portfoli noves tecnologies

MARÍA CASABÓ MARTÍN

Noves Tecnologies aplicades a l’educació

3r. Magisteri Infantil

Curs 2010-2011

URV-CTE

PORTFOLI

http://cut.cat/69

Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN

1

1. ÍNDEX

Índex Pàgina 1

Pràctiques Pàgina 2

Presentació Pàgina 74

Recursos Pàgina 78

Informació important Pàgina 83

Webgrafia Pàgina 84


2

2. PRÀCTIQUES

Pràctiques realitzades conjuntament amb Gemma Olària Gras i Yesmina Ros Ruiz

PRÀCTICA 1: El marc educatiu actual

L’objectiu d’aquesta pràctica és adonar-se de la influència del nou marc social en les

noves directives polítiques sobre l’educació.

Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes

plantejades.

Què és una competència?

És la capacitat per utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta

tenint en compte les característiques del context. Les competències són útils per

exercir com a ciutadà i resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana.

Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter

transversal?

Les competències bàsiques tenen un important caràcter transversal perquè no hi ha

matèries específiques sinó que és comú i transversal a totes les àrees. Es tracta, per

tant, de realitzar un treball interdisciplinari on es compartisquen uns objectius comuns

a totes les àrees. És a dir que els coneixements apresos es puguen aplicar en

diferents situacions d’aprenentatge.

Quins són els 4 eixos que ens permeten avançar en l’assoliment de les

competències bàsiques?

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

Aprendre a pensar i comunicar.

Aprendre a descobrir i tindre iniciativa.

Aprendre a conviure i habitar el món.

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html


3

Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el

coneixement. Els reptes de l'educació

Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent

aprengui tecnologia, sino que com diu Bill Gates en el seu últim llibre,

que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?

Estic d’acord amb l’afirmació de Bill Gates ja que actualment les noves tecnologies

estan molt presents en el món de l’educació i és per això que el personal docent ha de

tindre les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia així com ensenyar als seus

alumnes a dominar les diferents eines que es tinguen a l’abast als centres.

Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu

quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la

tecnologia?

Les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia, segons la meua

opinió són:

1. Cerca i recuperació de la informació:

Definir el problema que es pretén resoldre.

Comprendre com s’elabora, s’organitza i emmagatzema la informació (formats i

suports).

Conèixer els diferents tipus de recursos existents (tipologies documentals).

Dissenyar estratègies de cerca.

Reflexionar sobre la validesa del procés de cerca realitzat.

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/documents_reflexio_i%20_consulta%20_modul%201/articleCEBRIAN_1999.pdf

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/documents_reflexio_i%20_consulta%20_modul%201/articleCEBRIAN_1999.pdf

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm1/fitxers/competencia_INFO_graella.pdf


4

2. Tractament de la informació:

Registrar i analitzar els continguts seleccionats: extreure i registrar la

informació rellevant.

Estructura la informació seleccionada: ordenar i classificar la informació

seleccionada.

Integrar la informació: establir connexions amb els coneixements previs.

3. Comunicació i aplicació de la informació:

Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades.

Mantenir la privacitat i seguretat de la informació.

Difondre el producte creat: triar format i suport segons finalitat.


5

PRÀCTICA 2: Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència

informacional.

L'objectiu d'aquesta pràctica és familiaritzar-se amb el concepte de competència

informacional i observar la seva relació amb les competències bàsiques de la llei.

Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències

bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4

d'aquestes competències. Quines?

La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb les 4

competències següents:

La competència matemàtica

La competència comunicativa lingüística i audiovisual

La competència d’aprendre a aprendre

La competència en el coneixement i interacció del món

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències

bàsiques a la competència informacional.

La competència informacional i la competència matemàtica tenen en comú que

ensenyen les capacitats d’analitzar, interpretar i expressar d’una manera clara i

senzilla diferents informacions, diferents dades i diferents argumentacions.

La competència informacional i la competència comunicativa lingüística i audiovisual

tenen en comú el tractament de la informació. És així, perquè la competència

comunicativa lingüística i audiovisual l’apliquem quan cerquem, seleccionem i

processem la informació que prové de diversos mitjans de comunicació. A més, també

presenten similituds en la comprensió i la composició de missatges diferents amb

diferents intencions i en diversos suports.

http://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm


6

La competència informacional i la competència d’aprendre a aprendre tenen en comú

que ambdues contenen capacitats per poder obtenir informació i després transformar-

la en coneixements nous, en coneixements propis, relacionant i integrant aquesta nova

informació amb els coneixements que ja es tenien, amb els coneixements previs i amb

la pròpia experiència personal.

Ja per últim, la competència informacional i la competència en el coneixement i

interacció amb el món tenen en comú el fet que l’alumnat incorpore la informació

seleccionada per tal d’interpretar i apropiar-se dels coneixments sobre els fets i

processos per construir els seus coneixements propis. És a dir, que l’alumnat a partir

de la nova informació que rep, la interprete i s’apropie dels coneixements que són

nous, perquè d’aquesta manera, ampliarà el seu bagatge inicial, ampliarà els seus

coneixements previs.

Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20

i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que

desenvolupa.

Descriure i demostrar l’ús d’un hardware corrent

Pel que fa aquest aspecte dominem de manera correcta les funcions bàsiques del

hardware pel fet que són unes eines que utilitzem molt seguidament.

Descriure i demostrar feines i utilitats bàsiques de processadors de text tals com

la digitalització, edició, format i impressió de textos

Sabem utilitzar correctament els processadors de textos i som capaces d’ensenyar les

feines i utilitats d’aquests als nostres alumnes.

Descriure i demostrar l’objectiu i les característiques bàsiques del software de

presentacions multimèdia i altres recursos informàtics

Un altre aspecte que dominem ja que a l’hora de fer les nostres presentacions fem

servir aquest tipus de recursos.

http://www.eduteka.org/EstandaresDocentesUnesco.php


7

Descriure l’objectiu i la funció bàsica del software gràfic i utilitzar un programa

d’aquest tipus per crear una imatge senzilla

Sabem utilitzar algun d’aquest tipus de softwares gràfics i creiem que sabríem

ensenyar-ho al nostre alumnat. Pot ser ens faltaria aprendre algunes funcions d’altres

tipus de software gràfics.

Descriure Internet i la World Wide Web, explicar amb detall el seus usos,

descriure com funciona un navegador i utilitzar una direcció (URL) per accedir a

un lloc Web

Internet és una eina que fem servir dia a dia i sabríem explicar els seus usos, descriure

com funciona i utilitzar una URL per accedir a un lloc Web. És una eina molt útil i

eficaç.

Utilitzar un motor de recerca per a efectuar una exploració booleana amb

paraules clau

Dominem també els motors de recerca. A més, ens veiem capaces d’ensenyar al

nostre alumnat a fer servir un motor de recerca per tal de fer una bona exploració.

Crear un compte de correu electrònic i utilitzar-la per a mantenir

correspondència electrònica duradora

El correu electrònic és una de les altres eines que fem servir molt freqüentment.

Algunes d’aquestes eines que més fem servir són el Hotmail, el Gmail i el correu de la

URV. Sabríem ensenyar a l’alumnat com crear un compte de correu electrònic i

ensenyar-los a enviar-ne un.

Descriure la funció i l'objectiu dels software de tutoria (tutorials) i d'instrucció i

pràctica, així com la manera que contribueixen, en els estudiants, a l'adquisició

de coneixements, en les diferents assignatures escolars

Tenim pocs coneixements al respecte perquè només tenim l’experiència amb l’entorn

Moodle.

