest pas, passem al

següent: tenim tres tonalitats de llapis i tan sols amb aquestes tres,

hem de dibuixar una llimona amb les ombres i les llums. Com

podem observar a l’esquerre, el dibuix trobo que està bastant bé ja

que només disposant de 3 colors és complicat donar volum a una

llimona però si a la realitat saps veure les llums i les ombres en

l’element, al dibuix et serà més fàcil de representar-los.

Per exemple, el més fosc, només el pots utilitzar per aquelles

ombres més fosques, el gris del mig per les tonalitats més clares

de la llimona, encara que n’hi hagin més i el blanc tan sols per la

llum, en aquest cas seria deixar l’espai net sense cap ombrejat ni

res. Al principi no em pensava pas que d’aquests tres colors se’n

podria fer el volum d’una llimona però tan sols amb un dibuix

vaig ser capaç de veure-ho.

En aquesta sèrie de llimones, el que s’havia de treballar

era les trames, dibuixar el volum de la llimona tan sols

amb ratlles, i per marcar les ombres i les llums el que es

feia era fer-les més juntes o més separades. Crec que

em va sortir prou bé però també hauria pogut practicar-

ho més. Primer pensava que no me’n sortiria però el

primer dibuix em va sortir bastant bé, el tercer va ser

diferent perquè no s’apreciava massa bé la llimona

deguda a la posició.

Un cop fent-ho amb una sèrie de 3 tons, la vam ampliar més i hi

vam afegir 2 tons més, per tan teníem més possibilitats de fer

ombrejats. Això sí, allà on hi havia l’ombra més fosca, encara que

no es veiés com una línia, en el dibuix s’havia de fer com aquesta

ja que no es tenien tants tons com per fer-la a la realitat. Després

de practicar les trames en blanc i negre, ja estàvem preparats per

dibuixar la llimona tal i com era, amb les seves ombres, amb el

volum, encaixant-la... i és després quan hem de començar a

treballar la textura de l’element. A partir de l’encaix ja em va

començar a sortir tot bé, els ombrejats, la textura... .

Tal i com es pot veure en el dibuix vertical, on hi ha la llimona

col·locada verticalment i es pot apreciar tan la textura, com les

ombres... encara que, al començament, el relleu em dificultava una

mica el dibuix ja que no sabia massa com representar-lo en el

paper però vaig anar observant com es marcava cada un dels

forats de la llimona, i anant ‘hi posant llum i ombra al voltant de la

llimona, vaig aconseguir donar-li un cert relleu.

Per exemple, aquest dibuix trobo que està molt bé ja que el

difuminat és molt suau i les llums i els clarobscurs estan molt ben

trobats i definits. En aquests dibuixos, el que s’havia d’aprendre

era a fer difuminats sense tenir en compte la textura de l’element,

si més no per després fer la textura. El material que vaig fer servir

per pintar aquesta sèrie de llimones va ser el llapis grafit, el qual

per fer ombres va molt bé inclinant-lo i agafant-lo d’una forma

diferent a la d’escriure, paper de bloc de dibuix ja que et permet

fer més ombres perquè no està setinat i el llapis s’escampa més

bé i un difuminador per escampar les ombres i per últim una

goma neta per fer les llums.

Per finalitzar aquesta unitat, vam fer fotos de tots els costats de l’element, de la textura, en diferent

posicions, en diferents espais, les llums també variaven, també de l’interior, per veure des d’un altre punt

de vista l’element que dibuixàvem... A mi em va servir molt per veure si m’havia aproximat d’una manera

molt realista al dibuix de la llimona o si encara em faltava alguna cosa per millorar-ho. Per això també

vaig haver d’observar el procés de maduració d’una llimona ja que les sessions de dibuix eren de dos dies

a la setmana durant dues hores i no podies dibuixar sempre la mateixa llimona ja que aquesta es podria,

però això si que ho vaig deixar reflectit a les fotos ja que d’alguna manera es pot apreciar més bé el

canvi de color, la textura, l’envelliment de la pell... . Per tant crec que d’aquesta unitat de programació

podria dir que he aprés molt a dibuixar ombrejats, difuminats, textures i volums i el que no ha quedat

massa clar però me’n surto prou bé és l’encaix. I a més podria dir que ha assolit els objectius del principi.