Localitzar paquets de programari educatiu i recursos Web ja preparats, avaluar-

los en funció de la seua precisió i alineament amb els estàndards del pla

d'estudis (currículum), i adaptar-los a les necessitats de determinats estudiants

Coneixem diferents espais on poder trobar recursos Web ja preparats i pensem que

tenim la capacitat d’avaluar-los i adaptar-los a les nostres necessitats i interessos del

moment en referència al nostre alumnat.


8

Utilitzar programari per a mantenir registres en xarxa a fi de controlar

assistència, presentar notes dels estudiants i mantenir registres relatius a ells

No tenim coneixement al respecte d’aquest tipus de software però pensem que és

adient per al nostre futur professional.

Utilitzar tecnologies comunes de comunicació i col·laboració tals com missatges

de text, videoconferències, col·laboració mitjançant Internet i comunicació amb

l'entorn social

Coneixem i tenim un domini ampli per utilitzar tecnologies comunes de comunicació

(Messenger, skype...) així com la comunicació amb l’entorn social (tuenti, facebook,

twitter...)


9

PRÀCTICA 3: El procés de cerca

1.El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar

la informació.

L'objectiu d'aquesta pràctica és establir una estratègia de cerca.

Identificar necessitat “les biblioteques escolars” i els seus diferents tipus de

materials.

Coneixements previs sobre els materials:

Vídeos

Webs

Documents

Revistes

Llibres

Què cerco i per què?

El tema “Les biblioteques escolars”

Focalització del tema Materials infantils en una biblioteca escolar.

Les idees:

Informació necessària: quantitat de recursos, tipus de recursos, ...

Pluja d’idees:

o Llibres solidaris: els infants poden portar els llibres que no vulguin i els

posem a la biblioteca.

o Per Nadal un dels regals per als nens i nenes és un conjunt de llibres

per formar la biblioteca.

En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolar ". Ens

interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a

l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra

tasca docent).

Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les

explicacions de l'exercici 1.

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm2/dpgm2ex1.htm


10

Exercici 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC

Materials: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25346 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46258 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22248 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21952

Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25346





11

2.El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar

la informació

Eines per localitzar la informació. Fonts de la informació

ENCICLOPÈDIES

A) Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia

Catalana

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu.

1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un

document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/practica/Practica1_cerca_M2.pdf


12

Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.

Tant a la Viquipèdia com a l’Enciclopèdia Catalana el nom de Maria Teresa de Calcuta

era Agnes Gonxhe Bojaxhiu.

B) On està situada la ciutat d’Oxford? Localitza la informació en anglès.

Consulta l’Enciclopèdia Britànica.


13

DICCIONARIS

A) Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà? Consulta el

diccionari multilingüe.

B) Què significa la paraula angles “foot”? Quina és la seva traducció al català, el

castellà i el francès? Consulta el diccionari multilingüe.

Català peu

Castellà pié

Francès pied


14

C) Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC.

D) Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la RAE.

ATLES

A) Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar.

Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)


15

Castell de Burriac

B) Com aniries a Vic de l’estació de tren a la plaça major? Per quins carrers

passaries. Imprimeix la imatge del plànol.


16

CATÀLEGS

A) Localitza si està disponible a la mediateca del teu centre de recursos aquest

document: Arellano Yanguas, Villar (2001). Formar usuarios en la biblioteca.

Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

B) Localitza a la biblioteca pública del teu municipi si tenen la pel·lícula “Harry

Potter i la pedra filosofal”.

En la biblioteca de Benicarló aquesta pel·lícula no la podem trobar.


17

ALOMA

2. L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir

a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per

altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de

gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2.



18

AGREGA

Feu diferents cerques de diferents materials a Agrega en funció del vostre nivell

educatiu.


19

Les diferents pàgines no es troben.

El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la

informació

3.Internet com a recurs informatiu

Instal·lació d'extensions Agrega al teu navegador:

<http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=226>

<http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=47>

Visiteu diferents cercadors:

http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=226

http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=47


20

http://www.bibgirona.net/salt/autoaprenentage/planes/cercadors.htm

CERCADORS EN CATALÀ

http://www.nosaltres.cat/www

http://www.bibgirona.net/salt/autoaprenentage/planes/cercadors.htm

http://www.nosaltres.cat/www


21

http://www.cercat.com/

CERCADORS EN CATALÀ, CASTELLÀ I ALTRES IDIOMES

http://es.ask.com/

http://www.cercat.com/

http://es.ask.com/


22

www.altavista.com

http://answers.wikia.com/wiki/Wikianswers

http://www.altavista.com/

http://www.altavista.com/

http://answers.wikia.com/wiki/Wikianswers


23

http://www.google.es/

http://es.yahoo.com/

http://www.google.es/

http://es.yahoo.com/


24

CERCADORS EN ANGLÈS

http://www.dogpile.com/

http://www.mooter.com/

http://www.dogpile.com/

http://www.mooter.com/


25

http://www.askkids.com

http://www.soople.com/

http://www.askkids.com/

http://www.soople.com/


26

http://www.soungle.com/

MOTORS DE RECERCA

http://maketecheasier.com/great-alternatives-search-engines-that-are-unknown-to-

many/2008/05/08

http://www.soungle.com/

http://maketecheasier.com/great-alternatives-search-engines-that-are-unknown-to-many/2008/05/08

http://maketecheasier.com/great-alternatives-search-engines-that-are-unknown-to-many/2008/05/08


27

http://www.blinkx.com/

http://www.kartoo.com/

http://www.blinkx.com/

http://www.kartoo.com/


28

CERCADORS I DIRECTORIS TEMÀTICS A INTERNET

http://www.upf.edu/bibtic/int/search.html

http://www.academicinfo.net/

http://www.upf.edu/bibtic/int/search.html

http://www.academicinfo.net/


29

http://www.galaxy.com/

http://www.intute.ac.uk/

http://www.galaxy.com/

http://www.intute.ac.uk/


30

http://www.searchedu.com/

Barra de Google: La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar

informació de forma ràpida.

Descarregueu la barra:

<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html>

Més informació:

<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html>

http://www.searchedu.com/

http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html

http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html


31

Motors de cerca

Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil i

ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox.

Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca

següents:

Xtec

Dicc. Multibilingüe llengua catalana

Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)

Gran Enciclopèdia Catalana

DIEC

Tot de llibres

Llibres.com

http://www.softcatala.org/wiki/Firefox

http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla/Motors_de_cerca


32

Extensions/complements interessants

Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca.

<http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3>

<http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>

Instal·leu:

Showcase

Picsearch

Google preview

Translator

Calculadora

http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3

http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft


33

SHOWCASE

Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat. Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats:

Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeu-la al document.

Subratllareu una paraula a un web i amb el botó dret del ratolí buscareu una imatge amb elPicsearch i Google-imatges. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i

farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduim al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document.

Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.

Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.


34

GOOGLE-IMATGES

TANSLATOR


35

IMATGES GOOGLE

http://cut.cat/6p

http://cut.cat/6q http://cut.cat/6r http://cut.cat/6s

OPERACIÓ MATEMÀTICA

http://cut.cat/6p

http://cut.cat/6q

http://cut.cat/6r

http://cut.cat/6s


36

CTRL+F


37

Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals:

enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la

recuperació de la informació en suport digital.

Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part

del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.

Us recomanen que prèviament us llegiu unes pautes de com guardar la informació:

<http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/planes/cerca_3.htm>

<http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/documents/Dossier.pdf> (pp.

20-26)

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/recursosDIGITALS.pdf

http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/planes/cerca_3.htm

http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/documents/Dossier.pdf


38


39

El procés de cerca (II). Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació

1. Estratègia de cerca. Estratègies per a la utilització de les fonts d'informació.

Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visiteu les

diferents webs.

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/practica/local_recup_inform_d.pdf


40

El procés de cerca (II). Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació

2.Selecció i valoració de la informació.

Exercici 3

Abans d'acabar el mòdul us proposem una eina que us permetrà obtenir un ampli

ventall de possibilitats. Podreu interactuar entre diferents utilitats en un mateix

compte, facilitar l'accés a diferents tipus d'informació, però sobretot us permetrà

gestionar la informació de forma ràpida i eficient. A més, és una eina que us

permetrà compartir amb qui vulgueu amb diverses opcions (col·laborador, editor,...)

i posteriorment podreu exportar la informació en diferents formats. En definitiva, una

eina que us facilitarà la recuperació de la informació, el seu tractament, compartir i

tenir la informació sempre en línia.

Per tot això us proposem que feu l'exercici 3 i el l'exercici 4.




41

Visite Google llibres

Traductor:


42

Exercici 4:

Adreça de la pagina web:

http://www.google.com/notebook/public/12494947566957062368/BDUt93goQud370fsl

Cerca amb Google:

D’entrada aquest autor m’és desconegut, a partir de fer una recerca d’informació sobre

ell sé que és mestre i llibreter.

Aquest material trobat considero que té una informació molt completa per tal de formar

infants d’educació infantil, en ell es mostra, el que podrirem considerar, una petita

conclusió ja que anima als infants a consumir productes làctics.

Envieu al fòrum un comentari de la utilitat que li veieu a aquesta eina.

Poseu-ho en pràctica. Validació de la informació recuperada.

http://www.google.com/notebook/public/12494947566957062368/BDUt93goQud370fsl


43

Aquest power point és de fa un parell d’any, per tant, considero que no caldria revisar

molt la informació ja que es força actual.

Aquest material es troba a l’abast de qualsevol amb disposició d’internet ja que és una

de les primeres entrades que apareix al servidor.

El material pretén servir d’ajuda a personal docent per tal de transmetre coneixements

sobre les vaques a infants d’educació infantil.

Connolly, Eduard. Les vaques. [Power Point]. Edició 1a. Lloc de publicació: Eduard

connolly, 24 de juny del 2009 [23-05-2011]. Disponible a:

<http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/search/label/Power%20Points>

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/search/label/Power%20Points


44

PRÀCTICA 4 Tractament i ús de la informació: gestió de la informació

1.La gestió de la informació: el tractament

L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer el concepte de gestió i tractament de la

informació així com familiaritzar-se amb els processos documentals implícits.

Seleccioneu dels continguts relacionats amb la competència informacional els que

són pròpiament de tractament de la informació.

Llengua catalana (Primària) Llengua catalana (Secundària) Medi Natural i Social (Primària)

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm3/fitxers/practicaCI_PRI_LLEv2_.doc

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm3/fitxers/practicaCI_ESOv2_.doc

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm3/fitxers/practicaCI_PRI_MEDIv2_.doc


45

La competència informacional en el currículum LOE_PRIMÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la competència informacional

Fases Aspectes Cicle Inicial

Tra

cta

men

t d

e la i

nfo

rmació

Co

mp

ren

sió

i

inte

rpre

tació

d’in

form

acio

ns r

ellev

an

ts

Producció de textos orals memoritzats i de producció pròpia adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa i amb la utilització de la comunicació audiovisual sempre que l'activitat ho requereixi.

Interès per expressar-se oralment amb bona entonació i pronunciació. Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions

d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida quotidiana. Comprensió de relats audiovisuals com a representació de la realitat, per tal de començar a diferenciar el món real de la seva representació

audiovisual. Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i transmesos en mitjans diversos, per obtenir informació i per a aprendre. Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels

formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes. Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir un rètol, un títol d'un llibre, una notícia d'internet o

qualsevol altre text. Comprensió a partir d'audicions i comentaris posteriors conjunts de literatura de tradició oral de tot tipus. Comprensió dels elements fonamentals d'un relat audiovisual. Comprensió i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, pràctica d'algunes estratègies lectores i interpretació del

llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.

An

àlisi

de

l

co

nti

ng

ut

i

estr

uctu

ració

d

e

les id

ees

Participació activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l'aula, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d'ensenyament aprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).

Ús d'estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat. Aplicació d'un procés reflexiu en l'escriptura de textos: pensar, escriure i revisar.

Tra

cta

men

t

textu

al

am

b

les T

IC

Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica dels missatges audiovisuals adreçats a les nenes i nens de la seva edat. Interès pels textos escrits i audiovisuals com a font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de comunicació. Ús de programari informàtic per escriure textos curts, especialment de tractaments de textos, d'edició gràfica i de presentacions.

Co

mu

nic

ació

de la

info

rmació

Co

mp

osic

ió d

e t

ex

tos

de

les

dif

ere

nts

m

atè

rie

s

cu

rric

ula

rs

Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions: a) situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b) experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu; c) textos de treball produïts en qualsevol de les àrees curriculars.

Iniciació en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual i en la seva funció expressiva. Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogràfics treballats a classe. Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats,

aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.


46

La competència informacional en el currículum LOE_PRIMÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la competència informacional

Fases Aspectes Cicle Mitjà

Tra

cta

men

t d

e la i

nfo

rmació

Co

mp

ren

sió

i

inte

rpre

tació

d’in

form

acio

ns

rellevan

ts

Participació activa i col·laborat iva en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l'aula i l'escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d'ensenyament-aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral.

Comprensió de textos orals provinents de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten.

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir qualsevol text que es té a l'abast: un rètol, un avís, un

títol d'un llibre, una notícia de diari, una informació d'Internet, entre altres. Interès pels textos escrits com a font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de comunicació, d'aprenentatges i experiències. Lectura conjunta guiada per a aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari:

derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys; descobrir el ritme i la rima si es tracta de poesia o cançó.

An

àlisi

del

co

nti

ng

ut

i

estr

uctu

rac

ió

de

les

idees

Producció de textos orals i audiovisuals amb preparació prèvia, utilitzant recursos adequats. Resposta a preguntes a partir del text que comporta reelaboració, relació amb els coneixements de cadascú o elaboració d'inferències. Aplicació d'un procés reflexiu en l'escriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Lectura, anàlisi i reconeixement dels elements clau de la narració i de relats audiovisuals adequats a l'edat.

Tra

cta

men

t

textu

al

am

b

les

TIC

Expressió d'emocions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats, amb la possibilitat de fer-ho davant d'una càmera de vídeo. Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions que fa alguna persona o bé que s'han escoltat o mirat a través d'algun mitjà

audiovisual, informàtic o dels mitjans de comunicació. Iniciació a cerques d'informació a Internet, utilització de l'hipertext i dels enllaços. Cerca guiada d’informació a la biblioteca escolar i amb l’ús de les TIC. Coneixement del programari de tractament de textos, d'edició gràfica i de presentació que els permeti escriure un text, inserir imatges, fer un

esquema en ordinador.

Utilització de correus electrònics per comunicar-se.