A continuació hi ha algunes de les imatges que trobo més interessants durant el procés d’anàlisis.

Per acabar la unitat, vam fer una sèrie de dibuixos sobre

l’interior de l’element tot dibuixant les llavors, els monjos, la pell

sobre la llum per poder observar les formes que forma, talls de

llimona… i crec que això em va ajudar molt a l’hora de dibuixar,

fer una anàlisis de la llimona ja que fins ara només la veiem des

de l’exterior. Com ho havíem de fer era fàcil i a l’hora difícil

perquè només havies de marcar les línies que veies i no les que

no veies, per tant aquí també hi ha una gran observació en els

detalls, com la textura dels monjos, el líquid que desprenen...

3a unitat de programació: Figura humana

Aquesta unitat va directe a la figura humana. A partir de l’estructura interna, tot observant el cos

humà i representar les proporcions d’aquest en un espai. Des de l’esquelet intern s’intenta aprendre

les diferent posicions del cos i de les part del cos, també estructurar el cos amb un sol traç però

també amb diversos materials, és una paral·lela al tema anterior però en aquest cas utilitzant un

model humà. Treballarem, com he dit abans, l’estructura interna, la simbologia del cos, tots els seus

aspecte, també la silueta, l’encaix, hi introduirem la taca per representar aquest, el color en

aquarel·les, carbonet, creta, collage, pintura plàstica, ceres...

Primer vam treballar l’estructura interna del cos humà tot agafant paper vegetal i amb un color

resseguir la silueta d’un cos, després amb llapis fèiem una mica les direccions del pit, de la columna,

les caderes, els genolls, les espatlles, l’esquelet del braç, de les cames... Ja que per dibuixar un model,

abans s’ha de conèixer ben bé l’estructura interna i els ossos per saber el volum que agafa una

extremitat o que ocupa aquest. També dibuixàvem el cap i els punts que trobàvem interessant a

l’hora de dibuixar.

Aquí també vam treballar la silueta del cos i l’estructura interna però d’una forma diferent. No vam

dibuixar res sinó que la vam treballar retallant el paper amb les tisores o esparracant-lo amb les

mans. La primera posició em va costar bastant ja que la persona estava de genolls i no sabia massa

com començar però anava mirant els espais plens del cos i així m’anava sortint, tot i que a vegades

em quedava desproporcionat perquè no procurava massa per les distàncies. Com es pot veure a

l’últim full, on hi ha dues postures dretes. En vaig fer dues de prova ja que no em sortien gaire bé. I

després de fer la silueta, amb el llapis havíem de marcar l’estructura interna, però com es pot veure

en aquestes siluetes no hi apareixen ja que les que vaig fer amb estructura per millorar la nota els

vaig perdre.

Els dibuixos anteriors estan col·locats de més ben aconseguits a menys. Aquests són els primers dibuixos

de model que vaig fer a la aula. La model es posava en diferents posicions i nosaltres amb paper de bloc

només dibuixàvem l’estructura interna per saber les direccions, les proporcions del cos en les diverses

postures, l’angle d’inclinació... Com es pot veure, l’últim dibuix és el primer que vaig fer i es veu el cos

desproporcionat, les cames massa curtes per un tronc tan llarg. Però a mesura que anava canviat de

posició el dibuix millorava. Com per exemple l’escorç del primer full, no sabia com posar-m’hi però vaig

observar que el cap era més gran ja que estava davant de tot i així vaig anar fent. El que també és molt

important és la inclinació de la columna vertebral i la posició de les cames.