Co

mu

nic

ació

de la

info

rmació

Co

mp

osic

ió

de

texto

s

de

les

dif

ere

nts

m

atè

ries

cu

rric

ula

rs

Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres.

En la lectura en veu alta, fer atenció en la pronunciació, en el to de veu i a l'entonació perquè tots ho entenguin. També saber que cada tipus de text demana una entonació i un ritme diferent.

Escriptura de poemes per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius, comparacions, sentits figurats.

Escriptura de contes i textos narratius fent atenció en l'estructura d'aquest tipus de text, en què hi ha d'haver una situació inicial, un nus i un desenllaç.

Escriptura de jocs lingüístics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, cal·ligrames, rodolins, entre altres).


47

La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)

FASE

Aspectes comuns

Primer curs Segon curs

TR

AC

TA

MEN

T D

E L

A I

NFO

RM

AC

IÓ

Com

pren

sió

i

inte

rp

reta

ció

d’in

form

acio

n

s r

ellevan

ts

Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions.

Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: narratius, descriptius i conversacionals.

Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars.

Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions.

Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius i argumentatius.

Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció d’informació de diferents mitjans.

Con

trasta

c

ió d

els

con

tin

gu

ts Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les

situacions de treball cooperatiu.

Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.

Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

An

àlisi d

el

con

tin

gu

t i

estr

uctu

ració

de les id

ees

Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions.

Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits.

Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions.

Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits.

Tracta

men

t

textu

al am

b les

TIC

Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals.

Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.

Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: operadors lògics en el cercador d’Internet.

Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.


48

La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)

FASE

Aspectes comuns

Tercer curs Quart curs

TR

AC

TA

MEN

T D

E L

A I

NFO

RM

AC

IÓ

Com

pren

sió

i

inte

rp

reta

ció

d’in

form

acio

ns

rellevan

ts

Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: textos predictius, persuasius i gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), reconeixent les diferències entre informació i opinió.

Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius , expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opinió raonada en les diferents matèries curriculars

Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: argumentació ideològica, exposició d’idees i informes, i administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis).

Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: tots els tipus de textos específics de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció i comunicació d’informació dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcció del saber propi de cada disciplina.

Con

trasta

c

ió d

els

con

tin

gu

ts


Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.


Participació en debats de temes acadèmics o escolars pautats i reglamentats.

Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.

An

àlisi d

el

con

tin

gu

t i

estr

uctu

ració

de les id

ees

Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisició de criteris bàsics per tal d’observar, interpretar, analitzar, valorar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals.

Representació amb diferents suports mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.

Anàlisi de seqüències audiovisuals procedents dels mitjans de comunicació, com a base per a l’exercitació de situacions de conversa, expressió d’opinió i d’argumentació.

Representació amb diferents suports mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.

Tracta

men

t

textu

al am

b les

TIC

Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: l’estratègia prèvia a l’ús dels cercadors d’Internet.

Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC.

Participació activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús dels recursos de les TIC) que són necessàries per a la recerca i comunicació d’informació en les tasques acadèmiques.

Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: fonts audiovisuals i electròniques d’informació i comunicació: documentals, reportatges, webs i altres amb continguts de les diferents matèries curriculars.


49

La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.

Fases

Aspectes cicle superior

CE

RC

A I R

EC

UP

ER

AC

IÓ

DE

LA

IN

FO

RM

AC

IÓ Cerca d’informació i hàbits

de consulta Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir factors explicatius de les

accions humanes.

Utilització de la biblioteca-mediateca del centre

Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges

TR

AC

TA

ME

NT

DE

LA

INF

OR

MA

CIÓ

Comprensió i interpretació d’informacions rellevants

Identificació de la Terra com a planeta que forma part del sistema solar.

Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.

Identificació i localització de les principals unitats de relleu de Catalunya, d'Espanya i del món.

Anàlisi del contingut i estructuració de les idees

Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.

Anàlisi dels efectes d'una força o diferents forces sobre un objecte. Aplicació a l'estudi de màquines simples que s'utilitzen habitualment a l'escola o a casa.

Tractament textual amb les TIC

Utilització de la lupa binocular per a l'observació de parts d'organismes o de petits organismes. Ús del microscopi per a l'observació d'alguns microorganismes. Ús de dispositius TIC per a l'emmagatzematge i tractament de les observacions.

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.

Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.

Ús responsable de les TIC. Valoració de la necessitat de controlar el temps destinat a la seva utilització i el seu poder d'addicció.

Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació.

Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb publicació de documents a Internet.

CO

MU

NIC

A

CIÓ

DE

LA

INF

OR

MA

CI

Ó

Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars

Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar-hi elements importants del medi físic. Realització de croquis d'espais propers.

Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.

Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.


50

2.Les habilitats informacional en el tractament de la informació

L'objectiu d'aquesta pràctica és: reconèixer les habilitats informacionals necessàries en

el tractament de la informació i com es poden millorar amb el mètode TRAF.

Reconèixer la vinculació del tractament de la informació en les diferents tipologies de

treball acadèmic i conèixer el concepte d'infoxicació.

Aprender a analizar

La Competencia APRENDER A ANALIZAR se despliega en:

LEER PARA APRENDER (MARÍA PINTO)

ARTÍCULO 1: NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy

Interesante, 1998, nº 205, junio, pág. 180

Enlaza el artículo de Nicholas Negroponte propuesto y realiza una primera lectura del

texto.

Enllaça l’article de Nicholas Negroponte proposat i realitza una primera lectura del text.

Assenyala les paraules el significat de les quals no sàpigues:

fractal: figura plana o espacial, composta d’infinits elements, que té la propietat que el

seu aspecte i distribució estadística no canvien siga qualsevol l’escala amb la que

s’observe.

Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de

Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als

enllaços d' Aprender a analizar y aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos

apartats més, llegiu-los i feu les activitats que proposen.

http://www.mariapinto.es/alfineees/aprender_analizar/paraque.htm

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD1.pdf

http://www.mariapinto.es/alfineees/analizar.htm

http://www.mariapinto.es/alfineees/aprender_sintetizar.htm


51

Apunta alguna idea que conegues del tema:

Internet permet molts usos pràctics que poden aplicar-se a la vida quotidiana:

consultar i publicar informació, comunicar-se, comprar i vendre productes de tot tipus,

adquirir programes....

Realitza una segona lectura

Subratlla les idees més importants.

Ser digital té tres efectes fisiològics en el nostre món: ho descentralitza, ho aplana i

fa les coses majors i menors al mateix temps.

Els bits transformaran les organitzacions, siguen empreses, nacions o societats.

Ací ningú mana. L'aspecte més sorprenent de la Xarxa és que ningú mana en ella.

La Xarxa –que és un sistema fiable compost per parts imperfectes i lliurement

connectades que funciona perquè ningú ho controla- posa en dubte els nostres

plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix.

La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els quals competir

amb imaginació ha demostrat es més productiu que fer-lo a força de panys i claus.

El que la Xarxa està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no

se'ns dóna gens bé: les disposicions internacionals.

Les forces econòmiques s'encaminen cap a una regionalització del comerç,

i les forces polítiques tendeixen cap a la desintegració de les nacions. Major

i més petit alhora.

El nostre món, tan centralista i altament estructurat, pugui transformar-se

en una sèrie de comunitats digitals i físiques connectades de forma lliure en tot el

planeta. Però així serà. Per aquesta raó, hauríem de prestar cada

vegada més atenció a com podrem coordinar aquesta nova individualització

massiva.

Selecciona els conceptes claus

Xarxa – desenvolupament digital – descentralització – comunicacions modernes – món

digital – forces locals i globals – simplificació – formes digitals – transformació –

sistemes oberts – consens – món centralista, altament estructurat.


52

Explica breument amb les teus pròpies paraules quin és el contingut del text

Actualment tot el món està connectat a la Xarxa. Ens comenten que des de la infància

fins a la vida adulta estem organitzats d’una manera jeràrquica, sempre hi ha algú per

damunt de nosaltres que ens mana. Pel que fa a la xarxa, un sistema compost per

parts lliurement connectades sense jerarquia ni comandament, on resulta més

productiu competir amb imaginació, el desenvolupament digital descentralitza el món..

Simplificarà les organitzacions i anul·larà la jerarquia organitzativa amb dos efectes: la

individualització massiva i la desaparició de les grans organitzacions.

ARTÍCULO 2: LARA Mantilla, C; CHALELA ÁLVAREZ G. Nuevo medio de cultivo para

el aislamiento de microorganismos rumiales. Archivos de zootecnia vol. 51, nº 195,

2002, pp. 401-02.

Obri l’article proposat i realitza els següents exercicis proposats:

Segueix l’article alguna estructura determinada? Identifica les parts de l’article.

L’article segueix l’estructura Objectius, Metodologia, Resultats i Conclusions (OMRC).

Objectius introducció de l’article

Metodologia material i mètodes

Resultats resultats i discussió

Conclusions conclusions

A què gènere textual pertany el document? Quin camp del coneixement tracta?

És un article científic. El camp del coneixement és la zoologia.

Identifica i enumera els objectius del text

Demostrar que existeix un nou mitjà de cultiu per aïllar els microorganismes rumials.

Que eixe nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l’aïllament de

microorganismes i que a més, no suposa un elevat coste.

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD2.pdf


53

SEGMENTAR (MARÍA PINTO)

ARTÍCULO: Katrina toma por sorpresa a Nueva Orleáns. Brian Handwerk. National

Geographic. http://www.nationalgeographic.com/ [Consultada agosto 2005]

A partir de la lectura d’aquest text

Identifica i segmenta les proposicions o idees dels text de cada paràgraf.

A conseqüència del pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat

d’una major protecció perquè la ciutat afronte aquest tipus de situacions.

La seguretat de la ciutat depèn del seu sistema de dics.

Els enginyers de l’exèrcit informen que hi ha un dic en mal estat que és el causant de

les contínues inundacions.

L’estructura de la ciutat, en forma de taca, impedeix que hi haja un sistema adient per

al desguàs.

El cap dels enginyers comenta que la retallada pressupostària no ha estat involucrada

en el mal funcionament del dic. Defensa que la ciutat no estava preparada.

El sistema de construcció de dics s'ha mantingut per a contenir inundacions destructives.

Els enginyers opinen que els riscos que afecten les ciutats han d’estar calculats i que

s’ha de prioritzar els costos de la protecció.

La ciutat de Nueva Orleans ja ha estat afectada en anys anteriors.

Existia un estudi de l'any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics davant

tempestes d'alta intensitat.

Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions.

Per això, una vegada que els dics... (causa)

En canvi, ha posat èmfasis en el perill sobre el que molts altres funcionaris... (oposició)

Tan mateix, el nivell de protecció necessària fou sempre oposat... (canvi d’idea,

matisació)

http://www.mariapinto.es/alfineees/segmentar/paraque.htm

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/SEGMENTAR_Actividad1.pdf

http://www.nationalgeographic.com/


54

Aprender a sintetizar

La Competencia APRENDER A SINTETIZAR se despliega en:

APRENDER A ESQUEMATIZAR (MARÍA PINTO)

ARTÍCULO: BRUCE, Christine Susan. Las siete caras de la alfabetización en

información en la enseñanza superior. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 6. 2003.

Págs. 289-294

A partir de la lectura d’aquest text de Christine Bruce:

Selecciona les idees principals:

Alfabetització en informació conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig

i utilització de la informació de manera eficaç.

L’alfabetització en informació permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la

solució de problemes, la investigació o l’autoaprenentatge.

L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització.

Divideix l'alfabetització en informació en 7 categories depenent de diferents aspectes

relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les fonts

d'informació, l'enteniment de la informació com un procés, el control de la informació,

la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la creativitat per a

accedir a nous punts de vista o l’ús savi de la informació.

Elabora un esquema de claus:

ALFABETITZACIÓ Conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig i utilització de

la informació de manera eficaç EN INFORMACIÓ Permet afrontar

La presa de decisions La solució de problemes La investigació L’autoaprenentatge

APRENENTATGE ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ Forma d’aconseguir aplegar a experimentar l’ús de la informació de

diverses maneres

http://www.mariapinto.es/alfineees/esquematizar/paraque.htm

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/esquematizarACTIVIDAD1.pdf


55

7 CARES DE LA INFORMACIÓ TECNOLOGIES DE Ús de la informació Exploració de la informació LA INFORMACIÓ

FONTS D’INFORMACIÓ Trobar la informació localitzada

en les fonts

INFORMACIÓ COM Execució d’un procés PROCÉS

CONTROL DE LA Fitxers manuals

Cervell o memòria Ordinadors

INFORMACIÓ Construcció d’una base personal de coneixements en una nova àrea d’interès

CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT EXTENSIÓ DEL CONEIXEMENT Treball amb el coneixement i les perspectives

personals adoptades de tal manerea que s’obtenen nous punts de vista

INFORMACIÓ BASADA EN EL SABER Sabia utilització de la informació en benefici de la resta


56

APRENDER A RESUMIR (MARÍA PINTO)

ARTÍCULO: DANIEL, Ramón. Alimentos transgénicos: ¿Peligro o beneficio?. Revista

Pediatría de Atención Primaria. Volumen II. Número 6. Abril/junio 2000.

A partir de la lectura d’aquest text:

Selecciona i jerarquitza la informació significativa del document. Aplica les

macroestratègies de generalització i integració per reformular la informació:

L’aliment transgènic és el que es modifica a través de l’enginyeria genètica la matèria

primera.

Hi ha diferents tipus d’aliments transgènics animals, vegetals i fermentats.

L’enginyeria genètica és la que aplica les tècniques de selecció, amplificació i

expressió de gens en el laboratori. Actualment, els aliments transgènics són una

realitat en les prestatgeries dels nostres supermercats.

Depenent de l’aplicació que fem, aquesta tècnica, com qualsevol altra, serà bona o

dolenta.

El fet d’anar modificant el patrimoni genètic d’animals o plantes per a crear noves

races per a optimitzar el seu rendiment, ve produint-se de de l’antiguitat.

Quan es produeixen aquests encreuaments, combinem a l’atzar els mils gens dels

genomes de 2 parentals per trobar en la descendència un genoma que reunisca els

gens beneficiosos dels dos progenitors.

Els biòlegs moleculars són capaços d’aïllar en el tub d’assaig el genoma de qualsevol

cèl·lula i prendre del mateix un xicotet fragment de material hereditari que continga un

gen d’interès.

Existeixen recels en torn a la comercialització dels aliments transgènics.

Els aliments transgènics que es posen a la venda han sigut sotmesos a una avaluació

del contingut nutricional, tot i que hi ha qui defèn que representen un risc per a la salut.