Després de la treballar l’estructura interna, vam treballar la taca. La taca és un terme que el pots fer servir

en totes les variants de pintura ja que s’empra per composar, per encaixar, per emplenar… en aquest cas

ens va servir per representar el cos en la forma més simple que poguéssim. Utilitzàvem la tinta xina

aigualida i un pinzell fi. D’aquesta manera la tinta s’escampava fàcilment i en què només posessis una

taca negre al paper amb sentit, ja volia representar una part del cos. O també la direcció de la columna,

fer la figura humana senzilla amb tan sols un traç. Com podem veure en el primer dibuix, en què amb

tan sols una passada de pinzell ja es veu la postura d’un cos. La taca de tinta amb aigua de vegades es

pot escampar massa o també hi pot haver massa quantitat de tinta com es pot veure en el 5è dibuix. Per

tant podria dir que aquests dibuixos són els que representen més bé la taca i la simplicitat del cos. Les

següents fotos són aquelles que alguna cosa ha fallat, com la quantitat de tinta, o perquè les proporcions

no són les adequades ja que les postures duraven molt poca estona i no tenies temps per rectificar però si

per fer més d’un dibuix.

També pot ser perquè la posició del paper no fos l’adequada, com es

pot veure a l’últim dibuix, o perquè no hi havia una taca general i per

això s’havien de fer més detalls per representar el cos. També hi fa el

fet de la pinzellada, en el primer dibuix es veu que hi ha moltes passades

amb el pinzell i de vegades això crea una inestabilitat.

Els següents dibuixos estan fets amb carbonet, un material que va molt bé per marcar-te apunts o per fer

esbossos en el paper. El suport utilitzat és de dimensions més grans ja que ens hem d’acostumar a emplenar

el paper i a ampliar el nostre dibuix segons les dimensions del full. És un altre aspecte a aprendre perquè en

aquest cas les proporcions canvien segons el tamany, també has d’encaixar bé el dibuix i centrar-lo en el full

perquè no et sobri ni et falti paper i perquè la figura no sigui massa petita per la mida del suport.

En aquests dibuixos es pot veure alguns treballats solament amb carbonet i d’altres amb carbonet i tinta. El

que es fa amb la tinta és marcar zones més fosques, on hi ha més ombres. Amb el carbonet no tens gaires

possibilitats de tons però si que tens possibilitats d’esborrar i corregir el dibuix.

Dibuixar la model amb carbonet m’agrada bastant perquè és un material lleuger, pinta bé, no has de fer

punxa, pots rectificar quan vulguis, hi pots fer difuminats, ombres... He aprés molt a través de les diferents

tècniques que hem treballat model.

Tot seguit, els dibuixos de model els hi hem aplicat la taca de color per ser més valents a l’hora de pintar.

El material que he utilitzat ha estat la aquarel·la en un paper adient el qual té els grams suficients perquè

el color no traspassi. El fet d’utilitzar aquest material m’ha fet adonar de les propietats de la aquarel·la,

com les marques que deia al paper quan s’escampa, es poden fer moltes tonalitats diferents depenent de

la quantitat d’aigua que hi afegim o dels colors que hi barregem. Tot i que primer fer quatre esbossos de

la figura humana i després ja passem a tacar-la amb color. T’ajuda a fer més detalls.

Aquests dibuixos, com he dit abans, estan pintats amb aquarel·la i amb paper d’aquarel·la menys l’últim,

el qual vaig comprovar que es desfeia amb tanta quantitat d’aigua. Algunes figures no hi ha fons pintat

perquè creia que els colors estaven de conjunt i la figura estava bé, però no sempre el fons interromp

però també defineix la figura. M’agrada molt treballar amb aquarel·la perquè és un material que

s’escampa fàcilment i mostra transparències, també ajuda a fer una taca general de color quan no saps

per on començar. De vegades quan els colors estan molt junts, s’escampen i formen una taca general

com el 5è dibuix i després per marcar la silueta i el dibuix necessites un llapis. Una altra activitat que

vam fer va ser primer treballar el fons a casa i després dibuixar-hi a sobre la model. Estic molt contenta

dels resultats obtinguts:

Encara que al principi, quan agafava un fons i hi pintava amb ceres, no em sortia bé perquè no es veia

massa el dibuix ja que el gruix de la cera és molt gran. També vaig intentar de fer la figura humana

amb cera i l’interior pintar-lo amb aquarel·les però el problema era el mateix, per això cap al final vaig

provar de fer-ho amb llapis de colors sobre uns fons d’aquarel·la.

I per acabar la unitat de programació de model, durant les sessions vam fer dos dibuixos amb paper

ingrés 100 x 70cm. Unes dimensions enormes per fer model però que també va bé per aprendre a

estructurar les dimensions, a col·locar-te en una posició diferent per fer el dibuix utilitzant un cavallet...

Com es pot veure, el primer dibuix que vaig fer amb aquestes mides no està gaire ben proporcionat

perquè és un escorç i no devia calcular massa bé les mides del paper, i les eines que vaig emprar eren el

carbonet i un drap per esborrar, en canvi el segon dibuix ja es veu una evolució tan amb les proporcions

com en la distribució de la figura humana, i també més detalls tan en les mans, els peus i la cara. El

material que vaig fer servir era diferent de l’anterior: llapis de color càlids i una goma.

En conclusió, crec que en aquesta unitat de programació he aprés molt, com per exemple fer

model, un tema que no havia tocat mai i a més nua, cosa que no m’ha impedit de cap forma el

meu aprenentatge, sinó que és una altra forma d’aprendre, potser millor. També he aprés a treballar

amb carbonets, a saber veure l’estructura interna d’una cos mentalment per després dibuixar el cos

en el paper. Tinc és destresa amb l’eina que tinc a les mans, he millorat una tècnica que no la

dominava massa, la aquarel·la, també he aprés a composar un fons que s’avingui amb el dibuix, he

aprés a equivocar-me i a saber-ho veure per tal que una altra vegada ho tingui en compte. També

crec que he assolit els objectius del principi, com les proporcions, encara que en algun cas es vegin

fluixes. El fet de tacar un paper amb color i no tenir por de començar-hi a dibuixar, traçar una línia

que representi molt. En general tot el que es proposava al principi ho veig reflectit en els dibuixos,

tan en els de treballar la silueta, la estructura interna, la taca, el color... i crec que ha aprofitat molt

les classes teòriques i pràctiques per ampliar el meu coneixement. Sincerament m’ha agradat molt

fer model perquè és una manera diferent de veure les coses i de dibuixar en serio.

Quadern de viatge: València

En aquest quadern de viatge hi he dibuixat i explicat amb dibuixos, quines experiències he viscut,

com ho he fet, amb qui, a on he anat, què recordo, què no recordo, què vull que quedi en la

memòria i què no... per tant les fotografies que he posat a continuació és el recull d ’imatges que

he trobat més interessant per mostrar sigui el motiu que sigui.

“El món és com un llibre obert, qui no viatja

només ha llegit la primera pàgina”

Aquest quadern m’ha agradat molt fer-lo perquè així podré recordar sempre més el primer viatge

que he fet amb els companys de classe de Belles Arts, també m’ha agradat perquè era lliure de

dibuixar-hi el que volia, el que aquell viatge representava per mi, les vivències... Els materials que

vaig fer servir van ser molts, entre ells: talls de revistes, llapis de colors, bolígrafs negres...

Sincerament els dibuixos em fan molta gràcia quan els veig ja que són fets d’una manera ràpida i

suficient per entendre el viatge, i és com una memòria que t’acompanya als viatges encara que de

vegades no tinguis temps per dibuixar en ell. També és una altra forma d’aprendre, de forma lliure.

Penso que va estar bé que fossin com uns deures, perquè si no hagués sortit aquesta oportunitat de

reflectir el teu viatge en un paper, no ho hauria fet per part meva.

4a unitat de programació: L’espai

Problemàtiques i representacions

Els objectius d’aquesta unitat és conèixer els fonaments de la perspectiva cònica, a través de diverses

representacions en el paper, també dibuixar un paisatge amb perspectiva. En un espai tancat veure els

punts de fuga i la línia de l’horitzó... També adequarem en l’espai els punts de fuga respectius i mirarem

de representar la nostra habitació seguint aquests passos. Un cop dominat el tema d’un punt de fuga,

l’augmentarem afegint-n’hi un altre per tal de tenir un ventall més ampli de paisatges tan urbans com

rurals. Al principi per facilitar el dibuix, crearem un marc quadriculat per situar més bé la vista.