Alguns dels experiments es produeixen en multinacionals, altres en laboratoris públics

d’investigació.

http://www.mariapinto.es/alfineees/resumir/paraque.htm

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/RESUMIRactividad1.pdf


57

Són constants les noticies al voltant del potencial perill d’aquests productes de

l’enginyeria genètica per al medi ambient.

Tan sols s’ha d’invertir en investigació si és una tècnica per millorar el benestar de la

humanitat.

Redacta el resumen amb un màxim de 100 paraules. Revisa la coherència i

adequació al text original:

Es defineixen els aliments transgènics com el resultat de l’aplicació de les tècniques de

l’enginyeria genètica en la tecnologia dels aliments. La seua comercialització ha

suscitat polèmica i la informació que aplega a la població és contradictòria.

Determinats col·lectius parlen de riscos sanitaris i mediambientals associats a la seua

producció mentre que altres creuen que seran la solució per a una bona part dels

problemes actuals de l’alimentació.

Es proporciona informació sobre al realitat dels aliments transgènics, i es comenten els

possibles riscos i beneficis associats a la seua comercialització.

ARTÍCULO: Celia CHAÍN NAVARRO; Purificación TOMÁS CARRIÓN. Análisis

comparativo del desarrollo en Internet de los Municipios Españoles más

Poblados. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 8, 2005, PÁGS. 37-49

Després de la lectura de l’article:

Realitza el resumen estructura d’aquest article, seguint l’esquema OMRC:

Introducció i objectius:

En aquest article es fa un anàlisi del desenvolupament dels sistemes webs de les

Administracions Públiques Locals de les deu ciutats amb major nombre d’habitants en

el territori espanyol en l’any 2004 per analitzar i comparar els continguts dels seus

sistemes webs.

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/RESUMIRActividad2.pdf


58

Metodologia:

S’aplica un nou model d’anàlisi proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per

una part els continguts i, per l’altra, el nivell d’evolució del e-govern segons l’etapa en

la que es trobe.

Resultats:

Es reconeix l’esforç realitzat per les Corporacions però es conclueix que queda per

incloure molta informació d’interès per al ciutadà i les empres. Totes les

Administracions estan situades en la primera etapa de e-govern, la informació, encara

que hi ha evidències d’importants avanços en la segona i tercera etapa per part

d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels

municipis i els nivells d’evolució que els seus sistemes webs presenten tant en els

continguts com en els serveis prestats, encara que no serveix com a paràmetre

indiscutible en les etapes d’evolució del e-govern.

Conclusions:

El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els

sistemes webs municipals són directament proporcionals. S’ofereix bastant informació

però segueix havent mancances sobre assumptes d’interès per als ciutadans.


59

A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):

1. Obriu a les adreces d’interès o als preferits del vostre navegador les carpetes i

subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en

compte també la tipologia documental o el format del recurs.

2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i

seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes.

http://www.diba.cat/chilias/saber/websok.asp

http://blocs.xtec.cat/secallets1/category/biblioteca-de-webs/

http://www.bibgirona.net/salt/autoaprenentage/planes/recursos.htm


60

3.La gestió de la informació: la comunicació

L’objectiu d’aquesta pràctica és adonar-se de les diferents habilitats que es

requereixen i els elements a tenir en compte quan es planteja la comunicació de la

informació.

Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu

una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la

vostra tasca.


61


62

a) Vols conèixer la teua biblioteca?

Visita de l’alumnat per la biblioteca del centre on els explicaran quins llibres hi ha,

quines revistes poden consultar, de quines pel·lícules disposem i que poden demanar

per realitzar préstecs. A més a més, els faran una explicació sobre el funcionament del

servei de préstecs.

b) Guanya punts llegint!

Aquesta activitat va adreçada a l’alumnat d’infantil. En aquesta activitat l’alumnat

disposarà d’un carnet on cada vegada que realitzen un préstec se’ls posaria un gomet.

Al final de cada trimestre el xiquet que disposa de més gomets, aconseguirà un premi

per llegir.

CARNET BIBLIOTECA

NOM:

CLASSE:

c) Convidem a les famílies!

Aquesta activitat la realitzaríem fora de l’horari lectiu. Per portar a terme aquesta

activitat demanem la col·laboració de les famílies perquè participen de les activitats i

campanyes d’animació lectora que organitza el centre, perquè d’aquesta manera

intentarem que, com els xiquets i xiquetes tenen com a model i imiten als adults, vegen

que el llegir és interessant.

Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar

les activitats de la biblioteca escola del vostre centre. Utilitzeu diferents suports?

Podeu millor la difusió de la vostra biblioteca?


63

d) Decorem la nostra biblioteca

Moltes vegades l’alumnat quan li diuen d’anar a una biblioteca, pensa de seguida “quin

avorriment!” És per això que des del nostre centre dedicarem un temps per tal que els

nostres alumnes, a partir de la seua imaginació i la seua creativitat, dissenyen dibuixos

o elements decoratius per tal de fer la nostra biblioteca un poc més vistosa i atractiva,

per intentar que d’aquesta manera l’alumnat vulga anar a llegir més vegades.

e) Jocs:

Aquesta activitat anirà adreçada a l’alumnat de cicle superior. L’activitat consistirà en

fer jocs d’endevinació amb gestos (mímica) o amb paraules (tabú) relacionades amb

els llibres que tenim a la biblioteca.

f) Intercanviem llibres amb altres centres

Durant un trimestres realitzarem un intercanvi dels llibres que més ens han agradat

amb un altre centre per tal de comentar i recomanar-nos les lectures.

g) Creació de la biblioteca d’aula

En aquesta activitat demanarem a l’alumnat que porte a l’aula els llibres, revistes, Cd,

pel·lícules que més els hagen agradat i que tinguen a casa o bé, realitzarem préstecs

a la biblioteca del centre, per poder crear la nostra biblioteca a l’aula i d’aquesta

manera, una vegada a la setmana disposar d’un hora a la lectura i, en cap de

setmana, disposar dels llibres, revistes, etc per poder emportar-nos-els a casa.


64

4. La comunicació: aspectes ètics i legals

L'objectiu d'aquesta pràctica: ésser conscient de certs aspectes de caire legal i ètic

que s'han de tenir presents a l'hora de publicar la informació i saber on adreçar-se per

estar ben informat al respecte.

Supòsit 1: Publiquem fotografies de la sortida al zoo al web del centre

Per poder fer això hem de tindre el consentiment de la persona que apareix en la

fotografia. En el cas que siga menor d’edat, hauríem de tindre el consentiment del

pare, la mare o el tutor o tutora legal.

Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant

en qualsevol dels 4 supòsits específics. Principis bàsics que cal tenir en compte en

la difusió d'informació a Internet. Recomanació 1/2088 de l’Agència Catalana de

Protecció de dades. Departament d’Educació.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=5d1112afdcdac110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d1112afdcdac110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Bloc9dd2f94dcddac110VgnVCM1000008d0c1e0a____

http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=5d1112afdcdac110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d1112afdcdac110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Bloc9dd2f94dcddac110VgnVCM1000008d0c1e0a____


65

Supòsit 2: Publiquem al web del centre informació sobre la gent apuntada al curs de

monitor.

Per poder fer això, hem de mantenir la integritat dels drets i les garanties jurídiques i

de seguretat, integrades a : la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció

de dades de caràcter personal.

Supòsit 3: Afegim informació al web del centre

Com que en la difusió d’informació a Internet cal adequar les mesures de seguretat als

avenços que experimenta la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos,

des del centre ens hem d’adaptar al progrés de la tecnologia i per això hem de fer les

modificacions pertinents a les nostres pàgines webs.