Aquesta perspectiva és del passeig del Firal d’Olot. És una perspectiva cònica perquè la línia de l’horitzó

es troba a l’alçada dels nostre ulls. Si ens hi fixem bé veure que el punt de fuga és al fons del passeig,

on hi ha una porta ja que les línies que es fuguen es creuen en aquest punt. Al principi em va costat

bastant començar el dibuix ja que en el paper hi tenia una quadrícula i havíem de fer servir el marc que

havíem construït a classe amb cartró i una fulla transparent. Vaig fixar dos punts a la realitat i sempre

que enfocava el marquet em posava a la mateix mida que els punts. Després et fas alguns apunts al

paper sobre les direccions del terra o dels arbres i continues el dibuix mirant sense el marc.

Aquest dibuix mostra una habitació amb un llit de

matrimoni, amb una capçalera que ens ajuda a saber on

es situa el punt de fuga. Si no es veu d’aquesta manera,

s’agafa la direcció del terra i la fugues fins el punt en què

es troben les línies del sostre. Aquest el vaig trobar una

mica més difícil que el firal ja que l’havíem de copiar

d’una foto del projector, i havies de fixar-te molt en les

mides per no equivocar-te.

Aquests dos dibuixos representen el paisatge de la Fageda d’en Jordà. Un dia vam anar fins allà per

conèixer de més a prop aquest paisatge i a l’hora dibuixar alguna de les vistes per practicar la perspectiva

dels arbres, ja que són uns elements naturals que estan situats d’una manera que mostren una llunyania i

una atmosfera al fons. Estan fets d’aquarel·les, primer de tot fent algun esbós amb llapis i després amb un

color clar, començar a tacar el paper per després fer transparències. Com es pot veure el fons dels arbres

no es veu atapeït i per tant crea una atmosfera. Els colors foscos per tant, s’han de col·locar últims per no

enfosquir massa el dibuix. La segona aquarel·la és d’una vista totalment diferent ja que és vista des de baix

amb el cap enlairat i per comoditat a l’hora de dibuixar-ho hi vaig tirar una foto. Primer de tot vaig pintar

els troncs dels arbres i després tota l’espessor de fulles que els travessen. Crec que estan ben aconseguits ja

que l’aquarel·la presenta espais en blanc i es veuen molt bé les transparències de color.

En aquest dibuix hi he representat la meva habitació. Un

espai en el qual hi passo moltes hores i l’he mirat de

moltes formes però mai l’he dibuixat. M’ha agradat ja

que ha vist que s’estructurava i també he sabut trobar el

punt de fuga. Trobo que s’hi assembla molt encara no

sempre la tingui així d’ordenada, si més no la taula

d’estudi. A l’hora de pintar em vaig espantar bastant

perquè no m’agrada gens posar color als dibuixos però

era una obligació i al final vaig veure que havia quedat

prou bé.

Un cop treballat el punt de fuga central, vam començar a

treballar dos punts de fuga. Com es pot veure en aquesta

imatge, hi ha dos punts fuga al fons dels dos carrers. Vaig

dibuixar una ciutat amb gratacels perquè per començar

amb dos punts de fuga és més fàcil ja que només has de

fugar les línies cap als punts de fuga adients. Com he dit

abans, no hi he posat color perquè no m’agrada acolorir

els dibuixos i per això el deixo acabat.

També podem veure l’ús de dos punts de fuga en

aquest dibuix. Encara que es trobin a fora d’aquest

paper. El dibuix l’he fet a partir d’una fotografia en

blanc i negre per tant, el color que he posat és

totalment inventat. He volgut donar una sensació de

frescor a la casa a través de la suavitat dels colors ja

que la tonalitat és molt clara. Crec que és un bon

exemple per treballar dos punts de fuga ja que està

clar la posició d’aquests en el terra i el sostre.