Supòsit 4: Penjem al web informació sobre el nostre alumnat

Des del centre com a òrgan responsable dels fitxers i del tractament de la informació

som responsables de la informació que oferim a través d’Internet que incorpora dades

de caràcter personal.


66

PRÀCTICA 5: Seguretat a Internet

Els objectius d’aquesta pràctica són:

Conèixer els usos i abusos d’Internet.

Tenir present i desenvolupar un model d’actuació segur i responsable

d’Internet.

Conèixer recursos pedagògics de cerca controlada i guiada a la xarxa.

Internet: Usos i abusos

L’internet en els joves de 15 a 17 anys.

A l’Alt Urgell Segons l’estudi, la primera preferència en el temps lliure dels joves majors

de 15 anys és Internet, seguit dels amics. Posteriorment els joves dediquen la major

part del seu temps d’oci a la televisió, l’esport, la festa i lectura, seguit dels jocs

d’ordinador i els videojocs. L’estudi i la lectura són els camps menys usats pels joves.

http://www.oficinajove.cat/data//Alt%20Urgell/0704110206_diagnosisalutjovesalturgell2

011.pdf

Seleccioneu un grup d'edat i busqueu quins són els hàbits de consum d'Internet

més freqüents en aquesta edat.

http://www.oficinajove.cat/data/Alt%20Urgell/0704110206_diagnosisalutjovesalturgell2011.pdf

http://www.oficinajove.cat/data/Alt%20Urgell/0704110206_diagnosisalutjovesalturgell2011.pdf


67

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148.

Suplement Guix 348.

Annex 1. Què és Internet? Avantatges

(Fer-ne un esquema a la pissarra)

Què és Internet?:

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el

protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant

commutació de paquets.

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i

governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes».

Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en

majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis

als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu

electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.

Avantatges com a font d'informació:

Les fonts d’informació que trobem a Internet són molt extenses això provoca que no

calgui desplaçar-se per trobar allò que es necessita

Avantatges com a canal de comunicació:

Com a canal de comunicació l’ Internet ens permet mantindre’s en contacte amb

persones llunyanes de manera instantània al mateix temps que gratuïta. A més podem

contactar amb diverses persones a la vegada i podem arxivar allò que comuniquem.

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix

Núm.148. Suplement Guix 348.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix

Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.

1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari.

Feu una reflexió personal

2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió

personal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_inform%C3%A0tica

http://ca.wikipedia.org/wiki/Computador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet_Protocol

http://ca.wikipedia.org/wiki/Commutaci%C3%B3_de_paquets

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tel%C3%A8fon_m%C3%B2bil

http://ca.wikipedia.org/wiki/Consola_de_joc


68

Reflexió personal:

Crec que no és tan senzill com sembla buscar informació a internet. Personalment

opino que cal saber triar-la molt bé i és una cosa que s’ha d’ensenyar. Moltes vegades

ens fiem d’alguna cosa que llegim a internet tan sols pel fet d’estar penjat a la xarxa,

però això no és així, hi ha molta informació erronia o inútil, en canvi en el moment que

visitem una biblioteca tenim a l’abast material, moltes vegades, ja seleccionat.

És per això que penso que trobar informació per internet és molt útil si saps com fer-

ho.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146-

147. Suplement Guix 346-347

Activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?

A continuació, apareix un qüestionari que reflecteix l'ús que cadascun de nosaltres fem

d'Internet.

Llegeix detingudament cada pregunta i contesta segons la teva opinió i ús particular.


69

Reflexió personal

Crec que actualment la preocupació per que els joves passin el dia asseguts davant de

la televisió ha estat substituïda per la preocupació de passar-se el dia davant

l’ordinador. Això es pot enfocar des de dos punts de vista diferents, un de negatiu, ja

que és molt complicat controlar què fan realment i hi ha grans perills, i un de més

positiu, en el qual pot pensar que en moltes ocasions els joves estan interactuant amb

els seus amics i estan parlant i comunicant-se, per tant, ja no estan passius davant la

pantalla de la tele, sinó que en aquest cas ells prenen part en l’acció que hi

desenvolupen. Tot i això penso que són masses hores les que els joves dediquen a

aquests aparells.


70

Decàleg per l’alumnat

Contrasteu la informació que trobeu

No doneu dades personals en els xats

Abans de comprar per internet assegureu-vos que la pàgina és segura i consulteu-ho

amb un adult.

No doneu dades personals a pàgines webs quan no sigui necessari.

Per tal de buscar informació seguiu els següents passos:

- Comença pel més obvi

- Sigues específic

- Pensa en frases que poden aparèixer a la web

- Utilitzeu el signe “+” i no “i” o “es”

- Utilitzeu el signe “-“ per excloure resultats

- Utilitzeu “OR” per trobar resultats dels dos àmbits que cerquis

- Utilitzeu “´” per buscar paraules claus o sinònims

- Utilitzeu la calculadora de google

- Per buscar pàgines en altres llengües busca “la web”

Decàleg per a les famílies

Instal·leu un antivirus i tallafoc

Parleu amb els vostres fills i filles sobre la seguretat a la xarxa

Rebutgeu la publicitat no desitjada

No doneu dades personals ni dades bancàries

Ensenyeu als vostres fills i filles a navegar de forma segura

Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i

un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet:


71

Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les

anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google.

WQ a la XTEC

Directori de Webquest

http://www.xtec.net/recursos/webquests/

http://webquest.xtec.cat/enlla/


72

Cacera del Tresor número 3, l’ Internet amb seny

Activitat 1:

Correu electrònic: [e-mail]. [inform i telecom] Conjunt d'eines de programari

per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges ...

Fòrum: [grup de discussió]. [inform] Grup d'internautes que intercanvien

opinions i informació sobre un tema per mitjà de missatges ...

Xat: [tertúlia]. [inform] Comunicació simultània entre

diverses persones a través d'internet.

Messenger: Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration

(NASA) per a l'estudi de Mercuri. La sonda fou llançada ...

Activitat 2:

ELS CERCADORS

Un cercador és una pàgina d'internet que permet fer cerques a la xarxa.

. La seva forma d'utilització és molt senzilla, només cal introduir una o més paraules

clau en una casella i el cercador generarà una llista de pàgines web que se suposa

guarden relació amb el tema demanat. Dic se suposa perquè com veurem més

endavant, això no és sempre així.

Encara que la manera d'utilització és molt fàcil a nivell bàsic, els cercadors permeten

opcions avançades per refinar la recerca, el resultat pot ser en moltes ocasions de

milers de pàgines.

Mitjançant aquestes opcions avançades es pot acotar la cerca i obtenir un nombre de

pàgines més manejable.

A causa del gran grandària d'Internet ia la seva naturalesa canviant, cap cercador té

registre de totes les pàgines que es troben a la xarxa.

Feu una de les tres Webquests


73

Per això és aconsellable visitar més d'un cercador per contrastar els resultats i en cap

cas pensar que si una pàgina no apareix en un cercador, és que no existeix.

Activitat 3

Pel que fa a les dos pàgines webs em sembla molt més segura de l’educació per la

salut, la seva informació és molt més clara i a navegació més fàcil. A més no trobem

anuncis publicitaris que poden cridar l’atenció de qui navegui per la pàgina web i

encara més si es tracta d’infants.

Activitat 4

Internet es va crear durant la Guerra Freda per tal de les comunicacions

sobrevisquessin a la Guerra. Es tractava de que la desaparició d’una intersecció no

afectes a les altres. L’any 1961 es publicà el primer treball sobre “commutació de

paquets”, així que el Pentàgon decidí finançar el projecte i l’any 1969 s’obria la

primera intersecció.

No eren els únics que ho investigaven, varis equips estaven treballant en això fins que

va passar a comunicar persones més que ordinadors. El 1971 arribava un nou mitjà

per crear i difondre textos electrònics gratuïtament.

L’any següent va aparèixer el primer programa de correu electrònic gratuït.

L’any 1983 es quan es considera que es va crear l’internet realment, mentre que l’any

1973 arribava a Europa.

Així és com ha anat evolucionant aquell producte que va sorgir durant la Guerra Freda.


74

3. PRESENTACIÓ


75


76


77


78

4. RECURSOS

Gmail és la versió del correu electrònic de

Google. Aquesta aplicació et permet organitzar tots

els correus que reps, envies, etc. Et permet, a més,

estar connectat en un xat amb els contactes que

tingues agregats.

http://mail.google.com

Google calendar permet crear calendaris on

organitzar la teua agenda, organitzar les tasques a

realitzar o qualsevol altre esdeveniment. T’avisa per

correu electrònic o bé per missatge al mòbil. A més,

pots compartir-ho amb altres usuaris, penjar-ho al

web o imprimir-lo.

www.google.com/calendar

Google documents permet crear tot tipus de

documents de text, presentacions, formularis, fitxes

de càlculs. Tanmateix també trobem l’opció de

penjar qualsevol fitxer a la xarxa. També podem

compartir els documents creats o penjats amb

qualsevol usuari.

http://docs.google.com

Google notebook és una eina de Google que et

permet crear diferents blocs de notes, guardar les

adreces d’interès, etc. Tota aquesta informació pot

ser guardada en les diferents carpetes que es poden

crear per a una bona organització.

http://www.google.com/notebook

Google sites amb aquesta eina es poden crear

espai webs senzillament, com per exemple, caceres

del tresor, webquest...,etc.

http://sites.google.com

Picassa programa que permet ordenar

fotografies, editar-les, crear collages, penjar-les a la

xarxa... Aquestes fotografies es poden compartir i

així disposar-les a l’àlbum web del Picassa i poder

veure-les i baixar-les en qualsevol lloc.

http://picasaweb.google.com

http://mail.google.com/

http://www.google.com/calendar

http://docs.google.com/

http://www.google.com/notebook

http://sites.google.com/

http://picasaweb.google.com/


79

PENJAR DOCUMENTS A LA XARXA

Issuu eina que et permet pujar documents, en

format PDF, a la xarxa. D’aquesta manera els podem

enllaçar en blocs, correus... Ens permet mostrar una

presentació en diferents formats (com un conte, com

una revista...). http://issuu.com

Scribd eina que et permet pujar qualsevol

document en qualsevol format.

http://www.scrib.com

Calaméo eina, semblant a la resta, que et permet

penjar documents a la xarxa per tal de digitalitzar-

los.

http://es.calameo.com/

Slideshare permet compartir presentacions,

documents i vídeos professionals.

www.slideshare.net

CAPTURADOR

FastStone Captureprograma que et permet fer

captures de pantalla. A més també et permet editar i

modificar les imatges.

PUJAR SO

SO I ÀUDIO

Audacity programa que et permet gravar i editar

àudio. Per fer-lo servir fa falta tindre’l instal·lat a

l’ordinador i disposar d’un micròfon.

Goear pàgina web on podem cercar, escoltar o

pujar música en format mp3

www.goear.com

http://issuu.com/

http://www.scrib.com/

http://es.calameo.com/

http://www.slideshare.net/

http://www.goear.com/


80

CREACIONS AMB PARAULES

Wordle és una aplicació que hi ha a la xarxa que

et permet crear imatges amb les paraules que tu

vulgues.

www.wordle.net

MAPES CONCEPTUALS

Gliffy aplicació a Internet que et permet crear

mapes conceptuals

www.gliffy.com

VÍDEOS DE YOUTUBE

Youtube downloader és una aplicació que et permet descarregar-te vídeos des de

youtube

EMMAGATZEMADORS D’INFORMACIÓ

Box és una eina que et permet guardar tots els

arxius, documents, etc del teu ordinador. Seria com

una memòria externa.

www.box.net

EDITAR IMATGES

Picnik programa que et permet editar les imatges

d’una manera senzilla i eficaç. Es poden ajustar

segons les teues preferències, efectes, fonts, formes...

www.picnik.com

Picture trail programa que et permet crear una

foto pel·lícula.

www.picturetrail.com

http://www.wordle.net/

http://www.gliffy.com/

http://www.box.net/

http://www.picnik.com/

http://www.picturetrail.com/


81

BLOCS

Blogger eina per crear un bloc

www.blogger.com

Wordrpress eina per crear un bloc

www.wordpress.com

COMUNICACIÓ

Skype programa per descarregar que et serveix per

comunicar-te amb la resta de persones. Et permet fer

converses a través d’un xat, fer videotrucades o

inclús cridar a un telèfon (costa diners)

TALLAR LINKS

Cut.cat programa d’Internet que et permet tallar

els links de les pàgines webs.

www.cut.cat

http://www.blogger.com/

http://www.wordpress.com/

http://www.cut.cat/


82

ALTRES RECURSOS INTERESSANTS

http://www.xtec.net/~aperez83/infantil.htm

http://sites.google.com/site/carmebarbacat/llocs-amb-recursos/acessibilitat

http://www.urv.cat/biblioteca/biblioteques/terres_ebre/educacio/adreces-

interes.html#edu_inf

http://www.cuadernointercultural.com/tic-tools/generadores-online/

http://plataformes.wikispaces.com/71-Aplicacions+de+Google


http://stripgenerator.com/

http://www.xtec.net/~aperez83/infantil.htm

http://sites.google.com/site/carmebarbacat/llocs-amb-recursos/acessibilitat

http://www.urv.cat/biblioteca/biblioteques/terres_ebre/educacio/adreces-interes.html#edu_inf

http://www.urv.cat/biblioteca/biblioteques/terres_ebre/educacio/adreces-interes.html#edu_inf

http://www.cuadernointercultural.com/tic-tools/generadores-online/

http://plataformes.wikispaces.com/71-Aplicacions+de+Google


http://stripgenerator.com/


83

5. INFORMACIÓ IMPORTANT

Document per a l’organització i el funcionament de les llars d’infants públiques

dependents del Departament d’Educació.

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

El pla TAC de centre és un instrument per formalitzar la governança de la

tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. La

comissió TAC és l’encarregada d’elaborar el pla TAC i està formada pel

coordinador TIC, membre de l’equip directiu, coordinador o representant de

cada cicle, a secundària coordinador de cada departament.

Document per a l’organització i el funcionament dels centres de titularitat

privada d’educació infantil i primària i d’educació especial.

Autorització relativa a l’alumnat: ús d’imatges, publicació de dades de caràcter

personal i de material que elabora (menors d’edat). Curs 2010-2011.

Creative commons és un projecte que promou la difusió de tot tipus de creacions

(escrits, música, audiovisuals, interactius, materials educatius...) sota un conjunt

de models de llicències que en permeten l’ús, la reproducció i la transmissió tot

garantint uns drets determinats als autors: reconeixement d’autoria, integritat de

l’obra...


84

6. WEBGRAFIA

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs


85