Trobo que aquesta última unitat de programació m’ha servit molt ja que en un futur m’agradaria fer

disseny d’interiors i per això és necessari tenir clar el tema de la perspectiva cònica. Crec que el tema

introduït ha estat correcte ja que la gent no sol treballar aquests temes a l’escola, a no ser que sigui

alguna optativa. El fet de fer dibuixar la pròpia habitació és una bona idea perquè apart d ’ordenar-la un

dia per dibuixar-la, també fas feina a casa sense ajuda i així se sap qui escolta a classe i qui no. Encara

que hi hagi gent que els hi costi. Personalment és un tema que no em resulta cap dificultat a l’hora de

fer-lo ja que sempre m’ha set fàcil el tema de la perspectiva.

També m’ha agradat treballar els punts de fuga en diferents paisatges, tan urbans com rurals, així com la

Fageda, el Firal, dormitoris... i també he pogut conèixer d’una altra forma el paisatge que ens envolta.

Per tant puc dir que he assolit els objectius encara que al principi m’espantés una mica sobre el tema del

dibuix tècnic.

Pauta de recuperació

Un cop acabat les unitats de programació crec que personalment a l’estiu hauria de millorar alguns

aspectes com les proporcions de model, l’encaix, que és un tema que potser hauria hagut d’insistir més

en aprendre. També penso que hauria de millorar la tècnica de l’aquarel·la tot dibuixant diversos

paisatges rurals, ja que tens més possibilitats d’experimentar amb colors.

També crec que el tema de la perspectiva l’hauria d’ampliar ja que sempre és millor ampliar el

coneixement, però també entenc que hauríem tractat més aquest tema si haguéssim tingut més sessions.

Allò que se’n diu recuperar recuperar, crec que tot el que s’ha proposat al curs ho he anat dominant i

per això veig que potser de cares a l’any que ve hauria de mirar de repassar-ho tot.

El que si que em proposo durant l’estiu és continuar amb el quadern de viatge ja que trobo que és molt

interessant explicar les teves vivències en un paper i llavors llegir-ho al cap d’uns dies. Però el que

miraré de millorar serà el de fer els dibuixos en el moment, no tenir una estona per dibuixar, sinó fer-o

al moment perquè aquests dibuixos són més interessants que quan te’ls has de pensar com seran. En el

moment és diferent perquè dibuixes just allò que estàs veient.

També trobo que podria millorar el tema proporcions ja que falla una mica en la unitat de programació

de model. Això ho practicaria amb algun amic o familiar que es posés en una postura en concret i

llavors jo la dibuixaria, però sense estar despullada.

El tema d’experimentació de materials crec que l’he treballat bastant encara que podria haver fet més

però durant l’estiu, com que faré activitats o manualitats, algun material nou experimentaré.

Valoració general de l’evolució durant el curs

Durant el curs he vist que algunes coses ja les sabia o les coneixia però no del tot correcte i per això

la meva valoració és positiva a nivell defensar l’art, conèixer noves tècniques, nous materials, noves

eines i nous conceptes de treballs. El treball fet a classe crec que ha estat notable ja que participava

en totes les activitats, contestava a totes les preguntes, també entregava la feina al dia.

Al principi pensava que el nivell que es demanaria seria molt elevat però vaig anar veient que era un

nivell que es podia seguir sense cap dificultat i encara que les notes mostrin que no hi ha hagut una

evolució millorable, si que hi ha hagut una millora estable que no s’ha vist en els treballs però si a

nivell personal, ja que un any abans m’haguera vist incapaç de fer algun treball d’aquest curs.

A més trobo que és una de les assignatures que he aprés més i que més coses puc dir que he tret

profit ja que és per mi com un hobby dibuixar i d’aquesta manera també em servirà pels estudis, per

tant és dos en un. M’ho passo bé i a l’hora aprenc, crec que hauria de ser l’objectiu de totes les

assignatures.

També penso que he tret molt profit d’aquests tres trimestres encara que m’hagin passat volant. Per

tant si haguera de posar una nota numèrica en la meva evolució seria un 9 ja que he après moltes

coses.

“La cursa es fa en públic, el talent en la

vida privada”

Marilyn Monroe